NOVETATS.............................................4 CINEMA..................................................

23

 Novetats editorials destacades  Properes adaptacions................23

 Ressenyes............................................6 EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......24

“L’amor que fa caure ciutats”  L’entrevista......................................24

d’Eileen Chang......................................6
Valerio Chiola i Giacomo Pucci,
“Un amor” de Sara Mesa...................8 autors de “El Rosca”..........................24

“La taxidermista d’emocions” de  La pregunta....................................30

Mariló Àlvarez Sanchis.....................10
 Cròniques........................................31
“Ombra i os. Grishaverse 1” de
Leigh Bardugo....................................12 Crònica de l'acte del centenari de
Miquel Arimany..................................31
“La botiga de vides” d’Adrià Agua-
cil................................................................14 Crònica de la 70a Nit de Santa Llú-
cia..............................................................34
“Hamnet” de Maggie O’Farrell....16
HORÒSCOP LITERARI......................36
“Ruby i el caçador de Mitjanit” de
Susan Ee.................................................18 ART...........................................................37

“El colibrí” de Sandro Veronesi....20 PUBLICITAT...........................................38

“Serena i els lleons” de Dolors Gar- CRÈDITS..................................................40

cia i Cornellà.........................................21
 NOVETATS LITERÀRIES DESTACADES

Us portem un breu resum de les novetats d’aquest hivern… Quines heu llegit vosaltres última-
ment? Envieu-nos un mail a larevistaql@gmail.com explicant-ho i inclourem les vostres recomana-
cions al proper número de la Revista!
 L'AMOR QUE FA CAURE CIUTATS - RESSENYA #MARÇASIÀTIC
E
l lloc de la xinesa Eileen Chang en la
literatura universal és prop de Zweig
i de Schnitzler: una mestra de la no-
vel·la breu que parla d‘amor quan el món s‘ensorra.
―L‘única cosa en què podia confiar era l‘aire
que li omplia els pulmons i la persona que dormia a
prop seu. Gatejà fins on era ell i l‘abraçà. Ell tragué
la mà de sota la manta per agafar la seva. Es mira-
ren l‘un a l‘altre i es veieren, es veieren del tot.‖
A Shanghai, el 1943, una joveníssima escripto-
ra de 23 anys es torna immensament famosa publi-
cant en un magazín popular una sèrie de relats ele-
gants i tràgics que parlen d‘amor. Els seus lectors
els devoren amb fruïció sota les bombes de l‘exèrcit
japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A
aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella
respon: ―Només vull escriure sobre els afers trivials
d‘un home i d‘una dona. No hi ha guerra ni revolu-
ció en la meva obra, ja que crec que les persones,
quan s‘enamoren, són més innocents i desempara-
des que quan fan la guerra i la revolució.‖
Eileen Chang és una de les escriptores més es-
timades pel públic xinès. El seu lloc en la literatura
universal és prop de Zweig i de Schnitzler, com ella
enamorats d‘un món que s‘acaba. Però en l‘obra
d‘Eileen no hi ha ni un bri de nostàlgia: només luci-
desa i comprensió. El nostre volum, el primer de
l‘autora que es tradueix al català, recull dues de les
peces més representatives de la seva obra: la no-
vel·la breu L‘amor que fa caure ciutats i el re-
6
lat Setge; i les acompanya amb un postfaci del
sinòleg Ricard Planas.
L'amor que fa caure ciutats i El Setge d'Eileen
Chung són els dos relats recollits dins d'aquest nou
títol editat pel Club Editor i traduïts per Carla Be-
net. Amor, matrimoni, classes socials, el paper de la
dona i la guerra són els temes que s'entrellacen en
aquests relats. És un relat tan sintètic i potent que és
difícil fer-li justífica amb una ressenya. Però, penso
que si algú es vol introduir a la literatura asiàtica, ha
de llegir Chang.
La novel·la està ambientada al Shangai dels
anys 40, invait per l'exèrcit japonès. La Liusu és
viuda, però també divorciada i això va ser abans de
ser viuda. Va ser maltractada pel seu marit, malgrat
tot va ser la seva reputació la que va quedar marca-
da. En una societat amb aquestes desigualtats de
gènere, l'amor sembla impossible, per això cal que
caiguin ciutats senceres perquè es pugui fer realitat.
Com passa amb Jane Austen, autora que estem
llegint i comentant cada diumenge al Vermut Lite-
rari de Twtich, Eileen Chang també se la va criticar
per parlar d'amor en una època socialment convul-
sa. Quantes escriptores han hagut d'aguantar aques-
tes crítiques? Chang retrata la història petita, la
història particular d'una noia durant la guerra i jus-
tament penso que per això ha esdevingut tan ver-
semblant i universal. No he pogut evitar comparar
la nostra realitat, estem vivint en una pandèmia i el
món segueix rodant, tots seguim fent una vida semi-
normal i Eileen Chang agafa una noia, com podria
ser qualsevol altre, i la converteix en una heroïna.
El que més m'ha fascinat és la bellesa de la
prosa de Chang i com entre tanta bellesa parla de
temes tan durs i crus com la guerra. La traducció de
Carla Benet penso que és excel·lent perquè s'adap-
tava perfectament al català i permet una lectura
fluida i no hi hagut cap expressió ni imatge que
se'm fes estranya. Una traducció que fa justícia a
aquest gran clàssic universal.
El que realment m'ha translladat a Shangai han
sigut les descripcions i els recursos estilístics de
l'autora; m'han enamorat les imatges i les metàfo-
res utilitzant dracs o litchis. Tot i que és una
història ambientada en una època posterior a la
de Memòries d'una Geisha, un dels meus clàssics
preferits, la dicotomia orient-occident que diferen-
cia els personatges me l'ha recordat molt. La Liusu
és considera una xinesa autèntica justament perquè
no viu a Shangai, sinó perquè és una noia de pro-
vincies, mentre que ell, que s'ha format a Oxford se
sent completament occidentalitzat i desarrelat.
A banda de la traducció, també s'agraeix molt
el postfaci del sinòleg Ricard Planas. que ens situa i
ajuda a conèixer l'autora i el context en què va ser
escrit.
Sent sincera, el que més em va captivar del lli-
bre i em va animar a llegir-la va ser aquest títol tan
fantàstic. Si ja esteu pensant quin llibre regalar
aquest Sant Jordi, Eileen Chang no podria ser una
lectura més adient per aquest dia del llibre i l'amor.

