ATENEU UNIVERSITARI SANT PACIÀ

Anàlisi i comentari d’un conjunt

de salms seleccionats

SAPIENCIALS I SALMS (2017-2018)

Barcelona, 2018
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 1
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 2

ÍNDEX

ÍNDEX...................................................................................................................................................2
1. INTRODUCCIÓ...............................................................................................................................3
2. SALM 103.....................................................................................................................................4
3. SALM 2.........................................................................................................................................6
4. SALM 50-51.................................................................................................................................7
5. SALM 100...................................................................................................................................11
6. SALM 29.....................................................................................................................................12
7. SALM 30.....................................................................................................................................13
8. SALM 47.....................................................................................................................................15
9. SALM 122...................................................................................................................................17
10. SALM 120...................................................................................................................................18
11. SALM 121...................................................................................................................................19
12. SALM 15.....................................................................................................................................20
13. SALM 24.....................................................................................................................................21
14. SALM 49.....................................................................................................................................23
15. SALM 80.....................................................................................................................................24
16. SALM 62.....................................................................................................................................26
17. SALM 42-43...............................................................................................................................27
18. SALM 23.....................................................................................................................................29
BIBLIOGRAFIA.................................................................................................................................31
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 3

1. INTRODUCCIÓ

Els salms busquen que el lector faci el salm seu i en ell pregui, de tal manera que no hi ha un
merament lector sinó un orant. Per tant, el sentit original dels salms és aquest, que l’home el
pronunciï com oració seva a Déu. Els salms expressen els nostres sentiments dirigits cap a
Déu.

En els salms no s’intenta envair la ment de l’autor per a repetir la seva experiència, sinó que
els texts poètics ens fan realitzar una experiència humana similar. Per a comprendre’ls com a
oració doncs, cal sintonitzar amb ells.

Els salms sintonitzen amb experiències verdaderes, aquestes ho són quan arriben al seu
terme real, és a dir que l’experiència no és purament immanent ja que apunta a un terme
extrínsec a ella. Qui prega doncs, arriba realment al Déu veritable i l’adora de veritat.

El creient que resa un salm no representa un altre, sinó que entrega la seva persona a
l’oració. Fa seves les paraules del salm agafant-se a elles, sense fingir i sense ficció. Reviu
una experiència mitjançada pel salm i després l’expressa sincera i vàlidament amb les
paraules del salm. No s’identifica amb l’autor, sinó amb el jo del poema, amb l’orant, que
passa a ser ell mateix.

Repetir una experiència equivalent, fer pròpies les paraules del poema, no es renunciar a la
nostre personalitat ni al nostre món. Traslladem els salms a la nostra època per a resar-los
com a cristians. No canviem els texts dels salms sinó que transportem a una nova clau, els
col·loco en l’horitzó de la revelació i de l’experiència cristiana. Es sobreposa la novetat del
misteri de Jesucrist

Aquest treball s’ha realitzat amb aquest fons, fent pregària. Els salms escollits a estudi han
estat segons el meu criteri personal espiritual. Els salms que més m’han ajudat a pregar.
Alhora, s’ha mirat que de tots els gèneres existents hi hagi almenys un salm.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 4

1. SALM 103

1.1. Text

Psalm 103:1 Referit a David. Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant
nom.
2
Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis mai dels seus favors.
3
Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia;
4
rescata de la mort la teva vida i et corona d'amor entranyable;
5
et sacia dels béns que desitjaves, i tu et rejoveneixes com una àguila.
6
El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d'ells.
7
Ha revelat a Moisès els seus camins, els seus propòsits, als fills d'Israel.
8
«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor.»
9
No sempre acusa ni guarda rancúnia sense fi;
10
no ens castiga els pecats com mereixem, no ens paga com deuria les nostres culpes.
11
El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra,
12
llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l'orient és lluny de l'occident.
13
Com un pare s'apiada dels seus fills, el Senyor s'apiada dels fidels,
14
perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols.
15
La vida de l'home dura com l'herba, la seva florida és com la dels camps;
16
desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era.
17
Però l'amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre; la seva bondat s'estén als fills
dels fills
18
si guarden la seva aliança, si es recorden dels preceptes i els compleixen.
19
El Senyor manté ferm el seu tron en el cel, el seu regnat s'estén per tot el món.
20
Beneïu-lo, àngels del Senyor, herois poderosos que compliu les seves ordres, sempre a punt
d'obeir els seus manaments.
21
Beneïu-lo, estols del Senyor, servidors que executeu els seus designis.
22
Beneïu-lo, criatures del Senyor, a tot arreu on ell és sobirà. Beneeix el Senyor, ànima meva. (Psa
103:1-22 BCI)

1.2. Gènere literari

El salm és una acció de gràcies. És fàcil apreciar en aquest salm que els himnes i les accions
de gràcia estan molt propers. També es pot considerar dins del grup dels penitencials ja que
canta el perdó dels pecats.

1.3. Estudi global

L’orant s’incita a si mateix a donar gracies tot ell. D’aquesta manera, el salm comença com
una pregària individual fruit d’una experiència personal. Més endavant, en el verset 10 entra
en escena el nosaltres, referint-se als jueus que han experimentat la misericòrdia de Déu i
d’aquesta manera la pregària es transforma en comunitària. Així, és un salm amb un doble
procés que estreny inicialment la misericòrdia de Déu als seus fidels, el poble escollit, i
d’entre ells, els qui observen l’aliança i compleixen les seves clàusules. De l’experiència
personal es remunta al record històric d’Israel, en el qual descobreix una experiència
humana col·lectiva i universal. Del present se’n va cap a la història i d’ella a la permanència
de Déu abastant tots els temps. En sentit contrari, la misericòrdia divina, fundada en el seu
coneixement i comprensió de la debilitat humana (v 14), actua i es manifesta en un poble
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 5

segons la seva observança. Així, se sent la interacció dels dos pols produint la energia:
present i passat, individu i comunitat, jueus i humanitat.

El punt de partida és el fet personal de l’orant que ha estat guarit. Aquest, inundat en un goig
agraït, transcendeix la seva experiència personal i es va obrint a un horitzó més ampli. El
punt de partida també podria ser la llibertat obtinguda per uns desterrats i oprimits.
Finalment, també podria ser un jueu meditant la definició clàssica del Senyor compassiu i
benigne i la projecta a la seva experiència personal i a la de la seva comunitat. Ninguna de
les tres imaginacions tenen pretensió d’encertar amb l’origen històric real, les tres apunten a
il·luminar el sentit del salm i d’obrir camins per a l’apropiació plural.

És interessant veure que la gran revelació del Déu misericordiós a Ex 20,5 està recollida casi
a la lletra en el salm, per tant el salm segueix el pensament bíblic d’alguna manera.

El salm es va desenvolupant per comparacions. La gespa en un clima sec, està pendent

humilment de la pluja que envia la misericòrdia divina. Les comparacions còsmiques són
d’altura i de distància. Altura del cel respecte la terra, així és la misericòrdia del Senyor
respecte els fidels. La segona comparació enalteix la força del perdó, res és més distant per a
un hebreu que els dos extrems de l’horitzó, així Déu allunyarà els nostres delictes: ni es
veuran. Si el desterrament és un allunyar als culpables de la pàtria, el perdó és un allunyar el
pecat tan lluny que queda fora del nostre abast. Les comparacions còsmiques no li són
suficients a l’autor. Falta l’emoció humana. Cal saltar d’allò còsmic a allò humà, això és part
del sentit del salm. L’autor diu com un Pare. Aquest és el sentit més profund del salm, la
revelació paternal de Déu en el perdó.

Aquest salm té una gran importància pel fet de què la retribució administrada per Déu
sempre era de càstig. El verset 10 canvia aquesta perspectiva i aclareix en què consisteix la
retribució divina que és digna d’agraïment. Déu castiga i paga però no com mereixeríem.
Així és la seva retribució: la mesura del càstig no és el delit perquè la seva justícia està
superada per la seva misericòrdia.

Déu rep dos títols relacionats. El rescatador. Rescatar és recobrar una propietat o una
llibertat. Aquí Déu rescata una vida del poder incontrastable de la mort que ja havia declarat
la seva possessió. El coronador. Aquest verb significa rodejar protegint. Déu protegeix.

El salm fa una imatge amb l’alfarera. Déu a més de Pare, és l’alfarer que pren el fang i el
modela. Ningú com Ell coneix el material emprat i el modelat. Precisament perquè coneix
com ningú, Déu comprèn i perdona . La nostra fragilitat que cedeix és la nostra major
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 6

avantatja, sobre tot perquè el nostre creador és el nostre Pare. Aquesta vida de l’home és
efímera i indefensa com l’herba enfront el vent violent.

1.4. Transposició cristiana

És un salm que anticipa a l’Antic Testament la paternitat de Déu. Al Nou Testament és ple
d’imatges d’aquesta paternitat: la paràbola del fill pròdig, la intercessió en la creu Pare
perdona’ls, el Pare nostre, entre d’altres.

