Bisbe auxiliar de Barcelona Cant d’entrada Glòria Poble de Déu, poble en marxa, Glòria a Déu a dalt del cel, junts fem camí. Poble de Déu, i a la terra pau als homes Església que avança, el regne que estima el Senyor. ja és aquí (bis) Us lloem, us beneïm, us 1. Camina al llarg del temps, adorem, travessa mars pregons, tan us glorifiquem, us donem lluny sovint els seus pastors, gràcies tan a prop d'ell el Crist per la vostra immensa glòria, lluminós. És barca, és vela, és Senyor Déu, Rei celestial, signe i és combat. Poble mogut Déu i Pare omnipotent. per l'Esperit, és Poble que canta la vida! Senyor, Fill unigènit, Jesucrist, Senyor Déu, Anyell de Déu, 2. En lluita per la pau, som veu Fill del Pare, dels sense veu, que és fosc vós que lleveu el pecat del món, sovint nostre dolor, que és tingueu pietat de nosaltres. dolç el gest de germanor. Som força, som vida, som llum, som Vós que lleveu el pecat del món, amor. Poble mogut per acolliu la nostra súplica. l'Esperit, som Poble que estima Vós, que seieu a la dreta del la vida! Pare, tingueu pietat de nosaltres. 3. Arrelats allà on som, oberts a tot el món, enfront del mal Perquè vós sou l’únic Sant, tan impotents, el Crist en creu vós l’únic Senyor, ens fa valents. Som lluita, som vós l’únic Altíssim, Jesucrist, denúncia, som pau, som amb l’Esperit Sant, amistat. Poble mogut per en la glòria de Déu Pare. Amén. l'Esperit, som Poble que dóna la vida! Salm Ubi Caritas Señor, instrúyeme en tus sendas Final
Ofertori Oh màrtirs del Crist! Sou foc i
embranzida; no hi ha amor Ave Maria de Schubert més gran que donar la vida.
Pau 1. Lloem Crist Senyor que us
féu triomfar; fins per qui us occí Da pacem, Domine vau saber pregar. Comunió 2. Lloem Crist Senyor pel qual 1. Tú has venido a la orilla tot reneix; quan es rega amb No has buscado a sabios ni a ricos sang la fe augmenta i creix. Tan solo quieres que yo te siga 3. Lloem Crist Senyor que venç Señor, me has mirado a los ojos amb la creu; els qui heu mort Sonriendo, has dicho mi nombre per Ell, d’Ell amb goig viureu. En la arena, he dejado mi barca Junto a ti, buscaré otro mar Sortida 2. Tú sabes bien lo que tengo En mi barca, no hay oro ni espadas Canticorum jubilo Tan solo redes y mi trabajo
3. Tú necesitas mis manos
Mi cansancio que a otros descanse Amor que quiera seguir amando
4. Tú pescador de otros mares
Ansia entera de almas que esperan Amigo bueno que así me llamas ¿Quién fue San Sebastián?
En los inicios del siglo IV (año 304) de nuestra era
cristiana, hubo un soldado romano valiente y de grandes cualidades llamado Sebastián, a quien los emperadores Diocleciano y Maximiano pusieron al frente de la guardia imperial.
Ellos no conocían su condición de cristiano, pero su
responsabilidad le permitió prestar incontables ayudas a los cristianos acinados en las cárceles romanas: entraba en los subterráneos de las catacumbas y allí compartía la caridad y animaba a sus hermanos a seguir el ejemplo de Jesucristo. Sebastián defendía los valores del Dios único y verdadero Salvador de la humanidad; rechazaba el culto a los dioses romanos que imponía el emperador.
Sus reiterados auxilios a los cristianos cautivos fueron
descubiertos y denunciado al emperador Maximiano. En un sumario judicial, ante su inquebrantable confesión de fe en Jesucristo, fue condenado a morir atado a un árbol y acribillado por saetas.
Este es nuestro mártir y patrón que hoy festejamos.
Dispongámonos ahora a celebrar esta Eucaristía con buen ánimo de fe y festividad.