Eileen Chang
Mariona Arabia

7
 “UN AMOR” DE SARA MESA - RESSENYA
Sara Mesa
H
avia llegit moltes crítiques positives
de la novel·la Un amor, de Sara
Mesa. Moltes de les opinions ana-
ven enfocades cap a la intimitat del feminisme de la
dona i en com la brutalitat de la naturalesa campes-
tre influïa en la naturalesa primària de la dona; és
una novel·la escrita amb un llenguatge violent i
contundent, deien, Mesa és una referent de les lle-
tres hispàniques.
Em vaig comprar el llibre, sincerament, perquè
una professora de la universitat —a qui tinc en molt
alta estima— el va recomanar i em vaig dir a mi
mateixa: «per què no?, donem-li una oportunitat».
Tenia un idea preconcebuda de la novel·la, cre-
ia que seria més aviat una espècie de relat íntim so-
bre la protagonista, Natàlia, i sobre la seva vida
com a traductora en un poble deixat de la mà de
Déu; a més a més, tenia un gos que li feia compa-
nyia, o sigui, em sentia identificada en certs aspec-
tes.
No obstant, a mesura que em vaig anar endin-
sant en la història, descobrí que havia idealitzat la
8
novel·la abans de començar-la i que res del que hi
havia escrit en aquelles pàgines es corresponia amb
el què m‘havia imaginat. Però vaig continuar lle-
gint, perquè la prosa de Mesa és confosa i hipnòti-
ca, t‘atrapa i no et deixa anar fins al final i, un cop
acabes de llegir, et sents abandonat, desemparat,
perdut. Vols tornar-hi, però no pots, perquè la no-
vel·la s‘ha acabat i no hi pots fer-hi res. Així em
vaig sentir: desemparada. Amb mil preguntes que
mai rebrien resposta. Com a lectora experimentada,
em sentia superior al relat, creia que totes les pre-
guntes serien aclarides en algun moment amb la for-
mulació de la frase perfecta que resoldria el trenca-
closques. Vaig pecar de supèrbia, evidentment.
L‘aparent amor per la literatura de la protago-
nista és només una excusa per introduir-nos en un
món rural on la importància del llenguatge cobra
una dimensió estratosfèrica que ni els personatges
ni el propi lector poden arribar a comprendre. Lle-
giu Un amor, és tota una experiència pels sentits
dels lectors.
Julia Martos
9
 “LA TAXIDERMISTA D’EMOCIONS” - RESSENYA

E
nguany, l‘obra guanyadora del Premi
València Nova Alfons el Magnànim
2020 ha sigut “La taxidermista
d‘emocions‖ de Mariló Àlvarez Sanchis (qui es des-
criu com a escriptora, periodista i il·lustradora oca-
sional). Ens vam conèixer virtualment l‘any passat,
i compartim la passió per reivindicar les nostres lec-
tures (no us perdeu el seu blog literari ―La lectora
invisible‖), a més d‘un amor desmesurat envers au-
tors com Sir Terry Pratchett. ^.^
Em va alegrar molt rebre recentment un exem-
plar signat, i per fi us en porto la ressenya. La no-
vel·la, protagonitzada per Elisa (una jove taxider-
mista) es desenvolupa a cavall entre Londres i
València. Tot fent salts entre el present i el passat,
descobrirem de què fuig exactament la nostra prota-
gonista.
La intriga, els capítols àgils i breus, i la pro-
sa propera fan que sigui difícil deixar anar el lli-
bre i et fan sentir part de la història. M‘ha encan-
tat la descripció del xoc cultural entre la valenciana
i l‘estil de vida anglès, i he rigut per sota el nas amb
la seva descripció pràctica i realista de Lon-
dres. L‘Elisa té una nova oportunitat de ser feliç i
construir una nova vida, però la sabrà aprofitar... o
tornarà a caure en els cercles viciosos que volia dei-
xar enrere? La novel·la gira al voltant dels seus
daltabaixos emocionals, dels personatges que
marcaran la seva vida, i de l’herència immaterial
del seu avi... l’amor per la taxidèrmia.
Tal i com va dir l‘escriptora Anna Maria Vi-
llalonga a la seva ressenya, la taxidèrmia no és un
tema freqüent, però dóna molt de si literàriament. A
través d‘ella, Mariló Àlvarez ens parla del tabú de Mariló Àlvarez

10
la mort i de com tot allò relacionat amb ella ens
sembla lleig i desagradable.
p.96 «És conscient que, tradicionalment,
aquesta disciplina ha servit, sobretot, perquè els
caçadors immortalizen les seues preses com a tro-
feus. No obstant això, ella no ha estat mai d’acord
amb aquestes pràctiques. Per això, quan fa uns
anys va descobrir el moviment de taxidèrmia ètica,
s’hi va adherir immediatament. Així, la jove s’esfo-
rça per aconseguir animals per als seus projectes
de la manera més humana possible.»
Reconec que he mantingut una relació
d’amor odi amb l’Elisa, doncs de vegades tenia
ganes de sacsejar-la i animar-la a lluitar, i d’al-
tres em sentia un xic identificada amb les seves
inseguretats. El personatge de la Carme, la
psicòloga, ha sigut dels meus preferits, doncs
s‘atreveix a dir-li a l‘Elisa les veritats que no vol
sentir.
Si bé he trobat alguns punts de la trama un xic
previsibles i repetitius, el final m‘ha deixat amb un
bon regust de boca. Em quedo sobretot amb els
seus diversos missatges, com ara la impossibili-
tat de fugir de tu mateix, la importància d’allun-
yar-se de qualsevol relació tòxica, la necessitat
de cuidar l’autoestima, i el valor de les veritables
amistats.
Com a última curiositat, podeu escanejar el
codi QR de la contraportada i escoltar a Spotify
totes les cançons roqueres, emotives i reivindicati-
ves que encapçalen els capítols del llibre.
Acabo aquesta ressenya amb la dedicatòria que
em va escriure Mariló Àlvarez, perquè penso que
descriu perfectament la novel·la: “L’Elisa està per-
duda i busca el seu camí, la seua identitat. Quan
la trobe, potser el que més li costarà serà acceptar
-la. Li dones la mà i l’acompanyes en la seua re-
cerca?”
Mixa
11
 “OMBRA I OS” DE LEIGH BARDUGO - RESSENYA

