N.
14
ANY LXXXVI
7 d’abril de 2024
https://esglesia.barcelona
Aportació voluntària: 0,30 €
full DOMINICAL
CA R TA DO M I N I CA L
«Sí a la vida»
El 25 de març de l’any vinent, 2025, farà trenta anys
que el papa sant Joan Pau II va publicar la carta
encíclica Evangelium vitae, sobre el valor i el ca­
ràcter inviolable de la vida humana; és un docu­
ment dirigit a tots els catòlics i a totes les persones
de bona voluntat. La fe cristiana, proclamada pel
Papa, il·lumina la nostra vida, aleshores i ara, i ens
la fa entendre com un do, com un regal que hem
rebut. Ningú de nosaltres no ens hem donat la vida
a nosaltres mateixos, l’hem rebuda dels nostres
pares i ells dels seus i, així, en una cadena ininter­
rompuda fins a l’acte creador de Déu, la font de la
vida.
Déu Pare ens ha donat la vida i ens la confia per­
què la custodiem responsablement i ens obrim a
la seva revelació. Una revelació que en la persona
de Jesucrist ens anuncia la seva presència entre
nosaltres, ens proposa el seu guiatge fins a la co-
munió amb Déu, i ens promet una vida plena i eter-
na amb Ell després de la mort. Una vida la nostra
† CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA OMELLA
no exempta de sofriments i de dolor, però que hem
de saber compartir amb els altres, ajudant-nos
mútuament, fent camí en el seguiment i en l’anun­
ci del Senyor.
Girem la nostra mirada cap a Maria de Natza­
ret, la noia verge que, a l’anunci de l’àngel Gabriel,
malgrat els seus dubtes i dificultats, va respondre
amb humilitat i generositat, i amb el seu Sí va ac­
ceptar ser la mare de Jesús, el Fill de Déu encarnat
(Lc 1,26-38).
Per això, cada any, en la solemnitat de l’Anuncia-
ció del Senyor, el dia 25 de març, l’Església celebra
la Jornada per la vida, la vida que en Jesús se’ns do-
narà de manera plena, i que nosaltres hem de se­
cundar amb la nostra fe, la nostra esperança i el
nostre amor ben obert a tots els que ens rodegen,
especialment els més necessitats.
Una vida que hem de viure i que hem de promou-
re des del seu inici fins al seu final natural, malgrat
els sofriments i els dolors que l’assetgen, treballant
Arquebisbe de Barcelona
FOTO: FREEPIK
també contra les malalties degeneratives, com és
el cas de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o les
que generen també grans dependències amb
moltes despeses personals i econòmiques. Cal
que instem els poders públics que es compro­
metin a treballar perquè totes aquestes persones
puguin viure la malaltia amb els recursos neces­
saris i amb l’escalf humà dels sanitaris i de tota la
societat.
Enguany, la celebració de la Jornada per la vida,
que com hem dit se celebra habitualment el dia 25
de març, en la solemnitat de l’Anunciació del Se-
nyor, s’ha traslladat, per raons litúrgiques, al dilluns 8
d’abril, en la segona setmana de Pasqua de Resur­-
recció. Així, celebrem la Vida en el Senyor ressusci­
tat, que ens obre la porta de la vida eterna, la plena
comunió amb Déu. Que Déu ens ajudi, ens doni la
força, la saviesa i la valentia per defensar la vida
dels éssers humans en tots els estadis de la vida, des
de la concepció fins a la mort natural.
Pàg. 2 església ar xidiocesana de barcelona full dominical 7 d’abril de 2024

E N T R E V I STA
En record
del bisbe Joan
JORDI BREU PANYELLA
En complir-se 15 anys del traspàs de
Mons. Joan Carrera i Planas, i per tal
de mantenir viu el record i el pensament
de qui va ser bisbe auxiliar de Barcelo­
na, des del Memorial Bisbe Joan Carre­ra
han volgut retre-li homenatge a través
d’un llibre que inclou vivències personals
viscudes per moltes persones. Amb el
títol Mireu els lliris del camp com creixen
(Mt 6,28), el seu lema episcopal, el llibre
reflecteix la vida d’un pastor que sempre
va tenir l’exemple de Jesucrist i les pa­
raules de la Bona Nova com a llum de la
seva vida i de servei a l’Església.
