ELS PRIMERS FILÒSOFS

PRESOCRÀTICS
Pas del Mite al Logos

◦ Es produeix a les colònies gregues de Jònia al segle VI aC

Mite Logos
Antropomòrfic Abstracte
Imaginació Raó
Causes sobrenaturals Causes naturals
Màgia i ritual Ciència, filosofia i tècnica
Per què a Grècia?
◦ Societats obertes al contacte amb altres cultures.
◦ Religió politeista no dogmàtica. No hi ha una classe
sacerdotal poderosa. Permet la llibertat de pensament.
◦ Actitud crítica respecte a la tradició.
◦ Les Polis gregues floreixen gràcies al comerç i els
ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir
solucionades les qüestions “pràctiques”.
◦ Ja existeix l’escriptura, base material per deixar
constància del pensament.
◦ La moneda va afavorir el pensament abstracte.
Mapa dels primers filòsofs
L’explicació racional de la natura
◦ La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants
sobre la natura o physis (φύσις)
◦ De la natura, en cerquen el principi o arkhé (α̉ρχή)
◦ Tres significats bàsics d’α̉ρχή:
– Origen, inici, començament
– Fonament, base, element
– Poder, autoritat, govern

◦ En cercar un principi, volen saber:

– Quina és la realitat material que ha generat tota la natura?
– Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals?
– Quina és la llei que governa la natura?

◦ No estan d’acord sobre quina és la matèria o la quantitat

d’aquest principi.
 Quin és
el principi o
El primer bressol: arjé de totes
l’escola de Milet. les coses?

MONISTES: la naturalesa s’ha format a

partir d’un sol element material.
 L’escola de Milet

◦ Tales: αρχή = aigua

Hilozoisme: tot està ple de vida

◦ Anaximandre: αρχή = àpeiron

(indefinit)

◦ Anaxímenes: αρχή = aire

(pneuma)
THALES De Milet (+/- 624-546 AC)

◦ Thales fou un dels 7 savis, era matemàtic, astrònom,

aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i
també se’l considera el primer filòsof.
◦ És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC.
◦ En filosofia va sostenir que tota la realitat actual, plural
quant al nombre d’elements, es redueix a una única
causa al principi. L’arkhé de tot és l’aigua.
◦ Ho argumentava observant que res pot sobreviure
sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la
terra ferma sembla surar sobre aigua.
 ANAXIMANDRE De Milet (+/- 610-545 ac)

◦ L’arkhé no pot ser un element determinat,

dels que existeixen a la realitat. L’arkhé ha
de ser indeterminat, indefinit, en grec
“apeiron”.
◦ L’univers va néixer en separarse els
contraris. Allò fred i humit es va separar
d’allò calent. Tot neix i torna a ell, és etern

«El principi i element de totes les coses és l’apeiron... Ara bé, a

partir d’on hi ha generació per a les coses, cap allà es produeix
també la destrucció, segons la necessitat; en efecte, paguen les
culpes unes per les altres i la reparació de la injustícia, segons
l’ordre del temps.» Simplici, Física 24, 13-20
Va considerar que la forma de la terra era la responsable dels terratremols.

Els humans procedeixen dels

peixos
?
La terra és
cilindríca com un
tambor. Està en
repòs i no es
recolza en cap
lloc. Es manté en
equilibri en el
centre del
Cósmos per
l’equidistància
 ANAXÍMENES De Milet (+/- 584-524 aC)

◦ L’arkhé ha de ser l’aire.

◦ Tot prové de la condensació o la rarefacció de l’aire.
◦ Si bufes amb la boca tancada, l’aire es condensa i és fred.
Si bufes amb la boca oberta, l’aire es rarifica i és calent.

“Així com la «nostra vida», en ser aire,

«ens manté cohesionats», «el buf i aire»
abasta tot el cosmos”.
CALENT FRED

HUMIT AIRE AIGUA

SEC FOC TERRA

La terra flota
en l’aire en la
cosmogonía
d’Anaxímenes
 El segon bressol:
els pitagòrics.
Explicació matemàtica del Cosmos
 PITÀGORES De Samos (+/- 572-496 aC)
 Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-
religiosa. Els seus membres anaven aprenent per fases els
secrets matemàtics de l’univers.
 Als més avançats se’ls proporcionava el coneixement d’un
poliedre regular que tothom desconeixia: el dodecaedre
(veure pantalla següent).
 L’univers és formulable matemàticament, és més, l’arkhé de
les coses són els nombres. Principi formal.
 Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai, “existeix”,
per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2
punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum.
 També creien en la transmigració de les ànimes o
TETRACTYS
metempsicosi. Importància de la purificació amb el
coneixement.
Aquestes idees tindran influencia en Plató, que segon alguns va
estudiar amb els pitagòrics.

Identificació amb els

elements de la naturalesa.

