‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala Fecha de ingreso 04 mar, 05 Ubicacién Fispanistan Mensajes 1,255, Post Thanks / Lil Lo ferrer iembro Respetado @ Les Falsetats dels Simbols del Nacionalisme Catala LES FALSEDATS DELS SIMBOLS DEL NACIONALISME CATALA Tot nacionalista té com a fita principal la reivindicacié dels seus origens, dons com diu la cancé “qui perd els origens per la identitat”. El nostre nacionalisme, no el que reivindiquem, sind el que patim, necessita demostrar la seva prdpia genesis prou allunyada de qualsevol contaminacié de la histéria comuna espanyola. No pretenem en aquest article fer una detallada exposicié dels trets diferencials dels catalans, que per tots son prou conegudes, ni ens plantegem fer una relacié dels fets més preclars que els nacionalistes identifiquen amb Catalunya, i que la major part d’ells sén inventats o falsejats per tal de poder diferenciar-los d’altres pobles. El nacionalisme catala ha buscat una justificacié histdrica a tots els simbols que rodegen la seva ideologia, i quan han trobat el que li ha interessat ho ha manipulat fins a 'exageracié; i tota idea, fet o personatge que no s’avingué a la seva mentalitat excloent de Catalunya, ha estat senzillament ignorat. La mitificacié dels passat ha esdevingut obsessié constant del nacionalisme, aixi el mateix emblema de Catalunya ha sofert una tergiversacio constant; la llegenda de les quatre barres pintades per el rei franc amb la sang de Guifré el Pilés, és una tergiversacié conscient, la llegenda de les quatre barres pintades pel rei franc amb la sang de Guifré el Pilds, es una adaptacié que el autor alemany Beuter I'any 1551 copia d'un fet real Castella. Aquesta historia ha atatexthimlcharset-ul 8 %3Cdvik20class%30 %22postdetals_noavetr 22% 20syle%30%22margink3A% 200% IB ZOpaddngyeAA ZR SB. ue‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala arribat fins els nostres dies com lorigen de la senyera. Perd 'auténtic origen de les quatre barres, tot i les moltes polémiques sembla ser que fou una concessié dels colors Papals al Rei Pere, i aix! esdevingué com a senyera del regne d'Aragé (podent haver-hi entre tres i sis barres verticals vermelles sobre fons daurat). La bandera dels comptes de Barcelona fou la creu vermella de Gules sobre Camper d'Argent (és a dir, la Creu de San Jordi), la primera ensenya catalana propiament dita. Les quatre barres fou la bandera oficial del Regne d'Aragé (actualment esquarterat entre Catalunya, Valencia. Illes Balears i l'Arag6). Si I’hi afegiu a la quatribarrada estrella de cinc puntes que portaven els separatistes cubans, ja teniu bandera nacionalista, tot sia per diferenciar-nos i posar de manifest les seves simpaties, dons mentre els espanyols (milers de catalans entre ells, morien a Cuba, cantant havaneres -la musica catalana més hispanica que existeix-), els nacionalistes mostraven les seves veritables intencions destruir Espanya per tots els mitjans. Ara ja tenien bandera. El Nacionalisme, buscant diferéncies de la resta d'Espanya, va trobar en un ball, fins les hores desconegut, el seu referent de diferenciacié, No es podia acceptar que la jota de Lleida o les comarques de Tarragona esdevinguessin ball nacional. I tampoc el ball anomenat “L “Espanyolet” ja que el seu nom podria provocar equivocs, per aixé, es van inventar la Sardana. Fou José Ventura (nascut a Alcala la Real, provincia de Jaén, el 1817. Fill d'un comandament de lexercit espanyol), més conegut avui com “Pep Ventura”, qui modernitza un ball molt antic de l'Emporda i es considerat el pare de la Sardana (ball d’origens pagans, que formant una rotilana i mirant el sol, el membres feien un cercle amb les mans agafades). José o Pep Ventura, va escriure més de 300 sardanes i algunes d'elles molt populars ( “Per tu plor”, “El toc doracié”, etc,). Ara ja tenien el ball nacional Els nacionalistes perd, no tenien himne, i posats a inventar fins i tot es van inventar el seu: “Els Segadors”, Fou el 1892 que el centre Catala de Sabadell va patrocinar un premi per tal de trobar un himne catala; s’hi van presentar nou textos, perd el jurat declarar desert el premi, El 1895 fou l'Orfeo Catala qui convoca un concurs similar, i guanya Francesc Mathen amb el poema “La Terra”, que era la lletra perd no la milsica dels actuals Segadors. Per la miisica, Francisco Alié hi va enganxar la tonada d’una cangé de sega obscena i provocativa. Per acabar Ernest Moliné hi afegi el “Bon cop de falc”. Ara ja tenim Himne Nacional. datatextiml charset-utF8.%3Ceiv%20c%90 %Z2postdetals_noavatar%22%20style30%22mar gin%3A%2000x%%IBZOpAdcINgIIAZOODHKI... 24‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala Com no tenien milicia, ni policia, ni uniformes, els nacionalistes veren tenir que inventar-se una institucié catalana que esdevingués la tropa catalana. Es va rescatar de I'oblit els Mossos d'Esquadra. La victdria de 4 les tropes borbéniques sobre els austricistes catalans el 1714, comport’ Vensorrament de totes les institucions catalanes (Consell de Cent, Diputacié General, els bracos, la cort i la “Coronela”, entre daltres) amb el decret de Nova Planta. Per evitar desmans a les zones rurals, els felipistes 0 botiflers crearen un grup policiac anomenat Mossos d'Esquadra, que dirigit pel batlle de valls, Pere Anton Veciana i Vila (Sarral 1677 botifler i felipista), es dedicaren a persegul i ajusticiar a tots els austricistes 0 Maulets que caigueren a les seves mans. Amb la restauracié de la Generalitat Republicana, despengueren del Govern catala. Ja tenim soldats. Perd el problema es planteja per tal de buscar una Diada Nacional per tal de celebrar la joia de ser catalans. Es rebutja la festa més tradicional (23 d'Abril, Diada de San Jordi) per poc patriota i a més importada d'Anglaterra, i substitueix per la commemoracié d'una derrota. L'Onze de Setembre no es commemora un derrota de Catalunya, siné que fou de tota Espanya, després d'una llarga Iluita fratricida, els vencedors desmantellaren I'Estat foral espanyol i implantaren el centralisme seguint el model francés sobre jurisdiccions i institucionals de Castella.. El fi de les institucions catalanes i la persecucié de la llengua no vol dit que els catalans deixessin de ser espanyols, sind que ens volgueren convertir en castellans en contra de la nostra voluntat. Els nacionalistes peré ja tenia la justificacié per commemorar una derrota de Catalunya enfront Espanya. A finals del segle XIX es comencen a organitzar les primeres manifestacions per aquesta data davant del monument de Rafael Casanovas. Ja tenim Diada Nacional. Les xiruques, el “Kumbaia deu meu”, i tot tipus d'excursionisme ha esdevingut també, referencia i fe de la ideologia nacionalista, El 1876 es funda la primera societat excursionista (" Associacié Catalanista d'Excursions Cientifiques”), sense cap fonament esportiu perd si exclusivament politic. El terme “cientific” i patriotic del grup aixi ho evidencia. El 1878 es crea I'Associacié d'Excursions Catalanes i posteriorment totes dues es fusionaren en el centre Excursionista de Catalunya (CEC). D'aquesta manera, es comenga a anar d'excursié, a anar a “la terra”, a la Catalunya catalana, i comenga a estendre’s una visié romantica e idil-lica d'una terra perfecta, i el nacionalisme mitific muntanyes i serralades. Ja tenim pais i xiruques catalanes. El nacionalisme sempre ha volgut sentir l'església a prop seu, i per aixd no ha dubtat en manipular- datatextiml charset utr % Cav %20cs%90 %Z2postdetals_noavatr%22%20style30%22mar gin%IA%2000X%%IBZOpAdcINGHIAZOODHKIB... 4‘varzots Les Faleeats dels Simbols del Nacionalisme Catala la des de dins i des de fora. Ultimament estem veient aquest episodi vergonyés de I'intent de creacié d'una conferéncia episcopal independent: la Tarraconense, per convertir-la en catalana, encapcalat pels bisbes Deig, Alanis, Camprodén i Guix, que no busquen guiar espiritualment als creients (qiiestié que fora lloable), sind el que busca Uinicament es la segregacié de la resta d'Espanya. S'obliden dels centenars d'anys, que des de el 589 ( concili de les Didcesis Hispaniques) a Toledo es reuniren totes les didcesis pertanyents a l'antiga Espanya (incloent- hi la provincia de Tarraconense) que aboca a la conversié al catolicisme de Recadero i totes les didcesis hispaniques. Seria bo de reivindicar la figura de Félix de Sant Serni de Tavérnoles, que fou el primer catald que planteja amb termes politics la reivindicacié de la hispanitat durant el ja llunya segle VIII. Perd aviat l'església catalana tindra la seva conferéncia episcopal, amb Torres i Bages com a gran prohom. Ja tenim església. Bandereta estelada, ball, himne, soldats, Diada Nacional, xiruques, església. Aquest son els seus arguments, els del nacionalisme excloent. Davant d’aixd hem de reivindicar la nostre catalanitat hispanica, essent la llengua catalana el puntal referéncia de la nostre voltant de ser catalans per ser més hispanics. Per acabar vull citar una frase de Josep Ferrater i Mora, que ens faci reflexionar sobre el nacionalisme catala i el centralisme castella, i per adonar- nos de que la catalanitat es sindnim de hispanitat: “El separatisme es una malaltia tan vuitcentista com el nacionalisme i el centralisme. Es una malura de la qual no cal gairebé preocupar- se; es va extingint tota sola, com un microbi que ha perdut la viruléncia... (...) Catalanitzar Catalunya no vol dir, per tant, restar alguna cosa d “Espanya. Vol dir fer |’Espanya gran, i fer-la digna d'incorporar-se, sense murmuris, reticéncies 0 reserves, a una gran Europa” Lo Tocagaytes del Bages. Font: http://www.lesclat.com/modules.php?....artic leBartid=8 datatexti charset utr %3Cev%20cas%90 %Z2postdetals_noavatr%22%20stylek30%22margin%3A%2000X%%IBZOpAdcINGIIAZOODHKIB... 44