Dubte metòdic

Examinar els principis del saber tradicional amb el mètode cartesià

1º Basat en l’experiència sensible
2º Fonamentat en la raó i en el poder discursiu
3º Saber matemtàtic (suposa geni maligne**), concepte de dubte hiperbòlic
no existeix cap sector del saber vàlid, els fonaments no són vàlids
“penso per tant existeixo”
—
LA CERTESA FONAMENTAL “COGITO ERGO SUM”
agustí d’Hipona s.V
m’enganyen, aleshores existeixo
Pensament → veritat sense intermediaris

L’EXISTÈNCIA I EL PAPER DE DÉU

- l’espai de reflexió és ara el pensament ( el jo te diferents tipus d’idees
3 tipus idees
1- Innates: idea de déu (es innata)
2-Adventicies: m’arribendes de fora i es refereixen a coses completament distintes a mi
3- Artificials: construides per mi mateix

Causalitat
si deu existeix (idea de déu → idea de perfecció)
nosaltres som l’efecte E
i deu es la causa C
C→E

PROVA ONTOLÒGICA DE SANT ANSELM

L’ESSÈNCIA DE DÉU ÉS LA SEVA EXISTENCIA
PK HA D’EXISTIR LA IDEA DE PERFECCIÓ, I ELL ÉS LA MÀXIMA REPRESENTACIÓ
ÉS EL MÉS PERFECTE QUE ÉS POT PENSAR
LLAVORS LA PROVA DE LA SEVA EXISTENCIA ANUL·LA AL GENI MALIGNE DE
DESCARTES
PK DEU ÉS PERFECTA, VERAÇ (QUE DIU LA VERITAT) I IMMUTABLE

MONARQUIA DUAL
JO – DÉU
LA PRIMERA VERITAT QUE S’HA TROBAT ÉS LA DEL JO

EVIDENCAI → (PORTA A LA IDEA DEL ) COGITO → (ENS PORTA A ) LA IDEA DE DÉU

(QUE JUSTIFICA EL NOSTRE MÈTODE I EL SABER

JUSTIFICAT EL MÈTODA
FONAMENTAT L’EVIDÈNCIA
UNITAT DEL SABER HA SIGUT RECONDUÏDA A LA SEVA FONT

RAÓ HUMANA SOSTINGUDA E IL·LUMINADA PER LA GARANTIA DE LA SUPREMA

VERACITAT DEL SEU CREADOR (EL CREADOR DE LA RAÓ HUMANA, DÉU)
3 SUBSTÀNCIES PER DESCARTES
1- RES COGITANS: REALITAT PENSANT
2- RES INFINITA : DÉU (existencia de deu, que fa eliminar la idea del geni maligne)
3- RES EXTENSA: matèria (tot allò que no és déu) idees adventicies

1 i 3 son pensaments i extensions

canvi de mentalitat → 1· passem de l’ésser al pensament

2· De déu al món de l’ésser humà
3· De la revelació a la raó

pàgs de llibre sobre DESCARTES (83,84)

BARUCH SPINOZA (1632-1677)

Influència:
- Filosofia de la vida
- Judaisme medieval
- Renaixement
- Descartes i Hobbes

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
EMPIRISME
(pàg. 112)

❖ THOMAS HOBBES (1588-1679)

⭐
❖ JOHN LOCKE (1632-1704)
❖ DAVID HUME (1711-1776)
❖ GEORGE BERKELEY (1685-1753)

HOBBES & LOCKE → Política moderna

- FONAMENT RACIONAL
- Teoria del contracte social
- Locke inaugura el liberalisme polític

HUME agafarà el treball de LOCKE i el desenvoluparà

DAVID HUME
“Sigués filòsof, però més enllà de la filosofia, sigués un home.”
“Si ens hem d’equivocar el millor que podem fer és fer-ho de manera natural”

❖ Origen i constitució del coneixement

➢ Per poder comprendre:
■ Límits de conèixer
■ Possibilitats de conèixer

❖ “TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA” (1739)

