REPTES CIENTÍFICS ACTUALS

1R BATXILLERAT
DOCUMENT DE L’ALUMNAT

1. La ciència i el seu mètode

“Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? Jorge Wagensberg.

Tots els animals necessiten conèixer per

poder sobreviure. Fins i tot les espècies
més elementals reben informació del seu
entorn; sense aquesta informació la seva
supervivència seria del tot impossible, ja
que no podrien diferenciar els factors
ambientals que constitueixen una
amenaça per a la seva vida d’aquells
altres que són necessaris per mantenir-la.
Naturalment, l’ésser humà no és una excepció; per això s’ha dit que en els humans el
coneixement és una necessitat biològica.
Un dels tipus de coneixement més valuosos que Occident ha donat al món, és un
mètode per adquirir nous coneixements. Es va anomenar “mètode científic”. La gènesi
del mètode científic es remunta a la Grècia clàssica. Com tots els regals que ens
llegaren els grecs, s’ha de contemplar amb una certa cautela. Però, malgrat que el
mètode científic a vegades sembla tan perillós com útil, ja no podem viure sense ell.
1. Us proposem una sèrie de paraules que poden ajudar-nos a definir què és el
coneixement científic.
Fàctic, dada empírica, analític, especialitzat, clar, precís, saber intersubjectiu,
comprovable, metòdic, sistemàtic i obert.
Defineix cada una de les següents paraules i estructura un text que defineixi
què és el coneixement científic.

Coneixements científics:
⁃ Fàctic: es un fet.
⁃ Dada empírica: es extreta a partir de l’experimentació, dels errors i les proves
encertades. La seva aportació al procés de recerca es resultat de l’experiència.
⁃ Analític: Es un model dìnvestigacio basat en l¡experimentació directa i lògica.
Requereix l’observació constant de cada etapa en la qual e basa
l’experimentació.
⁃ Clar: Un concepte clar es aquell que esta ben diferenciat d’altres conceptes
del seu entorn. Sùtilitza per clarifica allò que resulta evident.
⁃ Precís: exactament determinat o definit, no equívoc.
⁃ Saber intersubjectiu: procés recíproc on es comparteix el coneixement i la
consciencia d’una persona a una altra. Es aquell que permet la interacció
social.
⁃ Comprovable: Que pot ser comprovat o demostrat.
⁃ Metòdic: procés ordenat i sistemàtic, seguin un mètode.
⁃ Sistemàtic: segueix, s’ajusta, respecta i adapta a un sistema.
⁃ Obert: sistema que té interaccions externes, per exemple; aquell on pot entrar
i sortir energia i matèria.
 REPTES CIENTÍFICS ACTUALS
1R BATXILLERAT
DOCUMENT DE L’ALUMNAT

Que es el coneixement científic:

El coneixement científic son un conjunt d’evidències fàctiques i verificables,
basats en l’experimentació, analització i l’observació, es desenvolupa de
manera sistemàtica mitjançant el mètode científic, es a dir, comprovable i
precís. Té com a objectius, entendre i explicar amb objectivitat i rigurositat el
perquè de les coses, descobrir les relacions entre fenòmens, establir lleis i
principis.

Ciències formals i ciències fàctiques

Hi ha una gran diversitat de ciències, que es poden classificar de maneres molt

diferents. Una classificació especialment clara i objectiva divideix les diferents
branques de la investigació científica en dos grups bàsics: les ciències formals i les
ciències fàctiques (o empíriques). Encara que la recerca de la veritat és l’objectiu comú
de totes, les diferències entre aquests dos tipus de ciències són importants.

Les ciències formals o deductives (com la matemàtica i la lògica) donen coneixements

segurs, i les seves proposicions es demostren sense necessitat de recórrer a
l’observació o l’experimentació. És a dir, són ciències que no necessiten de
l’experiència.
 REPTES CIENTÍFICS ACTUALS
1R BATXILLERAT
DOCUMENT DE L’ALUMNAT

Aquestes ciències no tracten directament del món natural o social, no estudien fets o
objectes reals, sinó conceptes, idees o formes abstractes (per això les anomenem
«ciències formals»).

