Acròpoli d'Atenes

L'acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la
Acròpoli d'Atenes
majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i
com a seu dels principals llocs de culte.[1] L'Acròpoli d'Atenes
està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de
la ciutat. També és coneguda com a Cecròpia en honor del
llegendari home serp,Cècrops, rei d'Atenes.[2]

L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental

anomenada els Propileus. Al costat dret i frontal dels Propileus es
Dades
troba el Temple de Nike Àptera. Una gran estàtua de bronze
Tipus ciutadella i jaciment arqueològic
d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al
Ubicació geogràfica
centre. A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó
o Temple d'Atena Pàrtenos (la Verge). A l'esquerra i al final de Estat Grècia
l'Acròpoli hi ha l'Erectèon, amb la seva cèlebre stoà o tribuna Regió Àtica
Unitat perifèrica Atenes Central
sostinguda per sis cariàtides. També es troben a l'Acròpoli les
Municipi Atenes
restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís, on
Ciutat Atenes
van estrenar les seves tragèdies Sòfocles, Eurípides i Èsquil[3] i
les comèdies d'Aristòfanes.

L'Acròpoli d'Atenes va ser declarada Patrimoni de la Humanitat

per la UNESCO l'any 1987 a París.

Contingut
Història
Primer període
Període micènic i edat fosca grega
Període arcaic
Període clàssic
Períodes posteriors
Significat cultural de l'Acròpoli
37° 58′ 19″ N, 23° 43′ 36″ E
Art i arquitectura
Format per Partenó
Període micènic temple de Nike Àptera
Període arcaic Propylaea of Athens
Període clàssic Casa de les Arrèfores
Partenó Erectèon
santuari d'Àrtemis Braurònia
Erectèon Temple of Rome and Augustus
Propileus Agripas' Stand
Temple de Nike Àptera
Odèon de Pèricles Patrimoni de la Humanitat
Eleusínion
Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
Teatre de Dionís del Nord
Pandrósion Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
Santuari d'Àrtemis Braurònia (ii), (iii), (iv) i (vi)
Període romà Identificador 404
 Excavacions Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Vegeu també
Patrimoni de la Humanitat
Bibliografia consultada
Referències Partenó
Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
Enllaços externs
del Nord
Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
(ii), (iii), (iv) i (vi)
Història Identificador 404-001
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Partenó
Patrimoni de la Humanitat

santuari d'Àrtemis Braurònia

Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
del Nord
Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
(ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador 404-002
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
santuari d'Àrtemis Braurònia
Patrimoni de la Humanitat

Temple of Rome and Augustus [[File:Arbcom ru

editing.svg
Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
del Nord
Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
Vista des del sud del Partenó (ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador 404-003
Patrimoni de la Humanitat
Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta l'Acròpoli
es van edificar durant l'època de Pèricles (499-429 aC). La Erectèon
plataforma estava envoltada per una muralla construïda pels Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
pelasgs, que en va substituir una altra d'anterior més primitiva; del Nord
Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
més tard es va construir un temple, l'Hekatómpedon, que va ser
(ii), (iii), (iv) i (vi)
destruït pel rei persa Xerxes. Sobre les seves ruïnes Pèricles va Identificador 404-004
aixecar el Partenó junt amb la resta dels edificis repartits per tot
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
el turó. Va arribar en força bon estat fins al segle XVI, quan a
Erectèon
causa de la dominació otomana el Partenó es va convertir en
Patrimoni de la Humanitat
mesquita, l'Erectèon en harem i els Propileus en polvorí.
temple de Nike Àptera
Durant el setge d'Atenes del 1687, els venecians, sota el
Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
comandament del general Francesco Morosini, hi van fer grans del Nord
destrosses amb les seves bombes i es van repartir com botí part Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
dels seus tresors artístics. A començaments del segle XIX Lord (ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador 404-005
Elgin va traslladar restes de les escultures del Partenó al Museu
Britànic de Londres.[4] Lloc arqueològic catalogat de Grècia
temple de Nike Àptera
Patrimoni de la Humanitat
Primer període
Propylaea of Athens [[File:Arbcom ru editing.svg
Existeixen evidències arqueològiques de l'ocupació i l'ús del turó
Tipus Patrimoni cultural → Europa-Amèrica
de l'Acròpoli a l'edat del bronze, quan s'hi alçava un palau, fa del Nord

