Butlletí Oficial

del Bisbat
de
Mallorca

Any CLXI / 9 setembre - 2021

 Sumari

Butlletí Oficial del

Bisbat de Mallorca
Any CLXI / 9
SR. BISBE
setembre 2021
-Carta a l’inici de l’any pastoral............. 496
Redacció i
Administració: -Carta als rectors i responsables
Apartat 26. d’entitats eclesials sobre col·lecta en
07080 favor dels damnificats de La Palma... 524
Palma (Mallorca). -Carta sobre la inauguració del curs
Dipòsit Legal
2020-2021 al CETEM i l’ISUCIR....... 558
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic CANCELLERIA - SECRETARIA
Eugeni, GENERAL
C/ Seminari, 4
07001 -Ordenació sagrada............................. 562
Palma (Mallorca) -Nomenaments................................... 562

494
-Cessaments...................................... 568
-Elecció de priora.................................. 572

SECRETARIAT PER A LA INICIACIÓ

CRISTIANA I EL CATECUMENAT

- Circular sobre l’inici del nou curs de

catequesi....................................... 573

ADMINISTRACIÓ DIOCESANA

- Balanç consolidat de l’exercici 2020... 579

DOCUMENTS DE LA SANTA SEU

Sant Pare

-Mensaje del Santo Padre Francisco

para la XXXVI Jornada Mundial de
la Juventud...................................... 596
-Discurso del Santo Padre Francisco a
la Asamblea Plenaria de la Pontificia
Academia para la Vida....................... 607

INFORMACIÓ DIOCESANA

-Crònica de l’Església de Mallorca.......... 614

495
 Sr. Bisbe
Palma, 12 de setembre de 2021
Festa de la Mare de Déu de Lluc

Impregnar d’Evangeli l’àmbit humà

i social en el qual vivim

Carta del bisbe Sebastià Taltavull a l’Església

de Mallorca, als preveres i diaques, vida
consagrada, laics i laiques del Poble de Déu
i a totes les altres persones de bona voluntat
que ens vulguin escoltar
en l’inici de l’any pastoral 2021-2022

Benvolguts germans i germanes en Crist, el Senyor,

Estam començant, dins aquest mes de setembre, una

nova etapa amb el desig d’anar entrant dins una nova
normalitat, tot i que encara hem d’extremar les mesu-
res per tal d’impedir que la pandèmia de la COVID-19
segueixi mantenint la humanitat en la por i la incerte-
sa d’una malaltia contagiosa que no se n’acaba d’anar
del tot. Ens preocupa molt sentir encara notícies dels
nous ingressos als hospitals i UCI, i de defuncions gaire-
bé diàries. Aquesta situació fa que intensifiquem més la
pregària, que sempre haurà d’anar unida a una major
responsabilitat a l’hora d’adoptar aquelles mesures de
contenció de la malaltia que se’ns demana observar pel
nostre bé personal i col·lectiu. Per això, us deman que en
tota activitat pastoral i celebrativa ho tinguem en comp-
te per al bé de tots.

496
1.Una nova etapa que emprenem junts
amb il·lusió, esperança i esperit sinodal

No obstant les dificultats de tot tipus que encara patim

per mor de la pandèmia, és bo que –com escric en el
Full Dominical d’aquest cap de setmana– posem l’accent
sobretot en els signes de comunió que han de marcar
la nostra vida personal i la de les nostres comunitats,
parròquies, grups, moviments i associacions, abans que
preocupar-nos excessivament per les estratègies d’orga-
nització. Em serveix molt, per a exposar-vos-ho de nou
i que segurament ja coneixeu, tot el que sant Joan Pau
II va proposar per a aquest segle XXI referint-se a l’es-
piritualitat de comunió, quan l’entenia com a principi
educatiu, com a mirada del cor cap a Déu que és amor i
així mirar-nos els uns als altres, com a capacitat de sentir
el germà com algú que em pertany i veure primordialment
allò que hi ha de positiu en ell, donant-li espai, rebut-
jant competitivitat, ganes de fer carrera, desconfiança i
enveges..., fins a dir amb rotunda claredat que “no ens
fem il·lusions: sense aquest camí espiritual, de poca
cosa servirien els instruments externs de comunió.
Esdevindrien mitjans sense ànima, màscares de
comunió més que no les seves vies d’expressió i de
creixement” (NMI 43). Pensem-ho bé a l’hora d’organit-
zar-nos.

És cert que la pandèmia ha trastocat ritmes i accions

en la nostra activitat pastoral i això ha significat fer al-
guns canvis significatius que de cap manera han vol-
gut reduir-ho tot fins al punt de minimitzar la missió
evangelitzadora de l’Església. Sempre hem dit que nous
temps demanen noves respostes i per això estam davant
el repte de convertir les dificultats en noves oportuni-
tats de transformació i canvi en allò que més convingui.

497
Vull insistir en allò que el papa Francesc posa de relleu
quan parla de la necessitat d’una pastoral de conver-
sió, dient que “espera que totes les comunitats procurin
posar els mitjans necessaris per avançar en el camí d’una
conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les co-
ses com estan. Ja no ens serveix una «simple administra-
ció». Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un
«estat permanent de missió»” (cf. EG 25).

Amb aquesta invitació, el papa Francesc toca molt de

prop els passos de la conversió que espera de nosaltres
en aquest moment tan especial que vivim i ens dona la
clau d’actuació immediata. Proposem-nos-ho fent nostre
el seu somni d’una impostergable renovació eclesial. Serà
interessant que ho analitzem al llarg d’aquest any, tant
en la reflexió sinodal que farem en comunió amb tota
l’Església, com en els moments de trobada i pregària
que tindrem a cada parròquia en ocasió de la visita pas-
toral, i també, pel que ens ha d’ajudar a aprofundir pa-
raula i testimoni de fe, l’any dedicat al prevere i poeta
Miquel Costa i Llobera, que inaugurarem a mitjan mes
d’octubre.

Vull que les paraules del papa Francesc que segueixen

ens injectin més ardor pastoral: “Somio amb una opció
missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els cos-
tums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura
eclesial esdevingui un camí adequat per a l’evangelització
del món actual més que per a l’autopreservació. La refor-
ma d’estructures que exigeix la conversió pastoral només
pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles
esdevinguin més missioneres, que la pastoral ordinària
en totes les seves instàncies sigui més expansiva i oberta,
que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de
sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells

498
que Jesús convoca a la seva amistat” (EG 27). En el fons,
aquest és l’itinerari a seguir.

1.Comencem pensant en els joves i acompanyant-

los..., acollint la Creu de la JMJ i la Icona de la Mare
de Déu

La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) és un esde-
veniment de tota l’Església, en el qual els joves hi han
de tenir un protagonisme especial. Aquests anys estan
naixent entre nosaltres realitats noves, algunes de nas-
cudes a les nostres parròquies i altres vingudes de fora.
És hora que els camins vagin convergint en un esforç
d’unitat, integrant els respectius carismes i tractant de
caminar junts, sinodalment. No podem anar per lliure,
independentment de les nostres comunitats parroquials,
que són el lloc on es realitza la vida de l’Església en co-
munitat, essent-hi presents tots els membres del poble
de Déu –gent gran, joves, adults i infants– i acceptant la
part de singularitat que els joves hi han d’aportar per al
bé de tots. Serà bo que el que se’ns proposa per aquest
proper any pastoral 2021-2022 ho facem realitat: “Per
una Església sinodal: comunió, participació i missió”. Som
cridats, ja des d’ara, a posar-nos d’acord, a treballar-hi
junts, aportant el millor de cadascú.

Aquest proper dijous, dia 16 de setembre de 2021,
tots som convocats amb els joves a rebre la Creu de la
Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) i la Icona de la
Mare de Déu, símbols que van peregrinant pels diferents
països i Esglésies com a signes d’un camí que trobarà
el seu punt d’arribada a Lisboa l’any 2023. La creu i la
icona estaran exposades a la Catedral, que romandrà
oberta al llarg del dia per a totes aquelles persones que
vulguin anar-hi a fer una estona d’oració. Però, sobretot,

499
convocam a la Vetla de Pregària que tindrà lloc a les
19 hores a la Seu mallorquina i que serà presidida pels
bisbes de Mallorca i Menorca i l’administrador diocesà
d’Eivissa. Exhort especialment els preveres, diaques i
membres de vida consagrada, com també a tots els laics
i laiques que treballen amb jovent en centres educatius
que convidin els joves a participar en aquesta Vetla –du-
rarà una hora aproximadament– i, si és possible, també
els acompanyin.

2. Celebrem amb goig l’ordenació sacerdotal de Mn.

Marc Capó Mestre, un nou regal que Déu ens fa a la
nostra Església de Mallorca

Si Déu ho vol, el proper dissabte, dia 18, a les 11 del

matí a la Seu, la nostra Catedral mallorquina, la comu-
nitat cristiana està convocada per a celebrar amb goig
i agraïment l’ordenació sacerdotal de Mn. Marc Capó
Mestre, sens dubte, un gran regal per a la nostra Es-
glésia que peregrina a Mallorca. És aquest un esdeveni-
ment singular per al moment que estam vivint de represa
diocesana en tot allò que l’ha d’anar configurant com a
Església de Jesús i al mateix temps com a comunitat de
creients present en el cor del nostre poble, al seu servei i
comunicant-li allò més valuós que té, que és la persona
de Jesús i el seu Evangeli, tot fet vida en el camí costerut
de cada dia.

Ens alegra molt acompanyar Mn. Marc en aquest dia de

la seva ordenació sacerdotal i en feim acció de gràcies a
Déu per l’entrega total que fa de la seva persona –i de la
seva joventut– en uns moments en els quals hi ha tanta
necessitat de presències tan significatives com aquesta.
Amb ell es rejoveneix el nostre presbiteri i feim patent
la generositat del seu pas vocacional i la seva resposta

500
valenta a la crida del Senyor.

Com us deia fa dos anys a la Carta Pastoral, el presbi-

teri és espai de fraternitat, lloc de comunió eclesial
per a la renovació de la tendresa i, com en tota fa-
mília, el nostre presbiteri necessita la mútua acceptació
cordial entre els qui el formam i pertanyem a diferents
generacions. Ens ha de guiar un únic sentiment fet de
respecte, de valoració positiva, d’intercanvi constructiu,
de diàleg freqüent, de comunicació d’experiències, de vo-
luntat d’aprenentatge, de comunió en la pregària i re-
forçament dels vincles d’amistat. Tots hem d’aprendre
de tots, però ho dic especialment per als més joves, ja
que és bo créixer humilment al costat d’algú de més edat
que amb la seva experiència pastoral pot ser un bon con-
seller i un savi acompanyant.

No podem viure de la sospita, de la desconfiança, reduïts

a tancar-nos en actituds defensives o creure que som els
únics que feim bé les coses. Referint-se a les relacions
noves que genera Jesucrist, el papa Francesc ens ajuda
a descobrir una mar de possibilitats a posar en pràctica
i diu que “«avui, que les xarxes i els instruments de la
comunicació humana han aconseguit desenvolupaments
inaudits, sentim el desafiament de descobrir i transmetre
la mística de viure junts, de barrejar-nos, de trobar-nos,
de prendre’ns dels braços, de recolzar-nos, de participar
d’aquesta marea un tant caòtica que pot convertir-se en
una veritable experiència de fraternitat, en una caravana
solidària, en un sant pelegrinatge. D’aquesta manera, les
majors possibilitats de comunicació es traduiran en més
possibilitats de trobament i de solidaritat entre tots. Si
poguéssim seguir aquest camí, seria quelcom tan bo, tan
guaridor, tan alliberador, tan esperançador! Sortir de si
mateix per unir-se a altres fa bé. Tancar-se en si mateix

501
és provar l’amarg verí de la immanència, i la humanitat
hi sortirà perdent amb cada opció egoista que facem» (EG
87). Per això, que no digui ningú que no necessita els al-
tres, ja que ens necessitam mútuament” (Carta Pastoral,
187).

Ara, que s’incorpora un nou i jove capellà, sapiguem

acollir-lo i ajudar-lo, fent-li costat amb la pregària i
l’amistat. Necessitam un presbiteri unit entre nosaltres
pel fet que la cohesió més profunda ens ve del fet que
som un mateix Cos, el Cos de Crist.

El mateix dic en relació amb els nous nomenaments de

preveres, diaques, vida consagrada, laics i laiques que
contenen encàrrecs ben concrets per a servir, uns a les
parròquies i, altres, a organismes diocesans. A ells vull
reiterar el meu agraïment i el de tota la comunitat dioce-
sana per la seva disponibilitat i generosa resposta.

I, ja que va de resposta vocacional, la nostra més efusi-

va benvinguda a la comunitat de religioses Missioneres
del Santíssim Sagrament i de Maria Immaculada, que
han vingut a treballar pastoralment a la nostra Diòcesi
de Mallorca i integrades a la Unitat Pastoral de la Mare
de Déu, amb residència a Lloseta. Agraïm de cor el seu
oferiment i disponibilitat a la Diòcesi, de la qual ja for-
men part viva.

3. Des del diumenge 17 d’octubre de 2021 i durant

tot l’any pastoral: celebrarem el Sínode de l’Esglé-
sia a la nostra Diòcesi de Mallorca

Ja des d’ara faig una crida a la participació. Haurem de

fer que sigui un moment més que oportú d’aprofundir la
nostra comunió i missió dins l’Església i, en concret, en

502
allò que afecta la nostra Església de Mallorca. El papa
Francesc ha volgut que el Sínode dels Bisbes que tindrà
lloc a Roma la tardor del 2023, comenci ara, el diumenge
dia 17 d’octubre de 2021 a cada diòcesi del món i a par-
tir de la documentació que tot just hem rebut. A la carta
rebuda des de la secretaria del Sínode, se’ns indica la
necessitat de partir d’un treball de base en cada una
de les nostres Esglésies particulars i estudiar a fons
el moment en el qual ens trobam. A l’esmentada carta
se’ns diu que el papa Francesc ha volgut que el tema
“Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”
fos compartit amb cada bisbe diocesà: és el seu desig
començar junts aquest recorregut, per a créixer tots en
una experiència concreta de sinodalitat, la qual cosa
demana estar oberts a tot allò que ve de les Esglésies
particulars. Estam tots “connectats” i per això la con-
tribució de tots és preciosa en aquest aspecte d’escolta
recíproca en l’Esperit Sant.

En paraules del papa Francesc: “El camí de la sinodalitat

és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·len-
ni. El que el Senyor ens demana, en cert sentit, ja està
tot contingut en la paraula «Sínode». Caminar junts –laics,
pastors, Bisbe de Roma– és un concepte fàcil d’expressar
amb paraules, però no és tan fàcil posar-lo en pràctica”.
D’aquí, per tant, el lema del Sínode i el sentit del treball
i camí que junts haurem de fer, reflexió en línia de sino-
dalitat ja proposada a la Carta pastoral Batiats, confir-
mats i enviats, signada en la festa de la Mare de Déu de
Lluc ara fa dos anys.

Per tal de tenir una visió de conjunt, en la qual hi ha,

com a primer pas, la nostra participació com a Església
de Mallorca, l’itinerari sinodal és el següent:

503
Obertura del Sínode: octubre 2021.
Obertura a Roma amb el Sant Pare: 9 – 10 octubre 2021
Obertura a les Esglésies particulars presidida per cada
Bisbe: 17 octubre 2021
Fase de les Esglésies particulars: octubre 2021–
abril 2022
Fase continental: setembre 2022 – març 2023
Fase de l’Església universal: octubre 2023

Es tracta d’un esdeveniment eclesial i espiritual de
discerniment, del qual s’anirà donant puntual informa-
ció al mateix temps que ens comprometem al treball de
participació i comunió que se’ns demana, en el sentit en
què ho expressa el mateix papa Francesc: “Un a l’escolta
dels altres i tots a l‘escolta de l’Esperit Sant”. Fa uns pocs
dies que s’ha publicat la documentació que utilitzarem
per a fer el treball del Sínode, cadascú des del seu lloc,
la qual cosa ens facilita tot el treball de base que se’ns
encomana fer a la nostra Diòcesi. Aquest és l’esquema
que treballarem:

La crida a caminar junts

Una Església constitutivament sinodal
A l’escolta de les Escriptures:
1) Jesús, la multitud, els apòstols.
2) Una doble dinàmica de conversió: Pere i Corneli (Ac
10)
La sinodalitat en acció: pistes per a la consulta al
Poble de Déu:
1) La pregunta fonamental.
2) Diverses articulacions de la sinodalitat.
3) 10 nuclis per aprofundir.
4) Per a contribuir a la consulta.

504
4. Al llarg del nou any pastoral recuperarem la Visi-
ta Pastoral, just iniciada abans d’aparèixer la pan-
dèmia del coronavirus

El diumenge dia 8 de març de 2020, pocs dies abans del

confinament que s’acostava i sense saber-ho, vaig anun-
ciar la Visita Pastoral com una ocasió més de renovació
personal i eclesial, al mateix temps que agraïa a tot el
Poble de Déu que peregrina a Mallorca el temps que ja
estava entre vosaltres com a bisbe diocesà, fent-me pre-
sent a tot arreu a partir de les peticions de visitar-vos
que em fèieu i de la necessitat de presència a tants altres
llocs. Us deia que encara hi queda molt de camí per fer,
sempre he cregut en la pastoral de proximitat i tocar la
realitat amb els peus ben a terra, conèixer com es viu i
què passa a cada lloc.

En aquests moments, ja he pogut fer-me present a la

quasi totalitat de la Diòcesi i en alguns llocs en nombro-
ses ocasions, compartint i pregant junts, la qual cosa
demana seguir amb aquests contactes ara amb la Visita
Pastoral, que vol ser una nova oportunitat perquè el bis-
be, com a Pastor d’Església particular, pugui conèixer
tota la realitat pastoral, humana i social de més a prop,
estant al costat dels capellans i diaques en la seva fei-
na diària i compartint-la, al costat de les comunitats de
vida consagrada, tant monàstica com activa, al costat de
tot el que existeix a cada demarcació parroquial i de les
persones que hi treballen, especialment apropant-se als
més febles, als malalts i a tota persona de bona voluntat.
Us deia en aquella ocasió que hem de fer tot el possible
perquè aquesta relació humana esdevingui expressió de
la vida de fraternitat que ha de caracteritzar sempre
l’Església, testimoni que ens ha de fer creïbles.

505
Us ho dic novament amb aquestes paraules que volen
ser la invitació a una renovada esperança, ja que i en
tant que sigui possible, vull que la Visita Pastoral es con-
verteixi en estada que faci possible una bona convivèn-
cia a cada lloc i comptant de forma realista amb el que hi
ha. Pens que es tracta d’una nova ocasió de renovació
interna de les comunitats, tant en els aspectes perso-
nals com institucionals, ocasió també de represa de nous
elements que avui hem d’introduir a partir dels canvis
que estam experimentant en la nostra societat, especial-
ment la mallorquina, tant a part forana com a ciutat.

Hem de fer el possible per a ser una Església en sor-

tida, que no mira tant el passat amb nostàlgia com per
a viure el present i projectar amb encert el futur, una
Església valenta, que venç la por i s’obre a viure amb
Jesús i l’Evangeli una experiència de fraternitat en tots
els seus nivells i estaments. Només així podrem viure el
manament nou de l’amor i la gent que ens vegi podrà dir
allò que es deia dels primers cristians: “mirau com s’es-
timen”. Les nostres preferències han de ser les de Jesús
i, des d’Ell, hem de donar resposta a tantes preguntes
que se’ns fan i als reptes que cada dia se’ns presenten.
Tot i les febleses i incoherències que estam experimen-
tant, fruit de la nostra condició humana, aquest és un
moment fascinant per a superar-ho i fer que Jesús sigui
conegut i estimat entre la nostra gent, l’Evangeli arreli
bé a la nostra terra i produeixi els fruits que Déu espera
de la nostra generosa sembra.

5. Mirada amable i acció compromesa envers el nos-

tre món

Hem de tenir clar que si l’Església existeix no és per

a ser un fi en si mateixa, sinó per al món, per a la

506
societat en la qual s’encarna, com ho va fer Jesús. És
aquest el motiu pel qual no podem desestimar tot esforç
de contribució responsable al bé de l’àmbit humà i
social en què vivim, la nostra Mallorca. Tinguem pre-
sent les paraules profètiques del Concili Vaticà II ben
al començament de la seva constitució pastoral sobre
l’Església en el món contemporani, quan diu que “el goig
i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani,
sobretot el dels pobres i de tota mena d’afligits, són tam-
bé goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles de Crist,
i no hi ha res de vertaderament humà que no ressoni en
el seu cor” (GS 1). Aquesta sintonia amb el món que ens
rodeja fa que haguem de sentir la urgència de projec-
tar tot el que som i feim en el seu bé. El mateix docu-
ment conciliar afirma que “cap llei humana no és capaç
de protegir tan eficaçment la dignitat personal i la llibertat
de l’home com l’Evangeli de Crist encomanat a l’Església
[...]. L’Església, doncs, en virtut de l’Evangeli a ella en-
comanat, proclama els drets humans i reconeix i valora
molt el dinamisme del temps actual que per totes bandes
afavoreix els drets esmentats” (GS 41).

Amb aquest esperit hem de pensar com és la nostra

contribució al bé comú i la defensa dels drets humans
aquí, a la nostra terra, i fora d’aquí, i així ajudar
tota l’activitat humana, impregnant-la d’Evangeli.
Els problemes de la humanitat ens afecten a tots, com
també les grans causes a favor de la pau i la reconciliació
entre els pobles i entre les persones, començant per les
més properes. Les seves conseqüències tenen a veure
amb les situacions que plantegen entre nosaltres i entre
les persones, la immigració, l’arribada de refugiats,
les noves pobreses que afecten diferents capes de la
població, l’atur, especialment entre els joves, els episodis
de violència, les reaccions enfrontades respecte del

507
fet religiós a causa de posicions ideològiques, la falta
de diàleg, de respecte, d’ignorància o fins i tot de rebuig
implícit o declarat. El mateix Concili diu que “l’Església
reconeix que ha progressat molt i que pot progressar
per la mateixa oposició d’aquells que li són contraris o
que la persegueixen” (GS 44). És un repte, certament.
Pertanyem a una comunitat humana que ha de trobar
el punt de la seva convivència en la pau i la concòrdia,
acollint en el seu si la diversitat que ja hi ha, al mateix
temps que assegura l’equilibri de fomentar els autèntics
valors de sempre, com són la pròpia llengua i els signes
d’identitat familiar, cultural, social, religiosa i ecològica
–l’amor a la pròpia terra–, que la configuren.

A causa de la situació peculiar que vivim a les Illes –com

en tants altres indrets del nostre món global– m’adhe-
resc a aquest titular del papa Francesc, que és “el gust
de reconèixer l’altre”. Aquí és quan hem de parlar
d’una nova cultura, en el sentit que “indica que quelcom
ha penetrat en el poble, en les seves conviccions més
entranyables i en el seu estil de vida. Llavors, parlar de
«cultura del trobament» significa que com a poble ens
apassiona intentar trobar-nos, cercar punts de contac-
te, estendre ponts, projectar alguna cosa que inclogui
tothom. Això s’ha convertit en desig i estil de vida. El
subjecte d’aquesta cultura és el poble, no un sector de
la societat que mira de pacificar la resta amb recursos
professionals i mediàtics” (FT 216). Per arribar a la pau
social i cultural, que és treballosa i artesanal, arribarà
a dir que “el que val és generar processos de trobament,
processos que construeixin un poble que sap recollir les
diferències. Armem els nostres fills amb les armes del
diàleg! Ensenyem-los la bona batalla del trobament!” (FT
217).

508
Aquest procés ens ha de definir a nosaltres, els cristians,
que, amb l’Evangeli i l’experiència de fraternitat, fins
i tot malgrat les nostres limitacions i febleses, estam cri-
dats a fer-nos presents, encarnats en una societat que
avui necessita “Bona Notícia” i “bones notícies”, algú que
ajudi a obrir els ulls i veure que els canvis cap a bé són
possibles i que un pacte social i cultural també “implica
acceptar la possibilitat de cedir alguna cosa pel bé comú”.
Crec que hem de tenir molt clar -ens diu el papa Fran-
cesc- que “quan un sector de la societat pretén gaudir de
tot el que ofereix el món, com si els pobres no existissin,
això en algun moment té les seves conseqüències. Ignorar
l’existència i els drets dels altres, tard o d’hora provoca
alguna forma de violència, moltes vegades inesperada.
Els somnis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat poden
quedar al nivell de les meres formalitats, perquè no són
efectivament per a tothom. Per tant, no es tracta només
de cercar un trobament entre els qui tenen diverses for-
mes de poder econòmic, polític o acadèmic. Un trobament
social real posa en veritable diàleg les grans formes cul-
turals que representen la majoria de la població. Sovint
les bones propostes no són assumides pels sectors més
empobrits perquè es presenten amb un revestiment cul-
tural que no és el d’ells i amb el qual no poden sentir-se
identificats. Per tant, un «pacte social» realista i inclusiu
ha de ser també un «pacte cultural» que respecti i assu-
meixi les diverses cosmovisions, cultures o estils de vida
que coexisteixen en la societat” (FT 219).

6. Recuperar l’amabilitat i el respecte entre uns i al-

tres, una nova forma de pensar, parlar i relacionar-nos
amb humanitat

Cuidem amb delicadesa el nostre llenguatge, els nostres

escrits i discursos, les nostres reaccions, cuidem la ve-

509
ritat en els mitjans de comunicació i el tracte educat
amb les persones, respectant la seva dignitat i el dret a
rebre un bon tracte. Ens ho diu la Paraula de Déu d’un
d’aquests propers diumenges: “Si teniu el cor ple de ge-
losies amargues i de rivalitats, deixau de gloriar-vos i de
mentir, ja que així perjudicau la veritat... No malparleu els
uns dels altres... Qui ets tu per judicar els altres?” (Jm
3,14; 4,11-12).

O també, allò que se’ns ha dit tantes vegades i que escriu

Pau a la comunitat dels efesis: “Que de la vostra boca no
surtin mai paraules dolentes, sinó tan sols aquella parau-
la que serveixi per a edificar els altres, en allò que conven-
gui i faci bé als qui l’escolten. I no entristiu l’Esperit Sant,
que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu
redimits. Tirau lluny de vosaltres l’amargor, el mal geni,
la ira, els crits, les injúries i tota casta de dolentia. Sigueu
bondadosos i afectuosos, i perdonau-vos tal com Déu us
ha perdonat en Crist... Mirau, i doncs, atentament com us
heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats.
Procurau treure partit del moment present, perquè els
temps que vivim són dolents. No sigueu irreflexius: mirau
d’entendre què vol el Senyor de vosaltres” (Ef 4,29-32;
5,15-17).