2. SALM 2

2.1. Text
BCI
Psalm 2:1 Per què s'avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va?
2
Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Ungit:
3
«Trenquem els seus lligams! Traguem-nos el seu jou!»
4
Però se'n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se'n burla.
5
Aleshores els parla indignat, el seu enuig els desconcerta:
6
«Jo mateix he consagrat el meu rei a Sió, la meva muntanya santa.»
7
Ara proclamo el decret del Senyor. Ell m'ha dit: «Tu ets el meu fill; avui jo t'he engendrat.
8
Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d'un cap a l'altre.
9
Els destrossaràs amb una vara de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»
10
Per tant, reis, tingueu seny; repenseu-vos-hi, governants de la terra.
11
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, veniu tremolosos
12
a fer-li homenatge, no fos cas que s'irrités i anéssiu a la desfeta si de sobte s'inflamava el seu
enuig. Feliços els qui en ell es refugien!
(Psa 2:1 BCI)

2.2. Gènere literari i estudi global

El salm és un salm reial. Aquesta classificació és temàtica ja que no existeix ningun patró
comú als salms reals.

La monarquia arriba a ser una institució central a Israel, en la història i la esperança. Per
tant, lògicament reclama la col·laboració de poetes litúrgics en diverses ocasions. Comparar
els salms reials amb altres series, aquets destaquen per la seva varietat i el seu caràcter
individual. Com si la cort o els reis haguessin estat exigents i no s’haguessin conformat amb
peces convencionals.

El poeta, doncs, ha partit d’una institució coneguda per l’antiguitat: les relacions entre reis
sobirans i reis vassalls. El rei sobirà nomena els subordinats assignant-los llocs garantint
l’ordre amb la seva autoritat que el sobirà li ha atorgat. El nomenament es realitza en un ritu
que pot tenir caràcter sagrat. L’acte jurídic es registra en un protocol. L’autoritat del sobirà
recolza la del vassall escollit. Passat un temps, succeeix que els vassalls inferiors organitzen
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 7

una conjura contra el superior immediat. Llavors, el sobirà intervé, confirma el nomenament,
castiga o amenaça als rebels.

L’esquema descrit es projecta a la concepció de reialesa per la gràcia de Déu. En la

mentalitat d’Israel, Jahvé és sobirà de tot el mon i estableix i deposa reis. Ell ha escollit
David, l’anomenat Rei i li ha fundat una dinastia estable a Jerusalem, li sotmet reis
estrangers. Si aquets es rebel·len, és com rebel·lar-se contra Déu mateix, el qual intervindrà
eficaçment. El salm 2 és una projecció literària d’aquesta concepció político-religiosa.

En el salm hi ha una rebel·lió contra el Senyor. La reacció del sobirà succeeix en dos temps,
primer la burla despectiva i després la colera que condemna. La colera és el principi del
judici, no condemna formal.

La filiació divina en Israel succeeix en un moment madur de la vida del rei, avui. No és un
fet biològic, sinó un acte jurídic. El millor terme per a explicar-ho és adopció. El que es diu
del poble col·lectivament es diu del rei singularment.

En el salm trobem la oferta de un do: Demana-m’ho i et daré. La oferta d’un do forma part
del nomenament i entronització. El contingut de la petició és el domini universal. El rei del
salm 2 rep en propietat fins els confins del món (verset 8). Aquest domini no s’atorga a un
rei històric sinó al messies.

Al final es pronuncia un ultimàtum. És una crida al seny, a ser raonables. Ser raonables és
sotmetre’s, rendir homenatge. No provocar al poderós.

2.3. Transposició cristiana

La lectura cristiana del salm està assegurada per la seva reiteració en el Nou Testament. Hi
ha moltes cites i al·lusions d’aquest salm: Fets 4, 25-26 ;13,33, Heb 2,7; 5,5, Ap 2,26-27,
12,5 entre d’altres. En els escrits dels Pares i en la litúrgia segueix ressonant i amplificant-se.

3. SALM 50-51

3.1. Text
BCI
Psalm 50:1 Salm. Del recull d'Assaf. Parla el Senyor, Déu dels déus, convoca la terra de llevant
fins a ponent.
2
Des de Sió, ciutat meravellosa, Déu resplendeix.
3
Ve el nostre Déu, i no callarà. Un foc devorador li va al davant, al voltant d'ell es congria la
tempesta.
4
De dalt estant convoca cel i terra al judici del seu poble:
5
«Aplegueu els meus fidels, que amb l'ofrena d'una víctima van concloure amb mi una aliança.»
6
El cel proclama la seva justícia, és Déu mateix qui judica: Pausa
7
«Escolta, poble meu, que et vull parlar; Israel, jo testifico contra tu: Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 8

8
No és pas pels sacrificis que et reprenc: sé que no et canses d'oferir holocaustos.
9
¿Acceptaré vedells de casa teva o bocs dels teus ramats,
10
quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes?
11
Conec d'un a un els ocells que van pels cims i són meus els animals més petits del camp.
12
Si tenia fam, no t'ho diria: és ben meu el món i tot el que s'hi mou.
13
¿Et creus que menjaré carn de vedells i beuré la sang dels bocs?
14
Ofereix-me víctimes d'acció de gràcies, compleix el que has promès a l'Altíssim,
15
invoca'm en dies de perill; jo et salvaré i tu em glorificaràs.»
16
A l'home injust, Déu li diu: «Per què parles tant dels meus preceptes i t'omples la boca amb la
meva aliança,
17
tu que no acceptes la correcció i tant se te'n dóna del que et mano?
18
Si veus un lladre, t'hi avens, trobes els adúlters i t'hi ajuntes.
19
Obres els llavis per dir mal, la teva llengua maquina enganys;
20
t'asseus a malparlar dels teus germans, a difamar els teus parents.
21
He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
22
Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de mi: si us clavo les urpes, ningú no us salvarà.
23
El qui ofereix víctimes d'acció de gràcies reconeix la meva glòria. Jo mostraré la salvació a
l'home que viu honradament.»
BCI
Psalm 51:1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.
2
De quan el profeta Natan anà a trobar-lo després que David hagués tingut relacions amb Betsabé.
3
Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant; tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
4
Renta'm ben bé de les culpes, purifica'm dels pecats.
5
Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat.
6
Contra tu, contra tu sol he pecat, he fet el que és dolent als teus ulls. Per això ets just quan dónes la
sentència, irreprensible en el teu veredicte.
7
Tu saps que he nascut en la culpa, que la mare m'engendrà pecador.
8
Tu que estimes la veritat al fons del cor, m'ensenyes dintre meu a tenir seny.
9
Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur; renta'm, i seré més blanc que la neu.
10
Fes que torni a sentir els crits de festa, que s'alegrin els ossos que havies fet pols!
11
Aparta la mirada dels meus pecats, esborra les meves culpes.
12
Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renéixer en mi un esperit ferm.
13
No em llancis fora de la teva presència, no em prenguis el teu esperit sant.
14
Torna'm el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim.
15
Ensenyaré els teus camins als pecadors i tornaran a tu els qui t'han abandonat.
16
No em demanis compte de la sang que he vessat, Déu meu, Déu que em salves, i aclamaré la teva
bondat.
17
Obre'm els llavis, Senyor, i proclamaré la teva lloança.
18
Les víctimes no et satisfan; si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
19
La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, tu, Déu meu, no el
menysprees.
20
Afavoreix Sió amb la teva benvolença, reconstrueix les muralles de Jerusalem.
21
Llavors acceptaràs els sacrificis, l'ofrena sencera i els holocaustos; llavors oferiran vedells al teu
altar.
(Psa 50:1-21 BCI)

3.2. Gènere literari

Són dos salms penitencials i de confessió ja que inclouen confessió de pecats. Els salms 50-
51 formen un conjunt d’una celebració penitencial requisitòria de Déu i la confessió del
poble. Porten a la conversió i al perdó. El salm 51 és també una súplica individual

3.3. Estudi global

Hi ha raons fortes per a pensar que els salms 50 i 51 eren autònoms, ja que el salm 50 és
col·lectiu i el 51 individual. Van ser units per les seves semblances temàtiques.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 9

Són dos salms unitaris com dos actes d’una litúrgia penitencial, és a dir una acció
sagramental, una acció que representant realitza allò que representa. El misteri de l’home o
poble a qui Déu reconcilia amb Ell mateix es representa i realitza en forma d’un procés
judicial, però és un misteri, per tant, l’actitud per a viure-ho i captar-ho és des de la fe,
l’anàlisi està al servei de la fe en el misteri.

Déu i el poble són les dues parts lligades pel compromís de l’aliança, les clàusules de la qual
són els manaments. Cel i terra són testimonis notarials del procediment. El qui pronuncia el
salm en presència de l’assemblea representa Déu i queda fora del text

Quan escoltem el terme judicial pensem en un jutge imparcial per sobre de les dues parts que
decideix amb autoritat. Cal entrar en el context d’Israel per a comprendre el que s’entén per
litúrgia penitencial. El plet jurídic es desenvolupa esquemàticament en 3 actes: l’ofès acusa
– l’acusat respon – reconciliació. A aquest esquem respon la litúrgia penitencial. No hi ha
sentència. Si per qualsevol cosa no arriben a un acord de reconciliació es passa a un jutge i
un tribunal on si hi haurà sentència.

Si hi ha un pacte la reconciliació acaba amb uns compromisos. Una part ha estat fidel i
l’altre no. En una litúrgia penitencial el Senyor no és el jutge que condemna sinó la part
ofesa que perdona.