Q
ui podrà salvar la humanitat del Mal?
En un món dividit en dos per una ba-
rrera d’obscuritat eterna on estranyes
criatures s’alimenten de carn humana, una jove sol-
dat descobreix que té un poder que pot unificar el
seu país. Enmig de la guerra, l’Alina és conduïda a
la cort reial per ser entrenada com a membre dels
Grisha, un grup de mags d’elit capitanejat per un
individu misteriós que es fa dir L’Obscur.
Os i ombra és la primera part de la triología del
Grishaverse. Cal tenir present, per tant, que les pri-
meres pàgines poden ser una mica confuses, ja que
l'autora ens presenta tot un món completament nou,
els noms dels llocs, els grups socials segons els po-
ders de cada Grisha, i els noms dels personatges no
són fàcils de recordar.
Tot i així, la lectura és molt fàcil i el ritme és
àgil. Les descripcions són sintètiques i molt senso-
rials, et submergeixen completament en la lectura i
pots veure les sales del palau, olorar la frescor del
bosc, i sentir a flor de pell la por a l'obscuritat del
Plec Tenebrós. He tardat a llegir-lo, perquè estava
llegint altres llibres simultàniament, però, si no,
crec que no hauria tardat més de tres dies!
El món fantàstic que Leigh Bardugo crea és
molt original i això és el que ha captivat a milions
de lectors arreu del món. I malgrat que hi hagi al-
guns clixés propis de la literatura juvenil i triangles l'editorial ha confirmat que seguirà publicant la res-
amorosos, crec que és un llibre molt original i em ta de llibres de la saga! A més, el 23 d'abril s'estrena
moro de ganes de llegir ja el segon! la sèrie a Netflix!!!
En definitiva, si sou fans de la fantasia i encara Mariona Arabia
no l'heu llegit, us ho recomano moltíssim, ja que

12
13
 “LA BOTIGA DE VIDES” D’ADRIÀ AGUACIL - RESSENYA

A
drià Aguacil, de vint anys, és el jove
guanyador del Premi Ciutat de Bada-
lona de Narrativa Juvenil
2020. Actualment cursa Estudis Literaris a la Uni-
versitat de Barcelona i ―La botiga de vides‖ és la
seva primera novel·la publicada. Em va cridar l‘a-
tenció per dos motius: en primer lloc per la sinopsis,
i en segon lloc per l‘emotiu i reivindicatiu discurs
d‘agraïment d‘Aguacil durant la cerimònia d‘entrega
del premi.
A la seva biografia, l‘Adrià explica que les
pel·lícules i els llibres de fantasia, terror i ciència-
ficció són els que més li agraden, i ―La botiga de
vides‖ és alhora una paròdia i una picada d‘ullet als
clàssics d‘aquests gèneres. He pensat, per exemple,
en ―Quin dia tan bèstia!‖ de Mary Rodgers , encara
que Aguacil eleva les situacions esbojarrades al qua-
drat! Si alguna cosa ens ha demostrat el ―postureig‖
a les xarxes socials, és que les aparences enganyen, i
–tal i com corrobora ―La botiga de vides‖- ser un
mateix té més mèrit que convertir-te en el que els
demès esperen de tu. El llibre d‘Aguacil també m‘ha
recordat que tot sovint desitgem allò que no tenim
enlloc de valorar el que ens envolta i les persones
que ens estimen.
Vosaltres entraríeu a una botiga de vides? La
veritat és que resulta molt temptador poder-se con-
vertir en qualsevol dels teus ídols... a canvi només
has de posar la teva vida en venda. El problema està
en que potser la vida dels demès no és tan idíl·lica
com sembla... Això és justament el que descobrirà la
nostra protagonista, la Júlia, quan es converteixi en
la jove promesa de la natació, la Marta Vila. Com és
que no pensem mai en els inconvenients de la fama?
Potser perquè no som conscients del tresor que és la
privacitat fins que la perdem. I què me‘n dieu de la
Adrià Aguacil
feinada i els sacrificis que comporta l‘èxit? Si bé en
aquest cas la vida de la Marta està exagerada, el
món de l‘esport (i en concret les disciplines aquàti-
ques) requereix molta fortalesa i tenacitat. Encara
recordo com em va impactar la biografia d‘Ona Car-
bonell ―Tres minuts, quaranta segons‖.
Així doncs, “La botiga de vides” és una histò-
ria àgil i simpàtica que ens parla d‘autoestima, però
també d‘assetjament, consumisme, hipocresia, feli-
citat, amor, empatia i honestedat. Hauria preferit que
les reivindicacions finals es repartissin al llarg de la
novel·la (doncs m‘ha resultat un xic forçat), però –
encara que el desenllaç em sembli poc realista- no
em puc resistir als finals feliços! Hi haurà segona
part? M‘he quedat amb ganes de saber més sobre el
funcionament i l‘origen de la botiga de vides...
Estic contenta d‘haver descobert l‘obra d‘Adrià
Aguacil (la vaig devorar en un dia!). Mentre llegia
m‘ha vingut a la ment una cita d‘Oscar Wilde ide-
al... “sigues tu mateix, tots els demès estan aga-
fats”... mai millor dit, paraula de Mixa! ^.^
Mixa

14
15
 “HAMNET” DE MAGGIE O’FARREL - RESSENYA

U
n dia d'estiu de l'any 1596, una
nena de Stratford-upon-Avon, un
poble a prop de Londres, torna de
l'escola cansada, amb febre, mal de cap i poques
ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet.
Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui
ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un es-
perit lliure i poc convencional, és a més d'un
quilòmetre de distància, al jardí on cultiva plantes
medicinals, vigilant els ruscos d'abelles. El pare és
a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i
l'àvia han anat al poble a comprar. Cap no és cons-
cient de la tragèdia que s'està desfermant a casa
seva.
Hamnet és la història d'una dona feréstega i el
seu xoriguer, del fill d'un guanter que fuig de la vi- Maggie O’Farrell
da que li tocava per casar-se amb la dona que esti-
ma i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill res a veure amb el clàssic, ni tampoc hi ha gaires
de tots dos, que no passarà mai a la història però referències a la biografia de l'autor, de fet, molts
donarà títol a una de les obres de teatre més cèle- noms s'han canviat i és tracta la seva vida amb mol-
bres de tots els temps. ta quotidianitat, si no hagués estat per la sinopsis de
Siguis fan de Shakespare o no, estic segura que la coberta, fins al final del llibre no hauria relacio-
aquest llibre t'agradarà. No em puc imaginar que no nat els personatges de la ficció amb les persones
li agradi a ningú. Hamnet és la història del fill de reals, per això, no és necessari conèixer la tragèdia
William Shakespeare i Anne Hathaway, germà ni informació sobre la biografia de Shakespare per
bessó de Judith Shakespeare. No se sap exactament llegir aquesta història.
la causa de la seva mort, però es diu que va inspirar La prosa és deliciosa i et submergeix des de
moltes de les tràgedies de Shakespeare, sobretot, l'inici fins al final. Quan començava a llegir no po-
Hamlet. Tot i i això, l'argument de la novel·la no té dia parar i sempre que tenia un moment, per molt

