UNITAT 6. CRISTIANISME I FILOSOFIA. FILOSOFIA MEDIEVAL.

1. El cristianisme i la Filosofia.
- El cristianisme no és una filosofia, ni un corrent filosòfic, sinó una religió. El cristianisme marca l’Edat mitjana.
Les diferencies entre la filosofia i la religió que es poden establir son, es el caràcter, es a dir, com es justifiquen les
coses. En aquest cas, el cristianisme, baixa Jesucrist que fa arribar els missatges. No son discutibles, son lo que son, en
canvi la filosofia no. El cristianisme es basa en els fets de Jesucrist. Aquests fets s’agafen pels evangelistes. La idea
central del cristianisme es la creencia en un Déu. Els grecs creien en diferents grecs. Plató ja apunta la seva idea del be.
El cristianisme te clares influencies de Plató. En la religió trobem respostes en canvi en la filosofia son respostes
obertes, i hi ha diàlegs. En la filosofia s’ha de preguntar tot. La religió ja ens diu que hem de fer per estar en el camí
recte. La gràcia de Déu es la necessitat que tenen els religiosos per la seva salvació.
En el cristianisme, la veritat, es clara, es la Paraula de Déu (Jesucrist) i s’accepta a través de la Fe. La veritat té un
caràcter universal, veritat no hi ha només una. També hi ha contradiccions. La realitat es dual, el cel (mon sensible) i la
terra (mon intel·ligible). Els tres aspectes de l’ésser humà pels cristians. Consideren que l’esser humà està compost per
l’anima i el cos, per tant el cos es immortal. Aquesta ànima es creada per Déu. Aquesta anima està dotada per
pensaments i voluntat. I l’altre aspecte es la justificació de la igualtat. Déu ens ha creat de la mateixa manera, lo que
s’espera de nosaltres es que ens respectem i que no hi ha un altre superior, només Déu.

2. La relació entre Fé-Raó. (I la existència de Déu).

Alguns pensadors cristians diuen la relacio entre la fe i la raó. Tertulià fa una afirmació, «crec perquè és absurd». El que
diu es que ell té una creença, i que esta per part de la Fe.
Agustí d’Hipona (Sant Agustí) «crec per comprendre». S’utilitza la raó per intentar comprendre la veritat revelada. Per
tant la raó està guiada per la fe.
Anselm de Canterbury, pensa que les veritats de la Fe s’han d’aprofundir i reforçar amb la recerca. Per exemple, va
formular l’argument ontològic en l’existència de Déu. (?????)
- Déu com el més gran.
- Existir en la ment i en la realitat és «més gran» que existir només en la ment. Si Déu existís només en la ment
podríem pensar en un esser mes gran que existís en la ment i en la realitat. Es tracta d’una contradicció. Per tant, Déu
existeix realment i en la ment.
L’Averoisme proposa la teoria de la doble veritat. Hi ha dues maneres de presentar la veritat, la de la fe i la de la raó. La
primera pel poble i la segona pels savis.
Tomas d’Aquino, defensa que només hi ha una sola veritat i dos camins per aconseguir-la la fe i la raó. En cas de
conflicte, la raó s’ha de superdit,.ar a la fe.

