enric casassas

Comenament dels comenaments i ocasi de les ocasions

Barcelona, Empries 1994 (Col.lecci El ventall de poesia, 22)

REFRANY

Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat ms dura:
mal amagat s mal que no t cura,
la llibertat, la llei que s ms segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el parads, un bon plat de verdura.

VENJANA

A dins del pit jo hi tinc

punyals de coloraines
clavats als troncs dels pins
cridant venjana!

Avall, cam del mar,

la terra es fa ms aspra,
hi ha marges recremats
i una barraca
i els dos dragons gegants
guardant la cala.

El boig ferit de por

s'asseu arran de l'aigua
fent rigalets, amor,
amb pedres planes
que fan sis o set bots
i santes pasqes.
*

Noms tinc una paraula

que fa goig i fa patir:
la vritat s una taula
per posar-hi el pa i el vi.

MALDIT

Tinc la gola mig cascada

i et dir qu no m'agrada:
no la mandra, la bugada
no, sin
tanta roba mig portada
oblidada en un rac.

El ruc m'agrada com brama,

no el grandasss que proclama
que no plora ni si mama
ni si no
i fa el drama si la mama
no li diu que ets bon miny.

Ni el somriure fi que et clava

com si res la mala bava:
"sc feli si sc esclava,
si no, no"
i soleta aix s'excava
la tomba en una pres.

Ni els milhomes que no para

de dir que et trenca la cara
"perqu ni" o aix ho declara
"s nin no"
i s saliva el que dispara,
no aprofita l'ocasi.

No m'agrada el qui delata

ni el gos que tothora es grata
ni veure molt metge amb bata,
s, s, no,
ni el poltic amb corbata
ni el poeta de sab.

I no m'agrada i m'ataca
els nervis la llet de vaca,
ni que em rasquin la butxaca,
no, no, no,
ni el lloguer de la barraca
ni que se'm trenqui el porr.

CAN DE NADAL

Mare de du
mare del fill de du
verge Maria
tu el vas tenir
tu verge el vas parir
a l'establia
i el fusteret bonic
va dir quin embolic
quina famlia
com ha sigut
que per du sc banyut
verga florida
jo no entenc re
fa falta molta fe
n'aquesta vida.

CAN GALLEGA DE LES ILLES MEDES

Tinc una pena tan teva

que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que s ms fonda que la mar

Si la pena emplena el mar

la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena

Al Rac del Pare Etern

tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem

A la Boca de l'Infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem

PETITA ESCENA NOCTURNA

En una cantonada pobra

d'un carrer vell un bar nocturn
de tant en tant obre la porta
i n'ix la msica i el fum.

Hi ha quatre motos aparcades,

les fulles dormen als balcons,
a les parets escrostonades
cares pintades i oracions.

Passen altius sis policies

creient que sn un grup de rock
en busca de verges, de vctimes
pel seu altar d'armes de foc

i t'acorralen entre els cotxos

i la paret i escorcollant
no et troben res ni fins al forro:
noms tens l'nima il.legal.

A crits et diuen que te'n vagis

i se'n van ells, sn collonuts,
perdonavides, trinitaris,
sabent que no t'han conegut.

En una cantonada estreta

torna la calma i el xiu.siu,
una persiana verda peta
i al portal un, begut, fa el riu.

DICTAT

La mort m'ha dit callant, callant a crits:

tens un pas ben teu,
s fosc i fondo i crema com la nit
i bufen vents de neu.
Molt dolament m'ha dit que m'hi mors
i no m'ha sabut greu,
que avui he vist un ametller florit
i m'he cagat en du,
m'han mirat ulls d'amor, bons, atrevits
i m'he tancat dins meu,
que ja no s qu dic, no s qu dic,
que no s dir ni adu.

CAN

L'amor ho cura tot i no et fas vell,

s perfecte contra els grans,
la sfilis del cervell
i la tristor de les mans.
L'amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.

L'amor, la pedra, l'esguard de l'esfinx,

l'estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l'orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l'un com l'una
i no ens manem, pr ens pot manar la lluna.

L'amor, la cara oculta de la mort,

fa moure veles i vents,
s tan fluix que no n'hi ha gens,
qui sap si en t, d'amor, o si en dejuna?
L'amor s du...!?
L'nic du s la lluna!

