05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 78

L ESCOLA RURAL AL SEGLE xx

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX.

De limpacte de les poltiques educatives a la influncia
de les transformacions socials, culturals i econmiques:
un primer balan1

Joan Soler i Mata

Universitat de Vic

RESUM

Larticle analitza levoluci de lescola rural a Catalunya durant el darrer ter del se-
gle XX i fixa latenci en tres eixos. En primer lloc, es valora limpacte de les poltiques edu-
catives den de laplicaci de la Llei Villar Palas de lany 1970, passant pels canvis de la
transici poltica i els traspassos de les competncies densenyament a la Generalitat de Ca-
talunya. El segon eix destudi sn els elements que configuren les reflexions pedaggiques
damunt les quals es construeix la prctica educativa a lescola rural. Finalment, larticle des-
taca la trajectria del moviment de mestres descola rural i la tasca del Secretariat dEscola
Rural de Catalunya en la renovaci pedaggica de lescola rural. Aquesta evoluci histrica
es construeix en tres etapes marcades per tres esdeveniments clau de la poltica educativa:
la Llei Villar de 1970, els traspassos de competncies a la Generalitat a partir de 1980 i la-
provaci de la LOGSE lany 1990.

PARAULES CLAU: poltica educativa, escola rural, renovaci pedaggica, histria de leducaci.

ABSTRACT

The article analyses the evolution of the rural school in Catalonia over the last three de-
cades of the 20th Century, and focuses on three areas. First of all, the impact of educatio-
nal policies following the application of the Villar Palas Law of 1970, through the changes

1. Article redactat a partir de la ponncia presentada al Seminari dHistria de lEducaci Lescola

rural, balan dun segle, celebrat a Vic el dia 3 de desembre de 2004 i organitzat per la Societat dHis-
tria de lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana i la Facultat dEducaci de la Universitat de Vic.

Educaci i Histria: Revista dHistria de lEducaci. Nm. 8 (2005), p. 78-102

[Societat dHistria de lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana]
05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 79

spawned by the political transition and the transfers of powers in teaching to the Autono-
mous Government of Catalonia. The second focal point of study addresses the elements that
configure the pedagogical reflections on which educational practice is built in the rural
school. Finally, the article highlights the trajectory of the movements of rural school tea-
chers and the work of the Secretariat of Rural School of Catalonia in the pedagogical reno-
vation of the rural school. This historic evolution is based on three stages marked by three
key events in educational policy: The Villar Law of 1970, the transfers of powers to the Au-
tonomous Government of Catalonia after 1980, and the approval of the LOGSE (Llei dOrde-
naci General del Sistema Educatiu) in 1990.

KEY WORDS: educational policy, rural school, pedagogical renovation, history of education.

La histria de lescola rural s la histria dun abandonament o, com lano-

mena Miguel ngel Ortega, la histria de la ventafocs o la parenta pobra del sis-
tema educatiu espanyol.2 Molt sovint la realitat de lescola rural ha estat la con-
seqncia duna poltica nefasta: labsncia de qualsevol poltica amb relaci a
leducaci del mn rural. Per tamb s la histria duna lluita i dun moviment
per la millora de lescola i per la seva supervivncia.
Lobjectiu de larticle s fer una anlisi de levoluci de lescola rural a Cata-
lunya a partir de tres eixos:
1r Limpacte de la poltica educativa desplegada a partir de la Llei general
deducaci (LGE) de 1970 i, posteriorment, dels canvis que sapliquen durant la
transici poltica del franquisme a la democrcia i els traspassos de competncies
i serveis educatius a la Generalitat de Catalunya.
2n Els elements que configuren el discurs i la reflexi pedaggica que im-
pregna la prctica educativa en el medi rural.
3r La trajectria del moviment de mestres descola rural i del Secretariat dEsco-
la Rural de Catalunya en el marc de la lluita per la transformaci de lescola pblica.3
El balan histric del darrer quart del segle XX o ms exactament dels darrers
trenta anys permet estructurar una evoluci en tres moments, que sn les tres
etapes que analitzarem:4

2. Vegeu M. A. ORTEGA, La parienta pobre: Significante y significados de la escuela rural, Madrid, CIDE, Mi-
nisterio de Educacin y Ciencia, 1995.
3. Lanlisi que presentem no hauria estat possible sense tenir accs a una valuosa documentaci
original i, sovint, no publicada que ens ha facilitat Joan Llus Tous de Verd, un mestre pioner i actiu a
favor de la causa de lescola rural de Catalunya.
4. La contextualitzaci daquestes etapes es pot completar amb la consulta dels articles segents:
J. FEU, Poltiques educatives a lentorn de lescola rural, Educaci i Histria, nm. 4 (1999-2000), p. 110-133;
J. M. HERNNDEZ DAZ, La escuela rural en la Espaa del siglo XX, Revista de Educacin, nm. extraordina-
ri (2000), p. 113-136.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 79

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 80

Primera etapa (1970-1979)

Els anys setanta, la Llei general deducaci (la Llei Villar Palas) de 1970; la po-
ltica de concentracions escolars; el tancament descoles rurals;5 la lluita per la mi-
llora de lescola pblica;6 la transici poltica i el procs de democratitzaci de le-
ducaci; el nou Estatut dAutonomia de Catalunya; les primeres eleccions municipals
democrtiques de 1979.

Segona etapa (1980-1989)

Els anys vuitanta, els traspassos de competncies i de serveis densenyament a

la Generalitat; la represa de la renovaci pedaggica a lescola rural; el Secretariat
dEscola Rural de Catalunya; limpuls de les Jornades dEscola Rural; les primeres
experincies de zones escolars en el medi rural; el Decret de constituci de les
zones escolars rurals (Decret 195/1988 de 27 de juliol).

Tercera etapa (1990-1998)

Els anys noranta, el reconeixement administratiu de les primeres quinze zones

escolars rurals (1990); limpacte de la LOGSE (1990); el Reglament Orgnic de Cen-
tres (1996); els acords sindicals de juliol de 1997; les transformacions socials i eco-
nmiques del mn rural; els nous reptes i perspectives del canvi de segle.

Primera etapa (1970-1979): de limpacte de la LGE a les Primeres Jornades

dEscola Rural de Catalunya

La Llei general deducaci de 1970 (la Llei Villar Palas) accelera el procs de
concentraci escolar iniciat en la dcada dels seixanta. La insistncia en la gra-

5. Vegeu M. SUBIRATS, Lescola rural a Catalunya, Barcelona, Edicions 62 i Rosa Sensat, 1983.
6. Durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transici democrtica se succeeixen
manifestacions i pronunciaments en favor de la millora de lescola pblica desprs de les mancances en
laplicaci de la Llei Villar Palas. Cal assenyalar de manera significativa els documents de les Escoles
dEstiu de Rosa Sensat dels anys 1975 i 1976, Per una escola pblica i Per una nova escola pblica ca-
talana. La revista Perspectiva Escolar, en els nmeros 8 i 9 de juliol-setembre de 1976, es fa ress i re-
produeix les declaracions i els documents ms rellevants en defensa de lescola pblica tan instrumen-
talitzada i, a la vegada, abandonada per la poltica franquista.

80 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 81

duaci escolar i en una determinada visi de la igualtat doportunitats produeixen

un fort impacte en les escoles petites. Davant la impossibilitat dorganitzar la se-
gona etapa de la nova EGB, els alumnes de les escoles rurals no podien seguir les-
colaritat obligatria en lescola del seu poble: tots, doncs, concentrats cap als po-
bles grans. Lexcusa o la ra educativa, com es vulgui anomenar, era la millora de
la qualitat. La conseqncia va ser la desaparici dun nombre notable descoles
unitries rurals i laugment destacat de les xifres del transport escolar. Les dades
sn prou evidents. Vegem-ne alguns exemples:

1r exemple: la disminuci del nombre de centres pblics7

Nombre descoles estatals a Catalunya
Curs escolar 1971-1972 1978-1979
Total (quatre provncies) 2.092 1.489
En resum, desapareixen el 28,8 % dels centres estatals.

2n exemple: el cas de la comarca dOsona8

Curs 1974-1975: 72 escoles pbliques
Curs 1977-1978: 46 escoles pbliques
(A Catalunya la disminuci s de 189 escoles; sobretot al Bages, Osona i els dos Pallars).

