EPICUREISME, ESTOÏCISME, ESCEPTICISME (no entra a l’examen)

Com hi havia un imperi i no podien governar, no els importa la política sino la etica, per viure
bé i protegits del que passa fora. Van busca maneres per a que aquest control que patien
no els afectès.

EPICUREISME → he d’actuar de tal manera que el resultat de les meves accions em portin plaer
(teoria ètica → hedonisme). Hi han coses que porten plaer avui pero dolor a la llarga i a
l’inrevés. Cal ser intel·ligent i fer un bon càlcul dels plaers, com una balança entre plaers i
dolors (prudencia, moderació), quan el plat del plaer pesa més que el del dolor “val la pena
el dolor que estic sentint pel plaer que sentiré?”
El savi és el que sap balançar correctament.
El plaer, definit per Epicur és la falta de dolor, el dolor llavors és la falta de plaer. El dolor es
causat per la falta de necessitats bàsiques, físiques i de l'ànima (teoria de les quatre pors*)
El plaer i el dolor no és linear, puja i baixa.
Epicur es atomista, l’atzar és molt important.

L’ataraxia (impertubabilitat) és l’objectiu d’aquestes filosofies (de les tres).

El que més el perturbava era un altre ésser humà. Em perturba la societat? Doncs la
engego a la merda. A la seva academia hi havien homes i dones que deixen fora la norma
social. El plaer màxim era el de l'amistat. Volia viure a un món en el que ningú es tractés de
carregar la felicitat dels altres.

*teoria de les quatre pors → Epicur deia que igual que si em fa mal el cos vaig al hospital, si
em fa mal l'ànima havia d’anar al “metge” de l'ànima per curar les pors.
Quatre pors, quatre cures (tetrapharmakos). Les pors son: Error, Déus, Destí i la Mort.

Solucions als errors:

- Error → el coneixement (a un examen, qui va confiat perquè té coneixements, no té por / a més
experiència en alguna cosa, menys por a equivocar-te tens)
- Déus → l’agnosticisme i la indiferencia (els déus, si es que n’hi han (agnosticisme, ni
afirmen ni neguen que hi hagi déus) no es preocupen per nosaltres, no els hi importa si
errem o si no, no ens castigaran per això)
- Destí → la negació (com els epicureistes son atomistes, creuen a l'atzar, per això no creuen en el
destí)
- Mort → associar la mort amb la absencia de dolor (associem la mort amb el patiment
emocional, el mal definitiu, el dolor màxim. Epicur diu que per sentir dolor has de estar viu,
llavors la mort no és dolor, és deixar de sentir dolor (tampoc es sent plaer, és el no res). Per
a no patir per les morts dels demés fa falta fortalesa)

ESTOÏCISME → Zenó, a una plaça s’ajuntava amb gent a discutir.

Diuen el contrari dels Epicureistes, diuen que res passa per atzar, sino el destí, que hi ha
una llei universal (la llei de la natura) que ho regeix tot i afecta a tothom.
Sempre que passa A, es dona B, no es pot canviar el transcurs de la natura.
Els estoics diuen que tu has de conèixer i anticipar el que passarà i que quan això arribi, no
et perturbarà, pots escollir “com anar-hi”.
Si vull ser imperturbable, he de fixar-me en el meu entorn, si veig núvols i plou, sempre que
veig núvols plourà, sempre que passa A, es dona B. M’anticipo al que passarà.
Si coneix el desenvolupament de la natura, les seves accions ja no et poden perturbar.
Quan més coneixes, menys et sorprèn res.

Exemple del pagès i el gos: el pagès té una granja i de tant en tant posa els seus productes
al mercat, quan hot e ja tot en caixes xiula el gos i l’ata al carro per anar-se’n. El gos pot
intentar anar en contra de la direcció del carro però no arribarà a res, no pot evitar-ho. Si ho
intenta evitar patirà, si no, potser i tot que ho disfruti.
Jo sé on acabaré, i puc escollir anar d’una manera o d’una altre. Com anar-hi.
Els estoics defensen que el destí està marcat, i l'únic que podem fer és escollir arribar de
bona manera, no perturbar-nos per algo que no podem evitar.

Séneca, un filòsof estoic, parla del suïcidi i de les autolesions. Estava pràcticament
sentenciat a mort, per això va escollir la manera en la que moria, d’una manera més “dolça”.
Per tant, els estoics defensen “la bona mort”, prefereixo la mort abans que una vida pésima.

ESCEPTICISME → creat per Pirró d'Elis (de la ciutat de Elis). La seva escola (epokhé, que vol dir
la suspensió del judici (emetre un judici és: avui fa un bon dia) què vol dir: ni afirmar ni negar
res) per acabar amb les pertorbacions, no creuen en les veritats universals (cadascú té les
seves realitats i no discutiré amb ningú).
Sempre diuen “a mi em sembla que”.

Amb això acaben les filosofies gregues, encara que els grecs no desapareixen però les
regions romanes s’apropien dels grecs ràpidament.
Quan els romans veuen la cultura grega no acaben amb ella, sino que se l’apropien.

A Roma, totes les filosofies discuteixen entre elles: sincretisme (mescla de teories).
D’aquesta manera es perd l'essència de les filosofies, l'única a destacar es el
neoplatonisme.

NEOPLATONISME vs CRISTIANISME → neoplatonisme creat per Plotí. S’acaben enfrontant

amb els cristians, que guanyen.
Els cristians diuen que saben la veritat, perquè se l’havia dit Déu. Al principi els mataven,
però els cristians estaven “contents” perquè anaven amb Déu. Els van deixar de matar.
El cristianisme estava estès entre les classes socials més baixes i menys intel·lectuals.
No se li poden donar arguments a algú que es guía purament per la fé.
Les classes més altes i intel·lectuals es van sumar al moviment.
Els filòsofs de a partir d’ara són cristians i porten “San” devant.

El cristianisme no té res a veure amb Roma o Grecia, sinó amb la tradició Hebrea.

CRISTIANISME → tot surt de Déu, del Génesis del llibre de la Biblia, Déu ho va crear tot, abans no
hi havia res (comparar amb Parmenides “lo que és, és, i lo que no és, no és”). És omnipotent, ho
abarca tot, és únic i ho abarca tot, no com els grecs i romans que tenen molts Déus.
Paraules clau: Omnipotent, creador i voluntat divina (tot depèn de Déu)
Creacionisme (peta tot el que expliquen els grecs) x—x els cristians / O els grecs.
 Déu creà el món (història dels 7 dias...) i a un ésser humà, Adan, però s’avorreix i crea a
Eva, llavors comença la història del Eden. Quan els fa fora del Paradís.

