SOBRE L'AUTORA

Soledad Bengoechea Echaondo (Donstia, 1942) s llicenciada (1981-1986) i

Doctora (1991) en Histria Contempornia per la Universitat Autnoma de
Barcelona. La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de la patronal
catalana i els moviments socials durant les primeres dcades del segle XX. s
autora de diversos llibres, entre els quals es destaquen Organitzaci patronal i
conflictivitat social a Catalunya (premi Ciutat de Barcelona, 1993), El locaut de
Barcelona (1919-1920 (1998), Les dcades covulses: Igualada com a exemple
(premi Dr. Mercader, 2000) i Reacci en temps de canvis. La patronal catalana
davant la Repblica (2005); s coautora, juntament amb Merc Renom, de
Memria i Comproms. Classes treballadores, sindicalisme i poltica al Prat de
Llobregat [1917-1979] (1999) i coatura, amb Ricardo Desola, de Barcelona
menestral 1854-1936 (2012). Tamb ha collaborat en obres collectives i ha
publicat nombrosos articles. s membre del grup de recerca consolidat Treball,
nstitucions i Gnere de la Universitat de Barcelona.
1


!
!
"
"
#
#
%
%
&
&
'
'
"
"
#
#
%
%
"
"
!
!
(
(
#
#
)
)
*
*

Soledad Bengoechea Echaondo






Editat per: Els arbres de Farenheit
Barcelona, 2013










2















Copyleft 2013
Aquest llibre, editat per Els arbres de Farenheit, biblioteca virtual
dEspai Marx (http://www.elsarbresdefahrenheit.net/ca/index.php)
es de propiedad pblica. Es prega la seva reproducci i difusi per
tots els mitjans tot citant aquesta edici i la seva autora.









3














A les Dones que lluitaren per un mn ms just
















4
NDEX


Presentaci de Maria de la Fuente Vzquez 3
Coordinadora de Dones amb Iniciativa (2001-2007)


Prleg de Cristina Borderas, Universitat de Barcelona 6

Introducci 10
Les Dones del PSUC en la historiografia catalana 10

PRIMERA PART 18
Lexperincia de la Segona Repblica 18
Les dones del PSUC durant la Guerra Civil 20
Les noies de les JSUC 27
Les milicianes 32
El discurs imperant sobre el treball assalariat de les dones 35
Lexili, Resistncia, Deportaci 36
Postguerra i repressi 42
Una tipologia de les dones del PSUC a la clandestinitat 50
Transici 57
Militncia comunista i Feminisme 61
Les dones del PSUC a lactualitat 67

Conclusions 70

SEGONA PART 77
Perfils biogrfics de dones militants del PSUC 77

Arxius i Biblioteques consultats 178
Annexos: Dones del PSUC i de les JSUC que surten en aquest text 193
5

PRESENTACI


s un plaer poder presentar, en nom de Dones amb Iniciativa i la
Fundaci Nous Horitzons, la publicaci de la recerca sobre les dones del PSUC
duta, en la seva major part, a mitjans de la dcada passada per encrrec
daquestes dues entitats. Lencrrec, que vam realitzar des de DI a Cristina
Borderias i Soledad Bengoechea, era una tasca pendent que Imma Mayol, la
coordinadora anterior, mhavia transms, juntament amb tota una forma
dentendre la poltica de les dones dIniciativa: calia fer sentir les veus
femenines del nostre mn poltic i amplificar-les, a contracorrent duna tradici
poltica no noms la de la nostra organitzaci- fortament androcntrica.
Aquesta forma de fer poltica de dones tenia diverses vessants: entre elles,
mantenir un espai de dones, valorar les experincies femenines com a
poltiques, donar visibilitat a les dones a tots els espais simblics i, com no
podria ser duna altra manera, reconixer el paper de les dones dins la nostra
tradici poltica.

Com s ben sabut, un dels partits fundadors dIniciativa, el PSUC, va ser una
organitzaci de gran pes per a la histria de Catalunya durant segle XX. I no ho
va ser per casualitat: el comproms dun gran nombre de persones dambds
sexes amb un projecte de transformaci social, arriscant la llibertat, la integritat
fsica i la prpia vida, va tenir un gran valor ms enll del mateix partit. Per a
lactual Iniciativa, formaci que sha transformat amb els temps, per conserva
el referent de lorganitzaci mare, el PSUC, s una font dorgull i un punt de
mesura del comproms tic i ciutad amb un mn ms just. Malgrat aquest
orgull histric collectiu, poca cosa sabem, lany 2005, de les dones dins
daquella organitzaci. Tothom sabia qu havien fet els psuqueros, coneixia
noms i trajectries -trgiques, resistents o heroiques- dun bon nombre de
militants i dirigents del PSUC a les diverses etapes, i tamb en coneixem els
llegats ideolgics o materials. Per, qu coneixem de les psuqueres? Algunes
experincies fragmentries, a cavall entre la vida pblica i el drama privat, i
alguns noms, sovint associats a noms dhomes, millor preservats per la nostra
6
memria collectiva. Malgrat tot, aquest desconeixement anava acompanyat de
la certesa que les psuqueres havien estat moltes ms de les que recordvem
aix grcies a la memria collectiva local i de barri i tamb anava
acompanyat per la sospita que elles havien fet molt ms del que la nostra
histria oral i escrita semblava afirmar.

Aix doncs, calia convertir aquestes impressions en certeses documentades. I
calia fer-ho com ms aviat millor, per obtenir testimonis de primera m. El
propsit, com ja he dit, lluny de ser merament historiogrfic o erudit, era
netament poltic. Necessitvem, en primer lloc, i perqu era de justcia,
reconixer a les psuqueres el seu llegat. I en segon lloc, necessitvem conixer
la nostra prpia genealogia, com una part imprescindible de la nostra veu
present com a dones dIniciativa. Lestudi que podeu llegir a continuaci,
elaborat per Soledad Bengoechea, dna cos a aquesta memria histrica que
necessitvem i ens endinsa en un mn on el comunisme, la lluita per la
democrcia i la lluita per a la prpia llibertat en tant que dones, sarticularen
amb dificultat i un gran esfor de les seves protagonistes.

Lexhaustiu i valus treball de Soledad Bengoechea va servir per a fer una
exposici, que vam donar a conixer a les Jornades Catalanes de les Dones,
30 anys de feminisme, i encara volta per diferents municipis. Per lestudi
mateix va restar indit fins ara. I ha estat ampliat per la prpia autora. Sens
dubte, la seva publicaci far accessible tot aquest coneixement a un ventall
ms ampli de persones, fet que s motiu de gran satisfacci. Al cap i a la fi, la
histria collectiva de les dones del PSUC interessa a aquelles persones que
volen conixer la nostra histria recent, i interpella a totes aquelles persones
que saben que la democrcia i la justcia social noms poden ser construdes i
defensades pels homes i les dones en tots els mbits de la vida quotidiana.

Maria de la Fuente Vzquez
Coordinadora de Dones amb Iniciativa (2001-2007)



7
PRLEG

Es una satisfaccin para m prologar este libro -indito ms tiempo del
deseado- por mi implicacin en el proyecto que le ha dado origen. Hace ya ms
de 13 aos Mariona Ribalta me convoc a una reunin a la que asistieron
tambin Inma Mayol y algunas otras militantes de Iniciativa. Llevaban varios
aos plantendose la necesidad de hacer una historia de las militantes del
PSUC, recurriendo, fundamentalmente a la historia oral. Hablamos de ello, y
tambin de la necesidad de no partir de cero, sino de reunir, primero, toda la
documentacin que durante los ltimos aos haban generado muchos archivos
catalanes; documentos escritos, pero sobre todo entrevistas a las propias
militantes. Efectivamente Archivos, Fundaciones, Centros Culturales,
Organizaciones, en fn, de diversos tipos como la Fundacin Utopa, la
Fundacin Cipriano Garca, o el Archivo Histrico de la ciudad de Barcelona
guardan grabaciones y transcripciones de entrevistas hechas por las propias
organizaciones, o depositadas en sus archivos por historiadores e
historiadoras. Pareca evidente que antes de entrevistar de nuevo era
necesario reunir y analizar lo ya hecho. Por distintas circunstancias, pasaron
varios aos antes de iniciar el proyecto. En el ao 2005 Dones amb Iniciativa se
puso en contacto de nuevo conmigo y diseamos las que iban a ser las dos
primeras partes del proyecto, que se pudieron llevar a cabo entre el ao 2005 y
2006, gracias al apoyo de la Fundaci Nous Horitzons

La primera de ellas consista en la revisin, y anlisis de toda la produccin
historiogrfica y periodstica que pudiera contener cualquier tipo de informacin
sobre militantes o sobre la militancia de las mujeres del PSUC -incluyendo,
claro est, las obras de carcter autobiogrfico y memorialstico- con el objetivo
de realizar una sntesis y balance historiogrfico. La segunda, que exiga la
visita de todos los archivos catalanes que pudieran conservar entrevistas, -
grabadas o transcritas- consista en: a) confeccionar un catlogo de las
entrevistas existentes en archivos catalanes b) elaborar a partir de un anlisis
sistemtico de dichas entrevistas los perfiles biogrficos de cada una de las
militantes y c) analizar dichas entrevistas con objeto de conocer su contenido y
detectar temas no tratados o insuficientemente tratados que aconsejaran
8
emprender una nueva fase del proyecto no realizada an- consistente en
completar una historia oral de militantes del PSUC.

Todo ello fu realizado entre el ao 2005 y 2006 por Soledad Bengoechea,
destacada historiadora y miembro del Grupo de Investigacin Treball,
Institucions i Gnere de la Universitad de Barcelona, con la colaboracin de
una de las mejores estudiantes de historia contempornea que tena la
Universidad de Barcelona en ese momento Soledad Abejn-. Por
circunstancias ajenas a sus promotoras y a la propia autora, el trabajo realizado
no se public entonces. Por ello, ahora que se ha encontrado la oportunidad de
hacerlo, Bengoechea no ha querido desaprovechar la oportunidad de revisar y
completar el trabajo realizado y lo ha hecho en todas sus dimensiones,
incluyendo la revisin de la produccin historiogrfica ms reciente y una nueva
bsqueda de entrevistas depositadas ms recientemente en archivos.

La primera parte, un exhaustivo estado de la cuestin sobre el tema, es una
aportacin valiossima para todos los especialistas y personas interesadas en la
historia del movimiento obrero y los movimientos sociales en general, en la
historia del PSUC y en la historia de las mujeres. En primer lugar porque rene
y sistematiza todo lo publicado en libros, revistas, folletos... de carcter
cientfico, pero tambin la prensa de partidos y sindicatos o de carcter
divulgativo- sobre todas las mujeres del PSUC que, con nombres y apellidos,
ha sido capaz de visibilizar la historiografa. Al reunir una informacin hasta
ahora tan dispersa contribuye, por su parte, a una mayor visibilizacin del
protagonismo de estas militantes y a un mejor conocimiento de su base
sociolgica y de su prctica poltica. En segundo lugar, porque, a partir de la
mltiple bibliografa manejada, y de las entrevistas que ha podido consultar,
construye una perspectiva propia sobre la militancia de estas mujeres.
Bengoechea nos aproxima a un conocimiento sistematizado del papel de estas
mililtantes en el cambio poltico habido desde la II Repblica a la transicin
democrtica. Destaca en especial la importancia de su papel en la guerra, y en
la clandestinidad, primero desde el exilio y posteriormente tras su regreso a
Espaa, tambin frecuentemente de manera clandestina. Y el protagonismo
que tuvieron en la construccin de un partido capaz de hacer frente al
9
Franquismo desde la clandestinidad. Bengoechea cuestiona las
interpretaciones que reducen el papel de las mujeres a meros soportes de la
lucha masculina, fuera y dentro de las crceles. Y desvela el papel de las
mujeres en las dinmicas internas del propio partido, a la vez que las
dificultades que las militantes tuvieron que confrontar para ver reconocida su
militancia a igual ttulo que la masculina, y su capacidad para representar al
partido del mismo modo que los militantes. Unas dificultades de las que nos
han hablado, tambin, algunas de las obras publicadas a lo largo de estos
aos.

Este estado de la cuestin, constituye, en tercer lugar, un balance crtico del
inters -escaso las ms de las veces-, y del tratamiento generalmente
subordinado - que la historiografa del movimiento obrero en general y del
PSUC en particular ha dado al papel y la agencia de las militantes del PSUC en
la historia contempornea ms reciente, y en la historia del propio partido.
Bengoechea da cuenta de la lenta evolucin hacia un mayor inters de esta
historiografa y del ms que lento cambio en la introduccin de la perspectiva
de gnero en la investigacin histrica del PSUC. De hecho, como ella misma
sostiene, tan solo las obras que comenzaron a escribirse en el inicio del nuevo
milenio -fundamentalmente por mujeres historiadoras- comenzaron a
interesarse por el protagonismo de las mujeres militantes. Con todo han sido
las obras escritas por las propias militantes las que han iniciado una historia
propia. Son, entre otras, Teresa Pmies, Mercedes Nez, Neus Catal,
Tomasa Cuevas, Margarida Abril. La obra que tenemos entre manos es, por
ello, una pieza imprescindible de crtica historiogrfica.

En la segunda parte de esta obra, se recogen los perfiles biogrficos de 91
militantes. Dichos perfiles han sido construidos reuniendo una mirada de
informaciones dispersas y a veces muy puntuales procedentes de distintas
fuentes, asi como de obras ya publicadas sobre distintos temas o perodos,
especialmente las relativas al movimiento obrero y el PSUC, la Guerra y el
Franquismo. Las fuentes utilizadas han sido fundamentalmente entrevistas, en
ocasiones nicamente grabadas, en otras tambin transcritas, depositadas en
distintos archivos, los ms importantes: El fondo de Historia Oral del Archivo
10
Histrico Municipal de Barcelona, el fondo Biografas Obreras y militancia
sindical de la Fundacin Cipriano Garca y el fondo Fuentes Orales de la
Fundaci Utopia Juan N. Garca Nieto.

En la elaboracin de estos perfiles, Soledad Bengoechea ha recurrido tambin
a la informacin procedente de otros proyectos de historia oral depositados en
archivos, y en algn caso publicados, como es el caso de los perfiles
biogrficos elaborados para el proyecto Biografas Obreras y militancia sindical
del Archivo de la Fundacin Cipriano Garca,

Pero el trabajo de Bengoechea no es un mero ejercicio de sntesis documental
o informativa. A partir de informaciones procedentes de distintas fuentes, desde
las obras histricas, periodsticas o memorialsticas, a la utilizacin de
entrevistas depositadas en distintos archivos, introduce una nueva perspeciva,
sobre la militancia de las mujeres del PSUC y sobre su papel en la construccin
de una ciudadana democrtica y en el cambio de las relaciones de gnero
dentro del partido.

Cristina Borderas
Universidad de Barcelona
















11
INTRODUCCI

Les Dones del PSUC en la historiografia catalana

Presentar un treball que parli sobre les dones militants del PSUC (Partit
Socialista Unificat de Catalunya, fundat el 22 de juliol de 1936) no necessita
una justificaci especial. Qualsevol disciplina que des del camp de la histria
vulgui analitzar la Catalunya contempornia, en aquest cas durant la Guerra
Civil, el franquisme i els primers anys de la transici democrtica, i els seus
fenmens poltics i socials, ha dinteressar-se per la vida de la formaci ms
representativa de les esquerres, que en aquest cas va ser el PSUC. Per
aquest partit no va ser una instituci abstracta, sin que fou la conseqncia de
la determinaci dunes dones i duns homes que en un moment crucial de la
seva histria van decidir donar-li cos i comprometres. A ms, perqu, fins tan
sols unes dcades, la histria de Catalunya i de la resta dEspanya lha van
escriure majoritriament els vencedors de la Guerra Civil, tots els quals eren
prcticament homes i, o b no tractaven la histria del PSUC, i molt menys de
les dones militants, o b tergiversaven la histria daquest partit. El silenci de la
memria sha allargassat tamb fins al comenament de la transici.
Sortosament, en els ltims anys una srie dobres shan preocupat de rescatar
de loblit algunes de les dones del PSUC.

Perqu dins daquest panorama les dones comunistes encara van romandre
ms ocultes. En lnies generals, la historiografia no les tenia en compte, i no
revelava les seves accions i sacrificis. Un cas que resulta excepcional per la
inexistncia de casos similars va ser un escrit signat per un militant del Comit
Central de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), ngel
Estivill. Prcticament tota la seva lobra est dedicada a la seva activitat durant
la Repblica, no a lpoca de la guerra, en que dirigia la Joventut Comunista.
Per hi va haver un estudi que ho va realitzar en mig de la guerra, en memria
de Lina dena, morta durant la contesa en circumstncies trgiques. Estivill
destaca la personalitat de la militant, a la que qualifica dherona, per la seva
acci durant el 6 doctubre de 1934, en que defens la Generalitat. Quan
comen la guerra, des de Mrcia, Lina va organitzar brigades de dones i va
12
marxar, en una missi del comit central de les JSUC, al front de Granada, on,
abans de caure en mans de lenemic, va morir desprs de disparar-se ella
mateixa una bala el 14 de setembre de1936 vers Guadix o Iznalloz. El seu nom
constitu un mite durant la guerra i fou presentada pel PSUC com una herona,
exemple i smbol a seguir per les joventuts. (Estivill [1938?]
1
.

Ms endavant, ja en plena dictadura franquista, la militant comunista Mercedes
Nez, des del seu exili a Pars, va escriure un llibre en el que narra les seves
vicissituds a la pres de Ventas i recorda a les seves companyes de captiveri,
dones que eren militants comunistes daltres punts dEspanya. (Nez, 1967).

La invisibilitat de les dones del PSUC va ser forada per les circumstncies
histriques, per va continuar present tamb quan aquest pas es va
normalitzar i els historiadors van poder accedir a les fonts i a expressar la
realitat del passat duna manera ms objectiva. En aquest sentit, en els treballs
escrits durant la dcada dels setanta per joves historiadors que parlen de la
formaci del PSUC la presncia de les dones acostuma a ser nulla, (Martn
Ramos, 1977; Ponamariova, 1977; Vias, 1978; DD.AA., 1978), amb lexcepci
potser de lobra de Casters (1977) i de la de Giuliana Di Febo (1979)). En
aquesta lnia, en una tesi de llicenciatura sobre Joan Comorera i la
transformaci del PSUC en el Partit dels Comunistes de Catalunya que abasta
dels anys 1939 al 1943 tampoc no hi apareix cap dona. (Colomer, 1978). I en
lobra de Carmen Alcalde sobre la dona en la Guerra Civil espanyola tampoc no
fa referncia a cap figura femenina del PSUC. (Alcalde, 1976). Tampoc en el
llibre de Fraser (1979), fet en base a relats escollits mitjanant la metodologia
de la histria oral, les militants comunistes no hi apareixen. En la dcada dels
vuitanta, Miquel Caminal va escriure una tesi tamb sobre Joan Comorera.
Lautor entrevist a 47 persones, entre elles noms 5 dones, 2 del PSUC.
2


Aquest mateix fenomen sobserva en les revistes consultades, on no hi ha
articles que parlin daquestes dones. Un cas que conv mencionar s el de
Nous Horitzonts, portaveu del PSUC. Doncs b, durant la dcada dels

1
Al final de lobra hi ha un poema dedicat a dena escrit per Pla y Beltran.
13
seixanta, que es quan comen a editar-se, no hi ha cap article que faci menci
dels problemes especfics de les dones, o de la histria de les seves militants.
Tampoc no hi havia cap dona en lequip de redacci. Tanmateix, els escrits de
Giulia Adinolfi publicats a la revista en aquests anys sn una clara orientaci
feminista dins del marxisme. A la dcada dels setanta la tnica continua, per
en el primer trimestre de 1971 hi apareix un article escrit per Isabel Vicente en
el qual aquesta militant explica alguns dels fets viscuts per ella mateixa a
Frana i a la pres. Al final de la dcada, un treball dAnna K... parla de
Servitud domstica i condici femenina i encara Laura Tremosa tractava el
tema La problemtica feminista. A partir daqu, gaireb en cada nmero hi ha
algun escrit per alguna dona. En aquesta poca trobem dues dones en el
consell de redacci, Amparo Moreno i Dolors Calvet.

Si es presta atenci als mbits de lluita que senyalava lhistric dirigent Josep
Serradell a principis dels setanta, sevidencia que tampoc no es parla de les
dones del PSUC com a subjectes iguals que els homes, no es visualitza la
condici histrica de la dona dins del moviment obrer orgnitzat. El discurs que
rebien elles dels dirigents comunistes parlava duna valoritzaci pblica dels
espais y qestions considerades com a privades: les escoles, el cost de la vida,
el mercat, el barri... El partit pretenia inculcar a la militncia que tot era poltica,
mentre posava en relleu el paper subaltern de la dona dins la tradici socialista
contempornia. La historiografia no feia justcia als protagonistes que no podien
vehicular la seva militncia segons les pautes establertes per homes adults.
(Pala, 2005, 134 i 141).

Cap al final dels setanta i, i en els vuitanta, els vells dirigents del partit tampoc
no van esmentar, en general, a les dones que van militar durant la guerra, per
tant s difcil rescatar-les de loblit (Lpez Raimundo, 1976 i 1979, Ardiaca,
1986; Caminal, 1983). Noms en una conversa amb els historiadors Carralda &
Colomer (1978, p. 9), Lpez Raimundo destacava la figura de la militant
comunista Perptua Rejas, que mor a la pres. Daltra banda, en els escrits
dels anys vuitanta i noranta Josep Serradell tampoc no en parla de les dones

2
A destacar que en els escrits de Comorera recollits per Caminal no es menciona a cap dona.
14
del PSUC. Per exemple, en lacte dHomenatge als militants del partit que
dieron la vida por la libertad celebrat al Palau de Congressos de Barcelona el
maig de 1980, Serradell, antic dirigent del PSUC, cita un bon nmero dhomes,
per no esmenta cap dona. (Serradell, 1995, pp. 273-274). I en una altra obra
no es qestiona la situaci dinferioritat en que quedaven les dones en les
llistats electorals. (Serradell, 1998). Igualment, en lacte celebrat el Palau de
Congressos va parlar Gregori Lpez Raimundo, i noms va evocar la figura de
Lina dena. (Nous Horitzons, n 64, juny, 1980).

Gaireb com una excepci, en la dcada dels vuitanta va aparixer lobra de
Mayayo, Andreu & Fernndez, Ricard & Ruiz, Maruja [et al.] (1986), en la qual
es parla mpliament de les dones del PSUC i de les JSUC.

Encara en la dcada dels noranta, en alguns treballs que parlen de la
clandestinitat, com en els continguts en el Dossier Testimonis de la resistncia
antifranquista I, (febrer, 1999), noms es tracta de la figura de Margarida Abril
(pp. 27 i 33) i en el nmero II del Dossier (octubre, 1999) no es fa esmena a
cap dona comunista. Igualment, en una altra obra de lpoca dedicada a lexili
dels catalans les dones del PSUC romanen en la invisibilitat (DD.AA., 1993). I
en un altre llibre, escrit tamb a la dcada dels noranta, es continu marginant-
les parcialment. Lautor entrevista 10 homes, i entre ells noms una dona del
PSUC, Carme Quinquill Codina. (Gallego, 1996). I en el text de Bengoechea &
Renom (1999), dedicat als moviments socials al Prat, es fan 30 entrevistes, de
les quals noms 5 sn dones, tres delles del PSUC.

I dhuc en aquesta dcada dels noranta el vell dirigent del partit Serradell
(1995), no en parlava delles. Daquesta poca comptem tamb amb una obra
(DD.AA., 1999) en la qual els autors entrevisten a diversos militants dels partits
i entre ells noms hi ha una dona: Tomasa Cuevas. Daltra banda, encara que
el llibre s una crnica de lAssemblea de Catalunya a la que van participar
moltes dones, noms es parla de dues, ambdues del PSUC, a diferncia del
gran nmero dhomes que sanomenen. (Batista & Play, 1991, pp. 76-80). Per
fi, Lpez Raimundo, a les memries escrites en els anys noranta, cita algunes
15
dones i dhuc rendeix un homenatge a les comunistes que es jugaren la vida
durant lpoca de la clandestinitat. (Lpez Raimundo, 1993).

Tot i que amb lentrada del nou millenni es produeixen un gran nmero dobres
que parlen de dones del PSUC, els historiadors barons, en certa mesura,
encara continuen marginant-les. En un dels llibres dentrevistes actual escrit per
un home Guix (2002), tot i que en el tractament que fa de les dones
comunistes no denota cap diferncia respecte al que fa dels seus companys
masculins, el nmero de dones que entrevista s considerablement menor: de
les deu que fa, vuit delles recullen les experincies dhomes, i tan sols dos
estan dedicades a les dones, concretament a les conegudes militants
Margarida Abril i Trinitat Revolt. Daltra banda, la documentaci fotogrfica
refora aquesta atenci prioritria a la militncia masculina, doncs a lobra hi ha
vries fotografies, per en cap delles no apareixen dones.

La invisibilitat de les dones que van militar durant la guerra resulta dramtic
perqu per un inevitable procs biolgic ja han desaparegut o estan a punt de
desaparixer. En aquest sentit, es pot dir que han estat elles mateixes, les
dones comunistes, les que des de fa temps van deixant constncia de la seva
militncia, lluita i sacrificis, com s el cas de Teresa Pmies, que ha escrit
diverses obres ja des de la dcada dels setanta, de Mercedes Nez (1967 i
1980) i, ms recentment, de Neus Catal ( 2000), de Tomasa Cuevas (2004) o
de Margarida Abril, de la qual ja sha fet la seva biografia (2004).

Aix, com hem dit abans, noms amb alguna excepci, tan sols en els ltims
anys, sobretot en el nou millenni, coincidint amb el despertar de la memria
histrica dun temps que ens han volgut silenciar, els historiadors i periodistes
han rescatat de loblit aquelles dones del PSUC i de les JSUC que mai no
havien tingut un reconeixement, tot i que de manera ms general la tasca sha
portat a terme des de plomes femenines: Olesti, 1995; Cebrin, 1997;
Borderas & Hurtado, 1999; Villar, 2000; Borderas, Borrell, Ibarz i Villar, 2003;
Caellas & Toran, 2003; Domingo, 2006; Varo, 2006, 2007, 2010; Borrs,
2006; Riba, 2006; El feminisme al PSUC (treball col.lectiu de dones), 2009;
Abad, 2012. entre daltres. De tota manera, encara hi ha llibres com el de Llum
16
Quionero (2005), un llibre dedicat a les dones, que de militants feministes
noms recull el testimoni de Trinidad Gallego. Lobra va ser, en el seu origen,
un documental per a TVE sota el ttol Mujeres del 36. Dobres ms recents
escrites per homes, cal destacar la de Giaime Pala (2005), un article dedicat al
PSUC i a la qesti de la dona en els anys del tardofranquisme

La visibilitzaci de les dones del PSUC que van fer la guerra i van patir lexili, la
resistncia, les presons, la deportaci i la clandestinitat sha fet duna manera
magistral a travs de les entrevistes, dels llibres de memries o de les
biografies. Seguint aquesta metodologia, algunes obres han analitzat tamb les
empremtes que algunes dones del partit que, tot i que per la seva data de
naixement no van patir la guerra, van viure la clandestinitat, en alguns casos
van experimentar, algunes en el seu propi cos, la repressi franquista i foren
protagonistes a la Transici.

Com sassenyala en una daquestes obres, les entrevistes fetes a dones
militants han donat un nou valor a formes de participaci considerades sovint
com de segon ordre: la creaci de xarxes de solidaritat i recolzament a
empresonats i represaliats, el seu paper en els aparells de distribuci de la
propaganda clandestina, en lorganitzaci de la protesta laboral en les
empreses amb predomini de dones. I ens han apropat a una percepci de la
poltica en un clar conflicte, de vegades amb la cultura poltica masculina. Un
conflicte especialment reflectit en la marginaci dels problemes de les dones
del centre datenci de la poltica. (prleg de Borderas & Hurtado, 1999, pp. 7-
9).

En definitiva, es pot dir que, amb alguna excepci, les dones del PSUC han
estat marginades de la historiografia respecte als seus companys masculins.
Majoritriament han estat les plomes femenines les que han tret a la llum a les
dones comunistes, ja siguin plomes dactivistes que han escrit la seva histria o
la de les seves companyes de militncia, ja sigui historiadores o periodistes que
han tingut la sensibilitat de fer visibles aquestes militants. En canvi en els
llibres dentrevistes escrits per homes i per moltes dones, tot i que el tractament
que fan quan es refereixen a militants masculins o femenins acostuma a no
17
oferir diferncies, aquests no han fet una tria equitativa. En conseqncia, per
molt que tinguem en compte la desigualtat existent en les xifres de militncia,
comparativament el nmero dhomes escollits per a ser entrevistats sempre s
molt ms important que el de dones.

No obstant aix, quan aquestes dones es fan visibles han aparegut com a
compromeses amb la societat que els hi va tocar viure, vlides com a subjectes
revolucionaris i no noms com a elements que van recolzar la causa dels
homes. Per quan on els estudiosos del tema shan mostrat ms propers a les
dones que han descrit s quan han parlat de les dones que van lluitar a la
guerra. La crisi econmica, que des dels ltims anys assetja el nostre pas, ha
fet que les entitats que recollien fonts orals hagin paralitzat la seva tasca, un fet
que, de moment, condiciona continuar la feina.

Des dun punt de vista metodolgic, el treball sha basat fonamentalment en
fonts directes dipositades a diversos arxius ja senyalats en el prleg de lobra.
Per a portar a terme la recerca, ha estat molt valuosa la consulta de la
bibliografia,

En el captol dels agraments, vull destacar la professionalitat i amabilitat de les
persones que mhan facilitat la consulta dels fons conservats en els arxius de
Fons Orals on sha treballat per a lelaboraci daquest estudi: Javier Tbar i
Juanma Garca, de la Fundaci Cipriano Garca, Arxiu histric de la CONC,
Personal de lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fonts Orals, i del
Fons Orals de la Fundaci Utopia Juan N. Garca Nieto. Igualment, el meu
agrament als professionals de les biblioteques segents: Ca lArdiaca, Centre
dHistria Contempornia de Catalunya, Institut Catal de la Dona i diverses
biblioteques universitries. Soledad Abejn va collaborar en la confecci del
treball en lapartat de perfils biogrfics amb una gran professionalitat. Igual de
generosa ha estat Ndia Varo, que em va ajudar a actualitzar el treball indicant-
me i facilitant-me la bibliografia que, sobre el tema, shavia publicat des del
2006. El meu reconeixement tamb a Joan Tafalla, Nando Zamorano i Mariano
Aragn, indispensables en ledici daquest llibre. Als amics i amiga Nria
Berge, Salvador Lpez Arnal, Joaquin Miras i Antoni Montserrat, que han ajudat
18
principalment en ultimar la confecci dalgunes de les entrevistes. I a Giaime
Pala, per oferir-me un dels seus treballs que ha resultat molt til en lelaboraci
daquest treball. El meu agrament, tamb, a la Fundaci Nous Horitzons, entitat
finanadora daquest treball, i a Maria de la Fuente Vzquez, autora de la
presentaci. Per, sobretot, estic en deute amb la professora Cristina Borderas,
directora i companya del Grup de Recerca Consolidat de la Universitat de
Barcelona: Treball, Institucions i Gnere (TIG). Borderas ha fet sempre un
seguiment exhaustiu del treball i em va proporcionar en tot moment la seva visi
crtica i el recolzament i els consells que precisava.
19
PRIMERA PART

Lexperincia de la Segona Repblica

Certa historiografia que versa sobre el paper poltic o sindical que les
dones van tenir a la Repblica i la Guerra Civil han assenyalat que els canvis
que per a la societat espanyola signific la contesa les hi va permetre arribar a
la vida pblica (prleg de Vzquez Montalban al llibre de Neus Catal (2000, p.
9)). Tanmateix, sembla que hi ha elements que condueixen a matisar aquesta
afirmaci, perqu no es pot deixar de banda el qu va significar, per elles, el
primer perode republic (1931-1936). Hi ha obres que, sense qestionar els
canvis que es van donar durant la guerra que afectaren a les dones, defensen
que aquest protagonisme femen ja shavia iniciat abans. Malgrat la curta vida
de la Segona Repblica en que el pas va viure sense guerra, les dones es van
veure catapultades a noves activitats en el mn econmic i social. El seu
protagonisme i les seves respostes collectives durant la guerra estaven
profundament influts pel seu aprenentatge histric previ, i el seu paper en la
resistncia antifeixista i el canvi revolucionari es van desenvolupar a partir de la
seva experincia collectiva anterior que facilit la seva capacitat per a generar
formes dacci collectiva i respostes socials. Les dones sinspiraven en realitats
socioeconmiques i culturals del seu itinerari en el passat per elaborar
estratgies de resistncia i opcions de supervivncia durant la guerra. I en
contrast amb la indiferncia dels anys precedents, tots els partits i sindicats
llanaren una crida general a la seva mobilitzaci. (Nash, 1999, pp. 31 i 90-91).
Recordem que el 1933 es va aprovar el vot per a la dona, es legalitz el
divorci... Sens dubte, aquell abril de 1931 havia portat nous aires de llibertat.
Aires de llibertat que permeten parlar de la presncia femenina als consells
municipals en temps de la Segona Repblica. (Caellas, 2002).

Hi ha veus, tamb, que afirmen que el canvi fonamental en les conductes
collectives de moltes dones es va produir a la caiguda de la dictadura
franquista, per especialistes del tema es reafirmen en senyalar que els
avenos poltics i socials que viu avui la dona no van comenar lany 1975, amb
la mort de Franco, sin lany 1931, amb ladveniment de la Repblica. (Olesti,
20
2005, p. 17). Francisca Redondo, Manola Rodrguez, Celia Garca i Carme
Casas, dones que figuren entre les entrevistades, pertanyen a dues
generacions dentremigs, aquests esglaons perduts que lliguen el moviment
obrer de preguerra i el nou moviment obrer. (Borderas, Borrell, Ibarz, Villar,
2003).

I dhuc comptem amb alguns casos, com el de la Margarida Abril, que
comen la seva militncia abans de la Repblica, durant la Dictadura de Primo
de Rivera, en la llavors il.legalitzada CNT. (Guix, 2002).

Els testimonis de dones del PSUC que parlen sobre el seu comproms poltic
durant la Repblica sn nombrosos. La dirigent histrica de les JSUC, Teresa
Pmies, explicava que el comunisme el va trobar abans del 36 de la m del seu
pare, en el Bloc Obrer i Camperol, i de com la seva primera lectura fou el
Manifest Comunista. (Pmies, 2001, p. 37). Per sense negar la importncia
que la figura paterna va tenir en la seva militncia, ella no la interpreta com a
determinant: [sobre la poltica diu] aix s una passi, una vocaci, un instint
de carcter busca-raons que era el meu. (Pmies, 1976, p. 606). I la dona de
les JSUC que es va convertir en un mite durant la guerra i fou presentada pel
PSUC com una herona, exemple i smbol a seguir per les joventuts, lex-
sastressa Lina dena, va comenar la seva militncia lany 1930. Desprs,
durant la Segona Repblica, fou membre del Comit Central de les JSUC.
(Estivill [1938?] i DD.AA., 2000, p. 987).
3


Significativament, dirigents femenines del PSUC, com Tomasa Cuevas,
Margarida Abril o Soledad Real van comenar la seva militncia tamb a
comenaments de la Repblica. Cuevas va ser la companya sentimental del
dirigent comunista Miguel Nez. (Gent del PSUC, 1998-1999, p. 87).
4
Abril,
que com veurem va ser una figura destacada al PSUC tamb a la postguerra,
era filla dun activista obrer. Comen a treballar als 14 anys a una fbrica de
Matar i safili a la CNT. Durant la Repblica va deixar aquest sindicat i,

3
Aquest diccionari biogrfic dels Pasos Catalans resulta molt til per a traar una histria de les
dones del PSUC que van pertnyer a la classe obrera.
21
juntament amb grup de joves, va fundar a Matar i al Maresme la Joventut
Comunista. Desprs form part tamb de la seva direcci a escala catalana,
que dirigia Lina dena, amb la qual establ una gran amistat. (Dun roig encs,
2004, p. 19).
5
Per ltim, Soledad Real, modista, tamb ingress el 1933 a les
Joventuts Comunistes de Catalunya. (Hernndez, 2001, p. 8).
6
I Maria Dern, de
Sabadell, sindicada des del dotze anys a la CNT, era del grup dels trentistes.
(Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci
Tomasa Cuevas).

Les dones del PSUC durant la Guerra Civil

Des de fa uns quants anys sha produt un considerable increment de la
producci historiogrfica catalana dedicada a la Guerra Civil. Shan publicat
articles i llibres sobre temtiques poc explorades i sobre les quals tenem una
informaci insuficient. Per hi ha alguns temes que no han tingut la recerca que
es mereixen. Segurament que, com es tracta de qestions tan importants, el
seu estudi exigeix un esfor considerable de renovaci de plantejaments i
daportaci dinformaci nova, per tal que la voluntat de revisi condueixi
realment a una visi innovadora. En definitiva, es troba a faltar un estudi a fons
del PSUC durant la guerra, per un estudi que no margini un cop ms la dona
militant, sin que latorgui el protagonisme que va tenir durant la contesa, un
protagonisme guanyat a base de molts sacrificis. Perqu no hem doblidar que
encara avui segueix sent cert que els estudis sobre la guerra han descuidat, en
gran part, la visi de les dones i la perspectiva de gnere. (Nash, 1999, p. 85).

En quant a xifres de militncia, hi ha algunes obres que ens permeten apropar-
nos al seu coneixement. Quan els dirigents histrics del partit parlen de la
unificaci del PSUC lestiu del 1936, donen dades dafiliats (uns 6.000), i
expliquen com, en celebrar-se la Primera Conferncia, el 1937, en tenia ja
60.000 i a lacabament de la guerra uns 90.000, per no donen cap xifra de

4
La present obra s frut duna Exposici que va tenir lloc al Museu dHistria de Catalunya.
Parla de la histria del PSUC, per apareixen pocs militants, tant homes com dones.
5
Aquest llibre s una biografia detallada dAbril i, a ms de narrar la seva vida com a militant i
dirigent del PSUC, recull el testimoni de 23 afiliats ms, entre els que es troben 8 dones.
22
militants femenines ni tampoc no en parlen (Lpez Raimundo, 1976, p. 5),
Aquesta posici, per, no pot ocultar que vries dones van anar ocupant
crrecs de responsabilitat durant la guerra. Uns exemples: Neus Catal va ser
una de les fundadores del PSUC (DD.AA., 2000, p. 55) i Mercedes Nez
collabor en tasques administratives a la seu del Comit central.
7
Malgrat aix,
quan es va fer la unificaci el 1936 no hi havia cap dona en el primer Comit
Executiu. (Lpez Raimundo a la introducci de PSUC..., 1976, p. 11). La
marginaci de la dona era tal que Dolors Piera, dirigent de la Secci Femenina
del Partit i membre del Comit Executiu, anomenada en el primer Comit
Central, no apareix a les obres. En aquesta ltima, en la qual s es parla dels
dirigents masculins del partit, es fan entrevistes a dotze personatges, per tot
sn homes. Daltra banda, els entrevistats tampoc no fan referncia a cap
dona. I dhuc en obres recents que fan referncia al funcionament del partit en
temps de la guerra la presncia de la dona s ignorada (Les ruptures de lany
1939, 2000).

Una obra que trenca aquesta constant s la duna professional (Garca,1991,
pp. 152-157), que ens parla de Barcelona i la guerra a travs duna
protagonista fidel a lideal de la seva joventut: Soledad Real. Real es va formar
polticament en lescola de quadres de Lina dena. El fet dabordar la guerra
des de la perspectiva duna protagonista femenina descobreix nous aspectes
que altres obres no els posen de manifest. Aix, sabem que Real sintegr en
les JSUC el mateix 1936. El 19 de juliol collabor en la mobilitzaci antifeixista
ajudant a organitzar la resistncia en la Barceloneta. Al 1937 particip en el
procs de creaci de lAliana Nacional de la Dona Jove. A lagost sort triada
membre del Comit Nacional de les JSUC. El mateix dia de lentrada de les
tropes franquistes a Barcelona resist desesperadament junt amb els seus
companys de partit. Daltra banda, la proporci de dones militants del PSUC
augment durant la guerra fins arribar, a lagost del 1938, a representar el
13,8% de la militncia. La proporci ms favorable a les dones es va situar a la

6
Lobra dHernndez s un llibre dedicat a fer una srie dentrevistes a Soledad Real, a la qual
lautor tracta com a una vctima de la repressi franquista alhora que com a una herona.
7
AMICAL DE MAUTHAUSEN, 2004, p. 17.
23
ciutat de Barcelona, amb el 22,62% en la mateixa data. (Mayayo, 1986, p. 13
nota 3).
8


A la Primera Conferncia Nacional del PSUC, celebrada el 24 de juliol de 1937,
ja es va parlar de la militncia de les dones. Sembla que el PSUC era
lorganitzaci poltica que comptava amb ms militants femenines i ms
quadres de dones. El PSUC es posava de model per a qu pogus donar
exemple i aconseguir que la dona arribs als llocs de direcci dels sindicats,
dels consells dempresa, de les cllules... i fer realitat la consigna a igual
treball, igual salari. Tanmateix, lestructura del partit no revelava aquest
propsit: entre els seus militants, hi havia un 5% de dones (suposem que les
dades es refereixen al conjunt de les dones del PSUC soles, sense
comptabilitzar a les del JSUC, que tot sembla indicar eren ms nombroses), i
en el transcurs de la guerra la militncia femenina va arribar a 10.000 afiliades
(la qual xifra ja s comparable amb la que ens donava lautor anteriorment
assenyalat). (Caellas & Toran, 2003, pp. 86-89 i Puigsech, 2001, p. 142).
9
Si
observem la xifra global donada anteriorment (60.000 militants al llarg de la
guerra) i la comparem amb aquesta estrictament de dones podem veure que la
militncia femenina arrib a representar un 15%.

Tanmateix, i tenint en compte la situaci de la dona de lpoca, el nmero de
militants que hem assenyalat resulta elevat, i els dirigents del partit van voler
captar laugment de la militncia femenina que es produa al llarg de la guerra
donant a les dones ms crrecs en la direcci del PSUC. Per mentre el
secretari dorganitzaci valorava insatisfactriament les xifres de militncia
femenina, perqu considerava que calia augmentar el percentatge de dones del
PSUC, a les indstries bsiques, txtils, metallrgiques i qumiques, la
secretria femenina, Dolors Piera, ho valorava positivament a causa del
creixement constant que experimentava la presncia de les dones dins el partit.

8
Aquest llibre s el resultat duna experincia inslita. Per commemorar els 50 primers anys del
PSUC la revista Nous Horitzons va demanar a gent molt diversa que escrigus un paper sobre
el PSUC. 37 militants expliquen les seves experincies. Dentre ells 7 sn dones. Per, malgrat
aquesta discriminaci, aquesta s una de les poques obres que ja en la dcada dels vuitanta
parla de les dones del PSUC i de les JSU.
9
En aquesta ltima obra gaireb no apareixen dones del PSUC, per s dona xifres de
militncia.
24
De tota manera, tot i que com hem dit el nombre de dones dins lorganitzaci
aniria augmentant durant la guerra, en cap cas no saproparia als nivells
desitjats per la direcci del PSUC. (Puigsech, 2001, p. 131 i 142).

Aquest percentatge de militants femenines, baix certament, explica, en certa
forma, lescassa participaci femenina en els rgans de direcci del partit.
Tanmateix, les dones van introduir-se en aquests rgans a partir de la
remodelaci del Comit Executiu-Central de lagost de 1936, quan la Secretaria
femenina pass a mans de Carme Juli. Ara b, aix no vol dir que les dones
tingueren un paper rellevant en la direcci del partit, sin tot el contrari. Quan el
PSUC calibrava la participaci femenina ho feia pensant en la base del partit, i
no pas en els rgans directius. De fet, si fem un reps al grans noms del partit,
la presncia femenina era nfima si es compara amb la masculina. Aquesta
voluntat dassolir una important presncia femenina, b per motius ideolgics,
b per motius estratgics no va cuallar. El PSUC es presentava com una
organitzaci que volia acabar amb lopressi que havia existit en la societat
catalana fins aquell moment, la qual cosa tamb implicava posar fir amb
lopressi que patia la dona. A ms, les militants eren un grup social molt
atractiu de cara al creixement numric del partit, doncs representaven el 50%
de la poblaci catalana, a la qual cosa shi afegia la creixent importncia que
adquirien a la reraguarda en anar ocupant els llocs que deixaven vacants els
homes que anaven al front. (Puigsech, 2001, p. 131).

Com veiem, des del naixement del PSUC les dones tingueren cabuda al nou
partit, com ho demostra que comptessin amb una secretaria prpia i tamb
amb una secretaria en el Comit Executiu-Central, que sencarregava de la
poltica femenina del partit. Per sota seu, i com a forma organitzativa especfica
de les dones es trobaven les Milcies femenines, que es dividien en diferents
seccions. (Puigsech, p. 130).

La Primera Conferncia de les militants del PSUC (13-14 de mar de 1937) fou
el primer gran acte pblic de les dones daquest partit que, a ms, serv per
demostrar la consolidaci i el creixement que havia assolit la Secci
Femenina, com es pot veure consultant Treball (nm. 206 (18-3-27), p. 4).
25
Per la ideologia masclista i paternalista del partit era assumida per moltes
dones comunistes. Aquests discursos estaven tan introduts en la mentalitat
femenina de les militants que elles tenien por que la presncia que anaven
adquirint pogus crear malestar entre els militants masculins i les preocupava
que poguessin percebre fets de dualisme i competncia. Algunes opinaven que
la situaci que havia creat la guerra era una qesti purament transitria i que
cessaria un cop els homes haguessin tornat del front. Aquest discurs sobre les
dones indua a les militants a afirmar que el paper que havien de jugar les
dones del partit era secundari. (Nash, 1999, pp. 183-184).

Recentment, Clia Caellas i Rosa Toran (2003) han elaborat un llibre que
tracta duna figura cabdal en el PSUC de la Guerra Civil: Dolors Piera. Aquest
escrit, en el que sha reflectit la biografia duna dirigent del PSUC, s modlic
entre altres coses perqu resulta inusual. Gaireb no hi ha obres sobre
aquestes dones, sha dit abans, a diferncia dels treballs que tracten sobre les
militants de les JSUC, que sn ms nombrosos. Mestra de professi, durant la
contesa Piera arrib a ser una de les militants ms destacades del PSUC, o la
ms significativa. La guerra va esdevenir per ella un canvi profund en la seva
vida, perqu de mestra va passar a ser dirigent poltica. Piera, desprs del 19
de juliol, estava a Vilafranca del Peneds, fent de mestra i de secretria del
Front Popular. All la van convncer de que es fes crrec de la Secci femenina
del Partit i accept. Sembla que els seus companys no la tractaven diferent pel
fet de ser dona, ella mai no va sentir cap mena de discriminaci. En el primer
Comit Central la van nomenar membre del Comit Executiu.

La conjuntura bllica va propiciar lascens poltic de Piera que va desplaar-se
a Barcelona. Des de la Comissi Femenina del partit, va comenar a organitzar
les successives Conferncies Nacionals de Dones del PSUC, el 1937 i 1938,
que estenien les seus directrius a partir de conferncies locals com la de
Barcelona el juliol de 1937 i les Assemblees dInformaci Femenines. El juny de
1937 va ser anomenada membre del Comit Executiu, del qual formaven part
quinze persones. (Caellas & Toran, 2003, p. 83 i Puigsech, 2001, p. 117).
Per les dissidncies del partit afectava tamb a les dones que tenien algun
crrec. Aix, ms tard, Piera va ser expulsada del partit durant els anys
26
quaranta, quan estava exiliada a Xile, amb el rerefons de les escissions i
exclusions que patia el partit. (Caellas & Toran, 2003, p. 164).

Com diem abans, al llarg de la guerra, i a mesura que augmentava la
militncia femenina, un grapat de dones es van integrar en els rgans de
direcci del PSUC. De les que van tenir un protagonisme destaquem: la
mateixa Piera, Carme Juli, la primera que va formar part del Comit Executiu a
lagost de 1936: Elona Malasecheverria, tamb del Comit Central; la Caritat
Mercader; la Isabel Azuara, de la secretaria femenina de la Secci de
Barcelona ciutat, i Teresa Pmies, de la secretaria de les JSUC. (Caellas &
Toran, 2003, p. 86; Puigsech, 2001, nota 31, p. 131).

El novembre del 1937 Piera pass a dirigir el recentment creat grup Uni de
Dones de Catalunya (UDC), constitut al Palau de la Msica Catalana, La
iniciativa de la creaci daquesta organitzaci va correspondre al PSUC, tot i
que en la seva direcci ocupava un lloc important dones lligades al
nacionalisme catal, com Dolors Bargall, dEsquerra Republicana, o la mestra
Josepa Blanes (Reis Bertral), del Partit Catal Proletari (Estat Catal)
10
. (Guix,
2002, 120; Vinyes, 1998, pp. 30 i 112)
11
. Tamb va ostentar la presidncia
daquesta associaci lex-deportada a Rabensbrck Neus Catal. (Amical de
Mauthausen, 2004, p. 18). I Aurora Ramos tamb es va integrar a la direcci
daquesta organitzaci clandestina, arribant a ser secretria general. (Ros,
1999, p. 162).
12


Altres dones del PSUC que van tenir crrecs en aquesta organitzaci foren:
Angelina Comte, Maria Palau, Llibertat Picornell i Teresa Vallejos (Nash, 1999,
pp. 116-117). Des daquell mateix 1937, Piera va ser Consellera municipal de
lAjuntament de Barcelona, des don va desplegar una intensa activitat per
poder atendre les necessitats ms urgents de la poblaci refugiada, en especial

10
Mercedes Yusta a Madres coraje contra Franco, p. 89, situa a Bertral el 1945 en Estat Catal
a lexili. Per tant, no sabem quan va a entrar al PSUC, per segur que no va ser immediatament
de constituir-se el partit el 1936. En el primer congrs del PSUC, celebrat a Pars el 1956, fou
escollida membre suplent del comit central.
11
Aquesta obra s una biografia del Sebasti Piera, company de Trinitat Revolt. A lobra tamb
hi ha informaci sobre aquesta militant.
12
Ramos era lesposa de lautor, i per aix que lesmenta. No hi parla de cap altra dona.
27
dels nens i nenes. Piera va valorar tamb de forma extraordinria les
organitzacions femenines que depenien de quadres del PSUC, per exemple la
Readaptaci Professional de la Dona, dirigida per Malasacheverra, els clubs
de fbrica, amb un paper important dAzuara, els sindicats, amb les germanes
Uriz i Angelina Palomes, lAjut Infantil a la Reraguarda, amb Candelria Escol i
Teresa Prat, les dirigents de les joventuts, Pmies, Imbert, Abril... (Caellas
&Toran, 2003, p. 87).

Per el pas dels mesos i el paper cada cop ms important del PSUC en la
poltica republicana no havien aconseguit, pel que fa a la implicaci de les dones,
vncer els vicis i les mancances que shavien fet evidents des de linici del
conflicte. Els eixos sobre els quals girava el treball de conscienciaci femenina
continuaven essent la glorificaci de les herones del partit, a ms dels models
sovitics, lexaltaci del paper de la dona en les eleccions del 16 de febrer, les
conquestes revolucionries a partir del 19 de juliol, sobretot amb laccs de la
dona al treball i la implantaci de la coeducaci, sense deixar de banda lmfasi
amb que se subratllava el sacrifici de la dona-mare. (Caellas & Toran, 2003, p.
87).

Lextracci social de les dones que des del primer moment van militar al PSUC o
a les JSUC va ser, en general, modesta. Comenaren a treballar molt joves i
noms havien cursat estudis primaris. Potser cal mencionar lexcepci que
representaven Dolors Piera i Reis Bertral, que com diem eren mestres. Aquesta
conclusi est basada en aquelles militants que, ja de grans, han escrit les seves
memries o han estat entrevistades per alguns periodistes o historiadors que sn
citats en aquest treball (Vinyes, Olesti, Borderas & Hurtado, etc.). s el cas,
entre daltres, de les dones comunistes segents: Teresa Pmies, Carme Casas,
Soledad Real, Maria Salvo, Neus Catal o Manola Rodrguez.

Tanmateix, al llarg de la guerra, la presncia duna gran part de la intellectualitat
catalana al costat del PSUC va ser molt important, ms que per la quantitat, pel
prestigi que donava a aquest partit, i, a poc a poc, el PSUC es va anar convertint
en una organitzaci que no tenia un predomini aclaparador dobrers. (Puigsech,
2001, p. 143).
28

El protagonisme de les militants del PSUC, durant la guerra, no fou simplement
el aconseguit a les trinxeres. La majoria delles va fer una tasca ms oculta. El
treball de reraguarda de les dones, el seu entusiasme i la seva generositat van
mantenir la vida quotidiana i la illusi indispensable per lluitar contra els
culpables de la guerra. (Olesti, 2005, p. 17).

Les noies de les JSUC

Les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) fou una
organitzaci juvenil de caire comunista creada el 12 dabril de 1936 en un acte
celebrat al cinema Grand Price de Barcelona dins del procs dunificaci dels
diversos partits socialistes i comunistes catalans seguint la tctica del Front
Popular antifeixista surgida a lEuropa de la dcada del 1930 i propugnada el
1935 en el VII Congrs de la Internacional Comunista. Desaparegueren durant la
dcada de 1950 a lanar ingressant la majoria dels seus cuadres en el PCE, i en
anar el PSOE impulsant la seva prpia organitzaci juvenil. Malgrat el
protagonisme que les militants de les JSUC, noies joves, quasi adolescents, van
tenir durant la Guerra Civil, no hi ha cap treball que tracti delles. (Cebrin, 1997,
pp. 27 i 22). Durant els primers mesos del 1936 es constitu el comit executiu
daquesta organitzaci i en aquest rgan directiu hi havia una dona: Josefina
Casals. (Martn Ramos, 1977, p. 231). La incorporaci massiva dels joves a
lexrcit provoc el fet que les noies esdevinguessin majoria a la direcci de les
JSUC. Tenim constncia que, durant la guerra, ms del 80% de la direcci de les
JSUC eren noies: Lina dena, Soledad Real, Isabel Vicente, Lolita Brugalada,
Maria Salvo, Ester Gimeno, Teresa Pmies, Margarida Abrilen formaven part.
La majoria daquelles joves dirigents van sobresortir desprs en la militncia
clandestina del partit. (Carralda & Colomer, 1978, p. 9). (Mayayo, 1986, p. 14
nota 4). Sobre les experincies a la guerra de les joves de les JSUC ha deixat
mplia constncia, entre altres, una de les seves dirigents, Teresa Pmies
(1976). Treure a la llum les biografies daquestes dones s una tasca important,
perqu delles no tracten, en general, els llibres que durant la transici van ser
escrits pels seus antics companys de lluita i, per tant, ara noms ens queda el
recurs a analitzar els documents de lpoca, a transcriure les seves entrevistes
29
gravades i llegir les seves memries. A aquesta tasca sha dedicat una bona part
daquest estudi. La majoria daquestes dones van viure duna manera activa el
perode de la Guerra Civil i van patir la repressi de la postguerra.

En aquesta lnia de visualitzar les noies que formaren part de les JSUC el 1936
es interessant tamb el llibre ja citat dIsabel Olesti. Lobra t el seu origen en
una crnica publicada a El Pas, el 29 doctubre del 2003. Es tractava de resumir
lactivitat duna associaci que, sota el nom de Les Dones del 36, intentava
recuperar la memria histrica del que va ser la guerra del 36 i la postguerra
franquista: exili, pres, lluita clandestina, camps de concentraci, per des del
vessant femen.

El treball dOlesti resulta interessant perqu s fruit duna srie dentrevistes que
lautora va fer a nou dones desquerra. Delles, tres van militar a les files de les
JSUC (Carme Casas, Maria Salvo i Manola Rodrguez) i una, que arrib a
Catalunya el 1949, al PSUC desprs de passar pel Partit Comunista (Trinidad
Gallego). Al llarg de les pgines del llibre surten passatges de la vida daquestes
militants comunistes. La metodologia que Olesti ha seguit li ha perms
profunditzar en la vida daquestes dones, des dels seus orgens fins lactualitat.
Per el llibre no tracta noms de la vida de les militants entrevistades, sin que
fa referncia als seus pares i dhuc en alguns casos als seus avis. Aix ens
permet saber el lloc on aquestes noies van nixer, la seva professi i la seva
militncia i podem conixer que totes provenien de famlia humil, per la qual cosa
van tenir de treballar des de molt jovenalles. En algun cas el pare ja militava en
alguna organitzaci poltica o sindical, per en cap cas les mares ho feien. Cap
de les entrevistades va entrar al partit perqu el seu companys hi fos, tot i que en
alguns casos es van emparellar amb homes del partit i van fer la lluita junts.