16
cansada que estigués, sempre em venia de gust sub- ritme que et submergeix des de l'inici fins al final i
mergir-m'hi. L'estructura és tant elaborada que fa els personatges complexes faran que no t'oblidis
que la lectura flueixi amb facilitat. M'ha encantat facilment d'aquesta història. Si busques una no-
com O'Farrell juga amb el lector, dosificant-nos la vel·la que et faci perdre la noció del temps no te la
informació i com, capítol a capítol, entrellaçant el pots perdre.
present amb el passat en va revelant dades. Aquest En resum, no us en vull dir gaire coses més, i
joc temporal ens permet viure més d'una història i us recomanaria que no en llegiu gaires ressenyes
fa que Hamnet sigui, no només la història tràgica fins que no hagueu llegit el llibre, doneu-vos el
del fill, sinó també la història d'amor dels seus pa- plaer de deixar-vos sorprendre per la lectura. Estic
res i les seves famílies. segura que us agradarà, per això no cal que en lle-
A banda de la prosa, Hamnet també és una lec- giu més. A partir del 24 de febrer arriba a les llibre-
tura fantàstica pels seus personatges: són comple- ries, així que no us ho penseu més i no us el perdeu.
xes, tenen desitjos, pors, debilitats i fortaleses. A Estic segura que es convertirà en un èxit de vendes
qualsevol persona que vulgui aprendre a escriure li i que ben aviat tots en sentirem a parlar molt.
recomanaria aquest llibre. Reuneix tots els recursos
estilístics i les tècniques narratives que t'ensenyaran Mariona Arabia
en un curs d'escriptura. Els personatges són com-
pletament versemblants. L'Agnès és un dels meus
personatges preferits: la seva conexió amb la terra,
els seus coneixements de les plantes medicinals, la
seva forma de viure sense necessitar l'aprovació de
ningú més, m'ha fascinat. En el meu cap és gairabé
real. Penso que és un dels personatges femenins
més ben creats que he llegit mai i que dona l'encant
tan únic que té aquesta novel·la. Però, a banda d'a-
quest personatge, tots estan tan ben defintis que és
impossible no enamorar-se de la tendresa d'en
Hamnet i la Judith, ni sentir enveja de la passió que
uneix els seus pares.
Sé que tot just acaba de començar el 2021 i que
aquesta és la meva tercera lectura de l'any, però es-
tic segura que Hamnet es convertirà en un dels
meus llibres preferits d'aquest any. La prosa i el Foto de @meyonbook

17
 “RUBY I EL CAÇADOR DE MITJANIT” SUSAN EE - RESSENYA
S
inopsis: La Ruby va desaparèixer al
bosc durant una de les caceres del rei
Obscur. Des d’aleshores viu presa als
calabossos del palau de Mitjanit, on la llum del sol
és un somni distant i els innocents conviuen amb els
criminals més temibles del regne. Els anys transco-
rren lents a la cel·la fins que, una nit, la vida de la
Ruby es capgira: haurà de tornar a endinsar-se a
les entranyes del bosc, on descobrirà que posseeix
una estranya connexió amb uns monstres que info-
nen por al soldat més valent. Però, si la Ruby vol
ser lliure, haurà de guanyar-se la confiança del
caçador reial, que no dubtarà a sacrificar una noia
innocent per veure la seva missió acomplerta.
Ho reconec, tan bon punt vaig acabar de lle-
gir "Cinder i el príncep de Mitjanit” no vaig po-
der evitar “devorar” la segona part de la sa-
ga “Històries de Mitjanit” de Susan Ee. Tal i com
18
© Laia Baldevey
explicava a l‘anterior ressenya, les seves novel·les
han estat best-sellers internacionals que s'han traduït
a vint-i-sis idiomes, i "Àngels caiguts" -el primer
volum de la trilogia "Penryn i la fi dels
temps", també publicada per Obscura- ha estat
inclòs a la llista dels cent millors llibres de fantasia
de tots els temps!
A “Ruby i el caçador de Mitjanit” (un fosc
retelling de “La caputxeta vermella”) descobri-
rem un parell de peces més del trencaclosques
del Regne de Mitjanit a través de la història dels
caçadors reials. La novel·la està narrada des de dos
punts de vista diferents: en Tyler (un personatge
turmentat però implacable) i la Ruby (la néta de la
Silver que semblava haver desaparegut per sempre).
En aquesta aventura -posterior als fets de ―Cinder i
el príncep de Mitjanit‖- ens farem una idea del que
li va passar a la jove i la seguirem de ben aprop.
També retrobarem a la pròpia Silver (que definiti-
vament s‘ha convertit en el meu personatge preferit
de la saga!).
p.17 ―Quan arribava el moment de recollir les
noves bèsties del calabós per a la col·lecció del rei,
en Tyler es moria una mica més. Ja ho havia fet
tants cops que creia que dins seu ja no hi quedava
res, cosa que l’alleujava en certa manera. Un cop
mort, la desgràcia del gran nombre de ciutadans
desemparats del regne ja no et trencava el cor, així
que no ploraves ni perdies hores de son pensant- Susan Ee

hi.”
D‘una banda, la primera meitat no m‘ha en- Foto de @mixa_ql

ganxat tant com a ―Cinder‖ (doncs la trama avança

més lentament i resulta un xic repetitiva) però s‘ha
de reconèixer que la introducció no és pas menys
impactant. A més, m‘he endut més d‘una sopresa i
el final m‘ha fet mossegar-me les ungles, (doncs
estava patint per tots els personatges). D‘altra ban-
da, la història d‘amor d‘aquest títol també m‘ha
semblat més ben construïda que la de Cinder.
p.49 «L’armadura de cuir habitual era massa conclusiu. Això sí, queden moltes portes obertes, i
pesada per a la noia, així que li havien dissenyada la sub-trama del regne de Mitjanit es posa encara
una de prou robusta per resistir els ullals afilats, més emocionant. Tornarem a veure a la Ruby en
però prou lleugera i flexible per poder córrer i llui- acció? Potser sí, però haurà de cedir el testimoni
tar. [...] Hauria d’amagar l’armadura i les armes, a la següent protagonista. Sembla que Susan Ee
però ja buscaria un mantell prou gran per tapar-la. introdueix un nou personatge a cada novel·la
Volia que cridés l’atenció perquè, al cap i a la fi, que s’encarrega de narrar la següent
era un esquer. Una capa d’algun color viu serviria. història. Segons he vist a la web de l‘autora, ara és

Potser vermell? Sí, un mantell del color de la sang el torn de la Briar, una noia força intrigant. Quan
seria perfecte.» tindrem la traducció al català? Us aviso que no po-

Pel que fa al desenllaç, m‘he tornat a quedar dré esperar molt de temps... Paraula de Mixa!