La mirada amable i l’acció compromesa envers el nos-

tre món i envers les persones, deixau-me que la concre-
ti transcrivint tres paràgrafs d’aquest mateix document
del papa Francesc Fratelli tutti, on ens convida a “recu-
perar l’amabilitat”. Potser ens podrà anar bé en un mo-
ment en el qual la crispació, els insults, els menyspreus,
el descartament, el mal geni, la mentida, els prejudicis, la
falta de diàleg, i tantes altres coses per l’estil, infecten
qualsevol relació humana, eclesial, familiar, medià-
tica, laboral, educativa, institucional, etc., i presen-

510
ten un deplorable espectacle que impedeix un vertader
i sincer trobament entre les persones, alhora que és un
insult a la societat i un mal exemple per a les generacions
que pugen i tenen tot el dret a trobar un món millor del
que estam fabricant. Recuperar l’amabilitat, entre mol-
tes altres bones accions, podrà ser un pas decisiu en la
reconstrucció d’una convivència més autèntica, on tots
hi capiguem i ens sapiguem reconèixer el lloc que ens
correspon.

Diu el papa Francesc:

“L’individualisme consumista provoca molts atrope-

llaments. Els altres es converteixen en mers obstacles
per a la pròpia tranquil·litat plaent. Llavors se’ls acaba
tractant com molèsties i l’agressivitat creix. Això s’accen-
tua i arriba a nivells exasperants en èpoques de crisi, en
situacions catastròfiques, en moments difícils on surt
a plena llum l’esperit del «campi qui pugui». No obstant
això, encara és possible optar pel cultiu de l’amabilitat.
Hi ha persones que ho fan i esdevenen estrelles enmig de
la foscor” (FT 222).

“Sant Pau esmentava un fruit de l’Esperit Sant amb la

paraula grega khrestótes (Ga 5,22), que expressa un es-
tat d’ànim que no és aspre, rude, dur, sinó afable,
suau, que sosté i conforta. La persona que té aquesta
qualitat ajuda els altres a fer que la seva existència sigui
més suportable, sobretot quan carreguen amb el pes dels
seus problemes, urgències i angoixes. És una manera de
tractar els altres que es manifesta de diverses formes:
com amabilitat en el tracte, com una cura per no ferir
amb les paraules o els gestos, com un intent d’alleujar el
pes dels altres. Implica dir paraules de coratge, que re-
conforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen,

511
en lloc de paraules que humilien, que entristeixen, que
irriten, que menyspreen” (FT 223).

“L’amabilitat és un alliberament de la crueltat que

de vegades penetra les relacions humanes, de l’ansietat
que no ens deixa pensar en els altres, de la urgència
distreta que ignora que els altres també tenen dret a ser
feliços. Avui no sol haver-hi ni temps ni energies dispo-
nibles per aturar-se a tractar bé els altres, a dir «si us
plau», «perdó», «gràcies». Però, de tant en tant apareix el
miracle d’una persona amable, que deixa de banda les
seves ansietats i urgències per prestar atenció, per
regalar un somriure, per dir una paraula que estimu-
li, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta
indiferència. Aquest esforç, viscut cada dia, és capaç de
crear aquesta convivència sana que venç les incompren-
sions i prevé els conflictes. El cultiu de l’amabilitat no és
un detall menor ni una actitud superficial o burgesa. Ja
que suposa valoració i respecte, quan es fa cultura en
una societat transfigura profundament l’estil de vida, les
relacions socials, la manera de debatre i de confrontar
idees. Facilita la recerca de consensos i obre camins on
l’exasperació destrueix tots els ponts” (FT 224).

7. Estam preparant la Visita ad limina, que tindrà

lloc probablement el mes de gener de 2022

Només per a la vostra informació i perquè en quedi cons-

tància, se’ns ha anunciat que el proper mes de gener
probablement tindrà lloc el que s’anomena Visita ad li-
mina, que és la visita preceptiva que els bisbes han de
fer al sant Pare, a Roma, teòricament cada cinc anys.
Els darrers vint anys aquesta freqüència ha passat per
distintes variacions i actualment es fa per grups de bis-
bes, segons les regions o províncies eclesiàstiques. Previ

512
a la visita, cada Diòcesi elabora un informe que dona
notícia de la situació que viu i que és objecte de conversa
amb el Papa. Una diferència amb abans és que en l’ac-
tualitat tenim més ocasions de trobar-nos amb el Papa,
la qual cosa afavoreix un major coneixement de la nos-
tra realitat per part seva i una immillorable oportunitat
per a conversar amb ell. Amb el papa Francesc, aquesta
proximitat és extraordinària i així ho he viscut al llarg
d’aquests vuit anys, que ho he pogut viure cada vegada
que, per un motiu o altre, ens hem trobat. Una visita així
és signe i font de comunió de les nostres Esglésies
particulars amb l’Església de Roma, al mateix temps
una ocasió per a fer que aquesta mateixa comunió es
visqui dins cada Diòcesi.

8. Seguim fent novament una crida ferma i urgent

a la responsabilitat personal i col·lectiva de tothom

Us ho deia a l’inici d’aquest any, la nostra contribu-

ció com a Església s’ha de seguir en tot lloc i ocasió
on hi ha persones i famílies afectades per qualsevol
necessitat d’acollida, escolta en la seva soledat, com
l’acompanyament a les famílies en el dol, especialment
persones majors i joves afectades per la depressió, l’an-
sietat, la dura experiència del sense-sentit i de no albi-
rar un futur que il·lusioni, i tantes altres carències. Les
portes de les nostres esglésies, parròquies i santuaris
han d’estar sempre obertes perquè tothom qui hi arri-
bi i toqui pugui ser atès. Que no falti mai aquest gest
d’humanitat i proximitat entre nosaltres. La misericòr-
dia, la reconciliació, la rehabilitació i el perdó han
de ser l’oferiment que tota persona hi ha de poder tro-
bar per sortir-ne renovada. És un encàrrec de Jesús,
sols mirant-lo a Ell i la seva manera de fer en relació
amb els més pobres i exclosos, tenim fàcil trobar com

513
ho hem de fer. Posem-hi voluntat, estimació i temps...
Atesa la situació de precarietat econòmica i laboral,
hem de seguir intensificant les ajudes en allò més bàsic,
realitat que va en augment en determinats sectors de la
població. El treball que es fa des de l’Església, el feim
cooperant amb moltes altres entitats ciutadanes que
persegueixen els mateixos fins d’ajuda solidària. Estam
convençuts que aquest és també un camí sinodal, ja
que caminant junts podem fer molt més que anant ca-
dascú pel seu compte.

Com us deia a principis d’aquest any, així seguirem, ja

que aquesta és la missió que ens ha encarregat Jesús
i que constitueix un dels aspectes més prioritaris de la
nostra pastoral. Per això, també seguim fent una crida a
la responsabilitat personal i col·lectiva per tal que si-
guin observades les normes que les autoritats sanitàries
i el sentit comú posen al nostre coneixement perquè les
complim i les facem complir. Les coneixem de sobres,
tant les que ens afecten de forma individual com les que
ens exigeixen un compromís col·lectiu i que ens obliguen
en consciència, ja que es tracta de defensar i aconseguir
un bé superior, la salut individual i la de tots. A l’Evan-
geli, Jesús ens ho deixa molt clar posant-ho com a pri-
mer valor.

9. Habitant en un poble amb molts rostres,

visquem una autèntica laïcitat positiva

En aquesta proposta, tots hi tenim la nostra missió, la

nostra aportació i la nostra responsabilitat. Ja us ho
vaig escriure a la Carta pastoral, però es tracta de po-
sar-ho en pràctica, per tal d’evitar distanciaments i en-
frontaments i afavorir un procés d’inclusió en el nostre
camí com a poble, on com a Església hi tenim una missió

514
per l’exigència de la nostra fe i per la realitat de presèn-
cia en la història. Ja ho he dit anteriorment, si l’Església
existeix no és per a viure per a si mateixa sinó per a la
societat on s’encarna, per a ser ferment evangèlic enmig
de la societat i fer possible la seva transformació a favor
de la persona en totes les seves dimensions i els seus
drets humans.

El papa Francesc diu que “no convé ignorar la tremen-

da importància que té una cultura marcada per la
fe, perquè aquesta cultura evangelitzada, més enllà dels
seus límits, té molts més recursos que una mera suma
de creients enfront dels embats del secularisme actual.
Una cultura popular evangelitzada conté valors de fe i de
solidaritat que poden provocar el desenvolupament d’una
societat més justa i creient, i posseeix una saviesa pecu-
liar que cal saber reconèixer amb una mirada agraïda”
(EG 68).

Per això i perquè estimam el nostre poble, la cultura

que ens és pròpia, i en aquesta la nostra llengua com a
vehicle de comunicació des de temps immemorial en la
llar familiar, d’art i bellesa, el reconeixement de tot allò
que ens ha edificat i és patrimoni valuós de tots i ens
defineix, necessitam saber d’on venim i qui som, sense
renunciar a res d’allò que ens ha donat identitat i és car-
ta de presentació davant tothom. També la immensitat
d’immigrants i turistes que arriba a la nostra illa ha de
poder gaudir de tots els elements de la nostra cultura
que els ajudi a obrir-se a les dimensions del món, com,
per descomptat, als valors de l’Evangeli i als d’una co-
munitat de fe que els acull, com a l’oferta d’un patrimoni
que dona a conèixer la nostra identitat històrica, tant
secular com religiosa (Carta Pastoral, 176).

515
També diu el papa Francesc que vivim en un poble amb
molts rostres, la qual cosa ens fa adonar que “cada po-
ble, en el seu esdevenir històric, desenvolupa la seva
pròpia cultura amb legítima autonomia. Això es deu al
fet que la persona humana per la seva mateixa naturale-
sa té absoluta necessitat de la vida social i està sempre
referida a la societat, on viu una manera concreta de
relacionar-se amb la realitat. L’ésser humà està sempre
culturalment situat: naturalesa i cultura es troben uni-
des estretíssimament. La gràcia suposa la cultura, i el
do de Déu s’encarna en la cultura de qui el rep” (EG 115,
citant el Concili Vaticà II en la seva constitució Gaudium
et spes 36, 25 i 53). Per això i en nom del dret humà de
la llibertat religiosa, volem que els polítics valorin el mis-
satge de l’Església fonamentat en Jesús i l’Evangeli, un
missatge que és un bé per a tota la societat humana. És
l’objectiu que volem compartir per a viure una autèntica
laïcitat positiva que integra tot allò que va a favor
de la dignitat de la persona humana, vivint una an-
tropologia que la col·loca al centre de tot, en nom
de Déu. Des d’aquesta perspectiva, volem caminar units
per a treballar junts i trobar-nos en aquells moments
en els quals s’ha assumit la representativitat del poble,
independentment d’ideologies, opinions personals i con-
signes de partits. Molt per damunt de les diferències que
pugui haver-hi, hem de crear espais comuns de coo-
peració per al bé comú. L’Església no existeix per a si
mateixa, sinó per al món, per a ser ferment d’Evangeli i
element de renovació (Carta pastoral, 166).

10.Camins per a la fraternitat i l’amistat social

Hi ha tanta feina per fer, tants problemes a solucionar,
però també tantes coses en comú, que més que mai ne-
cessitam compartir i cooperar. Acollim la paraula del

516
papa Francesc quan amb tanta clarividència sobre el
moment actual escriu la Carta Encíclica Fratelli tutti –
Germans tots– sobre la fraternitat i l’amistat social,
inspirant-se en sant Francesc d’Assis i tocant la realitat
que ens urgeix. Per a caminar en aquesta línia i viure
el moment present amb ànim i esperança, us deix amb
aquest elenc de frases d’aquest document papal per a
ser pensades i treballades:

“Anhel que en aquesta època que ens toca viure, reco-

neixent la dignitat de cada persona humana, puguem
fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor”
(FT 8).

“La societat cada vegada més globalitzada ens fa més

propers, però no més germans. Estam més sols que mai
en aquest món massificat que fa prevaler els interessos
individuals i afebleix la dimensió comunitària de l’exis-
tència” (FT 12).

“Cuidar el món que ens envolta i conté és cuidar-nos a

nosaltres mateixos” (FT 17).

“La manca de fills, que provoca un envelliment de les po-

blacions, juntament amb l’abandó dels ancians amb una
dolorosa soledat, és una manera subtil d’expressar que
tot acaba amb nosaltres, que només compten els nostres
interessos individuals” (FT 19).

“Les dones tenen exactament la mateixa dignitat i idèn-

tics drets que els barons [...]. És un fet que doblement
pobres són les dones que sofreixen situacions d’exclusió,
maltractament i violència, perquè sovint es troben amb
menys possibilitats de defensar els seus drets” (FT 23).

517
“Qualsevol que aixequi un mur, que construeixi un mur,
acabarà essent un esclau dins els murs que ha cons-
truït, sense horitzons. Perquè li manca aquesta alteritat”
(FT 27).

“L’aïllament i la reclusió en un mateix o en els propis

interessos mai no són el camí per a retornar l’esperança
i obrar una renovació. Aïllament, no; proximitat, sí. Cul-
tura de l’enfrontament, no; cultura del trobament, sí”
(FT 30).

“El dolor, la incertesa, el temor i la consciència dels pro-

pis límits que va despertar la pandèmia fan ressonar la
crida a repensar els nostres estils de vida, les nostres re-
lacions, l’organització de les nostres societats i sobretot
el sentit de la nostra existència” (FT 33).

“En desaparèixer el silenci i l’escolta, convertint-ho tot

en teclatges i missatges ràpids i ansiosos, es posa en
risc aquesta estructura bàsica d’una sàvia comunicació
humana” (FT 49).

“Invito a l’esperança, que ens parla d’una realitat que

està arrelada al dedins de l’ésser humà. Ens parla d’una
set, d’una aspiració, d’un anhel de plenitud, de vida re-
eixida, d’un voler tocar les coses grans, allò que omple
el cor i eleva l’esperit cap a valors importants, com la
veritat, la bondat, la bellesa, la justícia, l’amor” (FT 55).

“Ningú no pot experimentar el valor de viure sense ros-

tres concrets a qui estimar” (FT 87).

“L’amor de l’altre per ésser qui és ens mou a cercar el mi-

llor per a la seva vida. Només així farem possibles l’amis-
tat social que no exclou ningú i la fraternitat oberta a

518
tothom” (FT 94).

“Hi ha perifèries que estan a prop de nosaltres, al bell

mig d’una ciutat, o en la pròpia família. També hi ha un
aspecte d’obertura universal a l’amor que no és geogrà-
fic, sinó existencial” (FT 97).

“Tot ésser humà té dret a viure amb dignitat i a desen-

volupar-se integralment, i aquest dret bàsic no pot ésser
negat per cap país” (FT 107).

“Si el dret de cadascú no està harmònicament ordenat

al bé més gran, acaba per concebre’s sense limitacions
i, per consegüent, es transforma en font de conflictes i
violències” (FT 111).

“El servei sempre mira el rostre del germà, toca la seva

carn, sent la seva proximitat i, fins en alguns casos, la
«pateix» i cerca la promoció del germà. Per això, el servei
no és mai ideològic, ja que hom no serveix idees, sinó
que serveix persones” (FT 115).

“Si s’accepta el gran principi dels drets que brollen del

sol fet de posseir la inalienable dignitat humana, és pos-
sible acceptar el desafiament de somiar i pensar en una
altra humanitat” (FT 127).

“Les històries dels migrants també són històries de tro-

baments entre persones i entre cultures: per a les comu-
nitats i les societats a què arriben són una oportunitat
d’enriquiment i de desenvolupament humà integral de
tots” (FT 133).

“Es necessita un diàleg pacient i confiat perquè les per-

sones, les famílies i les comunitats puguin transmetre

519
els valors de la seva pròpia cultura i acollir el que hi ha
de bo en l’experiència dels altres” (FT 134).

“La pretensió d’instal·lar el populisme com a clau de lec-

tura de la realitat social té una altra feblesa: que ignora
la legitimitat de la noció de poble” (FT 157).

“El gran tema és el treball. La cosa veritablement popular

–perquè promou el bé del poble– és assegurar a tothom
la possibilitat de fer brotar les llavors que Déu ha posat
a cadascú, les seves capacitats, la seva iniciativa, les
seves forces. Aquesta és la millor ajuda per a un pobre,
el millor camí cap a una existència digna” (FT 162).

“La tasca educativa, el desenvolupament d’hàbits soli-

daris, la capacitat de pensar la vida humana més in-
tegralment, la fondària espiritual, fan falta per a donar
qualitat a les relacions humanes” (FT 167).

“La política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no

ha de sotmetre’s als dictàmens i al paradigma eficientis-
ta de la tecnocràcia” (FT 177).

“La grandesa política es mostra quan, en moments difí-

cils, s’actua per grans principis i pensant en el bé comú
a llarg termini” (FT 178).

“Un individu pot ajudar una persona necessitada, però

quan s’uneix a altres per a generar processos socials de
fraternitat i de justícia, entra en «el camp de la més àm-
plia caritat, la caritat política»” (FT 180).

“Les més grans angoixes d’un polític no haurien d’ésser

les causades per una caiguda en les enquestes, sinó per
no resoldre efectivament el fenomen de l’exclusió social i

520
econòmica” (FT 188).

“Visquem i ensenyem nosaltres el valor del respecte,

l’amor capaç d’assumir tota diferència, la prioritat de la
dignitat de tot ésser humà per damunt de qualsevol que
siguin les seves idees, els seus sentiments, pràctiques i
àdhuc els seus pecats” (FT 191).

“En la política hi ha lloc per estimar amb tendresa. Què

és la tendresa? És l’amor que es fa proper i concret... La
tendresa és el camí que han recorregut els homes i do-
nes més valents i forts. Enmig de l’activitat política, els
més petits, els més febles, els més pobres han d’enten-
drir-nos: tenen «dret» a omplir-nos l’ànima i el cor” (FT
194).

“Entre la indiferència egoista i la protesta violenta, sem-

pre hi ha una opció possible: el diàleg” (FT 199).

“Predomina el costum de desqualificar ràpidament l’ad-

versari, aplicant-li epítets humiliants, en lloc d’afrontar
un diàleg obert i respectuós, en què es miri d’aconseguir
una síntesi superadora” (FT 201).

“L’autèntic diàleg social suposa la capacitat de respectar

el punt de vista de l’altre acceptant la possibilitat que
enclogui algunes conviccions o interessos legítims [...]
Pensem que les diferències són creatives, creen tensió, i
en la resolució d’una tensió hi ha el progrés de la huma-
nitat” (FT 203).

“Poden ajudar-nos [...], quan les xarxes de la comunica-

ció humana han assolit nivells de desenvolupament in-
audits. Internet pot oferir majors possibilitats de troba-
ment i de solidaritat entre tots; això és una cosa bona, és

521
un do de Déu. Però, no podem acceptar un món digital
dissenyat per explotar la nostra feblesa i treure a fora el
pitjor de la gent” (FT 205).

“Acceptar que hi ha alguns valors permanents, encara

que no sempre sigui fàcil reconèixer-los, atorga solidesa
i estabilitat a una ètica social” (FT 211).

“Parlar de «cultura del trobament» significa que com a

poble ens apassiona intentar trobar-nos, cercar ponts
de contacte, estendre ponts, projectar alguna cosa que
inclogui tothom. El subjecte d’aquesta cultura és el po-
ble” (FT 216).

“La veritat és una companya inseparable de la justícia

i de la misericòrdia. Totes tres juntes són inseparables
per a construir la pau i, d’altra banda, cada una d’elles
impedeix que les altres siguin alterades” (FT 227).

“Només la proximitat que ens fa amics ens permet d’apre-

ciar profundament els valors dels pobres d’avui, els seus
legítims anhels i la seva manera pròpia de viure. L’opció
pels pobres ha de conduir-nos a l’amistat amb els po-
bres” (FT 234).

“La veritable reconciliació no fuig del conflicte, sinó que

s’aconsegueix en el conflicte, superant-lo a través del
diàleg i de la negociació transparent, sincera i pacient”
(FT 244).

“El perdó lliure i sincer és una grandesa que reflecteix la

immensitat del perdó diví. Si el perdó és gratuït, llavors
hom pot perdonar fins i tot el qui es resisteix al penedi-
ment i és incapaç de demanar perdó” (FT 250).

522
“Si no es reconeix la veritat transcendent, triomfa la
força del poder i cadascú tendeix a fer servir fins a l’ex-
trem els mitjans de què disposa per a imposar el seu
propi interès o la pròpia opinió, sense respectar els drets
dels altres” (FT 273).

“Els creients de les distintes religions sabem que fer pre-

sent Déu és un bé per a les nostres societats. Cercar
Déu amb cor sincer, sempre que no l’entelem amb els
nostres interessos ideològics o instrumentals, ens ajuda
a reconèixer-nos companys de camí, veritablement ger-
mans” (FT 274).

“El culte a Déu sincer i humil «no porta a la discrimina-

ció, a l’odi i a la violència, sinó al respecte de la sacrali-
tat de la vida, al respecte de la dignitat i la llibertat dels
altres, i al compromís amorós per a tothom». En realitat
«el qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1Jn
4,8)” (FT 283).

Apunt final

“En el nom de Déu i de tot això [...] assumim la cultura

del diàleg com a camí; la col·laboració comuna com a
conducta; el coneixement recíproc com a mètode i crite-
ri” (del document sobre la fraternitat humana per la pau
mundial i la convivència comuna, Abu Dhabi [4 febrer
2019] a la trobada entre el gran iman Ahmad Al-Tayyeb
i el papa Francesc).

Amb tot el meu afecte i benedicció,

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

523
 Palma, 12 de septiembre de 2021
Fiesta de la Virgen de Lluc

Impregnar de Evangelio el ámbito humano y social

en el que vivimos

Carta del obispo Sebastià Taltavull a la Iglesia

de Mallorca,
a los presbíteros y diáconos, vida consagrada,
laicos y laicas del Pueblo de Dios
y a todas las demás personas de buena voluntad
que quieran escucharnos
en el inicio del año pastoral 2021-2022

Queridos hermanos y hermanas en Cristo, el Señor,

Estamos comenzando, en este mes de septiembre, una

nueva etapa con el deseo de ir entrando en una nueva
normalidad, aunque todavía tenemos que extremar las
medidas para impedir que la pandemia de la COVID-19
siga manteniendo a la humanidad en el miedo y la in-
certidumbre de una enfermedad contagiosa que no aca-
ba de marcharse del todo. Nos preocupa mucho oír aún
noticias de nuevos ingresos en los hospitales y UCI, y de
defunciones casi diarias. Esta situación hace que inten-
sifiquemos más la oración, que siempre tendrá que ir
unida a una mayor responsabilidad a la hora de adop-
tar aquellas medidas de contención de la enfermedad
que se nos pide observar por nuestro bien personal y co-
lectivo. Por ello, os pido que en toda actividad pastoral y
celebrativa lo tengamos en cuenta para el bien de todos.

524
1.Una nueva etapa que emprendemos juntos
con ilusión, esperanza y espíritu sinodal

No obstante las dificultades de todo tipo que aún pade-

cemos debido a la pandemia, es bueno que –como escri-
bo en el Full Dominical de este fin de semana– pongamos
el acento sobre todo en los signos de comunión que
han de marcar nuestra vida personal y la de nuestras
comunidades, parroquias, grupos, movimientos y aso-
ciaciones, antes que preocuparnos excesivamente por
las estrategias de organización. Me sirve mucho, para
exponéroslo de nuevo y que seguramente ya conocéis,
todo lo que san Juan Pablo II propuso para este siglo XXI
refiriéndose a la espiritualidad de comunión, cuando
la entendía como principio educativo, como mirada del
corazón hacia Dios que es amor y así mirarnos los unos
a los otros, como capacidad de sentir al hermano como
alguien que me pertenece y ver primordialmente lo que
hay de positivo en él, dándole espacio, rechazando com-
petitividad, ganas de hacer carrera, desconfianza y en-
vidias..., hasta decir con rotunda claridad que “no nos
hagamos ilusiones: sin este camino espiritual, de
poco servirían los instrumentos externos de la co-
munión. Se convertirían en medios sin alma, más-
caras de comunión más que sus modos de expresión
y crecimiento” (NMI 43). Pensémoslo bien a la hora de
organizarnos.

Es cierto que la pandemia ha trastocado ritmos y accio-

nes en nuestra actividad pastoral y ello ha significado
llevar a cabo algunos cambios significativos que de nin-
guna manera han querido reducirlo todo hasta el pun-
to de minimizar la misión evangelizadora de la Iglesia.
Siempre hemos dicho que nuevos tiempos piden nuevas
respuestas y por ello estamos ante el reto de convertir

525
las dificultades en nuevas oportunidades de transforma-
ción y cambio en lo que más convenga. Quiero insistir en
lo que el papa Francisco pone de relieve cuando habla de
la necesidad de una pastoral de conversión, diciendo
que “espera que todas las comunidades procuren poner
los medios necesarios para avanzar en el camino de una
conversión pastoral y misionera, que no puede dejar las
cosas como están. Ya no nos sirve una «simple adminis-
tración». Constituyámonos en todas las regiones de la tie-
rra en un «estado permanente de misión»” (cf. EG 25).

Con esta invitación, el papa Francisco toca muy de cer-

ca los pasos de la conversión que espera de nosotros
en este momento tan especial que vivimos y nos da la
clave de actuación inmediata. Propongámonoslo hacien-
do nuestro su sueño de una impostergable renovación
eclesial. Será interesante que lo analicemos a lo largo de
este año, tanto en la reflexión sinodal que haremos en
comunión con toda la Iglesia, como en los momentos de
encuentro y oración que tendremos en cada parroquia
en ocasión de la visita pastoral, y también, con lo que
nos ha de ayudar a profundizar palabra y testimonio de
fe, el año dedicado al presbítero y poeta Miquel Costa i
Llobera, que inauguraremos a mediados del mes de oc-
tubre.

Quiero que las palabras del papa Francisco que siguen

nos inyecten más ardor pastoral: “Sueño con una opción
misionera capaz de transformarlo todo, para que las cos-
tumbres, los estilos, los horarios, el lenguaje y toda es-
tructura eclesial se convierta en un cauce adecuado para
la evangelización del mundo actual más que para la auto-
preservación. La reforma de estructuras que exige la con-
versión pastoral sólo puede entenderse en este sentido:
procurar que todas ellas se vuelvan más misioneras, que

526
la pastoral ordinaria en todas sus instancias sea más ex-
pansiva y abierta, que coloque a los agentes pastorales
en constante actitud de salida y favorezca así la respues-
ta positiva de todos aquellos a quienes Jesús convoca a
su amistad” (EG 27). En el fondo, este es el itinerario a
seguir.