ÈPOCA MEDIEVAL → els filòsofs estaven al servei de la religió, utilitzaven la raó per a convèncer
els no cristians o defensar els valors cristians.

SAN AGUSTÍ SAN ANSELM SAN TOMÀS

Segle IV Segle XI Segle XIII

Viu a Roma (Carthago) Viu a Viu a

Cristianisme. No comença sent

cristià, viatja a Roma i un vive el
convenç. Al principi era maniqueo
(maniqueisme, hi existeix una lluita
constant entre el bé i el mal, però al
final no guanya ningú)

L’amor. Ho divideix entre Déu i la

Terra. Cristianitza a Plató. Diu que hi
han dos tipus de persones, als que
estimaran a Déu per sobre de tot i els
que estimen més les coses materials.
Hi han llavors dos ciutats, la de la
ciutat de Déu i els de la ciutat
Terrenal o del Dimoni.

L’anima. Creu en la resurrecció dels

cossos (s’aixequen després de la
morts). Abandona la idea del
maniqueisme, adopta la idea del
escepticisme i acaba abandonant
aquesta idea també.

“Si m’enganyo, soc”

Aquell que no és, ni enganyar-se pot.

Raó i Fé treballen unides. “Compren per ”

“Compren per creure, creu per
comprendre”
Diu que ha arribat a la fe per
pensaments racionals.

Explica el cristianisme amb

pensaments platonics. El
coneixement a partir dels sentits no
és correcte…
Segons Plató teniem el coneixement
dins nosaltres i haviem de recordar.
Les ànimes ja havien vist coses.
El Cristianisme diu que la anima es
nova i te la dona Déu, no ha vist res.
Per a buscar coneixement dins
l'ànima hem de acudir a Déu i
demanar-li els coneixements. Teoria
de l’iluminisme / iluminació
(substitueix la teoria de la
reminiscència). Amb Plató, quan
arribes al màxim coneixement i
pujaves de la caverna, hi ha el sòl,
ara el sòl és Déu.

No hi ha món de les idees, hi ha Déu.

Les idees són a Déu.

Depenem absolutament de la
voluntad de Déu.

El Déu de Plató necessitava les idees

i la matèria, que ja hi eren allà, era
“artesanal” (això va ser el mite que va
utilitzar per explicar la creació del
món sensible). El Déu Cristià no
necessitava res, és “creador” o
omnipotent.

Les relacions entre l'església i l’estat

es compliquen. Si som cristians els
membres de l'església controlen la
nostra vida perque son els designats
per Déu per guiar-nos, però apart
d’això hem d’obeir també alcaldes,
presidents…
Però prefereixo obeir al de l'església
perquè em pot donar la vida eterna.
Es crea un conflicte.
Religió > Estat.

A priori A priori A posteriori

Al segle XI, per demostrar la existencia de Déu als ateos o als que taquen la existencia de
Déu, això passa quan el cristianisme es va estenent i cada cop hi han més ideals diferents.
Hi han dos tipus:
A priori (abans de l'experiència, basat en la idea). Argument explicat per Anselm.
Escolàstica (monestirs).
Hi és al llibre.
Els únics que es poden comunicar entre si son els monjos que parlen llatí per la situació que
hi havia, tot es ruralitza. Als monestirs es parlava sempre sobre Déu.
A partir de que es comencen a construir construccions més grans (catedrals) i les ciutats
tornen a créixer.

PODEM COMPARAR

San Agustí - Plató

 San Agustí - Descartes (?)

LA FORMACIÓ DE LA ESCOLÁSTICA (PÁGINA 103)

“Senyor”. San Anselm parla amb Déu, no fa falta que li demostrin la existencia de tal perquè
ja accepta la seva existència.
“Concedeix-me”. Li demana que l’ajudi a entendre. No li demana fe, li demana raó,
arguments.
“Tu ets el quelcom més gran que el qual res no pot ser pensat”. És la seva tesi, que Déu és
lo més gran que es pugui imaginar.
“Insensat”. Es refereix a l’ateo (nega la existencia de Déu). L’argument va dirigit als ateus.
Fins i tot el que nega la idea de Déu, entén la idea d'allò més gran que pot existir.
Diu que Déu no pot ser només una idea, perquè “si existeix al menys en l’enteniment, es pot
pensar que existeix també en la realitat”. Si existeix, lo de abans no es lo més gran perquè
és una idea. Lo més gran es lo real. Porta a una contradicció.
apunts de la lógica al full
El mètode per arribar-hi a la conclusió de que Déu existeix segons la lógica es diu “reducció
a l’absurd”.
Si Déu és la idea més gran que hi ha, no pot ser la realitat més gran que hi ha

SAN TOMÀS
Teoría Aristotélica. Cristianitza a Aristòtil.
Aristòtil deia que hi havien els compostos, que l'ànima no podia sortir i estar viva, que
haviem de partir dels sentits.
San Tomàs, per no emprenyar l'església
Mentre la raó parli de coses de raó i la fe de coses de la fe, no hi ha cap problema, pero en
el moment que la raó parla de coses de la fe o la fe de coses de la raó i les idees no
coincideixen, hi hauran problemes. San Tomàs diu que com ell té fe i raó, té la raó.
Argumenta, i pel que la raó no pot donar-li, utilitza la fe.
La fe no s’equivoca, només la raó, que s’havia d’anar adaptant.
Ell està a favor de utilitzar la part de la raó que no pisa la fe al cercle del full d’apunts.
Tot el que existeix es obra de Déu. Puc arribar a conèixer l’autor examinant la seva obra? Sí
Està a favor de observar/estimar la natura perquè aquesta és una manera de
observar/estimar a Déu.
Les lleis naturals son un reflex de les lleis divines, per això les lleis positives (lleis socials)
hand e ser el reflexe de les lleis naturals, les quals son el reflexe de les lleis divines, i hem
de fer cas en tot moment a les lleis de Déu.
D’aquí surten alguns conceptes entrems que consideren “antinaturals” com per exemple la
homosexualitat, el suïcidi, els anticonceptius…
Tot això es diu iusnaturalista (llei naturalista)

Què opinaria San Tomàs de que a Xina només es pugui tenir 1 fill? o del suïcidi? o dels
anticonceptius? o de la homosexualitat?