La vergonya és el sentiment annex a la confessió i la ira és la reacció que portar al càstig. El

jutge just no pot perdonar, és la part ofesa qui pot perdonar. El perdó és la resposta final de
Déu a la petició de l’home. La reconciliació es pot realitzar amb l’absolució total o amb la
imposició d’alguna penitència.

L’home no només confessa el seu pecat sinó que reconeix la seva condició pecadora. Déu
per a perdonar no vol cap pagament ni compensació ni sacrifici, vol la confessió sincera i el
propòsit d’esmena.

Déu i el poble són les dues parts lligades pel compromís de l’aliança, les clàusules de la qual
són els manaments. Cel i terra són testimonis notarials del procediment. El qui pronuncia el
salm en presència de l’assemblea representa Déu i queda fora del text.

El salm 50 fa una crítica al culte sense justícia. El poble compleix exquisidament tots els
seus deures cèltics, però no és innocent, és pecador perquè procedeix injustament contra el
proïsme, i aquesta injustícia vicia el culte. Déu no admet sacrificis de l’injust. El poble
pecador, escrupolós en el culte, se sap de memòria i recita amb freqüència els manaments
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 10

del decàleg per a prescindir d’ells, desestimen les correccions o càstigs i es refermen al
pecat.

El salm ofereix dues sortides al plet penitencial. El penediment, conversió i emmena,

aquesta sortida és la que Déu busca. L’altre és el rebuig i enduriment culpable. Déu ofereix
l’home la reconciliació. La gent que oblida Déu són els qui ofereixen sacrificis periòdics i
reciten puntualment els manaments de Déu. S’han fabricat un Déu mental a la seva imatge i
semblança, s’obliden de allò autèntic i se senten molt devots amb els seus sacrificis. Al
home penedit Déu li promet fer-li gaudir de la salvació divina. La salvació no està en els
sacrificis sense més, tot i que siguin institucionals, sinó que arriba pel procés dolorós d’una
acusació i plet penitencial. Les últimes paraules són salvació de Déu, ara li toca l’home
respondre.

El salm 51 està dividit en dues parts la primera del regne del pecat i la segona del regne de la
gràcia.

En el regne del pecat la presència en l’home d’actes, pecats, delicte i culpes, revela la
condició pecadora de l’home. Tants actes perversos brollen d’una arrel venenosa. Tenint en
compte l’esquema bàsic de l’Aliança, l’orant ha trencat el seu jurament de fidelitat al sobirà,
es presenta davant d’ell com a culpable. Déu mateix treballa en la intimitat de l’home per a
que adquireixi seny i sigui la seva manera de ser.

En el regne de la gràcia, cal quelcom nou i crear li pertoca a Déu. Es demana a l’Esperit que
recreï al penitent. L’home no pot amb les seves forces passar del regne del pecat al de la
gràcia, això és acció i do de Déu. Per això cal estar disposats, desitjar la santedat de Déu i la
noblesa interior. L’orant demana rebre un dinamisme nou que impulsi les seves accions des
de dins, sense necessitat d’imposicions externes. Amb generositat per a complir, no a
mínims sinó desbordant el deure. Resumint, això és el que farà l’Esperit. L’orant, ja
transformat, podrà ser predicador de conversió, el seny que li han inculcat dins el voldrà
comunicar a quants el necessitin, i que ell els comprèn per pròpia experiència. L’orant no
invoca el càstig i la destrucció dels pecadors sinó la seva conversió. Finalment, l’orant,
alliberat de la culpa greu, podrà entonar les lloances de Déu.

Els versets 20-21 han estat afegits al final del desterrament, temps de triturar el cor amb la
penitència. Ara arriba el temps en què el Senyor perdona i reconcilia. Va ser temps de
maduració del seny que Déu inculcava a traves del sofriment. Madurs de seny i aprenent el
camí de tornada, els desterrats podran tornar a Sió. Reconstruir Jerusalem, restablir el culte.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 11

3.4. Transposició cristiana

El concili de Trento explica que el sagrament de la penitència no pretén practicar el dret

romà. El sacerdot és jutge però no en el sentit que sigui una autoritat superior per a resoldre
les causes de Déu amb els cristians. Cal aplicar el model bíblic.

El cristià conciliat en aliança amb Déu pot trencar el compromís i mogut per Déu pot
penedir-se i ser reconciliat per Déu. La Església té aquest ministeri.

Déu no condemna com a jutge, sinó que recrimina per a conduir a la confessió i atorgar el
perdó. La relació es fonamenta en l’aliança amb la qual els cristians estem compromesos.
L’aliança és l’evangeli que ha de ser el marc de referència del compliment dels nostres
compromisos. Ens posa enfront allò que hauríem de ser i no som, i a vegades, ni tan sols
veiem que no som. L’evangeli però, alhora que acusa ofereix el perdo i la força per a
l’esmena.

La reconciliació te quelcom de nova creació i es realitza amb l’efusió de l’Esperit, el qual

s’instaura com iniciativa i dinamisme de la nova vida i dona testimoni de si en l’alegria.

4. SALM 100

4.1. Text
BCI
Psalm 100:1 Salm de lloança. Aclameu el Senyor arreu de la terra,
2
honoreu el Senyor amb cants de festa, entreu davant d'ell amb crits d'alegria.
3
Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus; som el seu poble i el
ramat que ell pastura.
4
Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu-lo i beneïu el seu nom:
5
«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles.» (Psa
100:1-5 BCI)

4.2. Gènere literari i estudi global

El salm és un himne, és un cant de lloança a Déu per les seves obres. El to és festiu. Té un
invitatori ampliat construït sobre set imperatius: aclameu, serviu, entreu, sapigueu, entreu,
confesseu i beneïu.

Sant Agustí explica el terme aclameu amb dues característiques: pura expressió de contingut
o expressió de contingut inefable:

«El que aclama (qui iubilat) no pronuncia palabras... Es la voz de un

ánimo dilatado por el gozo, que expresa en cuanto puede el sentimiento
sin entender su sentido. El hombre que goza en su exultación, arrancando
de palabras que no se pueden pronunciar ni entender, prorrumpe en un
grito de exultación sin palabras. De ese modo muestra en el grito su
alegría; pero se ve que está tan repleto de gozo, que no puede explicarlo
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 12

con palabras... ¿Cuándo aclamamos (iubilamus)? Cuando alabamos lo

que es inefable».

L’expressió serviu amb alegria pot tenir un sentit cúltic, però sent la paraula genèrica no
perd la ressonància del servei que el poble deu al seu sobirà. Per aquest aspecte sorgeix la
paradoxa: servir o ésser esclau és condició trista i dolorosa com ho experimentaven els
hebreus a Egipte. Mentre que servir, ser esclaus del Senyor, pot ser font de goig. La
expressió en el culte ha de ser festiva. Sant Agustí també ho comenta:

«Toda esclavitud es amarga... No temas la esclavitud de aquel Señor...

Gran dicha es ser siervo en esa gran casa... Junto al Señor, la esclavitud es
libre, porque no sirve la necesidad, sino la caridad... Que la caridad te
haga siervo, ya que la verdad te hizo libre».

És molt estrany interpretar l’imperatiu sapigueu. Ell ens ha fet, es refereix a la creació de
l’home en general o a la del Poble en especial? Les dues coses, hi ha mostres de cites
bíbliques referint-se a totes dues hipòtesis.

4.3. Transposició cristiana

Ens fixem en la confessió ell ens va fer. Pau amplia l’horitzó per a que abasti a tots els
homes sense distinció. De totes maneres, en sentit restringit aplicarem la frase a l’Església
com a poble de Déu i ramat de Crist pastor.

També en ell discurs de Joan al capítol 10, Jesús insisteix en aquell aspecte de propietat i
interès:

12
El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i
fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa (Joh 10:12 BCI)
14
Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, (Joh 10:14 BCI)
16
Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la
meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. (Joh 10:16 BCI)

5. SALM 29

5.1. Text
BCI
Psalm 29:1 Salm. Del recull de David. Doneu al Senyor, fills de Déu, doneu al Senyor glòria i
honor;
2
doneu al Senyor la glòria del seu nom. Adoreu el Senyor: s'apareix la seva santedat.
3
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües: el Déu majestuós fa esclatar la tempesta, ve el
Senyor sobre les aigües de l'espai.
4
La veu del Senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa.
5
La veu del Senyor estavella els cedres, estavella el Senyor els cedres del Líban.
6
Fa saltar el Líban com un vedell, i el Sirion, com la cria dels braus.
7
La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc,
8
la veu del Senyor arremolina el desert, arremolina el Senyor el desert de Cadeix.
9
La veu del Senyor arremolina l'alzinar i escorça les boscúries. I al seu palau tot canta: «Glòria!»
10
El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 13

11
Que el Senyor faci poderós el seu poble, que el Senyor el beneeixi amb la pau! (Psa 29:1-11 BCI)

5.2. Gènere literari i estudi global

El salm és un himne al Senyor còsmic. El poeta en comptes d’estimular-se a si mateix o a

l’assemblea interpel·la a uns essers divins. Al final identifica el Déu còsmic amb el Déu
d’Israel.