3r exemple: les xifres del transport escolar9

Dades sobre el transport escolar a Girona
Curs Nm. dalumnes Itineraris
1962-1963 448 15
1965-1966 2.543 68
1969-1970 3.085 86
1970-1971 3.414 95
1978-1979 5.511 95

7. Vegeu M. SUBIRATS, Lescola rural..., 1983, p. 29.

8. Vegeu A. TORT, Informe dEnsenyament del Pla Estratgic Osona XXI, Vic, 1992, p. 16. I tamb larticle
de J. SOLER, Leducaci a la comarca dOsona (1952-2002), Ausa (Vic), nm. 150 (2002), Patronat dEstu-
dis Ausonencs, p. 491-509.
9. Font: Llus Mestras i Mart, mestre i inspector giron (1902-1988); en larticle Lescola rural i el
procs de concentraci escolar a Girona, Perspectiva Escolar, nm. 36 (1979), p. 3-7.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 81

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 82

Aquestes i altres xifres recollides en lestudi de Marina Subirats ja citat o en

els articles de les revistes Perspectiva Escolar i Cuadernos de Pedagoga que analitzen
la problemtica de lescola rural i les conseqncies de la poltica de concentra-
cions escolars, demostren que limpacte de la Llei general deducaci de 1970 fou
notable perqu va afectar de ple lestructura de les escoles petites i la distribuci
del mapa escolar. En el cas dOsona, per exemple, el procs de concentraci va pro-
vocar la desaparici de lanomenat minifundisme escolar que havia caracteritzat
la dcada anterior de 1960, en la qual el 85 % de les escoles estatals osonenques
eren unitries, i va fer extensiu el procs a lescola parroquial, un model descola
unitria de lEsglsia, fortament arrelat a la comarca i que, a partir daleshores,
tendeix a desaparixer.
Els criteris, de base econmica, propis del tecnocratisme dels darrers anys
del franquisme van infringir un fort cop a una escola rural que, per raons de la
prpia singularitat, ja estava abocada a lallament secular, a la manca de re-
cursos i a la dbil confiana de mestres i famlies cap a ella. La crisi social i eco-
nmica del mn rural10 va acabar de fer-hi la resta: empnyer el procs de dif-
cil subsistncia cap a la possible desaparici daquest model escolar no graduat
i singular.
La revista Cuadernos de Pedagoga es fa ress daquesta situaci en un excellent
i documentat monogrfic de lany 1976, La escuela rural en Espaa: crnica de una
marginacin, en el qual sanalitza la situaci de lescola rural des de diferents pers-
pectives, per sobretot des del punt de vista socioeconmic i de poltica educati-
va. En aquelles pgines, Josep M. Bas hi signa un article que comena amb lafir-
maci segent: En la societat espanyola davui, lescola rural apareix com el punt
de confluncia de dues grans frustracions: la crisi del camp espanyol (vctima pro-
piciatria del triomfalisme desarrollista de la dcada passada) i el collapse general
del nostre sistema escolar.11 Lautor analitza les principals xifres relatives a les-
cola rural i a les concentracions escolars i planteja lestudi daltres solucions que
les estrictament econmiques davant el dilema escola unitria-escola graduada plan-
tejat arran de la Llei de 1970: possibilitat de funcionament dun equip pedaggic
complet, treballant en locals separats i amb reunions setmanals, importncia per
al nen de lemplaament de lescola en el poble, importncia de tenir un conei-
xement directe de la comarca i no noms de la poblaci ms gran, importncia
del mestre dels nuclis rurals, necessitat de xarxes poligonals i no noms radials

10. Vegeu I. ALDOM, La crisi de la Catalunya rural: Una geografia dels desequilibris comarcals (1960-1991),
Lleida, Pags Editors, 1999.
11. Vegeu J. M. BAS, Entre la crisis agraria y la crisis educativa: datos y cifras sobre la escuela rural
y su entorno, Cuadernos de Pedagoga, suplement nm. 2 (maig 1976), p. 15-21.

82 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 83

de carreteres, adequaci dels edificis escolars existents i trasllat rotatiu de nens a

travs dels diferents pobles de la comarca escolar.12
La realitat s que quedava un llarg cam per recrrer, tal com sencarrega de
fer notar la mateixa editorial de lesmentada revista: Molts problemes queden
pendents. La literatura sobre lescola rural s insuficient a Espanya. El creixement
de lorganitzaci dels mestres rurals, malgrat que es desenvolupi rpidament du-
rant els darrers mesos, xoca amb clares limitacions com a conseqncia de les di-
ficultats geogrfiques, el control estatal i el caciquisme ambiental. Ladministraci
educativa, no noms no es decideix a recollir moltes propostes, experincies i
plantejaments que sn a la boca dun nombre cada vegada ms gran de mestres,
sin que els ignora i, sovint, els amaga.13
De fet, la crisi de lescola rural era una cara especfica de la crisi de lescola p-
blica de la dcada de 1970: un model descola ancorat en les estructures caduques
dun rgim autoritari que no responia a les necessitats de canvi i de modernitza-
ci que una societat ms oberta li demanava. Per aix quan a la meitat de la d-
cada, les escoles destiu de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat debaten i fan pblics
els documents sobre lescola pblica de 1975 i 1976 als quals abans ja hem alludit,
no fan ms que palesar de forma visible un corrent amagat que sanava estenent:
una reafirmaci de lescola pblica i una autoestima dels mestres que hi treballen.
Aquest canvi dactitud s a la base de la nova renovaci pedaggica daquesta d-
cada, que arrelar amb fora a lensenyament pblic fins a transformar-lo. Sens
dubte, tot i que manquin estudis sobre el tema, els canvis tamb afecten els mes-
tres descola rural, alguns dels quals participen activament en el moviment i pre-
paren, des de les aules dels pobles petits, la renovaci pedaggica de lescola rural.
Lany 1979 esdevindr clau en el procs de reforma i transformaci de lescola
rural a Catalunya. Per una banda, aquell any se celebraren les primeres eleccions
municipals democrtiques que impulsaren la reforma de les estructures adminis-
tratives dels municipis i, s clar, dels pobles petits. Lescola ja no ser vista tant
com una crrega per a les migrades arques municipals sin com un element di-
dentitat i com un servei que les famlies reclamen. La poltica local intentar do-
nar resposta a aquestes demandes i els nous alcaldes es convertiran, en alguns ca-
sos, en bons defensors de la causa de lescola.

12. Josep M. Bas adopta aquests suggeriments a partir dun informe titulat Estudio monogrfico sobre
planificacin territorial de la educacin en el rea metropolitana de Barcelona, elaborat per lICE de la UAB. En-
cara que sembli una paradoxa, a causa de lmbit territorial molt poc rural de linforme, shi feia re-
ferncia als problemes de les zones de baixa densitat de poblaci en les quals les dimensions dels cen-
tres shaurien dadaptar al nombre dalumnes de la poblaci.
13. Vegeu leditorial La escuela rural en Espaa: crnica de una marginacin, Cuadernos de Pedago-
ga, suplement nm. 2 (maig 1976), p. 3.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 83

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 84

El fet ms significatiu de lany 1979 ser, per, lorganitzaci i celebraci de les

Primeres Jornades dEscola Rural de Catalunya, els dies 15 i 16 de juny a Barcelo-
na. El projecte fou impulsat i realitzat des de lICE de la Universitat Autnoma de
Barcelona per intentar assolir els objectius segents:14
a) Reunir lesfor dequips de mestres que es preocupen per lescola rural.
b) Recollir algunes experincies personals de mestres que pateixen els proble-
mes, com tamb les experincies realitzades en el camp de la formaci dels mes-
tres.
c) Demanar a les institucions que havien iniciat estudis sobre alguns temes re-
lacionats amb lescola rural que els posessin a labast dels mestres (Departament
dEnsenyament i Cultura de la Generalitat, la Inspecci Tcnica dEGB i el Depar-
tament de Planificaci de lICE de lAutnoma).
d) Encoratjar el treball per poder convocar unes Segones Jornades de lEscola
Rural.
Les Jornades dEscola Rural i la reflexi que shi produeix representen un punt
dinflexi en levoluci de lescola rural a les comarques catalanes. La participa-
ci conjunta, en un mateix frum, de mestres, de representants de la nova ad-
ministraci autonmica de la Generalitat que preparava els traspassos de com-
petncies, i de professorat universitari a travs de lICE de lAutnoma i de
lEscola de Mestres de Sant Cugat va crear les condicions ptimes per a un debat
necessari, per sobretot per establir les bases dun treball continuat amb pers-
pectiva de futur.
En aquest marc de preocupaci pedaggica envers lescola rural s interessant
destacar una experincia, desenvolupada en els mesos anteriors a les jornades, de
formaci inicial del mestre a lescola i el medi rural. Durant el curs 1978-1979,
lEscola de Mestres de Sant Cugat, pionera en la renovaci pedaggica a la uni-
versitat, va organitzar una estada a Vallbona de les Monges (Urgell), en la qual
onze estudiants i sis professors realitzaren una experincia de formaci de mes-
tres arrelada al medi rural en tres etapes: el coneixement del medi (desembre de
1978), lestudi de la realitat escolar (mar de 1979) i lanlisi de la realitat huma-
na i cultural (juny de 1979).15
Els objectius daquell assaig pedaggic apuntaven molt amunt: En els actuals
moments, les Escoles de Mestres estem transmetent si s que en transmetem!

