Delegació per al Diaconat Permanent

NOTES D’ESPIRITUALITAT DIACONAL

Extret del llibre «Diaconado Permanente, Normas y Directorio» de la Congregació per a l’Educació
Catòlica i de la Congregació per al Clergat. BAC Documentos, 87, Madrid, 2021

Context històric
• El diaca ha de tenir present en la seva vida i ministeri la realitat que viu, conèixer la cultura,
les aspiracions i els problemes del seu temps. Està cridat a ser signe viu del Crist-Servidor i,
alhora, a assumir la tasca de l'Església, d’interpretar a fons els signes del temps a la llum de
l’Evangeli, de manera que l’Església pugui respondre als perennes interrogants de la
humanitat sobre el sentit de la vida present, de la vida futura i de la relació entre totes dues
GS 4.

Vocació a la santedat
• La santificació, compromís de tot cristià, en el diaca es fonamenta en l’ordenació rebuda,
amb la pràctica de les virtuts cristianes, i una vida evangèlica segons el propi estat de vida.
• Significa seguir Jesús en aquesta actitud d’humil servei, que no es manifesta només en les
obres de caritat sinó que afecta i modela tota la manera de pensar i actuar del diaca, mostrant
el tret distintiu de Crist: el servei a Déu i als germans.
• La font de l’espiritualitat diaconal brolla de la gràcia sagramental del diaconat (AG 16). És
ajut en el compliment de les funcions que li pertoquen, i influeix profundament en l’esperit
del diaca, comprometent-lo en l'entrega de tota la seva persona al servei del Regne de Déu
en l’Església. El sentiment i la voluntat de qui rep el sagrament és l’esperit de servei, i busca
de realitzar el que Jesús declarà que era la seva missió: El Fill de l’home no ha vingut a ser
servit ... (cfr. Mc 10,45, Mt 20, 20).
• El diaca viu l’esperit d’obediència duent a terme el que se li encarrega i servint l’episcopat i
el presbiterat en les tres funcions de la missió de Crist pel bé dels homes.
• Acull amb gratitud la invitació al seguiment de Crist Servidor i procura ser-li fidel en totes
les circumstàncies de la vida.
• El caràcter rebut en l’ordenació el configura a Crist, i ha de procurar que creixi i s’hi vagi
adherint més i més al llarg de la vida.

Relacionalitat de l’Orde sagrat

• La vida espiritual del diaca ha d’aprofundir en una triple relació: La primera i més
fonamental, és la relació amb Crist, servidor per amor al Pare i als seus germans els homes.
Està veritablement cridat a fer present el Crist Servidor que va prendre la condició d’esclau
(Fl 2,7) en obediència al Pare (Jn 4,34) i en el servei humil als germans (Jn 13,14-15). Crist
és el camí, la veritat i la vida de cada diaca de l’Església, que en la seva obediència fins a la
mort ha redimit la humanitat (Fl 2,8).
• Aquesta relació fonamental està inseparablement unida a la relació amb l’Església que Crist
estima, purifica, nodreix i guarda (Ef 5, 25-29). No viuria la configuració amb Crist si no
estimés l’Església. En l’ordenació la imposició de mans del Bisbe invocant l’Esperit, posa
de manifest aquesta relació de referència del seu ministeri en la comunió jeràrquica amb el
Bisbe, participa en la diaconia de Crist a través del Poble de Déu que, en comunió amb tota
 l’Església, continua el servei de la redempció de tots els homes. Cal que nodreixi el seu
esperit i el seu ministeri amb un amor ardent i compromès per l’Església i una sincera
voluntat de comunió amb el Bisbe i el presbiteri.
• La diaconia de Crist es dirigeix a tot l’home i tots els homes que porten en el seu cos les
petges del pecat, però que estan cridats a la comunió amb Déu. Aquesta tercera relació de la
diaconia fa que l’Església sigui signe i instrument en la història de la salvació de tots els
homes. Créixer en la imitació de l’amor de Crist per l’home, que supera els límits de tota
ideologia humana, serà una tasca essencial de la vida espiritual del diaca.

