ELS TPICS LITERARIS

1. ELS TPICS LITERARIS

Un tpic literari s una idea o un procediment estilstic que,
de tant repetir-se, sha convertit en una frmula tipificada
usada de manera recurrent pels escriptors. La major part
dels tpics procedeixen de la literatura clssica, i per aix
sovint sidentifiquen amb una expressi llatina.
Alguns dels tpics ms freqents en la tradici literria
occidental sn: lexhortaci a gaudir del present (carpe
diem); el pas implacable del temps (tempus fugit); la vida
comparada amb un riu (vita flumen); lelogi de la vida en
contacte amb la natura (beatus ille); ledat dor (aurea
aetas)
Hi ha tpics que sintetitzen lesperit de tota una poca. Per
exemple, lamor ents com un pacte (foedus amoris), que
reflecteix la relaci de vassallatge feudal, s molt present
en la literatura medieval, mentre que els renaixentistes
exalcen el valor de la vida present i terrenal a travs del
tpic del carpe diem.
Els tpics consagrats per la tradici constitueixen un
conjunt fora tancat, ja que es refereixen a qestions
bsiques de lexistncia humana, com ara el pas del temps,
la mort o lamor. Malgrat que sn presents en tots els
gneres i totes les poques, nhi ha alguns molt freqents a
la poesia medieval, renaixentista i barroca. Aquests sn els
ms importants:

EDAT MITJANA

RENAIXEMENT

BARROC

Homo viator

Vita theatrum

Ubi sunt?

Vita somnium breve

Vanitas vanitatum

Tempus fugit

Carpe diem

Collige, virgo, rosas

Aurea mediocritas

Memento mori

Memento mori

Omnia mors aequat

Cotidie morimur

Vulnus amoris,furor amoris,flamma

Foedus amoris

Donna angelicata

Descriptio puellae

Odi et amo

Locus amoenus

Beatus ille

amoris

1.1. LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS

La literatura ha expressat, al llarg de la histria, les mltiples
concepcions de la vida humana i sovint ho ha fet a travs de tpics
molt recurrents. La major part daquests tpics transmet una visi de
lexistncia dominada per la sensaci de precarietat que produeix el
pas del temps i la perspectiva de la mort.
Metfores de la vida
La metfora permet expressar de manera plstica i concisa una
determinada idea de la vida; s freqent comparar-la amb un
trajecte o amb una ficci.
VITA FLUMEN, la vida com un riu que
flueix constantment i que mena fins al
mar, que representa la mort.

Corren les nostres nimes com dos rius

parallels.
Fem el mateix cam sota els mateixos cels.
[] i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar la nostra ptria antiga-.
Mrius Torres

Aquesta metfora ja lenunci el grec

Herclit (544 aC-483 aC), que va dir que
tot flueix i compar el flux de lexistncia
amb un riu.

HOMO VIATOR, lhome, un caminant;

la vida vista com un viatge, un
pelegrinatge que aporta saviesa i
experincia.

Quan surts per fer el viatge cap a taca,

Has de pregar que el cam sigui llarg,
Ple daventures, ple de coneixences.
Per no forcis gens la travessia.
s preferible que duri molts anys
I que ja siguis vell quan fondegis lilla,
Ric de tot el que haurs guanyat fent el cam.
KONSTANTINDOS KAVAFIS

La idea del viatge com a procs

daprenentatge ja s present a lOdissea.
s un tpic freqent en la literatura
medieval: la vida com a cam de purificaci

VITA THEATRUM, la vida com a teatre, Com una obra de teatre, aix s la vida; el que
com a representaci del paper que ens
importa no s la duraci, sin com de b sha
toca.
representat.

SNECA

s una metfora molt antiga: caracterstica

del pensament barroc

VITA SOMNIUM BREVE, la vida s un

breu somni, una illusi efmera.

El real, doncs, qu s? Puix que a ple sol

Vaig per canals obscurs; i entre la gent,
En vast desert, perdut. El fadr mol
Sens gra ni boll, i la passa indolent.
Oberts, els ulls sn buits; i on va, qu vol,
Ni el cuits sap. I oposem cor i ment!
J.V. FOIX

Motiu recurrent en la literatura barroca i

recuperat pels surrealistes.

