FILOSOFIA

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

FILOSOFIA TEÒRICA (estudia el món):

- Metafísica/Antologia: tot allò que està més enllà de la física/estudia la realitat
- Epistemologia: Estudi del coneixement
- Antropologia: Estudi de l’ésser humà

Lògica → estudi del comportament

FILOSOFIA PRÀCTICA (estudia el comportament del món)

- Ètica: Estudi crític de la moral (reflexió crítica)
- Moral: conjunt de costums i normes que es consideren bones o dolentes per dirigir el comportament
- Política: quina és la millor manera que utilitzem per organitzar-mos dintre de la societat
- Estètica: estudi de la bellesa i l’art

PRESOCRÀTICS, SOFISTES I SÒCRATES.

La filosofia comença amb el pas del mite al logos. → La gràcia clàssica S.VI ac
→ Els conjunt dels primers filòsofs són els PRESOCRÀTICS (filòsofs de la natura) → la filosofia teòrica
I
Característiques comunes dels presocràtics:
- filosofia teòrica → physis (realitat natural/ el món físic)
- creuen que el món malgrat pugui semblar caòtic → obeeix unes regularitats
- es dediquen a la recerca de primer principi → ARKHÉ: allò que explica l’origen de tota la realitat i la
governa
- la seva importància filosòfica es troba en el canvi de mirada i en les preguntes que es fan, molt més que
en les respostes que donaran.

Presocràtics:

1. TALES DE MILLET (640 - 546 a.c) ( filòsof, astrònom, matemàtic, legislador):

➢ Es va autoproclamar primer filòsof

➢ ARKHÉ: primer matèria que hi va haver en el cosmos → AIGUA
➢ Inaugura una nova manera de pensar.
➢ Ell a través de l'observació arriba unes teories
➢ Observa que de cop el riu del món es desborda i causà d'això la terra es cultiven també veu que
l’aigua es pot trobar molt fàcilment els tres estats fonamentals de la vida

2. PITÀGORES I ELS PITAGÒRICS (580 - 497 ac)

● Va néixer a l’illa de Samos i també hi va crear → una comunitat filosòfica → elitista

● En aquesta comunitat: s’hi produïen activitats encaminades a la salvació espiritual (religió
òrfica)
● Buscaven salvar l’ànima a través del coneixement. Pensaven que si adquirien coneixement, la
seva ànima es salvaria.
● Penaven que el tipus de coneixement que més purificava l'ànima eren les MATEMÀTIQUES: pel
fet que era una ciència teòrica i abstracta que no es pot trobar al món real.
● Les mates son una activitat abstracte i aquesta activitat ens ajudava a deslligar el cos
(material) de l’ànima (immaterial).
 ● ARKHE → nombre: perquè tot es pot quantificar i mesurar amb els nombres. Tu pots ordenar
aquell caos donant-hi una relació matemàtica entre elles
● exercici d’abstracció
● Deia que els humans érem capaços de conèixer l’arckhe, perquè el podem expressar
matemàticament

Per plató, les matemàtiques són també un factor molt important, ja que partir d’elles es pot conèixer el món real.
Donaran tanta importància a l’abstracció, a les matemàtiques que al final hi acaba havent un menys a la matèria

TEORIA DE L’ÀNIMA → TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA ( influència religió òrfica)

→ Ser humà constituït per:

1. COS (material) → menyspreable
2. ÀNIMA (immaterial) → grau elevat de perfecció

→ En la vida: cos i ànima junts

→ Vida després de la mort: cos i ànima separats
- Cos: es degrada
- Ànima: eterna → sobreviu → es reencar-ne en un altre cos: en un ésser viu superior o inferior en funció
de la vida passada

3. HERÀCLIT D’EPES (540 - 480 AC) (“No ens podem banyar dues vegades al mateix riu “)

➢ El món té ordre i estructura →, però els éssers humans són incapaços de concebre'l
- Malgrat aquest ordre → se’ns presenta de manera inestable → constant canvi/ fluxe
constant→ PANTA REI (cosmos inestable)
➢ “Res es manté, tot flueix”
➢ Els éssers humans el percebem a través dels sentits
➢ Explicació del canvi: es deu a la lluita constant entre contraris
- physis és plural (+ d’1 element) → diversos contraris → lluita entre contraris explica el
canvi
➢ FOC → element simbòlic del moviment → ARKHÉ
➢ Malgrat el món està en canvi constant, obeeix un ordre universal (logos) → els éssers humans
no podem conèixer → limitació capacitats humanes
➢ Savi = aquell que accepta l’ordre
➢ No pots conèixer l’ordre de la physis. Es relaciona amb la physis, però no la pot arribar a
conèixer
➢ Pluralista

