30 lectures

amb mirada de Dona

elgoigdellegir.escolapia.cat
Per què necessitem lectures amb perspectiva
de gènere pel 8M (i per qualsevol ocasió)?

El 8M és un dia per fer memòria. Un dia de lluites i de

reivindicació. De sensibilitat i de cures (individuals i col·lectives).
Què recordem el mes de març? Que les dones hem estat, estem i
estarem. I que les nostres formes de ser són diverses, però totes,
vàlides. Que ocupem un espai important en les comunitats i que
les nostres veus mereixen ser escoltades.

Per què són rellevants les lectures amb perspectiva de gènere en

aquesta data assenyalada? Perquè la cultura configura les ments i
volem contribuir a que la xarxa de creences dels individus
sostingui una societat més justa i equitativa. Això només pot
aconseguir-se amb la capacitat crítica, la capacitat de
qüestionament d’allò establert. Sense aquesta, no seríem capaces
d’imaginar un futur més just per totes. La cultura ha de ser l’espai
on poder sortir dels marges. La literatura, els contes, la novel·la
gràfica, els assajos... han de servir per a evolucionar, no pas per a
reprimir. Ens han de fer més lliures, no més esclaves. Sense una
cultura i un art que ens hagués imaginat a les dones fora de la
llar, fora de la maternitat, fora dels cossos normatius, fora de
l’heterosexualitat... encara continuaríem havent de forçar-nos a
encaixar en uns motlles que no són per a totes (sí per a algunes).

L’educació és l’altra mitjà fonamental per a aconseguir el nostre

objectiu de justícia social, i ha de ser una bona transmissora de
cultura. Per això proporcionem aquestes recomanacions, perquè
llegir històries inspiradores, diverses, alternatives... ens ajuda a
observar amb una mirada més oberta el món, els/lxs altres i
nosaltres mateixes.

Feliç 8M i feliç lectura!

 INFANTIL
SERRANO, Lucía. Georgina i la dragona. Beascoa, 2019.

Una nova versió de la llegenda de Sant Jordi! Descobriu com la

terrible Dragona va estar a punt de menjar-se un príncep bell i delicat
per a saciar la seva gana voraç i com la Georgina va solucionar aquest
embolic amb audàcia, ferocitat i… molt d’humor. Perquè potser les
coses no són com ens les han explicat.

BLA, Alba; CARDONA, Antònia; FERRÚS, Natalia.

Tinc dues mares . Edicions 96, 2019.

La Júlia té dues mares, va a l’escola i juga al parc com els

altres nens i nenes. El llibre té l’objectiu d’oferir, als nens i
nenes, la possibilitat de conèixer la diversitat de famílies, al
mateix temps que ressalta les semblances que hi ha entre
aquestes.

DÍAZ, Raquel. Quan les nenes volen alt .

Lumen infantil, 2017.

L’Adriana, la Virginia i la Martina són tres nenes amb

grans somnis: volen ser aviadora, violinista i escriptora.
S’ha de seguir endavant amb els somnis malgrat els
entrebancs del camí.

BARBÉ, Alba; CARRO, Sara; FORTUNY, Núria. Pessigolles .

Edicions Bellaterra, 2012.

La sexualitat ens acompanya, des de ben petites, per les diferents

etapes de la nostra vida. És una font d’aprenentatge i un camp ple
d’experiències molt valuoses pel nostre coneixement. Tot i que, de
vegades, ens pot ser difícil parlar-ne amb les criatures.

BRENMAN, Ilan; ZILBERMAN, Ionit. Les princeses també es

tiren pets . Animallibres, 2011.

La Laura té un dubte molt important després d’una discussió a classe sobre

la Ventafocs. El seu amic Marcel ha confessat que la famosa princesa es
tirava pets. Afortunadament, son pare, a qui li agraden les bones històries,
posseeix un llibre secret de les princeses en el qual la Laura trobarà les
respostes a tots els seus dubtes.
 PRIMÀRIA
SÁNCHEZ,Isabel. Petita i gran. Hedy Lamarr. Alba editorial, 2019.

Hedwig Eva Maria Kiesler va néixer a Viena. Era la filla única d’un banquer d’origen
ucraïnès i una pianista d’ascendència hongaresa. De petita va aprendre ballet i a
tocar el piano, i era una estudiant brillant. Amb deu anys ja parlava quatre
idiomes. Des de molt jove va saber que actuar era la seva veritable passió, i...

Altres títols de la col·lecció: Jane Godall, Rosa Parks, Marie Curie, Frida Khalo...