14. Citats textualment de la publicaci de les actes de les jornades: Lescola rural a Catalunya, Prime-
res Jornades organitzades per lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB, Bellaterra, UAB, 1980, p. 6.
15. Vegeu EQUIP DE PROFESSORS I ALUMNES DE LESCOLA DE MESTRES DE LA UAB, Medi rural i formaci de mes-
tres: Experincia-pilot a lescola rural, Bellaterra, UAB, 1981. Lexperincia tamb est descrita a larticle de
M. VILLANUEVA, La formacin de los maestros y la escuela rural, Cuadernos de Pedagoga, nm. 69 (1980),
p. 29-32.

84 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 85

un tipus de cultura urbana molt estandarditzada, b sigui perqu el nostre uni-

vers cultural s fonamentalment de cultura urbana, b perqu la major part dels
nostres alumnes provenen de ciutat. Aquesta breu reflexi reflecteix de forma prou
eloqent lesperit i el clima de les noves relacions que sestablien entre cultura ru-
ral i cultura urbana i, al capdavall, entre renovaci pedaggica i escola rural. La
mirada renovadora arribava al medi rural des de la universitat, desprs de dca-
des doblit o de marginaci.
Aquesta experincia tamb va integrar la llista de comunicacions presentades
a les Jornades dEscola Rural del mes de juny daquell mateix any. Les Jornades de
lICE aportaren al debat una nova mirada i els eixos principals sobre els quals
transitaria lescola rural dels anys segents. En primer lloc, la necessitat de defi-
nir una poltica educativa de signe diferent que parts de lanlisi i la reflexi so-
bre les dades i sapuntals en una nova visi de la funci social de lescola en el
territori. Aquesta lnia de treball marca les aportacions dels participants de lICE i
de ladministraci educativa i sinspira en els criteris duna nova forma de veure
la igualtat doportunitats i la compensaci de desigualtats com a justificaci per
trobar noves frmules amb vista a una ms ptima planificaci. Les reflexions que
shi van fer, sigui a partir danlisis quantitatives, de valoracions qualitatives o de
justificacions legals, apuntaven cap a una nova manera dorientar la poltica edu-
cativa que supers les concentracions escolars i les comarcalitzacions, en refe-
rncia a la construcci descoles de carcter comarcal per substituir les escoles
unitries de lentorn.
Laltre eix de les jornades fou definit per la divulgaci dexperincies educa-
tives renovadores que, presentades per diversos mestres o equips de mestres
descola rural, deixaven ben clares les possibilitats pedaggiques dun tipus des-
cola oblidat des daquella cultura urbana que, segons lesmentat dossier de lex-
perincia de Sant Cugat, impregnava la renovaci pedaggica catalana. Des de
diverses comarques saportaren experincies que, com a com denominador,
destacaven la importncia duna escola arrelada al medi i a la comunitat, alho-
ra que feien una acurada diagnosi dels problemes de les escoles rurals. La man-
ca de preocupaci de ladministraci educativa per lescola rural, el nul arrela-
ment de la majoria de mestres en el territori, la manca de recursos o els problemes
derivats de la poca estabilitat dels mestres contrastaven amb lenorme cabal de
possibilitats que algunes experincies aportaven. De tot plegat, sen derivava la
necessitat davanar en nous i poc explorats camins de coordinaci entre esco-
les i mestres rurals que, els mesos i anys segents, inspiraran la concepci de la
zona escolar rural.
Les Jornades dEscola Rural de Barcelona que, amb els anys, esdevindran les
primeres duna llarga llista de jornades, havien obert un debat necessari sobre els

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 85

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 86

diferents temes que envoltaven la problemtica de lescola rural, per sobretot ha-
vien plantejat loportunitat dun canvi dorientaci en la poltica educativa i da-
profundiment en la renovaci pedaggica.
Laportaci ms important, per, quedaria latent i saniria desenvolupant en
els anys segents. La forta crisi de lescola rural de la dcada de 1970 havia tocat
fons i les jornades van inspirar nous nims a diversos grups de mestres de terri-
toris i comarques diferents. La mateixa crisi va esdevenir leix vertebrador dels ini-
cis dun moviment de mestres que, a partir del juny de 1979, tindr uns referents
comuns i comenar a caminar amb la finalitat de buscar i trobar frmules per
resoldre els principals problemes de lescola rural de Catalunya. Sens dubte, es co-
menava a posar la creu en alguns enunciats de la llista de temes pendents que
recordava leditorial de Cuadernos de Pedagoga en el monogrfic citat de 1976. I al
final de la dcada, una altra revista, Perspectiva Escolar, dedicava un nmero a les-
cola rural amb el mateix esperit que impregnava les Jornades de lICE: la indica-
ci dels camins per als canvis que lescola rural reclamava.16
s evident que al final de la dcada sobrien altres horitzons per a lescola ru-
ral catalana que haurien estat difcils de pensar durant els primers anys daplica-
ci de la Llei Villar, en ple procs de concentraci escolar. No seria, per, del tot
encertat reduir aquest canvi dorientaci a un debat de poltica educativa (con-
centracions, s o no) fonamentat en una base econmica, perqu els elements de
reflexi pedaggica tamb hi sn presents. Fent servir una expressi de Marta
Mata, es tractava de plantejar-se tamb el problema pedaggic al costat de les so-
lucions administratives.17
Lorientaci tecnocrtica de la poltica educativa oficial del darrer franquisme
comportava un enfocament pedaggic de perspectiva tecnolgica que ignorava
la cultura rural o, a tot estirar, la redua a un simple i residual objecte destudi. La
cultura i el currculum escolars eren sobretot urbans i, segons lopini dalguns,
alienants per a les escoles rurals.18
En aquest context, la reflexi pedaggica dels grups renovadors va intentar su-
perar aquesta contradicci avanant en dues direccions. En primer lloc, aprofun-
dint en la definici de les funcions i el model especfic descola en lmbit rural.
En segon lloc, en la recerca destratgies didctiques adequades a una realitat es-

16. Vegeu el monogrfic Perspectiva Escolar, nm. 36 (juny 1979): Lescola rural, en el qual des de pers-
pectives diferents i amb aportacions de comarques diferents sanalitzen les concentracions escolars, les
escoles llar, la necessitat dadequar les programacions al medi rural, els equips de mestres, la formaci
inicial del mestre i, en definitiva, es plantegen els elements didentitat de lescola rural.
17. Vegeu M. MATA, Lescola rural, Perspectiva Escolar, nm. 36 (juny 1979), p. 54-57.
18. Vegeu M. CIVERA, Programacions alienants per a les escoles rurals, Perspectiva Escolar, nm. 36
(juny 1979), p. 39-42.

86 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 87

colar confegida sobre la base de la diversitat dedats i nivells dins una mateixa
aula, una caracterstica especfica de lescola rural, sobretot en el cas de les esco-
les unitries.
El debat sobre la funci i el model descola en lmbit rural era una altra cara
del debat sobre la funci i el model de lescola pblica que tant omplia el debat
pedaggic dels anys de la transici poltica. En el cas que ens ocupa, la possibili-
tat de construir una escola lligada al medi duna forma plena i vinculada al poble
i al territori era el nucli central duna reflexi generalitzada, que Marta Mata, en
larticle citat de Perspectiva Escolar, sistematitza en aquests elements:
Ladaptaci a les realitats i necessitats canviants acceleradament dels nens
de poble.
Una mesura o moltes mesures descola.
La capacitat de buscar i de treballar temes simultniament a dos o tres ni-
vells dedat dins dun programa flexible.
La relaci entre escoles de pobles vens, entre mestres i nens de pobles vens.
La formaci inicial i lexercici professional del mestre.19
Les relacions entre el camp i la ciutat, entre lescola urbana i lescola rural.
El ress de la pedagogia activa i dels postulats de lEscola Nova s ben present
en aquests plantejaments. Aquest debat sobre el model descola rural no estava al
marge, en algun cas, duna visi encara urbanocntrica de leducaci i de la so-
cietat: el perill de lallament del nen i la nena del mn rural. En qualsevol cas, la
conscincia general coincidia en la necessitat de redefinir la fesomia prpia de
lescola rural catalana de finals del segle XX.
Al costat de lesfor per definir el model escolar, els grups de mestres ms in-
quiets i renovadors van apostar per la recerca destratgies didctiques especfi-
ques o, si es vol, ms adients per a lescola rural. Tamb en aquest mbit del tre-
ball didctic les ressonncies de lactivisme pedaggic del primer ter del segle XX
sn notables i les propostes sencaminen cap a ls de la descoberta i la investi-
gaci com a forma de potenciar larrelament al medi, i cap a laplicaci dels prin-
cipis globalitzadors com a forma destructuraci del currculum. No queden pas al
marge, sin tot el contrari, les propostes inspirades en les idees i les tcniques de
Freinet a lhora de pensar el treball escolar.20