Aquestes, per, no sn exactament les mateixes conclusions que han sostingut
algunes de les dones entrevistades en el present estudi. Com es podr
comprovar al llarg de les biografies, moltes de les mares de les dones que hi
apareixen militaren en alguna organitzaci, daltres simplement eren molt
avanades per a lpoca. (Aurora Huerga, Fons Orals de la Fundaci Utopia
Juan N. Garca Nieto). Laia Berenguer tamb atribueix la seva orientaci poltica
30
a la influncia rebuda de la mare, que sembla ser mantenia unes idees molt
progressistes. Tamb en alguns casos elles comenaren a militar perqu el seu
marit, o algun altre familiar o amic ja ho feia.

De les entrevistades una delles va tenir responsabilitat durant la guerra, com la
Manola Rodrguez, que va ser delegada sindical del Comit Provincial de la
JSUC. Per aquesta autora aquelles joves fores unes herones, uns subjectes
revolucionaris. I sost que safiliaren al partit per voluntat prpia, tot que en
alguns casos, com s el della, va nixer en una famlia de tradici anarquista
que es remuntava a la generaci dels seus avis. Ella parla de que lorigen de la
seva militncia poltica va ser deguda a la cultura tramesa per la seva famlia, tot
i que aquesta herncia no fou assumida mecnicament. (Borderas, Borrell,
Ibarz, Villar, 2003; entrevista a lArxiu Histric de la CONC).

Una dona que va ocupar un crrec de molta importncia dins les JSUC fou la ja
esmentada Teresa Pmies, companya de Lpez Raimundo. Tenia disset anys
quan la van triar per a ocupar el crrec de secretria femenina del Comit
Executiu de la JSUC, i vint quan el PSUC esdevingu Secci Catalana de la III
Internacional Comunista. Llavors, Pmies va ser escollida membre de la direcci
en el crrec de secretria femenina. Pmies parla de les relacions del PSUC
amb la secci femenina del partit, perqu analitza els tres collectius que foren
importants en les relacions del PSUC amb la Internacional Comunista: el juvenil,
el sindical i el femen. Per dedica una atenci especial al mn juvenil, perqu va
considerar que aquest fou el ms decisiu en el conjunt daquelles relacions.
(Pmies, 2001, p. 127 i 37-38).

Les JSUC, tot i que es consideraven lorganitzaci juvenil del PSUC i es
mostraven favorables a mantenir llaos amb aquest partit, estaven imbudes
dun fort sentiment autonomista i duna voluntat de funcionar autnomament a
nivell ideolgic, que les allunyaven de ser una corretja de transmissi del PSUC.
Les joves comunistes en feien una organitzaci que aspirava a transformar-se en
una mena de supraorganitzaci que fos una amalgama de la joventut catalana.
Era una organitzaci marcadament procomunista, a diferncia del PSUC que
tenia un origen de partit unificat. Dins les JSUC no hi havia una quantitat tan
31
elevada de socialistes i tan minoritria de comunistes com en el PSUC. (Pmies,
2001, p. 127).

Desprs del 19 de juliol, les JSUC celebraren el primer mting el 6 de setembre
de 1936. Particip, entre daltres, Lena Imbert, de les Dones Combatents. El
govern frente-populista de Largo Caballero iniciava una interessant poltica
juvenil collaboracionista. A partir de 1936, les JSUC, amb el seu recolzament al
sistema vigent, entr en la vida poltica i revolucionria de Catalunya i dEspanya,
deixant enrere la clandestinitat o loposici sistematitzada. Les dones van exercir
un gran paper tant a les milcies com als fronts de Somosierra, lArag i
Extremadura. Tamb van collaborar en el tema dorganitzacions de les
guarderies i en els tallers de roba de confecci pels soldats. (Casters, 1977, pp.
149-150).

La urgncia destructurar la defensa contra els nacionals des del front femen va
derivar en la modificaci de lesperit del Comit contra la guerra i el feixisme,
creat lany 1934, per tal dorientar-lo a les noves necessitats imposades per la
guerra. I desprs de la Primera Conferncia de Dones del PSUC, el mar de
1937, es van fer passes vers lobjectiu daconseguir aplegar les dones en
organitzacions de carcter interpartidista. Daquesta manera sarrib, labril de
1937, a realitzar el mting inaugural de lAliana Nacional de la Dona Jove al
Teatre Nou, amb la participaci, per les JSUC, de Teresa Pmies. Soledad Real,
que shavia integrat a les JSUC el 1936, particip molt activament en el procs
de constituci de lAliana. Desprs, en agost de 1937, Real result escollida
membre del Comit Nacional de les JSUC. (Caellas & Toran, 2003, p. 91;
Lpez del Castillo, 1991, p. 25;
13
Hernndez, 2001, p. 8).

Dins de les divergncies internes entre les forces desquerra que derivaren en els
Fets de Maig de 1937, lAliana no va donar cabuda a les noies del partit Obrer
dUnificaci Marxista (POUM), a les que se considerava que estaven al servei de
lenemic, ni a les anarquistes, que no van voler afegir-se al grup quan van saber
que no hi eren les poumistes. Anarquistes i militants del POUM invocaven la

13
Lautora parla de lorganitzaci de lAliana de la Dona Jove.
32
revoluci i els comunistes pel contrari, imposaven la tesi que era prioritari
guanyar la guerra, a la qual els primers replicaven que sense fer la revoluci no
la guanyarien. En les negociacions prvies impulsades per les joventuts del partit
amb la resta del collectiu amb vistes a la fundaci de lAliana havien jugat un
paper destacat Margarida Abril, Isabel Vicente i Soledad Real. La principal
responsabilitat pblica de les JSUC en el si de lAliana va recaure, no obstant,
en Teresa Pmies. (Pmies en el prleg dOlesti, 2005, p. 14; Pmies, 1976, p.
10; Hernndez, 001, p. 27).

A ligual que en el cas de les dones del PSUC, les joves comunistes de les JSUC
que es van afiliar el 1936 i van arribar a tenir algun crrec dins lorganitzaci, en
general provenien de la classe obrera i tenien noms estudis primaris.




Les milicianes

En els primers dies de la guerra, Artur Cuss, Secretari de lOrganitzaci
Femenina del PSUC, va fer una crida a les dones amb la finalitat de crear una
milcia femenina. Per aquesta crida a files era ambivalent, perqu ms que una
activitat belligerant contemplava el rol de les dones com espiritual i de
recolzament als combatents morts en acci. Per finalment, a principis dagost
del 1936 es va crear un batall femen a Catalunya, amb dones procedents de
Barcelona, Sabadell i Matar. Aquest batall de milicianes fou incorporat a les
forces republicanes enviades per a la defensa de Mallorca a lestiu del 36. (Nash,
1991, p. 101).

Un dels smbols de la revoluci i resistncia antifeixista en la iconografia de la
guerra va ser la figura de la miliciana, les dones que van anar al front. En les
primeres setmanes del conflicte, la seva herocitat es va convertir en un mite i en
un smbol de la solidesa contra la reacci (Nash, 1999, p. 93).

33
De la bibliografia consultada noms hem trobat quatre dones de les JSUC que
en la Guerra Civil van ser a les trinxeres. En primer lloc, cal destacar Lina dena,
abans esmentada, figura exalada com a herona per la historiografia
consultada. Quan lluitava al front, concretament en Iznalloz, i va veure que
estava a punt de caure en mans de lenemic, va disparar-se la ltima bala que li
quedava a la pistola. (Estivill [1938?]; Cuevas, 2004, p. 658
14
; Alcalde, 1976, p.
127; Pmies, 1976; Mangini, 1995, p. 95)
15
.

Daltra banda, tenim tamb referncies de Lena Imbert, companya de Ramon
Mercader, lassass de Trotsky, que pertanyia a lorganitzaci de Dones
Combatents. Imbert s la noia que est disparant al costat dels primers milicians
a la coneguda foto de latac de les Drassanes el 18 de juliol de 1936. Una altra
dona del PSUC que lluit els primers dies a Tardienta fou Caritat Mercader, mare
de Ramon Mercader, que va ser ferida per un obs. Tenim constncia tamb
que Caritat Mercader, quan lluitava en el front, els italians li van clavar al cos 11
cascos de metralla, (Casters, 1978, p. 149;
16
Alcalde, 1976, p. 140;
17
Pmies,
1976, p. 37).

En aquella poca, el masclisme que es donava a la reraguarda existia tamb al
front. Hi havia una divisi del treball, ja que normalment les dones realitzaven les
tasques de cuina, sanitries, enlla i administratives. Manola Rodrguez, que
lluit al front de Somosierra explicava que, tot i que estava motivada a defensar
els drets poltics i socials que havia adquirit durant la Repblica i a demostrar la

14
En aquest volum sinclouen la collecci de Testimonios de mujeres en las crceles
franquistas, que van ser publicades per edicions Sirocco en tres volums diferents al llarg dels
anys 80 i que van tenir molt poca difusi. Cuevas va utilitzar una part dels seus estalvis per a
publicar aquests tres volums de dones empresonades. (Mangini, 1995, p. 126). Quan Cuevas va
comenar a escriure la seva primera obra aquesta resultava molt original pel tema, alhora que
commovedora pel contingut aix com una font de primera m extraordinria. Del testimonis de
Cuevas sha beneficiat Vinyes (2002) per a realitzar la seva obra, en la qual parla en general de
dones espanyoles, de les condicions de les presons franquistes i dels terics que tracten sobre
la necessitat de la redempci a partir del pas per les presons. Del PSUC, Vinyes, a la seva obra,
escrita el 2002, noms cita a Maria Salvo (p. 17). De les obres de Cuevas parla tamb larticle
de Verduga (2003, p. 307).
15
Lobra de Mangini recull testimonis orals, diaris, autobiografies i cartes que han perms a
lautora fer una semblana de la dona espanyola dels ltims anys de la Repblica, la guerra i la
immediata postguerra.
16
Aquesta s una de les poques obres realitzades en la dcada dels setanta escrita per un
home que parla de les organitzacions femenines i de les dones del PSUC.
17
Aquest llibre s pioner en els estudis de les dones espanyoles durant la guerra. Parla de dues
dones del PSUC: de Lina dena i de Caridad Mercader.
34
seva repulsa al feixisme, la seva experincia va ser que en el front feia nosa.
(Olesti, 2005, p. 151, Nash, 1999, p. 164 i Domingo, 2006, p. 33).
18


En general, les consignes que dictaven les dirigents del partit tampoc no
ajudaven a que fossin dun altra manera. Dolors Piera, membre del Comit
Central del PSUC, el juny de 1937 va donar la consigna que en la reraguarda,
cada dona ha de ser un soldat. Lgicament, aquesta crida incitava a les dones
comunistes a treballar ms a la reraguarda que no pas a les trinxeres. (Nash,
1999, p. 166).

Si tenim en compte el valor que t la imatge com a element de propaganda
poltica i observem els cartells del PSUC, hi ha un document grfic dels temps de
la guerra, un cartell del PSUC i de la UGT, que resulta ben significatiu: es veu
una dona fent mitja i un soldat amb un fusell. (Fontser, s.d.).
19


La dirigent de la JSUC, Teresa Pmies, no cridava a les noies per a que anessin
a les trinxeres, sin perqu enviessin paquets al front: fem que la tasca dels
companys que marxin dels nostres respectius pobles sigui fructfera, i es va
retirar perqu va pensar que spiguen que a la reraguarda hi queden unes
minyones que tindran cura que no els manqui res. (Pmies, 2005, p. 45).
20


Margarida Abril, per la seva banda, s va estar destinada al front dArag, per
noms per a treballar com dajudant de les joventuts de lexrcit. (Dun roig
encs, 2004, p. 23). I Lola Casadell, militant de les JSUC, particip en la guerra
al front dArag amb una unitat sanitria organitzada per la FETE, junt amb la
columna Del Barrio. (Amical de Mauthausen, 2004, p. 17).

Ja de gran, i amb la perspectiva que li donava el temps, la militant Soledad Real
opinava en una entrevista que el paper de la dona durant la guerra fou
secundari. Aix ja era percebut per elles, per les circumstncies de la lluita no

18
En aquest llibre lautora parla, en general, de dones de la resta de Catalunya, per tamb cita
a dena, Imbert, Cuevas...
19
Aquesta s una obra sobre documents grfics i cita aquest del PSUC.
20
Aquest treball recull una part dels articles periodstics que Pmies va escriure entre 1936 i
1939.
35
les deixava temps per a sentir-se discriminades, perqu no tenien temps per a
pensar: Havia que protegir els nens que es quedaven sense famlia, mantenir les
fbriques en marxa i solventar el problema de la manca daliments, el problema
dels refugiats i el tema que per a guanyar una guerra havia que elevar tamb el
nivell cultural i poltic de la gent. (Garca, 1983, p. 63).
21


La soledat dels combatents en el front va impulsar la creaci de les figures
anomenades padrines de guerra, sobretot en el bndol franquista. Es basava,
fonamentalment, en lintercanvi de cartes entre els soldats al front, que
normalment resultaven desconeguts, i noies de la reraguarda. Per la figura de
la padrina de guerra enllaava amb una visi tradicional de les dones, a
diferncia de la miliciana, i la seva utilitzaci presagiava la permanncia de les
actituds conservadores envers elles. Les cartes que enviaven als soldats
exhibien una actitud molt tradicional envers les dones (Nash, 1999, p. 175). Aix
es veu perfectament reflectit a lobra de Pmies (2001).

El discurs imperant sobre el treball assalariat de les dones

No s gens fcil conixer quin era el discurs que imperava a la guerra
entre els homes i dones comunistes respecte al treball assalariat femen. La
bibliografia consultada no dna referncies explcites sobre el tema. No obstant
aix, saber si el discurs tradicional de domesticitat va variar en el transcurs de
la guerra, durant el qual veiem que moltes dones es van incorporar al treball
assalariat per a suplir lhome que anava al front, fora molt important. Noms
hem trobat un testimoni, el de Maria Vendrell, obrera txtil, que recordava el
passat i pensava en la idea que llavors sostenia: que la incorporaci de les
dones a la producci havia de continuar desprs de la guerra. La frase segent
dna una idea de que, en aquell moment, Vendrell estava molt segura de que
els republicans guanyarien la guerra i del seu desig de seguir sent productiva
fora de la llar: Una vez que haya pasado la escasez temporal de trabajo, no se
debe permitir que las mujeres se encuentren de nuevo desprovistas de
opciones como lo estaban antes del diecinueve de julio. (Nash, 1999, p. 186).

21
Aquest llibre s una biografia de Soledad Real. Lautora parla della com duna herona i
exala la seva valentia.
36

La Generalitat va prendre alguna mesura per a promocionar el treball de les
dones, perqu els homes estaven a la guerra i es necessitava personal per a
suplir-los. Degut a la marxa de la m dobra masculina, doncs, hi va haver una
incorporaci creixent de dones a llocs de treball. El juliol de 1937, el conseller
de Treball, Rafael Vidiella, va crear lInstitut dAdaptaci Professional de la
Dona, destinat a preparar professionalment les obreres que les indstries
precisaven. A mesura que avanava la contesa, en aquestes indstries les
dones eren un tant per cent molt important de la m dobra (Huertas, 1982, p
292).
22
En aquest sentit, Pmies deia que les dones substituiran dignament els
homes que marxen a defensar la Ptria. (Pmies, 2005, pp.190-191).

Exili, Resistncia, Deportaci

En acabar la Guerra Civil, un grapat de dones comunistes catalanes,
moltes amb la responsabilitat de portar amb elles fills petits, malalts o pares
vells, van creuar la frontera francesa cap lexili. Daltres van donar aquest pas
acompanyant colles de nens. Es el cas de Neus Catal, afiliada a les JSUC des
del comenament de la Guerra Civil, quan tenia 21 anys. Catal havia estudiat
infermeria a Barcelona i va creuar la frontera amb un grup de nens que havien
estat a la seva cura a Premi de Mar. (Catal, 2005,
23
p. 30; DD.AA. 2000, p.
55)
24
. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci
Neus Catal.

Daltres llibres consultats que parlen de lexperincia del pas de la frontera
poden anomenar uns textos escrits en la dcada dels setanta per una de les
dones que va patir en carn prpia lexperincia de lexili: Teresa Pmies
(Pmies 1975 i 1976).


22
Aquesta obra s un manual del moviment obrer a Catalunya, per en ella no surten dones del
PSUC.
23
Aquesta data esta estreta dun article de Catal dedicat als camps nazis.
24
Aquesta obra es frut duna exposici que va tenir lloc al Museu dHistria de Catalunya. Parla
en general dels homes, dones, nenes i vells que van sortir cam de lexili per la frontera
francesa.
37
En general, en un principi, les refugiades van quedar internades en els camps
de concentraci francesos. Desprs de locupaci duna part del territori francs
per part dels nazis, algunes delles van passar a formar part de la Resistncia.
Moltes van ser apressades per la Gestapo i algunes deportades als camps de
concentraci, els anomenats camps de la mort.

Conscients que la histria lescriuen els vencedors, sobretot sota un rgim
dictatorial i autoritari com era el franquista, no fou sin desprs duns anys quan
algunes plomes han intentat transmetre el que va significar el treball de les
dones comunistes en tot aquest temps, i el valor que la seva lluita va tenir
contra el feixisme. Cal destacar que les obres que shan ocupat daquestes
qestions i han fet visibles les dones no han estat molt abundoses, perqu eren
escrites per homes. Per exemple, en una obra dedicada a lexili espanyol
(DD.AA., 1993) no es parla de cap dona del PSUC

El 1939 Lena Imbert era membre del Comit Nacional de les JSUC. Tres
mesos desprs de la derrota, es va exiliar a Frana. Juntament amb Margarida
Abril, Pilar Azuara i Lourdes Gimnez sescaparen del seu refugi per incorporar-
se, a Pars, a la direcci clandestina de lorganitzaci. Setmanes desprs,
Soledad Fernndez, Maruja Cnovas, Carmen Brufau i les germanes Lena i
Obdlia Imbert van anar cap a la URSS, a ligual que Caritat Mercader. Com a
ancdota es pot dir que Mercader sempre volia tenir catalans a casa seva i feia
uns pats molt bons. Estava relacionada amb els serveis despionatge sovitic.
(Vinyes, 1998, p. 101). Alguna de les exiliades, com Lena Imbert, va morir
lluitant al front rus. (Mayayo, 1986, p. 15 nota 5). El 30 doctubre, des de
Frana, senvi cap a Espanya a Maria Salvo, Isabel Vicente, Dolors Brugalada
i Soledad Real, les quals es van incorporar de seguida a lorganitzaci
clandestina del PSUC, per uns mesos desprs van ser detingudes (entre 1940
i 1941). (Lpez Raimundo, 1993, p. 230).
25



25
El llibre recull la primera part de les memries del dirigent comunista. Sn records anteriors al
1947. Parla poc de militants del PSUC, per quan ho fa no mostra diferncies en el tractament
que dona a homes i dones. En la segona part de les seves memries (Lpez Raimundo, 1995)
lautor gaireb no parla de dones.
38
Per a les dones comunistes que es van exiliar al pas ve lexperincia va ser
desigual. En alguns casos, van sentir un rebuig per part de la poblaci
francesa; en altres, es van sentir recolzades. (Olesti, 2005). Montserrat Roig
(2003, p. 509) citava una situaci en la que es va veure involucrada Neus
Catal a Frana. Quan Catal va a ser alliberada del camp de concentraci, la
traslladaren a un poble del costat del Rin. All, una francesa de la Creu Roja li
va dir: Si us hagussiu quedat a casa rentant els llenols dels vostres fills no
us hauria passat res de tot aix. Un altre cas que exemplaritza la reacci que
una part de la poblaci francesa va tenir respecte les exiliades espanyoles el
relata Trinitat Revolt, companya de Sebasti Piera. Ella explica que el 1951
arrib deportada a Crsega. All va trobar feina en una casa benestant de
cosidora per la mestressa, quan va saber que havia lluitat contra Franco, la va
fer fora. (Guix, 2002, 188).
26
(Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
Fons Orals. Collecci Neus Catal).

Durant els anys de la clandestinitat, les dones comunistes espanyoles exiliades
a pars van reconstruir la Unin de Mujeres Espaolas Antifascistas (UMEA).
En el pla catal, la UMEA va crear una secci anomenada Uni de Dones de
Catalunya, (UDC), la presidenta de la qual era, el 1949, Reis Bertral. La UDC
captava tamb el nom de la organitzaci creada durant la Guerra Civil seguint
lexemple dUMEA. (Guix, 2002, 120).

Les militants del PSUC tamb van participar en la Resistncia francesa, on
moltes vegades foren utilitzades com enllaos. La feina denlla era molt
perillosa, perqu requeria una gran resistncia moral i fsica de les persones
que efectuaven aquesta missi, que eren les ms exposades a ser torturades
en cas de detenci. A ms daquest treball tant arriscat, les comunistes
espanyoles tamb sencarregaven del subministre, de la solidaritat en les
presons i de la sanitat; tot aix corria a crrec delles. Per, a ms, estava el
transport darmes i propaganda; i militants femenines que empunyaren les
armes en combat. Neus Catal, per exemple, expressava la contribuci i les

26
Trinitat Revolt va ser entrevistada per Guix (2002). Aquest autor, en la seva obra (p. 189)
assenyala que sobre Revolt hi ha un article indit: Trinitat Revolt: Una dona, una lluita,
Barcelona, 1999.
39
penalitats de les republicanes resistents a Frana. Amb lobjectiu de trencar el
silenci respecte les dones que contriburen en les grans gestes masculines de
la Resistncia, explicava com sorganitz la seva lluita guerrillera en les
muntanyes. Aqu es dna una informaci que no apareix en cap altra de les
obres consultades: la militant comunista Carme Juanos va morir a Frana
cremada pels hitlerians a Oradour-Sur-Glane. (Catal, 2000, pp. 28-29; DD.AA.
1986, p. 15, nota 5).

Sobre dues dones que participaren en la Resistncia francesa ens parla tamb
un llibre ja citat, que recull dues entrevistes a dones comunistes que van
pertnyer a aquesta organitzaci. Una delles va ser Trinitat Revolt (Guix,
2002).

Respecte la deportaci, la memria que es va anar construint en el curs de la
lluita antifeixista a Europa, per part dels protagonistes, va ser assumida tamb
pels governs sorgits de la postguerra, per res daix va succeir a Espanya
degut a la llarga vigncia del rgim franquista. Si en el nostre pas els deportats,
en general, han estat poc estudiats la mancana s major en el cas de les
deportades comunistes. Daltra banda, no hi ha gaire testimonis de lholocaust
des del punt de vista femen, ja que en les condicions del camp, la
supervivncia de les presoneres es feia doblement difcil i no sn moltes les
que van sobreviure.

Sobre la deportaci als camps nazis de dones del PSUC hi ha tamb dos tipus
dobres: les de les que ho van patir i ja de grans van escriure les seves
experincies (Nez, 1980;
27
Catal, 2000)
28
i les que van escriure historiadors
o periodistes basant-se en les confessions daquestes dones. En ambds casos
el seus testimonis sn imprescindibles per a conixer la situaci de les dones
en els camps de la mort, lactitud de les deportades, els vincles establerts amb
les seves companyes, la seva resistncia als cops, a la fam, com pel fet de ser

27
Aquesta s una obra autobiogrfica sobre la seva deportaci.
28
En aquest llibre, editat per primera vegada el 1985, Catal recull nombrosos testimonis de
dones republicanes que foren deportades a camps de concentraci.
40
dones la seva situaci era pitjor que la dels homes perqu, sobretot les dones
grans, sentien vergonya densenyar el seu cos davant dels seus botxins.

Lobra de Catal cobriria aquests dos aspectes. Per una banda, perqu parla
della mateixa, des de lautoritat que li dna lhaver estat una de les fundadores
del PSUC i la seva prpia biografia tan lligada a aquest partit; per laltra recull el
testimoni de cinquanta dones, de les quals quatre tamb van ser del PSUC o
de les JSUC: Maria Bergua, Teresa Gebell, Josefa Ramos i Aurora Segri.

Com diu la prpia Catal: Els llibres de les deportades sn importants perqu
sn epopeies emmarcades en una circumstncia global, per contats sobre la
quotidianitat del patiment, la qual cosa humanitza les vctimes, les situa en
lestatura dssers reals, amb noms i cognoms i per aix exemplars. Es
necessari salvar aquests testimonis com un patrimoni de la humanitat. Si
aquestes veus shaguessin perdut el crim hagus estat perfecte. Perqu molt
sha escrit sobre les tortures patides per dones internades en camps dextermini
nazi procedents de gaireb tots els pobles dEuropa, per en aquest llibre elles
parlen per elles mateixes. (Catal, 2000, pp. 411-412).

En el segon grup daportacions comptem amb lobra primerenca de Montserrat
Roig, que parla de lexili, de la Resistncia i de les deportacions. Explica els
patiments que van tenir de sofrir els deportats sense fer distincions entre
homes, dones i nens.
29
Lautora cita les penries que va patir Neus Catal.
(Roig, 2003, primera edici, 1977).

Altres obres han tractat tamb el tema dels camps dextermini nazis, per en
ells les dones han roms ocultes. (Constante, 1974, Toran, 2002).
30
I dhuc en
un llibre recent dedicat a les dones en els camps nazis, lautor parla de les
condicions de vida en els camps i basa la seva metodologia en la recollida de
fonts orals, per no apareixen dones del PSUC. Noms parla de lobra de Neus

29
Lautora no acostuma a parlar de lafiliaci poltica dels deportats, per la qual cosa s difcil
saber quan parla de dones del PSUC.
30
En aquests treballs, que parlen del funcionament dels camps nazis, no hi cap referncia a les
dones deportades.
41
Catal, un text en el qual, com hem dit anteriorment, aquesta militant recull
testimonis de cinquanta deportades. (Serrano, 2003),

En una obra que Rosa Toran ha dedicat als camps als camps dextermini, hi
apareixen unes breus biografies de dues dones. Militants del PSUC des de la
guerra, desprs sexiliaren a Frana i, ms tard, foren deportades a
Rabensbrck: Constanza Martnez Prieto i Mercedes Nez Targa. Durant la
guerra, Constanza havia treball ocupant tasques administratives al Comit
Central. A lexili, va vincular-se a la Resistncia francesa i particip en diferents
accions. Va ser detinguda a Frana, juntament amb altres 165 espanyols, el 27
de juny de 1942. Va ser deportada al camp de concentraci de Dachau i
desprs va ser traslladada al de Ravensbrck (maig de 1944) i tamb a Leipzig,
destinada a un comando de fabricaci darmament. Per la seva banda, Nez,
durant la guerra, shavia ocupat de tasques administratives tamb al Comit
Central. El 1939 aconsegu amagar-se a La Corunya fins la seva detenci.
Reclosa a la pres de La Corunya i posteriorment a Ventas, fou alliberada el
1942 a causa dun error burocrtic. Fug a Frana, on va ser internada al camp
de concentraci dArgelers. Implicada amb la Resistncia a la regi de
Carcassona, amb el nom de Paquita Colomer, va ser detinguda per la Gestapo
i traslladada al Fort de Romainville i, el juny de 1944, a Sarrebrck i a
Ravensbrck. Destinada al comando de Leipzig, on particip en accions de
sabotatge, en ser alliberada i de retorn a Frana, testimoni en el judici contra
els collaboracionistes de Carcassona. (Toran, 2005, pp. 165-166).
31


En un llibre publicat per lAmical de Mauthausen (2004) es parla de quatre
dones del PSUC deportades a Rabensbrck i es fa una petita biografia de cada
una delles.
32
Dentre aquestes quatre dues dones biografiades hi ha tres de
les quals ja hem parlat amb anterioritat: es tracta de Mercedes Nez,
Constanza Martnez i Neus Catal. De laltra militant comunista, Lola Casadell,
que sincorpor a les JSUC durant la contesa, la bibliografia consultada no
nhavia parlat fins ara. Segons aquesta obra, durant la guerra va militar en les

31
Aquest text s un testimoni imprescindible per a totes aquelles persones que estiguin
interessades en conixer el funcionament dels camps de concentraci nazis.
32
Lobra proporciona a aquestes dones un tractament dherones.
42
JSUC. Particip en el front dArag amb una unitat sanitria organitzada per la
FETE, junt amb la columna Del Barrio. En passar la frontera lany 1939 va ser
portada a un refugi. Amb locupaci alemanya a Frana va ser internada al
camp de Sant Cebri. Per la seva participaci en accions de propaganda i
acolliment per a la Resistncia, va ser detinguda lagost de 1942, i condemnada
a una multa i a dos anys de pres que va complir a Les Baumettes (Marsella),
desprs a Rennes i finalment a Romanville, des don va ser deportada a
Ravensbrck labril de 1944. Treball en una fbrica de materials de guerra al
comando de Holleischen i particip en tasques de sabotatge.

Escrit en gallec, lany 2005 es va publicar a Vigo lobra duna escriptora que va
titular el seu llibre amb el mateix nom que Mercedes Nez havia posat a una
de les seves obres, Crcere de Ventas. El llibre s una biografia de Nez, i, en
aquest sentit parla tamb de la seva deportaci. A la segona part de lobra est
prcticament reprodut el Crcel de Ventas escrit per Nez. De fet el llibre s
una mena dhomenatge a aquesta dona comunista. En lescrit hi ha un gran
nmero de fotografies de diferents etapes de la vida de Nez, i recull algunes
de quan aquesta militant va estar a Galcia. (Vidal, 2005).

En general, el retorn a Catalunya dalgunes daquestes dones deportades no va
ser fcil. Neus Catal per exemple, recorda que quan va tornar del camp de
Ravensbrck una persona molt ntima li va dir Tu tho has buscat, i una altra
afeg perqu ets una aventurera. (2005, p, 30),

Postguerra i repressi

En finalitzar la guerra, moltes de les dones comunistes que van passar la
frontera cap a Frana i van patir all la repressi, quan van tornar a Espanya, ja
fos per decisi delles, ja perqu la Gestapo les lliur a en Franco, van patir
dures represlies. Si fins fa ben poc en els llibres, dhuc en els escrits per
homes del PSUC, figurava que noms ells havien lluitat contra el franquisme,
els que havien patit persecucions, presons i martiri, dun temps en una srie
dobres parlen de les vivncies que van viure tamb les dones repressaliades.
Si coneixem els patiments que moltes dones comunistes van haver de passar a
43
les presons franquistes s, en general, grcies un cop ms a les entrevistes, als
llibre de memries o a les biografies. Els records de les que patiren captivitat
sn uns documents indispensables per a conixer les condicions de vida i
vexacions i tortures que patiren les dones comunistes a la postguerra. (Olesti,
2005; Duch, 2003,
33
p. 585). Per sobretot coneixem el patiment de les dones a
les presons franquistes a travs del testimoni de Cuevas (2004). Aquesta
autora ens ofereix uns testimonis lacerants, exposicions de les carns obertes i
apallissades de tantes dones antifranquistes que passaren per la ms cruel
repressi. I dna diversos noms de militants femenines del PSUC que van patir
amb ella aquests horrors: Victoria Pujolar, Mercedes Prez, Raquel Pelayo,
Isabel Vicente, Teresa Hernndez, Mara Gonzlez, Mara Domnech, Mara
Hernndez...

Un dels fills de Manola Rodriguez va ser detingut cap a finals dels anys
cinquanta, i ella tamb va ser detinguda i portada a comissaria per presenciar
les tortures fsiques i psquiques a que sotmeteren al seu fill. Cap dels dos va
confessar. (Entrevista a lArxiu Histric de la CONC ). En el cas de Maria Salvo,
les tortures infligides durant els interrogatoris li van impedir ser mare. (Olesti,
2005; Vinyes, 2004)
34
. Els autors posen en relleu lenteresa de les presoneres
davant les dures sessions de preguntes, la seva fortalesa moral. El pas pels
interrogatoris de Tomasa Cuevas els va recollir Giliana Di Febo en una obra
pionera en el tema, ja que est escrita a la dcada dels setanta (Di Febo, 1979,
pp. 117-118) i Antoni Batista, que sost que Cuevas va sortir de la pres de
Les Corts amb la base de la columna vertebral desviada i amb una lesi al
clatell. La van torturar Pedro Polo i Antonio Juan Creix. (Batista, 1995, p. 24).
De les entrevistes de Vinyes (2002) realitzades a diverses dones espanyoles,
entre elles a Cuevas, es pot percebre tamb la situaci dels infants a les
presons franquistes. Daltra banda, les prctiques eugensiques propugnades
per Vallero Njera, dirigides per Maria Topete, van conduir a una total
separaci entre mares i nens a la Prisin de Madres Lactantes de San Isidro,

33
Lobra de Duch ens apropa al mn penitenciari femen espanyol.
34
Aquest escrit est dedicat a descriure les diferents presons on va estar comdemnada la
militant Maria Salvo. Sha fet a partir del testimoni de la protagonista, i s, en el seu mbit, una
obra modlica.
44
en Madrid. Vinyes ha investigat les conseqncies que aquesta practica va tenir
per a les dones empresonades.

Daltra banda, Soledad Real, desprs dun breu exili a Frana, fou retornada a
la fora per les autoritats franceses en declarar-se la guerra mundial, i va
romandre tancada setze anys a les presons franquistes. (Pmies, 1976, p. 189;
Cuevas, 2004; Hernndez, 2001 i 2003).
35
En un dels seus testimonis, Real
explica que quan va sortir de la pres, i fins els anys vuitanta, el seu ve, que
era gurdia civil i els seus fills li cridaven puta una i altra vegada per a
humiliar-la. (Mangini, 1995, p. 160).

Quan estava exiliada a Pars, Mercedes Nez va escriure sobre les vicissituds
que va patir a la pres de Ventas i recorda a les seves companyes de captiveri.
El seu testimoni, juntament amb els que descriuen les seves companyes de
pres, posa en relleu les condicions de vida que les dones patiren en les
presons franquistes. (Nez, 1967). Per la seva banda, en una altra obra que
recull el testimoni de Nez, aquesta torna a parlar de vries de les seves
companyes de presidi i recorda amb horror a una de les funcionries a les
quals les preses li deien Veneno. (Hernndez, 2003, pp. 354-358).
36
Cal
destacar que la bibliografia no ha tingut gaire en compte la figura de la militant
comunista Perptua Rejas, abans mencionada, que segons va explicar Lpez
Raimundo mor a la pres. (Carralda & Colomer, 1978, p. 9)
37
.

El 5 de febrer de 1940 es van processar 52 militants, 13 dells dones, el que
significava una quarta part de membres que el PSUC havia organitzat a
Barcelona. A Teresa Hernndez se li dict pena de mort, tot i que desprs la
pena li fou commutada, per pass divuit anys a diferents presons. A Maria
Domnech se li impos cadena perptua. Domnech, natural de Banyoles,
shavia afiliat al PSUC durant la guerra. El 1939 sexili a Frana i desprs va

35
En aquesta segona obra, Hernndez entrevista a Soledad Real i a Maria Salvo i tamb a
diverses dones espanyoles.
36
En aquest llibre hi ha una petita biografia de Mercedes Nez escrita per Pablo Iglesias
Nez.
37
Aquests autors tamb parlen de Tomasa Cuevas.
45
ser una pea clau per a la penetraci del partit des del sud del pas ve. (Martn
Ramos, 2002, pp. 141 i 155).
38


Amb la finalitat de posar-se al front dels grups de militants que sesforaven per
reconstruir les JSUC, el 1944 Margarida Abril, que era, com Lpez Raimundo,
membre del Comit Executiu de les JSUC, va tornar clandestinament des de
Mxic, juntament amb el seu company, Josep Serradell (Roman), El desembre
de 1946 pass a Frana per la muntanya per decisi de la direcci del PSUC i
de les JSUC, que consideraren que era arriscat que continuessin a Catalunya.
Per altra banda, el partit va decidir que Lpez Raimundo ans a Barcelona, la
qual cosa facilitava la substituci dAbril en la direcci de les JSUC. Es va
convenir que Lpez Raimundo traspassaria la responsabilitat de la direcci a
Victria Pujolar, que era una membre de la direcci que al principi de 1946
pass a Frana per la muntanya desprs de fugir de la pres de Las Corts, i
que Abril marxs a Pars. (Lpez Raimundo, 1993, p. 19).

Amb tot aquest desplegament destratgies sinici la reconstrucci de les
JSUC i va reaparixer Treball. El protagonisme dAbril en les JSUC fou molt
important. Ella shavia distingit per les seves crtiques a Comorera en els
primers anys quaranta, secundant a Pere Ardiaca. (Gent del PSUC, 1998-1999,
p. 91; Lpez Raimundo, 2006, p. 33
39
; Martn Ramos, 2002, p. 116 i 2003;
PSUC, 1936-1981, p. 9)
40
; Varo en el prleg a El feminisme al PSUC, 2009, p.
11).

Als inicis del franquisme, amb gran quantitat de lders exiliats, a les presons
franquistes o afusellats, les dones de les JSUC van tenir un paper clau en la
reconstrucci del PSUC. A ms, el partit es va quedar bastant sorprs i sense
saber que fer davant les vagues produdes entre el 1946 i 1947, amb un gran
protagonisme femen. Fora militants masculins seguien pensant que la
conflictivitat laboral i el moviment obrer eren coses dhomes. Per la realitat

38
Aquesta obra tracta de dones del PSUC que van viure lexperincia de lexili a Frana, per
sn molt poques les citades en comparaci amb els seus companys homes.
39
En aquest llibre, segona part de les memries de Lpez Raimundo, lautor cita molt pocs
noms, tant dhomes com de dones. El tractament que els hi dna s el mateix.
46
simposava i les treballadores de Barcelona protagonitzaren protestes laborals
durant tot el franquisme, encara que les organitzacions obreres les tractaven
com una anomalia. Les publicacions del PSUC, al referir-se als conflictes
laborals tendien a atribuir-los als treballadors o a la classe obrera, mostrant
una concepci masculinitzada de la classe treballadora. A ms, en aquest
partit, limportant paper que les treballadores estaven assumint en les vagues
va generar un debat sobre si es devia organitzar als seus protagonistes com
treballadores, a les fbriques, o com a dones, por mitj de la Uni de Dones de
Catalunya (UDC), organitzaci existent des de 1934 i en aquells moments
activa sobretot a lexili. Finalment, en juliol de 1946, es va tractar de canalitzar
les protestes femenines a travs de la UDC. Aquesta iniciativa no va tenir xit,
doncs a finals de 1946 la seva organitzaci a linterior tenia menys membres
que el desembre de 1945. Les protestes dels anys quaranta sovint van ser
encapalades per dones madures, amb experincia de treball industrial al txtil
i que tenien vies, mares, germanes... que havien treballat a la indstria. (Varo,
2006, p. 341, i 2007).

A finals de la dcada dels seixanta, la conflictivitat laboral femenina va
incrementar-se. A diferncia del que va ocrrer als anys quaranta, als seixanta i
setanta va ser habitual que noies joves, que no treballaven necessriament al
txtil, de procedncia immigrant, sense experincia de treball a les fbriques,
protagonitzessin certs conflictes laborals. A aquest fet devien contribuir la
constataci que els conflictes laborals en altres empreses havien perms
millorar la situaci dels seus treballadors. I, sobretot, por a la reprensi havia
disminut i, sobretot, lincrement de la militncia femenina a les organitzacions
poltiques i obreres. Aix es pot percebre a partir de laugment de la seva
presncia en manifestacions i del nombre de detencions i condemnes. Les
militants del PSUC, la majoria noies joves nascudes durant les dcades de 1940
i 1950, van portar la conflictivitat laboral dins dels centres de treball. Aquest
procs era ms difcil quan la majoria de treballadors eren homes. No obstant
aix, si b les dones participaven a les vagues difcilment les encapalaven.
Tanmateix, a mesura que molts homes militants van anar quedant en llibertat

40
En aquesta obra es fa un reps a la histria de Catalunya des del 19231 i continua fins el
47
provisional, elles van quedar relegades a tasques auxiliars: enllaos, estafetes,
correus, transport de material. (Varo, 2006, pp. 335-336).

Algunes militants comunistes tamb van patir discriminaci dins el propi partit
pel fet de ser dones. A Carme Casas, per exemple, responsable de
lorganitzaci a lArag, la Rioja i Navarra, lany 1962 un company li va dir
obertament que, con que ja tenia dos fills, era millor que deixs la militncia
clandestina per a donar suport al seu company. Ella explicava que ho va
acceptar, tot i que aquesta decisi li va doldre molt. (Olesti, 2005, p. 105 i
Borderas & Hurtado, 1999).

Maria Salvo va rebre un cop molt fort la primavera del 1942, quan estava a la
pres. Un dia les recluses van poder introduir clandestinament un exemplar de
Mundo Obrero i en una nota informativa se linculpava de la detenci del grup
de Lisboa, format per dirigents del PC. La tractaven de tradora i la
condemnaven a ser repudiada per les companyes, que era el pitjor cstig que
podia rebre una reclusa. Lallament de la Maria i de tres companyes que li feien
costat va ser radical. (Olesti, 2005, p. 242).

En aquesta poca, les militants ms destacades del partit estaven a lexili,
patint la pres o amagades. Algunes estaven lluitant al costat del maquis,
per la bibliografia ens parla poc daquest tema. Tenim constncia de la figura
guerrillera de Tomasa Cuevas. El 1944, en sortir de la pres de Segvia arrib
a Barcelona desterrada i all connect amb el PSUC. Llavors comen a
treballar com enlla: trobar lloc on reunir-se, portar armes a la guerrilla, als
maquis, connectar la guerrilla amb la direcci del partit, distribuir propaganda.
De fet, com posen de manifest les tasques que Cuevas tenia assignada, es pot
dir que el repartiment del treball poltic entre els maquis, guerrilla de resistncia
espanyola contra el franquisme, estava impregnat de sexisme, les dones
noms tenien funcions de suport. (Duch, 2003, p. 585 i DD.AA., 1999, p. 86
41
;
Gent del PSUC, 1998-1999, p. 87).

1981. Gaireb no surten dones del PSUC.
41
En aquesta obra 12 ponents parlen de les seves experincies de militncia. De tots ells
noms hi ha una dona: Tomasa Cuevas.
48

Al llarg dels anys, la condici de ser dona de pres va posar a moltes dones del
PSUC en una situaci difcil. Les seves activitats estaven condicionada pel fet
de tenir el marit a la pres, com es posa en relleu a travs de les entrevistes, en
els llibres de memries i, sobretot, en lobra novellada duna militant que va
tenir molts anys el seu company a la pres i que dedic lestudi a Tomasa
Cuevas y a todas las dems. En les obres consultades, excepte en una de
Pmies, no es posa de manifest que el partit hagus ajudat a algunes
daquestes dones a sortir de la pres, o b a refer les seves vides un cop fora
delles. Pmies, en canvi, descriu que el partit ajudava monetriament a
aquestes dones de presos mentre els companys complien condemna. (Olesti,
2005; Hernndez, 2001, pp. 48-50, Pmies, 1975).

Durant la dura postguerra dels anys quaranta, lany 1947, els inspectors de la
Brigada poltico Social Pedro Polo Borreguero i Vicente Juan Creix van signar
dos informes complementaris en els que explicaven com shavia produt la
desarticulaci de la Comissi Politicomilitar del Front Guerriller i de laparell de
propaganda del PSUC. I especificaven lorganigrama del Partit i les accions
terroristes que shavien desenvolupat des de la tardor de 1946. Eren dos
documents amb els que siniciava el Sumarsimo 35836. A partir daqu, es va
detenir a crrecs de diferents Comits Centrals del Partit i altres rgans, entre
ells el de la Uni de Dones de Catalunya. Enrere quedaven tres mesos en mig
duna acci policial empresa impunement que des del 15 de gener fins a les
acaballes dabril, va representar la detenci i lempresonament de quasi un
centenar de persones, la majoria de les quals serien condemnades en consell
de guerra al cap de gaireb dos anys; no va celebrar-se fins el 13 doctubre de
1948. Fou el que en largot poltic sha conegut com la caiguda dels 80
(Risques, 2001, p. 65-66).
42


42
A la nota 62 daquest captol de llibre apareixen els noms de 44 persones detingudes. En
alguns casos no consta el nom senser del detingut, per tant no sabem quantes dones hi havien.
De les que tenim referncia sn les segents: Eullia Martnez, Francisca Coronel, Merc Clota,
Amparo Arranz, Maria Domnech, Dolors Arbons i Flora Monreal. Lautor fa el mateix
tractament quan parla de dones i dhomes. A lapndix del llibre de Lpez Raimundo (1993) hi
ha el testimoni de Sebasti Piera, que parla de La Caiguda dels 80. Assenyala que entre els
detinguts hi havien 7 dones comunistes. Aquestes eren: Empar Arranza Castillo, Merc Clota
Vilarrasa, Francesca Coronel Garca, Flora Martnez Monreal, Eullia Martnez Salart, Anna
Mayoral i Dolores Sanz de Arellano.
49

En mig duna repressi ferotge, el PSUC del 1936 mor a finals dels quaranta
amb la defenestraci de Comorera i les purgues que la van seguir. Durant uns
anys, el Partit no ser ms que el PCE a Catalunya. Els vells fundadors
sapartaran, o seran apartats, de lorganitzaci. La direcci quedar en mans de
dirigents que venien de les JSUC, formats sota lombra de Carrillo. (Cebrin,
1997, p. 27). Un cop jubilada la vella gurdia del PSUC, es produ el primer
canvi generacional i el partit pass a mans dels antics joves unificats. El 1948
es porta a terme una renovaci entre els membres del Secretariat del PSUC i
se li dna joc a una dona, la ja citada Margarida Abril, antiga militant de les
JSUC en temps de la guerra i membre molt actiu dins el partit en els primers
temps de la postguerra com hem vist anteriorment. Per el PSUC va reformar
el seu secretariat el 8 de novembre de 1949, i en la direcci ja no hi havia cap
dona. Aix sembla indicar que les dones havien perdut ms protagonisme
encara que el que havien tingut durant la guerra. (Cebrin, 1997, p. 27, Guix,
2002, p. 116).

Hi ha una manca de dades sobre la militncia femenina en aquesta poca. Aix
impossibilita fer conclusions sobre si el fet que les dones no ocupessin crrecs
corresponien al seu nmero de militants. Les xifres segents ens indiquen
levoluci del paper de les dones dins els rgans de direcci del partit. Pel
Comit Central del I Congrs, (agost de 1956), Congrs que aprov la poltica
de reconciliaci nacional, van ser escollits 23 homes i noms una dona,
Margarida Abril; una altra dona, Reis Bertral, fou triada com a suplent, entre 7
homes. En aquest congrs sassentaren les bases de la refundaci del PSUC
que es consolid al llarg dels seixanta.

Les contnues detencions afectaren fortament al PSUC, fins al punt que el seu
Comit Central no es reun des del ple dagost del 1959 fins al ple de gener del
1963. La direcci operacional daquells anys es trobava a Pars ntimament
lligada a la del PCE. El Comit executiu real estava format, entre daltres, per
Margarida Abril.


50

Una tipologia de les dones del PSUC a la clandestinitat

A mesura que el franquisme es consolidava, a finals dels anys cinquanta
i seixanta, el pas anava canviant. Malgrat que la pobresa encara imperava
entre les famlies obreres, les filles de certs grups socials, empresaris
professionals liberals... comenaven a estudiar a les Universitats. Amb aquest
panorama, diferent del que hi havia els anys trenta, quaranta i primers
cinquanta, lextracci social de les dones que comenaren a ocupar llocs de
responsabilitat en el PSUC durant aquesta etapa no era el mateix que la de les
militants obreres que lluitaven a les fbriques i tallers secundant la conflictivitat
social. De la lectura de la bibliografia i de les entrevistes realitzades sextrau la
conclusi que, majoritriament, les dones que exercirien crrecs en el partit
eren les professionals que pertanyien a una classe social que els havia pogut
proporcionat estudis, i que eren de procedncia de famlies catalanes. Aix
permet formular la hiptesi de que, a diferncia del que succea en anys
anteriors, en els rgans de direcci del PSUC hi havia moltes professionals
liberals i estudiants, la qual cosa indica que estava lluny de ser un partit dirigit
exclusivament per la classe obrera.

De fet, a poc a poc, durant la dcada dels seixanta i setanta el PSUC es va
distanciar del model leninista clssic de partit davantguarda revolucionria i
cada vegada ms va passar a ser un partit de masses que sacostava a un
model organitzatiu de tipus socialdemcrata. (Cebrin, 1998, p. 9).

Daquest perfil professional liberal i estudiantil de les dones que sincorporaren
al PSUC durant aquests anys de la clandestinitat pot servir dexemple el fet que
el 1955, a lentorn dels seminaris Juan Boscn de Josep M. Castellet, va
nixer el primer nucli universitari del PSUC. Shi incorporaren estudiants i
professors de la universitat. En aquest nucli shi van unir les estudiants M Rosa
Borrs i Juliana Joaniquet. Borrs va ser detinguda, amb 100 militants ms,
arrel de la Vaga Nacional Pacfica del 18 de juny del 1959. (Cebrin, 1997, pp.
38 i 46-47). El PSUC simplant en el moviment universitari a partir de 1958 i
51
arrib a situar-se com a partit hegemnic en el seu si. (Colomer, 1978, II Vol., p.
13).
43


Dolors Folch i Roser Prez Sim, que el 1965 pertanyien al Comit
dEstudiants, el mes de juny daquell any van ser detingudes juntament amb
prcticament tot el Comit daquell curs i de lanterior. Llavors va ser quan, per
primera vegada, uns estudiants van ser jutjats pel Tribunal dOrdre Pblic
(TOP). Alguns, nois i noies, van ser absolts, per no tots. s el cas, tamb de
lestudiant Anna Salls, que va ser processada lany 1962 juntament amb altres
militants desprs dagafar-la en una manifestaci amb motiu de que el 15 de
juny shavia celebrat el consell de guerra a vuit estudiants acusats de rebelli
militar per les manifestacions de l11 i 14 de maig a la universitat en solidaritat
amb Astries. Tamb es va detenir a M. Rosa Sol, igualment estudiant, que el
setembre del 1960 va haver de sortir cap a lexili. (Cebrin, 1997, p. 5-52 i 64-
65).

Cap el 1961, per diverses causes, la militant Nria Sales, exiliada a Pars
juntament amb 19 persones que estaven estudiant o fent el doctorat, fou una
de les fundadores duna cllula on els militants eren agrupats amb el nom de
cllula dintellectuals. (Cebrin, 1997, p. 51). I Carme Bassoles, el 1969,
pertanyia a lorganitzaci de la Facultat de Lletres. (Colomer, 1978, I vol. P.
136).

En aquest context, Montserrat Avils i Ascensi Sol, advocades laboralistes,
juntament amb altres professionals destacades safiliaven al PSUC. Sol va
entrar lany 1967. (Romeu, 1994, p. 219).
44
Ambdues van ser objecte de
repressi per part de la dictadura durant els primers setanta, van tenir dafrontar
un judici davant el Tribunal dOrdre Pblic i lAvils va passar dos mesos a la
pres juntament amb el seu marit, lAlbert Fina, tamb militant del PSUC.

43
A diferncia del llibre de Cebrin, en aquesta obra, tot i que est dedicada a lactivisme dels
estudiants en el marc clandest del franquisme, hi apareixen molt poques dones.
44
En aquesta obra es fa 53 entrevistes a dones espanyoles, entre elles a 3 del PSUC.
52
(Entrevista a lArxiu histric de la CONC; DD.AA., 2001, p. 16 i Balfour, 1994, p.
215).
45


Moltes de les dones que al final de la clandestinitat ingressaren al partit
provenien de Bandera Roja, una organitzaci poltica comunista catalana i
espanyola de tendncia marxista-leninista fundada a Barcelona el 1968 i
ampliada el 1973 a lmbit estatal. s el cas de Montserrat Comas dArgemir,
advocada, que ingress al PSUC en el 1974. Era membre tamb de Cristians
pel socialisme i fundadora del gabinet jurdic de la CONC. Desprs deix la
militncia a lingressar a la carrera judicial. Igualment, Clara Claramunt ingress
al PSUC tamb el 1974, en deixar Bandera Roja. (Cebrin, 1997, p. 396).

Les dones prenien rellevncia dins el partit, una rellevncia, per, que sempre
ms o menys estava subordinada a lactuaci dels homes. Aix, sabem que
Leonor Bornau, que en realitat es deia Teresa Bonet, a principis dels anys
seixanta va ser una de les responsables dun Comit, tot i que noms fins el
1967, data en que Miguel Nez sort de la pres i es torn a fer crrec de la
direcci fins la legalitat. (Cebrin, 1997, p. 56).

El PSUC era un partit fortament masculinitzat, com la immensa majoria, per
aix no treu que les dones militants juguessin un paper fonamental en el seu
desenvolupament. Els primers anys, com a suport essencial de les activitats del
partit i de suport als presos i les seves famlies. De fet, s impossible imaginar
el treball clandest en aquella poca sense el concurs inapreciable de les
dones, marginades totalment pel rgim franquista. Realitzaven tasques de
distribuci, de propaganda, com Eulalia Martnez, que dirigia la estafeta central;
Amparo Arranz Castillo, responsable de propaganda del III sector, Paquita
Coronel Garca, Flora Martnez Monreal i Dolores Sanz de les tasques de
distribuci de propaganda, de confecci densenyes catalanes i republicanes,
reorganitzaven la Uni de Dones de Catalunya i centralitzaven lajut i la
solidaritat amb els presos. Ana Mayoral Ferr proporcionava als guerrillers, en

45
En aquestes obres es parla dalgunes advocades laboralistes del PSUC. Se citen les ms
destacades, com Sol i Avils. El llibre de Balfour, tot i que tracta sobre el moviment obrer no
tracta de dones treballadores del PSUC.
53
la provncia de Tarragona, enlla, casa i treball. Mercedes Clota Vilarrasa
complia la difcil tasca de transportar a Barcelona material de propaganda,
armes i explosius dipositats a Manlleu.... (Lpez Raimundo, 1993, p. 278).
46


Moltes de les dones del PSUC nascudes entre el 1944 i 1950 vinculaven tamb
molt directament la seva militncia antifranquista a la de la seva famlia
dorigen, en especial a la dels seus pares, tot i que tamb, en menor mesura, a
les mares:

En el caso en que los padres continuaron su militancia despus de la
guerra la influencia fue an ms directa pues no slo arroparon
ideolgica y familiarmente la militancia de las hijas, sino que las pusieron
personalmente en contacto con la oposicin antifranquista, en concreto
con el PSUC. Como sucedi con Mercedes Lpez, Montserrat Mili o
Teresa Buigas. (Borderas, Borrell, Ibarz, Villar, 2003, pp. 182-183).

Merc Olivares safili al partit el 1961, als 18 anys, a lHospitalet. A finals dels
seixanta comen a fer xerrades i a ser molt efica. Desprs va defensar
laplicaci dels Pactes de la Moncloa en la seva totalitat. A ms de ser molt
activa com a militant, treball en el moviment de dones i de barris. Va ser
membre del Comit Central del PSUC i del PCE per cooptaci el 1975.
(Cebrin, 104, 183).

Francisca Redondo, sindicalista de CCOO, particip, a mitjans dels cinquanta,
en la formaci del PSUC a Tarragona. En general, com sha dit abans, les
dones comunistes i alhora sindicalistes, les quals la majoria pertenyien a la
classe obrera, donen un perfil de militants diferent del que ofereixen les
professionals liberals i estudiants (Borderas, & Hurtado, 1999 i Villar, 2000).

Les dones que treballaven a fbriques, tallers, comeros, etc. I que militaven al
PSUC i, moltes vegades estaven afiliades a CCOO
47
, en la majoria dels casos

46
Com hem vist, en aquest text lautor parla de les seves companyes femenines mostrant un
gran respecte i admiraci. Tamb explica com va establir els seus primers companys amb
Teresa Pmies, desprs la seva esposa.
47
Lestratgia del PSUC en aquesta etapa era que laportaci ms important de les
organitzacions del partit fos la dedicaci a lextensi de les CCOO de Catalunya i a la constituci
de la CONC. (Garca, 1986, pp. 44-45).

