PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-7

TEMA 6. AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT A TRAVÉS D’INSTRUMENTS

FENOMENOLÒGICS

1. Introducció a la fenomenologia
2. Història de vida a través de les frases incompletes
3. Breu entrevista d’història de vida
4. Història de vida en profunditat
5. La història de vida a través d’imatges
6. La identitat i les Xarxes Socials

1
1. INTRODUCCIÓ A LA FENOMENOLOGIA

La realitat és una, les aparences infinites.1

1.1 Sobre la fenomenologia

El filòsof Kant distingia els terme mundus inteligibilis contraposat des de Plató, al
mundus sensibilis o món dels fenòmens. El significat de fenomen és el “d’allò que
apareix”, equivalent a la significació d’ aparença. El món sensible és el món dels
fenòmens, de les aparences. El món de la raó, en canvi és el món inteligibilis.

L’ús filosòfic del terme “fenomen” el va iniciar J.H. Lambert (Nou Organon, 1764), com
a «doctrina de l’aparença», o del vertader coneixement sensible, en oposició a «la
doctrina de la veritat». Aquesta via de coneixement ens porta cap a la vivència personal.
De les coses només en coneixem les seves aparences subjectives. Les aparences són
projeccions de desig, metàfores de la realitat (imatges, símbols,...), representacions de
les coses que cadascú fa a partir del que se’ns ofereix als sentits, a la ment i a la
imaginació; i són plenament subjectives. Aquest coneixement de la realitat es realitza a
través dels sentits i les categories de coneixements o fenòmens. La realitat entra a la
ment a través de la percepció dels sentits, llavors és interpretada i organitzada en
categories, en significats de la realitat que li donen sentit.

Aplicat a l’estudi de la personalitat, l’objectiu serà el de captar la subjectivitat personal.

Per comprendre i descriure a una persona primer haurem de comprendre com
interpreta de forma particular les seves experiències.

Aquesta aproximació fenomenològica de la personalitat posa èmfasi en la perspectiva

idiosincràtica de l’individu (enfocament ideogràfic). I les seves propostes conceptuals
s’orienten cap a una concepció holística de la personalitat perquè pretenen una
congruència en la personalitat: les parts s’ajusten en un tot organitzat.

En resum, les teories fenomenològiques de la personalitat es tracta d’una aproximació :

• Epistemològica: cerca la construcció del coneixement humà

• Ideogràfica: estudi particular d’una persona
• Holística: vol comprendre l’individu de manera global
• Subjectivitat: Interessa l’ interpretació de l’experiència, vol captar la subjectivitat
personal

El factor significatiu no és la realitat, sinó com la persona experimenta aquesta realitat.

1
Marí, A. (2016). El conflicte de les aparences. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

2
Però, en sentit propi i usual s’entén per fenomenologia la teoria filosòfica d' Edmund
Husserl. En la seva orientació clàssica, tal com l’entén Husserl, que l'anomena
fenomenologia transcendental, és el mètode que permet descriure el sentit de les coses
vivint-les com a fenòmens [noemàtics] de consciència.
Sobresurten, entre els filòsofs fenomenològics, Martin Heidegger. També els filòfics
francesos J.-P. Sartre, M. Merleau-Ponty, P. Ricoeur i E. Levinas, a Itàlia A. Banfi.

1.2 Sobre la identitat

La memòria és una de les funcions centrals del nostre cervell, i ens permet entre d’altres
funcions, aprendre de l’experiència, sobreviure i tenir una història i una identitat
personal. La memòria autobiogràfica recull els esdeveniments, i també els sentiments i
coneixements sobre nosaltres mateixos. Aquests records formen la nostra identitat.

La identitat depèn de la memòria invariant d’un mateix i de la cristal·lització d’esquemes

i representacions sobre el jo que la persona va elaborant en el transcurs de les seves
experiències. Conté els records episòdics i també els esdeveniments nous que han fixat
o modificat la nostra identitat (des d’aquell fet que no soc el mateix, m’he tornat.....).
Som en gran mesura el que som gràcies al que hem après i al que recordem.
El nostre cervell crea, emmagatzema i revisa records, emprant-los constantment per
donar sentit al món (Kandel, 2019, p. 117)2. Depenem de la memòria per pensar, per
aprendre, per prendre decisions i també per interaccionar amb altres persones. Quan la
memòria falla, com és el cas de la demència, les facultats mentals essencials se’n
ressenten.