19. En aquests punts tamb insisteix molt Joan Llus Tous, el mestre de Verd, que recull la prpia
experincia en dues aportacions prou significatives a les jornades de lICE i en el monogrfic de Pers-
pectiva Escolar.
20. Ens pot servir dexemple el cas de Manuel Civera, mestre de lHorta al Pas Valenci que va a Vi-
lanova de Prades a la Conca de Barber. En la comunicaci que presenta a les jornades de lany 1979
planteja que canviar lenciclopdia lvarez pels llibres de leditorial Teide no s suficient, i proposa un
pas ms, lorientaci del qual ha de ser Freinet.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 87

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 88

La sntesi de levoluci de lescola rural a Catalunya durant la dcada de 1970

podria servir per dibuixar un final feli desprs duns anys prou negres. Superada
la intensificaci de la poltica de concentracions escolars derivada de laplicaci
de la LGE, sorgeix un incipient moviment de mestres que sarticula al voltant de
les primeres jornades de lany 1979. No est gens malament que, desprs del tra-
dicional oblit cap a lescola rural per la universitat, sigui una activitat vinculada a
una instituci universitria el pal de paller de la renovaci. Encara que, de mo-
ment, es tracti duna renovaci ms annima per igualment efectiva, emparada
en la necessitat de supervivncia duns mestres que, en uns anys marcats profun-
dament pels canvis socials i poltics, maldaven per redefinir el model descola ru-
ral i, en molts casos, per no perdre lexistncia de la mateixa escola.

Segona etapa (1980-1990): lorigen i el desenvolupament de la zona escolar

rural

La dcada de 1980 ser el marc temporal que emmarcar canvis significatius

de la poltica educativa amb relaci a lescola rural:
a) A Espanya: el triomf socialista en les eleccions generals de 1982 va suposar
un notable gir de la poltica educativa. En lmbit rural fou visible des de linici
de la nova etapa poltica laturada de les concentracions. Lany 1983, el programa
deducaci compensatria constitua tamb un programa datenci a lescola rural
que va permetre la creaci de serveis de suport a lescola rural: els centros rura-
les de innovacin educativa (CRIE) i els centres de recursos pedaggics (CRP), amb
extensions en alguns territoris rurals ms dispersos. Encara uns quants anys ms
tard, el 1986, el Govern socialista va elaborar i aplicar el decret dels CRA, els co-
legios rurales agrupados i va promoure el programa descoles viatgeres per fo-
mentar la mobilitat i trencar lallament dels alumnes dels nuclis rurals.
b) A Catalunya, la Generalitat, desprs de laprovaci de lEstatut dautono-
mia de 1979, va comenar a rebre els traspassos de competncies densenyament
que van possibilitar una poltica educativa prpia amb relaci a lescola rural.
Una poltica educativa en la qual, com en tants aspectes de lactivitat humana,
hi va tenir un paper important el coneixement mutu i les connexions personals
entre alguns dels nous responsables i el moviment renovador que abans hem
descrit.
Si ens centrem en el cas catal, objecte del nostre article, hem de fer refern-
cia a una de les primeres i ms efectives mesures implantades des del Departa-
ment dEnsenyament amb relaci a lescola rural: el Pla de Suport a lEscola Ru-

88 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 89

ral. La ponncia de Ramon Juncosa (cap del Gabinet dOrdenaci Educativa) a les
Jornades dEscola Rural de 1983, analitza i concreta els elements que van orientar
aquest pla de suport.21
La proposta partia dels objectius educatius que calia assolir (integraci del nen
en la seva societat, apropament de lescola a la realitat dels infants, qualitat dels
edificis i els equipaments, i estabilitat i preparaci del professorat) i plantejava les
lnies de treball segents:
Descentralitzaci dels serveis (centres de recursos pedaggics, oficines ges-
tores comarcals, equips dassessorament psicopedaggic).
Desconcentraci escolar.
Poltica de construccions que tingui en compte les caracterstiques indivi-
duals de cada lloc.
Dotaci o renovaci dequipaments.
Intenci de crear la figura del mestre itinerant per a matries com leduca-
ci fsica, la msica o els idiomes.
Tot indica que ens trobem davant dun canvi que obre nous horitzons per a
lescola rural. Un canvi que cal situar i contextualitzar dins el perode 1980-1987,
en el qual no es poden oblidar alguns fets o activitats significatius que afecten la
realitat catalana encara que, en algun cas, es desenvolupin en lmbit de lEstat
espanyol:
Un nombre considerable de publicacions sobre lescola rural: el llibre de Ma-
rina Subirats, Lescola rural a Catalunya (1983); el de Jess Jimnez, La escuela unita-
ria (1982); el de Gregoria Carmena i Jess G. Regidor, La escuela en el medio rural (1984);
el de Jaume Albert i Ramon Bassa, Les escoles petites a Mallorca (1985); els monogrfics
de les revistes Cuadernos de Pedagoga (1981) i Guix (1983).22
Unes Jornades dHistria de lEducaci sobre leducaci en el medi rural, or-
ganitzades per la Societat dHistria de lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana
i celebrades a Lleida lany 1984.
La ponncia sobre lescola rural en el Congrs dels Moviments de Renovaci
Pedaggica (1983).
Lactivitat dun Seminari sobre lEscola Rural dins el Gabinet dOrdenaci Edu-
cativa de la Direcci General dEnsenyament Primari, en el qual participen activa-
ment grups de mestres descola rural durant el perode 1984-1986.

21. Vegeu Conclusions de les III Jornades dEscola Rural a Catalunya, elaborades pel Grup dEscola Rural
de lAlt Empord. Es tracta dun document multicopiat i, per tant, no publicat, que recull el resum de
les ponncies i taules rodones de les jornades celebrades els dies 16 i 17 dabril de 1983 a Sant Pere Pes-
cador.
22. Les referncies bibliogrfiques completes daquestes publicacions es poden trobar a la bibliografia
que completa el monogrfic daquesta revista.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 89

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 90

Algunes experincies de dinamitzaci i potenciaci de lescola rural: forma-

ci permanent institucional (FOPI),23 plans de suport a lescola rural a travs dels
CRP (creats el 1982).
Les experincies dels CRIE (el dAlcorisa a Terol, per exemple) o del Colecti-
vo Campos de Castilla al Valle Ambls (vila).24
Lanlisi daquesta presncia de lescola rural en el debat educatiu permet ex-
treure una conclusi de carcter general: el tema de fons de la reflexi pedaggi-
ca s el debat sobre el model organitzatiu que cal adoptar per millorar les condi-
cions de lescola rural.
La reflexi sobre els models possibles es planteja a partir de determinats prin-
cipis acceptats de forma compartida:
Leducaci t lloc a lescola i en altres contextos: el poble, la comarca o lm-
bit geogrfic i territorial (el districte escolar que planteja Marina Subirats; el sec-
tor escolar o la zona escolar que es va dibuixant en els documents de treball de
les diferents jornades).
La qualitat de leducaci depn de la interacci mestre-alumne, per tamb
i cada vegada ms de la interacci entre els alumnes, del treball en equip dels
mestres, dels recursos i de la integraci de nous coneixements.
A partir daqu es van dissenyant models organitzatius de lescola rural dirigits
a trobar solucions en contextos amplis: mbits geogrfics que disposin duna ofer-
ta suficient i que possibilitin la integraci de serveis i recursos i la interacci en-
tre els diversos actors.
Les zones escolars rurals (ZER) a Catalunya i els colegios rurales agrupados (CRA) en
altres regions i comunitats autnomes de lEstat espanyol neixen amb aquesta
orientaci. Amb lobjectiu de constituir un equip docent com per aplicar un pro-
jecte educatiu compartit adreat a la comunitat educativa dun mateix territori,
format per un conjunt de pobles ms o menys propers.
Lorigen i el desenvolupament del model de la ZER t lloc dins el debat del mo-
viment de mestres de lescola rural catalana en el perode 1980-1987:
1980: les Segones Jornades dEscola Rural de Trrega se celebren sota els le-
mes Aturem les concentracions i Comencem a parlar de zona o sector escolar.
1987: les Sisenes Jornades dEscola Rural de Banyoles sn la culminaci
dun llarg debat que cristallitza en el document Projecte de Zones Escolars per a lEs-
cola Rural.

23. Vegeu M. CASTANYS, Experincia institucional de formaci del professorat descola unitria al
Bergued, a Lescola dins el mn rural: Actes de les IV Jornades dEscola Rural (Valls, abril 1984), Bellaterra, ICE
de la UAB, 1985, p. 95-98.
24. COLECTIVO CAMPOS DE CASTILLA, Escuela rural: Una propuesta educativa en marcha, Madrid, Narcea, 1987.