BODECKER, N.M. Corre, Maria, afanya’t . Entredos, 2022.

«Maria, corre, va, bonica; vindrà l’hivern d’aquí una mica.» Així comença
aquest poema nonsense i divertit. I mentre la Maria va atrafegada amb
les feines de casa, el seu home està escarxofat al sofà… Però, què li està
preparant al tirà del seu home?

FAVILLI, Elena; CAVALLO, Francesca. Contes de bona nit

per a nenes rebels . Estrella polar, 2018.

Hi havia una vegada una princesa... una princesa? No! Cent dones que
van canviar el món! De Serena Williams a Malala Yousafzai, de Coco
Chanel a Frida Kahlo, d’Hipàtia a Michelle Obama, aquest llibre narra
les vides extraordinàries dones valentes i, a més, conté les il·lustracions
de seixanta artistes d'arreu del món

TREPAT, Carla. El tresor de Lilith . Autor-editor, 2012.

Sobre la sexualitat femenina, el plaer, l’estima d’una mateixa, la

menstruació... una reivindicació de la riquesa del cos femení. Escrit
amb gran sensibilitat i alegria per ajudar les nenes a estimar-se.

BRIDGES, Shirin Yim. El desig de la Ruby . Serres, 2005.

En una ciutat de la Xina pre-revolucionària viu la Ruby, una nena

diferent de les altres que no vol casar-se sinó anar a la universitat.
Aquest és un conte que ens parla de la independència d’esperit i la
llibertat. La Ruby és forta, lluitadora, perseverant i valenta.
 SECUNDÀRIA

SCHAAP, Annet. Les noies . Pagès Editors, 2023.

L'obra ens presenta set contes populars protagonitzats per

noies però que ja no són les noies de conte de fades sinó noies
reals de carn i ossos que tenen la seva pròpia identitat i
desitjos que no estan sotmesos a la màgia.

GARCÍA-ROJO, Patricia. El verano en que llegaron los lobos .

Ediciones SM, 2023.

És difícil encaixar en un poble d’ocells quan ets un cérvol.

El verano en que llegaron los lobos és una història sobre el sentiment de
pertinença i les ganes d’encaixar, sobre la por a la diferència, sobre el valor
de l’amistat i... també sobre els miracles! Una novel·la plena d’aventures i
misteris.

BAILEY, Linda; SARDÀ, Júlia (il.). Mary, que escribió

Frankenstein. Impedimenta, 2018. (àlbum il·lustrat)

Mary és una gran somiadora, una nena que aprèn a llegir seguint el traç
de les lletres escrites sobre la tomba de la seva mare, la pionera del
feminisme, Mary Wollstonecraft. Anys després, en una nit de tempesta,
escriurà una història de fantasmes, i somiarà desperta amb un monstre
que pren vida: "Frankenstein".

VILLANUEVA, Muriel. Duna. Diari d’un estiu. Babulinka Books,

2015.

La Duna és una noia de dotze anys que passa l’estiu a casa del seu avi.
L’amistat, el dol, l’amor, el dolor, els dubtes, els canvis físics i emocionals de
l’adolescència, la transexualitat... Una lectura exquisida i emocionant.

KNOX, Molly. La noia del mar. Norma, 2022. (novel·la

gràfica)

Com tota noia de quinze anys, Morgan té un secret: està desitjant marxar
de l'illa on viu. Vol acabar l'institut, anar-se'n de casa, deixar enrere el
pesat del seu germà i els seus pares divorciats, i desfer-se de les seves
amigues que no l'entenen gens. Perquè, en realitat, el secret de Morgan
és ...
 BATXILLERAT I FP
LE GUIN, Ursula K. La mà esquerra de la foscor.
Raig Verd, 2022.

La història transcorre al planeta Hivern, on els habitants són

hermafrodites i canvien de sexe de forma periòdica. Tots tenen
les mateixes possibilitats, drets i obligacions. Ignoren el
concepte d’home i dona, la violència i la guerra.

SATRAPI, Marjane. Brodats . Reservoir Books, 2021.

(novel·la gràfica)

Històries d’un grup de dones iranianes que beuen el te mentre els

homes fan la migdiada. Cadascuna d’elles explica alguna experiència
vital que l’ha marcat per sempre. Grans reflexions sobre la condició
de ser dona a l’Orient Mitjà.

SATRAPI, Marjane. Persèpolis . Reservoir Books, 2020.