Llavors, totes les lleis, tant les ètiques com les socials i polítiques, venen de Déu.
BUSCAR TEORIA Y DESTACAR TODO
Teoria del Coneixement d'Aristòtil (Tomàs la va copiar i va cambiar un parell de coses)

Nosaltres som el subjecte (el que coneixem). Del mon ecxterior ens arriben dades que
captem pels sentits. el sentit que ho acumula tot es el sentit comú, que ens ajuda a captar
les imatges de les coses. Les imatges de les coses s’acumulen al dipòsit de les imatges,
que es la imaginació (San Tomàs li diu fantasia). Del dipòsit d’imatges podem fer
l’abstracció. Si veiem un gos sabrem que es un gos gràcies això. Si veiem a “Manolo” a P3 i
a 3r de la ESO, és molt diferent però segueix sent el Manolo, perquè la esencia es sempre
la mateixa. L’enteniment s’encarrega d’això.
L’enteniment actiu és previ
L’enteniment passiu
Si en comptes de un gos petit entra un gos gran, seguirem sabent que es un gos.

LA JERARQUIA DELS ÉSSERS. (pàgina 108)

El fet que fa que una cosa sigui el que és inclou la seva existència (de Déu només):
Un dinosaure ho podem descriure i no significa que existeixi.
A Déu ho podem descriure i això significa que existeix.
La resta d'éssers sabem el que som però no hem de existir si o si, som contingents, som,
però podria no ser.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Contingent: allò que és però podria no ser.
Tiro enrere enrere i enrere i no hi havien no persones, ni terra, ni animals, ni res, només hi
havia Déu, perquè les coses no poden haver sortit del no res, han de sortir de Déu.

LES 5 VIES TOMISTES (DE SANT TOMÀS copiat d'Aristòtil) (pàgina 110) A posteriori.
Si jo veig que una cosa es mou en que penso? que te vida
Per què té vida? perque te anima
Per què té ànima? perquè se l'ha donada Déu
No puc tirar infinitament enrere sense trobar-me amb Déu.
Es pot fer amb tot, el moviment, la causalitat, la contingencia…
LA VIA DEL MOVIMENT → Tota cosa que es mou l’ha mogut una altre, si moc una taula, la moc
jo, però si moc una taula que mou una altre i així consecutivament.
Déu és com la persona que mou la primera taula.
La primera taula es el primer motor movil
Déu és el primer motor inmóvil.
Però com ho mou sense moure’s ell? Per exemple si t’agrada el bàsquet i no et bé res de
gust anar a un partit pero veus una foto de Michael Jordan t’animes a anar, pero Michael no
s’ha mogut, no ha fet res. Michael Jordan és l’acte pur.
Déu és l’acte pur.
VIA TELEOLÓGICA → quan hi ha ordre hi ha inteligencia darrere. Si el cosmos es ordre, Déu és
l'intel·ligent. Ha d'haver-hi un ésser que hagi posat l’ordre.

ESCRIURE LES DEMES

Descartes → Sant Tomàs / Sant Anselm (a posteriori / a priori)

LA CRISI DE L'ESCOLÀSTICA
Una vegada arribat Aristòtil cristianitzat per Sant Tomas la cosa ja no pot anar mes amunt,
llavors va cap avall, per això la escolástica va cap avall.
Guillem d’Occam diu que Sant Tomàs s’ha passat, que coarta la inteligencia divina, la
voluntad de Déu. Si Sant Tomàs diu que les lleis de la natura no poden canviar perquè les
va dir Déu, però llavors Déu tampoc les pot canviar ara? Segons Occam “serà sempre així
mentre Déu vulgui”
Jo no puc buscar les lleis de la natura per conèixer Déu, només per conèixer la natura, per a
conèixer a Déu només em fa falta Déu. Separa la ciencia de la fe, cada cosa serveix per lo
seu. També separa la política de la religio. Això és suportat per científics i polítics.
Occam a l'església no li caurà bé perquè ells el que volen es controlar tot.
Occam obre una escletxa entre catòlics i no catòlics que acabarà en una guerra.

EL RENAIXEMENT (tema nou)

Nicolàs de Maquiavelo al seu llibre deixa de banda la teoria que diu “qui coneix el bé, fa el
bé” que posava a governar al filosof, Maquiavelo deia que qui governés havia de ser un
cabronàs, que no ho havia de fer bé, sinó fer lo que pogués per mantenir-se al poder (el fin
justifica los medios). Això és el realisme polític.

L’apartat més important del renaixement es el canvi científic, canvia la percepció del mon.
Passem de geocentrisme al heliocentrisme.
Galileo Galilei es considerat el primer científic modern.

DEMANAR APUNTS

Les 4 regles del mètode cartesià

Meditació 1 → Ho posem tot en dubte, no arribem a la evidencia encara. El dubte hiperbòlic.

Meditació 2 → Mentre penso, estic segur de que existeixo, comencem amb l'evidència. Dubtar de que
existeixo és saber que existeixo.
Tot ésser humà que pensa segons descartes pot fer dues coses intuir (coneixement directe,
immediat, sense raonament, és com una llum, no hem de fer res) i deduir (passos pel mig
fins a arribar a la solució).
PENSAR NO SIGNIFICA EXISTIR, SIGNIFICA SABER QUE EXISTEIXES. Si perdo la
consciència segueixo existint, però no ho sé.
La primera veritat és un Jo, res cogitans.
Escepticisme eliminat (afirmava que no es podien tenir veritats fermes)
Sóc una cosa que pensa
Què és una cosa que pensa? Tenir idees (conceptes mentals, hi son dins la ment)

