75 |

Revista Catalana de Pedagogia

Vol. 10 2016, 75-93

ISSN (edici electrnica): 2013-9594

Escola i territori: les ZER a Catalunya

School and territory: rural school zones in Catalonia

Montserrat Sol i Huguet

Mestra de Primria i Mster en Educaci Inclusiva. Facultat dEducaci, Traducci i
Cincies Humanes. Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. A/e:
montserrat.sole@uvic.cat

Resum
Actualment, i des de fa uns quants anys, el Secretariat dEscola Rural de Catalunya
(SERC) es comena a plantejar el debat sobre la zona escolar rural (ZER) a causa, en
part, del sentit que avui en dia es pugui donar a aquest tipus dorganitzaci. En larticle
que es mostra a continuaci, shi pretn conixer quina ha estat levoluci de la ZER
per comenar a obrir nous fronts destudi encaminats cap al debat que es planteja el
SERC sobre el sentit actual de la ZER. En primer lloc, es duu a terme una sntesi
histrica de lescola rural durant el segle XX que permet saber el motiu de la creaci de
la ZER. En segon lloc, i partint del sentiment i de la necessitat que va donar lloc a la
creaci daquesta, es presenten les quinze primeres ZER de Catalunya explicant de
manera detallada quina ha estat levoluci de cada una delles, des dels seus inicis fins
al dia davui. Finalment, sanalitza aquesta evoluci per poder conixer el motiu dels
canvis que hagin pogut esdevenir al llarg daquest temps i com aquests poden haver
modificat el sentit inicial de la ZER.

Paraules clau
Zona escolar rural, poltiques educatives, organitzaci, demografia.

Abstract
For some years now, the Rural School Secretariat of Catalonia (SERC in Catalan, an
organization grouping all the rural schools in Catalonia) has been giving serious
thought to the e concept of rural school zone (ZER, in Catalan), due to the
importance that is now given to this type of organization. In this article we seek to
 | 76

describe the rural school zones evolution in order to expand the fields of study in
connection with the debate that SERC proposes about the real meaning of having ZERs
at present. In order to do that, first we make a summary of the historical tendencies of
the rural schools throughout the 20th century, which provides us with the real reason
why rural schools were created. Secondly, and taking into account the sentimental
motivations and the needs that led to its creation, the first fifteen Catalan ZERs are
presented, explaining in detail the evolution of each one from its beginning up to the
present. Finally, an analysis is made of this progress so as to determine the reasons for
the changes that may have occurred throughout this period of time and how they may
have modified the initial meaning of ZERs.

Keywords
Rural schools, education policies, organization, demography.

Introducci
Larticle pretn descriure, analitzar i interpretar levoluci de lescola rural1 i de
lorganitzaci de la ZER per poder conixer quins canvis shan esdevingut i donar la
possibilitat dobrir nous fronts destudi enfocats cap al sentit de la ZER i els nous
significats que aquesta pot tenir. Per aquest motiu, es fixa latenci en el mode
principal dorganitzaci de lescola rural el qual, des del final dels anys vuitanta i
principi dels anys noranta fins al dia davui, s el de la zona escolar rural (ZER).
Actualment, per, i des de fa uns quants anys, des del Secretariat dEscola Rural de
Catalunya (SERC), organitzaci formada per un grup de mestres que treballen a lescola
rural i per aquesta, es planteja aquesta organitzaci com una qesti a debatre.
Algunes de les inquietuds que comencen a sorgir al voltant daquest mbit fan
referncia al sentit que va tenir en un moment determinat i com sentn ara la ZER.
Per introduir lestudi, s important contextualitzar i conixer la histria de lescola
rural al llarg del segle XX, ja que permet entendre el motiu pel qual es van crear les ZER
i el que va significar desprs de la transici i ja en democrcia al final dels anys setanta
principis dels vuitanta.
Seguidament, partint de la creaci de la ZER i del sentiment i la necessitat que van
donar lloc a aquesta, es presenten les quinze primeres ZER que van sorgir tot fent un
estudi de levoluci daquestes, des dels seus inicis fins avui. Finalment, sanalitza
levoluci de les primeres quinze ZER per poder comenar a obrir nous fronts destudi
enfocats cap al debat que es planteja el SERC sobre el sentit actual de la ZER i els nous
significats que aquesta pot tenir.
Durant la realitzaci de lestudi sobre la histria de lescola rural i levoluci de les
quinze primeres ZER, han sigut diverses les tcniques utilitzades. Per una banda, sha
dut a terme una anlisi de documents: referncies bibliogrfiques rellevants
relacionades amb la histria de lescola rural, les webs i blocs de les escoles rurals i les
ZER per conixer la seva prpia histria i, finalment, documents del SERC que
proporcionen informaci sobre la temtica destudi. Per altra banda, shan fet
entrevistes telefniques a diferents docents de les ZER per poder verificar les dades
77 |

obtingudes. Seguidament, tamb shan realitzat consultes puntuals a linformant Joan

Llus Tous,2 tot un referent de lescola rural. Finalment, sha fet s de lInstitut
dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) per conixer levoluci demogrfica de cada
comarca concreta de les diferents ZER, per veure les possibles influncies en levoluci
de la ZER.