Si pensem en la identitat, amb qui som, com ens veuen els altres i com ens veiem a
nosaltres mateixos, ben segur que el llenguatge i la narrativa són factors cohesionadors
de la nostra identitat. Perquè el llenguatge permet relacionar i donar continuïtat, uneix
el passat i l’actualitza en el present.
La continuïtat de la persona sorgeix en part gràcies a la facultat de recordar, sense
aquesta memòria la unitat del jo es dispersaria i es disgregaria en seqüencies aïllades i
independents les unes de les altres.
Quan ho fem, ordenem els esdeveniments autobiogràfics de manera temporal (quan
anava a tercer de primària,...) i també de manera temàtica (la família sempre ha estat
important per mi,...).
Ens orientem cap a la consistència, lliure de contradiccions lògiques per assolir una
coherència interna i externa amb els altres.

Escriure ens ajuda a entendre el que pensem i sentim.

Encara que plena de biaixos perceptius, el jo es descobreix i nodreix amb la introspecció

i en la reflexió interior. La persona té capacitat i l’autonomia per construir la seva pròpia
identitat, de produir la seva biografia i planificar el curs de la vida. Però necessita també
dels mitjans socials i morals.

2
Kandel, E. (2019). La nueva biología de la mente. Barcelona: Paidós

3
Cadascun de nosaltres ha creat amb el llenguatge el seu propi jo, la seva pròpia identitat:
“joc sóc el que dic que sóc”. Les fons del jo són però psicosocials, un mateix enmig dels
altres: “sóc també el que han dit que sóc”.

I quan s’acaba, potser hom no haurà estat pas una línia recta, clara, sinó més aviat un
recorregut sinuós, orientat cap a un horitzó llunyà on s’ajunten i divergeixen: el que un
ha cregut ser, el que ha volgut ser i el que vas ser per aquells que et varen compartir.

1.3 Recordar és un procés reconstructiu: la veracitat de la memòria

Els nostres records no representen fets objectius, sinó que són realitats interpretatives,
subjectives i reconstruïdes, per més que estiguem segurs del que recordem.
Tendim a reproduir allò après de manera incompleta i carregada d’inexactituds i biaixos
de qualsevol tipus, ja que només podem recordar trossos de la nostra experiència que
després emprem per reconstruir-les. Molts estudis han demostrat el caràcter
reconstructiu de la memòria i la distorsió induïda (per factors interns i externs en el fet
recordat).
El record del passat i el pensar en el futur comparteixen part de les àrees cerebrals
implicades també en la construcció d’imatges mentals (Addis, Wong i Schacter, 2007).
Malgrat la inquietant falta de veracitat (creació de falsos records), aquest pot ser el preu
que hem de pagar amb el fi de mantenir el sentit d’un mateix estable i durador.

Perquè una persona expliqui quelcom i ho digui amb confiança, perquè ho digui amb
molts detalls, i ho expressi amb emocions, no vol pas dir que hagués passat realment
(Loftus, 2005)3.

Per tant la fidelitat amb un mateix pot estar en joc. Però des d’aquest enfocament
teòrics de la personalitat, no ens interessa pas la veracitat o fiabilitat, sinó la
interpretació i la subjectivitat fenomenològica.

1.4 Les històries de vida com un mètode narratiu

El mètode narratiu es caracteritza per presentar l’experiència de les persones per mitjà
d’una seqüència d’esdeveniments que es succeeixen en diferents llocs i temps, a través
de la qual la vida humana s’unifica i adquireix sentit.
Capta les perspectives de les persones i les seves subjectivitats. És per aquest motiu que
pretén un propòsit ideogràfic, i no pas nomotètic, és a dir, està més centrat en la opinió
personal, que en allò públic i general .

Les històries de vida, s’acostumen a estendre’s en el temps, cobrint la extensió de la vida

d’una persona des del naixement fins al moment actual. I han de contenir una descripció
dels esdeveniments i experiències importants de la vida d’una persona, o alguna part

3
Loftus, El. (2005). Planting misinformation in the human mind: A 30-year investigation of the malleability
of memory. Learning and Memory, 12: 361-366. Cold spring Harbor Laboratory Press.

4
principal d’ella, recollint a través de les pròpies paraules els sentiments i maneres de
viure.

Tipus d’històries de vida

El mètode de la historia de vida te una llarga tradició en les Ciències Socials. Des dels
seus orígens en la Antropologia, a principis del segle XX, va començar a ser utilitzada per
estudiar la diversitat cultural .

