EDITORIAL

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTER

SEGONA POCA / NM. 37 / primavera 2011
CANVI DE MODEL PRODUCTIU?
d i r e c tor: Antoni Furi EL VALOR DE LA DEMOCRcia
c ap d e r e da c c i :
Gustau Muoz
consell de redacci:
Neus Campillo, Ferran
Garcia-Oliver, Josep-Llus Gmez
Les revoltes rabs del 2011 contra els rgims dictatorials i cor-
Mompart, Enric Marn, ruptes endmics al nord dfrica i a lOrient Mitj han posat no-
Vicent Olmos, Juli Peret, vament de manifest la fora i la capacitat datracci dels ideals
Francesc Prez Moragn, Maria
Josep Pic, Faust Ripoll, Simona democrtics. Sha subratllat sovint el paper cabdal de les reivin-
krabec, Pau Viciano dicacions democrtiques, en detriment de visions ms tradicio-
consell assessor:
Clia Amors, Joan Becat, nals o de la influncia del fonamentalisme islmic, en aquestes
Manuel Borja-Villel, Eudald revoltes realment massives i amb un fort contingut popular. s
Carbonell, Narcs Comadira,
Manuel Costa, Alfons Cuc (), clar que es tracta de situacions i moviments molt diversos, que
Mart Domnguez, Franois els conflictes socials, les desigualtats i sobretot la manca dex-
Dosse, Antoni Espasa, Ramon
Folch, Mario Garcia Bonaf, pectatives de futur dun gruix important de la poblaci jove, hi
Salvador Giner, Josep Fontana, han tingut una gran influncia. I tamb s cert que el resultat
David Jou, John Keane, Giovanni
Levi, Isabel Martnez Benlloch, final del seguit de revoltes que han sacsejat la regi encara sha
Joan Francesc Mira, Javier de veure. Les vacillacions dEuropa a lhora de donar-hi suport
Muguerza, Dami Pons, Josep
Ramoneda, Ferran Requejo, no han estat precisament un bon senyal. Els dubtes, les incohe-
Vicen Rossell, Xavier Rubert rncies, la por a un comproms excessiu i feixuc deixaran potser
de Vents, Pedro Ruiz Torres,
Vicent Salvador, Josep-Maria una herncia amarga. Aviat la guerra oberta a Lbia, la reapari-
Terricabras, Vicent Todol, Enzo ci del terrorisme sagnant al Marroc, la repressi tolerada a Sria
Traverso, Josep Antoni Ybarra
i altres pasos de la zona han afegit elements fortament negatius
Edita: Universitat de Valncia
i Edicions Tres i Quatre
que matisen a bastament leufria inicial dels canvis de rgim,
Redacci, administraci i subscripcions: relativament pacfics, a Tunsia i Egipte.
Publicacions de la
Universitat de Valncia Siga com vulga, de nou la reivindicaci de la democrcia ha
c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia.
Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067 pres un gran protagonisme en una regi on han proliferat secu-
a/e: lespill@uv.es larment els rgims autoritaris i desptics, i respecte de la qual
Disseny grfic: Enric Solbes
Maquetaci: fins i tot sha teoritzat la incapacitat per endegar una evoluci
Publicacions de la
Universitat de Valncia cap a una democrcia plena. De fet, les premisses socials i cul-
Impressi: Guada Impressors, SL
Distribuci: Gea Llibres (961 665 256) /
turals no hi sn les ms favorables per a una evoluci daquesta
Gaia (965 110 516) / mena, per aix mateix ens obliga a preguntar-nos pel grau
Midac Llibres (937 464 110) /
Palma Distribucions (971 289 421) dautenticitat de la democrcia en moltes regions del mn. Te
ISSN: 0210-587 X
Dipsit legal: V-2686-1979 ricament la democrcia el govern del poble, per al poble i pel
Preu daquest nmero: 9 euros poble no t rival, tothom es diu demcrata, ning o gaireb
LEspill s membre de:
ning fa lapologia de les solucions autoritries o totalitries.
Fins i tot els rgims ms dictatorials sabillen amb una carcassa
democrtica buida, presentada sovint com la forma prpia i no
mimtica, adaptada a les tradicions i les condicions del pas,
lliure dinfluncies estrangeres.