90 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 91

Aquestes dues dates i esdeveniments emmarquen un procs participatiu, crtic

i creatiu en el qual, al costat del protagonisme del moviment de mestres descola
rural, hi conflueixen altres sectors i institucions. Els referents clau del procs sn:
1983: les Terceres Jornades ja citades de Sant Pere Pescador (Alt Empord).
Sn el resultat dun important procs de preparaci (articles, enquestes, difusi a
travs de la premsa, etc.). Els documents escrits que shi produeixen plantegen la
necessitat dagrupacions escolars (zona, rea, agrupaci). Les conclusions sn cla-
res: aturar les concentracions, estabilitat dels mestres, creaci de zones escolars
formades per escoles venes, intercanvi dexperincies i arrelament al medi.
1984: les Quartes Jornades de Valls (Alt Camp)25 acullen la participaci de di-
ferents sectors (pares, Administraci, partits poltics, etc.). El treball se centra en
lanlisi de la realitat de lescola rural i en lelaboraci de propostes organitzatives
i de millora, al costat de lintercanvi dexperincies de treball pedaggic. La pre-
sentaci de la comunicaci Zona escolar rural s la gnesi del document La zona
escolar: Una proposta de racionalitzaci i millora de la xarxa escolar de Catalunya, del
Grup de Mestres Urgell-Segarra.
1985: les Cinquenes Jornades de la Seu dUrgell26 sn la clau en el procs de
definici de la ZER. Desprs dun interessant procs de preparaci i debat, orga-
nitzat des de lICE de la UAB, les ponncies que shi presenten tracten sobre la
zona escolar rural, les relacions de lescola rural amb lAdministraci, i lescola ru-
ral i lensenyament mitj. Tamb es presenten comunicacions sobre aspectes me-
todolgics i didctics per a una aula amb nens de diferents edats i nivells.
Aquest llarg i intens procs de discussi, elaboraci i experimentaci prctica
culmina a les Sisenes Jornades de Banyoles (24, 25 i 26 dabril de 1987), en les quals
saprova el document Projecte de Zones Escolars per a lEscola Rural.27 Un document
que discuteixen i aproven un collectiu que aplegava ms de dos-cents mestres.
El text de presentaci del document s prou contundent a lhora de definir el
procs i remarcar la rellevncia de les conclusions:

A les segones Jornades dEscola Rural de Catalunya, celebrades a Trrega (Ur-

gell), es van presentar estudis econmics que demostraven que, fins i tot eco-
nmicament, saconsellava frenar les grans concentracions i mantenir les peti-
tes escoles.

25. Vegeu Lescola dins el mn rural: Actes de les IV Jornades dEscola Rural (Valls, abril 1984). Es tracta de
les actes de les jornades publicades per lICE de la UAB al maig de 1985.
26. Vegeu V Jornades dEscola Rural (La Seu dUrgell, maig 1985): Conclusions. Es tracta del dossier de les
Jornades editat per lICE de la UAB i el Grup de Mestres de lAlt Urgell-Cerdanya.
27. Vegeu Projecte de Zones Escolars per a lEscola Rural: Conclusions de les VI Jornades dEscola Rural de Ca-
talunya (Banyoles, 1987), editat per la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya (FMRP).

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 91

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 92

Desprs, a Sant Pere Pescador (Empord) i Valls (Alt Camp) es va anar dibuixant
amb ms definici quina podria ser la resposta a la concentraci. Mestres de su-
port, mestres que bescanviaven per un temps els llocs de treball, etc., anaven con-
fegint el que a les V Jornades de la Seu dUrgell va significar el primer document
mpliament debatut sobre els perfils duna Zona Escolar, amb la base i la fora que
donen tres anys experimentant aquest model, sovint sense recursos suficients, i
amb la realitat de ms de vint zones rurals en funcionament arreu de Catalunya.28
Ara, a Banyoles se li ha donat tota lestructura necessria perqu la Zona Es-
colar sigui acceptada per la Conselleria dEnsenyament com una seriosa alter-
nativa a lactual estat de lEscola Rural.
En aquests moments el Departament dEnsenyament t la paraula [...].

El document de Banyoles concretava clarament la definici de la zona escolar

rural:

La Zona escolar abasta un conjunt descoles que, per la seva situaci geo-
grfica, econmica i cultural, sestructuren com a ens escolar propi.
La Zona escolar s la unitat base dorganitzaci i disposa duns recursos hu-
mans i materials propis, dacord amb les caracterstiques geogrfiques i les ne-
cessitats pedaggiques concretes de la zona.
Cada escola integrada a la Zona conserva les seves caracterstiques prpies
per, a nivell organitzatiu i pedaggic, est estretament relacionada amb la res-
ta descoles.29

Es tractava, en definitiva, dun model escolar basat en la coordinaci, en el tre-

ball dequip, en el projecte educatiu compartit i en la conservaci de la prpia
identitat de cada escola. Un model que buscava lequilibri entre el conjunt i les
parts, entre la zona i el poble.
En la cloenda de les Jornades de Banyoles, el conseller dEnsenyament Joan Gui-
tart es va comprometre a enllestir i publicar el decret de constituci de les ZER.
Una promesa que la lentitud de lAdministraci va posposar fins lany segent. Una
lentitud que en el desplegament de la normativa es va convertir gaireb en parli-
si i va aparcar el reconeixement efectiu de les primeres zones fins lany 1990.30

28. En una illustraci que acompanya larticle es pot resseguir el mapa de les zones rurals que fun-
cionaven lany 1987 arreu de Catalunya per iniciativa dels mestres, extret del document de les Jornades
de Banyoles.
29. Document ja citat de les Jornades de Banyoles, p. 5.
30. Decret 195/1988, de 27 de juliol, sobre la constituci de zones escolars rurals per a centres p-
blics densenyament primari (DOGC de 19 dagost de 1988). Completat amb lOrdre de 31 doctubre de
1988 de convocatria del procs de constituci de les primeres quinze ZER i lOrdre de 6 dabril de 1990
destabliment de les funcions dels rgans de govern de les zones escolars rurals.

92 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 93

Parallelament al procs de desenvolupament de la ZER es va anar gestant la

creaci i la dinmica del futur Secretariat dEscola Rural de Catalunya, que sini-
cia quan, a les Cinquenes Jornades de la Seu dUrgell, lany 1985, el Grup de mes-
tres del Bages planteja la proposta de creaci duna Taula de grups dEscola Rural
integrada dins els Moviments de Renovaci Pedaggica. En la primera reuni de
la Taula de grups a Manresa, celebrada el mes de juny de 1985, hi assisteixen onze
grups i shi proposa la sollicitud dentrevistes amb lAdministraci per reivindicar
i planificar les mesures necessries per a la millora de la qualitat de lescola rural.
Lany segent, els dies 14, 15 i 16 de novembre, es realitza una Trobada de mes-
tres a Saifores en la qual es constitueixen diverses comissions de treball (zones
escolars, properes jornades, etc.). En una de les comissions es debat la proposta so-
bre el Secretariat: composici, representativitat, funcions, reunions, finanament,
etc. El Secretariat es vincula a la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica
com a mbit de treball. A partir daleshores se succeeixen diverses reunions del
Secretariat a Vilafranca del Peneds, en les quals participen grups de mestres
descola rural de Banyoles, Alt Urgell-Cerdanya, Urgell-Segarra, Bages, Bergued,
Osona, Baix Montseny, Montsant-Serra de Prades, Alt Camp, Alt i Baix Empord,
Priorat, Alt i Baix Peneds i Anoia. Les funcions del Secretariat queden establertes
en la coordinaci dels diversos grups, la representaci del moviment descola ru-
ral, la reivindicaci de millores davant lAdministraci, lanimaci i dinamitzaci
de les activitats i la formaci dels mestres descola rural.
A travs daquest procs i amb aquestes bases, el Secretariat dEscola Rural de
Catalunya es converteix en un organisme que aplega i vertebra els mestres des-
cola rural i desplega una intensa activitat. Alguns exemples: 1987: reunions men-
suals a Vilafranca; 1989: Jornades al Segri de les comarques de Lleida; reunions
per explicar les ZER a diferents comarques, etc.
Si b el debat sobre el model organitzatiu va ocupar la major part del temps i
lesfor del moviment de mestres descola rural durant aquest perode, no seria
just menystenir altres elements que tamb conformaren la reflexi pedaggica
centrada en el medi rural.
La definici del model descola o, millor dit, la construcci de la identitat de
lescola rural va anar prenent cos sota formes i perspectives diverses. Limpacte
de lestudi de Marina Subirats que oferia un retrat ajustat de la realitat de lesco-