Breu reps sobre la histria de lescola rural. De la Segona Repblica al franquisme

Lany 1931, amb larribada del rgim republic, com esmenta Soler (2007) es comena
a apostar per les escoles de poble. La poltica educativa era una de les prioritats
daquest nou govern i va ser en aquell moment quan van optar per dur a terme una
gran inversi en les escoles rurals. Aquest fet no noms va ser produt per conquistar
el poble i aconseguir que aquelles persones, que encara tenien un pensament ms
conservador, evolucionessin cap a un pensament ms democrtic, sin que tamb ve
donat per la necessitat de lluitar contra lanalfabetisme i aconseguir, en conseqncia,
un increment de lescolaritzaci. Consideraven les escoles, com a centre intellectual,
font de la cultura i del saber, per aix creien que era tan necessari conservar i millorar,
no noms les escoles urbanes, sin tamb les rurals. Aix doncs, es va invertir en la
construcci de nous edificis i en la reorientaci de les poltiques educatives que
afectaven levoluci de lescola rural. Els pedagogs republicans creien oport dur a
terme una escola enfocada cap a lensenyament ms rural amb lobjectiu de millorar la
mateixa escola i el poble. Per poder dur a terme aquest canvi, era necessari, per una
banda, adequar els plans destudi a les necessitats del medi rural. Per laltra, calia
oferir als mestres una formaci ms amplia i continuada, que permets la bona
adequaci daquests en el mn rural i possibilits dur a terme un bon ensenyament
aprofitant tot lentorn que lenvoltava. Finalment, es creia necessari crear una nova
organitzaci de la xarxa descoles rurals.
Lesclat de la Guerra Civil i la posterior derrota del Govern republic, que va donar peu
a un nou rgim, el Franquisme, va provocar lenderrocament del projecte educatiu que
shavia construt fins aleshores. Com explica Feu (2005, p. 65) lescola durant el rgim
franquista es va caracteritzar per ls exclusiu de la llengua castellana, per la separaci
de sexes, per una educaci diferenciada i sexista, per lestabliment dun ensenyament
autoritari i disciplinat, pel foment duna actitud passiva dels alumnes, per la instauraci
dun ensenyament llibresc i allunyat dels interessos dels infants, etc.. En aquella
poca tamb es van prohibir les escoles dadults, es van fer fora tots aquells mestres
que havien servit al Govern republic i lensenyament que es duia a terme estava
totalment regit per la utilitzaci de llibres de text prviament escollits pel mateix
govern. En definitiva, la poltica educativa va passar a ser restrictiva, prohibitiva i
controladora, allunyada totalment del parlamentarisme, la democrcia i el lacisme
que havia promogut el rgim republic.
El nou rgim, com esmenta Feu (2005), va decidir tancar algunes escoles pbliques que
poguessin tenir una forta relaci amb lantic rgim i tamb va decidir abandonar les
construccions, tant si estaven en procs com si estaven gaireb acabades, de les noves
escoles que crearen, abans i durant la guerra, el Govern republic. De fet, els nics
centres que van sobreviure van ser aquells que existien abans de la guerra i que es van
posicionar i savenien a les disposicions del nou rgim. Noms un nombre molt redut
 | 78

descoles rurals van poder seguir obertes, esquivant algunes de les noves lleis
imposades pel nou rgim. Aquestes eren les que es trobaven allunyades o de difcil
accs per a les administracions poltiques.
Lescola rural, a part de patir totes les conseqncies del nou rgim que shan estat
esmentant fins ara, tamb es va veure afectada per la desaparici dajudes
econmiques, ja que el rgim franquista creia que no suposava cap tipus de problema
el fet que en els pobles petits no hi hagus escola. De fet, la despreocupaci del rgim
franquista era tan gran que fins i tot permetia que la tasca docent en escoles rurals fos
donada per qualsevol persona sense formaci o amb formaci molt escassa i el sou
dels quals era fora inferior al del mestre urb.
Com assenyala Feu (2005), al final dels anys cinquanta i sobretot durant la dcada dels
seixanta, desprs que es produs un gran moviment migratori de gent que abandonava
els pobles per anar a viure a les ciutats pel fet que leconomia urbana augmentava amb
rapidesa, la qual cosa feia que es necessits una quantitat important de m dobra i,
per tant, loferta de treball en les ciutats cada vegada era ms abundant, va provocar
que molts pobles quedessin buits. Durant aquesta dcada, sorgeix tamb per part de
lAdministraci la necessitat de crear i difondre els menjadors i el transport escolar, la
qual facilitava ajudes perqu els estudiants poguessin disposar daquest servei.
Aquests fets, juntament amb la despreocupaci del rgim franquista per les escoles
rurals, encara feien ms notable la concentraci descoles en zones urbanes i, com a
conseqncia, les escoles rurals tendien a desaparixer. Lany 1970, amb la Llei general
d'educaci, encara es va accelerar ms el procs de concentraci de les escoles,
fomentant en major nombre la desaparici descoles rurals.

Lescola rural durant i desprs de la Transici. Un nou model descola

A partir de lany 1975, amb la transici del rgim dictatorial al democrtic, sorgeix la
nova renovaci pedaggica Soler (2005), que va aconseguir transformar
lensenyament pblic tant urb com rural. Els divulgadors daquest moviment foren
sobretot mestres, els quals comenaren a donar vida de nou a lescola urbana i a
lescola rural.
Centrant-nos en lescola rural, lany 1979 (Soler, 2007) va ser un any clau en el procs
de reforma i transformaci a Catalunya. En primer lloc, aquell any es van celebrar les
primeres eleccions municipals democrtiques, les quals van impulsar reformes en les
estructures administratives de tots els municipis. En segon lloc, lescola comen a ser
vista com un element didentitat i comen tamb a ser un servei que les famlies
reclamen. En tercer i ltim lloc, es produ el fet ms significatiu, lorganitzaci i
celebraci de les Primeres Jornades dEscola Rural de Catalunya a Barcelona, en les
quals es van debatre els eixos principals en els quals es desenvoluparia i evolucionaria
la nova escola rural. Els mestres que hi assistien exposaven les seves experincies i de
totes aquestes anava sorgint la necessitat davanar cap a nous camis, un dels quals
seria la creaci de la ZER.
A Espanya, lany 1982 el partit socialista va guanyar les eleccions, la qual cosa va
provocar que hi hagus un canvi positiu molt notable en la poltica educativa. Aquest
nou govern lany 1983, com assenyala Soler (2005), posa en prctica una de les
79 |

primeres mesures enfocades cap a lescola rural, duent a terme el disseny dun pla de
suport a lescola rural, fet que coincidia, com explica Abs, Boix, Bustos, L. Domingo, V.
Domingo i Ramo (2015), amb els traspassos de competncies densenyament assumits
per la Generalitat de Catalunya des de la creaci de lEstatut dautonomia de Catalunya
lany 1979. Aquests fets van fer possible que es pogus desenvolupar aqu a Catalunya
una poltica educativa prpia en educaci i amb relaci, tamb, a lescola rural.
Finalment, es va donar lloc a la creaci de la ZER. Aquesta idea ja es difonia des del
principi dels anys vuitanta i durant tota la dcada, entre els mestres daleshores, per
no va ser fins a les Sisenes Jornades dEscola Rural a Banyoles, lany 1987, en les quals
es va aprovar el document del nou projecte de ZER Projecte de Zones Escolars per a
lescola rural (FMRP, 1987, p. 5). En aquest mateix document, trobem la primera
definici consensuada sobre el terme ZER:
La ZER abraa un conjunt descoles que per la seva situaci geogrfica, econmica i cultural,
sestructuren com un ens escolar propi. La ZER s la unitat base dorganitzaci i disposa de
recursos humans i materials propis, amb relaci a les caracterstiques geogrfiques i les
necessitats pedaggiques concretes de cada zona. Cada escola integrada en la Zona conserva
les seves caracterstiques prpies per en lmbit organitzatiu i pedaggic i est estretament
relacionada amb la resta descoles.