Mitjans de vida Espiritual

• Viure la diaconia del Senyor supera tota capacitat natural, per això ha de seguir amb plena
consciència i llibertat la invitació de Crist: «Estigueu en mi i jo en vosaltres Jn 15,4».
• Font primària de progrés en la vida espiritual és la unitat de vida, que afavoreix les virtuts
teologals, acreix la voluntat de donació i servei als germans i promou la comunió jeràrquica.
• Per proclamar digna i fructuosament la Paraula, el diaca ha de «llegir i estudiar assíduament
l’Escriptura», no fos cas que es tornés «predicador inútil de la Paraula en l’exterior, perquè
no l’ha escoltat en el seu interior» (St. Agustí).
• Prendre consciència que és ministre de la Paraula i que, com a membre de la jerarquia, els
seus actes i les seves declaracions comprometen l’Església; per això ha de tenir cura de
verificar l’autenticitat del propi ensenyament, la comunió efectiva i clara amb el Sant Pare,
l’orde episcopal i el propi bisbe, no només pel que fa a la professió de fe, sinó en relació a
l’ensenyament del magisteri ordinari, la disciplina, seguint l’esperit de la professió de fe que
va fer, prèvia a l’ordenació i el jurament de fidelitat.
• Com més s’acosti a la Paraula de Déu, més sentirà el desig de comunicar-la als seus germans
perquè en l’Escriptura, Déu parla a l’home (SC7) i, en la predicació, afavoreix aquest
encontre salvífic. Que la prediqui incansablement perquè els fidels no quedin privats d’ella
per ignorància o mandra del ministre.
• Quan celebri o assisteixi als sagraments ho visqui com a ministre del Cos de Crist, amb fe i
reverència, així contribuirà al creixement de la seva vida espiritual i a l’edificació de la
comunitat cristiana.
• Que participi en l’Eucaristia, on es troba la font i el cimal de tota l’evangelització i conté tot
el bé espiritual de l’Església.
• Conscient de la pròpia feblesa i confiat en la misericòrdia divina, accedeixi regularment al
sagrament de la reconciliació per a rebre el perdó i ser impulsat a la plenitud de la caritat.
• En l‘exercici de la caritat es guii sempre per l’amor de Crist als homes i no per interessos
personals o per ideologies, que lesionen la universalitat de la salvació o neguen la vocació
transcendent de l’home. Aquesta diaconia condueix necessàriament a promoure la comunió
a l’interior de l’Església particular.
• Que fomenti la fraternitat diaconal, la cooperació amb els preveres i la sincera comunió amb
el bisbe.
• La pregària, diàleg personal amb Déu li donarà força i llum per a seguir el Crist i servir els
germans, seguint el manament del Senyor de vetllar i pregar en tot moment (cfr. Lc 21,36,
Flp 4,6-7).
• Que es deixi modelar per la Litúrgia de les Hores que caracteritza la seva de pregària; com a
ministre intercedeixi per tota l’Església. Que a la pregària hi segueixi la lectio divina. Estimi
la virtut de la penitència i els altres mitjans de santificació que afavoreixen la trobada
personal amb Déu.
• La participació en el misteri del Crist Servidor orienta necessàriament el cor del diaca cap a
l’Església i cap a Aquella que n’és la seva mare. Tota l’Església ha d’estar en el cor del diaca
que està unit a la Benaurada Verge Maria, la humil serventa del Senyor que, com a mare,
s’associà a la diaconia del seu Fill diví (Jn 19, 25-27). Cal imitar les seves virtuts i viure una
entrega confiada a la seva intercessió maternal. Ningú com ella ha respost amb un amor tan
 gran a l’immens amor de Déu. Aquest amor particular a la serventa del Senyor, nascut de la
Paraula i arrelat en ella, es convertirà en imitació de la seva vida.
• Que no oblidin l’acompanyament espiritual, diàleg sincer i humil no només per a resoldre
dubtes i problemes, sinó per a exercir el necessari discerniment per a realitzar millor el
coneixement de si mateix i progressar en el seguiment fidel del Crist.

Espiritualitat i estats de vida

• En el celibat l’amor es presenta com a signe de consagració total a Crist amb el cor indivís i
amb una més lliure dedicació al servei de Deu i dels homes. És una manera privilegiada de
servir els homes i el món. Els homes del nostre temps, submergits en l’efímer, són sensibles
al testimoni d’aquells que proclamen l’etern amb la pròpia vida.
• El sagrament del matrimoni que santifica l’amor humà i el constitueix signe eficaç de l’amor
de Crist a l'Església (Ef 5,25) és un do de Déu, i ha d’alimentar la vida espiritual del diaca
casat. Cal promoure la unitat en la parella a través de la pregària en comú.
• En el matrimoni l’amor es fa servei, que viscut en la fe, és per als altres exemple de l’amor
en Crist, i el diaca casat l’ha d’emprar com a estímul de la seva diaconia en l’Església.
• Té la responsabilitat de donar testimoni de la santedat del matrimoni i de la família, i com
més progressin en el mutu amor, tant més significatiu serà el seu exemple per a la comunitat
cristiana.
• L’amor sacrificat i recíproc entre els esposos, és la implicació més significativa de l’esposa
en el ministeri públic de l'espòs. Créixer en el respecte per l’altre evitant actituds
possessives, la idolatria de l’èxit professional, la incapacitat per a organitzar el temps
afavorint relacions interpersonals autèntiques, la delicadesa i la capacitat de donar a cadascú
el que li cal.
• Que a l’esposa, que ha donat el consentiment a l’elecció del marit, se l’ajudi i sostingui
perquè visqui el seu paper amb alegria i discreció, i aprecii tot el que pertoca a l’Església pel
que fa a les tasques confiades a l'espòs.
• Qui ha hagi una equilibrada i harmònica relació en la vida familiar, professional i eclesial.
La família del diaca casat, com tota família cristiana, està cridada a assumir una part viva i
responsable de la missió de l’Església en el món actual. Han de ser exemple viu de fidelitat i
indissolubilitat en el matrimoni cristià.
• Amb esperit de fe poden superar els reptes de la vida matrimonial i les exigències de la vida
diària, enfortint la vida familiar i donant testimoni de com es pot harmonitzar el servei a
l'Església amb les obligacions de la família, el treball i el ministeri, essent font d’ànim per
tots els qui treballen en la promoció de la vida familiar.
• Els diaques casats poden ser un gran ajut en proposar la bona nova de l’amor conjugal, les
virtuts que el fan créixer i l’exercici d’una paternitat cristiana i humanament responsable.

Comissió Permanent de la Delegació per al Diaconat Permanent

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, març de 2023