ECOLÒGICA La Quaresma és un temps de reflexió i de pregària però també de silenci. I dic «silenci» perquè és la paraula més bonica que se m’acut per indicar quina hauria de ser la nos- NOTICIES BISBAT tra actitud de sobrietat durant tots aquests dies. Oi que, quan callem enmig de la nit, 8 i 9 DE MARÇ, 24 HORES PER AL SENYOR. se’ns fa evident l’univers i és llavors que distin- '24 Hores per al Senyor' és una proposta del pa- gim les estrelles sobre la volta del cel? Aquest pa Francesc per a viure a fons la Quaresma. Es és el llenguatge de Déu, que també està escrit en les flors que neixen cada dia, en els arbres tracta d’experimentar la misericòrdia de Déu, que es bressolen amb el vent, en l’olor dels dedicant vint-i-quatre hores de pregària a Nos- camps florits o del petricor. Però tot aquest tre Senyor i rebent el sagrament de la penitèn- poder immens de la natura és invisible als cia en un clima d’adoració eucarística; un dia de nostres ulls mentre parlem, distrets per la fres- renovació. "Emprenguem una vida nova" (Rm sa i la velocitat d’un present fugaç que ens allunya de la realitat. 6,4) és el lema escollit per a la celebració de les Per això, el lema europeu quaresmal d’en- 24 Hores per al Senyor d'enguany, del diven- guany del Moviment Laudato Si’ és «Atura’t i dres 8 de març, al dissabte 9. escolta». I si la Quaresma és una oportunitat per reflexionar sobre el nostre camí personal EXPOSICIÓ PELS 200 ANYS DE de vida, també ho és per fer-nos conscients del clam de la natura que ens interpel·la cada PRESÈNCIA VEDRUNA. dia en primera persona, en un món tocat de mort. I per què no fem, doncs, que la Quares- Una història que neix amb Joaquima de Vedru- ma sigui també una experiència de conversió na el 26 de febrer de 1826 a la ciutat de Vic. La ecològica? És només des de la pregària que seva és la primera institució nascuda a Catalu- podrem forjar el nostre esperit i fer de la nostra vida un cant a la Terra i a la Creació. O és que nya adreçada a l’educació de la dona. Avui, la hem oblidat que només som hostes humils de congregació Vedruna, estesa en 25 països del la Casa Comuna i que no tenim cap dret a món, continua treballant per l’educació, la salut i malmetre ni a voler posseir el que és de tot- l’atenció social. hom? No facis de l’ecologia la teva enemiga sinó la teva aliada i converteix la Quaresma en un full en blanc per estampar-hi amb tinta in- deleble tots els teus compromisos per salvar el MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL nostre estimat planeta blau. La reconciliació i Dissabte 19:30, Diumenge 11h el perdó neixen del penediment i d’aquesta DIES FEINERS manera es poden transformar en amor, com Dijous i divendres missa a les 19:00h un foc que ens purifica. MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església H Així que jo et proposo que miris aquesta Qua- Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O resma amb uns altres ulls i llavors, t’adonaràs RESIDENCIA AMMA que el món batega, com quan durant el confi- Tots el dissabtes a les 5 tarda R nament vam tornar a sentir tots aquells sons LOCALS PARROQUIALS A perduts que vam recuperar. Però vam deixar c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R marxar aquella onada que ens va abraçar de Despatx parroquial: dimarts i dimecres I cop i aquest ha estat el nostre delicte. Per de les 18:45 a les 20:15h Càritas: S tant, fes de la teva Quaresma no només un Dimecres de 18 a 19:30 h diàleg amb Déu sinó també amb la terra sobre la qual has plantat les teves arrels i has sem- brat les teves llavors.
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona
Ex 20,1-17 1Co 1,22-25 Jn 2,13-25 QUINA RELIGIÓ ÉS LA NOSTRA? Tots els evangelis es fan ressò d’un gest audaç i provocatiu de Jesús dins el recinte del Temple de Jerusalem. Probablement no va ser gaire espectacular. Va expulsar un grup de venedors de coloms, va abocar les taules d’alguns canvistes i va intentar interrompre l’activitat durant alguns moments. No va poder fer gaire co- sa més. Tot i això, aquell gest carregat de força profètica va ser el que va desencade- nar la seva detenció i ràpida execució. Atacar el Temple era atacar el cor del poble jueu: el centre de la seva vida religiosa, social i política. El Temple era intocable. Allí hi habitava el Déu d’Israel. Què seria del poble sense la seva presència entre ells? Com podrien sobreviure sense el Temple? Per Jesús, però, era el gran obstacle per acollir el regne de Déu tal com ell l’entenia i proclamava. El seu gest posava en qüestió el sistema econòmic, polític i religiós sustentat des d’aquell lloc sant. Què era aquell Temple?, signe del regne de Déu i la seva justícia o símbol de col·laboració amb Roma?, casa de pregària o magatzem dels del- mes i primícies dels pagesos?, santuari del perdó de Déu o justifica- ció de tota classe d’injustícies? Allò era un «mercat». Mentre a l’entorn de la «casa de Déu» s’acumu- lava la riquesa, als llogarets creixia la misèria dels seus fills. No. Déu no legitimaria mai una religió com aquella. El Déu dels pobres no po- dia regnar des d’aquell Temple. Amb l’arribada del seu regnat perdia la raó de ser. L’actuació de Jesús posa en guàrdia tots els seus seguidors i ens obliga a preguntar-se quina religió estem cultivant als nostres temples. Si no està inspirada per Jesús, es pot convertir en una manera «santa» de tancar-se al projecte de Déu que Jesús volia impulsar al món. La primera cosa no és la religió, sinó el regne de Déu. Quina religió és la nostra?, fa créixer la nostra compassió pels qui pateixen o ens permet viure tranquils en el nostre benestar?, alimenta els nostres propis in- teressos o ens posa a treballar per un món més humà? Si s’assembla a la del Temple jueu, Jesús no la beneiria.