Aquest fet va comportar un canvi molt important en les escoles rurals. Com expliquen
Abs, Boix et al. (2015, p. 84) la ZER va suposar el trencament de lantiga percepci
que es tenia sobre el mestre i lescola rural allada i sense recursos, convertint-la en
una escola amb ms serveis, millors perspectives per als mestres amb relaci al treball
en equip a causa de la incorporaci dels mestres especialistes i de refor, una millor
interacci entre els alumnes duna mateixa zona escolar i la possibilitat de cada escola
de seguir amb el mateix projecte educatiu per amb millors condicions. s a partir,
doncs, de la dcada dels vuitanta, on les escoles rurals prenen ms fora que mai i
comencen a gaudir de les mateixes possibilitats i drets que qualsevol altra escola.
Durant el curs escolar 1988-1989, desprs de laprovaci del projecte de ZER fet a
Banyoles, es van comenar a formar duna manera ms precisa les quinze primeres
ZER catalanes. Tot i aix, no va ser fins a lany 1990 que es va fer efectiu el
reconeixement daquestes primeres ZER per part del departament dEnsenyament de
Catalunya. s important destacar que, tot i que les ZER no van comenar a ser
formades fins a lany 1988-1989 i reconegudes fins al 1990, ja feia anys, des del final
dels setanta i principi dels vuitanta, que la gran majoria descoles rurals que
posteriorment van formar ZER, es reunien per compartir experincies, estratgies
didctiques, mtodes pedaggics, etc. Gaireb totes les quinze primeres ZER, doncs,
treballaven i funcionaven juntes des de feia anys; de fet, aquestes van sorgir per
necessitat, per sentiment i perqu volien compartir un projecte en com, sense oblidar
les caracterstiques prpies de cada escola rural.
Seguint en aquesta lnia s important destacar que la ZER no va ser creada per un
simple fet administratiu sin com una nova oportunitat pedaggica per dur a terme un
millor ensenyament-aprenentatge, partint de diferents metodologies i aprofitant
lentorn que les envoltava. Lorganitzaci de la ZER permet a les escoles que la formen
enriquir-se de ms recursos, de ms heterogenetat social, de ms experincies
formatives entre el professorat i lalumnat, etc. El Secretariat dEscola Rural de
Catalunya (2003, p.13), defineix la ZER entenent-la com institucions escolars de
 | 80

carcter pblic formades per lagrupaci descoles deducaci infantil i primria

destructura unitria o cclica. En aquesta nova definici sobserva una de les
caracterstiques importants de lescola rural: la manera dorganitzar els agrupaments.
Com esmenta el Secretariat dEscola Rural de Catalunya, aquestes poden ser unitries
(les quals disposen duna a tres unitats per atendre a tots els nivells educatius
deducaci infantil i primria) o ccliques (disposen de ms de tres unitats per atendre
a tots els nivells educatius dinfantil i primria, per que no arriba a oferir una aula per
nivell. Les situacions poden ser extremadament variades, per en cap cas sarriba a
disposar de la plantilla de les escoles duna lnia). Aquesta manera dorganitzar
lalumnat que utilitzen les ZER i les escoles rurals; en concret, possibilita dur a terme
metodologies mixtes ms properes a un aprenentatge significatiu i un aprenentatge
ms actiu, autnom i participatiu sempre que es potenci la diversitat dedats i de
nivells que es troben en una mateixa aula i es faci s daquesta multigraduaci, no
noms per motius estructurals sin com a opci pedaggica. Formar part duna ZER
doncs, sempre que se segueixi i hi hagi un desenvolupament pedaggic adient, ofereix
aquests i ms avantatges que permeten, finalment, dur a terme un ensenyament-
aprenentatge capa dadaptar-se i adequar-se a les caracterstiques i necessitats de
tots i cada un dels infants que formen part daquestes escoles.

Levoluci organitzativa de les quinze primeres ZER a Catalunya

Des de la creaci de les quinze primeres ZER fins al dia davui han passat gaireb uns
trenta anys. El pas del temps i diferents motius han fet que algunes daquestes ZER,
actualment ja no existeixin o shagin remodelat. A continuaci, sexposa quina ha estat
levoluci de cada una de les quinze primeres ZER i com es troben actualment.

1. ZER Atzavara
La ZER Atzavara es troba situada a la comarca de lAlt Camp (Tarragona). Aquesta ZER,
als seus inicis, estava formada per quatre escoles: lescola La Barquera d'Ali, lescola
Manuel de Castellv i Feliu de Vilabella, lescola Sant Jaume de Brfim i lescola Sant
Sebasti de Nulles. Actualment, sn cinc les escoles rurals que formen aquesta ZER, ja
que, a ms a ms de les quatre escoles que he esmentat, el curs 2008-2009 shi va
incorporar lescola Joan Plana, situada al poble de Puigpelat.

2. ZER Borred-Vilada
La ZER Borred-Vilada, era una ZER situada a la comarca del Bergued (Barcelona).
Quan la ZER es va crear estava formada per dues escoles: lescola Borred, situada al
municipi de Borred, i lEscola Vilada, situada al municipi de Vilada. Entre lany 1999-
2000, amb la incorporaci duna nova escola a la ZER, lescola La Valldan, situada al
poble de la Valldan, agregat al municipi de Berga, la ZER va canviar de nom i pass a
anomenar-se ZER Bergued Centre. Dotze anys ms tard, lescola La Valldan es va
desvincular de la ZER. Des de lany 2012 fins avui, les dues escoles que van crear la ZER
Borred-Vilada sn les que actualment formen la ZER Bergued Centre.
81 |

3. ZER Cerdanya
La ZER Cerdanya s una ZER que com el seu propi nom indica estava i est situada a la
Cerdanya. Tot i que una part de la Cerdanya pertany a la provncia de Lleida i laltra a la
de Girona, les escoles rurals de les quals farem referncia i que formaren i formen la
ZER, totes sn de la provncia de Girona. Aix doncs, quan es va inaugurar la ZER, les
escoles que en formaren part van ser les segents: lescola Jaume I de Llvia, lescola La
Molina, situada al poble de la Molina, lescola Queixans, situada al poble de Queixans,
lescola Santa Ceclia de Bolvir i lescola Santa Coloma de Ger. Al principi dels anys
noranta lescola de Queixans i lescola La Molina es van veure obligades a tancar a
causa del baix nombre dalumnes que tenien. Aix doncs, formen actualment la ZER
lescola Jaume I de Llvia, lescola Santa Coloma de Ger i lescola Santa Ceclia de Bolvir.

