5.

El coneixement
1. Criteris de veritat
1.1. Allò veritable i allò fals
Autoritat→ Una idea s’accepta com a vertadera quan procedeix d’algú amb
reconeixment social, prestigi…
Tradició→ És vertader allò que porta molt de temps sent-ho i gaudeix de suport
popular.

1.2. La veritat com a correspondència

Correspondència→ (de pensament i realitat) Una afirmació és certa si, un cop
comprovada, el que s’afirma coincideix amb la realitat empírica.
Defensor: Aristòtil

1.3. El criteri de l’evidència

Evidència→ El que intuïtivament considerem com a cert encara que calgui
demostrar-ho. Distingim entre:
● Filosofs racionalistes
● Filosofs empiristes
Defensor: Descartes

1.4. La veritat com a coherència

Coherència→ Una afirmació és veritable quan no és contradictòria i pot encaixar
correctament amb la resta d’afirmacions que considerem vàlides.
Defensor: Hegel

1.5. La veritat pragmàtica

Utilitat→ És veritat una afirmació a partir de la qual hem obtingut beneficis
objectivament quantificables.
Defensor: William James

1.6. La veritat com a consens

Consens→ la veritat s’estableix a través d’un diàleg.
Defensors: Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel
2. Actituds filosòfiques
2.1. Dogmatisme i escepticisme
Dogmatisme→ (Dogma) és una veritat que s'assumeix com a principi innegable i
irrefutable d'una ciència o doctrina. Les persones dogmàtiques afirmen que hi han
alguns principis elementals que podem assolir amb tota seguretat.

Escepticisme→ posició filosòfica que nega la possibilitat de coneixer la veritat. Les

persones escèptiques creuen que no es possible aconseguir arribar a la veritat
absoluta. Consideren que la millor actitud davant el coneixement és el dubte.

2.2. Relativisme i subjectivisme

Relativisme→ teoria que afirma que no existeix cap veritat universal i absoluta. El
que considerem veritable o fals és relatiu. Consideren que la veritat depèn del
moment i del lloc.
Defensor: Protàgores

Subjectivisme→ afirma que allò que a una persona li sembla veritable o fals depèn
únicament de factors individuals.

2.3. Totes les opinions són vàlides?

Per a molts pensadors, el marc d’allò que podem acceptar moralment queda definit
pel respecte als drets humans.
6. La ciència
1. Què és la ciència?
Al segle XVII (després de la revolució científica) es va desenvolpar una nova
manera d’estudiar la natura: fent ús de l’experiencia i les matemàtiques. Aquesta
nova forma d’estudi és el que ara és coneix com ciència i que en aquells dies
s’anomenava ciència moderna, l'objectiu de la qual era trobar les lleis matemàtiques
que marcaven les regularitats de la naturalesa.
Ciència→ activitat investigadora que es basa en l’observació i en l’experiència per
aconseguir arribar al coneixement.

2. Classificació de les ciències

CLASSIFICACIÓ:
● Ciències formals
● Ciències empíriques
○ ciències naturals
○ ciències humanes

2.1. Ciències formals i empíriques

Ciències formals→ estudi de objectes abstractes, que no existeixen en la realitat
natural (existeixen en la ment dels qui ho pensen pero no en la natura).
Exemples: matemàtiques, lògica.

Ciències empíriques→ estudi dels fets que podem conèixer a través de l’experiència
i l’observació.
Exemples: física, química, biologia//història, sociologia, psicologia.

2.2. Ciències naturals i humanes

Ciències naturals→ estudien objectes del món físic que es poden investigar
experimentalment. L’objectiu d’aquestes ciències és explicar una regularitat de fets
per mitjà de lleis causals.
Exemples: física, química, biologia, geologia.

Ciències humanes→ estudien l’ésser humà i la seva societat des de diferents

perspectives (per això aquestes ciénces també s’anomenen ciències socials).
L’objectiu d’aquestes ciències no es explicar, sinó comprendre per poder conèixer
les motivacions i el significat de les realitats humanes i socials.
Mètode hermenèutic: interpretació dels fets.
Exemples: història, sociologia, psicologia, antropologia cultural.

3. Com es fa la ciència?
3.1. La ciència i el mètode
 Gràcies a la introducció del mètode científic (proposat per Galileu) al segle XVII es
van poder assolir molts èxits científics. Aquest mètode consisteix en elaborar una
hipòtesis que després es mostra si es certa o falsa a través d’experiments, per això
també es pot anomenar mètode hipoteticodeductiu. A través d’aquest mètode, els
investigadors aspiraven a trobar una llei matemàtica que li permetès explicar un
comportament natural.

El procés per dur a terme el mètode científic sería el següent:

● Definició del problema
● Plantejament d’hipòtesis
● Contrastació de les hipòtesis mitjançant experiments
● Observació de conclusions

3.2. L’estructura de la ciència

Fets→ un esdeviment que podem observar i registrar.

Llei científica→ l’expressió d’una regularitat en els
fets/fenòmens naturals
Teoria científica→ articula lleis, fets i observacions
diferents registrats en un àmbit contret de la natura
Paradigma científic→ conjunt de diverses teories
relacionades entre si que permeten explicar
globalment la realitat.

4. L’inductivisme
4.1. La ciència i la inducció
Gnoseologia→ Branca de la filosofia que estudia el coneixement
Epistemologia→ Branca de la filosofia que analitza la ciència

Inductivisme→