(novel·la gràfica)

Persèpolis ens explica la revolució islàmica iraniana vista des dels ulls d'una
nena que assisteix atònita al profund canvi que experimenten el seu país i
la seva família, mentre ella ha d'aprendre a portar el vel. Intensament
personal i profundament polític, el relat autobiogràfic de Marjane Satrapi
examina què significa créixer en un ambient de guerra i repressió política.

MATLWA, Kopano. Florescència . Sembra Llibres, 2018.

Masechaba és una jove metgessa que s’enfronta a nombrosos

conflictes: l’esgotament que li genera ser testimoni d’un sistema de
salut pública amb greus mancances, el distanciament amb una mare
profundament religiosa que li impedeix assumir la mort del seu
germà, els temors més profunds que confessa a la seva terapeuta…

CHARLESWORTH, K. TALBOT, Mary; TALBOT, Bryan.

Sally Heathcote: sufragista. Traficantes, 2015. (novel·la gràfica)

La desobediència civil, l'estratègia política, l'aprenentatge de l'acció directa i la

reivindicació al carrer marcaran la trajectòria feminista de Sally, que no dubtarà
a enfocar la seva vida com una carrera d'obstacles però també de grans èxits
per a les generacions futures
 ADULTS/XS

CLIMENT, Maria. A casa teníem un himne . L’altra editorial, 2023.

Tres dones, una mare i dues filles, distanciades i diferents, amb aspiracions i
experiències dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran
per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar
definitivament la vida de totes tres.

SOLÀ, Irene. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres .

Anagrama, 2023.

Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot

de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats,
carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis,
el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot,
habitada per dones, on un sol dia conté segles de records.

LIJTMAER, Lucía. Cauterio . Anagrama, 2022.

Estiu del 2014. Una dona que acaba de ser abandonada per la seva
parella fuig de Barcelona a Madrid amb un secret. Quatre segles
abans, una altra dona, Deborah Moody, es veu obligada a emigrar a
les colònies d’Amèrica del Nord carregant alhora un altre secret, molt
diferent. Què tenen en comú? Les seves veus desgranen dues
històries creuades sobre violència i hipocresia, bruixes i remeiers.

KAUR, Rupi . Todo lo que necesito existe ya en mí.

Seix Barral, 2021. (poesia)

Capaç de traduir en paraules sensacions i sentiments complexos,

exhibeix a més una notable saviesa per desgranar mals del nostre
temps com l'autoexigència, les malalties mentals o les relacions
tòxiques.

O’FARRELL, Maggie. Hamnet . L’altra editorial, 2021.

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un
guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que
estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no
passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més
cèlebres de tots els temps.
 NO FICCIÓ
ESTÉS, Clarissa Pinkola. Dones que corren amb els llops .
Rosa dels Vents, 2023.

Un mosaic fascinant d’històries que ens ofereix una visió del femení i les
seves possibilitats. Dins de tota dona hi ha la Dona Salvatge, una espècie
en perill d’extinció a causa dels esforços de la societat per «civilitzar» les
dones i constrenyir- les a papers rígids que n’anul·len l’essència instintiva.

DAVIS, Angela Y. Dones, raça i classe . Tigre de paper, 2022.

És un treball magistral que refà la història de les dones i de les persones

negres als Estats Units des de l’època abolicionista de l’esclavitud fins a
l’actualitat. Amb aqeusta reconstrucció, Davis no només pretén assenyalar
l’origen de les desigualtats de classe, raça i gènere que imperen avui en la
societat capitalista, sinó que també assenyala propostes per a construir el
projecte emancipador.

FEDERICI, Silvia. Caliban i la bruixa . Virus Editorial, 2018.

Una història de bruixes i resistències, a l’origen de la qual trobem el

genocidi, l’assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de
dones a Europa, l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica. Federici ens ensenya un món on
les violències dels sistemes capitalista, patriarcal i colonial continuen
vigents i ens demostren que la caça de bruixes i els seus efectes es
cronifiquen fins als nostres dies.

NGOZI ADICHIE, Chimamanda. Tothom hauria de ser feminista.

Fanbooks, 2018.

Un llibre que recull el transcendental discurs que va oferir l’autora a TEDTalk

sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el
poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el
poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

SERRA, Clara. Leonas y zorras . Catarata, 2018.

L'autora aposta per construir un feminisme de majories i reflexiona

sobre els dilemes que apareixen quan va guanyant la partida. El
feminisme està de moda: moltes famoses es declaren amb orgull
feministes, les marques de roba utilitzen els seus lemes i forma part de
la cultura mainstream. És, això, una mala notícia per al feminisme?