MESTER d'amor

Joan Salvat Papasseit, 21/03/2016 a les 16:38

+14 -5

MESTER D'AMOR

A Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada. IV

Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sols perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clars estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

esdevingudes cendra.Anònim, 21/03/2016 a les 15:21

+5 -6

- "VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE..." J.V.Foix

- "Lletra a Dolors", Miquel Martí i Pol

- "No era ni lluny ni difícil" Joan Margarit

- XLVI, La Pell de Brau, Salvador Espriu

- IV, Cementiri de Sinera, Salvador Espriu:

IV

Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sols perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clars estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

esdevingudes cendra.

GENT A LA PLATJA
La dona aparca el cotxe a un carrer vora la sorra.

Baixa i, a poc a poc, treu i desplega

la cadira de rodes. Després, agafa el noi,

l’asseu i li col·loca bé les cames.

S’aparta uns quants cabells que li van a la cara,

i, sentint com li oneja la faldilla,

va empenyent la cadira cap al mar.

Entra a la platja pels taulons de fusta,

però els taulons s’aturen a uns quants metres de l’aigua.

A prop, el socorrista mira el mar.

La dona aixeca el noi: l’agafa

per sota els braços i, d’esquena a l’aigua,

camina arrossegant-lo mentre els peus

van deixant dos solcs tristos en la sorra.

L’ha dut fins a on arriben les onades,

l’ha deixat a la sorra i torna enrere

a buscar el para-sol i la cadira.

Els últims metres. Sempre falten

els maleïts, terribles últims metres.

Són aquests els que et trencaran el cor.

No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.

Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls

del socorrista, ni en el mar. L’amor

són aquests últims metres. La seva soledat.

Uno, dos, tres: al escondite inglés.

Ya no me importa si me ve la Muerte:
sonriente miro hacia los que me siguen.

Ahora, tan cercano ya del muro,

ignoro lo que pueda haber detrás.

Sólo sé que me marcho con mis muertos.

.L'ELEFANT

Salut i alegria.

Jo sóc l'elefant

el forçut més gran

que la terra cria.

Per plans i muntanyes duc al meu davant

la trompeta, dansant

entre dues banyes.

Josep Carner

EL ROSSINYOL
A dalt d'un pi

hi ha un rossinyol que sempre esta

de panxa al sol.

Quan es fa fosc

i el sol se'n va

el rossinyol

no vol cantar.

F.Bofill, A.Puig, F.Serrat

L'OCELL

Plega't plega't paperet

que farem un ocellet.

Plega't plega't paperó

que farem un ocelló

Popular

ELS OCELLS CANTEN

Els ocells canten,

els ocells volen,

canten,

volen,

sense parar!

Popular

ADÉU ORENETES

Adéu, orenetes.

Torneu l'any que ve.

La branca florida

traurà el cirerer.
Rovell a les teules;

si1enci del niu.

Sou fora vosaltres

és fora l'estiu.

Tomas Garcés

EL MUSSOL

Jo tinc cara de set-ciencies

i visc, de dia, ensopit¡

totes les meves sentencies

les penso, immobil, de nit.

Josep Carner