54
van arribar a Catalunya, o en concret a Barcelona, amb les seves famlies per
raons econmiques o poltiques. En general, eren nascudes en ambients
modestos, i la seva entrada al mercat de treball va ser relativament preco. El
seu primer contacte amb la poltica va ser tamb aviat, de vegades anterior a la
seva primera feina, perqu es va produir en la seva familia dorigen. Per a la
majoria delles, la tradici poltica familiar constitu una referncia identitria.
Lactivitat poltica dalgunes de les dones que apareixen en el llibre va
comenar a partir de la seva assistncia a grups escoltes -laics o religiosos- i
dels esplais religiosos en les quals les JOC desenvolupaven les seves
activitats. (Borderas, Borrell, Ibarz, Villar, 2003).

La tasca de les militants, fora del nucli de les fbriques o de la universitat,
moltes vegades consistia en rebre uns quants exemplars de Treball i Mundo
Obrero i repartir-los a quatre o cinc persones que tenien adjudicades per
passar-lis la propaganda. A les dones sels encomanava la tasca de crear
agitaci als mercats i barriades contra el Govern i les autoritats franquistes
responsables de laugment considerable dels queviures i de la carestia de la
vida. Tamb eren les sostenidores de les comissions de solidaritat per
lamnistia dels empresonats antifranquistes i de la solidaritat material amb les
seves famlies. I imprimien a casa premsa clandestina, fulls volants, etc., que
desprs repartien illegalment pels carrers, pels mercats...

Entre els dirigents del PSUC hi havia una preocupaci per la incorporaci de les
dones a la lluita antifranquista. Aix s present a gaireb tots els informes,
per, com mostra la intervenci de Josep Roman al IV Pl del Comit Central el
gener de 1963, el discurs no amagava el paternalisme que estava enrere
daquest desig de que elles sorganitzessin :

La lluita de les dones de les diverses capes de la poblaci de
Catalunya en defensa de llurs interessos materials i per la llibertat i la
democrcia, haur de culminar en lorganitzaci dun gran moviment
independent, ampli, de masses, de les dones antifranquistes. El
desenrotllament de la lluita del poble contra la dictadura indica clarament
la necessitat que les dones cerquin, tamb, llurs formes prpies per
organitzar-se i participar ms destacadament., amb llur prpia
55
personalitat en la lluita per la pau, per la llibertat i en la gran tasca
denderrocar la dictadura franquista. (Cebrin, 1997, pp. 37-38).


Daltra banda, en el Comit Central del II Congrs (1965) tampoc no notem
canvis substancials respecte a la participaci de les dones: hi van ser
anomenades dues: Margarida Abril i Teresa Bonet (Leonor Bornau), entre 23
homes, i cap dona entre els 11 suplents.
48
(Serradell, 1995, p. 90
49
i Cebrin,
1997, Annex 1 i 2).
50


A les portes de la transici, els dirigents del partit es plantejaren ms
seriosament les avantatges que pel partit podria tenir una major participaci de
les dones i es disposaren a treure a la llum de la militncia i de la ciutadania els
problemes considerats propis del mn femen. Era un fet que al partit hi havia
una manca de presncia femenina, deguda probablement a la discriminaci a
la qual el partit les havia sotms. Realment, en els textos aprovats en els
Congressos i en les reunions del Comit Central, en Treball i en materials del
partit en general, rarament es denunciava la situaci discriminada de la dona a
la legislaci, al treball, a leducaci, a la famlia, a la vida social o al Partit. A les
publicacions del PSUC, fins ara no havien estat tractades qestions tan
importants com ls de contraceptius, lestabliment del divorci, o la polmica
que existia entorn duna possible regulaci de lavortament. Si no es corregien
aquestes insuficincies del treball poltic era molt difcil atraure a les dones a les
files del Partit. En aquest sentit, a la II Conferncia del PCE es va aprovar la
Crida per lAlliberament de la Dona, en lelaboraci de la qual havien participat
gent del PSUC. (Lpez Raimundo, 1988, 103-104).

Mentre des de la direcci del partit es prenia conscincia de la discriminaci
que patien les dones a tots els nivells, les militants comunistes seguien sent
molt actives tant dins el partit com als sindicats com a les Associacions de

48
Segons Pelai Pags (2000), Reis Bertral renov el crrec de suplent en aquest Congrs.
49
Cal destacar que lautor, un dirigent del partit que havia estat company dAbril, no es qestiona
aquesta situaci dinferioritat a la que queden sotmeses les dones. El llibre, primera part de les
seves memries, recull una srie descrits de Serradell escrits al perode de la clandestinitat a
Treball. I en la segona part de les seves memries noms parla de dones del PSUC quan es
refereix als llistats electorals. (Serradell, 1998).
50
Abril i Blanes havien militat a les JSU.
56
Vens. Aquestes associacions forjaren un sentiment de comunitat en molts
barris de Barcelona i entre les ciutats dels voltants. Entre aquestes dones que
jugaren un paper destacat en el moviment venal podem assenyalar Teresa
Buigas, que particip en la creaci de lAssociaci de Vens de Santa Coloma
Fondo (Villar, 2000, p. 37). Daltra banda, el PSUC es va desenvolupar a Nou
Barris als anys seixanta vinculadssim a les queixes dels vens. Maruja Ruiz i
Mara ngeles Rivas aquesta ltima dirig les associacions de vens de Nou
Barris- en sn una bona mostra. (Gaviln, 1986, p. 29). En aquestes
manifestacions massives, les dones ms joves encapalaren les marxes
mentre que les vies vigilaven a la policia armada amb xiulets. (Balfour, 1994,
p. 212). Daltra banda, Maria Salvo va participar tamb en accions venals i en
comissions de solidaritat als presos del franquisme (Olesti, 2005).

A la fi de 1970 el poble de Catalunya es mobilitz implicant-se tot el seu
espectre poltic doposici a la dictadura amb solidaritat amb la lluita dEuskal
Herria contra el judici de Burgos. A Barcelona, 287 intellectuals es tancaren
una setmana a Montserrat. La policia els va fitxar. Entre daltres dones del
PSUC estaven M Dolors Plans i Armanda Rodrguez Lzaro. (Batista & Play,
1991, pp. 76-80).

Transici

Desprs de la mort den Franco, el 20 de novembre de 1975,
comenaren a produir-se una srie de canvis a lestat espanyol que, a poc a
poc, van conduir al pas cap a la democrcia. Les primeres eleccions al
Parlament i al Senat van ser el 15 de juny de 1977. Poc abans, el PSUC havia
estat legalitzat.

Els anys que van de la segona meitat de la dcada dels seixanta fins a lany
1980 van ser els de mxim creixement de lactivitat del partit. Durant bona part
daquests anys, els sectors de base de lEsglsia cedien els seus locals a
loposici catalana i als comunistes, perqu es poguessin reunir. (Cebrin,
1997, p. 15).

57
Les CCOO i el PSUC van jugar un paper fonamental donant el protagonisme
del que es coneix com a transici espanyola als seus principals impulsors: les
persones, els moviments i els teixits socials que a partir dels anys seixanta
inauguraren unes renovades prctiques democrtiques, aconseguint obrir nous
espais de llibertat sota el franquisme i portar-nos finalment la democrcia. A
Sabadell, moltes de les organitzacions poltiques dels anys seixanta shavien
construt grcies al treball de dirigents daltres sectors ms tradicionals de la
localitat. Un moment clau de la connexi daquests activistes fou la creaci
descola de formaci sindical del carrer de Les Tres Creus. Molts dels alumnes
no eren obrers, sin estudiants interessats en el comproms amb el moviment
obrer. De fet lescola fou important per dues coses: grcies a alumnes com
Pere Ros i Toms Borrs i altres militants com Remei Bona, Isidre Ceus... es
constitu el primer comit del PSUC del centre de Sabadell. En aquest moment,
loposici antifranquista era cada cop ms plural socialment i culturalment, i al
PSUC safiliaven sectors amplis de la societat. (Domnech, 2002, pp. 144-145 i
147).
51


En aquell mateix any de 1977 les dones comunistes constituen entre un 20 i un
25% del total dels militants, s a dir, una quarta part, per al Comit central del
Partit hi havia 77 membres, dels quals noms 7 eren dones, entre elles Reis
Bertral. (DD.AA., 1978, pp. 196-197).
52
Aquestes dades de militncia no
coincideixen amb les que ens proporciona una altra font, que assegura que les
dones del PSUC representaven aleshores el 18,15% dins del conjunt del partit.
(Cebrin, 1997, p. 301). Daltra banda, llavors, les Joventuts Comunistes de
Catalunya tenien organitzades en les seves files a ms de 3.000 nois i noies.
(Serradell, 1995, p. 297).

Tot i que les dades dels autors no coincideixen exactament en assenyalar el
nmero de dones militants, les xifres globals si permeten afirmar que la
representaci femenina en el Comit Central seguia sent molt baixa. Igualment,
a les llistes elaborades pel partit per elegir diputats a Corts o alcaldes regidors

51
En el llibre no apareixen gaireb noms de persones, per lautor fa el mateix tractament quan
sn homes o dones.
58
als Ajuntaments les dones tampoc no tenien la representativitat que la seva
participaci dins el conjunt del partit hagus estat normal. Aix, de les
candidatures al Congrs de diputats per Barcelona, el 15 de juny de 1977,
noms hi havia 5 dones entre 33 homes. La primera en el set lloc era Dolors
Calvet. (Cebrin, 1997 i Psuc, 1936-1981, 1981, p. 25).

I al IV Congrs celebrat el 1978 es van escollir 116 dirigents, i entre ells noms
hi havia 17 dones. (IV Congrs, 1978, pp. 219-223).
53


Daltra banda, a les eleccions municipals, celebrades el 3 dabril de 1979, per la
candidatura per Barcelona, es presentaven 9 dones entre 47 homes. La
primera candidata femenina anava en cinqu lloc. Era la Nria Gispert.

Per a tot Catalunya, entre 1979 i 1987 noms van haver-hi tres alcaldesses del
PSUC (Anna Bosch i Parera, Antnia Castellana i Aregall i Carme Coll i Tryol) i
quatre regidores. (DD.AA., 1989).
54


Respecte als candidats al Parlament de Catalunya, el 20 de mar del 1980 per
Barcelona anaven 13 dones entre 89 homes. De les dones, Dolors Calvet va
quedar en quart lloc. (Cebrin, 1997, Annexos).

El nombre de militants censats el 1980 posava de manifest que els dirigents del
partit havien de constatar una important davallada de la militncia. Les fitxes
comptabilitzades pel Comit Central foren 20.549. La mitjana dedat era de 34
anys per a les dones i 36 per als homes. (Cebrin, 1997, pp. 300-301).

Daltra banda, tot indica que les dones cada vegada tenien menys paper en el
partit. Lany 1980, el nombre de dones delegades va ser clarament inferior que
els anys anteriors. De 865 fitxes processades noms 85 pertanyien a dones (el
9,8% del total) la qual cosa suposava un retrocs en relaci amb lany 1977. s

52
En aquesta obra, dedicada al paper de la dona a la dcada dels setanta, no es parla de dones
del PSUC.
53
En aquesta obra, dedicada a les resolucions preses al IV Congrs del PSUC, no hi surten
dones del partit.
54
En aquest llibre hi ha la biografia de dues alcaldesses: Antnia Castellana i Anna Bosch.
59
a dir, aquest Congrs va estar fortament masculinitzat, les xifres posen de
manifest que les dones van estar infrarepresentades. (Cebrin, 1997, p. 301).

En els anys vuitanta, algunes dones del PSUC eren membres del Comit
Central del PCE. Entre elles estaven Dolors Calvet, Teresa Eullia Calzada i
Merc Olivares. (Lpez Raimundo & Gutirrez Daz, 1981, p. 147)
55
.

Durant aquests anys van haver-hi discussions i divergncies dins el partit que
en algun cas afect a alguna dona. s el cas de Teresa Buigas, responsable
del PSUC a Santa Coloma, que el 1975 va ser expulsada de lorganitzaci
desprs dun enfrontament amb el dirigent del PCE, Santiago Carrillo, per
considerar que ella havia trencat la disciplina. (Villar, 2000, p. 38).

Sha dit amb anterioritat que, a diferncia de les dones que militaren en els
primers anys del PSUC o de les JSUC, que en general provenien de la classe
obrera, les que foren protagonistes destacades en els ltims anys de la
clandestinitat i durant la Transici eren professionals, dones amb estudis; elles
foren les que ocuparen crrecs de responsabilitat dins el partit. Aix convida a
pensar si, en comenar la democrcia, el PSUC no representava a una bona
part de les classes mitges catalanes, i almenys a aquest estrat social pertanyien
els i les dirigents del partit.

Durant aquests anys, en el PSUC sanaven concretant accions que posaven en
prctica inquietuds diverses manifestades en els ltims anys del franquisme. Hi
havia zones de Catalunya, com ara El Prat de Llobregat, que patia una
desatenci sanitria agreujada pel constant augment de poblaci. En aquest
context, l11 de mar de 1977, en un acte de commemoraci del Dia
Internacional de la Dona Treballadora, en una roda de premsa es va presentar
pblicament el projecte de posar en marxa al Prat el primer Centre de
Planificaci Familiar (Planing) de tot lEstat. Maruja Pelegrn i Carmina
Balaguer, dues dones comunistes van ser les impulsores i primeres consultores
del Centre de Planificaci del Prat. Estaven vinculades amb un grup de dones
60
de Barcelona interessades a divulgar les possibilitats dels mtodes
anticonceptius, que darrerament shavien modificat radicalment amb la
introducci de les pndoles anticonceptives i el coneixement de la sexualitat
femenina. Lexperincia va ser copiada desprs per altres poblacions, i les
dones que volien impulsar aquests tipus de centres en altres llocs de la
comarca venien a fer prctiques al Prat. (Bengoechea & Renom, 1999, pp. 292-
293).

La data amb qu finalitz la histria del PSUC refundat s lany 1984. (Cebrin,
1997, p. 20).

Militncia comunista i Feminisme

Lany 1962 el PCE va fer un intent per a crear un grup especficament
femen que tingus com a finalitat latracci de dones cap a la seva poltica de
partit. El fracs daix, port a diverses dones a percebre la necessitat
dagrupar-se elles mateixes, sense laixopluc de cap partit. A Catalunya, la
primera assemblea de dones que va donar lloc a lanomenat Moviment
Democrtic de Dones (MDD) va sorgir a Barcelona. Maria Rosa Borrs, una de
les seves impulsores, va explicar en una comunicaci, Sobre los orgenes del
Moviment Democrtic de Dones, en qu consistia aquest grup. La comunicaci
fou presentada en el Primer Congrs dHistria del PSUC celebrat del 5 al 7
doctubre de 2006 a Barcelona, un Congrs que fou organitzat per lAssociaci
Catalana dInvestigacions Marxistes. El primer argument que lautora ens
recordava s que va ser Giulia Adinolfi, militant del PSUC, la que inspir
decisivament el feminisme a Catalunya. En primer lloc, organitz un petit grup
de dones comunistes per tal de discutir i informar-se sobre la qesti femenina.
Amb aquest escrit, extret de la reuni, pretenia convncer a les dones
comunistes i, tamb a la prpia organitzaci del PSUC i els seus dirigents, de la
importncia del problema de lemancipaci de la dona, un problema que havia
de subordinar-se a la lluita per lemancipaci social. (Borrs, 2006).


55
En aquesta obra es fa esmena de les dones que van formar part del Comit Central, per no
de les militants de base.
61
El MDD fou, sota el franquisme, lembri organitzatiu que va donar lloc a
lorganitzaci de moviments estrictament feministes. El moviment va
desaparixer el 1969. (Pala, 2005, p. 139). Tot I que el MDD va deixar dexistir
com a tal, encara algunes dones comunistes continuaven treballant i potenciant
mobilitzacions, sobretot de solidaritat amb les lluites obreres. Una dona molt
activa del MDD havia estat Merc Olivares, de lHospitalet de Llobregat. (El
feminisme al PSUC, 2009, p. 33)
56
. Desprs, es va tenir desperar a la transici
per a que aquest moviment de dones es consolids. (Sans & Gallofr, 1986, p.
114
57
i Arriero , 2011).

Durant el II Congrs del PSUC, celebrat el 1965 a Frana, un militant
comunista, Manuel Sacristn, es va referir a una de les activitats del MDD del
qual formava part Giulia Adinolfi, la seva esposa, en els segents termes:

La experiencia ms interesante a este respecto tambin por los errores
que contena en ese perodo inmediatamente anterior al actual- fue el
trabajo de las mujeres de la organizacin de intelectuales de Barcelona
en la semana de la paz del ao 63. Utilizando la posibilidad admitida por
el artculo 61 del partido, la organizacin de intelectuales constituy
aquel ao una clula exclusivamente compuesta por mujeres. stas
formaron con bastante rapidez un grupo de mujeres democrticas, que
eran sobre todo mujeres sin partido y del FLP. Y los maridos de stas
llamaban a las nuestras las diablicas porque estuvieron muy activas
en todo este perodo. Todo ese grupo penetr en una organizacin
internacional; en varios departamentos: de entendimiento entre los
pueblos, derechos de la mujer, derechos del nio, etc. Con mucha
energa, estas mujeres democrticas, movidas por nuestras camaradas,
organizaron una serie de conferencias, exposiciones y publicaciones,
reunidas en una semana por la paz que tuvo su influencia en Barcelona
y que hizo crecer la organizacin. Desgraciadamente, ese trabajo tuvo
muy poca continuidad y se paraliz al terminar aquella semana de la
paz; entre otras cosas, quizs fundamentalmente porque nuestras
camaradas se descubrieron demasiado y la junta directora de aquel
organismo las elimin. El error quizs ms visible fue tratar aquella junta
como si fuera un rgano franquista, del poder franquista. Lo era en parte,
sin duda, pero no totalmente y lo que habra habido que hacer era
englobar a esa misma junta en el movimiento conseguido que fue

56
El feminisme al PSUC s un lliibre imprescindible per a totes les persones interessades en el
tema del feminisme comunista als setanta i vuitanta. Entre daltres coses, perqu porta un
Annex que inclou un llistat de dones militants del PSUC que van participar activament en el
moviment per a lalliberament de la dona.
57
En aquest text es fa una valoraci de la posici adoptada pel PSUC davant del moviment
feminista. Sarriba a la conclusi de que, malgrat que els comunistes no van ser gaire
feministes, aquest partit va ser el que ms es va preocupar per la situaci de les dones.
62
realmente bastante amplio. Pese a ese error y a alguno ms de detalle,
la semana de la paz de 1963 prefigur en algo lo que iba a ser el trabajo
de los intelectuales en el perodo actual

Els dirigents comunistes advertien als seus militants barons que no posessin
traves a la militncia dels seus familiars femenins, per el marit, pare-germ
comunista era la primera trava generalment per a la incorporaci femenina. No
ens destranyar. Eren homes del seu temps, amb tot all que comportava en la
definici de la subcultura masculina. En el rgim nacional catlic del franquisme
lluny quedaven les reivindicacions femenines dels anys de la Repblica. La
situaci per lhome i la dona era molt diferent, tot i que, en general, no es
desvetllava abans de larribada dels fills. Per la matenitat va ser en molts
casos un punt dinflexi de les trajectries militants de les dones. En una
parella amb criatures petites ning dubtava que era lhome el qui hi havia danar
a les reunions. A fora de repetir que la poltica no era per a dones algunes
arribaven a interioritzar-lo. Tanmateix, est clar que probablement ho
acceptaven com una imposici (Pala, 2005). Com deia una de les dones
entrevistades, Teresa Buigas:

Desprs hi ha una doble moral de cara al Partit o de cara al sindicat o
de cara enfora, hem de potenciar la dona, per en canvi, de cara
endintre, doncs normalment aquesta potenciaci de la dona no es dna.
La situaci s molt diferent. Quan hi ha una reuni que ha danar la
parella, si hi ha criatures petites o altres coses a fer, ning dubta que s
lhome que ha danar, ning entn que vagi la dona i lhome es quedi a
casa.

Mentre els fills eren petits, la nica manera de mantenir la militncia era
comptar amb lajuda daltres dones, generalment de la famlia, vies, tietes...
Tanmateix, la bibliografia i les entrevistes consultades ens indiquen que,
sobretot durant els anys de la clandestinitat, el PSUC tenia altres prioritats i que
desconsiderava en certa manera aquesta situaci de desigualtat que patien les
dones. Va ser a les portes de la Transici, com hem vist abans a travs de les
paraules de Lpez Raimundo, quan el partit va comenar a ocupar-se per la
situaci especfica de la dona, entre altres coses perqu la societat espanyola
estava a punt daconseguir la democrcia i llavors els partits poltics es
llanarien a la competncia electoral i necessitarien obtenir el vot femen.
63

A loctubre de 1977, en una Conferncia celebrada pel partit a Sabadell es va
abordar la qesti del feminisme, per es deia: La mujer militante comunista
ha de llevar su lucha por la liberacin de la mujer partiendo de la posicin de
clase que un partido revolucionario, el partido de la clase obrera, tiene ante la
sociedad capitalista. No podemos apoyar como tal a los movimientos
feministas, si no es defendiendo nuestra poltica, nuestra concepcin por la
lucha por el socialismo. (Resoluciones..., 1977, s.p.).
58


A comenament de la transici, la periodista Montserrat Radigales va fer una
enquesta a un seguit de partits poltics per un encrrec del Diario de Barcelona.
A les preguntes sobre la situaci de la dona, els dirigents del PSUC van
respondre que es mostraven sensibles i deien que ho tenien ben present.
Assumien la lluita per lalliberament de la dona, i es mostraven favorable al
divorci i lavortament. (DD.AA., 1978, pp. 196-197).

Aix, el PSUC, almenys en teoria, donava passes en favor daconseguir la
igualtat dels sexes. Al IV Congrs, celebrat entre el 29 doctubre i l1 de
novembre de 1977, hi va haver-hi una ponncia que va parlar sobre
lalliberament de la dona. No obstant aix, en aquest Congrs es van escollir
116 dirigents, i entre ells noms hi havia 17 dones. (IV Congrs, 1978, pp. 219-
223). I en el cinqu Congrs la qesti feminista es va recollir de nou. Un dels
seus punts deia: Cal eixamplar i consolidar lavantguarda feminista, el seu
nivell teric i poltic, com a element impulsor de tot el combat per lalliberament
de la dona. (Cebrin, 1997, p. 307). Fa poc anys, en un article que parla del
paternalisme del PSUC respecte a les dones diu el segent:

La escasa bibliografia existente sobre el PSUC ha recalado este tipo de
transcricin machista incluso all donde, en su formulacin, tambin se
implicaban las mujeres de clara convicciones feministes (...). Se
identifica la poltica del partido sobre la mujer con el feminismo,
expicando el pensamiento y la accin de aquellas militantes intelectuales
que sentaron las bases para el definitivo despegue de las plataformas
feministas del PSUC en los aos de la Transicin, (Pala, 2005, p. 135).

64
Sembla oport acudir a les experincies de dones del partit per a conixer
millor que opinaven elles mateixes sobre aquesta qesti. Comptem amb el
testimoni de lantiga militant Teresa Pmies segons el qual el comunisme no
shavia fiat mai del feminisme per considerar-lo disgregador de la classe obrera,
actitud que ella mateixa va compartir fins a 1976. Van ser les Jornades
Catalanes de la Dona a la Universitat de Barcelona el maig de 1976 les que van
canviar la seva percepci del feminisme i va adonar-se que la militncia
comunista podia esdevenir un llast si no la feia compatible amb les idees
emancipadores del feminisme. (Pmies, 2001, pp. 46-49).

Des de la perspectiva histrica que li donen els seus anys de militncia,
Soledad Real opinava que durant la guerra, la clandestinitat i els primers anys
de la Transici les dones comunistes acceptaven, per part del partit,
humiliacions que ara les militants no acceptarien. I la historiadora Carmen
Alcalde, quan es refereix al PCE, diu que el partit comunista fou, per la seva
experincia, el ms reaccionari i deslleial amb les dones. (Alcalde, 1996, p.
41).
59


Maria Rosa Borrs, destacada militant comunista i feminista, en lentrevista que
li van fer a lArxiu Histric de la CONC. Fons Orals, expressava que les seves
idees esquerranes i feministes comenaren a aflorar com una reacci a les
injustcies i desprs, des del primer moment, hi havia un factor de les dificultats
de pensar en certa manera sent dona. Des de molt petita, aix era per ella un
factor de rebellia en contra de la situaci.

Aix, daquesta manera, a travs dalgunes entrevistes fetes en els ltims anys,
ens podem apropar a la situaci de discriminaci a la que les militants
comunistes patien dintre del partit, especialment quan eren mares i esposes,
una situaci que les obligava a renunciar a una part de les seves
responsabilitats com a militants. Aix ens porta a pensar si quan es parla de la
baixa militncia de les dones en els partits i en els sindicats es tenen en compte

58
En aquesta obra es parla de feminisme, per no se cita cap dona del PSUC.
59
En aquesta obra lautora parla de diverses dones espanyoles de diferents partits, per del
PSUC noms tracta a Real.
65
aquestes situacions de desigualtat. Aix, Teresa Buigas, responsable del PSUC
a Santa Coloma, que va participar en la creaci de lAssociaci de Vens de
Santa Coloma Fondo, reconeix que en els casos de parelles militants, era la
militncia masculina la que sempre havia tingut prioritat. (Villar, 2000, p. 37).

Lexperincia de Tomasa Cuevas confirma aquesta realitat. Cuevas milit en el
PSUC fins a la seva dissoluci, i malgrat el seu passat de lluitadora comunista
mai no va tenir cap crrec de responsabilitat. (Di Febo, 1979, p. 121). Segons
ho expressa ella mateixa, era la companya de Miguel Nez, membre del
Comit Central del PSUC i del Comit Central del PCE, i el fet que fos la dona
dun dirigent feia que estigus mal vist que ella tingus crrecs. (Arxiu Histric
de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa Cuevas,
2004).

I lactivista dEsquerra Republicana de Catalunya ja durant la guerra, Enriqueta
Gallinat, que form part del grup les Dones del 36, juntament amb militants
comunistes, en el discurs de presentaci del grup, el vuit de mar de 1997, al
Sal de Cent de lAjuntament de Barcelona, va dir: A les dones sens va
necessitar durant la guerra, per desprs els nostres mateixos companys ens
han ignorat i hem hagut dsser nosaltres les que, en desenvolupar el moviment
feminista, hem volgut ser un dels puntals de la llibertat....

En diversos moments de la seva histria, a travs daquestes i daltres dones
militants del PSUC es fan paleses les dificultats per veure reconeguda dintre
del partit la seva participaci en la lluita contra el franquisme, les resistncies a
fer-les un lloc en la estructura del partit i la subordinaci del seus problemes
daltres prioritats.

Aix va portar a que algunes militants comunistes deixaren el partit per entrar a
formar part del moviment feminista i daltres moviments alternatius. s el cas de
la ex-dirigent Anna Bosch, que el 1982 va deixar tots els crrecs que tenia dins
el partit. Aleshores va iniciar la llicenciatura en Histria i saprop al feminisme
de la diferncia, al pacifisme i a lecologisme. (Villar, 2000, pp. 30-31).

66
Encara ens s, per, molt desconeguda lexperincia i els conflictes viscuts per
les comunistes degut a la cultura poltica del partit. Aleshores, a finals del anys
setanta, certes militants van comenar a apropar-se al feminisme, com posen
de manifest Adoracin Dez o Julia Froiln (Villar, 2000, pp. 46-47 i 73) .

Lany 1980, dues notes de Giulia Adinolfi sobre asadse c i sobre
subcultures femenines- van aparixer (la segona pstumament) en els nmeros
1 i 2 de mientras tanto. La primera discutia el problema de les contradiccions
presents asadse c en el moviment feminista i la segona propusava un
mtode per abordarles. Desprs daquesta exploraci metodolgica, Adinolfi es
proposava identificar alguns elements de les subcultures femenines para
discutir y valorar, ms all de la funcin represiva que tuvieron o siguen
teniendo, su posible validez universal (mientras tanto, nm 2, p. 23). El
primer daquests elements que Adinolfi es proposava estudiar era el treball
domstic. Lnic que queda daquest programa de recerca s lesquema que es
reprodueix en mientras tanto, dictat per Adinolfi el 7 de febrer de 1980. El ttol,
Esquema sobre el trabajo domstico, no est en el mecanografiat original.
(mientras tanto, nm. 3, p. 19, nota 1). La seva temprana mort li va impedir
continuar en el seu treball en uns moments en que el feminismo encara
necesitaba plomes lcides com la de Giulia.

Les dones del PSUC a lactualitat

Vries de les dones que hem anant citant en aquest text, perqu per
algun motiu van tenir un paper destacat dins el partit, a mitjans de la dcada del
2000 continuaven actives. Trinidad Gallego, per exemple, militava al PSUC-viu i
era, juntament amb Gregorio Lpez Raimundo, membre dhonor del partit.
60

Fou la presidenta de les Dones del 36 (1997), un grup de dones que
sapropaven als vuitanta anys o que ja els havien superat. En principi, les
fundadores de lassociaci eren vuit dones que saplegaren per tal de recordar

60
Gallego va ser entrevistada per Olesti i tamb per Quionero (2005).
67
a les futures generacions que a la guerra hi rem tots: homes i dones.
61
(Les
dones del 36, 2002).
62


Daltres, com la Manola Rodrguez, va passar a militar a Esquerra Unida. Maria
Salvo, que tamb va ser membre actiu de lAssociaci dExpressos Poltics de
Catalunya, el 2003 va rebre la Medalla dHonor de la Ciutat de Barcelona i el
24 de febrer del 2004 la van fer doctora honoris causa por la Universitat
Politcnica de Barcelona, juntament amb Gregori Lpez Raimundo i Agust de
Semir. (Olesti, 2005).

Lany 2001 la Generalitat va concedir la medalla Francesc Maci pel seu
comproms sindical i social a Carme Casas. El 30 de mar del 2002 la van fer
filla adoptiva de Tarragona. La Carme i el seu company van passar a militar a
Iniciativa per Catalunya-Verds. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. (Olesti,
2005).

En aquesta etapa, la vida de Neus Catal transcorreix entre Pars i Catalunya, i
des del Comit Internacional de Rabensbrck s un exemple de lluita
permanent en favor de la memria de lantifeixisme. (Amical de Mauthausen,
2004, p. 18).

Constanza Martnez, que va morir el 1997, va retornar a Catalunya el 1972 i
durant anys ella i la seva parella, un ex-deportat a Dachau, van dedicar el seu
temps a divulgar lexperincia de la deportaci des dlassociaci Amical de
Mauthausen. Per la seva banda, Mercedes Nez, desapareguda lany 1986,
torn a Espanya el 1975 per a ser Delegada a Galcia de lAmical de
Mauthausen. All va fer una gran tasca per a la localitzaci dels ex deportats
gallecs i els seus familiars. (Amical de Mauthausen, 2004, pp. 17-18).

Teresa Pmies, una figura fonamental de les JSUC durant la guerra, com sha
vist al llarg daquestes pgines, va passar els ltims anys de la seva vida a

61
Les fundadores de Les Dones del 36 eren les segents: Conxa Prez,, Rosa Cremon,
Enriqueta allinat, Manola Rodrguez, Trinidad Gallego, Carme Casas, Victria Carrasco i Maria
Salvo.
68
Barcelona i desprs amb la seva filla, fora de Catalunya. Continu escrivint
llibres i columnes als diaris, alhora que tamb participava en tertlies
radiofniques. Ella es mostrava crtica respecte a Stalin i respecte a la seva
generaci que li va creure. En aquest sentit comentava: Tuvo que celebrarse el
XX Congreso del PCSU para darnos cuenta de que no militbamos en un
partido comunista, sino en una Iglesia con sus Borgias, sus beatos y sus
inquisidores. (Pmies, 2001, pp. 25-31).

Margarida Abril va tornar a Catalunya el 1975 i form part del Comit Central i
del Comit Executiu del PSUC. El 1982 va deixar el partir per a collaborar en
lorganitzaci del PCC.

Algunes daltres dones sindicalistes i militants del PSUC entrevistades parlen
amb certa decepci de letapa de la Transici. Montserrat Mili, per exemple,
valorava positivament la feina del govern Surez i tamb, en part, la dels
governs socialistes, malgrat els errors i la feina bruta que, segons ella, van
haver de consentir i es mostrava molt crtica amb el tema de lassociacionisme
de barri, que pensava shavia perdut a larribar la democrcia. Daltres, com la
ex-regidora Mercedes Lpez Arroyo, lany 2005 militava en el PCC (Dones,
treball i sindicalisme.., 1999, p. 80). (Dones, treball i sindicalisme.., 1999, p. 70).


62
En aquesta obra hi ha una petita biografia sobre cada una daquestes dones.
69
Conclusions



Els nombrosos fons consultats, orals i escrits, ens ha perms fer una
sntesi del que van significar les dones del PSUC en el partit i en les diferents
fases poltiques que aqu sanalitzen. Alhora, lescrit dna testimoni dels canvis
que es van produir a la societat catalana i a la resta de lEstat durant una gran
part del segle vint. Fa un recorregut des de letapa de la Restauraci borbnica,
anys en els algunes dones comunistes van nixer, la Dictadura de Primo de
Rivera, la II Repblica, la Guerra Civil i la Transici cap a la democrcia actual.
Durant aquest trajecte es posa de manifest levoluci de la situaci de la dona
pel que respecte a temes descolaritat, dentrada en el mercat de treball...

Si es fa un seguiment de la biografia de les dones del PSUC o de les JSUC que
lluitaren a la guerra sobserva que la mobilitzaci que van dur a terme durant la
contesa no fou fruit noms duna resposta a aquelles circumstncies especials,
sin que moltes daquelles dones ja shavien comproms polticament durant la
Segona Repblica. En certs casos la seva militncia va ser conseqncia
duna transmissi familiar, ja que de vegades membres de la seva famlia,
sobretot el seu pare o avi, ja militaven en el comunisme o anarquisme, per tot
indica que foren els avanos poltics i socials que es van refermar durant la
Repblica i que afectaren a les dones els que van afavorir aquella passi per la
poltica i la consegent mobilitzaci.

Daltra banda, a travs de la bibliografia, per sobretot de les entrevistes,
sobserva que existeix un lligam entre les militants de la Repblica, de la Guerra
Civil i del Franquisme. s a dir, que moltes de les dones comunistes que ja es
mobilitzaren a la Repblica desprs foren actives durant la guerra, en el front o
a la reraguarda, i, ms tard, van formar part dels partits comunistes i dels
sindicats a la clandestinitat. En aquesta etapa clandestina, algunes sexiliaren
temporalment a Frana per a desprs tornar a Catalunya per a intervenir en la
lluita contra Franco. Moltes foren detingudes i patiren maltractaments, tortures,
70
pres. En sortir dels tancaments, moltes vegades havien de sentir el
menyspreus dels vens i venes, que de vegades les insultaven.

Des del comenament, el PSUC va ser una organitzaci fortament
masculinitzada. Alguna font ha deixat constncia que una de les fundadores del
partit va ser una dona, Neus Catal (DD.AA., 2000, p. 55), per tot indica que
quan va quedar constitut el partit en el Comit Executiu no nhi havia cap.
Tanmateix, durant la guerra civil va augmentar considerablement la militncia
femenina, per continu lescassa participaci de dones en els rgans del
partit. Dins lorganitzaci de seguida es van potenciar organitzacions
exclusivament femenines. Aix, ja el 1937 es va celebrar una Primera
Conferncia de Dones. Les dirigent ms destacades van ser Dolors Piera que
lider, juntament amb Maria Dern, la Uni de Dones de Catalunya. En el primer
Comit Central, Piera va ser anomenada membre del Comit Executiu. Tot i
aix, en aquells anys, si repassem els grans noms del partit la presncia
femenina era nfima comparada amb la masculina.

Una primera data a tenir en compte: el primer obstacle per a una efectiva
incorporaci de la dona en el partit era la familia ms directa. Ja des de la
guerra, i, sobretot, en els anys de la clandestinitat, la presncia de la dona
inspirava desconfiana i escepticisme. Dins del partit hi havia una doble moral;
els dirigents propugnaven que shavia dafavorir la dona, per desprs, a casa,
aix no es posava a la prctica. Mentre els marits estaven a les presons, les
dones de presos tenien un prestigi. La bibliografia ha posat de manifest les
penalitats que van passar les dones dels presos poltics, que anaven de pres
en pres portant ajut i consol als seus companys, mentre que elles havien de
viure mig amagades i en molts casos tenint al seu crrec els seus fills sense
que ning els hi volgus donar feina per ser dones de rojos. Moltes vegades,
quan els homes quedaven en llibertat tornaven a agafar el comandament de la
casa i el crrecs dins el partit relegant-la a ella a posicions de simple militant.
En una parella amb criatures petites ning dubtava que era lhome el qui hi
havia danar a les reunions. A fora de repetir que la poltica no era per dones
algunes delles sel creien de veritat

71
El cert s que hi havia un desfase entre la teoria i la praxis ja des de la direcci.
Algunes de les entrevistades relatava que si la dona era companya de un
dirigent comunista no estava ben vist que ella ocups algun crrec. Era el cas
de Tomasa Cuevas, companya del dirigent Nez. Daltres declaraven que, en
el partit, enviaven les dones a llocs perifrics de menor importncia. I, fins i tot,
algunes militants, com Carme Casas, explicava que un company comunista li
va dir que, com que tenia dos fills, la seva tasca, la ms important, consistia
noms en que havia de donar suport al seu marit tamb militant.

Fins i tot, la presncia duna dona en una reuni del partit alterava llenguatges i
manera daproximar-se. Els homes es posaven nerviosos si una dona prenia la
paraula. Desprs hi havia el tema de les dificultats de les dones per assitir a les
reunions del partit o del sindicat. Normalment, aquestes reunions es feian cap
al tard. Era difcil per una militant arribar a casa ms tard de les deu de la nit.

Si durant la guerra en el PSUC les dones no van tenir un paper important dins
la direcci aix canvia radicalment si observem el funcionament de les JSUC.
All, els rgans directius van estar ocupats per un gaireb 80% de noies (els
nois estaven al front). Analitzant la biografia daquelles joves comunistes
sextrau la conclusi de que la majoria provenien de la classe obrera i tenien
estudis primaris.

El paper que les dones comunistes van desenvolupar durant la guerra va ser
molt important: a ms de potenciar organismes femenins unitaris, que
aplegaven dones que lluitaven contra el franquisme, algunes es van anar al
front de milicianes, daltres van esforar-se per aixecar la moral de resistncia
de la poblaci, moltes treballaren tamb a les fbriques collectivitzades.
Igualment, eren dones les que atenien els nens refugiats, les que tenien cura
dels malalts, dels ferits i dels vells, les que visitaven als soldats al front... i fins i
tot elles es van fer padrines de guerra, un fet que presagiava la permanncia
dactituds conservadores envers les dones.

A lentrada de les tropes franquistes, una gran part de les dones comunistes,
sobretot les ms compromeses, van passar la frontera. Moltes delles
72
acompanyants vells, malalts, fills i fins i tot colles de nens que estaven recollits
en algunes residncies quan van fugir de les zones ocupades. A Frana, moltes
dones del PSUC van passar a formar part de la Resistncia, daltres marxaren
cap a Pars per incorporar-se a la direcci clandestina de lorganitzaci
comunista catalana i algunes foren apressades per la Gestapo i portades als
camps de concentraci. Altres van anar a la URSS i ms duna lluit al front de
lEst contra els alemanys.

Altres dones van entrar de seguida a Espanya per incorporar-se
clandestinament a lorganitzaci. Margarida Abril, per exemple, que era, com
Lpez Raimundo, membre Executiu de les JSCU, va tornar clandestinament
des de Mxic el 1944, juntament amb el seu company, per a posar-se al front
dels militants que sesforaven en reconstruir les JSUC.

La majoria de les dones comunistes que tornaren a Espanya, gaireb sempre
per la fora, van ser detingudes i patiren interrogatoris, tortures,
empresonament, desterrament... Lodissea de les que passaren per les presons
franquistes dels anys quaranta estan magnficament expressades a travs de
les plomes de les condemnades o b de les entrevistes. Sn uns documents
que mostren una de les cares ms cruels del franquisme.

En alguns casos, les dones comunistes que van entrar clandestinament a
Espanya van estar lluitant al costat dels maquis, com Tomasa Cuevas. Per el
treball poltic entre els maquis estava impregnat de sexisme, perqu les dones
noms feien accions de suport.

Mentrestant, en la direcci del PSUC es produen canvis generacionals. El 1949
es va reformar el seu secretariat i en la direcci no hi havia cap dona. La lluita
de les comunistes durant la guerra i la primera postguerra no va generar un
canvi de mentalitat entre els seus dirigents masculins. Anys ms tard, el 1956,
pel Comit Central del Primer Congrs va ser escollida una dona, Margarida
Abril i una altra de suplent: Reis Bertral.

73
La bibliografia consultada que parla del paper que les dones del PSUC van
tenir a la clandestinitat est constituda en la seva major part per llibres que
shan fet utilitzant la metodologia de realitzar entrevistes. A travs daquesta
bibliografia es pot reconstruir un mapa de la tipologia de dones que militaren en
el partit en aquells anys de la clandestinitat un cop passats els durssims anys
quaranta i de vegades primers cinquanta durant els quals les dones comunistes
ms compromeses entraven i sortien contnuament de la pres o estaven a
lexili. De la consulta daquesta bibliografia sextrau la conclusi que les dones
que durant els anys seixanta o setanta van ocupar crrecs de responsabilitat
dins el partit pertanyien a una classe social diferent daquelles que van militar
en els primers anys de la fundaci del partit i que havien fet la guerra. Aquesta
nova generaci provenia de famlies dextracci de classe mitjana que els havia
pogut proporcionar estudis i que eren de procedncia catalana. Aix indica que,
a nivell femen, en els rgans de direcci del PSUC hi havia moltes
professionals liberals i estudiants, la qual cosa indica que estava lluny de ser un
partit dirigit exclusivament per la classe obrera.

Una altra tipus de bibliografia, que parla de dones del PSUC que a la vegada
pertanyien a CCOO, ens ofereix una visi diferent de la militant comunista. La
majoria de dones comunistes i sindicalistes eren emigrants o els seus pares
havien emigrat a Catalunya, el seu origen social era modest, havien cursat
estudis primaris i es van incorporar precoment al mn laboral. Daquestes,
poques van arribar a tenir crrecs dins el partit, deixant a banda les regidories
ja en lpoca de la Transici. Com altres dones del PSUC, aquestes militants
imprimien a casa premsa clandestina, fulls volants, etc. Tamb creaven agitaci
als mercats contra el Govern responsable de laugment del cost de la vida, en
el lloc de treball demanaven igualtat de salaris per dones i homes...

Les activitats que les dones comunistes van portar a terme durant la
clandestinitat foren molt importants. El dirigent histric Lpez Raimundo els va
rendir un homenatge i va reconixer que seria impossible imaginar el treball
clandest de lpoca sense el concurs daquelles dones. Elles realitzaren
tasques de distribuci de propaganda, reorganitzaren la Uni de Dones de
Catalunya i centralitzaren lajuda i solidaritat dels presos. Tamb van fer una
74
tasca important de suport als guerrillers i fins i tot transportaren a Barcelona
armes i material dexplosius dipositats a Manlleu.

Tanmateix, i malgrat aquest reconeixement, les dones del PSUC continuaren
estant marginades dels crrecs directius del partit i del discurs general dels
seus dirigents. Noms a les portes de la Transici, davant la imminent arribada
de la democrcia, els dirigents barons es plantejaren les avantatges que pel
partit podria tenir una major participaci de les dones. s per aix que van
decidir treure a la llum de la ciutadania els problemes considerats propis del
mn femen.

En aquesta etapa de la Transici les dones comunistes foren molt actives, tant
dins el partit, com dels sindicats, com de les Associacions de Vens, com en
tots els mbits socials de la societat.

Per tota la lluita que les dones comunistes van portar a terme des de la
fundaci del partit, en un lluny 1936, tampoc no va quedar reflectida desprs,
quan arrib la democrcia. El 1977, any en que es van celebrar les primeres
eleccions democrtiques, les dones comunistes constituen entre un 20 i un
25% del total dels militants, s a dir, una quarta part, per cal destacar que al
Comit Central del Partit hi havia 77 membres, dels quals noms 7 eren dones.
Aquesta manca de participaci en els crrecs directius encara va patir una
davallada a lany 1980, on el nombre de delegades va ser inferior als anys
anteriors.

Respecte a la relaci del PSUC amb el feminisme la documentaci oral i escrita
posa de manifest que va ser ambigua. Primer, els dirigents i moltes dones,
tamb, afirmaven que la lluita de la dona per al seu alliberament passava per
militar en el PSUC. Ms endavant, moltes dones van prendre conscincia
feminista o, si es vol, de reivindicaci del dret de les dones a lemancipaci i la
igualtat. Fora dones del PSUC van prendre part activa en les I Jornades de la
Dona del 1976. Els escrits de la comunista italiana, Giulia Adinolfi, a Nous
Horitzons els anys seixanta sn duna clara orientaci feminista dins del
marxisme. Les activitats poltiques de moltes dones del PSUC que, dins de les
75
reivindicacions feministes, de vegades van plantar cara a la direcci i als
companys en fora temes transcendentals per al futur de les dones, com el
tema del divorci, de lavortament...

Durant els anys de la clandestinitat, el partit tenia altres prioritats que no pas
preocupar-se de la situaci de desigualtat que patia la dona. I, de fet, la militant
histrica Soledad Real opinava que durant la guerra, la clandestinitat i els
primers anys de la Transici les dones del PSUC acceptaren humiliacions que
ara no acceptarien. Com hem dit abans, noms a les portes de la Transici el
partit va comenar a ocupar-se de temes que tamb incloen problemes
femenins. Tot i aix, dins el PSUC han hagut dones que han combinat la seva
militncia poltica amb el feminisme. Uns exemples conseqents amb aix seria
la militant M Rosa Borrs, la mateixa Giulia Adinolfi, lescriptora Montserrat
Roig, desapareguda prematurament..., i moltes altres.

Cap el principis de lany dos mil, certes dones que van militar durant la guerra
civil i que van patir exili, presons, deportacions i tot tipus de patiment encara
continuaven actives. Algunes militaven en partits poltics de signe comunista i
noms cal assenyalar la funci didctica que ha fet lorganitzaci Les dones del
36, en la qual hi havia vries dones del PSUC que organitzaven xerrades a les
escoles, instituts, universitats i altres centres i dipositaven les seves memries
en entrevistes o en arxius especialitzats en recollir histria oral evocant el que
aquelles dones van viure, tractant devitar que el pas inexorable del temps
esborri la memria histrica.
76
SEGONA PART

Perfils biogrfics de dones militants del PSUC

A continuaci es presenten de manera molt breu els perfils biogrfics
de 91 militants femenines del PSUC. La informaci procedeix de diferents fonts
orals i bibliografia la qual cosa explica el resultat desigual que sha obtingut. En
alguns casos, aquestes dones han estat entrevistades en diversos projectes
dhistria oral i les seves confessions estan dipositades en arxius pblics i
privats: Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci
Tomasa Cuevas); Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals.
Collecci Neus Catal; Fons Orals de la Fundaci Utopia Juan N. Garca Nieto;
Fundaci Cipriano Garca, Arxiu histric de la CONC. En daltres, les seves
biografies mes o menys complertes han estat publicades en alguna de les
obres citades en els apartats anteriors.

A les biografies, les dones no apareixen per ordre alfabtic, sin per lany del
seu naixement. Les ltimes 14 estan incomplertes, doncs no ha estat possible
trobar les dades que manquen.

Al peu de cada una delles se cita la font de referncia. Lobjectiu daquesta
part del treball ha estat elaborar un inventari de les militants del PSUC de les
quals es tenen noticia fins a aquest moment.

Aquest perfils han estat elaborats per Soledad Bengoechea amb la
collaboraci de Soledad Abejn.
77
1. AGUSTN ESPERT, Vicenta
Lloc i data de naixement
Valncia, 1907.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu pare era impressor i didees republicanes.

Treball
Vicenta sincorpora a la feina als onze anys a diferents fbriques txtils i de
vidre, primer, i ms tard, a la Pirelli i a la Siemens.

Arribada a Catalunya
A lany 1914, primer a lHospitalet, desprs a Cornell.

Militncia.
Durant la Guerra Civil, Vicenta es va responsabilitzar de la guarderia establerta
en un local confiscat a les monges per lAjuntament. Estava amonada pels
nens ms petits, que shavien quedat sense les religioses a les que estaven
acostumats, i per aix sen va fer crrec. A labril de 1938, en mig duna situaci
poltica i social delicada degut a la carestia de la vida, que havia provocat
incidents i robatoris, la Vicenta fou nomenada consellera del PSUC a Cornell.
Amb larribada de les tropes franquistes va haver de passar la frontera cap a
Frana. Va estar reclosa als camps de concentraci francesos i al cap dun
temps torn a Catalunya. Per les circumstncies van obligar-la a tornar a
exiliar-se.

Referncies
s extracte de Clia Caellas Juli, La presncia femenina als consells
municipals al Baix Llobregat entre 1934 y1939. El smptoma dun fenomen?,
en Cristina Borderas (ed.), Les dones i la histria al Baix Llobregat II,
Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002, pp. 88-93-94.


2. PIERA LLOBERA, Dolors

Lloc i data de naixement
Puigverd dAgramunt, 21 de juliol de 1910- Santiago de Xile, 20 de gener 2002.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
El seu avi, Sebasti Piera Erola, va donar a la Dolors les primeres llions de
solfeig. Els seus pares eren Antoni Piera Pujol i Ceclia Llobera Muntaner. El
seu pare, proper al republicanisme, era mestre i havia exercit a diferents pobles
de Catalunya abans de tenir plaa a Santa Maria de Mei, on complementava
les seves tasques docents amb les obligacions de secretari de lAjuntament. El
seu germ, Sebasti Piera, va ser un dirigent del PSUC.

Estudis
Magisteri


78
Treball
Va comenar a exercir de mestra l1 de desembre de 1928, amb 18 anys, a
Vilanova de la Barca. El curs 1931-1932 va treballar dinterina a Bell-lloc
dUrgell. El 5 de juliol de 1934 va prendre plaa definitiva a lEscola graduada
de Vilafranca del Peneds, localitat on es va traslladar a viure.

Militncia
Durant la Repblica milit a la FETE (Federacin Espaola de Trabajadores de
la Enseanza), sindicat de mestres adscrits a la UGT. Lany 1935 va ingressar
a la Federaci Catalana del PSOE amb la intenci de catalanitzar el partit i els
sindicats afins. En comenar la guerra, Piera va retornar urgentment de les
colnies escolars i el 19 de juliol el delegat Internacional comunista al PSUC la
va convncer de que es fes crrec de la Secci Femenina del Partit. Ho va
acceptar. En el Primer Comit Central la van anomenar membre del Comit
Executiu. La conjuntura bllica va propiciar lascens poltic de Piera i va
desplaar-se a Barcelona. El seu nom va aparixer vinculat constantment amb
les tasques dorganitzaci femenines. Es va fer crrec de la comissi o secci
femenina del partit. Tamb van produir-se modificacions personals, ja que Piera
va estrnyer relacions amb Pere Aznar Seseres, que participava en el CADCI i
va contribuir a la fundaci del PSUC. Piera va participar com a secretria a la
Uni de Dones de Catalunya. Loctubre de 1937, va ser anomenada consellera
municipal de lAjuntament de Barcelona, des deon va desplegar una intensa
activitat per poder atendre les necessitats ms urgents de la poblaci refugiada
i, en especial, dels nens i nenes arribats a la ciutat. Perduda la guerra, inici el
seu exili a Frana. Un cop arribada all, sinstall uns dies en un hotel de
Perpiny, on va retrobar-se amb altres dirigents del PSUC per reorganitzar les
actuacions. Dolors, per, seguia en contacte amb el Comit Central establert a
Tolosa. En aquesta localitat va ser acollida per una famlia de ferroviaris, a lajut
dels quals corresponia amb la cooperaci en les feines de la casa i impartint
classes despanyol als nens. Per se sentia perseguida i va emprendre el cam
cap a la Repblica Dominicana i Xile. Justament va ser en els anys 1942 i
1943, quan la guerra mundial va comenar a mostrar signes clars a favor de la
victria aliada, el moment en qu les divisions entre el mn poltic de lexili van
ser ms evidents i van marcar dues postures irreconciliables. Els desacords de
la parella Piera-Aznar amb Carrillo per solidaritzar-se amb les opinions de
Comorera, van deteriorar les relacions daquests militants amb el partit.
Finalment tots dos van ser expulsats. Van ingressar al PSC de Mxic. A partir
de 1970, una malaltia greu alluny Dolors de la docncia, per va mantenir la
seva actitud pedaggica fins lany 1990.

Referncies:
Aquesta biografia s un extracte del llibre de CAELLAS, Clia & TORAN,
Rosa, Dolors Piera. Mestra, poltica i exiliada (prleg de Teresa Pmies),
Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003, 211 pp. Es tamb
una selecci de Clia Caellas Juli, La presncia femenina als consells
municipals al Baix Llobregat entre 1934 y1939. El smptoma dun fenomen?,
en Cristina Borderas (editora), Les dones i la histria al Baix Llobregat II,
Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat, 2002, pp. 83.


79

3. ABRIL GONZLEZ, Margarida

Lloc i data de naixement
Argentona, 6 dagost de 1910-2003.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen

El seu pare, Enric, havia nascut a Sant Hilari de Sacalm i, de jove, va deixar el
seu poble per anar a Sitges a aprendre lofici de forner. La seva mare, Maria,
era una mulata porto-riquea. Quan es va casar amb el seu pare van anar a
viure a Argentona, on lEnric va continuar fent de forner i compart aquest ofici
amb el de pags. Va ser un home actiu, tant en el camp poltic com en el
sindical. Margarida, des de molt joveneta, va anar a viure a Matar amb uns
familiars, perqu sentia que all els aires eren ms progressistes.

Estudis
Primaris

Treball
Quan tenia catorze anys va comenar a treballar en una fbrica txtil de
Matar. Treball desprs a Can Colomer i ms tard a Moltforts.

Militncia
Durant la dictadura de Primo de Rivera va ingressar a la CNT llavors illegal,
per, quan es va proclamar la Repblica, ella i altres joves van fundar la
Joventut Comunista a Matar i el Maresme. Fou la responsable comarcal
daquest grup poltic i tamb form part de la seva direcci a escala catalana
que dirigia la seva amiga Lina dena. Quan es constitu el PSUC entr a
formar part de lorganitzaci. Desprs dels fets de maig de 1937 la Margarida
va formar part dun Comit Executiu de les JSUC. Era una de les representants
de la Dona Jove. Va estar destinada al front dArag ajudant a les joventuts de
lexrcit. Va participar en la retirada passant a Frana, on va quedar internada
al camp de concentraci dArgelers. Quan va esclatar la Segona Guerra
Mundial es va traslladar a Dax amb lajuda del PCF, per la van agafar i pass
tres dies a la pres. Desprs va embarcar cap a Bordeus en direcci a Estats
Units. La direcci del PC i del PSUC van enviar la Margarida a Barcelona la
tardor de 1943 per iniciar treball de clandestinitat. Al cap de poc temps havia
organitzat un petit grup de joves de les JSUC. Ella shavia distingit per les seves
crtiques a Comorera en els primers anys quaranta, secundant a Pere Ardiaca.
A finals de 1944 es va constituir una Direcci Nacional de les JSUC, de la que
Margarida era responsable poltica. Del 1948 al 1978 ocup la secretaris
dorganitzaci. El 1946 va tornar a exiliar-se a Frana. Pass caminat pels
Pirineus fins arribar a Perpiny i desprs a Pars. All establ contacte amb el
PCE deixant les seves activitats de les JSUC. Tamb sincorpor al moviment
de dones que alternaven la feina del partit, dirigint activitats en vista a linterior
de Catalunya per ajudar els presos poltics. El Comit Central del I Congrs
(agost de 1956) saprov la poltica de reconciliaci nacional. All foren escollits
80
23 homes, i noms una dona, Margarida Abril. En aquest congrs sassentaren
les bases de la refundaci del PSUC que es consolid al llarg dels seixanta.
Les contnues detencions afectaren fortament al PSUC, fins al punt que el seu
Comit Central no es reun des del ple dagost del 1959 fins al ple de gener del
1963. La direcci operacional daquells anys es trobava a Pars ntimament
lligada a la del PCE. El Comit executiu real estava format, entre daltres, per
Margarida Abril. Va formar part de lequip de redacci de Treball entre el
primer trimestre de 1967 al quart trimestre del 1971. Va ser la companya
sentimental de Josep Serradell (Roman), un dirigent del PSUC. El 1975 va
tornar a Catalunya i form part del Comit Central i del Comit Executiu del
PSUC. El 1982 va sortir del PSUC per a collaborar en lorganitzaci del Partit
dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Referncies
Aquesta biografia de Margarida Abril s un extracte dels llibres de Dun roig
encs. Margarida Abril. Evocacions sobre un smbol del comunisme catal
(introducci Margarida Colomer), Barcelona, Pere Ardiaca, 2004, 153 pp.
CEBRIN, Carme, Estimat PUC, Barcelona, Editorial Empries, SA, 1997, 452
pp. COROMINES, Jordi, LEuropa de Franco. Lesquerra antifranquista i la
caa de bruixes a linici de la guerra freda. Frana 1943-1951 (prleg de
Ricard Vinyes) (epleg de Josep Benet), Barcelona, Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 2002, 255 pp.