G LOS SA
Que les paraules facin
estada entre nosaltres
D’algunes de les persones que esde­
venen punts de referència en les nos-
tres vides no ens queda res d’escrit.
D’altres ens han deixat i ens deixen el
testimoni escrit del seu pensament
en una reflexió, en una pregària, en un
poema. Són missatges senzills i, so­
vint, belles paraules: una dedicatòria
en un llibre regalat oportunament; un
escrit del catequista adreçat a tots
els nois i les noies que s’han confirmat;
una carta rebuda en un moment difí-
cil; una felicitació sincera davant un
èxit petit o gran; una reflexió encerta-
da davant una actuació o una acti­
tud poc correcta; aquell poema o text
del pare o de la mare que fa referèn­
cia a un fet important de la meva vida;
una carta o un correu electrònic de la
persona estimada; el text o la pregà­
ria que neix del dolor de la mort o de
la joia d’un aniversari; un breu i oportú
SMS o WhatsApp…
Estem parlant d’una literatura sen­
zilla, sense pretensions, però, també,
d’un instrument molt valuós que ens
ajuda en la reflexió o en la contempla-
ció i que ens ensenya a expressar sen-
timents i creences, a dir el que portem
a dins, a donar testimoni d’una espe­
rança, a proclamar una fe, a obrir-nos
­­
ENRIC PUIG JOFRA, SJ
Lectures
de la missa
diària
i santoral
cap allò que ens depassa, cap a la 8. Dilluns (litúrgia de les ho-
transcendència, cap a Déu. No hi ha res: 2a setmana) [Is 7,10-14;8,10 /
dubte que es tracta de textos de gran Sl 39 / He 10,4-10]. Sant Joan d’Or-
interès per a la persona a qui van adre- ganyà, monjo premonstratès;
çats. Hi ha el perill, però, que ens dei­ santa Macària, vg.
xem seduir pel gust de la paraula, sen-
se aprofundir ni deixar-nos interpel·lar 9. Dimarts [Ac 4,32-37 / 92 / Jn
pel seu significat. En apropar-nos a 3,7-15]. Pasqua de Resurrecció.
aquests textos no ens podem quedar Santa Maria de Cleofàs, paren-
només en l’agraïment. Cal anar més ta de la Verge Maria; sant Mar­
enllà.
cel, bisbe.
Les paraules escrites demanen
sempre un acolliment actiu per acom- 10. Dimecres [Ac 5,17-26 / Sl 33 /
plir la seva finalitat. S’ha de realitzar a Jn 3,16-21]. Sant Ezequiel, profeta
l’interior de cada persona receptora.
(s. VI aC); sant Dimes, el bon lla­
Han estat escrites per ser llegides,
dre; sant Terenci, mr.
pensades i acollides. Sempre hem
de tenir espai en el nostre interior per
acollir l’altre en les seves paraules. No-
més així es comunica i es realitza el
missatge que hi ha al dessota de tots
i de cadascun dels textos. Deixem que
aquests escrits llegits des de l’afecte
actuïn en nosaltres; i més quan, ma-
joritàriament, pretenen seguir el con-
sell de la carta als Efesis que se’ls pot
aplicar: «Que de la vostra boca no sur-
tin mai paraules dolentes sinó tan sols
aquella paraula que serveix per a edi-
ficar els altres en allò que convingui
i faci bé als qui l’escolten» (Ef 4,29).

Per què el bisbe Joan li va deixar una

gran petjada?