Vista de l'Erectèon, al nord-oest
L'entrada principal mirava cap a l'est. Al nord-oest hi havia una entrada, a la qual s'arribava mitjançant una escala d'aproximadament
quinze graons excavats a la roca.[5]
Aquesta entrada secundària estava situada pròxima al palau reial. Al nord-est hi havia un pòrtic i una escala que anava a la font
coneguda com a Clepsidra. Encara en roman un gran tros de muralla realitzat amb pedres diagonals mal escairades al costat sud.
El rei d'Atenes Erecteu, fill de Pandíon, el qual va ser divinitzat i se li va erigir l'Erectèon dins de l'Acròpoli, fou el que va introduir el
culte a Pal·les Atena i va instituir les panatenees.
Període micènic i edat fosca grega
Plànol esquemàtic del complex d'un
mègaron (pati rectangular del palau
cretenc i micènic per audiències i
reunions): 1) avantsala - 2) naos - 3)
columnes del pòrtic i del naos
Fris: Tifó de tres caps, pertanyent a
un frontó (560-550 aC), Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Data 1987 (11a Sessió), Criteris PH : (i),
(ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador 404-006
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Propylaea of Athens [[File:Arbcom ru editing.svg
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Agripas' Stand [[File:Arbcom ru editing.svg
aproximadament 6.000 anys. En aquella època, estava envoltada per un mur
gruixut (entre 4,5 i 6 metres) que constava de paraments construïts amb grans
carreus de pedres consolidats amb un morter primigeni anomenat émplekton.
[6]
Després de l'edat fosca grega, l'Acròpoli va deixar de ser un lloc de residència i es va
convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. Després de la invasió dòrica del
segle X aC, un nou edifici denominat Enneàpylon («nou portes») va cobrir la font.
Traces de cases micèniques demostren que l'Acròpoli estigué permanentment
habitada durant aquesta època i que va continuar així durant els períodes foscs que
van precedir el naixement de la polis atenesa el segle VIII aC. En aquella època hi
havia també un petit temple dedicat aAtena esmentat per Homer i un mègaron o pati
d'audiències i reunions. No se sap amb certesa, però, si es tractava de diversos
[6]
edificis o bé tots estaven agrupats en una única construcció.
Període arcaic
L'Acròpoli fortificada va servir com ciutadella perPisístrat. Aquest va ser derrocat el
510 aC per una revolució popular que va tenir el suport dels espartans i se'n van
demolir els murs. Al mateix lloc, cap al 480 aC s'hi van refugiar antics habitants
d'Atenes durant les Guerres Mèdiques contra les tropes perses, els quals van
construir defenses de fusta a les parts fetes malbé de la muralla, que no van aturar les
tropes invasores del reiXerxes I de Pèrsia en la seva conquesta de l'Acròpoli, amb el
saqueig i la crema dels temples més grans. Molt sobrepassats en nombre, sota el
comandament del rei espartà Leònides, els grecs van aguantar l'avenç dels perses de
Xerxes durant tres dies. La resistència oferta a les Termòpiles va donar temps a
Atenes i altres ciutats estat de l'Hèl·lade per preparar-se per la batalla i vèncer
definitivament els perses a la batalla de Salamina. En retornar a Atenes, Cimó II i
Temístocles van ordenar la reconstrucció dels murs sud i nord.
Es va aplanar el terreny i es van fer les bases per aixecar un altre temple a la part més alta del recinte; els seus fonaments s'han trobat
sota els del Partenó. La seva planta era una mica més estreta i allargada, com era habitual als edificis dòrics arcaics. L'edifici, projecte
de Temístocles, havia de tenir 100 peus de llarg, per la qual cosa va rebre el nom d'Hekatómpedon, però sembla que la construcció es
va suspendre i, una vegada desterratCimó II, va ser el gran Pèricles qui va assumir el projecte.[7]

Període clàssic
La major part dels grans temples van ser reconstruïts sota el lideratge de Pèricles
durant l'edat daurada d'Atenes (460-430 aC), que utilitzaria el tribut dels membres de
la Lliga de Delos per construir el Partenó i altres monuments de la Grècia clàssica.
Durant el segle V aC, l'Acròpoli va obtenir la seva forma final.

Fídies, un gran escultor atenès, i Ictinos i Cal·lícrates, dos famosos arquitectes, van
ser els responsables de la reconstrucció del Partenó al costat sud de la plana, sobre
els fonaments de l'antic edifici de Temístocles. La construcció va durar dotze anys,
del 448 aC al 436 aC.[8]

El 437 aC Mnèsicles va començar a bastir els Propileus, les portes monumentals

amb columnes de marbre del Pentèlic, parcialment construïdes sobre els antics
Propileus de Pisístrat. Aquestes columnates estaven pràcticament finalitzades l'any
432 aC i tenien dues ales, amb la septentrional usada compinacoteca.[9]

Al mateix temps que els Propileus, es va començar la construcció del petit temple de
Nike Àptera, d'estil jònic. Després d'una interrupció deguda a la Guerra del
Peloponès contra Esparta (431-404 aC), el temple va ser conclòs a l'època de la pau
de Nícies, entre el 421 aC i el 415 aC.

Pèricles, gran impulsor de la Durant el mateix període es va començar la construcció de l'Erectèon, amb la seva
construcció de l'Acròpoli d'Atenes, Tribuna de les Cariàtides i una stoà situada al costat sud dedicada a Pàndrosos, filla
segons una còpia romana d'un retrat de Cècrops; l'anomenat Pandrósion és atribuït a Cal·límac, deixeble de Fídies. Al
grec de l'any 429 aC (Altes Museum, pòrtic es custodiava la tomba de Cècrops. És el més grandiós temple jònic edificat
Berlín)
en temps de Pèricles, entre l'any 421 i el 406 aC, i tenia com a objectiu substituir el
temple destruït pels perses els anys 480 i 479 aC, el qual estava dedicat a Posidó i
Atena, associats a Erecteu, un dels primers reis d'Atenes, que va introduir el culte a Atena i va instituir les Panatenees i que, fulminat
per Posidó, va ser enterrat al lloc de l'Acròpoli on s'alça l'Erectèon.

