l'Amic de tots.

Conèixer Déu no és saber coses

sobre Ell. És conèixer-lo com l'amic o el
company amb qui fem camí i amb qui
lluitem per una causa noble i profitosa. I
aquest coneixement només s'aconse-
gueix en la pràctica, en el caminar amb
ell cada dia, en la força que ens transmet
la seva presència. Per això et dic: prova-
ho. Prova de viure només de la fe. Con-
fia plenament en Ell i, en l'anar fent de
Prova-ho
cada dia, en el curs del camí et serà do- Prova de viure la fe,
nat poder veure la seva faç immensa.
sense més.
E.C.P.

Església Protestant de
BARCELONA-
BARCELONA-CENTRE

c/ dels Tallers, 26
tel. 933189798
www.esglesiatallers.org
P
rova de viure la fe, sense més.
Sola, sense garanties. Prova de
fer d'aquesta doctrina central de
la Reforma l'eix de la teva vida. Que tot
giri al voltant d'ella. Viu només la fe.
Que no et quedin racons amagats de des-
confiança ni d'increença. Creu. Espera.
Confia. Només. No busquis altres fona-
ments ni altres raonaments. No demanis
explicacions ni proves. Posa't enterament
en les seves mans, les de Crist. Que el
seu sentir sigui el teu; la seva voluntat, la
teva; el seu pensament, el teu. Segueix el
camí irracional de l'apòstol Pau: Què
vols que faci?
Un dia, i un altre, i encara més.
Dia rere dia al llarg dels mesos i dels
anys. Estima els que Ell, el Crist, estima-
va; ajuda aquells dels quals Ell se'n preo-
cupava; serveix els que Ell servia. Obli-
da't de tu mateix, pensa en Ell i en els
altres que et necessiten. Dóna’t a ells.
Tracta de compartir amb ells l'esperança,
de comunicar-los la fe, d'ampliar els seus
horitzons. I trobaràs plenitud. Et troba-
ràs salvat. De tot allò negatiu que ens
envolta, del nihilisme i el desencant de
la nostra societat, d'un racionalisme es-
tèril que a res no porta. Trobaràs el goig
profund de la vida, el premi més gran
del que no en busca pas de premis.
Em diràs: tu vols que tanqui els
ulls. I et diré que sí. Que ho facis. Per-
què potser ara mires on no hi ha res, a
l’absència de Déu, a l'esterilitat de la
desencaminada raó humana. I et quedes
en la soledat dels teus pensaments sense
demà, de la teva vida interior oblidada,
de la insensatesa d'una existència sense
sentit. No serà en les fórmules, ni els
les doctrines, ni en les definicions que
trobarem el Déu de Crist. Tampoc no
ho serà en els raonaments ni en les pro-
ves filosòfiques.
El Déu de Crist es troba en la
història, la meva i la del món. És a dir,
es troba en el quefer diari, en el camp
de l'experiència, en la lluita en favor
d'un món més humà i d'una vida més
digna, més esperançada. No és el Déu
de la intel·lectualitat i de la raó. És el Déu
de l'amor i de la misericòrdia, a qui tro-
bem, no en els llibres de l'erudició huma-
na, per bons i convenients que siguin, si-
nó en el de l'acció i en el de la pràctica de
l'amor.
Crist, en venir a nosaltres, no es
va fer raó ni pensament. Es va fer carn,
acció, realitat tangible en el món de del
despertar humà i només el podem trobar
allí on va néixer, entre les tribulacions
humanes. Per això no el van trobar els
escribes i fariseus del seu temps. No en-
caixava en la seva religió ni en els seus
llibres que tot ho tenien previst. Però el
va trobar el coix, i el cec, i el leprós. El
van trobar el pastors senzills i les mares
angoixades. No el trobaran les rates de
biblioteca amb els seus estudis especialit-
zats, però el trobarà la víctima de la droga
o de l'alcohol, o de les passions humanes.
On és Déu? Allí on hi ha dolor, i
desgràcia, i gent oprimida per la injustícia
i la violència, allí el trobareu, el Crist,