Quan va arribar a Sant Isidre de l’Hospi­
talet de Llobregat com a rector jo era un
escolà jovenet, i quan va marxar, quin-
ze anys més tard, ja com a bisbe auxi­
liar, va batejar el meu fill. Durant aquest
temps al seu costat vaig tenir l’oportuni­
tat de conèixer millor Jesús, a entendre
millor l’Evangeli, a acollir amb el cor ben
obert l’immigrant, a ajudar activament
el necessitat, i a actuar per aconseguir
una societat més justa i solidària.
Què destacaria del contingut del llibre?
El llibre té una part en la qual recordem
el jove seminarista Joan Carrera; una
que se centra en Mn. Joan, al servei de la
parròquia; i, finalment, una dedicada al
bisbe Joan, al servei de la diòcesi. El tan­
quem amb dos temes cabdals per a ell,
eixos vertebradors durant tota la seva
vida: els mitjans de comunicació i la se­
va estimació a Catalunya.
Per què va triar aquest lema episcopal,
que ara l’heu recuperat com a títol?
El bisbe Joan va triar aquestes paraules
de l’Evangeli, senzilles, però fonamentals
per a tot creient, perquè posen l’accent
en la confiança que Déu fa créixer la vi­
da i, citant les seves paraules: «Per a mi
és fonamental quan el Senyor diu “Mireu
els lliris del camp com creixen”, en el con-
text de fiar-se de Déu, de creure que hi ha
l’acció de Déu que fa créixer la vida, i do-
nar prioritat a la seva acció per damunt
de la meva.»
LEX ORANDI , LEX CREDENDI
Venerar sus manos
misericordiosas
HNA. M. DE LOS ÁNGELES MAESO ESCUDERO
Franciscana de los Sagrados Corazones
Con nuestras manos nos comunica-
mos; reforzamos nuestras palabras.
Son voces silenciosas y mensajeras.
Sentimientos y deseos; directrices,
trabajo y cercanía. ¡Cuánta riqueza ex-
presiva contenida en nuestras manos!
Miremos las manos del apóstol To-
más; manos decididas que en un pri-
mer momento, niegan; manos incré­
dulas ante la alegría de sus hermanos
por la Resurrección; manos que refuer-
zan su propio pensar y criterio. Pero, so-
bre todo manos humildes que se incli­
nan ante las manos misericordiosas
de su Señor. Manos de discípulo y de
apóstol que nos indican: Así, solo así,
podremos acoger su misericordia;
agradecidos y humildes, venerar la
misericordia de nuestro Señor Re­
sucitado.
Sí, pidamos la gracia de contemplar
y de venerar las manos del Señor. Acer-
carnos a las llagas, a las señales de su
entrega en la cruz, a la muestra de amor
infinito al Padre y hacia nosotros que
en Él, nos hace hijos. Manos que invi-
tan: toca, palpa mi misericordia. Ma-
nos que bendicen, que nos hace llegar
la gracia que brota de su corazón.
Agradecidos, veneremos sus ma­
nos misericordiosas; humildes, parti-
cipemos en la explosión de la alegría
de su Resurrección; generosos, seamos
testigos e, impregnados de misericor-
dia, vayamos «al encuentro de cada
persona llevando la bondad y la ternu-
ra de Dios» (Papa Francisco, Misericor-
diae Vultus, 5).
Felicidades, Madre de la Misericor­
dia, guíanos y llévanos de tu mano.
11. K Dijous [Ac 5,27-33 / Sl 33 / Jn 3,
31-36]. Sant Estanislau, bisbe de
Cracòvia i mr. (1079); sant Isaac,
monjo; santa Gemma Galgani,
vg. seglar.
12. Divendres [Ac 5,34-42 / Sl
26 / Jn 6,1-15]. Sant Juli I, papa
(romà, 337-352); sant Damià,
bisbe; santa Vísia, vg. i mr.