L'Erectèon és un temple hexàstil elnaos del qual està dividit en tres parts destinades a guardar els objectes de culte: una part dedicada
a la imatge d'Atena i la serp de l'Acròpoli; una altra on es guardava la imatge de Posidó i potser una cisterna per sal
la marina d'aquest
déu, i la tercera on es venerava Erecteu.

Entre el temple de Nike Àpterai el Partenó es trobava el santuari d'Àrtemis Braurònia, divinitat representada com unós i adorada a la
ciutat àtica de Brauró. Al santuari es trobaven l'arcaic xóanon (estàtua votiva normalment de fusta) de la divinitat i una estàtua
realitzada per Praxíteles al segle IV aC.

Després dels Propileus, dominava el conjunt de l'Acròpoli la gegantina estàtua de bronze realitzada per Fídies d'Atena Prómakhos
(«la que combat en primera línia»), construïda entre el 450 aC i el 448 aC. La base feia 1,50 m d'alt, mentre que l'alçària total de
l'estàtua era de nou metres. La divinitat tenia una llança a la mà i un escut gegant al costat esquerre, decorat per Mis amb imatges de
la lluita entre els Centaures i els Làpites.[10]

A més a més, l'Eleusínion, situat a la base de l'Acròpoli, acollia lesrelíquies sagrades dels Misteris d'Eleusis.[11]

Altres monuments, desapareguts avui, són la Calcoteca, el Pandrósion esmentat més amunt, el santuari de Pandíon, l'altar d'Atena, el
santuari de Zeus Polieus i, de l'època romana, el temple circular d'
August i Roma.
Períodes posteriors
Amb la conquesta de l'imperi Persa, Alexandre el Gran, fill i hereu del rei Filip
II de Macedònia, va passar a dominar tota la Mediterrània. La llibertat de
Grècia fou proclamada als Jocs Ístmics, però en realitat el que es va fer fou un
traspàs de l'hegemonia de Macedònia a Roma. El 22 de juny de 168 aC es va
lliurar la batalla de Pidna, que va posar fi a la monarquia macedònica.

Herodes Àtic, cònsol romà, escrivia al seu amic Ciceró parlant sobre Atenes
amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i
els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i
fora de l'Acròpoli. Per exemple, l'any 161 es va construir gràcies a Herodes
Àtic un odèon al costat del teatre de Dionís. Durant la invasió dels hèruls de Vista de l'Odèon d'Herodes Àtic des de
l'Acròpoli d'Atenes
l'any 267, aquest teatre va ser destruït i més tard la seva estructura va passar a
formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar
amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccolò de Martini que es tractava d'un pont. Al segle XIX es van iniciar
[12]
les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any1957 s'hi realitzen normalment representacions i festivals.

Al segle VII, l'Erectèon va ser convertit en església bizantina i se'n va transformar l'interior.

Posteriorment, amb la dominació catalana, el Partenó passà a ser església catòlica amb el nom de Santa Maria de Cetines: Pere el
Cerimoniós manà que fos custodiat nit i dia per una guàrdia especial[13] i el qualifica de «la pus rica joia que al món sia».[14] L'últim
arquebisbe català que digué missa al Partenó fouAntoni Ballester.[15]

Durant l'imperi otomà (1299-1923), els turcs van ocupar Grècia l'any 1453 amb la
conquesta d'Atenes, fins a la independència hel·lènica el 1832.[17] Els Propileus, per
la seva banda, van esclatar per un incendi el 1640 quan feien la funció de polvorí per
al govern turc.[18]

El temple del Partenó es va transformar en esglésiacristiana durant l'edat mitjana. Es

faria servir també com polvorí durant el setge d'Atenes pels venecians. L'any 1687,
amb l'explosió d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les façanes
laterals, que van ser les més afectades. A començaments del segle XIX se'n van
Setge dels venecians a l'Acròpoli
arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otomà, les
d'Atenes el 1687[16]
quals van ser adquirides per l'ambaixador anglès Lord Elgin i venudes el 1816 al
Museu Britànic.[19]

El 1832, quan acaba la guerra d'independència de Grècia, s'escull com nou rei grec el príncep Otó I, que entra en contacte amb
l'arquitecte alemany Friedrich Schinkel per la construcció d'un nou palau per al rei. L'arquitecte desenvolupa un projecte per construir
un palau i uns jardins a l'Acròpoli d'Atenes, sobre les ruïnes dels antics temples. Tanmateix mai no va poder construir-se, ja que
[20]
Schinkel va sobreestimar la capacitat econòmica del nou regne.