➢ Tot ha de partir de la naturalesa humana

_________________________________________________________________________

LES SUBSTÀNCIES NO EXISTEIXEN PER SI SOLES, LES POSEM NOSALTRES,

DEU NO EXISTEIX EN EL MÓN, SINÓ EN EL NOSTRE CAP

SI UNA COSA NO S’HA EXPERIMENTAT, ÉS UNA CREACIÓ HUMANA

ANÀLISI DE LA RELACIÓ C→E

CONEIXEMENT DEL MÓN → BASAT EN QÜESTIONS DE FET (FONAMENTADES EN LA

RELACIÓ C→E)

ARISTÒTIL → VALOR DEMOSTRATIU

FILOSOFIA MODERNA → DEMOSTRA ELS OBJECTES DE LA METAFÍSICA (MÓN
MATERIAL I DÉU)
CONNEXIÓ NECESSÀRIA ENTRE C I E
VALOR DEMOSTRATIU → CERTESA
- L’EFECTE ERA D’ALGUNA MANERA LA CAUSA

HUME: ANÀLISIS AMB PRINCIPIS EMPIRISTES

- TRES CIRCUMSTÀNCIES
- CONTIGÜITAT
- PRIORITAT TEMPORAL
- CONJUNCIÓ CONSTANT

IDEA DE CAUSALITAT → 3 IDEES C - E; CONNEXIÓ NECESSÀRIA

APLICAR EL PRINCIPI DE LA CÒPIA

*EXEMPLE BOLES DE BILLAR

“NOSALTRES NO CONEIXEM TOTS ELS FACTORS QUE INTERVENEN EN LA

NATURALESA”

(SI NO, L’ÉSSER HUMÀ PODRIA PREVEURE EL FUTUR)

- PER TANT, NO PODEM EXPERIMENTAR LA CONNEXIÓ NECESSÀRIA ENTRE

C i E.

NO HI HA UN JO EXPERIMENTAL, NOMÉS TENIM PERCEPCIONS I VIVÈNCIES.

PER AIXÒ EN SUPOSEM L’EXISTÈNCIA, JA QUE HI HA D’HAVER ALGUNA COSA AL
DARRERE DE LES NOSTRES EXPERIMENTACIONS.

ESCEPTICISME DE HUME → NO PODER AFIRMAR QUE LA CONNEXIÓ NECESSÀRIA

EXISTEIX.

- NO PODEM ATORGAR A LA CAUSALITAT UN VALOR DEMOSTRATIU

LES QÜESTIONS DE FET SON FRUIT D’UNA CREENÇA DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

PASSADA, QUE GENERA UNA EXPECTATIVA FUTURA.

NO PODEM DEDUIR A PARTIR DE LA SUCCESSIÓ QUE DOS FENÒMENS SUCCEÏXEN

SEGUITS, AIXÒ PASSARÀ SEMPRE IGUAL EN EL FUTUR.
COM QUE NO PODEM CONTROLAR TOTS ELS FACTORS QUE INTERVENEN EN LA
NATURA NO SABEM SI AQUESTA RELACIÓ DE CAUSALITAT ESTÀ EN EL MÓN

LA RELACIÓ CAUSAL ÉS UNA FORMA D’ASSOCIACIÓ D’IDEES BASADA EN

L’EXPERIÈNCIA PASSADA I PRODUÏDA PER LA NOSTRA IMAGINACIÓ.
EL FONAMENT ÉS FRUIT DE L’HÀBIT O EL COSTUM

ÉS EL COSTUM I NO PAS LA RAÓ EL QUE ENS INCLINA A PENSAR QUE EL FUTUR

SERÀ CONFORME AL PASSAT.
PER TANT, ÉS CREENÇA I NO CERTESA EL QUE OBTENIM DEL PASSAT

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

*llibre NOESI*
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

COMENTARI DE TEXT

“Fragment del tractat de la naturalesa humana de Hume”

Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es
mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre
la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte
i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant;
i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest
tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord
amb l’experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els cossos són
totalment desconeguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles. I quina raó
tenim per pensar que els mateixos poders hagin d’estar sempre connectats amb les
mateixes qualitats sensibles.