13. Dissabte [Ac 6,1-7 / Sl 32 / Jn
6,16-21]. Sant Hermenegild, prín-
cep hispànic, mr. (586); sant Mar-
tí I, papa (649-656) i mr.; santa
Agatònica, mr.
14. † Diumenge vinent, diu-
menge III de Pasqua (litúrgia
de les hores: 3a setmana) [Ac
3,13-15.17-19 / Sl 4 / 1Jn 2,1-5a / Lc
24,35-48]. Sant Ti-
burci, mr.; sant Lam-
bert, bisbe; santa
Domnina, vg. i mr.
7 d’abril de 2024 full dominical
DIUMENGE II DE PASQUA O DE LA DIVINA MISERICÒRDIA
Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 4,32-35)
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima,
i ningú d’ells no parlava de les coses que pos­seïa com si
fos­sin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú.
El testimoni que els apòstols donaven de la resur­recció de
Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar
grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de
la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indi-
gència, perquè tots els qui eren propietaris de ter­res o
d’immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols
el producte de la venda, i era distribuït segons les neces­
si­tats de cadascú.
Salm responsorial (117)
R. Enaltiu el Se­nyor: Que n’és de bo, perdura eternament
el seu amor.
Enaltiu el Se­nyor: Que n’és de bo, / perdura eternament el
seu amor. / Que respongui la casa d’Israel: / perdura eter­
nament el seu amor. R.
Que respongui la casa d’Aharon: / perdura eternament
el seu amor. / Que responguin els qui veneren el Se­nyor: /
perdura eternament el seu amor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors / ara corona
l’edifici. / És el Se­nyor qui ho ha fet, / i els nostres ulls se’n
meravellen. / Avui és el dia en què ha obrat el Se­nyor, /
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
Ah, Senyor, doneu-nos la victòria! / Ah, Senyor, feu que pros-
perem! / Beneït el qui ve en nom del Senyor. / Us beneïm
des de la casa del Senyor. / El Senyor és Déu. Que ell ens
il·lumini. R.
Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 5,1-6)
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Mes­sies ha nas­
cut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense esti­
mar els fills, que han nascut d’ell. Si estimem Déu i com­
plim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem
els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus
manaments. I aquests manaments no són feixucs, per­
què cada fill de Déu és un vencedor del món.
   La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui
venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell,
Jesucrist, ha vingut a complir la seva mis­sió per l’aigua i
per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per
la sang; i l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la
veritat.
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a
casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús
entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després
els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren
de veure el Se­nyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosal­tres. Com
el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres».
Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit
Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els que­
daran perdonats, però mentre no els perdonareu, queda­
ran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs el Bes­só, un dels dotze, no era
allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Se­nyor». Ell
els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si
no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el cos-
tat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vega­
da i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús
entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després
digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la
mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrè­dul.
Sigues creient». Tomàs li respongué: «Se­nyor meu i Déu
meu!» Jesús li diu: «¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços
els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres mi­
racles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu
llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús
és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida
en el seu nom.
església ar xidiocesana de barcelona
Lectura del libro de los Hechos de los Apóstoles
(Hch 4,32-35)
En el grupo de los creyentes tenía un solo corazón y una
sola alma: nadie llamaba suyo propio nada de lo que te­
nía, pues lo poseían todo en común.
   Los apóstoles daban testimonio de la resurrección del
Señor Jesús con mucho valor. Y se los miraba a todos con
mucho agrado.
   Entre ellos no había necesitados, pues los que poseían
tierras o casas las vendían, traían el dinero de lo vendido
y lo ponían a los pies de los apóstoles; luego se distribuía
a cada uno según lo que necesitaba.
Salmo responsorial (117)
R. Dad gracias al Señor porque es bueno, porque es eter-
na su misericordia.
Diga la casa de Israel: / eterna es su misericordia. / Diga
la casa de Aarón: / eterna es su misericordia. / Digan los
que temen al Señor: / eterna es su misericordia. R.