Significat cultural de l'Acròpoli

Cada any, els atenesos celebraven un festival denominat de les Panatenees que rivalitzava amb els Jocs Olímpics en popularitat.
Durant el festival, una processó pujava des d'Atenes fins a l'Acròpoli, cap al Partenó (com es reflectia en el fris a l'interior del
Partenó). Allà, es col·locava de manera cerimoniosa el peple (un costós mantell) a l'estàtua criselefantina d'Atena Pàrtenos («Verge»),
realitzada per Fídies. L'escultor volia fer-la de marbre, però el poble va voler que fos d'or i d'ivori. Atena portava en una mà una
[21]
estàtua de la Victòria i l'altra mà sostenia un escut. D'aquesta imatge solament se'n tenen còpies de l'època romana.

Art i arquitectura
Període micènic
El mègaron (Μέγαρον), mot grec però de probable derivació semítica, és el «Gran
Saló» que es trobava als palaus de la civilització micènica, a Grècia i Anatòlia.
Acostumava a estar en un costat del pati central i davant de l'altar. Constava de tres
parts: el pòrtic obert amb dues columnes, un vestíbul o avantsala i la sala principal,
també anomenada naos.

Període arcaic
L'Acròpoli té una gran activitat constructora durant la segona meitat del segle VI aC.
Atenes presenta una ciutat dispersa però dominada per l'Acròpoli, l'Hekatómpedon
es va ampliar i es va realitzar una stoà amb un frontó de marbre mostrant un relleu
[22]
amb les figures quasi independents de la lluita dels déus contra els gegants.

A les excavacions arqueològiques de l'any 1866 es van descobrir en una fossa,

excavada segurament durant la invasió persa, catorze imatges de kórai i koúroi
arcaics, entre les quals destaquen el Moscòfor i el Cap Rampin. La primera
representa un jove portant sobre les espatlles un vedell acabat de néixer. Totes les
escultures d'aquesta època presenten els ulls en forma d'ametlla i un somriure
Estàtua del Moscòfor (575-550 aC),
«arcaic» que tracta d'expressar una plàcida beatitud, i els seus músculs estan
conservada al Museu de l'Acròpoli
realitzats amb una gran elegància. S'ha datat de començaments del segle VI aC, és d'Atenes.
de marbre, té una alçada de 163 cm i es troba alMuseu de l'Acròpoli d'Atenes.[23]

De les Càrites o Gràcies associades als Misteris d'Eleusis, i que a la mitologia grega
es considerava que eren tres deesses (de la menor a la més gran: Aglaia, Eufròsine i
Talia), Pausànies va escriure:

« … A Atenes, abans de l'entrada a l'Acròpoli, les

Càrites eren tres en nombre; al seu costat se
celebren misteris que no han de ser revelats a
gaire gent.
I, més endavant, en el mateix llibre diu:

Qui va ser el que primer va representar nues les Càrites, en

Relleu de les Tres Gràcies (segle V
aC), Museu de l'Acròpoli d'Atenes
escultura o en pintura, no es pot pas discernir. Durant el
període més antic, certament, tant escultors com pintors les
representaven cobertes. […] També Sòcrates, fill de
Sofronisc, va fer imatges de les Càrites pels atenesos, que
estan davant l'entrada de l'Acròpoli. Totes aquestes estan
igualment cobertes. »
— Llibre 9, xxxv.6-7

Període clàssic

Partenó
Pèricles va donar la direcció de les obres de l'Acròpoli a Fídies. El Partenó va ser erigit entre els anys 448 aC i 430 aC, sobre els
fonaments de l'Hekatómpedon, amb el projecte dels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates. L'interior estava dividit en dues sales
independents, amb l'entrada per cada façana oposada de l'edifici. La sala oriental era la més gran, dividida per columnes dòriques en
tres naus, i era on es trobava l'escultura d'Atena de Fídies. A la sala occidental, amb quatre columnes al centre d'estil jònic, es
guardava el tresor de la deessa, i rebia el nom de Partenó, és a dir, la 'sala de
les verges'. La façana principal dóna cap a orient, el punt per on surt el sol,
com és habitual a totes les construccions religioses de l'antiguitat. Tenia vuit
columnes a les seves dues façanes principals i disset a les laterals que
envoltaven tot el temple i deixaven un passadís o deambulatori que permetia a
la població vorejar completament el temple en les seves celebracions
religioses.[24]

A l'exterior, amb una superfície de 6,54 metres per 30,87 metres, i columnes
d'una alçada de 10,43 metres, presenta com tots els temples grecs una
escalinata composta de tres graons que envolta completament el basament: els Les columnes d'ordre dòric del Partenó
dos primers graons inferiors es denominen estereòbata i el graó superior,
estilòbata.