idea de Plato VS idea de Descartes

Idees adventicies - venen de fora, parlem d’un mon que no podem provar que existeix
(venen soles, no he de fer res)
Idees facticies - sóc conscient que l’he inventat jo mateix, l'ésser humà ha creat idees a
partit de les idees adventicies (les fa una persona) Exemple: idea de ballerina de ballet +
idea de una persona random = idea de una persona fent ballet.
Aquestes dos no em donen res.
Idees innatas - Dins les idees innates hi ha la de jo penso jo sé que existeixo.
Idea de Perfecció, no la pot haver creat descartes perquè si fos perfecte no dubtaria. Per a
que pugui haver efecte, ha de haver causa, no pot néixer un pare abans que un fill.
Causa sempre ha de ser igual o més que l'efecte. Si la causa son 8 bales, disparare només
8 bales, mai podré tirar més, només podré tirar igual o menys (8 o menys).
Déu es la sustancia infinita i es la sustancia perfecta (argument a priori)
Déu és causa de les idees.
En l’ordre del coneixement primer em coneixo a mi i després a Déu, pero en l’ordre de
existir Déu ha d'anar abans.
Déu, que es un ésser perfecte i infinit no necesita enganyar ni manipular, és bo. Si no ens
enganya significa que el món existeix, perquè la idea la ha fet Déu.
El mon es tal com jo el veig? No, perquè els sentits em poden enganyar.
Qualitats primarias - No depenen del subjecte, es la realitat matematitzable, no hi han
errors. Per exemple el pes de una poma. +1 sentit.
Qualitats secundàries - Depèn del subjecte (un champu que a una persona atópica li fa mal
a una normal no li fa mal, no es el champú es la persona que es diferent) També per
exemple el gust d’una poma. 1 sentit.
El món de Descartes acaba reduït a números.
Tot es pot explicar de forma mecànica, una cosa es la ment, l’anima, lo espiritual… i altre
cosa es l’espai, allò que ocupa lloc (i tot allò que ocupa lloc es pot explicar de manera
mecánica, a base de materia que es belluga per un espai (per a descartes la materia es
indivisible, infinita, entre punt i punt no hi ha vuit, sinó un altre punt)).
El cos per descartes es considerat una máquina, però també té ànima. No sap molt bé com
relacionar-ho, com interactua el cos amb l'ànima?

Per que els sentits ens enganyen si Déu no ens enganya i ens ha creat? perquè m’ha donat
uns sentits limitats però amb una voluntat de saber-ho tot.

demostra el jo - meditació 2
demostra a deu - meditació 3
demostra el cos ¿? (divisible, es pot dividir en parts, la ment no)- meditació 5

Descartes divideix la realitat entre els objectes que no ocupen lloc (jo pensant) i les que si
(res extensa) com es poden comunicar? o relacionar?

La substància és allò que existeix per si mateix sense necessitar d’una altre cosa (excepte
Déu). Déu és causa del jo, Déu es causa dels cossos. Déu és l'únic que es una substància,
perquè tots necessitem a Déu per a existir.
Atribut - La característica principal de una substancia. La característica principal de una
sustancia pensant es que pensa i de una substancia extensa que ocupa lloc.
Mode - Característica essencial de les substàncies. Una sustancia pensant pot relacionar,
imaginar… d’una substància extensa pot ser l’alçada, el pes… (Era la mateixa persona quan
era més baixeta)

Descartes considerava els animals res extensa, unes màquines, només materia. Tot queda
reduït al mecanicisme i al determinisme (coses de física, coses que es belluguen,
s'empenyen…Parts de materia que interactuen entre elles, per lleis controlades per Déu)

Deu li dona el moviment a la matèria de l’univers.

La llibertat només és dins una ment que pensa, igual que la voluntad.

Com es posible que una cosa fisica afecti en la ment i la meva ment afecti al físic? No sabia
com relacionar-ho, es va crear un problema.
Descartes diu que en el cervell hi ha una glàndula pineal (am forma de pinya) on es conecta
cos i ànima. No va explicar com.

Diu que el cos no mor perquè no està viu, es una maquina. A vegades funciona i a vegades
no. L'ànima és inmortal.

Els de després de Descartes diuen que la manera de conectar el cos amb l ment és Déu.

Si dividim en comptes de en vertical en horizontal explica que Déu és una substància infinita
mente que el cos i la ment finites.

Si deu ens dona la capacitat de raonar, per què ens equivoquem? Perquè ens ha donat la
possibilitat de saber certeses, sabem que Déu existeix, que el mon existeix… lo que no
sabem és perquè som vagos, ens precipitem, no seguim les regles.
Tenim voluntats infinites, pero no capacitats infinites.
L’error no es de Déu, sinó de nosaltres.
Per exemple amb una il·lusió òptica veiem una cosa més gran que l’altra, ens hem
equivocat pero podriem haver anat a medir-ho? sí i no ho hem fet.

Alcoberro WEB !

FILOSELECTIVITAT - vocab jo, veritat (per a que sigui una veritat evident ha de ser
clara i distinta) clar (ho entens tot, no hi ha una part que no entenguis), distint (que no la
distingeixes per una altre cosa), mètode, substància, error (afirmar una cosa que no és
certa), atribut…

PREPARAR INTRO PER A LA PREGUNTA 3 !

per descartes allo que es clar distint es verdader, hem de deconstruir deduccions, si podem
endevinar una cosa seguint deduccions lògiques, si estiguessis en una safata controlada
per un científic ho podries explicar com has arribat fins alla? no, per a fer l’examen si, lligant
deduccions mentre recorro a la raó (m’he llevat, he pres l'esmorzar…) cadenes causals.
 LOCKE (posible trimestral)

EMPIRISME → La font dels sentits venen de l'experiència.

(Buscat pels anglesos, el mètode inductiu (anar recollint dades de les quals assumeixes que
si una cosa ha passat desde sempre es crea una llei. Es basava en l'experiència))