Entrevista
Margarida Abril va ser entrevistada per Jordi Guix Coromines en Matar el
gener del 2000. Lentrevista est inclosa en el llibre LEuropa de Franco.
Lesquerra antifranquista i la caa de bruixes a linici de la guerra freda.
Frana 1943-1951 (prleg de Ricard Vinyes) (epleg de Josep Benet),
Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002, 255 pp. Tamb a
Treball, 1936-2006. Diari dels treballadors de la Ciutat i el Camp, Generalitat de
Catalunya.


4. NEZ TARGA, Merc
Pseudnim: Paquita Colomer

Lloc i data de naixement
Barcelona, 1911-Vigo 1986.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La Merc era filla dun joier gallec establert a Barcelona.

Estudis
Administrativa

Treball
Amb setge anys va comenar a treballar com a secretria de Pablo Neruda al
consolat de Xile.

81


Militncia
El 1936 va ingressar al PSUC, ocupant-se de tasques administratives al Comit
Central. El 1939 aconsegu amagar-se a la Corunya fins que fou detinguda.
Reclosa a la pres de La Corunya i posteriorment a Ventas, fou alliberada a
causa dun error burocrtic lany 1942. Fug a Frana, on va ser internada al
camp de concentraci dArgelers. Implicada en la Resistncia a la regi de
Carcassona amb el nom de Paquita Colomer, va ser detinguda per la
GESTAPO i traslladada al Fort de Romainville i, el juny de 1944, a Sarrebrck i
a Ravensbrck. Destinada al comando de Leipzig, on particip en accions de
sabotatge, en ser alliberada i de retorn a Frana testimoni en el judici contra
els collaboracionistes de Carcassona. Va ser alliberada en estat crtic i
traslladada a un sanatori francs, on va conixer al seu company. El govern
francs li conced la Mdaille Militaire, mxima condecoraci militar francesa, el
10 d abril de 1959 i el president de la Repblica Charles de Gaulle li atorg el
ttol de Chevalier de la Legion dHonneur, mxima condecoraci civil francesa,
el 2 de febrer de 1960. Tamb va rebre la Creu del Combatent 1939-1945, la
Medalla de la Resistncia, la Medalla del Deportat i una condecoraci donada
pel govern itali en reconeixement als deportats espanyols. Va participar com a
testimoni dexcepci en el procs als collaboradors de la Gestapo en
Carcassonne, al final de la guerra. Al 1967 publica un llibre titulat Carcel de
Ventas. Amb lelaboraci daquest llibre va complir amb el comproms que
havia establert amb una reclusa de Ventas: que expliqus el que va passar all
dins. Al 1968 particip activament en la fundaci del Partit Comunista de
Galcia. Public nombrosos articles i collaboracions en Mundo Obrero,
Treball, Libertad... Coordin una emissi setmanal de Radio Espanya
Independent, Estaci La Pirenaica. Viatjar per diversos pasos per donar el
seu testimoni sobre la deportaci. Torn a Espanya el 1975. Delegada a Galcia
de lAmical de Mauthausen, dugu a terme una gran labor per a la localitzaci
dels exdeportats gallecs i els seus familiars. El 1980 escrigu El carret dels
gossos.

Referncies.
Per a lelaboraci daquesta biografia shan utilitzat vries obres, de cada una
delles sha extret una part de la informaci: AMICAL DE MAUTHAUSEN I
ALTRES CAMPS, Rabrensbrck, un espai de mort, un espai de record. Un
viatge acompanyant la Neus Catal (10-14 dabril de 2003), Barcelona, Amical
de Mauthausen i altres camps i de totes les vctimes del nazisme dEspanya,
2004. NEZ TARGA, Mercedes, Crcel de Ventas, (prleg Marcos Ana),
Pars, Editions de la Librairie du Globe, 1967, 103 pp. NEZ TARGA, Merc,
El carret dels gossos. Una catalana a Ravensbruck, Barcelona, Edicions 62,
1980, 122 pp. TORAN, Rosa: Els camps de concentraci nazis. Paraules contra
loblit. (prleg de Josep Fontana), Edicions 62. 2005. pp. 165-166. VIDAL,
Carme, Crcere de Ventas, Vigo, Edicins A nosa terra, 2005, 180 pp.





82
5. DENA GARCIA, Paulina

Lloc i data de naixement
Barcelona, 8 de novembre de 1911-front dAndalusia 14 de setembre de 1936.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Era filla de modestos industrials. El seu pare es deia Josep i la seva mare M
Dolors.

Estudis
Primaris.

Treball
Obrera sastressa.

Militncia
De la m de Ramon Casanellas, revolucionari catal que havia tornat de
Rssia, el 1930 safili a la Joventud Comunista de Catalunya, de la qual lany
1933 esdevingu secretria general i milit tamb al Sindicat del Vestit. Entr al
partit en una cllula i fou destinada al treball entre les dones i la joventut.
Durant els anys de la Segona Repblica fu un viatge a lURSS, del qual torn
entusiasmada, i fou nomenada membre del Comit Central del PSUC. Fou
candidata a les eleccions a Corts de novembre de 1933 per Barcelona ciutat i
provncia. Es va dedicar a fer mtings, sobretot a La Bohemia, i escriv en la
premsa del partit. Va participar en els esdeveniments de Barcelona i Sant
Cugat del Valls durant la jornada del 6 doctubre de 1934. Fou detinguda
durant un temps per la tasca clandestina que va dur a terme, dacollida de nens
orfes de miners asturians. Partidria de la unificaci entre les Joventuts
Comunistes i Socialistes, particip en la constituci de les Joventuts Socialistes
Unificades i fou membre de la seva comissi executiva, on socup del front de
la joventut. El juliol de 1936, quan va esclatar la guerra civil, es trobava a
Almeria assistint al Congrs Provincial dUnificaci de la Joventut. Des de
Mrcia va organitzar brigades de dones i fbriques txtils i desprs va marxar,
en una missi del comit central de les JSUC, al front de Granada, on, abans
de caure en mans de lenemic, va morir desprs de disparar-se ella mateixa
una bala el 14 de setembre de1936 vers Guadix o Iznalloz. El seu nom constitu
un mite durant la guerra i fou presentada pel PSUC com una herona, exemple i
smbol a seguir per les joventuts.

Referncies
s una sntesi de ESTIVILL, Angel, Lina dena: la gran heroina de las
juventudes revolucionarias de Espaa, Barcelona, Maucci [1938?], 93 pp.;
DD.AA. Diccionari Biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans, Edicions
Universitat de Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2000, 987
pp.





83
6. PREZ SUSIN, Neus

Lloc i data de naixement
Barbusa, 1912.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Neus pertanyia a una famlia nombrosa, ella era la ms gran de vuit germans.
Dorigen humil, el pare maltractava a la mare.

Estudis
Durant la guerra va estar un mes a lescola Lina dena.

Treball
Als 9 anys es veu obligada a treballar de pastora al Pirineus aragons. Al 1927
es trasllad a Sant Feliu de Llobregat a fer de minyona. Desprs va comenar a
treballar en una fbrica de gasoses i a la fbrica txtil de P. Roma. Durant lexili
a Frana va fer tasques diverses.

Arribada a Catalunya
Al 1927 arrib a Sant Feliu de Llobregat. Ms tard vindrien la mare i els altres
fills, fugint del pare.

Militncia
La seva militncia poltica va ser conseqncia de les injustcies que veia.
Durant la guerra, va incorporar-se a les JSUC. Era un grup molt actiu que
recollia diners trucant porta per porta de les cases per enviar-los al front; feia
jerseis per trametre als soldats; organitzava camions per recollir la roba del front
i rentar-la; projectava pellcules al cinema Ibria per recaptar diners amb les
entrades; anava a ajudar els pagesos a recollir blat i collaborava amb altres
activitats a favor del bndol republic. Neus form part del comit de
collectivitzaci de la fbrica txtil de P. Roma, on ella treballava. Lany 1938,
lalcalde de Sant Feliu, Jess Trabal, de la CNT, li propos que incorpors a la
regidoria d Assistncia Social en mans del PSUC. Ho accept i sencarreg de
requisar i repartir entre els ms desfavorits i de gestionar les qestions
sanitries, dalimentaci i vestuari. Al 1939 va haver de fugir amb tres
companyes ms cap a Frana per por a les represlies. No es van voler quedar
als camps de concentraci i es van pujar a un tren que, sense que elles ho
sabessin, anava a Itlia. En assabentar-se, van baixar al departament francs
de Var. All es van quedar amb 45 refugiats ms. Foren acollits pels diversos
ajuntaments. A ella i a les seves companyes les van adjudicar una habitaci a
Sollies-Toucas i foren molt ben ateses pels vens. All es posaren a treballar en
diverses masies, com netejant roba o arrancant males herbes... Amb locupaci
nazi, va haver daconseguir un contracte de treball perqu no les expatriessin.
Form parella amb Mentor Blasco, refugiat tamb del PSUC, i es van anar a
viure a Pars. Va tornar a Sant Feliu desprs de la mort de Franco per
continu residint a Frana.

Referncies
s un extracte de RIBA, Caterina, Dones de Sant Feliu de Llobregat. Les altres
protagonistes de la histria, Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu
84
de Llobregat, 2006, p.124, Clia Caellas Juli,La presncia femenina als
consells municipals al Baix Llobregat entre 1934 y1939. El smptoma dun
fenmen?, en Cristina Borderas (editora), Les dones i la histria al Baix
Llobregat II, Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat, 2002, pp- 91-
92.


7. TARRIDA TARRIDA, Maria

Lloc i data de naixement
Sant Joan Desp, 1912.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Era filla dun fuster republic lerrouxista.

Treball
Va treballar de mocadera i fent embotits per a una botiga.

Militncia
Va ser de les Joventuts Socialistes de Sant Joan Desp. Es movia sovint en tren
cap a Cornell i Sant Feliu per assistir a actes. Fou una de les diverses dones
que van estar dins de la representaci municipal. Al 1938, va ser anomenada
consellera pel PSUC. Al seu crrec va tenir el treball de reraguarda, com
latenci als refugiats, vetllar per lalimentaci dels nens i lorganitzaci de la
confecci de jerseis per al front i les visites als hospitals. A lentrada dels
nacionals, decid no marxar de la vila. Els seus pares, que tamb shavien
quedat, van patir, juntament amb ella, represlies; concretament el seu pare va
ser empresonat. Es seu domicili va sofrir constantment registres domiciliaris i
requises de roba i joies. A ella la van obligar a fregar pblicament els terres dels
locals de Falange.

Referncies
s un extracte de la informaci publicada a Clia Caellas Juli, La presncia
femenina als consells municipals al Baix Llobregat entre 1934 y1939. El
smptoma dun fenomen?, en Cristina Borderas (editora), Les dones i la
histria al Baix Llobregat II, Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat,
2002, p.88-94.


8. GALLEGO PRIETO, Trinidad

Lloc i data de naixement
Madrid, 28 doctubre del 1913.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Va nixer en una porteria de Madrid. El seu pare, gurdia civil, fou detingut
desprs que va aparixer la seva pistola reglamentria entre el material que els
anarquistes van deixar un cop portat a terme un atemptat frustat contra Alfons
XIII.
85

Estudis
La Trinidad va estudiar fins els catorze anys, i alhora fregava escales. Fins els
setge anys an a una escola de lAjuntament on va aprendre mecanografia,
taquigrafia i francs. Durant la Repblica va obtenir el ttol de llevadora.

Treball
El seu primer treball seris va ser a la Cambra de Comer Anglesa.

Arribada a Catalunya
Lany 1949.

Militncia
Lany 1935 ingress al partit Comunista. Al seu barri noms eren cinc militants i
ning no sabia el nom de laltre. No tenien local i es reunien en algun rac del
carrer. Durant la guerra el partit orden a la Trini danar a lHospital Clnic San
Carlos per crear un comit que tirs endavant un hospital de sang. Desprs de
la guerra no es va moure de Madrid. Un dia van aparixer tres falangistes i van
conduir a la Trini, a la seva mare i a la seva via als soterranis de Las Salesas,
per no les van interrogar. Lendem, les tres dones van sortir cap a la pres de
Ventas. El setembre de 1939 la van portar a la dAmorebieta. Li van fer un
segon consell de guerra i li van demanar dotze anys i un dia. Desprs del judici
la tancaren per segona vegada a Ventas i daqu pass per un periple de
presons. Sort amb un indult, per desterrada, i el 1942 la tornaren a tancar. A
Barcelona arrib amb trenta-set anys i ja no es va involucrar de ple en activitats
clandestines. Tot i aix passava premsa clandestina o repartia fulls volants. El
2006 militava al PSUC-viu i era, juntament amb Lpez Raimundo, membre
dhonor del partit. Fou la presidenta de Les Dones del 36.

Referncies
s una sntesi de OLESTI, Isabel, Nou dones i una guerra (prleg de Teresa
Pmies), Barcelona, Edicions 62, 2005, 287 pp. (pp.49-77), Les dones del 36
(prleg de Joan Clos), Generalitat de Catalunya, Institut Catal de la Dona,
2002, pp. 45-46. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals.
Collecci Tomasa Cuevas.


9. CATAL PALLEJ, Neus

Lloc i data de naixement
Els Guiamets, 1915.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La seva famlia era pagesa.

Estudis
Infermeria.

Treball
Durant la guerra va treballar en els serveis dAssistncia Social.
86

Militncia
En comenar la guerra va traslladar-se a Barcelona i comen a militar en les
JSUC. El 1939 va passar la frontera amb 180 nens refugiats duna colnia
infantil de Premi de Dalt que estaven sota la seva cura. A Frana, des de
1942, entr en contacte amb una xarxa de resistncia a travs del seu marit,
francs i anarquista, i exercir tasques denlla en els departaments de
Dordogne i la Corrze. A casa seva se centr la recepci i transmissi de
missatges, armes, documentaci... Ella mateixa va treballar denlla fins a la
seva detenci pels alemanys lonze novembre de 1943. Reclosa i maltractada a
la pres de Limoges, va ser condemnada a cadena perptua i a treballs forats
i deportada a Rabensbrck, on va ingressar el 2 de febrer de 1944. Traslladada
al comando de Holleischen, depenent del camp de Flossenburg, va ser
obligada a treballar en una indstria darmament, on va participar en accions de
sabotatge de la producci. En ser alliberada i retornar a Frana, va assabentar-
se de la mort del seu marit, deportat al camp de Sachsenhausen. Aleshores va
continuar la lluita clandestina contra el franquisme fent denlla entre Frana i
linterior. Posteriorment constitu un nucli familiar amb Flix Sancho, amb qui
compart ideals i militncia, i ostent la presidncia de la Uni de Dones de
Catalunya. Quan torn a Catalunya, la seva vida transcorria entre Pars i
Catalunya, i des del Comit Internacional de Ravensbrck s un exemple de
lluita permanent en favor de la memria de lantifeixisme. En la seva obra De la
Resistencia y la Deportacin (1985) recull nombrosos testimonis de dones
republicanes.

Referncies
Per a lelaboraci daquesta biografia shan utilitzat vries obres, de cada una
delles sha extret una part de la informaci: AMICAL DE MAUTHAUSEN I
ALTRES CAMPS, Rabrensbrck, un espai de mort, un espai de record. Un
viatge acompanyant la Neus Catal (10-14 dabril de 2003), Barcelona, Amical
de Mauthausen i altres camps i de totes les vctimes del nazisme dEspanya,
2004, p. 18. CATAL, Neus, De la resistncia i la deportaci. 50 testimonios de
mujeres espaolas (presentaci, per M. Vzquez Montalbn) (prleg, per M.
Fernndez Nieto), Barcelona, Ediciones Pennsula, 2000, 413 pp. CATAL,
Neus, Les campanes de Praga, pp. 30-31, dins el dossier Els camps nazis.
60 anys desprs, a LAven, Barcelona, n 302, maig 2005, pp. 21-43. YUSTA,
Mercedes, Madres coraje contra Franco. La Unin de mujeres espaolas en
Francia, del antifascismo a la guerra fra (1941-1950), Madrid, Ctedra, 2009,
324 pp.

Entrevistes
Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Neus
Catal.


10. REDONDO CUBERO, Francisca

Lloc i data de naixement
Las Pedroeras (Conca), 1915.

87
Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Francisca provenia duna famlia dedicada tradicionalment a les feines del camp
(vinya i cereals). El seu pare treballava en obres, en el camp i ajudava tamb al
jutge de la localitat. Estava molt polititzat La seva mare era mestressa de casa.

Estudis
Primaris.

Treball
El 1929 es trasllad a Madrid per treballar a la casa duna famlia acomodada.
Aquesta feina la va realitzar durant els hiverns perqu a lestiu tornava a Las
Pedroeras per ajudar la seva famlia en les tasques del camp. La Francisca
tamb va compaginar la feina amb els estudis. Durant la guerra civil anava a
treballar als hospitals a ajudar als ferits. Quan es va installar a Valncia amb la
seva famlia, treball de cuinera i dajudant dun metge desquerres. Quan va
arribar a Catalunya va trobar feina cosint per botigues i en fbriques de
confecci.

Arribada a Catalunya
Francisca i el seu marit van arribar a Catalunya el 1957 acompanyats duns
familiars de Valncia.

Militncia
A Madrid, el 1931 va formar part de les Joventuts Comunistes. Daquesta poca
data la seva amistat amb Dolores Ibarruri, Pasionaria. Quan esclat la guerra
sen torn a Conca, on form part de les Juventudes. Mentre dur la guerra va
fer el treball de reraguarda com ajudant els ferits, rentar-los, posar-los
injeccions... S implic molt en totes les accions dajuda al front. Quinze dies
abans que sacabs la guerra, els socialistes del poble la van tancar a la pres,
ja que el Partit Comunista no va voler signar la pau honrosa que ells
proposaven als feixistes. Durant sis mesos va estar subsistint, amb una
dotzena de companys ms, en una cella de la pres dUcles (Conca) amb
unes condicions molt precries. Aix, quan van arribar les tropes franquistes al
poble ells ja estaven a la pres. Al 1940 fou posada en llibertat desprs dhaver
patit molt. En els primers anys de postguerra, la Francisca anava als camps de
concentraci a portar menjar els presos republicans i en aquesta tasca es gast
bona part dels seus ingressos. Incls arrib a comprar-se una camisa de
Falange per accedir millor als presos i no aixecar sospites entre els gurdies.
Desprs de casar-se, el 1942, es va anar a viure amb el seu marit a una finca i
all amag a dos guerrillers que marxaven cap a Frana. A partir dels anys
seixanta, es va posar en contacte amb el PSUC com a conseqncia duna
protesta a la fbrica de Terrassa on treballava. Francisca imprimia premsa
clandestina a casa, com el Mundo Obrero i fulls volants que les distribua
posteriorment. Tamb va participar a les manifestacions de CCOO i assistia a
les reunions del sindicat. El 1979 form part de les llistes del PSUC a
lAjuntament de Terrassa i en les primeres eleccions municipals democrtiques
va ser escollida regidora. El 1981 va obtenir el crrec de regidora de Sanitat i
Medi Ambient, en el moment en qu es form un govern de coalici entre el
PSC i el PSUC. Posteriorment, particip en la creaci del Casal de la Dona i es
vincul amb el Casal de Amistad amb Cuba.
88

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.86-91 )

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 23/06/98-09/07/98 per J.F. Mota. Es va utilitzar
lidioma castell i va tenir una duraci aproximada de quatre hores. Dipositada
lArxiu histric de la CONC.


11. BIGORD MONTMANY, Maria

Lloc i data de naixement
Ullastrell, Valls Occidental (Barcelona), 1916.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Era filla de pagesos arrendataris del Valls Occidental i la ms gran de cinc
germans. El pare era militant dEsquerra Republicana i agutzil durant la guerra
civil.

Estudis
No va tenir la possibilitat danar a lescola; era autodidacta.

Treball
Amb sis anys ja anava a treballar a la vinya amb els seus pares. Tamb collia
olives a jornal. Com que era la filla ms gran, tenia cura dels seus germans i de
les feines de la casa. Amb deu anys treballava al correu dUllastrell, alhora que
tamb es dedicava al servei domstic en una casa de Terrassa. Aix va durar
tres o quatre anys. Desprs va treballar com a teixidora al taller lArrufat, on va
aprendre a utilitzar el teler. El 1931 comen a treballar a La Tela, una empresa
de teixits, on va durar pocs mesos. Posteriorment, un amic la va ajudar a trobar
feina a Domingo Domingo, compaginant el seu treball a la fbrica treballant per
hores a casa dun llauner. Va deixar Domingo Domingo el 1933 per oposici del
seu marit. Quan esclat la guerra civil, la Maria es pos a treballar a can
Vallhonrat, substituint el seu marit, el qual treballava de teixidor a Sitges. Per
com a conseqncia de la deserci del seu marit de lexrcit republic, la Maria
va ser acomiadada. Malgrat aix, va retornar a lempresa i llavors es va afiliar a
lUGT. Desprs duna estada obligatria a Madrid, va tornar a treballar al camp
amb els seus pares i va entrar a servir a casa de la famlia Segus de Terrassa.
Posteriorment, trob feina a can Sala i Badrinas, una de les empreses txtils
ms importants de Terrassa. Desprs va treballar a la Llaniseda com a teixidora
de telers grossos i durant un perode de quinze anys.

Militncia
Va ser al taller lArrufat on va prendre els seus primers contactes amb
anarquistes. Es va afiliar a lUGT quan va ser acomiadada de can Vallhonrat,
aconseguint sser readmesa a la fbrica. Va ser detinguda quan va acabar la
89
guerra, el 3 de juliol de 1939, i va ser jutjada el dia 13. La van condemnar a 12
anys i un dia de pres malgrat la manca de proves. El seu marit lhavia
denunciada, acusant-la de roja. Va ser traslladada a la pres de Barcelona el
1940, on va romandre fins el 1941. Desprs va ser desterrada a Madrid fins el
1942, tot just desprs de sortir de la pres de les Corts, de Barcelona. Durant la
seva estada a la pres va entrar en contacte amb noies comunistes, com
Carmen Cuesta. Va ser a la Llaniseda on la Maria va trobar companys implicats
a CCOO i lUSO, simpatitzant amb aquests sindicats per no afiliant-se, s a
dir, estava per no estava. Desprs va ser desterrada a Madrid fins el 1942.
Pel procs de Burgos el 1970, es van aturar els telers de la Llaniseda,
aleshores tamb va ser ella la que encapal laturada. Abans de la mort de
Franco no es va plantejar implicar-se ms. El 1975, el dia que va morir el
dictador, va anar a Montserrat, a veure els que estaven fent vaga a favor de la
llibertat dels presos poltics. Durant el Nadal de 1975 va anar a la Model per
donar suport als presos poltics i demanar la seva llibertat. El 1976, quan es va
jubilar, es va decidir a afiliar-se al PSUC i a CCOO, mitjanant les reunions de
pensionistes, animada per un amic. Diu que es va afiliar quan va veure que
sadmetien als cristians i que la va influir els llibres d Alfons Carles Comn.
Tamb perqu aleshores identificant-se amb la nova lnia del PSUC que ja no
segui la tendncia stalinista dabans. Diu que tot i aix sempre sha sentit una
mica crata. Va viatjar a Rssia lany 1979, que va ser per ella complir un
somni, per deia que el clima de secretisme i falta de llibertat que va viure all
la va decebre. Va participar en la comissi de control de finances del comit
local del PSUC de Terrassa. Desprs de les eleccions legislatives de 1996
deix de cotitzar al PSUC.

Referncies
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 15-22).

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 28-06-99/29-07-99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal i va tenir una duraci aproximada de 13 hores. Dipositada
lArxiu Histric de la CONC.
90

12. VICENTE GARCA, Isabel

Lloc i data de naixement
Almansa (Albacete) 28-agost de 1916-Barcelona, 23 de mar del 2000.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Provenia duna famlia de treballadors senzills.

Estudis
Primaris.

Treball
Als catorze anys comen a treballar a la fbrica de Salvador Casacuberta, que
era una de les principals de Grcia (La Sedeta). Al llarg de la seva vida va
treballar en diferents oficis. A la postguerra, a Barcelona, cosia pantalons a
domicili. Desprs treball en una fbrica.

Arribada a Catalunya
Als tres anys.

Militncia
El 1936 sincorpora a les JSUC. Quan les tropes franquistes entraren a
Barcelona, el 26 de gener de 1939, va anar, juntament amb uns companys, des
de Coln fins la Bonanova i desprs a Sant Andreu a fer barricades. A Sant
Andreu va estar dos dies i desprs en una camioneta va recrrer diferents
pobles de Catalunya, i conforme els franquistes anaven entrant ella sanava
retirant. Isabel va passar a Frana embarassada, shavia casat lany 1938, i a
Frana la va atendre el Socorro Rojo. Desprs va anar a un refugi que era una
escola i all va estar tres mesos. Ms tard va anar a altres refugis. A continuaci
la van traslladar a Noisson la Rivire, que era un veritable camp de
concentraci, i on hi havien unes dues-centes persones de totes les edats.
Dotze noies eren de les JSUC. En aquest camp va tenir la seva filla, Nria,
sense cap assistncia mdica. Els gendarmes francesos volien traslladar a
Isabel i les seves companyes a Espanya, per elles soposaven frriament.
Finalment les van ficar en un tren i les van fer passar la frontera. Ella, juntament
amb les noies de les JSUC, van pensar en la fuga, per no va ser possible. A
Soledad Real, els gendarmes li van trencar una mniga de labric i a Lola
Brugalada li van pegar amb un fusell. Un cop a Espanya la policia la va
traslladar a Madrid, on va estar un mes. Desprs va venir a Barcelona.
Connect amb el PSUC i es va incorporar al treball clandest, fins que la van
agafar juntament amb cinquanta companys, entre els que hi havia dotze dones.
All li van donar grans pallisses i desprs la van traslladar a la pres de Les
Corts. Li van fer un consell de guerra i li van caure dotze anys, per noms va
complir set anys de condemna. Lany 1954 la van tornar a detenir i va estar dos
mesos a la Model. A la sortida treball de portera. El gener del 1976 es va crear
lorganitzaci dExpressos del franquisme i collabora amb aquesta associaci
recollint dades de companys que havien estat empresonats.


91
Referncies
Sntesi de la informaci publicada a CUEVAS GUTIRREZ, Tomasa,
Testimonios de mujeres en las crceles franquistas (edici preparada per Jorge
J. Montes Salguero), Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004, pp.
545-557. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals.
Collecci Tomasa Cuevas.


13. CUEVAS GUTIRREZ, Tomasa
Pseudnim: La Peque

Lloc i data de naixement
Alcarria, Bruhuega (Guadalajara), 1917.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Lavi matern era paleta i el patern forner. El seu pare era un nen quan comen
a treballar en una fbrica de farina del poble. La seva mare feia pa per a
vendre.

Estudis
Primaris.

Treball
Va comenar a treballar als nou anys en una fbrica de gneres de punt. Els
diumenges feia de mainadera. Desprs va trobar feina en una casa per a rentar
roba pels matins, a la tarda treballava en una fbrica i a les nits agafava punts
de mitges. Desprs de la guerra, un cop a Barcelona, va entrar a servir a una
famlia, ms tard va estar treballant a una oficina petita de confecci de roba
per nens.

Militncia
Tot i que encara no militava, des de molt jove comen a fer treballs
clandestins per al Partit Comunista de Espaa. El 1931, amb 14 anys, es va
afiliar a les joventuts del partit. Comen a treballar en temes dagitaci i
propaganda. Ella i els seus companys tiraven el peridic Joven Guardia i el
repartien. Cuevas es barallava amb freqncia amb els falangistes. La seva
primera detenci, que dur tres dies, va ser lany 1934 per amenaar a un
gurdia dassalt que volia colpejar a un nen dels que havien arribat refugiats
desprs de la Revoluci dAstries. Durant la guerra va estar sempre al servei
del partit. Quan entraren els nacionals al seu poble ella marx cap a Madrid, a
casa duna tieta. Dall pass a residir a casa duna noia de les Joventuts del
partit. Desprs, va anar per Madrid buscant feina, per no li donaven perqu no
tenia aval de bona conducta. Torn cap a Guadalajara. All va comenar a fer
gestions per a reorganitzar les JSUC. Finalment la van detenir al final de la
guerra al maig de 1939, acusant-la de comunista. El Ministeri demanava pena
de mort, per la van condemnar a 30 anys. Va complir 5 anys passant duna
pres a una altre. Lltim trasllat, de Ventas a Segvia, es va fer per dividir a les
dones ms polititzades. Sort lany 1944 amb 27 anys i va marxar a Barcelona
per buscar un partit on continuar la activitat clandestina com a comunista.
Finalment va poder integrar-se al PSUC i va comenar a treballar com a enlla.
92
Havia de buscar casa per les reunions, portar armes a la guerrilla urbana i
propaganda, repartint fulletons de denncia. La van detenir junt amb ms
persones a lany 1945 i la van acusar de fer denlla entre la guerrilla i el partit.
Va estar 48 dies a la comissaria de Via Laietana, on Pedro Polo i Antonio Juan
Creix la van torturar. Dall sort amb la columna desviada i una lesi al clatell.
Va estar un any a la pres de les Corts i desprs la deixaren anar amb llibertat
provisional. Fora, va tornar a fer denlla fins al novembre de 1947, que
samag degut a la caiguda del grup Valverde. Al cap de dos mesos torn a
sortir. Don a llum una nena i marx de Barcelona cap a Madrid, all
sencarreg de les presons i la enviaren a Andalusia, on treball un altre cop
denlla. Va comenar a portar una vida anant de ciutat en ciutat, i decid deixar
la filla amb la seva mare. Degut a als seus problemes arrel de les tortures, va
tenir dingressar en un hospital i va estar immobilitzada durant 2 anys. La
tornaren a detenir mentre estava a lhospital, ja que van caure els seus
companys de Madrid i alg don el seu nom. Com que no podia moures,
ordenaren al director de lhospital que, desprs de cada visita mensual del
metge, comuniqus si podia ser traslladada a la pres. Passats els dos anys el
director li assegur que no diria res de la seva milloria i que es podria quedar el
temps que volgus. Per va decidir marxar. Escap a Frana amb
documentaci falsa, on va viure durant 5 anys. A Paris continu treballant amb
el partit fent denlla. Torn a Espanya al 1961 i continu el seu treball
clandest, com fer propaganda, ajudant a presos poltics i recollint firmes per la
amnistia. El seu company va ser empresonat del 1958 al 1967 a Burgos, ella li
pass informaci i propaganda del partit quan anava a veurel. Cuevas milit
en el PSUC fins a la seva dissoluci. A les darreries de 1999 militava a
Iniciativa per Catalunya. El 1980 ingress en el PCC. Malgrat el seu passat de
lluitadora comunista mai no va tenir cap crrec de responsabilitat. Segons ho
expressava ella mateixa, era la companya de Miguel Nez, membre del
Comit Central del PSUC i del Comit Central del PCE, i el fet que fos la dona
dun dirigent feia que estigus mal vist que ella tingus crrecs, entre altres
coses per por a la repressi. Ja en la democrcia va escriure una valuosa
trilogia sobre les dones a les presons. El 2006 era membre de lAssociaci
Catalana dExpressos Poltics.

Referncies
s una sntesi de CUEVAS GUTIRREZ, Tomasa, Testimonios de mujeres en
las crceles franquistas (edici preparada per Jorge J. Montes Salguero),
Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004, p. 25-68. VINYES, Ricard,
Irredentas, las presas polticas y sus hijos en las crceles franquistas, Madrid,
Ediciones Temas de Hoy, 2002, 267 pp. DI FEBO, Giuliana, Resistencia y
movimiento de mujeres en Espaa 1936-1976, Barcelona, Editorial Icaria, 1979,
p. 115-121. ASSOCIACI CATALANA EXPRESSOS POLTICS, Noticia de la
negra nit. Vides i veus a les presons franquistes ( 1939- 1959 ), Institut d
Edicions de la Diputaci de Barcelona, 2001, pp. 115. Arxiu Histric de la
Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa Cuevas.

93

14. MARTNEZ PRIETO, Constanza

Lloc i data de naixement
Madrid, 1917.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Constanza va ser rfena de pare des de molt petita i la seva mare es va casar
per segona vegada.

Treball
Va treballar com a oficinista a Barcelona pel Ministeri de Defensa de la
Repblica. Posteriorment, a uns magatzems alemanys a Nantes.

Arribada a Catalunya
Va traslladar-se a Sentmenat en plena guerra civil, on va ser acollida per una
famlia.

Militncia
Durant la guerra civil, va militar al PSUC. A lexili, mentre treballava netejant uns
magatzems alemanys a Nantes, va vincular-se a la Resistncia francesa i
particip en diferents accions. Fou detinguda a Frana, juntament amb altres
165 espanyols, el 27 de juny de 1942 i deportada al camp de concentraci de
Dachau juntament amb el seu company, Joan Escuer, i desprs va ser
traslladada al de Ravensbrck (maig de 1944) i tamb a Leipzig, destinada a un
comando de fabricaci darmament. Va tornar a Catalunya amb el seu company
lany 1972. Tant la Constanza com el seu company van treballar dins
lAssociaci Amical de Mauthausen.

Referncies.
La biografia de Constanza Martnez sha fet en base a la consulta de dues
obres: TORAN, Rosa: Els camps de concentraci nazis. Paraules contra loblit.
(prleg de Josep Fontana), Edicions 62. 2005. p. 165-166. CATAL, Neus, De
la resistncia i la deportaci. 50 testimonios de mujeres espaolas (presentaci,
per M. Vzquez Montalbn) (prleg, per M. Fernndez Nieto), Barcelona,
Ediciones Pennsula, 2000, pp. 303-306.


15. REAL LOPEZ, Soledad

Lloc i data de naixement
Barri de la Barceloneta (Barcelona), 1917.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La seva mare era bordadora i el seu pare, Valeriano Real, un pags dAlmansa
que va emigrar a Barcelona per acabar treballant a la Maquinista Terrestre y
Martima. La mare estava frustrada socialment ja que provenia de classe
acomodada, era religiosa i conservadora. El pare responia al perfil de militant
dUGT, amonat per lescs desenvolupament cultural i poltic de la classe
treballadora. Particip activament de les vagues de la Maquinista.
94

Estudis
Abandon els estudis als set anys perqu va ser expulsada de lescola degut a
la implicaci del seu pare en una vaga a lempresa la Maquinista. Desprs va
aprendre lofici de modista.

Treball
La seva infncia va estar marcada pel treball, no recorda haver jugat. Primer
ajudant a la seva mare a les feines de casa i als nou anys comen a cosir a
domicili per una modista del barri. Al 1926 treballava en un taller particular.
Tamb en un taller de confecci de mocadors mecanitzada i en una fbrica de
confecci de impermeables, on shavia damagar si venia linspector perqu
estava prohibit el treball de nenes, degut als materials qumics perillosos. Quan
esclat la II Repblica estava treballant en una tenda de roba de nens. Ms tard
exerc de modista professional en una taller dalta costura durant 10 anys.

Militncia
Al 1933, amb 16 anys, va conixer a Rafael Garcia que linici en el
comunisme. Ingress al club cultural i esportiu Avanti de la Barceloneta i en les
Joventuts Comunistes. Al 1934 particip en el treball datenci i recollida del
refugiats de la Revoluci d Octubre en Astries. El 19 de juliol collabor en la
mobilitzaci antifeixista ajudant a organitzar la resistncia en la Barceloneta. Al
1937 particip en el procs de creaci de lAliana Nacional de la Dona Jove.
Es form polticament en lescola de quadres de Lina dena. A lagost sort
triada membre del Comit Nacional de les JSUC. El seu company, Rafael
Garc, que havia marxat al front dArag, se sucid al 1938. El mateix dia
dentrada de les tropes franquistes a Barcelona resist desesperadament junt
amb els seus companys de les JSUC. Marx a Frana i va estar durant 9
mesos en diversos camps de refugiats, fins que les autoritats franceses la
tornaren a Espanya per la frontera dIrun. Al 1940 torn a Barcelona i amb
alguns companys de les JSUC particip en la reconstrucci del PSUC i les
joventuts. Va ser detinguda al seu domicili al 1941, junt amb les seves
companyes de pis. Desprs de 28 dies de tortures a la comissaria de Via
Laietana, ingress a la pres de dones de les Corts. Estant all, es va
assabentar de lassassinat a la comissaria de la Via Laietana del seu nou
company, Jos Fornells, secretari de les Joventuts. Comen un trasllat de
pres a pres i al 1944 un Tribunal Militar la jutj en Alcal de Henares junt
amb ms de 50 militants comunistes. La van condemnar a 30 anys de pres,
acusada dacte contra la seguretat de lEstat. Continu els seus trasllats
passant per diverses presons, Ventas, Mlaga... Al 1949 particip en la vaga de
fam de les preses poltiques de Segvia. Sort sota llibertat condicional al 1957,
amb la prohibici de tornar a Barcelona. Es va casar amb un company
anomenat Paco i van a viure al barri del Lucero a Madrid. El seu marit va ser
detingut i va romandre tres anys a la pres. Ella va fer intents per trobar un lloc
per continuar la seva actuaci poltica, que dons continutat a la seva
experincia, per va tenir molt poc xit. Va portar-se decepcions com el
desinters del seu partit cap el companys encerclats i la diferncia cap a les
dones militants que eren relegades a grups perifrics dimportncia menor. El
PC es va voler infiltrar en les organitzacions legals i per tant ella, el 1970,
particip en la Asociacin Castellana de Amas de casa y consumidoras, que
95
al 1975 organitzaren un boicot als mercats per part de les consumidores per la
carestia de la vida. Freqent tamb el Moviment Democrtic de Dones i el club
damics de la UNESCO (COUM). Als 80 anys es dedic al treball dorganitzaci
i sensibilitzaci de les dones del barri del Lucero. Ella i un grup de companyes
van fer nixer el centre Cultural de dones del Lucero. Deix de militar al PCPC
el 1993, desprs del IV congrs.

Referncies
Per a lelaboraci daquesta biografia shan utilitzat vries obres, de cada una
delles sha extret una part de la informaci: HOLGADO HERNNDEZ,
Fernando, Soledad Real (1917), Madrid, Biblioteca de Mujeres. Edicions del
Orto, 2001, 96 pp. GARCA, Consuelo, Las crceles de Soledad Real, Madrid,
Alfaguara, 1983, 2 edici, 223 pp. GARCA SOLER, Maribel, Barcelona y la
Guerra a travs de una protagonista fiel al ideal de su juventud: Soledad Real,
en Las mujeres y la guerra civil espaola. III Jornadas de Estudios
monogrficos, Salamanca, Ministerio de Asuntos Sociales/Instituto de la Mujer,
1991, pp. 152-157.


16. RODRGUEZ LZARO, Manola

Lloc i data de naixement
Bilbao, 30 de setembre del 1917.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Era filla de Manuela i Jess, que abans de nixer la Manola vivien a Madrid. El
Jess era fill de mare soltera, analfabet i picapedrer dofici. Estava involucrat en
la lluita obrera i creia en lanarquisme. La mare, de famlia benestant, cosia
roba blanca per les famlies acomodades. En Jess va marxar a Bilbao perqu
el perseguien. Van tenir vuit fills.

Estudis
De petita no va anar a lescola per la seva mare li enseny a llegir libres que el
seu pare portava a casa i que parlaven de la lluita obrera. Desprs va anar uns
mesos a lescola Ferrer i Gurdia.

Treball
Als catorze anys treballava en una fbrica de fer mitges. Tamb s dedic a
cosir a casa seva.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Barcelona quan era petita perqu el seu pare estava perseguit. En
esclatar la Repblica la famlia va anar a Madrid.

Militncia
La primera acci de la Manola la va efectuar quan noms tenia sis anys. El
pare la va portar a la muntanya de Montjuc amb un caapapallones i ella feia
que queia i plorava. Els homes del sometent, que vigilaven els sindicalistes que
all es reunien, venien a recollir-la i aix el seu pare i els seus companys es
passaven consignes. Les relacions de la Manola amb la famlia no eren bones i
96
als quinze anys el pare la va treure de casa. Anys ms tard va conixer una
noia que li parl de la Uni Sovitica. Comen a tenir contactes amb joves de
la JSUC en els anys de la Repblica. Durant la guerra va marxar al front de
Somossiera i va estar a les trinxeres. Es va unir a Desiderio Babiano, tamb de
les JSUC. Al final de la guerra va anar, juntament amb el Desiderio, cap a
Alacant. All li van agafar les tropes franquistes i la portaren a la pres just quan
estava a punt de parir. El 5 dabril de 1939 va tenir el seu fill: lHelios. Desprs
destar internada al camp de concentraci de Los Almendros va venir a
Barcelona i es va casar amb Desiderio. Desiderio, que era dibuixant i abans de
la guerra va treballar molt per les revistes desquerra, a la postguerra comen
a treballar en una editorial i signava amb el nom de Lozano Olivares. Fins i tot
treball en una revista de Falange. Dos anys ms tard la parella va tenir un
segon fill: Amador. A la clandestinitat va fer denlla de presos. Un dels seus
fills va ser detingut cap a finals dels anys cinquanta, i ella tamb va ser
detinguda i portada a comissaria per presenciar les tortures fsiques i
psquiques a que sotmeteren al seu fill. Cap dels dos va confessar. Quan els
seus fills es van fer grans anaren a la Universitat. LHelios es va introduir a la
lluita clandestina i va estar set anys a la pres de Cceres. Laltre fill tamb es
va involucrar. Tots dos van tenir de marxar del pas. El 2005 militava a Esquerra
Unida.

Referncies
s una sntesi de OLESTI, Isabel, Nou dones i una guerra (prleg de Teresa
Pmies), Barcelona, Edicions 62, 2005, 287 pp. (pp.145-165), Cristina
Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme a Catalunya (1939-
1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia sindical, Estudis
sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC. (pp.92-99 ), Les
dones del 36 (prleg de Joan Clos), Generalitat de Catalunya, Institut Catal de
la Dona, 2002, pp. 51-52. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons
Orals. Collecci Tomasa Cuevas.

Entrevista.
Ha estat entrevistada a lArxiu Histric de la CONC per A. Alonso durant les
dates segents 26/03/98-05/05/98. Es va utilitzar lidioma castell i lentrevista
va durar 5h. 30 min. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.

97

17. PMIES BERTRAN, Teresa
Pseudnim: Nria Pla

Lloc i data de naixement
Balaguer, La Noguera, 1919.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Era filla de Toms Pmies, que fou dirigent del BOC i, ms tard, fundador i
dirigent del PSUC.

Estudis
Primaris. Ja de gran va estudiar periodisme a la Universitat Femenina de la
capital federal de Mxic.

Treball
Escriptora.

Militncia
Va iniciar molt jove la militncia comunista, en temps de la Repblica. Ella
explicava que el comunisme el va trobar abans del 36 de la m del seu pare. A
les seves memries evoca com abans de la guerra ja romania activa al costat
del seu pare en el Bloc Obrer i Camperol, i de com la seva primera lectura fou
el Manifest Comunista. Tenia disset anys quan la van escollir per a ocupar el
crrec de secretria femenina del Comit Executiu de les JSUC. Des del 1937
al 1939 va ser dirigent de les JSUC, i, durant aquest mateix perode, una de les
fundadores de lAliana Nacional de la Dona Jove. Durant la guerra civil, va
collaborar com a redactora en el setmanari Juliol, rgan de les JSUC. Va ser
molt activa visitant els soldats en el front, etc. En acabar la guerra sexili a
Frana, des don va marxar a la Repblica Dominicana, i, posteriorment, a
Mxic, pas en el qual va residir fins a lany 1947. Aquest any va tornar a
Europa, va viure primer a Belgrad i durant 12 anys a Praga, on collabor en les
emissions en castell i en catal de Rdio Praga. Els anys cinquanta va
establir-se a Pars, on collabor en la premsa del PSUC i del PCE. Lany 1971
va retornar a Catalunya, on es va dedicar plenament a la literatura i el
periodisme, i destac per la defensa de la memria histrica de lexili i dels
comunistes. Des de la seva joventut fou la companya sentimental del dirigent
histric del PSUC Gregori Lpez Raimundo.

Referncies
s una sntesi de DD.AA. Diccionari Biogrfic del moviment obrer als Pasos
Catalans, Edicions Universitat de Barcelona, Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 2000, pp. 1022-1023. PMIES, Teresa, Carta a la nta sobre el
comunisme. Els anys de lluita, Barcelona, Columna, 2001. (Biblioteca
dHumanitats, UAB). PMIES, Teresa, Cuando ramos capitanes. Memorias de
aquella guerra, Barcelona, Dopesa, 1974, 218 pp. PMIES, Teresa, Estem en
guerra. Escrits 1936-1939 (edici, introducci i entrevista a cura de Xnia
Guirao i David Jan), Barcelona, Cossetnia Edicions, 2005, 208 pp.
98
PMIES, Teresa, Gent del meu exili, Barcelona, Galba, 1975, 169 pp. PMIES,
Teresa, Los que se fueron. Los que no volvern. Los que vuelven, Barcelona,
Ediciones Martnez Roca, 1976, 198 pp. PMIES, Teresa, Memries de guerra i
dexili. Quan rem capitans. Quan rem refugiats, Barcelona, Proa, 2000, 323
pp. PMIES, Teresa, Mujer de preso, Barcelona, Aym, 1975, 197 pp.
PMIES, Teresa, Los nios de la guerra, Barcelona, Bruguera, 1977, 188 pp.
PMIES, Teresa, Records de guerra i dexili. Obres selectes i indites 2, (prleg
de Jordi Sol Tura), Barcelona, Dopesa, 1976, 853 pp. PMIES, Toms i
Teresa, Testament a Praga, Barcelona, Destino, 1971, 220 pp.


18. BERENGUER PUGET, Laia

Lloc i data de naixement
Sant Feliu de Codines, 18 de gener del1920.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus pares eren camperols. La mare combinava aquesta feina i el treball al
txtil,

Treball
Als 13 anys Laia Berenguer va comenar a treballar en la Fbrica Espanyola de
Tejidos del ram txtil.

Militncia
Atribueix la seva orientaci poltica a la influncia rebuda de la mare, que
mantenia unes idees molt progressistes. Al juliol de 1936, al sufocar-se la
insurrecci militar, interv activament en lorganitzaci de les JSUC a Sant
Feliu. Particip en lesfor de guerra a fbriques i al camp. Va assumir
responsabilitats i fou elegida al seu poble com a responsable de les JSUC.
Quan acab la guerra pass a Frana per les muntanyes amb els darrers
soldats de la brigada Lister. Va ser internada al Masss Central prop de Pars.
Finalment s reun amb la seva famlia que tamb va marxar cap a lexili i van
ser obligats a tornar en uns autobusos que els deixaven a Fuenterrabia. Va ser
traslladada a Catalunya, on lempresonaren per tres anys i mig. Sort amb
llibertat provisional. Als 4 mesos li comunicaren que havia estat jutjada en un
Consell de Guerra, sense la seva presncia, i que li demanaven 20 anys. Els 20
anys es quedaren en 12 de pres major, per auxili a la rebelli i se li canvi la
llibertat provisional per la condicional controlada fins al 1965. El 1947 Laia
shavia casat amb Josep Rods, un antic membre de les Juventuts Llibertries.
Sovint, Laia es reunia amb la Llusa Alemany, companya dexili i pres. En
1964, a travs de Xavier Folch, entr en contacte amb el PSUC. El 1973, va
tornar a ser detinguda i empresonada a la pres de la Trinitat, amb 17 dones
ms, com a membre de lAssemblea de Catalunya. El 1979 va ser escollida
primer regidora i desprs alcaldessa de Sant Feliu de Codines encapalant la
llista del PSUC. Lany 2001 encara era membre de lAssociaci Catalana d
Expressos poltics.

99
Referncies
La informaci sobre aquesta biografia sha extret ntegrament de lobra:
ASSOCIACI CATALANA DEXPRESSOS POLTICS, Notcia de la negra nit.
Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959), Institut dEdicions de la
Diputaci de Barcelona, 2001, pp. 110.
VARO, Ndia, Ser comunista en un entorno hostil: Laia Berenguer Puget, a
BUENO, Manuel; HINOJOSA, Jos; GARCA, Carmen (coords.), I Historia del
PCE. I Congreso. 1920-1977, vol. 2, Madrid, Fundacin de Investigaciones
Marxistas, 2007, p. 691-703.


19. CLAVER, Pilar

Lloc i data de naixement
Navarra, 1920.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu pare va ser detingut i empresonat durant la Guerra Civil.

Treball
Durant la Guerra Civil va treballar a diferents Hospitals.

Militncia
Fins al 1937, la Pilar va estar a Navarra. El seu pare havia estat detingut i a ella
li havien rapat el cabell al zero. Es va assabentar que anaven a detenir-la, a ella
i a la seva mare i decidiren marxar juntes. Primer van passar el Pirineus i van
anar cap a la zona republicana fins arribar a Barcelona, on van estar fins al final
de la guerra. Va buscar feina per era molt difcil, finalment va trobar-la en un
Hospital al costat de la Pedrera. Va marxar a Sabadell, on va continuar
treballant en un Hospital fins levacuaci. Al final de la guerra va passar la
frontera i arrib a Charente. Un cop all li van fer signar un paper on deia que
havia de marxar a Espanya. Per ella es van negar a firmar-lo. Es va anar a
treballar al camp, per poder fer tornar al seu pare i als sues tiets. Al cap de set
mesos de treballar all, el veure que el patr no feia cap senyal de portar-los va
deixar la feina. Quan arribaren els alemanys van obligar a les dones a treballar
en tasques domstiques; ella va comenar a treballar en un hotel. A Barcelona
ja havia militat en el PSUC, i en aquell moment va tornar a fer-ho. Va conixer a
Francisco Lopez, responsable del Partit Espanyol a la regi i a partir daquest
moment va iniciar la seva tasca mes compromesa: enlla poltic, visites a
presos, enviament de paquets, creaci de Solidaritat Epanyola, i treball a la
resistncia francesa.

Referncies
s una sntesi de CATAL, Neus, De la resistncia i la deportaci. 50
testimonios de mujeres espaolas (presentaci, per M. Vzquez Montalbn)
(prleg, per M. Fernndez Nieto), Barcelona, Ediciones Pennsula, 2000,
pp.103. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci
Tomasa Cuevas.


100
20. GARCA LPEZ, Celia

Lloc i data de naixement
Abla (Almeria), l11 de novembre del 1920.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Tota la seva famlia procedeix dAlmeria. Els seus avis paterns eren pagesos i
lavi matern va ser apoderat i encarregat dun mas. El seu pare va ser pags i
transportista i va estar afiliat al PSOE, UGT i PCE. La seva mare tamb era
pagesa.

Estudis
Primaris.

Treball
Celia va ser pagesa, minyona i metxera. Va treballar a les empreses J. Herran,
Laborlana i Fontanals, totes tres del sector txtil.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Catalunya lany 1942.

Militncia.
Va militar al PSUC i a les CCOO. Juntament amb M Rosa Borrs i altres, Celia
va ser una de les que van organitzar lAssociaci de Dones Democrtiques i va
formar part fins la seva dissoluci. Segons deia ella mateixa, va militar molt poc
al PSUC. Va participar de moltes reivindicacions abans de ser elegida Jurat
dEmpresa i vocal social. Per mitj de lorganitzaci de dones en comissions, va
aconseguir moltes millores en les condicions de treball dels seus companys i
companyes. Cap als anys 60 va munt vagues per la carestia de la vida
organitzada en una comissi, sense lautoritzaci del Jurat dEmpresa. Amb
motiu daix, lempresa va acomiadar a cinc persones contant-la a ella, ja que
alg va donar el seu nom, per les seves companyes van protestar i li van
permetre tornar a la feina. Finalment els treballadors van veure recompensats
els seus esforos ja que van aconseguir el que demanaven, s a dir, que els hi
pugessin el sou a 100 pessetes. Es va presentar a les eleccions de 1965-66,
amb ms vots que ning ja que va rebre el suport de les seves companyes i va
ser la primera dona Jurat dEmpresa de Terrassa. Va organitzar les Comissions
de fbrica de Can Fontanals. Als 57 anys va quedar a les llistes de latur per
que lempresa va tancar i noms van jubilar a les persones de 60 anys. La
fbrica va presentar fallida i van voler fer creure que estant en la situaci en la
que estaven no podien pagar. Com a protesta es van tancar mil persones dins
de la fbrica i van rebre el suport de molta gent i de institucions que feien
recollectes, que els hi portaven menjar o utensilis necessaris. Mitja Terrassa va
quedar parada en suport del tancament. A casa seva es feien reunions del
CPC. Va formar part de la comissi que va anar a parlar a Madrid amb Higinio
de la Fuente.

Referncia
MARTNEZ GARCA, Domnec, Celia Garca Lpez. Una historia de remolinos
de viento. Terrassa, Ajuntament de Terrassa, 2006, pp. 133-136.
101

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada per Jos F. Mota Muoz entre el 09/05/01 i el
30/05/01, amb una duraci aproximada de cinc hores i quaranta-cinc minuts.
Aquesta entrevista est dipositada lArxiu histric de la CONC, Barcelona.


21. SALVO IBORRA, Maria
Pseudnim: Cionin

Lloc i data de naixement
Sabadell, 27 de maig del 1920.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Lavi patern era un emigrant aragons que havia inculcat als fills el gust per la
lectura i la cultura. El seu pare, Pantalen, era fuster ebenista que participava
en moviments obrers per no militava en cap partit ni sindicat. Era un home
ateu, culte, format als ateneus i a les associacions populars. La mare,
Assumpta, era mestressa de casa, catlica practicant i analfabeta. Havia nascut
en una famlia de pagesos de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.
Als catorze anys va venir a servir a Barcelona, on es va casar. Quan la Maria
tenia set anys la famlia es va traslladar al barri de Les Corts de Barcelona.

Estudis
Bsics. Als tretze anys va deixar lescola.

Treball
Feia de portera de la casa en la que vivien des del tretze anys perqu la seva
mare estava malalta. Quan la mare es recuper treball de costurera i desprs
de planxadora.

Militncia
Als quinze anys la Maria va comenar a freqentar els centres culturals que
dirigia Esquerra Republicana. El seu germ va conixer una noia de Santander
membre de la JSUC i la va portar a casa. Aquesta trobada va marcar en rumb
de la vida de la Maria, doncs ella tamb es va incorporar a les JSUC. Durant la
guerra es va sindicar tamb a la UGT. La Maria, en aquells primers dies de
guerra, es va sentir commoguda. Va entrar a treballar en un taller de roba
collectivitzat per la CNT i la UGT i all es va adonar que la dona havia adquirit
sentit de la responsabilitat i que era igual que lhome: condua tramvies,
organitzava la intendncia, prenia decisions... El 26 de gener del 1939 va sortir
cap a Frana amb un grup organitzat de les JSUC i arrib fins a la Bretanya. L1
de novembre del 1939 els francesos van obligar a les joves de les JSUC a
passar la frontera cap a Espanya. La Maria an a Bilbao, on cada setmana
havia de presentar-se a la gurdia civil. Finalment la van trencar a la pres.
Com a conseqncia dels interrogatoris mai no va poder ser mare. A la pres
de les Corts de Barcelona hi va estar gaireb dos anys. La primavera del 1943
la van ficar a la pres de Predicadores a Saragossa. Al cap dun mes entrava a
la de Ventas, de Madrid. Li van fer un consell de guerra i li van caure trenta
anys de pres. La seva destinaci seria el Penal Central de Segvia. Era una
102
nit de febrer del 1946. Dall no va sortir fins al cap de nou anys. A la
clandestinitat va participar en Associacions dExpressos Poltics de Catalunya i
en accions venals i ms tard, a lassociaci Les Dones del 36.

