Comentari al salm 22 (21)

“Eli, Eli, lama sabactani?” Aquestes paraules, dites en hebreu per Jesucrist a la Creu en el
moment de la seva Passió gloriosa. Aquestes paraules són amb les que comença el salm 22, en
el qual el salmista posa una descripció molt cruenta de la lluita contra la mort. Crist a la Creu
prega amb el salm 22. És un dels salms on es pot veure més clarament la profecia messiànica
acomplerta, ja que conté tot d’elements que en els relats de la Passió dels diferents
evangelistes van apareixent.

El salm en quant al seu aspecte literari es pot dividir en dues parts diferenciades. La primera
part, dels versets (1-22) hi ha una barreja de dolor, angoixa, fe i confiança. El salmista es
lamenta perquè sembla que Déu l’ha abandonat, i així se sent. Però també durant aquests
versets, surt a la llum la confiança que el salmista té el Déu i que sap que no l’abandonarà.

La segona part dels versets, del 22 en endavant, la pregària a Déu canvia totalment. De fet,
comença amb l’expressió “Senyor, m’heu escoltat!”. La fe i la confiança en el Senyor han sortit
recompensades, i aquesta alegria no es pot amagar. Per una banda, lloar Déu, donar-li gràcies,
cantar himnes, que seria els versets 23, 26 i 27. Per altra banda, anunciar les obres del Senyor,
com ha obrat en ell, que serien els versets 24 i 25 i del 28 fins al final. En aquest final del salm,
invita a tots els pobles de la terra a convertir-se i tornar a Déu, ja que únicament ell és el rei de
les nacions, el rei de l’univers.

Aquest salm, té un paral·lelisme clar amb el càntic del servent de Jahvè del profeta Isaïes (Is
52,13-53,12).