És un temple d'ordre dòric, projectat de tal manera que es corregeixin les

desviacions de la perspectiva, és a dir, totes les línies horitzontals es tornen
lleugerament corbes, efecte que va ser descobert per l'arquitecte anglès
Penrose l'any 1847.[25] Aquest edifici va romandre intacte fins a l'any 1687,
quan va quedar mig destruït per una explosió durant la guerra venetoturca.[26]
Es creu que les escultures de Fídies estaven realitzades en argila o guix, perquè
després els seus deixebles les passessin a marbre. El frontó de la façana
occidental representa la lluita d'Atena i de Posidó per aconseguir el patronat de
la ciutat. Pausànies diu que les escultures del frontó oriental representaven el
naixement d'Atena del cap de Zeus. De fet, els frontons són coneguts per
dibuixos del segle XVII i per còpies antigues.[27]

La novetat arquitectònica del Partenó és el fris interior que recorre el mur de la Mètopa amb la representació de la
nau, un lloc que cap edifici dòric havia emprat per decoració. Té una longitud centauromàquia, Museu Britànic de
Londres
de 160 metres, 105 cm d'alçada i 5,6 cm als llocs de màxima profunditat del
relleu. Estava realitzat en marbre de la muntanya del Pentèlic, a 19 km de
l'Acròpoli. El formaven 378 figures humanes i 245 d'animals representant la processó de les festes de les Panatenees, la lluita dels
déus amb els gegants i la centauromàquia, i hi havia policromia: el color de les mètopes era vermell com el dels frisos, el frontó era
blau i a les figures se'ls pintaven els ulls i els cabells. De les 92 mètopes originàries dels quatre costats només se'n conserven 19,
algunes al temple mateix i altres al Museu Britànic, ja que la majoria van ser destrossades quan el temple es va convertir en església
cristiana.[28]

Detall del fris interior del Partenó, Museu Britànic de Londres

El Partenó allotjava la gran estàtua de la deessa Atena Pàrtenos, que va realitzar Fídies. Aquesta estàtua era d'or i ivori
(criselefantina) i de 15 metres d'alçada amb pedestal. Estava vestida amb el peple i, damunt, l'ègida; sobre el cap tenia un casc tot
cobert amb figures simbòliques i anava armada amb llança i escut en actitud de repòs; en una mà portava la imatge de la Victòria
alada, que era de mida natural. L'antic historiadorPausànies va fer una descripció de l'estàtua:
 La imatge és feta d'ivori i or. Enmig del casc hi ha una figura de l'Esfinx […] i a banda i
« banda de l'elm hi ha grius esculpits […]. L'estàtua d'Atena s'està dreta, amb el peple »
fins als peus, i al pit hi té inserit el cap de Medusa d'ivori. Té una Victòria
d'aproximadament quatre colzes i, a la mà, una llança; hi ha un escut al costat dels
seus peus i, prop de la llança, una serp. Aquesta serp podria ser Erecteu. A la base de
l'estàtua hi ha esculpit el naixement de Pandora.[29]
De l'estàtua d'Atena Pàrtenos n'hi ha algunes còpies antigues de l'època romana:

Atena Varvàkion, en marbre romà del segle II, considerada una de les més pròximes a la real, que es troba al
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
Atena Lenormant, sense acabar, al Museu Nacional d'Atenes,una altra de les considerades més reals.
Una altra còpia romana entre elssegles I i II al Museu del Louvre de París.[30]
Una altra còpia romana en marbre realitzada entre els anys130-150 al Museu del Prado de Madrid.
Una altra còpia romana signada perAntíoc (segle I aC) al Museo Nazionale Romano deRoma.

Atena Varvàkion, Museu Detall de l'Atena Varvàkion Atena Lenormant, Museu

Arqueològic Nacional,Atenes Arqueològic Nacional,Atenes

Còpia de l'Atena Pàrtenos, Còpia de l'Atena Pàrtenos, Còpia de l'Atena Pàrtenos al

Museu del Louvre, París Museu del Prado, Madrid Museo Nazionale Romano
(Palazzo Altemps), Roma

Erectèon
Fou edificat en temps de Pèricles; va ser començat l'any 421 aC, durant la treva de la Pau de Nícies a la Guerra del Peloponès,
reemplaçant l'antic temple arcaic d'Atena que va ser destruït pels perses durant les
guerres mèdiques.

Està format per un edifici central amb planta irregular, adequat al desnivell del terreny, que comprèn dues parts sense comunicació
entre elles: a l'est és un santuari dedicat a Atena, amb unes columnes d'ordre jònic; a l'oest està format per dues capelles amb doble
culte: una a Erecteu i Posidó, i l'altra per Hefest i Butes. A l'accés a aquestes sales es trobava la font d'aigua salada que suposadament
Posidó va fer brollar amb un cop del seu trident durant la disputa amb Atena. Té una gran stoà a la part nord, amb columnes, i a la
 part sud és on es troba la Tribuna de les Cariàtides, amb sis
columnes amb figura de dona de 230 cm d'alçada, realitzades per
Cal·límac, un ajudant de Fídies. Les que es poden veure in situ són
còpies de les cinc que es troben al Museu de l'Acròpoli i d'una sisena
que hi ha al Museu Britànic.[31]

Tribuna de les Cariàtides a l'Erectèon

L'Erectèon mostrava un fris que recorria els costats de l'edifici, format per
figures de marbre muntades sobre làpides de pedra calcària negra d'Eleusis.
S'ha conservat una làpida de la segona etapa de la seva construcció, on es
llegeixen els 130 noms dels treballadors i la seva paga, una dracma diària, que Els Propileus de l'Acròpoli d'Atenes

era la mateixa que la de l'arquitecte.[33]