Hi ha diversos tipus d’històries de vida, n’hi ha de profundes i intenses, i d’altres més

superficials. Algunes d’elles es construeixen a través de completar frases inacabades, i
d’altres es respon a unes preguntes estimulants de manera estructurada. També es pot
crear a través de la selecció de fotografies, complementada amb una entrevista.

En aquesta STD, trobarem quatre modalitats d’història de vida: 1) història de vida a

través de les frases incompletes, 2) breu entrevista d’història de vida (superficial),
3) història de vida en profunditat i 4) història de vida a través d’imatges.

1.5 La historia de vida a través de la fotografia

Sembla que la psicologia ha trigat en reconèixer els beneficis de les dades visuals més
que altres ciències socials (Brunsden & Goatcher, 2007, p. 46)4.
Amb l’objectiu de comprendre a les persones, com construeixen la seva identitat i la
subjectivitat, el llenguatge visual cada vegada pren més força i utilitat per les persones
a través del mòbil. Avui que la fotografia sembla estar per a tot arreu a mesura que la
tecnologia supera els límits de l’activitat fotogràfica.

L’acte de fotografiar facilita la comunicació i la reflexió al voltant de qüestions

significatives en la vida de les persones (Miles i Howe, 2015). Al mateix temps que és
una oportunitat per empoderar a les persones (Higgins, 2016) en el procés d’investigació
(Langmann & Pick, 2014) .

Les imatges seleccionades poden ajudar a activar els records de les persones i a fer
declaracions sobre processos i situacions personals viscudes.
Aquestes imatges visuals s’acostumen a complementar amb entrevistes i observacions.
Les preguntes en forma d’entrevista acostumen a ser:

- Parla’m d’aquesta foto. Descriu-la. Perquè la has posat? Per què t’agrada? Què significa? Què
hi afegiries o trauries d’aquesta foto? Què passava en aquest moment de la teva vida? Com et
senties? Què anava bé i què anava malament en aquest moment? Per què són importants per a
tu els que apareixen en la foto? Falta o hi sobra algú en la foto? Quina relació tens avui amb ells?

4
Brunsden, V. i Goatcher, J. (2007) Reconfiguring Photovoice for Psychological Research, The Irish
Journal of Psychology, 28:1-2, 43-52, DOI: 10.1080/03033910.2007.10446247

5
 1.6 La fotoveu

Per a un àmbit més social i educatiu, s’ha desenvolupat el que s’anomena “fotoveu” o
photovoice (Wang, Ling i Ling, 1996).
Aquesta és un tipus de tècnica participativa que cerca la veu a través de la imatge, creant
noves formes per reflexionar i representar aspectes o realitats de la comunitat de
manera creativa i personal. Es demana el consentiment de les dues parts, s’imprimeix
dues vegades les fotos, i després es reuneix a cada participant per parlar de la fotografia
a través de la entrevista.
La metodologia Photovoice ha guanyat popularitat en les dues dècades des de la seva
creació per Caroline Wang i Mary Ann Burris a principis dels anys 90. Com a estratègia
de recerca d’acció participativa, el fotovoice s’utilitza normalment amb poblacions
marginades que han estat silenciades en l’àmbit polític (Sutton-Brown, 2014) 5 .
Utilitzant tècniques etnogràfiques que combinen la fotografia, el diàleg crític i el
coneixement experiencial, els participants reflexionen i comuniquen les inquietuds de
la seva comunitat per representar la seva cultura, exposar problemes socials i encendre
el canvi social.

1.7 L’anàlisi de les dades obtingudes a través de la història de vida

L’anàlisi de les dades obtingudes te per objectiu donar sentit o significat a la informació
recollida.
Com s’analitzen les dades? És freqüent fer un anàlisi de contingut a través de categories,
les quals permeten classificar els resultats, sintetitzant les temàtiques tractades.
De forma més concreta, primer es fa una transcripció de la entrevista i de les
observacions. Després es fa una codificació de la multitud de dades recollides en unitats
d’anàlisi.
Tot seguit es fa una descripció narrativa dels resultats enllaçant les categories i incloent
cites textuals extretes de la entrevista recollida i transcrita anomenats bervatims.
Existeixen programes informàtics que faciliten l’anàlisi qualitatiu de les dades (NUDIST,
AQUAD, MaxQDA10).