És interessant l’arrel humana d’una experiència que es repeteix en diverses cultures sense
necessitat de dependència. És típic de l’experiència la polaritat sota la revelació de quelcom
que atrau i intimida, l’home se sent sobrepassat, descobreix en el fenomen natural quelcom
que el transcendeix, se sent desbordat, com absorbit per quelcom que amenaça aniquilar-lo i
promet alhora alliberar-lo. Tot i que la ciència i tècnica hagin avançat aquesta experiència
segueix sent actual.

El poeta tracta de recrear amb la paraula una tempesta viscuda com a teofania. La tempesta
és real, no al·legòrica i porta una càrrega superior de sentit perquè en ella es manifesta un
poder superior. La tempesta suscita fascinació i temor. La tempesta està completament
estilitzada, no buscar impressionar sinó expressar. El poeta selecciona un factor, el tro, i el
multiplica per set, de manera que no treu força, la concentra. Els trons es produeixen de
manera imprevisible.

El tro és so corporal i enèrgic. És una energia que Déu treu per a destrossar. Només al final
sona una resposta viva: el crit humà ¡Glòria!

5.3. Transposició cristiana

Els evangelis presenten Jesús com senyor de la tempesta:

24
Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca.
Però Jesús dormia.
25
Ells van anar a despertar-lo i li deien: «Senyor, salva'ns, que ens enfonsem!»
26
Ell els diu: «Per què sou tan covards, gent de poca fe?» Llavors es va aixecar, va increpar els
vents i l'aigua, i seguí una gran bonança.
27
Aquells homes, admirats, deien: «Qui és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?» (Mat
8:24-27 BCI)

Mateu descriu la mort de Crist en termes de teofania, tremolor de la terra, una gran veu. Són
elements de teofania tempestuosa. Amb recursos narratius i utilitzant el llenguatge simbòlic
de l’Antic Testament, ens diu que la mort de Crist és teofania, manifestació del poder de
Déu.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 14

Autors antics apliquen al salm a la vinguda de l’Esperit Sant, per la teofania en general i per
les flames del foc en particular. D’allà disseccionen el salm aplicant-lo als 7 dons de
l’Esperit Sant

6. SALM 30

6.1. Text
BCI
Psalm 30:1 Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David.
2
Amb quin goig t'exalço, Senyor! M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava i no has permès que se
n'alegrin els enemics.
3
Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili i em vas guarir.
4
Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts; quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.
5
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu, enaltiu-lo recordant que ell és sant.
6
El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l'endemà són crits
de joia.
7
Jo pensava, quan em veia segur: «No cauré mai.»
8
Tu, Senyor, m'afavories i em mantenies en un cim inexpugnable; però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
9
He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu sobirà:
10
«Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa? ¿És la pols que et lloarà, que proclamarà
que ets fidel?
11
Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; ajuda'm, Senyor!»
12
Has mudat en danses els meus planys, m'has tret el dol i m'has vestit de festa.
13
Per això el meu cor et cantarà; no callaré. Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre. (Psa 30:1-13
BCI)

6.2. Gènere literari i estudi global

El salm és una acció de gràcies d’un home que ha sanat d’una malaltia mortal. El salm
recorda la situació perillosa, cita la súplica pronunciada, menciona l’alliberació obtinguda i
desemboca en l’acció de gràcies.

En el salm hi ha un gran nombre d’antítesis en un espai reduït. L’enfrontament brolla de la

oposició vida-mort. L’orant ha tocat conscientment la frontera de la vida i la mort: de
tornada d’aquella frontera tremenda, amb el tremolor de l’última amenaça deixa brollar
impetuós el poema. Primer de tot una exclamació d’alleujament amb una imatge molt eficaç.
Després baixa amb la memòria a aigües més profundes i finalment profunditza més, fins a
arribar a la font pròpia de la culpa. Quan està plenament desfogat conclou amb un propòsit
d’alegria duradora.

El salm no segueix un ordre de fets cronològic, sinó que estableix un moviment ascendent.
Es passa de la mort a la vida, de la malaltia a la salut, de la pena al goig. Moviment
d’alliberament. La mort no ha cantat victòria, el viu cantarà sempre, mentre visqui.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 15

Alhora que l’orant exulta confiat deixa caure dues peces torbadores. L’enemic és el poder de
la mort. La mort no ha triomfat aquesta vegada però sap que vencerà en l’última batalla i que
podrà cantar victòria sobre el salmista.

6.3. Transposició cristiana

En el context de l’Antic Testament el salm no arriba a la resolució ni a plenitud de sentit,

arribarà en el Nou Testament. En Crist ressuscitat les paraules d’esperança s’omplen de
sentit. Déu, al fer-se home, pren totes les polaritats humanes excepte el pecat, inclosa la
mort. L’accepta i lluita contra ella. Crist no gaudeix la mort i per unes hores sembla que la
mort canti la victòria suprema en la història de la humanitat, però en poques hores la mort
haurà d’escoltar: 55
Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? (1Co 15:55

BCI). El Senyor ressuscitat ja no mor, la mor ja no té poder sobre Ell. Crist inverteix el
moviment descendent de la vida a la mort instaurant l’ascendent, de la mort a la vida.

Crist guanya la victòria també per als seus germans els homes. Així com per la seva unió amb
Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida . (1Co 15:22 BCI)

Aquesta és l’esperança cristiana. Crist per primera vegada va poder pronunciar amb tot el
sentit l’últim vers del salm et donaré gràcies per sempre més. Els cristians poden acceptar
com designi de Déu les polaritats humanes fins a la mort i sentir el goig anticipat de la
victòria de la vida sobre la mort.

7. SALM 47

7.1. Text

Psalm 47:1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.
2
Aplaudiu, tots els pobles del món, aclameu Déu amb entusiasme.
3
El Senyor és l'Altíssim, el temible, el gran rei de tota la terra.
4
Sotmet els pobles al nostre guiatge, posa nacions als nostres peus;
5
l'heretat que ell escull per a nosaltres és la glòria de Jacob, el seu estimat. Pausa
6
Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor.
7
Canteu a Déu, canteu-li! Canteu al nostre rei, canteu-li!
8
Déu és rei de tot el món: canteu a Déu un himne!
9
Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat.
10
Els prínceps dels pobles s'uneixen com a poble del Déu d'Abraham, perquè són de Déu els
poderosos de la terra, són d'ell, que és sobirà de tots.
(Psa 47:1-10 BCI)

7.2. Gènere literari i estudi global

La comunitat celebra Jahvé com a rei nacional i universal. És un himne de la reialesa divina.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 16

El poema és coherent i fàcilment intel·ligible per un lector habitual de l’Antic Testament. El

rei puja i se seu al seu tro i els seus súbdits l’aclamen. El rei no és estranger sinó que és de la
nació i aquest rei és Déu amb nom personal, Jahvé. Les aclamacions van acompanyades per
música instrumental. S’anuncien fets gloriosos o benèfics del rei i també els seus títols.

D’entrada sembla un poema clar i coherent però en realitat, alhora, té un context de culte ja
que la descripció que és realista no correspon amb la realitat perquè Déu no participa en
aquells termes.

Universalitat. Els destinataris són tots els pobles del món. El salm els demana un
reconeixement públic i coral, el reconeixement de Jahvé com a Déu Suprem. Aquesta
invitació te molt de desig, és un punt utòpica. El salm reclama per a Jahvé, el Déu nacional
els títols de Déu Suprem i universal.

El salm està composat com per a estar destinat a una cerimònia litúrgica. En quin sentit són
invitats tots els pobles del món? En el salm tenen un pes molt important les expressions de
lloança: aplaudir, aclamar, jubilar, tocar la trompeta, acompanyar. Aquesta abundància
d’elements expressius orienten el salm cap a l’emoció del goig i entusiasme que volen
expressar-se comunitàriament i contagiar tothom. L’ensenyança és mínima, la professió de la
fe queda absorbida pel goig festiu. El reconeixement que els demana el salm a tots els pobles
no és forçat, sinó que és fruit de l’entusiasme.

El títol Altíssim és impressionador per la altura o pel seu poder, respectable per la seva
majestat i d’aquesta manera també expressa que Déu és un rei gran o emperador universal.
Aquell qui és altíssim en el cel és Senyor de la Terra, aquell que està per sobre de tots els
déus, és rei de quants habiten en tota la faç de la terra. Alhora com emperador és digne de
respecte i de fer-se témer.

En aquest salm hi ha un fet excepcional. És l’única vegada que es parla de Déu com que
puja, Déu sempre baixa, aquí ascendeix. El context puntual seria la pujada del poble des
d’Egipte. Pujar és un dels verbs clàssics de l’alliberament conjuntament amb sortir. En la
gran pujada del poble cap a la seva heretat Déu va pujar amb ells. D’aquí surt la paradoxa
que el Déu altíssim ascendeixi.

7.3. Transposició cristiana

La transposició cristiana es recolza en la reialesa i en l’ascensió.

Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 17

La reialesa és un títol poc freqüent en l’Antic Testament i es converteix en un tema central

de la predicació i del missatge de Jesús. El regnat efectiu de Déu s’apropa, arriba, està
present, tots són invitats a reconèixer-lo, rebre’l. En canvi, es estrany que s’atribueixi el títol
de reial a Jesús, només ocorre en moments culminants: els mags, l’entrada triomfal a
Jerusalem, el títol de la creu, l’interrogatori de Pilat. Casi tots els texts diuen rei dels jueus.
Només després de la resurrecció apareixerà el títol Rei de Reis (1 Tim 6,16; 19,16).
L’Apocalipsi explota generosament el tema de la reialesa. El sal 47 doncs, adquireix un nou
relleu i un nou marc. A la reialesa de Déu li correspon la seva universalitat que significa la
vocació de tots els pobles.

El segon punt del salm és l’ascensió que adquireix un realisme nou aplicat a Crist. Tant els
antics comentaristes com la litúrgia estan unànimes en dedicar aquest salm a l’ascensió de
Crist. És una glorificació transcendent que es desenvolupa amb més realisme que una
expressió poètica.

8. SALM 122

8.1. Text

Psalm 122:1 Càntic de pelegrinatge. Referit a David. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la
casa del Senyor!»
2
Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.
3
Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós!
4
És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor, a complir l'aliança d'Israel, a lloar el nom del
Senyor.
5
Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.
6
Augureu la pau a Jerusalem: «Que visquin segurs els qui t'estimen!
7
Que sigui inviolable la pau dels teus murs, la quietud dels teus merlets!»
8
Per amor dels meus germans i els meus amics, deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu!»
9
Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo el benestar (Psa 122:1-9 BCI)

8.2. Gènere literari i estudi global

El salm és un cant a Jerusalem, extret per etimologia popular del material sonor del nom. El
cant inclou una lloança a la ciutat i una petició per ella. La situació està explícita al principi
del salm: uns peregrins arriben a la ciutat, meta del seu viatge físic i espiritual.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 18

El salm presenta 4 repeticions ternàries que presenten així els punts clau del salm:
Jerusalem, Jahvé, casa i pau.

El poeta usa la paronomàsia o explotació de noms com a generatriu poètica, per a extreure
significats. Aquest recurs és molt utilitzat pels autors bíblics. La cultura era oral i auditiva i
els recitadors remarcaven aquets efectes. No buscaven una etimologia científica, sinó que
apel·laven a semblances vives i immediates.

La ciutat de Jerusalem era considerada la ciutat per excel·lència, la ciutat de David,

simplement la Ciutat.

El salm concentra dos moments del pelegrinatge, l’anunci de la partida i l’arribada. Se salta
tot el viatge amb la seva fatiga. Són dos moments de gran alegria.

De la ciutat de Jerusalem destaca la seva bellesa urbana, que el visitant destaca com la seva
impressió al arribar. Jerusalem és la noia bella, quasi la novia de poble. La segona cosa que
destaca és la seva condició de centre cúltic de totes les tribus. Un centre on convergeixen
grups diversos, units per la seva pertinença al Senyor i per l’acció d’una lloança unànime i
unísona. La tercera, és l’administració de la justícia en un tribunal suprem. Donada la
importància de l’activitat judicial en l’ordre social i polític de l’època, s’aprecien dues
qüestions: la funció central de Jerusalem en administrat i consolidar la justícia per a totes les
tribus de la nació (com atribut de la dinastia davídica), i que el culte ha d’anar acompanyat
d’una acció eficaç a favor de la justícia. En conclusió, la imatge de Jerusalem suposa una
nació unificada, amb un centre religiós i polític.

Un altre tema és la pau. La presència del Senyor en una casa garanteix la pau i el benestar.
Els vincles humans de germans en la casa exigeixen i fonamenten la pau

8.3. Transposició cristiana

Jesús porta un missatge de pau que la ciutat de la pau no comprèn. La ciutat renega del seu
destí de pau i dona peu als enemics. Els tribunals de justícia preparen la gran injustícia, per
això no quedarà pedra sobre pedra, que també arribarà al Temple. La ciutat ha fracassat? No,
el nom i el destí se salvaran en una nova clau, quan comencin a designar la nova ciutat, la
Jerusalem celestial. Als últims capítols de l’Apocalipsi culmina el destí de Jerusalem Nomen
omen.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 19

9. SALM 120

9.1. Text
BCI
Psalm 120:1 Càntic de pelegrinatge. Clamo al Senyor en la meva desgràcia, i ell em respon.
2
Allibera'm, Senyor, dels llavis mentiders i de la llengua impostora.
3
Què et donarà el Senyor a mans plenes, llengua impostora?
4
Fletxes esmolades de guerrer i brases de ginesta!
5
Ai de mi, que he de viure a Mèixec, exiliat als campaments de Quedar!
6
Fa massa temps que he de viure amb els qui no volen la pau.
7
Jo sóc home de pau; però, quan parlo amb ells, es decanten per la guerra. (Psa 120:1-7 BCI)

9.2. Gènere literari i estudi global

El salm és una súplica individual, en la qual reconeixem elements clàssics: l’orant explica la
seva desgràcia, denuncia als enemics i expressa o implica la seva confiança en el Senyor. No
hi ha promesa d’acció de gràcies ni s’apel·la a la bondat de Déu.

La situació del text és la residència de l’orant en país estranger, exposat a la hostilitat dels
seus habitants. No se sap si el desterrament és una imatge o correspon a la realitat.

El salm està escrit en clau. L’orant representa a la comunitat jueva habitant entre pobles
hostils. Són víctimes de calumnies i víctimes d’agressions. El que volen i demanen és la pau.

El tema del salm conté dues cares: la persecució amb paraules i l’alternativa de pau o guerra.
La amenaça i agressió de la llegua amb la mentirà té un poder destructiu que tant en aquest
salm com en altres desenvolupa les seves conseqüències: frau en relacions comercials, abús
de confiança, etc. El Senyor castigarà a les llengües impostores i compara aquestes amb
fletxes i foc. Les fletxes enceses de Déu són un càstig adequat per a les llengües impostores
propi de la llei de Talió. L’orant somnia amb la pau inscrita en el nom de Jerusalem, que el
següent salm, el 122, dona resposta.

9.3. Transposició cristiana

La sèptima benaurança diu:

9
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! (Mat 5:9 BCI)

És un títol que sembla desbordar les fronteres de l’Església. Els pacífics actius seran
anomenats fills de Déu. El comiat de Jesús sona de mode semblant:

27
Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. (Joh 14:27 BCI)
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 20

La llengua també ha d’estar per la pau ja que amb la llengua es pot fer guerra.

10. SALM 121

10.1. Text
BCI
Psalm 121:1 Càntic per al pelegrinatge. Alço els ulls a les muntanyes: d'on em vindrà l'ajuda?
2
L'ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
3
Que no deixi relliscar el teu peu ni s'adormi el qui et guarda.
4
El guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila.
5
El Senyor et guarda, el Senyor t'empara al teu costat mateix.
6
De dia el sol no et farà mal ni la lluna de nit.
7
El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida.
8
El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.
(Psa 121:1 BCI)

10.2. Gènere literari i estudi global

És un salm d’expressió de confiança i alhora una exhortació a la confiança. La situació és

genèrica: un home necessitat que busca ajuda i la troba en Déu. En aquest salm però no es
determina quina necessitat té l’orant.

Per la seva composició pot ser una execució litúrgica o un desdoblament intern (l’orant
pregant a Déu). Si és litúrgic és un levita o sacerdot qui respon, sinó és Déu que parla a
l’orant en la seva pregària.

Aquest salm té efectes sonors que només es capten al recitar-los en veu alta. Té polaritats,
repeticions amb ritme refinat.

El salm explica que Déu és el guarda. La vigilància del guarda està remarcada amb quatre
oracions negatives amb contingut positiu. El sentinella exerceix la seva funció sobretot de
nit, i els versets 3 i 4 confereixen aquest to nocturn al poema.

La vigilància protectora es va desdoblant en una sèrie de polaritats que representen la

oscil·lació de l’existència humana: sol i lluna, dia i nit, entrades i sortides, ara i sempre. Sol i
lluna són els senyors del dia i de la nit, poden ser benèfics i també nocius: el sol pot matar
d’insolació i la lluna torna llunàtics. Una ombra única protegeix de tots dos enemics
potencials en les seves zones temporals. Dia i nit són el pols del temps, el seu gir periòdic
quotidià. Són la vigília i el son, el treball i el descans. Són símbols elementals de la vida i la
mort. Entrades i sortides és expressió polar que abasta tota l’activitat humana: sortida del
treball i entrada a casa, empreses començades i concloses, llibertat de moviments. Sortida al
néixer i entrada al morir. El guardià custodia la porta d’entrada i sortida. Ara i sempre
formen la polaritat essencial. El passat ja ha marxat, la protecció s’ha de sentir en el moment
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 21

present del perill i ha d’estar assegurada per al futur. D’una altre manera la tranquil·litat no
és plena i l’esperit s’angoixa pel que pot venir. Aquestes polaritats representen tota la vida
humana. Mentre l’existència de l’home discorre en un anar i venir, Déu vetlla i guarda. El
seu ésser sempre transcendeix i abasta alternances i extrems. L’home pot confiar-se a les
oscil·lacions de la vida perquè el Senyor guarda les oscil·lacions.