1. Comencemos pensando en los jóvenes y acompa-

ñándolos..., acogiendo la Cruz de la JMJ y el Icono
de la Virgen

La Jornada Mundial de la Juventud (JMJ) es un acon-
tecimiento de toda la Iglesia, en el que los jóvenes han
de tener un protagonismo especial. Estos años están
naciendo entre nosotros realidades nuevas, algunas na-
cidas en nuestras parroquias y otras venidas de fuera.
Es hora de que los caminos vayan convergiendo en un
esfuerzo de unidad, integrando los respectivos caris-
mas y tratando de caminar juntos, sinodalmente. No
podemos ir por libre, independientemente de nuestras
comunidades parroquiales, que son el lugar donde se
realiza la vida de la Iglesia en comunidad, estando en
ellas presentes todos los miembros del pueblo de Dios
–gente mayor, jóvenes, adultos y niños– y aceptando la
parte de singularidad que los jóvenes tienen que apor-
tar para el bien de todos. Será bueno que lo que se nos
propone para este próximo año pastoral 2021-2022 lo
hagamos realidad: “Para una Iglesia sinodal: comunión,
participación y misión”. Somos llamados, ya desde ahora,
a ponernos de acuerdo, a trabajar juntos, aportando lo
mejor de cada uno.

Este próximo jueves, día 16 de septiembre de 2021,
todos estamos convocados con los jóvenes para recibir
la Cruz de la Jornada Mundial de la Juventud (JMJ) y

527
el Icono de la Virgen, símbolos que van peregrinando
por los diferentes países e Iglesias como signos de un
camino que encontrará su punto de llegada en Lisboa en
el año 2023. La cruz y el icono estarán expuestos en la
Catedral, que permanecerá abierta a lo largo del día para
todas aquellas personas que quieran ir a hacer un rato
de oración. Pero, sobre todo, convocamos a la Vigilia de
Oración que tendrá lugar a las 19 horas en la Cate-
dral mallorquina y que será presidida por los obispos
de Mallorca y Menorca y el administrador diocesano de
Ibiza. Exhorto especialmente a los presbíteros, diáconos
y miembros de vida consagrada, como también a todos
los laicos y laicas que trabajan con jóvenes en centros
educativos que inviten a los jóvenes a participar en esta
Vigilia –durará una hora aproximadamente– y si es posi-
ble, que también los acompañen.

2. Celebremos con gozo la ordenación sacerdotal de

Mn. Marc Capó Mestre, un nuevo regalo que Dios nos
hace a nuestra Iglesia de Mallorca

Si Dios quiere, el próximo sábado, día 18, a las 11

de la mañana en la Seu, nuestra Catedral mallorqui-
na, la comunidad cristiana está convocada para celebrar
con gozo y agradecimiento la ordenación sacerdotal de
Mn. Marc Capó Mestre, sin duda, un gran regalo para
nuestra Iglesia que peregrina en Mallorca. Es este un
acontecimiento singular para el momento que estamos
viviendo de reinicio diocesano en todo lo que tiene que ir
configurándola como Iglesia de Jesús y al mismo tiempo
como comunidad de creyentes presente en el corazón de
nuestro pueblo, a su servicio y comunicándole lo más
valioso que tiene, que es la persona de Jesús y su Evan-
gelio, hecho vida en el costoso camino de cada día.

528
Nos alegra mucho acompañar a Mn. Marc en este día de
su ordenación sacerdotal y hacemos de ella acción de
gracias a Dios por la entrega total que hace de su per-
sona –y de su juventud– en unos momentos en que hay
tanta necesidad de presencias tan significativas como
esta. Con él se rejuvenece nuestro presbiterio y hacemos
patente la generosidad de su paso vocacional y su res-
puesta valiente a la llamada del Señor.

Como os decía hace dos años en la Carta Pastoral, el

presbiterio es espacio de fraternidad, lugar de comu-
nión eclesial para la renovación de la ternura y, como
en toda familia, nuestro presbiterio necesita la mutua
aceptación cordial entre los que lo formamos y pertene-
cemos a diferentes generaciones. Debe guiarnos un úni-
co sentimiento hecho de respeto, de valoración positiva,
de intercambio constructivo, de diálogo frecuente, de co-
municación de experiencias, de voluntad de aprendizaje,
de comunión en la plegaria y refuerzo de los vínculos de
amistad. Todos debemos aprender de todos, pero lo digo
especialmente para los más jóvenes, ya que es bueno
crecer humildemente al lado de alguien de más edad que
con su experiencia pastoral puede ser un buen consejero
y un sabio acompañante.

No podemos vivir de la sospecha, de la desconfianza, re-

ducidos a encerrarnos en actitudes defensivas o creer
que somos los únicos que hacemos bien las cosas. Refi-
riéndonos a las nuevas relaciones que genera Jesucristo,
el papa Francisco nos ayuda a descubrir un mar de posi-
bilidades que poner en práctica y dice que “«Hoy, que las
redes y los instrumentos de la comunicación humana
han alcanzado desarrollos inauditos, sentimos el desafío
de descubrir y transmitir la mística de vivir juntos, de
mezclarnos, de encontrarnos, de tomarnos de los bra-

529
zos, de apoyarnos, de participar de esa marea algo caó-
tica que puede convertirse en una verdadera experiencia
de fraternidad, en una caravana solidaria, en una santa
peregrinación. De este modo, las mayores posibilidades
de comunicación se traducirán en más posibilidades de
encuentro y de solidaridad entre todos. Si pudiéramos
seguir ese camino, ¡sería algo tan bueno, tan sanador,
tan liberador, tan esperanzador! Salir de sí mismo para
unirse a otros hace bien. Encerrarse en sí mismo es pro-
bar el amargo veneno de la inmanencia, y la humanidad
saldrá perdiendo con cada opción egoísta que hagamos»
(EG 87). Por ello, que nadie diga que no necesita de los
demás, ya que nos necesitamos mutuamente” (Carta
Pastoral 187).

Ahora que se incorpora un nuevo y joven sacerdote,

sepamos acogerlo y ayudarle, apoyándolo con la oración
y la amistad. Necesitamos un presbiterio unido entre
nosotros por el hecho de que la cohesión más profunda
nos viene de que somos un mismo Cuerpo, el Cuerpo de
Cristo.

Lo mismo digo en relación con los nuevos nombramien-

tos de presbíteros, diáconos, vida consagrada, laicos y
laicas que contienen encargos precisos para servir, unos
en parroquias y, otros, en organismos diocesanos. A
ellos quiero reiterar mi agradecimiento y el de toda la
comunidad diocesana por su disponibilidad y generosa
respuesta.

Y, ya que va de respuesta vocacional, nuestra más efu-

siva bienvenida a la comunidad de religiosas Misione-
ras del Santísimo Sacramento y de María Inmacula-
da, que han venido a trabajar pastoralmente en nuestra
Diócesis de Mallorca integradas en la Unidad Pastoral de

530
la Mare de Déu, con residencia en Lloseta. Agradecemos
de corazón su ofrecimiento y disponibilidad a la Dióce-
sis, de la que ya forman parte viva.

3. Desde el domingo 17 de octubre de 2021 y duran-

te todo el año pastoral: celebraremos el Sínodo de la
Iglesia en nuestra Diócesis de Mallorca

Ya desde ahora hago una llamada a la participación.

Tendremos que hacer que sea un momento más que
oportuno de profundizar nuestra comunión y misión
en la Iglesia y, en concreto, en lo que afecta a nuestra
Iglesia de Mallorca. El papa Francisco ha querido que el
Sínodo de los Obispos que tendrá lugar en Roma en el
otoño de 2023, empiece ahora, el domingo día 17 de oc-
tubre de 2021 en cada diócesis del mundo y a partir de
la documentación que acabamos de recibir. En la carta
recibida desde la secretaría del Sínodo, se nos indica la
necesidad de partir de un trabajo de base en cada una
de nuestras Iglesias particulares y estudiar a fondo
el momento en el que nos encontramos. En la citada
carta se nos dice que el papa Francisco ha querido que
el tema “Por una Iglesia sinodal: comunión, participación
y misión” fuese compartido con cada obispo diocesano:
es su deseo comenzar juntos este recorrido, para crecer
todos en una experiencia concreta de sinodalidad, lo
cual pide estar abiertos a todo lo que viene de las Igle-
sias particulares. Estamos todos “conectados” y por ello
la contribución de todos es preciosa en este aspecto de
escucha recíproca en el Espíritu Santo.

En palabras del papa Francisco: “El camino de la sino-

dalidad es el camino que Dios espera de la Iglesia del
tercer milenio. Lo que el Señor nos pide, en cierto sentido,
ya está todo contenido en la palabra «Sínodo». Caminar

531
juntos –laicos, pastores, Obispo de Roma– es un concepto
fácil de expresar con palabras, pero no es tan fácil poner-
lo en práctica”. De ahí, por tanto, el lema del Sínodo y el
sentido del trabajo y camino que juntos tendremos que
llevar a cabo, reflexión en línea de sinodalidad ya pro-
puesta en la Carta pastoral Bautizados, confirmados
y enviados, firmada en la fiesta de la Virgen de Lluc
hace ahora dos años.

Para tener una visión de conjunto, en la que está, como

primer paso, nuestra participación como Iglesia de Ma-
llorca, el itinerario sinodal es el siguiente:

Apertura del Sínodo: octubre 2021.
Apertura en Roma con el Santo Padre:
9 – 10 octubre 2021
Apertura en las Iglesias particulares presidida
por cada obispo: 17 octubre 2021
Fase de las Iglesias particulares:
octubre 2021– abril 2022
Fase continental: septiembre 2022 – marzo 2023
Fase de la Iglesia universal: octubre 2023

Se trata de un acontecimiento eclesial y espiritual de
discernimiento, del que se irá dando puntual informa-
ción al mismo tiempo que nos comprometemos al tra-
bajo de participación y comunión que se nos pide, en el
sentido en que lo expresa el propio papa Francisco: “Uno
a la escucha de los otros y todos a la escucha del Espíri-
tu Santo”. Hace unos pocos días que se ha publicado la
documentación que utilizaremos para el trabajo del Sí-
nodo, cada uno desde su lugar, lo cual nos facilita todo
el trabajo de base que se nos encomienda realizar en
nuestra Diócesis. Este es el esquema que trabajaremos:

532
La llamada a caminar juntos
Una Iglesia constitutivamente sinodal
A la escucha de las Escrituras:

1) Jesús, la multitud, les apóstoles.

2) Una doble dinámica de conversión: Pedro y Cor-
nelio (Ac 10)

La sinodalidad en acción: pistas para la consulta al

Pueblo de Dios:

1) La pregunta fundamental.
2) Diversas articulaciones de la sinodalidad.
3) 10 núcleos para profundizar.
4) Para contribuir a la consulta.

4. A lo largo del nuevo año pastoral recuperaremos

la Visita Pastoral, iniciada justo antes de aparecer
la pandemia del coronavirus

El domingo día 8 de marzo de 2020, pocos días antes del

confinamiento que se acercaba y sin saberlo, anuncié la
Visita Pastoral como una ocasión más de renovación per-
sonal y eclesial, al mismo tiempo que agradecía a todo
el Pueblo de Dios que peregrina en Mallorca el tiempo
que ya llevaba entre vosotros como obispo diocesano,
haciéndome presente por doquier a partir de las peticio-
nes de visitaros que me hacíais y de la necesidad de pre-
sencia en tantos otros lugares. Os decía que aún queda
mucho por hacer, siempre he creído en la pastoral de
proximidad y tocar la realidad con los pies en la tierra,
conocer cómo se vive y qué pasa en cada lugar.

En estos momentos, ya he podido hacerme presente en

la casi totalidad de la Diócesis y en algunos lugares en

533
numerosas ocasiones, compartiendo y orando juntos,
lo cual pide seguir con estos contactos ahora con la Visi-
ta Pastoral, que quiere ser una nueva oportunidad para
que el obispo, como Pastor de Iglesia particular, pueda
conocer toda la realidad pastoral, humana y social más
de cerca, estando al lado de los sacerdotes y diáconos
en su trabajo diario y compartiéndolo, al lado de las co-
munidades de vida consagrada, tanto monástica como
activa, al lado de todo lo que existe en cada demarcación
parroquial y de las personas que en ella trabajan, espe-
cialmente acercándose a los más débiles, a los enfermos
y a toda persona de buena voluntad. Os decía en aquella
ocasión que debemos hacer todo lo posible para que esta
relación humana llegue a ser expresión de la vida de
fraternidad que tiene que caracterizar siempre a la Igle-
sia, testimonio que debe hacernos creíbles.

Os lo digo nuevamente con estas palabras que quieren

ser la invitación a una renovada esperanza, ya que, y
en cuanto sea posible, quiero que la Visita Pastoral se
convierta en estancia que haga posible una buena con-
vivencia en cada lugar y contando de forma realista con
lo que hay. Pienso que se trata de una nueva ocasión
de renovación interna de las comunidades, tanto en
los aspectos personales como institucionales, ocasión
también de retomar nuevos elementos que hoy debemos
introducir a partir de los cambios que estamos experi-
mentando en nuestra sociedad, especialmente la mallor-
quina, tanto en la part forana como en la capital.

Tenemos que hacer lo posible para ser una Iglesia en

salida, que no mira tanto el pasado con nostalgia como
para vivir el presente y proyectar con acierto el futuro,
una Iglesia valiente, que vence el miedo y se abre a vivir
con Jesús y el Evangelio una experiencia de fraternidad

534
en todos sus niveles y estamentos. Solo así podremos
vivir el mandamiento nuevo del amor y la gente que nos
vea podrá decir lo que se decía de los primeros cristia-
nos: “mirad cómo se aman”. Nuestras preferencias han
de ser las de Jesús y, desde Él, hemos de dar respuesta
a tantas preguntas que se nos hacen y a los retos que
cada día se nos presentan. A pesar de las debilidades
e incoherencias que estamos experimentando, fruto de
nuestra condición humana, este es un momento fasci-
nante para superarlo y hacer que Jesús sea conocido y
amado entre nuestra gente, el Evangelio arraigue bien
en nuestra tierra y produzca los frutos que Dios espera
de nuestra generosa siembra.

5. Mirada amable y acción comprometida hacia

nuestro mundo

Debemos tener claro que si la Iglesia existe no es para

ser un fin en sí misma, sino para el mundo, para la
sociedad en la que se encarna, como lo hizo Jesús. Es
este el motivo por el que no podemos desestimar todo es-
fuerzo de contribución responsable al bien del ámbito
humano y social en el que vivimos, nuestra Mallorca.
Tengamos presentes las palabras proféticas del Concilio
Vaticano II al comienzo de su constitución pastoral so-
bre la Iglesia en el mundo contemporáneo, cuando dice
que “Los gozos y las esperanzas, las tristezas y las an-
gustias de los hombres de nuestro tiempo, sobre todo de
los pobres y de cuantos sufren, son a la vez gozos y espe-
ranzas, tristezas y angustias de los discípulos de Cristo.
Nada hay verdaderamente humano que no encuentre eco
en su corazón” (GS 1). Esta sintonía con el mundo que
nos rodea hace que tengamos que sentir la urgencia
de proyectar todo lo que somos y hacemos para su
bien. El mismo documento conciliar afirma que “no hay

535
ley humana que pueda garantizar la dignidad personal
y la libertad del hombre con la seguridad que comunica
el Evangelio de Cristo, confiado a la Iglesia [...]. La Igle-
sia, pues, en virtud del Evangelio que se le ha confiado,
proclama los derechos del hombre y reconoce y estima en
mucho el dinamismo de la época actual, que está promo-
viendo por todas partes tales derechos” (GS 41).

Con este espíritu tenemos que pensar cómo es nuestra

contribución al bien común y la defensa de los de-
rechos humanos aquí, en nuestra tierra, y fuera de
aquí, y así ayudar a toda la actividad humana, impreg-
nándola de Evangelio. Los problemas de la humanidad
nos afectan a todos, como también las grandes causas
a favor de la paz y la reconciliación entre los pueblos y
entre las personas, comenzando por las más próximas.
Sus consecuencias tienen que ver con las situaciones
que plantean entre nosotros y entre las personas, la in-
migración, la llegada de refugiados, las nuevas pobre-
zas que afectan a diferentes capas de la población, el
paro, especialmente entre los jóvenes, los episodios de
violencia, las reacciones enfrentadas respecto al he-
cho religioso debido a posiciones ideológicas, la falta
de diálogo, de respeto, de ignorancia o incluso de re-
chazo implícito o declarado. El mismo Concilio dice que
“la Iglesia confiesa que le han sido de mucho provecho
y le pueden ser todavía de provecho la oposición y aun
la persecución de sus contrarios” (GS 44). Es un reto,
ciertamente. Pertenecemos a una comunidad humana
que debe encontrar el punto de su convivencia en la paz
y la concordia, acogiendo en su seno la diversidad que
ya existe, al mismo tiempo que asegura el equilibrio de
fomentar los auténticos valores de siempre, como son
la propia lengua y los signos de identidad familiar, cul-
tural, social, religiosa y ecológica –el amor a la propia

536
tierra–, que la configuran.
Debido a la situación peculiar que vivimos en las Islas
–como en tantos otros lugares de nuestro mundo global–
me adhiero a este titular del papa Francisco, que es “el
gusto de reconocer al otro”. Ahí es cuando tenemos que
hablar de una nueva cultura, en el sentido que “indica
algo que ha penetrado en el pueblo, en sus convicciones
más entrañables y en su estilo de vida. Si hablamos de
una «cultura» en el pueblo, eso es más que una idea o una
abstracción. Incluye las ganas, el entusiasmo y finalmente
una forma de vivir que caracteriza a ese conjunto humano.
Entonces, hablar de «cultura del encuentro» significa
que como pueblo nos apasiona intentar encontrarnos,
buscar puntos de contacto, tender puentes, proyectar
algo que incluya a todos. Esto se ha convertido en deseo
y en estilo de vida. El sujeto de esta cultura es el pueblo,
no un sector de la sociedad que busca pacificar al resto
con recursos profesionales y mediáticos” (FT 216). Para
llegar a la paz social y cultural, que es trabajosa y ar-
tesanal, llegará a decir que “lo que vale es generar pro-
cesos de encuentro, procesos que construyan un pueblo
que sabe recoger las diferencias. ¡Armemos a nuestros
hijos con las armas del diálogo! ¡Enseñémosles la buena
batalla del encuentro!” (FT 217).

Este proceso tiene que definirnos a nosotros, los cris-

tianos, que, con el Evangelio y la experiencia de fra-
ternidad, incluso a pesar de nuestras limitaciones y
debilidades, estamos llamados a hacernos presentes,
encarnados en una sociedad que hoy necesita “Buena
Noticia” y “buenas noticias”, alguien que ayude a abrir
los ojos y ver que los cambios a bien son posibles y que
un pacto social y cultural también “implica aceptar la
posibilidad de ceder algo por el bien común”. Creo que de-
bemos tener muy claro -nos dice el papa Francisco- que

537
“cuando un sector de la sociedad pretende disfrutar de
todo lo que ofrece el mundo, como si los pobres no exis-
tieran, eso en algún momento tiene sus consecuencias.
Ignorar la existencia y los derechos de los otros, tarde o
temprano provoca alguna forma de violencia, muchas ve-
ces inesperada. Los sueños de la libertad, la igualdad y
la fraternidad pueden quedar en el nivel de las meras for-
malidades, porque no son efectivamente para todos. Por
lo tanto, no se trata solamente de buscar un encuentro
entre los que detentan diversas formas de poder econó-
mico, político o académico. Un encuentro social real pone
en verdadero diálogo las grandes formas culturales que
representan a la mayoría de la población. Con frecuencia
las buenas propuestas no son asumidas por los sectores
más empobrecidos porque se presentan con un ropaje cul-
tural que no es el de ellos y con el que no pueden sentirse
identificados. Por consiguiente, un «pacto social» realista e
inclusivo debe ser también un «pacto cultural», que respete
y asuma las diversas cosmovisiones, culturas o estilos de
vida que coexisten en la sociedad” (FT 219).

6. Recuperar la amabilidad y el respeto entre unos

y otros, una nueva forma de pensar, tratar y relacionar-
nos con humanidad

Cuidemos con delicadeza nuestro lenguaje, nuestros es-

critos y discursos, nuestras reacciones, cuidemos la ver-
dad en los medios de comunicación y el trato educado
con las personas, respetando su dignidad y el derecho a
recibir un buen trato. Nos lo dice la Palabra de Dios de
uno de estos próximos domingos: “Donde hay envidias
y peleas, hay desorden y toda clase de males, dejaos de
enorgulleceros y de mentir, ya que así perjudicáis la ver-
dad... No habléis mal los unos de los otros... ¿Quién eres
tú para juzgar al prójimo?” (St 3,14; 4,11-12).

538
O también, lo que se nos ha dicho tantas veces y que es-
cribe Pablo a la comunidad de los efesios: “Que de vues-
tra boca no salgan nunca palabras insolentes, sino tan
solo aquellas que sirvan para edificar a los demás, en lo
que convenga y haga bien a los oyentes. No entristezcáis
al Espíritu Santo, que os ha marcado para el rescate en el
día final. Lejos de vosotros toda amargura, el mal genio,
la ira, los gritos, las injurias y toda clase de maldad. Sed
bondadosos y afectuosos, y perdonaos tal como Dios os
ha perdonado en Cristo... Ved, pues, atentamente cómo
debéis comportaros: no seáis insensatos, sino juiciosos.
Procurad sacar partido del momento presente, porque los
tiempos que vivimos son malos. No seáis irreflexivos: pro-
curad entender qué quiere el Señor de vosotros” (Ef 4,29-
32; 5,15-17).

La mirada amable y la acción comprometida hacia

nuestro mundo y hacia las personas, dejadme que la
concrete transcribiendo tres párrafos de este mismo do-
cumento del papa Francisco Fratelli tutti, donde nos in-
vita a “recuperar la amabilidad”. Podrá venirnos bien
en un momento en el que la crispación, los insultos, los
desprecios, el descarte, el mal genio, la mentira, los pre-
juicios, la falta de diálogo, y tantas otras cosas por el
estilo, infectan cualquier relación humana, eclesial,
familiar, mediática, laboral, educativa, institucio-
nal, etc., y presentan un deplorable espectáculo que
impide un verdadero y sincero encuentro entre las per-
sonas, a la vez que es un insulto a la sociedad y un mal
ejemplo para las generaciones que crecen y tienen todo
el derecho a encontrar un mundo mejor del que esta-
mos fabricando. Recuperar la amabilidad, entre mu-
chas otras buenas acciones, podrá ser un paso decisivo
en la reconstrucción de una convivencia más auténtica,

539
donde todos quepamos y sepamos reconocernos el lugar
que nos corresponde.

Dice el papa Francisco:

“El individualismo consumista provoca mucho atro-

pello. Los demás se convierten en meros obstáculos para
la propia tranquilidad placentera. Entonces se los termi-
na tratando como molestias y la agresividad crece. Esto
se acentúa y llega a niveles exasperantes en épocas de
crisis, en situaciones catastróficas, en momentos difíciles
donde sale a plena luz el espíritu del «sálvese quien pue-
da». Sin embargo, todavía es posible optar por el cultivo de
la amabilidad. Hay personas que lo hacen y se convierten
en estrellas en medio de la oscuridad” (FT 222).

“San Pablo mencionaba un fruto del Espíritu Santo con la

palabra griega jrestótes (Ga 5,22), que expresa un estado
de ánimo que no es áspero, rudo, duro, sino afable,
suave, que sostiene y conforta. La persona que tiene
esta cualidad ayuda a los demás a que su existencia sea
más soportable, sobre todo cuando cargan con el peso de
sus problemas, urgencias y angustias. Es una manera de
tratar a otros que se manifiesta de diversas formas: como
amabilidad en el trato, como un cuidado para no herir con
las palabras o gestos, como un intento de aliviar el peso
de los demás. Implica «decir palabras de aliento, que re-
confortan, que fortalecen, que consuelan, que estimulan»,
en lugar de «palabras que humillan, que entristecen, que
irritan, que desprecian»” (FT 223).

“La amabilidad es una liberación de la crueldad que

a veces penetra las relaciones humanas, de la ansiedad
que no nos deja pensar en los demás, de la urgencia dis-
traída que ignora que los otros también tienen derecho a

540
ser felices. Hoy no suele haber ni tiempo ni energías dis-
ponibles para detenerse a tratar bien a los demás, a de-
cir “permiso”, “perdón”, “gracias”. Pero de vez en cuando
aparece el milagro de una persona amable, que deja
a un lado sus ansiedades y urgencias para prestar
atención, para regalar una sonrisa, para decir una
palabra que estimule, para posibilitar un espacio
de escucha en medio de tanta indiferencia. Este es-
fuerzo, vivido cada día, es capaz de crear esa convivencia
sana que vence las incomprensiones y previene los con-
flictos. El cultivo de la amabilidad no es un detalle menor
ni una actitud superficial o burguesa. Puesto que supone
valoración y respeto, cuando se hace cultura en una so-
ciedad transfigura profundamente el estilo de vida, las
relaciones sociales, el modo de debatir y de confrontar
ideas. Facilita la búsqueda de consensos y abre caminos
donde la exasperación destruye todos los puentes” (FT
224).

7. Estamos preparando la Visita ad limina, que ten-

drá lugar probablemente en el mes de enero de 2022

Solo para vuestra información y para que quede cons-

tancia del hecho, se nos ha anunciado que el próximo
mes de enero probablemente tendrá lugar lo que se lla-
ma Visita ad limina, que es la visita preceptiva que
los obispos deben rendir al santo Padre, en Roma, teó-
ricamente cada cinco años. En los últimos veinte años
esta frecuencia ha pasado por distintas variaciones y ac-
tualmente se lleva a cabo por grupos de obispos, según
las regiones o provincias eclesiásticas. Previo a la visita,
cada Diócesis elabora un informe que da noticia de la
situación que vive y que es objeto de conversación con
el Papa. Una diferencia respecto a tiempos anteriores es
que en la actualidad tenemos más ocasiones de encon-

541
trarnos con el Papa, lo cual favorece un mayor conoci-
miento de nuestra realidad por su parte y una inmejo-
rable oportunidad para conversar con él. Con el papa
Francisco, esta proximidad es extraordinaria y así lo he
vivido a lo largo de estos ocho años, que lo he podido
vivir cada vez que, por uno u otro motivo, nos hemos
encontrado. Una visita así es signo y fuente de comu-
nión de nuestras Iglesias particulares con la Iglesia
de Roma, al mismo tiempo una ocasión para que esta
misma comunión se viva en cada Diócesis.

