Comentari Presbyterorum Ordinis

(PO 17) És convenient que entre els preveres i els altres homes hi hagi fraternitat i convivència,
però els preveres han de tenir present que no són del món. Han de gaudir del món de manera que
usin de les coses creades segons la voluntat de Déu i desfer-se de les que puguin posar obstacles a
la missió encomanada. També han d'agrair a Déu aquests béns que el Pare concedeix per a viure
convenientment. Per tant, aquest ús dels béns temporals ha de ser lícit segons la doctrina de Crist
i l'ordenació de l'Església.

Els béns eclesiàstics han de ser administrats pels sacerdots segons les lleis eclesiàstiques amb
l'ajuda d'experts seglars. La possessió i l'ús dels béns de l'Església han de ser només per a certes
finalitats:
- Manteniment del culte diví.
- Procurar un sosteniment honest del clergat.
- Realitzar obres d'apostolat i caritat.

Allò guanyat pels preveres serveix per a satisfer les exigències del propi estat. En cas de sobrar,
que es dediqui a l'Església i a obres de caritat. També els preveres han de sentir-se cridats a
abraçar la pobresa voluntària per assemblar-se més a Crist. També s'ha d'evitar que en les cases
dels preveres i bisbes hi hagi res de vanitós, de manera que resti oberta a qualsevol, fins i tot els
més pobres.

(PO 18) RECURSOS PER A FOMENTAR LA VIDA ESPIRITUAL Entre els diferents recursos per a
fomentar la vida espiritual dels preveres, sobresurt la participació en l'Eucaristia que pot ajudar
molt a la santificació dels preveres. També és important la recepció del sagrament de la
Penitència, que ajuda a la conversió del cor. La lectura de la Paraula de Déu també ajuda a ser més
dòcil a l'acció de l'Esperit Sant i tenim Maria com a millor exemple i per tant és important venerar i
estimar la Mare de Déu. També la direcció espiritual i els recessos és important incloure'ls en la
vida dels preveres.

(PO 19) ESTUDI I CIÈNCIA PASTORAL La ciència dels preveres ha de ser sagrada ja que surt d'una
font sagrada i el seu fi també és sagrat. Cal que els preveres llegeixin i meditin la Sagrada
Escriptura, i a part estudiïn textos de:
- Sant Pares i doctors.
- Documents del Magisteri
- Concilis
- Papes
- Grans escriptors de Teologia
A part, també és convenient estudiar altres àmbits de coneixement per tal d'ajudar en la tasca
pastoral i evangelitzadora. També cal que alguns preveres es dediquin a aprofundir més en
aquesta ciència divina per tal que no faltin mestres per a formar els clergues i el progrés en les
disciplines sagrades.

(PO20) CAL PROVEIR ELS PREVERES D'UNA JUSTA REMUNERACIÓ Els preveres són dignes de rebre
una justa remuneració, perquè «l'obrer és digne del seu salari». Allà on no s'hagi previst una altra
manera de proveir els preveres d'aquesta remuneració, cal que els fidels proveeixin els medis
necessaris perquè el prevere tingui una vida digna, ja que els preveres consagren el seu treball al
bé dels fidels. Els bisbes cal que recordin aquesta obligació i que estableixin normes perquè hi hagi
una justa remuneració dels preveres, que haurà de ser substancialment la mateixa en les mateixes
condicions i que depengui de els càrrecs i de les circumstàncies dels llocs i dels temps. Cal que
aquesta remuneració sigui suficient per a pagar a les persones al servei dels preveres i també
ajudar personalment als necessitats, a part també de poder gaudir d'unes vacances suficients. Cal
per tant, eliminar el sistema beneficial o reformar-lo per aconseguir tot això anterior.

(PO 21) S'HA D'ESTABLIR FONS COMUNS DE BÉNS I ORDENAR UNA PREVISIÓ SOCIAL A FAVOR
DELS PREVERES Es molt convenient que existeixi una institució diocesana que s'encarregui de
recollir els donatius dels fidels i fer un fons comú de béns, a imitació de la primitiva Església de
Jerusalem. Aquest fons hauria de servir perquè el bisbe pugui repartir-lo segons les necessitats a
cada lloc de la diòcesi i també ajudar a altres diòcesis més pobres. A part dels donatius dels fidels,
aquest fons també pot constar d'ingressos provinents d'altres fonts.

També cal procurar que els preveres tinguin una previsió social, per tal de tenir assistència
sanitària i el sosteniment dels preveres malalts, invàlids i ancians. Les fórmules són molt variades i
cada diòcesi o territori cal que esculli la que millor s'adapti al context del lloc. També aquestes
institucions que es puguin crear, cal que els preveres també hi ajudin en esperit de solidaritat cap
als seus germans.

(PO22) CONCLUSIÓ I EXHORTACIÓ Existeixen en el món present dificultats que poden fer decaure
els ànims dels preveres (obstacles a la fe, esterilitat de la feina realitzada, soledat...), però cal
recordar que no estan sols en aquesta tasca, ja que estan sostinguts per Déu. També tenen la
cooperació en aquesta tasca, els germans en el sacerdoci i també el poble de Déu. És necessari
que els preveres caminin pel camí de la fe, de la mateixa manera que va fer Abraham que va
marxar de la seva terra sense saber on anava, solament amb una promesa d'una terra que havia
de rebre en herència.

Crist no va prometre una victòria completa de l'Església en el món. Malgrat això, el Sagrat Concili
es gaudeix perquè la la terra, plena de la llavor de l'Evangeli, dóna fruit en molts llocs sota la guia
de l'Esperit del Senyor. De tot això, el Sagrat Concili dóna les gràcies als preveres del món.