10.3. Transposició cristiana

Amb la mort i resurrecció de Jesucrist, la custodia de la vida i la seguretat per sempre entren
en un context nou i es transformen, arribant a la seva plenitud de sentit. La 2 carta als
Tessalonicencs Pau diu que el Senyor és de fiar i que Ell ens guardarà del malvat. Jesús
mateix a l’evangeli de Joan (Jn 17,11-12) explica que Jesús ens protegia mentre estava aquí i
demana al Pare que ens protegeixi per a ser una sola cosa amb el Pare, Fill i Esperit.

11. SALM 15

11.1. Text
BCI
Psalm 15:1 Salm. Del recull de David. Senyor, qui podrà estar-se a casa teva? Qui podrà viure a
la teva muntanya santa?
2
El qui obra honradament, practica la justícia i diu la veritat tal com la pensa.
3
Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant.
4
No compten als seus ulls els descreguts, honora els fidels del Senyor. No es desdiu d'un jurament
onerós,
5
no fia els seus diners a interès ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així, mai no
caurà.
(Psa 15:1 BCI)

11.2. Gènere literari i estudi global

És un salm de litúrgia d’entrada al Temple. Un grup de fidels acudeixen al recinte del

Temple. A la porta són rebuts per un levita expert en la llei, la comitiva, per boca d’un cap,
fa la pregunta ritual qui pot...? i l’encarregar respon amb una llista ètica. Hostatjar-se en el
temple pot simbolitzar la vida d’unió amb Déu responent a una experiència espiritual de
l’orant.

Habitar en el Temple és garantia de estabilitat, que la muntanya santa ofereix a l’existència

humana un fonament ferm.. Habitar en el recinte sagrat no és una decisió profana i
autònoma, sinó que depèn de condicions que posa qui ofereix hostatge. Com si algú
preguntés al propietari de la habitatge les condicions de lloguer. Les condicions són les
següents. El qui procedeix honradament, té un abast ampli i genèric, la gent de conducta
irreprensible. La segona condició és qui practica la justícia, també és genèric. La tercera, qui
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 22

diu la veritat de cor i parla sincerament. La honradesa mental és l’arrel de la sinceritat i la

veritat en el parlar. Primer la ment, després la llengua i finalment l’acció, ja que a la obra
precedeix la paraula i a la paraula el pensament. La quarta condició està formulada
negativament, el qui no usa la llengua per a la calumnia o difamació. La cinquena, qui no fa
mal al proïsme. La sisena, qui no difama o injúria al veí. La sèptima i octava els qui honoren
els fidels del Senyor i no compten als seus ulls els descreguts. No cap la neutralitat, qui vol
hostatjar-se a la casa de l Senyor ha de prendre partit pels amics de Déu, contra els seus
enemics. La novena qui no es desdigui d’un jurament onerós, els juraments s’han de
respectar. La dècima, els qui no fien els diner a interès. Això respon a les lleis promulgades i
inculcades, a normes ètiques, tot i que es formulada en negatiu de fons vol que es presti
generosament que és una virtut reiteradament recomanada. La última condició, els qui no es
venen per a condemnar als innocents, no acceptar suborns. Déu com un Senyor, rep un
foraster a la seva tenda i li assigna una morada en el seu territori als qui compleixen les
condicions.

11.3. Transposició cristiana

La clau està en llegir la muntanya de Sió com a símbol de la nova ciutat, la Església terrestre
i celestial. La carta als Hebreus ens presenta el tabernacle o tenda de Crist, que entra d’una
vegada per totes en el santuari celestial. Hilari diu que la muntanya és el Senyor i pujar-hi és
incorporar-se a Ell.

12. SALM 24

12.1. Text
BCI
Psalm 24:1 Del recull de David. Salm. És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou, el món i tots
els qui l'habiten.
2
Li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals.
3
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se en el seu temple sant?
4
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos ni jura per ganes
d'enganyar.
5
Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva.
6
Aquest és el poble que el cerca: el poble de Jacob, que busca de veure'l. Pausa
7
Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria!
8
Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, valent i poderós, és el Senyor, poderós en el combat.
9
Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria!
10
Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor de l'univers, és aquest el rei de la glòria. Pausa (Psa
24:1-10 BCI)
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 23

12.2. Gènere literari i estudi global

És un salm litúrgic d’entrada al Temple que acompanya al salm 15. Es reconstrueix una
acció litúrgica en la qual encaixen les dades del salm: la introducció hímnica, el doble
diàleg, la presentació del grup, l’entrada del Senyor.

El salm està relacionat amb 2 Sm 6:

13
Quan els portants de l'arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un
moltó. (2Sa 6:13 BCI)
15
Ell i tota la gent d'Israel acompanyaven l'arca del Senyor enmig d'aclamacions i al so dels corns.
(2Sa 6:15 BCI)

Aquestes cites donen la clau d’explicació del salm. L’arca és signe de la presència del
Senyor, llavors, el Senyor avança per a entrar. El salm pot ser, en sentit històric, com un
himne d’una festa fundacional o més tardana que intenta commemorar 2 Sm 6. L’himne és
un cant de victòria i com a tal queda disponible per a qualsevol ocasió semblant.

El salm té una visió universal de l’escenari, no distingeix ni territoris ni pobles. Déu domina
tota la terra.

Els homes al fundar una ciutat busquen el lloc idoni, terreny sòlid per a cimentar-se. El més
admirable de la fundació de Déu és que cimenta la terra sobre l’inestable oceà. Déu funda la
terra així i és Senyor d’ella, per això hi ha una elecció i universalitat.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? El salm contesta amb qualitats ètico-religioses i en
la cerca de Déu. Això s’ajunta en romandre innocent que és l’autèntica cerca de Déu. Qui
tingui el cor sincer i les mans sense culpa, mans i cor formen un conjunt que inclou tota
classe d’accions, pensaments i desitjos.

El segon diàleg del salm adopta un to ritual i solemne, marcat per la repetició amb canvis
minúsculs. Usa en clau dramàtica el símbol de les portes, d’unes portes personificades que
poden resistir, oposar-se o rebre una ordre concloent i definitiva. Les portes són símbol de
domini i poder, cal obrir-les dòcilment en actitud de reconeixement i entrega.

12.3. Transposició cristiana

A 1 Cor 10,26, Pau cita el primer vers per a justificar la llibertat cristiana. D’altre banda, la
tradició antiga i la litúrgia apliquen aquest salm a l’ascensió de Crist gloriós utilitzant el
símbol espacial de pujar i entrar en el cel com a vencedor. Això, per alguns, dona lloc a
composar escenes fantàstiques d’aquesta pujada celestial amb una carga simbòlica
interessant.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 24

13. SALM 49

13.1. Text
BCI
Psalm 49:1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. Salm.
2
Escolteu això, tots els pobles, estigueu atents, habitants del món,
3
gent noble i gent senzilla, pobres i rics.
4
Us diré unes paraules assenyades, unes reflexions que he pensat madurament.
5
Fixo l'atenció en un cas que m'intriga, exposo el meu enigma al so de la lira:
6
Per què he de tenir por en dies dolents, quan m'envolta la malícia dels perversos?
7
Ells es refien de la seva fortuna, es glorien de la seva gran riquesa.
8
Quin home en podrà redimir un altre i pagar a Déu el seu rescat?
9
Ni que ofereixi un preu molt alt, s'acabarà per sempre més la seva vida:
10
no comprarà el dret de viure sempre i escapar-se de la mort.
11
Veurà com moren els savis, com se'n van els necis i els ignorants, i abandonen als altres la
fortuna:
12
les tombes seran la seva casa per sempre, s'hi estaran segles i segles, ni que els terrenys conservin
els seus noms.
13
L'home no dura en els honors, s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.
14
Aquesta és la sort dels qui viuen refiats, la fi dels qui parlen satisfets: Pausa
15
s'aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor. L'endemà els
dominaran els justos, en aquell país se'ls desfiguraran les faccions: on seran llavors els seus palaus?
16
Però a mi, Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts per prendre'm amb ell.
Pausa
17
No et preocupis si un home s'enriqueix i acumula una fortuna a casa seva:
18
quan es mori no s'endurà res, no el seguiran les seves riqueses.
19
Ni que en vida se sentís feliç quan li deien: «Tots t'alaben per la teva sort!»,
20
acabarà reunint-se amb els seus pares, que no veuran mai més la llum.
21
L'home que viu en els honors i no entén res, s'assembla al bestiar, de qui no es parla més. (Psa
49:1-21 BCI)

13.2. Gènere literari i estudi global

És un salm sapiencial que comença convocant tots els pobles, tots els habitants del món.
L’autor com a mestre de seny es considera posseïdor d’una ensenyança que ateny a tothom.
D’on treu l’autor una doctrina tant important i universal? És una reflexió que s’inscriu en la
tradició sapiencial. L’ensenyança fonamental té també un accent profètic, el mestre
amonesta als rics que no es facin il·lusions ja que el bé més preciós és la vida i la riquesa no
és suficient per a assegurar-la. El factor comú a tots els homes, que els iguala a tots és la
mort. Davant la mort queden abolides les diferencies i anul·lades les il·lusions. D’aquesta
manera, avisa als prudents i als rics confiats en les seves riqueses i habilitats. En veritat, el
tema de fons més greu del salm és la confiança en la riquesa i no en Déu.