El grau dautenticitat de la democrcia, vet ac la qesti.
Perqu la democrcia no s noms retrica o unes regles formals
fcils de complir i de manipular. s tamb o sobretot una cultu-
ra, un sistema de funcionament de la polis basat en puntals com
lestat de dret, la separaci de poders, el govern de la majoria
per el respecte per la minoria, la premsa lliure, les llibertats in-
dividuals, les llibertats collectives, el respecte escrupols pels
drets humans, el pluralisme, les eleccions competitives, el joc
net... En definitiva una forma dorganitzaci social i poltica
que recolza en la ciutadania, en lautonomia dels individus, dels
ciutadans informats que saben distingir i emeten el seu veredic-
te i canvien els governs en funci del que consideren oport,
sense por a represlies.
La creaci de zones exemptes de control legal, el pes de les es-
tructures patriarcals o de clan, les formes actualitzades de clien-
telisme, la devastaci des del poder establert de lautonomia de
la societat civil a travs del segrest dels mitjans de comunicaci
i de la compra de voluntats de collectius amb escasses defen-
ses, basada en el do ut des, tot aix atempta greument contra
lautenticitat de la democrcia. Curiosament, els obstacles a la
democrcia en algunes societats amb un gran pes de les estructu-
res tradicionals reapareixen, modernitzats, en societats que hom
hauria pensat ms madures i desenvolupades en aquest terreny.
Control dels mitjans de comunicaci, pressions sobre la justcia,
vot captiu, xarxes clientelars atapedes, concentraci del poder,
aliana amb estaments teocrtics a canvi de favors econmics...
Si alguna lli es pot extreure de la malaurada histria
dEuropa al segle xx s la importncia extrema de salvaguardar
la democrcia. Malgrat les errades i les desviacions, les insufi-
cincies i les deformacions. A lpoca dentreguerres una part
important de lopini europea va lliscar pel pendent de la rela-
tivitzaci de la democrcia. Amb conseqncies dramtiques. A
hores dara, enmig de turbulncies socials i econmiques greus,
i en un context mundial fortament interconnectat, el proble-
ma no s el desprestigi de la democrcia com a tal, sin el seu
buidament prctic, el bandejament daquells mecanismes de
funcionament que la fan veritable, autntica. En tenim exem-
ples molt a la vora.
Bogdan Bogdanovi, Parc memorial de Dudik, Vukovar, 1978-1980.
Foto: Ura Komac, 2004.
Larquitecte serbi Bogdan Bogdanovi va realitzar aquest monument antifeixista com un jaciment
arqueolgic, de manera que les teulades cniques fessin pensar els visitants en tot el que ha que-
dat soterrat pel pas del temps. Al final dels anys setanta era impensable imaginar que la destrucci
dels vestigis culturals retornaria tan aviat als Balcans. Aquesta decepci profunda s la base del seu
llibre La ciutat i el cenotafi, del 1991. La fotografia del 2004 mostra lestat actual del monument,
completament abandonat.
SUMARI
1 Editorial
6 Lendem del tripartit
Josep M. Muoz
18 Espanya invertebrada a gran velocitat
Joan Olmos
28 El darrer Hobsbawm
Gregori Elliott
35 Europa en la crisi
Michael Krtke

e l s n ts d e i u g o s l v i a

46 Les memries enfrontades
Bogdan Bogdanovi
53 La riba darena
Teofil Pani
63 Un nom s un nom. Sobre els tomquets
de Macednia o el subjecte frgil
Vesna Mojsova
72 Logre balcnic i lesperit dcil dEuropa
Central: un parallel
Muharem Bazdulj
79 Pensar Europa sense pensar: els discursos
sobre els Balcans occidentals
Tanja Petrovi
91 Decleg per a laband de Bsnia
Carles Torner
102 El cercle i el present
Senadin Musabegovi
115 Un bosc gtic
Mitja ander
 Document
122 Discursos
Robespierre