4. PARMÈNIDES D’ELEA ( 515 - 460 AC)

➢ El poema de Parmènides → viatge intel·lectual cap al coneixement

➢ llum: coneixement, foscor: ignorància
➢ Existeixen dos camins per apropar-nos al coneixement

1. VIA DE LA VERITAT 2. VIA DE L'OPINIÓ

→ La facultat que ens permet arribar al coneixement autèntic → No ens condueix al coneixement
→ Ús de la raó autèntic → món d’aparença
 “Tot el que és, és, i tot el que no és, no és” → Sentits
→ Principi lògic d’identitat: A = A
→ Tot allò que existeix no pot canviar El filòsof s’ha de dedicar a evitar-lo →
● ARKHÉ: ésser a l’ésser
→ No existeix el canvi, racionalment Accepta a la contradicció del pas de
→ L’ésser ha de romandre idèntic a ell mateix: és sempre l’ésser al no és.
→ Permènides: Monista
→ El canvi és irracional

CARACTERÍSTIQUES DE L’ÈSSER DE PERMÈNIDES:

- (Característiques de les idees de Plató)

1. CONTINU I INDIVISIBLE: No podem admetre el buit (no ésser).

Necessàriament ha de ser continu
2. COMPLET I ACABAT: és impossible que a l’ésser li falti ésser
perquè ja és
3. IMMOBILITAT: la inexistència del buit, fa impossible el
moviment, ja que tot està ple per l’ésser)
4. ÚNIC: no es diferencia de res. És ell mateix
5. ETERN: impossibilitat de trobar-li origen o fi, suposaria el pas al
no-ésser.

PROBLEMA DEL CANVI

Discussió intel·lectual entre Heràclit i Permènides → defensen idees contràries → donen una visió estancada de
la naturalesa
→ Plató + Aristòtil fan un esforç per resoldre el concepte

Heràclit Permèndies

Frase “No ens podem banyar dues vegades en el “Tot el que és, és, i tot el que no és, no és.”
mateix riu”

Canvi/ Món: és un Phanta Rei, que tot flueix Irracional → via de la veritat → NO
Moviment constantment → és impossible pensar racionalment el pas de
Si existeix el moviment l'ésser al no ésser

Coneixement NO → el fluxe constant impossibilita el SI → a partir de la VA DE LA VERITAT fent ús

coneixement de la realitat autèntica de la raó → Arkhé → ésser

HISTÒRIA FILO

Neix filosofia s.VI → Presocràtics→ filosofia teòrica → filosofia de la naturalesa (ontologia i epistemologia)
→ Atenes del segle d’or → gir antropològic en l’estudi de la filosofia –< passen a interessar-se per la filosofia
pràctica:
- Ètica i Política → Sofistes i Sòcrates

1) Atenes: Ciutat estat→ AUTONOMIA POLÍTICA

- Pèricles → governador d’Atenes → volia participar en les guerres mèdiques → nova organització política
→
 - → DEMOCRÀCIA DIRECTE: Assemblea: Àgora → tot aquell que és ciutadà té dret a participar en veu i
vot
- *Ciutadà: no inclou els esclaus, els forasters, les dones o els nens

2) Arriba la guerra del Peloponès (entre Atenes i Esparta) → moment de crisi: Esparta guanya la guerra,
s'instal·len a Atenes, treuen la democràcia directa i imposen el govern dels 30 tirants
3) Revolta democràtica → Tresíbul (el que s'encarrera), fa fora el govern dels 30 tirants, es reinstal·la
democràcia → La nova democràcia no serà plena, serà dèbil i es perseguirà els antidemocràtics
- Sòcrates (mestre de Plató) és perseguit per la democràcia i condemnat a mort → com que
Sòcrates tenia un afecte molt gran a la ciutat va decidir acceptar la condemna

SOFISTES: conjunt de pensadors → no són una escola filosòfica

➔ Tots són educadors i comparteixen una mateixa mirada sobre l’educació → considerats savis
- Professionalitzen l’educació: ells cobren per ensenyar
➔ Interès de la població → democràcia directa → influència política
➔ No eren d'Atenes → mestres itinerants on hi ha més demanda
➔ Temàtica: ÈTICA I POLÍTICA
➔ Ensenyaven:
- Nomos (drets i lleis) (dret)
- Oratòria: l’art de saber parlar bé en públic. Art de la persuasió. Domini del llenguatge
- Retòrica
- Parlaven de la virtut → Areté: Actuar de manera excel·lent: qüestió tècnica i emocional: Ex:
violinista.
- Pels sofistes una persona virtuosa serà aquella que tingui la capacitat de convèncer els altres

➔ !!!!: Consideren que el llenguatge no té vincle amb la moral (Sòcrates ho crítica)

- Exercici de doble moral: Defensa A i llavors defensa No A
➔ Sòcrates ho crítica perquè fa mal a la democràcia → Demagògia

Els sofistes a nivell teòric/ideològic:

1) Relativisme: resi filosòfica que defensa que a veritat absoluta no exixsteix i que la veritat és relativa
2) Escèptics: És la negació de qualsevol possibilitat de coneixement de la veritat, només podem quedar-nos
amb el dubte.
3) Convencionalistes: política, ètica, moral, son producte de les decisions o convencions humanes, preses
en un moment històric determinat (mestres itinerants)

Les tres tenen a veure amb el llenguatge i el saber convèncer.