La brevetat de la vida
El carcter efmer de la vida i la caducitat dels valors humans sn
temes presents a totes les literatures, presents i passades, i hi ha
nombrosos tpics que els expressen.
TEMPUS FUGIT, El temps fuig, VOLAT
AETAS, El temps vola irremeiablement: tot
s passatger, destinat a la destrucci.

Fugen volant les hores,

I en globus cristallins
La pols que cau desperta
A la que est dormint.
Francesc Fontanella

Virgili lexpress a les Gergiques (3, 284):

Fugit irreparabile tempus. Tpic molt present
a la literatura renaixentista i barroca

UBI SUNT?, ON SN, QU SE NHA FET?,

interrogaci retrica que pregunta sobre
persones o coses que ja no existeixen, de les
quals noms queda el record.

Procedent de lEclesiasts, llibre de lAntic

Testament, fou un recurs freqent en la
literatura medieval per lamentar la vanitat de
lexistncia humana.

Doncs, qu nheu fet, oh valls!, de lasceteri,

Escola de lamor de Jesucrist?
On s, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, presbiteri,
Que, com un cos sens nima, ests trist?
Jacint Verdaguer

CARPE DIEM, aprofita el moment;

invitaci a gaudir del present, lnic valor
segur en la incertesa i fugacitat de la vida.

Deixat besar i si et quedava enyor

Besa de nou, que la vida s comptada.
Joan Salvat-Papasseit

El motiu apareix a lOda I, 11, 1 dHoraci (65

a.C. -8 d.C.), i ha estat reprs a totes les
poques, sobretot a ledat mitjana, el
Renaixement i el Barroc

COLLIGE,VIRGO, ROSAS,agafa les roses,

noia; s una variant del tpic anterior, en qu
la rosa simbolitza la bellesa transitria de la
vida humana.

Heus aqu un ram que ads la meva m

Us ha triat de les flors espellides.
Si no haguessin estat avui collides,
En terra les haureu vist dem.
Aix us sigui un avs cert i exemplar;
Car les vostres belleses, bo i florides,
En molt poc temps cauran totes marcides
I, com les flors, de sobte han de finar.
Pierre Ronsard

Lexpressi pertany a lobra Rosae (2,49), del

poeta llat Ausoni (310-395), que establ el
tpic universal de la rosa, molt usat pels
poetes renaixentistes

La vida illusria o absurda

El carcter efmer de la vida, abocada inevitablement a la mort, la fa
absurda i mancada de significat.
VANITAS VANITATUM, vanitat de vanitats,
carcter illusori de la vida humana, en qu
tota ambici s vana i noms comporta
angoixa i sofriment.

El tpic prov de lEclesiasts i tingu gran

predicament entre els autors medievals.
Transmet la visi cristiana de la vida, entesa
com una vall de llgrimes, per transcendeix
lmbit religis.

s un malson tenir sempre al calaix,

Tocant a m, desada, lampolleta
De cianur per si murgs dusar-lo,
Davant labsurditat de lunivers
O b de lhome, intil preguntaire
Dins lordre imaginat pel demirg.
Aturada la sang, ja no caldria
Tancar i obrir cap altre cop la porta
Corcada ni tampoc encendre foc,
Que lestofat de la vida t mal gust,
Ni fer-me el llit, ni res.
Joan Vinyoli

MAL DU SICLE, SPLEEN, mal del segle,

malenconia, estat de tristesa, de tedi, davnt
la falta de sentit de lexistncia humana.

Quan el cel baix, feixuc, pesa com una tapa,

Sobre el cor que gemega turmentat pels
neguits,
I quan lhoritz que el cercle enter engrapa
Ens vessa un dia negre molt ms trist que les
nits.
Charles Baudelaire Spleen Les flors del mal

El mal du sicle s un motiu romntic, i el

terme spleen fou popularitzat pel poeta
francs Charles Baudelaire (1821-1867). Els
romans, per, ja parlaven del taedium vitae.

La vida ideal
La valoraci negativa del present comporta una idealitzaci
nostlgica del passat perdut o laspiraci dassolir un futur millor.
AUREA AETAS, ledat dor, una poca
mtica en qu la vida era plenament feli.

