El tema del que tracta el text és l’empirisme, ja que presenta els principis d’una disciplina

per a l’obtenció del coneixement basada en l’experiència dels sentits. És a dir, presenta
l’experiència com a única via per arribar a descobrir la veritat. Una de les característiques
fonamentals del text és el doble tipus de percepció sensible que comentarem més endavant.
A continuació, exposaré algunes cites textuals per relacionar-les amb la filosofia empirista.

“Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció,
sense cap idea.” Amb aquesta cita s’introdueix una de les bases de la filosofia empirista:
tabula rasa. Els empiristes parteixen de la base que al moment de nàixer, qualsevol individu
careix de coneixement, comparant-lo amb un paper en blanc. En altres paraules, mitjançant
la metàfora del paper en blanc, els empiristes busquen fer entendre que cadascuna de les
experiències a nivell personal se sumen una a l’altra, comportant necessàriament un
pensament fundamentat, cada vegada més, en l’experiència, posant així el naixement com
a punt de partida.

“D’on extreu tot aquest material de la raó i del coneixement? (...) de l’experiència” Aquesta
part del text és clau per entendre epistemologia empirista. Els empiristes manifesten que el
procés de maduresa personal comporta necessàriament l’adquisició de coneixements
progressiu. Baix el meu criteri, allò que els empiristes volen evidenciar és que aquestos
coneixements rebutgen l’existència d’idees innates, mostrant la potència de les vivències
per extreure la raó.

“Les observacions que fem sobre els objectes sensibles externs, o sobre les operacions
internes de la nostra ment (...) són les que proveeixen al nostre enteniment tots els materials
del pensar.” En aquesta part del text trobem la peculiaritat més rellevant de l’autor Locke: la
distinció entre les percepcions externes i internes del pensament. Per una banda, les
percepcions externes són aquelles relacionades amb allò que ens envolta, els estímuls que
percebem cap alló tangible i exterior al nostre cos. Per altra banda, quan l’autor es refereix a
les operacions internes de la ment, a banda de percepcions físiques de les funcions vitals,
també es refereix al pensament, doncs, al cap i a la fí també son possibles per l’experiència
sensible. En la meua opinió la distinció entre les diferents percepcions, i a la idea que tracta
d’arribar l’autor, són que ambdues són igualment necessàries per que siga possible la
capacitat del raonament humà i fonaments per l’adquisició del coneixement.

Al cap i a la fí, podem afirmar que la filosofía empirista exposa un camí per arribar a la
veritat basat en la inducció motivada per les vivències personals. L’empirisme explica el
funcionament de la ment humana amb l’idea que al moment de nàixer un està buit de
coneixements i que és, precisament mitjançant els sentits com anem adquirint-los. En quant
a l’aportació de John Locke de les percepcions sensibles internes i externes opine que
l'objectiu de la seua distinció va més enllà d’un criteri classificatiu. Considere que busca
trencar amb la falsa idea de que només percebem alló que ens envolta, doncs, el propi fet
de pensar ja implica en sí mateix l’experiència sensible i, en consequent, l’obtenció del
coneixement.