Locke, quan parla de les idees les diferència entre les idees de sensació (que em posen en
contacte amb el mon exterior) i les idees de X (que em posen en contacte amb el mon
interior)
Locke es sembla en tot a Descartes menys a lo de les idees innates, perquè totes les idees
venen de l'experiència.
Hume va ser un empirista tan radical que va acabar sent escèptic (contrari del dogmatisme,
ja que nega la existencia de les realitats vertaderes)
Comencen sent seguidors de Descartes i acaben no només negant la seva filosofia, sinó
també la ciencia.
Si totes les meves experiències son del passat, que em permet dir que en un futur seguira
passant lo mateix? Certesa no en tinc cap, es basa en la probabilitat, això no es ciencia, es
creença, al final es un hàbit o costum que ens porta a esperar que les coses seran iguals.
Les úniques veritats a prova de dubtes son les de la ment, sigui les matemàtiques, pero per
les coses que venen d'experiència sempre hi hauran dubtes.
Hume va acabar sent escèptic, pero escèptic moderat. És un sentit pràctic, ja que les
probabilitats funcionen.
Hume volia explicar els mecanismes mentals, volia basar-se amb la ciència, pero acaba
creient en la experiencia.
Locke diu que si la idea de Déu ha de ser innata, pero aixo es mentira, perquè els nens no
tenen la idea de Déu.
Descartes habia parlat de la res cogitans (jo) res extensa (mon) res infinita (Déu).
Locke diu que hi han idees simples (no pots dividir en parts, groc) i idees compostes (es pot
dividir en parts, una clase). Aquestes idees entren per experiència. Al veure una poma (idea
composta) ens entra la idea del color, la textura, el sabor, la forma, el volumen, el pes…
Locke diu que la poma és una substància que uneix totes aquestes característiques. El
propi Locke té problemes per descriure la substància, però creu en unes substàncies (lo de
que s’encarreguen de juntar les característiques).
Berkeley (un altre empirista que ve després de Locke) diu que si Déu ens ha creat a tots els
éssers pensants, i també al mon, per a que el mon m’envii les idees, què hauria passat si
s'hagués estalviat fer el mon i ens hagués enviat directament les idees? Diu que no existeix
la realitat material, es inmaterialista, espiritualista. Rebuig a la res extensa. Les idees que
venen de Déu son les idees involuntaries i les que penso jo son les voluntàries (combinació
de les idees involuntàries que barregem com nosaltres volem (alumne pupitre)). Si tinc un
mon és perquè tinc les idees dins la meva ment. (Com si visquesim en una realitat virtual).
Hume no sap d’on venen les idees. Diu que no hi ha Mon, no h ha Déu, no hi ha Jo, no hi
han relacions de causa, ni coses innatas. Guardo tot a la ment com a idea, producte de
l'experiència. Per a que una idea sigui verdadera, ha de ser la copia de una impressió :
criteri de veritat de Hume (només acceptaré una idea si és copia de una impressió) → “principi
de la copia”.
Déu és una impressió chunga, mai hem parlat amb ell, ni tocat, ni sentit, la impressió de
Déu no es real. També dubta del Jo perquè no recordem el moment del naixement, ni de les
nostres primeres experiències. El Jo segons Hume és la recol·lecció de records a la
memoria, es com una serie de coses que pensem que ens ha passat a nosaltres. Hume
també es carrega la substància pensant, ja que només son fotos o videos posats l'un
darrere l’altre que suposadament son jo.
També es carrega la causalitat (sempre que passa A, passa B) jugant al billar, si jo li foto un
cop a la bola blanca espero que rodi, pero si algú l’ha enganxat amb loctite, no es mourà.
Esperem que passi el que passa sempre, però podria passar qualsevol altre.
Hi ha una relació entre les boles, pero la relació no és necessària, la causalitat és només
probable, pero no cert.

Les ciències experimentals es basan en la probabilitat.

Amb les mates no passa el mateix perquè les mates no son sobre coses del mon (?)
2 i 2 4 es una relació entre idees, amb independència del mon.
En la relació entre idees sí que hi ha certeses, perquè no depenen de la experiencia.

Berkeley deia que la percepció és l absceso, tot allò que veus existeix com a idea.
Hume posa el criteri de veritat bastant idea (lo de les impressions) Amb aquest criteri es
carrega les coses de la metafísica. Jo jo jo amb algo al costat, no existeix el jo per mi sol. Jo
no capto la substància, capto les característiques. La idea de substància és un invent, una
construcció, com la construcció del Jo (donem continuïtat). No capto la taula, capto
característiques de la taula en si (sensació de soroll, de textura, de color, de…)

La política de Locke → Els filòsofs que parlaven sobre el contracte social (Hobbes, Locke,
Rousseau). Desde l’antiguitat, l'ésser humà viu en societat, Aristoteles deia que era perquè eren éssers
socials, i que si o visquesim en societat seriem animals o deus. Diu que hi ha una cosa a la nostra
propia essencia que ens fa ser així.
Els filòsofs a partir del segle XVII cambien de idea:
Parlen d'un pacte, on els éssers humans viuen en societat perquè ho han decidit ells, i
abans de viure en societat vivien en un estat natural, on l'única llei que hi havia era la llei
natural.
La visió de com es vivia en aquest estat natural:
Segons Hobbes un desastre, anar pel mon patint per que et matessin, un estat de guerra.
(pessimisme antropològic) L'ésser humà o el tens controlat o es el caos (es maten entre
ells). Tots contra tots. S’ha de fer alguna cosa per posar ordre, en un estat natural la gent és
lliure i fa el que vol, entre que en un estat polític cedim part de les nostres llibertats, Hobbes
es partidari de l'absolutisme per acabar amb aquest estat de guerra se l’ha de cedir tot (el
poder de fer el que volem) a un monarca (que s’encarrega de que la gent es comporti, i si
no, el castigarà). Diu que l’hem de donar tot aquest poder que tenim per naturalesa. Un
paternalisme total (és pel nostre propi bé). Legitima el monarca absolut.
Segons Locke cadascú fa el que vol, els humans s’ajuden i interactuen entre ells, perquè ja
hi ha una llei natural, que va posar Deu al fer la natura, i que cada ésser humà té dret a la
llibertat, a la vida, i a la propietat privada (Defensa els liberals i els burgesos, que volen
pujar econòmicament, diu que tinc dret a la propietat privada en quant jo posso alguna cosa
al món (plantant un arbre de pomes, aquest és meu, ha sortit del meu treball) llavors la
propietat privada és fruit del treball). Però hi ha un límit a la propietat privada, el límit hi ha
en les coses que es fan malbé, puc agafar les pomes que necessito per mi, pero si es faran
malbé ja no poden ser totes meves.
És criticable perquè només el menjar es fa malbé, pero i les altres? i el ferro? i l’or?
Per què passem a l’estat polític si ja hi havia la llei de la natura? perquè per més que hi hagi
aquesta llei, hi haurà gent que se la salti. Em poden esclavizar, matar, robar. Tots els
humans poden castigar aquesta persona que ha trencat la llei natural. Però com el
castiguen? Perquè no a tothom està d'acord amb les lleis (exemple, pena de mort…)
Aquest és l’argument de Locke per deixar l’estat natural, l'aplicació de la justicia. No pot ser
que hi hagi gent que faci uns càstigs i altre gent que posi unes altres. Per això s'ha de posar
unes lleis, amb una administració i algú imparcial que decideixi. En aquest nou estat polític
entrarà aquell que vulgui (entrem perquè ho hem pactat. TOTS TRES PENSEN QUE VIVIM
EN UN ESTAT POLÍTIC PERQUÈ HO HEM DECIDIT).
Avui dia cedim la nostra llibertat a un partit durant 4 anys. Què passa si li cedim el poder a
una persona durant 4 anys però quan acaba els seu mandat vol seguir mandant i nosaltres
no volem? La gent es revoluciona o acaban en una dictadura. El propi Locke diu (al capítol
19) que tenim dret a la revolta. Ens posem en un estat de guerra.
Segons Rousseau, a diferencia de Locke, culpa de tots els mals a la propietat privada
(optimisme antropològic, vivint a l'estat de natura els humans eren més feliços). Imaginació
de una platja de Hawaii super chula i relaxada, amb el coquito… En realitat, un exemple és
Magallanes, que el van devorar en una isla de indígenas. És llavors una idea una miqueta
ingenua. Quin gran favor li hagués fet a la humanitat aquest ésser humà que va veure el seu
veí clavant estaques al seu terreny s'hagués arremangat i li hagués fotut una hostia i
hagués tirat les valles per terra. El gran problema de la humanitat es que no el vam aturar a
temps i ara tot és propietat privada. Ja no podem tornar enrere, però com a mínim podem
repartir les coses millor.