8. Seguimos realizando nuevamente una llamada

firme y urgente a la responsabilidad personal y co-
lectiva de todos

Os lo decía al inicio de este año, nuestra contribución

como Iglesia debe seguirse en todo lugar y ocasión
donde hay personas y familias afectadas por cualquier
necesidad de acogida, escucha en su soledad, como el
acompañamiento a las familias en el luto, especialmente
personas mayores y jóvenes afectadas por la depresión,
la ansiedad, la dura experiencia del sin sentido y de no
divisar un futuro que ilusione, y tantas otras carencias.
Las puertas de nuestras iglesias, parroquias y santua-
rios tienen que estar siempre abiertas para que el que
llegue y llame pueda ser atendido. Que no falte nunca
este gesto de humanidad y proximidad entre nosotros.
La misericordia, la reconciliación, la rehabilitación y
el perdón tienen que ser el ofrecimiento que toda per-
sona debe poder encontrar ahí para salir renovada. Es
un encargo de Jesús, solo mirándolo a Él y a su manera
de actuar en relación con los más pobres y excluidos,
tenemos fácil averiguar cómo hacerlo. Pongamos en ello
voluntad, amor y tiempo...

542
Dada la situación de precariedad económica y laboral,
hemos de seguir intensificando las ayudas en lo más
básico, realidad que va en aumento en determinados
sectores de la población. El trabajo que se hace desde
la Iglesia, lo hacemos cooperando con muchas otras
entidades ciudadanas que persiguen los mismos fines
de ayuda solidaria. Estamos convencidos de que este es
también un camino sinodal, ya que caminando juntos
podemos hacer mucho más que yendo cada uno por su
cuenta.

Como os decía a principios de este año, así seguiremos,

ya que esta es la misión que nos ha encargado Jesús y
que constituye uno de los aspectos más prioritarios de
nuestra pastoral. Por ello, también seguimos llamando a
la responsabilidad personal y colectiva para que sean
observadas las normas que las autoridades sanitarias y
el sentido común ponen en nuestro conocimiento para
que las cumplamos y las hagamos cumplir. Las conoce-
mos de sobra, tanto las que nos afectan de forma indivi-
dual como las que nos exigen un compromiso colectivo y
que nos obligan en conciencia, ya que se trata de defen-
der y conseguir un bien superior, la salud individual y
la de todos. En el Evangelio, Jesús nos lo deja muy claro
poniéndolo como primer valor.

9. Habitando en un pueblo con muchos rostros,

vivamos una auténtica laicidad positiva

En esta propuesta, todos tenemos nuestra misión,

nuestra aportación y nuestra responsabilidad. Ya os lo
escribí en la Carta pastoral, pero se trata de ponerlo en
práctica, para evitar distanciamientos y enfrentamientos
y favorecer un proceso de inclusión en nuestro camino
como pueblo, donde como Iglesia tenemos una misión

543
por la exigencia de nuestra fe y por la realidad de pre-
sencia en la historia. Ya lo he dicho anteriormente, si la
Iglesia existe no es para vivir para sí misma sino para la
sociedad donde se encarna, para ser fermento evangélico
en medio de la sociedad y hacer posible su transforma-
ción a favor de la persona en todas sus dimensiones y
sus derechos humanos.

El papa Francisco dice que “no conviene ignorar la tre-

menda importancia que tiene una cultura marca-
da por la fe, porque esa cultura evangelizada, más allá
de sus límites, tiene muchos más recursos que una mera
suma de creyentes frente a los embates del secularismo
actual. Una cultura popular evangelizada contiene valo-
res de fe y de solidaridad que pueden provocar el desa-
rrollo de una sociedad más justa y creyente, y posee una
sabiduría peculiar que hay que saber reconocer con una
mirada agradecida” (EG 68).

Por ello y porque amamos a nuestro pueblo y la cultura

que nos es propia, y en ella nuestra lengua como vehícu-
lo de comunicación desde tiempo inmemorial en el hogar
familiar, de arte y belleza, el reconocimiento de todo lo
que nos ha edificado y es patrimonio valioso de todos y
nos define, necesitamos saber de dónde venimos y quié-
nes somos, sin renunciar a nada de lo que nos ha dado
identidad y es carta de presentación ante todo el mundo.
También la inmensidad de inmigrantes y turistas que
llega a nuestra isla tiene que poder gozar de todos los
elementos de nuestra cultura que le ayude a abrirse a
las dimensiones del mundo, como, por supuesto, a los
valores del Evangelio y a los de una comunidad de fe
que los acoge, y a la oferta de un patrimonio que da a
conocer nuestra identidad histórica, tanto secular como
religiosa (Carta Pastoral, 176).

544
También dice el papa Francisco que vivimos en un pue-
blo con muchos rostros, lo cual nos hace caer en la
cuenta de que “cada pueblo, en su devenir histórico, de-
sarrolla su propia cultura con legítima autonomía. Esto
se debe a que la persona humana «por su misma natu-
raleza, tiene absoluta necesidad de la vida social», y está
siempre referida a la sociedad, donde vive un modo con-
creto de relacionarse con la realidad. El ser humano está
siempre culturalmente situado: «naturaleza y cultura se
hallan unidas estrechísimamente»” (EG 115, citando el
Concilio Vaticano II en su constitución Gaudium et spes
36, 25 y 53). Por ello y en nombre del derecho humano
de la libertad religiosa, queremos que los políticos valo-
ren el mensaje de la Iglesia fundamentado en Jesús y el
Evangelio, un mensaje que es un bien para toda la so-
ciedad humana. Es el objetivo que queremos compartir
para vivir una auténtica laicidad positiva que integra
todo lo que está a favor de la dignidad de la persona hu-
mana, viviendo una antropología que la coloca en el cen-
tro de todo, en nombre de Dios. Desde esta perspectiva,
queremos caminar unidos para trabajar juntos y encon-
trarnos en aquellos momentos en los que se ha asumi-
do la representatividad del pueblo, independientemente
de ideologías y opiniones personales. Muy por encima
de las diferencias que pueda haber, tenemos que crear
espacios comunes de cooperación para el bien común.
La Iglesia no existe para sí misma, sino para el mundo,
para ser fermento de Evangelio y elemento de renovación
(Carta pastoral, 166).

10. Caminos para la fraternidad y la amistad social

Hay tanto trabajo por hacer, tantos problemas por solu-
cionar, pero también tantas cosas en común, que más

545
que nunca necesitamos compartir y cooperar. Acoge-
mos la palabra del papa Francisco cuando con tanta
clarividencia sobre el momento actual escribe la Carta
Encíclica Fratelli tutti –Hermanos todos– sobre la frater-
nidad y la amistad social, inspirándose en san Fran-
cisco de Asís y tocando la realidad que nos urge. Para
caminar en esta línea y vivir el momento presente con
ánimo y esperanza, os dejo con este elenco de frases de
dicho documento papal para ser pensadas y trabajadas:

“Anhelo que en esta época que nos toca vivir, recono-

ciendo la dignidad de cada persona humana, podamos
hacer renacer entre todos un deseo mundial de herman-
dad” (FT 8).

“La sociedad cada vez más globalizada nos hace más cer-
canos, pero no más hermanos. Estamos más solos que
nunca en este mundo masificado que hace prevalecer los
intereses individuales y debilita la dimensión comunita-
ria de la existencia” (FT 12).

“Cuidar el mundo que nos rodea y contiene es cuidarnos

a nosotros mismos” (FT 17).

“La falta de hijos, que provoca un envejecimiento de las

poblaciones, junto con el abandono de los ancianos a
una dolorosa soledad, es un modo sutil de expresar que
todo termina con nosotros, que sólo cuentan nuestros
intereses individuales” (FT 19).

“Las mujeres tienen exactamente la misma dignidad e

idénticos derechos que los varones [...]. Es un hecho que
doblemente pobres son las mujeres que sufren situacio-
nes de exclusión, maltrato y violencia, porque frecuente-
mente se encuentran con menores posibilidades de de-

546
fender sus derechos” (FT 23).
“Cualquiera que levante un muro, quien construya un
muro, terminará siendo un esclavo dentro de los muros
que ha construido, sin horizontes. Porque le falta esta
alteridad” (FT 27).

“El aislamiento y la cerrazón en uno mismo o en los pro-

pios intereses jamás son el camino para devolver espe-
ranza y obrar una renovación, sino que es la cercanía, la
cultura del encuentro. El aislamiento, no; cercanía, sí.
Cultura del enfrentamiento, no; cultura del encuentro,
sí” (FT 30).

“El dolor, la incertidumbre, el temor y la conciencia de los

propios límites que despertó la pandemia, hacen resonar
el llamado a repensar nuestros estilos de vida, nuestras
relaciones, la organización de nuestras sociedades y so-
bre todo el sentido de nuestra existencia” (FT 33).

“Al desaparecer el silencio y la escucha, convirtiendo

todo en tecleos y mensajes rápidos y ansiosos, se pone
en riesgo esta estructura básica de una sabia comunica-
ción humana” (FT 49).

“Invito a la esperanza, que «nos habla de una realidad

que está enraizada en lo profundo del ser humano, in-
dependientemente de las circunstancias concretas y los
condicionamientos históricos en que vive. Nos habla de
una sed, de una aspiración, de un anhelo de plenitud, de
vida lograda, de un querer tocar lo grande, lo que llena
el corazón y eleva el espíritu hacia cosas grandes, como
la verdad, la bondad y la belleza, la justicia y el amor”
(FT 55).

“Nadie puede experimentar el valor de vivir sin rostros

547
concretos a quienes amar” (FT 87).
“El amor al otro por ser quien es, nos mueve a buscar lo
mejor para su vida. Sólo en el cultivo de esta forma de
relacionarnos haremos posibles la amistad social que no
excluye a nadie y la fraternidad abierta a todos” (FT 94).

“Hay periferias que están cerca de nosotros, en el centro

de una ciudad, o en la propia familia. También hay un
aspecto de la apertura universal del amor que no es geo-
gráfico sino existencial” (FT 97).

“Todo ser humano tiene derecho a vivir con dignidad y

a desarrollarse integralmente, y ese derecho básico no
puede ser negado por ningún país” (FT 107).

“Si el derecho de cada uno no está armónicamente orde-

nado al bien más grande, termina por concebirse sin li-
mitaciones y, consecuentemente, se transforma en fuen-
te de conflictos y de violencias” (FT 111).

“El servicio siempre mira el rostro del hermano, toca su

carne, siente su projimidad y hasta en algunos casos
la «padece» y busca la promoción del hermano. Por eso
nunca el servicio es ideológico, ya que no se sirve a ideas,
sino que se sirve a personas” (FT 115).

“Si se acepta el gran principio de los derechos que bro-

tan del solo hecho de poseer la inalienable dignidad hu-
mana, es posible aceptar el desafío de soñar y pensar en
otra humanidad” (FT 127).

“Las historias de los migrantes también son historias de

encuentro entre personas y entre culturas: para las co-
munidades y las sociedades a las que llegan son una
oportunidad de enriquecimiento y de desarrollo humano

548
integral de todos” (FT 133).
“Se necesita un diálogo paciente y confiado, para que las
personas, las familias y las comunidades puedan trans-
mitir los valores de su propia cultura y acoger lo que hay
de bueno en la experiencia de los demás” (FT 134).

“La pretensión de instalar el populismo como clave de

lectura de la realidad social, tiene otra debilidad: que
ignora la legitimidad de la noción de pueblo” (FT 157).

“El gran tema es el trabajo. Lo verdaderamente popular –

porque promueve el bien del pueblo– es asegurar a todos
la posibilidad de hacer brotar las semillas que Dios ha
puesto en cada uno, sus capacidades, su iniciativa, sus
fuerzas. Esa es la mejor ayuda para un pobre, el mejor
camino hacia una existencia digna” (FT 162).

“La tarea educativa, el desarrollo de hábitos solidarios, la

capacidad de pensar la vida humana más integralmente,
la hondura espiritual, hacen falta para dar calidad a las
relaciones humanas” (FT 167).

“La política no debe someterse a la economía y esta no

debe someterse a los dictámenes y al paradigma eficien-
tista de la tecnocracia” (FT 177).

“La grandeza política se muestra cuando, en momentos

difíciles, se obra por grandes principios y pensando en el
bien común a largo plazo” (FT 178).

“Un individuo puede ayudar a una persona necesitada,

pero cuando se une a otros para generar procesos socia-
les de fraternidad y de justicia para todos, entra en «el
campo de la más amplia caridad, la caridad política»” (FT
180).

549
“Las mayores angustias de un político no deberían ser
las causadas por una caída en las encuestas, sino por no
resolver efectivamente el fenómeno de la exclusión social
y económica” (FT 188).

“Vivamos y enseñemos nosotros el valor del respeto, el

amor capaz de asumir toda diferencia, la prioridad de la
dignidad de todo ser humano sobre cualesquiera fuesen
sus ideas, sentimientos, prácticas y aun sus pecados»
(FT 191).

“En la política hay lugar para amar con ternura. «¿Qué

es la ternura? Es el amor que se hace cercano y concre-
to... La ternura es el camino que han recorrido los hom-
bres y las mujeres más valientes y fuertes». En medio de
la actividad política, los más pequeños, los más débiles,
los más pobres deben enternecernos: tienen «derecho»
de llenarnos el alma y el corazón” (FT 194).

“Entre la indiferencia egoísta y la protesta violenta, siem-

pre hay una opción posible: el diálogo” (FT 199).

“Prima la costumbre de descalificar rápidamente al ad-

versario, aplicándole epítetos humillantes, en lugar de
enfrentar un diálogo abierto y respetuoso, donde se bus-
que alcanzar una síntesis superadora” (FT 201).

“El auténtico diálogo social supone la capacidad de res-

petar el punto de vista del otro aceptando la posibilidad
de que encierre algunas convicciones o intereses legí-
timos [...] Pensemos que las diferencias son creativas,
crean tensión y en la resolución de una tensión está el
progreso de la humanidad” (FT 203).

550
“Pueden ayudarnos [...], cuando las redes de la comu-
nicación humana han alcanzado niveles de desarrollo
inauditos. Puede ofrecer mayores posibilidades de en-
cuentro y de solidaridad entre todos; y esto es algo bue-
no, es un don de Dios». Pero es necesario verificar cons-
tantemente que las actuales formas de comunicación
nos orienten efectivamente al encuentro generoso, a la
búsqueda sincera de la verdad íntegra, al servicio, a la
cercanía con los últimos, a la tarea de construir el bien
común [...]. No podemos aceptar un mundo digital dise-
ñado para explotar nuestra debilidad y sacar afuera lo
peor de la gente” (FT 205).

“Aceptar que hay algunos valores permanentes, aunque

no siempre sea fácil reconocerlos, otorga solidez y esta-
bilidad a una ética social” (FT 211).

“Hablar de “cultura del encuentro” significa que como

pueblo nos apasiona intentar encontrarnos, buscar pun-
tos de contacto, tender puentes, proyectar algo que in-
cluya a todos. Esto se ha convertido en deseo y en estilo
de vida. El sujeto de esta cultura es el pueblo” (FT 216).

“La verdad es una compañera inseparable de la justicia

y de la misericordia. Las tres juntas son esenciales para
construir la paz y, por otra parte, cada una de ellas im-
pide que las otras sean alteradas” (FT 227).

“Sólo la cercanía que nos hace amigos nos permite

apreciar profundamente los valores de los pobres de hoy,
sus legítimos anhelos y su modo propio de vivir la fe. La
opción por los pobres debe conducirnos a la amistad con
los pobres” (FT 234).

“La verdadera reconciliación no escapa del conflicto,

551
sino que se logra en  el conflicto, superándolo a través
del diálogo y de la negociación transparente, sincera y
paciente” (FT 244).

“El perdón libre y sincero es una grandeza que refleja

la inmensidad del perdón divino. Si el perdón es gratui-
to, entonces puede perdonarse aun a quien se resiste al
arrepentimiento y es incapaz de pedir perdón” (FT 250).

“Si no se reconoce la verdad trascendente, triunfa la

fuerza del poder, y cada uno tiende a utilizar hasta el ex-
tremo los medios de que dispone para imponer su propio
interés o la propia opinión, sin respetar los derechos de
los demás” (FT 273).

“Los creyentes de las distintas religiones sabemos que

hacer presente a Dios es un bien para nuestras socie-
dades. Buscar a Dios con corazón sincero, siempre que
no lo empañemos con nuestros intereses ideológicos o
instrumentales, nos ayuda a reconocernos compañeros
de camino, verdaderamente hermanos” (FT 274).

“El culto a Dios sincero y humilde «no lleva a la discri-

minación, al odio y la violencia, sino al respeto de la sa-
cralidad de la vida, al respeto de la dignidad y la libertad
de los demás, y al compromiso amoroso por todos». En
realidad «el que no ama no conoce a Dios, porque Dios es
amor (1Jn 4,8)»” (FT 283).

Apunte final

“En el nombre de Dios y de todo esto [...], declaran asu-

mir la cultura del diálogo como camino; la colaboración
común como conducta; el conocimiento recíproco como
método y criterio” (del documento sobre la fraternidad

552
humana por la paz mundial y la convivencia común, Abu
Dhabi [4 febrero 2019] en el encuentro entre el gran
imán Ahmad Al-Tayyeb y el papa Francisco).

Con todo mi afecto y bendición,

+ Sebastià Taltavull Anglada
Obispo de Mallorca

553
 Palma, 28 de setembre de 2021

Als rectors de les parròquies, responsables de

santuaris i llocs de culte,
directors dels col·legis de l’Església, altres
entitats eclesials
i feels que vulgueu participar en aquest
gest de solidaritat amb La Palma

Benvolguts i benvolgudes en el Senyor,

Fa setmanes que les notícies i les informacions que ens

arriben d’aqueixa illa germana de les Canàries, La Pal-
ma, no deixen d’inquietar-nos davant la problemàtica
que pateixen per la destrucció progressiva d’habitatges,
camps de conreu, edificis i èxode de famílies que han
perdut les seves llars i han quedat sense res, havent
viscut el dolor d’haver d’abandonar la casa en pocs
minuts i perdre totes les pertinences. Una desgràcia que
ens toca el cor i interpel·la la nostra voluntat i capacitat
de ser solidaris amb les més de sis mil persones que l’es-
tan patint en aquests moments.

Per aquest motiu i havent estat en contacte en distintes

ocasions amb el bisbe de Tenerife, Mons. Bernardo Ál-
varez, he pensat i ho hem consensuat amb els Consells
episcopal i assessor, organitzar una col·lecta extraor-
dinària a la nostra diòcesi de Mallorca a favor de la
nostra germana de Tenerife, perquè pugui fer arribar a
l’illa de la Palma el que aquí hàgim pogut recollir. És
una col·lecta totalment voluntària, ja que també hi
ha moltes altres necessitats, tant de la nostra Església
local com universal, però que en aquests moments pre-
senta per urgència una prioritat. Suggeresc que aques-

554
ta col·lecta es dugui a terme dins el mes d’octubre
i sigui entregada al Bisbat, el qual, a través de Càritas
diocesana, la farà arribar a la seva destinació.

Ja sabeu que, des del primer moment, posats en contac-

te amb el bisbe i Càritas Tenerife, vam publicar un nú-
mero de compte per a qualsevol donatiu que es volgués
fer, gest de generositat que, juntament amb el que es
recollirà, vull agrair en nom de la nostra Església de Ma-
llorca i de l’Església germana de Tenerife que ho rebrà.
Moltes, moltíssimes gràcies!

Amb tot el meu afecte i benedicció,

+Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca

555
 Palma, 28 de septiembre de 2021

A los párrocos, responsables de santuarios

y lugares de culto,
directores de los colegios de la Iglesia,
otras entidades eclesiales
y fieles que queráis participar en este gesto
de solidaridad con La Palma

Apreciados y apreciadas en el Señor,

Hace semanas que las noticias y las informaciones que

nos llegan de esa isla hermana de las Canarias, La Palma,
no dejan de inquietarnos ante la problemática que pade-
cen por la destrucción progresiva de viviendas, campos
de cultivo, edificios y éxodo de familias que han perdido
sus hogares y han quedado sin nada, habiendo vivido el
dolor de tener que abandonar la casa en pocos minutos
y perder todas sus pertenencias. Una desgracia que nos
toca el corazón e interpela nuestra voluntad y capacidad
de ser solidarios con las más de seis mil personas que la
están sufriendo en estos momentos.

Por este motivo y habiendo estado en contacto en distin-

tas ocasiones con el obispo de Tenerife, Mons. Bernardo
Álvarez, he pensado, y lo hemos consensuado con los
Consejos episcopal y asesor, organizar una colecta ex-
traordinaria en nuestra diócesis de Mallorca en favor
de nuestra hermana de Tenerife, para que pueda hacer
llegar a la isla de la Palma lo que aquí hayamos podi-
do recoger. Es una colecta totalmente voluntaria, ya
que también se dan muchas otras necesidades, tanto de
nuestra Iglesia local como universal, pero que en estos

556
momentos presenta por urgencia una prioridad. Sugiero
que esta colecta se lleve a cabo en el mes de octubre
y sea entregada al Obispado, el cual, a través de Cáritas
diocesana, la hará llegar a su destino.

Ya sabéis que, desde el primer momento, puestos en

contacto con el obispo y Cáritas Tenerife, publicamos un
número de cuenta para cualquier donativo que quisiera
hacerse, gesto de generosidad que, junto con lo que se
recogerá, quiero agradecer en nombre de nuestra Iglesia
de Mallorca y de la Iglesia hermana de Tenerife que lo
recibirá. ¡Muchas, muchísimas gracias!

Con todo mi afecto y bendición,

+Sebastià Taltavull Anglada

Obispo de Mallorca

557
 Palma, 30 de setembre de 2021

Als preveres, diaques, professors/es dels

col·legis diocesans,
professors/es de religió dels col·legis públics,
catequistes i educadors/es,
agents de pastoral, comunitats de vida
consagrada, professors, seminaristes
i alumnes, i a tota persona que estigui
interessat/da i desitgi assistir-hi

Benvolguts amics i amigues en el Senyor,

Davant l’avinentesa del nou curs acadèmic 2021-2022

del CETEM i l’ISUCIR, em plau convidar-vos personal-
ment i a cada institució de la qual formau part a la seva
inauguració, que tindrà lloc, si Déu ho vol, el dimecres
dia 6 d’octubre, a les 19 h a la Catedral. Una convida-
da que és, alhora, una crida a la participació corespon-
sable amb unes institucions per les quals tots hauríem
de vetlar per la transcendència que té avui la formació
cristiana en totes les seves vessants. Inaugurarem el
curs posant-lo en les mans del Senyor i sota la protec-
ció de la Verge Maria, amb la celebració de l’Eucaristia i
escoltant la lliçó inaugural a càrrec del Llic. Mn. Teodor
Suau, sobre el tema De l’espera a l’esperança: petita re-
flexió entorn de gairebé 50 anys de professor.

Tots estam necessitats de formació i l’estudi ha de ser la

raó que ha de donar qualitat a tot l’anunci de l’Evangeli
que des de qualsevol institució educativa hem de fer. Més
enguany, implicats en la fase diocesana de la celebració
del Sínode dels Bisbes sobre “Per una Església sinodal:
comunió, participació, missió”. Per això, tots hi estam
implicats per la necessitat d’haver de dir una paraula
558
assenyada i ben fonamentada. El papa Francesc en l’ex-
hortació postsinodal Crist, la nostra esperança, viu,
posa de relleu la necessitat d’un rejoveniment de l’Esglé-
sia i diu que “ser jove, més que una edat és un estat del
cor. D’aquí que una institució tan antiga com l’Església
pugui renovar-se i tornar a ser jove en diverses etapes
de la seva llarguíssima història [...] Demanem al Senyor
que alliberi l’Església dels qui volen envellir-la, esclero-
titzar-la en el passat, aturar-la, immobilitzar-la. Tam-
bé demanem que l’alliberi d’una altra temptació: creure
que és jove perquè cedeix a tot el que el món li ofereix,
creure que es renova perquè amaga el seu missatge i es
mimetitza amb els altres. És jove quan és ella mateixa,
quan rep la força sempre nova de la Paraula de Déu, de
l’Eucaristia, de la presència de Crist i de la força del seu
Esperit cada dia. És jove quan és capaç de tornar una i
altra vegada a la seva font” (núm. 34-35). Podem i hem
de rejovenir-nos amb l’estudi i una recerca constant.

Per això, hem de dir una vegada més que la nostra Diò-
cesi té necessitat d’un reforçament en tota la seva acti-
vitat acadèmica i ha de poder oferir aquells mitjans ne-
cessaris per a una major formació humana, intel·lectual,
espiritual i pastoral a tots aquells i aquelles que l’han
d’exercir en la seva missió a les parròquies, les comuni-
tats i els centres educatius. Ho comentam molt amb els
responsables del CETEM i l’ISUCIR i convenim en la ur-
gent necessitat de fer-ho, ampliant així l’oferta i acollint
tothom qui ho demani.

