‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala
Fecha de ingreso 04 mar, 05
Ubicacién Fispanistan
Mensajes 1,255,
Post Thanks / Lil
Lo ferrer
iembro Respetado
@ Les Falsetats dels Simbols del Nacionalisme Catala
LES FALSEDATS DELS SIMBOLS DEL
NACIONALISME CATALA
Tot nacionalista té com a fita principal la
reivindicacié dels seus origens, dons com diu la
cancé “qui perd els origens per la identitat”. El
nostre nacionalisme, no el que reivindiquem, sind
el que patim, necessita demostrar la seva prdpia
genesis prou allunyada de qualsevol contaminacié
de la histéria comuna espanyola.
No pretenem en aquest article fer una detallada
exposicié dels trets diferencials dels catalans,
que per tots son prou conegudes, ni ens
plantegem fer una relacié dels fets més preclars
que els nacionalistes identifiquen amb Catalunya,
i que la major part d’ells sén inventats o falsejats
per tal de poder diferenciar-los d’altres pobles. El
nacionalisme catala ha buscat una justificacié
histdrica a tots els simbols que rodegen la seva
ideologia, i quan han trobat el que li ha interessat
ho ha manipulat fins a 'exageracié; i tota idea,
fet o personatge que no s’avingué a la seva
mentalitat excloent de Catalunya, ha estat
senzillament ignorat.
La mitificacié dels passat ha esdevingut obsessié
constant del nacionalisme, aixi el mateix
emblema de Catalunya ha sofert una
tergiversacio constant; la llegenda de les quatre
barres pintades per el rei franc amb la sang de
Guifré el Pilés, és una tergiversacié conscient, la
llegenda de les quatre barres pintades pel rei
franc amb la sang de Guifré el Pilds, es una
adaptacié que el autor alemany Beuter I'any 1551
copia d'un fet real Castella. Aquesta historia ha
atatexthimlcharset-ul 8 %3Cdvik20class%30 %22postdetals_noavetr 22% 20syle%30%22margink3A% 200% IB ZOpaddngyeAA ZR SB.
ue‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala
arribat fins els nostres dies com lorigen de la
senyera. Perd 'auténtic origen de les quatre
barres, tot i les moltes polémiques sembla ser
que fou una concessié dels colors Papals al Rei
Pere, i aix! esdevingué com a senyera del regne
d'Aragé (podent haver-hi entre tres i sis barres
verticals vermelles sobre fons daurat). La
bandera dels comptes de Barcelona fou la creu
vermella de Gules sobre Camper d'Argent (és a
dir, la Creu de San Jordi), la primera ensenya
catalana propiament dita. Les quatre barres fou
la bandera oficial del Regne d'Aragé (actualment
esquarterat entre Catalunya, Valencia. Illes
Balears i l'Arag6). Si I’hi afegiu a la quatribarrada
estrella de cinc puntes que portaven els
separatistes cubans, ja teniu bandera
nacionalista, tot sia per diferenciar-nos i posar de
manifest les seves simpaties, dons mentre els
espanyols (milers de catalans entre ells, morien
a Cuba, cantant havaneres -la musica catalana
més hispanica que existeix-), els nacionalistes
mostraven les seves veritables intencions
destruir Espanya per tots els mitjans. Ara ja
tenien bandera.
El Nacionalisme, buscant diferéncies de la resta
d'Espanya, va trobar en un ball, fins les hores
desconegut, el seu referent de diferenciacié, No
es podia acceptar que la jota de Lleida o les
comarques de Tarragona esdevinguessin ball
nacional. I tampoc el ball anomenat “L
“Espanyolet” ja que el seu nom podria provocar
equivocs, per aixé, es van inventar la Sardana.
Fou José Ventura (nascut a Alcala la Real,
provincia de Jaén, el 1817. Fill d'un comandament
de lexercit espanyol), més conegut avui com
“Pep Ventura”, qui modernitza un ball molt antic
de l'Emporda i es considerat el pare de la
Sardana (ball d’origens pagans, que formant una
rotilana i mirant el sol, el membres feien un
cercle amb les mans agafades). José o Pep
Ventura, va escriure més de 300 sardanes i
algunes d'elles molt populars ( “Per tu plor”, “El
toc doracié”, etc,). Ara ja tenien el ball
nacional
Els nacionalistes perd, no tenien himne, i posats
a inventar fins i tot es van inventar el seu: “Els
Segadors”, Fou el 1892 que el centre Catala de
Sabadell va patrocinar un premi per tal de trobar
un himne catala; s’hi van presentar nou textos,
perd el jurat declarar desert el premi, El 1895 fou
l'Orfeo Catala qui convoca un concurs similar, i
guanya Francesc Mathen amb el poema “La
Terra”, que era la lletra perd no la milsica dels
actuals Segadors. Per la miisica, Francisco Alié hi
va enganxar la tonada d’una cangé de sega
obscena i provocativa. Per acabar Ernest Moliné
hi afegi el “Bon cop de falc”. Ara ja tenim
Himne Nacional.