Formar part del pacte ha de ser donar un consentiment explicit, he de dir que ho vull pactar.
Avui dia formem part del pacte però ningú ens ha preguntat res.
Això ho diu Locke.
Aquest pacte es una teoria filosòfica, igual no s’ha donat mai, no ha passat. És una idea.
Segons Locke no hi havia anarquia, sino una llei natural posada per Déu, però a l’hora
d'aplicar-la no estava regulat.

Compara això que parla Locke amb …

Hockes, Rousseau (visió negativa VS visió positiva de l’estat de natura / propietat privada)
Bé públic (el benefici de la majoria (normalment dels individus d’una societat))

Entra el segon tractat sobre el govern civil II

El primer tracta sobre tirar per terra els arguments de R.Filmen (absolutisme). Argumenta
que ha de obeir a un monarca absolut perquè l’ha escollit Déu per les lleis divines. Una
familia mana per herencia (si ens remuntem al passat arribem a Adan i Eva, Adan va ser el
primer home) Locke diu que això no té cap sentit, la gent que mana mana perquè s’ha
decidit.
Hume dira que un es governant d’un lloc per: la conquesta (arribo i m’ho quedo)

“Entenc, doncs, per poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i,
conseqüentment, totes les penes inferiors, per a la regulació i salvaguarda de la propietat, i
a emprar la força de la comunitat en l'execució de tals lleis i en la defensa de L’Estat contra
agressions forasteres, i tot això únicament en pro del bé públic.”
Està definint el que és per a ell el poder polític que consisteix en el poder legislatiu, definir
les lleis, després el poder executiu i després el federatiu.

- Pregunta chunga - (4 o 5) Compareu la concepció de la propietat privada de Locke amb la

de qualsevol altre autor.

- Creieu que Locke té raó quan diu que el poder polític ha de salvaguardar la propietat
privada? (L’estat ha d'estar per protegir els nostres bens)
Sí, perquè l’estat està com a mínim protegir els nostres bens, això ho defensem amb
arguments capitalistes.
Hem creat una societat civil per a protegir i administrar la prop privada.

“I per tal que sigui interdit a tots els homes d'envair els drets d'altre i de fer-se mal els uns
als altres, i perquè sigui observada la llei natural, que aspira a la pau i a la defensa de tot el
gènere humà, l'execució d'aquesta llei en l'estat de natura s'ha deixat en mans de tots els
homes.”

Parla sobre com hem de complir les lleis de la natura si ens trobem a l’estat natural, i hem
de castigar a qui no les compleix, tothom hem de castigar, tothom hem d'obeir a la llei.
L'obligació de protegir els civils i de castigar els delinqüents és de tothom.

“És, doncs, el poder legislatiu allò que uneix els membres d'un Estat i els aplega en un cos
únic i coherent, i constitueix l'ànima que dóna forma, vida i unitat a l'Estat, i d'on aquells
deriven llur influència, simpatia i connexió mútues. Per tant, en desintegrar-se o dissoldre's
el poder legislatiu, s'esdevenen la dissolució i la mort de la societat, ja que l'essència i la
unió d'aquesta societat consistien a tenir una voluntat única, i el poder legislatiu, una vegada
establert per la majoria, era qui manifestava i, per dir-ho així, mantenia aquella voluntat.”

Parla del poder legislatiu, que dicta unes lleis que representen la unitat, si això es
disgregues es trencaria el pacte i deixariem de ser membres d’una mateixa societat o estat i
el poder tornaria a cadascú de nosaltres.

- Compara la concepció d'estat de Locke amb una altra que es pugui trobar a la història de
la filosofia

- Té raó locke quan diu que si es dissol el poder legislatiu es disgrega la societat?

Definicions :
Voluntat única - El voler de tots, que no coincideix però representa la de la majoria de gent.
Poder legislatiu - El poder amb la capacitat de fer les lleis, la llei primera és la constitució,
que regeix el pacte que hem de fer.

AL TRIMESTRAL HI HAURÀ CARA A (SEGON TRACTAT DE… LOCKE) CARA B

(COMPENDI O ABSTRACT… DE LOCKE TAMBÉ)

AL LLIBRE QUE VAIG COMPARA HI HA MOLT BON RESUM DE LOCKE I HI HAN

TEXTOS (EXEMPLE PAG 192, DEFINICIÓ PODER POLÍTIC)
Capitol 19 (mirar-ho molt bé), si jo he signat un pacte en el que cedeixo el meu poder a algú,
pero era momentàniament, no per sempre. Això no vol dir que jo em converteixo en esclau,
cedeixo PART del meu poder, i si aquesta persona es excedeix, tenim el dret a rebel·lar-
nos.

Selectivitat setembre 2019 (sèrie 5)

Em direu que aquesta hipòtesi sembra els ferments de la rebeŀlió freqüent, a la qual cosa jo
us respondré: […] Aquestes revolucions no es produeixen pas arran del menor senyal de
desgovern en els afers públics. El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui
governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana
sense murmurar ni revoltar-se, però si una llarga sèrie d’abusos, prevaricacions i artificis,
tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència que se l’està enganyant, i la gent s’adona de
qui els sotmet i cap a on se’ls mena, aleshores no serà gens estrany que el poble es
desvetlli i faci tots els possibles per a posar la llei en mans de qui li pugui garantir que
perseguirà els fins per als quals el govern havia estat erigit. Quan no s’assoleixen aquests
fins, els governs que es fonamenten en noms antics i rituals pomposos no són pas millors,
sinó molt pitjors que l’estat de natura o l’anarquia, perquè els inconvenients són igualment
greus i immediats, i en canvi el remei és més llunyà i difícil.
John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix 1.

