Montserrat Abelló, no som

Anònim, 21/03/2016 a les 13:06

+12 -13

No som

sinó l’absurd contra

les evidències més

clares

El desconcert,

que ens sobta,

ens afebleix el

pensament.

I la por ens

tanca, en cercles

concèntrics dels quals

voldríem fugir.

Sortosament, però, els ulls

se’ns omplen de colors

eixits del més profund

de l’inconscient que

amb els seus diversos

matisos, en foragiten

tot dubte. I

ens il·luminen la vida.

GENT A LA PLATJA
La dona aparca el cotxe a un carrer vora la sorra.

Baixa i, a poc a poc, treu i desplega

la cadira de rodes. Després, agafa el noi,

l’asseu i li col·loca bé les cames.

S’aparta uns quants cabells que li van a la cara,

i, sentint com li oneja la faldilla,

va empenyent la cadira cap al mar.

Entra a la platja pels taulons de fusta,

però els taulons s’aturen a uns quants metres de l’aigua.

A prop, el socorrista mira el mar.

La dona aixeca el noi: l’agafa

per sota els braços i, d’esquena a l’aigua,

camina arrossegant-lo mentre els peus

van deixant dos solcs tristos en la sorra.

L’ha dut fins a on arriben les onades,

l’ha deixat a la sorra i torna enrere

a buscar el para-sol i la cadira.

Els últims metres. Sempre falten

els maleïts, terribles últims metres.

Són aquests els que et trencaran el cor.

No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.

Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls

del socorrista, ni en el mar. L’amor

són aquests últims metres. La seva soledat.

Uno, dos, tres: al escondite inglés.

Ya no me importa si me ve la Muerte:
sonriente miro hacia los que me siguen.

Ahora, tan cercano ya del muro,

ignoro lo que pueda haber detrás.

Sólo sé que me marcho con mis muertos.

.L'ELEFANT

Salut i alegria.

Jo sóc l'elefant

el forçut més gran

que la terra cria.

Per plans i muntanyes duc al meu davant

la trompeta, dansant

entre dues banyes.

Josep Carner

EL ROSSINYOL
A dalt d'un pi

hi ha un rossinyol que sempre esta

de panxa al sol.

Quan es fa fosc

i el sol se'n va

el rossinyol

no vol cantar.

F.Bofill, A.Puig, F.Serrat

L'OCELL

Plega't plega't paperet

que farem un ocellet.

Plega't plega't paperó

que farem un ocelló

Popular

ELS OCELLS CANTEN

Els ocells canten,

els ocells volen,

canten,

volen,

sense parar!

Popular

ADÉU ORENETES

Adéu, orenetes.

Torneu l'any que ve.

La branca florida

traurà el cirerer.
Rovell a les teules;

si1enci del niu.

Sou fora vosaltres

és fora l'estiu.

Tomas Garcés

EL MUSSOL

Jo tinc cara de set-ciencies

i visc, de dia, ensopit¡

totes les meves sentencies

les penso, immobil, de nit.

Josep Carner