REFRANY

Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat ms dura:
mal amagat s mal que no t cura,
la llibertat, la llei que s ms segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el parads, un bon plat de verdura.

CURACI NATURAL

Utilitza exclusivament paraules senzilles,

no gastis nomes de flors discretes, d'espcies tmides,
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire,
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana.
D'aqu dos o tres.cents anys et trobars perfectament,
sers la tarda.

VERS

Dolor terrible
omple aquests mots
mes no impedeix
que un dropo borratxo
vestit de parracs
amb la m serena
m'hagi benet.

ALIMENT VERITABLE
Si du mor en la creu entregat als homes
si un cavall es pot enamorar d'una persona
si una formiga pot rebentar un somni
si una relliscada et pot ensenyar el cam

si els nounats naveguen riu avall en cabassos

si una can fa reviure els mamuts
si el plor t'obre una porta dins de casa
si du pot deixar de vreure en el seu fill

si una santa i un estafador no es poden distingir

si de tres pedres es treuen dos pans
si tirant daus s'arriba a la muralla on els daus sn els ulls
si el soroll de passos a l'altra banda de la paret et fa canviar de
vida

si tot aix fou, s i neva foc al cos de dins

el menda ser bisbe penjat d'un peu i bon profit
tot quisqui ser llit de riu
i algun desgraciat, curandero de la teva mirada esquerpa

i si no, ferit per vaques mossegades, el llop caur

al mig del pas dels pastors
sota la lluna plena
en terra clara
com una taca negra.

CANT ESPIRITUAL

Diu: du, do'm un senyal, vejam si s llegi'l:

una nena petiua en un balc tot un mat cridant hola! cridant
aigua! aigua!
al ve que arrega el carrer.
La llepada de la llengua d'una vedella fent de pont
entre un prat i un cam,
entre un morro negre i una m blanca.
Cinc aguilots i una guila descalos ballant en cercle
al pont de pedra pla mig pam sobre l'aigua, l'aigua
rugint salta i s'esberla en mil gotes vibrant, brillant i fugint
com les puntes dels dits de l'ngel de l'nsia
entre les roques dures del pensament, polides perqu sn
quietes.
Diu du do'm un senyal i si ms no un xigarro.
Una boira enfosqueix els voltants de l'hostal
i l'atracci dels aliens fa que uns quants s'hi precipitin
amb blat a la m esquerra i cartes de joc a la dreta.
El bergant s'agenolla a rentar els peus de la monja que desprs
fuig corrent, deixant un rastre de flors de ginesta.
Un borratxo demana els papers a un policia.
I du diu t, controla'm la barraca mentre faig la migdiada.

LLEI

Que tothom tingui de tot.

Que ning pugui
tenir-ho tot.
I un embriac
treu entre dos cotxes.
Passo.

La veritat emprenya...
i amb tot el temps
em va creixent a dins
fins que em fuig.

La veritat cabreja...
em fa cabr, cabrit, cabreta
de roc en roc agut saltant
al so de l'escopeta.

La veritat mosqueja,
nvol difs de taques negres que t'acompanyen...
quan entres a la mesquita
dus el cap coronat de mosques.

La veritat ensenya
la cara el cul el nom,
escrit no el tinc,
no el sap tothom?

Tot est viu, gent, electrons,

rius, puigs i cel, i el savi diu
que d'on no n'hi ha no en pot rajar.
Jo dic que raja i doncs que n'hi ha.
Ell diu que calli el nom del niu:
s que no en t, no es toca fons,
i de mel en raja, germ,
la rosa s'obre a tot arreu,
l'abriga tot, la vida en beu,
som dos, sc un, no som ning
i un de tots dos resulta que es diu tu.
Qui s'atreveix i vol, aquest ja ho veu.

Tretze sols, la lluna i l'amor

dret damunt d'ella arran de ter-
ra, despullat, pot xalar
(si la lluna el vol aguantar)
amb el plaer del mn sencer.
Qu en diu el corb? I el desamor?
Jo dic amor i em puc jugar
contra el perill que no em cregueu
la pell, i la pell que m'atreu,
i no est privat a ning,
que em fa feli ser jo i que siguis tu.
Qui gosa i vol i sap fa el que li rota.

portada enric casassas

 MallorcaWeb i Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus
UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))