3. L’epistemologia medieval.
Agustí d’Hipona centra la seva epistemologia en l’experiència interior que li serveix per refutar els arguments dels
escèptics que afirmen que “de tot es pot dubtar, ja que no existeix la veritat”. Agustí exposa tres tipus de veritats que
són invulnerables a aquests atacs. Una és la de l’existència de la pròpia persona o d’un mateix: “Encara que dubti,
encara que m’enganyi, sóc”. Una altra es basa en la veritat de les matemàtiques. La veritat matemàtica no canvia, no
depèn dels sentits ni és subjectiva “ja que no és ni teva ni meva”. La tercera es basa en la saviesa o principis de la
conducta moral. Tothom descobreix que hauríem de viure rectament; que allò etern és millor que allò temporal, etc.
Ara bé, quin és l’origen d’aquestes regles matemàtiques i d’aquesta saviesa? La veritat, dirà, ens la mostra Crist que
està sempre present en l’ànima de cada persona. Aquest ensenya la veritat a tot aquell que fa el bé. El saber és, doncs,
per il·luminació divina. Les Idees o formes platòniques es troben en la ment divina, en el Verb, en Déu. Aquest és llum
que ens il3lumina i així podem captar les formes que el Verb gravà en la nostra memòria.
Tomàs d’Aquino, segles més tard, considera que el coneixement s’obté a partir de les coses sensibles mitjançant la
sensació. Així, adoptant idees aristoteliques, explica que l’enteniment elabora conceptes a partir de les dades
subministrades per la sensació. Conèixer és separar de les coses allò universal que hi ha en elles, fer abstracció de la
matèria que les individualitza. Aquest procés d’abstracció en porta a terme l’enteniment agent en deixar de banda els
residus sensibles de les coses, l’enteniment arriba a conèixer, a tenir el concepte. És aleshores, quan tenim el concepte,
quan arribem a conèixer què és la cosa.
Guillem d’Ockham farà ús del principi d’economia o de parsimònia (“no hem de suposar que quelcom és indispensable
per explicar un fet determinat a menys que la raó, l’experiència o la revelació així ho exigeixi”; que es coneix com la
navalla d’Ockham i que es pot traduir com no fer explicacions complexes si se’n poden fer de senzilles). Des d’aquest
marc, Ockham parla de coneixement intuïtiu i coneixement abstractiu. En referència al primer, dirà que tenim un
coneixement immediat i directe de les coses singulars –i, per tant, no és necessari cap intermediari entre els objectes i
el nostre coneixement d’ell -. Coneixem allò present, sense la necessitat de cap mena d’espècie o concepte previ.
L’estàtua d’Hèrcules, per exemple, no ens conduiria mai al coneixement d’Hèrcules ni podríem decidir sobre la seva
semblança amb Hèrcules, si no fos prèviament conegut el mateix Hèrcules, de manera directa. El coneixement
abstractiu, en conseqüència, depèn del material que li aporta el coneixement intuïtiu i és el que ens permet formular
judicis universals o fer generalitzacions.

4. Característiques del Renaixement. (??)

Ens situem en el segle XIV al XVI. Els italians iran extenent per Europa. Es una epoca de lluites economiques, lluites de
canvis socials... que signgiquen una ruptura que donara lloc per a l’èsser humà. Porta una transofrmafcio social. Es
caracteritza per la superació dels limits, limitis cientificis, tecnologics, artisitics...
L’àmbit politics, destaca la formacio dels estats nacionals o estats moderns. Aquests estats nacionals, tenen un poder
fortalitzat. Es creu un exercit permanent, es crea un sistema mes eficaç, es crea un sistema de diplomacia...son
monarquies que s’unifiquen diferents ciutats.
Ambit economic, es donen una serie de canvis, l’augment demograci que comporta un augment de la produccio, es
destinen nous terrenys i conreus, i oer tant es estralitzen, els artesans amplien, els empresaris augmenten, hi ha
dinamisme economic. Els empredenador necessiten posar els seus productes. Aixo prota buscar nous territoris, viatjar,
viatjes de comerç. Aiuxo porta la descoberta d’altres països (el descobriment d’america).
L0ambit social, es una epoca convulsa, hi ha molts canvis. A nivell social, la gent abandona el camp, i hi ha molta oferta
de ma d’obra, e manera que els salaris abarteixen, es a dir, la gent te pocs diners. I axo inevitablement conduiex a
problemes.
Ambit cultural, a nivell cultural, hem de parlar de l’humanisme. L’humanisme, l’esser huma esdeve l’interess. I com a
consequencia fan estudis d’humanitats, la gramàtica...
Es fonamental la invenvio de l’impremta, per la difunsio de les obres. La cultura estaba en mans d’uns quants
privielgiats. La impremta es la transimisio de la cultura i que arribi a molta gent.
L’art, es pren com a model estetic, amb innovacions tecniques que es disposen. L’art pren la importancia en l’esser
huma. L’art es una cuestio anonima. Es dona importancia a la figura del geni.
Ambit religios, viu en el luxe, i que se aferra la poder, d’alguna manera es posada en questio. Es una epoca de canvis.
Preten desvincular el cristianisme del poder. Es questona el poder, i volen arribar a ifodnre el ciristiansime de base. Es
un moviment de revoltla en contra de l’esglesia.
L’individualisme, nova visio del mon, la vida terrenal ja no es un transit que li dona l’altre vida sino que es dona
importancia tambe lo que es fa en aquesta vida.
El concepte de il·limitat, l’esser humà s’adona que pot dominar la natura. Es una epica ue te importancia la magia, la
supersiticio. L’essser pot intervenir en la natura i per això lo de la màgia. Hi ha la creença que es possible trobar la
pedra filosofal, transformar altres elemtns amb aquesta magia. La lluita contra l’autoritat, va ser un dels temes
principals, durant l’edat mitjana estaba superditada a la fe, parlaven de la filsofica esclava de la religio.
La rao es fa publica. El que sustenta el poder reacciona d’una forma violenta cap a la religio.
Maciabel, fa un exercici de realisme politic, vol descriure que ha de fer el governant per conservar el pdoer i establir
l’ordre, el que propugna a grans trets, el princep no s’ha de regir per cirteris morals, sino per la procuracio de l’estat.
L’estat ha de ser la causa primera. La improtancia de maciobel, es els seus plantejament telogics, real, dona per fet
aquesta visio pesimista que considera que només busca el poder, i que es egoista, i que ha d’haver un governatnt fort,
per que el estat duri.
El geocentirmse esta en el centre de l’univers. En el centre de l’univers esta l’esser huma, perquè la creat deu i la posat
ene l mig. La revolucio cientifica, consisteix en pasar el model organciista al model mecancista.