Així doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en
tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui
semblar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme.
COMENTARI:

(petita introducció sobre el tema) → És un text que tracta sobre la teoria del coneixement
(gnoseologia)

(Subratllar idees principals)

Comentari de text en si:

És un text que tracta sobre la teoria del coneixement.

L’hàbit d’observar repetides vegades que després d’una determinada causa segueix un
mateix efecte inclina la nostra ment a creure que el seguirà produint en el futur. Com que
només podem percebre les qualitats sensibles dels cossos, i no pas els poders pels quals
operen, creiem això pel costum, ja que la raó no pot demostrar que existeixin una connexió
necessària entre la causa i l’efecte.

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

IMMANUEL KANT
(1724-1804)

“HUME EL VA DESPERTAR DEL SEU SOMNI DOGMÀTIC”

*SAPERE AUDE → atreveix-te a pensar per tu mateix

_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________

TEORIES ÈTIQUES
- Diferència entre
- MORAL: Codi concret de comportament; ideals, valors, principis i normes.
- ÈTICA: reflexió filosòfica i crítica sobre el fet moral.

- Posicions entorn al fet moral → UNIVERSALISME I RELATIVISME

- UNIVERSALISME MORAL: Hi ha normes morals que són vàlides per tothom.
- ex: Sòcrates, Plató
- INTEL·LECTUALISME MORAL: VIRTUT = CONEIXEMENT

MAL = DESCONEIXEMENT (n’és fruit de no saber)

 El coneixement d’allò just és suficient per a obrar
_____________________________.virtuosament.
- Etnocentrisme: imposar els valors propis nostres com a bons pels
altres. !¡

- RELATIVISME MORAL: No hi ha valors morals que puguin ser acceptats

universalment.
- ex: Sofistes, escèptics

NATURA VS CULTURA
(PHYSIS) (NOMOS)

- ÈTICA DEL BÉ: Aristòtil, Epicur, Utilitarisme

EUDEMONISME D’ARISTÒTIL
- Eudemonisme prové de Eudaimonia = FELICITAT
Objectiu: assolir el major bé possible en la nostra vida.
“Hem d’orientar la nostra vida cap a un bé suprem”
Tenim una quantitat de potència que no ha pogut ser actualitzada perquè Déu
no ho ha pogut fer millor
- EL BÉ ÉS LA META

no hi ha un acord per quin és el bé suprem

- PER ARISTÒTIL EL BÉ ÉS LA FELICITAT

Ni la riquesa ni la fama ni el poder son fins per assolir la felicitat son mitjans.
LA RIQUESA, LA FAMA I EL PODER ES UN JOC QUE NO PODEM CONTROLAR, LA
FELICITAT SI, TRACTA DE CONÈIXER-SE A UN MATEIX I BUSCAR EL SEU BÉ, LA
SEVA FELICITAT.

NO HI HA RES MÉS IMPORTANT QUE L’ENTENIMENT, TRANSMETRES ALLÒ QUE

NOSALTRES HEM APRES AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA ALS ALTRES, AIXÒ ÉS
ETERN I INMORTAL

“ QUE VOLEM TRANSMETRE ALS ALTRES, NO QUE VOLEM DELS ALTRES”

EN QUÈ CONSISTEIX LA FELICITAT?

- LOGOS (raó) → l’ésser humà té la capacitat de parlar

- La capacitat de pensar, és la nostra qualitat més noble i valuosa,
LA FELICITAT MÉS ALTA DE LA VIDA ÉS LA FORMA DE VIDA DEL SAVI, QUE DEDICA
EL SEU TEMPS A PENSAR I CERCAR LA VERITAT.
QUE SIGNIFICA LA DIVINITAT, ÉS LA PROJECCIÓ DE NOSALTRES MATEIXOS, QUE
ENS POSEM UN IDEAL I EL SEGUIM, NOSALTRES ENS HEM POSAT LA PASTANAGA I
LA SEGUIM

DÉU ÉS UN PENSAMENT D’UN PENSAMENT, FA BALLAR SENSE MOURE’S.