Procés seguit pels investigadors ordenen les dades d’acord amb el que ells pensen que
és important (Moriña, 2017) :

1er. Transcriure la informació recollida

2n. Crear sistema de categories i codis per donar sentit a les dades

Altres propostes:

1. Lectura de tota la informació recollida

2. Organitzar la informació d’acord amb la cronologia
3. Identificar moments claus narrats

5
Camille A. Sutton-Brown (2014). Photovoice: A Methodological Guide. Photography and Culture, 7:2,
169-185, DOI: 10.2752/175145214X13999922103165

6
Exemple sistema de categories i codis:

Categoria Codi Descripció

1. Informació general 1.1 Orientació professional Motivacions en la tria dels

estudis universitaris
1.2 Percepció com estudiant Es considera un mal estudiant
1.3 TIC Ús inadequat d’Internet

L’ús dels verbatims

Els verbatims o cites textuals han de tenir un format diferent a la resta del text.
Acostuma a ser d’un o dos punts més petit que la resta del text, a més d’anar en cursiva
i el text sangrat dos passos a l’interior.
Pel que fa a l’extensió, han de ser breus i curts, i il·lustrar el que s’ha analitzat prèviament.
El nombre de verbatims acostuma a ser suficient amb un de sol, si està ben escollida la
seva representativitat.
Es important contextualitzar els verbatims per comprendre el seu significat. Per aquest
motiu a vegades ve com a resposta a la pregunta (P…. , R12….).
Pel que fa al seu ús, els verbatims no poden substituir a l’anàlisi, sinó complementar-ho
i donar-li una dosi de fiabilitat en la transcripció i interpretació.

Bibliografia
Goodson, I. ; Antikainen, A.; Sikes, P. & Andrews, M. (2017). The Routledge International Handbook on
Narrative and Life History. Londres:Taylor & Francis.
Higgins, M. (2016). Placing photovoice under erasure: a critical and complicit engagement with what it
theoretically is (not). International Journal of Qualitative Studies in Education, 29:5, 670-685, DOI:
10.1080/09518398.2016.1145276
Langmann, S. & Pick, D. (2014). Dignity and ethics in research photography. International Journal of Social
Research Methodology. 17. 10.1080/13645579.2013.825473.
Miles, S. & i Howes, A. (2015). Photography in educational research. London Routledge
Moriña, A. (2017). Investigar con Historias de vida. Madrid: Narcea.

7
2. HISTÒRIA DE VIDA A TRAVÉS DE LES FRASES INCOMPLETES

Objectius

• Conèixer l’ instrument de la història de vida per a l’estudi de la personalitat

• Reconèixer el valor de l’experiència subjectiva en la autodescripció d’un mateix
com una història.

Procediment
Completar les frases incompletes i fer una valoració de les respostes a partir de les
categories que estan en parèntesi.

Qüestionari de frases incompletes

Tot seguit trobaràs unes preguntes obertes que cal completar. Has d’acabar de forma ràpida i sense
pensar massa cadascuna de les frases, per posteriorment elaborar un resum valoratiu en forma de conjunt.
En parèntesi hi consta les àrees de la personalitat a les quals la pregunta està orientada. Hauries de triar,
després d’obtenir la resposta, la temàtica que s’hi reflecteix de les que estan en cursiva.

1. Jo vaig ser un nen/a… (emocions, autoestima, autoconcepte, autoimatge)

2. Sempre em vaig sentir… (afectes, autoestima, autoconcepte, autoimatge)
3. Les coses més importants per a mi varen ser…. (vivències, afectes, lloc de control
extern)
4. A l’escola em vaig sentir (vivències, afectes, autoavaluació cognitiva)
5. El meu pare em va donar…. (afectes)
6. La meva mare em va donar…. (afectes)
7. El que m’hagués agradat.... (expectatives, tolerància a la frustració, assertivitat,
conducta social)

8
8. Avui el què m’importa… (projeccions, afectes, rols, presa de decisions, capacitat
per resoldre problemes)
9. Espero de la meva vida futura… (projeccions, capacitats de resoldre conflictes)
10. El que m’agradaria tenir al meu costat (expectatives, afectes)
11. Avui sento que el més difícil és….. (expectatives d’oportunitats, autoconcepte)
12. Sóc conscient que les meves qualitats són…. (expectatives d’oportunitats,
autoconcepte)

9
3. BREU ENTREVISTA D’HISTÒRIA DE VIDA

Objectius
• Conèixer l’ instrument de la història de vida en la seva forma breu i de preguntes
obertes
• Reconèixer el valor de l’experiència subjectiva en la autodescripció d’un mateix
com una història.

