Assemblea Diocesana 2019

Casa de l’Església 25.05.19

Recull d’idees sorgides a l’Assemblea Diocesana

Idees sorgides a les preguntes individuals adreçades al ponent

● Paper de la dona dins de l’església. Dones preveres?

● Jesús respon a les necessitats de la comunitat, tot i que cal no fer-ho d’una
manera improvisada i sense convertir el tema en excuses. Cal ajudar la gent a
formular-se bé les preguntes sense por. Tot caminant trobarem els punts ferms,
superarem alguns punts i buscarem els que són ferms.

● El prevere ha de fer el que és exclusiu i la comunitat té molt per fer. Cal

llençar-nos sense por amb els temes de formació.

● La formació ha d’anar encaminada a ajudar a fer processos diferents, arribant

al cor, per tal que puguem trobar resposta a les preguntes que surten del cor.

● Ens fan por els canvis, també als preveres. Però realment moltes vegades és
mandra. Cal intentar avançar. La pregunta que ens hauríem de fer és: què serà el
que és bo? Cal no esperar i agafar-ho com un repte de canvi. Per tant, que la
inseguretat sigui benvinguda.

● Com ens interpel·len les persones invisibles? Aquest punt ens indica si la
comunitat estima o no. Hem d’arribar amb tota naturalitat a tothom. Podem
aportar temps, estimació i denúncia. La parròquia és Càritas i fa xarxa amb gent
de la comunitat que fa comunitat.

● Com s’ha de posicionar el cristià davant de la situació política actual? Cal

arribar al cor de la gent, sense perdre allò essencial i denunciar veritables
injustícies segons el model de la doctrina social de l’església. Haurem d’ajudar a
recompondre relacions i refer cors trencats. La reflexió ha de ser ordenada i cal
afavorir espais de reflexió.

● Com es troba el sentit de la vida? Enfrontant-te amb la pròpia vida i fent-te les
preguntes correctes. Descobrint que l’Evangeli pot donar resposta junt amb
l’acompanyament. Un pas final és quan s’arriba a la necessitat de comunicar-ho.
Per tant, el convenciment de l’Evangeli dona sentit a la vida.

Algunes propostes per poder arribar a tot arreu.

● Compartint en assemblea.
● Preguntant-nos què fem que no caldria i què hauríem de fer que no fem?
● Veure quines coses són essencials del mossèn, revisar-ho i veure com la
resta és feina de la comunitat.
“Serem pocs, però ens trobaran quan ens necessitin”.

Idees sorgides al col·loqui obert al final de l’Assemblea

► Actitud i vivència
● Hem de canviar i això vol dir que hem de deixar de fer el que fèiem. Cap a on
ens hem d’abocar? Cal tenir criteri, i que sigui un criteri compartit. Podem
admirar les experiències dels demés des de la confiança. Recordem que la raó
és compartida i que cal contrastar-la.

● Ens hem de preparar per ser i no tant per fer. Ens preparem i preparem els
altres en aquest sentit? Per acollir hem d’estar atents, cal tenir temps per llegir
la mirada de l’altre i finalment saber on està. Cal descobrir en quina actitud
estem per mantenir-nos en una actitud netament cristiana.

● Els cristians d’avui hem de trobar un equilibri espiritual, personal i emocional,

però no cal esperar a ser perfectes per posar-nos en marxa.

► Disponibilitat
● Cal coordinar i sincronitzar els preveres i animadors.

● Ens hem plantejat quins objectius tenim o passem la pilota als laics?

● Com ha de ser el ministeri del segle XXI?

● Hem de passar a ser, d’organitzadors a visibilitzadors, sense oblidar-nos de la

caritat.

● Cal anar acomodant les funcions, amb paciència però sense adormir-nos,
buscant el lloc de cadascú a l’església.

● Cal coordinar les formacions evitant els solapaments, amb programacions a

inicis de curs. Cal agilitat des de la cúria per col·laborar-hi i optimitzar les
persones i la formació.

►Plantejaments de futur
● Cal evitar la tristor i el desconcert.

● Hem de tenir el convenciment que Déu és amb nosaltres. Qui porta la història
és Déu i Déu només demana fidelitat i no èxit.

● Cal paciència, constància, anar a allò essencial i canviar sense pors.

● Tres esgraons pel canvi (en aquest ordre)

- No negar la realitat (tot i que és dolorós)
- Sortir a buscar les llums, nous camins i noves experiències
- Copiar, imitant i adaptant.

● Déu és l’únic que passa comptes. Tirar la xarxa i recollir el que sigui; és Déu
qui destriarà. Cal procurar no fer nosa i valorar que el passat també tenia les
seves dificultats.

● En moments de decreixement podem ser “resta o residu”.

● Quin futur deixem i quines persones estem preparant?