LA NOSTRA CULTURA VA COMENÇAR A PENSAR QUAN LES NECESSITATS

BÀSIQUES ESTAVEN COBERTES.

ÈTICA DE LA VIRTUT (ARISTÒTIL)

- PHYSIS → ALLÒ QUE ÉS

- PRÀCTICA → ALLÒ QUE POT O NO FER-SE/SER

- TRACTA DE DESENVOLUPAR LA VIRTUT (VIRTUT → ARÉTÉ
=EXEL·LÈNCIA)
- LA VIRTUT SURT DEL COSTUM, PER SER VISTOSOS ENS HEM
D’ACOSTUMAR A ACTUAR DE CERTA MANERA
-
- Nosaltres ens fabriquem la nostra pròpia felicitat segons el camí que portem
- PER ESCOLLIR ADEQUADAMENT HEM DE FUGIR DELS EXCESSOS I
ESCOLLIR EL TERME MITJÀ ENTRE EXTREMS

- APRENDRE DEPÈN DE LES CIRCUMSTÀNCIES, HEM DE CONÈIXER EL

NOSTRE TERME MITJÀ A PARTIR DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA (A TRAVÉS DE
LA RAÓ) I AMB LA SERIOSITAT

PRODUCCIÓ → ALLÒ QUE POT SER D’UNA ALTRA MANERA!!!

(formació del nostre caràcter)

LA VIRTUT DEPÈN DE CADASCUN, NO ÉS LA MATEIXA PER TOTHOM I NO TOTHOM

TÉ LES MATEIXES CAPACITATS.

2 TIPUS DE VIRTUTS

- DIANOÈTIQUES: Saviesa, intel·ligència, prudència (saviesa pràctica) → ALLÒ QUE

ENS POT AJUDAR A TROBAR EL NOSTRE PUNT MITJÀ (MITJANÇANT LA RAÓ)
- ÈTIQUES: LLIBERTAT, MODERACIÓ…
- CARÀCTER (ETHOS)

VIURE COM A HOME ÉS VIURE DE MANERA RACIONAL, VIURE DE MANERA

VIRTUOSA I ARRIBAR A TENIR UNA VIDA FELIÇ, AQUESTA VIDA FELIÇ DEPÈN
D’EXERCITAR LA NOSTRA MILLOR PART, L’ENTENIMENT.

VIRTUT = INTEL·LIGÈNCIA + TARANNÀ (MANERA DE SABER I D’ACTUAR)

L’AMISTAT ÉS EL MÉS NECESSARI PER A LA VIDA, ÉS NOBLE I ÉS BONIC!
SENSE ELLA NO HI HA VIDA PLENA I SATISFACTÒRIA

- ÈTICA DEL DEURE: Kant

Totes les ètiques abans que jo soc una merda perquè són materials, vol dir que
l’acció ètica estan condicionades pel fi que persegueixen.