Procediment
Autorealitzar la entrevista breu d’història de vida.

Preguntes entrevista història de vida a través de l’entrevista

o Quins són els capítols principals de la teva vida ?

o Quins han estat els moments que han suposat un canvi en la manera de veure’t a tu
mateix/a.
o Quins records tens de la teva infància, l’adolescència i la vida adulta?
o Quin és el teu record del pare i la mare?
o Com recordes el teu poble o ciutat de la infància?
o Què és el que consideres més important que et varen ensenyar els teus pares?
o Quin record tens dels teus germans/es ?
o Què és el que consideres que més t’ha afectat a la teva vida i a la teva família?
o Quins han estat els esdeveniments vitals considerats positius i negatius ? Moment, lloc,
persones,...
o Quina és la decisió més important que has pres en la teva vida?
o Quin ha estat el moment més trist?
o Canviaries quelcom en la teva vida?
o De tot allò que has assolit què és el que creus que és més rellevant?

10
Bibliografia

McAdams, D.P. (2001). The psychology of life stories. Review of General Psychology, 5, pp. 100-122.
McAdams, D.P. (2001). The stories we live by. Personal myths and the making of the self. Nova York:
Guilford.
Sanz, F. (2008). La Fotobiografía. Barcelona: Kairós.
Steiner, Cl. M. (1992). Los guiones que vivimos. Barcelona: Kairós
Villar, F. & Triadó, C. (2006). El estudio del ciclo vital a partir de historias de vida: una propuesta práctica.
Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.

11
4. HISTORIA DE VIDA EN PROFUNDITAT

Introducció

L’argument fonamental d’aquesta pràctica s’orienta cap a una integració narrativa

interioritzada del passat reconstruït, el present percebut i el futur anticipat. Aquesta
coherència narrativa pot proporcionar a les persones un sentit d’unitat i propòsit;
d’identitat a través d’una història vital.

Aquesta proposta d’història de vida en profunditat és una adaptació de l’entrevista

elaborada per Mc Adams (1995)6.

Objectius

• Conèixer les narracions d’històries de vida com un instrument en l’estudi de

la personalitat

• Aplicar la entrevista d’història de vida

Procediment

Instruccions d’entrevista d’història de vida

Hauries de narrar la teva pròpia història del teu passat, present i allò que consideres
com el teu futur.

Al escriure la teva història de vida, no cal escriure tot el què t’ha passat. Una història és
selectiva; es pot centrar en uns quants esdeveniments claus, alguns temes centrals que
es repeteixen. Aquells aspectes que per algun motiu consideres rellevant perquè diuen
quelcom significatiu sobre tu i de com has arribat a ser qui ets.

Aquesta entrevista està dividida en una sèrie vuit temes o seccions: 1) Capítols de la vida,
2) Fets de vida, 3) Desafiaments vitals, 4) Influències positives i negatives, 5) Les històries,
6) Futurs alternatius, 7)Ideologia, i 8) Tema vital

6 McAdams, D.P. (1995). The life story interview revised. Northwestern University

12
Es comença per un esquema general de la teva història, per passar després a aspectes
més concrets.

1. Capítols de la vida

Considera la teva vida com una història. Totes les històries tenen dalt-li-baixos, moments
bons i d’altres no tant bons, herois i dolents, etc. Una història fins i tot pot tenir capítols.
Quins serien els capítols de la teva vida? Pots incloure tants capítols com tu vulguis. Es
recomana entre tres i set. Pots posar-li un títol a cada capítol i descriu de forma breu el
seu contingut.

2. Fets de vida

En aquest apartat caldria centrar-se en alguns fets clau que pots destacar en la teva
història. Pot ser un fet concret, un incident crític, un episodi significatiu del teu passat
localitzat en un moment i un lloc concret.
Per a cadascun dels vuit esdeveniments escollits, descriu en detall el què va passar, on
estaves, qui va participar, què vares fer, què senties. Tracta de transmetre l’impacta
d’aquest succés i el que aquest fet diu sobre tu o el que vares ser.
Aniria bé no repetir esdeveniments en cada categoria.

2.1 Experiència cim

El punt més àlgid de la teva història vital. Seria el moment de major felicitat. Un dels
millors episodis de la teva història. Caldria detallar aquesta experiència.