«La diestra del Señor es poderosa, / la diestra del Señor es
excelsa». / No he de morir, viviré / para contar las haza­
ñas del Señor. / Me castigó, me castigó el Señor, / pero no
me entregó a la muerte. R.
La piedra que desecharon los arquitectos / es ahora la
piedra angular. / Es el Señor quien lo ha hecho, / ha sido
un milagro patente. / Este es el día que hizo el Señor: / sea
nuestra alegría y nuestro gozo. R.
Lectura de la primera carta del apóstol san Juan
(1Jn 5,1-6)
Queridos hermanos: Todo el que cree que Jesús es el Cris­
to ha nacido de Dios; y todo el que ama al que da el ser
ama también al que ha nacido de él. En esto conocemos
que amamos a los hijos de Dios: si amamos a Dios y
cumplimos sus mandamientos. Pues en esto consiste el
amor de Dios: en que guardemos sus mandamientos. Y sus
mandamientos no son pesados, pues todo lo que ha naci­
do de Dios vence al mundo. Y lo que ha conseguido la vic­
toria sobre el mundo es nuestra fe. ¿Quién es el que ven­
ce al mundo sino el que cree que Jesús es el Hijo de Dios?
Este es el que vino por el agua y la sangre: Jesucristo. No
solo en el agua, sino en el agua y en la sangre; y el Espíritu
es quien da testimonio, porque el Espíritu es la verdad.
Lectura del santo Evangelio según san Juan (Jn 20,19-31)
Al anochecer de aquel día, el día primero de la semana, es-
taban los discípulos en una casa, con las puertas cerra­
das por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso
en medio y les dijo: «Paz a vosotros». Y, diciendo esto, les
enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron
de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: «Paz a vosotros. Co-
mo el Padre me ha enviado, así también os envío yo». Y, di-
cho esto, sopló sobre ellos y les dijo: «Recibid el Espíritu
Santo; a quienes les perdonéis los pecados, les quedan per-
donados; a quienes se los retengáis, les quedan retenidos».
Tomás, uno de los Doce, llamado el Mellizo, no estaba
con ellos cuando vino Jesús. Y los otros discípulos le decían:
«Hemos visto al Señor». Pero él les contestó: «Si no veo en sus
manos la señal de los clavos, si no meto el dedo en el agu-
jero de los clavos y no meto la mano en su costado, no lo
creo».
A los ocho días, estaban otra vez dentro los discípulos y
Tomás con ellos. Llegó Jesús, estando cerradas las puer­
tas, se puso en medio y dijo: «Paz a vosotros». Luego dijo
a Tomás: «Trae tu dedo, aquí tienes mis manos; trae tu ma-
no y métela en mi costado; y no seas incrédulo, sino cre­
yente». Contestó Tomás: «¡Señor mío y Dios mío!». Jesús le
dijo: «¿Porque me has visto has creído? Bienaventurados
los que crean sin haber visto».
Muchos otros signos, que no están escritos en este libro,
hizo Jesús a la vista de los discípulos. Estos han sido es­
critos para que creáis que Jesús es el Mesías, el Hijo de
Dios, y para que, creyendo, tengáis vida en su nombre.
Pàg. 3
CO M E N TA R I
Jesús ressuscitat,
present en
la comunitat
reunida
MN. JOSEP SERRA I COLOMER
Canonge de la Catedral
Massa vegades els cristians pensem
que estem sols. Constatem, potser, que
som pocs, que tenim les nostres man­
cances, i ens desanimem.
No ens adonem ni recordem que
Jesús ressuscitat es fa constantment
present en la seva comunitat reunida.
Sorgeixen desavinences que ens fan
mal, i ens venen desconfiances refe­
rents a la fe i l’esperança, i ens costa ac-
ceptar-nos i complementar-nos amb
caritat. Ens ho volem arreglar nosaltres
tots sols, i no en sabem.