El reconeixement de les primeres ZER es va fer efectiu amb la Resoluci de 9 dabril de 1990 sobre
la constituci de les primeres quinze ZER de Catalunya (DOGC de 18 dabril de 1990). Les primeres quin-
ze ZER van ser: De Bat a Bat, Llaromi, Font del Cusc, Borred-Vilada, El Moians, Les Goges, Tramun-
tana, Cerdanya, Guicivervi, La Segarra, El Solsons, Montsant-Serra de Prades, Riu Avall, Priorat Oest i
Atzavara.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 93

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 94

la rural catalana, publicat lany 1983 i del qual ja hem parlat abans, va servir per
aprofundir la perspectiva sociolgica. Per aix, quan lautora participa a les Jor-
nades de Valls de lany 1984 per intentar respondre la pregunta Quin ensenya-
ment conv ms a lescola rural?,31 porta el debat i la reflexi al terreny de la so-
ciologia de leducaci i situa el problema en clau de relacions entre escola i societat
rural, entre cultura escolar i cultura rural. Segons el seu punt de vista ja no es
tractava noms de construir una identitat escolar diferenciada de lescola urbana,
sin tamb de respondre a les noves necessitats dunes societats anomenades ru-
rals, cada vegada ms diverses. Lanlisi de les funcions de lescola, manllevant al-
guns termes de la perspectiva marxista, li permet concloure el paper important
de lescola en la recomposici de les formes de vida rurals i, per tant, de reivin-
dicar una escola que, per dir-ho duna manera planera, deixi de jugar a la contra
i savanci a les necessitats del seu temps. La identitat de lescola rural es definia,
doncs, per la seva capacitat i necessitat de transformar el medi que lenvoltava, s
a dir, el medi rural.
Laltra cara de la reflexi pedaggica quedava emmarcada per la didctica, i el
dibuix que shi plasmava portava tots els colors de la pedagogia activa. No era es-
trany en una trajectria parallela al gruix de la renovaci pedaggica catalana que
bevia constantment de les fonts de lEscola Nova. En aquest context, les estrat-
gies didctiques i les corresponents experincies que es desenvolupaven aplicaven
amb rigor els plans de treball, els centres dinters, la globalitzaci, els materials
sensorials, els blocs lgics, la correspondncia escolar, el treball per projectes, la
impremta a lescola, laprenentatge per descobriment i altres tcniques que om-
pliren la prctica educativa de lescola rural amb les pedagogies de Dewey, Mon-
tessori, Decroly, Kilpatrick, Freinet, Piaget i altres noms illustres.
Per aquesta via, la reflexi pedaggica que arribava des de la didctica oferia
un tret de progressiva continutat (la influncia de la pedagogia activa) en levo-
luci de lescola rural al llarg de la dcada de 1980. Una continutat amb la tradi-
ci que shavia encetat en els anys anteriors. En canvi, ja hem analitzat que la po-
ltica educativa quedava marcada pel canvi de rumb experimentat amb laturada
de les concentracions escolars i, tamb, per la indefinici i la lentitud que lAd-
ministraci educativa sempre imposa en tot procs de canvi. Una prova ms que
ens recorda i ens alerta, com ja feia Rosa Sensat lany 1933, del perill dinstitucio-
nalitzar la renovaci.32

31. Vegeu M. SUBIRATS, Quin ensenyament conv ms a lescola rural?, a Lescola dins el mn rural:
Actes de les IV Jornades dEscola Rural (Valls, abril 1984), Bellaterra, ICE de la UAB, 1985, p. 34-43.
32. Vegeu R. SENSAT, El perill dinstitucionalitzar la renovaci. Reflexions sobre el moment actual de
la nostra escola pblica, a LEscola Nova catalana 1900-1939, Vic, Eumo, 1992, p. 207-219.

94 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 95

Sens dubte, per, la sntesi del perode 1980-1989 est marcada per la zona es-
colar rural, el model organitzatiu i pedaggic que, sorgit en el si del moviment de
mestres del Secretariat dEscola Rural i incorporat ms tard als organigrames ad-
ministratius, va transformar de dalt a baix el mapa de lescola rural de Catalunya,
va reforar el seu valor educatiu i va millorar-ne la qualitat.
La zona escolar rural va suposar el trencament de lallament tradicional de
lescola i el mestre rural, va permetre noves perspectives de treball en equip per
als mestres, va aportar possibilitat de ms i millors serveis i de ms recursos, va
ampliar els claustres amb la presncia de mestres especialistes i de suport, va fer
possible la continutat del projecte educatiu malgrat els canvis i va afavorir lin-
tercanvi i interacci entre els nens i nenes. En definitiva, amb el nou model pe-
daggic i organitzatiu sobria la porta per a la superaci dels inconvenients i des-
avantatges que havien marcat levoluci anterior de lescola rural.

Tercera etapa (1990-1998): de limpacte de la LOGSE al balan de la Molina

El moviment de mestres descola rural trenca lintens ritme de celebraci de

jornades (una cada any entre 1983 i 1987) i les Setenes Jornades se celebren al Ven-
drell-Coma-ruga sota el lema dun tema estrella de lany 1990, lany de la LOGSE:
Laplicaci de la Reforma a lescola rural.33 Lobjectiu s analitzar les lnies bsiques
dadequaci de lescola rural en el marc de la nova llei que ordenava el sistema
educatiu espanyol. Els temes a debat dels cent cinquanta participants sn:
leducaci infantil;
leducaci obligatria;
la formaci del professorat.
Les Jornades posen al descobert les mancances de lescola rural per afrontar
laplicaci de la reforma i les conclusions plantegen el debat de la dotaci de recur-
sos i de composici de la plantilla de mestres. Joan Domnech, aleshores president
de la Federaci de MRP de Catalunya, ho expressa clarament en la presentaci de
la publicaci de les conclusions de les Jornades: [...] Laplicaci de la reforma a
lescola rural vol un augment considerable de recursos. La reforma s ms cara en
aquestes zones que en altres de ms concentraci. I, per exemple, el perill que la
secundria obligatria sallunyi dels nuclis rurals i es desvinculi definitivament
del primer tram de lensenyament obligatori, s evident. O que els Plans de for-
maci no compensin el desequilibri [...].

33. Vegeu Laplicaci de la Reforma a lescola rural: Conclusions de les VII Jornades dEscola Rural, editat pel
Secretariat dEscola Rural de Catalunya i la FMRP, 1990.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 95

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 96

La necessria reflexi sobre laplicaci de la LOGSE en el medi rural encet una

lluita enfront de lAdministraci educativa que cristallitzar formalment en els
acords de juliol de 1997, signats entre els sindicats i el Departament dEnsenya-
ment, per que va costar dimplantar pel que fa al compliment absolut dall pac-
tat: la configuraci de les plantilles en les ZER i la dotaci de recursos.
De fet, les Setenes Jornades de lany 1990 sn de les ms productives en recla-
macions i en propostes concretes que la nova ordenaci del sistema educatiu feia
evidents.34 La tasca del moviment de mestres, de deu anys en, havia donat els
primers fruits legals. LAdministraci havia reconegut una feina i una trajectria
i es reconeixia un model elaborat des de la prctica i reflexionat de forma crtica i
participativa. Des del punt de vista de lorganitzaci escolar, un salt qualitatiu
molt important, potser el ms rellevant dels darrers anys on tot sembla que est
inventat. Per laplicaci de la reforma educativa de la LOGSE plantejava dubtes i
inquietuds, i posava sobre la taula noves necessitats de lescola rural que no es-
capaven al Secretariat dEscola Rural.
Els anys noranta sn anys de transformacions importants en el mn rural. La
ruralitat tradicional molt ms homognia deixa pas definitivament a una rurali-
tat moderna o postmoderna completament heterognia, fragmentada i diversa. 35
El rural s una marca que est de moda i lescola rural s ms present en els
mbits educatius i pedaggics. El Secretariat desplega una tasca de seguiment del
procs dimplantaci de les ZER. Una tasca de divulgaci del model, dintercanvi
dexperincies i de reflexi i revisi constants, conscient que lescola rural ha de
guanyar la batalla de la prpia supervivncia en el terreny de la qualitat.
Lany 1991, Moi i la Llacuna sn seus de dues trobades pedaggiques sobre el
projecte educatiu i la informtica. Lany 1993, les conclusions de les Vuitenes Jor-
nades de Cervera36 representen un primer balan de laplicaci del model ZER,
per tamb una reflexi sobre lordenaci de lescola rural a Catalunya i les pers-
pectives de futur. Letapa 3-12 era un marc diferent del que havia vist nixer les
ZER i calia analitzar la nova situaci. Lintercanvi dexperincies (la fira de mate-
rial didctic) torna a fer evident el progrs qualitatiu de la renovaci pedaggica
a lescola rural. Finalment, les mateixes jornades reflecteixen mpliament les
transformacions del mn rural a les quals ens hem referit, tal com queda plasmat

34. Vegeu J. FEU, Les demandes i propostes dels mestres en el decurs de les nou Jornades dEscola
Rural de Catalunya (1979-1996), a Actes de les XIII Jornades dHistria de lEducaci dels Pasos Catalans, Vic,
Eumo, 1997, p. 343-351.
35. Vegeu J. FEU, La transformaci del mn rural: el sentit de lescola rural en un mn que es des-
ruralitza, Temps dEducaci, nm. 20 (2n semestre 1998), p. 287-314.
36. Vegeu VIII Jornades dEscola Rural: Conclusions, Temes de Renovaci Pedaggica, nm. 10 (maig
1993).