2.2 Experiència més dolorosa

Aquesta experiència s’oposa a la anterior. És el punt més baix de la teva història vital.
Recull una experiència de desesperació, desil·lusió, por, culpa, etc. Encara que pot
resultar desagradable caldria detallar aquesta experiència.

2.3 Punt d’inflexió

Són els episodis que suposen un profund canvi en la persona. Es poden produir en
esferes molt diverses de la persona (relacions afectives, laborals, acadèmiques, d’oci,
etc.). Interessa en especial un punt d’inflexió en la manera de veure’t a tu mateix.
Identifica un episodi en la teva història vital que consideris un punt d’inflexió rellevant.

2.4 El primer record

Mira enrere vers la teva infància, tant enrere com sigui possible. Tria un record
relativament clar dels teus primers anys i descriu-lo amb detall. El record no té perquè
ser especialment significatiu per a la teva vida actual. El que el fa important és que sigui
un dels primers en la teva història de vida. Convé que sigui un record detallat: qui va
participar, què pensaves, què senties.

13
 2.5 Escena important de la infància

Descriu un record de la teva infància de més endavant en els anys, que destaqui en la
teva memòria com a significatiu per ser especialment important. Pot ser un record
positiu o negatiu. Què va passar? Qui va participar? Què vares fer? Quer vares pensar i
sentir? Quin impacte et va produir? Què diu sobre qui erets o vares ser? Per què és
important?

2.6 Escena important de l’adolescència

Descriu un esdeveniment concret de la teva adolescència que destaqui per ser

especialment rellevant o significatiu

2.7 Escena important en l’edat adulta

Descriu un fet específic que t’hagi passat després de l’adolescència i que destaqui en la
teva memòria per ser important o significatiu

2.8 Alguna altra escena important

Descriu un altre esdeveniment de qualsevol moment de la teva vida que destaqui en la

teva memòria com especialment rellevant o significatiu.

3. Desafiament vital

Es tracta de descriure el major desafiament al qual li has fet front en la teva vida. Com
l’has abordat? Qui t’ha ajudat? Quin impacte ha tingut en la teva vida?

4. Influències en la història vital: positives i negatives

Positives: identifica les persones o grup de persones o organització/institució que ha o

han exercit la influència més positiva en la teva història.

Negatives: identifica a la persona, grup de persones o organització/institució que ha o

han exercit la influència més negativa en la teva història.

5. Les històries i la història vital

Quines han estat les teves històries preferides.

TV, cinema, teatre: recorda els programes de TV, les pel·lícules que mes t’han agradat i
han influït en la teva vida.

Llibres, revistes, històries llegides: pensa en les històries que has llegit. Identifica les
lectures que més t’han impactat.

14
Històries de la família i els amics: descriu aquelles històries que t’han explicat i que no
hagis oblidat. Comenta per què t’agrada o per què la recordes’

6. Futurs alternatius per a història vital

En aquest moment es tracta de pensar en el futur. Es tracta d’imaginar-se dos futurs

diferents per a la teva història.

Futur positiu: descriu el què t’agradaria que passés, incloent els objectius i els somnis
que podries dur a terme. Tracta de ser realista.

Futur negatiu: ara descriu un futur negatiu indesitjable per a tu. Allò que et fa por que
passi, però que esperes que no passi. De nou tracta de ser realista.

7. Ideologia personal

Aquesta apartat tracta de les creences i valor fonamentals, així com de qüestions de
significat i espiritualitat.

• Considera les dimensions espirituals o religioses. Descriu les teves creences

religioses

• Descriu com ha canviat al llarg del temps la teva vida espiritual

• Com et planteges les qüestions polítiques i socials? Tens alguna ideologia política
concreta?

• Quin és el valor més important en la teva vida?

8. Tema vital

Pots exposar un tema o missatge o una idea central que estigui present al llarg d ela teva
història? Quin és el tema central de la teva història de vida?

15
5. HISTÒRIA DE VIDA A TRAVÉS D’IMATGES

Objectius

• Conèixer l’ instrument de la història de vida a través d’imatges

• Practicar la història de vida a través d’imatges i d’objectes personals.

1. Introducció

Les Històries de Vida són un mètode d’investigació de la personalitat a partir de

recollir el punt de vista de la persona que experimenta els canvis al llarg del cicle de la
vida. Capta com la persona creu que ha canviat ella mateixa i quin són al seu judici els
esdeveniments i tendències més importants d’aquest canvi. Per tant té en compte la
percepció de la persona en desenvolupament, concretada en un relat sobre com va viure
determinats fets. És un mètode narratiu, discursiu que es troba dins de l’àmbit de
l’estudi de cas o mètode clínic. El fet d’evocar records personals, contribueix a crear
narracions, que és una manera d’organitzar el discurs, de donar continuïtat a la pròpia
identitat, ja sigui en la forma oral o escrita, i que està present des de que som infants.