Som teixidors que sargim les robes dun vell

ordre.
No hi ha res ms i, en el costum, imitem
Les arts i els llibres dels antics mestres.
Per ho sabem: avui no hi ha ning
Comparable a Praxteles, Aristtil o
Arqumedes.
Francesc Parcerisas

Aquest motiu apareix per primer cop a Els

treballs i els dies del poeta grec Hesode
(segle VIII a.C.). Ledat dor correspon al
regnat de Saturn, previ al dels dus olmpics.

EL PARADS PERDUT, variant del tpic

anterior referent a lexpulsi dAdam i Eva del
Parads, que comport la prdua de la felicitat
eterna.

El mite del Parads procedeix del primer llibre

de la Bblia, el Gnesi, per la designaci del
tpic s deguda al ttol de lobra El Parads
perdut, del poeta angls John Milton (16081674).

Sinera (Arenys a linrevs) s, per a Salvador

Espriu, el parads perdut de la infantesa i del
temps anterior a la guerra civil.
Aquesta mar, Sinera,
Turons de pins i vinya,
Pols de rials. No estimo
Res ms, excepte lombra
Viatgera dun nvol.
El lent record dels dies
Que sn passats per sempre.

Una UTOPIA, (NO-LLOC, LLOC

ILLOCALITZABLE) s la concepci duna
societat ideal, dun mn imaginari que fra
desitjable assolir algun dia.

Reconeix que no sn vanes quimeres les

coses que hem dit sobre la polis i el seu
govern, sin que, tot i que difcils, es poden
realitzar, encara que noms [] quan hi hagi
a la polis un o diversos governants que, com
a veritables filsofs, [] tinguin en la ms
gran consideraci el cam recte i la justcia.
Plat. La repblica.

La societat ideal que descriv Plat a La

repblica inspir moltes utopies posteriors. El
terme utopia, per, el cre el pensador angls
Thomas More (1477-1535)

La vida real
La vida quotidiana ha estat tractada des de molts punts de vista: per
elogiar el valor duna vida senzilla, criticar el sistema imperant,
expressar la lluita contra ladversitat
AUREA MEDIOCRITAS,mitjania dor, elogi
de la moderaci, duna vida sense excessos.

Tots los extrems sn mals, com s riquesa

I pobretat en son extrem cascuna.
Pere Seraf

Lexpressi prov de lOda II, dHoraci, i

sintetiza la idea de lequilibri clssic,
recuperada pels renaixentistes

PRIMUM VIVERE, DEINDE PHILOSOPHARI,

primer viure, desprs filosofar: la vida
material va per davant de lactivitat
intellectual.

Ara la gent ocupa el lloc dels versos

I no shi val a fer jocs de paraules
Per apagar la fam o la incertesa.
Miquel Mart i Pol

La citaci satribueix al filsof angls Thomas

Hobbes (1588-1679), per el tpic ja ve
expressat en dites com Abans s lobligaci
que la devoci

2. LA MORT
Cada poca ha enfocat el tema de la mort segons les creences
dominants. Dest cert de la vida humana, la mort pot omplir-la o
privar-la de sentit.
COTIDIE MORIMUR, morim cada dia una
mica, la mort com a dest ineludible.

La vida sencera de lhome no s altra cosa

que un cam cap a la mort.
Sneca.

Lexpressi, que enunci el pensador llat

Sneca a Epstoles 24, 20, transmet una visi
pessimista de lexistncia, caracterstica del
barroc i lexistencialisme.

MEMENTO MORI, recorda que has de

morir; la certesa de la mort esdev una
reflexi allionadora.

No em raca, Senyor, la vida,

Perqu lespero millor:
On s per estimular-me
La memria de la mort?
No em dol laplauso, les glries,
La pompa ni lesplendor;
Perqu en fum esta vil flama
A ltimament se resol.
Francesc. V. Garcia

La citaci pertany a les Stires del poeta llat

Persi (34-62), i s una advertncia contra la
suprbia i un recordatori de la vanitat de la
glria. Tpic freqent a ledat mitjana i al
barroc.

La mort com a pas a LA VIDA ETERNA, que

implica la fe en Du i en el ms enll.

Deixeu-me creure, doncs, que sou aqu.