També van parlar que les esferes celestes quan giren produeixen una
música que no escoltem perquè l’hem escoltat sempre. Es tracta de la
Música de les Esferes.
 PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI
Heràclit versus Parmènides

◦ Un problema derivat de les teories anteriors és que no

poden explicar convincentment per què les coses
canvien. Observem que les coses canvien
constantment, neixen i moren. Com podem dir que
“són” si mai estan “quietes”?
◦ Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui, que
no esdevingui, que no canviï?
 HERÀCLIT d’Efés (+/- 544-484 aC)

◦ Per a Heràclit totes les coses estan en continu

moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la
guerra la pau,... PANTA REI. Tot sembla que canvia
cíclicament de forma ordenada: el cosmos està
compost de contraris que es necessiten uns als altres.
DIALÈCTICA
◦ Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia,
hi ha un “logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta
tensió harmoniosa són la lira i l’arc: els dos costats que
estiren es necessiten mútuament.
 Heràclit

◦ La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega, diferent a

la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no lineal com
després s’introduirà amb el cristianisme.
◦ El cosmos, la natura, és com un foc que sempre crema, més viu a
estones, més apagat de vegades, però sempre encès. L’arkhé de l’univers
és el foc.
◦ Aquest logos universal (foc, cosmos, physis, tot apunta al mateix) també
és present en els humans, però els qui no ho entenen i creuen que el
continu canvi és irracional estan “adormits”.
 Teoria cosmogònica d’Heràclit

Sentits Immutabilitat Unitat Aparença Opinió

= = = =
Raó Moviment/canvi Multiplicitat Realitat Veritat
 • El foc és la causa material de
la Physis, l’arkhé

• La Guerra i la Pau són les

causes eficients que
produeixen el moviment i
canvi en la Physis.

• El Logos és la causa final de

la Physis, la raó universal de
la que la nostra ànima és una
espurna.
“La Guerra és el pare de totes les coses”

“Ningú es banya dues vegades en el mateix riu”

Heràclit i la seva doctrina del flux influirà en el pensament dels

Sofistes. També influirà en Plató a través del seu mestre Cràtil.
 PARMÈNIDES D’Elea (+/- 540-470 aC)
 La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica i només
pensant amb el significat estricte de les paraules es pot
copsar.
 La filosofia de Parmènides deriva de dos enunciats principals:
 “el que és és i el que no és no és”
 “pensar i ser són el mateix”.

 Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi queda fora.

L’ésser és: inengendrat, imperible, íntegre, únic, realitzat
plenament, continu, indivisible, homogeni, immòbil, complet,
esfèric i finit.
 Nega el canvi i el moviment.

Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió

Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat
Parmènides escriu un Poema, una obra dividida en tres parts:

•Una introducció de carácter mitológica, on es presenta a ell

mateix guiat per una desea que l’obre les portes de la saviesa.

•La via de la veritat, on explica les conseqüències de la negació

del no-ésser en la seva famosa frase: l’ésser és, el no-ésser, no
és”. Aquesta part de l’obra és on Parmènides expressa el que ell
considera la veritat de les coses.

•La via de l’opinió, on ridiculitza les teories dels filòsofs

presocràtics.

La filosofía de Parmènides representa un monisme estàtic de la

realitat.
 El que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne una altra,
perquè el no ser és impossible.
 És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que
el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de
la veritat sap que el que no és, no és ni serà mai.
 Un deixeble de Parmènides, Zenó, utilitzarà les famoses
apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per
demostrar lògicament que el moviment no és real.
 Els pluralistes i conciliadors
◦ Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran resoldre el problema
filosòfic de la realitat del canvi.
◦ Els anomenats “pluralistes i conciliadors” acceptaran les característiques
de l’ésser de Parmènides però sostindran que n’hi ha múltiples, i que les
seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment.
◦ Són pluralistes, perquè defensen no només un arkhé de la Physis sinó
múltiples. I són concicliadors, perquè s’esforcen en conciliar les filosofies
d’Heràclit i Parmènides.
◦ Si el que volem és explicar el canvi i el moviment de la naturalesa, no ens
podem quedar només amb Heràclit, perquè si tot es mou, res es mou.
Tampoc ens podem quedar només amb Parmènides, perquè llavors
neguem tot moviment possible.
◦ La solució ha de ser una articulació dels dos autors. Només podem parlar
de moviment si hi ha alguna cosa que no canvia.
◦ Per tant, els pluralistes i conciliadors parlaran d’un arkhé mútiple
(Heràclit) que no canviarà (Parmènides), i a partir d’ell explicaran el canvi
i el moviment de la naturalesa o Physis.
 EMPÈDOCLES d’Agrigent (+/-495-435 ac)

◦ Parteix de Parmènides: intenta resoldre el moviment

i el canvi amb un ésser immutable.
◦ Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris: terra,
aire, aigua i foc. Són les arrels de tot. Cada element
té les característiques de l’ésser de Parmènides. Es
mesclen donant lloc a les coses, tot són
combinacions dels 4 elements.
◦ Les forces d’unió i separació són Amor i Odi.
◦ En un principi els quatre elements estan
absolutament cohesionats per l’Amor, formant una
esfera; després l’Odi separa i es genera el món
plural. És un cicle etern, només romanen els quatre
elements.
 ANAXÀGORES de Clazomene (+/- 500-428 aC)

 També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir

començament ni fi.
 Els elements o principis de tot són unes petites
partícules materials «spermata», «llavors o
homeomeríes», segons Aristòtil. Són infinites en
nombre i en la divisió.
 «Tot és en tot»: les coses estan formades per totes les
llavors però són el que són perquè hi predominen les
de la seva essència.
 En un principi totes les partícules estaven juntes en
un remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot
es mescla formant el món.
DEMÒCRIT d’Abdera (+/- 460-370 aC)

 L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles (“àtom” significa

“indivisible”). Aquests àtoms tenen les característiques de l’ésser de
Parmènides —tenen qualsevol forma— i la infinitud. Difereixen entre si
per la figura, la posició i l’ordre.
 Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol direcció i sense
finalitat. A l’atzar van xocant i formant remolins: les coses.
 Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni forces externes als
àtoms. El món canvia, es mou, mecànicament.
 És la primera escola que arriba a explicar les diferències qualitatives, que
observem a través de la nostra percepció, a partir de diferències
quantitatives a escala atòmica.