135 Les rates que menjaven cultura
Francesc Sers
139 Els fronts dbils del pluralisme poltic.
Europa i les minories nacionals i culturals
Ferran Requejo
147 Per a qu necessitem la naci, encara, a Europa?
Miroslav Hroch
162 Transformacions en la universitat
Alcia Villar

N o t e s
169 Josep Iborra in memoriam
Francesc Prez Moragn

Llibres
172 Tan lluny, tan a prop
Andreu Gins
175 El llegat del valencianisme de postguerra
Juli Capilla
179 Entre la passi i lofici
Enric Balaguer
181 Ms enll dels tpics
Jordi Sales
183 Origen i forma de laforisme fusteri
Francesc Prez Moragn
6
Lendem del tripartit
Una reflexi parcial sobre lesquerra catalana
L endem de la imponent manifestaci
del 10 de juliol del 2010 a Barcelona,
en protesta per la retallada de lEstatut
de Catalunya perpetrada pel Tribunal
Constitucional, el periodista Enric Juliana
escrivia, sagament, a La Vanguardia que el
president de la Generalitat, Jos Montilla,
acabava dassistir, amb molta dignitat,
al seu propi enterrament. Malgrat que
el tossut president de la Generalitat de
Catalunya va allargar la seva prpia agonia
uns mesos tot mirant, debades, dinvertir
els pronstics demoscpics adversos,
les eleccions que van tenir lloc el mes de
novembre segent no van fer ms que con-
firmar lasseveraci del periodista, i el seu
partit, el psc, que fins feia poc presidia la
gran majoria de les institucions poltiques
catalanes (incloent-hi, a ms de la Genera-
litat, la Diputaci de Barcelona i molts dels
grans ajuntaments), obtenia uns tristssims
resultats, dels quals sembla que trigar molt
a recuperar-se.
Qu havia passat per qu el Partit dels
Socialistes de Catalunya hagi perdut una tal
hegemonia institucional (una prdua que,
a lhora descriure aquest article i dacord
Josep Maria Muoz Lloret s historiador i director de
la revista mensual LAven. Ha publicat, entre altres,
Jaume Vicens i Vives. Una biografia intellectual (Edi-
cions 62, 1997).
Josep M. Muoz
amb les enquestes, podria estendres tamb
a lAjuntament de Barcelona)? No s el meu
propsit analitzar les eleccions del 2010 que
van posar fi a lexperincia del tripartit, sin
recular ms en el temps i tractar dexaminar
algunes de les claus que, al meu parer el
dun observador necessriament parcial,
expliquen la paradoxa aparent dun partit,
el psc, que segons el que alguns publicistes
(no necessriament panegiristes) no shan
cansat de repetir, expressa millor que cap
altre (s a dir, que ciu) la composici plural
de la societat catalana i, en canvi, sha vist
incapa de representar-la polticament quan
es tractava de governar la Generalitat. En
un pas que en les enquestes sociolgiques
se situa repetidament de forma majoritria
en lespectre del centre-esquerra, i que en
les eleccions generals (s a dir, al parlament
espanyol) dna grans majories al psc-psoe,
i on del 1979 en els socialistes governen
ininterrompudament (tret del cas de Tar-
ragona, que va estar uns anys en mans de
ciu) les grans ciutats catalanes, comen-
ant per les quatre capitals provincials, la
pregunta a fer-se s: per qu el psc, no ha
aconseguit, tanmateix, ser majoritari en la
instituci dautogovern de qu ens hem do-
tat els catalans, la Generalitat? s ms, per
qu aquesta majoria demoscpica i electoral
no sha tradut, de fet, en una hegemonia
cultural i poltica a Catalunya?

1. Per desenvolupar el meu argument, cal-
dr que ens remuntem a les primeres elec-
cions al Parlament de Catalunya, les de
lany 1980. Catalunya shavia revelat, en els
anys de la transici a la democrcia i desprs
de gaireb quaranta anys de franquisme,
com la taca roja dEspanya, amb unes
mplies majories electorals de lesquerra
(psc-psoe i psuc) en les eleccions de 1977
i 1979. Tot feia pensar que aquesta hege
monia es reflectiria en la composici del
Parlament de Catalunya que (re)naixia
desprs de laprovaci de lEstatut de Ca- near segons leix dreta-esquerra, al mateix
talunya, per la sorpresa de la nit electoral
del 20 de mar de 1980 va ser daquelles
que es recorden: amb una participaci que
va baixar fins al 61%, el psc obtenia uns
resultats clarament inferiors als que sespe-
raven, atribubles en bona part a labstenci
del seu electorat metropolit un electorat
majoritriament castellanoparlant, proce-
dent de la immigraci peninsular dels anys
1950 i 1960 que no shavia sentit cridat a
participar (en la mateixa proporci que la
resta de la ciutadania) en unes eleccions que
eren en clau catalana.