I quan vinga aquella hora de temena
En qu sacluquin aquests ulls humans,
Obriu-men, Senyor, uns altres de ms grans
Per contemplar la vostra fa immensa.
Siam la mort una major naixena!
Joan Maragall

Aquesta idea cristiana, molt present a la

literatura religiosa i mstica, a vegades
comporta el desig de morir per accedir a
lamor de Du.

La BELLA MORT del qui mor en el camp de

batalla o per una causa justa: la mort com a
dest heroic.

Els romanos popualrs sovint es fan ress de

morts heroiques.
No em maten per ser trador
Ni tampoc per ser cap lladre,
Sin perqu he volgut dir
Que visqus tota ma ptria.
Roman de Bac de Roda

s un motiu bsic a la Ilada i lpica en

general. La glria que comporta la mort
heroica atorga una mena dimmortalitat, com
expressa el lema Gloria non moritur

OMNIA MORS AEQUAT, la mort tot ho fa

Heus-los aqu: el csar conqueridor de terres,
igual; el poder igualador de la mort, que no fa El lictor amb el feix que el dignifica,
distincions socials, de sexe, de raa o dedat. El cnsol togat, el soldat sorrut, lesclau

afric.
Tots dormen per igual
Sota aquest son distant i imprevisible
Amb qu lagulla del temps ens traspassa.
Francesc Parcerisas

Lexpressi es troba a El rapte de Prosrpina

de lautor grec Claudi (370-405). s un tpic
molt present a lEdat mitjana, sobretot a les
danses de la mort.

El SUCIDI PER AMOR, la mort com a

alliberaci duna passi que provoca grans
sofriments.

Aleshores, Dido sajagu damunt el llit i digu

aquestes ltimes paraules: Despulles que
vaig estimar mentre els fats i els dus mho
permeteren, accepteu la meva nima i
allibereu-me daquestes angoixes. He acabat
de viure i he acomplert el cam que mhavia
traat la Fortuna: i ara, gran, baixar la meva
ombra sota terra.
Virgili. Eneida.

Virgili va introduir aquest motiu a lEneida, en

qu Dido es lleva la vida desprs que Eneas
labandona. Les desventures del jove
Werther, de Goethe (1749-1832), va revifar el
tpic entre els romntics.

3. LAMOR
Lamor s una font inesgotable de temes i tpics: de lerotisme ms
sensual a lespiritualitat de lamor platnic i de la plenitud de la
relaci a lamargor de la ruptura, la literatura expressa tota la
gamma democions i situacions provocades per lamor.
Metfores de lamor
La inefabilitat del sentiment amors fa necessari ls de metfores
per expressar-lo.
VULNUS AMORIS, la ferida de lamor, una
dola ferida que causa plaer i sofriment al
mateix temps.

Aquest tpic ve dantic: a la mitologia grecoromana, Cupido provocava la ferida de lamor

amb les seves fletxes. El motiu, recuperat

Benet sia el jorn, el mes, lanyada,

Lestaci i el temps, lhora i linstant,
El bell paratge, el lloc on era quan
De dos ulls bells fui pres en la llaada.
I benet lafany, dola abrivada,
Nascuda quan lAmor man lligant,
I larc i les sagetes, esqueixant
Mon cor, i la ferida mal tancada.
Francesco Petrarca

desprs pels trobadors i els stilnovisti, encara

t vigncia avui.

FUROR AMORIS,la bogeria de lamor; la

passi amorosa vista com una malaltia
mental que obnubila lenteniment, i tamb
com una malaltia fsica que trasbalsa el cos i
lnima.

Quan et miro un instant, ja no ms possible

Dir ni una paraula,
Sin que la llengua sem trava
I prest un foc subtil em recorre la pell, amb els
Ulls no veig res
I em ressonen les orelles,
Una suor freda em banya, i un tremolor
Em pren tota; estic ms verda que lherba
I em sento que estic a punt
De morir.
SAFO

La poeta grega Safo (segles VII-VI a.C.) ja va

descriure els smptomes de lenamorament i,
ms endavant, Ovidi (20 aC-17dC) escriv els
Remeis a lamor, una guia per curar el mal
damor. Tpic freqent a la literatura
medieval, renaixentista, barroca i romntica.

FLAMMA AMORIS o IGNIS AMORIS,la

flama, el foc de lamor, una passi fogosa
que crema per dintre.