4. ZER De Bat a Bat

La ZER De Bat a Bat actualment ja no existeix. Aquesta ZER es trobava a la comarca de
lAnoia (Barcelona). Quan es va crear, estava formada per tres escoles: lescola La
Torre, de La Torre de Claramunt, lescola Josep Masclans, de Vallbona dAnoia, i
lescola Torrescana, situada a una pedania de la Torre de Claramunt, concretament a
les rodalies de Vilanova dEspoia. Lany 1995, a causa del creixement dalumnat que
van tenir les tres escoles, la ZER va desaparixer i cada una delles va formar la seva
prpia escola duna lnia. Des daleshores i fins a lactualitat, cada escola s un centre
docent de titularitat pblica amb el seu projecte propi.

5. ZER El Moians
La ZER El Moians actualment es troba dins de la comarca que porta el mateix nom, el
Moians (Barcelona) i fou creada labril de lany 2015. Lany 1988, per, quan es va
crear la ZER aquesta comarca no existia i els municipis de les escoles que la formaven
estaven adscrits a altres comarques. Aquestes escoles eren: lescola Anton Busquets i
Punset de Calders (anteriorment aquest poble estava adscrit a la comarca del Bages),
lescola lEsqueix de Monistrol de Calders (aquest poble anteriorment estava adscrit a
la comarca del Bages), lescola lEstany, situada com al seu propi nom indica al poble
de lEstany (anteriorment aquest poble formava part de la comarca del Bages), lescola
La Popa de Castellcir (anteriorment aquest poble estava adscrit a la comarca del Valls
Oriental) i lescola Sant Quirze Safaja, situada com el seu propi nom indica a Sant
Quirze de Safaja (aquest poble antigament estava adscrit a la comarca del Valls
Oriental).
La darrera escola durant el curs 1995-1996 es va veure obligada a tancar per falta
dalumnat. El curs 2003-2004, va obrir una nova escola, lescola Vall de Nspola,
situada al poble de Mura. Aquest poble tot i que sempre ha format part de la comarca
del Bages, com que es troba situat geogrficament molt proper al municipi de
Monistrol de Calders, tamb va entrar a formar part de la ZER. Posteriorment, lany
2005 lescola de Sant Quirze Safaja torna a obrir i torna a formar part de la ZER El
Moians i, un any ms tard, la ZER continua augmentant i shi adhereix una escola
nova, lescola Collsuspina que, com el seu nom indica, es troba al poble de Collsuspina.
Anteriorment, aquest poble formava part de la comarca dOsona, per en lactualitat
 | 82

ja forma part del Moians. A causa del gran nombre dalumnes i descoles que
formaven la ZER i de la difcil organitzaci que aix comportava, lany 2010 es va
decidir dividir la ZER El Moians en dues ZER i les escoles quedaren repartides de la
segent manera: duna banda, es va crear la ZER Moians Llevant, formada per lescola
Collsuspina, lescola lEstany, lescola La Popa de Castellcir i lescola Sant Quirze Safaja;
de laltra, es va crear la ZER Moians Ponent, la qual estava formada per lescola Anton
Busquets i Punset, lescola lEsqueix i lescola Vall de Nspola.
Lany 2015, amb la desaparici de la ZER Bages, lescola Els Pins del poble de Cabrianes
(Bages) suneix a la ZER Moians Ponent. Actualment, doncs, la ZER Moians Llevant
continua estant formada per les escoles que la constituren en el seu inici i la ZER
Moians Ponent ha passat destar formada per les tres escoles inicials a ser-ne quatre.

6. ZER El Solsons
La ZER El Solsons es troba a la comarca, com el seu nom indica, del Solsons (Lleida).
Quan la ZER es va crear, aquesta estava formada per lescola Aiguadora de Navs,
lescola dArdvol, situada al poble dArdvol, lescola de Freixenet, situada al poble de
Freixenet, lescola Lladurs, situada al poble de Lladurs, lescola de Llobera, situada a
Llobera, i lescola de Sant Climen, situada al poble de Sant Climen. Lany 1992
sintegra a la ZER una altra escola rural, lescola La Coma, situada al poble de la Coma i
la Pedra. Actualment, totes les escoles que formen la ZER continuen obertes.

7. ZER Font del Cusc

La ZER Font del Cusc actualment ja no existeix. Aquesta ZER es trobava a la comarca
de LAlt Peneds (Barcelona). Quan la ZER es va crear estava formada per tres escoles:
lescola Avinyonet del Peneds, situada al poble dAvinyonet del Peneds, lescola Sant
Cugat, situada al poble de Sant Cugat Sesgarrigues i lescola Sant Pere Molanta, situada
al poble de Sant Pere Molanta que pertany al municipi dOlrdola. El curs 1995-1996,
lescola Sant Pere Molanta, es canvi el nom i passa a anomenar-se Escola Rossend
Montan, en honor a lalcalde dOlrdola que va morir durant lextinci dun incendi
lany 1991. Lany 1997, aquesta escola es desvincula de la ZER, formant una escola
autnoma. Al mateix any per, lescola Pont de lArcada, situada a Olesa de Bonesvalls,
sintegra a la ZER Font del Cusc. Finalment, durant el curs 2006-2007 la ZER es
desintegra i desapareix. Lescola de Sant Cugat Sesgarrigues es canvia el nom i es passa
a anomenar Escola les Vinyes. Actualment, igual que lescola dAvinyonet del Peneds,
formen cada una delles una escola graduada pblica duna lnia. Finalment, lescola
Pont de lArcada, tamb s una escola pblica, que es continua definint com a escola
rural per no forma part de cap ZER i, per tant, treballa a partir del seu projecte propi.

8. ZER Guicivervi
La ZER Guicivervi es troba a la comarca de lUrgell (Lleida). Curiosament, s lnica ZER
que continua composta actualment per les mateixes escoles que la formaren quan es
va crear. Aquestes sn lescola de Guimer, situada al poble de Guimer; lescola de
83 |

Ciutadilla, situada al poble de Ciutadilla; lescola Jard Verd, de Verd, i lescola

Ramon Perell, de Vilagrassa.