amb ganes de més, però m‘encanta que sigui auto- Mixa

19
 “EL COLIBRÍ” DE SANDRO VERONESI - RESSENYA

A
questa és la història d'en Marco Ca-
rrera, oftalmòleg italià tocat per la
tragèdia, la nostàlgia i l'esperança.
La seva vida es veu marcada per grans amors, pèr-
dues atroces i coincidències fatals que amenacen
d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund.
Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se
dret i entomar les cartes marcades que li brinda el
destí. El colibrí és una novel·la irònica, brillant i
sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi
es consagra com un dels narradors italians més
hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un
personatge tan vívid i captivador que està destinat
a acompanyar-nos de per vida.
Avui amb el club de lectura de la llibreria La
Gralla hem comentat ‗El Colibrí‘ de Sandro Vero-
nesi editat per Edicions del Periscopi. Quin lli-
bre! Sort que em vaig unir a aquesta lectura con-
Foto de @meyonbook
junta i l‘he descobert! És un llibre que tracta temes
tan actuals i, a la vegada, tabús en la nostra societat: Malgrat totes les adversitats que ha d‘afrontar
des del dol, fins al dret a l‘eutanàcia, que just s‘ha en Marco al llarg de la seva vida, el protagonista no
aprovat aquesta setmana, i què entenem per llibertat perd mai l‘esperança, i ara, més que mai, llegir
que penso que no hi hauria un millor moment per històries amb forts missatges optimistes és el que
llegir aquest llibre! És una història que podria ser més ens falta. Penso que tracta temes tan actuals,
tot un drama i trencar-te el cor, i ho fa; però no te tabús i reals que és impossible que la seva lectura et
n‘adones fins que ha passat i pares per reflexionar- deixi indiferent!
hi. Les metàfores exagerades i el to còmic fan que El llibre té lloc a Florència, just a l‘acabar-lo he
el drama quedi camuflat i la lectura és molt origi- estat buscant a la galeria de fotos i he trobat aques-
nal! L‘estructura també penso que és el que més tes, de just quan m‘acabava de crear el compte de
m‘ha fascinat, a l‘inici fa respecte i és una lectura meyonbook i començava a fer fotos (la qualitat no
que demana atenció en tot moment, però just això és la millor...) i he recordat com era viatjar.
és el que aporta misteri i dona ganes de seguir lle-
gint! No coneixia l‘autor però m‘ha fascinat, quin Mariona Arabia
domini de la narrativa!

20
 “SERENA I ELS LLEONS” DE DOLORS GARCIA I CORNELLÀ
F
a gairebé deu anys, vaig quedar capti-
vada per la portada d‘un llibre. Em va
cridar l‘atenció mentre fullejava les
darreres novetats juvenils, i comprar-lo va ser una
de les millors decisions que he pres com a lecto-
ra. Estic parlant de ―Serena‖, de Dolos Garcia i
Cornellà, una fascinant i emotiva trama ambientada
a la Barcelona del segle XV. Fins llavors, mai havia
llegit una novel·la història adreçada a un públic ju-
venil (i protagonitzada per una noia de catorze
anys!). El personatge de la Serena em va marcar i
m‘ha acompanyat tots aquests anys... així que ja us
podeu imaginar la meva il·lusió quan vaig saber
que Cruïlla publicava la segona part de les seves
aventures!!!!
“Serena i els lleons” reprèn la història gairebé
al mateix lloc on l‘havíem deixat (però no patiu que
al principi l'autora ens posa en situació ràpida-
ment). I el llibre torna a comptar amb l'art de Jordi
Vila Delclòs (aquest cop amb quatre il·lustracions a
tota pàgina encapçalant cada capítol). La meva pre-
ferida és la primera, que mostra l‘interior de la casa
de la Serena (l‘autora va explicar en aquesta entre-
vista a Ràdio Sant Boi que era just com s‘havia
imaginat el taller dels Estrany). Però sabeu el més
sorprenent de "Serena i els lleons"? Alhora que
manté l'essència de la primera part (la prosa àgil,
l'entranyable quotidianitat...), conté el triple d‘acció
i aventures. La Serena fins i tot es toparà amb al-
guns personatges històrics rellevants, i la seva vida
es convertirà en una muntanya russa d‘emocions.
De fet, ara més que mai haurà de demostrar
coratge, enginy i determinació. El seu sentit de la
justícia també es desenvoluparà, portant-la a creuar
algunes línies vermelles per ajudar a les persones
que estima.
p.33 «–I el teu pare hi està d’acord?
–Sí, però encara no ho sap.
–Què és el que no sap?
–Que hi aniré i que hi estarà d’acord.
En Bernat va riure de valent amb aquella sor-
tida de la Serena. A ell també li agradava aquella
joveneta que era com una llum brillant enmig de la
nit, que el va captivar el primer dia que la va veu-
re, cosint tapins al taller envoltada de les seves
germanes, al cor d’una tarda d’estiu inundada de
sol i de prunes vermelles.»
21
 Admiro tant la Serena! Potser quan llegiu la
seva història no hi trobeu res que a l'actualitat us
sembli revolucionari, però penseu que al segle
XV fer coses com estudiar, perseguir els teus som-
nis, i exercir segons quines professions era impen-
sable per a una dona! I encara més venint d‘una
família humil. (Cada vegada que penso en la Sere-
na ensenyant a les seves germanetes a llegir i es-
criure em venen ganes d'aplaudir!) Malauradament
avui en dia encara hi ha molts països del món on les
dones ni tan sols tenen dret a rebre una educació...
Però també hi ha més Serenes disposades a posar-hi
remei.
D'altra banda, a "Serena i els
lleons" aprofundirem en les conseqüències del gran
terratrèmol de 1428 que va sacsejar Barcelona, però
que arrasà pobles sencers, com Castellfollit de la
Roca. La Serena es veurà forçada a vitjar a diversos
indrets de Catalunya, i haurà de sortejar molts peri-
lls! Un cop més, m‘ha sorprès la capacitat de Do-
lors Garcia i Cornellà per ambientar tan bé la no- emocionat de valent retrobant a tots els personat-
vel·la i transmetre dades històriques de forma suc- ges!). Diuen que les segones parts no són mai bo-
cinta i propera. En aquest cas, fins i tot ens mostrarà nes, però ―Serena i els lleons‖ és una fantàstica ex-
una part de les intrigues de palau de l‘època (i com cepció... Paraula de Mixa!
de perilloses podien arribar a ser!). Mixa
Encara que el final del llibre m‘ha semblat un
xic forçat, en general he gaudit moltíssim (i m‘he

22
 ADAPTACIONS DE LLIBRES A LA GRAN PANTALLA

Estrenada al febrer

Estrena al març

Estrena al maig

23
 L’ENTREVISTA

Valerio Chiola i Giacomo Pucci són els autors de El Ros-

ca (Bulloni en italià), una col·lecció infantil d’aventures
que El Cep i la Nansa ha traduït al català. En Rosca, en
Dandi, l’Aleta, en Canya i la Setciències, són els “males
peces” més famosos de l’escola, però un dia es convertei-
xen sense esperar-s’ho en un comando especial per en-
càrrec del director. A Catalunya ja hem llegit les seves
primeres missions: “Passats de rosca” i “El parc encan-
tat”, que just acaba d’arribar a les llibreries. Voleu sa-
ber-ne més? Entrevistem els autors a la Revista!