Les conseqncies daquell mal resultat
electoral sn prou conegudes: la renncia
(precipitada?) de la direcci del psc, i sem-
bla que molt concretament del seu feble
candidat, Joan Revents, a entrar en un go-
vern de coalici amb ciu (que desprs de
tot no havia obtingut ms que una majoria
relativa), va acabar condemnant el psc a un
indubtable ostracisme poltic i, sobretot, a
una incapacitat manifesta destendre la seva
hegemonia ideolgica. La frmula duna
gran coalici amb ciu a la Generalitat pot
semblar ara estranya, per cal recordar que,
a linici dels ajuntaments democrtics, i en
particular al de la ciutat de Barcelona, les-
querra va governar amb ciu tot reproduint
7
lentesa mplia de les forces catalanistes que
shavia forjat al si de lAssemblea de Cata-
lunya, un organisme unitari creat el 1971
i clau per a entendre la transici poltica al
Principat. s cert que aquest clima de bona
entesa va durar relativament poc (tot i que
a lAjuntament de Barcelona es va perllon-
gar fins a loctubre de 1981, malgrat les
tensions habituals entre ciu i el psuc, en
qu el primer retreia al segon que volgus
ser un partit de lluita i de govern), i que
aviat les forces antifranquistes es van reali-
temps que ciu sallunyava dels socialistes
catalans tot acusant-los reiteradament de
sucursalistes i, si es descuidava, directa-
ment de mals catalans. El clima denfron-
tament entre totes dues forces es va endurir
considerablement quan, lany 1984, tot just
quan ciu acabava daconseguir la majoria
absoluta al Parlament, la fiscalia general de
lEstat va incloure Pujol en la querella pre-
sentada pel cas Banca Catalana: una acci
en qu, malgrat els benemrits esforos de
Jordi Sol-Tura per desmentir-ho, molts hi
van veure la m o si ms no laquiescncia
del govern socialista espanyol.
Els intents dels socialistes per trencar
lhegemonia exercida amb m ferma per
Pujol van ser intils durant uns llargs 23
anys, i daquella poca resta la imatge dun
Raimon Obiols impotent i, sobretot, el
conreu dun antipujolisme poc efectiu.
Mancat daltres referents, el psc fins i tot
va arribar a inventar-se una contrafigura de
Pujol, la de lexpresident Josep Tarradellas
a principis dels anys 1990, podem veure
com Felipe Gonzlez abraava efusivament
en els mtings del psc Antonieta Maci, la
vdua de Tarradellas. Linconvenient prin-
cipal daquest invent de la tradici s que
Tarradellas era, de fet, una figura poc reivin-
8
dicable, no ja per Felipe Gonzlez, sin pels
mateixos socialistes catalans, que semblaven
oblidar el paper clau que va jugar durant
la transici quan es va deixar utilitzar per
Adolfo Surez i Rodolfo Martn Villa en
una operaci per desactivar lhegemonia
electoral de les esquerres a Catalunya (com
molt b va saber veure un potser massa
arat Josep Benet). El fet que hagus sedut
algunes figures del socialisme catal (com
Narcs Serra i, en un altre registre, Josep M.
Bricall) amb el seu estil diguem-ne gau-
llista dexercir el poder (toutes distances
gardes, s clar), no pot amagar el fet que, en
la llarga trajectria poltica de Tarradellas, el
psc tingus pocs llocs on agafar-se.