9. ZER La Segarra
La ZER La Segarra es troba, com el seu propi nom indica, a la comarca de la Segarra
(Lleida). Quan es va crear la ZER estava composta per nou escoles. Aquestes eren
lescola dEl Portell, situada al poble del Portell; lescola dIvorra, situada al poble
dIvorra; lescola Mare de Du de la Merc, situada al poble de Sant Ramon; lescola
Les Oluges, situada al poble de les Oluges; lescola de les Pallargues, dels Plans de Si;
lescola de Sanaja, situada al poble de Sanaja; lescola Sant Abd i Senn, de Biosca;
lescola Sant Pere, de Granyena, i lescola Vall Ondara, situada al poble de Sant Antol i
Vilanova, municipi de Ribera dOndara. Al llarg de tots aquests anys, cinc de les nou
escoles que formaven la ZER La Segarra shan vist obligades a tancar per la falta
dalumnat. Aix doncs, lany 1991 es veu obligada a tancar lescola Les Oluges, lany
1993 tanca lescola Sant Pere, lany 1996 tamb es veu obligada a tancar lescola El
Portell, lany 2005 tanca lescola dIvorra i, finalment, lany 2012 tanca lescola Sant
Abd i Senn. Actualment, les escoles que continuen obertes i que, per tant, formen la
ZER sn: lescola de les Pallargues, lescola de Sanaja, lescola Mare de Du de la
Merc i lescola Vall Ondara.

10. ZER Les Goges

La ZER Les Goges es troba a la comarca del Pla de lEstany (Girona). Quan la ZER es va
crear estava formada per quatre escoles: lescola Bora Gran, de Seriny; lescola de
Crespi, situada al poble de Crespi; lescola El Frigolet, de Porqueres, i lescola La
Roqueta, de Sant Miquel de Campmajor. El curs 1995-1996 va ser el darrer curs per
lescola de Crespi, a causa del poc alumnat i les condicions en les quals es trobava
ledifici escolar. Lany 2012 lescola Bora Gran tamb deixa la ZER, ja que creix en
nombre dalumnes i es converteix en un centre graduat de titularitat pblica amb el
seu projecte propi. Actualment, doncs, sn dues les escoles que formen la ZER, lescola
El Frigolet i lescola La Roqueta.

11. ZER Llarom

La ZER Llarom ja no existeix. Aquesta ZER es trobava a la comarca de lAnoia
(Barcelona). Quan aquesta es va crear, estava formada per tres escoles: lescola de
Rofes, situada al poble de Rofes, lescola de Santa Maria de Miralles i lescola
Vilademger de la Llacuna. A causa de la manca dalumnat, lany 1992 lescola rural de
Rofes, es va veure obligada a tancar. El mateix any, lescola de Santa Maria de Miralles
tamb va tancar per falta dalumnat i per la jubilaci de lequip directiu. Lescola
Vilademger va quedar sola sense formar part de cap ZER durant dos anys, fins que
lany 1994, amb altres escoles rurals, va formar la ZER Serra dAncosa.
 | 84

12. ZER Montsant-Serra de Prades

La ZER Montsant-Serra de Prades es troba entre la comarca del Priorat i la del Baix
Camp (Tarragona). Quan aquesta ZER es va crear, estava composta per unes onze
escoles rurals. Actualment, les escoles que formen aquesta ZER sn les segents:
lescola Doctor Piol i Aguad, de Cornudella de Montsant (Priorat); lescola Garb, de
Poboleda (Priorat); lescola Montsant, dUlldemolins (Priorat), i lescola Serra de
Prades, situada al poble de Prades (Baix Camp).

13. ZER Priorat Oest

La ZER Priorat Oest actualment ja no existeix. Aquesta ZER es trobava a la comarca del
Priorat (Tarragona). Quan es va formar estava composta per les segents escoles:
lescola de Lloar, situada al poble de Lloar; lescola El Castell, de Cabacs; lescola Pius
XII, del Molar; lescola Llicorella, de Gratallops, i lescola Sant Pau, situada a la Figuera.
A causa del tancament de lescola de Lloar, lescola El Castell i lescola Sant Pau, la ZER
Priorat Oest desapareix i es forma la ZER Agl. Aquesta la formen lescola Pius XII,
lescola Llicorella i lescola Serra Major, situada al poble de Vilella Baixa, que es va
incorporar a la ZER lany 2006.

14. ZER Riu Avall

La ZER Riu Avall est situada a la comarca del Baix Ebre (Tarragona). Aquesta ZER quan
es va crear estava composta per tres escoles: lescola Btem, situada al poble de Btem;
lescola La Pineda, de Tivenys, i lescola Lloren Vallesp i Vidiella, de Benifallet.
Aquesta ltima, uns anys ms tard va deixar la ZER i va passar a formar part de la ZER
Rius i Serra. Actualment, doncs, les escoles que formen la ZER Riu Avall sn lescola La
Pineda i lescola de Btem.

15. ZER Tramuntana

La ZER Tramuntana es troba a la comarca de lAlt Empord (Girona). Les escoles que la
formaren quan es va crear van ser les segents: lescola Els Terraprims, situada al
poble de Saus, Camallera i Llampaies; lescola Olivera Millenria, de Ventall; lescola
Puig Segalar, de Viladamat, i lescola Sant Mori, situada al poble Sant Mori. El curs
1993-1994, la ZER creix, ja que shi adhereix lescola Els Valentins, situada al poble de
Vilamacolum. El curs 2002-2003 lescola de Sant Mori va haver de tancar a causa del
baix nombre dalumnat que tenia. El curs 2011-2012 lescola Els Terraprims tamb va
deixar de formar part de la ZER, per per unes causes totalment contrries. El nombre
dalumnes daquesta escola va augmentar i van passar a ser una escola graduada duna
lnia amb el seu projecte propi. Actualment, doncs, les escoles rurals que formen
aquesta ZER sn lescola Puig Segalar, de Viladamat; lescola Olivera Millenria, de
Ventall, i lescola Els Valentins, de Vilamacolum.
85 |