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.. [2 punts]
Parla del dret a rebel·lar-se, que el poble no perd. Explica que el poble només es podrà
rebel·lar sota unes certes situacions, per això no seria una anarquia total.
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el
text el mot i l’expressió següents: [1 punt]
a) «prevaricacions» Utilització de la llei incorrectament i conscient-ment
b) «anarquia» Des-govern, no al govern
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la frase següent del text:
«aleshores no serà gens estrany que el poble es desvetlli i faci tots els possibles per a posar
la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins per als quals el govern havia
estat erigit». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que
siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
La preocupació de Locke era que la gent li deia que estava posant la base per a que la gent
es rebeli, i ell justificava que no era una invitació a rebel·lar-se cada dia, sino en els
moments crítics de la societat
4. Compareu la concepció de Locke sobre què és el que dona legitimitat a un govern amb la
concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la
filosofia occidental. [2 punts]
Segons Locke la legitimitat ve del poble, anava en contra de l'absolutisme, perquè deia que
es com si tots passem a ser esclaus d’aquest monarca. Hockes estava a favor de
l’absolutisme.
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És legítim que els
ciutadans es revoltin contra un govern quan creuen que aquest incompleix clarament i de
forma reiterada les seves funcions.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
Estic d’acord, penso que la rebel·lió es pot aplicar perque si un governant prevarica no és
just ni va amb la opinió de la majoria, i seria legítim utilitzar la violència i la pressió per tal de
defensar els drets del poble.

Selectivitat juny 2014 (sèrie 4)

I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem
vist, no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves
llibertats i els seus béns, intenten d’usurpar-los-hi per la força, perquè d’aquesta manera es
posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la
seva pau i esdevindran autèntics rebels […]. Els que afirmen que dir al poble que resta
eximit d’obediència quan s’atempta iŀlegalment contra les seves llibertats i propietats […] és
establir els fonaments de la rebeŀlió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns,
i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també
haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als
lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang.
Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els
seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí.
John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text les expressions següents: [1 punt]
a) «rebels»
b) «legisladors»
3. Expliqueu quines raons té John Locke per a afirmar que «[el poble] resta eximit
d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats […]». (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Locke sobre què legitima a qui té el poder polític amb la
concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la
filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Els qui es revolten
són els responsables de qualsevol dany o perjudici que pugui ocasionar aquesta revolta.»
Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

textos trimestral
TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL - LOCKE
resum de la natura humana, ABSTRACT - HUME
La teoría política de Hume es basa en el pragmatisme, viuen en societat perquè és útil,
funciona. Es útil perquè els individus separats tenen menys oportunitats que els individus
junts. Viure en societat augmenta la nostra habilitat i seguretat.
L’origen de que vinguem en societat no interesa, no sap si va ser per un pacte, per mimimi.
Qui veritablement té dret a governar? un govern que funcioni, que sigui útil. Si un govern no
funciona la gent ha de intentar treure-se’ls de sobre. Estem legitimats a intentar treurel’s.
Si no vetja per la meva seguretat, em roba la propietat privada… me’l trec d’amunt.
La posició prolongada de poder legitima algú? nomes perque esta fa molt de temps, ho
acceptem. També acceptem la successió.
Plato tenia una idea de govern ideal, uns filòsofs amb distinció de classes i que tot anés
perfecte, mentre que Hume no creia en això.

“Totes les percepcions de la ment humana es redueixen a dues classes diferents, que
denominaré impressions i idees. La diferència entre ambdues consisteix en els graus de
força i vivacitat amb què incideixen sobre la ment i s'obren camí en el nostre pensament o
consciència. A les percepcions que entren amb major força i violència les podem denominar
impressions: i incloc sota aquest nom totes les nostres sensacions, passions i emocions tal
com fan la seva primera aparició en l'ànima. Per idees entenc les imatges febles de les
impressions, quan pensem i raonem.”

Idees principals - impressions (tot allò que arriba per experiències) i idees (record de la
impressió), explica la diferencia entre aquestes dos. Les dues son percepcions. Parla d’una
ment amb idees, que primer han sigut impressions. No es el mateix tenir la idea de cavall
que veure un cavall per primera vegada. Sense això, la ment estaría en blanc. Puc tenir
varies impressions sobre la mateixa cosa. Entren a través de sentits externs, però també
podem parlar de sentiments (el primer cop que em vaig enamorar, o que he patit algo).
Si no tenim la impressió de alguna cosa, sabem que és fals.

“Tots els objectes de la raó i investigació humana poden, naturalment, dividir-se en dos
grups, a saber: relacions d'idees i qüestions de fet; a la primera classe pertanyen les
ciències de la geometria, àlgebra i aritmètica i, en resum, tota afirmació que és intuïtiva o
demostrativament certa. Que el quadrat de la hipotenusa tant es igual al quadrat dels dos
costats és una proposició que expressa la relació entre aquestes parts del triangle. Que tres
vegades cinc és igual a la meitat de trenta expressa una relació entre aquests nombres. Les
proposicions d'aquesta classe poden descobrir-se per la mera operació del pensament,
independentment del que pugui existir en qualsevol part de l'univers.”

Que un quadrat tingui 4 costats és independent a que existeixin quadrats. Que la paraula
ajuntament comenci per a i acabi per t és independent a que existeixi la paraula?
La nostra ment amb això ha de fer servir la ment, son connexions que no depenen del mon,
les tenim només a la ment, com saber que 3 vegades 5 es la meitat de 30, no hem d’anar
enlloc a comprovar-ho. No fan falta els sentits, només relacionar ideas que tenim dins el cap

“No són esbrinades de la mateixa manera les qüestions de fet, els segons objectes de la
raó humana; ni la nostra evidència de la seva veritat, per molt gran que sigui, és de la
mateixa natura que la precedent. El contrari de qualsevol qüestió de fet és, en qualsevol
cas, possible, perquè mai pot implicar una contradicció, i és concebut per la ment amb la
mateixa facilitat i distinció que si fos totalment ajustat a la realitat. Que el sol no sortirà demà
no és una proposició menys intel·ligible ni implica major contradicció que l’afirmació sortirà
demà. En va, perquè, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa,
implicaria una contradicció i mai podria ser concebuda distintament per la ment.”

La qüestió de que si el sol surt demà o no no depèn de la meva ment, sino del mon. No és
com l'àlgebra, depèn de les dades de l'experiència, pero totes les experiències que tinc son
fins ara, no podem estar segurs, és només fins ara.
Relacions de idees : centre de gravetat → graVEtat
Qüestions de fet : centre de gravetat → El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les
diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos…

Context històric de Locke !!!

