GUIA DE LECTURA

JANE AUSTEN: L’abadia de Northanger

1. En aquesta novel·la de Jane Austen, la lectura funciona com una mena de

“termòmetre” per caracteritzar els personatges, per definir-los humanament i
moralment. Fixeu-vos quina relació manté cada personatge amb els llibres:
llegeix?, no llegeix?, què llegeix?, què no llegeix?, com llegeix?, per què
llegeix? Fixeu-vos tant en els personatges masculins (Henry Tilney, John
Thorpe) com en els femenins (Catherine Morland, Isabella Thorpe). Busqueu
fragments concrets que il·lustrin aquesta qüestió de la lectura.

2. Si la lectura és un criteri fonamental a l’hora de caracteritzar els personatges

masculins, encara ho és més quan parlem dels femenins. A les novel·les de
Jane Austen apareix una tipologia molt variada de dones de classe mitjana,
però totes les heroïnes presenten uns trets comuns:

a) una intel·ligència natural (són despertes, llestes, espavilades)

b) una gran afició a la lectura (les protagonistes llegeixen, i llegeixen molt,

i prefereixen la lectura a altres passatemps)

c) no responen al model de “perfecció” imperant, sinó que més aviat

s’allunyen de l’arquetip de dona ideal segons els estàndards de l’època:
rica, bonica, elegant, que sap de costura, de música, de pintura,

1
 d’idiomes moderns... Segons aquesta visió, la dona “ideal” posseeix
una sèrie de coneixements que li permeten desenvolupar el rol que la
societat li reserva: un rol sobretot decoratiu i ornamental, primer a la
casa paterna, després a la casa conjugal.

Davant d’aquest model femení imperant, Jane Austen ens proposa un model
alternatiu. Davant la perfecció, la imperfecció. Com es concreta aquest model
alternatiu? Són les seves heroïnes noies belles? Quina mena d’educació han
rebut? Quin paper té la lectura en la seva formació? Exemplifiqueu aquestes
qüestions amb Catherine.

3. Al final del capítol 5, el narrador fa una defensa de la novel·la, un gènere

denigrat a la seva època:

“no hi ha cap altre gènere que hagi estat tan denigrat com aquest. Els
nostres enemics són gairebé tan nombrosos com els nostres lectors [...].
Sembla que hi ha un desig gairebé generalitzat de desacreditar l’habilitat
i desvalorar la tasca del novel·lista, i menysprear aquelles obres que són
recomanables pel seu geni, enginy i bon gust. ‘No soc lector de
novel·les.’ ‘Rares vegades obro una novel·la.’ ‘En realitat està bastant bé
per ser una novel·la.’ Així fa el comú de la gent”

Gènere denigrat, i gènere vinculat a les dones. Com reacciona Catherine quan
s’assabenta que Henry llegeix novel·les?

4. Tot i que la lectura es considera un element positiu en la formació de les

persones, pot resultar perjudicial si els llibres no són els adequats. Aquest és el
sentit de la paròdia de la novel·la gòtica que trobem a Northanger Abbey.
D’una banda, l’autora salva els millors exemplars del gènere (com fa
Cervantes amb les novel·les de cavalleries o de pastors al famós episodi de
l’escrutini inicial); de l’altra, però, mostra els efectes nocius que pot tenir sobre
persones especialment sensibles, influenciables o amb poca experiència. Tot

2
això remet una vegada i una altra al Quixot... Quines semblances i quines
diferències aprecies entre totes dues novel·les i, sobretot, entre els seus
protagonistes?

5. Si volem gaudir d’una paròdia hem de conèixer mínimament el model

parodiat. Per això us recomano que, abans de llegir aquesta novel·la, feu una
petita cerca per internet per esbrinar què és la novel·la gòtica i quins són els
seus ingredients imprescindibles. Així entendreu molt millor la segona part.
Perquè L’abadia de Northanger es divideix en dues parts molt clares:

a) La primera ens ofereix un retrat de Catherine en el petit univers de la

ciutat de Bath (les amistats, el teixit social, les convencions). Un dels
objectius d’aquesta part és caracteritzar Catherine com una gran lectora
de novel·les gòtiques. És fonamental que veiem la protagonista com
una persona absorbida per la lectura fins al punt de projectar les seves
fantasies sobre la realitat. Sense aquesta caracterització, no entendríem
la segona part.

b) La segona part és una paròdia de la novel·la gòtica, quan Catherine

arriba a l’abadia medieval de Northanger, convidada per la família
Tilney. Fins i tot abans d’arribar-hi, ella ja sap com és, perquè ho ha
llegit a les novel·les. Un cop a lloc, Catherine adapta la realitat a les
seves lectures, fins a extrems delirants.

3
Podeu fer una llista dels elements de la novel·la gòtica parodiats per Jane
Austen? A banda dels elements concrets, trieu un episodi de la novel·la on la
paròdia sigui evident.

6. Finalment hi ha un punt d’inflexió, quan Catherine s’adona que ha anat

massa lluny. Tan lluny que ha estat a punt de perdre l’home que estima.
Localitzeu aquest moment en què ella obre els ulls i té una mena de revelació.

7. L’error és fonamental perquè el personatge creixi, canviï, evolucioni. La

novel·la de Jane Austen descriu un procés cap a la maduresa que contrasta amb
l’estatisme de les heroïnes de la novel·la gòtica. Lluny de lectures unívoques o
dogmàtiques, aquí no es tracta de condemnar o de salvar en bloc la lectura de
novel·les. Depèn del lector, depèn del gènere, depèn del títol concret. No hi ha
receptes universals, cada persona ha de trobar el seu camí.

8. I una última reflexió. Per què aquests lectors d’estirp quixotesca, com ara
Emma Bovary, Isidora Rufete o Catherine Morland, tan freqüents en la
literatura del segle XIX, pràcticament desapareixen de la literatura del XX i
XXI? Ja no ens interessen els lectors compulsius?

Com podeu treballar la novel·la de Jane Austen?

(a) Llegiu la novel·la.

(b) Tingueu present aquesta guia/explicació. Intenteu localitzar fragments

representatius per si haguéssiu de citar-los a l’examen.

(c) Completeu el tema amb les referències bibliogràfiques que us he enllaçat al

Campus.

(d) Mireu, si us ve de gust, l’adaptació cinematogràfica que també teniu

enllaçada.