En qualsevol cas, la frustrant incapacitat
del psc per fer front electoralment a Pujol
va marcar la trajectria dels socialistes ca-
talans, que mentrestant seguien guanyant
cmodament les eleccions locals i les ge-
nerals, i va donar lloc a un dels combats
ideolgics ms sostinguts de letapa demo-
crtica: per a alguns sectors, el psc liderat
per Raimon Obiols era massa catal i
massa catalanista, i aix feia que una part
del seu electorat natural sabstingus a
les eleccions catalanes; per a daltres, el psc
era massa sucursalista i aix li impedia
fer uns bons resultats en les eleccions que
decidien qui havia de governar a la Genera-
litat i, des dall, defensar els interessos dels
catalans davant de Madrid. La qesti de
labstenci diferencial (s a dir, que a les catal que els professionals barcelonins que
eleccions catalanes labstenci fos ms gran,
i que tends a concentrar-se en les zones de
poblaci obrera castellanoparlant) s sens
dubte la que va concitar ms adeptes, per
sense que laproximaci que sen va fer ans
gaire ms enll dun apriorisme clarament
ideolgic: es retreia a la direcci del psc que
estigus en mans dels cadells de la burgesia
barcelonina (ms concretament del barri de
Sant Gervasi) i que, com a conseqncia,
practiqus una poltica massa catalanista
que no era assumida per aquells sectors de
la societat catalana dextracci treballadora
i provinents de la immigraci espanyola.
Aquesta mena danlisi tendia a obviar el
fet que, per sentir-se part del cos poltic
de la naci catalana, calia prviament que
es produs una efectiva integraci cultural
en la societat catalana de sectors provinents
de la immigraci que vivien en barriades o
trossos de ciutats encara molt segregades
respecte del conjunt.
En qualsevol cas, lobjecci a lelitisme
de la direcci del psc port a la revolta dels
capitans del partit, que van aconseguir
finalment imposar-se en el congrs de
Sitges de 1994, desprs duna particular
guerra de classes interna i duna crida a
socialitzar el poder dins lorganitzaci. La
conseqncia va ser la presa de laparat del
partit per part de dirigents de la comarca
del Baix Llobregat, o de sectors que shi
identificaven: daquesta manera, i per resu
mir-ho duna manera grfica, es passava del
partit dels Obiols, Maragall i Serra al partit
dels Montilla, Corbacho i Zaragoza (gent
que, a diferncia dels anteriors, sovint no
tenien altra carrera que la que havien fet
dins el seu partit). El problema principal
s que la nova direcci del psc no era pas,
socialment, ms representativa del conjunt
fins aleshores lhavien encapalat ni ms
atractiva electoralment, com es demostrar.
s important assenyalar, per, que aquesta
assumpci del poder per part dels capi-
tans no trenc, en lessencial, el discurs
catalanista i federal del psc (o, almenys,
no propici la consolidaci dun discurs di-
ferent), ni encara menys imped que sa

posts per Pasqual Maragall (malgrat que
aquest havia deixat lalcaldia de Barcelona
donant un cop de porta justament a causa
de la intromissi de laparat i se nhavia anat
temporalment a viure a Roma) com lnic
candidat que podia batre Pujol en les elec-
cions autonmiques. Mentrestant, el retret
que el discurs massa catalanista era el que
allunyava els votants naturals del psc va
continuar noms en mans duna minoria
ressentida que maldava per constituir una
fora reactiva, clarament espanyolista i amb
una retrica ms o menys esquerrana (in-
tents que no van reeixir fins al 2006 quan,
desprs del clima de tensi i de radicalitza-
ci dels extrems que havia comportat tot
el procs de reforma estatutria, la nova
fora poltica dita Ciutadans-Partido de la
Ciudadana va entrar amb tres diputats al
Parlament de Catalunya).
2. Les eleccions al Parlament de 1999, les
primeres a les quals es presentava Maragall,
van ser vistes com les del canvi possible a
la Generalitat. Per fer-lo realitat, calia per
que el psc deixs de centrar-se tant en la
qesti de per qu hi havia una part del
seu electorat que no anava a votar a les
eleccions catalanes, i que es fes, en canvi,
la pregunta de per qu hi havia una part
de lelectorat que canviava de vot (o sabs-
tenia) en funci de les eleccions: el cas
paradigmtic, per no pas nic, era la ciutat
industrial de Sabadell, on en aquells anys el
psc guanyava les eleccions generals, ciu les
autonmiques i el psuc/ic les locals. Labu-
siva simplificaci ideolgica que es feia de
lexistncia duna abstenci diferencial gall obtingus gaireb un mili dos-cents
motivava, en efecte, que el psc sembls no
preguntar-se mai per les raons del triomf
reiterat de Pujol i de la seva hegemonia
ideolgica. Sigui com sigui, Maragall s que
9
tenia absolutament clara la idea que, amb
el seu sol partit, no derrotaria mai Pujol.