Amor, senyor de lampla monarquia

Que publica el clavell i el foc proclama
En lardor de la galta i en la flama
De lexaltaci que laire cria.
Rossell-Prcel

s un dels motius ms recurrents de la poesia

amorosa; usat ja per Ovidi i els elegacs
llatins, encara perviu en la literatura actual.

MILITIA AMORIS la milcia de lamor, en

qu lenamorat s un soldat que ha daplicar
les arts de la guerra per conquerir lestimada.

Lamor s una mena de milcia; aparteu-vos,

covards! Tals estendards no shan de confiar
a homes apocats. La nit, el mal temps, llargs
camins i cruels sofriments, tota classe de
fatigues tenen cabuda en aquesta caserna
plaent.
OVIDI, Art amatria

Lexpressi prov de lArt amatria dOvidi,

una obra molt influent en la literatura ertica
posterior. Encara avui dia parlem duna
conquesta quan ens referim a linici duna
relaci amorosa

FOEDUS AMORIS, un pacte damor que

vincula els amants amb un jurament de
fidelitat.

Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,

Quan les ms gents festegen prop los focs,
E pusc haver ab ells los propis jocs,
Vaig sobre neu, descal, ab nua testa,

Servint senyor qui jams fon vassall

Nel venc esment de fer mai homenatge.
Ausis Marc

Tpic principal de lamor corts, o finamor, de

la poesia trobadoresca, en qu lenamorat
esdev vassall de lestimada, midons (meus
dominus, el meu senyor)

Lamor ideal
Lamor concebut com un sentiment espiritual, que transcendeix la
sensualitat, s un tema recurrent en la tradici literria dOccident i
es manifesta de diverses maneres: la idealitzaci de la dona
estimada, lamor impossible, lamor desprs de la mort
DONNA ANGELICATA, dona de naturalesa
anglica; lestimada s vista com un sser
superior, gaireb div, que exerceix una
influncia benfica en lamant.

Per o passa Beatriu al davant nostre

Dola i humil, ornada de virtuts,
I els ulls no gosen esguardar el seu rostre,
I els llavis resten de temena muts.
Passa Beatriu de claredat vestida,
Deixant com rastre un divinal perfum.
La flaire de son pas no sha esvada;
I sis centries no han esvat sa llum.
Guillem-August Tell i Lafont

El paradigma de donna angelicata s Beatriu,

lestimada del poeta itali Dante Alighieri
(1265-1321), iniciador del dolce stil novo.
Laltre gran model s la Laura de Francesco
Petrarca (1304-1374)

DESCRIPTIO PUELLAE, descripci de la

noia estimada amb imatges estereotipades.
La descripci sol anar de dalt a baix i no va
ms enll de la cintura.

s un tpic renaixentista, que usa recursos

presos dels poetes antics i dels stilnovisti.
Algunes de les imatges ms habituals sn els
ulls clars i lluminosos, la pell blanca com la
neu o les flors, el cabell dor, els llavis de

Car [Tirant] estava admirat dels seus cabells,

qui de rossor resplendien com si fossin
madeixes dor; ms esta admirat dels ulls,
que parien dues esteles redones relluints com
a pedres precioses; lo seu nas era prim i afilat
e no massa gran ni poc segons la llindesa de
la cara, que era dextrema blancor de roses
ab lliris mesclada; los llavis tenia vermells
com a coral e les dents molt blanques,
menudes e espesses que parien de crestall.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

corall, les dent com perles o cristalls

Lamor real
Altrament, lamor vist des de la perspectiva humana, des de la
sensualitat i la quotidianitat de les relacions amoroses, tamb ha
generat una fecunda tradici.
La DONA REAL, humana i propera, amb
virtuts i defectes, en contrast amb el tpic de
la donna angelicata

La meva amant t uns ulls que estan lluny de

ser un sol;
El vermell dels seus llavis ho s molt menys
que el corall.
Els seus pits no sn blancs com la neu, i no
em dol.
Si els seus cabells sn fils, negre ns
lescampall.
I tot i aix, pel cel, s molt ms excellent
Que les que smils falsos descriuen
falsament.
William Shakespeare, Sonets.