Cal que ens reunim en nom de Jesús
—el Vivent— i el deixem entrar enmig
de la comunitat. Ell s’hi vol fer present,
i també a nosaltres ens diu: «Pau a vos­
altres. Com el Pare m’ha enviat a mi,
també jo us envio a vosaltres… Rebeu
l’Esperit Sant… a qui perdoneu els pe­
cats, els quedaran perdonats…»
Aquest és el missatge que els deixe-
bles reberen de Jesús Ressuscitat, i és
el mateix que podem rebre nosaltres.
No estem sols, Jesucrist és amb nosal­
tres, i ens envia al món perquè siguem
els seus testimonis i donem a conèixer
la Bona Notícia de la seva Resurrecció.
Sempre hi haurà qui no cregui, per­
què està fora de la Comunitat, com va
passar amb Tomàs, que no havia vist el
Senyor. Però Jesús, ve moltes vegades,
i quan Tomàs hi és, Jesús li diu: «sigues
creient… i feliços els qui creuran sense
haver vist».
La conversió a la fe en la Resurrecció
del Senyor, és obra de Jesús que ens do-
na el seu Esperit Sant, però és de gran
importància el testimoni de vida de la
comunitat cristiana. La seva mane-
ra de parlar i de viure serà sempre una
gran ajuda, o podria esdevenir un obs­
tacle important.
Un gran testimoni de fraternitat, i de
comunió de béns, pot atreure i ajudar
a molts indiferents, a fer bons passos
cap a la fe en Jesucrist.
El llibre dels Fets dels Apòstols ens
explica que: «la multitud dels creients
tenia un sol cor i una sola ànima. Do­
naven testimoni de la Resurrecció de
Jesucrist. Entre ells no hi havia ningú
que visqués en la indigència”».
Es remarquen uns punts fonamen­
tals.
—Manifestar, amb fets, la unió i esti-
mació fraterna.
—Ser testimonis de Crist Ressuscitat,
encara que els ulls no l’hagin vist.
—Posar en comú els béns propis i
compartir-los. D’aquesta manera
podrem ajudar als més febles i ne-
cessitats.
Pàg. 4 església ar xidiocesana de barcelona full dominical 7 d’abril de 2024

ACTIVITATS DEL Institut Superior de Ciències Religio-

SR. CARDENAL
Reunió del Dicasteri per als bisbes.
El proper dijous, 11 d’abril, el cardenal
Joan Josep Omella assistirà a una
nova trobada, a Roma.
Parròquia de Sant Marcel. El proper
dissabte, 13 d’abril, a les 19 h, el carde­
nal Omella presidirà la celebració de
la missa a la parròquia de Sant Marcel
amb motiu dels seus 50 anys. (c/ de
Petrarca, 52).
AGENDA
Fundació Nexe. El proper dilluns, 8 d’a-
bril, a les 10 h, Mons. Javier Vilanova i
Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona, vi-
sitarà la Fundació Nexe, entitat espe­
cialitzada en l’atenció a infants amb
pluridiscapacitat i a les seves famí­
lies. (Travessera de Dalt, 102).
Renovació carismàtica. El dimarts 9
d’abril, comença el Seminari de les set
setmanes, «Vida en l’Esperit», fins al di-
marts 27 de maig. De 19.30 a 20 h, lloan-
ça, i de 20 a 20.45 h, conferència. Per a
més informació: tel. 617 818 958. Al san-
tuari de Nostra Senyora del Perpetu
Socors. (c/ Balmes, 100).