Anlisi i conclusions
Un cop analitzada levoluci de les quinze primeres ZER catalanes, es pot veure de
manera sintetitzada en el quadre que es mostra a continuaci (vegeu la taula 1) quina
s la situaci actual de cadascuna. En aquest quadre es pot visualitzar que totes les ZER
menys la Guicivervi han sofert algun tipus de modificaci o han desaparegut. Si
sanalitza de manera detallada i es busca la causa dels canvis que shan produt en
aquestes ZER, es pot veure que els motius pels quals han desaparegut algunes escoles
rurals dalgunes ZER i que en diversos casos han provocat modificacions en aquestes,
han estat dos. Per una banda, el creixement de la poblaci ha provocat que algunes
escoles rurals actualment siguin escoles graduals duna o ms lnies amb un projecte
propi i, per laltra, lxode rural cap a les ciutats a la recerca de feina o altres
oportunitats ha fet que els pobles es quedessin sense alumnes i, per tant, lescola es
veis obligada a tancar.
En el cas de les tres ZER que actualment ja no existeixen, la ZER De Bat a Bat i la ZER
Font del Cusc han desaparegut perqu gaireb totes les escoles que les formen han
passat a ser escoles graduals duna o ms lnies. Aix ha estat degut al fet que tant la
comarca de lAnoia, on es troba situada la ZER De Bat a Bat, com la comarca de lAlt
Peneds, on es troba la ZER Font del Cusc, han patit un creixement demogrfic en els
ltims vint anys fora important a causa de la seva situaci geogrfica i les bones vies
de comunicaci que les envolta. En canvi, la ZER Llarom, tot i que est situada tamb a
la comarca de lAnoia, dues de les escoles que la formaven es van veure obligades a
tancar a causa de la manca dalumnat, ja que lndex dhabitants en aquests pobles no
ha augmentat sin que ha tendit a disminuir. Aquest fet ha estat provocat en gran part
per la situaci geogrfica on es troba aquesta ZER: tot i trobar-se a la comarca de
lAnoia, s en un lloc ms allat, on les vies de comunicaci no sn tan bones i fan que
el seu accs sigui ms dificults.
TAULA 1
Situaci actual de les quinze primeres ZER de Catalunya
ZER SUPRIMIDES ZER De Bat a Bat
ZER Font del Cusc
ZER Llarom
ZER QUE CONSERVEN EL NOM ZER Atzavara
PER NO TOTES LES ESCOLES ZER Cerdanya
SN LES MATEIXES QUE LA ZER El Solsons
FORMAREN AL SEU INICI ZER La Segarra
ZER Les Goges
ZER Montsant-Serra de Prades
ZER Riu Avall
ZER Tramuntana
ZER QUE CONSERVEN EL NOM I ZER Guicivervi
LES ESCOLES
ZER REMODELADES ZER Borred-Vilada. Actualment sanomena ZER Bergued
Centre.
ZER El Moians. Actualment est dividida en dues ZER:
ZER Moians Llevant i ZER Moians Ponent.
ZER Priorat Oest. Actualment sanomena ZER lAgl.
FONT: Elaboraci prpia.
 | 86

Pel que fa a les ZER que continuen tenint el mateix nom per no totes les escoles que
les formen actualment sn les mateixes que les dels seus inicis, es pot veure que les
causes daquests fets sn diverses. Per una banda, la ZER Cerdanya, la ZER La Segarra i
la ZER Montsant-Serra de Prades han patit el tancament descoles per falta dalumnat,
per les altres escoles rurals que romanen obertes tamb formaven part de la ZER des
dels seus inicis.
Per altra banda, es visualitza que la ZER Atzavara i la ZER El Solsons lnic canvi que
han sofert s la incorporaci duna nova escola en cada una de les dues ZER. Aquest fet
ha estat degut al creixement de poblaci de la comarca del Solsons, sobretot entre
lany 2005 i lany 2011, on sha vist un increment duns mil habitants. Passa el mateix
amb la comarca de lAlt Camp, on els ltims quinze anys sha incrementat la poblaci
en gaireb deu mil habitants.
Seguidament, pel que fa a la ZER Les Goges i la ZER Tramuntana, es pot observar que
ambdues han patit el tancament descoles pels dos motius indicats anteriorment. Tant
la ZER Les Goges com la ZER Tramuntana han vist incrementat en una de les seves
escoles el nombre dalumnat, la qual cosa va provocar que aquestes passessin a ser
escoles graduals amb un projecte propi. De fet, a les comarques on es troben les ZER
sha incrementat la poblaci duna manera fora notable en els ltims deu anys.
Curiosament per, les dues ZER van patir una altra prdua duna escola rural
cadascuna, per per motius totalment contraris: per falta dalumnat.
En ltim lloc, es pot veure que la ZER Riu Avall tamb ha sofert la prdua duna escola
per per un motiu totalment oposat als esmentats fins ara. Lescola Lloren Vallesp i
Vidiella deixa de formar part de la ZER Riu Avall perqu aquesta escola sincorpora a
una altra ZER, la ZER Rius i Serra, per la proximitat en qu es trobava aquesta escola
amb aquesta altra ZER.
Finalment, en les ZER que han estat remodelades, aquest fet ha succet per diferents
motius. Per una banda, la ZER Moians, a causa de lincrement de poblaci que ha
sofert aquesta nova comarca, ha vist augmentar el nombre de nens i nenes en el
territori, la qual cosa ha provocat lobertura de noves escoles rurals dins daquesta
ZER. Anys ms tard, a causa del gran nombre descoles que formaven la ZER, es va
decidir separar la ZER en dues per motius dorganitzaci interna i es van crear la ZER
Moians Llevant i la ZER Moians Ponent. Per altra banda, la ZER Borred-Vilada, tot i
que actualment formen la ZER les mateixes escoles que la formaren en els seus inicis,
en un moment donat, lany 1999, amb la incrementaci de lescola La Valldan, situada
al municipi de Berga, es canvia el nom de la ZER i passa a anomenar-se Bergued
Centre. Tot i que actualment aquesta escola ja no forma part de la ZER, ja que el curs
escolar 2011-2012 sen desvincula, les altres dues continuen mantenint el nom de
Bergued Centre. Finalment, la ZER Priorat Oest canvia el seu nom a causa dels
tancaments de tres de les cinc escoles que la formaren. Les altres escoles que
quedaren obertes van formar i actualment formen la ZER lAgl, la qual, uns quants
anys ms tard, es veu incrementada per una nova escola rural, lescola Serra Major, de
Vilella Baixa.
Una conclusi de lanlisi anterior permet observar que els canvis que han sofert
aquestes ZER durant tot aquest perode de temps han estat influenciats, en gran part,
per raons demogrfiques en les comarques catalanes. De fet, les principals
87 |

caracterstiques de lescola rural i la ZER (el nombre dalumnat, lentorn, lorganitzaci,

etc.) fan que aquestes es trobin constantment en transformaci i que, per tant, tinguin
una estructura dinmica. Les idees daquest pargraf anticipen levoluci de les quinze
primeres ZER de Catalunya, les quals es podrien sintetitzar en una taula com la que es
mostra a continuaci (vegeu la taula 2):