Els poetes romans, com Catul i els elegacs, a

ms de cantar lamor envers les dones que
estimaven, tamb en van criticar els defectes.
El tpic de la dona ideal fou sovint replicat
pels autors renaixentistes i barrocs.

LAMOR ADLTER t dos punts de vista: el

de lamant que mant relacions amb una
dona casada, i el de la dona que busca en
ladulteri una via per fugir de lavorriment i la
rutina del matrimoni

Catul dedic poemes a Lsbia, sobrenom de

la seva amant, que era una dona casada;
aquest motiu s bsic en lamor corts, i
lheret la literatura cavalleresca. La dona
adltera s un tpic recurrent en la novella
realista del segle XIX.
Etapes i facetes de lamor

No el prengeu, el mal marit,

Que s ruc, que s ensopit,
Joana delicada!
No sigui per vs amat,
Ms val aquell que tniu damagat,
Joana delicada!
No jegui amb vs al llit,
Ms us hi valdr lamic,
Joana delicada!
Cerver de Girona

La literatura recorre totes les etapes de lamor, des de lenamorament fins la ruptura o la mort
de lsser estimat; descriu els sentiments que comporta cada etapa i estableix les diferents
maneres de concebre les relacions amoroses.
LENAMORAMENT PER LA MIRADA; els
ulls poden provocar lamor, i tamb matar,
ser portadors de desgrcia i sofriment
(OCULI SICARII, ulls assassins).

Era un retrat de dona, per duna dona nica,

mai no vista, una sola mirada de la qual
enamorava. I he de dir, comprometent-hi la
paraula, que el retrat era dels que miren; una
mirada fonda, que cercava lnima del
contemplador i la trobava de seguida, per
quedar-se-la.
Per abreujar, far la revelaci prevista per tot
lector que em segueixi: em vaig enamorar de
la dona pintada.
Pere Calders.

El poeta elegac Properci (57 aC-15 aC) ja va

dir que en lamor, els ulls ens guien.
Latractiu de la mirada, que sovint esdev un
reflex de lnima, s un motiu antic i apareix a
totes les poques, tant en la literatura culta
com en la popular.

PRAECEPTOR AMORIS, mestre damor,

tpic en qu lamant inicia lestimada, jove i
inexperta, en les arts amatries, o lautor posa
la seva experincia al servei del lector i li
dna consells perqu aprengui a enamorar
les dones.

Ser mestre damor

Qui no pagaria,
Ara que en sc jo
Laprenenta em tira.
De dir la lli
Tota Ella safinaJa sap tant el cor
Que no li cal guia;
Amb un sol pet
La lli es sabia.
Qui s mestre damor
Del guany ja pot viure.
Joan Salvat-Papasseit

Aquest motiu t un referent bsic en lArt

amatria, dOvidi, un autntic manual de
seducci. Vinculada amb aquest tpic hi ha la
figura de lalcavota, experta en temes
amorosos; la protagonista de La Celestina, de
Fernado de Rojas ns un bon exemple

ODI ET AMO odio i estimo alhora;

sentiments oposats que suscita en lamant la
persona estimada.

El mal no em plau i sovint mel procuro,

Estimo sense amor i no crec el que s,
Sembla que somi tot el que veig prop del
rostre,
Modio a mi mateix i per a un altre vull gran
b,
Parlant callo i sento sense oir,
El s veig com un no, el ver em sembla fals,
I menjo sense fam, i em grato sens picor,
I sense mans toco, i del seny en faig follia.

Jordi de Sant Jordi

Lexpressi es troba al poema 85 de Catul,

per el poeta grec Anacreont (segle VI aC) ja
havia dit molt abans de nou estimo i no
estimo, deliro i no deliro. La lluita de contraris
s un motiu freqent en la literatura medieval,
renaixentista i barroca.

El JOC DE LAMOR, que pot referir-se al

gaudi sensual o a lamor com a llibertinatge,
com a pura diversi i cerca del plaer.

Pots jugar amb el seu cos,

Que s jove i riu, i vol
El joc, i no nha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dnat
Sencer. Si te lestimes,
No li ofenguis aquesta tremolor:
La curiositat del cos, que tu
Fa massa temps que en dius desig.
Gabriel Ferrater.