B
on dia i benvinguts a la revista!
En primer lloc ens encantaria
saber com va néixer aquesta sa-
ga. Sempre us han agradat les històries d’aven-
tures i d’espies?
Valerio: Bon dia! Sí, Soc un apassionat d'hi-
stòries d‘aventures i d'espies, de pel·lícules d‘ani-
mació i literatura juvenil. Portava temps desitjant
fer una història que tingués aquests ingredients.
Estava col·laborant des de fa alguns anys amb la
editorial Round Robin (l'editorial italiana de la
saga) fent novel·la gràfica de temàtiques socials
adreçada a un públic adult. Després, passat uns
temps vam pensar de crear una nova col·lecció
igualment amb continguts socials però adreçada a
un públic lector molt jove. Vaig parlar d'aquesta
idea amb el Giacomo, que ja tenia al cap un esbo-
rrany d'un personatge que hauria sigut ideal per a
aquesta col·lecció i va ser així com va néixer El
Rosca: una saga que ens implica del tot i que té
tot el que ens apassiona a les històries: ritme
constant, humor, reflexions importants, dibuixos
bonics i jocs interactius.
Giacomo: Hola! Jo també sempre he sigut un
apassionat d‘històries, allà on estiguessin amaga-
des, entre els dibuixos il·lustrats del meu pare, a
una cançó o a un episodi de la guerra recordat a
l'hora de sopar a la taula dels avis. Aquesta saga
va néixer quan dues paraules van ensopegar amb
una imatge: un pern és un objecte inútil si no té
un cargol sobre el que posar-se. D'aquesta idea
vam pensar que un macarró* (perdonavides), el
més gran de tots els perns no fos més que una
persona més sola o trista que els demès. A partir
d'aquí es va encendre la fantasia i vam arrancar.
(*Nota de la Traductora: aquí es fa un joc de
paraules amb el mot “bullo” en italià que vol dir
macarró/perdonavides i el seu majoratiu

24
“bullone” que no vol dir macarró gran sinó pern,
de fet el títol de la saga en català és el rosca fent
aquí un joc de paraules amb el verb roscar)

 El primer llibre de la col·lecció era emocio-

nant, però “El parc encantat” està ple d’acció
i girs constants. Creieu que aquesta mena
d’històries són ideals per enganxar als nens a
la lectura?

Valerio: Penso que la primera cosa que han de

fer els nens quan llegeixen el llibre és passar-s'ho
bé. És l‘acció el que els porta d'una manera directa
dintre de la història i els empenta a fullejar les pagi-
nes i a dir : ―I ara que?‖ - ―Ohh! Increïble!‖ i coses
per l'estil. Només amb aquesta implicació els temes
i les reflexions de les que parlem poden arribar als
lectors.

Giacomo: És l'única cosa que t‘enganxa, cada

llibre ha de tenir una bona dosis de girs inesperats,
la capacitat d'acompanyar d'una manera creïble i
apassionant, i després ha de saber trair la teva con-
fiança i fer aparèixer aquella catàstrofe, que no és
altra cosa que un gir inesperat, i que produeix alie-
nació i sorpresa alhora. Per a mi com a escriptor el
repte és justament això: provar de construir un en-
granatge perfecte on passa tot això. Amb el Rosca
aquest engranatge adquireix encara més força pels
temes tractats i perquè dins de les vides d'aquells
nens hi som nosaltres, els nostres amics i els nos-
tres fills, i tot això per força t‘emociona. I a mi el
primer.

 A “El parc encantat” no només veurem evo-

lucionar la trama, sinó també l’estil de les
il·lustracions. Us heu plantejat adaptar les
històries en format còmic?