És un instrument de recerca proper als mètodes biogràfics, autobiogràfics,

historiogràfics i d’anàlisi del discurs.

Té un valor més qualitatiu que quantitatiu, i parteix de la perspectiva del

protagonista, obtenint informació sobre com una persona creu que ha canviat i el que
ha determinat la seva vida. Aquesta reflexió sobre la pròpia experiència ens pot ajudar
per a comprendre-la millor, conèixer les seves motivacions generals i empatitzar.

El que importa des d’aquest enfocament són les raons, les justificacions, la
percepció que la pròpia persona té del com i el per què es comporta d’una determinada
manera, ha pres unes determinades decisions o unes altres, i en general ha aconseguit
construir sentit a la pròpia vida.

16
 Des de l’enfocament psicològic de l’anàlisi transaccional s’ha abordat l’estudi
dels guions de vida (Eric Berne)7 com a arguments preestablerts de la nostra pròpia obra
que representem. Aquests guions que s’estableixen des de l’ infància, sota l’
influència del pare i la mare i d’altres figures parentals i que es veuen reforçats per les
diferents experiències i esdeveniments que els infants van vivint a mesura que creixen.
Aquests guions poden ser modificats (des de la consciència i voluntat de canvi) de
manera que hom pot generar canvis en un mateix i ens les circumstàncies per escriure
la pròpia història.

Síntesi de les característiques de la història de vida com a instrument per avaluar la

personalitat:

1. Té un caràcter idiogràfic

2. Capta la subjectivitat o interpretació del protagonista

3. És la narrativa del self, del sí mateix

4. Posseeix un sentit d’unitat i coherència narrativa que inclou el passat

reconstruït, el present percebut i el futur anticipat.

WEBGRAFIA

Definició d’ historia de vida — Definicion.de. (2018). Recuperable a: https://definicion.de/historia-de-

vida/

Raventós, A. (2018). Historia de vida. Qué es y cómo hacerla - Simbòlics Psicoteràpia. Recuperable a:
http://www.simbolics.cat/cas/historia-de-vida-que-es-y-como-hacerla/

(2018). Recuperable a:
http://www.observatoriodelainfanciadeasturias.es/documentos/f10072015101807.pdf

Els millors fotògrafs del retrat

http://fixthephoto.com/best-portrait-photographers.html

7
Segons Berne un guió és un pla de vida que conté allò més significatiu del que va succeir a una persona.
Els guions de vida queden instal.lats de manera inconscientcom un programa que condueix a la persona
en el futur. Segons Berne, en determinats moments es tracta de prende conciencia d’aquests guions
(obligacions, desigs i atribucions) per poder modificar-los i redefinir la propia identitat. Es tracta d’assumir
la direcció de la pròpia vida, potser per ser capaç de renunciar allò que som a favor del què podem arribar
a ser.

17
Procediment- activitats

1. Reflexió escrita (una pàgina) a partir de la significació que per a tu té aquestes frases:

1. McAdams (2001): Una persona és entre altres coses, una història

2. Murray (1938): La història de l’organisme és l’organisme
3. Erikson (1968): Trobar l’ història és descobrir la identitat
4. Les històries necessiten temps, tenir experiències, per escriure’s, ...
5. Les històries necessiten temps per entendre i després per poder explicar, no es
poden fer amb un tuït.

2. Descriu la pròpia vida a través de set imatges gràfiques.

Podries considerar la teva vida com una història. Totes les històries tenen
personatges, arguments, escenaris, moments bons i dolents. Pensa i descriu la
teva vida com una història en diferents capítols plena de moments i fets
significatius que expliquen tal i com ets.

Si els estudiants ho permeten i ho desitgen, es farà una presentació al grup-classe de les seves
set imatges. Tot seguit els companys/es realitzaran unes preguntes d’entrevista de manera
oberta.
Durant la presentació es tindrà en compte la informació visual, la comunicació verbal i no verbal
que ha mostrat l’estudiant.
Sempre respectant el nivell de reserva i privacitat en l’exposició dels aspectes personals sobre
aquests aspectes:
- allò que tria exposar
- allò que suprimeix
- com ho diu

Suggeriments a tenir en compte per a l’exposició de les set imatges:

1. Capítols principals de la teva vida
2. Esdeveniments vitals considerats positius i negatius (lloc, persones,...etc.)
3. Moments que han suposat un canvi en la manera de veure’t a tu mateix/a.
4. Records d’infância, adolescència i vida adulta.