Un home no pot pagar a Déu un rescat per la seva vida, per a assegurar-se l’existència, però
Déu ens rescata. Aquí està l’enigma, la convicció personal i l’experiència profunda que el
mestre vol comunicar. Per això, no cal témer. La vida humana val molt més que totes les
riqueses. El destí universal es pot superar, l’autor no sap com, només sap la causa: Déu. El
que no pot l’home, ho pot Déu, el poder de Déu vencerà la mort.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 25

Tot i que el salm sembla adreçat als rics, en realitat és adreçat a tothom, especialment als
rics. Els rics no s’han de confiar i els pobres no han de témer, tots han de confiar només en
Déu i no témer. Ja que la base de la confiança d’un home defineix la seva conducta i el seu
destí.

Els qui no entenen són uns inconscients, són ignorants i necis i no entenen l’enigma. La
riquesa no els ha servit per a comprendre sinó tot el contrari, els ha portat a la ceguera o a
l’engany intel·lectual. Un home que no raona no és racional, per molt que posseeixi, és com
una bèstia.

13.3. Transposició cristiana

Aquest salm té una gran relació amb el Nou Testament. Ningú pot rescatar-se, ni pagant,
però Déu rescata la meva vida prenent-me del domini de la mort

26
Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la
seva vida? (Mat 16:26 BCI)
28
com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a
rescat per tothom.» (Mat 20:28 BCI)

A la legislació hebrea un animal es pot rescatar amb un altre. L’home com animal és rescatat
per Jesús que es presenta com a home i ve a entregar-se com a rescat universal, per a tots.
Rescat de conducta i rescat de la mort, que és el tema del salm. La condició de fills de Déu
és inconciliable amb la esclavitud, i menys amb l’esclavitud de la mort, Déu ens rescata ja
que l’home no es pot rescatar a si mateix. D’aquesta manera l’enigma del salm queda resolt,
Jesús rescata i el Pare allibera els seus fills per l’acció vivificant de l’Esperit Sant. Per tant,
si el rescat el paga un altre, l’home no pot gloriar-se com els rics.

Als evangelis es parla de les riqueses. Per exemple, el jove ric i el ric neci. Es poden treure
moltes ensenyances de fons les quals estan molt relacionades també amb aquest salm.

14. SALM 80

14.1. Text

Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Testimoni del recull d'Assaf. Salm.
2 Pastor d'Israel, escolta, tu que guies els de Josep com un ramat, tu que tens querubins per carrossa,
3 resplendeix davant d'Efraïm, de Benjamí i de Manassès. Desvetlla el teu poder, vine a salvar-nos.
4 Déu de l'univers, renova'ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats.
5 Senyor, Déu de l'univers, fins quan estaràs irritat mentre el teu poble et suplica?
6 Ha de menjar amb llàgrimes el pa, ha de beure a glops els seus plors.
7 Ens has deixat a les disputes dels veïns; els enemics es riuen de nosaltres.
8 Déu de l'univers, renova'ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats.
9 Un cep vas portar d'Egipte; per plantar-lo, tragueres els nadius.
10 Li havies deixat el terreny net, va arrelar-hi, va omplir tot el país.
11 La seva ombra va cobrir les muntanyes, els seus sarments, els cedres més alts;
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 26

12 els seus rebrots van créixer fins al mar, els seus plançons, fins al Gran Riu.
13 Com és que has derrocat la seva tanca perquè en culli el fruit qualsevol vianant?
14 Hi entren els senglars a devastar-lo i els animals salvatges el brostegen.
15 Déu de l'univers, torna, gira els teus ulls des del cel, vine a visitar aquest cep,
16 el rebrot que havies plantat, el plançó que havies enfortit.
17 Una mirada teva d'amenaça, i ni rastre quedarà dels qui el tallen i el cremen.
18 Que la teva mà reposi sobre l'home que serà el teu braç dret, el fill d'home a qui tu dónes la
força.
19 No ens apartarem mai més de tu; guarda'ns la vida i invocarem el teu nom.
20 Senyor, Déu de l'univers, renova'ns, fes-nos veure la claror de la teva mirada i serem salvats

14.2. Gènere literari

El salm és una súplica amb els components clàssics. Es descriu la desgràcia present en
contrast amb la benaurança passada, l’acció de l’enemic, la petició d’auxili per a la
comunitat i de càstig per a l’enemic i la promesa

14.3. Estudi global

La situació genèrica és un desastre nacional militar. El poema utilitza noms i títols

emblemàtics, transforma els successos en imatges i dona peu a identificacions raonades.

El Senyor és invocat com Pastor d’Israel que guia a Josep com un ramat i protegeix el poble
en els perills tal i com ho havia fet en el desert. No obstant, ara sembla absent i els enemics
es burlen. L’orant invoca al Senyor procurant treure Déu d’aquesta actitud indiferent per a
que torni a ser pastor i defensi el seu poble.

És un salm que va acompanyat de confiança, en aquest marc trobem la imatge de la vinya.

La vinya encarna Israel il·lustrant dues dimensions fonamentals: que ha estat plantada per
Déu, això significa l’amor de Déu, el do i la gràcia; i que exigeix el treball diari del
camperol, gràcies al qual produeix raïm que pot donar vi i conseqüentment simbolitza la
resposta humana, el compromís personal i el fruit de les obres justes.

El salm remet a les etapes inicials d’Israel, a les seves arrels i a l’experiència d’Egipte i la
terra promesa. Aquesta resplendor ha passat. El salm recorda que sobre la vinya de Déu va
haver patiment i esdevingué una prova dura, enderrocant la cerca que protegia la vinya i va
ser sacsejada. Llavors neix la súplica a Déu per a que torni a defensar les víctimes. Així
s’obre una esperança de colors messiànica. Per a que el rostre del Senyor brilli de nou, és
necessari que Israel es converteixi, amb la fidelitat, l’oració, tornant a Déu salvador, i el
salmista ho expressa en el verset 19 no ens allunyarem mai més de vós.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 27

14.4. Transposició cristiana

El rostre de Déu entre els homes és Jesús. Jn 14,9 qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare. La
transfiguració és una antelació de la resurrecció gloriosa i ara aquesta glòria de Déu es
manifesta en l’evangeli.

Un cop assegurada la lectura cristològica, és fàcil la lectura i meditació eclesiològica del

salm. L’Església el recita en temps de persecució sabent que la fortalesa li ve del Senyor.
Precisament perquè el Pare glorifica el Fill, podem nosaltres no apartar-nos d’Ell, perquè Ell
ens dóna la vida, nosaltres podem invocar el seu nom o portar-lo com cristians.

15. SALM 62

15.1. Text

Psalm 62:1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.
2
Només en Déu reposa la meva ànima, d'ell em ve la salvació.
3
Només ell és la roca que em salva, el castell on em trobo segur.
4
Fins quan us llançareu contra un home vosaltres, tots junts, per enderrocar-lo, com una muralla a
punt de caure, com una tàpia que s'esfondra?
5
Sols pensen com podran enganyar, com podran tirar-me a terra; mentre beneeixen amb la boca,
maleeixen dintre seu. Pausa
6
Reposa només en Déu, ànima meva; d'ell em ve tota esperança.
7
Només ell és la roca que em salva, el castell on em trobo segur.
8
En Déu tinc la salvació i la glòria, és la meva roca inexpugnable; trobo en Déu el meu refugi.
9
Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d'ell el vostre cor: Déu és el nostre
refugi. Pausa
10
La gent senzilla són com el fum, i els nobles són només aparença: tots plegats a les balances no
pesen més que el vent.
11
No us refieu de guanys injustos, no us il·lusioneu amb béns robats. Si augmentàveu les riqueses,
no hi poseu el cor.
12
Déu ha parlat, i jo he entès dues coses: que de Déu és el poder
13
i que l'amor és del Senyor; i que tu pagues a cadascú segons les seves obres. (Psa 62:1-13 BCI)

15.2. Gènere literari

El salm és una professió de confiança només en Déu, ampliat amb una reflexió sobre els
motius d’aquesta confiança tot invitant a l’orant a confiar.

15.3. Estudi global

La professió de la confiança es realitza en un moment dramàtic d’amenaça, que fa entrar a

l’horitzó un grup anònim d’agressors que confien en coses vanes. L’orant domina la situació
i es relaciona amb tots. Amb Déu, amb qui l’orant te un tracte personal, es comunica amb
Déu. Amb ell mateix, ja que l’orant es desdobla en un diàleg interior. Amb els dos grups
d’agressors. Del diàleg interior interpel·la als agressors fins que Déu envaeix com un tu la
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 28

consciència de l’orant i per ella domina la situació, no li han sigut suficients les reflexions de
la seva experiència.

La confiança implica una concepció metafísica de l’existència humana. L’orant descobreix

en l’home una mentida radical, que no només diu mentides sinó que és mentida, perquè els
homes semblen ser però no tenen consistència. La mentida vicia la convivència social de
l’home que és constitutiva de la seva existència. L’home cerca punts de recolzament per a la
seva vida, te por. Construeix estructures de dignitat o poder per a resguardar-se. Es recolza
en l’opressió, la riquesa justa o injusta. També els oprimits són dèbils. L’home no és sinó
que es fa per la llibertat i la responsabilitat. L’orant no te suficient amb abandonar-se a si
mateix, Déu és l’únic punt de recolzament, és roca, salvació, refugi. En Ell podem confiar,
per a Ell hem de reservar el cor.

