TEMA 4: LA FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA

1. CARACTERÍSTIQUES DEL CRISTIANISME

- Religió monoteísta i creacionista (un Déu creador)
- Basada en el pecat original → els primers pares (Adán i Eva)
- Déu = lógos → raó universal generadora de la veritat universal (existim gràcies a Déu)
- L’home, producte del pecat original, pot ser dolent → es pot salvar amb la fe en Déu + el seu fill trist
- L'home és lliure, però pecador → necessita de la gràcia de Déu per salvar-se. (pots fer el que
vulguis però si ets dolent vas a l’infern)
- Temps creat amb la creació món → aquest acabarà amb l’arribada del judici final o
adveniment del regne de Déu.

1.1. RELIGIÓ I FILOSOFIA

Objectiu filosofia medieval → posar d’acord 3 temàtiques:
a) Els principis de la lògica, estudi dels conceptes i dels raonaments
b) L’experiència: dades i sentits d'acord amb el món exterior → el nostre coneixement, en part, es
basarà → 5 sentits que tenim
c) La revelació, conjunt d’escriptures sagrades com la Biblia o l’Alcorà.

2. AGUSTÍ D’HIPONA
Neix en Tagaste, Àfrica. No neix en àmbit religiós → se li revela Déu i es fa cristià.
Li nomenen Sant → fa que persones no cristianes es facin cristianes

En el seu cas per a la religió cristiana és molt important → labora el primer sistema complet del
pensament cristià amb una doble intenció:
1. Ensenyament de la fe cristiana (difondre la paraula de Déu)
2. La defensa d’aquesta fe inclús amb la vida

Pensa que l’home està format per cos i ànima. cos → mortal
ànima → immortal

La causa del mal → conducta dolenta home i dona → perverteix la seva ànima
L’ésser només es pot treure el mal a través de Déu.

Pretén assumir la veritat → els farà feliç → obtindrem la salvació.

3 nivells de coneixement:
1. El sensible:
Coneixement que ens aporta els sentits. No veritable → els sentits ens poden enganyar.

2. El racional:
Fa que l’ésser humà distingeixi entre el bé i el mal

3. El contemplatiu:
Veritable coneixement → és la presència de Déu en cada persona → solament possible si creiem en ell.
- Aquest últim coneixement només és possible per la il·luminació de Déu.

Compara aquesta llum amb → sol Mite de la caverna (Plató)

Sol exterior possibilita visió veritables objectes → llum necessària per possibilitar veritable visió idees
 Agustí d’Hipona té la influència de Plató i un cop Sant de Descartes.

Si no ho faig, no m’equivoco → si no ho intento, no sabré si sóc capaç.

2.1. L’HOME I DÉU

Parteix del dualisme platònic:
- Cos ha de ser dirigit per l’anima (el cos sense ànima no té vida)
- Ànima → substància dotada de raó → destinada a regir el cos. Creada per Déu, és:
- immortal
- espiritual
- i seu d’intel·ligència.

L’home neix amb una voluntat feble → com és lliure → s’inclina a favor del mal
Sense la intervenció divina de la redempció (el rescat) l’ésser humà no es salvaria.

Mal no producte creació divina → va ser introduït al món pel pecat original fet pels primers pares.
Ell entén la llibertat de 2 maneres diferents:
1. La llibertat menor: pròpia de l’ésser humà, possibilita el mal.
2. La llibertat major: només en la vida santa, pròpia de l’estat de gràcia que impossibilita el mal.

2.2. LA FELICITAT
Resultat de descubrir allò etern (creure en Déu). Creure en Déu i la seva paraula és no voler res dolent.

3. LA TEORIA DEL PODER A L’EDAT MITJANA

Agustí d’Hipona introdueix la interpretació teològica de la història.
Hi ha: - un principi per la creació del món per Déu
- i una data en la que s’acabarà tot (dia judici final).

Durant aquest procés hi ha → una lluita permanent entre:

- Tendencia negativa (el govern de les persones = la ciutat terrenal)
- Tendència positiva (l’església = la ciutat celestial)

Segons els filòsofs cristians:

Tot en la història està dirigit cap a la salvació.
Perquè → govern compleixi el seu paper (impartir justicia) ha d’estar → inspirat en els principis cristians.
Aquesta tasca és competència de l’església, dona → superioritat a l’església sobre el govern del homes.

Origen autoritat → en Déu → legitima el poder i per això → l’església pot investir els governants com a
representants del govern diví a la Terra.

Examen? → referencia foto con Agustí d’Hipona → jerarquització del poder

 4. TOMÀS D’AQUINO
Ve d’una família benestant PERÒ s'inscriu en una ordre religiosa → No té bens
L’església el fa sant. No pot veure a la família
No pot sortir.