Bibliografia
Erikson, E. H. (1968). Identity: Youthand crisis. New York: WW. Norton.
McAdams, D.P. (2001). Thestorieswelive. Nova York: Guilford.
Sanz, F. (2008). La Fotobiografía. Barcelona: Kairós.

18
6. LA IDENTITAT I LES XARXES SOCIALS

Objectius

• Reflexionar sobre l’ús quotidià de les imatges i les xarxes socials per a
construir històries de vida contemporànies

La personalitat a les xarxes socials

Un estudi del 2011 de la Universitat de Texas (Gosling et al. 2011) 8 anomenat

“Manifestacions de la personalitat a les xarxes socials en línia: comportaments
autoreportats relacionats amb Facebook i informació de perfil observable” va trobar que
Facebook els usuaris no són diferents en línia que quan no hi estan. L'estudi també va
revelar connexions fortes entre la personalitat real i el comportament relacionat amb
Facebook. Segons l'estudi, els processos socials i de personalitat reflecteixen amb
precisió els entorns no virtuals.

Però sovint les persones es passen moltes hores a Facebook i Instagram construint i
embellint un jo perfecte online, fascinats per la seva pròpia creació que la confonen amb
la veritat sobre ells mateixos.

Tradicionalment s’ha acusat Instagram de fomentar el narcisisme i l’exhibicionisme, i de

ser un refugi per a persones insegures, que es senten soles, que tenen una autoestima
baixa i necessiten reafirmar-se.9

Però la selfie i l’ús d’Instagram poden anar més enllà del “jo hi vaig ser”. També poden
ser una forma de presentació del jo, un instrument més per a descriure la pròpia
quotidianitat, per a l’expressió de les emocions i els estats d’ànim. És a dir, una eina de
narrativa personal, una història on el subjecte explica sobre la seva vida amb una
finalitat gairebé autobiogràfica.

Caldrà però tenir en compte que les xarxes socials són un factor de risc per a
l’autoestima dels més joves. L’ús de les xarxes socials afecta en la autopercepció de la

8
Gosling, S. D., Augustine, A. A., Vazire, S., Holtzman, N., & Gaddis, S. (2011). Manifestations of
personality in Online Social Networks: self-reported Facebook-related behaviors and observable profile
information. Cyberpsychology, behavior and social networking, 14(9), 483–488.
doi:10.1089/cyber.2010.0087
9
Molins Renter, A. (2016). Les altres cares de la “selfie”. La Vanguardia. 13-10-2016. pp. 28-29.

19
imatge corporal entre els joves i està relacionada amb els trastorns de la conducta
alimentària (Aparicio Martínez et al. 2017)10.

De manera resumida, la diversitat de motivacions per penjar fotografies a l’Instagram i

a les Xarxes socials podria ser: comunicar-se, cridar l’atenció, autopresentar-se,
documentar la vida i entretenir-se.

Preguntes a respondre

1. Creus que penjar fotografies a les xarxes socials permet construir i transmetre
la nostra identitat, una narrativa personal?

2. En el medi urbà actual, són els mòbils veloços i provisionals els que serveixen
per als processos d’ identificació de les persones i els grups socials?

3. Creus que Instagram és com una versió moderna dels antics Àlbums Familiars?

4. Creus que pengem fotografies a les Xarxes Socials o Whatsapp per estar en
contacte i mantenir els vincles amb les persones?

5. Creus que penjar fotografies a les Xarxes socials o a Whatsapp serveix per
retenir i reviure aspectes importants de la nostra vida?

6. Creus que penjar fotografies a les Xarxes socials o a Whatsapp serveix per
construir un altre jo?

7. Pertanys a una generació en què la separació entre allò públic i allò privat no
es diferencia: Allò meu és teu? I cap problema…!

10 Aparicio Martínez, Pilar & Perea, Alberto & Martinez Jimenez, María del Pilar & Varo, I. & Vaquero,
Manuel. (2017). Social networks’ unnoticed influence on body image in Spanish university students.
Telematics and Informatics. 10.1016/j.tele.2017.08.001.

20