Els sofistes són relativistes culturals: allò que es considera bo o dolent, just o injust, no és quelcom fix
absolut ni universalment vàlid, sinó que depèn de cada època, classe social a la que es pertany, o de cada
individu → LLENGUATGE # MORAL (desvinculat)

Alguns autors:
1) Protàgores: exemplificació del relativisme: “L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en
tant que són, i de les que no són en tant que no són”
- Desqualifica qualsevol veritat absoluta
- Res és absolutament veritat o fals
- L’únic que podem fer és guiar-nos pel convencionalisme
2) Gòrgies: escepticisme → Radial
- “En primer lloc, res és”
- En segon lloc, si fos, el home no ho podria conèixer.
- En tercer lloc, si fos cognoscible, no seria, tanmateix comunicable ni explicable als altres
- Impossibilitat DE CONEIXEMENT
SÒCRATES (469 - 399) Atenes:

Família humil: Pare escultor i mare llevadora

Educador → Filosofia pràctica
- MÈTODE PROPI de fer classe → Diàleg
- Passejava per Atenes fent classe pels carrers
- No cobrava
- la majori d’alumne eren joves (rebels)

!!! EL PROBLEMA SOCRÀTIC: Sòcrates en la seva vida no va deixar res escrit, van ser els seus alumnes els
que van transmetre el seu coneixement a través dels llibres. El problema socràtic fa referència que no se sap
distingir el que pensava ell que els altres autors. No se sap on comença un i acaben els altres

LA MORT DE SÒCRATES → context històric → democràcia no plena

No defensa la democràcia:
- crític amb la demagògia
- critica als sofistes si el relativisme
- es antidemocràtic perseguir aquells que no estan a favor de les idees de la democràcia

El condemnen a mort → Tribunal dels 500

- Per les seves idees i les que estava transmetent als joves de la ciutat

UNIVERSALISME ÈTIC: teoria filosòfica que considera que la veritat exixsteix, que és una, i per tant, universal
- Els humans mai hi podrem arribar de manera absoluta
- L’únic que podem fer és aproximar-nos-hi → RAÓ i el → DIÀLEG
Partint d’aquests dos elements, Sòcrates desenvolupa el seu propi mètode per acostar-se al coneixement:
MÈTODE SOCRÀTIC → procediment/passos a seguir → per acostar-nos al coneixement

- defensa que el CONEIXEMENT ÉS INNAT (element de fàcil comparació amb els altres autors): totes
les persones ja disposem de coneixement: OBJECTIU: obrar a llum

Procediment/passos a seguir:
1) IRONIA: usa la burla per fer conscients als seus deixebles de que les seves idees són absurdes → Per
convencions socials i perjudicis
- Moment de desmuntar idees preconcebudes
- reconèixer la pròpia ignorància
- “Només sé que no sé res”
- El procés de coneixement necessita en primera instància el reconeixement de la
ignorància/errors comesos

2) MAIÈUTICA: pretén extreure de cada deixeble les idees innates que formen part de qualsevol ésser
humà, i que ens expliquen la veritat
- donar llum
- sempre va de particulars a generals → utilitza la inducció: mètode inductiu → OBJECTIU FINAL →
crear una DEFINICIÓ UNIVERSAL (aquest és el procés del raonament)

POSAR PARAULA DIALÈCTIC

Característiques del mètode socràtic:

- Diàleg → forma d’expressar la racionalitat humana
- particulars + generals → definició universal ← objectiu final
- Definició universal → creu en l’universalisme ètic

→ Mètode inductiu: quan es comença a analitzar casos particulars i acaba amb una definició universal
El que busca és fer millor la ciutat d’Atenes → educador
com més alumnes tinguin aquests coneixements universals (concepte de bé i mal), més justa/bona serà la polis

INTEL·LECTUALISME MORAL: “Un bon sabater és aquell que sap com fer sabates”
- Identificar la bondat amb el coneixement
- Si un té el coneixement de la definició universal del que és el bé o el mal, actuar en conseqüència d’això