Valerio: Algunes escenes traslladades a un

25
còmic serien perfectes. Però al mateix temps treu-
rien espai a la imaginació. Allò bo dels llibres és
justament el fet que és la fantasia mateixa del lec-
tor la que, a la seva ment, està donant forma a les
paraules que està llegint. Però igualment el nostre
somni seria arribar a tenir una adaptació de El
Rosca a dibuix animat.
Giacomo: La màgia de l’escriptura és que
només fa falta una al·lusió, una paraula, un
subratllat, i s'obre la porta d'un altre món. El
còmic sí que seria perfecte, és veritat, però la lite-
ratura en general, i la il·lustrada també, te uns lí-
mits més febles, que deixen que la fantasia viatgi
més lliure. Penso que a totes les històries el que
no dius compta molt més que el dius.
 Als llibres ressalteu la importància de tre-
ballar en equip... I això avui en dia és més
important que mai! A “El parc encantat”
es repeteix un proverbi Africà que tothom
hauria de tenir present, oi?
Valerio: “Qui vulgui anar ràpid, que vagi
26
sol; qui vulgui anar lluny, que vagi acompanyat‖.
La historia d'en Rosca neix d'un treball d'equip.
Ni jo ni Giacomo sols hauríem pogut crear
aquests contes tal com son ara. Giacomo escriu i
jo dibuixo, fem dues coses diferents que es com-
plementen l'una amb l'altra. Després ens confron-
tem, ens parlem, ens fem suggeriments i ens do-
nem idees i ens corregim. Treballem junts per
crear aquests llibres (amb el suport de la edito-
rial). Treballar en equip ho fa tot més divertit, i
també més ric i interessant.
Giacomo: És tal qual ha dit Valerio: el cor
d'aquesta feina és l'amistat que hi ha entre nosal-
tres, i la confiança amb la qual cadascú fa la seva
part i millora la de l'altre. A més, aquest proverbi
té a veure amb la pretensió de tothom d'arribar
sempre primer, de ser el millor, el més bo, i en la
nostra experiència, aquesta no és la qüestió. Fa
falta aprendre a valorar una mena de lentitud, a
respectar la vergonya i mirar-la amb tendresa,
sense massa pretensions, primer envers un mateix
i després cap als altres. De fet, el que hem obser-
vat, tant dins els nens com dins els més grans, és
que allò que fa germinar els fruits més
bons no és necessàriament el fet de pres-
sionar, motivar o encoratjar sinó confiar,
senzillament creure que aquella llavor pot
germinar. Estem parlant d'una mirada, un
estat d'ànim, no una cosa per fer.
 Amb quin membre de l’equip del
Rosca us sentiu més identificats?
Valerio: M'identifico una mica amb
els defectes de tothom, hehehe. Penso que
soc perepunyetes com la Setciències, dis-
pers com l‘Aleta i amable com el Dandi.
Giacomo: Sense dubte amb el Dan-
di, tant per la vessant amable com per la
picardia. Quan era petit al cole sempre ens
posaven un animal de referència: el meu
sempre era la guineu, perquè justament era
bastant despert i espavilat (i això no sem-
pre és bo).
 El Director és un dels millors perso-
natges de la col·lecció, perquè dóna
suport incondicional als nostres pro-
tagonistes. En el fons... tots necessi-
tem algú que cregui en nosaltres, no
trobeu?
Valerio: Tothom necessita un mestre,
en el veritable sentit de la paraula. Una
persona que confiï en nosaltres, que no
jutgi els nostres errors sinó que cregui en
el nostre potencial. Algú que ens ajudi a
trobar un camí. Puc dir que jo em conside-
ro afortunat perquè vaig tenir molts mes-
tres així a la meva vida.
Giacomo: Totalment d‘acord, és una
mica com el que deia sobre el proverbi
africà; el director és justament la persona
que té aquella mirada, aquella confiança
que fa que les nostres habilitats trobin un
propòsit, que ens dediquem a algú o algu-
na cosa, i tot això finalment ens fa sentir
útils. Ens fan falta mestres, és cert.
 Si les aventures del Rosca s’adaptes-
sin a la gran pantalla, quin seria el
vostre càsting ideal?
Valerio: En una pel·lícula ―live-
action‖? Segurament Julie Butter (―Hi ha-
via una vegada… a Hollywood”) fent de
la Setciències. George Clooney com a Di-
rector i Gaten Matarazzo (el Dustin de
―Stranger Things‖) fent de qualsevol per-
sonatge, perquè l'adoro, hehehe. Pel que fa
als demès, no t‘ho sabria dir...
Giacomo: Aviam, Timothée Chala-
met fent de Dandi, Danny de Vito com a
pare adoptiu del Rosca i un joveníssim
Philip Seymour Hoffman com a el Rosca.
Després si puc exagerar també diria Em-
ma Stone com la fantasiosa Estela, perso-
natge que veureu al tercer llibre!
 Què ens podeu avançar de les futu-
res aventures del Rosca? El cliffhan-
ger de “El parc encantat” ens ha
deixat amb l’ai al cor!
Valerio: De moment podem dir que a
Itàlia El Rosca ja ha arribat al cinquè lli-
bre i que tenim intenció de continuar la
història fins al llibre dotze o tretze, doncs
27
estem just a la meitat de la saga. Als propers lli- quina és. Prepareu-vos perquè el millor encara no
bres trobareu informació addicional sobre tots els ha arribat. No faltarà acció!
personatges de l'equip de tal manera que els lec-
Giacomo: De veritat que només estem al
tors puguin conèixer-los millor. Hi haurà també
començament, acabem d'engegar motors, us espe-
una evolució a la història, un retorn al passat per
ren increïbles aventures, ja ho veureu!
saber més sobre la Agencia del Carbó que els va
contractar. També hi trobareu importants revela-
 Quines ganes de llegir les properes aventu-
cions sobre els seus enemics. Les vides dels pro-
res de El Rosca! Fins aviat! Moltes gràcies,
tagonistes estan ficades dins d'una aventura molt
ciao!
més gran que ells mateixos, i junts esbrinarem

28
29
 LA PREGUNTA

A l’univers Harry Potter quin animal seria el

teu Patronus?

Explica’ns-ho a…
larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

30
 CRÒNIQUES

Crònica de l'acte del centenari de Miquel Arimany

(10/12/20) Ahir, 9 de desembre, la seu

dels Amics de la UNESCO de Barcelona va acollir

la commemoració del naixement de Miquel Ari-
many (1920-1996), organitzat amb la col·laboració
de la Institució de les Lletres Catalanes. Tal i com
va dir el seu director, Oriol Ponsatí-Murlà, fou
un “acte de resistència”, no només per reivindicar
la cultura en les circumstàncies que vivim, sinó per
honrar la memòria de l‘oblidat Arimany.
Dramaturg, narrador i poeta -entre d‘altres-, Civil s‘editaven 860 títols a l‘any en català, però a

fou un dels pocs editors que publicà llibres en ca- partir dels anys quaranta amb prou feines s‘arribava

talà durant la postguerra. Fou membre de l'Associa- al mig centenar. No va ser fins al 1976 que es va

ció d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i tornar a publicar la mateixa quantitat de títols.

del PEN català, i l’any 1984 va rebre la creu de Una de les aportacions més importants

Sant Jordi. d’Arimany foren possiblement els seus dicciona-

Durant aquest íntim acte de commemoració ris (tots de collita pròpia), doncs arribaren fins

vam poder conèixer-lo millor a través dels testimo- als poblets més petits de Catalunya. Al seu Dic-

nis del poeta i lingüista Carles Duarte, la traductora cionari Català General (1965), redefiní 50.000 ter-

i poeta María de Luis, i el president del Cercle de mes de la llengua i ni afegí 9.000 de nous respec-

Cultura Segimon Borràs (moderats per l‘escriptor i te als que contenia el Diccionari general de la

periodista Miquel-Lluís Muntané). llengua catalana de Pompeu Fabra. “No he cone-

“Vaig conèixer l’Arimany el 1965” recordava gut mai a ningú amb tanta capacitat de definició

Segimon Borràs durant la seva intervenció. “Era com ell, i això que vaig treballar a Enciclopèdia

un home sec i amb cara de males puces i bona Catalana” insistia Borràs.

persona alhora. Tenia l’excentricitat de publicar “No hem sigut justos amb l’Arimany com a

en català”. Borràs explicà que abans de la Guerra societat” afirmà Carles Duarte al seu torn. “El