Propileus
Els Propileus eren la gran entrada a l'Acròpoli d'Atenes. Foren construïts a partir de
l'any 437 aC per l'arquitecte Mnèsicles, en un terreny molt accidentat. Les sis
columnes de l'entrada són dòriques, tant a la façana davantera com les sis de la part
posterior. Bastit amb marbre pentèlic, consta d'un vestíbul de 24 x 18 metres. A
l'interior, un mur amb cinc portes el divideix en dues parts; l'occidental, més gran, té
dues fileres de tres columnesjòniques que formen tres naus.[34]

És interessant la carcassa del sostre, que es va fer amb bigues de marbre de més de
set metres i armant els arquitraus que sostenien aquestes bigues amb una barra
metàl·lica.[35]

A l'ala nord hi hagué situada la primera pinacoteca del món: entre les pintures que
s'hi exposaven hi havia l'obra del pintor grec Polignot (segle V aC), conegut per les
descripcions de les seves obres fetes perPausànies i per Plini.[36]

Temple de Nike Àptera

Al costat sud dels Propileus es troba el temple d'Atena Nike ('Atena victoriosa') o
Nike Àptera ('Victòria sense ales'). La construcció data de l'any 421 aC i el 410 aC. La deessa Nike Àptera, representada
Aquest monument emplaçat a l'entrada de l'Acròpoli volia simbolitzar que, una com Victòria, deslligant-se una
[37] sandàlia (Atenes, finals del segle V
vegada sense ales, la deessa no es mouria d'Atenes.
aC)[32]
El naos consta d'una planta quasi quadrada: 418 cm x 378 cm, amb el prónaos de
quatre columnes i quatre més a l'opisthódomos, totes d'ordre jònic.

El fris que recorre tot el temple va tenir una decoració al·lusiva a les guerres mèdiques, amb els frontons dedicats a Atena. Al parapet
del bastió es va afegir l'any 410 aC una decoració amb grans relleus on s'aprecia l'escola de Fídies, per exemple als plecs de la roba,
que s'adapta al cos de les representacions de les Victòries, les quals mostren gests quotidians com ara lligar-se una sandàlia o pujar a
un carruatge.[38]

El temple actual és una reconstrucció moderna.

Odèon de Pèricles
Es va construir sota el mandat dePèricles i prop del teatre de Dionís, a l'Acròpoli d'Atenes.

Constava de planta quadrangular amb doble filera de columnes per la sustentació del sostre i un propileu. Es feia servir per a les
representacions musicals, que van començar l'any446 aC.[39]

Eleusínion
Va ser Pèricles qui va manar construir aquest santuari a la vora de l'Acròpoli per poder retre culte als misteris d'Eleusis. Es va
encarregar de la seva edificació l'arquitecte Corebos. La planta del santuari és quadrada amb diverses fileres de columnes i el sostre
s'elevava en forma de llanterna; han estat les excavacions les que han donat les pautes per reconèixer el basament i la planta de tot
l'edifici.[32]

Teatre de Dionís
Des de la segona meitat del segle V aC, una de les més importants creacions
arquitectòniques és el teatre i un dels exemples més importants d'aquest tipus
d'edificis és el Teatre de Dionís, construït durant el segle IV aC.[40]

Els actors estaven col·locats en una plataforma, hi havia una part interior on es
canviaven d'indumentària, i els espectadors es col·locaven al pendent del turó, lloc
on s'acostumaven a construir els teatres. A la fi del segle V aC van ser substituïdes
les primitives plataformes de fusta per graderies de pedra. A la part central de les
El Teatre de Dionís sota l'Acròpoli
primeres grades hi havia 67 seients que van ser realitzats, posteriorment, en marbre
d'Atenes
decorat i estaven reservats per als sacerdots.[41]

Pandrósion
Construït en temps de Pèricles cap a l'any 421 aC vora l'Erectèon al costat nord-oest, en honor a Pàndrosos, filla de Cècrops, fou el
lloc on Atena, durant la seva lluita amb Posidó per aconseguir el patronat de la ciutat d'Atenes, va fer créixer una olivera quan en
resultà vencedora.[42] L'any 1917 es va plantar l'arbre actual, en record de l'olivera mítica.

Santuari d'Àrtemis Braurònia

Prop dels Propileus es trobava el santuari d'Àrtemis Braurònia, construït l'any 430 aC. L'origen del santuari és una llegenda segons la
qual els habitants de Brauró havien matat una óssa, que era l'animal consagrat a Àrtemis,[43] per la qual cosa la deessa va exigir que
se li consagressin al seu culte nenes de set a onze anys que viurien al santuari al seu servei; aquestes nenes rebien el nom d'ósses.[44]
L'edifici tenia una planta trapezoidal amb dues ales laterals i unastoà d'uns 38 metres de longitud per 7 metres d'amplada.