Laspecte ldic de lerotisme s present a la

literatura de totes les poques, des del Cntic
dels cntics de la Bblia. Tamb el llibert s
una figura literria recurrent; Casanova, Don
Joan, Valmont en sn exemples famosos.

4. LA NATURA
La natura, com a tema literari, reflecteix la concepci que ha tingut
del mn cada poca i cada autor. Pot ser vist com un lloc acollidor,
dotat duna bellesa harmnica que posa de manifest un ordre div;
o, al contrari, com un indret hostil, que provoca desassossec i don
lsser hum s foragitat.
LOCUS AMOENUS, lloc agradable.
Paisatge bell i harmonis, en qu mai no
falten un prat i una font o un rierol, i on bufa
una brisa refrescant que difon el perfum de
les flors.

El poeta grec Tecrit (300 aC-250 aC) fou el

primer a descriure aquest paisatge idllic, que
desprs Virgili convertiria en model. A la
literatura medieval abunda aquest tipus de
descripci, a vegades per caracteritzar el

Cant lo gentil fo en lo gran boscatge e viu les

riberes e les fonts e los prats e que en los
arbres foren aucells de diverses linatges qui
cantaven molt douament, e sots los arbres hi
havia cabirols, cervos, gatseles, lebres, conills
e moltes daltres bsties qui eren molt plasents
a veer, e que los arbres eren molt carregats
de flors e de fruits de diverses maneres don
eixia molt plasent odor, se volc consolar e
alegrar en o que veia e oia e odorava.
RAMON LLULL

Parads. Tamb s molt present al

Renaixement.

LARCDIA representa una regi paradisaca Ja que seiem en un flonjo herbei comenceu
en qu la vida transcorre feliment. Motiu molt les cantades. Ara els camps i els arbres
vinculat al tpic anterior.
floreixen; les selves verdegen totes les fulles:
de lany s aquesta la part ms formosa.
VIRGILI. Bucliques

A les Bucliques de Virgili, lArcdia s el lloc

idllic on uns pastors idealitzats viuen els
seus amors. Aquest motiu inspir la tradici
de la poesia pastoral o buclica.

BEATUS ILLE, feli aquell que viu en

contacte amb la natura, lluny dels neguits
que provoquen els negocis i les guerres.

Tenir una casa cmoda, ben pulcra i

endreada,
Un jard perfumat, amb tanys de bona arrel,
I fruita i vi excellent calma no gaires criatures,
I, en reps entranyable, una muller fidel.
No tenir deutes, ni amor, ni procs, ni
topades,
Ni embolics familiars en partir-se els diners,
Ni confiar en promeses de gent encimbellada,
Conduir els propsits segons un just model.
Viure amb simplicitat i sense ambici,
No afectar-se descrpols en la devoci,
Domar les passions salvant-ne el desvari,
Conservar lesperit lliure i lintellecte fort,
Cultivar les flors noves i, al vesore, dir el
Rosari.
Feli aquell que espera tan dolament la mort.
CRISTOPHE PLANTIN

Lexpressi obre lepode 2, 1 dHoraci, i

esdevingu un dels tpics ms caracterstics
de la literatura renaixentista.

El BON SALVATGE, motiu en qu lsser

hum es considera bo per naturalesa;
aquesta bondat es corromp quan abandona el
contacte amb la natura i passa a formar part
de la civilitzaci.

Hem anat unes quantes vegades, el meu

segon i jo, a passejar per linterior de lilla. Em
sentia transportat al jard de lEdn; recorrem
una plana de gespa, plena de bells arbres
fruiters i creuada per rierols que mantenen
una frescor deliciosa Un poble nombrs
gaudeix all dels tresors que la Natura hi
aboca en abundncia. Trobvem grups
dhomes i dones asseguts a lombra dels
vergers; tots ens saludaven amistosament;
pertot arreu viem regnar lhospitalitat, reps,
dola alegria i totes les aparences de la joia.
Louis-Antoine de Bougainville.

El debat sobre si lhome s bo o dolent per

naturalesa ja liniciaren els humanistes, per
guany importncia durant la Illustraci, quan
els descobriments geogrfics possibilitaren el
contacte amb cultures indgenes allunyades
de la civilitzaci. La creaci del motiu
satribueix al pensador francs Jean-Jacques
Rousseau (1712-1778)