Carles Bercero 1rA Filosofia

Diari d’aprenentatge

● Que he après durant aquest temps/tema?

Per començar, com a cada diari m'agradaria recalcar que és ben bé que és la
filosofia i quines són les persones que hi interactuen dins d'ella. La filosofia és
una ciència que busca i s'endinsa fins a trobar les causes dels successos i
fets. El fet de filosofar es basa a qüestionar el món i les nostres creences,
explorar el significat de la nostra existència així buscant aquestes respostes a
través de la reflexió i de la raó. ¿Què significa la realitat? ¿Què en podem dir?
Aquestes serien les preguntes que intenta respondre la part fonamental de la
filosofia, l'anomenada metafísica.

Tot seguit, després d'haver aclarit aquest important concepte, continuarem

amb el contingut treballat. En primer lloc, trobem el punt 1.1 La necessitat
d'una ciència primera, on hem vist que és necessari trobar una causa
primera a totes les ciències, ja que aquestes que parteixin de les premisses
més necessàries, evidents i universals aportaran els coneixements més
encertats, absoluts i vàlids. També en aquest punt, hem vist que les ciències
s'organitzen de manera jeràrquica la qual rep el nom de subalternació, la qual
esmenta que les ciències més particulars utilitzen com a premisses les
concussions de les ciències més universals, fins a arribar a una primera.
Tot seguit, al punt 1.2 Altres posicions sobre el fonament darrer del saber,
vàrem tractar les diferents doctrines i corrents que rebutgen l'existència o la
necessitat d'una ciència primera que abans hem comentat, les quals són:
○ L'escepticisme: Dubta l'existència d'una veritable realitat i diu
que, tot i que existeixi, mai no estarem segurs que sigui tal com
ens la imaginem.
○ L'empirisme: admet la validesa del coneixement científic, però
afirma que el fet de ser fonament no és un saber universal,
necessari i evident, sinó que l'experiència que només és
particular i probable
○ L'idealisme transcendental: afirma que alguns pressupòsits de
les ciències mai no són objectes d'experiència, sinó que hi són
previs.
○ El voluntarisme: Sosté que el fonament darrer del saber és la
voluntat, és a dir, com va afirmar Friedrich Nietzsche, la veritat és
tot allò que fa a algú sentir-se més fort. Per tant, la importància
de la ciència no és la mesura en la qual ens ajuda a conèixer la
realitat sinó que està en com contribueix a assegurar-nos el
domini de la nostra voluntat sobre tot allò que envolta, siguin
objectes o persones.
○ El pragmatisme: Admet com a vàlida una teoria només si
aquesta resulta útil, és a dir, no té un criteri objectiu.
○ El pensament actual: A causa dels anteriors pensaments a
finals del s. XIX han predominat tres corrents:
■ L'irracionalisme: nega l'existència d'una veritat objectiva i
d'una ciència vàlida.
■ El pensament il·lustrat: valora la validesa d'una ciència
segons la utilitat de la matèria
■ El realisme metafísic: defensa que la realitat es pot saber
amb certesa.
Continuant amb l'ordre establert pel llibre, hem vist el punt 2. La metafísica,
ciència primera, que ens introduïa amb el punt 2.1. La metafísica és la
ciència de l'ens com a ens, que tracta sobre el fet que els diversos corrents
filosòfics que s'han anat exposant durant els anys dubten de l'existència
d'aquest saber, en canvi, el realisme metafísic identifica aquesta ciència
primera amb l'anomenada filosofia primera o metafísica. Aquesta metafísica
compleix les tres condicions per ser considerada ciència primera: és un saber
universal, tracta d'allò que és màximament necessari i com que el que és
necessari no té cap alternativa possible, la metafísica és un saber evident.

A continuació tindríem el punt 2.2 La metafísica és la ciència dels primers

principis, al qual hem tractat el fet que la capacitat humana d'assolir la veritat
es basa en el fet de conèixer la realitat amb certesa. Sabent això, mitjançant
els conceptes només podem captar les essències dels ens, però no la seva
existència.
En segon lloc, amb els judicis captem què hi ha, és a dir, considerem alguna
cosa més que les simples essències. Per això els judicis són veritables o
falsos, però no els conceptes, que només mostren l'essència. Tenint en
compte això, com que la ciència intenta assolir coneixements veritables, les
seves premisses han de ser judicis i no conceptes. Dins dels judicis, els més
necessaris, universals i evidents són les premisses primeres de totes les
ciències, anomenats primers principis, com la metafísica. El primer d'aquest
és l'anomenat principi de no-contradicció, que defensa que és impossible que
el mateix sigui i no sigui a la vegada i en el mateix sentit. Aquest principi és el
més universal, evident i necessari, ja que el contrari del que anuncia és
impossible i impensable. Existeixen altres principis que també fonamenten tot
saber racional com podrien ser:
- El principi d'identitat: cada ens és el que és, per tant, és idèntic a si
mateix i no és diferent de si mateix.
- El principi de tercer exclòs: entre l'ésser i el no ésser no hi ha un
tercer, no hi ha res que sigui o deixi de ser.
 - El principi de causalitat: allò que no és per si mateix, és per un altre,
per tant, tot allò que no podria no haver estat, però existeix, té una
causa.

Després d'haver vist aquest punt, a la següent sessió vàrem fer un debat
sobre política, tractant àrees com la democràcia, Vivim en una? Què hi
considerem com a democràcia?... És ètic i lògic que un partit polític que
rebutgi la democràcia es presenta a eleccions on el líder és escollit seguint
aquest mètode? Vam tractar aquestes àrees entre altres.

