BIEL CASANOVA

QUE ENS FA HUMANS?

Durant segles, els filòsofs han debatut sobre què és el que ens fa humans i com ens distingim de
les altres espècies. En aquesta dissertació filosòfica, exploraré algunes de les perspectives més
destacades i coherents sobre la naturalesa humana i la forma en què ens diferenciem dels altres
éssers vius.

En primer lloc, molts filòsofs argumenten que la raó és el que ens fa humans. Des d'Aristòtil
fins a Kant, els pensadors han sostingut que els éssers humans tenen la capacitat de pensar i
raonar d'una manera que va més enllà del simple instint animal. La racionalitat aristotèlica sosté
que la raó ens dona una comprensió de la moralitat i l'ètica que ens permet fer judicis sobre el
correcte i l'incorrecte, ens ajuda a poder distingir el bé del mal, i d’aquesta manera poder viure
en societat. És important destacar que el que ens fa humans no és només la capacitat de raonar,
sinó també la capacitat de pensar sobre els nostres propis pensaments i ser conscients de la
nostra pròpia racionalitat. Aquesta habilitat, coneguda com a metacognició, ens permet
reflexionar sobre com pensem i com arribem a les nostres conclusions.
Dit això, crec fermament que la raó té els seus límits, ja que les nostres emocions i creences
poden afectar al raonament. A més a més, la raó no pot intentar respondre a preguntes
filosòfiques complexes, com la que està sent plantejada ara.

En segon lloc altres filòsofs argumenten que és el llenguatge el que ens fa únics. Els éssers
humans són els únics animals que tenen la capacitat d' utilitzar un sistema de llenguatge
complex i desenvolupat. Aquesta capacitat ens permet comunicar-nos amb els altres de manera
efectiva, transmetre informació i crear significats compartits. El llenguatge no només ens
permet comunicar-nos, sinó que també és el que ens permet pensar de manera abstracta i fer
judicis complexos.
Tanmateix, el llenguatge també té les seves limitacions. De vegades, el llenguatge també pot ser
limitat per la manca de paraules per descriure conceptes abstractes o complexos.
Finalment, el llenguatge també pot limitar la nostra comprensió del món. Com va dir Ludwig
Wittgenstein, "els límits del llenguatge són els límits del meu món". En altres paraules, la nostra
comprensió del món està limitada pel llenguatge que utilitzem per descriure'l. Per tant, és
important ser conscients de les limitacions del llenguatge i cercar formes de complementar-lo
amb altres formes de comprensió i expressió.

Com a última perspectiva trobem les emocions. Aquestes són essencials per connectar-nos amb
els altres i trobar significat a la vida. A través de les emocions, podem comprendre i expressar,
gràcies al llenguatge, els nostres sentiments, la qual cosa ens permet connectar-nos amb els
altres de manera profunda i significativa. A més, les emocions també juguen un paper crucial en
la presa de decisions. Cal destacar la importància de l' empatia, una capacitat emocional única
en els éssers humans. L'empatia és la capacitat de posar-se al lloc d'una altra persona i entendre
els seus sentiments i perspectiva. Això ens permet no només connectar amb altres éssers
humans a un nivell més profund, sinó també comprendre millor el món que ens envolta.

Tanmateix, les emocions també poden ser enganyoses i limitants. De vegades, les nostres
emocions poden interferir amb la nostra capacitat de prendre decisions o comprendre la realitat
BIEL CASANOVA

objectiva. A més, les emocions poden ser manipulades per factors externs, com la publicitat o la
propaganda política.

En última instància, és la combinació de totes aquestes perspectives el que ens fa humans. Som
éssers racionals i emocionals que utilitzen el llenguatge per comunicar-se i comprendre el món
que ens envolta. Si bé cada perspectiva té les seves limitacions, juntes ens permeten crear una
comprensió completa i complexa del que significa ser humà i perquè som diferents de les altres
espècies.
És important recordar que el que ens fa humans no és una propietat única o exclusiva. Moltes
altres espècies tenen característiques que s'assemblen a les nostres, com la capacitat de raonar o
sentir emocions. Tanmateix, el que ens diferencia d' altres espècies és la combinació d' aquestes
característiques en una forma única i complexa.
Per últim i ja acabo, el que ens fa humans és un misteri complex que crec que mai podrem
entendre completament. Però en reflexionar sobre les diferents perspectives que hem explorat,
podem començar a comprendre millor la nostra pròpia humanitat i la forma en què ens
relacionem amb el món que ens envolta.