Amb tot el meu afecte i benedicció,

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca

559
 Palma, 30 de septiembre de 2021
A los presbíteros, diáconos, profesores/as
de los colegios diocesanos,
profesores/as de religión de los colegios
públicos, catequistas y educadores/as,
agentes de pastoral, comunidades de vida
consagrada, profesores, seminaristas
y alumnos, y a toda persona que esté
interesado/a y desee asistir
Queridos amigos y amigas en el Señor,
A punto de comenzar el nuevo curso académico 2021-
2022 del CETEM y el ISUCIR, tengo el gusto de invitaros
personalmente y a cada institución de la que formáis
parte a su inauguración, que tendrá lugar, si Dios
quiere, el miércoles día 6 de octubre, a las 19 h en
la Catedral. Una invitación que es, al mismo tiempo,
una llamada a la participación corresponsable con unas
instituciones por las que todos tendríamos que velar por
la trascendencia que tiene hoy la formación cristiana en
todas sus vertientes. Inauguraremos el curso poniéndolo
en las manos del Señor y bajo la protección de la Virgen
María, con la celebración de la Eucaristía y escuchando
la lección inaugural a cargo del Lic. Mn. Teodor Suau,
sobre el tema De l’espera a l’esperança: petita reflexió
entorn de gairebé 50 anys de professor.
Todos estamos necesitados de formación y el estudio
debe ser la razón que ha de dar calidad a todo el anuncio
del Evangelio que desde cualquier institución educativa
hemos de realizar. Más este año, implicados en la fase
diocesana de la celebración del Sínodo de los Obispos
sobre “Por una Iglesia sinodal: comunión, participa-
ción, misión”. Por ello, todos estamos implicados por
la necesidad de tener que decir una palabra sensata y
560
bien fundamentada. El papa Francisco en la exhortación
postsinodal Cristo, nuestra esperanza, vive, pone de
relieve la necesidad de un rejuvenecimiento de la Iglesia
y dice que “ser joven, más que una edad es un estado del
corazón. De ahí que una institución tan antigua como la
Iglesia pueda renovarse y volver a ser joven en diversas
etapas de su larguísima historia [...] Pidamos al Señor
que libere a la Iglesia de los que quieren avejentarla,
esclerotizarla en el pasado, detenerla, volverla inmóvil.
También pidamos que la libere de otra tentación: creer
que es joven porque cede a todo lo que el mundo le ofre-
ce, creer que se renueva porque esconde su mensaje y
se mimetiza con los demás. No. Es joven cuando es ella
misma, cuando recibe la fuerza siempre nueva de la Pa-
labra de Dios, de la Eucaristía, de la presencia de Cristo
y de la fuerza de su Espíritu cada día. Es joven cuando
es capaz de volver una y otra vez a su fuente” (núm. 34-
35). Podemos y debemos rejuvenecernos con el estudio y
una búsqueda constante.

Por ello, hemos de decir una vez más que nuestra

Diócesis tiene necesidad de un refuerzo en toda su
actividad académica y tiene que poder ofrecer aquellos
medios necesarios para una mayor formación humana,
intelectual, espiritual y pastoral a todos aquellos y
aquellas que deben ejercerla en su misión en las
parroquias, las comunidades y los centros educativos.
Lo comentamos mucho con los responsables del CETEM
y el ISUCIR y convenimos en la urgente necesidad de
hacerlo, ampliando así la oferta y acogiendo a todo el que
lo solicite.

Con todo mi afecto y bendición,

+ Sebastià Taltavull Anglada
Obispo de Mallorca

561
 Cancelleria - Secretaria General
Ordenació sagrada

Dia 18 de setembre. El Sr. Bisbe conferí l’orde del presbi-

terat al diaca d’aquesta Diòcesi Mn. Marc Capó Mestre
a la Santa Església Catedral Basílica.

Nomenaments

Dia 1r de setembre. El Sr. Bisbe nomena la Sra. Raquel

Ríos Olivencia secretària general de Càritas Diocesana
de Mallorca, per un període de quatre anys, d’acord amb
l’article 18 dels seus estatuts i a proposta de la directo-
ra, Sra. Esther Romero Lainez, en substitució de la Sra.
Catalina Mateu Vicens.

Dia 3. El Sr. Bisbe confirma en el càrrec de rector de la

parròquia de Santa Eulàlia, a l’arxiprestat de Palma Po-
nent, Mn. Antoni Jesús Dols Salas.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Francesc Vicens Gomi-

la vicari parroquial de les parròquies de Santa Maria Ma-
jor, Crist Rei i Sant Domingo, d’Inca, de Sant Llorenç, de
Selva, de la Immaculada Concepció, de Caimari, de Sant
Joan Baptista, de Mancor de la Vall, de la Nativitat de la
Verge Maria, de Lloseta, i de Santa Tecla, de Biniamar,
totes a l’arxiprestat de Pla-Nord, amb totes les facultats
que li atorga el dret de l’Església (cànons 545-552) i amb
delegació general per a assistir als matrimonis a les es-
mentades parròquies, d’acord amb el cànon 1111§1.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Antonio Wilfredo Díaz

Muñoz vicari parroquial de les parròquies de la Mare
de Déu de la Lactància, de s’Arenal, de Santa Maria As-
sumpta, de Badies, de Sant Ferran, de la Platja de Pal-
562
ma, de la Mare de Déu del Carme, del Coll d’en Rabassa,
de Sant Antoni de la Platja, de Can Pastilla, i de la Mare
de Déu del Remei, del Molinar, totes elles a l’arxiprestat
de Palma Llevant, amb totes les facultats que li atorga
el dret de l’Església (cànons 545-552) i amb delegació
general per a assistir als matrimonis a les esmentades
parròquies, d’acord amb el cànon 1111§1.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Baltasar Ramon Mo-

rell Fuster rector de les parròquies de la Transfiguració
del Sennyor, d’Artà, de Sant Pere, de la Colònia de Sant
Pere, de la Mare de Déu dels Àngels, de Cala Millor, de
l’Assumpció de la Mare de Déu, de s’Illot, i de l’església
de Santa Maria, de sa Coma, totes elles a l’arxiprestat
de Llevant, d’acord amb els cànons 523 i 526§1 del CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Francesc Carmona

Bancalero capellà de l’Hospital Universitari Son Espa-
ses, amb les facultats que li confereix el dret, d’acord
amb els cànons 564-572.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Francesc Carmona

Bancalero rector de la parròquia de Santa Eugènia, a la
vila homònima i a l’arxiprestat de Pla-Nord, d’acord amb
els cànons 523 i 524.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Francesc Carmona

Bancalero delegat de Pastoral de la Salut per un termini
de tres anys.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena l’Il·lm. Mn. Josep Adrover

Vallbona rector de la parròquia de Sant Cristòfol de Bi-
niali (municipi de Sencelles), tot continuant com a rector
de les parròquies de Sant Pere, de Sencelles, i de San-
ta Maria, de Costitx, totes a l’arxiprestat de Pla-Nord,
d’acord amb els cànons 517§1 i 524, i en els altres càr-

563
recs diocesans.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Bartomeu Suau Serra

capellà de l’Hospital Psiquiàtric de Palma, amb les fa-
cultats que li confereix el dret, d’acord amb els cànons
564-572.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena el P. Ángel Ignacio Garrido

Santiago CM rector de les parròquies de l’Immaculat
Cor de Maria i de la Sagrada Família, totes dues a l’ar-
xiprestat de Palma Ponent, comptant amb l’assentiment
del seu superior, d’acord amb el cànon 738§2.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena el P. Jules Nikuze MSSCC

rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Font de
Déu i Sant Bernat, de la Real, a l’arxiprestat de Palma
Ponent, comptant amb l’assentiment del seu superior,
d’acord amb els cànons 523 i 682§1 del CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe confia la direcció de l’activitat pas-

toral de la parròquia de la Immaculada Concepció, de
Son Sardina, a l’arxiprestat de Palma Ponent, al P. Ju-
les Nikuze MSSCC, amb l’assentiment del seu superior
d’acord amb els cànons 517§2 i 682§1, amb les potes-
tats i facultats de rector.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena el P. Olivier Lotele Mboba

MSSCC, amb l’assentiment del seu superior (c. 682§1,
vicari parroquial de la parròquia de Santa Bàrbara, de
Vilafranca de Bonany, a l’arxiprestat de Llevant, amb
totes les facultats que li atorga el Dret de l’Església (cà-
nons 545-552), i amb delegació general per a assistir als
matrimonis a l’esmentada parròquia, d’acord amb el cà-
non 1111§1. Continua en el càrrec de vicari parroquial
de les parròquies de Sant Bartomeu, de Montuïri, Sant
Pere i Sant Pau, d’Algaida, Sant Joan Baptista, de Sant

564
Joan, i Sant Cosme i Sant Damià, de Pina, totes elles a
l’arxiprestat de Migjorn.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Francesc Xavier Riu-

tort Ortega rector solidari de les parròquies de Sant
Bartomeu, de Montuïri, Sant Pere i Sant Pau, d’Algai-
da, Sant Joan Baptista, de Sant Joan, i Sant Cosme i
Sant Damià, de Pina, i Santa Bàrbara, de Vilafranca de
Bonany, totes elles a l’arxiprestat de Migjorn, amb es-
pecial dedicació a les parròquies de Santa Bàrbara, de
Vilafranca de Bonany, i de Sant Cosme i Sant Damià, de
Pina, d’acord amb els cànons 517 i 523 del CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena el M.I.Mn. Antoni Riutort

Fullana rector solidari moderador de les parròquies de
Sant Bartomeu, de Montuïri, Sant Pere i Sant Pau, d’Al-
gaida, Sant Joan Baptista, de Sant Joan, i Sant Cosme
i Sant Damià, de Pina, i Santa Bàrbara, de Vilafranca
de Bonany, totes elles a l’arxiprestat de Migjorn, d’acord
amb els cànons 517, 523, 524 i 526§1 del CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Ionica Mihai Cozmu-

ta vicari parroquial de la parròquia de Santa Catalina
Thomàs, a l’arxiprestat de Palma Ponent, amb totes les
facultats que li atorga el Dret de l’Església (cànons 545-
552), i amb delegació general per a assistir als matri-
monis a l’esmentada parròquia, d’acord amb el cànon
1111§1. Continua com a vicari a les parròquies de Sant
Francesc de Paula i de la Resurrecció, ambdues també a
l’arxiprestat de Palma Ponent.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena Mn. Jaume Ripoll Janer vi-

cari parroquial de la parròquia de la Resurrecció, a l’ar-
xiprestat de Palma Ponent, amb totes les facultats que li
atorga el Dret de l’Església (cànons 545-552), i amb de-
legació general per a assistir als matrimonis a l’esmen-

565
tada parròquia, d’acord amb el cànon 1111§1. Continua
com a vicari a les parròquies de Santa Catalina Thomàs
i Sant Francesc de Paula, ambdues també a l’arxiprestat
de Palma Ponent.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena el P. Pierre Nolasque Mbya-

liyehe MSSCC, amb l’assentiment del seu superior,
d’acord amb el cànon 682§1, rector solidari de les parrò-
quies de Sant Francesc de Paula, la Resurrecció i Santa
Catalina Thomàs, de Palma, amb especial dedicació a les
parròquies de Sant Francesc de Paula i la Resurrecció,
d’acord amb els cànons 517, 523 i 524 del CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena el M.I.Mn. Ramon Lladó

Rotger rector solidari moderador de les parròquies de
Santa Catalina Thomàs, Sant Francesc de Paula i la Re-
surrecció, totes a l’arxiprestat de Palma Ponent, amb es-
pecial dedicació a la parròquia de Santa Catalina Tho-
màs, d’acord amb els cànons 517 i 524 del CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena l’Il·lm. Mn. Nadal Bernat Sa-

las rector de la parròquia de Santa Creu, a l’arxiprestat
de Palma Ponent, d’acord amb els cànons 523 i 524 del
CIC.

Dia 3. El Sr. Bisbe nomena la Sra. Catalina Mir Salvà

membre del Consell Assessor de Diaques, Laics i Lai-
ques, com a responsable coordinadora de l’àrea per a
la pastoral caritativa i social, en substitució de la Sra.
Margalida Riutort Cloquell, fins que expiri el termini pel
qual foren designats els membres actuals del dit Consell
Assessor.

Dia 20. El Sr. Bisbe nomena Mn. Marc Capó Mestre vi-
cari parroquial de les parròquies de la Mare de Déu dels
Dolors, de Crist Rei i de Sant Pau, totes elles de Manacor

566
i a l’arxiprestat de Llevant, amb totes les facultats que
li atorga el Dret de l’Església (cànons 545-552), i amb
delegació general per a assistir als matrimonis a les es-
mentades parròquies, d’acord amb el cànon 1111§1.

Dia 20. El Sr. Bisbe confirma fra Jordi Llompart Fron-

tera TOR com a rector encarregat de l’església de la
Mare de Déu dels Àngels de la Porciúncula, a s’Arenal,
d’acord amb el cànon 557 del CIC, i li concedeix llicènci-
es per celebrar l’Eucaristia, administrar els sagraments
i acomplir les funcions sagrades a la dita església, així
com la facultat delegada general, i de subdelegar ad ca-
sum, per instruir expedients matrimonials i assistir als
matrimonis a l’esmentada església, d’acord amb els cà-
nons 561 i 1111§1.

Dia 27. El Sr. Bisbe nomena el P. Miquel Darder Alber-

tí MSSCC, amb l’assentiment del seu superior segons
el cànon 682§1, vicari parroquial de les parròquies de
la Mare de Déu de Lluc, de Verge de Lluc; Crist Rei, del
Vivero; Mare de Déu del Roser, de Son Cladera, a Palma,
i Sant Alonso Rodríguez, del Pont d’Inca (Marratxí), to-
tes elles a l’arxiprestat de Palma Llevant, amb totes les
facultats que li atorga el dret de l’Església (cànons 545-
552), i amb delegació general per a assistir als matrimo-
nis a les esmentades parròquies, d’acord amb el cànon
1111§1.

Dia 27. El Sr. Bisbe nomena el P. Antoni Cañellas Bor-

ràs CO, comptant amb l’assentiment del seu prepòsit
una cum la seva comunitat, capellà de l’Hospital Quiron-
Salud PalmaPlanas, amb les facultats que li confereix el
dret, d’acord amb els cànons 564-572, i continuant amb
els altres càrrecs pastorals.

Dia 27. El Sr. Bisbe nomena la Sra. Cèlia Teresa Ros-

567
selló Jiménez secretària de Comunicació del Bisbat de
Mallorca, d’acord amb els cànons 469-470 del CIC, per
un termini de tres anys.

Dia 27. El Sr. Bisbe nomena el Sr. Jaume Martorell

Adrover responsable diocesà de la fase diocesana del
Sínode de Bisbes, segons que indica l’itinerari sinodal
aprovat pel papa Francesc el 24 d’abril de 2021, a l’arti-
cle 5.2.3 de l’esmentat itinerari.

Dia 27. El Sr. Bisbe nomena Mn. Obinna Nicodemus

Okoye, prevere incardinat a la Diòcesi d’Awgu (Nigèria),
rector de la parròquia de Sant Pius X, a l’arxiprestat de
Palma Llevant, d’acord amb el cànon 524 i continuant
com a responsable de l’atenció pastoral als Catòlics Ni-
gerians de Mallorca i a la Comunitat Filipina Catòlica de
Mallorca.

Dia 30. El Sr. Bisbe nomena el Sr. Joan Bassa Estelrich

administrador general de Càritas Diocesana de Mallor-
ca, a proposta de la Sra. Esther Romero Lainez, direc-
tora general de Càritas Diocesana, i d’acord amb l’article
18 dels seus estatuts, per un període de quatre anys, en
substitució de la Sra. Sebastiana Sanmartí Garau.

Cessaments

Dia 1r de setembre. La Sra. Catalina Mateu Vicens ces-

sa com a secretària general de Càritas Diocesana de Ma-
llorca.

Dia 3. Mn. Antoni Jesús Dols Salas cessa com a rector

de la parròquia de Santa Creu, a l’arxiprestat de Palma
Ponent.

Dia 3. Mn. Vicenç Miró Morey cessa com a capellà de

568
l’Hospital Universitari Son espases i de l’Hospital Quiron-
Salud PalmaPlanas.

Dia 3. Mn. Baltasar Ramon Morell Fuster, d’acord amb

el cànon 552, cessa com a vicari parroquial de les par-
ròquies de Santa Maria Major, Crist Rei i Sant Domingo,
d’Inca, de Sant Llorenç, de Selva, de la Immaculada Con-
cepció, de Caimari, de Sant Joan Baptista, de Mancor de
la Vall, de la Nativitat de la Verge Maria, de Lloseta, i de
Santa Tecla, de Biniamar, totes elles a l’arxiprestat de
Pla-Nord, com també de capellà de l’Hospital Universita-
ri Son Espases i de l’Hospital Comarcal d’Inca.

Dia 3. Fra Pere Josep Vallespir Escandell TOR cessa

com a rector de les parròquies de la Transfiguració del
Senyor, d’Artà, de Sant Pere, de la Colònia de Sant Pere,
de la Mare de Déu dels Àngels, de Cala Millor, de l’As-
sumpció de la Mare de Déu, de s’Illot, i de l’església de
Santa Maria, de sa Coma, totes elles a l’arxiprestat de
Llevant, d’acord amb els cànons 538 i 682§2. El cessa-
ment es farà efectiu el dia de la presa de possessió del
seu successor.

Dia 3. Fra Bartomeu Pastor Oliver TOR cessa com a

rector solidari moderador de les parròquies de la Trans-
figuració del Senyor, d’Artà i de Sant Pere, de la Colònia
de Sant Pere, ambdues a l’arxiprestat de Llevant, d’acord
amb els cànons 538 i 682§2. El cessament es farà efectiu
el dia de la presa de possessió del seu successor.

Dia 3. L’Il·lm. Mn. Josep Adrover Vallbona cessa com a

delegat de Pastoral de la Salut.

Dia 3. El Sr. Bisbe accepta la renúncia presentada per

Mn. Pere Cirer Ferragut per haver complert l’edat es-
tablerta per jubilació, d’acord amb el cànon 538§3 del

569
CIC, com a rector de les parròquies de Santa Eugènia,
de la vila homònima, i de Sant Cristòfol, del lloc de Bi-
niali i terme de Sencelles, totes dues a l’arxiprestat de
Pla-Nord.

Dia 3. El P. Fausto Antonio Leonardo Henríquez CM

cessa com a rector de les parròquies de l’Immaculat Cor
de Maria i de la Sagrada Família, totes dues a l’arxipres-
tat de Palma Ponent, amb l’assentiment del seu superi-
or, d’acord amb els cànons 538 i 738§2.

Dia 3. El P. Josep Amengual Batle MSSCC cessa en la

direcció pastoral de la parròquia de la Immaculada Con-
cepció, de Son Sardina, a l’arxiprestat de Palma Ponent,
d’acord amb el cànon 682§2.

Dia 3. El P. Miquel Darder Albertí MSSCC cessa com a

rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Font de
Déu i Sant Bernat, de la Real, a l’arxiprestat de Palma
Ponent, comptant amb l’assentiment del seu superior,
d’acord amb els cànons 538 i 682§1 del CIC.

Dia 3. Mn. Francesc Xavier Riutort Ortega cessa,

d’acord amb el cànon 184, com a adscrit de les parrò-
quies de Sant Bartomeu, de Montuïri, Sant Pere i Sant
Pau, d’Algaida, Sant Joan Baptista, de Sant Joan, i Sant
Cosme i Sant Damià, de Pina, totes elles a l’arxiprestat
de Migjorn.

Dia 3. El M.I.Mn. Antoni Riutort Fullana cessa com a

rector de les parròquies de Sant Bartomeu, de Montuïri,
Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida, Sant Joan Baptista, de
Sant Joan, i Sant Cosme i Sant Damià, de Pina, totes
elles a l’arxiprestat de Migjorn.

Dia 3. El Sr. Bisbe accepta la renúncia presentada per

570
Mn. Miquel Barceló Manresa per haver complert l’edat
establerta per jubilació, d’acord amb el cànon 538§3 del
CIC, el qual cessa com a rector de la parròquia de Santa
Bàrbara, de Vilafranca de Bonany, a l’arxiprestat de Lle-
vant, i continua com a rector de la parròquia del Sagrat
Cor de Jesús, de Son Macià (Manacor).

Dia 3. El M.I.Mn. Ramon Lladó Rotger cessa com a rec-

tor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’arxi-
prestat de Palma Ponent.

Dia 3. El Sr. Bisbe accepta la renúncia presentada per

Mn. Miquel Serra Llodrà per haver complert l’edat es-
tablerta per jubilació, d’acord amb el cànon 538§3 del
CIC, el qual cessa com a rector de les parròquies de Sant
Francesc de Paula i de la Resurrecció, ambdues a l’arxi-
prestat de Palma Ponent. El cessament es farà efectiu el
dia de la presa de possessió del seu successor.

Dia 3. L’Il·lm. Mn. Nadal Bernat Salas cessa com a vica-

ri parroquial de les parròquies de Sant Andreu de San-
tanyí, de la Immaculada Concepció dels Llombards, de
Sant Josep, de s’Alqueria Blanca, de Sant Miquel Arcàn-
gel, de Calonge, i de Santa Maria del Mar, de Cala d’Or,
totes elles a l’arxiprestat de Migjorn.

Dia 20. Fra Josep Antoni Martorell Pou TOR cessa

com a rector encarregat de l’església de la Mare de Déu
dels Àngels de la Porciúncula, a s’Arenal.

Dia 20. Fra Jordi Llompart Frontera TOR, d’acord amb

el cànon 184 i informat el seu superior, cessa com a ads-
crit de les parròquies de la Mare de Déu de la Lactància,
de s’Arenal, de Santa Maria Assumpta, de Badies, de
Sant Ferran, de la Platja de Palma, de la Mare de Déu
del Carme, del Coll d’en Rabassa, de Sant Antoni de la

571
Platja, de Can Pastilla, i de la Mare de Déu del Remei,
del Molinar.

Dia 27. El Sr. Bisbe accepta la renúncia presentada per

Mn. Pere Dols Morro per haver complert l’edat establer-
ta per jubilació, d’acord amb el cànon 538§3 del CIC, el
qual cessa com a rector de la parròquia de Sant Pius X,
a l’arxiprestat de Palma Llevant.

Dia 30. La Sra. Sebastiana Sanmartí Garau cessa com

a administradora general de Càritas Diocesana de Ma-
llorca, d’acord amb l’article 10.2 dels seus estatuts.

Elecció de priora

Dia 13 de setembre. En el reial monestir de Santa Teresa

de Jesús de Palma, de monges carmelites descalces, en
el capítol d’eleccions presidit pel Sr. Bisbe i el vicari epis-
copal per a la Vida Consagrada, resultà reelegida per un
altre trienni la Rvda. M. Maria Betlem de la Trinitat i
Sant Josep Bennàssar Le-Senne.

572
 Secretariat per a la Iniciació
Cristiana i el Catecumenat
Palma, 13 de setembre de 2021

A L’ATENCIÓ DELS RECTORS I DELS

PREVERES, DIAQUES, RESPONSABLES
DE LA CATEQUESI I CATEQUISTES,

Benvolguts tots,

Després del necessari descans estival i a punt de re-

prendre novament l’activitat catequètica, vos recordam
quines són les indicacions actualment vigents en matè-
ria de salut i seguretat per aquest inici de curs 2021-22:

a) Es permet i es recomana la presencialitat a la

catequesi amb les mateixes ràtios que abans de
l’inici de la pandèmia, sempre que es pugui ga-
rantir, en els interiors, la distància de seguretat
establerta d’1,2 m.

b) En les interaccions entre els adults (pares, cate-

quistes...), en els desplaçaments dels infants i en
espais exteriors, s’ha de mantenir, sempre que si-
gui possible, la distància interpersonal de segure-
tat establerta d’1,5 m.

c) L’ús de la màscara en interiors és obligatori per

als majors de sis anys, independentment del man-
teniment de la distància interpersonal.

d) Cal realitzar i mantenir una ventilació freqüent

dels espais interiors, com a mesura bàsica per evi-
tar la transmissió. A més, si els espais interiors
són compartits, quan un grup els hagi utilitzats,
s’hauran de netejar abans que siguin ocupats per
573
 un altre grup.

e) En funció de les activitats a realitzar i sempre que

sigui possible, es recomana la utilització d’espais
a l’aire lliure.

f) Cal seguir insistint en la necessitat del rentat fre-

qüent de mans, preferentment amb aigua i sabó.

g) Els infants poden dur material d’ús individual

però es recomana no compartir-lo.

h) Per limitar el nombre de persones presents en un

espai de manera simultània s’han d’evitar les as-
semblees o reunions presencials en espais tan-
cats. Per això, es recomana que les reunions amb
pares es duguin a terme en espais grans (per ex. a
l’església), garantint així la distància mínima d’1,5
m, o bé de manera telemàtica.

i) En el cas d’activitats amb la participació de fa-

mílies (com, per exemple, la catequesi de família)
s’ha de respectar la capacitat dels espais així com
les mesures de seguretat i higiene establertes.

j) La família podrà dur el seu fill/a a la catequesi

sempre que presenti absència de simptomatolo-
gia compatible amb la COVID-19 (febre, tos, di-
ficultat respiratòria, malestar, diarrea...), o amb
qualsevol altre quadre infecciós, que no sigui o
hagi estat positiu per al SARS-CoV 2 durant els
14 dies anteriors i/o que no hagi estat en contac-
te estret amb positiu confirmat o simptomatologia
compatible en els 14 dies anteriors. Caldrà portar
un document autoresponsable signat pels pares
a l’inici de curs i previ que l’infant faci l’activitat.
N’adjuntam el model. També adjuntam el model
de formulari d’inscripció que vam fer servir el
574
 curs passat per si enguany el voleu tornar a uti-
litzar.

k) Davant de sospita de simptomatologia (tos, diar-

rea, vòmits, febre...), s’aïllarà l’infant (amb màs-
cara posada per part de l’infant i el catequista) i
s’avisarà la família perquè el vengui a recollir. Un
cop fora, cal procedir a la desinfecció de l’espai.

l) Caldrà estar molt atents a l’evolució de la situació

epidemiològica a la nostra comunitat i a l’actua-
lització de les indicacions i normativa que pu-
guin estar vigents en cada moment. En el cas que
alguna parròquia desitgi rebre algun tipus d’infor-
mació més específica, ens pot fer arribar la seva
sol·licitud via telefònica o per mail i l’equip del
Secretariat intentarà donar-hi resposta tan aviat
com sigui possible.

Finalment, volem aprofitar aquesta carta per comuni-

car-vos que, enguany, la celebració d’enviament dels
catequistes, tindrà lloc el dissabte 2 d’octubre a les
10:30h del matí al Seminari Nou. En una Eucaristia
presidida pel Sr. Bisbe, els i les catequistes de la diòcesi
serem enviats per l’Església a ser testimonis coherents
de l’evangeli i educadors de la fe d’infants, joves i adults.
Com ja sabeu, es tracta d’una celebració molt important
per a qualsevol catequista, a més d’una bella ocasió de
retrobar-nos després de tants mesos de restriccions i li-
mitacions. Vos hi esperam!