TAULA 2
Evoluci de les quinze primeres ZER

NOM ZER I ANY DE LOCALITATS LOCALITATS RAONS DEL CANVI

CREACI INICIALS ACTUALS

ZER Atzavara (1988- Ali Ali Incorporaci duna nova escola rural a
1989) la ZER
Vilabella Vilabella
Brfim Brfim
Nulles Nulles
Puigpelat

ZER Borred-Vilada Borred Borred Tot i que durant uns anys a la ZER hi
(1988-1989) va haver incorporada una altra escola
Vilada Vilada
rural, actualment formen aquesta ZER
les mateixes escoles que la formaren
en els seus inicis. Tot i aix el nom de
la ZER va canviar i ara sanomena ZER
Bergued Centre.

ZER Cerdanya (1988- Llvia Llvia Lescola de la Molina i la de Queixans

1989) van haver de tancar a causa de la falta
La Molina Bolvir
dalumnat.
Queixans Ger
Bolvir
Ger

ZER De Bat a Bat Claramunt El creixement de lalumnat han fet

(1988-1989) daquestes tres escoles rurals, escoles
Vallbona
duna lnia.
dAnoia
Torrescana

ZER Moians (1988- Calders ZER Moians Al llarg daquests anys la ZER el
1989) Llevant: Moians ha crescut en nombre
Monistrol de
descoles rurals la qual cosa a fet que
Calders Collsuspina
es decids dividir aquesta ZER en dos:
Estany Estany la ZER Moians Llevant i la ZER
Castellcir Castellcir Moians Ponent.

Sant Quirze Sant Quirze

Safaja Safaja
 | 88

ZER Moians
Ponent:
Calders
Monistrol de
Calders
Mura
Cabrianes

ZER El Solsons Navs Navs Incorporaci duna nova escola rural a

(1988-1989) la ZER.
Ardvol Ardvol
Freixenet Freixenet
Lladurs Lladurs
Llobera Llobera
Sant Climen Sant Climen
Coma

ZER Font del Cusc Avinyonet del A causa de lincrement de lalumnat

(1988-1989) Peneds dalgunes de les escoles que formaven
la ZER, aquesta es desintegra.
Sant Cugat
Sesgarrigues
Sant Pere
Molanta

ZER Guicivervi (1988- Guimer Guimer La ZER continua estant formada per
1989) les mateixes escoles que la formaren
Ciutadilla Ciutadilla
en el seu inici.
Verd Verd
Vilagrassa Vilagrassa

ZER La Segarra El Portell Sant Ramon La falta dalumnat va ser el motiu

(1988-1989) principal pel qual van haver de tancar
Ivorra Els Plans de
les altres escoles.
Si
Sant Ramon
Sanaja
Oluges
Sant Antol i
Els Plans de
Vilanova
Si
Sanaja
Biosca
Granyena
Sant Antol i
Vilanova

ZER Les Goges (1988- Seriny Porqueres Lescola de Seriny creix en nombre
dalumnes i deixa la ZER perqu passa
89 |

1989) Crespi Sant Miquel a ser una escola duna lnia i lescola
de de Crespi es veu obligada a tancar a
Porqueres
Campmajor causa de la falta dalumnat i les
Sant Miquel condicions en les quals es trobava
de ledifici escolar.
Campmajor

ZER Llarom (1988- Rofes La falta dalumnat va provocar que

1989) dues de les tres escoles tanquessin i la
Miralles
tercera, lescola de la Llacuna, passs
Llacuna a formar part duna altra ZER.

ZER Montserrat- Als seus inicis Cornudella Canvia a causa del tancament per
Serra de Prades estava de Montsant falta dalumnat i la reorganitzaci
(1988-1989) formada per dalgunes de les escoles que formaven
Poboleda
unes onze la ZER.
escoles rurals Ulldemolins
Prades

ZER Priorat Oest Lloar A causa del tancament de lescola del

(1988-1989) Lloar, les altres escoles rurals,
Cabacs
juntament amb una nova
El Molar incorporaci, formen una nova ZER, la
Gratallops ZER Agl.

La Figuera

ZER Riu Avall (1988- Btem Btem Lescola de Benifallet deixa la ZER Riu
1989) Avall per passar a formar part de la
Tivenys Tivenys
ZER Rius i Serra per motius de
Benifallet proximitat.

ZER Tramuntana Saus, Ventall Lescola de Saus, Camallera i

(1988-1989) Camallera i Llampaies va passar a ser una escola
Viladamat
Llampaies duna lnia a causa del creixement de
Vilamacolum lalumnatContrriament, lescola de
Ventall
Sant Mori es va veure obligada a
Viladamat tancar a causa de la falta dalumnes.
Sant Mori

FONT: Elaboraci prpia.

Aquesta evoluci i aquests canvis tamb han influt en el fet que actualment a
Catalunya hi hagi un total de noranta-dos ZER. s en aquest punt on el SERC es
comena a qestionar si totes les ZER, comparteixen el sentiment que compartien les
quinze primeres, ja que no es pot obviar que aquestes primeres ZER van ser creades
per necessitat, perqu les mateixes escoles que les formvem volien tenir un projecte
com i, per tant, tenien un sentiment que les unia. Actualment per, trobem ZER que
tenen una manera de funcionar ms similar als agrupaments funcionals que no pas al
que entenem especficament per ZER. Les escoles rurals daquestes ZER solen
 | 90

compartir els recursos i els mestres especialistes, per no comparteixen un projecte en

com de ZER (PEZ) ni tampoc el sentiment de ZER. s per aquest motiu que el SERC
obre el debat sobre el sentit actual del model de ZER i es replanteja cap a on hauria
danar encaminat.