TEXT KANT
Dues coses omplen el meu ànim de creixent admiració i respecte a mesura que penso i
aprofundeixo en elles: el cel estrellat sobre mi i la llei moral dins de mi. Són coses ambdues
que no haig de buscar fora del meu cercle visual i limitar-me a conjecturar-les com si
estiguessin embolicades en tenebres o es trobessin en el transcendent; les veig davant meu
i les enllaço directament amb la consciència de la meva existència. La primera arrenca del
lloc que jo ocupo al món sensible extern, i eixampla l'enllaç en què jo estic cap a
l'immensament gran amb mons i més mons i sistemes de sistemes, i a més el seu principi i
durada cap als temps il·limitats del seu moviment periòdic. La segona arrenca del meu jo
invisible, de la meva personalitat i m'exposa en un món que té veritable infinitat, però només
és copsable per l'enteniment, i amb el qual (i, en conseqüència, al mateix temps també amb
tots els altres mons visibles) em reconec enllaçat no de manera purament contingent com
aquell, sinó universal i necessari. La primera visió d'una innombrable multitud de mons
aniquila, per així dir, la meva importància com sent criatura animal que ha de retornar al
planeta (només un punt en l'univers) la matèria d'on va sortir després d'haver-hi estat proveït
per breu temps d'energia vital (no se sap com). La segona, en canvi, eleva el meu valor com
a intel·ligència infinitament, en virtut de la meva personalitat, en la qual la llei moral em
revela una vida independent de l'animalitat i àdhuc de tot el món sensible, almenys en la
mesura en què pugui inferir-se del destí finalista de la meva existència en virtut d'aquesta
llei, destí que no està limitat a les condicions i límits d'aquesta vida.

DUALITAT EN L’ÉSSER HUMÀ

- MÓN SENSIBLE EXTERN
- MÓN INTEL·LIGIBLE INTERN (ÉS EL MÓN INTERIOR DE L’ÉSSER HUMÀ, EN SOM
ELS RESPONSABLES DE DONAR-LI REALITAT I L’HEM D’EXERCITAR, HEM DE
REFLEXIONAR… I ACONSEGUIR AQUESTA RESISTÈNCIA INTERNA, LA RACIONALITAT)
la Diferència→ ENTRE SER UNA ÈTICA DE CONSEQÜÈNCIES (ARISTÒTIL
ÈTICA DEL BÉ) O UNA ÈTICA DE PRINCIPIS (KANT ÈTICA DEL PRINCIPI
MORAL). HE DE FER LES ACCIONS PERQUÈ SÓN BONES EN SI MATEIXES!
SI FEM DEPENDRE LA NOSTRA ÈTICA DEL BÉ CREAREM CONFLICTES.
EL BO FONAMENTALMENT E INCONDICIONALMENT ÉS UNA BONA
VOLUNTAT!!!
AIXÒ ÉS L’APERTURA A LA LLIBERTAT INTERNA.
LES ÈTIQUES ANTERIORS SÓN ÈTIQUES HETERÒNOMES, SIGNIFICA QUE EL
MOTIU DE L’ACCIÓ ESTÀ FORA DE NOSALTRES

L’OBJECTIU DE LA RAÓ PRÀCTICA ÉS DETERMINAR O MOURE LA VOLUNTAT

PER NOSALTRES MATEIXOS.
 EL PRINCIPI DE L’ACCIÓ MORAL ESTÀ DINS DE NOSALTRES MATEIXOS, NO
HEM D’EXPERIMENTAR RES, SABENT QUE HI HA LA RAÓ

COMPARACIÓ ENTRE ARISTÒTIL (ÈTIQUES DEL BÉ) + EPICUR +

UTILITARISME VS KANT (llibre pg 296-298) *comparacions donades per kant

ARISTÒTIL
- ÈTIQUES MATERIALS
- HIPOTÈTIQUES
- HETERÒNOMES (JO NO POSO LA NORMA, JA EXISTEIX PER ELLA
MATIEXA)
- A POSTERIORI (DESPRÉS DE L’EXPERIÈNCIA)
- CONDICIONAL
- ÉSSERS SENSIBLES
- LLEI DE LA NATURALESA
- DETERMINISME
- SI VOLS X FES Y

KANT
- ÈTICA FORMAL
- CATEGÒRICA (NECESSÀRIA)
- AUTÒNOMA
- A PRIORI (SENSE NECESSITAR L’EXPERIÈNCIA)
- INCONDICIONAL
- ÉSSERS RACIONALS
- LLEI MORAL
- LLIBERTAT
- INCONDICIONALMENT HAS DE FER Y

- ÈTICA DE LA JUSTICIA: Rawls i Habermas