Rebeu una salutació ben afectuosa,

L’Equip del Secretariat

575
 Palma, 13 de septiembre de 2021

A LA ATENCIÓN DE LOS PÁRROCOS Y

SACERDOTES, DIACONOS, RESPONSABLES
DE LA CATEQUESIS Y CATEQUISTAS,

Apreciados todos,

Una vez finalizado el necesario descanso estival y a pun-

to de retomar de nuevo la actividad catequética, os re-
cordamos cuáles son las indicaciones actualmente vi-
gentes en materia de salud y seguridad para este inicio
de curso 2021-22:

a) Se permite y se recomienda la presencialidad en

la catequesis con las mismas ratios que antes del
inicio de la pandemia, siempre y cuando se pueda
garantizar, en interiores, la distancia de seguri-
dad establecida de 1,2 m.

b) En las interacciones entre adultos (padres, cate-

quistas...), en los desplazamientos de los niños y
en espacios exteriores, debe mantenerse, siempre
que sea posible, la distancia interpersonal de se-
guridad establecida de 1,5 m.

c) El uso de la mascarilla en interiores es obligato-

rio para los mayores de seis años, independiente-
mente del mantenimiento de la distancia interper-
sonal.

d) Se debe realizar y mantener la ventilación fre-

cuente de los espacios interiores, como medida
básica para evitar la transmisión. Además, si los
espacios interiores son compartidos, cuando un
grupo los haya utilizado, deberán limpiarse antes
de ser ocupados por otro grupo.

576
e) En función de las actividades a realizar y siempre
que sea posible, se recomienda la utilización de
espacios al aire libre.
f) Debe seguir insistiéndose en la necesidad del la-
vado frecuente de manos, preferentemente con
agua y jabón.

g) Los niños pueden llevar material de uso individual,

pero se recomienda no compartirlo.
h) Con el fin de limitar el número de personas pre-
sentes en un espacio de manera simultánea deben
evitarse las asambleas o reuniones presenciales
en espacios cerrados. Por ello, se recomienda que
las reuniones con padres se lleven a cabo en es-
pacios grandes (por ej. en el interior de la iglesia),
garantizando así la distancia mínima de 1,5 m, o
bien de manera telemática.
i) En el caso de actividades en las que participen
las familias (como, por ejemplo, la catequesis de
familia) debe respetarse la capacidad de los espa-
cios, así como las medidas de seguridad e higie-
ne establecidas.
j) La familia podrá enviar a su hijo/a a la
catequesis siempre que presente ausencia de
sintomatología compatible con el COVID-19
(fiebre, tos, dificultad respiratoria, malestar,
diarrea...), o con cualquier otro cuadro infeccioso,
que no sea o haya sido positivo para el SARS-
CoV 2 durante los 14 día anteriores y/o que no
haya estado en contacto estrecho con un positivo
confirmado o sintomatología compatible en los 14
días anteriores. Deberá presentar un documento
autorresponsable firmado por los padres al
inicio del curso y previo al inicio de la actividad.
Adjuntamos los modelos para menores de edad y
para mayores de edad (confirmación con más de
577
 18, catequesis de padres con grupo estable, etc.).
También adjuntamos el modelo de formulario de
inscripción que utilizamos el pasado curso por si
este año interesa utilizarlo de nuevo.

k) Ante la sospecha de sintomatología (tos,

diarrea, vómitos, fiebre...), se aislará al niño/a
(con mascarilla puesta por parte del niño/a y del
catequista) y se avisará a la familia para que
acuda a recogerlo. Una vez fuera, debe procederse
a la desinfección del espacio.

l) Será necesario permanecer muy atentos a la

evolución de la situación epidemiológica en
nuestra comunidad y a la actualización de las
indicaciones y normativa que puedan estar
vigentes en cada momento. En el caso de que
alguna parroquia desee recibir algún tipo de
información más específica, nos puede hacer llegar
su solicitud vía telefónica o por mail y el equipo del
Secretariado intentará ofrecerle una respuesta tan
pronto como sea posible.

Finalmente, deseamos aprovechar esta carta para comu-

nicaros que, este año, la celebración de envío de los
catequistas, tendrá lugar el sábado 2 de octubre a las
10:30h de la mañana en el Seminari Nou. En una Eu-
caristía presidida por el Sr. Obispo, los y las catequistas
de la diócesis seremos enviados por la Iglesia para ser
testigos coherentes del evangelio y educadores de la fe de
niños, jóvenes y adultos. Como ya sabéis, se trata de una
celebración muy importante para cualquier catequista,
además de ser una bella ocasión para reencontrarnos
después de tantos meses de restricciones y limitaciones.
¡Os esperamos!

Recibid un afectuoso saludo,

El Equipo del Secretariado
578
 Administració Diocesana
DIÒCESI DE MALLORCA - BALANÇ CONSOLIDAT
EXERCICI 2020

Descripció Saldo Deure € Saldo Haver €

Fons Social 93.549.514,99

Reserves 3.792.352,13
Resultats Exercicis Anteriors 3.948.924,18
Altres Aportacions de Socis 1.604.884,48
Resultat de l’Exercici 3.167.478,19
Ajustaments per Valoració d’Actius Financers 1.272.097,94
Subvencions, Donacions i Llegats de Capital 2.698.291,72
Provisions 545.158,65
Deutes Lt Prest. Rebuts i Altres Conceptes 6.094.095,44
Passius Fiances, D. i Altres Conceptes. a Lt 14.029.477,29
Deutes a Lt amb Parts Vinculades 11.009.572,96
Immobilitzacions Intangibles 37.293,74
Immobilitzacions Materials 40.029.227,64
Inversions Immobiliàries 43.583.241,29
Inv. Financeres a Lt en Parts Vinculades 17.080.925,48
Inv. Financeres a Lt en Entitats de Crèdit 7.154.126,87
Existències 603.881,40
Proveïdors 348.895,43
Creditors Diversos 923.918,38
Clients 978.708,93
Usuaris i Deutors Diversos 540.661,39
Subvencions Pendents de Rebre 5.056.352,61
Administracions Públiques 637.964,48
Despeses Anticipades 3.653,24
Ingressos Anticipats 15.240,73
Deut. Valor Crèd. Comercials i Provis. Ct 582.564,75
Inversió a Ct amb Parts Vinculades 4.729,02
Deutes a Ct amb Parts Vinculades 343.335,87
Deutes a Ct Manlleus S Rebuts i Altres Conceptes 106.696,48
Inversions Financeres a Ct en Entitats de Crèdit 4.771.706,16
Partides Pendents d’aplicació 13.362,17
Tresoreria 18.504.362,11
579
Descripció Saldo Deure € Saldo Haver €

SORTIDES

Compres 2.646.847,22
Variació d’Existències 189.253,90
Serveis Exteriors 7.637.315,02
Tributs 146.680,58
Despeses de Personal 35.723.348,48
Ajudes Monetàries d’Entitats i altres Despeses de Gestió 6.136.381,31
Despeses Financeres 368.611,27
Pèrd. Actius No Corrents i Despeses Excep. 380.293,62
Dotacions per Amortitzacions 1.334.101,63

ENTRADES

Vendes de Mercaderies P. Pròpia, Svs, Etc.

Ingressos Propis Entitat, Assoc. Afil. i Usuaris 6.542.095,05
Subvencions a l’Explotació 13.028.507,99
Altres Ingressos de Gestió 29.141.681,70
Ingressos Financers 424.549,41
Benefici Proc. Actiu No Corrent i Ingr. Excep. 494.986,96
1.385.025,93
Superàvit /Dèficit
3.167.478,19

580
ENTITATS CONSOLIDADES

Administració i Caixa Diocesana

Fundació FOREC
Llibreria Diocesana
Col·legis Diocesans
Catedral de Mallorca - La Seu
Confraria Sant Pere i Sant Bernat
Santuari de Ntra. Sra. de Lluc
Santuari de Sant Salvador (Felanitx)
Parròquies de Mallorca
Casa d’Espiritualitat de Santa Llucia (Mancor de la Vall)
Ermitans de Mallorca

581
 BALANÇ DE L’EXERCICI 2020
ADMINISTRACIÓ DIOCESANA I CAIXA

Descripció Saldo Deure € Saldo Haver €

Fons social 49.529.642,34

Reserves 3.254.409,18
Resultats Exercicis Anteriors 24.619,05
Resultats de l’Exercici 279.059,16
Ajustaments per Valoració d’Actius Financers 908.758,87
Deutes Lt Prest. Rebuts i Altres Conceptes 5.987.106,02
Passius Fiances, D. i Altres Conceptes. a Lt 13.194.477,51
Immobilitzacions intangibles 2.911,05
Immobilitzacions materials 15.917.837,99
Inversions immobiliàries 33.113.224,52
Inv. Financeres a Lt en Parts Vinculades 11.825.952,45
Altres Inversions Financeres a Lt i Fiances 2.140.744,95
Existències 9.988,35
Creditors diversos 294.430,97
Usuaris i Deutors Diversos 311.962,55
Subvencions Pendents de Rebre 5.008.421,77
Administracions Públiques 154.029,74
Inversions Financeres a Ct en Entitats de Crèdit 4.491.731,33
Altres comptes no bancaris 6.861.876,25
Partides Pendents d’aplicació 18.665,26
Tresoreria 7.126.181,07

SORTIDES

Compres 51.031,97
Variació d’Existències 9.988,35
Serveis exteriors 1.292.882,94
Tributs 14.328,79
Altres despeses de personal 1.714.130,15
Ajudes monetàries d’entitat i altres despeses de gestió 2.342.269,18
Despeses financeres 57.222,98
Pèrdua d’actius no corrents i despeses excepcionals 16.738,07
Dotacions per a amortitzacions 95.039,43

582
Descripció Saldo Deure € Saldo Haver €

ENTRADES

Vendes de mercaderies Producció pròpia, SVS, etc.

Ingressos propis entitat, associats, afiliats i usuaris 90.647,23
Subvencions a l’explotació 4.232.264,49
Altres ingressos de gestió 269.793,00
Ingressos financers 93.551,43
Benefici procedent actiu no corrent i ingressos excep. 392.809,04
215.530,81
Superàvit/Dèficit
279.059,16

583
 BALANÇ DE L’EXERCICI 2020
FUNDACIÓ FOREC

Descripció Saldo Deure € Saldo Haver €

Fons social 150.253,03

Resultats Exercicis Anteriors 7.724.941,49
Resultats de l’Exercici 632.840,45
Provisions 443.245,96
Inv. Financeres a Lt en parts vinculades 5.200.253,03
Altres Inversions Financeres a Lt i Fiances 34.361,79
Creditors diversos 1.908,00
Usuaris i deutors diversos 82.321,74
Administracions Públiques 55.738,05
Altres comptes no bancaris 3.691.990,42

SORTIDES

Serveis exteriors 142.432,71

Despeses de personal 1.732.210,91
Ajudes monetàries d’entitats i altres despeses de gestió 1.200.243,11
Pèdues actius no corrents i despeses excepcionals 4.062,01

ENTRADES

Vendes de mercaderies producció pròpia, SVS, etc. 370.001,14

Ingressos propis entitat, associats, afiliats i usuaris 3.313.515,76
Altres ingressos de gestió 11.400,00
Ingressos financers 10.400,52
Benefici procés actiu no corrent i Ingr. excepcionals 6.471,77

Superàvit/Dèficit 632.840,45

584
 BALANÇ DE L’EXERCICI 2020
LLIBRERIA DIOCESANA

Descripció Saldo Deure € Saldo Haver €

Resultats Exercicis Anteriors 19.448,70

Resultats de l’Exercici 71.006,87
Existències 54.986,54
Proveïdors 13.500,85
Clients 1.961,94
Administracions Públiques 416,23
Altres comptes no bancaris 8.526,77

SORTIDES

Compres 18.586,45
Variació d’Existències 54.986,54
Serveis exteriors 6.103,19
Pèrdua actius no corrents i despeses excepcionals 0,18

ENTRADES

Vendes de mercaderies P. Pròpia, SVCS, etc. 40.563,60

Benefici procés actiu no corrent i Ingr. excepcionals 146,55

Superàvit/Dèficit 71.006,87

585
 ADMINISTRACIONS PARROQUIALS

586
CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
PARRÒQUIES DE PALMA FOREC Rebut Aportació Entrades Sortides Caixa Diocesana Extraord.
Entrades Sortides

Beat Ramon Llull 9.422,94 6.627,39 3.963,56 0,00 0,00 0,00 535,41 0,00 1.629,02
Can Pastilla 21.775,86 21.027,29 4.167,57 0,00 0,00 0,00 -33,22 0,00 782,00
Coll d’En Rabassa 25.375,71 24.489,86 4.702,51 5.638,27 0,00 11.417,39 50.015,47 202.774,94 686,11
Corpus Christi 2.486,82 3.936,80 913,53 2.633,19 0,00 3.314,85 2.633,19 94.700,00 0,00
Crist Rei (es Vivero) 15.902,02 7.200,37 3.495,50 0,00 0,00 0,00 2.788,95 24.331,81 0,00
El Terreno 22.222,59 15.912,00 4.233,14 1.496,53 0,00 4.879,66 16.104,23 51.000,00 191,00
Es Molinar 31.197,91 46.196,25 3.128,71 1.023,06 0,00 18.355,64 4.347,69 39.927,73 620,00
Es Pil.larí 2.352,13 2.553,09 668,37 0,00 0,00 410,00 0,00 0,00 150,00
Establiments 4.060,09 2.928,59 798,76 0,00 0,00 0,00 114,31 4.110,92 0,00
Gènova 45.552,45 54.875,91 3.950,71 0,00 0,00 593,25 83.312,45 0,00 960,00
Immaculada Concepció (Sant Magí) 21.582,52 27.632,07 4.115,66 0,00 0,00 6.790,70 0,00 0,00 4.915,25
Immaculat Cor de Maria 15.049,50 20.661,30 1.765,26 3.202,67 0,00 3.537,67 5.725,76 113.296,55 1.058,00
La Real 6.774,30 8.538,43 2.991,40 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 457,21
La Resurrecció (Cas Capiscol) 5.893,06 7.930,34 2.601,66 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 783,56
La Sagrada Família (Son Oliva) 18.351,92 16.140,11 2.395,43 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2.840,00
La Soledat 7.572,81 12.842,13 1.452,18 0,00 0,00 3.335,88 0,00 0,00 1.690,00
La Vileta 24.041,87 38.749,61 4.890,72 6.741,37 0,00 29.255,13 9.380,36 241.246,87 683,00
Las Maravillas 18.326,78 20.338,10 3.028,25 6.713,15 0,00 6.713,15 9.148,30 240.291,61 97,00
L’Assumpció (Son Espanyolet) 15.167,65 31.398,05 3.417,62 0,00 0,00 3.337,09 0,00 0,00 2.281,15
L’Encarnació 27.921,15 32.432,13 4.876,92 0,00 0,00 3.070,89 136,61 0,00 6.583,00
Ntra. Sra. de Lluc 3.670,72 3.959,24 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Pla de Na Tesa 6.447,72 14.279,00 640,65 0,00 0,00 8.462,16 1.481,20 30.065,55 0,00
Pont d’Inca 15.123,72 10.814,17 4.083,48 3.396,12 0,00 4.303,36 4.759,82 122.138,30 75,00
Portopí 17.033,71 8.028,43 2.286,17 2.982,51 0,00 5.689,42 23.584,35 104.836,67 325,00
Pòrtol 3.135,17 5.098,36 528,12 4.867,34 0,00 13.058,17 12.867,34 167.049,31 2.178,00
Sagrat Cor de Jesús (Hostalets) 23.226,00 21.658,48 4.001,26 0,00 0,00 2.081,80 0,00 0,00 950,00
Sant Alonso 26.207,90 29.134,73 5.683,61 1.942,45 0,00 15.316,36 14.578,77 65.930,93 3.410,00
 CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
PARRÒQUIES DE PALMA FOREC Rebut Aportació Entrades Sortides Caixa Diocesana Extraord.
Entrades Sortides

Sant Francesc de Paula 21.508,83 23.039,22 5.196,01 13.796,12 0,00 31.944,79 29.486,66 491.290,60 1.743,30
Sant Jaume 56.057,32 57.573,58 9.750,13 0,00 0,00 11.445,41 -26,26 0,00 7.355,00
Sant Joan d’Àvila 3.314,00 5.558,53 852,71 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1.455,00
Sant Jordi 24.867,58 17.378,25 5.533,08 0,00 0,00 4.069,29 3.431,01 0,00 1.389,00
Sant Josep Obrer 22.123,90 21.388,58 5.496,27 0,00 0,00 1.518,35 6.717,91 25.505,76 1.197,99
Sant Marçal 17.960,15 11.562,43 3.689,71 0,00 0,00 2.091,97 0,00 0,00 2.290,44
Sant Miquel 93.433,27 107.458,61 21.309,02 0,00 5.327,29 41.856,52 6.065,22 0,00 6.075,00
Sant Nicolau 72.486,98 94.159,38 12.724,91 0,00 3.181,21 36.176,12 84,27 5.600,00 4.961,00
Sant Pau (Son Dameto) 11.561,56 12.791,05 2.293,60 4.351,69 0,00 4.351,69 4.347,28 156.504,25 3.866,80
Sant Pius X 16.467,95 13.777,66 3.496,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1.486,81
Sant Sebastià 23.828,61 36.725,14 8.120,22 0,00 0,00 0,00 -45,81 0,00 4.274,30
Santa Catalina Thomàs 125.676,79 73.515,64 18.405,26 0,00 4.601,29 298.722,64 125.400,00 0,00 31.969,35
Santa Creu 126.625,42 78.188,38 17.846,83 0,00 4.461,68 14.980,52 6.859,83 260.725,03 0,00
Santa Eulàlia 52.009,24 76.049,39 12.469,12 392,94 3.117,33 6.183,24 37.383,51 14.132,02 4.155,00
Santa Tereseta 37.004,74 45.551,32 6.675,86 0,00 0,00 0,00 17.122,45 0,00 3.640,00
Santíssima Trinitat 40.652,56 28.603,47 6.747,20 0,00 0,00 8.902,36 2.992,31 0,00 10.483,00
S’Aranjassa 1.948,50 1.039,26 389,26 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 332,00
S’Arenal 15.541,31 38.723,17 4.106,09 0,00 0,00 0,00 -36,19 0,00 1.210,49
Sa Indioteria 36.715,00 54.916,10 4.699,68 0,00 0,00 33.500,00 14.748,98 57.394,94 1.000,00
Son Cladera 8.301,24 8.210,46 1.756,19 3.282,25 0,00 3.282,25 3.282,25 118.043,07 0,00
Son Ferriol 10.655,18 19.480,98 3.169,43 7.106,28 0,00 36.691,28 25.130,84 272.170,66 1.425,00
Son Rapinya 24.590,67 15.755,44 4.543,73 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2.155,00
Son Roca 3.286,96 7.732,18 745,82 0,00 0,00 3.690,00 0,00 0,00 335,00
Son Sardina 14.997,22 12.952,87 1.709,57 454,34 0,00 454,34 454,34 16.340,01 1.082,40
Verge de Montserrat (Rafal) 23.180,70 26.855,27 3.302,87 0,00 0,00 8.038,75 3.208,50 0,00 602,13

587
 CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
PARRÒQUIES FORANES Caixa Diocesana
Entrades Sortides FOREC Rebut Entrades

588
Aportació Sortides Extraord.

Alaró 45.241,91 29.259,60 8.959,93 0,00 0,00 8.042,00 2.394,00 0,00 4.743,00
Alcúdia 18.151,69 64.585,74 5.755,15 0,00 0,00 2.782,45 68,84 0,00 1.400,00
Algaida 8.627,54 20.185,05 2.049,58 0,00 0,00 5.582,24 77,30 3.693,11 1.625,71
Alqueria Blanca 15.390,17 12.479,66 2.351,76 0,00 0,00 6.422,53 9.684,83 31.512,07 8.022,46
Andratx 30.996,05 18.850,19 5.247,70 0,00 0,00 1.397,21 10.750,68 0,00 980,00
Ariany 2.888,63 3.540,37 1.084,05 0,00 0,00 3.677,56 0,00 0,00 1.135,00
Artà 41.639,50 92.988,26 7.535,99 0,00 0,00 6.187,01 3.100,95 0,00 1.671,19
Badia Gran (Mª Assumpta) 2.234,05 12.800,16 1.019,26 15.934,19 0,00 24.940,19 18.926,32 573.000,00 165,95
Banyalbufar 2.915,39 2.392,15 745,24 0,00 0,00 15.390,00 18.774,37 0,00 640,00
Biniali 8.056,83 10.013,21 1.439,35 0,00 0,00 912,00 0,00 0,00 1.072,00
Biniamar 2.887,00 6.645,10 717,11 0,00 0,00 821,85 0,00 0,00 678,40
Binissalem 16.077,57 15.609,64 2.575,77 0,00 0,00 4.553,95 3.269,98 3.940,84 1.498,82
Búger 25.897,98 18.003,97 3.247,05 996,74 0,00 4.449,48 13.537,17 30.194,11 1.010,00
Bunyola 25.407,16 21.946,58 3.280,80 0,00 0,00 1.608,32 13.229,35 219.138,40 1.787,86
Caimari 8.236,16 9.100,90 1.673,05 0,00 0,00 2.702,03 2.107,03 0,00 0,00
Cala d’Or 9.266,14 12.425,67 1.683,28 0,00 0,00 562,96 38,78 0,00 1.805,74
Cala Major 9.984,74 7.794,27 1.804,16 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 440,77
Cala Millor 20.687,57 23.119,34 3.364,84 0,00 0,00 1.428,62 1.428,62 0,00 0,00
Cala Rajada 12.981,60 12.157,39 2.756,58 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 252,12
Calonge 8.013,55 14.254,93 1.460,05 0,00 0,00 5.055,89 34,20 0,00 6.747,38
Calvià 42.928,38 30.357,96 8.578,86 0,00 0,00 7.409,69 9.983,52 0,00 1.191,00
Campanet 16.696,39 20.915,57 2.563,25 0,00 0,00 22.652,00 25.292,87 9.500,00 570,00
Campos 28.268,28 33.973,14 6.174,44 0,00 0,00 25.599,03 28.502,82 0,00 4.088,50
Can Picafort 11.082,07 18.017,51 2.351,39 15.451,42 0,00 16.939,42 15.492,78 555.695,57 786,50
Capdellà 9.000,00 13.307,38 1.601,68 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Capdepera 9.064,40 11.689,27 2.159,90 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 115,55
Cas Concos 8.962,10 4.603,99 416,81 0,00 0,00 -18.866,78 16.342,41 0,00 396,50
Colònia de Sant Jordi 5.995,03 7.638,39 1.316,27 0,00 0,00 7.893,19 2.703,72 0,00 2.332,00
 CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
PARRÒQUIES FORANES Caixa Diocesana
Entrades Sortides FOREC Rebut Aportació Entrades Sortides Extraord.
Colònia de Sant Pere 11.394,07 7.454,94 2.443,92 0,00 0,00 1.313,00 1.360,80 0,00 1.261,05
Consell 18.338,38 21.764,25 3.642,58 0,00 0,00 7.229,14 4.562,52 0,00 1.710,90
Costitx 20.278,13 17.344,92 2.625,07 0,00 0,00 0,00 1.214,60 0,00 6.696,00
Deià 13.778,51 19.193,45 4.307,38 0,00 0,00 1.239,40 1.239,40 0,00 276,74
El Toro (Calvià) 5.547,84 8.096,20 1.639,60 0,00 0,00 841,00 27,81 1.000,00 301,00
Els Llombards 3.133,25 4.734,71 910,46 0,00 0,00 1.447,75 -1,49 0,00 1.636,40
Esporles 16.991,63 15.036,14 4.072,72 0,00 0,00 9.599,41 21.556,45 0,00 5.585,00
Estellencs 7.132,78 2.794,84 1.270,72 181,95 0,00 181,95 4.181,95 3.747,23 0,00
Felanitx 6.655,77 18.777,81 3.569,36 1.443,49 0,00 69.588,76 65.627,62 83.079,68 3.959,60
Fornalutx 12.805,18 5.238,44 968,52 0,00 0,00 13.753,30 10.257,58 0,00 184,92
Galilea 8.057,68 4.800,23 1.468,82 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 58,20
Inca- Crist Rei 12.836,36 28.733,11 2.741,46 0,00 0,00 6.767,93 0,00 0,00 530,00
Inca- Sant Domingo 15.517,80 22.013,78 3.357,95 0,00 0,00 2.860,01 0,00 0,00 1.188,63
Inca- Sta. Maria la Major 80.481,36 134.341,14 16.808,99 0,00 4.202,23 492.421,79 252.514,13 0,00 4.371,22
L’Horta 3.554,58 2.839,93 981,48 0,00 0,00 93,00 168,93 0,00 355,29
Lloret de Vistalegre 8.105,45 7.983,21 2.139,42 0,00 0,00 1.131,07 1.135,05 0,00 510,00
Lloseta 14.889,10 27.154,93 3.605,37 0,00 0,00 8.638,35 4.347,27 20.142,72 1.613,46
Llubí 3.096,15 9.975,05 1.106,18 0,00 0,00 10.115,41 6.356,51 10.000,00 349,28
Llucmajor 19.946,92 27.949,09 5.194,70 0,00 0,00 6.463,01 4.452,78 0,00 1.601,17
S’Estanyol 2.835,34 2.250,95 272,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 172,96
Magaluf 8.577,43 11.200,72 1.754,97 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 130,00
Manacor- Crist Rei 9.322,05 8.768,75 2.162,13 0,00 0,00 912,00 0,00 0,00 5.005,00
Manacor- Ntra Sra dels Dolors 106.447,74 107.723,44 18.950,51 0,00 4.737,61 17.219,82 97.602,62 0,00 9.415,00
Manacor- Sant Pau 17.027,02 16.680,65 2.023,27 0,00 0,00 500,00 0,00 0,00 165,00
Mancor de la Vall 11.107,29 8.952,49 1.367,32 1.934,71 0,00 4.395,29 3.222,61 69.579,73 40,00
Maria de la Salut 6.088,86 5.464,44 1.687,20 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 225,00
Montuïri 12.232,28 11.050,66 712,27 427,30 0,00 6.753,11 2.101,37 15.367,36 641,50
Moscari 13.125,00 20.279,82 1.786,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 640,00

589
Muro 33.250,85 46.451,01 4.844,88 0,00 0,00 20.066,35 4.058,75 0,00 2.886,51
 CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
PARRÒQUIES FORANES