Referncies
Sntesi de OLESTI, Isabel, Nou dones i una guerra (prleg de Teresa Pmies),
Barcelona, Edicions 62, 2005, 287 pp. (pp. 219-253), VINYES, Ricard El dao
y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo, Barcelona, Plaa Jans, 2004, 202
pp, Les dones del 36 (prleg de Joan Clos), Generalitat de Catalunya, Institut
Catal de la Dona, 2002, pp. 53-54. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona
(AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa Cuevas.


22. CASAS GODESSART, Carme

Lloc i data de naixement
Barri dAlcal de Guerra anomenat Tormos (provncia dOsca), el 25 dabril de
1921.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Els seus avis paterns eren persones molt humils de lalt Arag. Lavi matern
havia nascut a Frana i arrib, sembla ser, a Catalunya amb els besavis. Lavi
era un home desquerres i republic. Lvia era filla de pagesos i vena de
Mar (Tarragona). El seu pare, Jess Casas, era mestre descola i militant del
PSUC des de primera hora. La seva mare, Neus, provenia duna famlia de
dones treballadores qualificades.

Estudis
Va fer una part del batxillerat a Lleida i continu a Vilanova i la Geltr. Desprs
comen un curs dinfermeria a Manresa.

Treball
A lexili francs es va collocar en un hotel. Quan torn a Catalunya va
comenar a treballar en un laboratori farmacutic i dinfermera a la clnica
Monegal. Lany 1967 inici la seva tasca dinfermera a lhospital Joan XXIII de
Barcelona i all treball fins que es jubil.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Catalunya el 6 doctubre de 1934 a la localitat dAlmacelles
(Lleida). El 1937 es trasllad amb la seva famlia a Barcelona.

Militncia
El juny del 1936 es va afiliar a les JSUC. Els anys de la guerra els va passar en
varis llocs diferents. A Manresa va treballar dajudant dinfermeria en una
colnia. El 1939 va passar la frontera a peu cap a Frana, on va estar en
diversos camps de refugiats. Perseguida per la Gestapo, samag en diferents
pobles francesos. El febrer del 1943 semparell amb el responsable del PSUC
a Nimes, Leandre Sau, de Gandesa. El 1944 el partit li recoman que torns a
Espanya. Va passar la frontera clandestinament, per fou detinguda i va estar
tancada un mes a la pres de Figueres. Un cop fora de la pres, va comenar a
103
posar en marxa el partit a lArag, Navarra i la Rioja. El juny de 1944 arrib a
Saragossa. Particip activament donant cobertura als guerrillers que passaven
la frontera, proporcionant-los menjar, roba... La van agafar i va estar un any i
mig a la pres de Predicadors. Estava casada i tenia dos fills. Va tenir un gran
disgust perqu els companys del PCE li notificaren que la policia la volia utilitzar
de ganxo per fer caure tots els companys que es relacionaven amb ella. Tamb
un gran desengany quan un company li va dir que, con que tenia dos fills, era
millor que es dediqus noms a casa, a donar suport al Leandre, el seu marit i
tamb militant. Ho va acceptar, per va deixar el partit. Tanmateix, el Nadal de
1962 va viatjar a Frana per connectar lorganitzaci del PSUC a Tarragona
amb la direcci del PCE. Des de llavors casa seva va ser refugi de molts
companys que creuaven al frontera. A la meitat dels seixanta va comenar a
tenir contactes amb les CCOO i particip en la creaci de la Comissi Obrera a
lhospital on treballava. Es va presentar a les eleccions sindicals i va sortir com
a enlla. Des daquell moment comenaren les seves reivindicacions i lluites
sobre diferents temes. Desvinculada del mn laboral, pass a la Secretaria de
jubilats i pensionats el 1985 i fou escollida secretaria general el 1992 i reelegida
al 1996. Va continuar militant al PSUC i desprs a Iniciativa per Catalunya.

Referncies
Es una sntesi de OLESTI, Isabel, Nou dones i una guerra (prleg de Teresa
Pmies), Barcelona, Edicions 62, 2005, (pp. 79-109), Cristina Borderas y Javier
T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils
biogrfics del projecte Fonts orals i militncia sindical, Estudis sobre el mn del
treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC. (pp.31-38), CUEVAS
GUTIRREZ, Tomasa, Testimonios de mujeres en las crceles franquistas
(edici preparada per Jorge J. Montes Salguero), Huesca, Instituto de Estudios
Altoaragoneses, 2004, 913 pp. pp, 651-656. Les dones del 36 (prleg de Joan
Clos), Generalitat de Catalunya, Institut Catal de la Dona, 2002, pp. 41-42.

Entrevista
Carme Casas ha estat entrevistada a lArxiu Histric de la CONC per A. Alonso
durant les dates segents: 13/02/98-03/03/98. Sha utilitzat lidioma catal i
lentrevista ha durat 11 h. 25 min. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.
Tamb a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals.
Collecci Tomasa Cuevas.


23. VECIANA, Josefina

Lloc i data de naixement
Tarragona, 1921.

Treball
Amb el comenament de la guerra, ella, a ligual que moltes altres dones,
suplien els homes a la feina Treball com a infermera a diversos hospitals, i a
Biarritz dajudant dun metge.



104
Militncia.
Josefina va militar en les JSUC a Tarragona. Va estar com a Secretria
Femenina dorganitzaci en lltim perode de la guerra. Diu que va fer tot el
que va poder des de la reraguarda. Desprs an a la Bisbal. All va treballar en
un hospital, animant els ferits. Tamb va haver de marxar i va anar cap a
Figueres on tamb va estar treballant en un altre hospital. Va haver de sortir
cap a la Jonquera caminant. Finalment traspass la frontera i va anar de poble
en poble fins que es va establir a Bayona, on contact amb el PSUC. Per va
tenir ganes de tornar a Catalunya. Treball clandestinament amb el partit i va
visitar presons, la gent li deia que feia Socorro Rojo. Fins que la van detenir.
La processaren a Capitania i dall va passar a les Corts, dall a Manresa a
una pres mixta. Quan va sortir estava desmoralitzada per les detencions
successives. Tot i aix casa seva va continuar sent un refugi per els exiliats.

Referncies
Sntesi de linformaci publicada a CUEVAS, Tomasa, Mujeres de la
Resistencia, Ediciones Sirocco Books, 1986, pp. 260-263. Arxiu Histric de la
Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa Cuevas.


24. FERNNDEZ PEZ, Resurreccin

Lloc i data de naixement
Mrcia, 18 doctubre del 1929.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns van nixer a Mrcia; el seu avi patern va ser un camperol
amb terres i alfabetitzat; la seva via paterna treballava a casa i era catlica
practicant. Els seus avis materns tamb van nixer a Mrcia; el seu avi era
camperol dhorta i jornaler, mentre que lvia treballava en un mol i era catlica
no practicant. El pare de Resurreccin treballava en una tenda de comestibles i
tamb en una benzinera; era republic. La seva mare era planxadora i tamb
era catlica no practicant.

Estudis
Va estudiar fins als dotze anys en una escola privada. Va obtenir el Certificat
dEstudis Primaris i el Graduat Escolar.

Treball
Va treballar al sector del metall. Primer a Pineda, durant deu anys, desprs a
INDUVI, on va ser encarregada durant 32 anys.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Catalunya desprs de la mort del seu pare, aproximadament cap al
1958.

Militncia.
En arribar a Sabadell, comen a militar a les JOC i desprs va passar a
lHOAC. Tamb va estar a USO a principis del anys seixanta. De la HOAC va
passar-se al PSUC i desprs a les CCOO. Diu que va entrar al PSUC als anys
105
seixanta perqu era un partit desquerres molt fort i molt honrat. A ms de que
hi havia molts cristians i moltes dones cristianes com ella. Tamb va estar a
Comissions des dels seus inicis, participant en tasques diverses com la
manifestaci del Primer de maig de 1967, que va comenar al Bosc de Sant
Juli a Sabadell. All la policia va carregar i els manifestants van respondre. Va
haver-hi detinguts, entre elles Carmen Vazquez. La Resurreccin va ser
testimoni en el judici contra ella. Va assistir a la Assemblea de Catalunya, amb
el seu amic Juan Ignacio Valdivieso. Ell va ser la persona que li va donar per
primera vegada propaganda del PC, per repartir sota les portes un 1 de
setembre. Des de que va entrar a formar part del PSUC, va estar a les
reunions i manifestacions del partit a Sabadell i Barcelona.

Entrevista.
s una sntesi de lentrevista realitzada per Xavier Domnech entre el 13/02/01
i el 02/04/01 amb una duraci aproximada de nou hores. Dipositada l Arxiu
Histric de la CONC.


25. ADINOLFI, Giulia

Lloc i data de naixement
Salerno (Itlia), 1930 Barcelona, 21 de febrer de 1980.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu pare era un treballador de Banca

Estudis
Filologia Hispnica.

Treball

Treball com a becria a lInstituto Italiano per gli Studi Storici, creat i dirigit en
certa manera per Benedetto Croce. Alejandro Prez la va tenir de professora
durant el batxillerat al centre Aula, escissi del Liceu francs, que era propietat
de Pere Ribera. El 1973 sincorpor com a professora de la Universitat
Autnoma de Barcelona, com a PNN.

Arribada a Catalunya
La primera estada va ser quan li fou concedida una beca destudis hispanstics
a Barcelona, on va conixer Manuel Sacristn. Volia fer una tesi doctoral sobre
La Celestina. El 27 dagost de 1957 es va casar amb Sacristn a Npols
(Itlia) i es va traslladar a Barcelona on va viure fins la seva mort el 1980. El
1958 van tenir una filla, Vera Sacristn.

Militncia
Als quinze anys era militant del Partit Comunista Itali. En els primers temps del
seu trasllat a Barcelona la personalitat intellectual de Giulia no es va mostrar
en tota la seva magnitud. Per motius de seguretat, ella, que militava al PSUC,
no volia fer-se notar, ja que era lesposa dun comunista clandest, Manuel
Sacristn. Una de les tasques que va comptar amb les seves idees i
106
aportacions, durant la dcada del seixanta, fou la creaci dun moviment
destinat a agrupar a les dones de Catalunya per a promocionar en elles la
presa de conscincia de la seva importncia social com a ciutadanes i com a
dones. La seva presncia i direcci van donar al Moviment de Dones
Demcrates una important riquesa terica. Per els esforos no van tenir gaire
lxit i es va acabar sense assolir la meta que shavien plantejat aquestes dones
del PSUC. Daltra banda, la intervenci cultural i la prctica poltica vinculada al
PSUC la portaren a collaborar, entre els anys 1967i 1971, en el consell de
redacci de la revista clandestina Nous horitzons, en la qual va publicar, entre
daltres Per un plantejament democrtic de la lluita de les dones que
esdevingu un referent per al moviment de dones a Catalunya. Xavier Juncosa
realitz una pellcula sobre ella i el seu company, Manuel Sacristn, sota el
nom de Giulia. Al 2005, es va fer un homenatge molt entranyable, que va
comptar amb la presncia de Rosa Rossi, presentant el documental en el CSIC.
Respecte al partit, ella estava en desacord amb la lnia poltica desenvolupada
durant la Transici; pensava que la Ruptura Democrtica era possible i que el
pactisme poltic, la subordinaci poltica del PSUC i del PCE era un error. En
els darrers anys de la seva vida va participar en la fundaci densenyament de
CC.OO i de la revista mientras tanto, en els primers nmeros de la qual va
publicar diversos textos de reflexi feminista que van ser aportacions importants
al debat daquells anys. El fil de la reflexi comenat en aquests escrits rest
per inacabat degut a la seva mort el febrer de 1980.

Referncies
Acte en record de Giulia Adinolfi, publicat l1 de mar del 2006 per Comi Web:
http://www.caladona.org/2006/03/acte-en-record-de-giulia-adinolfi-1930-1980-
dimecres-1-de-marc/ Vries autores: Dimensiones de una ausencia, Giulia
Adinolfi, mientras tanto, primavera 2005. BENACH, Joan, JUNCOSA, Xavier i
LPEZ ARNAL, Salvador, Del pensar, del vivir, del hacer. Escritos sobre
Integral Sacristn, El Viejo Topo, 2006. (Biblioteca de lArxiu de CCOO).

Entrevistes
Integral Sacristn, El Viejo Topo, 30 Aniversario, Vdeos sobre Manuel
Sacristn, Fundaci Cipriano Garca. Arxiu Histric de la CONC, 2006, 112 pp.


26. SAMPERE, Narcisa
Pseudnim: SISA

Lloc i data de naixement
Prat del Llobregat, 1931.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu pare va ser empresonat durant la Guerra Civil en un camp de
concentraci.

Militncia
La Sisa no es va posar en contacte amb el PSUC fins lany 1960. Va fer un
viatge a Moscou per ordre del Partit. Sempre va tenir clar que volia fer treball
poltic amb companyes femenines i va intentar organitzar alguna cosa amb
107
unes dones de lHospitalet, per no va poder ser. Llavors va comenar a anar a
les reunions de Nacions Unides i va organitzar-se amb elles. Narcisa explicava
que desprs vindrien les Jornades de la dona. Va fer militncia clandestina i
lultima vegada que la van detenir va ser al 1968, quan sortia de lesglsia de
Santa Eullia. All estaven fent una reuni i recollida de signatures. El seu marit
treballava a la SEAT i va ser acomiadat, tot i que desprs va ser readms. Ella
va participar molt dins de les lluites de la Seat tot i no ser-hi.

Referncies
Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa
Cuevas.


27. MORATN SAENZ, Anna

Lloc i data de naixement
Barcelona, el 21 de desembre del 1932.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi matern va nixer a Logronyo i era rellotger. El seu pare va nixer a
Barcelona i la seva mare, natural de Valncia, era ballarina.

Estudis
Diplomada en Treball Social.

Treball
Anna es va dedicar a les arts grfiques, desprs va ser dependenta, cambrera,
caixera, artista de cinema, assistenta social, etc. Quan va acabar la carrera va
entrar a treballar als magatzems Lguila com a supervisora de personal. Va
treballar a lempresa Imheria i desprs a lHospital Sant Pau com a assistenta
social. El 1976 va deixar lhospital i sen va anar cap a lAjuntament de Sant Boi,
on tamb va treballar tamb dassistenta social. Anna tamb va donar classes
al Gabinet dInvestigaci en Treball Social.

Militncia
Va tenir els seus primers contactes amb el PSUC quan va comenar a treballar
a Lguila (1962). Amb sis persones va formar part duna cllula daquest
partit cap al 1963-1964. Aqu estudiaven els ltims documents del partit i, pels
primers de maig, feien fulletons i desprs els llanaven. Va participar fent el
Mundo obrero, Treball i desprs els distribuen. A lany 1964 va estar present
en els inicis de CCOO i va comenar a treballar amb el moviment de dones,
des de lAssociaci de drets humans. El grup va organitzar xerrades, reunions
destudiants... Amb la creaci de la Comissi de dones del PSUC, va continuar
la seva tasca especfica. Cap a lany 1966 es va presentar a les eleccions com
a enlla sindical a lHospital de Sant Pau i va sortir escollida. Aquest fet, sumat
el trencament de la Comissi de la dona, va tenir com a resultat que el seu
esfor es dediqus a les Comissions Obreres dintre de lHospital. No recordava
el primer cop que va ser detinguda, dubtava entre el 1966 o el 1967, com a
conseqncia de la celebraci del Primer de maig a Torre Bar, on un grup de
militants estaven fent el dinar i cantant. Aquest acte va representar una
108
manifestaci de resistncia amb molt de ress internacional. En el judici
celebrat pel TOP (Tribunal de Orden Pblico) li va condemnar a estar tres dies
detinguda. A lany 1972 ella i el seu marit foren detinguts perqu els hi van
registrar la casa per veure si tenia vinculacions amb Lidia Falcon i van trobar
propaganda del PSUC. Va passar tres dies al Palau de Justcia, on la van
torturar. Desprs, rest quasi un mes a la pres de la Meridiana. En un judici
posterior va ser absolta. Al seu marit, Zacaries, li van caure tres anys de pres
per fer propaganda i quatre ms per organitzaci illcita, encara que no els va
complir, perqu va passar a la clandestinitat i, amb la mort de Franco hi va
haver una amnistia. Anna milit al PSUC fins lany 1984.

Referncies
s una sntesi de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. (pp. 125).

Entrevista.
s una sntesi de lentrevista realitzada per Xavier Domnech entre el 09/12/00
i el 24/01/01, amb una duraci aproximada de deu hores. Dipositada lArxiu
Histric de la CONC.


28. BARQUN COBO, Adela

Lloc i data de naixement
Corbera de Toranzo (Cantbria), 1932 - Sant Feliu de Llobregat, 2004.

Estudis
Estudi fins als divuit anys.

Treball
Mestressa de casa.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Sant Feliu de Llobregat lany 1971, degut que li havien ofert una
feina al seu fill.

Militncia.
El seu cunyat la implic en un grup doposici poltica al franquisme que es
reunia al bar de lestaci i a cases particulars. El grup volia organitzar una
associaci de vens del barri de la Salut, per al no concedir-li la petici van
formar un centre cultural. Finalment van poder crear-la. Van patir tant dificultats
burocrtiques com dificultats venals al trobar-se amb la negativa dun sector
del barri dirigit per un capell. Aquest va fer pressi perqu abandonessin
lidea, per el grup va seguir cap endavant. La Junta estava constituda per nou
persones provinents del PSUC, PSOE i MC. Ella era la vice-presidenta. Des de
lassociaci, per mitj de mobilitzacions davant de lAjuntament, lluitava per
aconseguir escoles i un ambulatori. Desprs duna daquestes manifestacions,
Adela i tres dones ms es quedaren permanentment a la plaa de la Vila.
109
Lalcalde franquista, Joaquim Armengol, reprim durament qualsevol tipus
dexhibici ciutadana, per elles van aconseguir el seu objectiu. Durant les
mobilitzacions per lambulatori, una vintena de persones es van tancar al del
carrer Manso. Adela i una companya van informar a la militncia que estaven
tancades i que els hi portessin menjar. Al final, lambulatori que reivindicaven va
ser obert. Es mobilitzaren, tamb, per a que fos rehabilitada la plaa de la
Salut, on lAjuntament tenia previst fer una benzinera, per que, de moment,
era una deixalleria popular. Finalment es va aconseguir la plaa. Sadher a
iniciatives reivindicatives daltres collectius clandestins com CC.OO o el Grup
de Dones. Ella no va participar en aquest ltim grup, per deix el seu pis per a
que poguessin reunir-se en un moment en que el gest li podia aportar
problemes.

Referncies
s un extracte de RIBA, Caterina, Dones de Sant Feliu de Llobregat. Les altres
protagonistes de la histria., Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu
de Llobregat, 2006, pp.134- 137.


29. VILLANUEVA SNCHEZ, Georgina

Lloc i data de naixement
Cella (Terol), 1932.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu pare, membre de la UGT, fou afusellat quan esclat la guerra i la seva
mare va haver de fugir a la zona roja, a Mora de Rubielos, amb els seus fills.
A la fi de la guerra tornaren al poble.

Estudis
Primaris.

Treball
Va treballar de jornalera al camp amb els seus germans. Quan va emigrar a
Barcelona, va comenar a servir en dues cases. Desprs tota la famlia va
trobar feina en diferents fbriques de Barcelona. El 1954 va entrar a lempresa
txtil Fabra i Coats, on va estar-hi fins a la seva jubilaci.

Arribada a Catalunya
Arrib a Catalunya juntament amb la seva mare. De la famlia, el primer que
havia emigrat fou el seu germ.

Militncia
Quan encara no militava en el PSUC, les seves companyes la van escollir per a
que hi ans, juntament amb el Jurat dEmpresa, com a representant, amb veu i
vot, a les reunions que es feien amb la direcci de Fabra i Coats. Ms
endavant, va ser enlla sindical, per sense pertnyer al jurat dempresa ja que
el cap es va negar dient que ella era una comunista acabada. Considerava que
hi havia molta solidaritat i va participar en les vagues i aturades en solidaritat
per Astries, el Pas Basc i amb altres empreses com la Maquinista. En una
110
daquestes aturades va viure un dels moments ms tensos ja que, davant el
director que estava argumentat que havien de tornar als llocs de feina, ella va
haver de posicionar-se i dir que no anaven a treballar. El director va contestar
que a ella la portarien davant un pelotn. Al formar-se la Comissi Obrera de
la fbrica va ingressar en ella. A principis dels anys setanta va ingressar al
PSUC i va participar a les mobilitzacions i assemblees que es feien en aquell
moment. Amb larribada de la democrcia i els comits d empresa, Georgina
fou escollida delegada sindical, essent-hi durant molt de temps. Per ella van ser
molts anys de defensa dels drets dels treballadors, negociant convenis... Va
viure el procs de reconversi, on ella va lluitar amb vagues, manifestacions,
tancades dins de lempresa... Continu militant al PSUC fins la seva dissoluci,
encara que al desvincular-se del mn laboral, tamb sallunyava de lactivitat
ms directa.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.112-116)

Entrevista.
Es una sntesi de lentrevista realitzada entre el 20/11/98-18/12/98 per A.
Candela. Sha utilitzat lidioma castell i va tenir una duraci aproximada de set
hores. Dipositada lArxiu Histric de la CONC.


30. PI RUIZ, Manuela

Lloc i data de naixement
Prat del Llobregat, 1932.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen

El seu pare, nascut a Errenteria (Guipscoa), va ser en un camp de
concentraci franquista.

Treball
Va treballar com a administrativa a La Seda i ms tard com infermera de
Terlenka.

Militncia
Militant socialista des dels anys setanta. A les eleccions municipals de 1979 va
formar part de la candidatura del PSUC com a independent i va ser regidora de
Sanitat. Amb 47 anys form part del primer ajuntament democrtic del Prat del
Llobregat. Dimit abans dacabar el mandat.

Referncies
s un extracte de la informaci publicada a Bengoechea, Soledad; Renom i
Pulit, Merc, Memria i comproms. Classes treballadores, sindicalisme i poltica
111
al Prat de Llobregat ( 1917-1979), Barcelona, Columna Edicions, 1999, pp.304-
321.


31. BALAGUER I MUOZ, Carmina

Lloc i data de naixement
Prat del Llobregat, 1933.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La seva famlia era d'esquerres. El pare treballava a la construcci, era
contractista i ideolgicament comunista. La mare, mestressa de casa.

Treball
De molt jove treball a la Seda. Va ser consultora del centre de Planificaci
Familiar del Prat.

Militncia
El 1974 es va afiliar al PSUC. Va ser Membre de lAssociaci de Vens Llevant
als anys setanta. Formava part de la Vocalia de Dones de lesmentada
associaci. Lany 1977, juntament amb Maruja Pelegrn, va ser promotora del
Centre de Planificaci Familiar del Prat i treball com a consultora. Estaven
vinculades amb un grup de dones de Barcelona interessades a divulgar les
possibilitats dels mtodes anticonceptius. Va passar a militar al PSUC Viu.

Referncies
La biografia de Carmina Balaguer sha confeccionat en base a lobra de:
Bengoechea, Soledad; Renom i Pulit, Merc, Memria i comproms. Classes
treballadores, sindicalisme i poltica al Prat de Llobregat ( 1917-1979),
Barcelona, Columna Edicions, 1999, pp. 31.


32. MIRALLES FOSSAS, Olga

Lloc i data de naixement
Badalona, 1933.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La famlia dOlga, orinda de Catalunya, va viure a Mxic fins la revoluci de
Crdenas. Llavors va emigrar a Cuba abans de tornar a Catalunya. El seu pare
va estudiar enginyeria industrial i va entrar a treballar al taller de lavi. Va ser
militant dEsquerra Republicana i ocup el crrec de Cap del Parc Mbil de la
Generalitat durant la Repblica.

Estudis
Va fer cursos de comptabilitat i gesti a lEscola del Treball.




112
Treball
Va treballar als despatxos de la Creu Verda a Badalona. Desprs a lempresa
Fajesco, dadministrativa. Posteriorment, va treballar en una botiga de cermica
durant nou anys.

Arribada a Catalunya
LOlga i la seva famlia van tornar a Catalunya en plena postguerra.

Militncia
Durant la guerra civil la famlia va emigrar a Frana. Poc desprs, el seu pare
va ser detingut pels nazis acusat de relacions amb la resistncia, per com que
era enginyer no va anar als camps de concentraci i es va quedar a la indstria.
Aconsegu fugir a Espanya i rest amagat a casa duns amics. El fet de no
poder veure al seu pare, junt amb la influncia de la personalitat de la seva
mare, que era molt liberal, va forjar el seu carcter independent. Quan
treballava a la Fajesco es va adonar de les injustcies laborals i socials i aix va
fer que es presents com a jurat dempresa, dins del Vertical i va sortir escollida
enlla sindical quan encara no militava a cap partit ni sindicat. Es va vincular a
CCOO com a conseqncia del Procs 1001. Els primers contactes van ser a
partir dun company de feina, militant de la JOC, que li present gent implicada i
la va portar a les reunions de Comissions Obreres que es feien a la parrquia
de Santa Rosa de St. Coloma de Gramanet. Va descobrir que moltes cares ja
les coneixia del Vertical i sadon de la poltica que portava Comissions. La
primera lluita que va dur a terme fou intentar aconseguir un conveni unitari per
totes les qumiques de la zona de Badalona. Per no va tenir xit. Tamb va
estar en grups de solidaritat amb familiars dels presos poltics. Havia danar
porta per porta, recollint diners. Amb la caiguda de molts companys a lany
1969, va ser escollida com a representant de Badalona a la Nacional de
Catalunya. A aquesta tasca li va dedicar incls els dies festius, per canviar
impressions i veure com es podia portar millor la lluita sindical. Va escriure
articles i editorials al butllet de Comissions de Badalona. En una de les
reunions de la Nacional de Catalunya va irrompre la policia i va detenir uns
quants components, per ella va poder fugir; de fet, mai no va ser detinguda.
Durant un cert temps va militar en una cllula del PSUC, per ho va deixar
perqu no es trobava cmoda.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.82-85 )

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 29/09/98-31/09/98 per A. Candela. Es va utilitzar l
idioma catal i la gravaci t una duraci aproximada de tres hores. Dipositada
lArxiu Histric de la CONC.


33. BORRS BORRS, Maria Rosa
Pseudnims: Glria i Marta.
113

Lloc i data de naixement
Barcelona, 30 de maig del 1936-31 dagost del 2008.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern va nixer a Barcelona i va dedicar-se al sector qumic del
comer. El seu avi matern tamb va nixer a Barcelona i es dedicava als
negocis. Respecte a lvia materna, era natural de Zamora i era mestra sense
exercir, ideolgicament era republicana. El pare de la Maria Rosa va nixer a
Barcelona, era comptable i va marxar de voluntari a la guerra civil. La seva
mare va nixer a Zamora i era escriptora i traductora i es declarava
monrquica.

Estudis
Va acabar els estudis de batxillerat, comenats a les teresianes de la Diagonal,
a l'Institut Maragall, on va conixer Manuel Sacristn que hi donava classes. Va
estudiar Filosofia i Lletres i particip al paranimf i a la revista
Gaudeamus. De slida formaci sobre Marx i Kant, la seva tesi (UB, 1994) va
ser sobre la tercera crtica.

Treball
Maria Rosa va exercir com a traductora dalemany a casa quan va tornar
dAlemanya. Desprs va treballar a leditorial Larousse, daltres editorials i a
Miniwatt-Philips. Comen a treballar en ensenyament a Can Serra. Un cop
guanyades les oposicions fou catedrtica a Banyoles, desprs dirig lInstitut de
Cerdanyola de nova creaci fins que lany 1978 va entrar a lInstitut Joan
Bosc. Aprofit aquest crrec per reciclar-se en terminologia filosfica en
catal. Fruit en va ser el llibret sobre terminologia de filosofia de la cincia del
Termcat. Fou membre de la societat catalana de filosofia, de l'IEC. Va dur una
tasca molt activa com inspectora de batxillerat. Va dirigir per un temps la
Inspecci de Barcelona-ciutat. Va impulsar junt amb Neus Porta (que va morir
el 2011, un any abans de la mort del seu company, Paco Fernndez Buey) i
Agust Roig lexistncia del butllet electrnic mientrastanto.e i hi va participar
activament amb traduccions i articles, entre altres, sobre ensenyament,
urbanisme alternatiu, contra l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI).

Militncia.
Les seves idees esquerranes i feministes comenaren a aflorar com una
reacci a les injustcies i desprs, des del primer moment, hi havia un factor de
les dificultats de pensar en certa manera sent dona. Des de molt petita aix era
per ella un factor de rebellia en contra de la situaci. Per influncia dalguns
professors de la universitat, va militar en el PSUC i tamb en les CCOO i
durant els ltims anys en EUiA. El 1955, a lentorn dels seminaris Juan
Boscn de Josep M. Castellet, havia nascut el primer nucli universitari del
PSUC. Shi incorporaren estudiants i professors universitaris. El novembre del
1956, Jordi Sol Tura i altres, accediren al partit, al que desprs arribaren M
Rosa Borrs i Juliana Joaniquet (estudiants). El responsable de la cllula era
Octavi Pellissa, que tenia denlla el membre del Comit Central Manuel
Sacristn. M Rosa tamb form part del Comit Universitari lany 1959,
moment en el que fou detinguda juntament amb un company amb motiu destar
114
preparant la Huelga Nacional Pacfica. A la comissaria li van pegar pallisses
durant cinc dies, de les quals li van quedar sequelles fsiques. Del seu pas pels
interrogatoris va extraure la conclusi de qu, mai, el fi no podia justificar els
mitjans. A la pres, compartint cella amb la Ins Lazcano, comunista, hi va ser
nou mesos. Eren les niques preses poltiques. Lany 1961 es cas amb Isidor
Boix i un any ms tard es van exiliar a Frana desprs destar-se amagats a
Barcelona durant molt de temps. Desprs van passar a Alemanya perqu el
partit ofer una beca a Borrs per estudiar-hi. Quan va tornar dAlemanya, el
1965, Maria Rosa estava molt convenuda de qu mai no faria ms poltica,
per al poc temps darribar va tornar a estar implicada clandestinament, tornant
a fer vida poltica. Aquesta vegada ja no sintegr al Moviment Estudiantil. Va
participar en el Moviment Democrtic de Dones del PSUC. Aquest moviment
democrtic de dones fou, sota el franquisme, lembri organitzatiu que va
donar lloc a lorganitzaci de moviments estrictament feministes. Maria Rosa va
explicar en qu consistia aquest moviment en una comunicaci que present
en el Primer Congrs dhistria del PSUC celebrat del 5 al 7 doctubre de 2006
a Barcelona. Va estar entre daltres a cllula Tasques dunitat, on el seu
objectiu era impulsar una trobada oficial de forces poltiques, s a dir, volia
participar en la creaci duna plataforma de partits antifranquistes. A lpoca en
qu es va inaugurar el primer institut que hi va haver a Cerdanyola, tamb va
estar al Comit Comarcal del Valls Occidental. El 1969 va participar a la
Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya. En aquestes tasques d'unitat
cal destacar el seu treball en relaci amb els capellans catlics. Durant lestat
dexcepci de 1969 va estar amagada i en aquella poca comen a compartir
la seva vida amb lAntoni Montserrat Sol. A Banyoles, on la seva tasca va ser
formar partit hi impuls la publicaci Arrels, i assistia a les reunions de l
Assemblea de Catalunya de la comarca. Quan torn a Barcelona, va estar al
Comit de Barcelona per ensenyament, per va ser molt criticada. Per ella no
volia ser-hi i va plegar del Comit. Va tenir un treball divers: va estar a les
mobilitzacions contra lOTAN, en Associacions de barris i amb els Comits
per la Pau. Particip en el V Congrs del PSUC. En el moment de la ruptura del
V Congrs es va alinear inicialment amb el que desprs seria el PCC junt amb
el Comit del Valls Occidental, que abandon tot seguit. La seva experincia
a la DDR l'havia vacunat de tot prosovietisme per no combregava amb les
debilitats teriques i poltiques de l'eurocomunisme espanyol. Va tenir una
participaci general sempre, encara que a vegades hi havia perodes que es
donava de baixa organitzativa. Divorciada de lIsidor Boix, lany 1991 va
contraure matrimoni amb lAntoni Montserrat, quan ja portaven vint-i-cinc anys
junts, tot i que ella era contrria al matrimoni. Cap als anys 1994- 1995, un cop
havent tornat dItlia i presentada la tesi, va tornar a la militncia integrant-se al
Consell de redacci de la revista mientras tanto. S'integr desprs al
Collectiu Roig, Verd i Violeta just quan aquest va contribuir a la creaci del
PSUCviu. Membre del Comit Central, fou responsable de Formaci i Cultura,
impuls l'Associaci Catalana d'Investigacions Marxistes, en especial amb la
preparaci del Congrs d'Histria del PSUC, al qual encara va poder assistir. El
2003 va escriure a mientras tanto una crtica molt dura d'un llibre, d'una
antologia de Sacristn -M.A.R.X.- que va editar Salvador Lpez Arnal. Les
seves crtiques, per, no eren mai contra persones, sin portades per la
voluntat de rigor. Quan va morr lacte del seu acomiadament va ser
summament emotiu.
115

Referncies
Sntesi de CEBRIN, Carme, Estimat PSUC, Barcelona, Editorial Empries,
S.A., 1997, pp. 38 i 46-47.

Entrevista.
Entrevista realitzada per Xavier Domnech entre el 08/02/00 i 14/03/00 amb
una duraci aproximada de nou hores i quaranta minuts. Dipositada lArxiu
Histric de la CONC.
Antoni Montserrat Sol, el seu esps, em va proporcionar informaci oral entre
el gener i el febrer del 2013.

34. PREZ PICAZO, Justi

Lloc i data de naixement
Madrid, 1936.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu pare procedia d una famlia desquerres i la famlia de la mare era de
dretes.

Treball
El 1958 va anar a treballar a Blgica.

Arribada a Catalunya
Arrib al Prat del Llobregat amb el seu company el 1968.

Militncia.
A Blgica ingress al PCE, on va fer tasques principalment dajut a presos
poltics espanyols. El 1963 va ser detinguda en una manifestaci de protesta
per lexecuci de Julin Grimau. La direcci dels partits comunistes espanyols a
lexterior aconsellava que els seus militants tornessin a fer treball poltic i aix ho
va fer. El 1968 sinstalla amb el seu company al Prat i reorganitzen el PSUC.
Ha treballat en associacions de vens i de pares dalumnes. Desprs va passar
a militar al PSUC Viu.

Referncies
Extracte de la informaci publicada a Bengoechea, Soledad; Renom i Pulit,
Merc, Memria i comproms. Classes treballadores, sindicalisme i poltica al
Prat de Llobregat (1917-1979), Barcelona, Columna Edicions, 1999, pp. 220-
320.


35. AVILS VILA, Montserrat

Lloc i data de naixement
Barcelona, 17 de juny de 1936.



116
Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El pare, advocat, es deia Gabriel; la mare Montserrat.

Estudis
Dret (1953-1958)

Treball
Lany 1958 va comenar a exercir amb el seu pare dos mesos. A la mort dell,
un any desprs, ella agaf el despatx. Va ser una advocada laboralista, que
defensava els treballadors enfront dels empresaris. El despatx estava a la plaa
Letamendi, desprs pass a la Ronda Sant Pere i ms tard al carrer Casp. Va
obrir despatxos a Matar i a Cornell.

Militncia
Es va afiliar al FOC en 1957 i confeccionava fulls volants. Un grup destudiants
es van tancar al Paraninf de la Universitat i va venir la policia. La van portar a
declarar a Jefatura. Com a cstig els nois van perdre la matrcula i les noies van
tenir de pagar el doble. Desprs ja es va afiliar al PSUC. Per entrar al PSUC es
necessitaven dos avals. Feien reunions a casa seva. Es va casar el 1962 amb
ladvocat laboralista Albert Fina. El despatx creixia i li mancava temps per a
dedicar-lo a la militncia. La militncia lexercia dins del propi treball. A partir de
que comenaren a detenir sindicalistes era un despatx dedicat als militants i
sindicalistes. La defensa era laboral i penal. Desprs de la batuda que, a
mitjans dels anys setanta, la policia va fer a lesglsia Maria Mitjancera on van
detenir 113 persones, entre elles la Montserrat, la van portar a la Jefatura de la
Barceloneta, on va passar tres dies en una cella. Ho va negar tot, per no la
van fer objecte de mals tractaments. A la cella estava tota sola, per a travs
de la paret parlava amb el tamb advocat detingut Sol Barber. Montserrat diu
que normalment la policia pegava i torturava als que no parlaven: no els
deixaven dormir, etc. Diu que aquella policia era una mala policia perqu sabia
poca cosa.

Entrevista
s una sntesi de lentrevista realitzada per Javier Tbar entre el 21/10/2012,
amb una duraci aproximada duna hora. Dipositada lArxiu Histric de la
CONC.


36. RIBAUDI MART, Carola

Lloc i data de naixement
Igualada (Barcelona), 26 de mar del 1937- Hostalric, 19 de desembre del
2003.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns va nixer a Sant Mart de Tous i eren pagesos. Quan van
arribar a Igualada lvia es va quedar a casa i lavi munt una petita empresa de
pells. Els seus avis materns van nixer a Igualada, on lavi era fabricant de
pastes i lvia era botiguera. El pare de Carola va nixer a Sant Mart de Tous
lany 1912 i portava la indstria que munt el seu pare. Ideolgicament era
117
republic. La seva mare es dedicava a la indstria txtil i, desprs, juntament
amb el seu marit, van ser propietaris, a Igualada, duna fbrica de roba de punt
molt important.

Estudis
Carola va cursar Batxillerat i Magisteri a Igualada i desprs Filosofia i Lletres en
lespecialitat de Pedagogia a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar lany
1966. Posteriorment, va estudiar un any a Toulouse fent lespecialitat de
Psicologia i desprs sen va anar a la Sorbona (Pars) lany 1969 per continuar
estudiant.

Treball
Carola va treballar en una llibreria de lOpus Dei anomenada Caresmar (de1957
fins el 1962), aix com tamb va ser secretria i mestra. Quan va anar a Frana
va fer de lectora despanyol a Foix lany 1968 i desprs treball en un centre
per joves amb trastorns psicolgics. Al retornar a Espanya, el curs 1973-74 feu
de psicloga a lescola Ribot i Serra de Sabadell don, juntament amb la majoria
de la plantilla, va ser acomiadada per la lluita que hi van fer. Continu treballant
de mestra a lensenyament pblic, entre 1974 i 1985, a lescola Font dels
Eucaliptus de Torre Bar i desprs a lescola Mediterrnia de la Barceloneta i a
Pallej fins que es va jubilar lany 1997.

Militncia
Per ella, la Universitat va ser descola de formaci poltica. A Igualada havia
format part dun grup juvenil de caire cultural anomenat Lacetnia, que va
existir entre 1960 i 1966. Form part del grup Escolta i particip en els inicis
dun grup femen de la ciutat. Va prendre part en el Sindicat Democrtic
dEstudiants. Li arribaven els diaris Mundo Obrero i Mundo Obrero
Revolucionario. Ja a Barcelona tenia molt clar que volia entrar al PSUC. Quan
va anar a estudiar a Frana va viure la revoluci estudiantil del 1968, a la
universitat de Toulouse. Quan va anar a Pars per seguir estudiant a la
Sorbona, va poder fer realitat el seu desig dentrar en les files del comunisme.
Primer safili al PCE, per desprs la van passar a una cllula del PSUC.
Com a membre daquest es va apuntar a donar classes a un barri anomenat le
Pompe, mentre repartien fulletons a ms a ms distribua i venia el Mundo
Obrero. Va participar del moviment sindical de Frana, tant a CFDT com a CG.
Quan va tornar a Espanya va ser cofundadora i presidenta de l Associaci d
Antics Alumnes de la Normal de Magisteri, entitat que servia per emparar
legalment lorganitzaci de les lluites laborals i en defensa de lescola pblica.
Dins del PSUC, ella y altres persones van organitzar una cllula de mestres
des don es van impulsar les mobilitzacions del sector densenyament
(assemblees, tancaments, vagues ...). Ella explicava que a l any 1974-75 amb
lentrada de Bandera Roja, les coses van canviar, considerava que en aquell
moment la direcci del PSUC els va vendre, com a sector de mestres, perqu
van quedar sota la influncia de dirigents procedents de Bandera i tant la
discussi poltica com el funcionament democrtic sen va ressentir. Ho
comparava amb el treball a lAssociaci dAntics Alumnes on diu que era molt
diferent ja que en aquesta ltima es discutia tot. El PSUC va proposar-li destar
a la direcci del partit per ella no ho va acceptar, si que va estar a la direcci
del Comit dEnsenyament del PSUC. Amb la territorialitzaci de lorganitzaci
118
del partit en agrupacions a partir de la legalitzaci, va passar a militar a
lagrupaci de Ciutat Meridiana-Torre Bar- Vallbona. Particip activament en la
fundaci i direcci de CCOO dEnsenyament en desacord amb les directrius
oficials del partit que proposava la sindicaci corporativa dels sectors
professionals i va ser Secretria General de la Federaci dEnsenyament de
CCOO entre 1982 i 1985. Va participar, tamb, en el V Congrs del PSUC i
desprs daquest esdeveniment el va deixar per passar a militar al PCC.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar.(pp. 125 )

Entrevista
s una sntesi de lentrevista realitzada per Jos Manuel Hidalgo Ramrez entre
el 02/11/99 i el 21/12/99, amb una duraci aproximada de catorze hores i
cinquanta minuts. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


37. PARDO LANUZA, Maria Jos

Lloc i data de naixement
Alcal de Gurrea (Huesca), 1941.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis materns eren carnissers. El seu pare va ser impressor i tamb es
va dedicar al comer; es va afiliar a la UGT.

Estudis
Va estudiar Assistent Social a Riba de Neira.

Treball
La seva primera feina desprs dacabar els estudis va ser a Casa San Gabriel,
una escola de disminuts fsics i paraltics a Montjuc. Desprs va ser
dependenta. Posteriorment, va treballar a la Roca de Gav com a assistenta
social i desprs a lAjuntament de Cornell. Entre els anys 1968-1975 va
treballar a Critas, en Nou Barris.

Militncia
Cap al 1957 es va fer de les JOC. Els del Opus Dei la van intentar captar, per
es va negar a treballar amb ells. Va conixer al PSUC i a CCOO quan
treballava a Roca Radiadores. All comen a anar a les xerrades den
Francisco Ruiz, Secretari General del Metall. Va participar a les reunions
clandestines al camp de CCOO i va estar vinculada a Juan N. Garcia-Nieto.
Mentre treballava a Crites com a assistenta social, es va trobar que hi havia
all gent de tots els partits i, conjuntament, van haver de fer front a diverses
problemtiques. Van tenir molts enfrontaments i baralles entre els grups
poltics. El moviment i la seva lluita va ser a nivell de barri. Tamb va estar
vinculada a lAssemblea de Vens. Durant aquest temps va estar a la Comissi
119
de Barris, assistint a moltes reunions de la Coordinadora de Sant Antoni.
Explica que quan encara no era militant ajudava i treballava tot lo possible, des
de fent aportacions econmiques a Bandera Roja com fent treball de base. Al
1975, desprs de treballar vuit anys, deix Crites. A la tornada dun viatge a
Portugal, va comenar a militar al PSUC i la van fer responsable duna cllula
amb la qual organitzaran el Centre Social de Sants. Desprs va passar al PCC.
Ms tard sintegr al STAPC, Sindicat de Treballadors de la Administraci
Pblica de Catalunya. Al 1982-83 quan va entrar a lAjuntament, va tenir un
protagonisme ms directe amb el sindicalisme des de ladministraci pblica.
Va ser delegada sindical durant 19 anys i va estar tamb al Comit dempresa.
Com a la resta de militants, considera que va ser-hi en molts actes de
solidaritat, com les manifestacions per els acomiadaments de SEAT, els
festivals pro-presos o les mobilitzacions per lexecuci de Salvador Puig Antich,
el 2 de mar de 1974.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. (pp. 125)

Entrevista.
s una sntesi de Entrevista realitzada per Jos Manuel Hidalgo Ramrez entre
el 21/07/00 i el 08/11/00, amb una duraci aproximada donze hores. Dipositada
lArxiu Histric de la CONC.


38. SOL PUIG, Ascensi

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Lavi patern era de la Granadella; feia de tractant de bestiar. Lavia materna
venia duna famlia amb estudis. Lavi matern provenia duna famlia dIgualada i
acab muntant un negoci a Barcelona. El seu pare era psiquiatra i republic.
Els seus pares, al principi mai no parlaven de la guerra, per desprs van fer
una involuci i ambds es mostraven molt nostlgics de la II Repblica. Aix va
influir en els seus fills.

Estudis
Estudia dret a la Universitat de Barcelona. Comen el curs el 1962.

Treball
Al finalitzar la carrera, el juny de 1968, va entrar a treballar en un despatx, que
ella considerava com el ms important dels advocats laboristes, Cuenca
Puigdelligoll, que tenia tendncia anarquista i catlica. Entr a treballar com a
passant i shi va estar fins el juny de 1970. Cuenca era el primer advocat que
havia defensat a militants del PSUC. El mateix 1970 es pos a treballar amb la
Montserrat Viruls i lAlbert Fina, advocats laboralistes. Ms tard, juntament
amb una companya, van muntar un despatx propi.


120
Militncia
A lany 1965 la van detenir en una manifestaci que shavia convocat com acte
de solidaritat amb les detencions que shavien fet a la Facultat de dret. Al 1967
va ingressar al PSUC. Aquest mateix any es va casar amb Jaume Petit, que
tamb era del mateix partit. Amb lestat dexcepci al 1969, van detenir al seu
marit juntament amb altres companys. A ella la van detenir amb motiu de la
Caputxinada. A partir daqu es va desencadenar una repressi ms important.
Recorda anar corrent amb la policia a cavall pegant amb porres. Va estar
detinguda a la pres de la Trinitat. Estava amb dues dones ms. Les monges
no sabien que fer amb elles. Les famlies els hi portaven menjar...Tamb a
partir de la Caputxinada els familiars dels detinguts i detingudes comenaren a
organitzar-se. Va ser una de les protagonistes dun tancament a la Sagrada
Famlia. Des d all enviaran comunicats per demanar lamnistia per els presos
poltics. Amb laixecament de lEstat dexcepci, va nixer la Comissi de
Solidaritat a nivell estatal. De fet, ella, la militncia la feia des del despatx.
LAscensi anava en representaci primer dels familiars dels presos poltics i
desprs per la Amnistia. Ella recorda com lany 70 va ser un moment dexplosi
poltica, i ella i els seus companys des del despatx coordinaren la major part
dels conflictes. Lany 1975 encara estava al despatx de Fina i Avils. El despatx
havia crescut, hi havia companys del PSUC. Actuaven units, no hi havia
discrepncies. Per amb la Jlia Doncel, que treballava amb ella, es
preguntaven com forar una sortida democrtica dins del moviment obrer?
Pensaren que el millor fora seguir les directrius de CCOO. Els advocats del
PSUC eren una cllula enorme (unes cinquanta persones) i laboralistes ms
de cent. En el 76 ja estava tolerat un gabinet jurdic en CCOO. Denunci el
procs de Burgos, desprs lexecuci de Puig Antich i, el setembre de 1977, les
ltims morts del franquisme. Es van independitzar daquets despatx i obriren
daltres. Secundaren al PSUC, a ligual que Fina i Montserrat. Davant la
imminent mort den Franco es va plantejar si era millor seguir una reforma o fer
una ruptura. Ella pensa que es podia haver arribat a la ruptura. El 15 de juny de
1977, dia de les primeres eleccions democrtiques des de la Repblica, va
estar com interventora en nom del PSUC. All era una festa, comentava. Va
participar en el naixement de la Comissi de Defensa del Collegi d Advocats.
Ella la defineix com una zona de llibertat, ja que all tamb participaven com a
ciutadans. A la primera reuni del Comit Central la van anomenar membre
daquest Comit. Quan va desaparixer el PSUC va passar a militar a Iniciativa
Verds.

Referncies
s una sntesi de la informaci publicada en ROMEU ALFARO, Fernanda, El
silencio roto, Mujeres contra el Franquismo, Autoeditat: Fernanda Romeu
Alfaro, 1994, pp. 218-219.

Entrevista
Sntesi de lentrevista realitzada per Javier Tbar els 16/4/2012 i el 23/5/2012,
amb una duraci aproximada de 6 hores i quaranta-cinc minuts. Dipositada
lArxiu Histric de la CONC.



121
39. BIGORRA i SEN, Bibiana
Pseudnim: Carlota.

Lloc i data de naixement
Barcelona, 20 de mar del 1942.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns van nixer a Cambrils i eren pagesos. Pel que fa als avis
materns, lavi era funcionari i va nixer a Mlaga, mentre que lvia era cosidora
a Reus. El pare de Bibiana tamb va nixer a Cambrils lany 1905 i era
comptable de CAMPSA. La seva mare va nixer a Barcelona el 1910 i es
dedicava al comer alimentari.

Estudis
Va estudiar fins als quinze anys en una escola catlica. Ms tard es va inscriure
a lEscola del Treball de la Dona.

Treball
Bibiana va ser professora de msica i administrativa. Va treballar a
lensenyament, a CCOO, i tamb es va dedicar al comer. Des de 1977 al 1992
fou secretria de Josep Llus Lpez Bulla i desprs de Joan Coscubiela fins el
2000.

Militncia.
Bibiana va ser membre del PSUC i estava associada a AAVV Joan Maragall i al
Centre de Cultura Popular de la Dona del Guinard. Durant set anys, ella i altra
companya feien activitats per la canalla cada primer de mes. Tamb particip a
lAssociaci Cultural Rocaguinarda. Casada amb Joan Ferr Sempere, tamb
afiliat al PSUC, van tenir dos fills. Actualment est jubilada.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III. Relaci de dones pendents dentrevistar, (pp. 125).


40. BUIGAS POVEDA, Teresa

Lloc i data de naixement
Teulada (Alacant), 1944.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
La seva famlia paterna provenia dAlacant, on el seu avi era un terratinent i es
dedicava tamb al contraban. El seu pare era militant de la FAI i de la CNT i va
formar part de lexrcit republic durant la guerra civil. La mare de la Teresa
havia nascut a Jan i era filla duna famlia de jornalers. La mare era cosidora
durant la guerra i era lencarregada dun taller de confecci de roba militar que
havia muntat la CNT. En acabar la guerra, el pare va ser detingut i condemnat a
122
treballs forats al castell de Figueres i la seva mare li va acompanyar-hi fins el
1944, quan els dos van retornar a Teulada.

Estudis
F.P.I

Treball
La Teresa va comenar a treballar plantant cebes a Badalona quan noms
comptava dotze anys. Desprs va collocar-se treballar en un taller dedicat al
reciclatge de llauna. Dos anys ms tard, entr a Ihpevisa, una empresa de
filatura, com a aprenenta. Tamb va treballar a La Goma, on desprs dun
temps va ser acomiadada per denunciar lacomiadament injust duna
companya. Desprs del seu exili a Frana, treball en el servei domstic, en
empreses metallrgiques i a lempresa Paver de Granollers. Desprs shi va
dedicar a la venda ambulant de fruites i verdures.

Arribada a Catalunya
Una greu malaltia de la mare va obligar tota la famlia a traslladar-se a
Barcelona lany 1951.

Militncia
La Teresa va participar per primera vegada, amb noms 15 anys, en una vaga
a Ihpevisa que va durar una setmana. El conflicte va esclatar per el pagament
incorrecte de la paga del 18 de julio per tenia un rerafons duns horaris
laborals exageradament llargs i unes condicions de treball pssimes. Les
treballadores es van reunir en assemblea i la Teresa va ser escollida com a
representant del collectiu daprenentes. Desprs de set dies de negociacions
directes entre la comissi obrera i els propietaris, saconsegu cobrar limport
correcte de la paga. Aquesta comissi, encara que no hi hagus cap tipus
dorganitzaci, es va mantenir tres anys i aix va possibilitar aconseguir millores
pels treballadors. Teresa comptava amb el suport del pare, que, el 1961, va
entrar en contacte amb comunistes organitzats al voltant de lAssociaci
dAjuda als Fills dels Presos de Burgos. Desprs del seu empresonament,
Teresa va comenar a collaborar amb el PSUC organitzant reunions
clandestines a casa seva. Recorda que en aquelles reunions es parlava de tot, i
que es van comenar a dur a terme petites accions. El 1966 ingress al PSUC i
form la primera cllula clandestina del Partit a Badalona. Al principi de 1967
desprs de moltes dificultats per trobar feina, va presentar la seva primera
denncia a la Magistratura del treball, quan treballava a la Goma de Badalona.
Va denunciar lacomiadament injust duna treballadora. Ella fou despatxada
tamb i, tot que no va tenir suport ni de la seva famlia ni de les companyes
treballadores, va continuar amb la denncia. Els advocats laboralistes van
guanyar el judici i en menys duna setmana totes les treballadores van ser fixes,
les van donar dalta de la seguretat social i els van haver de pagar tots els
endarreriments. Per igualment ella va quedar al carrer. La Teresa estava dins
del nucli sindical vinculant el PSUC amb Comissions Obreres. Aquest nucli
actuava en suport dels presos poltics i les seves famlies. Lany 1969 fou
escollida responsable poltica del Partit a Santa Coloma desprs dhaver passat
pel Comit Comarcal. Com a responsable poltica del PSUC simplic en un
primer moment en el moviment associatiu de barri i va participar en la creaci
123
de lAssociaci de vens de Santa Coloma Fondo. Va estar tamb en la creaci
del grup de Dones Democrtiques. Als anys setanta es desllig del moviment
associatiu i va passar a realitzar tasques dorganitzaci i coordinaci internes.
El 1971 la Teresa sexili a Grenoble (Frana) amb la seva segona parella a
conseqncia duna possible condemna de 18 anys del seu company, el qual
estava pendent de judici. All va comenar a militar al PCE i va ingressar a
lAssociaci Espanyola. Arran d una discussi amb Santiago Carrillo fou
expulsada del Partit, per la seva bona gesti dins de lAssociaci va fer que la
tornessin a rehabilitar i loferiren de formar part de la direcci. Ella declin la
proposta perqu pensava tornar a Espanya quan el dictador desaparegu. El
1975, la Teresa va organitzar una cllula del PSUC a Grenoble. Quan torn a
Espanya, ella i el seu company es van reincorporar al PSUC, militant a
Granollers. Al 1976 safilia a CCOO. El 1981 la Teresa abandon el PSUC i,
lany segent, safili al PCC. Posteriorment, va ser escollida responsable
poltica de Granollers, crrec des del qual port a terme lorganitzaci del partit.
A lempresa Paver tamb hi va comenar a realitzar tasques dorganitzaci
sindical, va formar un nucli dunes dotze persones. Va arribar un moment que
els enfrontaments van ser continus i va haver de plegar.

Referncies
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 33-40).

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 21-10-99/28-10-99 per Xavier Domnec. Es va
utilitzar lidioma catal i va tenir una duraci aproximada de nou hores.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


41. JIMNEZ MORENO, Justa

Lloc i data de naixement
Casas de Miravete (Cceres), 1944.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
No va conixer els seus avis paterns, per sembla que tenien terres. La famlia
materna, coneguda com els Morenos, era benestant. Lavi matern era un
propietari agrcola i tamb comerciant; es va incorporar, des de molt jove, a les
files del partit socialista. Va ser executat durant la guerra civil a causa del seu
activisme poltic. El pare de la Justa va fer-se crrec de les terres i de les
gestions familiars quan va morir el seu avi. La mare de la Justa compaginava el
donar classes en una escola amb les feines domstiques. Quan els seus pares
es van casar es van anar a viure amb lvia i shi van dedicar a treballar la terra.
Tamb criaven animals que complementava leconomia familiar. Quan el pare
de la Justa va anar-sen a Catalunya va entrar a treballar a un taller dedicat a la
fabricaci de premses de ram com a mecnic soldador.