31
que som té a veure amb grans tossuts com ell que L‘antologia conté
van lluitar a contracorrent.” De fet, la seva tena- 96 poemes de Miquel
citat i compromís el van dur a fundar la revista Arimany, dos dels
cultural literària El Pont. Durant quaranta anys quals foren recitats en
acollí veus joves intel·lectuals del país, com ara directe per María de
Joaquim Molas, Pere Calders, Xavier Fàbregas, Luis i Miquel-Lluís
Joan Fuster, Albert Manent, Carles Miralles, Mercè Muntané. A més a
Rodoreda, Oriol Pi de Cabanyes o Joan Triadú. més, Muntané llegí el
“Miquel Arimany era un home aspre però amb primer paràgraf de
una ànima d’extraordinària sensibilitat” va con- les memòries d’Ari-
cloure Duarte. Arimany fou un dels poetes cata- many (“Memòria de mi i de molts al-
lans més importants de la segona meitat del tres”, Columna 1993) per demostrar-nos la seva
segle XX i l’encarregada d’apropar-nos a aques- personalitat polièdrica. “Era un ratolí de bibliote-
ta faceta fou la poeta i traductora María de ca noctàmbul que es quedava a treballar fins tard,
Luis. Justament aquest 2020 ha aconseguit publicar i que a l’hora li encantava el mar, el cinema i se-
una antologia bilingüe d‘Arimany traduïda per ella guia anant a concerts de rock amb 70 anys”.
al castellà (“Aún el mar”) gràcies a l‘edito- El director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà va
rial Huerga & Fierro. “Fou en Miquel-Lluís qui em cloure l‘acte reivindicant la figura de personalitats
va proposar traduir a Arimany, doncs ja havia com Arimany, i es va comprometre a mirar d‘allar-
adaptat a altres poetes catalans com Joan Vinyoli, gar-ne les commemoracions durant el 2021, el 25è
Valentí Puig o Màrius Torres” ens explicà María aniversari de la seva mort.
de Luis. “Al principi no ho tenia gaire clar, però “Què hauria passat si després de la Guerra
després em vaig anar apassionant per la seva Civil no hi hagués hagut pals de paller com Mi-
obra. Arimany és un gran mestre desconegut: quel Arimany, Jaume Aymà... i tants altres? Els
m’interessa el seu viatge introspectiu, la seva ten- hi devem el que tenim.”
dresa, i el seu amor per la bellesa.” Mixa

32
33
 Crònica de la 70a Nit de Santa Llúcia

(16/12/20) Vaig saber que la 70a Nit de

Santa Llúcia seria especial tan aviat com els al-
taveus del Teatre Nacional començaren a donar
instruccions al públic. Estàvem a punt de co-
mençar la gravació de la gala (que després es re-
transmetria a TV3) i des de megafonia ens van ani-
mar a somriure amb els ulls com si la declaració de
la renda ens hagués sortit a retornar, i a evitar mirar
directament a les càmeres com si d‘un veí pesat es per regal!) o amb els irònics gags que s‘anaven in-
tractés. ^.^ tercalant entre les entregues de premis. A la pagina
I l‘espectacle va començar. Reconec que una següent podeu veure tots els guardonats i guardona-
hora després no em podia creure que el temps des.Durant el seu discurs, el vicepresident d‘Òm-
hagués passat tant ràpid... No només m’ho havia nium Cultural Marcel Mauri, va rememorar la pri-
passat bé, sinó que havia rigut amb paròdies hi- mera Nit de Santa Llúcia, celebrada clandestina-
larants i m’havia emocionat amb reivindicacions ment a la Llibreria Catalonia. «Som el país que ha
necessàries. rebrotat de totes les derrotes i que segueix treba-
llant per un futur compartit. El país que fa, de la
Sens dubte, un dels meus moments preferits de
diferència, riquesa» afirmà, «I si volem ser un sol
la nit fou quan el presentador de la gala -Long Li
poble, cal que la cultura ho inundi tot». Ja ho deia
Xue, presentador del programa d'Adolescents iCat-
Montserrat Roig... «La cultura és l'opció política
va esmentar totes aquelles persones disposades a
més revolucionària a llarg termini»
emprar la desobediència envers una alta institu-
ció: «Hi ha qui els anomena rebels, o he- Ja només em queda donar l'enhorabona a les
rois». Evidentment, estava parlant de les persones persones guanyadores i felicitar a Òmnium per
que pensem seguir fent servir tots els accents dia- un acte trencador, decidit a eixamplar la base de
crítics eliminats per l‘Institut d‘Estudis Catalans. lectors i demostrar que la cultura és segura, viva
i divertida... Paraula de Mixa!
També vaig riure d‘allò més amb la referència
a les faixes promocionals de les novel·les (tan
Mixa
grans que ja no caldrà que emboliquem els llibres

34
35
 Preveient el futur lector

Àries Verge Aquari

21 MARÇ-20 ABRIL 24 AGOST-23 SETEMBRE 21 GENER-18 FEBRER
Freqüència lectora: Freqüència lectora: Freqüència lectora:
Quantitat de llibres: Quantitat de llibres: Quantitat de llibres:
Qualitat de lectura: Qualitat de lectura: Qualitat de lectura:

Taure Balança Peixos

21 ABRIL-20 MAIG 24 SET -23 OCTUBRE 19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència lectora: Freqüència lectora: Freqüència lectora:
Quantitat de llibres: Quantitat de llibres: Quantitat de llibres:
Qualitat de lectura: Qualitat de lectura: Qualitat de lectura:

Bessons Escorpió
21 MAIG-21 JUNY 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència lectora: Freqüència lectora:
Quantitat de llibres: Quantitat de llibres:
Qualitat de lectura: Qualitat de lectura:

Cranc Sagitari
22 JUNY-22 JULIOL 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència lectora: Freqüència lectora:
Quantitat de llibres: Quantitat de llibres:
Qualitat de lectura: Qualitat de lectura:

Lleó Capricorn
23 JULIOL-23 AGOST 22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència lectora: Freqüència lectora:
Quantitat de llibres: Quantitat de llibres:
Qualitat de lectura: Qualitat de lectura:

36
 Jodi Harvey-Brown Kelly Murray

Guy Laramée Pam Langdom

30+ Awesome Artworks You Won’t Belie-

ve Were Once Dusty Old Books on a Shelf

Math Monahan

37
 Webs d’interès

revistaql.jimdo.com

No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del

QL, contingut exclusiu i molt més!

El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.
Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar con-
vertint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el
primer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.

Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

38
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?
Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Ac-
tiva, ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'a-
propin activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura,
dansa, cinema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen ví-
deos a YouTube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial poten-
cia aquesta manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber cone-
gut pot fer augmentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d‘altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC
els alumnes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treba-
llat durant les formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Mu-
sictubers, Fototubers, Teatretubers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, comple-
mentem els recorreguts curriculars en una gran quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com
Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

39
 Han col·laborat: Correu electrònic
revistaql@gmail.com
Mixa
Julia Martos Envieu-nos les vostres
Mariona Arabia ressenyes i articles!

40