590
Entrades Sortides FOREC Rebut Aportació Entrades Sortides Caixa Diocesana Extraord.
Orient 8.945,79 3.541,83 1.224,41 4.924,91 0,00 5.572,03 8.572,03 175.751,37 0,00
Palmanova 21.869,40 20.606,81 4.641,92 0,00 0,00 0,00 3.117,35 0,00 700,50
Palmanyola 9.176,36 5.385,44 1.878,55 0,00 0,00 6.230,57 1.348,13 48.484,11 352,00
Peguera 28.469,65 42.537,75 4.923,79 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 807,71
Petra 16.871,52 16.822,94 3.735,88 2.031,34 0,00 24.902,68 6.605,61 73.050,44 2.872,72
Pina 4.479,74 20.676,69 384,53 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 959,93
Platja de Muro 12.022,95 10.852,49 3.622,79 0,00 0,00 0,00 27,84 0,00 140,00
Pollença 33.140,79 78.017,28 9.068,50 0,00 0,00 100.399,80 105.500,92 0,00 1.490,03
Porreres 37.275,48 51.373,89 9.978,80 0,00 766,35 216.031,22 72.222,06 0,00 2.673,00
Port d’Alcúdia 18.076,64 30.635,18 5.232,66 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1.385,00
Port d’Andratx 14.656,62 13.070,36 4.173,41 0,00 0,00 1.422,40 12.692,56 0,00 1.070,00
Port de Pollença 17.908,46 22.496,84 3.062,90 0,00 0,00 11.639,26 15.995,20 0,00 952,46
Port de Sóller 6.115,05 10.222,08 2.310,28 0,00 0,00 12.815,03 16.286,51 0,00 965,56
Portals Nous 59.784,82 96.812,12 7.908,28 0,00 814,17 432.366,97 61.837,37 0,00 1.519,39
Portocolom (Felanitx) 8.712,53 8.023,90 1.668,60 0,00 0,00 -2.990,65 7.308,21 0,00 467,95
Porto Cristo (Manacor) 17.399,04 15.794,47 3.504,63 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 972,68
Puigpunyent 5.619,20 20.609,75 1.881,43 0,00 0,00 6.000,00 2.080,51 4.000,00 229,00
Randa 2.761,37 2.705,69 706,97 158,03 0,00 158,03 1.347,03 5.666,77 0,00
Sa Pobla 26.524,12 33.227,42 6.365,79 0,00 0,00 12.601,00 4.000,00 0,00 3.195,00
Sant Agustí 8.927,63 20.899,55 2.028,42 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5.576,52
Sant Joan 12.158,79 15.387,52 3.324,13 0,00 0,00 1.260,00 1.260,00 0,00 2.450,42
Sant Llorenç des Cardessar 13.623,18 24.397,60 3.311,58 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 664,24
Santa Eugènia 4.992,64 5.193,62 989,64 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1.556,00
Santa Margalida 13.567,92 20.716,10 3.374,13 5.629,07 0,00 26.662,50 5.629,07 202.444,15 1.385,65
Santa Maria del Camí 28.336,51 28.251,64 5.441,60 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2.790,60
Santa Ponça 15.563,18 6.947,55 3.371,33 0,00 0,00 0,00 2.632,36 2.514,05 1.666,40
Santanyí 19.461,45 40.867,80 4.385,41 726,41 0,00 13.727,23 20.209,59 26.124,79 3.233,72
S’Arracó 14.347,51 7.998,77 1.625,35 0,00 0,00 241,24 0,00 0,00 275,00
 CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
PARRÒQUIES FORANES Caixa Diocesana
Entrades Sortides FOREC Rebut Aportació Entrades Sortides Extraord.
Selva 13.006,29 16.356,06 1.949,75 2.780,56 0,00 11.662,67 10.882,94 100.000,00 958,50
Sencelles 19.441,03 11.112,72 3.262,75 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1.577,07
Ses Salines 3.410,10 5.853,91 811,59 0,00 0,00 8.409,46 5.441,38 0,00 2.305,50
S’Esgleieta 2.822,00 13.959,62 360,56 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
S’Horta (Felanitx) 17.111,78 20.991,18 2.460,14 0,00 0,00 5.000,00 0,00 0,00 1.579,96
S’Illot 5.429,90 9.342,75 1.731,06 2.347,17 0,00 2.347,17 2.347,17 84.413,60 0,00
Sineu 4.761,98 29.103,48 3.498,96 3.294,56 0,00 18.167,95 10.401,56 118.485,59 421,76
Sóller 119.192,67 103.755,93 11.416,60 0,00 816,42 174.468,27 110.159,46 0,00 2.150,72
Son Carrió 5.818,00 4.241,48 1.150,25 0,00 0,00 207,73 0,00 0,00 1.576,00
Son Ferrer (Calvià) 9.901,78 13.531,92 2.215,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 309,16
Son Macià 1.338,00 1.477,74 397,35 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 371,00
Son Serra de Marina 1.332,55 1.365,94 209,25 6.791,15 0,00 6.791,15 6.791,15 244.237,01 220,00
Son Servera 22.075,12 14.877,97 5.317,27 0,00 0,00 38,54 0,00 0,00 756,11
Valldemossa 29.062,96 35.526,67 5.434,61 6.089,26 0,00 7.922,76 6.121,26 218.994,20 1.414,96
Vilafranca de Bonany 6.849,68 5.380,72 1.314,84 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1.064,27

591
 CAIXA PARROQUIAL Aportació Administració Diocesana COMPTES ESPECIALS Deutes Col·lectes
ESGLÉSIES I QUASIPARRÒQUIES
Caixa Diocesana

592
Entrades Sortides FOREC Rebut Aportació Entrades Sortides Extraird.

L’Anunciació - La Sang 64.633,45 83.361,70 16.461,55 0,00 4.115,42 0,00 -278,02 0,00 3.155,00
La Bonanova 14.842,00 9.678,93 1.919,84 0,00 0,00 3.485,00 0,00 0,00 7.380,00
Santuari Bonany (Petra) 29.437,71 38.671,90 4.268,42 0,00 0,00 1.219,00 -53,31 0,00 0,00
Biniaraix 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Es Carritxó - Felanitx 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Verge Galatzó - Calvià 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Ruberts 627,00 846,94 130,19 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Son Mesquida - Felanitx 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Sa Coma 6.350,12 5.157,47 1.448,95 10.408,43 0,00 10.408,43 10.408,43 374.328,90 0,00

Total 3.129.035,84 3.656.741,19 596.023,44 151.570,97 36.141,00 2.652.663,22 1.720.710,26 6.227.493,33 290.086,08
 CÀRITAS
INGRESSOS 2020

Subscriptors, donants, llegats 1.221.741,79 €

Campanyes parròquies, entitats religioses 851.368,78 €
Entitats privades 442.426,11 €
Vendes productes i serveis realitzats 158.955,58 €
Altres (extraordinaris) 82.303,38 €
Fons Europeu 160.735,74 €
Estat 21.554,40 €
Govern Balear 1.874.571,17 €
IMAS (Consell de Mallorca) 319.836,28 €
Ajuntaments 309.347,82 €

TOTAL 5.442.841,05 €

DESPESES 2020

Acció base 3.718.454,15 €

Ocupació i economia social 894.511,01 €
Cooperació internacional 64.159,20 €
Serveis transversals 538.219,82 €

TOTAL 5.215.344,18 €

Inversions 39.922,07 €

593
 AJUDES DIRECTES I BEQUES 2020

AJUDES DIRECTES A PERSONES I FAMÍLIES

Prestacions econòmiques COVID19 de la Conselleria 1.423.554,94 € 58,65%

d’afers Socials
Ajuda per habitatge 447.071,06 € 18,42%
Ajuda per necessitats bàsiques 396.556,84 € 16,34%
Ajuda per educació 6.070,97 € 0,25%
Ajuda per transport 8.553,97 € 0,35%
Ajuda per salut 7.601,74 € 0,31%
Ajudes diverses 3.382,15 € 0,14%
Ajudes material formació 9.186,10 € 0,38%
Ajudes altres entitats 11.418,68 € 0,47%

2.313.396,45 € 95,32%

BEQUES DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ

Beques Tallers Inserció 72.072,00 € 2,97%

Beques Cursos 9.767,64 € 0,40%
Beques Procés i diverses 31.784,40 € 1,31%
113.624,04 € 4,68%

TOTAL AJUDES I BEQUES 2.427.020,49 € 100,00%

AJUDES ACCIÓ BASE i projecte HABITATGE

Necesitats Bàsiques diverses 163.377,26 € 1381 26%

Habitatge diversos 447.071,06 € 2049 70%
Salut diverses 7.601,74 € 128 1%
Educació diversa 5.890,97 € 52 1%
Transport 7.722,72 € 119 1%
Diverses, documents, multes, taxes 3.382,15 € 31 1%
635.045,90 € 3.760 100%
Prestacions econòmiques COVID19
de la Conselleria d’afers Socials 1.423.554,94 € 2555

2.058.600,84 € 6315

Ajudes necesitats bàsiques CDA 244.598,26 €

594
 EINES X INSERCIÓ 2020

DESPESES
Despeses de personal 353.943,71 €
Despeses de manteniment 193.179,04 €
TOTAL EINES X INSERCIÓ EI 547.122,75 €
INGRESSOS
Vendes i prestacions de serveis 357.777,22 €
Subvencions 124.769,71 €
Altres ingressos 585,28 €
TOTAL EINES X INSERCIÓ EI 483.132,21 €

595
 Documents de la Santa Seu
Sant Pare

MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO

PARA LA XXXVI JORNADA MUNDIAL DE LA
JUVENTUD
21 de noviembre de 2021

“¡Levántate! Te hago testigo de las cosas que has visto”

(cf. Hch 26,16)

Queridos jóvenes:

Una vez más quisiera tomarlos de la mano para conti-

nuar juntos la peregrinación espiritual que nos conduce
hacia la Jornada Mundial de la Juventud de Lisboa en
el 2023.

El año pasado, un poco antes de que se propagara la

pandemia, firmé el mensaje con el lema “Joven, a ti te
digo, ¡levántate!” (cf. Lc 7,14). En su providencia, el Se-
ñor ya nos quería preparar para la durísima prueba que
estábamos a punto de vivir.

En el mundo entero se tuvo que afrontar el sufrimiento

causado por la pérdida de tantas personas queridas y por
el aislamiento social. También a ustedes, jóvenes —que
por naturaleza se proyectan hacia el exterior—, la emer-
gencia sanitaria les impidió salir para ir a la escuela, a
la universidad, al trabajo, para reunirse. Se encontraron
en situaciones difíciles, que no estaban acostumbrados
a gestionar. Quienes estaban menos preparados y pri-
vados de apoyo se sintieron desorientados. En muchos
casos surgieron problemas familiares, así como desocu-
pación, depresión, soledad y dependencias. Sin hablar
596
del estrés acumulado, de las tensiones y explosiones de
rabia, y del aumento de la violencia.

Pero gracias a Dios este no es el único lado de la me-

dalla. Si la prueba nos mostró nuestras fragilidades,
también hizo que aparecieran nuestras virtudes, como
la predisposición a la solidaridad. En cada rincón del
mundo vimos muchas personas, entre ellas numerosos
jóvenes, luchar por la vida, sembrar esperanza, defender
la libertad y la justicia, ser artífices de paz y constructo-
res de puentes.

Cuando un joven cae, en cierto sentido cae la humani-

dad. Pero también es verdad que cuando un joven se
levanta, es como si se levantara el mundo entero. Queri-
dos jóvenes, ¡qué gran potencialidad hay en sus manos!
¡Qué fuerza tienen en sus corazones!

Por eso hoy, una vez más, Dios le dice a cada uno de
ustedes: “¡Levántate!”. Espero de todo corazón que este
mensaje nos ayude a prepararnos para tiempos nuevos,
para una nueva página en la historia de la humanidad.
Pero, queridos jóvenes, no es posible recomenzar sin us-
tedes.
Para volver a levantarse, el mundo necesita la fuerza,
el entusiasmo y la pasión que tienen ustedes. En este
sentido, quisiera que meditemos juntos el pasaje de los
Hechos de los Apóstoles en el que Jesús le dice a Pablo:
“¡Levántate! Te hago testigo de las cosas que has visto”
(cf. Hch 26,16).

Pablo testigo ante el rey

El versículo que inspira el lema de la Jornada Mundial

de la Juventud 2021 está tomado del testimonio de Pablo

597
ante el rey Agripa, mientras se encontraba detenido en
la cárcel. Él, que un tiempo fue enemigo y perseguidor
de los cristianos, ahora es juzgado por su fe en Cristo.
Habían pasado unos veinticinco años cuando el Apóstol
narra su historia y el episodio fundamental de su en-
cuentro con Cristo.

Pablo confiesa que anteriormente había perseguido a los

cristianos hasta que un día, cuando iba a Damasco para
arrestar a algunos de ellos, una luz “más brillante que el
sol” lo envolvió a él y a sus compañeros de viaje (cf. Hch
26,13), pero solamente él oyó “una voz”. Jesús le dirigió
la palabra y lo llamó por su nombre.

“¡Saulo, Saulo!”

Profundicemos juntos este hecho. Llamando a Saulo por

su nombre, el Señor le hizo comprender que lo conocía
personalmente. Es como si le dijera: “Sé quién eres, sé lo
que estás tramando, pero a pesar de todo me dirijo justo
a ti”. Lo llamó dos veces, como signo de una vocación es-
pecial y muy importante, como había hecho con Moisés
(cf. Ex 3,4) y con Samuel (cf. 1 S 3,10). Cayendo al suelo,
Saulo comprendió que era testigo de una manifestación
divina, de una revelación poderosa, que lo sacudió, pero
no lo aplastó, al contrario, lo interpeló personalmente.

En efecto, sólo un encuentro personal —no anónimo—

con Cristo cambia la vida. Jesús muestra que conoce
bien a Saulo, que “conoce su interior”. Aun cuando Sau-
lo es un perseguidor, aun cuando en su corazón siente
odio hacia los cristianos, Jesús sabe que esto se debe
a la ignorancia y quiere demostrar su misericordia en
él. Será justamente esta gracia, este amor inmerecido e
incondicional, la luz que transformará radicalmente la

598
vida de Saulo.
“¿Quién eres, Señor?”

Ante esa presencia misteriosa que lo llama por su nom-

bre, Saulo pregunta: «¿Quién eres, Señor?» (Hch 26,15).
Esta pregunta es sumamente importante, y todos en la
vida, antes o después, nos la tenemos que hacer. No bas-
ta haber escuchado hablar de Cristo a otros, es nece-
sario hablar con Él personalmente. Esto, básicamente,
es rezar. Es hablar a Jesús directamente, aunque ten-
gamos el corazón todavía desordenado, la mente llena
de dudas o incluso de desprecio hacia Cristo y los cris-
tianos. Me gustaría que cada joven, desde lo profundo
de su corazón, llegara a hacerse esta pregunta: “¿Quién
eres, Señor?”.

No podemos dar por descontado que todos conocen a Je-

sús, aun en la era de internet. La pregunta que muchas
personas dirigen a Jesús y a la Iglesia es justamente
esta: “¿Quién eres?”. En todo el relato de la vocación de
san Pablo esta es la única vez en la que él habla. Y a su
pregunta, el Señor responde sin demora: «Yo soy Jesús,
al que tú persigues» (ibíd.).

“Yo soy Jesús, al que tú persigues”

Por medio de esta respuesta, el Señor Jesús revela a

Saulo un gran misterio: que Él se identifica con la Igle-
sia, con los cristianos. Hasta ahora, Saulo no había visto
de Cristo más que a los fieles que había encerrado en la
cárcel (cf. Hch 26,10), cuya condena a muerte él mismo
había aprobado (ibíd.). Y había visto cómo los cristia-
nos respondían al mal con el bien, al odio con el amor,
aceptando las injusticias, la violencia, las calumnias y
las persecuciones sufridas por el nombre de Cristo. Por

599
eso, si se mira bien, Saulo de algún modo —sin saber-
lo— había encontrado a Cristo, ¡lo había encontrado en
los cristianos!

Cuántas veces hemos oído decir: “Jesús sí, la Iglesia no”,

como si uno pudiera ser una alternativa a la otra. No se
puede conocer a Jesús si no se conoce a la Iglesia. No
se puede conocer a Jesús si no por medio de los herma-
nos y las hermanas de su comunidad. No nos podemos
llamar plenamente cristianos si no vivimos la dimensión
eclesial de la fe.

“Te lastimas dando golpes contra el aguijón”

Estas son las palabras que el Señor dirigió a Saulo des-

pués de que cayera al suelo. Parece como si le estuviese
hablando de modo misterioso desde largo tiempo, tra-
tando de atraerlo hacía sí, y Saulo se estuviera resistien-
do. Este mismo dulce “reproche”, nuestro Señor lo dirige
a cada joven que se aleja: “¿Hasta cuándo huirás de mí?
¿Por qué no escuchas que te estoy llamando? Estoy es-
perando tu regreso”. Como el profeta Jeremías, nosotros
a veces decimos: «No volveré a recordarlo» (Jr 20,9). Pero
en el corazón de cada uno hay como un fuego ardiente,
aunque nos esforcemos por contenerlo no lo consegui-
mos, porque es más fuerte que nosotros mismos.

El Señor eligió a alguien que incluso lo había perseguido,

que había sido completamente hostil a Él y a los suyos.
Pero no existe una persona que para Dios sea irrecupe-
rable. Por medio del encuentro personal con Él siempre
es posible volver a empezar. Ningún joven está fuera del
alcance de la gracia y de la misericordia de Dios. De nin-
guno se puede decir: está demasiado lejos, es demasiado
tarde. ¡Cuántos jóvenes tienen la pasión de oponerse e

600
ir contracorriente, pero llevan escondida en el corazón
la necesidad de comprometerse, de amar con todas sus
fuerzas, de identificarse con una misión! Jesús, en el
joven Saulo, ve exactamente esto.

Reconocer la propia ceguera

Podemos imaginar que, antes del encuentro con Cristo,

Saulo estaba en cierto sentido “lleno de sí”, se conside-
raba “grande” por su integridad moral, por su celo, por
sus orígenes y por su cultura. Ciertamente estaba con-
vencido de que hacía lo correcto. Pero, cuando el Señor
se le reveló, “aterrizó” y se encontró ciego. De repente
descubrió que era incapaz de ver, no sólo físicamente
sino también espiritualmente. Sus certezas vacilaron.
En su interior advirtió que aquello que lo había animado
con tanta pasión —el celo por eliminar a los cristianos—
había sido una completa equivocación. Se dio cuenta de
que no era el poseedor absoluto de la verdad, más aún,
que estaba lejos de serlo. Y, junto a sus certezas, cayó
también su “grandeza”. De repente se supo perdido, frá-
gil, “pequeño”.

Esta humildad —conciencia del propio límite— es fun-

damental. A quien piensa que lo sabe todo de sí, de los
otros e incluso de las verdades religiosas, le costará en-
contrar a Cristo. Saulo, volviéndose ciego, perdió sus
puntos de referencia. Al quedarse solo en la oscuridad
las únicas cosas claras para él fueron la luz que vio y la
voz que sintió. Qué paradoja: justo cuando uno reconoce
que está ciego es cuando comienza a ver.

Después de la revelación en el camino de Damasco, Sau-

lo preferirá ser llamado Pablo, que significa “pequeño”.
No se trata de un “nombre de usuario” o de un “nombre

601
artístico” —tan en boga hoy incluso entre la gente co-
mún—, fue el encuentro con Cristo el que lo hizo sen-
tirse realmente así, derribando el muro que le impedía
conocerse de verdad. Él mismo afirmó de sí:
«Porque yo soy el más insignificante de los apóstoles, in-
cluso indigno de llamarme apóstol por haber perseguido
a la Iglesia de Dios» (1 Co 15,9).

A santa Teresa de Lisieux, como a otros santos, le gus-

taba repetir que la humildad es la verdad. Hoy en día
muchas “historias” sazonan nuestras jornadas, espe-
cialmente en las redes sociales, a menudo construidas
artísticamente con mucha producción, con videocáma-
ras y escenarios diferentes. Se buscan cada vez más los
focos del primer plano, sabiamente orientados, para po-
der mostrar a los “amigos” y “seguidores” una imagen
de sí que a veces no refleja la propia verdad. Cristo, luz
meridiana, viene a iluminarnos y a restituirnos nuestra
autenticidad, liberándonos de cualquier máscara. Nos
muestra con nitidez lo que somos, porque nos ama tal
como somos.

Cambiar de perspectiva

La conversión de Pablo no fue un volver para atrás, sino

abrirse a una perspectiva totalmente nueva. En efecto,
él continuó el camino hacia Damasco, pero ya no era
el mismo de antes, era una persona distinta (cf. Hch
22,10). En la vida ordinaria es posible convertirse y re-
novarse haciendo las cosas que solemos hacer, pero con
el corazón transformado y con motivaciones diferentes.
En este caso, Jesús le pidió a Pablo expresamente que
siguiera hasta Damasco, hacia donde se dirigía. Pablo
obedeció, pero ahora la finalidad y la perspectiva de su
viaje habían cambiado radicalmente. De ahora en ade-

602
lante verá la realidad con ojos nuevos. Antes eran los
ojos del perseguidor justiciero, desde ahora serán los del
discípulo testigo. En Damasco, Ananías lo bautizó y lo
introdujo en la comunidad cristiana. En el silencio y en
la oración, Pablo profundizará la propia experiencia y la
nueva identidad que le dio el Señor Jesús.
No dispersar la fuerza y la pasión de los jóvenes
La actitud de Pablo antes del encuentro con Jesús re-
sucitado no nos resulta extraña. ¡Cuánta fuerza y cuán-
ta pasión habitan también en los corazones de ustedes,
queridos jóvenes! Pero si la oscuridad que los rodea y la
que está dentro de ustedes les impide ver correctamen-
te, corren el riesgo de perderse en batallas sin sentido,
hasta volverse violentos. Y lamentablemente las prime-
ras víctimas serán ustedes mismos y aquellos que están
más cerca de ustedes. Existe también el peligro de lu-
char por causas que en el origen defienden valores jus-
tos pero que, llevadas al extremo, se vuelven ideologías
destructivas. ¡Cuántos jóvenes hoy, tal vez empujados
por las propias convicciones políticas o religiosas, ter-
minan por convertirse en instrumentos de violencia y
destrucción en la vida de muchos! Algunos, nativos di-
gitales, encuentran en el ámbito virtual y en las redes
sociales el nuevo campo de batalla, utilizando sin escrú-
pulos el arma de las noticias falsas para esparcir veneno
y destruir a sus adversarios.

Cuando el Señor irrumpió en la vida de Pablo, no anu-

ló su personalidad, no borró su celo y su pasión, sino
que hizo fructificar sus talentos para hacer de él el gran
evangelizador hasta los confines de la tierra.
Apóstol de las gentes
Posteriormente, Pablo será conocido como “el apóstol de
las gentes”. ¡Él, que había sido un escrupuloso fariseo
603
observante de la Ley! He aquí otra paradoja: el Señor
depositó su confianza justamente en aquel que lo perse-
guía. Como Pablo, cada uno de nosotros puede sentir en
lo profundo de su corazón esta voz que le dice: “Me fío
de ti. Conozco tu historia y la tomo en mis manos, junto
contigo. Aunque a menudo hayas estado en mi contra,
te elijo y te hago mi testigo”. La lógica divina puede hacer
del peor perseguidor un gran testigo.

El discípulo de Cristo está llamado a ser «luz del mundo»

(Mt 5,14). Pablo debe dar testimonio de lo que ha visto,
pero ahora está ciego. ¡Estamos de nuevo ante una pa-
radoja! Pero es justamente a través de esta experiencia
personal que Pablo podrá identificarse con aquellos a los
que el Señor lo envía. En efecto, es constituido testigo
«para abrirles los ojos y que se conviertan de las tinieblas
a la luz» (Hch 26,18).

“¡Levántate y da testimonio!”

Al abrazar la vida nueva que nos fue dada en el bautis-

mo, recibimos también una misión del Señor: “¡Serás mi
testigo!”. Es una misión a la que dedicarse, que lleva a
cambiar la vida.

Hoy la invitación de Cristo a Pablo se dirige a cada una

y cada uno de vosotros, jóvenes:

¡Levántate! No puedes quedarte tirado en el suelo sin-

tiendo pena de ti mismo, ¡hay una misión que te espera!
También tú puedes ser testigo de las obras que Jesús ha
comenzado a realizar en ti. Por eso, en nombre de Cristo,
te digo:

Levántate y testimonia tu experiencia de ciego que ha en-

604
contrado la luz, que ha visto el bien y la belleza de Dios
en sí mismo, en los otros y en la comunión de la Iglesia
que vence toda soledad.

Levántate y testimonia el amor y el respeto que es posi-

ble instaurar en las relaciones humanas, en la vida fa-
miliar, en el diálogo entre padres e hijos, entre jóvenes y
ancianos.

Levántate y defiende la justicia social, la verdad, la hon-

radez y los derechos humanos; a los perseguidos, a los
pobres y los vulnerables, a los que no tienen voz en la
sociedad y a los inmigrantes.

Levántate y testimonia la nueva mirada que te hace ver

la creación con ojos maravillados, que te hace reconocer
la tierra como nuestra casa común y que te da el valor de
defender la ecología integral.

Levántate y testimonia que las existencias fracasadas

pueden ser reconstruidas, que las personas que ya han
muerto en el espíritu pueden resurgir, que las personas
esclavas pueden volverse libres, que los corazones opri-
midos por la tristeza pueden volver a encontrar la espe-
ranza.

¡Levántate y testimonia con alegría que Cristo vive!

Difunde su mensaje de amor y salvación entre tus coetá-
neos, en la escuela, en la universidad, en el trabajo, en el
mundo digital, en todas partes.

El Señor, la Iglesia, el Papa confían en ustedes y los cons-

tituyen testigos para tantos otros jóvenes que encuen-
tran en los “caminos de Damasco” de nuestro tiempo. No
se olviden: «Si uno de verdad ha hecho una experiencia

605
del amor de Dios que lo salva, no necesita mucho tiempo
de preparación para salir a anunciarlo, no puede esperar
que le den muchos cursos o largas instrucciones. Todo
cristiano es misionero en la medida en que se ha encon-
trado con el amor de Dios en Cristo Jesús» (Exhort. ap.
Evangelii gaudium, 120).
¡Levántense y celebren la JMJ en las Iglesias particula-
res!
Renuevo a todos ustedes, jóvenes del mundo, la invita-
ción a formar parte de esta peregrinación espiritual que
nos llevará a celebrar la Jornada Mundial de la Juventud
en Lisboa en 2023. El próximo encuentro, no obstante,
será en vuestras Iglesias particulares, en las diversas
diócesis y eparquías del mundo donde, en la solemnidad
de Cristo Rey, se celebrará la Jornada Mundial de la Ju-
ventud 2021 a nivel local.

Espero que todos nosotros podamos vivir estas etapas

como verdaderos peregrinos y no como “turistas de la
fe”. Abrámonos a las sorpresas de Dios, que quiere ha-
cer resplandecer su luz en nuestro camino. Abrámonos
a escuchar su voz, también por medio de nuestros her-
manos y hermanas en la fe. De esta manera nos ayuda-
remos unos a otros a levantarnos juntos, y en este difícil
momento histórico seremos profetas de tiempos nuevos,
llenos de esperanza. Que la Bienaventurada Virgen Ma-
ría interceda por nosotros.