En canvi, les ciències fàctiques tenen com a objectiu fonamental la investigació, la

descripció, l’explicació i la predicció dels fets que s’han donat, es donen o es donaran a
l’Univers. Ciències com la física, la química, la biologia, la sociologia, la lingüística o
l’economia s’anomenen «fàctiques» perquè tracten de fets, estudien la realitat
objectiva, natural o social.
A diferència de les ciències formals, les ciències fàctiques no donen coneixements
totalment segurs i les seves proposicions han de recórrer a l’experiència per tal
d’esbrinar si els seus resultats són o no acceptables. Per això, pel fet d’utilitzar
l’experiència, és a dir, l’observació i l’experimentació, s’anomenen també «ciències
empíriques».

2. Expliqueu les diferències més remarcables entre les ciències formals i les
ciències fàctiques i, dins d’aquestes, entre les ciències naturals i les socials.
Agrupeu les ciències següents segons aquesta classificació:
geometria, zoologia, ciències polítiques, estadística, informàtica, ciències de la
informació, medicina, lingüística, aritmètica

FORMALS Lògica Estadística i informàtica

Matemàtica Matemàtiques, Geometria
i Aritmètica
FÀCTIQUES Natural Zoologia, Medicina
Social Ciències polítiques,
ciències de informació
lingüística.

1.2 Les pseudociències

Els sabers mític i màgic s’han transformat, amb el pas

del temps, en nous suposats coneixements: les
pseudociències i les pseudotècniques. Una
pseudociència es pot definir com un conjunt de
creences i pràctiques que, de bona o mala fe, alguns
 REPTES CIENTÍFICS ACTUALS
1R BATXILLERAT
DOCUMENT DE L’ALUMNAT

volen fer passar per autèntica ciència, sense que arribin a compartir les
característiques exigibles al coneixement científic. Els qui s’hi dediquen (astròlegs,
parapsicòlegs, curanderos, xamans, etc.) pretenen tenir un poder especial que els
permet entrar en contacte directe amb les suposades forces còsmiques ocultes, que
aspiren a controlar fins a cert grau.
En canvi, la ciència no pretén, d’entrada, aconseguir resultats pràctics
ni influir immediatament sobre les persones ni tenir total certesa ni,
per tant, ser un saber final, definitiu i incorregible, com sí ho pretenen
els discursos pseudocientífics. Més aviat, la ciència pretén ser més
vertadera que qualsevol altra explicació no científica del món, ja que
pot provar aquesta pretensió de veritat, sotmetent a comprovació
empírica totes les seves afirmacions. És capaç de descobrir les seves
limitacions i els seus errors.

3. Busca informació sobre tres pseudociències i explica-les.

- Astrologia: Estudi de la relació entre la posició dels planetes, estels,

satèl·lits i la personalitat de les persones.
- Parapsicologia: Branca de al ciència que estudia de fenòmens
extrasensorials psicològics que no es poden explicar per lleis de la
naturalesa, entre éssers humans vius, com la telepatia, la vidència, la
telequinesi. Aquesta estudia temes com: Telepatia, Clarividència, Visió
remota, Precognició, Macropsicokinesi, Biopsicokinesi i Retrocognició.
- Frenologia: Aquesta pseudociència es basa en pensar que l’aspecte del
crani influïa directament en la personalitat i el caràcter de les persones. El
metge Franz Gall va ser el primer en presentar aquesta idea a finals del
S.XVIII, però els seus mètodes d’investigació mancaven de rigor científic.

Què tenen en comú totes aquestes creences i tècniques pseudocientífiques tan

diverses? Hi ha unes constants en les explicacions i en els procediments
pseudocientífics? Anomena’ls.

- Son un fals consol, que dona falses solucions. Es populisme, atreu a la

població amb coses que després resulten falses. Son immediates i creiem
que ens donarà una solució mes ràpida. No es pot aplicar sobre elles un
mètode científic, no es pot obtenir informació corroborant o una hipòtesis.

A què es deu la gran acceptació popular que tenen els discursos

pseudocientífics?

- Dona solucions rapides a tot allò que no podem explicar, esperances en allò
que no sabem e intentem trobar-li un sentit/solució. L’ocultisme ens atreu.
 REPTES CIENTÍFICS ACTUALS
1R BATXILLERAT
DOCUMENT DE L’ALUMNAT