Període romà
A l'època romana van ser diversos emperadors o personatges destacats els que van reformar o realitzar noves construccions a
l'Acròpoli d'Atenes. Durant el mandat deClaudi, l'any 52 es va fer una reforma de la rampa d'accés.

Al segle III, per ordre de Flavi Septimi, es va construir l'actualment anomenada Porta Beulé com primera entrada de l'Acròpoli abans
dels Propileus; consta de dues torres de nou metres d'alçada, una a cada costat de la porta. Aquesta porta va ser descoberta per
l'arqueòleg francès Charles Ernest Beulé l'any 1852. A l'esquerra de l'escalinata, abans dels Propileus, es troba la Torre d'Agripa, de
prop de catorze metres d'alçada, de marbre gris, on l'any 178 aC s'havia col·locat una estàtua d'Èumenes II sobre una quadriga de
bronze; posteriorment se n'hi va col·locar una d'Agripa, gendre de l'emperador August. A l'època d'aquest emperador, l'any 27 aC, es
va edificar el temple de planta circular dedicat a Roma i August prop delPartenó, envoltat de nou columnes de marbre.[45]
A la part sud, el ciutadà Herodes Àtic va erigir un odèon alsegle II en memòria de la
seva esposa Ànnia Regil·la, i el reiÈumenes II de Pèrgam va construir la stoà de 163
metres de longitud entre l'odèon d'Herodes Àtic i el teatre de Dionís.[46]

Dibuix d'una reconstrucció imaginària

dels Propileus (segle XIX), on es veu
la Porta Beulé en primer terme

Acròpoli d'Atenes: Patrimoni de la Humanitat

1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu -

6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10
Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14
Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi -
18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon

Excavacions
Durant els gairebé quatre segles d'ocupació turca no es van realitzar excavacions ni reformes a l'Acròpoli. La desinformació va fer
fins i tot que s'anomenés el Partenó com «Panteó» i temple d'un déu desconegut a Europa, segons consta en el volum Turcograecia,
publicat per M. Kraus el 1584. L'ambaixador de Lluís XIII de França a Constantinoble va descriure Atenes en el seu llibre Voyage du
-se».[17]
Levant (París, 1632), on relata que el Partenó «es trobava com si acabés de fer
Establert un consolat francès el 1658, es van començar a tenir els primers
visitants estrangers. L'any 1674, l'ambaixador francès a Constantinoble va
encarregar a l'artista Jacques Carrey que realitzés una sèrie de dibuixos del
Partenó i de les seves escultures,[47] que han servit posteriorment per la
documentació del lloc abans de l'atac que va sofrir el 1687 pels venecians, al
capdavant dels quals anava Francesco Morosini, qui a més a més va intentar
endur-se les escultures de les quadrigues del frontó oest, amb el resultat de la
destrossa completa per la caiguda que van patir als pendents de l'Acròpoli.
Algunes de les restes van ser recollides per la resta de militars i són les que es Reconstrucció del Partenó en un dibuix de
( oma, Venècia, Copenhaguen).[48]
troben en diversos museus d'Europa R Joseph Kürschner (1891)

Durant el segle XVIII van ser els francesos els qui van organitzar un mercat
d'antiguitats a Atenes i aconseguiren transportar una mètopa i una llosa del fris
del Partenó a París. A mitjan aquell segle mateix, la Societat de Diletants de
Londres va encarregar a l'arquitecte Nicholas Revert i al pintor James Stuart
que mesuressin i dibuixessin els edificis i les escultures d'Atenes; el 1762,
doncs, es va publicar el primer volum de les Antiguitats d'Atenes, amb un gran
treball científic i uns grans dibuixos. A començaments del segle XIX Lord
Elgin, ambaixador anglès, va traslladar un gran nombre d'escultures del
Partenó a Anglaterra, i després de llargues negociacions les va adquirir el
govern l'any 1816 per al Museu Britànic de Londres.

Quan el 1834 Grècia va obtenir la independència, es van començar les

primeres excavacions amb els arquitectes Schaubert i Kleanthes, supervisats
pel conseller del rei Lluís I de Baviera (pare de l'aleshores rei de Grècia Otó I),
Leo Klenze. L'any 1837, la Societat Arqueològica Grega, sota la direcció de
Panaiotis Kavvadiàs, van fer retirar totes les cases turques que s'havien anat
construint dins l'Acròpoli.[49] Fotografia presa l'any 1866 en unes
excavacions a l'Acròpoli amb la figura del

Vegeu també Moscòfor en primer terme

Museu de l'Acròpoli d'Atenes

Ordres clàssics

Bibliografia consultada
Devambez, Pierre. Diccionario de la civilización griega. Barcelona, Destino, 1972. D.L. B.26323-72.
DD.AA.. Pijoan, Historia del arte - 1. Barcelona, Salvat, 1966.
Maggi, Stefano, i Troso, Cristina. Los Tesoros de Grecia. Madrid, Libsa, 2006. ISBN 84-662-1336-8.
Barral i Altet, Xavier. Historia Universal del Arte, volum II: «La Antiguedad Clásica»
. Barcelona, Planeta, 1986.
ISBN 84-320-6682-6.
Richter, Gisela M.A.. El arte griego. Barcelona, Destino, 1980.ISBN 84-233-1018-3.