Notes
1. Tot i que podem trobar diverses definicions sobre escola rural, actualment
una de les ms vlides i completes, ja que ha estat extreta a travs dun
estudi analtic de les diferents definicions sobre escola rural al llarg dels
anys, s la segent: segons Domingo (2014, p. 198) lescola rural s un
centre educatiu dEducaci Infantil i Primria de titularitat pblica i que es
troba situada en un petit municipi, considerant aquest menor de 3.000
habitants. La seva caracterstica principal s que els alumnes estan
organitzats en aules multigrau, s a dir, en grups classe on hi ha nenes i
nens dedats diferents amb la mateixa mestra. Aquest tipus descoles
petites situades en un context rural que es troba en constant transformaci,
deixant enrere la identitat tradicional de ruralitat, han patit un
abandonament histric per part de terics i pedagogs i adversitats
administratives poltiques. En contrast, sempre ha estat molt vinculada al
seu municipi, tenint una funci social, activa i esdevenint lnic focus
cultural daquest. Lescola rural sempre ha necessitat mestres integrals i
polivalents pel gran nombre i diversitat de tasques que han de dur a terme.
Tasques organitzatives i plantejaments pedaggics per atendre els grups
heterogenis dedat i la interacci multinivell que requereixen formaci
especfica poc present actualment en la formaci inicial de mestres. Cal
afegir que lambient familiar daquestes permet tenir un tracte ms
personalitzat amb cada alumne i intenta respectar el seu ritme
daprenentatge. Per acabar, destacar que s constant la seva voluntat de
trobar i reivindicar una fisonomia prpia i que a totes les etapes histriques
emergeixen les potencialitats pedaggiques que pot arribar a oferir aquest
tipus descola.
2. Joan Llus Tous i lvarez (Trrega, 1944) s un reconegut mestre de
Catalunya. Al final dels anys seixanta, juntament amb altres docents, va ser
un dels defensors de lescola rural. El 5 de novembre de lany 2007, la
Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Marta Mata per a
professors, en reconeixement a la seva tasca docent en defensa de lescola
catalana, i molt especialment de lescola rural, i el seu impuls en la
renovaci pedaggica. Al llarg de tota la seva carrera ha estat
desenvolupant la seva tasca com a mestre a lescola Jard de Verd.
91 |

Bibliografia i altres fonts

Abs, P., Boix, R., Bustos, A., Domingo, L., Domingo, V., i Ramo, M. (2015). La escuela

rural y la poltica educativa espaola. Diferencias entre comunidades

autnomas: Andaluca, Aragn y Catalua. International Studies on Law and

Education, 19, 73-90.

Escola Avinyonet del Peneds. (2011). Escola Avinyonet del Peneds. Recuperat de

http://www.escolaavinyonet.org/

Escola La Valldan. (2013). Escola de la Valldan. Recuperat de

http://www.escoladelavalldan.blogspot.com.es/

Escola Les Vinyes. (2011). Escola les Vinyes. Recuperat de

http://escolalesvinyes.blogspot.com.es/p/historia.html

Escola Pont de lArcada. (2008). CEIP Pont de lArcada. Recuperat de

http://comsomquefem.blogspot.com.es/p/coses-nostres.html

Escola Rossend Montan. (2015). Escola Rossend Montan. Recuperat de

http://www.rossendmontane.cat/index.php?option=com_content&view=articl

e&id=228&Itemid=19

Fernndez, J. M., i Agull, M. C. (2005). El problema de lescola rural durant la Segona

Repblica. Educaci i Histria: Revista dHistria de lEducaci, 8, 29-62.

Feu, J. (2005). Poltica educativa i escola rural durant el franquisme. Educaci i Histria:

Revista dHistria de lEducaci, 8, 63-77.

 | 92

FMRP: Federacin de Movimientos de Renovacin Pedaggica. (1987). Projecte de

Zones Escolars per a lEscola Rural: Conclusions de les VI Jornades dEscola Rural

de Catalunya, FMRP, Banyoles.

Institut dEstadstica de Catalunya. (2016). Recuperat el 20 dabril de 2016, de

http://www.idescat.cat/

Secretariat dEscola Rural. (2016). Mapa de les ZER de Catalunya i alguna altra escola

rural. Recuperat el 10 dabril de 2016, de http://erural.pangea.org/zer-er/

Secretariat dEscola Rural, i Observatori dEducaci Rural de Catalunya. (2013). Cap

on va lescola rural catalana? Document de valoraci autocrtica i propostes de

millora de lescola rural catalana. Primer projecte pel nou Decret descola

rural. Recuperat el 10 dabril de 2016, de

http://oberc.fmr.cat/web/ct/resultats_detall.php?id=85

Soler, J. (2005). Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX. De limpacte de

les poltiques educatives a la influncia de les transformacions socials, culturals

i econmiques: un primer balan. Educaci i Histria: Revista dHistria de

lEducaci, 8, 78-102.

(2007). Lescola rural a Catalunya: balan del segle XX. El procs de construcci de la

fisonomia prpia. mbits, primavera 2007, 50-60.

Universitat de Lleida. (2014). Fons Especials. Recuperat de

http://fonsespecials.sbd.udl.cat/joan-lluis-tous/

ZER Atzavara. (2009). ZER Atzavara. Recuperat de

https://sites.google.com/site/zeratzavarainici/
93 |

ZER Bergued Centre. (2007). ZER Bergued Centre. Recuperat de

http://zerberguedacentre.blogspot.com.es/

ZER Bergued Centre. (2012). ZER Bergueda Centre. Recuperat de

https://prezi.com/tlzmr9tkxoml/zerberguedacentre/

ZER El Solsons. (2014). ZER El Solsons. Recuperat de http://agora.xtec.cat/zer-

solsones/

ZER La Segarra. (2014). ZER La Segarra. Recuperat de

http://www.xtec.cat/zerlasegarra/

ZER La Segarra. (2015). 25 Anys de la ZER La Segarra. Recuperat de

https://sites.google.com/a/xtec.cat/25-anys-de-la-zer-la-segarra/home

ZER Moians Llevant. (2015). ZER Moians Llevant. Recuperat de

http://www.xtec.cat/zermoianesllevant/historia.htm

ZER Moians Ponent. (2014). ZER Moians Ponent. Recuperat de

http://agora.xtec.cat/ceip-elspins-zerbages/moodle/

ZER Montsant-Serra de Prades. (2001). ZER Montsant - Serra de Prades. Recuperat de

http://www.xtec.cat/zermsp/

Per citar aquest article:

Sol, M. (2016). Escola i territori: les ZER a Catalunya. Revista Catalana

de Pedagogia, 10, 75-93.

Publicat a http://www.publicacions.iec.cat