Càritas Catalunya. El proper dime­
cres, 10 d’abril, a les 10 h, Mons. Javier Vi-
lanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Bar-
celona, assistirà a l’Assemblea Gene­
ral de Càritas Catalunya, a Tortosa.
ses de Barcelona. El proper dimecres,
lanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Bar-
celona, administrarà el sagrament de
paraules senzilles però fonamen­
tals de l’Evangeli perquè posen l’ac­
10 d’abril, a les 19.30 h, tindrà lloc un la confirmació a la fe cristiana a diver- cent en la confiança que Déu fa créi­
grup de lectura del llibre La resistèn- sos joves. (c/ del Carme, 2). xer la vida.
cia íntima, del Dr. Josep Maria Es­
Confraria de la Mare de Déu de la Benaurances per
quirol. Es tracta d’un assaig filosòfic
Cinta. El proper diumenge, 14 d’abril, a agnòstics, de
que tracta sobre la nostra existèn­
a les 12 h, se celebrarà una missa en Francesc Torralba.
cia, en el sentit profund del terme.
honor de la Mare de Déu de la Cinta, a Aquest llibre de 286
Per sobre de tot, ressona el concepte
la parròquia de Nostra Senyora del Pi. pàgines, editat per
de resistència, entesa com a recolli­
A l’ofertori, les dones embarassades l’Editorial Fragmen-
ment davant la fragmentació cap a
podran demanar la protecció a la ta, ofereix una mira-
la que ens porta el dia a dia. L’activi-
Mare de Déu, els pares i mares po­ da molt personal,
tat requereix inscripció. Més informa­
dran presentar els seus per part de l’autor,
ció a: www.iscreb.org.
fills petits i els joves po­ al text de les benau-
Confirmacions a la Catedral de Bar- dran fer la seva consa­ rances, a través de les quals desple­
celona. El proper dissabte, 13 d’abril, gració. Els interessats ga els grans principis de la proposta
a les 10 h, Mons. David Abadías, bisbe
auxiliar de Barcelona, administrarà el
en qualsevol d’aques­
tes tres accions poden Consulta
cristiana. El pensament es desenvo­
altres actes lupa a través del diàleg, el contrast
sagrament de la confirmació a la fe comunicar-ho al tel. 609 de l’agenda i la discrepància, cosa que afina les
cristiana a un grup de joves. (Pla de la 745 419. diocesana
idees i les creences perquè les sot­
Seu, s/n).
met a l’escrutini de qui no en com­
Confirmacions a la parròquia de parteix els pressupòsits.
Sant Genís. El proper diumenge, 14 LLIBRES
d’abril, a les 11 h, Mons. Javier Vilanova L’oració. Cate-
i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona, quesis del pa-
administrarà el sagrament de la con- Mireu els lliris del pa Francesc. En
firmació a la fe cristiana a diversos fe- camp. Bisbe Joan aquest llibre de
ligresos de la parròquia de Sant Genís, Carrera, un testi- 148 pàgines, edi­
de Vilassar de Dalt. (Plaça de la Vila, 9). moniatge de fe. En tat per l’Editorial
aquest llibre de 280 CPL, el bisbe de Ro-
Confirmacions a la parròquia de
pàgines, editat per ma Francesc, com
Sant Joan d’Horta. El proper diumen­
l’Editorial CPL, hi tro­ a gran orant que
ge, 14 d’abril, a les 13 h, Mons. David
bareu les vivències és, ens dona molts
Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona,
d’un grup de perso­ consells pràctics
administrarà el sagrament de la con-
nes de diferents edats que tenen en per millorar la nostra pregària. Hi tro­
firmació a la fe cristiana a un grup de
la seva memòria records ben vius de bareu les catequesis del papa Fran­
joves. (c/ de Campoamor, 4).
moments significatius viscuts amb el cesc sobre l’oració cristiana, pronun-
Confirmacions a la parròquia Mare bisbe Joan Carrera. El nom del llibre ciades en les audiències generals dels
de Déu de Betlem. El proper diumen­ és el lema episcopal del bisbe Joan. dimecres, entre el 6 de maig de 2020 i
ge, 14 d’abril, a les 17 h, Mons. Javier Vi­ Ell va explicar que va triar aquestes el 16 de juny de 2021.

