Unitat 1

La filosofia és l’eina privilegiada que ens fa utilitzar la raó. El seu significat literal és amor a la saviesa
Algunes activitats intel·lectuals són: la manera de reflexionar, preguntes d’interés humà, análisis de conceptes,
enfocament critic , ús de l’argumentació , dialogar i discutir
La filosofia actual és la recopilació de les idees dels filòsofs passats
A Jònia (Àsia Menor) van passar del mite a logos (creences més racionals) (s.6.aC)
La filosofia a tenir un progrés acumulatiu → debats contínuament oberts i també moltes preguntes i poques respostes
Branques de la filosofia
· Metafísica (physis = algo físic) → Es pregunta allò que és o existeix (ex: Què és el que existeix?) (basat en l’observ.)
· Epistemologia (Episte = coneixement logia = ciencia) → ex: Què podem conèixer? Com sabem que el que coneixem
és vertader? Hi han dos maneres de demostrar-ho → empirisme (sentits i experiències) i racionalisme (raonament)
· Antropologia (antropo = ésser humà) → ex: Què és la persona? I l’ésser humà? (persona → capacitat de raonar)
· Ética → es pregunta els ideals de la vida, els principis morals (bé i mal), la felicita… ex: Tenir diners implica ser feliç?
· Política → inclueix al govern, als ciutadans, a l’estat… ex: Necessitem un estat? Som tots
igual davant la llei?
· Lògica → Raonament o argumentació (inductiva/deductiva) que ens prevé d’enganys o
fal·làcies ex: Aquest argument conté alguna fal·làcia?
Característiques de la filosofía → Enfocament crític i reflexiu, mètodes: anàlisi, raonament i
debat resultats: aclariment de problemes i idees justificades
Coneixements ordinaris → Experiències sensorials + opinions comunes
Religió → es basava en la fe i hi havia una veritat definitiva, la qual estava
constava d’autoritat divina + tradició
Art → Expressa els sentiments, idees, etc. a més tenía una finalitat estética
Unitat 2
Què és el que existeix?
· Allò que viu en la nostra realitat i té aparença, allò que té identitat i sofreix canvis
· Hi havien diferents posicions depenent de quantes realitats creies que hi havien:
- Monisme → Posició filosòfica la qual defensa l'existència d’una sola substància
- Dualisme → 2 realitats (ex. cos i ànima)
- Pluralisme → +2 realitats
Existeix Déu?
Panteisme → Tot és déu ( = univers)
Teisme → defensa l'existència d’una substància espiritual creadora del món i que se n’ocupa d’ell
Deisme → Defensa un creador diví però no la seva intervenció en el món
Ateisme → Negació de l'existència de déu
Agnosticisme → Cap prova racional per a decantar-nos a favor o en contra
Fideisme → arguments racionals = innecesaris en temes com la religió i la fe
Existeix l’ànima humana
Antiguitat → L’ànima dona vida als cossos (aristòtil)
- Ànima vegetativa → Plantes
- Sensitiva → Animals
- Racional → Persones
Edat mitjana → Component immaterial de l’ésser humà (dualisme antropològic)
Edat moderna i contemporània → Fisicalisme ( humà = materia)
Estats mentals:
- Fisicalisme reduccionista → No existeixen, són estats físics del cervell
- Fisicalisme no reduccionista → Existeixen però depèn de l’estat físic del cervell
Es posible la llibertat humana?
Llibertarisme → llibertat → capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escogida, això desencadena a la
responsabilitat
Determinisme → tots els esdeveniments tenen una causa (principi de la causalitat)
Què és el coneixement?
Conjunt de representacions mentals o idees que els humans ens fem del món i de les coses
Origen:
- Percepció → Empirisme → l’humà és una taula rasa (des de 0)
- Autoritat
- Raó → racionalisme → l’humà bé amb unes idees innates
La veritat és l’element filosòfic el qual són nocions o criteris de veritat sobre afirmacions
· Criteris de correspondència → Proposició V sii correspon amb els fets (l’afirmació és veritat si correspon amb els fets)
ex. El boli és blau
· Criteris de coherència → Proposició V sii es dedueixen necessàriament d’altres proposicions verdaderes (la afirmació
serà veritat si es dedueix a partir d’altres afirmacions) ex. 1+1=2
· Criteris d’evidència → Proposició V sii no se’n pot dubtar en cap sentit (L'afirmació és veritat si no se'n pot dubtar
mai) ex. Si plou, els carrers es mullen
· Crítiques de correspondència → descripció objectiva dels fets i pressuposa l'existència d’una realitat
· Crítiques de coherencia → encaixa en un conjunt però no es decideix si tot aquest és verdader
· Crítiques d'evidència → proposicions analítiques (≪A és A≫) i sobre estats mentals (≪estic trist≫)
És possible la veritat?
Dogmatisme → existeix la veritat absoluta(objectiva, immutable) i l’humà la pot assolir
Escepticisme radical → l’humà no pot assolir ni la veritat absoluta ni la relativa (subjectiva, probable i provisional)
Escepticisme moderat/probabilisme → no es por assolir la veritat absoluta però sí la relativa