3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

EPISTEMOLOGIA DE LES CIÈNCIES

SOCIALS
3. LA RUPTURA EPISTEMOLÒGICA

1. La ruptura epistemològica:
Consisteix en aprendre a produir el trencament entre les visions ordinàries del
món en relació amb el que és una aproximació sociològica.
▪ Les realitats que vivim de forma ordinària s’invisivilitzen i es normalitzen (ni
les notem)  Els dos peixos joves que es pregunten “què és l’aigua?”, no
s’han arribat a plantejar si existia algun indret on no hi havia “aigua”.
▪ Les realitats socials més profundes són les que no es veuen, son evidències
col·lectives.  Mecanismes de poder extraordinaris que fan que sigui el que
ningú veu.
▪ Conformabilitat de buscar dins els espais i les teories que ens son properes.
 Biaix de conformitat.  Hem de tenir consciència de que, tot el que
volem saber ho podem explicar amb sociologia, hi ha fenòmens que es
poden explicar amb altres disciplines
▪ No tot es pot explicar amb les eines que tenim i, a més, les eines no sempre
enfoquen cap al lloc adequat (l’acudit del Borracho).
▪ Convertim les realitats a la dimensió que s’acomoda a l’eina que tenim
(Maslow: “Si només tenim un martell, tot ens semblarà un clau”).
▪ Antonio Machado: Ens ho hem de preguntar tot, allò que pot semblar absurd
casi sempre és l’especialitat de la resposta.
En tota recerca o producció de coneixement hi ha dos moments formals:
- La lògica de la descoberta  Tot s’hi val (un poema, una novel·la,...
diferents elements de diferents disciplines poden provocar aquesta
descoberta, no tot ha de ser matèria sociològica, ja que ens passaria
com als peixos, que només es mouen per l’aigua.
- La lògica de la demostració  Aplicar tècniques metodològiques molt
precises i ser rigorosos amb el llenguatge.

2. 3 punts molt importants:

▪ Realitat de la vida quotidiana  Els nostres gustos, els amics, (la realitat
social)
- Si amb el nostre coneixement fóssim capaços de controlar tota la realitat
això faria molta por (els poderosos podrien actuar molt fortament sobre
tota la societat).
- Hem de tenir molt respecte, comprensió i estudi envers la realitat social
que volem conèixer de la vida quotidiana (no hem de pensar que és una
merda).
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

▪ Sociologia  Nosaltres estudiem la conformació d’aquesta realitat social.

▪ Epistemologia  Vol saber com la sociologia atrapa aquesta mena de
realitat social.
- Amb la epistemologia es fa una sociologia de la sociologia.
- Quan soc espontani realment em comportaré de forma estandarditzada.
 Al no ser reflexiu, actuaré de forma poc crítica i seguiré els patrons
socials més bàsics (des de la sociologia, l’espontaneïtat no existeix).
- Allò que més es planificà serà el és espontani.  Per dir si quelcom és
espontani o no necessitem uns patrons per acomodar la conducta i
considerar-la adequada.
- Paradoxa: “Sigues espontani”  Ser forçat a ser espontani (la
espontaneïtat com a codi de conducta obligat)  Una paradoxa: la
“cohesió” ja que no sempre la cohesió és bona. Ex: cohesió i
autoritarisme o cohesió i submissió.
- El sociòleg desnaturalitza allò que passaria per evident.  Quan
sociologitzem un concepte, al món quotidià pot ser bo, però al estudiar-
ho en profunditat ens adonem que no és tan bo.

Vídeo 1 – “El paper de la curiositat” – Antoni Estradé

La història de la curiositat continua sent molt desconeguda.  La curiositat
intel·lectual ha fet possible el sorgiment de la ciència moderna en general, i de
la sociologia en particular.
▪ Des de la nostra mentalitat moderna interpretem la curiositat intel·lectual
com una virtut, en els medis acadèmics i científics, aquesta predilecció per
la curiositat s’accentua (esperit d’obertura i interrogació).
▪ Sociologia = gran devoció per la curiositat.  P. Berger caracteritza al
sociòleg ideal com una persona amb un interès molt gran, infatigable, i
descarat pels fets dels altres, i ens empenya a deixar-nos emportar per la
curiositat que acapara l’atenció de tot sociòleg.  Contínuament ens hem
de fer noves preguntes.
▪ Se curiós en sociologia sempre és bo, fins i tot en contextos on no tenim
dret a saber allò que volem saber.  El sociòleg ha de ser discret i xafarder.
▪ EL sociòleg s’ha d’interrogar tots els fenòmens i comportament ocults, no
directament aparents de la realitat. Desconfiar de les definicions inicials
▪ En general, les persones no acostumem a analitzar d’una manera crítica
allò que ens fascina.
Antigament, la curiositat intel·lectual no estava tan ben vista com ara.  Un
dels pecats més grans, segons la concepció cristiana, era la supèrbia derivada
de la curiositat (ex: el pecat que duen a terme Adam i Eva).
3r Sociologia Gerard Gracià Capellades Curs 2022-23

▪ A Adam se li nega el saber clarivident, mentre que a Eva no se li pot donar

ja que només es contemplava com un atribut propi del gènere masculí. 
Qui actuava guiat per la curiositat, teòricament s’estrebava del coneixement
pur.  Hi ha coses que eren secretes, i és bo que ho continuïn sent, i altres
que han de ser sabudes només per una reduïda elit (ex: el clergat, per ser
capaç de perpetuar l’ordre).
▪ L’expulsió del paradís explica una situació inicial amb absència de
problemes, un lloc on es pot viure en un estat natural (com un cavall i una
euga).  Tenen la temptació de provar la poma de l’arbre del
“coneixement”.  Quan coneix, es trenca la situació paradisíaca i es
expulsada del paradís.  El coneixement produeix consciència moral (tenir
vergonyes i saber que és el que està bé i el que no), treball (tortura i
sofriment) i dolor (parir amb dolor).
▪ La curiositat és capaç de fer trontollar l’estructura de poder.
▪ La humilitat es considera la principal virtut cristiana. Es considera que els
savis son arrogants i que volen distingir-se de la gent senzilla per dominar-
la.
En un moment donat, es donen les condicions necessàries per afavorir l’eclosió
de la ciència moderna (transit de les belles concepcions a les noves i
despenalització de la curiositat).  Procés lent i difícil, però on cop assolit, serà
ja irreversible.
▪ Kant: Defineix el període de la il·lustració com “Atreveix-te a saber” 
Llibertat de recerca en la gestació del coneixement.
▪ Es contempla la societat com una realitat construïda pels humans que podia
ser modificada segons la seva lliure voluntat.  La concepció de l’ordre
social es va secularitzar cada cop més.
▪ El saber amb relació a altres sistemes d’organització col·lectiva va
intensificar-se (pels progressos dels viatges exploratoris i els avenços de la
historiografia).  Es relativitza l’”status quo” existent.
La curiositat intel·lectual aconsegueix fer-se legítimament extensible a l’univers
social i polític.  Sorgiment d’una ciència de la societat moderna.  La
sociologia només pot existir allà on la curiositat és prescrita.