Exposició “Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró.

”
L’anarquisme a la Catalunya contemporània

L'exposició va ser inaugurada el passat 28 de setembre de 2023, a les 6 del vespre, per la
Consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i Gonzàlez. Acompanyada pel
director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i els historiadors Tono Vizcaino i Miguel
Garau, comissaris de la mostra. Es troba al C/Peu de la Creu, 4 de Barcelona i estarà
oberta de dimarts a dissabtes laborals de 10 a 18 h i diumenges de 10 a 14 h, fins al 28 de
febrer del 2024.

Actualment, en la nostra percepció col·lectiva, l'anarquisme té una sèrie de prejudicis que

provoquen rebuig. Aquest moviment es continua utilitzant com a sinònim de caos i violència
tant en els mitjans de comunicació com en discursos polítics i converses quotidianes.

Però no es tracta d’una percepció recent, la veritat és que va ser causada per alguns grups
anarquistes que en segles enrere van recórrer a la violència per abolir l’estat. A
conseqüència dels actes es van quedar amb aquesta reputació; els anarquistes són
persones que posen en perill l’ordre públic. Canviant així la veritable realitat del moviment
fins als nostres dies.

Més enllà dels prejudicis, l'anarquisme realment és un moviment politicosocial d'abast

internacional, que neix al segle XIX. L’objectiu del moviment és l'eliminació de qualsevol
forma d'autoritat, per assolir la llibertat total de l'ésser humà. Això implica gaudir de les
mateixes possibilitats d’accés a l’educació, de condicions de vida i d'igualtat entre sexes.

L’anarquisme proposa un projecte cultural i pedagògic innovador, fomentant l’autonomia

individual. I és que el moviment vetlla principalment per l'educació del poble i el pensament
racionalista que donarà pas a una revolució popular, renovant àmbits com la coeducació de
sexes i classes socials, el laïcisme, el pensament crítics…

Per altra banda, en aquest nou model pedagògic si la llibertat era inherent a l'individu,
aleshores els valors de submissió i obediència en què eren educades les dones havien de
ser qüestionats. S’han vist proves d’aquesta rebel·lió contra el paper que la societat
patriarcal donava a les dones; en el discurs de Teresa Claramunt de principis de segle XX,
el col·lectiu de “Mujeres Libres” de la Guerra Civil… Tot i que moltes dones anarquistes van
combatre aquestes opressions, no sempre van comptar amb el suport dels seus companys
anarquistes.

Personalment, crec que aquesta exposició és molt interessant i útil per conèixer com van
lluitar els nostres avantpassats per aconseguir millors condicions de vida pel poble i
animar-nos a nosaltres a seguir aquest camí cap a la llibertat total de l’ésser humà.

Els redactats i imatges exposats són molt entenedors, penso que tota mena de públic pot
entendre l'exposició i inclús replantejar-se valors apresos o estudiats anteriorment. Amb
exposicions com aquestes destapem prejudicis i estereotips implantats pel poder del país,
que no volen que la gent lluiti pels seus drets i es qüestioni com funciona la societat,
economia i política. Per això, crec que hem d’obrir el nostre horitzó d’informació, no només
el que veiem pels mitjans de telecomunicacions sinó també treballs, documents, i en aquest
cas exposicions que per sort ara podem trobar.

El que em va sorprendre molt de l'exposició va ser veure com al llarg de la contemporaneïtat

va haver-hi molta opressió i injustícia cap als anarquistes. Encara que era difícil
enfrontar-se al sistema, i tot i que els mitjans els pintessin com terroristes, els anarquistes
van continuar lluitant i fent mobilitzacions per combatre aquest sistema que a tan pocs
afavoria.

Crec que és important reconèixer aquestes dones i homes que es van sacrificar perquè el
poble europeu comences a tenir unes condicions mitjanament dignes, sense ells ara no
tindríem molts dels drets que posseïm.

Un altre aspecte de l’exposició que em va cridar l’atenció, i que no he trobat a moltes altres,
va ser la perspectiva de gènere que incloïen les explicacions, reconeixent també que la
dona és tan part de la nostra història com l'home. Com a dona he pogut veure que hi ha
referents lluitadores i valentes que van sortir del rol que els marcava el sistema i van
començar a lluitar per canviar el que estaven fartes de veure i sentir en les seves vides,
però sobretot per la llibertat solidària que van fomentar.