datatextiml charset-utF8.%3Ceiv%20c%90 %Z2postdetals_noavatar%22%20style30%22mar gin%3A%2000x%%IBZOpAdcINgIIAZOODHKI... 24‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala
Com no tenien milicia, ni policia, ni uniformes,
els nacionalistes veren tenir que inventar-se una
institucié catalana que esdevingués la tropa
catalana. Es va rescatar de I'oblit els Mossos
d'Esquadra. La victdria de 4 les tropes
borbéniques sobre els austricistes catalans el
1714, comport’ Vensorrament de totes les
institucions catalanes (Consell de Cent, Diputacié
General, els bracos, la cort i la “Coronela”, entre
daltres) amb el decret de Nova Planta. Per evitar
desmans a les zones rurals, els felipistes 0
botiflers crearen un grup policiac anomenat
Mossos d'Esquadra, que dirigit pel batlle de valls,
Pere Anton Veciana i Vila (Sarral 1677 botifler i
felipista), es dedicaren a persegul i ajusticiar a
tots els austricistes 0 Maulets que caigueren a les
seves mans. Amb la restauracié de la Generalitat
Republicana, despengueren del Govern catala. Ja
tenim soldats. Perd el problema es planteja per
tal de buscar una Diada Nacional per tal de
celebrar la joia de ser catalans. Es rebutja la
festa més tradicional (23 d'Abril, Diada de San
Jordi) per poc patriota i a més importada
d'Anglaterra, i substitueix per la commemoracié
d'una derrota. L'Onze de Setembre no es
commemora un derrota de Catalunya, siné que
fou de tota Espanya, després d'una llarga Iluita
fratricida, els vencedors desmantellaren I'Estat
foral espanyol i implantaren el centralisme
seguint el model francés sobre jurisdiccions i
institucionals de Castella.. El fi de les institucions
catalanes i la persecucié de la llengua no vol dit
que els catalans deixessin de ser espanyols, sind
que ens volgueren convertir en castellans en
contra de la nostra voluntat. Els nacionalistes
peré ja tenia la justificacié per commemorar una
derrota de Catalunya enfront Espanya. A finals
del segle XIX es comencen a organitzar les
primeres manifestacions per aquesta data davant
del monument de Rafael Casanovas. Ja tenim
Diada Nacional.
Les xiruques, el “Kumbaia deu meu”, i tot tipus
d'excursionisme ha esdevingut també, referencia
i fe de la ideologia nacionalista, El 1876 es funda
la primera societat excursionista (" Associacié
Catalanista d'Excursions Cientifiques”), sense cap
fonament esportiu perd si exclusivament politic.
El terme “cientific” i patriotic del grup aixi ho
evidencia. El 1878 es crea I'Associacié
d'Excursions Catalanes i posteriorment totes dues
es fusionaren en el centre Excursionista de
Catalunya (CEC). D'aquesta manera, es comenga
a anar d'excursié, a anar a “la terra”, a la
Catalunya catalana, i comenga a estendre’s una
visié romantica e idil-lica d'una terra perfecta, i
el nacionalisme mitific muntanyes i
serralades. Ja tenim pais i xiruques catalanes.
El nacionalisme sempre ha volgut sentir l'església
a prop seu, i per aixd no ha dubtat en manipular-
datatextiml charset utr % Cav %20cs%90 %Z2postdetals_noavatr%22%20style30%22mar gin%IA%2000X%%IBZOpAdcINGHIAZOODHKIB... 4‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala
la des de dins i des de fora. Ultimament estem
veient aquest episodi vergonyés de I'intent de
creacié d'una conferéncia episcopal independent:
la Tarraconense, per convertir-la en catalana,
encapcalat pels bisbes Deig, Alanis, Camprodén i
Guix, que no busquen guiar espiritualment als
creients (qiiestié que fora lloable), sind el que
busca Uinicament es la segregacié de la resta
d'Espanya. S'obliden dels centenars d'anys, que
des de el 589 ( concili de les Didcesis
Hispaniques) a Toledo es reuniren totes les
didcesis pertanyents a l'antiga Espanya (incloent-
hi la provincia de Tarraconense) que aboca a la
conversié al catolicisme de Recadero i totes les
didcesis hispaniques. Seria bo de reivindicar la
figura de Félix de Sant Serni de Tavérnoles, que
fou el primer catald que planteja amb termes
politics la reivindicacié de la hispanitat durant el
ja llunya segle VIII. Perd aviat l'església catalana
tindra la seva conferéncia episcopal, amb Torres
i Bages com a gran prohom. Ja tenim església.
Bandereta estelada, ball, himne, soldats, Diada
Nacional, xiruques, església. Aquest son els seus
arguments, els del nacionalisme excloent. Davant
d’aixd hem de reivindicar la nostre catalanitat
hispanica, essent la llengua catalana el puntal
referéncia de la nostre voltant de ser catalans
per ser més hispanics. Per acabar vull citar una
frase de Josep Ferrater i Mora, que ens faci
reflexionar sobre el nacionalisme catala i el
centralisme castella, i per adonar- nos de que la
catalanitat es sindnim de hispanitat: “El
separatisme es una malaltia tan vuitcentista com
el nacionalisme i el centralisme. Es una malura
de la qual no cal gairebé preocupar- se; es va
extingint tota sola, com un microbi que ha perdut
la viruléncia... (...) Catalanitzar Catalunya no vol
dir, per tant, restar alguna cosa d “Espanya. Vol
dir fer |’Espanya gran, i fer-la digna
d'incorporar-se, sense murmuris, reticéncies 0
reserves, a una gran Europa”
Lo Tocagaytes del Bages.
Font: http://www.lesclat.com/modules.php?....artic
leBartid=8
datatexti charset utr %3Cev%20cas%90 %Z2postdetals_noavatr%22%20stylek30%22margin%3A%2000X%%IBZOpAdcINGIIAZOODHKIB... 44