4.1. MODES DEL CONEIXEMENT

La raó
Es fonamenta en → discurs racional de l’ésser humà. Referència realitat d’aquest món.
(els homes i aquest món, com l'home és imperfecte perquè mor del mal)

La fe
Es fonamenta en → revelació divina. Referència realitat sobrenatural (món de Déu) on les veritats són absolutes.
(com és el de Déu i Déu és bo, és el perfecte, el millor)

Ell diu que: no es pot arribar a la fe sense passar per la raó.

Lo més important és la veritat absoluta, la fe.

Objecte final qualsevol coneixement → veritat absoluta

Afirma que → la teologia és → ciència construida per la raó però → amb la fe arribarem a la veritat suprema.

Diu que: al estudiar la realitat, les coses canvien per 2 principis:

1. Acte → el que l’objecte / ésser és en el moment
2. Potència → el que l’objecte / ésser pot ser
(Influència per Aristòtil)

Estudia la diferència entre ésser i essència.

Ésser → element viu
Essència → tot el que l’envolta.
La casualitat de ser o existir dels ésser depèn només de Déu.

Hi ha un doble mecanisme per conèixer les coses:

1. L’actuació sensible: permet conèixer la naturalesa o l'essència de les coses
2. L’activitat intel·lectual: és on està la intel·ligència per aprofundir en el seu coneixement

4.2. LES CINC VIES TOMISTES

Tomàs d’Aquino va crear cinc vies per demostrar l’existència de Déu

● Primera via o del moviment → (inspirada en Aristòtil)

El motor que proporciona el funcionament de les coses és Déu

● Segona via o de la causa eficient → (inspirada en l’aristotelisme)

Una causa i el seu efecte existeixen perquè hi ha una primera causa o causes eficients que és Déu

● Tercera via o de la contingència → (inspirada en Avicenna → no se quien musulmán)

Existeix la possibilitat de que algún element no existeixi i això és voluntat de Déu

● Quarta via o dels graus de perfecció→ (influència platònica)

En la natura hi ha diferents graus de perfecció i Déu és la perfecció absoluta.

● Quinta via o de l’ordre de l’Univers → (inspirada en els estoics i en Sant Agustí)

L’ordre cosmic és fruit d’una intel·ligència suprema que és Déu.
 4.3. L’ÉSSER HUMÀ
Ésser humà → format per matèria (cos) i forma (ànima). Units formen la substància humana.
Per aquest filòsof l’ànima és:
- una substància racional dotada d’enteniment
- immortal
Amb les dades que proporcionen els sentits → l’enteniment elabora conceptes.
Això possible gràcies a complexa operació → abstracció → consisteix en separar la matèria de la forma.
Així és com l’enteniment obté els conceptes universals (un triangle està format per tres angles).

Últim objectiu activitat moral → assolir la perfecció de la naturalesa humana a través → de la felicitat.
Déu fa el que vol amb la: llei natural.
Té 5 causes:
1. Procedeix de Déu
2. Caràcter racional
3. Consisteix en → recerca propi bé i és comú
4. És el pensament de la moral, per tant de la nostra forma actual
5. Estem sotmesos a la voluntat divina, i poda límits a la llei positiva perquè s’ha de subordinar.

4.4. LA POLÍTICA TOMISTA: LA LLEI POSITIVA

Llei positiva → mitjà que tenen els governs per → procurar el bé a partir de 3 elements:
- la pau
- la moralitat
- béns necessaris
Si NO s’apliquen aquests 3 elements → els governs es converteixen en tirans → han de ser enderrocats,
perquè Si les lleis establertes per un govern són injustes, els ciutadans no estan obligats a obeir-les →
→ van en contra de la llei natural.

5. GUILLEM D’OCKHAM
Per aquest pensador la fe i la raó es separen perquè → són dues fonts diferents dels coneixements.
Nostre coneixement basat en procés → inductiu → consisteix → passar d’uns casos observats en particular a →
→ una generalització o concepció general.
És la via considerada ideal per aconseguir veritats universals; i per això, la relació causa-efecte de què
un fet manté a un altre posterior és molt important.

Per aquesta raó → dona prioritat a la captació directa i immediata de l’objecte, i la intuïció solament fa
referència a elements singulars d’aquest món.

Per aquest filòsof l’existència de Déu no es pot demostrar perquè → entra dintre de la fe que tingui cada
persona i de la seva veritat.
Creia en la separació del poder civil i religiós perquè:
- el primer → relacionat amb els homes
- el segon → relacionat l’església
- i ENTRE TOTS DOS NO HAN D’EXISTIR INTERFERÈNCIES.

De totes maneres, els dos poders tenen 2 punts en comú:

- L’origen: tots dos foren creats per Déu (els civils són persones, i les persones estan creades per Déu)
- Mateix objectiu: el bé comú