† CARDENAL JUAN JOSÉ OMELLA OMELLA

CA R TA DO M I N I CA L Arzobispo de Barcelona

Administració: secretariamcs@arqbcn.cat - Web: https://esglesia.barcelona - Dip. legal: B. 3028-1958 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.
«Sí a la vida» frimientos y dolores que la acechan, trabajan-
do también contra las enfermedades degene­

El 25 de marzo del próximo año, 2025, hará trein­
ta años que el papa san Juan Pablo II publicó la
carta encíclica Evangelium vitae, sobre el valor
y el carácter inviolable de la vida humana; es un
documento dirigido a todos los católicos y a to­
das las personas de buena voluntad. La fe cris­
tiana, proclamada por el Papa, ilumina nuestra
vida, entonces y ahora, y nos la hace entender
como un don, como un regalo que hemos reci­
bido. Ninguno de nosotros nos hemos dado la
vida a nosotros mismos, la hemos recibido de
nuestros padres y ellos de los suyos y, así, en una
cadena ininterrumpida hasta el acto creador de
Dios, la fuente de la vida.
Dios Padre nos ha dado la vida y nos la confía
para que la custodiemos responsablemente y
nos abramos a su revelación. Una revelación que
en la persona de Jesucristo nos anuncia su pre­
sencia entre nosotros, nos propone su guía has­
ta la comunión con Dios, y nos promete una vida
plena y eterna con Él después de la muerte. Una
vida nuestra no exenta de sufrimientos y do-
lor, pero que debemos saber compartir con los de-
más, ayudándonos mutuamente, haciendo ca-
mino en el seguimiento y en el anuncio del Señor.
Dirijamos nuestra mirada hacia María de Na­
zaret, la joven virgen que, ante el anuncio del án-
gel Gabriel, a pesar de sus dudas y dificultades,
respondió con humildad y generosidad, y con su
Sí aceptó ser la madre de Jesús, el Hijo de Dios en-
carnado (Lc 1,26-38).
Por eso, cada año, en la solemnidad de la Anun-
ciación del Señor, el día 25 de marzo, la Iglesia ce-
lebra la Jornada por la vida, la vida que en Jesús
se nos dará de manera plena, y que nosotros de-
bemos secundar con nuestra fe, nuestra espe­
ranza y nuestro amor bien abierto a todos los que
nos rodean, especialmente a los más necesita­dos.
Una vida que debemos vivir y promover desde
su inicio hasta su final natural, a pesar de los su­
Director: Ramon Ollé i Ribalta - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; a/e: agenda@arqbcn.cat
rativas, como es el caso de la esclerosis lateral
amiotrófica (ELA) o aquellas que generan gran­
des dependencias con muchas cargas persona-
les y económicas. Es necesario instar a las auto-
ridades públicas a comprometerse a trabajar
para que todas estas personas puedan enfren­
tar la enfermedad con los recursos necesarios y
con el calor humano del personal sanitario y de
toda la sociedad.
Este año, la celebración de la Jornada por la vi-
da, que como hemos dicho se celebra habitual­
mente el día 25 de marzo, en la solemnidad de la
Anunciación del Señor, se ha trasladado, por ra-
zones litúrgicas, al lunes 8 de abril, en la segunda
semana de Pascua de Resurrección. Así, cele­
bramos la Vida en el Señor resucitado, que nos
abre la puerta de la vida eterna, la plena comu­
nión con Dios. Que Dios nos ayude, nos dé la fuer-
za, la sabiduría y la valentía para defender la vi-
da de los seres humanos en todos los estadios de
la vida, desde la concepción hasta la muerte
natural.

Seguiu-nos facebook.com/EsglesiaBarcelona Sintonitzeu

esglesia.barcelona @esglesiabcn Ràdio Estel: 106.6 FM