15.4. Transposició cristiana

El sermó de la muntanya parla contra la confiança en les riqueses: no podeu servir a dos
senyors, només en Déu hem de posar la confiança. 1 Tim 6,17:

17
Recomana als rics d'aquest món que no siguin orgullosos i que no confiïn en riqueses fugisseres,
sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; (1Ti 6:17 BCI)

16. SALM 42-43

16.1. Text

Psalm 42:1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.
2 Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua, també em deleixo jo per tu, Déu meu.
3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré anar a veure Déu cara a cara?
4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora em diuen: «On és el teu Déu?»
5 Jo esplaio el meu cor apenat recordant quan anava en processó cap a la casa de Déu, enmig d'un
aplec festiu, amb crits d'alegria i de lloança.
6 Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! Jo et tornaré a
lloar, salvador meu i Déu meu.
7 Tot jo em sento aclaparat, quan em recordo de tu des del país del Jordà, des de l'Hermon, des de la
muntanya de Missar.
8 Cada aiguat en crida un altre, quan les fonts del cel ragen i bramulen: tots els rompents de les
onades han passat per sobre meu.
9 Que el Senyor confirmi cada dia l'amor que em té. I cada nit li adreçaré el meu cant, faré una
pregària al Déu que m'és vida.
10 I diré a Déu, la meva roca: «Per què t'oblides de mi? Per què he d'anar de dol pertot arreu, seguit
de prop per l'enemic?»
11 Veient ferit el meu cos, els adversaris m'escarneixen, i a tota hora em diuen: «On és el teu Déu?»
12 Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! Jo et tornaré a
lloar, salvador meu i Déu meu.

Psalm 43:1 Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent infidel; allibera'm de
l'home pervers i traïdor.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 29

2 Déu meu, tu ets el meu baluard. Per què em rebutges? Per què he d'anar de dol pertot arreu, seguit
de prop per l'enemic?
3 Envia'm la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya santa, al lloc on
resideixes.
4 I m'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria. Jo et lloaré amb la cítara, oh Déu, Déu
meu.
5 Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! Jo et tornaré a
lloar, salvador meu i Déu meu. (Psa 42:1-5 BCI)

16.2. Gènere literari

El salm és una súplica individual. És una peça d’interpel·lació a Déu per a que socorri a
l’orant. Els motius bàsics són la necessitat de l’orant i la bondat del suplicat.

16.3. Estudi global

L’estructura del salm està marcada per una triple repetició de la tornada. Aquesta repetició és
sense sentit, en funció del context pot canviar la tonalitat i intensitat.

A més de la tornada periòdica, hi ha dues repeticions que enllacen les parts en 42,4 i 42,11,
la pregunta dels adversaris em 42,10 i 43,2, la reflexió de l’orant.

A part de la llum i la veritat com a missatgers, hi ha una imatge que domina el poema:
l’aigua com vida (1a estrofa). Una cérvola busca desesperadament aigua. En la cerca ansiosa
el poeta projecta el seu estat d’ànim, es descobreix a si mateix buscant Déu. L’aigua és vida
de l’animal la fe és la vida per a l’home. La cerca de Déu es poetitza d’instint elemental de
conservació. Equipara set amb fe, la fe és una funció vital elemental. L’ànima del poeta
devorada per una set animal de Déu, la seva aigua, la seva vida, és com comença el salm.

El salm fa un diàleg amb un mateix, es veu en la tornada i a les preguntes de burla dels rivals
(42,4.11). El diàleg interior és expressió del drama intern. Domina la nostàlgia i desànim
per l’absència de Déu, i aquest és el mode de presència de Déu en el salm: l’absència sentida
que causa ànsia i dolor. A més, les burles dels enemics fan que la sensació d’absència
augmenti. Així, passant per la nit obscura de l’absència, arribarà amb força l’encontre final
amb Déu. Es pot dir que Déu es comunica més intensament fent sentir la seva absència i ,
poc a poc, va creixent la confiança i l’esperança.

Entre la 1a i la 3a estrofa hi ha un canvi emocional provocat per una veu interna que s’ha fet
sentir primer en forma de set i després en forma d’exhortació a si mateix. Déu era present en
aquesta veu. La llum i la veritat que en la 3a estrofa comuniquen la victòria ja estaven
actuant en l’orant. La llum estava ofuscada i la veritat vetllada, i no obstant quelcom
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 30

il·luminava tènuement l’interior de l’orant, quelcom testimoniava la proximitat de Déu i la

certesa de l’esperança.

16.4. Transposició cristiana

El temple material, com mitjancer de la presència divina, ha quedat relativitzat, ja que Déu
Pare està definitivament present en Jesucrist. Aquesta presència es concreta en els
sagraments, en la litúrgia, en la pregària de l’Església, en la Paraula. Tot i així, Déu no està
sempre a la nostra disposició, en la vida cristiana hi ha temps d’absència sentida, nit obscura,
que Déu permet per a corregir la falsa idea de Déu, per a purificar i excitar el desig. La
polaritat presència-absència és pròpia de la nostre situació. El cristià té un cita amb Déu en
el futur. Parusia significa presència, i és l’últim acte pendent.

17. SALM 23

17.1. Text

Psalm 23:1 Salm del recull de David. El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
2 Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua,
3 i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom;
4 ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i
el teu bastó em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix enfront dels enemics; m'has ungit el cap amb perfums, omples a
vessar la meva copa.
6 Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa
del Senyor. (Psa 23:1-6 BCI)

17.2. Gènere literari

Aquest salm és un salm de confiança. Salm on l’innocent és injustament acusat. El salm

reflexa clarament la confiança segura i serena i l’actitud de l’home que busca corroborar la
seva confiança en crisis.

17.3. Estudi global

El salm 23 és un dels preferits del salteri per raons teològiques i culturals. A l’Antic
Testament la popularitat li ve de la figura de David el rei pastor, al Nou Testament per la
imatge del bon pastor. És un salm molt ric i senzill. Senzill perquè no elabora un teixit de
relacions o pluralitat de plans. Ric, perquè amb dues imatges comprimeix un nombre
inesperat de símbols elementals.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 31

Al centre del salm (4b) per la forma i contingut expressa l’emoció central “tu ets amb mi”.
És la clau per a entendre el Senyor és el meu pastor, ho és precisament perquè està amb mi.

La imatge del pastor s’inscriu en les relacions de l’home amb l’animal, relacions d’hostilitat,
quan l’home refusa l’atac de la fera o quan caça l’animal fugitiu, relacions de domini i
amistat amb l’animal domesticat. L’animal domesticat està en cert grau humanitzat, es de
casa, correlativament, l’home pot tornar-se ferotge. Al utilitzar la imatge de l’animal
domesticat per a representar les seves relacions amb Déu, l’home humanitza les seves
tendències ferotges i s’ofereix domesticat a la guia de Déu.

El verd de la gespa amb una font per a reposar, el tombar-se, el recobrar les forces és clau.
Les ovelles en aquest oasis es tomben, veuen aigua i senten les forces recobrades. Després es
posen en camí i el pastor, que les coneix, les guia i evita que s’extraviïn. Quan esdevé
l’obscuritat les ovelles amb poc sentit d’orientació i incapaces de veure el pastor obeeixen
les senyals de so i de tacte del cop lleuger de la vara que encamina a les que es desvien,
incita les que es retarden, mentre el cop rítmic de la vara sobre les pedres certifica una
presència coneguda i tranquil·litzadora. L’autor no parla de les ovelles sinó de si mateix en
la imatge de les ovelles. Tota aquesta potència simbòlica no s’esgota.

En l’últim vers passa a primer pla la figura de Déu. La bondat i lleialtat són qualitats del
Senyor personificades, que les veiem en el bon pastor. Aquest els porta a la casa del Senyor
que és una morada duradora, per tota la vida. El poema acaba amb una tensió no resolta,
com si una i altre vegada es tornés a començar, com si el salm s’hagués de repetir tota la
vida, coexisteix sempre, tota la vida, el camí àrid i la morada.

17.4. Transposició cristiana

El Nou Testament ofereix varies dades inequívoques. Jn 10,1-18 identifica Crist com el bon
o autèntic pastor. En la primera carta de Pere es sintetitza la cristologia amb la cristologia:

25
Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor i guardià. (1Pe
2:25 BCI)
2
pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat,
per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament;
3
no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat.
4
Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona immarcescible de la glòria. (1Pe 5:2-4
BCI)

L’Església és el sagrament fonamental, és el ramat en camí, acompanyada per la bondat i

lleialtat de Déu fins arribar definitivament a la casa del Pare. En aquest camí, els sagraments
la conforten: aigua que fa reviure, pa i copa de la Eucaristia, la unció.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 32

BIBLIOGRAFIA

SCHÖKEL, LUIS ALONSO – CARNITI, CECILIA, SALMOS I i II. Traducción, introducciones i

comentario, Estella (Navarra): Verbo Divino 1992.

Tot el treball s’ha realitzat a partir d’aquest llibre i de experiències espirituals i de pregària
que l’alumne ha tret fruit del diàleg amb els salms, sobretot a través d’aquest treball i de les
consideracions prèvies del manual que ha seguit.
Anàlisi i comentari d’un conjunt de salms Pàg. 33