Ja finalitzant, vam tractar el punt 3. L'estructura radical de la realitat, que

comença introduint el punt 3.1 El subjecte i les categories. En aquest punt
hem vist com al principi de no-contradicció, tot ens és un mateix ens, per tant,
concret. Aquest fet en filosofia és anomenat subjecte, sense aquest la ciència
seria impossible, pel fet que sense un mateix subjecte amb el qual afirmar o
negar alguna cosa no té sentit raonar. Havent vist això, hem de saber que els
diversos tipus de ser es poden dividir en dos grups: els uns, subjectes d'allò
seu, anomenats substàncies, i els altres, no són subjectes d'allò seu,
anomenats accidents. Aquests estan dividits en diferents categories amb els
seus respectius exemples.

Arribant al final, al punt 3.3. La realitat del canvi hem diferenciat entre els
dos tipus de canvis que existeixen mencionat així les seves característiques
que són les següents:
- Canvi substancial: canvi en el qual la substància desapareix com a
substància i es transforma en un altre (exemple: quan morts)
- Canvi accidental: romana la substància però canvia alguna de les
seves propietats o accidents (exemple: adolescencia).
En últim lloc, a l'última sessió que vam fer, el professor ens va manar fer una
tasca molt interessant on vam haver de pensar les perfeccions que tenim en
potencia i que ens cal actualitzar per assolir la nostra essència o naturalesa
pròpia.
En el meu cas, ho he pensat de manera com si dins meu tingués una llavor
de milers possibilitats, on les meves perfeccions en potencia són:
- La creativitat, que és com una espurna màgica que ens permet pensar
de manera original, trobar solucions enginyoses i crear coses noves.
- L'empatia, que és la capacitat de posar-te en el lloc dels altres,
entendre els seus sentiments i actuar de manera amable i solidària.
- La competitivitat, que és, quan es maneja de manera saludable, com
una motivació que t'impulsa a esforçar-te i donar el millor de tu en les
teves metes.
Per a aconseguir la meva essència, necessitaria actualitzar aquestes
perfeccions en potència de diverses formes entre les quals hi ha i implicarien:
1. Explorar diferents formes d'expressió artística, com a pintura, música o
escriptura, per a desenvolupar la meva creativitat.
2. Practicar l'escolta activa i parar a pensar les emocions dels altres
m'ajudaria a enfortir la meva empatia.
3. La competitivitat sana implica establir metes realistes, treballar
intensament i valorar l'esforç propi i dels altres, més que guanyar costi
el que costi.
Amb dedicació i pràctica, puc anar conreant aquestes perfeccions i
actualitzant el meu potencial. A mesura que em desenvolupi en creativitat,
empatia i competitivitat saludable, descobriré la meva veritable essència i com
puc fer una diferència positiva al món.

Cal recordar que cadascun té el seu propi camí i que aquestes perfeccions es
poden continuar millorant al llarg de la vida, permetent-te créixer i aconseguir
una major realització personal. Confia en tu mateix i gaudeix del viatge de
descobriment i desenvolupament de la teva essència!
 ● Quines dificultats he trobat?
La primera dificultat que he trobat a sigut entendre el principi d’identitat ja que al
principi pensaba que era una afirmació absurda i sense sentit, però al pensar que
pensar el contrari és impossible i impensable he trobat el sentit a que es remarqui i
es digui aquesta informació. En segon lloc, la meva segona dificultat ha estat saber
diferenciar les substàncies del accidents, tot i que finalment he sapigut fer-ho.

● Quines reflexions m’ha provocat?

La primera reflexió que m’ha provocat ha estat senzilla però penso que bàsica però
molt important. Ha estat el entendre i interpretar que per a tota ciencia es necessari
una ciencia primera que aporti principis o postulats inicials per a poder formular
hipòtesis que després s'han de verificar. En segón lloc he reflexionat sobre el principi
d’identitat que m’ha portat a pensar que aquest principi ens convida a reflexionar
sobre qui som realment i com ens definim. En un món amb canvis constants, és
important reconèixer que la nostra identitat no és fixa ni immutable, sinó que
evoluciona al llarg de les nostres experiències i eleccions.

● De quina manera ho puc aplicar a la meva vida?

Ho puc aplicar de dues formes. La primera seria valorar que cada cosa té la seva
importància i és única, com defensa el principi d’identitat ja que cada ens és igual a
si mateix i no és diferent de si mateix. La segona forma seria pensar i intentar trobar
sempre la causa primera de les coses, tot i que finalment sempre recuaria en un
mateix succes primari.
 ● Exemple de com ho he començat a aplicar
A la vida quotidiana he començat a aplicar el principi de causalitat entenent les
conseqüències de les nostres accions i convidant als meus pensaments a
reflexionar sobre com les nostres decisions i comportaments ens poden afectar a
nosaltres mateixos i als altres, promovent una major responsabilitat i presa de
consciència de les repercussions de les nostres eleccions. En segon lloc aplicant el
principi de tercer exclòs ha estat en situacions de dilemes morals, on es presenten
opcions oposades i se'ns exigeix ​triar-ne una ja que aquest principi ens obliga a
prendre decisions ètiques clares i no quedar-nos en estat d'indecisió.

● Considero que he aprofitat les classes?

En aquest cas, penso que he aprofitat les classes de manera més profitosa que al
segón trimestre tot i que en alguns casos he d'admetre que he parlat sense aixecar
la mà encara que eren per fer aportacions adients, no he arribat a respectar el torn
de paraula en tots els casos, cosa que he de millorar d'ara endavant.