4. La revolució científica (??)

El racionalisme: caratcerístiques generals.

El tret principal del racionalisme, seria la defensa de la raó. La rao es autosiuficient per descobrir la veritat. La raó es
allo suprem. Aixo signfica el trencament amb la filososfia medieval. Es mes important la fe que la raó. Amb la raó
s’intenta justificar aquesta fe. El racionalisme postula la raó i no hi ha alguna cosa superior. Per tant, la rao es
autonoma, i eella la carregada de dictar que es lo vertiable i lo que no.
7 TESIS BASIQUES DEL RACIONALISME QUE ES CNTRA POSA AMB LEMPRISIME:
Confiança amb la raó, té caracter unviersal, per tant la rao es el fonament de la ciencia.
Minusvalidacio del coneixement sensible,
La matmatiues fan que comprenem el mon.
Rao senese metode no hi ha exit. S’ha de construir aquesta veritat pas per pas. El metode de descartes, es un metode
per ferc eicnia i filosofia, perqye esta inspiurat en la manera de procedir galileu. Hem d’entendre l’ordre, per raonar
d’una manera correcta. Ens diu 4 pasos per poder seguir la veritat. Diu que els humans busquem evidencia i certesa,
només es troba en l’ambit d eles matematiques. En aquests camps (ciencia) es veuen progresoss (mates i fisica) per
això els segueix. Aquests conjunts de regles ens permetresa prgresar, la primera es la regla de la evidencia, i es la mes
improtant de totes, i tota la filosofia de descartes es basa en la filosofia de la evidencia (les idees innates). Ens diu que
no hem d’aceeptar res com a veritable cap idea que no conegem amb evidencia que s evrtadera. Nomes acceptar com
a vertader aqueles idees quan les considerem la veiem d’una manera clara sense cap mena de dubte. Una idea es
evident quan es presenta d’una manera clara i distinta. Per tant el criteri de certesa de descartes es el criteri
d’evidencia. «Lo que es vertader per mi pot ser no es vertader per tu». Distinta es refereix que no la distingem amb cap
altra idea. Es tracta de les idees innates, son clares i distintes. Son veritats que les tenim dins nostre i que no necesitem
cap experiencia, com la idea de Déu. Les idees innates es descobreix per la rao per si mateixa sense l’ajut dels sentits.
Acaben sent idees de tipus subjectiu. La segona regla es l’analisi, la evidencia només la podem tenir en idees simples.
L’analisi conssiteix, en agafar les idees de la filosofia i fragmentarlas en idees simples i veure quines podem veure que
son veritables sense cap dubte. Es tracta d’idees complexes, Agafen un problema i ho divideixen en diferents parts, i
enaquestes parts s’aplica la regla de la evidencia, i mirar si una d’aquestes idees simples es pot veure si son veritables o
no. «No podem donar alguna cosa per vertader si no l’hem examinat».
La tercera regla es la sintesi o deducció, una vegada que s’han convertit en idees simples cal tornar a composarlos a
traves de la sintesi. Es tracta d’intuicio, es percep d’una manera intuitivia, forman una cadena de deduccions en la cual
seria una intucio evident i sense error.
La cuarta regla es la enumeració....
Tot el metode es redueix basicament a la primera regla, la evidencia. Si una cosa es evident no pot ser falsa. Esta
donant per fet que veritat només hi ha una.
Quan coneixem, coneixem coses. No coneixem les coses directament, coneixem l’idea primer.

René Descartes
El que ens proposa Descartes es el dificl del saber. Vol construir la filosofia de bases inductables. Proposa de dubtar en
tot i partir d’una primera vertitat. El criteri de Descartes es l’evidencia, claredat i distinció, això fan que l’argument sigui
vertadera. Pensem idees. Provenen d’un mon real o de la nostra imaginació o un geni maligna que ens ho ha ficat al
cap. Tenim que itnentar esdevniar d’on venen les idees.