Estudis
Va comenar a estudiar infermeria a un internat de monges.
124

Treball
Compaginant els estudis amb la feina, les monges de linternat li van
aconseguir una feina a la clnica de Manresa, per la mare de la Justa se la va
emportar a casa per por a que la seva filla entrs a la vida religiosa. Amb tretze
anys va comenar a treballar a lempresa Romagona, on hi treball uns mesos
sense contracte. Posteriorment, a la cadena de producci dHijos de Rogelio
Rojo, una empresa del sector del metall que fabricava fulles dafaitar. Dels 13
als 16 anys compagin el seu treball a la fbrica amb anar a cosir al taller duna
modista. Desprs va entrar a treballar a Viuda Flor e Hijos, empresa txtil de
confecci de jerseis de punt i, desprs, a lempresa txtil Madoza, a Vilafranca.
Va ser acomiadada i va entrar a lempresa Aguila Rosa, netejant els envasos
retornats, posant etiquetes, etc. Desprs va decidir reprendre la seva professi i
va entrar a Manufactures Perera, un taller dedicat a la confecci de roba
dabric.

Arribada a Catalunya
Loncle de la Justa va ser el primer en emigrar a Catalunya a la recerca dunes
millors condicions de vida. Quan va tornar al poble, el pare de la Justa va
decidir traslladar-se a Catalunya, concretament a Vilafranca, on va viure a casa
de la seva cunyada. La Justa i la resta de la famlia arrib a Vilafranca el 1956.

Militncia
Quan va entrar a treballar a Hijos de Rogelio Rojo va comenar a tenir
contactes amb gent daltres empreses que representaven un moviment catlic.
Va ser en aquesta poca quan va entrar a la JOC, participant en les trobades.
Una de les primeres reivindicacions que recorda, dins de la JOC, va ser el fet
de negar-se a treballar hores extres quan estava a Viuda Flor e hijos. Va iniciar
la edici de la revista setmanal Tothom dirigida per un capell, on es
publicaven articles de tipus cultural, nacionalista i obrer. Aquest grup de treball
acab constituint lAssemblea Obrera i va decidir portar a terme la celebraci
anual del Primer de maig donant-li un caire festiu. Com a membre de
lassemblea va participar en les vagues de les empreses El Sol y la Payton.
Tamb recollia diners en solidaritat amb els obrers en lluita, com lany 1974
durant la vaga dElsa i la Solvay. Amb lobjectiu de trencar amb la tutela de
lesglsia, va comenar a establir contactes amb el moviment obrer de
Barcelona i a intentar coordinar la lluita reivindicativa dels treballadors a dins de
les empreses. A finals dels anys seixanta particip en reunions clandestines de
CCOO al barri del Clot. Desprs es canvi de feina per anar a treballar a una
gran fbrica del txtil per fer la revoluci, per la van fer fora degut a que
estava dins de la llista negra. Lassemblea va tenir una escissi entre els
seguidors del PSUC-CCOO i els de PCI. Ella va triar a les persones i sen va
anar al PCI. Va ser detinguda el 30 dabril de 1975 a Cornell. Va passar tres
dies als calabossos de Via Laietana. Desprs de la seva detenci va decidir
allunyar-se de la radicalitat dels plantejaments del PCI. La van intentar
acomiadar de la fbrica on estava treballant degut a que era una persona
incmoda, per grcies a les seves companyes que es van plantar, van
desestimar lacomiadament. Entre 1975 i 1977 va interrompre la seva
militncia, participant en les accions que es portaren a terme a Vilafranca, per
no a les reunions de lAssemblea Obrera. El 1977 es va afiliar al PSUC i a
125
CCOO. Un any desprs, va ser nomenada secretria general de la Uni
Comarcal del Peneds, per les lluites internes la van portar a un perode
dinactivitat poltica i sindical. Al 1990 li proposaren que collabors en la
campanya per a les eleccions sindicals. Acabada la campanya collabora en
diferents plans docupaci en lrea del Peneds. Va participar en actes de la
Secretaria de la Dona, i malgrat l esfor realitzat per organitzar-la dins de la
Uni Comarcal, la dedicaci a altres tasques sindicals ho va fer del tot
impossible. Fou responsable de la Secretaria dOcupaci de les CCOO de lAlt
Peneds.

Referncies.
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 75-82)

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 30-09-99/25-10-99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal i lentrevista va tenir una duraci aproximada de set hores.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


42. POVEDANO MARN, Carmen

Lloc i data de naixement
Antequera (Mlaga), 2 de novembre del 1944.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis, tant els paterns com els materns, es van dedicar a les feines del
camp. El seu pare era gurdia forestal i paleta; mentre que la seva mare es va
dedicar a les feines de la casa.

Estudis
Va estudiar fins als 10 anys en el Collegi Nacional dAntequera. Desprs va
anar a un collegi de monges i, posteriorment, va estudiar en un taller de
brodat.

Treball
Carmen es va dedicar a les tasques de neteja a empreses com LIDO,
Limpiezas Tortosa, Lluent, etc. Tamb va ser operria i va treballar a Central
Lechera i Fabra. Lany 2000 estava acomiadada i pendent de judici en una
empresa, i de baixa en una altra.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Tortosa lany 1958 aproximadament.

Militncia
Quan va comenar a treballar a Limpiezas Tortosa va tenir els seus primers
contactes amb el PSUC. Al 1970 es va casar amb el seu company que era
daquest partit i llavors va decidir afiliar-se. Tamb va entrar al Sindicat Vertical,
ja que el PSUC li deia que havia de participar des de dins perqu aquest
126
sindicat groc pogus desaparixer. Les reunions del partit les feien a casa
seva, a la tenda. Per no aixecar sospites ella marxava amb els nens i es
quedava el seu marit a lassemblea. Eren mes o menys quinzenals. Es
repartien el treball, entre les tasques daquest estava distribuir el Mundo
Obrero, repartir fulletons. Ella explica que el seu marit estava ms comproms
polticament. I agrega que no hi havia dones ni al partit ni a CCOO perqu eren
les que sencarregaven de la casa i els nens.

Entrevista.
s una sntesi de lentrevista realitzada per Nria Mayor Moreno entre el
02/02/00 i l1/03/00, amb una duraci aproximada de deu hores i quinze minuts.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


43. FORTUNY SOL, Teresa

Lloc i data de naixement
Tarragona, 1945.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Tant la seva famlia paterna com la materna es dedicaven a lactivitat comercial
i a la pagesia. El seu avi patern va tenir de combinar la seva feina de pags
amb la de pe a lobra de construcci de la carretera Barcelona-Tarragona.
Desprs de la destrossa econmica que va causar la filloxera, els seus avis
sen van anar de masovers a Ardenya i desprs a Catllar. El pare de la Teresa
no va anar mai a lescola i amb 12 anys ja treballava de jornaler amb el seu
germ. Lavi matern de la Teresa tamb es va dedicar a lactivitat comercial i
quan es va casar amb lvia es van anar a viure a Lleida, on tenien una parada
al mercat. La mare de la Teresa ajudava els seus pares a la botiga i va treballar
tamb servint a cases particulars. El 1928, el pare de la Teresa es trasllad a
Tarragona on trob feina al port. El seu pare va estar afiliat a lUGT, com a
obrer portuari. Desprs de treballar al port, tamb shi va dedicar a la tala
darbres i a la venda de llenya.

Estudis
Va combinar els seus estudis primaris amb els de comer. Tamb va aprendre
a cosir a casa de la seva padrina, que era modista. Entre 1968 i 1971 va
compaginar els seus estudis de Graduat Social amb la seva feina. Desprs
daconseguir el ttol va presentar la seva tesi lany 1984 sota el ttol El patrimoni
incautat.

Treball
El 1957 va comenar a treballar ajudant en una gelateria que el seu oncle tenia
a la rambla de Tarragona. Amb 14 anys estava daprenenta a can Figueres,
una botiga de roba. Desprs va passar a treballar a una perfumeria,
anomenada Casa Falc. Ms tard va trobar feina a lagncia de duanes
Navimar com a administrativa fins que, amb setze anys, aconsegu ser auxiliar.
Lany 1963 va marxar a un magatzem de fustes i materials de construcci on va
treballar dadministrativa fins el 1972. El 1974 va comenar a treballar a la
fbrica MAI de Valls, una empresa de lautombil. Quan la Teresa es va anar a
127
Vilafranca, es va incorporar al magatzem de lempresa Moldi, una filial de
Belcor. Ms tard va treballar a la fbrica Cinzano, en la cadena de producci,
fins el 1975, i, ms tard a lempresa Van Leer i tamb a la Waco.

Militncia
El 1965 la Teresa va tenir els seus primers contactes amb membres de la JOC,
en el local de lObra Social de la Caixa de Tarragona. A partir daqu va
comenar a anar a formaci obrera i va tenir contactes amb gent organitzada
en el PSUC. Es va implicar en les activitats de Comissions Obreres. La Teresa
recollia diners pels presos, juntament amb nois i noies que provenien de la
JOC. Feia accions molt activistes, com fer pintades i elaborar adhesius
reivindicatius. Poc temps desprs es va desvincular de les Comissions de
Tarragona i entr als Grupos de Obreros Autnomos (GOA), una organitzaci
anarquista. Molt aviat entr en contacte amb les Plataformas Anticapitalistas i
shi organitz sindicalment. A nivell poltic milit als Nuclis dObrers Comunistes,
que desprs sacab convertint en la Organizacin de Izquierda Comunista
(OIC). A lempresa Moldi entr en contacte amb gent de Topo Obrero. Aqu la
Teresa particip en les reunions de lAssemblea Obrera. Va abandonar la seva
militncia a lOIC quan lorganitzaci es va fusionar amb MCC. El 1974, a causa
dunes accions que lOIC i les Plataformas Anticapitalistas van fer l1 de maig,
es van produir moltes detencions. La Teresa va fugir a Barcelona i desprs a
Vilafranca del Peneds on uns membres de lAssemblea Obrera la van acollir a
casa seva Desprs va assabentar-se que la policia havia anat a buscar-la a la
feina per detenir-la. El 1979 es va afiliar al PSUC. El 1982 va participar en la
creaci del PCC de Reus. El 1977, quan treballava a la Waco, es va afiliar a
CCOO i un any desprs va fer-se crrec de la seva organitzaci a nivell
comarcal. Desprs va militar a Ezquerra Unida i Alternativa.

Referncies.
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 49-64)
.
Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 15-11-99/01-02/00 per N. Mayor. Es va utilitzar
lidioma catal i lentrevista va tenir una duraci aproximada de divuit hores.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC. Fons Orals.


44. MARTNEZ GALLEGO, M Dolores

Lloc i data de naixement
Barcelona, 1945.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La seva famlia prov de Mrcia. El pare va treballar com a conserge de la
Philiphs. La mare era mestressa de casa.



128
Estudis
Va estudiar a lEscola Nacional del seu barri. Per als catorze anys abandon
els estudis a causa de la feina.

Treball
Als quinze anys entr en una botiga com a dependenta. Desprs de dos anys
va deixar la botiga i sincorpor a una fbrica de plstics del barri.
Posteriorment, va entrar com a monitora de parvulari en una escola privada.
Quan es va casar deix lescola i va treballar de cangur temporalment. Va
muntar una escola bressol juntament amb unes amigues, anomenada El
Cargol, el 1972. Va ser coordinadora descoles bressol.

Militncia
Quan treballava a la fbrica de plstics, ella encapal les protestes de les
treballadores per aconseguir tenir les tardes dels dissabtes lliures. Va ser
lencarregada de recollir informes del Sindicat Vertical i de contactar i
assessorar a les Comissions Obreres, que eren clandestines. Va participar en
les manifestacions del Primer de Maig. Va entrar al PSUC mitjanant el pare
duna amiga. Tamb va comenar a participar a lOrfe Gracient. All va
prendre part en xerrades, cine frums, manifestacions, actes catalanistes,
recollida de firmes i diners pels detinguts... Aquestes activitats a lOrfe les
compaginava amb les del PSUC. Una de les seves tasques era repartir el
Mundo Obrero. Amb altres dones va obrir una escola bressol, portant a terme
mobilitzacions amb lobjectiu de que fos reconeguda la seva tasca social per les
administracions i poder constituir-se en patronat per rebre ajuts econmics. Un
dels moments ms crtics fou el maig de 1976 quan ella i ms companyes, van
romandre tancades 10 dies per demanar ajuts i subvencions econmiques. Poc
a poc es va formant una coordinadora que al 1998 estava integrada per 39
escoles. Va passar moltes hores negociant en despatxos, on primer
saconseguirien subvencions, desprs que lajuntament es fes crrec de les
despeses del local i posteriorment de la plantilla que van passar a ser
funcionries desprs de presentar-se a oposicions. Va participar en lassociaci
de vens del barri i l APA. La seva implicaci a la coordinadora va fer que ans
disminuint la seva tasca en el partit i el sindicat. El 1982, com a conseqncia
de la ruptura del PSUC, va deixar la seva militncia poltica i tamb la sindical,
no ocupant cap crrec a les CCOO.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.71-74 )

Entrevista.
s una sntesi de lentrevista realitzada entre el 02/10/98-23/09/98 per Conchi
Villar. Es va utilitzar lidioma catal i la duraci aproximada va ser de 4 hores.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.



129
45. MONN MOLA, Pepita
Pseudnims: Rosario, Ruth.

Lloc i data de naixement
Aspa (Lleida), el 18 de juliol del 1945.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns eren masovers i van nixer a Lleida. Els seus avis
materns eren pagesos. Els seus pares tamb van nixer a Lleida i ambds eren
pagesos i analfabets.

Estudis
Va estudiar fins als vint-i-un anys a lorfenat de Lleida. Tamb va fer el
batxillerat i va anar a la Universitat per estudiar infermeria.

Treball
Ha treballat dinfermera a lhospital de Sant Pau (1966-1967), a la Clnica
Quirn (1967-1968) i a lhospital de la Vall dHebron (des del 1968).

Militncia.
Va militar al PSUC des del 1967 avalada pel que desprs seria el seu marit fins
el 1982. A la clandestinitat adopt el seu nom de guerra, Rosario. Va
participar en Comissions Obreres abans i durant la Transici. Amb 21 anys va
comenar a estar present a les lluites del carrer com les diverses
manifestacions per els conflictes dempresa, pintades, enganxada de cartells,
repartici de propaganda... Recorda que va ser-hi a la SEAT amb els 30
acomiadaments del 1971, a la Hispano-Olivetti, el procs de Burgos i ja
organitzada dins del PSUC, contra el Referndum del 66, a les vagues del
1972-76. Quan va estar treballant a lHospital de la Vall d Hebron va presentar-
se a les eleccions de 1970-71, en les que va sortir elegida, participant dins del
Sindicat Vertical. Des daquest moment es generaren conflictes entre la direcci
de la empresa i la sindical de CCOO, que van tenir com a resultat moltes
reivindicacions, com la necessitat duna guarderia, augment de sou, que ho
aconseguirien amb les lluites de 1972. Va estar al Comit de Sanitat i a
diverses cllules, tant de barri com la de la Vall dHebron, fomentant la
propaganda. Tamb va ser membre actiu del moviment de les Associacions de
Vens de barri com a ciutadana i com a militant del PSUC. Va tenir contacte
amb la CONC. Deix el PSUC un any i mig desprs de lescissi de 1981.
Finalment form part de la UGT com a independent.

Entrevista.
s una sntesi de lentrevista realitzada per Jos Manuel Hidalgo Ramrez entre
el 10/01/00 i el 25/01/00, amb una duraci aproximada donze hores i quaranta
minuts. Lentrevista est dipositada a la Fundaci Cipriano Garca, Arxiu histric
de la CONC, Barcelona.





130
46. ROMN RODRGUEZ, Epifana

Lloc i data de naixement
Badajoz (Extremadura), 14 de juny del 1946.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern, ngel Romn Daz, es dedicava a les feines del camp i la
seva via paterna era mestressa de casa. Pel que fa als avis materns, lavi era
jornaler i lvia tamb es dedicava a les feines de la casa. Els pares dEpifana,
Manuel Romn Mancha, va nixer el 1914 i era electricista. La seva mare,
Juana M Rodrguez Prez, nascuda el mateix any, tamb era mestressa de
casa.

Estudis
Epifana va estudiar a la Escuela Pblica Nacional fins als deu anys. Desprs
va estudiar un any a lEscola dAdults.

Treball
Epifana va ser operria, modista i va treballar a la indstria qumica i al txtil.
Va treballar a les empreses Simn (a Poble Nou) i Baiker (fbrica de plstics a
Montorns del Valls).

Arribada a Catalunya
El 1963 Epifana va arribar a Catalunya acompanyada de la seva germana.

Militncia
El primer contacte amb el PSUC el va tenir quan va arribar al primer treball i es
va trobar al terra uns fulletons que parlaven del Primer de Maig i estaven firmats
per aquest partit. Ms tard coneixeria persones que militaven, com la seva
germana, el seu marit i el que seria desprs el seu company. Cap a inicis dels
70, va ajudar tot el que va poder, per va ser quan es va casar que es va
organitzar. Explica que a la fbrica Biel, les dones eren les que reivindicaven,
en concret un dia es van plantar perqu la calefacci no funcionava. Es va fer
una petita delegaci entre la que hi era ella i van anar a parlar amb el cap. Ell
va cedir i la van arreglar. Aix si, amb represlies, perqu es van quedar sense
sou. Tamb feien actes simblics. En una de les visites del rei Juan Carlos a
Barcelona, els hi van donar festa perqu anessin a veurel, per ella i ms gent
es van quedar treballant com a protesta. A lhora que va militar al PSUC tamb
ho va fer a CCOO. Entre daltres accions, va participar en Primers de Maig, a la
cllula del barri Latino, en jornades de lluita per treure diners per el Sindicat i al
moviment d Associacions de barris. En concret, a lAssociaci del barri del
Centre i all hi ser a la Vocalia de la dona. Diu que va haver-hi molta lluita a
nivell de barri, ja que hi havia moltes mancances, com del metro a la zona o la
pujada del bus. La policia va entrar a casa seva buscant material poltic per no
van trobar res. A les eleccions de 1983 es va presentar en el numero 14 de les
llistes pel PSUC i va ser elegida consellera. Va treballar sis anys a lAjuntament,
per ho va deixar. Va descansar dos o tres mesos i va tornar per encarregar-se
de la part de Serveis Municipals de lequip de govern del PSUC. Va participar a
lltim congrs del partit i el va deixar amb un grup de gent per formar PSUC-viu
al 1999.
131

Entrevista
Sntesi de lentrevista realitzada per Jos Manuel Hidalgo Ramrez entre el
13/03/02 i el 23/05/02, amb una duraci aproximada d11 hores. La transcripci
de lentrevista est dipositada a la Fundaci Cipriano Garca, Arxiu histric de la
CONC, Barcelona.


47. LlORENS SANZ, Cinta

Lloc i data de naixement
Tortosa, 1947.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La famlia del seu pare prov de Castell. El seu pare sincorpor al bndol
republic durant la guerra civil. Acabada la guerra, va estar en un camp de
concentraci de Pamplona; va ser dependent duna botiga de roba i tamb de
la botiga de mobles de la famlia de la seva dona. La seva mare es va dedicar
completament al negoci familiar.

Estudis
Va compaginar els seus estudis amb el treball a la botiga de mobles. Va acabar
el magisteri als disset anys. El 1968 va marxar a Tarragona per preparar-se
unes oposicions per lescola pblica. Posteriorment es va traslladar a Barcelona
on estudi un curs a Rosa Sensat, lescola de formaci de mestres.

Treball
Desprs de la carrera, va comenar a fer substitucions de mestra en una escola
de Tortosa. Una vegada a Tarragona, el 1968, va obtenir un interinatge a
lescola de Bonavista. Posteriorment es va traslladar a Barcelona i el 1970 trob
feina a lescola del Bosc de Montjuc.

Militncia
La Cinta va comenar a tenir vincles culturals amb dues entitats de Tortosa, un
dorigen universitari i laltra dorigen obrer, on es reunien clandestinament gent
desquerres. Aqu fou on conegu a gent del PSUC. Quan marx a viure a
Tarragona va compart pis amb una amiga, i elles dues iniciaren el seu
comproms poltic. A travs de lAgust Forner, un dirigent del PSUC i CCOO, es
va posar en contacte, cap lany 1968, amb la gent de Comissions Obreres de
Tarragona. Va comenar a assistir a les reunions sindicals clandestines. La por
a la repressi era un fort condicionant perqu ella no es fes militant del PSUC
per, finalment, durant lestat dexcepci, el gener de 1969, comen la
militncia en aquest partit com a resposta a lempresonament dAgust Forner.
Va militar noms amb el sector densenyament del partit, lluitant per la
renovaci pedaggica de les escoles pbliques. Lany 1971 va viure la primera
vaga general del sector densenyament que coincid amb una important
mobilitzaci dels treballadors de SEAT. Va estar vinculada al grup de dones del
PSUC i a la vocalia densenyament de lAssociaci de vens de Poble Sec. A
partir de 1973, va participar en el primer moviment laboral de funcionaris de
lAjuntament de Barcelona, al darrer mandat de lalcalde Porcioles.
132
Parallelament, va participar en la creaci del Sindicat de Treballadors de
lAdministraci Pblica de Catalunya (STAC), entre el 1975-1976. Llavors, el
seu treball sindical que havia comenat en lmbit de lensenyament es vincul
de mica en mica, cap el tema dels funcionaris de ladministraci local, ja que
havia passat a formar part de la plantilla de lAjuntament. Va ser-hi a les
Primeres jornades catalanes de la dona de 1976. Desprs de la mort de
Franco, la Cinta form part dun grup que sorganitz entorn del PSUC. El
1978, desprs dafiliar-se a CCOO, Cinta pass a formar part del Consell
nacional de la CONC i fou delegada sindical de la junta de personal de
lAjuntament de Barcelona en les eleccions de 1979. Posteriorment, el 1980
assum el crrec de secretria general de la Federaci dadministraci pblica
de CCOO i de presidenta de la Junta de personal. Amb motiu del III congrs de
la CONC, el 1984, deix la secretaria per continua a lexecutiva de la
federaci. A partir de 1986 fou del grup los almendros que deixaren el PCC
per tornar al PSUC, amb el procs de la coalici dIniciativa Per Catalunya. Va
passar a formar part de la direcci dIC durant els anys noranta, estant a les
llistes electorals a la convocatria al congrs dels diputats el 1993. Va participar
en la tasca sindical del referndum contra lOTAN i de la vaga general de 1988.
La seva feina es va desenvolupar al 1999, entorn al Consell Municipal de dones
de lAjuntament de Barcelona, desprs d haver estat directora del centre cvic
del districte del Guinard i responsable dels serveis personals del barri dHorta.
Tot i mantenir-se al mn sindical, est ms vinculada a les qestions de dones i
al moviment feminista. Ms tard ja no particip en cap organisme de direcci de
CCOO, per estava en el projecte dEsquerra Unida i Alternativa i treballava
dins del moviment feminista.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.57-63 )

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 22/10/98-18/02/99 per J. Tbar. La duraci
aproximada de lentrevista va ser de cinc hores i lidioma fou el catal.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


48. COMELLAS, Teresa

Lloc i data de naixement
Barcelona, 1947.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen

Era filla dun pres poltic antifranquista condemnat a 10 anys de pres, dels
quals va complir 4 i mig al penal del Dueso.

Treball
Arrib a ser una professional lligada al mn del transport i el comer exterior.
133

Militncia
Des de petita va conixer el mn solidari que envoltava als presos poltics i
particip amb la seva famlia i famlies daltres empresonats en accions de
suport i de denncia. Va entrar per primera vegada a la pres Model de
Barcelona amb 2 anys, quan van detenir al seu pare. Li torn a veure amb 7
anys al Dueso i durant 4 anys el va visitar amb la seva mare a aquell penal. Ella
mateixa va participar en accions dentrar i fer sortir materials del penal
aprofitant les seves visites. Va estar lligada al PSUC, treballant en lorganitzaci
de premsa i propaganda i va desenvolupar activitats en el camp de la
solidaritat. Va ser membre de la Junta de lAssociaci de Vens del Barri de la
Sagrada Famlia. Va ser membre de la Coordinadora dEntitats que lluitaven
contra lenderroc de la Model i per la seva conservaci parcial com a museu.
Tamb fou membre de lAssociaci Catalana dExpressos Poltics.

Referncies
s un extracte de l ASSOCIACI CATALANA EXPRESSOS POLTICS, Noticia
de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes (1939- 1959), Institut d
Edicions de la Diputaci de Barcelona, 2001, p. 114.


49. MILI COROMINA, Montserrat

Lloc i data de naixement
Sarri (Barcelona), 1947.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
El seu pare treballava a una fusteria a Piera. Posteriorment, els seus pares es
van anar a viure a un dels habitatges del convent de clausura de Santa Isabel,
a la via Augusta de Barcelona, on el seu pare hi treballava. Desprs treball de
professor al collegi dels Salesians. Era un comunista convenut mentre que la
seva mare no compartia les aspiracions poltiques del marit.

Estudis
Assistent social.

Treball
Als setge anys va deixar destudiar i va comenar a treballar en un taller de
confecci. Parallelament, es va inscriure al Servei Social amb lobjectiu de
sortir del pas. Posteriorment, entr a treballar com a telefonista a lHotel
Continental. Durant el seu exili a Frana es va dedicar a tenir cura de nens.
Quan torn a Catalunya, va comenar a treballar a Difusora, empresa que
depn del grup editorial Seix-Barral, com a secretria administrativa (1969-
1979). Desprs de lexperincia editorial va treballar a la botiga de joguines de
la seva germana.

Arribada a Catalunya
Loctubre de 1969.


134
Militncia
El seu primer contacte amb les idees comunistes foren les inquietuds del seu
pare: llegia i escoltava la Pirenaica. Al complir els 18 anys, va conixer a una
noia, amiga del seu pare, que era comunista. Linici daquesta amistat marc un
punt d inflexi en la seva vida i comen a anar a reunions. La seva activitat
poltica i sindical cal situar-la pels volts del 1966 coincidint amb la convocatria
del referndum sobre la Llei Orgnica de lEstat i de les eleccions sindicals.
Una de les seves primeres accions fou la tirada de fulls volants a lInstitut
Qumic de Sarri en contra del referndum. Tamb daquest moment va ser la
seva primera reuni del Sindicat Vertical. Va comenar a organitzar-se amb la
gent del ram del txtil i a participar en reunions i conferncies. Anava molt a la
seu de la UNESCO. Form part de les Comissions Obreres Juvenils, don va
sorgir Dones Democrtiques. Montserrat form part duna cllula del PSUC i
realitz tasques de recolzament als piquets a lentrada de les empreses,
repartint informaci i fulls volants. La seva feina va ser ms de logstica. Va
estar exiliada a Frana durant lEstat dExcepci de 1969 en contra de la
voluntat del partit, que volia que es queds a Catalunya per lluitar. A Toulouse
va establir relacions amb militants del Partit Comunista Francs i amb
comunistes espanyols emigrats. El seu germ i els seus amics no van marxar i
van ser detinguts. Retorn a Catalunya loctubre de 1969 i ja no form part de
cap cllula. Al seu nou lloc de treball comen a reivindicar temes com el no
treballar hores extres. Loctubre de 1975 pass uns dies a Pars amb uns
militants dETA. Un dia es presentaren tres homes armats que segons ella eren
mercenaris de lOrgnisation de lArmee Secrete. Finalment no va passar res
ms que un mal trngol i es van posar en contacte amb el CISE per denunciar
el fet a la policia francesa, que acabaria detenint als dos individus. La seva
casa es va convertir en allotjament temporal de gent Basca. Va participar de
lactivitat del PSUC dins de les Associacions de vens a Nou Barris, la
Guinaueta i el Tur de la Peira. El 2006 estava a la Junta de la Federaci de
Comerciants de Nou Barris, lluitant per la unitat dels botiguers del seu barri.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.75-81 )

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 20/01/99-15/02/99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal i va tenir una duraci aproximada de vuit hores i trenta minuts.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


50. SNCHEZ CARRAT, M Eugnia

Lloc i data de naixement
Barcelona, 1947.



135
Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Els seus avis paterns provenien de Mrcia. Els materns eren catalans i duna
famlia ms acomodada. El seu pare regia un herbolari i treballava tamb en el
negoci familiar, un petit taller de pells. Posteriorment, va haver de treballar de
practicant i la mare fora de casa dassalariada.

Estudis
Estudi assistent social a Pamplona, a una universitat privada i regida per
lOpus. Desprs va rebre les beques de PIO (Patronato de Igualdad de
Oportunidades).

Treball
Quan va tornar a Barcelona va treballar per a Crites, a Gav. El 1968 va fer
unes oposicions de lAjuntament de Barcelona i comen a treballar a com a
funcionria. Daquesta poca data la seva feina a lHospital del Mar, per va ser
sancionada i traslladada de lloc com a conseqncia de la seva implicaci en
una vaga laboral el 1971.

Militncia
Va connectar amb gent del PSUC i de la JOC quan va treballar a Crites.
Desprs tamb amb militants del MC i de les FOC. Es va afiliar al PSUC el
1974, entrant a formar part de la cllula dadministraci pblica. El 1979 form
part de les llistes municipals del PSUC a Barcelona, essent nomenada regidora
per dimissi dun company. El moment ms tens va ser quan els regidors i
regidores es tancaren a lAjuntament i van ser desallotjats violentament per la
policia. Aquest incident marc linici de nombroses vagues i de les negociacions
dels primers convenis de ladministraci pblica. Va formar part de la creaci
del Sindicat de Treballadors de lAdministraci Pblica (STAC), participant en la
seva constituci. Tamb va ser delegada sindical de CCOO. El 1979 form part
de les llistes municipals del PSUC a Barcelona, essent nomenada regidora per
dimissi dun company. Durant un temps compagin la doble filiaci, tema que
va ser molt debatut i, fins i tot, ella i els seus companys van ser cridats per
Santiago Carillo, des de Madrid, perqu el dirigent comunista volia parlar amb
ells, ja que no estava dacord amb aquest fet. Va sortir del PSUC quan aquest
va patir lescissi. Dins de la CONC form part de la seva executiva en el I
Congrs. Tamb va ser-hi dintre de la Junta de Personal dels funcionaris i a la
Federaci dAdministraci Pblica de la CONC. Lany 1995 va dimitir de tots els
crrecs per discrepncies amb els seus companys i companyes.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.107-111 )

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 20/01/99-03/02/99 per J.F. Mota. Es va utilitzar
lidioma catal i va tenir una duraci aproximada de quatre hores i trenta
minuts. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.

136

51. SNCHEZ RUIZ, Carme
Pseudnim : Jabata

Lloc i data de naixement
Terrassa (Barcelona), 23 dabril del 1947.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns van nixer a Almeria; ell era carter i representant de
lempresa Singer, mentre que lvia era camperola. Els seus avis materns
tamb eren dAlmeria; lavi era jornaler i lvia minyona. El pare de Carme va
nixer a Canjayar (Almeria) i es dedicava a la indstria del metall; quan va
esclatar la guerra civil va lluitar al cant republic, per el van detenir quan un
familiar el va denunciar a la gurdia civil. Arran daix, la famlia de Carme va
emigrar cap a Catalunya. La seva mare tamb va nixer a Almeria i era
minyona.

Estudis
Va estudiar primria i auxiliar de clnica. Tamb va realitzar estudis de comer a
lEscola Industrial.

Treball
Carme va ser administrativa, operria, auxiliar de clnica, etc. Va treballar a la
indstria txtil, a empreses com Pont, Burell i Armengol. Tamb va trobar feina
a la Mtua de Terrassa.

Militncia
Pels volts de 1967, un ve li ofer entrar a CCOO i al PSUC. La va convidar al
Centre Cultural que es deia la Juventud Grandiosa i all va conixer a molta
gent. Va participar de les activitats, safili al PSUC i pass a formar part duna
cllula del barri de Sant Pere Nord, on sorganitzaven per fer pintades, repartir
propaganda, llegir i fer daltres accions espontnies. Al 1969, ja estava a la
coordinadora de barris de Comissions, des don feien mobilitzacions per
convenis i tamb a lAssociaci de Vens. Marx a Sussa amb el seu marit i
all safiliaren al PC. Amb una colla de catalans van organitzar el PSUC. Tamb
hi va ser dATES (Asociacin de Trabajadores Espaoles en Suiza), on feien
xerrades, conferncies, treball sindical, assessorament i havia gent de CCOO,
ATES i PC van fer feines conjuntes com recollir diners per els presos, vendre el
Mundo Obrero, una revista anomenada Informacin Espanyola, i fer accions
explicant all que succea a Espanya, com la mort de Puig Antich o els Primers
de Maig. Van fer una manifestaci a Berna on van assaltar lambaixada
espanyola i van posar la bandera republicana. Amb la tornada a Espanya al
1976, va continuar militant a CCOO i al PSUC. Va organitzar, juntament amb
altres persones, Dones Democrtiques. Cap als anys 1977-78-79, va ser al
Comit Local de Terrassa com a responsable de finances i particip de
lAssociaci de Vens de Sant Pere Nord. Desprs de lescissi que va donar
lloc a la formaci del PCC, al 1981, va deixar de militar activament.



137
Entrevista
Sntesi de lentrevista realitzada per Jos Fernando Mota Muoz entre el
04/04/01 i el 25/04/01, amb una duraci aproximada de quatre hores.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


52. BALLESTER SIRVENT, Magda
Pseudnims: la Periodista i la Roser.

Lloc i data de naixement
Lleida, 4 de mar del 1948.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern, Jos Ballester, va nixer a Mrcia lany 1896; era gurdia civil
i militava en un partit republic; va venir a Catalunya quan era jove i va viure a
Barcelona. La seva via paterna, Maria Muntaner, va nixer a Camarasa (La
Noguera) i es dedicava a les feines de la casa. Respecte als avis materns,
Tonet Sirvent va nixer a Lleida a principis de segle i era empleat de la banca;
aix mateix va ser un militant destacat de Joventut Republicana de Lleida, aix
com tamb ho va ser del PSUC. Lvia va nixer a Alcarrs (Segri) i era
mestressa de casa. El pare de Magda, Josep Ballester, va nixer a Barcelona
lany 1923, era empleat de la Seguretat Social i va tenir contactes amb la CNT
quan era jove; acab militant a CCOO. La seva mare, Carme Sirvent, va nixer
a Lleida el 1926-1927 aproximadament i, com les vies de Magda, tamb es va
dedicar a les feines de la casa, aix com tamb va ser botiguera de flors.

Estudis
El 1969 va acabar els seus estudis de periodisme.

Treball
Com a periodista de professi va treballar al Diario de Lrida, El Peridico,
La Maana Quan va ser acomiadada del Diario de Lrida va comenar a
treballar a lescola lbec. Lany 1979 va entrar a lAjuntament de Lleida com a
regidora per la llista del PSUC.

Militncia.
La Magda estava molt interessada en la problemtica de barris. Cap a lany
1971 la van anar a buscar des de Comissions Cviques, que aplegaven
diferents organitzacions clandestines i forces com el Front Nacional de
Catalunya i el PSUC. Aquest mateix any lacomiadaren del Diari de Lleida, i
denunci lacomiadament per improcedent. Llavors entr en contacte amb
lAssociaci Democrtica de Periodistes. Encara que va guanyar el judici no li
donaven feina. Va participar de les reunions clandestines tant de les
Comissions Cviques, com de la Coordinadora de forces poltiques, com de
lAssemblea de Catalunya i de les Associacions de Vens. Desprs de
lacomiadament va entrar al PSUC, treballant a Premsa. Tamb hi va formar
part duna cllula de caire obert la qual va rebre moltes critiques, degut als
plantejaments que hi feia que no eren ben vistos. Aquesta es va ampliar i va
tenir com a resultat lAgrupaci Gracia Lago. A ms a ms va tenir un paper
molt actiu dins de lAssociaci de Vens del Portal de Santa Magdalena. Van
138
constituir la Coordinadora de lAssociaci de vens de Lleida. Va formar part de
la Junta de Collegis de Periodistes i de lAssociaci de premsa, on la van triar
vocal. El 1979 va ser quan va entrar a lAjuntament de Lleida com a regidora
(1979-1983). A lajuntament va fer una mena de periodisme municipalista,
encarregant-se de la situaci que es vivia als barris, com sestructurava
lajuntament, etc. Els companys de partit van criticar molt la seva gesti poltica.
Tot i aix li van proposar de ser la primera de la llista, per ella no ho va
acceptar. Tamb va participar a Nova Lleida, un butllet del PSUC. Va ser
Secretria poltica i membre del Comit Central de Lleida del PSUC. El 1985
va deixar la militncia i ja no es va incorporar a cap altre organitzaci poltica.

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada per Antonieta Jarne el dia 27/10/99 a Lleida, i
amb una duraci aproximada duna hora. Lentrevista es troba a la Fundaci
Cipriano Garca, Arxiu histric de la CONC, Barcelona. A aquest arxiu no hi
consta una cpia de lentrevista en cassette, noms hi ha la transcripci de la
mateixa.


53. FROILN OVIEDO, Julia

Lloc i data de naixement
Ala (Cceres), 1948.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Els seus avis materns es dedicaven al cultiu de la seva petita propietat de terra.
El seu avi era af a lideal republic. La seva via sencarregava del
manteniment dels animals i de les tasques domstiques. Els seus avis paterns
eren dun nivell social ms baix que els materns; shi dedicaven tamb al camp
per no tenien propietats. El pare de la Julia va vincular-se al Partit Comunista
des de ben jove, ajudava a les feines del camp i collaborava en les feines
domstiques. Quan va esclatar la guerra civil, tenia 17 anys va formar part de
la quinta del biber, per intentant passar la frontera va ser detingut i
condemnat a mort. El van traslladar a una pres catalana. Malgrat aix, es va
lliurar de la seva condemna de mort i va tornar a Ala. Quan els pares de la
Julia es van casar, la seva mare va dedicar-se a la compra-venda de roba,
treballant sempre entre Madrid i Ala. Quan van anar a viure a Barcelona, el
pare de la Julia va trobar feina al sector de la construcci i la seva mare va
entrar a servir a una casa particular.

Estudis
La Julia va comenar a estudiar comer, per a causa de la malaltia del seu
pare va compaginar els estudis amb la feina. El 1987 va reprendre els seus
estudis entrant a la Universitat per comenar a estudiar Magisteri i tamb va
comenar a estudiar Psicologia.

Treball
Amb catorze anys va comenar a treballar a la fbrica SCR, una empresa
dedicada a fabricar els rodets per als fils que sutilitzaven a les empreses del
txtil. Poc temps desprs es dedic a lenvasament de sucre. Quan va acabar
139
els seus estudis va trobar feina a les oficines dun taller mecnic, per
sacomiad rpidament a causa del carcter del seu cap. Desprs va treballar a
la cadena de producci de lempresa Roselson ajustant televisors. Ms tard va
trobar feina a les oficines de lempresa Jan, per va ser despatxada perqu
una companya la va delatar per guardar premsa clandestina. Desprs daix
treball en una pastisseria i ms tard com a administrativa a lempresa C.O.C.
Contractada per la C.O.C., treball a lHospital Clnic durant dos anys. Daltra
banda, es va fer crrec, juntament amb una amiga, de lescola bressol
LAmagatall, des de la qual collabor en la lluita de la Coordinadora dEscoles
Bressol.

Arribada a Catalunya
La famlia Froiln va emigrar a Barcelona cap a mitjans dels anys cinquanta. Va
ser una emigraci gradual. El primer en fer-ho va ser el pare de la Julia.

Militncia
Inici la seva militncia poltica dins del PSUC lany 1966 i es va integrar al grup
los jvenes de Trinidad, que fou la primera comissi del barri. Tamb es va
involucrar en el moviment de les CCOO. La seva vida es convert a partir
daleshores en treball, partit i Comissions i reunions en els dos llocs. Les seves
activitats consistien en fer pintades reivindicatives, imprimir fulls, enganxar
pancartes, etc. Tamb es mostrava activista els primers de maig, feia accions
de solidaritat a favor de treballadors acomiadats o dels presos poltics, portava
a terme reivindicacions per la millora de les condicions de vida al barri,...Tamb
va participar en els festivals populars, representacions teatrals que
sorganitzaven dins de les parrquies amb lobjectiu de recollir diners en
solidaritat amb els presos poltics. A casa seva es van fer reunions
clandestines, que van portar una relaci conflictiva amb els seu pare. Quan es
va casar san a viure a la casa dels pares dell, que era un focus dactivitat
poltica. Fent servir la casa com a local clandest, on tenien la vietnamita,
imprimien propaganda i lemmagatzemaven. Durant la segona meitat dels anys
seixanta havia participat en la consigna dintentar organitzar una
microestructura exclusiva de dones parallela a lorganitzaci mixta. De seguida
es rebell ja que considerava que elles ja tenien prou i que havia de ser una
tasca comuna. Va collaborar amb el comit de fbrica quan va estar treballant
a Roselson. Quan va treballar a la Jan es va presentar a les eleccions
sindicals i va sortir escollida com a enlla sindical lany 1971. Per no va poder
exercir cap tipus de crrec degut a que va ser denunciada per una companya
per guardar premsa clandestina i la van acomiadar immediatament. Recorda
com va participar fent una cadena humana al voltant de lesglsia perqu la
Brigada Poltico-Social no pogus accedir als membres de lAssemblea de
Catalunya. Es canvi de barri i va continuar militant al PSUC en lmbit local
des de lAgrupaci Barcino Barcalinova, una mplia cllula que movia molta
gent. Va comenar a vincular-se al moviment descoles bressol ja que shavia
de fer crrec de lescola bressol lAmagatall. Ella collabor en la lluita de la
Coordinadora dEscoles Bressol en la negociaci amb lAjuntament de
Barcelona. La Julia tamb militava a lAgrupaci de Nou Barris. Amb el grup de
teatre de lAgrupaci, participaren en la campanya de les primers eleccions
municipals democrtiques com a membres del Mim Show, que eren funcions
teatrals que seguien els mtings del PSUC. El 1979 va ser nomenada regidora
140
densenyament del districte IX-Sud, crrec que va compaginar amb la seva
feina i lescola bressol. El cop d estat del 23 F el va viure com un moment de
gran incertesa a la seu de CCOO. Abandon la militncia poltica quan es va
constituir Iniciativa per Catalunya, lany 1987.

Referncies.
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 65-74)

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 08-07-99/28-10-99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal-castell i lentrevista va tenir una duraci de nou hores.
Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


54. PARRAMON HOMS, Clara

Data de naixement
Barcelona, 1948.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Va nixer en una famlia de classe mitja baixa, que va anar pujant de situaci
social fins a arribar a ser de classe mitja; ambdues branques familiars sn
dorigen catal.

Estudis
Va estudiar a la Universitat de Barcelona Histria i Antropologia.

Treball
Va treballar en una fbrica. Desprs, va comenar a treballar darxivera a lArxiu
municipal de lHospitalet de Llobregat. Ms tard, mantenint aquest crrec, fou
professora associada dantropologia a la UAB.

Militncia
Lany 1967 va iniciar la seva activitat poltica militant en Accin Comunista. El
1968 pass a afiliar-se al PCE(i) i a les seves escissions: PCE (ista) / GUML(i),
sent responsable del front universitari: Estudiants m-l. Va ser detinguda, jutjada
pel TOP i empresonada lany 1969. Va obtenir la llibertat el 1970. El 1971
ingress en Bandera Roja, sent la responsable de LHospitalet. Lany 1973
inicia la militncia en el PSUC, sent del comit local de LHospitalet,
responsable dunitat (relacions exteriors), dorganitzaci i de cultura i de lrea
de la dona. Form part duna comissi, designada per Lpez Raimundo,
redactora duna resoluci poltica que sintetitz els debats el 1978. Debats que
no amagaven les diferncies del Comit Central en relaci a la interpretaci
duna mateixa poltica i la seva aplicaci, sobre el paper i les funcions del partit
com a instrument daquesta poltica i sobre els mtodes de direcci que
141
corresponien a un partit de masses. Desprs de lescissi va continuar militant
al PSUC.

Referncies
s una sntesi de la informaci publicada en ROMEU ALFARO, Fernanda, El
silencio roto. Mujeres contra el Franquismo, Auto editat: Fernanda Romeu
Alfaro, 1994, pp. 219-220 i CEBRIN, Carme, Estimat PSUC, Barcelona,
Editorial Empries, S.A., 1997, pp. 218-219. Tamb es pot trobar l entrevista
realitzada per la Tomasa Cuevas, que est dipositada a lArxiu Histric de la
Ciutat.


55. ROIG FRASQUET, Conxita

Lloc i data de naixement
Matar, 1948.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La seva famlia era dascendncia valenciana. Conxita no va conixer els seus
avis paterns, nascuts a Oliva (Valncia), que eren pagesos i tamb es
dedicaven a la venda al mercat. Conxita sap pel seu pare que la famlia paterna
va emigrar a algun pas asitic, probablement Persia (Iran), amb lobjectiu de
fer fortuna. Desprs de cinc anys, i a causa de la conflictivitat interna del pas,
els avis van tornar a Valncia, reprenent la seva activitat pagesa. El pare de la
Conxita va treballar al camp des de molt petit i es reunia amb gent del poble al
local de la CNT. Quan va esclatar la guerra civil, va ser detingut i portat a un
camp de concentraci francs on hi va romandre tres anys. Desprs daix
emigr a Matar. La mare de la Conxita va nixer a Oliva, filla de jornalers
dedicats a la recollida de la taronja. Tamb va comenar a treballar al camp des
de molt petita. Tots els germans de la mare van militar en partits desquerres.
La seva mare va emigrar a Barcelona i va comenar a treballar servint. Tamb
va fer feines de neteja a empreses quan es va casar. Posteriorment, el pare de
la Conxita va trobar feina a la fbrica de gas de Matar.

Estudis
Costura.

Treball
La Conxita va comenar a treballar en una vaqueria repartint llet quan
comptava onze anys. Amb els diners que guanyava es pagava els seus estudis
en una acadmia privada. Amb catorze anys la seva mare li va trobar feina a
Can Marf, una de les empreses ms grans del txtil de Matar, especialitzada
en la fabricaci de roba interior de cot. Va treballar a la fbrica durant tres
anys i desprs va trobar feina a Can Torrelles, lany 1965, una empresa txtil
dedicada a la confecci de mitges de llana. Desprs de deixar lempresa va
trobar feina a Can Gassol com a maquinista resseguidora.

Militncia
Influda pels seus pares, des de ben petita va tenir contactes amb idees
poltiques esquerranes. A La Coma, un centre catlic, va conixer gent que
142
pertanyia a la JOC i va comenar a implicar-se en els moviments catlics
progressistes. Quan treballava a Can Torrelles per tal mobilitzar altres
treballadors, es va anar organitzant. Daquesta poca data la seva activitat
vinculada a CCOO. Tamb va ser militant del PSUC i va entrar a lestructura de
les JSUC. Estava integrada en una cllula del PSUC que actuava al barri de
Cerdanyola. Quan la Conxita es va casar amb Jos Luis a Sria, van tornar a
Matar i van convertir la seva casa en centre de reunions de lexecutiva del
PSUC a Matar i de la Coordinadora de les CCOO al Maresme. Va ser
detinguda el 1969 per repartir propaganda, encara que la policia no va trobar
cap tipus de proves que poguessin implicar-la del tot. El seu company tamb va
ser detingut. Va ser sotmesa a interrogatoris diaris durant un mes de detenci a
Via Laietana, per no va rebre maltractaments fsics. Finalment, fou traslladada
a la pres de la Trinitat, on va estar presa durant dos mesos. Va ser detinguda
per segona vegada i pass dos mesos a la pres de Matar. Durant els anys
setanta es va incorporar a una cllula organitzada del Partit, integrada per gent
jove. Tamb va participar a lAssociaci de Vens del Poble Sec de Cerdanyola,
que va ser una lluita portada des del PSUC. Lany 1973 la Conxita va ser
escollida enlla sindical de lempresa Can Gassol. El 1982 no shi va presentar
a la renovaci del crrec de delegada sindical. Arran de la ruptura del PSUC,
san desvinculant-se del partit. Desprs, va seguir afiliada a CCOO, per ja no
ocup cap crrec al comit dempresa de Can Gassol.

Referncies.
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 99-104)

Entrevista.
Entrevista realitzada el 22-06-99/20-07-99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal i lentrevista va tenir una duraci de vuit hores. Dipositada a
lArxiu Histric de la CONC.


56. CASTELLANO REMESAL, Conchi
Pseudnim: la Pasionaria de Piher

Lloc i data de naixement
cija (Sevilla), 4 de mar del 1949.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Conchi procedeix duna famlia de socialistes. Tant els seus avis com els seus
pares van nixer a cija. El seu avi patern era camperol i el matern vaquer. Les
seves vies es dedicaven ambdues a les feines de la casa. El pare de Conchi
va nixer el 1908 i era perit agrcola i afiliat al PSOE; va participar a Rdio
Pirenaica i Joventuts Socialistes. La seva mare va nixer el 1911 i tamb era
mestressa de casa. Els seus pares van patir la repressi durant la guerra civil i
la seva mare va estar a la pres del poble ms de cinc mesos. La Conchi t
cinc germans, dels quals un dells va formar part del PSUC.


143
Estudis
Va estudiar fins als onze anys. T una formaci bsica.

Treball
Va ser pe especialista i monitora deducaci especial. Tamb ha treballat a
lensenyament i al sector del metall, com a lempresa PIHER, a Badalona.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Badalona el 29 doctubre de 1967. Tota la seva famlia va venir a
Catalunya duna manera progressiva.

Militncia.
Quan treballava a Piher va comenar a tenir ms conscincia poltica. La
Conchi va participar activament i entusiasmada al Centre Social la Bufala,
per no sadon que era del PSUC fins ms tard. A la feina va veure que als
homes els hi pagaven ms que a elles, i va sortir una proposta de
mobilitzacions des del Centre Social. Per aquell moment ella no militava en cap
partit per li agradava participar en les reunions i les excursions. Va tenir molta
lluita tant a nivell sindical (participava a CCOO encara que no hi era), des de la
seva feina com des de la poltica. Venia el diari anomenat el Mundo Obrero,
anava a totes les manifestacions possibles i repartia propaganda. A lany 1971
va participar a les eleccions sindicals i va sortir elegida com a jurat dempresa.
Al 1976 es va presentar a les candidatures Unitries i va ser elegida per segona
vegada. No es volia afiliar al PSUC perqu no li agradaven els partits, per tot i
aix comen la militncia i va treballar per la campanya de les eleccions de
1977. Al 1981, desprs del V Congrs deix el PSUC i es pass al PCC. Per
torn al PSUC. A l any 1991 va formar part de la candidatura a eleccions, on va
ser la tercera de la llista i van treure 7 escons. Com a conseqncia va entrar a
lAjuntament de Badalona. All gestion el Consell dAdministraci i Serveis
Personals. Noms hi ser una legislatura ja que va marxar a viure a fora.
Desprs ja no milit, per continu pagant la quota dEsquerra unida.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. ( pp. 125 )

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada per Javier Tbar entre 03/04/00 i 19/10/01,
amb una duraci aproximada de 17 hores. Dipositada lArxiu Histric de la
CONC.


57. COMELLAS DOATE, Maria

Lloc i data de naixement
Viladecans, 1949.


144
Treball
A Ibex Tren.

Militncia.
A principis dels anys 70, Mara Comellas era membre de Bandera Roja i
comen a treballar a Ibex Tren per poder organitzar les Comissions Obreres.
Hi treball fent joguines durant un mes per atesa la dificultat de la feina
canalitz els seus esforos a travs del PSUC, al qual sun al 1974 i va ser
Secretria local. Simplic a la lluita obrera a Sant Feliu de Llobregat. Va formar
part de la Comissi Intermunicipal dUrbanisme, sent la representant per Sant
Feliu. Aquest organisme lluitava per evitar el desenvolupament de ms plans
urbanstics a la zona sense el control democrtic dels ajuntaments. Desprs va
ser regidora dUrbanisme des de 1979 fins al 1999. La seva regidoria seria en
el primer ajuntament democrtic. Form part de la Junta del Centre Parroquial
els anys 1975 i 1976, quan aquesta entitat donava cobertura a certes activitats
poltiques i culturals. All sendeg lescola de Formaci Sindical i el I Congrs
de Cultura Catalana. Tamb va participar en les I Jornades Catalanes de la
Dona que es van fer el mes de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de
Barcelona. A Sant Feliu es van crear vocalies de dones on era present la Maria.
Va ser una de les fundadores i vocal de la primera junta del Casal de la Dona
de Sant Feliu de Llobregat. El Casal va ser iniciativa del Grup de Dones al
1979. Va participar activament a l Associaci de Vens de Can Nadal. Com a
membre del PSUC, particip en les campanyes que sorganitzaven com la de
lEstatut (1979), la vaga general (1988)... Parallelament, continu les seva
vinculaci al Grup de Dones tant en iniciatives com en manifestacions.

Referncies
Extracte de la informaci publicada a RIBA, Caterina, Dones de Sant Feliu de
Llobregat. Les altres protagonistes de la histria., Sant Feliu de Llobregat,
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2006, pp.141-144.


58. EXPSITO GMEZ, M ngeles
Pseudnims: Natalia, Adelaida, Celia.

Lloc i data de naixement
Barcelona, 26 de febrer del 1949.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern va nixer a Jan, era bomber i militava dins del PCE. El seu
avi matern va nixer a Caravaca (Mrcia) i era pags. La seva via materna
tamb va nixer a Mrcia i es dedicava al servei domstic. La seva mare era
modista i el seu pare, que va nixer a Jan, era bomber i treballava a una
empresa de llum; milit al PCE i al PSUC; tamb va ser el creador del Centre
Social Can Clos.

Treball
Va treballar en una polleria (1960), en una pastisseria (1961), en un taller
daccessoris, a leditorial Salvat, en una llar dinfants, en un gabinet jurdic de la
CONC, etc.
145

Militncia.
El seu contacte amb el PSUC i CCOO es va donar ja des de ben petita degut a
que a casa seva es feien assemblees i tamb a que el seu pare la portava a les
altres reunions. Al seu barri hi havia un Centre Social, que per ella va ser molt
important, tant culturalment com polticament. All, amb unes amigues, van
crear la Secci Juvenil Femenina. Amb tretze anys va ingressar al PSUC, ella
explica que per una banda perqu el seu pare ja ho era i tamb perqu va
conixer a lAngel Rozas. A finals dels anys seixanta, va estar a Sant Medir, on
es van organitzar les Comissions Obreres Juvenils, des dall va tenir una
participaci completa, tamb va ser a la Comissi Local. Amb catorze anys li
proposaren de participar a les eleccions sindicals, per a ella li va semblar que
era massa jove. Al 1972 va entrar a treballar a Salvat, i all si que ja es va
presentar i va sortir delegada sindical. Aquest mateix any unes fortes pluges
van causar molts danys al seu barri, Can Clos. Des del Centre Social van
comenar una lluita a nivell de barri i van aconseguir totes les seves demandes.
Com a representant de CCOO va anar a Bruselas, i a la tornada es va adonar
que la seva casa estava vigilada. Amb la creaci duna llar dinfants es va ficar
al moviment de lescola pblica i gratuta. A ms a ms va estar a lAssociaci
Cosmos. Va ser responsable poltica del PSUC, tant de Zona Franca, com de
Can Tunis i Can Clos. Encara durant la clandestinitat va estar al Comit Central
del PSUC. Finalment va deixar CCOO i el PSUC arrel dels Pactes de la
Moncloa perqu va pensar que la estaven utilitzant. Va presentar la carta de
dimissi que gaireb no se la van deixar llegir. Va militar tamb a EUiA, a la
Mesa Cvica i al PSUCviu.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. (pp. 125)

Entrevista.
Entrevista realitzada per Conchi Villar entre el 25/10/99 i el 10/11/99 amb una
duraci aproximada de vuit hores. Dipositada lArxiu Histric de la CONC.


59. ORTEGA COMPANY, Carmen

Lloc i data de naixement
Guadix (Granada), 10 dagost del 1949.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern va nixer a Alhama dAlmeria lany 1881 i era fuster; lvia
paterna era de Jan. Respecte a lavi matern, tamb va nixer a Alhama
dAlmeria i era ferroviari; aix mateix, tenia contactes amb el PSOE i la UGT. El
pare de Carmen va nixer a Jan, era ferroviari i va ser detingut quan acab la
guerra perqu era del bndol republic. Per aquest motiu, el van portar a un
camp de concentraci a Benalua de Guadix, on posteriorment va passar al
Batalln de Trabajadores.
146

Estudis
Carmen va fer primria fins als tretze-catorze anys. Desprs va estudiar en una
acadmia de mecanografia. Com que no va fer el batxillerat, Carmen va haver
daprovar laccs al tercer curs i va entrar-hi directament a linstitut nocturn de
Cornell.