Per que Locke treuria un rei catòlic i posaria un protestant? perquè si no tendria massa de
poder l'església i haurien d’acceptar les seves creences, perquè haurien de complir les lleis
del país i de l'església (el papa), en el pacte jurem que seguirem aquestes normes, no pot
haver algú desde fora manant, els catòlics no son de fiar. Locke propugna la llibertat
religiosa, pero que no siguin catòlics per a no obeir al papa.
A un judici, el testimoni li diran juras decir la verdad, nada mas que la verdad… als estats
catòlics posen la mà sobre la biblia, als estats actuals no es fa això, sinó que es jura per la
constitució

Lleis positives = Lleis civils

Hume es carrega la lógica de Newton per la inducció (perquè algo passi sempre no significa
que seguira passant sempre) aquest principi l’utilitzem perquè funciona, pero pot fallar.
Esperança de que el futur serà igual que el passat

Quan parlem de Hume posen foto de un escenari buit. La idea del jo sempre es asociada a
alguna cosa, jo fent alguna cosa, si dormo o perdo la consciencia no tinc percepció de jo, es
un jo intermitent. Per això no puc posar la idea del teatre, perquè un teatre buit segueix
existint, i per explicar-ho hauria de desaparèixer el teatre quan no hi ha ningú.
Afirma que el jo és una construcció.
Si el jo existís, al tenir alzheimer no perdriel la nostra identitat.

És absurd intentar demostrar una cosa que és qüestió de fe abans de la experiencia, no puc
tenir coneixement a priori.

“res no es pot demostrar si no es que el seu contrari impliqui una contradicció”

Em puc imaginar una cosa o una altre, pero no ho puc demostrar fins que la experiencia
m’ho contradigui.

Puc imaginar que no hi existeixen els humans, pero no puc imaginar dues líneas paralelas
que s’ajunten.
 KANT, MILL, NIETZSCHE

KANT → Context a la pàgina 181. La máxima figura de la ilustració, posa la raó per sobre
de tot. Kant serà el primer filòsof academic (un profe, no va viatjar com els altres)
Viu en un segle optimista, amb avenços i millores pero que acaba amb la revolució francesa
Sapere aude (atreveix-te a pensar). Hem d'educar a la gent per deixar-los saber que poden
pensar per si mateixos i no fa falta que ningú els tutori.
NO era democràtic “tot pel poble, però sense el poble”, jo et cuido però no et deixo decidir.
Rousseau si que era democràtic, defensava el poder del poble, no el del rei. Amic de Hume.

Pàgina 187 (Sapere aude!) Què és il·lustració? Es l’abandonament de la minoria d’edat.

Els éssers humans son tractats com a menors d'edat (no poder fer ús de la pròpia decisió
sense ajut de altres persones) per la seva mateixa culpa. Culpa a les persones de no voler
pensar per si mateixos. En aquest cas parla de la societat completa com a menors d’edats.
Tots tenien capacitats, faltaven les ganes de pensar. (gent com les dones, disminuits
mentals…) La majoria de gent continua sent menor d’edat per mandra.
Sapere aude es el major lema de la il·lustració.
Hi ha gent que paga per a personal training, personal shopper… la gent ens diu
constantment lo que hem de fer, com els influencers, no ens deixen pensar per nosaltres
mateixos, busquem en altres la manera de no haver de pensar. És més còmode.

Fonamentació de l'ètica dels costums, te a veure amb la ética, Kant fonamentava el tema
del coneixement.
Per primera vegada de la historia de la il·lustració, hi ha un senyor que intenta sintetitzar els
pensaments tant dels filòsofs com Descartes com els filòsofs com Hume o Locke, aquest és
Kant. Ella deia, ni tu ni tu, fa el gir copernicà del pensament, això vol dir que en comptes de
ser uns subjectes passius que rebem informació, vaig jo al mon amb una xarxa i capturo el
que m'interessa.
Exemple del riu besòs, si demanes el profe que el portessin aigua del besòs cadascú la
portaria d’una manera diferent, un amb una ampolla, un altre en una galleda… El riu es el
mon, els recipients son els sentits. No tothom captem el mateix, hi ha gent amb més olfacte,
gust… veiem el mon, no per com es, sinó per com el capto jo. No sabem com es el mon.
Kant diu que el mon en sí es diu Nounolem, el mon en mi (com jo el capto) es diu Fenomen.
Diu que busquem al mon coses que no hi son al mon, com l’espai o el temps, que només
està al nostre cap. Per conèixer fa falta tenir dins l’espai a la ment, tenien raó els
empiristes? (grup d'avall) tenien raó els que deien que havia d’haver alguna cosa que
organitze desde fora (a priori)? (grup de dalt) tots dos tenien raó.
Si fóssim bibliotecaris i fos molt mona la biblioteca, pero no hi han llibres, això no és una
biblioteca. Kant diu que si hi han coses a priori (estanteries) pero no hi ha experiencia
(llibres). Per a que sigui una biblioteca els llibres (dades de l'experiència) han d’estar
organitzats, qui els organitzarà? Es poden organitzar de mil maneres diferents (per cognom
de autor, nombre de pàgines, tematica…), però qui ho decideix? nosaltres mateixos.
Ni tot ve de l'experiència, ni el coneixement es pot rebre només per les idees innatas.

Tot això d’adalt no entra

Kant era el pare de … idealisme transcendental o criticisme, pero parlant de la seva ètica…
Ètica Kantiana - És formal, aico vol dir que si fes un esquema la podra comparar amb totes
les ètiques materials

Formal Material

Com? Què?

Autònoma Heterónomas

Racional Emotivisme

Intenció Conseqüencialisme

Voluntat

La material ens diu que hem de fer, la formal ens diu com he d’actuar.
Si em diuen que he de fer estic obeint, no decidint.

El fet que sigui formal significa que es autonoma, jo mateix decideixo. El fet que sigui
material significa que es heterónoma, les normes les posa una altre persona.

La nostra raó ens diu com ens hem de comportar (què està bé i què malament).

El que fa que una acció sigui bona o dolenta es la intenció, no les conseqüències. Un acte
pot tenir conseqüències negatives pero intencions bones, o conseqüències bones amb
intencions negatives. Si jo li faig la traveta a algú que em cau malament i cau contra terra, si
un cable de corrent cau a on estava el pallo, li acabo de salvar la vida sense voler. Ell pensa
que l’empetat per salvar-lo, però en realitat ho he fet per fotre’l.
Kant deia que no ens hem de preocupar per les conseqüències, només de si al intenció era
bona.

Lligat amb la intenció hi ha la voluntat. Kant dirà que no hi ha res bo sense una intenció
bona.

Si depèn de la raó de cadascú, com es que es una ética universal?