Roma, San Juan de Letrán, 14 de septiembre de 2021,

Fiesta de la Exaltación de la Santa Cruz

Francisco

Copyright © Dicastero per la Comunicazione

- Libreria Editrice Vaticana
606
 DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO
A LA ASAMBLEA PLENARIA DE LA PONTIFICIA
ACADEMIA PARA LA VIDA

Sala Clementina
Lunes, 27 de septiembre de 2021

Queridas hermanas y hermanos:

Me es grato poder encontrarme con vosotros con motivo

de vuestra Asamblea General y agradezco al arzobispo
Paglia sus palabras. También quiero saludar a los nu-
merosos académicos conectados.

El tema que habéis elegido para estos días de trabajo es

particularmente actual: la salud pública en el horizonte
de la globalización. En efecto, la crisis pandémica ha he-
cho resonar con más fuerza “el clamor de la tierra como
el clamor de los pobres” (Enc. Laudato si’, 49). No pode-
mos hacer oídos sordos a este doble clamor, debemos
escucharlo bien. Y eso es lo que os proponéis hacer.

El examen de las numerosas y graves cuestiones que

han surgido en los dos últimos años no es una tarea
fácil. Por un lado, estamos agotados por la pandemia
de Covid-19 y la inflación de argumentos suscitados: ya
casi no queremos oír hablar de ello y tenemos prisa por
pasar a otros temas. Pero, por otro lado, es imprescindi-
ble reflexionar con calma para examinar en profundidad
lo que ha ocurrido y ver el camino hacia un futuro mejor
para todos. En verdad, «peor que esta crisis, es solamen-
te el drama de desaprovecharla» (Homilía de Pentecos-
tés, 31 de mayo de 2020). Y sabemos que de una crisis
no salimos iguales: o salimos mejores, o salimos peores.
Pero no iguales. La decisión está en nuestras manos. Y,
607
repito, peor que esta crisis es sólo el drama de desapro-
vecharla. Os animo en este esfuerzo; y me parece sabia y
oportuna la dinámica de discernimiento según la cual se
desarrolla vuestro encuentro: en primer lugar, escuchar
atentamente la situación, para poder favorecer una ver-
dadera conversión y llegar a decisiones concretas para
salir mejores de la crisis.

La reflexión que estáis llevando a cabo en los últimos

años sobre la bioética global se está revelando muy va-
liosa. Os animé en esta perspectiva con la carta Huma-
na communitas, con motivo del 25 aniversario de vues-
tra Academia. En efecto, el horizonte de la salud pública
permite enfocar aspectos importantes para la conviven-
cia de la familia humana y para el fortalecimiento de un
tejido de amistad social. Son temas centrales de la encí-
clica Fratelli tutti (véase el capítulo 6).

La crisis pandémica ha puesto de manifiesto qué profun-

da es la interdependencia tanto entre nosotros como en-
tre la familia humana y la casa común (cf. Enc. Laudato
si’, 86; 164). Nuestras sociedades, especialmente en Oc-
cidente, han tendido a olvidar esta interconexión. Y las
amargas consecuencias están ante nuestros ojos. Por lo
tanto, es urgente invertir esta tendencia perjudicial en
este cambio de época, y es posible hacerlo mediante la
sinergia entre diferentes disciplinas: biología e higiene,
medicina y epidemiología, pero también economía y so-
ciología, antropología y ecología. El objetivo no es sólo
comprender los fenómenos, sino también identificar los
criterios tecnológicos, políticos y éticos de actuación en
relación con los sistemas sanitarios, la familia, el trabajo
y el medioambiente.

Este enfoque es especialmente importante en el ámbito

608
de la salud, porque la salud y la enfermedad están de-
terminadas no sólo por los procesos de la naturaleza,
sino también por la vida social. Además, no basta con
que un problema sea grave para que salte a las primeras
páginas y se le preste así atención: hay tantos proble-
mas muy graves que se ignoran por falta de un esfuerzo
adecuado. Pensemos en el impacto devastador de cier-
tas enfermedades como la malaria y la tuberculosis: la
precariedad de las condiciones higiénicas y sanitarias
causa cada año en el mundo millones de muertes evita-
bles. Si comparamos esta situación con la preocupación
causada por la pandemia de Covid-19, vemos que la per-
cepción de la gravedad del problema y la correspondien-
te movilización de energía y recursos es muy diferente.

Por supuesto, hacemos bien en tomar todas las medi-

das para contener y superar el Covid-19 a nivel mundial,
pero esta coyuntura histórica en la que nuestra salud se
ve amenazada de cerca debería hacernos conscientes de
lo que significa ser vulnerable y vivir en la precariedad
a diario. Así podríamos también responsabilizarnos de
las graves condiciones en las que viven otras personas
y por las que hasta ahora nos hemos interesado poco o
nada. Aprenderíamos a no proyectar nuestras priorida-
des sobre poblaciones que viven en otros continentes,
donde otras necesidades son más urgentes; donde, por
ejemplo, no sólo faltan las vacunas, sino también el agua
potable y el pan de cada día. No se sabe si reír o llorar,
a veces llorar, cuando escuchamos a los gobernantes o
a los líderes comunitarios aconsejar a los habitantes de
las chabolas que se higienicen varias veces al día con
agua y jabón... Pero, vaya, tú nunca has estado en una
chabola: allí no hay agua, no conocen el jabón. “¡No, no
salgáis de casa!”: pero allí la casa es

609
todo el barrio, porque viven... Por favor, cuidemos es-
tas realidades, también cuando reflexionamos sobre la
salud. Sea pues bienvenido el compromiso de una dis-
tribución justa y universal de las vacunas —que es muy
importante— pero teniendo en cuenta el ámbito más
amplio en el que se requieren los mismos criterios de
justicia para las necesidades de salud y de promoción
de la vida.

Considerar la salud en sus múltiples dimensiones y a

nivel global ayuda a comprender y asumir responsable-
mente la interconexión de los fenómenos. Y así se obser-
va mejor cómo también las condiciones de vida, que son
el resultado de políticas, sociales y medioambientales,
tienen un impacto en la salud de los seres humanos. Si
examinamos la esperanza de vida —y de vida saluda-
ble— en diferentes países y en diferentes grupos socia-
les, descubrimos grandes desigualdades.

Dependen de variables como el nivel salarial, la titula-

ción educativa, el barrio de residencia incluso en la mis-
ma ciudad. Nosotros afirmamos que la vida y la salud
son valores igualmente fundamentales para todos, ba-
sados en la dignidad inalienable de la persona humana.
Pero si esta afirmación no va seguida de un compromiso
adecuado para superar las desigualdades, estamos acep-
tando de hecho la dolorosa realidad de que no todas las
vidas son iguales y la salud no está protegida para todos
de la misma manera. Y aquí quiero reiterar mi preocupa-
ción de que siempre haya un sistema de salud gratuito:
no lo pierdan los países que lo tienen, por ejemplo Italia
y otros, que tienen un buen sistema de salud gratuito,
no lo perdamos, porque de lo contrario significaría que
sólo tendrían derecho a los cuidados sanitarios los que
puedan pagarlos, los demás no. Y esto es un reto muy

610
grande. Esto ayuda a superar las desigualdades.

Por tanto, debemos apoyar las iniciativas internaciona-

les —pienso, por ejemplo, en las recientemente promo-
vidas por el G20— destinadas a crear una gobernanza
global para la salud de todos los habitantes del planeta,
es decir, un conjunto de normas claras y concertadas
a nivel internacional que respeten la dignidad humana.
De hecho, el riesgo de nuevas pandemias seguirá siendo
una amenaza también en el futuro.

La Pontificia Academia para la Vida también puede apor-

tar una valiosa contribución en este sentido, sintiéndose
compañera de camino de otras organizaciones interna-
cionales comprometidas con el mismo objetivo. En este
sentido, es importante participar en iniciativas conjun-
tas y, en vuestro caso, en el debate público. Esto re-
quiere naturalmente, que, sin “aguar” el contenido, tra-
temos de comunicarlo con un lenguaje adecuado y con
argumentos comprensibles en el contexto social actual,
para que la propuesta antropológica cristiana, inspirada
en la Revelación, pueda ayudar también a los hombres
y mujeres de hoy a redescubrir «como primario el de-
recho a la vida desde la concepción hasta su término
natural» [1]. También aquí me gustaría mencionar que
somos víctimas de una cultura del descarte. Monseñor
Paglia, en su presentación mencionó algo, pero ahí está
el descarte de los niños que no queremos recibir, con
esa ley del aborto que los envía al remitente y los mata
directamente. Y hoy en día esto se ha convertido en una
forma “normal”, un hábito que es muy feo, es realmente
un homicidio, y para entenderlo bien quizás nos ayude
hacernos una doble pregunta: ¿es justo eliminar, qui-
tar una vida humana para resolver un problema? ¿Es
justo contratar a un sicario para resolver un problema?

611
Esto es el aborto. Y luego, por otro lado, los mayores:
los mayores también son un poco “material de descar-
te”, porque no sirven para nada... Pero son sabiduría,
son las raíces de la sabiduría de nuestra civilización, y
esta civilización los descarta. Sí, incluso en muchos lu-
gares existe la ley de la eutanasia “encubierta”, como yo
la llamo: es la ley de “los medicamentos son caros, sólo
se da la mitad”, y esto significa acortar la vida de los an-
cianos. Con esto negamos la esperanza: la esperanza de
los niños que nos traen la vida que nos hacen salir ade-
lante, y la esperanza que está en las raíces que nos dan
los mayores. Descartamos ambos. Y luego, ese descarte
cotidiano, esa vida se descarta. Tengamos cuidado con
esta cultura del descarte: no es un problema de una ley
u otra, es un problema de descarte. Y en esa dirección
vosotros, los académicos, las universidades católicas e
incluso los hospitales católicos no podéis permitiros el
lujo de ir. Este es un camino que no podemos recorrer:
el camino del descarte. Por ello, debe verse como algo po-
sitivo el estudio que vuestra Academia ha elaborado en
estos últimos años sobre el tema de la repercusión de las
nuevas tecnologías en la vida humana y, específicamen-
te, sobre la algorética de forma tal que «la ciencia esté
verdaderamente al servicio del hombre y no el hombre al
servicio de la ciencia» [2].

En este sentido, animo a la labor de la recién creada

Fundación renAIssance para difundir y profundizar
Rome Call for AI Ethics, al que espero, sinceramente, se
adhieran muchos.

Por último, me gustaría daros las gracias por el com-

promiso y la contribución de la Academia al participar
activamente en la Comisión Covid del Vaticano, muchas
gracias. Es hermoso ver la cooperación que tiene lugar

612
dentro de la Curia Romana en la realización de un pro-
yecto compartido. Necesitamos desarrollar cada vez más
estos procesos realizados conjuntamente, en los que sé
que han participado muchos de vosotros, instando a una
mayor atención a los más vulnerables, como los ancia-
nos, los discapacitados y los jóvenes.

Con estos sentimientos de gratitud, encomiendo a la Vir-

gen María los trabajos de esta Asamblea y también todas
vuestras actividades como Academia para la defensa y
promoción de la vida.

Bendigo de todo corazón a cada uno de vosotros y a

vuestros seres queridos. Y os pido, por favor, que recéis
por mí porque lo necesito. Gracias.

[1] Discurso a los participantes en el encuentro de la

Asociación Ciencia y Vida, 30 de mayo de 2015.

[2] Ibid.

Boletín de la Oficina de Prensa de la Santa Sede, 27 de

septiembre de 2021.

Copyright © Dicastero per la Comunicazione

- Libreria Editrice Vaticana

613
 Informació Diocesana
Crònica de l’Església de Mallorca
Setembre 2021

01. Jornada Mundial de de Lluc ha acomiadat

Pregària per la Cura de la tres blauets que hi han
Creació, fruit de l’encíclicaacabat llurs estudis i ha
Laudato Si’. posat el vestit blau a 14
Al Palau, amb la nous blauets. El Sr. Bisbe
presència del Sr. Bisbe, ha presidit la celebració
hi ha hagut una ronda de eucarística, que ha acabat
premsa en l’avinentesa de amb el concert que ha
l’exposició que presenta el ofert l’escolania. S’ha
P. Sidival Fila OFM en tres volgut també commemorar
llocs de Ciutat: l’església l’estada de les peces
de Sant Antoniet, la casa escultòriques de l’artista
museu Can Marquès i la pollencí Joan Bennàssar
Galeria Baró. que fa mesos que omplen
el santuari, com també
02. Ha estat inaugurada, Selva i Inca. S’ha retut un
amb la presència del Sr. homenatge a dos històrics
Bisbe, l’exposició del P. membres de la comunitat
Sidival a l’església de sant educativa llucana: Joan
Antoniet. Comas i Pilar Ventura, que
fa més de 25 anys que hi
03. El Grup Amor treballen.
Conjugal s’ha reunit amb
el Sr. Bisbe, a l’ermita de 06. Ha començat el Tridu
Santa Llúcia (Mancor de la a la Mare de Déu de la
vall). Salut, a la parròquia de
sant Miquel, que enguany
04. Celebrant ja les festes predica Mn. Baltasar
de la Diada, el Santuari Morell i Fuster.

614
07. El Patronat dels
Col·legis Diocesans s’ha
reunit sota la presidència
del Sr. Bisbe.
08. Naixement de la
Benaurada Verge Maria.
La parròquia de Lloseta
enguany ha celebrat
aquesta festa amb un nou
esplendor, ja que s’han
incorporat a la comunitat
parroquial les Missioneres
del Santíssim Sagrament
i Maria Immaculada.
El Sr. Bisbe ha presidit
la celebració eucarística
i la Mare general, Sor
Mariam Macías Rodríguez,
ha fet la presentació
de la nova comunitat:
la Superiora Yolanda
Delgado, acompanyada
de Maria Amor Goldaráz i
Maria Teresa Delgado, que
residiran a l’antiga Rectoria
i treballaran pastoralment
a les vuit parròquies de la
Unitat de Pastoral.
La parròquia de
Banyalbufar, que té per
titular aquest misteri,
també ha celebrat la seva
festa i el diaca Mn. Miquel
Nadal ha compartit la
Paraula de Déu amb la
joiosa feligresia.
Santa Maria del
Camí també ha tingut
la seva festa, avui s’ha
recordat l’antic rector del
Convent Mn. Josep Capó
i Juan, que pels anys 60
va fer reviscolar aquestes
festes marianes. El grup
Mahuja, a Ca s’Apotecari,
ha fet lectura de diferents
textos del prevere sobre
poble, història i llengua.
Horabaixa el Sr.
Bisbe ha presidit la
celebració litúrgica de la
basílica de sant Miquel
(Palma), que joiosament
ha volgut celebrat el 90è
aniversari de la coronació
de la venerada imatge de la
Mare de Déu de la Salut.
La direcció del
Museu d’Art Sacre de
Mallorca ha realitzat una
visita guiada a la Seu
per donar a conèixer els
retaules barrocs que s’hi
guarden.
09. Son Sardina, que té
per titular la Immaculada
Concepció, també fa
festa en aquestes diades
615
marianes i n’ha feta a començat la celebració de
la gent gran del lloc, per les festes de Sant Juníper
això el Sr. Bisbe s’hi ha i avui l’antic Rector Mn.
fet present i ha compartit Pere Fiol i Tornila hi ha fet
l’Eucaristia amb aquella una conferència parlant
feligresia. de la bella utopia que els
Missioners posaren en
10. El programa de la COPE pràctica entre les persones
“El Mirall de l’església” que anaven cristianitzant.
que es transmet a les
13.30, ha comptat amb la 12. L’any 1974 començà
presència del Sr. Bisbe. la “pujada a Lluc a peu”
des de Palma. L’any
11. El santuari de la passat no es va poder fer
Bonanova també celebra per mor de la pandèmia,
la seva festa popular, però enguany uns tres mil
en la qual ha participat marxaires l’han tornada a
Mons. Sebastià, celebrant fer. El Sr. Francesc Bauçà,
l’Eucaristia, fent el pregó i President del “Grup Güell”,
donant el sus a les festes. ha fet entrega de 40.000 kg
Posteriorment ha visitat el d’aliments per a Càritas.
casal de Son Bono. Càritas Pollença també
Amb goig els ha fet entrega dels 5.800
valldemossins han pogut € que es recaptaren al
celebrar enguany, el “Carro concert que els Blauets
de la Beata”, encara que feren a Pollença dia 28
amb algunes restriccions. d’agost. Acabada la Missa,
“La Mare de Déu presidida pel Sr. Bisbe,
de Lluc a la parròquia de s’ha passat a la plaça
Sant Nicolau” és el títol dels Pelegrins, on Mons.
de l’exposició que aquesta Sebastià, la Presidenta
parròquia ciutadana ha del Consell, el P. Prior i
dedicat a la Regina de el president dels Antics
Mallorca. Blauets han descobert, en
La vila de Petra ha presència de la seva vídua,

616
un monòlit a Bartomeu
Barceló, “Tolo Güell”,
l’iniciador de la “pujada”.
S’ha aprofitat l’avinentesa
per fer l’Assemblea anual
dels Antics Blauets.
13. El Sr. Bisbe, que dia
11 ja havia celebrat la
santa Missa al Monestir
de les Tereses, avui hi ha
fet la Visita Canònica i
ha presidit el Capítol
d’eleccions. Ha resultat
reelegida priora la M.
Maria Betlem de la Trinitat
i Sant Josep Bennàssar Le-
Senne.
14. Els Missioners
dels Sagrats Cors han
començat aquesta setmana
amb una assemblea per a
la Delegació de Mallorca,
en la qual han elegit com
a Delegat el P. Petero
Nolasko Mbyaliyehe, el P.
Laurent Rutinduka com
a administrador i el P.
Olivier Lotele Mboba com a
secretari.
Aquesta setmana
Mn. Bartomeu Bennàssar
i Vicens ha començat a
enviar als amics el llibre
Els salms d’ahir per a
gent d’avui, estampat
als obradors de Lleonard
Muntaner dia 9 d’aquest
mes.
El Sr. Bisbe ha
presidit la reunió dels
Consells Episcopal i
d’Assessors.
15. El Sr. Bisbe ha celebrat
la Missa estacional al
Santuari de Lluc i després
ha pogut tenir una reunió
amb l’equip encarregat del
Santuari.
El Museu d’Art
Sacre ha fet una visita
guiada a la Seu mostrant
el procés de construcció de
la Seu i l’art gòtic que s’hi
conserva.
16. L’any 2023 se
celebrarà a Lisboa la
Jornada Mundial de la
Joventut, i tot preparant-
la, van visitant les esglésies
diocesanes d’Espanya
els símbols d’aquest
esdeveniment: la Creu
Pelegrina i la Icona de la
Mare de Déu “Salus Populi
Romani”. Avui, provinents
de Saragossa, han arribat
617
a Mallorca aquestes icones,
que tot el dia han estat
exposades a la veneració
dels fidels a la Seu. A les
19 hores hi ha hagut una
Vetlla de pregària presidida
pel bisbe de Mallorca,
acompanyat pel bisbe de
Menorca i l’Administrador
diocesà d’Eivissa.
17. Han sortit cap a Alacant
les Icones de la Jornada
Mundial de la Joventut.
La nostra UIB ha
fet la inauguració del curs
acadèmic 2021-2022, en
la qual ha participat Mons.
Sebastià.
18. Aquest dissabte ha
estat un dia de festa
ben assenyalada per
l’ordenació presbiteral
del diaca Mn. Marc Capó
i Mestre. L’ordenand,
acompanyat de familiars
i amics, ha sortit del
Seminari acompanyat pels
seus familiars, una colla
de xeremiers, els Cavallets
i els Cossiers de Palma fins
a la Seu. Allà el Sr. Bisbe
ha oficiat la cerimònia
religiosa acompanyat d’un
618
bon nombre de capellans.
Mn. Carles Seguí i Mn.
Nadal Bernat l’han ajudat a
revestir-se dels ornaments
sacerdotals.
19. La vila de Petra segueix
la celebració de la festa de
Sant Juníper Serra. El Sr.
Bisbe s’hi ha fet present,
ha presidit l’Eucaristia
mostrant el P. Serra com
el prevere que va viure
l’alegria de l’Evangeli,
cosa que l’empengué a
anar sempre endavant.
Enguany també s’ha retut
un homenatge al qui fins
ara ha estat el president
de la Comissió juniperiana
que fa anys hi ha al poble,
el Sr. Tummy Bestard.
Les vuit parròquies
de la Unitat Pastoral
de la Mare de Déu han
acomiadat el prevere Mn.
Baltasar Morell, que deixa
els càrrecs que tenia en
la Unitat per passar com
a Rector a les parròquies
d’Artà i rodalies.
La parròquia de
Santa Creu s’ha vestit de
joia per celebrar les Noces
d’Or sacerdotals del qui
en fou Rector de 2008 a Mateu. La parròquia de
2020, Mn. Josep Jaume Bunyola l’ha celebrada
i Canyelles. Sortosament amb alegria, car el té per
l’ha pogut acompanyar titular. El Sr. Bisbe hi ha
Mn. Pere Rosselló i Far, el presidit l’Eucaristia i ha
prevere que dia 26.09.1971 encoratjat els bunyolins a
era el rector de la parròquia tenir, com el tingué sant
de Consell, temple on Mons. Mateu, l’entusiasme per
Rafael Álvarez Lara uní el Jesús.
diaca al col·legi de preveres
d’aquesta Església. 22. El Museu d’Art Sacre
Mons. Taltavull s’ha ha organitzat una visita
fet present a la parròquia guiada per mostrar el
de Sant Pere d’Esporles Palau Episcopal.
per donar el sagrament
de la Confirmació a 9 23. Santa Tecla, titular de
joves d’aquella Unitat la parròquia de Biniamar.
Pastoral: Banyalbufar, Mn. Marc Capó i Mestre
Establiments, Esporles i s’ha estrenat com a
Estellencs. predicador en aquest bell
Aquest cap de racó de la nostra illa.
setmana han arribat, en El Sr. Bisbe ha
pasteres, 268 persones a celebrat amb goig els 49
les Balears. anys de la seva ordenació
sacerdotal. Ha presidit la
20. El P. Xavier Meloni SJ, Missa conventual de la Seu
a Son Bono, ha fet una i ha pujat a Lluc per donar
conferència: “La benedicció gràcies de tots aquests
i l’oportunitat d’una ferida anys de ministeri.
500 anys després”, en el
cinquè centenari de l’inici 24. Festa de la Mare de
del procés espiritual de Déu de la Mercè, ben
Sant Ignasi. celebrada a l’antic temple
ciutadà. Després de l’Ofici
21. Festa de l’Apòstol sant solemne hi ha hagut el res

619
del sant Rosari.
25. Mons. Taltavull ha
presidit la Missa conventual
del Santuari de Lluc.
Les Fraternitats
de l’Orde Franciscà
Secular han pujat al
santuari de la Mare de
Déu de Cura per començar
junts la celebració del VIII
centenari de l’Orde dels
terciaris franciscans. Fra
Mateu Sanclimens, caputxí
del Convent de Palma, ha
fet una conferència. Fra
Jaume Puigserver TOR,
assistent de l’OFS Balear,
ha presidit la santa Missa,
en la qual les diferents
fraternitats de l’illa han fet
llur pregària, que ha anat
acompanyada d’una llàntia
que resta cremant al peu
de l’altar. En el dinar hi ha
hagut la bulla pertinent i al
capvespre s’ha pogut fer el
comiat cantant la Salve en
el temple, seguida del cant
de l’himne amb lletra de
Mn. Pere Orpí i música del
P. Francesc Batle TOR.
Mn. Pere Cirer
i Ferragut, que ja ha
complit els 84 anys, s’ha
620
acomiadat de la parròquia
de Santa Eugènia, que fa
47 anys que serveix, i de la
parròquia de Biniali, que
ja en fa 35, per retirar-se a
Sencelles, sa vila nadiua.
26. La parròquia de Santa
Maria de Rubines es
vesteix de festa aquest
temps de verema en el goig
de la recollida del most,
que tanta importància
ha tingut en la seva
història. El Sr. Bisbe s’hi
ha fet present, ha presidit
l’Eucaristia que, enguany,
han celebrat al pati de les
antigues escoles a causa
de la pandèmia. Acte seguit
Mons. Sebastià ha anat a
la parròquia de Santa Creu
per donar l’entrada al nou
Rector, Mn. Nadal Bernat i
Salas.
La vila de Campanet
ha retut un homenatge a
Mn. Joan Parets i Serra
que en fou Rector de 2003
a 2021, tenint a sa Rectoria
el Centre de Recerca i Do-
cumentació Històric Mu-
sical de Mallorca, que ara
s’ha repartit entre el Capí-
tol de la Seu i la Fundació
ACA (Can Cirera Prim, sa
Pobla). La Batlessa donà
la benvinguda als partici-
pants; el Sr. Joan Pons ofe-
rí un perfil biogràfic; Pere
Estelrich recordà els inicis
del Centre de Recerca; Mn.
Teodor Suau destacà el le-
gat musical que ha arribat
a la Seu, Miquel A. Tortell
l’arribat a ACA, Francesc
Vicens valorà l’estudi sobre
la Sibil·la. Mestre Arnau
Reynés a l’orgue i la sopra-
no Irene Mas oferiren dife-
rents interpretacions de la
nostra Sibil·la i el so de les
xeremies, el flabiol i tam-
borino posaren color alegre
i popular a l’homenatge,
que acabà amb el cant de
la Balanguera acompanyat
de les xeremies.
28. El Sr. Bisbe envia una
carta als responsables
dels temples convidant a
fer, durant el proper mes
d’octubre, una col·lecta pro
damnificats del volcà de
l’illa de La Palma.
S’han reunit, al Palau,
els Consells Episcopal i
d’Assessors.
29. Festa dels Arcàngels
Miquel, Gabriel i Rafel. El
Sr. Bisbe ha presidit l’Ofici
solemne de la parròquia
de Campanet, que té per
titular sant Miquel, fent,
acte seguit, un homenatge
a la gent gran de la vila.
Mons. Antoni
Burguera i Cabrer ha
celebrat, amb goig, les noces
d’argent de sacerdoci, vora
la Mare de Déu de Lluc, on
exerceix el ministeri.
30. El Sr. Bisbe envia una
carta convidant a l’obertura
del curs acadèmic
2021-2022 del CETEM
i l’ISUCIR que es farà
dimecres dia 6 d’octubre a
la Seu.
Mn. Pere Fiol i Tornila
Cronista diocesà
621
622