Treball
Quan va arribar a Barcelona, Carmen es va posar a treballar a lempresa
Transgrulles durant uns mesos. Posteriorment, va entrar a la indstria
metallrgica Garca Moya, empresa dedicada a la fabricaci de panys, fins
lany 1974. Aquest any va arribar a Matar, on va plegar de treballar durant un
perode de temps perqu es va casar amb Jaume Puig. Desprs daix va
trobar feina a Pelcisa, una altra empresa metallrgica que es dedicava a la
fabricaci de telers circulars, empresa aquesta que depenia de la Llumberca de
Badalona. Quan va sortir de Pelcisa va treballar a Exclusives Olmpic Bentez,
una empresa txtil. El 1989-1991 va treballar a lAjuntament de Santa Coloma.

Arribada a Catalunya
Carmen va emigrar amb quinze anys a Cornell.

Militncia
Quan va comenar a estudiar a lInstitut es va trobar amb un moviment juvenil
molt organitzat, que participava en vagues a cada moment degut als diversos
conflictes que hi havia. Ella deia que va ser en aquest moment quan se li va
despertar la conscincia poltica i es va integrar al moviment de barri de
Cornell, com a conseqncia del tema de les inundacions del riu Llobregat. Es
va ficar en una Comissi de Barris i Fbriques de Bandera Roja a la Riera. Va
estar afiliada a CCOO i va anar a les primeres reunions al camp. Ms tard
aparegu a les llistes daquest sindicat per no va sortir elegida. Safili al
PSUC amb lentrada de Bandera Roja, cap a l any 1974 aproximadament. A
Exclusives Olmpic Bentex, ella i altres companyes es van mobilitzar
espontniament per recollir diners per ajudar les vagues daltres empreses. Es
va plantejar presentar-se a les eleccions, impulsada per CCOO i PSUC i va
sortir elegida. Es va formar un Comit i va ser anomenada enlla sindical.
Llavors es consolid una uni dins de lempresa, que va tenir com a resultats
convocar i recolzar vagues, com la del txtil del 1976. Explicava que van ser
tres anys molts moguts sindicalment. Van fer aturades simbliques per
qestions poltiques com els afusellaments de la gent d ETA i FRAP. Tamb va
tenir contactes amb grups feministes i va estar al Congrs Catal de la Dona. Al
1982, va participar en les eleccions per lAjuntament de Matar amb el numero
10. Com just va ser lescissi amb el PCC, ella va entrar substituint a una
persona daquell partit. A les eleccions de 1983 no va voler presentar-se perqu
ja no podia ms de tanta feina que tenia. Tamb estava a la direcci del PSUC
des de 1976, a mes a mes destar al Comit Local de CCOO a Matar.
Desprs, va continuar la seva trajectria poltica des dIniciativa.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
147
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. (pp. 125)

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada per Jos Manuel Hidalgo Ramrez entre el
16/11/00 i el 08/02/01, amb una duraci aproximada de vuit hores i trenta
minuts. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


60. BOSCH I PARERAS, Anna

Lloc i data de naixement
Figuer, 1950.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El pare treballava amb lavi fent socs i sabates. Durant la guerra va lluitar amb
els republicans, tot i que no era una persona molt polititzada; acabada la guerra
aconsegu tornar a casa. El germ del seu pare es va fer falangista. El pare va
impulsar tasques culturals al poble com el futbol local i el teatre. Va formar part
de lajuntament als anys setanta sent molt crtic, i va dedicar- se a talar i vendre
llenya, al final va prosperar en aquest camp. La mare va ser modista i ajudant
de la botiga familiar que finalment va ser della. Un tiet matern va participar a la
guerra i va ser afusellat pels franquistes. Aix marcaria la tendncia poltica
dAnna.

Estudis
Primaris, Batxiller, Histria.

Treball
Als catorze anys comen a treballar al laboratori duna fbrica txtil. Desprs
sincorpor a una oficina i, ms tard, a la Derbi. Va fer diverses feines, fins
entrar a la Caixa de Sabadell. Va ser Alcaldessa de Mollet de 1979-1983.

Militncia.
En entrar a treballar al laboratori de la fbrica es va unir amb altres companys
per muntar un Agrupament Escolta laic, que organitzaven Setmanes de la
Joventut i van tenir els primers problemes amb la Gurdia Civil. El fet de
compartir pis amb una amiga que era militant del PSAN, va fer que el 1970
lAnna entrs al PSAN (Partit Socialista dAlliberament Nacional dels Pasos
Catalans) El pis on vivien era un espcie de magatzem de material clandest.
En acabar el batxillerat trob en el teatre un nucli de gent molt compromesa
amb la lluita antifranquista i va veure com el teatre pot ser un arma
revolucionria. Va entrar a Estudis Nous de Teatre i al grup de teatre Vermell x
4 de Centelles. Va deixar la feina per donar prioritat a la seva tasca poltica, fent
manifestacions, repartint fulls volants. A causa de que havien de canviar de pis
sovint, va anar a parar a Granollers on va dirigir inicialment el Grup de Teatre
de lAssociaci Cultural per la poltica va fer que el deixs. Quan va entrar a
treballar a la Hispano Olivetti va participar per primera vegada en assemblees
obreres. Recordava que eren moments de grans lluites, per de lluites dels
obrers; en aquell lloc, ella no se sentia obrera, perqu pertanyia a
148
ladministraci. LAnna i el seu marit es van afiliar al PSUC el 1972, assistint a
les reunions de CCOO al Valls. En la seva idea de que la lluita estava a les
fbriques, va entrar a la Derby, don al cap de tres mesos la van acomiadar per
haver-se comproms pblicament amb el jurat dempresa. Entre aquest any i
1973, lAnna sencarreg dorganitzar el PSUC al Valls Oriental i fou
nomenada responsable poltica del Comit Local de Mollet, responsable del
Comit Comarcal del Valls Oriental i el 1977 va ser membre del comit central
del PSUC. Quan qued embarassada va haver de fugir a Barcelona perqu la
buscaven junt amb ms militants que van ser detinguts. Tot i tenir una nena,
continu la seva tasca poltica. Aquest mateix any va aparcar la seva militncia
a CCOO, ja que va veure que era necessari obrir altres fronts com les
Associacions venals. Ella va participar activament a lAssociaci de vens de
Mollet i el 1979 encapal la llista del poble per les primeres eleccions
municipals democrtiques. El 1974 va guanyar les eleccions sense majoria
absoluta per lalcaldia de Mollet; per el 1982 va dimitir de tots els seus crrecs
perqu estava molt desencantada del PSUC. Podria haver-se presentat a les
eleccions de 1983, per no volgu ja que li van proposar una llista que excloa a
les persones de la seva confiana i ella consider que all seria un engany.
Lany 1984 va ser escollida delegada de CCOO i va ser la presidenta del comit
dempresa lany 1988. Degut a la seva participaci en la campanya contra
lOTAN, al 1986, va descobrir el moviment pacifista, collabora des de llavors
amb la revista En Pie de Paz. Desprs particip en dos grups de debat
feminista: el grup Giulia Adinolfi i el grup Dones i Treballs de Ca la Dona. Form
part de la plataforma Salvem la Riereta i tenia en mans un projecte de viure
en collectivitat.

Referncies
s una sntesi de DD.A.A, Les dones i la poltica: alcaldesses i regidores de
Catalunya, (a cura de Nria Alb, Juli Busquets i Rosa Mart, introducci de
Marina Subirats), Barcelona, Edicions La Magrana/ Edicions 62, 1989, 267 pp.
p.55- 73 VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978
(II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Arxiu Histric de la
CONC. 2000.

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 08-09-99/23-11-99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal i va tenir una duraci aproximada de nou hores. Dipositada l
Arxiu Histric de la CONC.


61. JUNQU PREZ, Margarida

Lloc i data de naixement
Sant Feliu de Llobregat, 1950.

Militncia.
Es va fer scia del Grup de Dones, una entitat popular que tenia membres de
PSUC, MC i dassociacions de vens. Va ser una de les fundadores del Centre
de Planificaci Familiar a Sant Feliu, el primer de la comarca aprovat per
lajuntament al 1979. Aquest Centre va tenir una tasca molt important, ja que
149
ajudava, aconsellava i ensenyava a les dones, tant en temes delicats com
donar adreces de centres proavortius a Londres, com fer autoexploracions... La
Margarida va participar de les campanyes a favor de les lleis del divorci, de
lavortament i en contra de la doble jornada de treball...Lorganitzaci formava
part de la xarxa Coordinadora Feminista del Baix Llobregat que preparava
accions, xerrades, trobades...

Referncies
s un extracte de la informaci publicada a RIBA, Caterina, Dones de Sant
Feliu de Llobregat. Les altres protagonistes de la histria., Sant Feliu de
Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2006, 184 pp. p. 145-147.


62. CASTELLANA I AREGALL, Antnia

Lloc i data de naixement
Molins de Rei, 1950.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns van viure al Marroc i van tornar per viure a Molins de Rei.
Lavi era botiguer i simpatitzant de la Lliga Catalana. Lavi materna era
sastressa i lavi matern pags arrendatari de simpatia cap a la Uni de
Rabassaires. Va ser detingut per no recolzar les manifestacions dretanes. La
mare ajudava en el negoci dexportaci de fruita. El pare va treballar dauxiliar
de Secretaria de lAjuntament de Molins de Rei. Com que el sou no arribava
tamb feia de pags per les tardes i els caps de setmana ajudava a fer notes
en un restaurant. Va participar a la guerra civil i fou empresonat en un camp de
concentraci al 1938. Sort el 1940 arrel de la llei de dissoluci de camps de
concentraci. Tot i aix podr continuar treballant a lajuntament. Com a
conseqncia dun escorcoll en el que van trobar material poltic dels seus fills,
va ser detingut i jutjat pel TOP,

Estudis
Primaris, Batxiller, Magisteri i tres anys destudis de Filosofia i Lletres.

Treball
Atenci familiar dels 4 camps arrendats de lhorta del Llobregat. Mestra durant
11 anys a lEscola Estel. Alcaldessa durant dos legislatures de Molins de Rei
(1979-1987)

Militncia.
El seu pas per lescola Normal de Sants, on estudiava Magisteri, per
lescoltisme local (Agrupament Jaume Vicens Vives) i per la facultat, van ajudar-
la a prendre conscincia poltica. Lany 1966 ella i els seus companys
convocaren una vaga i lescola rest tancada degut al darrer referndum de
Franco. Fins i tot organitzaren piquets per si alg anava a classe. La Brigada
Poltica Social els va identificar, per es van poder escapar. Quan tenia divuit
anys, al 1968, comen a treballar com a mestre de lescola Estel. Entr en
contacte amb una colla de Cornell de Comissions de Barris i Fbriques que
els influenci per crear al 1970, Comissions de Barris i Fbriques del Baix
150
Llobregat, que seria un moviment socio-poltic independent el qual desprs
ingress a Bandera Roja. Particip del moviment de vagues, manifestacions,
propaganda... de debats de formaci militant marxista.. Milit en lensenyament
a Comissions de Mestres. El 7 de gener de 1973, escorcollaren el seu domicili
amb ordre judicial i trobaren material clandest della i els seus germans. En
aquell moment estava al Comit dAgitaci i havia una maleta amb material. Es
va escapar, i ms tard es va assabentar que lordre anava amb el nom del seu
pare. Al cap duna any va ser jutjat pel TOP, per sort absolt. Aquest fet
entorpia les relacions familiars i influ en la seva decisi de casar-se al 1974 per
emancipar-se. De Bandera Roja va entrar al PSUC, i va ser en aquell moment
quan va ser triada responsable poltica de la localitat. Encapal les llistes per
lalcaldia del PSUC a les primeres eleccions de 1979 i tamb a les de 1983, en
ambdues va guanyar les eleccions. Ella i els seus companys van posar les
bases del primer Ajuntament democrtic.

Referncies
Sntesi de la informaci publicada a DD.A.A, Les dones i la poltica: alcaldesses
i regidores de Catalunya, (a cura de Nria Alb, Juli Busquets i Rosa Mart,
introducci de Marina Subirats), Barcelona, Edicions La Magrana/ Edicions 62,
1989, pp.75- 98.


63. MORAL SILES, Josefa
Pseudnim: Paz.

Lloc i data de naixement
Alcaudete (Jan), 12 dabril del 1950.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns van nixer a Sabariego (Jan) i eren pagesos. Lavi
matern va nixer a Alcaudete i era fuster. Respecte al pare de Josefa, va nixer
tamb a Sabariego lany 1908 aproximadament i era socialista. La seva mare
va nixer a Alcaudete sobre lany 1915 i es dedicava al servei domstic, a la
neteja i al camp.

Estudis
Batxillerat.

Treball
Inicialment, la Josefa va treballar en un taller de confecci. Desprs va servir en
una casa particular durant cinc mesos i, posteriorment, va entrar a treballar a un
altre taller de confecci.

Arribada a Catalunya
La famlia de Josefa va anar a Catalunya duna manera progressiva, essent els
seus dos germans grans els primers en arribar-hi. Ella ho va fer lany 1966.

Militncia
El primers contactes de la Josefa amb el mn poltic va ser lany 1972, quan un
senyor, amic del seu germ, li va presentar a gent de CCOO i el PSUC. A partir
151
d aquest contacte amb CCOO, es va plantejar fer algun tipus de treball poltic a
la seva feina. Es va agrupar amb mes companyes i van comenar a fer
reivindicacions concretes, com demanar augment de sou... Durant deu anys va
estar treballant a nivell de fbrica, coordinant-se, participant de les reunions de
CCOO al camp... Treballava parallelament amb el PSUC al barri de Grcia. A
lany 1973 es va presentar a les eleccions sindicals a nivell dempresa i va sortir
ella noms de CCOO. Va tenir moltes dificultats ja que estava sola. Durant al
Transici va ser vocal provincial i va donar classes sindicals fins el moment en
que el Sindicat Vertical va desaparixer. Finalment deix de ser vocal perqu
estava saturada per continu militant al PSUC per les tardes a nivell de barri.
A les eleccions de 1977 va participar amb la propaganda. Al 1986, desprs de
20 anys va dimitir com a delegada. Amb el naixement de la seva filla va deixar
de militar activament al PSUC, per va continuar passivament a nivell de barri.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. ( pp. 125 )

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada per Mnica Borrell entre el 05/07/02 i el
15/07/02, amb una duraci aproximada de set hores. Dipositada lArxiu
Histric de la CONC.


64. MORENO MONTERROSO, Consol

Lloc i data de naixement
Villaharta (Crdova), 1950.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Lavi de la Consol era miner de professi i treballava a lhort i tallant la fusta. El
pare de Consol tamb va ser miner i mor afusellat quan ella comptava tres
anys. La seva mare es va casar per segona vegada i es dedicava a la venda
ambulant.. A causa de la precarietat econmica, la famlia va enviar la Consol a
Villaviciosa de Crdova, a casa de la seva germana i el seu cunyat, fins el
1961. Desprs daix la van donar mig en adopci a un matrimoni que residia
a Villanueva de Crdova.

Estudis
Quan va arribar a Barcelona va comenar a estudiar Secretariat en una
acadmia privada. Va cursar fins a tercer i desprs va deixar els estudis.

Treball
Amb dotze anys havia de fer-se crrec de totes les feines de la casa i de tenir
cura dels nadons. Desprs va comenar a treballar en un taller de confecci,
retallant cartrons que servien per fer roba per als nadons. Als catorze anys
sincorpor a lempresa Nylan i shi va estar quatre anys. El 1971 va entrar a la
secci de tapisseria de la SEAT, per poc desprs va ser acomiadada li va ser
152
impossible trobar feina a causa del seu expedient elaborat pel Sindicat Vertical,
en el qual es detallava la seva activitat poltica i sindical. Posteriorment, va
entrar a treballar a la Cometsa, falsificant el carnet didentitat. Per lempresa
va fer fallida el 1976. Al final de lany va ser readmesa a la SEAT. Desprs de
donar-se de baixa a la SEAT, va treballar a diferents tallers de confecci. Ms
tard va muntar el seu propi taller de confecci.

Arribada a Catalunya
La famlia de la Consol va emigrar a Barcelona de forma gradual per tal de
millorar la seva economia. La Consol hi va arribar el 1962.

Militncia
En comenar a treballar a la SEAT es va veure immersa en les assemblees de
treballadors. All es parlava dels acomiadats del juny de 1971, de solidaritat...
Daltra banda, accept collaborar a nivell sindical amb la comissi obrera de
fbrica Carrizosa, responsable de les Comissions a la Seat. Li havien plantejat
actuar com a corretja de transmissi entre els diferents tallers. Aix es va trobar
fent denlla. Desprs de locupaci policial el 18 doctubre de 1971, davant la
brutal repressi exercida, de la qual fou testimoni directa, es va implicar en la
lluita poltica de manera molt ms activa i compromesa, militant a Bandera
Roja. Al 1972 va continuar la lluita de suport a la Plataforma reivindicativa que
shavia preparat per a la negociaci del conveni de 1973. Va estar a les
aturades parcials. Una de les seves tasques principals era aconseguir ladhesi
dels seus companys. La reivindicaci salarial era el tema central. El 1973 va ser
despatxada de Seat. Ella aleshores no va ser detinguda a diferncia de molts
dels seus companys. En aquells anys, com a conseqncia duna manifestaci
contra la pena de mort de Puig Antich, va ser portada a comissaria, on la van
apallissar. En la seva recerca de buscar feina, ho va tenir molt malament ja que
no la volien pels seus antecedents. Finalment va aconseguir treball falsificant el
seu carnet didentitat i amb un certificat de treball tamb fals. Al cap dun mes
va tornar a tenir problemes i ella va amenaar a la direcci de posar a
lempresa patas arriba. La direcci savingu de no despatxar-la. En lmbit
laboral a ser-hi a les mobilitzacions impulsades pels militants del sector
trotskista. El 1975 amb el triomf de la candidatura obrera a les eleccions
sindicals a la Seat, es reinici la reclamaci de la readmissi dels treballadors
acomiadats per la Seat des de 1969 i que no conclouria fins al 1979. Ella
mateixa va fer la tasca de posar-se en contacte amb la gent que havia marxat
fora dEspanya per informar-los de la seva possible readmissi. Llavors la
Consol va ser readmesa. Va participar de manera ms activa i compromesa,
liderant les assemblees de la tribuna, i va organitzar la lluita per la readmissi
dels altres treballadors. Va militar a lAgrupaci del PSUC de Zona Franca i
organitz una biblioteca amb lajut de Alfonso Carlos Comn al local de CCOO.
Es pass al PSC perqu defensava el nacionalisme catal, encara que ara no
esta gaire orgullosa daquest canvi. La Consol va perdre contacte amb lactivitat
sindical desprs danar-sen de la SEAT. Desprs va militar, amb el seu marit, a
Esquerra Republicana.




153
Referncies.
s un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 83-90).
.
Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 04-10-99/08-11-99 per Conchi Villar Es va utilitzar
lidioma catal-castell i lentrevista va tenir una duraci de set hores i trenta
minuts. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


65. RUEDA GARCA, M Carmen
Pseudnim: Libertad.

Lloc i data de naixement
Sant Adri del Bess (Barcelona), el 17 de juny del 1950.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus avis paterns van nixer a Pechina (Almeria); lavi era venedor. Els
seus avis materns van nixer a Adra (Almeria) i eren jornalers i militants del
PSUC. Tant la mare com el pare de M Carmen eren del PSUC.

Estudis
Va estudiar batxillerat, comer i va fer les proves daccs a la universitat per
majors de 25 anys. A la facultat va comenar la carrera de dret, per ho va
deixar desprs del primer any.

Treball
M Carmen va comenar a treballar de secretria en una agncia de transports,
Basco-Riojana, quan comptava quinze anys. Desprs va estar dos anys a
Antoni Cuenca Advocats per incorporar-se al Consejo Superior de
Investigaciones Cientficas. Desprs daquesta experincia, sen va anar i va
trobar feina a la Gestoria Fuester. Lany 1969, desprs de casar-se, entr a
treballar a lAssessoria Fina-Aviles.

Militncia
Va entrar a les Joventuts Comunistes de molt jove i per aix rebia informaci
com Nous Horitzons i Mundo Obrero. Cap a lany 1967 aproximadament, va
comenar a participar a una cllula del PSUC, arrel de sortir d una reuni del
barri de la Trinitat Nova. Sen va anar a viure amb el seu company i en el pis on
hi habitaven van organitzar laparell de propaganda i feien reunions. La policia
va iniciar unes batudes, on la buscaven a ella per detenir-la i van haver de
deixar el pis. No la van trobar. Van crear una cllula de dones que
sanomenava Mariana Pineda, on discutien i feien treball poltic amb les dones
del barri. Al 1971 va estar a punt de ser detinguda en un bus mentre parlava
sobre les vagues de la Maquinista, per no la van agafar. Des de lAssociaci
de Vens va fer un treball important i tamb des del moviment deducaci per
part de pares i mares. Al despatx laboral on ella treballava com administrativa
van rebre molta pressi policial, fins i tot van fer un registre. Finalment es van
veure obligats a canviar de direcci. En aquest despatx portaven casos com els
154
de la SEAT o la Maquinista. Ella va participar en les diferents manifestacions i
lluites que es feien en aquests moments, com la convocada per lexecuci de
Puig Antich. Desprs, va continuar militant des dIniciativa.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. (pp. 125)

Entrevista
Sntesi de lentrevista realitzada per Mnica Borrell entre el 25/09/01 i el
05/03/02, amb una duraci aproximada de set hores. Dipositada lArxiu
Histric de la CONC.


66. FRANCO SALA, M ngeles

Lloc i data de naixement
Barcelona, 1951.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Els seus pares es van separar quan ella comptava dos anys. El seu pare era
mecnic i la seva mare havia estudiat comer i treballava com a administrativa.

Estudis
Va compaginar els seus estudis amb treballs temporals. Va estudiar comer i
desprs dabandonar lempresa Indo va comenar els estudis de dret, els quals
deix a tercer per motius laborals.

Treball
Va treballar de distribudora despcies, de pastissera i va ingressar a la Indo,
una empresa dHospitalet, on primer va treballar al departament de facturaci,
desprs va ser auxiliar a la secretaria de direcci, i ms endavant pass a la
direcci comercial de la fbrica. El 1979 es va acomiadar de lempresa per
motius de salut. El 1983 entr per tres mesos com a administrativa a
lAjuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Militncia
Durant el batxillerat va entrar en el moviment estudiantil a linstitut, a les
Joventuts Comunistes. A partir daqu comen tamb a relacionar-se amb
CCOO. Va participar a diverses assemblees de Renault i Soborna. Degut a
aquestes reunions va conixer a gent daltres empreses de Philips i SEAT, els
quals la van animar a lluitar pels drets dels treballadors a dins de la INDO.
Finalment es va presentar a les eleccions com jurat dempresa i va sortir al
1969 delegada sindical. La M ngeles explicava que el ms destacat de la
seva vida com a sindicalista fou la voluntat digualar els sous de les dones als
dels homes. El cop ms fort seria a lany 1971, amb la sortida de la Primera
Normativa de la dona, que intentava igualar els salaris. Van voler negociar un
acord, per la Indo va reaccionar molt violentament. A ella la van tancar en una
155
habitaci, on havia de demanar que li obrissin la porta per poder anar al lavabo.
Aquest conflicte es va solucionar quatre anys ms tard, aconseguint les seves
reivindicacions. A ms a ms, fou detinguda en una manifestaci el mateix any.
Va romandre a comissaria 72 hores, on tamb van interrogar la seva mare. Fou
posada en llibertat, per la policia va entrar a la fbrica per detenir-la novament.
En aquest cas, li van posar una multa governativa de 50.000 pessetes. Va
estar present en les reunions clandestines de CCOO i va militar en el PSUC.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.39-43 )

Entrevista.
Lentrevista va ser realitzada entre el 28/07/97-06/08/97 per A. Alonso. Es va
utilitzar lidioma catal i lentrevista va tenir una duraci aproximada de cinc
hores i trenta minuts. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


67. GMEZ CANO, Aurora

Lloc i data de naixement
LHospitalet de Llobregat, 1951.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Els seus pares eren ramaders cntabres. Desprs, es van dedicar a la
distribuci de llet a les lleteries de Barcelona. El 1957 van obrir una lleteria com
a negoci familiar.

Estudis
Va acabar el PREU i el 1971 va decidir estudiar Filosofia i Lletres a la
Universitat de Barcelona, especialitat en Geografia; per no va acabar els seus
estudis.

Treball
El mateix any que va comenar els estudis va trobar feina al Banco
Guipuzcoano. En un principi, va combinar els estudis amb la feina fins que va
deixar la facultat.

Militncia
Va comenar a tenir contactes amb la Comissi Obrera del banc on treballava
com a conseqncia duna vaga laboral al seu lloc de treball. A finals de 1972
comen a vincular-se duna manera ms propera, anant a les reunions de la
coordinadora del ram de Barcelona. La van detenir i an a la pres. Durant
aquesta experincia va establir contactes amb preses poltiques del PSUC i
tamb amb dones anarquistes. El 1974 va ser detinguda al seu lloc de treball.
Va sortir en llibertat pendent de judici, per aquest mai no es va celebrar. Lany
1975 va participar en les eleccions al Sindicat Vertical. Va compaginar la seva
activitat sindical dins de CCOO amb la seva presncia a la Delegaci provincial
156
de la CN. La seva trajectria sindical va estar vinculada al sector bancari a
travs de la Federaci de banca i estalvi de la CONC i tamb de la Federaci
estatal de CCOO. Desprs del V Congrs del PSUC va comenar la seva
militncia en el PCC formant part del Comit Executiu. Un altre dels seus
compromisos va ser la creaci de la poltica sindical de les dones de
Comissions des del 1976 fins el 1995. A partir de 1986 va ser secretria de la
dona de la CONC fins el 1995. El 2005 era la presidenta de la cooperativa
dhabitatge social Habitatge Entorn creada per CCOO de Catalunya.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp. 44-56).

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 03/12/98-16/02/99 per J. Tbar. Es va utilitzar
lidioma castell i lentrevista va durar 8h. 30 min. Dipositada lArxiu Histric
de la CONC.


68. LPEZ ARROYO, Mercedes

Lloc i data de naixement
Palma del Ro (Crdova), 16 de desembre de 1951.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
El seu pare Manuel Lpez treball en una teuleria amb el seu avi i
posteriorment com a jornaler. Fou secretari local de la UGT, a Mures, i membre
del PCE abans de la guerra. Entre 1938 i 1946 va passar per diferents presons
per la seva militncia poltica. Fou condemnat a 30 anys, dels que va complir-ne
vuit. Vivint la famlia a Palma del Ro (Crdova), fou detingut de nou el juliol de
1960. Va complir condemna de quatre anys primer a Crdova i desprs a
Burgos. La mare tamb provenia duna famlia desquerres per no va militar
mai en cap partit. Va seguir el seu marit en el seu recorregut per les presons,
buscant feina a les diferents localitats.

Estudis
Primaris

Treball
A Palma del Ro va treballar com a jornalera amb els seus pares. Desprs
darribar a Catalunya va trobar feina en una empresa del metall, a Sabadell, on
noms hi va estar un any. Es va traslladar a Barber on va treballar en Hilaturas
de Barbar S.A. (anomenada desprs Can Feu S.A.) entre els anys 1968 fins el
2004. Desprs daquesta perllongada permanncia en una empresa, quan
aquesta es deslocalitz ingress en el mn dels contractes temporals i de latur
fins la seva jubilaci.


157
Arribada a Catalunya
La famlia es trasllad a Catalunya lany 1967. Desprs de casar-se va
acompanyar la seva parella al servei militar a Menorca entre novembre de 1972
i setembre de 1973, on va treballar en una empresa fent peces de rdio i TV.
Quan va retornar a Barber sincorpor a la seva antiga empresa sense
dificultat.

Militncia
Va comenar a organitzar-se sindicalment el 1968. El seu pare la va posar en
contacte amb un amic seu, militant del PSUC, i pass a formar part de la
Joventut Comunista de Sabadell. Va ser escollida jurat dempresa a partir dels
anys setanta i entr a la junta social del sindical del txtil local de la CNS. Cap a
lany 1985 fou responsable comarcal de la Secretaria de Pau i Solidaritat i
membre del Consell de la CONC elegida pel territori. Fou regidora electa del
PSUC en les eleccions municipals del 1979 a Badia (llavors era una
Mancomunitat Inter-municipal entre Barber del Valls-Cerdanyola). Fou
regidora densenyament i cultura. El 1982, particip de la creaci del Partit dels
Comunistes de Catalunya (PCC). Aix va tenir com a conseqncia la seva
destituci com a regidora de Cerdanyola.

Referncies
Extracte de Cristina Borderas y Javier T. Hurtado, Dones, treball i sindicalisme
a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts orals i militncia
sindical, Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu histric de la CONC.
(pp.64-70 )

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 24/07/98-23/09/98 per J. F. Mota. Es va utilitzar l
idioma castell i va tenir una duraci aproximada de tres hores i trenta minuts.
Dipositada lArxiu Histric de la CONC.


69. LPEZ LPEZ, Isabel

Lloc i data de naixement
1951.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els avis dIsabel van emigrar de Galcia lany 1936. Lavi era obrer de la
construcci a Barcelona i va ser assassinat pels falangistes durant la guerra
civil. La seva via era analfabeta i es dedicava a les feines del camp quan vivia
a Galcia.

Estudis
Isabel va arribar a Catalunya als onze anys sense estudis previs. A Santa
Perptua de la Moguda es va matricular en un collegi de monges. Es va treure
el graduat escolar i va estudiar secretariat, comer i jardineria.



158
Treball
Amb quinze anys va sortir del collegi de monges i es va posar a treballar en
una tintoreria. Desprs va trobar feina a una empresa txtil, confeccionant roba
interior femenina en un taller petit. Lany 1969 va entrar a la SEAT, on hi va
treballar fins el 1982. El 1986 comen a treballar a lAjuntament de
Viladecans. Desprs, Isabel va treballar, pel seu compte, de manteniment de
jardins en comunitats de propietaris.

Arribada a Catalunya
Isabel va arribar a Catalunya amb una cosina quan noms comptava onze
anys.

Militncia
El primer conflicte laboral que va viure va ser al 1971 amb lacomiadament de
30 persones a la SEAT. Es va ocupar la fbrica. En aquell moment, Isabel va
establir contacte amb un dels acomiadats i aquest li va dir que no sabia que fer
perqu era clandest i ella va decidir amagar-lo a casa seva. A partir daquest
moment, va tenir contacte amb les persones de CCOO. Es va formar una
Plataforma reivindicativa i cada any es feien aturades intermitents per diferents
vagues. La Isabel explicava que quan va entrar a CCOO i al PSUC alhora va
participar com a candidata a les eleccions Unitries i Democrtiques i va sortir
elegida. Tamb es va fer scia de lAssociaci de Vens de Bellvitge i en el
butllet anomenat lAssemblea Obrera. Al 1982 deix la SEAT i el sindicat. Va
ser detinguda en diverses ocasions per repartiment de propaganda illegal i per
denncies de lempresa de que era comunista. Lltima vegada va ser ja mort
Franco, que va sortir en les llistes a la candidatura i al dia segent la van
detenir. A les poques hores estava fora. Totes els judicis van ser pel TOP
exceptuant un que va ser per Consell de Guerra, per que finalment no va
quedar en res. Va estar dues vegades a la pres de la Trinitat, on va romandre
un mes aproximadament i va sortir-ne en llibertat provisional. La primera
vegada que va ser empresonada va ser lany 1972. Recorda que estava amb
les dones de lAssemblea de Catalunya, feien gimns i llegien. Va militar al
PSUC fins al V Congrs i explicava que va estar a les llistes de la candidatura
del Parlament un parell de cops.

Referncies
s un extracte de BORDERAS, Cristina; HURTADO, Javier, T: Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical Estudis sobre el mn del treball, n. 2 1999, Arxiu
histric de la CONC en III.3 Relaci de dones pendents dentrevistar. (pp. 125).

Entrevista
Sntesi de lentrevista realitzada per Jos F. Mota Muoz entre el 18/02/99 i el
11/03/99, amb una duraci aproximada de cinc hores. Dipositada lArxiu
Histric de la CONC.


70. AUNIN MORRO, Isabel
Pseudnim: "La negra"

159
Lloc i data de naixement
Badajoz, el 10 de setembre de 1952.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
Era de famlia d'esquerres. El pare treballava a la construcci, era contractista i
ideolgicament comunista. La mare, mestressa de casa.

Estudis
Primaris, batxillerat incomplet i Secretariat.

Treball
Va comenar a treballar, als dotze anys, en una fbrica txtil, "Juanico
Hermanos". Ms tard, treballaria en Nilfis aspiradores; tornillera Mata; a
Siemens i de venedora de llibres de dret.

Arribada a Catalunya
El primer en arribar va ser el pare al 1962, desprs la mare i finalment ella i el
seu germ al gener de 1963 quan tenia deu anys. Arribaren a Cornell.

Militncia
Va entrar en contacte amb el mn poltic i sindical quan se'n va a treballar a
Esplugues de Llobregat a Siemens al 1974. Va entrar en contacte amb Sectors
i les Comissions de barris i fbriques. Form part de Bandera Roja, va estar als
Quadres de formaci on debatien sobre poltica i feia accions sindicals. Als
vint anys es cas per fer la revoluci, s a dir, per tenir ms autonomia i poder
fer poltica les 24 hores. Es present a les eleccions dins del Sindicato Vertical,
i sort escollida. Va ser delegada sindical del comit de Siemens. Particip en
les vagues comarcals i estatal daquells anys. En concret va tenir un paper
destacat en lorganitzaci de la vaga estatal per el conveni del sector Qumic al
1974. Al 1975, de Bandera Roja pass al PSUC. Simplic al Moviment
Democrtic de Dones. Continu participant en vagues i Primers de Maig fins al
1984 que deix Siemens i la vida sindical. Va ser una decisi molt important ja
que estava decidida a canviar la seva vida.

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada el 14/11/95 per Mara Carmen Garca-Nieto.
Sha utilitzat lidioma castell. Es troba transcrita a Fons Orals de la Fundaci
Utopia Juan N. Garca Nieto.


71. DEZ HERNANDO, Adoracin

Lloc i data de naixement
Tortuera (Guadalajara), 1953.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Adoracin era la petita de deu germans. No va conixer els seus avis materns.
Lvia paterna provenia duna famlia benestant i va tenir un fill illegtim, el pare
dAdoracin. La figura i la posici del seu pare va marcar molt la vida
dAdoracin. Lvia paterna va tenir molta cura de la famlia fins que va morir.
160
Des daleshores la famlia va veures en una situaci econmicament delicada,
deixant el pare dAdoracin sense lherncia familiar.

Estudis
Va estudiar angls a cura de Matesa fins que va sortir de lempresa. Desprs
se nan a Anglaterra per seguir els seus estudis i va obtenir el ttol de Lowell
Cambridge el 1972. El 1976 va comenar els seus estudis de dret.

Treball
Quan la famlia va arribar a Barcelona van comprar un solar del barri del Carmel
on tots els membres de la famlia hi treballaren durant els caps de setmana en
la construcci dun edifici de cinc plantes i deu pisos, amb lobjectiu docupar-ne
un i vendre o llogar la resta. Amb la idea destudiar comer, Adoracin va
comenar a dedicar-se a embolicar caramels a casa dun ve del barri en les
seves hores lliures. El 1967 va comenar a treballar a Matesa, empresa on shi
va estar quatre anys en el departament de programaci. Lesclat de lafer
Matesa la va deixar sense feina i a latur lany 1971, per la qual cosa es va
traslladar a Anglaterra per seguir els seus estudis dangls. Abans darribar a
Londres, va treballar dau-pair durant les dues setmanes que shi va estar a
Pars. A Londres va treballar a la Facultat dOftalmologia. Quan va tornar a
Barcelona va entrar a treballar a lempresa Cosmo, a la cadena de muntatge. El
1980 Adoracin pleg de la Cosmo a causa dun expedient de regulaci de
treball i comen a treballar al Gabinet Jurdic de CCOO.

Arribada a Catalunya
Va ser Alfredo, el germ gran del pare dAdoracin, el primer en emigrar a
Barcelona. Quan va comenar a treballar de manobre va portar a tota la seva
famlia cap a Catalunya. Adoracin, la seva mare i els seus germans van arribar
a Barcelona el 1960.

Militncia
Quan treballava a la Facultat dOftalmologia va tenir els seus primers contactes
amb estudiants desquerres, molt influts per la revoluci cubana. Lentrada a
lempresa Cosmo va iniciar els seus contactes amb CCOO des de lmbit de
lempresa. Aix li portar ms tard a militar al PSUC, tant des del moviment
associatiu de barri com des del moviment estudiantil universitari. Va participar
dins un seminari de joves cristians, el grup 2000, organitzant un esplai per als
joves del Carmel. Aquest grup es va integrar a lHOAC i feien reunions
clandestines. Adoracin va ser escollida, juntament amb altra companya, com a
jurat dempresa a Cosmo, organitzant una cllula clandestina de Comissions.
El 1973 va collaborar amb el bufet de ladvocat i dirigent del PSUC Llus
Salvadores Verdasco, el qual va influir en el seu futur professional. Daquesta
manera, va comenar els seus estudis de dret. El 1975 va ser reelegida com a
enlla sindical a la Cosmo. Durant el primer curs de la carrera de dret es va
afiliar al PSUC (1975-1976) i entr a formar part dins de la cllula poltica del
Partit a la facultat de dret. Al 1977 es va ficar a lAssociaci del barri del
Carmel, com a membre del PSUC i all es va organitzar un grup laboral. Van
fer seminaris, xerrades, conferncies. Al 1981 el seu despatx va passar a estar
dins de la CONC. Va participar a Iniciativa per ho deix perqu no es va sentir
identificada.
161

Referncies
Es un extracte de VILLAR, Conchi: Dones, treball i sindicalisme a Catalunya,
1939-1978 (II). Biografies obreres. Fonts orals i militncia sindical. Estudis
sobre el mn del treball n 3. 2000, Arxiu Histric de la CONC (pp. 41-48).

Entrevista.
Entrevista realitzada entre el 14-10-99/10-11/99 per Conchi Villar. Es va utilitzar
lidioma catal-castell i lentrevista va tenir una duraci aproximada de deu
hores. Dipositada l Arxiu Histric de la CONC.


72. OVALLE CUEVAS, Maria

Lloc i data de naixement
Crdova, 18 doctubre del 1953.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern, Ramn Ovalle, va nixer a Granada i era agricultor. El seu avi
matern va nixer a Granada i tamb es dedicava a lagricultura. El pare de
Maria, Antonio Ovalle, era jornaler i simpatitzant del PCE i CCOO. Va ser
detingut dues vegades.

Estudis
Va fer alguns cursos poltics a Singuerln.

Treball
Va treballar de dependenta.

Arribada a Catalunya
Va arribar a Catalunya lany 1970, seguint els passos de la seva germana que
va arribar-hi un any abans.

Militncia
Va entrar el PSUC al 1971, degut a que el seu pare era militant daquest partit.
El partit considerava que era molt petita encara per a ser militant i no volia
acceptar-la a ella, sin a la seva germana ms gran, per la Maria va insistir. Es
va comenar a moure en una cllula en el barri de Santa Rosa, durant un any.
All es dedicaren a discutir temes poltics i fer pintades. Va deixar un temps de
militar perqu es va anar a viure al barri de Singuerln, on van formar un altre
cllula, amb una gent que formava part de la Comunitat Cristiana. Per no era
el seu ambient i va tornar a la de Santa Rosa, all va ser fins la legalitzaci del
partit. Va entrar a CCOO al 1973 i va formar part del grups de barri, on
muntaven els diaris Mundo Obrer i Treball. Amb la legalitzaci del partit va
passar a ser ms activa, va estar al Comit del Barri, i si abans noms
recolzava les lluites de lAssociaci de vens de Singuerln, en aquell moment
de pas a la legalitat va passar a formar part activament durant molts anys. El
dia de la legalitzaci, ella va participar de la celebraci amb la caravana de
cotxes, a Santa Coloma. Recordava que van sortir al carrer a fer pintades pel
procs 1001 i que va estar en laparell de propaganda preparant les eleccions
162
del 1977. Al 1981, va estar del V Congrs, on va anar com a delegada i sort
com a militant del PCC. Ms tard torn al PSUC, ja per formar Iniciativa per
Catalunya.

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada per Jos Manuel Hidalgo entre el 18/06/02 i el
24/07/02, amb una duraci aproximada de vuit hores i trenta minuts. Dipositada
l Arxiu Histric de la CONC.


73. SANCHEZ MEDINA, Concepcin

Lloc i data de naixement
Sevilla, 29 de mar del 1954.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
De famlia treballadora, el pare era ferroviari de Renfe, per completar el jornal
feia tasques varies com electricista, lampista... La mare era mestressa de casa
encara que tamb cosia al seu domicili. Els pares eren republicans, per la
famlia de la mare era molt religiosa i estricta. En canvi, la famlia per part de
pare estava bastant implicada a la poltica. Fruit daix, el germ de lavi, que
era miner, va haver damagar-se tres anys a la fi de la guerra. Era de la UGT,
va organitzar brigades de miners i escoltava la Pirenaica. Finalment va ser
detingut per va tornar a ser lliure per la mediaci dun germ de lavi que era
un alt crrec franquista. El seu tiet va participar a la guerra civil formant part del
grup de la quinta del bibern. Concepci va tenir una educaci, per part de
lavi materna i lescola Nacional, molt religiosa que la va marcar per la
posterioritat.

Estudis
Primari. Batxiller incomplet. Va anar al servei Social de la Secci Femenina.
Sociologia.

Treball
El primer treball va ser dajudant en una drogueria familiar. Ja a Barcelona, va
treballar de dependenta al Corte Ingls. Ho va deixar per a treballar en
Discofn, fbrica de discos (1972) i en Componentes electrnicos.

Arribada a Catalunya
Va venir a Catalunya als disset 17 anys, com a fruit del trasllat del seu pare;
arribaren a Sant Joan Desp.

Militncia
A principis dels anys setanta, a Sevilla, es movia dins dels moviments juvenils
cristians. A Barcelona buscava un grup juvenil cristi al barri de Sant Just, per
el grup que trobaria era una tapadora de Sectors de Barri de Bandera Roja.
Els seus companys no la iniciaren fins que ella, en una reuni, desprs dhaver
agafat uns pamflets del conflicte de la Fenixbron, plantej que shauria de fer
alguna cosa. A partir daquell moment la van tenir en compte. Les seves
primeres reivindicacions van ser per equipaments a les Planes. Quan comen
163
a treballar a Componentes Electrnicos, unes amigues del grup tamb entraren
i comenaren a treballar per organitzar alguna protesta. Llavors entr en
contacte amb CCOO. Assist a lescola Sindical Primer de Maig. Va ser
anomenada delegada sindical, participant dins del Sindicato Vertical i form
part de les UTT. Va estar present en la negociaci comarcal del conveni del
metall i per tant tamb a la vaga general de 1974. Aquest mateix any va ser
detinguda preparant el Primer de Maig, mentre repartia fulletons per el carrer.
Va estar tres dies tancada a la Comissaria de Via Laietana. Arrel de les
pallisses li van trencar els timpans i li van quedar problemes doda. Es cas al
1975 amb en Joan, tamb detingut, per poder visitar-lo a la Model, ja que a ell
lhavien considerat pres poltic. De Sectors de Barri pass a Sectors de fbrica,
entr a Bandera Roja i desprs al PSUC. Comen a treballar dins daquest
partit al Comit de Sant Joan Desp i va ser anomenada Secretria General.
Treball amb altres dones per fer reivindicacions especfiques com exigir
guarderies. Particip del Primer Congrs de la Dona, de la comarca del Baix i
va prendre conscincia de que no es trobaven en posici digualtat amb els
homes. Va abandonar la militncia al PSUC als anys 80. Llavors deix tamb la
fbrica per canviar de vida i comen a estudiar Sociologia, es present a les
oposicions i va entrar a treballar a la Administraci Pblica de la Generalitat. A
partir daqu comen a collaborar amb els Comits i amb els moviments de
funci pblica. Desprs dun temps de reflexi entr a militar a Iniciativa per
Catalunya de Sant Joan Desp.

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada el 22/11/95 per Mara Carmen Garca-Nieto.
Sha utilitzat lidioma catal- castell- catal. Es troba transcrita a Fons Orals de
la Fundaci Utopia Juan N. Garca Nieto.


74. HUERGA BARQUIN, Aurora

Lloc i data de naixement
Figuera de Toranzo (Santander), l11 de novembre del 1957.

Dades bsiques sobre la famlia dorigen
El pare era de Salamanca i estava encarregat de carreteres. La mare era molt
avanada per la seva poca. Quan arribaren a Sant Feliu el pare treball en
una immobiliria del Banc Urquijo, i ambds safiliaren al PSUC. Aurora
recordava que escoltaven Rdio Pirenaica. La seva mare va ser una de les
lluitadores que van aconseguir que es forms lAssociaci de vens del barri de
la Salud i els seus germans, uns eren a Bandera Roja i laltre va ser detingut
per participar a lAssemblea de Catalunya.

Estudis
Primaris i 3 anys de comer. Va fer la prova daccs a la Universitat per estudiar
dret, per ho deix degut al treball del sindicat.




164
Treball
Comen a treballar als catorze anys en una empresa de cartr, com a
manipuladora. Treball de dia i estudi de nit durant tres anys. Va entrar a
treballar a Fibrofil i a Legrain.

Arribada a Catalunya
Al 1971 arrib amb catorze anys a Sant Feliu de Llobregat.

Militncia
La seva formaci sindical sinici a la fbrica Fibrofil. Per una banda, per la
influncia i lamistat duna noia que pertanyia a les HOAC, i per laltre perqu
treballava al costat de la fbrica Matacas que va iniciar una vaga. Particip a la
vaga de lExin al 1973, junt amb el seu company que treballava all i es
tancaren a lesglsia de Molins de Rei. Tamb va ser present a la vaga dElsa.
Tota la seva famlia particip del moviment poltic. Alguns familiars van passar
per la pres. Ella acompanyava als seus pares a les reunions del PSUC a
lArbo. An a les escoles de formaci sindical de la transici. Amb disset anys
mentre treballava a Legrain sort triada jurat dempresa. Llavors comen a
plantejar i reivindicar temes sobre la diferncia entre homes i dones. Organitz
a les altres dones de la fbrica i totes participaren en la vaga general.
Comen a trobar-se amb ms gent daltres empreses per fer alguna cosa ms
organitzada, reunint-se a lAteneu de San Just, all seria linici de Comissiones.
Va lluitar el 1979 per aconseguir un Conveni Unificat i estatal per el sector de
Qumica i tamb va estar present activament a la vaga daquell conveni. La
seva lluita era aconseguir que les dones tinguessin les mateixes categories i el
mateix salari. Al 1987 safili a CCOO, per ja abans era conscient de
participar-hi. Al 1989 va ser triada responsable de la zona de Sant Feliu, de la
comarca i poc desprs, Secretria General de Comissiones de Molins de Rei.
Els seus germans eren de Bandera Roja i desprs es van integrar al PSUC, i
ella particip dels actes daquest partit, per una mica com a independent. Li
deien: aqu viene la independiente del PSUC . Al 1991 safili a Iniciativa. Va
ser coordinadora de la sectorial de sindicalistes dIniciativa i particip en unes
eleccions en el lloc 28 per aquest mateix partit.

Entrevista.
Sntesi de lentrevista realitzada el 21/11/95 per Mara Carmen Garca-Nieto.
Sha utilitzat lidioma castell. Es troba transcrita a Fons Orals de la Fundaci
Utopia Juan N. Garca Nieto.


75. MUOZ PEREZ, Paqui

Lloc i data de naixement
Andorra de Teruel (Teruel), 19 d abril de 1958.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Eren sis germans. El pare treballava a la mina i escoltava la Pirenaica. Havia
sentit parlar de CCOO a casa, de fet al seu pare el van baixar de categoria
degut a algun conflicte en el que havia participat.

165
Estudis
EGB. FP, administratiu.

Treball
La Paqui va trobar feina rpidament. El primer treball va ser a un taller de
costura, en el que va durar dues setmanes degut a les males condicions.
Desprs va anar a una fbrica de botons que sanomenava Alameda, on va
estar tres mesos. Durant 18 anys va treballar a la Braun. Administrativa al CAP
de Cornell.

Arribada a Catalunya
El 1973, amb catorze anys arrib a Cornell, al barri de Sant Ildefons. Les
primeres en arribar van ser les dues germanes ms grans. La resta anava
arribant segons acabaven lEGB. Els ltims en arribar van ser els pares.

Militncia.
Va comenar a militar a OIC, (Organizacin de Izquierda Comunista) i militava a
les COAS. Quan estava a les joventuts de les OIC, compartia un centre juvenil
amb les joventuts del PSUC i amb ORT (Organizacin Revolucionaria de
Trabajadores), a les Planes de Sant Joan. All feien moltes activitats tant
poltiques com de lleure. Explicava que quan es legalitz el PSUC els partits
petits comenaren a desaparixer, i els militants que formaven part de les OIC
van entrar a CCOO. Al 1974 es va presentar als Comits Juvenils de la Braun,
tenia setge anys. Al 1977 va ingressar a CCOO. Dos anys ms tard va
participar de les eleccions sindicals. Explica que la seva militncia sindical va
ser donant xerrades, participant dassemblees i del butllet intern de la Braun.
Va militar al PSUC i desprs va estar al PCC. Va deixar lactivitat poltica i
sindical quan deix la fbrica als voltants de 1990.

Referncies
Sntesi de lentrevista realitzada el 07/07/93 per Juan Garca-Nieto. Sha utilitzat
lidioma castell. Es troba transcrita a Fons Orals de la Fundaci Utopia Juan
Garca Nieto.


76. SANTIAGO MONTILLA, Vicenta

Lloc i data de naixement
Lopera (Jan), 1958.

Treball
A lempresa Heoechst.

Arribada a Catalunya
Als nou anys va arribar al Baix Llobregat.

Militncia.
Des de molt jove particip del teixit poltic de Sant Feliu. Als divuit anys, amb
tres dexperincia com a delegada de la Hoechst, es present a les primeres
eleccions sindicals i entr a CC.OO com a responsable de lassessoria de
166
qumiques. Des del sindicat va organitzar les mobilitzacions pel conveni general
de la qumica lany 1979. Amb la mobilitzaci es volia pressionar per aconseguir
un sol conveni per tot el sector. Tamb socupava de negociar amb els
empresaris quan sacomiadava algun treballador. Lider la campanya per la
construcci de lambulatori a partir de lany 1976. Membre del Casal de la
Dona, assessorava a les treballadores que acudien a ell, sobre convenis i
condicions laborals. Tamb estigu vinculada al PSUC per sense arribar a
formar part de lequip de govern.

Referncies
s un extracte de la informaci publicada a RIBA, Caterina, Dones de Sant
Feliu de Llobregat. Les altres protagonistes de la histria., Sant Feliu de
Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2006, pp.148-150.


77. FERNANDEZ SORIA, Encarna

Lloc i data de naixement
Villanueva de las Torres (Granada), 1 de desembre del 1959.

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Tant el pare com la mare eren arrendataris dun camp, el pare tenia cura dels
animals i la mare treballava la terra. El seu pare va participar a la guerra civil
amb els republicans. Els seus tiets, tamb republicans, van ser detinguts.

Estudis
EGB. Batxiller. Histria a la Universitat de Barcelona.

Treball
El primer treball va ser en una guarderia municipal, com a monitora als migdies,
all va estar 15 anys. Desprs ja treball com a mestra.

Arribada a Catalunya
Van arribar en tres tandes, primer les germanes grans i, al 1971, amb 12 anys,
ella arrib a Cornell.

Militncia.
Les seves germanes estaven polititzades i la portaven a reunions de Bandera
Roja. Quan va comenar el COU, al 1975, va viure lambient poltic del moment.
Llavors anava a les manifestacions, a vagues en solidaritat amb les empreses i
protestes com per la canalitzaci del riu Llobregat. Durant aquesta poca milit
primer en les Plataformes Anticapitalistes, desprs va passar a ser de les
Joventuts de la OIC. Per deix de militar en elles quan es fusionaren amb MC
i est un temps sense militar. Entre 1976 i 1977 va estudiar a la Universitat
dHistria i all tamb participar en les vagues que convocaven el professorats
i els estudians. Cap a l any 1984, safili a CCOO, per informar-se sobre els
seus drets. Havia treballat fent reivindicacions per des dpaper autnom. Arrel
de la seva integraci a la Federaci dEnsenyana, es va integrar ms al treball
de sindicat, per des de lmbit de leducaci. Com a conseqncia va estar a
la Vaga Estatal dEnsenyana a lany 1988. Tamb hi va tenir un paper molt
167
actiu al Moviment de Renovaci Pedaggica i va assistir al Primer Congrs a
Catalunya celebrat lagost de 1956 (per raons de seguretat en la documentaci
figura loctubre). Va ser nomenada Secretria de la dona de CCOO del Baix
Llobregat. Segons explicava a Fons Orals de la Fundaci Utopia Juan N.
Garca Nieto va militar al PSUC. Cap el 2005 estava alliberada com a delegada
del CP Pau Casals, militant a Iniciativa per Catalunya.

Referncies
Sntesi de lentrevista realitzada el 19/10/95 per Mara Carmen Garca-Nieto.
Sha utilitzat lidioma castell. Es troba transcrita a Fons Orals de la Fundaci
Utopia Juan N. Garca Nieto.


78. ALMANSA, Maribel

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
Els seus pares estaven molt polititzats. La seva mare va estar detinguda el
1945.

Treball
El seu primer treball va ser amb quinze anys. Va treballar a la Telefnica de
Barcelona, com a botons.

Militncia
s a la Telefnica quan va comenar a prendre conscincia poltica, al llegir els
fulls volants que repartia CCOO clandestinament. Grcies a la seva professi
de botons, es va moure per tot ledifici i va aconseguir recollir diners per els
acomiadats de la SEAT. Ella diu que inesperadament es trob militant a CCOO
i desprs al PSUC. I que des daquest moment va estar a tot arreu.

Referncies
s una sntesi de la informaci publicada en ROMEU ALFARO, Fernanda, El
silencio roto, Mujeres contra el Franquismo, Auto editat: Fernanda Romeu
Alfaro, 1994, p. 201-223-224.


79. ARRANZ CASTILLO, Amparo

Lloc i data de naixement
Barcelona ???

Militncia.
Tot i que ells afirma que no ha estat mai de cap partit, segons lArxiu Histric de
la Ciutat va ser del PSUC. Aix mateix ho deia Lpez Raimundo en una de les
seves obres. Amparo assevera que va lluitar i que per aix la van detenir i
lacusaren de tenir propaganda illegal, com diaris i manifestos del PSUC a
casa seva. Ella explicava que repartia diaris com Mundo Obrero, La
Repblica, que venia cupons i recaptava fons. De resultes de tot aix va estar
vuit dies a la comissaria de la Diagonal i desprs 12 dies a la Jefatura. El seu
168
judici va durar una hora. Diu que en 1958 la van cridar els de la Brigada Poltico
Social i la van fer firmar un paper conforme ella era comunista.

Referncies
Sntesi de la informaci publicada a CUEVAS, TOMASA, Testimonios de
mujeres en las crceles franquistas, Editor Jorge Montes, Instituto de estudios
Altoragoneses, 2004, pp. 574-581. Tamb es pot trobar lentrevista realitzada
per la Tomasa Cuevas, que est dipositada a Fons Orals de lArxiu Histric de
la Ciutat.


80. BALLESTEROS, Clotilde

Lloc i data de naixement
Provncia de Guadalajara ???

