PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

25 FEBERE 2024 SEGONDIUMENGE DE QUARESMA Nº. 4024

QUARESMA I CONVERSIÓ INFORMACIÓ PARROQUIAL

ECOLÒGICA
La Quaresma és un temps de reflexió i de
pregària però també de silenci. I dic «silenci»
perquè és la paraula més bonica que se
m’acut per indicar quina hauria de ser la nos-
tra actitud de sobrietat durant tots aquests
dies. Oi que, quan callem enmig de la nit,
se’ns fa evident l’univers i és llavors que distin-
gim les estrelles sobre la volta del cel? Aquest
és el llenguatge de Déu, que també està escrit
en les flors que neixen cada dia, en els arbres
que es bressolen amb el vent, en l’olor dels
camps florits o del petricor. Però tot aquest
poder immens de la natura és invisible als
nostres ulls mentre parlem, distrets per la fres-
sa i la velocitat d’un present fugaç que ens
allunya de la realitat.
Per això, el lema europeu quaresmal d’en-
guany del Moviment Laudato Si’ és «Atura’t i
escolta». I si la Quaresma és una oportunitat
per reflexionar sobre el nostre camí personal
de vida, també ho és per fer-nos conscients
del clam de la natura que ens interpel·la cada
dia en primera persona, en un món tocat de
mort. I per què no fem, doncs, que la Quares-
ma sigui també una experiència de conversió
ecològica? És només des de la pregària que
podrem forjar el nostre esperit i fer de la nostra
vida un cant a la Terra i a la Creació. O és que
hem oblidat que només som hostes humils de
la Casa Comuna i que no tenim cap dret a
malmetre ni a voler posseir el que és de tot-
hom? No facis de l’ecologia la teva enemiga
sinó la teva aliada i converteix la Quaresma en
un full en blanc per estampar-hi amb tinta in-
deleble tots els teus compromisos per salvar el
nostre estimat planeta blau. La reconciliació i
el perdó neixen del penediment i d’aquesta
manera es poden transformar en amor, com
un foc que ens purifica.
Així que jo et proposo que miris aquesta Qua-
resma amb uns altres ulls i llavors, t’adonaràs
que el món batega, com quan durant el confi-
nament vam tornar a sentir tots aquells sons
perduts que vam recuperar. Però vam deixar
marxar aquella onada que ens va abraçar de
cop i aquest ha estat el nostre delicte. Per
tant, fes de la teva Quaresma no només un
diàleg amb Déu sinó també amb la terra sobre
la qual has plantat les teves arrels i has sem-
brat les teves llavors.
NOTICIES BISBAT
8 i 9 DE MARÇ, 24 HORES PER AL SENYOR.
'24 Hores per al Senyor' és una proposta del pa-
pa Francesc per a viure a fons la Quaresma. Es
tracta d’experimentar la misericòrdia de Déu,
dedicant vint-i-quatre hores de pregària a Nos-
tre Senyor i rebent el sagrament de la penitèn-
cia en un clima d’adoració eucarística; un dia de
renovació. "Emprenguem una vida nova" (Rm
6,4) és el lema escollit per a la celebració de les
24 Hores per al Senyor d'enguany, del diven-
dres 8 de març, al dissabte 9.
EXPOSICIÓ PELS 200 ANYS DE
PRESÈNCIA VEDRUNA.
Una història que neix amb Joaquima de Vedru-
na el 26 de febrer de 1826 a la ciutat de Vic. La
seva és la primera institució nascuda a Catalu-
nya adreçada a l’educació de la dona. Avui, la
congregació Vedruna, estesa en 25 països del
món, continua treballant per l’educació, la salut i
l’atenció social.
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
Tots el dissabtes a les 5 tarda R
LOCALS PARROQUIALS A
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
I
de les 18:45 a les 20:15h
Càritas: S
Dimecres de 18 a 19:30 h

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Ex 20,1-17
1Co 1,22-25
Jn 2,13-25
QUINA RELIGIÓ ÉS LA NOSTRA?
Tots els evangelis es fan ressò d’un gest audaç i provocatiu de Jesús dins el
recinte del Temple de Jerusalem. Probablement no va ser gaire espectacular. Va
expulsar un grup de venedors de coloms, va abocar les taules d’alguns canvistes i
va intentar interrompre l’activitat durant alguns moments. No va poder fer gaire co-
sa més.
Tot i això, aquell gest carregat de força profètica va ser el que va desencade-
nar la seva detenció i ràpida execució. Atacar el Temple era atacar el cor del poble
jueu: el centre de la seva vida religiosa, social i política. El Temple era intocable.
Allí hi habitava el Déu d’Israel. Què seria del poble sense la seva presència entre
ells? Com podrien sobreviure sense el Temple?
Per Jesús, però, era el gran obstacle per acollir el regne de Déu tal com ell
l’entenia i proclamava. El seu gest posava en qüestió el sistema econòmic, polític i
religiós sustentat des d’aquell lloc sant. Què era aquell Temple?, signe del regne
de Déu i la seva justícia o símbol de col·laboració amb Roma?, casa de pregària o
magatzem dels del-
mes i primícies
dels pagesos?,
santuari del perdó
de Déu o justifica-
ció de tota classe
d’injustícies?
Allò era un
«mercat». Mentre a
l’entorn de la «casa
de Déu» s’acumu-
lava la riquesa, als
llogarets creixia la
misèria dels seus
fills. No. Déu no legitimaria mai una religió com aquella. El Déu dels pobres no po-
dia regnar des d’aquell Temple. Amb l’arribada del seu regnat perdia la raó de ser.
L’actuació de Jesús posa en guàrdia tots els seus seguidors i ens obliga a
preguntar-se quina religió estem cultivant als nostres temples. Si no està inspirada
per Jesús, es pot convertir en una manera «santa» de tancar-se al projecte de Déu
que Jesús volia impulsar al món. La primera cosa no és la religió, sinó el regne de
Déu.
Quina religió és la nostra?, fa créixer la nostra compassió pels qui pateixen o
ens permet viure tranquils en el nostre benestar?, alimenta els nostres propis in-
teressos o ens posa a treballar per un món més humà? Si s’assembla a la del
Temple jueu, Jesús no la beneiria.