96 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 97

en la ponncia marc de Xavier Campillo sobre les perspectives del mn rural en

el context europeu.
Lany 1995, el Consell Escolar de Catalunya organitza a Lleida, el 16 de desem-
bre, una jornada sobre Present i futur de lescola rural. Amb un notable xit das-
sistncia (425 persones inscrites), les jornades sn una mostra de la presncia de
lescola rural i el Secretariat dEscola Rural en leducaci catalana.
La dcada dels noranta veu nixer tamb algunes realitats importants influ-
des directament o indirectament pel Secretariat dEscola Rural:
La celebraci de jornades temtiques o de comarques sobre lescola rural: I
Jornades de Zones Escolars Rurals del Priorat (1992); I i II Jornades dEscola Rural
de les Comarques Gironines (1992 i 1994); Seminari dEscola Rural de les Comar-
ques Gironines (a partir de 1991).
La constituci del Grup Interuniversitari dEscola Rural (1995): un grup de
treball format per professorat de les facultats deducaci de les universitats cata-
lanes. Lactivitat daquest grup va possibilitar les Jornades dEscola Rural per als
estudiants de mestre (1996)37 i la concreci duna proposta per treballar lescola ru-
ral dins la formaci inicial dels mestres (1998).38
La publicaci del llibre Trabajar en la escuela rural, editat per la Confederacin
de Movimientos de Renovacin Pedaggica amb lactiva participaci dun grup de
mestres catalans en nom del Secretariat dEscola Rural, lany 1998, constitueix
una bona mostra de la vitalitat de la renovaci pedaggica a lescola rural i una
eina per a la formaci dels mestres.39 El llibre tamb ofereix una acurada radio-
grafia dels temes centrals del debat i la reflexi sobre lescola rural: la relaci
de lescola amb el medi rural, lescola rural en el context espanyol, europeu i in-
ternacional, lorganitzaci de lescola en el medi rural, el treball didctic a lau-
la, la formaci del mestre, el projecte educatiu i lorganitzaci i planificaci del
currculum. Tot un manual sobre lestat de la qesti de lescola rural a finals
del segle XX.
Quan el mateix any 1998, el Secretariat dEscola Rural es planteja les Desenes
Jornades com una oportunitat per fer balan dels deu anys del decret de les ZER,
37. Les primeres jornades adreades als estudiants de mestre es van celebrar a Vic lany 1996. Des
daleshores shan continuat realitzant amb periodicitat anual en diferents indrets de les comarques de
Catalunya. La primavera del 2005 es van celebrar les X Jornades a la Seu dUrgell.
38. Es tracta dun document elaborat pels membres del Grup Interuniversitari amb lobjectiu dacon-
seguir la presncia de lescola rural en els plans destudi de la diplomatura de mestre. El document pre-
senta propostes temtiques, acompanyades de bibliografia, per als programes de diferents assignatures
troncals de la carrera (teories i institucions contempornies de leducaci, sociologia de leducaci, didc-
tica general i organitzaci escolar) i per a una assignatura optativa dhistria de leducaci a Catalunya.
39. Vegeu Trabajar en la escuela rural: Trabajar en la escuela rural?: Trabajar en la escuela rural!, Madrid,
FMRP, 1998.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 97

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 98

planaven ms ombres que llums en lanlisi de la poltica educativa que aplicaven

els responsables del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya.
Den de laplicaci de la LOGSE, la poltica educativa catalana en lmbit rural
es caracteritzava per lexcessiu reglamentisme, per la uniformitzaci i lhomoge-
netzaci derivades de lextensi dun model nic que tractava per igual totes les
escoles i totes les zones, i per labsncia dun mapa de lescola rural de les co-
marques catalanes com a instrument de planificaci. De fet, el Reglament Org-
nic de Centres (ROC), un decret de lany 1996, havia desvetllat inquietuds i alar-
mes pel tractament uniformitzador i reglamentista que feia de la realitat de
lescola rural (de forma colloquial, es parlava dun autntic cop de roc) i havia
esdevingut un dels eixos del debat de les Novenes Jornades de Sant Pere de Vila-
major, al Baix Montseny, el mateix any 1996 de la seva promulgaci.
El balan que va fer-se en les X Jornades dEscola Rural, les Jornades de la Mo-
lina de lany 1998, tenia lobjectiu de detectar els canvis esdevinguts al llarg dels
deu anys del Decret sobre les zones escolars rurals, danalitzar el procs seguit,
tant per les mateixes zones, com per lorganisme que almenys en gran part les
ha fet possibles: el Secretariat dEscola Rural de Catalunya.40 La valoraci, global-
ment positiva, presentava les ZER com a models dorganitzaci molt vlids que
restaven supeditats en el propi funcionament a dos factors:
La lentitud administrativa per desplegar acords i compromisos, una insufi-
cincia de recursos de tipus material important en alguns casos i una legislaci en-
cara poc adaptada a les caracterstiques de la societat i de lescola dmbit rural.
La diferenciaci entre aquelles ZER que estan fortament consolidades, que
en molts casos van nixer duna experincia acumulada, que ja presentaven una
cohesi i un treball pedaggic de molt de temps, i les que estan en procs de con-
solidaci.
Les Jornades de la Molina tamb van servir per fer balan de la trajectria del
Secretariat en una sessi nocturna concorreguda i participativa de la qual aquest
treball escrit s hereu directe. Tamb van servir per incorporar a la tasca del Se-
cretariat tots els sectors de la comunitat educativa. Una lnia encetada en poques
anteriors i assajada amb xit en el Secretariat extraordinari del 9 de maig de 1998
a Avinyonet del Peneds, on assistiren municipis, FAPAC i sindicats amb lobjectiu
dimplicar tota la comunitat educativa en uns objectius que, fins aleshores, havien
estat compartits noms pel moviment i els grups de mestres.
Amb el canvi de segle el Secretariat es va tornar itinerant en les seves reunions
i la tradicional reuni trimestral dAvinyonet del Peneds es despla a poblacions

40. Vegeu Balan de 10 anys de zones escolars rurals. Resum de les X Jornades dEscola Rural de la
Molina, 1998, Temes de Renovaci Pedaggica, nm. 20 (maig 1999).

98 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 99

de les diverses comarques de la geografia catalana. Lactivitat, per, segueix igual-

ment constant i persistent en el treball en tres direccions (lesperit de la Molina)
ratificat a la trobada de Vic el 7 de setembre de 1999, on es presenta el document
de conclusions de les X Jornades:
el treball pedaggic,
lexigncia de millores a lAdministraci,
lapropament a tota la comunitat educativa (sindicats, FAPAC, ajuntaments,
etc.).
El final de segle oferia una imatge numrica de lescola rural a Catalunya molt
ms positiva que les xifres resultants de les concentracions escolars que hem apor-
tat a linici de larticle. Les dades del curs 2000-200141 presenten una realitat molt
allunyada del que hauria pogut ser un sector residual del sistema educatiu:

Nm. Escoles Alumnes Mestres Itinerants

ZER 103 390 11.927 1.164 420
Agrupaments 13 31 1.584 146 29
Escoles sense agrupar 23 1.334 143
Totals 444 14.845 1.453 449

El reps histric daquest darrer perode no seria complet sense aturar-nos a

resseguir les lnies de la reflexi pedaggica que orienten la prctica educativa.42
Lescola rural, com tota leducaci obligatria de Catalunya, no escap pas a la
irrupci de la pedagogia psicolgica del constructivisme que va orientar la planifi-
caci didctica i la prctica educativa a les aules. Aquest, per, s un tret general
que no comport, o almenys no en tenim prou constncia, cap aspecte diferencia-
dor de la manera densenyar a lescola rural. En canvi, el debat al voltant de la re-
forma educativa de la LOGSE i els nous temes emergents de la dcada dels noran-
ta comportaren reflexions en lmbit de la concreci del currculum (qu cal ensenyar
a lescola rural?) i en la planificaci dalguns continguts didctics: la informtica i
la telemtica, la msica, la llengua estrangera, leducaci fsica (s a dir, les rees
dels especialistes que eren els mestres itinerants) o els eixos transversals.

41. Font: Servei de Programes Educatius - Departament dEnsenyament de la Generalitat de Cata-

lunya.
42. Per completar lanlisi es poden consultar els diferents monogrfics publicats per les revistes
pedaggiques de ms difusi entre la comunitat educativa: Cuadernos de Pedagoga, Guix, Aula de Innova-
cin Educativa, Perspectiva Escolar, Revista de Educacin i Temps dEducaci, que estan referenciades en la bi-
bliografia que complementa aquests articles monogrfics dEducaci i Histria.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 99

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 100

En aquests anys es detecta un descobriment dels valors rurals, no noms en

all que significa de redescobriment de la natura i el camp enfront de la massifi-
caci de la vida a les ciutats, sin tamb en una nova mirada cap als avantatges de
la mesura humana duna escola petita. Podrem dir que hem passat del com ms
gran millor a el petit t ms possibilitats: la petita comunitat, la proximitat, les
relacions personals,... Sense oblidar el debat sobre la identitat de lescola rural que
se centrava en la necessitat de definir les funcions duna escola situada en un medi
cada cop menys rural.43 En un sentit semblant caldria valorar algunes aportacions
referides al perfil del mestre rural i la seva formaci inicial i permanent.44
Aquesta escola a la mesura humana que s lescola rural oferia notables possi-
bilitats en laplicaci dalguns principis metodolgics claus en la prctica escolar de
la dcada dels noranta: lalumne com a centre del procs educatiu, lentorn com a
centre dinters, la importncia del procs de socialitzaci, el tractament de lhete-
rogenetat i la diversitat de laula, lautonomia de lalumne i la globalitzaci. Uns
principis per als quals en fora aules descola rural shavien assajat frmules da-
plicaci prou fiables que continuaven sent vlides en el nou context: els plans de
treball, les assemblees de classe i descola, les conferncies, els projectes de treball,
etc. Al capdavall, quan la mateixa escola graduada assajava models dagrupaments
flexibles per afrontar lheterogenetat de laula i trencava la rigidesa de la gradua-
ci, no hi havia massa raons pedaggiques per no acceptar la idonetat de la reali-
tat de laula multinivell com a excellent laboratori de pedagogia prctica.
Aquest rpid reps dels temes de reflexi pedaggica no pot oblidar-ne un que,
si b no s pas nou, es planteja amb profunditat perqu t interconnexions amb
molts aspectes de lactivitat educativa. Es tracta de la relaci entre escola i terri-
tori.45 Aquesta reflexi, que alguns han valorat com una nova versi de larrela-
ment de lescola al medi, ha aportat en el terreny de la prctica algunes interes-
sants experincies, com ara les comunitats daprenentatge en lmbit rural.46 Per
potser el ms important s que ha obert noves perspectives de treball en el medi

43. Vegeu a tall dexemple larticle de J. M. del BARRIO, Existe la escuela rural?, Cuadernos de Peda-
goga, nm. 251 (octubre 1996), p. 85-86; i tamb larticle ja citat de J. FEU, La transformaci del mn ru-
ral: el sentit de lescola rural en un mn que es desruralitza, Temps dEducaci, nm. 20 (2n semestre
1998), p. 287-314.
44. Vegeu J. SOLER, Aprendre a ser mestre a lescola rural, Perspectiva Escolar, nm. 233 (mar 1999),
p. 19-29.
45. La temtica fou abordada des de diverses perspectives en un monogrfic de la revista Temps dE-
ducaci sota el ttol Educaci i territori, coordinat per Roser Boix, al nm. 26 (2n semestre 2001 - 1r se-
mestre 2002).
46. Vegeu L. MART, Todos ensean, todos aprenden. Una comunidad de aprendizaje en el medio ru-
ral, Cuadernos de Pedagoga, nm. 290 (abril 2000), p. 14-19.

100 Joan Soler i Mata

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 101

rural: leducaci ms enll de lescola, lobertura de lescola a la comunitat, la for-

maci al llarg de la vida tamb en el medi rural, etc.
La sntesi de levoluci de lescola rural a Catalunya al final del segle XX shau-
ria de fer destacant el procs dimplementaci i consolidaci de les zones escolars
rurals en el nou escenari del sistema educatiu i el marc curricular de la LOGSE. La
poltica educativa, tendint clarament a la uniformitzaci, no ajud al desplega-
ment de totes les potencialitats del nou model i ofeg les iniciatives ms renova-
dores que havien estat a la base del disseny de les mateixes zones escolars. Aquest
fet i el paisatge didctic i pedaggic de perfil psicolgic, pintat pel constructivis-
me imperant a la dcada dels noranta, marcaren profundament el temps de ba-
lan, de reflexions i de perspectives de futur que el moviment de mestres desco-
la rural, com tots els altres moviments pedaggics i, dhuc, socials i culturals, va
encarar en el tombant de segle.

Epleg: algunes llions de la histria per construir leducaci del segle XXI
en el medi rural

La necessitat de posar lmits temporals en un article dhistria de leducaci

ens obliga a tancar lanlisi en el trnsit del segle XX al segle XXI. En aquest cas,
com passa sovint, la data del 2000 no s ms que un punt i seguit per a un pro-
cs que segueix evolucionant en una direcci parallela a la que acabem dana-
litzar.
Den del balan de les Jornades de la Molina de lany 1998, shan succet tres
edicions ms de les jornades del Secretariat dEscola Rural de Catalunya, a Torro-
ella de Montgr, a lEspluga de Francol i a Berga,47 que shan centrat en la refle-
xi educativa al voltant de tres grans mbits, com sn la gesti i el funcionament
de la ZER, la prctica educativa i les relacions amb lentorn. De fet, els temes ja
shavien esbossat en alguns treballs que, a ms de fer balan, apuntaven cap a les
perspectives i els reptes del nou segle: la innovaci i la qualitat, la participaci i
la comunicaci, lautonomia de lescola i de la ZER, la formaci inicial i perma-
nent del mestre, la formaci al llarg de la vida en el medi rural i la continutat del
Secretariat dEscola Rural.48

47. Les tres darreres edicions de les Jornades del Secretariat han estat: les XI Jornades de Torroella
de Montgr (29 i 30 de juny de 2001), les XII Jornades de lEspluga de Francol (27 i 28 de juny de 2003)
i, finalment, les XIII Jornades de Berga (30 de juny i 1 de juliol de 2005).
48. Vegeu R. BOIX, J. FEU i J. SOLER, Perspectives i reptes a lescola rural de la Catalunya del segle XXI,
a J. MALLART, M. TEIXID i C. VILANOU (ed.), Repensar la pedagogia, avui, Barcelona i Vic, Societat Catalana de
Pedagogia i Eumo, 2001, p. 97-108.

Lescola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX 101

05 JOAN SOLER MATA 24/10/06 08:04 Pgina 102

En el moment descriure lepleg daquest article, davant les incerteses duna

poltica educativa encara molt indefinida, el moviment de mestres de lescola ru-
ral de Catalunya sesfora per obrir nous camins (el poble educador, lescola in-
clusiva, els alumnes de famlies immigrants, la zona educativa 0-18, etc.) i, sobre-
tot, per obrir-se i aplegar nous actors protagonistes de les transformacions del
medi rural. s tot un senyal que el Congrs del Mn Rural06 que actualment es
desenvolupa a Catalunya hagi previst i programat dos frums per al dileg Edu-
caci i mn rural. El primer, celebrat a Lleida el dia 12 de novembre de 2005, va
abordar la problemtica de leducaci i de lescola davant la nova realitat sociol-
gica dels pobles petits. En el segon, a Girona el dia 11 de febrer de 2006, s pre-
vist de revisar els itineraris educatius dels infants i joves de lescola rural; en sn-
tesi, litinerari 0-18 i litinerari de la formaci al llarg de la vida. En el fons el debat
continua molt centrat en el terreny de les identitats de lescola i leducaci en el
medi rural, davant les rpides i sobtades transformacions actuals (els moviments
migratoris, la diversitat cultural, el creixement i/o el despoblament, etc.). 49
Ser bo no perdre de vista ni desaprofitar algunes llions que la histria de le-
ducaci en el medi rural ens pot aportar per al present i per al futur. El passat da-
quests trenta anys del segle XX que acabem danalitzar ns ple, com tamb altres
passats que tenim prou estudiats. Una de les llions tils podria ser levidncia
que leducaci i lescola avancen quan els actors educatius treballen plegats. Una
altra lli seria que la innovaci i la renovaci pedaggica sn possibles malgrat
les poltiques educatives de signe advers. Tot aix, sense oblidar-nos mai que le-
ducaci necessita la pedagogia, la del passat i la del present.

49. Les reflexions actuals sobre la identitat de lescola i leducaci rurals sapunten en articles com
el de J. FEU, La escuela rural: apuntes para un debate, Cuadernos de Pedagoga, nm. 327 (setembre 2003),
p. 90-94.

102 Joan Soler i Mata