Militncia.
Amb motiu de levacuaci del seu poble va haver de fugir cap a Guadalajara.
Va participar activament en defensa de la Repblica. Va ingressar al PCE i
tamb al PSUC. El seu company estava a la direcci del PCE. La van detenir
amb la Junta de Casado, per al tenir que alletar a la seva filla, la van deixar
sortir. Desprs de la mort del seu company es va comenar a reorganitzar amb
alguns militants per ajudar els que estaven dins de les presons. Es va casar al
1944 i van acusar al seu marit de propaganda illegal. Quan el seu marit va
estar detingut, la policia va entrar a casa seva, per no van trobar res. Ella va
continuar treballant clandestinament en la qesti de propaganda. Amb la
sortida del seu marit de la pres es van anar a viure al Pont de Suert, al 1951, i
all van viure 11 anys. Ella diu que ha estat poc temps desconnectada del
partit.

Referncies
Sntesi de la informaci publicada a CUEVAS TOMASA, Mujeres en las
crceles franquistas, Madrid, Editorial Casa de Campo, pp. 86-88. Tamb es
pot trobar lentrevista realitzada per la Tomasa Cuevas, que est dipositada a
lArxiu Histric de la Ciutat.


81. BLANES, Josepa
Pseudnim: Reis Bertral

Lloc i data de naixement???

Estudis
Magisteri

Treball
Mestre descola de la promoci republicana. Mestre rural a Porquerisses i, ms
tard, al Raval de Can Tunis. Mestre organitzadora del serveis dacollida creats
per la Generalitat quan a Barcelona es concentraven milers dinfants i de dones
fugitius de la seva llar en terres conquerides per les tropes franquistes. Treball
169
a Rdio Pirenaica en les emissions en catal. Desprs, en una emissora a
Bulgria. Durant mols anys va ser redactora i locutora a Rdio Sofia en llengua
espanyola.

Militncia
Form part de la Uni de Dones de Catalunya en representaci dEstat Catal,
per b que responia ja als interessos del PSUC. Desprs de la guerra, el 1945,
estava exiliada a Frana i seguia militant a Estat Catal. Quan marx a Frana
va deixar tres fills petits amb la seva mare. Conegu lexperincia de una
Frana ocupada, la Guerra Freda, les decepcions a la Romania de
Ceausescu... A lexili fou la receptora duna Carta Oberta de Joan Comorera a
Reis Bertral, dirigent dEstat Catal, escrita probablement a les darreries de
1948, poc abans desclatar la crisi Comorera. En el primer Congrs del PSUC,
celebrat a Pars a lagost de 1956, fou escollida membre suplent del Comit
central i renov el crrec en el segon Congrs de 1965. Fou elegida, aix
mateix, membre del Comit central en el Quart Congrs celebrat a Barcelona el
1977.

Referncia
Pmies Teresa, Treball, 1936-2006. Diari dels treballadors de la Ciutat i el
Camp. Generalitat de Catalunya. Guix, 2002, 120. Vinyes, 1998, pp. 30 i 112.
Pelai Pags, 2000.


82. BONA PUIGVERT, Remei
Pseudnims: Anna Mart, Teresa Claramunt.

Lloc i data de naixement
Sabadell ???

Dades bsiques sobre la seva famlia dorigen
El seu avi patern va nixer a Mil i era cap de ferrocarrils. Pel que fa a la seva
militncia, era republic. La seva via paterna va nixer a Logronyo i es
dedicava a les feines de la casa. Respecte als seus avis materns, tots dos van
nixer a Sant Pau de Segories i eren pagesos. La mare de Remei era
propietria duna botiga i dideologia republicana. El seu pare va nixer a
Calahorra (Logronyo) i era viatjant.

Estudis
Va estudiar fins als 12 anys i desprs va anar a la universitat, on va cursar
estudis dAssistent Social, Secretariat i Dret.

Treball
Remei va ser dependenta, botones, secretria de direcci, assistenta social,
professora a lUAB i jutgessa. Ha treballat al sector del comer, aix com tamb
en un gremi de fabricants, Crites i a ladministraci pblica.

Militncia.
El primer contacte amb grups poltics es va donar quan va estar al FOC, que
tenia com funci especifica captar als joves obrers, donar-lis cursos de formaci
170
i fer campaments d estiu. All hi havia gent de diversos grups poltics. El FOC
convocava manifestacions fantasmes, com les del Primer de Maig. Entre 1970-
71 va arribar a Espronceda, shavia casat al 1968, i el seu marit havia estat
detingut varies vegades. En una daquestes detencions, elles van anar, amb els
familiars dels detinguts, a demanar al bisbe que no els maltractessin. A
Espronceda mentre treballava com a assistenta social, va entrar a una cllula
del PSUC, ms tard va passar a lorganitzaci del centre. Explicava que no va
pertnyer al Comit perqu no va voler. Ja durant la democrcia li van proposar
destar al Comit Local i va durar dos mesos. La seva tasca poltica lalternava
amb els estudis i lactivitat sindical. La policia va entrar dos o tres cops a la
Universitat i ella havia de marxar corrent, una de les vegades, va haver de sortir
per la finestra estant ja embarassada. Va participar en lAssemblea
Democrtica de Catalunya de Sabadell. Ms tard, desprs d un viatge a Itlia
va organitzar un cursos poltics destiu donats per militants italians. Al 1987, va
deixar de militar al PSUC.

Entrevista.
s una sntesi de lentrevista realitzada per Xavier Domnech entre l11/01/01 i
08/02/01, amb una duraci aproximada de nou hores. Dipositada lArxiu
Histric de la CONC.


83. CASADELL, Lola

Lloc i data de naixement
Alcoletge (Lleida) ???
Dades bsiques sobre la famlia dorigen
La seva famlia era pagesa. El seu pare votava a les dretes.
Estudis
Infermeria

Treball
A Frana, a lexili, reclutada per un sindicat catlic per anar a fer tasques al
camp, es trasllad prop de Lyon, on acab treballant en una botiga.

Militncia
Durant la guerra va militar en les JSUC. Particip en la guerra al front dArag
amb una unitat sanitria organitzada per la FETE, junt amb la columna Del
Barrio. Traslladada a Barcelona estudia infermeria i es cas, lany 1938, a
Molins de Rei. En passar la frontera lany 1939 va ser internada en un refugi
don sort per donar a llum una nena a la Maternitat de Rennes. Amb locupaci
alemanya a Frana va ser internada al camp de Sant Cebri on se li va morir la
seva filla de tres mesos. Per la seva participaci en accions de propaganda i
acolliment per a la Resistncia, va ser detinguda lagost de 1942, i condemnada
a una multa i a dos anys de pres que va complir a Les Baumettes (Marsella),
desprs a Rennes i finalment a Romanville, des don va ser deportada a
Ravensbrck labril de 1944. Treball en una fbrica de materials de guerra al
comando de Holleischen i particip en tasques de sabotatge. Desprs de
lalliberament va retrobar el seu marit, incorporat a lexrcit francs des
171
dArgelers i refugiat, ms tard a Sucia; van viure a Lyon, on Lola va ser
membre de la direcci de la secci Espanyola de la FNDIRP.

Referncies.
s una sntesi de AMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS,
Rabrensbrck, un espai de mort, un espai de record. Un viatge acompanyant la
Neus Catal (10-14 dabril de 2003), Barcelona, Amical de Mauthausen i altres
camps i de totes les vctimes del nazisme dEspanya, 2004, p. 17. CATAL,
Neus, De la resistncia i la deportaci. 50 testimonios de mujeres espaolas
(presentaci, per M. Vzquez Montalbn) (prleg, per M. Fernndez Nieto),
Barcelona, Ediciones Pennsula, 2000, pp. 146-156.


84. DERN, Maria

Militncia.
Recorda que, noms amb deu anys, el seu pare ja li encomanava feines, que
per ella en aquell moment eren estranyes, com amagar unes armes i donar-les
a una persona, o com acompanyar a altra gent a llocs desconeguts. A Sabadell,
a la Repblica, des dels dotze anys va estar afiliada a la CNT, i era del grup
dels trentistes. Ella al igual que la resta de companys van entrar finalment a
lUGT. All es va formar a lescola de quadres. Al final de la guerra va passar la
frontera i va ser separada de la seva famlia (el seu marit estava en un camp de
concentraci). Desprs destar a diferents llocs, es va establir durant una any i
mig a un poble on va treballar i enviar diners a la seva famlia. Va decidir
marxar sense dir res cap a Toulouse. Va crrer el risc de ser detinguda, ja que
no tenia papers, per tot i aix va estar tres anys vivint, indocumentada, en
aquella ciutat. Finalment el seu marit va sortir del camp i, juntament amb ella i
el seu cunyat, es van anar a viure junts. La Maria durant una any va estar
portant paquets als presos poltics, feia denlla. Al 1943 amb la mort del seu
marit, el partit la va anar a buscar per continuar mes seriosament i ella va
acceptar. Per va caure malalta i va haver de marxar a Perpiny. A la seva
tornada a Toulouse va continuar la seva tasca poltica i va organitzar la Uni de
Dones de Catalunya. Ella explicava que feia tot el que li deia el partit i va fer
moltes coses per el PSUC. Deia que mai el va deixar.

Referncies
s una sntesi de lentrevista realitzada per Tomasa Cuevas. Es va utilitzar
lidioma catal. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Orals.
Collecci Tomasa Cuevas.


85. HERNNDEZ, Teresa

Lloc i data de naixement
Barcelona

Militncia.
En finalitzar la guerra, la Teresa estava dins de la direcci clandestina del
PSUC intentant, juntament amb altres companys, reorganitzar el partit. Per hi
172
havia un confident i les van detenir a ella, a la seva germana, a la Maria
Domnech i a la Maria Gonzlez. Totes militants del PSUC. La van portar a
Jefatura i la van maltractar i torturar. El judici va durar tres dies i la van
condemnar a pena de mort, junt amb la seva germana i la Maria Domnech. Al
final van commutar-li la pena per 30 anys de pres. Va passar per el penal de
les Corts. Va sortir el 12 de maig de 1956, desprs destar quasi divuit anys
tancada. Al sortir dall no va continuar militant ja que va estava molt
desmoralitzada.

Referncies
Sntesi de la informaci publicada a CUEVAS, TOMASA, Testimonios de
mujeres en las crceles franquistas, Editor Jorge Montes, Instituto de estudios
Altoragoneses, 2004, pp. 551-553, 565-574, 581. Arxiu Histric de la Ciutat de
Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa Cuevas.


86. MANJON, Maria Flores

Treball
Serventa.

Militncia.
Va participat de la primera vaga de tramvies al costat dels estudiants. Al 1951
es va casar. A casa seva anava un home venent-li cupons que suposadament
els diners anaven per un home malalt. Per ella un dia enfadada li va dir que
per a que anava realment i ell li va explicar que anava per la famlia dun pres
comunista. Daquesta forma va entrar en contacte amb el partit. Aquest senyor
li va presentar a un company i aquest li va donar el diari Mundo Obrero, els
Estatuts del Partit... Va estar tant a la vaga dels tramviaires al 1957 com al
1959. La seva tasca era aconseguir, junt amb altres dones, que ning no
pugs als trens. A lany 1960 la van detenir junt amb el seu marit. Va haver de
presentar-se durant 8 dies a la comissaria. Al seu marit el van portar a la
Modelo. Va estar vigilada tres mesos. Durant lempresonament del seu marit,
1961-62-63, va encarregar-se ella sola de la propaganda del sector de la
construcci. Ella, junt amb Joan Carbonell, van reorganitzar el partit. El Primer
de maig de 1967 les convoquen a Torre Bar i all ella va fer una petita
xerrada. Al final es va presentar la policia. A ella la van detenir perqu va voler
ajudar a una companya. Va estar 72 hores detinguda i li van prendre declaraci
al Palau de Justcia, per desprs va ser alliberada. Al cap de dos mesos, la
policia hi va anar a casa seva per com estava molt malalta, la van detenir
durant 10 dies en el domicili fins que la portaren a un hospital, dall va sortir i la
van tornar a detenir mentre estava esperant a fora duna pres. Li van prendre
declaraci i li van demanar 6 mesos que al final no els va haver de complir. Va
seguir treballant per el partit i va estar a Mujeres Democrticas Segons lArxiu
Histric de la Ciutat, va ser membre del PSUC.

Referncies
Sntesi de lentrevista realitzada per la Tomasa Cuevas, que est dipositada a
lArxiu Histric de la Ciutat (AHCB). Fonts Orals. Esta transcrita i es va utilitzar
lidioma castell.
173


87. NAVARRO ARROYO, Josefa

Militncia.
Al 1938 la Josefa va ser nomenada consellera del Prat del Llobregat. All, ella i
les seves companyes, sota el nom de lAliana de la Dona Jove, van fer moltes
activitats.

Referncies
s extracte de Clia Caellas Juli, La presncia femenina als consells
municipals al Baix Llobregat entre 1934 y 1939. El smptoma dun fenomen?,
en Cristina Borderas (editora), Les dones i la histria al Baix Llobregat II,
Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat, 2002, pp. 88.


88. NOGUERA TARD, Maria

Militncia.
A Sant Feliu, el consell de govern va configurar laliana de PSUC i CNT, i la
Maria va poder integrar-se al consell pel PSUC cap al 1937-38.

Referncies
s extracte de Clia Caellas Juli, La presncia femenina als consells
municipals al Baix Llobregat entre 1934 y1939. El smptoma dun fenomen?,
en Cristina Borderas (editora), Les dones i la histria al Baix Llobregat II,
Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat, 2002, pp. 91.


89. PELAUZY, Mara Antonia

Militncia.
La Mara va participar dins del Comte de Solidaritat, all va treballar de forma
continuada. Ella va representar el mn de la cultura. Tamb va formar part del
PSUC, i com a tal, va estar a reunions, ajudant en temes diversos, com
festivals... La van enviar a Praga a un Consell de Pau, com a representant. Ella
diu que la seva acci poltica sempre va estar encaminada com a
antifranquista, independentment del seu carnet de militant. Continu el seu
treball dins de Solidaritat i va entrar dins de lAssemblea de Catalunya.

Referncies
Es una sntesi de la informaci publicada en ROMEU ALFARO, Fernanda, El
silencio roto, Mujeres contra el Franquismo, Auto editat: Fernanda Romeu
Alfaro, 1994, p. 220.


90. RAMIS, Angela

Lloc i data de naixement
Figueres, Girona ???
174

Militncia.
A lacabar la guerra, va buscar contacte amb el PSUC i es va afiliar. Alguns
militants van comenar a reunir-se a casa seva. La seva tasca ms destacada
va ser la dajudar a passar gent desquerra per la muntanya fins Le Perthus.
Un dia la van agafar a la frontera francesa i, com a conseqncia, va estar 18
dies a comissaria i desprs daix la van enviar a la pres de Figueres. All va
tenir un Consell de Militars que la van enviar al penal de Les Corts a
Barcelona. Va fugir daquest penal amb una companya anomenada Adelaida.
Tot i que elles es volen quedar treballant polticament a Catalunya, el partit
decid enviar-les a Frana. Van passar clandestinament els Pirineus i finalment
van arribar a Toulouse desprs de moltes tensions. El primer contacte a la
ciutat francesa va ser amb el PSUC, que no les va fer gaire cas. Carrillo, que
estava all en aquells moments, es va posar en contacte amb elles i van poder
treballar pel partit a la zona. Es van quedar treballant en un hospital a Tolouse,
fins que al marit de lAngela el van deportar al 1950. Dall va anar a Hongria i
el seu marit va morir a Budapest.

Referncies
Sntesi de la informaci publicada a CUEVAS, TOMASA, Testimonios de
mujeres en las crceles franquistas, Editor Jorge Montes, Instituto de estudios
Altoragoneses, 2004, pp. 529-537, 563-565. Arxiu Histric de la Ciutat de
Barcelona (AHCB). Fons Orals. Collecci Tomasa Cuevas.


91. YAGE PI, Pilar

Lloc i data de naixement
El Prat del Llobregat ???

Estudis
Primari. Batxillerat. Magisteri.

Militncia
Va ser presidenta del Casal de la Joventut. Membre de la taula de Joves.
Membre del Comit Executiu de les JJCC. Als 22 anys com a membre del
PSUC va composar el primer Ajuntament Democrtic del Prat del Llobregat.

Referncies
s un extracte de la informaci publicada a Bengoechea, Soledad; Renom i
Pulit, Merc, Memria i comproms. Classes treballadores, sindicalisme i poltica
al Prat de Llobregat ( 1917-1979), Barcelona, Columna Edicions, 1999, pp.
304.
175
ARXIUS I BIBLIOGRAFIA CONSULTATS


Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fonts Orals
Font Orals de la Fundaci Utopia Juan N. Garca Nieto
Fonts Fundaci Cipriano Garca, Arxiu histric de la CONC. Font Orals
(En general, les biblioteques on sha consultat la bibliografia est senyalada al
final de cada llibre citat a la bibliografia).

BIBLIOGRAFIA SOBRE DONES, MOVIMENT OBRER I PARTITS POLTICS
QUE TRACTA DE DONES DEL PSUC:

ABAD, Irene, En las puertas de la prisin. De la solidaridad a la concentracin
poltica de las mujeres de los presos del franquismo, Barcelona, Icria, 2012.

ALCALDE, Carmen, La mujer en la guerra civil espaola (prleg de Lidia
Falcn), Madrid, Editorial Cambio 16, 1976, 225. (Biblioteca de lInstitut Catal
de la Dona).

ALCALDE, Carmen, Mujeres en el franquismo. Exiliadas, nacionalistas y
opositoras (prleg de Manuel Vzquez Montalbn), Barcelona, Flor del Viento,
1996, 188 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

AMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS, Rabrensbrck, un espai de
mort, un espai de record. Un viatge acompanyant la Neus Catal (10-14 dabril
de 2003), Barcelona, Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les
vctimes del nazisme dEspanya, 2004. (Amical de Mauthausen i altres camps).

ARRIERO ARRANZ, Francisco, El movimiento democrtico de mujeres: del
antifranquismo a la movilizacin vecinal y feminista, a Historia, Trabajo y
Sociedad, Madrid, Fundacin 1 de mayo, 2011, pp. 33-62.

ASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS, Notcia de la negra nit.
Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959) (presentaci de Manuel
Royes i Vila), Diputaci de Barcelona, 2001, 429 pp. (Biblioteca de lArxiu
Histric de la Ciutat, Ca LArdiaca).

AYMERICH, Pilar & PESSARRODONA, Marta, Montserrat Roig. Un retrat,
Generalitat de Catalunya/Institut Catal de la Dona, segona edici, 2001, 109
pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

BALFOUR, Sebastin, La Dictadura, los trabajadores y la ciudad. El movimiento
obrero en el rea metropolitana de Barcelona (1939-1988), Valncia, Edicions
Alfons el Magnnim, 1994, 291, pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

BATISTA, Antoni, La Brigada Social, Barcelona, Empries, 1995, 283 pp.
(Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).
176

BATISTA, Antoni & PLAY MASET, J., La gran conspiraci. Crnica de
lAssemblea de Catalunya (prleg de Josep Benet), Barcelona, Empries, 1991,
355 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

BENACH, Joan, JUNCOSA, Xavier i LPEZ ARNAL, Salvador, Del pensar, del
vivir, del hacer. Escritos sobre Integral Sacristn, El Viejo Topo, 2006.
(Biblioteca de lArxiu de CCOO).

BENGOECHEA, Soledad & RENOM, Merc, Memria i comproms. Classes
treballadores, sindicalisme i poltica al Prat de Llobregat (1917-1979),
Barcelona, Columna, 1999, 341 pp. (Biblioteca del Centre dHistria
Contempornia de Catalunya).

BORDERIAS, Cristina & T. HURTADO, Javier (coordinadors), Dones, treball i
sindicalisme a Catalunya (1939-1978). Perfils biogrfics del projecte Fonts
orals i militncia sindical, Barcelona, Estudis sobre el mn del treball, 2, 1999,
125 pp. (Biblioteca de lArxiu de CCOO).

BORDERAS, Cristina & BORRELL, Mnica &, IBARZ, Jordi, & VILLAR,
Conchi, Los eslabones perdidos del sindicalismo democrtico: la militancia
femenina en las CCOO de Catalunya durante el franquismo, en Historia
Contempornea, 26, 2003, pp. 161-206.

BORRS BORRAS, Maria Rosa, Sobre los orgenes del Moviment Democrtic
de Dones, comunicaci presentada en el Primer Congrs dHistria del PSUC
celebrat del 5 al 7 doctubre de 2006 a Barcelona, un Congrs que fou
organitzat per lAssociaci Catalana dInvestigacions Marxistes.

CAMINAL BADIA, Miquel, Joan Comorera i la revoluci democrtica, tesi
doctoral mecanografiada dirigida per J.A. Gonzlez Casanova, Facultat de
Cincies Econmiques, UB, 1983 (10 vols.) Biblioteca del Pavell de la
Repblica, UB).

CAELLAS, Clia & TORAN, Rosa, Dolors Piera. Mestra, poltica i exiliada
(prleg de Teresa Pmies), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat,
2003, 211 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

CAELLAS JULI, Clia La presncia femenina als consells municipals al Baix
Llobregat entre 1934 i 1939. El smptoma dun fenomen?, en Les dones i la
histria al Baix Llobregat (2 vols.), Cristina Borderas (editora) Soledad
Bengoechea (coordinadora), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat
(2002), 830 pp. vol. II, pp. 61-99. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

CARRALDA, Ferran & COLOMER, Leandre, Conversa amb Gregori Lpez
Raimundo, a LAven, Barcelona, nm. 11, desembre, 1978, pp. 7-11.

CASTERS, Ramon, Las JSUC: ante la guerra y la revolucin (1936-1939)
(prleg de Nazario Gonzlez), Barcelona, Editorial Nova Terra, 1977, 367 pp.
(Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).
177

CATAL, Neus, De la resistencia i la deportaci. 50 testimonios de mujeres
espaolas (presentaci, per M. Vzquez Montalbn) (prleg, per M. Fernndez
Nieto), Barcelona, Ediciones Pennsula, 2000, 413 pp. (Biblioteca dHumanitats,
UAB).

CATAL, Neus, Les campanes de Praga, pp. 30-31, dins el dossier Els
camps nazis. 60 anys desprs, a LAven, Barcelona, n 302, maig 2005, pp.
21-43.

CEBRIN, Carme, Estimat PSUC, Barcelona, Editorial Empries, S.A., 1997,
452 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

CEBRIN, Carme, El somni duna nit destiu, a LAven, Barcelona, n 230,
novembre de 1998, pp. 8-13.

CEBRIAN, Carme; HISPANO, Mari, (ed.) Testimoni de la resistencia
antifranquista I, Dossier de LAven, Barcelona, n 233, febrer de 1999, pp. 24-
42 i 59-62.

100 Mujeres del siglo XX que abrieron camino a la igualdad en el siglo XXI
(Exposici organitzada pel Consejo de la Mujer de la Comunidad de Madrid.
Carmen Sarasa, comissria), Catleg, Consejode la Mujer, 2001, 128 pp.
(Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

COLOMER I ALSINA, Josep Maria, Els estudiants de Barcelona sota el
franquisme, Barcelona, Curial, 1978, 2 vols. primer vol. 312 pp.; segon vol. 210
pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

IV Congrs del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Recull de material i
dintervencions (29 doctubre a l1 de novembre de 1977), Barcelona, Laia,
1978, 381 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

CUEVAS GUTIRREZ, Tomasa, Mujeres de la resistencia, Barcelona, Sirocco
Books, 1986, 319 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

CUEVAS GUTIRREZ, Tomasa, Testimonios de mujeres en las crceles
franquistas (edici preparada per Jorge J. Montes Salguero), Huesca, Instituto
de Estudios Altoaragoneses, 2004, 913 pp. (Biblioteca del Centre dHistria
Contempornia de Catalunya).

DD.AA., El feminisme al PSUC. Els anys setanta i vuitanta del segle XX, Adpo,
2009.

DD.AA., Albert Fina, Barcelona, Los libros de La Factora, 2001, 285 pp.
(Biblioteca de Socials, UAB).

DD.AA. Una esperana desfeta. Lexili de 1939, (presentaci de Jordi Pujol)
(prleg de Josep M. Ainaud de Lasarte), Barcelona, 2000, Museu dHistria de
178
Catalunya, 171 pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de
Catalunya).

DD.AA. Diccionari Biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans, Edicions
Universitat de Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2000, 1482
pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

DD.AA., Dona i societat a la Catalunya actual, Barcelona, Edicions 62, 1978,
231 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

DD.AA., Les dones i la poltica: alcaldeses i regidores de Catalunya (a cura de
Nria Alb, Juli Busquetsi Rosa Mart. Introducci de Marina Subirats),
Barcelona, Edicions la Magrana/Edicions 62, 1989, 267 pp. (Biblioteca de
lArxiu de la Ciutat Ca LArdiaca).

DI FEBO, Giuliana, Resistencia de mujeres en Espaa 1936-1976 (prleg de
Dolors Calvet), Barcelona, Icaria, 1979, 239 pp. (Biblioteca del Pavell de la
Repblica).

DOMNECH SAMPERE, Xavier, Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment
obrer, societat civil i canvi poltic. Sabadell (1966-1976) (prleg de Carme
Molinero), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2002, 390 pp.
(Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

Dossier Testimonis de la resistncia antifranquista I, n 233 a LAven, febrer
de 1999, pp. 24-42 i 59-62.

DUCH PLANA, Montserrat, Pres de dones, a Els camps de concentraci i el
mn penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme (J. Sobrequs,
C. Molinero, M. Sala (eds.)), Barcelona, Museu dHistria de Catalunya/Crtica,
2003, pp. 580-594. (Biblioteca de Socials, UAB).

Dun roig encs. Margarida Abril. Evocacions sobre un smbol del comunisme
catal (introducci Margarida Colomer), Barcelona, Pere Ardiaca, 2004, 153 pp.
(Biblioteca de Cincies de la Comunicaci, UAB).

ESTIVILL, Angel, Lina dena: la gran heroina de las juventudes revolucionarias
de Espaa, Barcelona, Maucci [1938?], 93 pp. (Biblioteca del Pavell de la
Repblica, UB).

FERRANDO PUIG, Emili, La dona a Badalona. Cent anys de protagonisme
invisible (1887-1997), Barcelona, Editorial Mediterrnies, 2000, 373 pp.
(Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

FONTSER, Carles, Per als germans del front [document grfic]: Dones
treballen. Cartell del PSU i UGT, Barcelona, Institut Pomenpeu, s.d. (Biblioteca
de lInstitut Catal de la Dona).

GALLEGO I MARN, Gregori, Els annims de la transici. Histria oral del
moviment obrer a Lleida i a Balaguer (1960-1970) (prleg de Joan Biscarri),
179
Lleida Pags editors, 1996, 318 pp. (Biblioteca de Cincies de la Comunicaci,
UAB).

GARCA, Cipriano, El model Terrassa, en MAYAYO, Andreu & FERNNDEZ,
Ricard & RUIZ, Maruja [et al.], La nostra utopia PSUC. Cinquanta anys
dhistria de Catalunya, Barcelona, Planeta, 1986, pp. 35-50. (Biblioteca del
Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

GARCA, Consuelo, Las crceles de Soledad Real, Madrid, Alfaguara, 1983, 2
edici, 223 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

GARCA SOLER, Maribel, Barcelona y la Guerra a travs de una protagonista
fiel al ideal de su juventud: Soledad Real, en Las mujeres y la guerra civil
espaola. III Jornadas de Estudios monogrficos, Salamanca, Ministerio de
Asuntos Sociales/Instituto de la Mujer, 1991, pp. 152-157. (Biblioteca del
Pavell de la Repblica, UB).

GAVILN, Amelia, Treball: el mitj s el missatge, en MAYAYO, Andreu &
FERNNDEZ, Ricard & RUIZ, Maruja [et. al.], La nostra utopia PSUC.
Cinquanta anys dhistria de Catalunya, Barcelona, Planeta, 1986, pp. 31-35.
(Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

Gent del PSUC. La lluita per la llibertat, la democrcia i el socialisme a
Catalunya, Barcelona, Museu dHistria de Catalunya, Exposici del 18 de
desembre de 1998 al 21 de mar de 1999, 123 pp. (Biblioteca de Cincies de la
Comunicaci, UAB).

GUIX I COROMINES, Jordi, LEuropa de Franco. Lesquerra antifranquista i la
caa de bruixes a linici de la guerra freda. Frana 1943-1951 (prleg de
Ricard Vinyes) (epleg de Josep Benet), Barcelona, Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 2002, 255 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

HERNNDEZ HOLGADO, Fernando, Mujeres encarceladas. La prisin de
Ventasde la Repblica al franquismo, 1931-1941, Madrid, Marcial Pons
historia, 2003, 369 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica).

HERNNDEZ HOLGADO, Fernando, Soledad Real (1917), Madrid, ediciones
del Orto, 2001, 96 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

HINGER, Brbara, El papel desempeado por las mujeres en Matar durante
la Guerra Civil, en Las mujeres y la guerra civil espaola. III Jornadas de
Estudios monogrficos, Salamanca, Ministerio de Asuntos Sociales/Instituto de
la Mujer, 1991, pp. 125-129. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

HUERTAS CLAVERA, Josep M, Obrers a Catalunya. Manual dhistria del
moviment obrer, 1840-1975, Barcelona, LAven, S.A., 1982, 409, pp.
(Biblioteca dHumanitats de la UAB).

180
Integral Sacristn, El Viejo Topo, 30 Aniversario Vdeos sobre Giulia Aldofi,
Fundaci Cipriano Garca. Arxiu Histric de la CONC, 2006, 112 pp. (Biblioteca
de lArxiu de CCOO).

Les dones del 36 (prleg de Joan Clos), Generalitat de Catalunya, Institut
Catal de la Dona, 2002, 72 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

LPEZ DEL CASTILLO, Marta, Testimonios acerca de la Aliana de la Dona
Jove, en Las mujeres y la guerra civil espaola. III Jornadas de Estudios
monogrficos, Salamanca, Ministerio de Asuntos Sociales/Instituto de la Mujer,
1991, pp. 62-66. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori, Escrits. Cinquanta anys dacci, 1937-1988,
Barcelona, Ajuntament de Barcelona/Centre dHistria Contempornia de
Catalunya/Nous Horitzons, 1988, 350 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori, Para la historia del PSUC. La salida a la
superficie y la conquista de la democracia (segona part) (prleg de Carlos
Jumnez Villarejo), Barcelona, Pennsula, 2006, 286 pp. (Biblioteca de Cincies
de la Comunicaci, UAB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori, Qu s i qu vol el Partit Socialista Unificat de
Catalunya; conferncia pronunciada per Gregori Lpez Raimundo, Secretari
General del PSUC, Barcelona maig de 1976, 33 pp. (Biblioteca dHumanitats,
UAB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori & GUTIRREZ DAZ, Antoni, El PSUC y el
eurocomunismo (entrevistes i selecci de textes per Manuel Campo Vidal),
Barcelona, Grijalbo, 1981, 204 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori, Primera clandesnitidad. Memorias (primera part),
Barcelona, Editorial Antrtida/Empries, 1993, 293 pp. (Biblioteca de Cincies
de la Comunicaci, UAB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori, Primera clandestinidad. Memorias (segona part),
Barcelona, Editorial Antrtida/Empries, 1995, 438 pp. (Biblioteca de Cincies
de la Comunicaci, UAB).

MANGINI, Shirley, Recuerdos de la resistencia, la voz de las mujeres en la
guerra civil espaola, Madrid, Pennsula, 1995, 258 pp. (Biblioteca de lInstitut
Catal de la Dona).

MARTN RAMOS Josep Llus, Els orgens del partit Socialista Unificat de
Catalunya (1930-1936), Barcelona, Curial, 1977, 248 pp. (Biblioteca
dHumanitats de la UAB).

MARTN RAMOS, Josep Lluis, Rojos contra Franco. Historia del PSUC, (prleg
de Francesc Bonamusa), Barcelona, Edhasa, 2000, 421 pp. (Biblioteca de
Cincies de la Comunicaci, UAB).
181

MARTN RAMOS, Josep Lluis, El PSUC en Francia (1939-1945), en Lexili
republic. Actes del V Col.loqui Repblica, Guerra Civil i Franquisme, Barber
del Valls, 15 i 16 de desembre de 2000, Ajuntament de Barceber del Valls,
2002, pp. 195-199, 284 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

MARTN RAMOS, Jos Luis, El PSUC: la primera resistencia, a LAven,
Barcelona, n 196, octubre de 1995, pp. 30-34 i 51-53.

MARTNEZ GARCA, Domnec, Celia Garca Lpez. Una historia de remolinos
de viento. Terrassa, Ajuntament de Terrassa, 2006, pp. 133-136

MAYAYO, Andreu, Militants: els senyals lluminosos de lorganitzaci, en
MAYAYO, Andreu & FERNNDEZ, Ricard & RUIZ, Maruja [et al.], La nostra
utopia PSUC. Cinquanta anys dhistria de Catalunya, Barcelona, Planeta,
1986, pp. 11-24. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

MAYAYO, Andreu & FERNNDEZ, Ricard & RUIZ, Maruja [et al.], La nostra
utopia PSUC. Cinquanta anys dhistria de Catalunya, Barcelona, Planeta,
1986, 272 pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

MOLINERO, C. i Yss, Pere, Els anys del PSUC.El partit tde lanrtifranquisme
(1956-1981), Barcelona, LAven, 2010. (Arxiu Histric de la CONC).

NASH, Mary, La miliciana: otra opcin de combatibidad femeninas
antifascista, en Las mujeres y la guerra civil espaola. III Jornadas de Estudios
monogrficos, Salamanca, Ministerio de Asuntos Sociales/Instituto de la Mujer,
1991, pp. 97-108. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

NASH, Mary, Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil, Madrid,
Taurus, 1999, 358 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

NASH, Mary, Dones en transici. De la resistncia poltica a la legitimitat
feminista: les dones en la Barcelona de la Transici, Barcelona Ajuntament de
Barcelona, 2007.

NEZ TARGA, Mercedes, Crcel de Ventas, (prleg Marcos Ana), Pars,
Editions de la Librairie du Globe, 1967, 103 pp. (Biblioteca de Cincies de la
Comunicaci, UAB).

NEZ TARGA, Merc, El carret dels gossos. Una catalana a Ravensbruck,
Barcelona, Edicions 62, 1980, 122 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

OLESTI, Isabel, Nou dones i una guerra (prleg de Teresa Pmies), Barcelona,
Edicions 62, 2005, 287 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

PAGS, Pelai, Diccionari Biogrfc del Moviment Obrer als Pasos Catalans,
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2000.

182
PALA, Giaime, Entre paternalismo e igualitarismo. El PSUC y la cuestin de la
mujer en los aos del tardofranquismo, mientras tanto, 97, 2005, ps. 133-139.

PALA, Giaime, El PSUC. Lantifranqusme i la poltica daliances a Catalunya
(1956-1977, Barcelona, Editorial Base, 2011.

PMIES, Teresa, Carta a la nta sobre el comunisme. Els anys de lluita,
Barcelona, Columna, 2001. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

PMIES, Teresa, Cuando eramos capitanes. Memorias de aquella guerra,
Barcelona, Dopesa, 1974, 218 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

PMIES, Teresa, Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (edici, introducci i
entrevista a caura de Xnia Guirao i David Jan), Barcelona, Cossetnia
Edicions, 2005, 208 pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de
Catalunya).

PMIES, Teresa, Gent del meu exili, Barcelona, Galba, 1975, 169 pp.
(Biblioteca dHumanitats, UAB).

PMIES, Teresa, Los que se fueron. Los que no volvern. Los que vuelven,
Barcelona, Ediciones Martnez Roca, 1976, 198 pp. (Biblioteca dHumanitats,
UAB).

PMIES, Teresa, Memries de guerra i dexili. Quan rem capitans. Quan rem
refugiats, Barcelona, Proa, 2000, 323 pp. (Biblioteca del Centre dHistria
Contempornia de Catalunya).

PMIES, Teresa, Mujer de preso, Barcelona, Aym, 1975, 197 pp. (Biblioteca
del Pavell de la Repblica, UB).

PMIES, Teresa, Los nios de la guerra, Barcelona, Bruguera, 1977, 188 pp.
(Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

PMIES, Teresa, Records de guerra i dexili. Obres selectes i indites 2, (prleg
de Jordi Sol Tura), Barcelona, Dopesa, 1976, 853 pp. (Biblioteca
dHumanitats).

PMIES, Toms i Teresa, Testament a Praga, Barcelona, Destino, 1971, 220
pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

PESSARRODONA, Marta, Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna,
Barcelona, Destino, 2006, 292 pp. (En curs de distribuci).

PSUC, 1936-1981, 45 anys dHistria de Catalunya (Josep M. Colomer, coord.),
Barcelona, Partit Socialista Unificat de Catalunya, 1981, 28 pp. (editat en catal
i castell). (Biblioteca de Cincies de la Comunicaci, UAB).

183
PSUC: per Catalunya, la democrcia i el socialisme (introducci de Gregori
Lpez Raimundo), Barcelona, LAven, 1976, 195 pp. (Biblioteca dHumanitats,
UAB).

PUIGSECH FARRS, Josep, Nosaltres, els comunites catalans. El PSUC i la
Internacional Comunista durant la Guerra Civil (prleg de Borja de Riquer) Vic,
Eumo, 2001, 174 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

QUIONERO, Llum Nosotras que perdimos la paz, Madrid, Foca, 2005, 297 pp.
(Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

Resolucions II Conferncia PSUC Sabadell, octubre 1977 (mecanografiat,
sense paginar) (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

RIBA, Caterina, Dones de Sant Feliu de Llobregat. Les altres protagnistes de la
histria (prleg de Merc Renom), Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat,
2006, 180 pp. (Centre Destudis Comarcals del Baix Llobregat).

RIB, Rafael, Una altra Catalunya, una naci desquerra, Barcelona, Prtic,
1999, 289 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

RISQUES CORBELLA, Manel, Quintela, Polo, Creix. El temor com a mtode
en la caiguda dels 80, pp. 63-84, en ASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS
POLTICS, Notcia de la negra nit. Vida i veus a les presons franquistes (1939-
1959) (presentaci per Manuel Royes i Vila), Diputaci de Barcelona, 2001, 429
pp. (Biblioteca de lArxiu Histric de la Ciutat).

ROCA, Francesc, Feministes, en MAYAYO, Andreu & FERNNDEZ, Ricard &
RUIZ, Maruja [et al.], La nostra utopia PSUC. Cinquanta anys dhistria de
Catalunya, Barcelona, Planeta, 1986, pp. 205-210. (Biblioteca del Centre
dHistria Contempornia de Catalunya).

ROIG, Montserrat, Els catalans als camps nazis (presentaci dArtur London),
Barcelona, No ficci 10, 2003, 828 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica,
UB).

ROMEU ALFARO, Fernanda, El silencio roto. Mujeres contra el franquismo,
Oviedo, Grficas Summa, 1994, 394 pp. (Biblioteca de lIinstitut Catal de la
Dona).

ROS, Germinal, Els meus primers anys de vida, Ajuntament de Lloret de Mar,
1999, 166 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

RUIZ COLLANTES, Xavier, Els cartells del PSUC 1976-1988 (introducci
Miquel de Moragas Spa, Barcelona, Catalana de Publicaciones Reunidas, S.A.,
Barcelona, 1990, 295 pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de
Catalunya).

SANS AMENS, Rosa & GALLOFR MIRALLES, Xavier, Els comunistes i el
moviment feminista (pp. 110-123), a MAYAYO, Andreu & FERNNDEZ, Ricard
184
& RUIZ, Maruja [et al.], La nostra utopia PSUC. Cinquanta anys dhistria de
Catalunya, Barcelona, Planeta, 1986, pp. 110-122, 272 pp. (Biblioteca del
Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

SERRADELL, Joser (Roman), Clandestinos. Una historia que no se borrar
(prleg de Mari Pere), Barcelona, Partit dels Comunistes de Catalunya, 1995,
319 pp. (Biblioteca de Cincies de la Comunicaci, UAB).

SERRANO I BLANQUER, David, Les dones als camps nazis, Barcelona, Prtic,
2003, 185 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica).

SOL TURA, Jordi, Una histria optimista. Memries, Barcelona, Edicions 62,
1999, 420 pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

TORAN, Rosa, Els camps de concentraci nazis. Paraules contra loblit (prleg
de Josep Fontana), Barcelona, Edicions 62, 2005, 206 pp. (Biblioteca
dHumanitats, UAB).

Treball, 1936-2006. Diari dels treballadors de la Ciutat i el Camp, Generalitat de
Catalunya.

Vries autores: Dimensiones de una ausencia, Giulia Adinolfi, mientras tanto,
primavera 2005.

VARO MORAL, Ndia, Les llavors de la protesta. Els orgens del moviment
venal a lrea de Barcelona (1964-1974), 18 de setembre de 2010. Indit,
consultable a la Fundaci Cipriano Garca. Obtingu un accsit a la primera
edici del Premi ngel Rozas a la Investigaci en Cincies Socials per a
Investigadors i Investigadores Novells.

VARO, Ndia, Ser comunista en un entorno hostil: Laia Berenguer Puget, a
BUENO, Manuel; HINOJOSA, Jos; GARCA, Carmen (coords.), I Historia del
PCE. I Congreso. 1920-1977, vol. 2, Madrid, Fundacin de Investigaciones
Marxistas, 2007, p. 691-703.

VARO, Ndia, Mujeres en huelga. Barcelona metropolitana durante el
franquismo, a BABIANO (ed.), Del hogar a la huelga. Trabajo, gnero y
movimiento obrero durant el franquismo, Madrid, los Libros de la Catarata,
2007, pp. 139-187.

VARO, Ndia, Teixint la protesta. La conflictivitat laboral femenina a lrea de
Barcelona durant el franquisme, a Afers, n 53-54, 2006.

VERDUGA MART, Vicenta, Dones i repressi durant el franquisme, a Afers.
Fulls de recerca i pensament, Catarroja, n 45, 2003, pp. 299-335.

VIDAL, Carme, Crcere de Ventas, Vigo, Edicins A nosa terra, 2005, 180 pp.
(Cedit per Rosa Toran).

185
VILLAR, Conchi Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978 (II).
Biografes obreres. Fonts orals i militncia sindical, (prleg de Cristina
Borderas), Barcelona. Fundaci Cipriano Garca. Arxiu Histric de la CONC,
2000, 112 pp. (Biblioteca de lArxiu de CCOO).

VINADER, Xavier & MART GMEZ, Jos & RAMONEDA, Josep, LPEZ
RAIMUNDO, Gregori, La soledad del corredor de fondo, Barcelona, Laia, 1976,
119 pp. (Bibliteca de Cincies de la Comunicaci, UAB).

VINYES, Ricard, El dao y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo,
Barcelona, Plaa Jans, 2004, 202 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

VINYES, Ricard, Irredentas, las presas polticas y sus hijos en las crceles
franquistas, Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 2002, 267 pp. (Biblioteca
dHumanitats, UAB).

VINYES, Ricard, Nada os pertenece.... Las presas de Barcelona, a Historia
Social, Valncia, n 39, 2001, pp. 49-66.

VINYES, Ricard, La nostra cultura socialista, a LAven, Barcelona, n 95,
juliol-agost de 1986, pp. 5-8.

VINYES, Ricard & ARMENGOU, Montse & BELIS, Ricard, Els nens perduts del
franquisme, Barcelona, Proa, 2002, 350 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la
Dona).

VINYES, Ricard, El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX, Barcelona,
Edicions Proa, 1998, 234 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

VINYES, Ricard, Territoris de cstic (les presons franquistes, 1939-1959), 41-
61 pp., en ASSOCIACI CATALANA DEXPRESOS POLTICS, Notcia de la
negra nit. Vida i veus a les presons franquistes (1939-1959) (presentaci per
Manuel Royes i Vila), Diputaci de Barcelona, 2001, 429 pp. (Biblioteca de
lInstitut Municipal dHistria).

YUSTA, Mercedes, Madres coraje contra Franco. La Unin de mujeres
espaolas en Francia, del antifascismo a la guerra fra (1941-1950), Madrid,
Ctedra, 2009, 324 pp. (Biblioteca de la Universitat Autnoma de Barcelona).








186
BIBLIOGRAFIA SOBRE DONES, MOVIMENT OBRER I PARTITS POLTICS
QUE NO TRACTA DE DONES DEL PSUC:

Aportaci a la histria poltica, social i nacional de la classe obrera de
Catalunya Publicacions Treball Modern, [s.d.]. 46 pp. (Biblioteca dHumanitats,
UAB).

ARDIACA, Pere, La fundaci del P.S.U. de Catalunya. Selecci de textos,
Barcelona, edicions Avant, 1986, 98 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica,
UB).

BALLESTER, David, Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939)
(prleg de Josep Benet), Barcelona, Columna, 1998, 382 pp. (Biblioteca
dHumanitats, UAB).

1939, Barcelona, any zero. Histria grfica de locupaci de la ciutat (a cura de
Manel Risques, Francesc Vilanova i Ricard Vinyes), (prleg dAntoni Nicolau i
Mart; introducci de Josep Benet), Barcelona, Museu dHistria de la Ciutat,
1999 (s un llibre frut duna Exposici), 174 pp. (Biblioteca de Cincies de la
Comunicaci).

CAMPMANY, Maria Aurlia, La dona a Catalunya, Barcelona, Edicions 62,
1979 (cinquena edici), 259 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

COLOMER, Leandre, Joan Comorera i la transformaci del PSUC en el Partit
dels Comunistes de Catalunya (1939-1943), tesi de llicenciatura, setembre de
1978, UB, mecanografiat, 400 pp. (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

COMORERA, Joan. Antologia (edici a cura de Miquel Caminal Badia),
Barcelona, Edicions de La Magrana/Diputaci de Barcelona, 1987, 508 pp.
(Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

CONSTANTE, Mariano, Los aos rojos. Espaoles en los campos nazis,
Barcelona, Martnez Roca, S.A., 1974, 203 pp. (Biblioteca del Pavell de la
Repblica).

DD.AA., Gent del PSUC. La lluita per la llibertat, la democrcia i el socialisme a
Catalunya, Barcelona, Museu dHistria de Catalunya, 1999, 123 pp. (Biblioteca
del Pavell de la Repblica, UB).

DD.AA., La mujer en Espaa, Barcelona, Ediciones de Cultura Popular, S.A.,
1968, 175 pp. Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

DD.AA., Les ruptures de lany 1939 (edici a cura de Manel Risques, Francesc
Vilanova i Ricard Vinyes) (presentaci dngel Garca i Fontanet), Barcelona,
Fundaci Carles Pi i Sunyer i Publicacions de lAbadia de Montserrat, 218 pp.,
(Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

187
DD.AA., Quaranta anys dexili (1939-1975). Memria i histria, Barcelona,
Fundaci Carles Pi i Sunyer, 1993, 176 pp. (Pavell de la Repblica, UB).

Declaracin de Joan Comorera, editat pel Partido Comunista de Espaa
(reconstitut), el juny de 1978, 93 pp. (Biblioteca de Cincies de la Comunicaci,
UAB).

Les dones i el municipalisme catal. 48 entrevistes a regidores, alcaldesses i
diputades de lactual etapa democrtica (M. Pilar Garca Bar coord.), Rub,
Editorial Cedecs, 2003, 219 pp. (Biblioteca de lInstitut Catal de la Dona).

Dossier Testimonis de la resistncia antifranquista II, n 241, octubre de 1999
pp. 23-42 i 59-62.

Estatuts dels partits poltics catalans, 1977, Barcelona, Institut de Cincies
Poltiques i Socials, 1998 Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

FRASER, Ronald, Recurdalo t y recurdalo a otros. Historia oral de la guerra
civil espaola, Barcelona, Crtica, 1979, 2 vols. 430 i 444 pp. (Biblioteca del
Pavell de la Repblica, UB).

GASCH, Emili, La premsa del PSUC (1936-1993). Catleg de les publicacions
peridiques del Partit Socialista Unificat de Catalunya, UAB, Servei de
Publicacions, 1999, 72 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

KAPLAN, Temma, Ciudad roja, perodo azul. Los movimientos sociales en la
Barcelona de Picasso (1888-1939), Barcelona, Pennsula, 2003, 365 pp.
(Biblioteca dHumanitats, UAB).

Les ruptures de lany 1939, (edici a cura de Manel Risques, Francesc
Vilanova, Carme Molinero i Pere Yss), Barcelona, Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 2000, 218 pp. (Biblioteca de Cincies de la Comunicaci, UAB).

LPEZ RAIMUNDO, Gregori, Fem convergir en un sol torrent totes les forces
que soposen a la dictadura, setembre de 1979, 79 pp. (publicat a Treball, n
322, setembre de 1970). (Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

MARSAL, Juan F., Pensar bajo el franquismo. Intelectuales y polticos en la
generacin de los aos cincuenta, Barcelona, Pennsula, 1979, 252 pp.
(Biblioteca del Pavell de la Repblica, UB).

MAYAYO I ARTAL, Andreu, Josep Torrents (1899-1943), Barcelona, Edicions
El Mdol, 1988, 114 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

MOLINERO, Carme & YSS, Pere, Loposici antifeixista a Catalunya (1939-
1950), Barcelona, Els orgens-7. 1981, 222 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

MONTELL, Assumpta, La maternitat dElma, bressol dexiliats (prleg de
Josep M Sol i Sabat), Barcelona, Ara Llibres, 2005, 170 pp. (Biblioteca del
Centre dHistria Contempornia de Catalunya).
188

PAGS, Pelai, La guerra civil espanyola a Catalunya (1936-1939), Barcelona,
Els llibres de la frontera, 1982, 219 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

PI I SUNYER, Carles, Catalunya en la guerra civil espanyola (edici a cura de
Francesc Vilanova), Barcelona, Fundaci Carles Pi i Sunyer dEstudis
Autonmics i Locals, 1993, 122 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

PONAMARIOVA, l.V., La formacin del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
El proletariado cataln en lucha por su unidad, Barcelona, Icria, 1977, 109 pp.
(Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

RIB, Rafael, Catalunya, naci desquerra, Barcelona, Edicions de La
Magrana/ Edicions 62, 1988, 188, pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

RUBI I TUDUR, Mari, Barcelona 1936-1939, Barcelona, Publicacions de
lAbadia de Montserrat, 2002, 308 pp. (Biblioteca de Socials, UAB).

SOBREQUS, Jaume, Catalunya durant el rgim franquista (amb la
col.laboraci de Josep M. Colomer, Carme Molinero, Pere Yss i Josep M Sol
i Sabat), Barcelona, Editorial dAra, 1984, 683 pp. (Biblioteca del Centre
dHistria Contempornia de Catalunya).

SOL I SABAT, J. M. & VILLARROYA I FONT, Joan, La repressi a la guerra
i a la postguerra a la comarca del Maresme (1936-1945) (prleg de Josep
Termes), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 105 pp. (Biblioteca
del Pavell de la Repblica, UB).

SOL I SABAT, Josep M, La repressi franquista a Catalunya, 1938-1953
(presentaci Josep Benet, prleg Josep Termes), Barcelona, Edicions 62, 616
pp. (Biblioteca del Centre dHistria Contempornia de Catalunya).

TORAN, Rosa, Vida i mort dels republicans als camps nazis, Barcelona, Proa,
2002, 347 pp. (Biblioteca dHumanitats, UB).

VZQUEZ MONTALBN, Manuel, Rafael Rib: loptimisme de la ra,
Barcelona, Planeta, 1998, 1990 pp. (Biblioteca del Centre dHistria
Contempornia de Catalunya).

Ve y cuenta lo que pas en Espaa. Mujeres extranjeras en la guerra civil: una
antologa (Arnzazu Usandizaga, ed.), Planeta 2000, 455 pp. (Biblioteca de
lInstitut Catal de la Dona).

VINYES, Ricard, La Catalunya Internacional. El frontpopulisme en lexemple
catal (prleg de Francesc Roca), Barcelona, Curial, 1983, 388 pp. (Biblioteca
de Socials, UAB).

VIAS, Ricard, La formacin de las Juventudes Socialistas Unificadas (1934-
1936), Madrid, Siglo XXI, 1978, 161 pp. (Biblioteca dHumanitats, UAB).

189
REVISTES CONSULTADES





Afers. Fulls de recerca i pensament, Catarroja.

LAven, Barcelona.

Historia, Antropologa y Fuentes Orales, Departament dHistria Contempornia
de la UB, Barcelona.

Historia Social, Valncia.

Horitzons, Revista terica-poltica del PSUC. Los cuatro primeros nmeros se
editaron bajo ese nombre, luego cambi a Nous Horitzons. Legalmente,
empez a imprimirse en Mxico.

mientras tanto, Barcelona.

Nous Horitzons. Revista terica-poltica del PSUC, Barcelona.

Recerques, Histria, Economia, Cultura, Barcelona.

























190
ANNEX


DONES DEL PSUC I DE LES JSUC CITADES EN AQUEST TEXT

Margarida Abril; Giulia Adinolfi; Dolors Arbons; Amparo Arranz; Montserrat
Avils; Isabel Azuara; Carmina Balaguer; Carme Bassoles; Maria Bergua;
Josepa Blanes (Reis Bertral); Remei Bona; Teresa Bonet (Leonor Bornau); M
Rosa Borrs; Anna Bosch; Carmen Brufau; Lolita Brugalada; Teresa Buigas;
Teresa Eullia Calzada; Dolors Calvet; Maruja Cnovas; Lola Casadell;
Josefina Casals; Carme Casas; Antonia Castellana; Neus Catal; Clara
Claramunt; Mercedes Clota; Carme Coll; Montserrat Comas; Angelina Comte;
Paquita Coronel; Tomasa Cuevas; Adoracin Dez; Maria Domnech;
Candelria Escol; Soledad Fernndez; Dolors Folch; Julia Froiln; Trinidad
Gallego; Celia Garca; Teresa Gebell; Lourdes Gimnez; Ester Gimeno; Nria
Gispert; Aurora Gmez; Maria Gonzlez; Maria Hernndez; Teresa Hernndez;
Lena Imbert; Oddulia Imbert; Juliana Joaniquet; Carme Juanos; Carme Juli;
Anna K...; Mercedes Lpez; Elona Malasecheverra; Constanza Martnez;
Eulalia Martnez; Flora Martnez; Flora Monreal; Ana Mayoral; Caritat Mercader;
Mercedes Nez; Lina dena; Merc Olivares; Maria Palau; Angelina Palomes;
Teresa Pmies; Raquel Pelayo; Maruja Pelegrn; Mercedes Prez; Roser
Prez; Llibertat Picornell; Dolors Piera; M Dolors Plans; Teresa Prat; Victria
Pujolar; Carme Quinquill; ngela Ramis; Aurora Ramos; Josefa Ramos;
Soledad Real; Francisca Redondo; Perptua Rejas; Trinitat Revolt; M
ngeles Rivas; Armanda Rodrguez; Manola Rodrguez; Montserrat Roig;
Maruja Ruiz; Nria Sales; Maria Salvo; M Eugenia Snchez; Dolores Sanz;
Aurora Segri; Ascensi Sol; M Rosa Sol; Laura Tremosa; Uriz (germanes);
Teresa Vallejos; Maria Vendrell; Isabel Vicente; Georgina Villanueva.


EI paper subaItern que Ies dones han exercit tradicionaIment en Ia
societat s'ha mantinqut tambe en eIs ambits mes proqressistes i
revoIucionaris, i ha estat sovint obIidat o minimitzat per Ia
historioqraia. La IIuita de Ies dones deI PSUC no constitueix cap
excepcio i s'ha vist sistematicament siIenciada o ecIipsada per Ia
deIs seus companys mascuIins de miIitancia. Aquest IIibre ens
apropa a un coneixement sistematitzat deI paper d'aquestes dones en
eIs canvis poIitics que van produirse des de Ia Seqona RepubIica
ins a Ia transicio democratica i eIs nostres dies, un paper que
esdevinque actiu i onamentaI, com queda paIs en eIs testimonis i en
eIs periIs bioqraics de Ies norantauna miIitants que recuIIen
aquestes paqines, i que s'han extret de Ia bibIioqraia pubIicada,
pero tambe de Ies entrevistes dipositades en dierents arxius. AI
reunir una inormacio ins ara tant dispersa contribueix, per Ia seva
banda, a una ma)or visibiIitzacio deI protaqonisme daquestes
miIitants i a un ma)or coneixement de Ia seva base socioIoqica i de Ia
seva practica poIitica.
De veqades, eI compromis d'aquestes dones, que pertanyien a
extraccions sociaIs moIt diverses, va topar amb nombroses
diicuItats, que no sempre procedien de I'ordre poIitic contra eI quaI
IIuitaven moItes veqades eren eIs seus propis companys, o eIs homes
de Ies seves amiIies, eIs primers obstacIes que Ies miIitants
comunistes trobaven en Ia seva IIuita.