PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

5 DE MAIG 2024 SISÈ DIUMENGE DE PASQUA Nº. 4035

L’ESCUT DELS CRISTIANS INFORMACIÓ PARROQUIAL

«Perquè som cristians no tenim dret a perdre

l’esperança». Aquesta frase de fra Octavi Vilà,
nou bisbe de Girona, em ressona com un himne.
CÀRITAS
Quan li vaig sentir dir en la seva cerimònia d’or-
denació, era com si les parets de la catedral, tan Càritas et convida a marcar les 2 caselles
altes i imponents, fessin seva aquesta pregària i d’assignació solidària (Església Catòlica i
la convertissin en un escut contra totes les nos- finalitats socials) en la declaració de la ren-
tres pors. La vaig memoritzar perquè no volia
que se m’escapés i, quan per fi vaig arribar a da. No costa gens ajudar.
casa, vaig córrer a anotar-la. De fet, m’ha inspi-
rat per escriure la pregària ecològica d’aquesta
setmana, perquè vivim en un temps orfe d’espe-
rança, agitat i convuls, que es projecta sobre una PASQUA DEL MALALT
pantalla en blanc de la qual només esdevenim
ombres fugisseres. Potser per això, submergits
en un mar de contaminació, de consum i de El proper dia 5 de maig a la missa de les 11
males notícies, ens arrosseguem com ànimes del matí celebrarem la Pasqua del malalt.
errants a la recerca d’un oasi de plaer; oblidant En la qual podran rebre l’extrema unció to-
que el paradís no és pas allà fora.
El canvi climàtic que ens assetja com un vaixell
tes aquelles persones que vulguin. La missa
pirata és una amenaça tan real com la nostra estarà orientada als malalts de la nostra
deshumanització com a societat, avui més pen- Parròquia i d’arreu.
dent del mòbil i de les relacions virtuals que no
pas de la nostra connexió real amb la terra. Sabi-
es que l’abril ens ha permès de veure les prime- EXÈQUIES MES D’ABRIL
res orenetes? I que ens ha regalat l’espectacle
de les balenes nedant a poques milles de la cos- ANTONIO REY AYORA
ta catalana? I que també han nascut els primers
pollets de corriol camanegre? Aquest ocell habita ANTONIA BRUNET RABELL
a les nostres platges durant els mesos de calor i MIGUEL MEDINAARCOS
aprofita la sorra i les dunes per pondre-hi els FERMINA CALDERA RODRIGUEZ
ous; però està amenaçat per la pèrdua d’hàbitat
com a conseqüència de la regressió de les plat-
ges per culpa del canvi climàtic, per la presència
d’altres depredadors com ara garses, gats i gos-
sos, i per l’ús recreatiu que els éssers humans
fem de les platges. MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
El nostre entorn és un tresor preciós que hem de Dissabte 19:30, Diumenge 11h
conservar. Per això és una exigència prendre’n DIES FEINERS
consciència i passar a l’acció. Precisament, el 12 Dijous i divendres missa a les 19:00h
de maig tenim una cita a les urnes, on també MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
hem de reclamar que el medi ambient formi part
de les polítiques actives del nostre país. Aquesta Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
és l’esperança que no tenim dret a perdre per- Tots el dissabtes a les 5 tarda R
què compromet tothom, malgrat la nostra amnè- A
LOCALS PARROQUIALS
sia o desídia. L’escut dels cristians és la pregària
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
i l’esperança perquè la Casa Comuna és tot el Despatx parroquial: dimarts i dimecres
que tenim i el cant a la natura és una herència de les 18:45 a les 20:15h
I
intocable. Per això, si la deixem podrir o assecar Càritas: S
sense fer-hi res, serem culpables d’un dels pit- Dimecres de 18 a 19:30 h
jors pecats d’amor. Recorda que Sant Jordi tam-
bé ens convida a lluitar contra tots els nostres
dracs interiors.

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Ac 10,25-26.34-35.44-48
1Jn 4,7-10
DE LA POR A L’AMOR Jn 15,9-17

No és una frase més. Aquest mandat, carregat de misteri i de promesa, és la

clau del cristianisme: «Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres.
Manteniu-vos en el meu amor.» Estem tocant aquí el cor mateix de la fe cristiana,
el criteri últim per destriar la seva veritat. Únicament «mantenint-se en l’amor» po-
dem caminar en la veritable direcció. Oblidar aquest amor és perdre’ns, entrar per
camins no cristians, deformar-ho tot, desvirtuar el cristianisme des de la seva arrel.
I, tanmateix, no sempre hem estat en aquest amor. A la vida de força cristians
hi ha hagut i hi ha encara massa temor, massa manca de confiança filial en Déu.
La predicació que ha alimentat aquests cristians ha oblidat massa l’amor de Déu,
ofegant així aquella alegria inicial, viva i contagiosa que va tenir el cristianisme.
Allò que un dia va ser «Bona Notícia», perquè
anunciava a la gent «l’amor insondable» de Déu, ha
esdevingut força en la mala notícia d’un Déu amena-
çador, que és rebutjat gairebé instintivament perquè
no deixa ser ni viure.
Tanmateix, la fe cristiana només pot ser viscu-
da, sense trair-ne l’essència, com a experiència posi-
tiva, confiada i joiosa. Per això, en aquest moment en
què molts abandonen un determinat «cristianisme» –
l’únic que coneixen–, ens hem de preguntar si, en la
gestació d’aquest abandonament, i juntament amb
altres factors, no s’hi amaga una reacció col·lectiva
contra un anunci de Déu poc fidel a l’evangeli.
L’acceptació de Déu o el seu rebuig es juga, en
gran part, en la manera com el sentim de cara a nos-
altres. Si el percebem només com a vigilant implacable de la nostra conducta fa-
rem qualsevol cosa per defugir-lo. Si l’experimentem com a amic que impulsa la
nostra vida, el cercarem amb goig. Per això, un dels serveis més grans que l’Esglé-
sia pot fer a l’ésser humà és ajudar-lo a passar de la por a l’amor de Déu.
Sens dubte hi ha un temor a Déu que és sa i fecund. L’Escriptura el considera
«el començament de la saviesa». És el temor a malmetre la nostra vida tancant-
nos-hi. Un temor que desperta la persona de la superficialitat i la fa tornar cap a
Déu. Però hi ha una por de Déu que és dolenta. No acosta a Déu. Al contrari, allu-
nya cada cop més d’ell. És una por que deforma el veritable ésser de Déu, fent-lo
inhumà. Una por danyosa, sense fonament real, que ofega la vida i el creixement
sa de la persona. Per a molts, aquest pot ser el canvi decisiu. Passar de la por de
Déu, que no engendra sinó rebuig més o menys dissimulat, a una confiança en ell
que fa brollar en nosaltres aquesta alegria promesa per Jesús: «Us he dit tot això
perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa»