RECULL ANTQLOGIC

BIBLIOTECA POPULAR
VERSOS HUMORISTICS CATALANS
VAN PUBLICADES l.-,2,- i 3.- S ~ R S
POESIES CATALANES
VAN PUBLICADES 1.- i 1,- S ~ R S
LES MILLORS SARDANES
LA DANSA Mes BELLA
RECULL ANTOLOGIC DE 5ARDANES
POESIES AMOROSES
CANl;:ONS POPULARS CATALANES
LLETRA 1 MuSICA - SELECCIO FOLllORICA
CANl;:ONS CATALANES MODERNES
SELECCI DELS MILLORS AUTORS
POESIES PER A INFANTS
PROPIES PBR A RECITAR
DE L'AMOR ALS VELLS
LLIBRES EN LLOAN<;A DE LA VELLESA
LES CANl;:ONS CATALANES D'EN CLAve
COMPLETES. EN DOS QUADERNS
CONTES 1 ACUDITS D'EN PEP MARQUt'.S
EL CATALA, MARE DE TOTES LES LLENGUES
ACUDITS ESCENIFICATS
RECULL DE DIALEGS CURTS
ANt'.CDOTES 1 FILOSOFIES TEATRALS
PER RAFAEL rDBAU
DE L'AMOR DE MARE
GLOSSES POBTlQUES
UN TIP DE RIURE
COMBLES, SEMBLANCES, IMPOSSIBLES
ACUDITS HUMORISTICS CATALANS"
DE BON HUMOR
APLEC D'ACUDITS CATALANS
ACUDITS CATALANS DE BONA MENA
VIDA ANECD0TICA D'ALBERT LLANES
VIDA ANECD0TICA DE SANTIAGO RUSlJ'IOL
VIDA ANECD0TICA DE F. SOLER (PITARRA)
VIDA ANECD0TICA DE POMPEIUS GENER
EDITORIAL MILLA
Carrer Sant Pan, 21 - Barcelona
Diposit Legal, B. 27.665-1980
L S. B. N. 84-7304-051-1
Coch. Cro., 23
i
I BIBLIOTECA
POPULAR
I
DE L' AMOR ALS VELLS

RECULL DE POESIES
EN LLOANGA A LA VELLESA
RECULL ANTQLOGIC
BIBLIOTECA POPULAR
VERSOS HUMORISTICS CATALANS
VAN PUBLICADES l.-,2,- i 3.- S ~ R S
POESIES CATALANES
VAN PUBLICADES 1.- i l,a S ~ R S
LES MILLORS SARDANES
LA DANSA MeS BELLA
RECULL ANTOLOGIC DE SARDANES
POESIES AMOROSES
CANONS POPULARS CATALANES
LLETRA I MuSICA - SELECCIO FOLK.LORICA
CANONS CATALANES MODERNES
SELECCI DELS MILLORS AUTORS
POESIES PER A INFANTS
PRPIES PER A RECITAR
DE L'AMOR ALS VELLS
LLIBRES EN LLOANA DE LA VELLESA
LES CANONS CATALANES D'EN CLAve
COMPLETES. EN DOS QUADERNS
CONTES I ACUDITS D'EN PEP MARQUt'.S
EL CATAL, MARE DE TOTES LES LLENGUES
ACUDITS ESCENIFICATS
RECULL DE DIALEGS CURTS
ANt'.CDOTES I FILOSOFIES TEATRALS
PER RAFAEL rOBAU
DE L'AMOR DE MARE
GLOSSES POBTlQUES
UN TIP DE RIURE
COMBLES, SEMBLANCES, IMPOSSIBLES
ACUDITS HUMORISTICS CATALANS"
DE BON HUMOR
APLEC D'ACUDITS CATALANS
ACUDITS CATALANS DE BONA MENA
VIDA ANECD0TICA D'ALBERT LLANES
VIDA ANECD0TICA DE SANTIAGO RUSlJ'IOL
VIDA ANECD0TICA DE F. SOLER (PITARRA)
VIDA ANECD0TICA DE POMPEIUS GENER
EDITORIAL MILL
Carrer Sant Pau, 21 - Barcelona
Dipsit Legal, B. 27.665-1980
L S. B. N. 84-7304-051-1
Coch. Cro., 23
i
I BIBLIOTECA
POPULAR
I
DE L'AMOR ALS VELLS

RECULL DE POESIES
EN LLOANA A LA VELLESA
4
DE L'AMR ALS VELLS
RECULL DE POESIES EN LLOAN<;A DE LA VELLESA
EXORDI DE L'EDITOR
El recull de versos que aqu pubIiquem
s un homenatge que als vells adrecem.
La intenci s sembrar-ne pels camps de la vida
la llavor que ens doni l'alegre florida
d'un amor als vells que, del mar a la serra,
s'escampi pels pobles de la nostra terra.
Per que als vells tractar-los amb indiferenc;ia?
Per que hem d'entristir-los la seva existencia?
Aquell que avui trobes que tot just s'aguanta,
que no ha estat un jove de segra planta?
Que no ha dat froit? Pensa que tu ets el fruit d'ell.
No en facis estelles de I'arbre del vello
Al mn, la moneda que amb afany s'encunya,
no totes les penes aplana i allunya;
hi ha una altra monda que no s plata ni or,
hi ha una al tra moneda de ms ric tresor;
I'amor, que ens inspira bondat i optimisme,
i lIen\=a tristeses al fons de I'abisme.
El mal que ms mata, quan vell et vas fent,
no s soIs la vellria, s I'enyorament;
i com que en pateixen ells ms que ning,
un delire s cercar-ne remei ben segur.
Donant-Ios-hi joia, fent-los recordan\=a
de sa jovenesa, traurem I'enyoran\=a
que els migra, que els corea, que els dna neguits
fins que de tristesa moren arrauIits.
Respecta'ls, que el poble que per ells procura
demostra tenir-ne bon seny i cultura.
Estima'ls, venera'ls, puix has de pensar
que, si avui tu ets jove, seras velI dema.
Aquest Exordi podra utilitzar-se com a parlament inicial en qualsevol festa dedicada
a honorar els vells, canviant noms els dos primers versos per aquests altres:
L'acte, bell i noble, que avui celebrem,
s un homenatge que als vells adrecem.
4
DE L'AMOR ALS VELLS
RECULL DE POESIES EN LLOANA DE LA VELLESA
EXORDI DE L'EDITOR
El recull de versos que aqu publiquem
s un homenatge que als vells adrecem.
La intenci s sembrar-ne pels camps de la vida
la llavor que ens doni l'alegre florida
d'un amor als vells que, del mar a la serra,
s'escampi pels pobles de la nostra terra.
Per qu als vells tractar-los amb indifernGia?
Per qu hem d'entristir-los la seva existncia?
Aquell que avui trobes que tot just s'aguanta,
que no ha estat un jove de segra planta?
Que no ha dat fruit? Pensa que tu ets el fruit d'ell.
No en facis estelles de l'arbre del vell.
AI mn, la moneda que amb afany s'encunya,
no totes les penes aplana i allunya;
hi ha una altra monda que no s plata ni or,
hi ha una altra moneda de ms ric tresor;
l'amor, que ens inspira bondat i optimisme,
i llena tristeses al fons de l'abisme.
El mal que ms mata, quan vell et vas fent,
no s sols la vellria, s l'enyorament;
i com que en pateixen ells ms que ning,
un delire s cercar-ne remei ben segur.
Donant-los-hi joia, fent-los recordana
de sa jovenesa, traurem l'enyorana
que els migra, que els corca, que els dna neguits
fins que de tristesa moren arraulits.
Respecta'ls, que el poble que per ells procura
demostra tenir-ne bon seny i cultura.
Estima'ls, venera'ls, puix has de pensar
que, si avui tu ets jove, sers vell dem.
Aquest Exordi podr utilitzar-se com a parlament inicial en qualsevol festa dedicada
a honorar els vells, canviant noms els dos primers versos per aquests altres:
L'acte, bell i noble, que avui celebrem,
s un homenatge que als vells adrecem.
APEL-LES MESTRES
EL PLAT DE FUSTA
Ara, ferma i segura,
sera la ma d'un vell la que t'enfreni
o et llanci a tota brida.
Dcil tu, com tot temps ella serena,
emprenguem ms ardits la correguda
perque anem ms segurs. Ens acompanya
la savia experiencia
portant per molt la secular sentencia:
la vida s breu, difcil l'art...
Que importa!
mentre el cor bat amb forc;:a, la ma s forta!
3
TEODOR BARO
- Que fas? - pregunta al xicot-.
Que et proposes? Que barrines?
1 el seu fill: - No ho endevines?
-li respon tot palpissot,
i amb el dit posat al llavi-,
un plat de fusta, perque,
quan tu seras velI, far
que hi mengis coni ara 1'avi _
Es crema en sentir aix
el seu pare tant i tant,
que li pega, i tremolant,
el nin crida amb un gran plor:
- Com veia que al pare teu
li donaves semblant plat,
jo fer-ne un per tu he pensat
perque tu ets el pare meu!
Calla el nin; el pare pensa;
al seu fill dna un pet;
de l'avi se'n va al rac,
li agafa el plat i me'l lIenc;:a;
i amb commoguda paraula
mana com un desagravi,
que en endavant tingui l'avi
el lloc preferit a taula;
i ho. mana prque repara
que s exacte i ben segur
que el fill es portara amb tu
com tu et portis amb el pare.
Si ets bon fill, bons filIs tindras,
el teu exemple aprendran,
que s molt veritat el refrany:
Tal faras, tal trobaras.
i del primer pet no s'acontenten,
ella les deixa fer, que no li dol.
Ma mulIer, tota ofrenes,
la besa amb bes filial,
i prenentla deIs brac;:os de les nenes
la conduix en el millor setial.
1 a la taula (que sia
Du per sempre alabat!)
on mes filles hi porten l'alegria,
ella hi porta un perfum de santedat.
LA MARE VELLA
Un cert home va envellir,
i com msels anys venien,
ms les forces li fugien,
i al fi no es pogu tenir;
i per causa de l'edat,
i del pols molt tremols.
aix que menjava, dos
tot seguit feia del plat.
Per sabut deixo de banda
com per tal causa posava
les tovalles on vessava
quasi sempre la vianda.
El seu fill, cansat d'aix,
i qui s el vell oblidant,
diu cremat: - D'aqu endavant
menja el pare en un rac.
Tanta trencadissa assusta
ims no es pot aguantar:
avui mateix menjara
el pare en un plat de fusta.
En compliment del manat
al pobre vell es donava
un plat de fusta, i menjava
en un rac, com llanc;:a1.
1 aix dura fins que un dia
observa el fill. un petit
que era seu, molt eixerit,
que un tros de fusta tenia,
i encara que de pocs anys,
treballava per trencar-Ia,
i en trencar-la i arranjar-Ia
hi posava el seus afanys.
En ma casa novella
hi ha un dia assenyalat!
el dia que ma mare, pobra velIa!
ve a passarlo joiosa al meucostat.
En mon brac;: repenjada
jo la hi duc dolc;:ament,
i en obrir-se la porta de ma estada
ja li fa mon servei l'acatament.
Mes filIes quan ho senten
acuden com un vol
HIMNE A LA VELLESA
. b d a cabellera
La negra 1 a un os e l'ha emportada
. el meu cap, s
que guarma Aix s'emporta
la
b d' la primavera
les fulles ql!h es blat de fils de plata
Ma barba a mon ,rostre .
q ., , lacida 1 serena, .
una front meu, la lVIda
i en la Isor 'simborrab es
hi ha trac;:at amfb
ll
de memries-
com en un u .., .
- 11' tes i derrotes 1 vIct<?nes.
mes Ul . m'anuncIa
Tot, avUl, 'b d
la triomfal arrI a a .
e tothom aspIra
d'aquella edat a qu dat sagrada!
i assoleixen tan pocs, e .
Oh Vellesa, que arribes
, f t de llegenda,
com fada ben ac ora i el seny enlaires,
que el COl; ns i mesquineses
ue les baIxes pass.lO . . es
imb ta vareta magICa l'aurora
i .allunyes de mal somni-,
benfactora!
JO et sa u o, ,
11 . puc des d'ara
U 't d'un sant orgu , Ja
de
cantar:. en sC! tI Des d'aquesta hora
S fort perque he VISC
ctir
la vida .
puc digne que so L'estimo
perque comenc;:o :na dolc;:a esposa
com a fid 1 ms de mig segle.
que m'ha estat e honorar-me
Des d'avui endavat s el ms noble
amb el ttol ?e.v
e
, qumes el ms digne
davan! de D7u qui l'atorguen.
perque no son e s
Ara traspasso el prlltic
t de la Ve esa,
del temps sacrosan d' ten les gran obres,
d'aquell .on es
la D1Vma Co , d" encara
i l'immortal Quixo,t h _l.Vl
on
el vell Scrates
perque s molt mes r patria
ensenya de de cantar per ella;
i Hugo, el ve .' simfonies,
on s'escriuen les batalles.
i on els gran genera triomfadora
Jo et i deIs ,
edat savia, edat santa, edat gloriosa.
t ploma meva,
1 ,ar.a u, er sempre obe'res
que cC?m docIl que tantes voltes
a ma mexperta ma b . rrada cursa,
et fu emprend
e
des d'ara,
modera el pas. t a maneig coneixedora
ms e
d
Invida sabra dur-te
deIs folles
sense fatlbga m at de la jornada.
al terme enaur
APEL-LES MESTRES
EL PLAT DE FUSTA
Ara, ferma i segura,
ser la m d'un vell la que t'enfreni
o et llanci a tota brida.
Dcil tu, com tot temps ella serena,
emprenguem ms ardits la correguda
perqu anem ms segurs. Ens acompanya
la svia experincia
portant per molt la secular sentncia:
la vida s breu, difcil l'art...
Qu importa!
mentre el cor bat amb fora, la m s forta!
3
TEODOR BARO
- Qu fas? - pregunt al xicot-.
Qu et proposes? Qu barrines?
l el seu fill: - No ho endevines?
-li respon tot palpissot,
i amb el dit posat al llavi-,
un plat de fusta, perqu,
quan tu sers vell, far
que hi mengis com ara l'avi-
Es crem en sentir aix
el seu pare tant i tant,
que li peg, i tremolant,
el nin crida amb un gran plor:
- Com veia que al pare teu
li donaves semblant plat,
jo fer-ne un per tu he pensat
perqu tu ets el pare meu!
Calla el nin; el pare pensa;
al seu fill dna un pet;
de l'avi se'n va al rac,
li agafa el plat i me'l llena;
i amb commoguda paraula
mana com un desagravi,
que en endavant tingui l'avi
el lloc preferit a taula;
i ho. mana prqu repara
que s exacte i ben segur
que el fill es portar amb tu
com tu et portis amb el pare.
Si ets bon fill, bons fills tindrs,
el teu exemple aprendran,
que s molt veritat el refrany:
Tal fars, tal trobars.
i del primer pet no s'acontenten,
ella les deixa fer, que no li dol.
Ma muller, tota ofrenes,
la besa amb bes filial,
i prenentla dels braos de les nenes
la condueix en el millor setial.
l a la taula (que sia
Du per sempre alabat!)
on mes filles hi porten l'alegria,
ella hi porta un perfum de santedat.
LA MARE VELLA
Un cert home va envellir,
i com ms els anys venien,
ms les forces li fugien,
i al fi no es pogu tenir;
i per causa de l'edat,
i del pols molt tremols.
aix que menjava, dos
tot seguit feia del plat.
Per sabut deixo de banda
com per tal causa posava
les tovalles on vessava
quasi sempre la vianda.
El seu fill, cansat d'aix,
i qui s el vell oblidant,
diu cremat: - D'aqu endavant
menja el pare en un rac.
Tanta trencadissa assusta
i ms no es pot aguantar:
avui mateix menjar
el pare en un plat de fusta.
En compliment del manat
al pobre vell es donava
un plat de fusta, i menjava
en un rac, com llanat.
l aix dur fins que un dia
observ el fill. un petit
que era seu, molt eixerit,
que un tros de fusta tenia,
i encara que de pocs anys,
treballava per trencar-la,
i en trencar-la i arranjar-la
hi posava el seus afanys.
En ma casa novella
hi ha un dia assenyalat!
el dia que ma mare, pobra vella!
ve a passarIa joiosa al meu costat.
En mon bra repenjada
jo la hi duc dolament,
i en obrir-se la porta de ma estada
ja li fa mon servei l'acatament.
Mes filles quan ho senten
acuden com un vol
HIMNE A LA VELLESA
. b d a cabellera
La negra I a un os e l'ha emportada
. el meu cap, s
que guarma Aix s'emporta
la
b d' la primavera
les fulles ql!h es blat de fils de plata
Ma barba a mon .rostre .
q ., , lcida I serena, .
una front meu, la IVIda
i en la Isor 'simborrab es
hi ha traat am
f
b
ll
de memries-
com en un u .., .
- Il' tes i derrotes I vIct<?nes.
mes UI . m'anuncia
Tot, avUI, 'b d
la triomfal arri a a .
tothom aspIra
d'aquella edat a qu dat sagrada!
i assoleixen tan pocs, e .
Oh Vellesa, que arribes
, f t de llegenda,
com fada ben ac ora i el seny enlaires,
que el COl; ns i mesquineses
ue les baIxes pass.lO . . es
imb ta vareta mgIca l'aurora
i .allunyes de mal somni-,
benfactora!
JO et sa u o, ,
11 . puc des d'ara
U 't d'un sant orgu , Ja
de
cantar:. en sC! t' Des d'aquesta hora
S fort perque he VISC
ctir
la vida .
puc digne qu s. L'estimo
perque comeno :na dola esposa
com a fid 1 ms de mig segle.
que m'ha estat e honorar-me
Des d'avui endavait s el ms noble
amb el ttol ?e.v
e
, qumes el ms digne
davan! de D7u qui l'atorguen.
perque no son e s
Ara traspasso el prlltic
t de la Ve esa,
del temps sacrosan d' ten les gran obres,
d'aquell .on es mdia
la D1Vma Co , d" encara
i l'immortal Quixo,t h _I.Vl
on
el vell Scrates
perqu s molt mes r ptria
ensenya de de cantar per ella;
i Hugo, el ve .' simfonies,
on s'escriuen les batalles.
i on els gran genera triomfadora
Jo et i dels ,
edat svia, edat santa, edat glOriosa.
t ploma meva,
l ,ar.a u, er sempre oberes
que cC?m docIl que tantes voltes
a ma mexperta ma b . rrada cursa,
et fu emprendre des d'ara,
modera el pas. t a maneig coneixedora
ms e
d
Invida sabr dur-te
dels folles
sense fatlbga m at de la jornada.
al terme enaur
LA MEVA AVIA
vs ue reu tan bona, .ma pobra estimada,
'de110r de muntanya I de posat ddlsc;-edt'a .
. . llesta viva en ,
us velg encara, us , , petl'tet .
. 'h donat pmyes quan era ., .
perque m eu d passant davant l'esglesIa .
Mon pare vos recor a, 1 t.
i a enes si respon quan li p<;trla a gen , .
. p el lladoner de la seva mfantesa, - t'
elbseu .
s com a ans. h! h 11 s assentades'
floreixen c1ave11mes; l a ve vnen deIs horis.
i amb l'albarda les burres va!! l.
s aquesta la casa on feme]abva; . .
'1 llindar rebrota com rotava,
!a parra su. d l'avia sn pas encara morts.
I aque11s pmyers e JOSEP SEBASTIA. PONS
5
JOAQUIM RUYRA
i es nua ma gola,
quan penso el perill
que passa el meu filI.
Se me l'han endut
a llunyana terra
d'aire emmetzinat,
on trona la guerra,
i em sembla que el vent
em duu el seu lament-.
1 els dos vells, callant,
es miren plorosos,
d'emoci i fred
tots dos tremolosos,
molt paHids tots dos
sota el cel verds.
Els joves sovint cruels amb la vellesa.
DeIs avis solen dir que malcriem els nts.
Potser s que hi tenim el pecat de feblesa;
potser, pero no tant per fer-nos-en retrets.
EIs altres curaran de fer-Ios forts i savis;
a cada u el seu fet, no ho cal escatimar;
pero tamb en els jocs i en l'agombol deIs avis,
els nts, quan altre no, hi aprenen d'estimar.
Entre els avis i els nts no hi ha sino dole;ures;
ens acosten tant ms com ms fugen, els anys;
els avis, diu la gent, som dos cops criatures,
i els nts, que ho senten prou, ens prenen per companys.
1 ens diuen els secrets que a ning ms declaren,
i ens demanen ajut per al ms petit rampell;
i com han vist que sempre els avis els emparen,
per als nts no hi ha ning ms bo que l'avi vello
Oh, deixeu el consol ms pur de ma veUesa,
deixeu-me aquest comeng de vida del meu nt;
PER AL NT
JOSEP CARNER
Alid ja s velleta i Lamon s vellet;
llurs caps petits i blancs l'un de l'altre sn vora.
Ara que sn al llit, els besa el sol soleto
Plora Alid: Lamon vol- consolar-la i plora
- O petita com s que plores tant?
- O Lamon, perque em s tan vella i tc:n corbada
.j -sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els nts em vnen, em troben tan gelada
1 ja no pucpeixar-te coro en el temps florit
ni fondre't l'enyorane;a deIs dies que s'escolen
i tu vols que t'abrigui, i els brae;os meus tremolen,
i tu em parles de coses que se'm va dur l'oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: - O ma vida,
mos peus sn balbs, mos ulls es tanquen a la llum,
i et sento vora meu com la poma escollida .
que s groga i s marcida i encara fa perfumo
Alnostre volt ning no s dole; amb la vellesa
el fred ens fa temene;a, la mort ens fa paor,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa
Que hi fa que ens en anem si ens enduem l'arrior?
LA POMA ESCOLLlDA
- Tamb hem restat soIs _
el vell barboteja.
- El trist pardalet
no ens pot tenir enveja.
El fill ms amat
del cor m'han podat.
Era el tany millar
de la meva vida.
Sento, mancant-me ell,
l'anima esllanguida
l'ac1aparament
de l'enyorament.
- Jo sento mil morts-
la vella mormola;
- i es glae;a mon pit
pardal, que descansa
malalts i uU c1uc,
pula al cim d'un bruc.
- Pobre pardalet!
Tamb et fa basarda
la posta del sol,
la mort de la tarda-.
Aix diu el veU
mirant-es l'ocelL
- Pobre pardalet!
En la darrera hora
ni fills ni companys
no tens a la vora . .
Que s trist .ton pm pm! -.
Aix l'avia dm. '.
. . s' .
quan era ]ove I ro ... .
aleshores semblava que hl havla
tota una vida entre nosaltres dos.
Pero els anys, passen, corren,
i nosaltres amb ell.s; , .
amb el temps les se ns
i ara veus?, mare l fI11 ]a ve .
, Els anys van fent sa, vla
. i ens cuiden igualar:
si, per un,. la IYIort venia,
gaireb no sabna qum tnar.
Ves quina fantasia I
tot de cop m'has agafat ..
en ta falda manyaga, colJ? solla
quan era nin, el cap
Tu has entes la joguma
i m'has fet la non-non; .
. en ta falda manyaga de padrma,
s com ha estat; m'hapres la son.
.. . 1 he samiat que
al cel dant-me la ma; . ,
i ue en veure el bon Du com m agafaves,
m
9
ha' fet bondads: - Ja pots entrar.
:FRANCESC MATHEU
1896
Tremolant de fred,
de fred i vellesa,
una avia i un. ve11
miren amb tnstesa
l'esc1at moridor
d'un sol de tardor.
El sol va baixant
i en la boira es nega.
El fu11atge sec
sordament
L'aire s'estremelx.
La tarda fineix.
1 passa pel mn
una esgarrifane;a.
1 un estarrufat
4
D'una ve11esa extrema
tonfront s coronat:.
jo no s pas al mn cap. diadema
que representi tant"). majestat.
Ni majestat que. puga .
dar ms 11um nI consell.
jo et veig una experiencia en cada arruga
i una sana 11ie; en cada <?abell.
De ton pas per la; .
n'has tret el sentIt Justo .
. , tot el del mn saps posar a mida,
de lo ms huma a lo ms augusto
De ta extrema ve11esa
sento el poder doblat. .
i en tos llavis hi acato la
i en ton front la suprema ma]estat.
Cada any que per passa
tamb passa per mi:
caminem a distancia, pass.a afpassa,
tots dos alhora a la mateIXa }.
Que de 11uny queret segma
LA MEVA AVIA
vs ue reu tan bona, .ma pobra -yia estimada,
'del'Ior de muntanya 1 de posat ddlscredt'a .
. . llesta VIva en re a ,
us veIg encara, us , , petI'tet .
. 'h donat pmyes quan era " .
perque m eu d passant davant l'esglesIa .
Mon pare vos recor a, I t.
i a enes si respon quan li p<;trla a gen , .
. p el lladoner de la seva mfantesa, - t'
elbseu .
s com a ans. h! hIls assentades'
floreixen clavellmes; 1 a ve vnen dels horts.
i amb l'albarda les burres va!! 1.
s aquesta la casa on femeJabva; . .
'1 llindar rebrota com rotava,
!a parra suo d l'via sn pas encara morts.
1 aquells pmyers e JOSEP SEBASTI PONS
5
JOAQUIM RUYRA
i es nua ma gola,
quan penso el perill
que passa el meu fill.
Se me l'han endut
a llunyana terra
d'aire emmetzinat,
on trona la guerra,
i em sembla que el vent
em duu el seu lament-.
I els dos vells, callant,
es miren plorosos,
d'emoci i fred
tots dos tremolosos,
molt pHids tots dos
sota el cel verds.
Els joves sovint cruels amb la vellesa.
Dels avis solen dir que malcriem els nts.
Potser s que hi tenim el pecat de feblesa;
potser, per no tant per fer-nos-en retrets.
Els altres curaran de fer-los forts i savis;
a cada u el seu fet, no ho cal escatimar;
per tamb en els jocs i en l'agombol dels avis,
els nts, quan altre no, hi aprenen d'estimar.
Entre els avis i els nts no hi ha sin dolures;
ens acosten tant ms com ms fugen, els anys;
els avis, diu la gent, som dos cops criatures,
i els nts, que ho senten prou, ens prenen per companys.
I ens diuen els secrets que a ning ms declaren,
i ens demanen ajut per al ms petit rampell;
i com han vist que sempre els avis els emparen,
per als nts no hi ha ning ms bo que l'avi vell.
Oh, deixeu el consol ms pur de ma vellesa,
deixeu-me aquest comen de vida del meu nt;
PER AL NT
JOSEP CARNER
Alid ja s :velleta i Lamon s vellet;
llurs caps petits i blancs l'un de l'altre sn vora.
Ara que sn al llit, els besa el sol solet.
Plora Alid: Lamon vol- consolar-la i plora
- O petita com s que plores tant?
- O Lamon, perqu em s tan vella i tc:n corbada
o -sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els nts em vnen, em troben tan gelada
I ja no puc peixar-te com en el temps florit
ni fondre't l'enyorana dels dies que s'escolen
i tu vols que t'abrigui, i els braos meus tremolen,
i tu em parles de coses que se'm va dur l'oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: - O ma vida,
mos peus sn balbs, mos ulls es tanquen a la llum,
i et sento vora meu com la poma escollida .
que s groga i s marcida i encara fa perfum.
Al nostre volt ning no s dol amb la vellesa
el fred ens fa temena, la mort ens fa paor,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa
Qu hi fa que ens en anem si ens enduem l'arrior?
LA POMA ESCOLLIDA
- Tamb hem restat sols _
el vell barboteja.
- El trist pardalet
no ens pot tenir enveja.
El fill ms amat
del cor m'han podat.
Era el tany millor
de la meva vida.
Sento, mancant-me ell,
l'nima esllanguida
l'aclaparament
de l'enyorament.
- Jo sento mil morts-
la vella mormola;
- i es glaa mon pit
pardal, que descansa
malalts i ull cluc,
pula al cim d'un bruc.
- Pobre pardalet!
Tamb et fa basarda
la posta del sol,
la mort de la tarda-.
Aix diu el vell
mirant-es l'ocelL
- Pobre pardalet!
En ta darrera hora
ni fills ni companys
no tens a la vora. .
Qu s trist .ton pIU pIU! -.
Aix l'via dIU. '.
. . s' .
quan era Jove 1 ro '.. .
aleshores semblava que hI havIa
tota una vida entre nosaltres dos.
Per els anys, passen, corren,
i nosaltres amb ell.s; , .
amb el temps les se ns
i ara veus?, mare l fIll Ja ve .
, Els anys van fent sa, VIa
. i ens cuiden igualar:
si, per un,. la lY10rt venia,
gaireb no sabrIa qum tnar.
Ves quina fantasia I
tot de cop m'has agafat ..
en ta falda manyaga, colJ? solia
quan era nin, el cap
Tu has ents la joguma
i m'has fet la non-non; .
. en ta falda manyaga de padrma,
s com ha estat; m'ha pres la son.
.. . I he somiat que
al cel dant-me la ma; . ,
i ue en veure el bon Du com m agafaves,
m
9
ha' fet bondads: - Ja pots entrar.
FRANCESC MATREU
1896
Tremolant de fred,
de fred i vellesa,
una via i un. vell
miren amb tnstesa
l'esclat moridor
d'un sol de tardor.
El sol va baixant
i en la boira es nega.
El fullatge sec
sordament
L'aire s'estremeIX.
La tarda fineix.
I passa pel mn
una esgarrifana.
I un estarrufat
4
D'una vellesa extrema
ton front s coronat:.
jo no s pas al mn cap. diadema
que representi tant"). majestat.
Ni majestat que. puga .
dar ms llum III consell.
jo et veig una experincia en cada arruga
i una sana lli en cada abell.
De ton pas per la; .
n'has tret el sentIt just. .
. , tot el del mn saps posar a mIda,
de lo ms hum a lo ms august.
De ta extrema vellesa
sento el poder doblat. .
i en tos llavis hi acato la
i en ton front la suprema majestat.
Cada any que per passa
tamb passa per ml:
caminem a distncia, pass.a afpassa,
tots dos alhora a la mateIxa }.
Que de lluny queret segUIa
EN COMPLIR VUITANTA ANYS
EL BON AVI
deixeu-me somiar que visc en- sa infantesa
i en ell sobreviur quan sigui un home fet:
que enlla deIs anys, quan no hi serem (que tot acaba)
potser, en son cap al tard recordant son mat.
- Pobre avi - els dira a sos fills -, com m'estimava! -.
I sera l'ltim cop que es parlara de mi.
MIQUEL FORTEZA
de vi, dins el celler,
ni les can90ns gentils de veremada
farien la tornada,
pel setembre plujs.
Era un vi dolors
la seva sang que l'ample front tenyia,
i un. nvol proceHs
prtava a dins son COl' la malaltia.
Sa vida s'extingia
com la vinya, _una nit
davall la claredat de l'infinit.
No s si era del COl' la pura essencia
o si era iHusi,
llavors era jo un angel d'innocencia,
i ara no s el que sc... _
Sc un pelegr que l'ombra necessita
perque acaba el delit;
i torna a visitar la santa ermita
com quan era petit.
Sc un COl' tot fet malb, que solitari,
arriba cap al tard
-a respirar l'olor del santuari
i a dir-li:: - Du vos guard-.
Les amples tombes que la terra enllosen
ero semblen llit suau;
i fins els morts em sembla que hi reposen
amb un somni de pau.
I em ressona, en entrar, dins de l'orella
la veu de l'avi mort:
- Quan et vegis perdut acut a Ella
i arribaras a port--:-.
Jo dir als meus fills: no vull que acabi
aquell santssim zel,
jo el far dur son ram, com el meu avi,
que Du el tingui al Gel.
FRANCESC CAMPRODON
. Bellesa en la vellesa, quin bell fat!
Qui .el pas volgus seguir de ta -mildanga
naufragaria en la desesperanga:
cada instantets igual i diferent. -
I esperes, pacient, que no debades
s'encal9aran les terboles riades,
segura en la puresa del corrent..
MANUEL BERTRAN 1 ORIOLA
damunt la tebior
deIs ceps irrimobils, que cruel feria
d'una amarga agonia, -
dins la nit resplendent.
Pel coster macilent,
l'avi pujava, en la claror sornorta
i escoltava el lament
deIs pampols grocs i la sarment retorta.'
1 amb la mirada absorta,
tornava del coster.
Ja mai ms, matiner,
no omplinl la bta congrenyada
Et veig dintre el corrent, pedra polida,
i evoco les arestes del passat.
La fina trasmudanga de ta vida
et fa joiosa -la longevitat.
El frec seguit del riu, sense ferida,
com un cistell seds i vellutat,
en pedra de beutat t'ha convertida.
7
LLOAN<;A A LA VELLESA
RECORD DE LA INFANTESA
Mare, servo encara el teu mirar amors
quan dormia al bressol del teu si;
i a la muller queem donara el dest
li ensenyar a gronxar aix els fills d'ambds.
La teya veu no s ara tan sonora
REMEMBRANCES
Per ms que brins de neu el temps esbulla
per mos cabells castanys,
quan vaig a Motnserrat o a Puig-l'Agulla
no tinc ms que quatre anys.
La savia, el roman, la sajolida
amb ses fragants olors
-rejovenint-me a part que em fan la crida:
- Som les mateixes flors! -
L'avi, quan jo era xic, m'hi condula
amb un ram a la ma.
- Vs a oferir-Io a la Verge -repetia-.-,
que Ella et beneira.
Si quan ets gran la terra t'atropella
i et persegueix la: sort,
quan et vegis perdut acut a Ella
i arribaras a port.-
I en aixecar-me amb les seves mans de
em sostenia dret, [ferro
estirant-me ficava dins un gerro
el meu humil ramet.
I em feia dir desprs l'avemaria,
i em besava desprs,
i un cert perfum del cel que all sentia
no l'he sentit mai ms.
IGNASI IGLESIAS
SOL, SOLET...
FRANCESC MATHEU
La jove i l'hereu, a pes de bragos,
l'avi, el bon avi, treuen al sol,
cantant-li alhora, perque s'animi,
la cang vella deIs infantons:
Sol, solet:
vine'm a veure,
vine'm a veure,
Sol, solet:
vine'm a veure,
que tinc fred.
Bo i somrient, l'avi empenteja
per caminar sense costats;
l'avi somriu, mirant enlaire,
de cara al sol, enlluernat.
Amb gran amor, sos fills l'asseuen
en el pedrs, vora el portal;
i, no podent tenir-ne compte,
criden els nts, que al seu voltant
juguen, cantant,
com els moixons,
la cang vella deIs infantons:
Sol, solet:
vine'm a veure,
vine'm a veure,
Sol, solet:
vine'm a veure,
que tinc fred.
Que Du te doni llarga vida
pagant el b que has sabut fer;
que soIs ta sombra. benelda
nostra creixenga pugui ser;
que les ventures trobis sornes,
que mals no et voltin ni perills
que els teus nts contemplis homes
i vegis avis els teus fills.
FREDERIC RAHOLA
i la roja esponera
de la freda tardor.
Amb l'aire glagador
passava obscurament la malaltia,
LA VINYA
Avi estimat, la bona nova,
avui te porten tos fillets:
a vuitanta anys encara ets jove,
perque revius enels teus nts. ,
De joventut, quan treu brotada,
mostra esplendors l'arbre ms vell;
quan t en ses branques la niuada,
el roure antic sembla novell.
EL VELL DE L'HORT
Llegums ac, fruiters alla,
l'hort ufans, fa un goig que encanta.
Qui el ve tothora a conrear
porta un feix d'anys; se'n va a vuitanta.
Fa esclatar lliris i clavells;
de tota arrel la set apaga.
L'arbre, enriquit de brots novells,
li dna fruita i ombra en paga.
Mirant aterra s'ha encorbat,
pero la terra sempre el crida;
flors i verdures s'han jurat
d'anar alegrant la seva vida.
Ja, ac mateix, quan era noi,
les papallones perseguia;
poc temps desprs, miny xiroi,
el sol l'hi veia tot el dia.
Tenint a sobre el blau del cel,
rebent la calda perfumada,
voltat d'abelles que la mel
treuen del pIel' d'una besada,
com l'ha amarat, aquest tros d'hort,
amb sa suor, fins a hores d'ara!
s ja tan seu, que ni la mort
ha gosat treure-l'en encara.
Plantes!, el jorn que aixo sera
restareu tristes, decadint-vos!
Com ell ning no us amara!
D'enyorament ireu
EMILI GUANYAVENTS
6
Ara ombreja el pinar
el coster delits, on temps enrera
la vinya va brillar
amb la verdor suau de primavera,
EN COMPLIR VUITANTA ANYS
EL BON AVI
deixeu-me somiar que visc en- sa infantesa
i en ell sobreviur quan sigui un home fet:
que enll dels anys, quan no hi serem (que tot acaba)
potser, en son cap al tard recordant son mat.
- Pobre avi - els dir a sos fills -, com m'estimava! -.
I ser l'ltim cop que es parlar de mi.
MIQUEL FORTEZA
de vi, dins el celler,
ni les canons gentils de veremada
farien la tornada,
pel setembre plujs.
Era un vi dolors
la seva sang que l'ample front tenyia,
i un. nvol proceHs
prtava a dins son cor la malaltia.
Sa vida s'extingia
com la vinya, _una nit
davall la claredat de l'infinit.
No s si era del cor la pura essncia
o si era iHusi,
llavors era jo un ngel d'innocncia,
i ara no s el que sc... _
Sc un pelegr que l'ombra necessita
perqu acaba el delit;
i torna a visitar la santa ermita
com quan era petit.
Sc un cor tot fet malb, que solitari,
arriba cap al tard
-a respirar l'olor del santuari
i a dir-li:: - Du vos guard-.
Les amples tombes que la terra enllosen
em semblen llit suau;
i fins els morts em sembla que hi reposen
amb un somni de pau.
I em ressona, en entrar, dins de l'orella
la veu de l'avi mort:
- Quan et vegis perdut acut a Ella
i arribars a port--:-.
Jo dir als meus fills: no vull que acabi
aquell santssim zel,
jo el far dur son ram, com el meu avi,
que Du el tingui al cel.
FRANCESC CAMPRODON
. Bellesa en la vellesa, quin bell fat!
Qui' el pas volgus seguir de ta -mudana
naufragaria en la desesperana:
cada instant ets igual i diferent. -
I esperes, pacient, que no debades
s'encalaran les trboles riades,
segura en la puresa del corrent..
MANUEL BERTRAN I ORIOLA
damunt la tebior
dels ceps irrimbils, que cruel feria
d'una amarga agonia, -
dins la nit resplendent.
Pel coster macilent,
l'avi pujava, en la claror somorta
i escoltava el lament
dels pmpols grocs i la sarment retorta.'
I amb la mirada absorta,
tornava del coster.
Ja mai ms, matiner,
no omplir la bta congrenyada
Et veig dintre el corrent, pedra polida,
i evoco les arestes del passat.
La fina trasmudana de ta vida
et fa joiosa -la longevitat.
El frec seguit del riu, sense ferida,
com un cistell seds i vellutat,
en pedra de beutat t'ha convertida.
7
LLOANA A LA VELLESA
RECORD DE LA INFANTESA
Mare, servo encara el teu mirar amors
quan dormia al bressol del teu dol si;
i a la muller que em donar el dest
li ensenyar a gronxar aix els fills d'ambds.
La teva veu no s ara tan sonora
REMEMBRANCES
Per ms que brins de neu el temps esbulla
per mos cabells castanys,
quan vaig a Motnserrat o a Puig-l'Agulla
no tinc ms que quatre anys.
La svia, el roman, la sajolida
amb ses fragants olors
-rejovenint-me a part que em fan la crida:
- Som les mateixes flors! -
L'avi, quan jo era xic, m'hi condua
amb un ram a la m.
- Vs a oferir-lo a la Verge -repetia-.-,
que Ella et beneir.
Si quan ets gran la terra t'atropella
i et persegueix la: sort,
quan et vegis perdut acut a Ella
i arribars a port.-
I en aixecar-me amb les seves mans de
em sostenia dret, [ferro
estirant-me ficava dins un gerro
el meu humil ramet.
I em feia dir desprs l'avemaria,
i em besava desprs,
i un cert perfum del cel que all sentia
no l'he sentit mai ms.
IGNASI IGLESIAS
SOL, SOLET...
FRANCESC MATHEU
La jove i l'hereu, a pes de braos,
l'avi, el bon avi, treuen al sol,
cantant-li alhora, perqu s'animi,
la can vella dels infantons:
Sol, solet:
vine'm a veure,
vine'm a veure,
Sol, solet:
vine'm a veure,
que tinc fred.
Bo i somrient, l'avi empenteja
per caminar sense costats;
l'avi somriu, mirant enlaire,
de cara al sol, enlluernat.
Amb gran amor, sos fills l'asseuen
en el pedrs, vora el portal;
i, no podent tenir-ne compte,
criden els nts, que al seu voltant
juguen, cantant,
com els moixons,
la can vella dels infantons:
Sol, solet:
vine'm a veure,
vine'm a veure,
Sol, solet:
vine'm a veure,
que tinc fred.
Que Du te doni llarga vida
pagant el b que has sabut fer;
que sols ta sambra. beneda
nostra creixena pugui ser;
que les ventures trobis somes,
que mals no et voltin ni perills
que els teus nts contemplis homes
i vegis avis els teus fills.
FREDERIC RAHOLA
i la roja esponera
de la freda tardor.
Amb l'aire glaador
passava obscurament la malaltia,
LA VINYA
Avi estimat, la bona nova,
avui te porten tos fillets:
a vuitanta anys encara ets jove,
perqu revius en els teus nts. ,
De joventut, quan treu brotada,
mostra esplendors l'arbre ms vell;
quan t en ses branques la niuada,
el roure antic sembla novell.
EL VELL DE L'HORT
Llegums ac, fruiters all,
l'hort ufans, fa un goig que encanta.
Qui el ve tothora a conrear
porta un feix d'anys; se'n va a vuitanta.
Fa esclatar lliris i clavells;
de tota arrel la set apaga.
L'arbre, enriquit de brots novells,
li dna fruita i ombra en paga.
Mirant a terra s'ha encorbat,
per la terra sempre el crida;
flors i verdures s'han jurat
d'anar alegrant la seva vida.
Ja, ac mateix, quan era noi,
les papallones perseguia;
poc temps desprs, miny xiroi,
el sol l'hi veia tot el dia.
Tenint a sobre el blau del cel,
rebent la calda perfumada,
voltat d'abelles que la mel
treuen del pler d'una besada,
com l'ha amarat, aquest tros d'hort,
amb sa suor, fins a hores d'ara!
s ja tan seu, que ni la mort
ha gosat treure-l'en encara.
Plantes!, el jorn que aix ser
restareu tristes, decadint-vos!
Com ell ning no us amar!
D'enyorament ireu
EMILI GUANYAVENTS
6
Ara ombreja el pinar
el coster delits, on temps enrera
la vinya va brillar
amb la verdor suau de primavera,
8
JOSEP MILLAS-RAURELL
L'EUGA VELLA
9
venia, a desvetllar-los
en el bressol.
Al vespre s'adormien
amb nostre
Mes; ai!, la tardor trista
vingu' desprs.
De l'hivern de la vida
ja veig la neu;
si les serres sn blanques,
tamb el, cap meu.
Per la sega vaig fer-ne
vuitanta-cinc;
j a les mans em tremolen
, , de fred que tinc.
Ni soIs puc escalfar-me
voreta el foc;
que vell que sc, Maria,
que vell que sc;
Mes si els anys m'afeixuguen,
s mon consol
en ma .trista vellesa
no veure'm sol.
Hem passat moltes penes
i molts perills:
hem perdut avis, pares,
germans i fills.
I tenint tantes tombes
al nostre entorn,
hem viscut estimant-nos
fins aquest jorn.
Quan les roses s'esfullen
queda el perfum;
quan el sol s'aponenta
no mor la llum.
Aix s com nosaltres
quan vells ens fem,
no sentim com els joves,
pero estimem!
Arbre sant que t'arreles
als nostres cors,
has tingut verdes fulles
i gaies flors.
Rossinyols en tes branques
han refilat,
formosssirna fruita
t!hacoronat.
Tonencant altres dies
semblava etern;
mes avui ja et despulla
el trist hivern.
De tes gales formoses
no en queda res,
pero dins de nosaltres
t'arreles ms.
HIVERN
CLAUDI PLANAS I FONT
Ell, cada mat, donant-Ji el bon dia,
en son front revellit, un bes hi' posa,
l'acompanya, amors, fins a la 'tarda,
la torna a besar al fron... i al lluny s'enfonsa.
Du meu, quina nevada!
ni es veu un broto
Que blanc s tot, Maria,
que blanc s tot!
Mes ai!, tamb blanquegen
nostres cabells.
Com ens fem vells, Maria,
com ens fem vells!
Encara sembla que miro,
com si avui fos,
de nostres esposalles
el jorn ditxs.
Ton cap, que rossejava
com ginester,
llula la flor blanca
del taronger. '
Quins canvis, en
la nostra sang!
Avui la flor s groga
i el cap s blanco
El front soleat d'arrugues
et veig ensems.
Com passa el temps, Maria,
com passa el temps!
Si l'any t primavera,
tamb en t el cor.
Recordes la florida
del nostre amor?
Bon punt frem
davant l'altar
a casa deIs meus pares
et vaig portar.
Les eges galopaven
boscria endins,
florienfarigoles
i romanins.
Paraules amoroses
em vas sentir;
com ara no m'escauen,
no les vull dir.
Perfumant-nos la cambra
els jorns primers,
hi pujaven les branques
de dos rosers.
Esfullant-ne les roses
vingu l'estiu;
llavors nostra caseta
seinblava un niu.
Infantons de caps rossos
i blaus ullets
en ta falda somreien
com angelets.
Al mat la llum clara
d'un raig de sol
- No hi ha feina per mi?-digu, esverada,
travessant d'un mas l'obert portell.
Un cop de roc al mig de l'espinada
Ji serpeja de sang l'enterca pello
1, vagant, sens topar amb cara bona,
com indigest boc gitat pel mn,
un eixam de vailets, a cops de fona,
la mata alegrement d'un trenc al front.
Entre pobre xaruc i bestia vella,
mal que pesi a la pobra humanitat,
poc hi hauria en la vida un pas d'ocella
sens ,l'amors oreig de caritat.
EVEL DORIA
La mitja a terra ha rodolat, aterra
el cabdell ... Una agulla despassada
a la ma, i el panillo a la cintura
que en fa d'estona, que, aspirant ansiosa
el raig de sol que bondads l'amara,
la pobra vella esta, mentre que volta
la vida pels seus ulls, com en un' somni!
s la jove d'un temps, la jovehermosa
somiant amor... amor etern... mentida! ...
El toca, el palpa, es fon; l'amor no era.
Gira full, i en un altre es troba mareo
Mare! Quin cel d'insomnis i delcies:
Quin mar immens, sens fons ni fi, de penes!
I al capdavall... tants fills, tant que t'amaven,
i avui soleta all. El sol s l'nic!
Se Ji ha posat mal geni:
joves i gendres un xic lluny la volen...
i els fills... els fills tamb... tant que els estima!
Els nts, s clar, sn nens: els renya... i fugen.
Noms Ji queda el sol: el sol s l'nic!
perque ha cantat el cant de cada hora.
Mes quan dins ton amor, oh, mare 'meva,
no hi ha veu melodiosa com la teva.
Re'cordo encar deIs teus cabells, el doll,
que era daurat, i tu te'l pentinaves
davant el finestr, mentre miraves
el meu jugar de fressa i de soroll.
Els teus cabells s'han tornat blancs suara,
t'has' venut l'or que posseles, mare?
Pero res hi fa, que el d'ara s ms preat
perque tota ma vida l'he besat.
EIs que em miren, sn els mateixos ulls
que em guaitaven abans amorosits;
i els llavis, que ara em parlen entendrits
sn tamb els que besaren els meus rulls.
Les arrugues que solquen el teu rostre
sn llargues rutes i els estrets camins
transcorreguts la ma dins de la vostra
de l'esdevenidor anant endins, d'endins.
L'AMIC DE L'AVIA
Carregada de fits i esparverencs,
del mas la ventruda euga fou
la havia dat son fruit! Vella, nafrada,
cosit el cos de xacres i de trencs.
- Vs-te'n -Ji digu l'amo un demat.
traient-la de la cort ensonyoJida.
1, amb dos copetsde freixa, hi afeg:
- Vs-te'n pel mn a espigolar la vida.
Aix la pobra bestia amb pas suau
la grossa testa mansament caiguda.
Els prats eren ben verds, el cel ben blau.
a les eres la batuda.
8
JOSEP MILLAS-RAURELL
L'AMIC DE L'VIA
9
venia, a desvetllar-los
en el bressol.
Al vespre s'adormien
amb nostre e s ~
Mes; ai!, la tardor trista
vingu' desprs.
De l'hivern de la vida
ja veig la neu;
si ls serres sn blanques,
tamb el, cap meu.
Per la sega vaig fer-ne
vuitanta-cinc;
i les mans em tremolen
, , de fred que tinc.
Ni sols puc escalfar-me
voreta el foc;
que vell que sc, Maria,
que vell que sc;
Mes si els anys m'afeixuguen,
s mon consol
en ma .trista vellesa
no veure'm sol.
Hem passat moltes penes
i molts perills:
hem perdut avis, pares,
germans i fills.
I tenint tantes tombes
al nostre entorn,
hem viscut estimant-nos
fins aquest jorn.
Quan les roses s'esfullen
queda el perfum;
quan el sol s'aponenta
no mor la llum.
Aix s com nosaltres
quan vells ens fem,
no sentim com els joves,
per estimem!
Arbre sant que t'arreles
als nostres cors,
has tingut verdes fulles
i gaies flors.
Rossinyols ert tes branques
han refilat,
formosssirna fruita
t!hacoronat.
Ton encant altres dies
semblava etern;
mes avui ja et despulla
el trist hivern.
De tes gales formoses
no en queda res,
per dins de nosaltres
t'arreles ms.
HIVERN
CLAUDI PLANAS I FONT
Ell, cada mat, donant-li el bon dia,
en son front revellit, un es hi' posa,
l'acompanya, amors, fins a la 'tarda,
la torna a besar al front... i al lluny s'enfonsa.
Du meu, quina nevada!
ni es veu un brot.
Que blanc s tot, Maria,
que blanc s tot!
Mes ai!, tamb blanquegen
nostres cabells.
Com ens fem vells, Maria,
com ens fem vells!
Encara sembla que miro,
com si avui fos,
de nostres esposalles
el jorn ditxs.
Ton cap, que rossejava
com ginester,
llua la flr blanca
del taronger. '
Quins canvis, en glaar-se
la nostra sang!
Avui la flor s groga
i el cap s blanc.
El front solcat d'arrugues
et veig ensems.
Com passa el temps, Maria,
com passa el temps!
Si l'any t primavera,
tamb en t el cor.
Recordes la florida
del nostre amor?
Bon punt enllaats frem
davant l'altar
a casa dels meus pares
et vaig portar.
Les eges galopaven
boscria endins,
florien farigoles
i romanins.
Paraules amoroses
em vas sentir;
com ara no m'escauen,
no les vull dir.
Perfumant-nos la cambra
els jorns primers,
hi pujaven les branques
de dos rosers.
Esfullant-ne les roses
vingu l'estiu;
llavors nostra caseta
semblava un niu.
Infantons de caps rossos
i blaus ullets
en ta falda somreien
com angelets.
Al mat la llum clara
d'un raig de sol
- No hi ha feina per mi?-digu, esverada,
travessant d'un mas l'obert portell.
Un cop de roc al mig de l'espinada
li serpej de sang l'enterca pell.
I, vagant, sens topar amb cara bona,
com indigest boc gitat pel mn,
un eixam de vailets, a cops de fona,
la mat alegrement d'un trenc al front.
Entre pobre xaruc i bstia vella,
mal que pesi a la pobra humanitat,
poc hi hauria en la vida un pas d'ocella
sens, l'amors oreig de caritat.
EVEL DORIA
La mitja a terra ha rodolat, a terra
el cabdell ... Una agulla despassada
a la m, i el panillo a la cintura
que en fa d'estona, que, aspirant ansiosa
el raig de sol que bondads l'amara,
la pobra vella est, mentre que volta
la vida pels seus ulls, com en un' somni!
s la jove d'un temps, la jovhermosa
somiant amor... amor etern... mentida! ...
El toca, el palpa, es fon; l'amor no era.
Gira full, i en un altre es troba mare.
Mare! Quin cel d'insomnis i delcies:
Quin mar immens, sens fons ni fi, de penes!
I al capdavall... tants fills, tant que t'amaven,
i avui soleta all. El sol s l'nic!
Se li ha posat mal geni:
joves i gendres un xic lluny la volen...
i els fills... els fills tamb... tant que els estima!
Els nts, s clar, sn nens: els renya... i fugen.
Noms li queda el sol: el sol s l'nic!
perqu ha cantat el cant de cada hora.
Mes quan dins ton amor, oh, mare 'meva,
no hi ha veu melodiosa com la teva.
Re'cordo encar dels teus cabells, el doll,
que era daurat, i tu te'l pentinaves
davant el finestr, mentre miraves
el meu jugar de fressa i de soroll.
Els teus cabells s'han tornat blancs suara,
t'has' venut l'or que possees, mare?
Per res hi fa, que el d'ara s ms preat
perqu tota ma vida l'he besat.
Els que em miren, sn els mateixos ulls
que em guaitaven abans amorosits;
i els llavis, que ara em parlen entendrits
sn tamb els que besaren els meus rulls.
Les arrugues que solquen el teu rostre
sn llargues rutes i els estrets camins
transcorreguts la m dins de la vostra
de l'esdevenidor anant endins, d'endins.
L'EUGA VELLA
Carregada de fits i esparverencs,
del mas la ventruda euga fou llenada.
Ja havia dat son fruit! Vella, nafrada,
cosit el cos de xacres i de trencs.
- Vs-te'n -li digu l'amo un demat.
traient-la de la cort ensonyolida.
I, amb dos copets de freixa, hi afeg:
- Vs-te'n pel mn a espigolar la vida.
Aix la pobra bstia amb pas suau
la grossa testa mansament caiguda.
Els prats eren ben verds, el cel ben blau.
Comenava a les eres la batuda.
r ~ ~ ~
A LES VELLE8ES...
, '
'EL CAMf DE L'HOSPITAL
11
FRANCESC CARRERAS 1 PADRS
DOLORS MONSERDA. DE MACIA
cadasc pel seu cant,
tal volta, sens pa, ni casa.
Els d'aqu amb obligacions...
En Quim, la dona malalta,
que si un any replega el vi,
per a remeis no li abasta.
La Roseta, ai, bon Jess!
Ja cal que els cinc dits li valguin!
No hi ha per fer-li retrets,
amb sogres i tres quitxalles!
Si no fas el que devem,
els ms rics frem nasaltres-
fu la muller eixugant
de sos parpres una llagrima.
El pobre vell gira els ulls,
entorn sa llar solitaria,
i en el front de sa muller
imprim tendra besada,
al punt que espeternegant
mancat d'oli, va apagar-es
l'nic llum que amb sa claror
els dos vells acompanyava.
1 com em sermonejava
sent ja quasi un home fet!
Que el meu avi m'estimava .
com tot avi estima un nt !
1 que era pur son afecte
en glossar en son serm:
Noi. .. ! Vull que pugis ben recte!,
tan recte, com mon bast... !
Quan vaig ser ja tot un home,
al meu avi, vaig besar;
aquell bes, ma pobra ploma
no el sabria pas pintar.
Que hi farem... ! Jo prou voldria
tenir per aixo talent. .. !
1 amb quin goig el pintaria
aquell bes d'agra'iment!
Poc desprs l'avi finava;
a casa, quina tristor!
Fins semblava que' plorava
amb nosaltres, el bast... !
El bast que va cuidar-se
d'esmenar els meus malfets,
ara haura d'encarregar-se
de mas fills i de mas nts... !
El meu avi, que al Cel sia,
no 'era un geni ni era un savi;
pero era mol bo... !, i tot el dia
jo em recordo del meu avi.
Del meu avi i son bast
jo em recordo tot el dia... !
que el meu avi era molt bo,
i el bast, per mi servia.
Bene'it sigui.. .!
El meu avi, que al Cel sia,
no era un geni ni era un savi!
pero era molt bo... !, i tot el dia
jo em recordo del meu avi.
Del meu avi i son bast
jo em recordo tot el dia... !,
que el meu avi era molt bo,
iel bast per mi servia... ! .
Tinc present, com si fas ara,
que petit ja era un rebec;
quantes voltes el meu pare
va renyar-me amb un renec... !
Empero l'avi, quan ha veia,
Fuig! -li deia -. No s aixo...
1 em donava, si no creia,
un copet amb el bast.
Ms grandet, la bastonada,
quantes voltes vaig tastar... !
Empero sempre mesurada,
que en sabia de pegar... !
1 si feia el ploramiques,
l'avi em deia: Fra bo... !
Si no creus i no t'apliques,
que en menjaras de bast...
De quan a l'escola anava,
molts records en servo encar;
si algun dia em barallava,
o al mestre feia enfadar;
si la lli9 no sabia,
o algun cap feia rod...
explicar-los b podria
del meu bon avi el bast... !
EL BASTO DE L'AVI
A voltes, per tu i per mi,
el pa prou escassejava;
per ells, les sopes fumant
llurs fondos plats curullaven.
1 a aquell li riu el gec...
i a l'altre li manquen calces.
Tu i jo bastavem per tots;
~ i fa no fa, com ells ara.
DeIs d'aqu, soIs un instant
la noia s's arribada;
el Quim, encar l'esperem;
els de lluny, ni dues ratlles!
1 a fe que el meu Sant, s Sant
de festa ben senyalada... !
L'hereu no ha pensat mai ms
que per ell vaig empenyar-me.
- Pobrets! No tens pas ra.
Du sap els afanys que passen!
El pobre gran, amb cinc fills,
provant sort en terra estranya;
els altres, corrent pel mn,
aqu caient, alla aI9ant-se...
Els amors de la terra
al Cel se'n van;
entre els angels tes branques
ja floriran!
FRANCESC CASAS AMIG
, Camina arraulida
la pobra de l'avia;
la criden amb pressa,
les velles campanes.
L'esglsia s deserta
i s fosca i gla9ada,
dos, ciris hi cremen,
noms, i una llantia.
Quan l'avia se senya
t mitja basarda;
mes, quan s'agenolla
i el cap humil baixa;
com toquen a festa,
brandant, les campanes!,
com entra en el temple
un raig de Hum clara!
FERRAN AGULL
- Aqu mateix reposava
com tu, fill meu, fa molts anys,
quan tamb al, meu pare duia
malalt, com jo, a l'hospital!
Del pecat que vaig cometre
ara el castig he trobat, "
que t ra en dir l'adagi:
tal faras, tal trabaras.
Aix que aixo el fill sentia
va aixecar-se d'un plegat,
i, carregant-se el seu pare
li va dir, tot caminant:
- Tornem, tornem <::ap a casa,
que no em vull pas exposar
que els meus fills tamb em portin
algun' i;lii. a l'hospital.
ANTONI BORf 1 FONTESTA
No s, no; la fredor 'd'el temps,
s la soledat que ens gla<;:a!
s la ingratitud deIs fills, '
que talla ms que unaespasa!
D'on no es traba gra, ni fruit;
tots els ocells se n'aparten
Recorda't de passats anys:
tot eren crits i gauban<;:a;
els uns, q.amunt mas genolls; ,
els aItres, damunt ta falda.
MIS8A MATINAL
Si dema d'eixa vida
el sol se'ns pon,
dormirem en ta soca
el darrer son.
En una' ma el rosari,
la cadira a l'altra,
arrib caputxa negra
i espardenya blanca,
va amissa primera
tot, de pressa, l'avia,
quan apunta eldia
amb, la llum de l'alba.
Per corrals de vila
encara els galls canten,
i tot just comencen
a volar les garses,
1 a eixir fumeroles
sobre les teulades,
i a guarnir els matxos
a l'hostal, de pla<;:a.
El fill era fott i jove;
el pare, vell i malalt;
vet aqu que el fill un dia
aix al pare va parlar:
- Jo conec un senyor metge
molt entes pel vostre mal;
emboliqueu's amb la manta
que l'anirem a trabar
A coll-i-be se'l carrega
per portar-lo a l'hospital;
,el mal fill, sua que sua;
el vellet, vinga plorar.
Bon tros fora de :la vila
el fill jaestava cansat,
i a mig cam, vara un marge
s'aturava a reposar.
Vara un foc mig apagat,
proven dos vells d'escalfar-se;
sota el trespol ennegrit,
fan llurs caps dos tofes blanques.
-:- Josep:, Aparem el llum; "
pugem a la nostra cambra;
tal voIta trobem alla
l'escalfor que aqu ens manca.
'- Pobra Agneta! Ms que al cos
el fred el tenim a 1'anima! :
10
r ~ ~ ~
A LES VELLESES...
, '
'EL CAMf DE L'HOSPITAL
11
FRANCESC CARRERAS I PADRS
I com em sermonejava
sent ja quasi un home fet!
Que el meu avi m'estimava .
com tot avi estima un nt !
I que era pur son afecte
en glossar en son serm:
Noi. .. ! Vull que pugis ben recte!,
tan recte, com mon bast... !
Quan vaig ser ja tot un home,
al meu avi, vaig besar;
aquell bes, ma pobra ploma
no el sabria pas pintar.
Qu hi farem... ! Jo prou voldria
tenir per aix talent. .. !
I amb quin goig el pintaria
aquell bes d'agrament!
Poc desprs l'avi finava;
a casa, quina tristor!
Fins semblava que' plorava
amb nosaltres, el bast... !
El bast que va cuidar-se
d'esmenar els meus malfets,
ara haur d'encarregar-se
de mos fills i de mos nts... !
El meu avi, que al Cel sia,
no 'era un geni ni era un savi;
per era molt bo... !, i tot el dia
jo em recordo del meu avi.
Del meu avi i son bast
jo em recordo tot el dia... !
que el meu avi era molt bo,
i el bast, per mi servia.
DOLORS MONSERDA DE MACI
cadasc pel seu cant,
tal volta, sens pa, ni casa.
Els d'aqu amb obligacions...
En Quim, la dona malalta,
que si un any replega el vi,
per a remeis no li abasta.
La Roseta, ai, bon Jess!
Ja cal que els cinc dits li valguin!
No hi ha per fer-li retrets,
amb sogres i tres quitxalles!
Si no fos el que devem,
els ms rics frem nosaltres-
fu la muller eixugant
de sos parpres una llgrima.
El pobre vell gir els ulls,
entorn sa llar solitria,
i en el front de sa muller
imprim tendra besada,
al punt que espeternegant
mancat d'oli, va apagar-es
l'nic llum que amb sa claror
els dos vells acompanyava.
Benet sigui .. .!
El meu avi, que al Cel sia,
no era un geni ni era un savi!
per era molt bo... !, i tot el dia
jo em recordo del meu avi.
Del meu avi i son bast
jo em recordo tot el dia... !,
que el meu avi era molt bo,
iel bast per mi servia... ! .
Tinc present, com si fos ara,
que petit ja era un rebec;
quantes voltes el meu pare
va renyar-me amb un renec... !
Emper l'avi, quan ho veia,
Fuig! -li deia -. No s aix...
I em donava, si no creia,
un capet amb el bast.
Ms grandet, la bastonada,
quantes voltes vaig tastar... !
Emper sempre mesurada,
que en sabia de pegar... !
I si feia el ploramiques,
l'avi em deia: Fra bo... !
Si no creus i no t'apliques,
que en menjars de bast...
De quan a l'escola anava,
molts records en servo encar;
si algun dia em barallava,
o al mestre feia enfadar;
si la lli no sabia,
o algun cop feia rod...
explicar-los b podria
del meu bon avi el bast... !
EL BASTO DE L'AVI
A voltes, per tu i per mi,
el pa prou escassejava;
per ells, les sopes fumant
llurs fondos plats curullaven.
I a aquell li riu el gec...
i a l'altre li manquen calces.
Tu i jo bastvem per tots;
~ i fa no fa, com ells ara.
Dels d'aqu, sols un instant
la noia s's arribada;
el Quim, encar l'esperem;
els de lluny, ni dues ratlles!
I a fe que el meu Sant, s Sant
de festa ben senyalada... !
L'hereu no ha pensat mai ms
que per ell vaig empenyar-me.
- Pobrets! No tens pas ra.
Du sap els afanys que passen!
El pobre gran, amb cinc fills,
provant sort en terra estranya;
els altres, corrent pel mn,
aqu caient, all alant-se...
Els amors de la terra
al Cel se'n van;
entre els ngels tes branques
ja floriran!
FRANCESC CASAS At\lIG
, Camina arraulida
la pobra de l'via;
la criden amb pressa,
les velles campanes.
L'esglsia s deserta
i s fosca i glaada,
dos, ciris hi cremen,
noms, i una llntia.
Quan l'via se senya
t mitja basarda;
mes, quan s'agenolla
i el cap humil baixa;
com toquen a festa,
brandant, les campanes!,
com entra en el temple
un raig de llum clara!
FERRAN AGULL
- Aqu mateix reposava
com tu, fill meu, fa molts anys,
quan tamb al, meu pare duia
malalt, com jo, a l'hospital!
Del pecat que vaig cometre
ara el cstig he trobat, "
que t ra en dir l'adagi:
tal fars, tal trobars.
Aix que aix el fill sentia
va aixecar-se d'un plegat,
i, carregant-se el seu pare
li va dir, tot caminant:
- Tornem, tornem <::ap a casa,
que no em vull pas exposar
que els meus fills tamb em portin
algun' 4i a l'hospital.
ANTONI BORf I FONTEST
No s, no; la fredor 'd'el temps,
s la soledat que ens glaa!
s la ingratitud dels fills, '
que talla ms que una espasa!
D'on no es troba gra, ni fruit;
tots els ocells se n'aparten
Recorda't de passats anys:
tot eren crits i gaubana;
els uns, q.amunt mos genolls; ,
els altres, damunt ta falda.
MISSA MATINAL
Si dem d'eixa vida
el s'Ol se'ns pon,
dormirem en ta soca
el darrer son.
En una' m el rosari,
la cadira a l'altra,
amb caputxa negra
i espardenya blanca,
va a missa primera
tot, de pressa, l'via,
quan apunta el dia
amb, la llum de l'alba.
Per c'Orrals de vila
encara els galls canten,
i tot just comencen
a volar les garses,
1 a eixir fumeroles
sobre les teulades,
i a guarnir els matxos
a l'hostal, de plaa.
El fill era fort i jove;
el pare, vell i malalt;
vet aqu que el fill un dia
aix al pare va parlar:
- Jo conec un senyor metge
molt ents pel vostre mal;
emboliqueu's amb la manta
que l'anirem a trobar
A coll-i-be se'l carrega
per portar-lo a l'hospital;
,el mal fill, sua que sua;
el vellet, vinga plorar.
Bon tros fora de rIa vila
el fill ja estava cansat,
i a mig cam, vora un marge
s'aturava a reposar.
Vora un foc mig apagat,
proven dos vells d'escalfar-se;
sota el trespol ennegrit,
fan llurs caps dos tofes blanques.
-:- Josep:, Aparem el llum; "
pugem a la nostra cambra;
tal volta trobem all
l'escalfor que aqu ens manca.
'- Pobra Agneta! Ms que al cos
el fred el tenim a l'nima! :
10
DE VELl A VELLA
,-------------....__
L'AVIA I EL GATET
LAUREA DALMAU
L'AVI
que ella... no pot ms!
fa una becainota.
1 el gat, que arrupit
s'espera dessota
ja un xic impacient
per jugar una estona,
fa caure el cabdell,
la mitja traboca
i estirant el fil
s'hi entrebanca i corre.
L'avia, despertant,
l'empaita amb l'escombra;
el gat fuig, covard,
i l'avia el rembola,
retraient-li el dany
que a la mitja aporta;
tres dits que n'ha fet,
tres dits que n'escorra!
VCTOR CATALA
s'han espargit les vides noves;
restem tu i jo vora el caliu.
Ja ha assaonat altra
com en el jorn que ens vam casar;
eixuga el plor de ...
Encar som dos vora la llar!
EMILI GUANYAVENTS
El raig escas que el sol d'hivern envia,
assegut al portal de la masia,
va un vell barbotejant:
- Que hi faig al mn, si ja. per res ser-
[veixo?
Per donar un pas, Du sap el que patei-
Desprs... casat el gran... - [xo... !
De cap, son fill, tocant-lo per darerra,
- Pare! -li diu amb cara riallera-:
Un noi. ..! Tot ha anat b! -
1 el vell, anant-se amb veu com-
[masa:
- Encara puc ser bo p'alguna cosa.
Anem. Jo el bressar.
SEMBRANT
Cada cap-al-tard
quan el sol es colga,
l'avia al carrer seu
i al treball es posa.
L'acompanya el gat
que, juntant les potes,
s'arrauleix, manyac,
i badalla amb sorna.
Tremolant de mans
l'avia fa les troques,
prepara el cabdell,
agulles posa.
Amb el seu trictrac
se sent ben joiosa;
pero el mateix to
dins de breu estona,
fa venir una son
tan tebia i tan
Altre cop soIs, la vida mia,
com en el jorn que ens vam casar...
S'han fos els cants i l,'alegria
i restem soIs vora la llar.
Tots han volat els ocells joves,
tots han volat lluny de sqn niu;
El bon padr, assegut al cap de taula,
sembra, en el cor deIs nts que Du li ha
el gra prometedor de la Paraula [dat,
ungida amb l'oli d'un consell sagrat.
Cada replec de l'anima infantina
s com un sole obert dins els sentits...
Qui collira el gra d'or i la farina
si a l'avi ja la li cau deIs dits... ?
Pero, que hi fa que el temps, amb ma fer-
[renya,
piqui traldorament damunt la penya
per no deixar-ne ni un petit relleix?
L'obra del Previsor ning la derna.
Ell sembra per la Patria que s eterna
i pels seus fills, esqueixos d'ell mateix.
FRANCESC GAY.
DE VELL A VELLA
,-------------....__ ~
L'AVIA I EL GATET
LAURE DALMAU
L'AVI
que ella... no pot ms!
fa una becainota.
I el gat, que arrupit
s'espera dessota
ja un xic impacient
per jugar una estona,
fa caure el cabdell,
la mitja traboca
i estirant el fil
s'hi entrebanca i corre.
L'via, despertant,
l'empaita amb l'escombra;
el gat fuig, covard,
i l'via el rembola,
retraient-li el dany
que a la mitja aporta;
tres dits que n'ha fet,
tres dits que n'escorra!
VCTOR CATAL
s'han espargit les vides noves;
restem tu i jo vora el caliu.
Ja ha assaonat altra esperana
com en el jorn que ens vam casar;
eixuga el plor de 1'enyorana...
Encar som dos vora la llar!
EMILI GUANYAVENTS
El raig escs que el sol d'hivern envia,
assegut al portal de la masia,
va un vell barbotejant:
- Qu hi faig al mn, si ja. per res ser-
[veixo?
Per donar un pas, Du sap el que patei-
Desprs... casat el gran... - [xo... !
De cop, son fill, tocant-lo per darerra,
- Pare! -li diu amb cara riallera-:
Un noi. ..I Tot ha anat b! -
I el vell, anant-se alant, amb veu com-
[mosa:
- Encara puc ser bo p'alguna cosa.
Anem. Jo el bressar.
SEMBRANT
Cada cap-al-tard
quan el sol es colga,
l'via al carrer seu
i al treball es posa.
L'acompanya el gat
que, juntant les potes,
s'arrauleix, manyac,
i badalla amb sorna.
Tremolant de mans
l'via fa les troques,
prepara el cabdell,
l e ~ agulles posa.
Amb el seu trietrac
se sent ben joiosa;
per el mateix to
dins de breu estona,
fa venir una son
tan tbia i tan dola,
Altre cop sols, la vida mia,
com en el jorn que ens vam casar...
S'han fos els cants i l.'alegria
i restem sols vora la llar.
Tots han volat els ocells joves,
tots han volat lluny de sqn niu;
El bon padr, assegut al cap de taula,
sembra, en el cor dels nts que Du li ha
el gra prometedor de la Paraula [dat,
ungida amb l'oli d'un consell sagrat.
Cada replec de l'nima infantina
s com un solc obert dins els sentits...
Qui collir el gra d'or i la farina
si a l'avi ja la fal li cau dels dits... ?
Per, qu hi fa que el temps, amb m fer-
[renya,
piqui tradorament damunt la penya
per no deixar-ne ni un petit relleix?
L'obra del Previsor ning la derna.
Ell sembra per la Ptria que s eterna
i pels seus fills, esqueixos d'ell mateix.
FRANCESC GAY.
B1BL10TEeAPoPULAR
VERSOS HUMORfSTICS CATALANS
VAN PUBLICADES 1.a, 2.
a
i 3.
a
St:.RIES
POESIES CATALANES
VAN PUBLICADES 1.a i 2.
a
St:.RIES
LES MILLORS SARDANES
RECULL ANTOLoGIC
LA DANSA MS BELLA
RECULL ANTOLoGIC DE SARDANES
POESIES AMOROSES
CAN<;;ONS POPULARS CATALANES
LLETRAI MSICA - SELECCI FOLKLoRICA
CAN<;;ONS CATALANES MODERNES
SELECCI DELS MILLORS AUTORS
POESIES PER A INFANTS
PRoPIES PER A RECITAR
DE L'AMOR ALS VELLS
LLIBRES EN LLOANC;A DE LA VELLESA
LES CAN<;;ONS CATALANES D'EN CLAV
COMPLETES, EN DOS QUADERNS
CONTES 1 ACUDITS D'EN PEP MARQUES
EL CATALA, MARE DE TOTES LES LLENGES
ACUDITS ESCENIFICATS
RECULL DE DIA.LEGS CURTS
ANECDOTES 1 FILOSOFIES TEATRALS
PER RAFAEL TUBAU
DE L'AMOR DE MARE
GLOSSES POt:.TIQUES
UN TIP DE RIURE
COMBLES, SEMBLANCES, IMPOSSIBLES
ACUDITS HUMORfSTICS CATALANS"
DE BON HUMOR
APLEC D'ACUDITS CATALANS
ACUDITS CATALANS DE BONA MENA
VIDA ANECDoTICA D'ALBERT LLANES
VIDA ANECDoTICA DE SANTIAGO RUSIl'iOL
VIDA ANECDoTICA DE F. SOLER (PITARRA)
VIDA ANECDoTICA DE POMPEIUS GENER
EDITORIAL MILLA
Carrer Sant Pau, 21 - Barcelona
Diposit Legal: B. 27.665-1980
I. S. B. N. 84-7304-051-1
Coohs - Cros, 23
BIBL10TEeAPoPULAR
VERSOS HUMORSTICS CATALANS
VAN PUBLICADES 1.a, 2.
a
i 3.
a
St:.RIES
POESIES CATALANES
VAN PUBLICADES 1.a i 2.
a
St:.RIES
LES MILLORS SARDANES
RECULL ANTOLGIC
LA DANSA MS BELLA
RECULL ANTOLGIC DE SARDANES
POESIES AMOROSES
CANONS POPULARS CATALANES
LLETRA l MSICA - SELECCI FOLKLRICA
CANONS CATALANES MODERNES
SELECCI DELS MILLORS AUTORS
POESIES PER A INFANTS
PRPIES PER A RECITAR
DE L'AMOR ALS VELLS
LLIBRES EN LLOANA DE LA VELLESA
LES CANONS CATALANES D'EN CLAV
COMPLETES, EN DOS QUADERNS
CONTES I ACUDITS D'EN PEP MARQUS
EL CATAL, MARE DE TOTES LES LLENGES
ACUDITS ESCENIFICATS
RECULL DE DILEGS CURTS
ANCDOTES I FILOSOFIES TEATRALS
PER RAFAEL TUBAU
DE L'AMOR DE MARE
GLOSSES POt:.TIQUES
UN TIP DE RIURE
COMBLES, SEMBLANCES, IMPOSSIBLES
ACUDITS HUMORSTICS CATALANS"
DE BON HUMOR
APLEC D'ACUDITS CATALANS
ACUDITS CATALANS DE BONA MENA
VIDA ANECDTICA D'ALBERT LLANES
VIDA ANECDTICA DE SANTIAGO RUSII'iOL
VIDA ANECDTICA DE F. SOLER (PITARRA)
VIDA ANECDTICA DE POMPEIUS GENER
EDITORIAL MILL
Carrer Sant Pau, 21 - Barcelona
Dipsit Legal: B. 27.665-1980
I. S. B. N. 84-7304-051-1
Coohs - Cros, 23