CINQUENA MEDITACIÓ:
Descartes proposa la existencia de Déu. Havia d’existir necessariament. I el raonament que el porta es que el ésser mes
perfecte ha d’existir.
Preguntas para el capitulo LXll
A que se dedica el personaje que hospeda a Don Quijote?
Don Antonio Moreno, caballero rico y discreto,
De que tiene fama Sancho Panza?
por ser gobernador de la ínsula Barataria. O que sois tan amigo de manjar blanco y de albondiguillas, que si os sobran
las guardáis en el seno para el otro día.
Que encuentra Don Quijote en un aposento?
Una mesa de jaspe, que habia las cabezas de los emperadores romanos, una parecia ser de bronce.
Como intentan engañar al caballero andante?
Pusiéronle el balandrán, y en las espaldas sin que lo viese le cosieron un pargamino, donde le escribieron con letras
grandes: «Este es don Quijote de la Mancha». Admirábase don Quijote de ver que cuantos le miraban le nombraban y
conocían.
Cual es la reacción del protagonista ante el supuesto encnatamiento?

2. ¿Cuáles son las ideas centrales para la interpretacion de la obra?

Critica de forma burlesca al humor
a) Su significado.
Elementos sobre la interpretación de la obra.
Novedades de la novel·la (en relacion al narrador, por ejemplo).
Cide Hamete se convierte en narrador.
Valores ideológicos (sobre la justicia o sobre la amistad).
Esta amistad es por interes però despues ya no, Sancho quiere ganar algo y Quijote quiere un escudero
Retrato histórico y social.
Crítica.
Naturalidad expresiva (los diálogos, el uso refranes, la lengua popular)

Hay tres tipos de narradores en el Quijote:

- El omnisciente (o externo)
- Narrador personaje (interno)
- Narrador inventado (Cide Hamete Benengali)

Cide Hamete se convierte en narrador.

INTERPRETACIÓN:
El mensaje que nos quiere hacer llegar Cervantes con esta obra es que Don Quijote es un personaje loco, que
transforma su imaginación a la realidad y que esto afecta a las personas que le rodean. Don Quijote es un personaje
que defiende la justicia del mundo y quiere hacer el bien junto a su escudero Sancho Panza. Esta amistad se fue
fortaleciendo cada vez que pasaban alguna aventura, ya que al principio eran amigos por interes. Cervantes también
critica los libros de caballería de esas epocas.

Hemos hablado de economia y política. Hay un retrato economico, retrato religioso. Uno de sus amigos es un cura.
Aparecen otras referencias a la iglesia, però de forma indirecta. Era una institucion muy podersa en España. Si habias
dudado de tu religion o estaban en contra de la fe pues eran condenado. Todos los libros pasaban la censura. Es un
retrado de como vestian, como hablan, las referencias de las comidas...
Un refran es el saber de la tradicion. Los refranes representa la sabiduria popular, però no significa que sean verdad.
Por ejemplo «quien madruga dios le ayuda» no tiene porque ser asi, otro ejemplo sería, «mas vale prevenir que curar»
es un refran cierto, es mejor parar antes de que sea tarde.
Cervantes quere monstrarnos toda la sociedad.
«En la iglesia hemos topado» dicen que es una critica hacia la iglesia, però topar se refiere a que chocan con la iglesia.
Algun personaje le explica a Don Quijote que ha sido condenado por injusticia. Esta criticando la intervencion de la
iglesia. La iglesia tiene un tribunal propio. Toda l justicia pasaba por la iglesia. Es una interpretacion en la que no todo
el mundo esta de acuerdo.

SIGUIENTE LECTURA.
El teatro nace para ser representado. El teatro como reprsentacion humana se escribia para que el publico lo viese. En
una obra de teatro.

PREGUNTAS PARA EL EXAMEN (IGUALES O PARECIDAS)

UNIDAD 4. REFLEXION Y ANALISIS LINGÜISTICO Y GRAMATICAL.

1. Introducción a la sintaxis. Conceptos básicos.

1.1 Nociones o términos de la sesión: sintaxis, sintagma, modificador, núcleo, complemento, función sintáctica,
sujeto (tácito y explícito), predicado y complemento no verbal.
2. Lectura de la unidad 3 del libro de texto, Dual (páginas 42 y siguientes).
3. Ejercicios del classroom sobre pares mínimos y análisis inverso.

El predicado es el resto de la frase.

Él es muy inteligente

Ella parece cansada

Ella duerme porque está cansada.

Me gustan los perros.

Tengo un perro.

Fueron a la fiesta.
Mis amigas a la fiesta.

Me gustan los zapatos de montaña.

Me gustan los zapatos.