PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

1 D’OCTUBRE 2023 DIUMENGE 26 TEMPS ORDINARI Nº. 4004

LES PORTES DE L’INFERN INFORMACIÓ PARROQUIAL

L’escriptor i filòsof francès Jean-Paul Sartre deia que
«l’infern són els altres». És a dir, que els altres són un
mirall de la nostra existència perquè ens configuren i
també ens condemnen fins a arrossegar-nos com una
allau que ens fa rodolar per la muntanya dels retrets, de
la culpa, de la ira i de la vergonya. Però nosaltres també
som aquests altres quan pretenem convertir-nos en jutges
absoluts de la veritat i de la vida. I com que ens creiem
que tenim aquest poder, el fem servir sense pensar en
l’impacte de la nostra supèrbia. El Secretari General de
l’Organització de les Nacions Unides ha afirmat que «la
humanitat ha obert les portes de l’infern». I és que, qui
recorda tantes hectàrees cremades de boscos o tantes
inundacions que avui assolen la Terra? Per no parlar,
també, que cada cop hi ha malalties més virulentes. I si
no hi fem res i continuem maltractant el planeta a aquest
ritme infernal, sabies que la temperatura global augmen-
tarà 2,8º C? Fa massa dècades que hauríem d’haver fet el
pas i anem tard, molt tard. Per això és imprescindible
que els països desenvolupats arribin a les emissions zero
netes i, sobretot, que s’acabin les subvencions per als
combustibles fòssils. Perquè, recorda-ho bé cada cop que
canviïs la bombona de butà, et dutxis amb aigua calenta
o posis benzina al cotxe: el gas i el petroli ho controlen
gairebé tot, fins i tot la llibertat i la pau. No ens cansarem
de dir-ho: les persones més vulnerables són les que
menys han contribuït al canvi climàtic però, qui les té en
compte quan el capitalisme ha instaurat un classisme
salvatge i despietat? La humanitat és molt hipòcrita, si
creu que l’emergència climàtica només és un problema
dels països pobres. I mentre l’Amazònia, que és l’espon-
ja del món, es debilita i s’asseca com una pansa, t’has
aturat a pensar que absorbeix les emissions contaminants
dels Estats Units, de la Xina, de l’Índia o d’Europa?
Per això uneixo la meva pregària a la veu de Xiye Basti-
da, una activista mexicana otomí, la qual ha declarat que
les Nacions Unides no han funcionat en la lluita contra el
canvi climàtic. Perquè, de què serveixen tantes cimeres
sobre el clima si fa vint-i-vuit anys que se celebren i en-
cara no hem aconseguit revertir la situació i, sobretot,
sensibilitzar totes les nacions del món sobre el respecte
al regal de la Creació?
Comença avui, comença ara. Tu pots fer moltes coses i,
per petites que siguin, totes sumen perquè són les llavors
del canvi. No deixis que l’infern guanyi. Que trobem en
tu el veritable fonament; tu ens dius que qui vulgui gua-
nyar la vida la perdrà però qui la perdi per causa teva,
viurà.
Per què celebrem un Sínode ara?
Davant aquest moment de canvi d’època i dels
reptes que suposa, el bisbe ha considerat con-
venient convocar un Sínode per a discernir junts
la voluntat de Déu per a la nostra diòcesi i dur a
terme la missió que li és pròpia, difo-
nent l’Evangeli i portant les persones a trobar-se
amb Crist.
Qui participarà en el Sínode?
Tots som cridats a participar-hi. Es podran
constituir grups sinodals arreu del bisbat; amb
les seves aportacions s’elaborarà el document
de treball a debatre en l’assemblea sinodal, for-
mada per una àmplia representació de la realitat
diocesana. Serà de gran valor afegir el Sínode a
les intencions de pregària personal i comunità-
ria perquè sigui un temps de gràcia, discerni-
ment i comunió eclesial.
Som convocats a ser protagonistes del futur im-
mediat de l'Església. És un moment per a escol-
tar-nos i, en esperit de pregària, discernir junts
el que Déu vol de nosaltres. Com encarar el fu-
tur? Com la fe pot guiar les nostres parròquies
avui? Ara és el moment de pregar i parlar-ne,
per tal de posar fil a l'agulla, una vegada més,
però amb renovada empenta.
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església H
Verge de la Pau, segon diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA
Tots el dissabtes a les 5 tarda R
LOCALS PARROQUIALS A
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres
de les 18:45 a les 20:15h
I
Càritas: S
Dimecres de 18 a 19:30 h

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Is 55,6-9)
Fl 1,20c-24,27a
Mt 20,1-16
US PASSEN AL DAVANT
La paràbola és tan senzilla que sembla poc digna d’un gran profeta com
Jesús. No obstant això, no s’adreça al grup de nens que corre al seu voltant,
sinó als «grans sacerdots i els notables del poble», que l’assetgen quan s’a-
costa al temple.
Segons el relat, un pare demana a dos dels seus fills que treballin a la
seva vinya. El primer li respon bruscament: «No hi vull anar», però no s’obli-
da de la crida del pare i acaba treballant a la vinya. El segon reacciona amb
una disponibilitat admirable: «De seguida, senyor», però tot es queda en pa-
raules. Ningú no el veurà treballant a la vinya.
El missatge de la paràbola és clar. També els dirigents religiosos que es-
colten Jesús hi estan d’acord. Davant Déu, allò important no és «parlar», sinó
«fer». Per complir la voluntat del Pare del cel, allò decisiu no són les parau-
les, promeses i precs, sinó els fets i la vida quotidiana.
El que és sorprenent és l’aplicació de Jesús. Les paraules no poden ser
més dures. Només les recull l’evangelista Mateu, però no hi ha dubte que
provenen de Jesús. Només ell tenia aquesta llibertat davant dels dirigents re-
ligiosos: «En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al da-
vant en el camí cap al Regne de Déu».
Jesús parla des de la seva pròpia experiència. Els dirigents religiosos
han dit «sí» a Déu. Són els primers a parlar-ne, de la seva llei i del seu tem-
ple. Però quan Jesús els crida a «cercar el regne de Déu i la seva justícia»,
es tanquen al seu missatge i no entren per aquest camí. Diuen «no» a Déu
amb la seva resistència a Jesús.
Els recaptadors i les prostitutes han dit «no» a Déu. Viuen fora de la llei,
estan exclosos del temple. Tanmateix, quan Jesús els ofereix l’amistat de
Déu, escolten la seva crida i fan passes cap a la conversió. Per a Jesús no hi
ha dubte: el publicà Zaqueu, la prostituta que ha regat amb llàgrimes els seus
peus i tants altres… van al davant en «el camí cap al regne de Déu».
En aquest camí van al davant no els que fan solemnes professions de
fe, sinó els que s’obren a Jesús fent passes concretes de conversió al projec-
te del Pare.
..