Referències
1. Devambez, Pierre (1972), pàg. 9
2. Apol·lodor, Biblioteca Mitològica, iii.14.1
3. Devambez, Pierre (1972), pàg. 445-447
4. Enciclopedia Universal Sopena(1967), Barcelona, Ramón Sopena
5. Devambez, Pierre (1972), pàg. 10
6. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 171
 7. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 172
8. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 174
9. Devambez, Pierre (1972), pàg. 11
10. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 174-175
11. Kerényi, Karl (2004), Eleusis: Imagen arquetípica de la madre y la hija , Madrid, Siruela, ISBN 84-7844-772-5
12. Kosma, Maria (2007), Ministeri de Cultura Hel·lènic(http://odysseus.culture.gr/h/2/eh251.jsp?obj_id=6622) , accés:
14-08-2008
13. Article sobre el Partenó a l'Enciclopèdia Catalana en línia(http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=00491
44)
14. Coll i Alentorn, Miquel,Història - 1 (1992) (http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=P A205&lpg=PA205
&dq=%22La+pus+rica+joia+que+al+m%C3%B3n+sia%22&source=web&ots=SyXmqh22LQ&sig=j5uli1dkd_kkr1MgV
PKNuC2Glhs&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result) , Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, pàg. 205
15. Setton, Kenneth M., The Papacy and the Levant, 1204-1571(1976), «The Catalans and Florentines in Athens»(htt
p://books.google.cat/books?id=5Gm79HuBY0cC&pg=P A463&lpg=PA463&dq=%22Antonio+Ballester%22+Athens&s
ource=web&ots=XE5sVCef6A&sig=lP5y0tkoAIBiSZfcbcBf6jBvW7o&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=res
ult#PPA463,M1), Darby (PA), Diane Publishing, pàg. 463-464
16. Archaeologia of the city of Athens(http://www.eie.gr/archaeologia/En/chapter_more_8.aspx)
17. Maggi - Troso (2006), pàg. 46
18. Enciclopedia Salvat, volum 1 (1997), Barcelona, Salvat,ISBN 84-345-9708-X
19. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 176.
20. Imatges del projecte del Nou Palau de l'Acròpoli d'Atenes(http://www.tc.umn.edu/~peikx001/archive/acro000.htm)
21. Pijoan, Historia del arte - 1, pàg. 174-175
22. Barral i Altet, Xavier (1986), pàg. 88-89
23. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 152
24. Barral i Altet, X. (1987), pàg. 160-165
25. Devambrez, Pierre (1972), pàg. 364-366
26. Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 34
27. Barral i Altet, X. (1987), pàg. 166
28. Barral i Altet, X. (1987), pàg. 166-167
29. Pausànies, Descripció de Grècia, i.24.5–7
30. Museu del Louvre, còpia d'Atena Pàrtenos(http://cartelen.louvre.fr/cartelen/visite?srv=car_not_frame&idNotice=809)
31. Devambez, Pierre (1972), pàg. 177-178
32. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 182
33. Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 38
34. Barral i Altet, X. (1986), pàg. 170-171
35. Els teginats del sostre tenien un revestiment delapislàtzuli amb estrelles d'or.
36. La Gran Enciclopèdia en català, volum 16 (2004), Barcelona, Edicions 62,ISBN 84-297-5444-X
37. Pijoan, Historia del arte - 1 (1966), pàg. 181
38. Barral i Alttet, X. (1987), pàg. 171
39. Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 44
40. DD.AA. (1987), Crónica de la humanidad, Barcelona, Plaza & Janés, pàg. 139,ISBN 84-01-60699-3
41. Devambez, Pierre (1972), pàg. 446
42. Pandrósion (http://www.cefax.org/tecno/grecia11/pandroseum.htm)
43. Devambez, Pierre (1972), pàg. 82
44. Aristòfanes, Els ocells, trad. Manuel Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, pàg. 137,ISBN 84 7225 063 6
45. José Pascual González (2001),Apuntes para un viaje a Grecia, Segòvia, Nóstos, ISBN 84-609-3868-9
46. Maggi - Troso (2006), pàg. 72
47. Richter, Gisela M.A. (1980), pàg. 33-35
48. Maggi - Troso (2006), pàg. 47
49. Maggi - Troso (2006), pàg. 48-49

Enllaços externs
L'Acròpoli d'Atenes (web del govern grec)(grec) (anglès) A Wikimedia Commons hi
Projecte de restauració de l'Acròpoli(web del govern grec)(grec)
 L'Acròpoli d'Atenes dins acropolisofathens.gr(anglès) ha contingut multimèdia
Campanya pel retorn dels marbres del Partenó a Atenes(grec) (anglès) relatiu a: Acròpoli
Reconstrucció de l'antiga Acròpoli d'Atenes

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acròpoli_d%27Atenes&oldid=20626004
»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 des 2018 a les 17:24.

El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation,
Inc.