Daqu els intents continuats deixamplar
les seves bases electorals, amb lobertura a
sectors de les classes mitjanes professionals,
a travs diniciatives com la plataforma Ciu-
tadans pel Canvi, nascuda el mateix 1999
com a ress lluny de les conferncies
dhomes i dones desquerra hagudes als
anys 1980. El distanciament evident de
laparat del psc daquesta operaci dober-
tura i la seva escassa implicaci, malgrat les
protestes retriques posteriors, en la campa-
nya electoral que Maragall va portar des de
fora del partit, van contribuir potser a una
amarga victria electoral: Maragall guany
en nombre de vots (a penes 5.000), per
no descons, a Pujol. I Pujol form govern,
i deix altra vegada el psc a loposici.
Molts analistes coincideixen a conside
rar el 1999 com la gran ocasi perduda de
lesquerra catalana: per primera vegada,
Maragall havia aplegat, de forma mplia
encara que finalment insuficient, gran part
dels votants desquerra sota les seves sigles.
La suma dels votants, fossin els que fossin,
que havia aportat Ciutadans pel Canvi
(bescantats a linterior del psc com a Ciu-
tadans pel Crrec o encara Estiuejants pel
Canvi), sobretot entre les capes mitjanes
professionals, i els que va aplegar ic a les de-
marcacions (totes, tret de Barcelona) on va
fer coalici electoral amb el psc i, encara,
els procedents de les expectatives mateixes
que la seva candidatura havia aixecat a tot
Catalunya en sectors progressistes sense
filiaci partidista, explica el fet que Mara-
mil vots (ms exactament, 1.183.299 vots),
una xifra que mai cap candidat socialista,
ni abans ni desprs, ha assolit en unes
eleccions al Parlament de Catalunya. Pujol
10
pact per amb el pp la seva reelecci (el
Parlament qued migpartit en 68 diputats
de la dreta i 67 de lesquerra), i Maragall
dedic aquella legislatura a eixamplar el seu
coneixement del pas (havia estat durant
molts anys un alcalde metropolit) i a pre-
parar les condicions (recorrent fins i tot a la
moci de censura contra Pujol, el setembre
del 2001, tot i lescepticisme del seu partit
respecte de la mesura) per desgastar ciu i
consolidar la seva alternativa electoral. Aix
passava tamb, ineludiblement, per anar
bastint la complicitat amb les altres forces
desquerra: no tant la dic, que ja tenia as-
segurada com a soci natural, com sobretot
la derc, que sempre podia donar suport
a una ciu en minoria, com ja havia fet el
1980. Les tres forces del futur tripartit
ja governaven, de fet, en ajuntaments tan
grossos com el de Barcelona, i Maragall no
era en absolut ali a aquesta forma dentesa
entre les forces duna esquerra on el psc no
era (prou) hegemnic. El punt essencial
sobre el qual va pivotar lacord que les
esquerres van forjar en aquella legislatura
era la necessitat daprofundir lautogovern
i, en conseqncia, de reformar lEstatut,
una cosa que Pujol ni volia ni, sobretot,
podia fer arran del seu pacte amb el pp
lanomenat Pacte del Majestic del 1996
i que en canvi Maragall ja va proposar en
la fracassada moci de censura del 2001.
A les eleccions del 2003, marcat molt
ms de prop per laparat del seu partit, Ma-
ragall va aconseguir uns resultats inferiors
als de 1999, tot i que encara lleument per
sobre del mili de vots: per, a diferncia de
locasi anterior, el fet s que les tres forces
desquerra sumaven els escons suficients
per formar govern, grcies al gran ascens
experimentat per erc, que va duplicar els
vots obtinguts com a resultat tant duna
reformulaci de la seva estratgia anterior
de supeditaci a ciu, com sobretot duna
reacci davant lespanyolisme rampant que
exhibia el pp, que des del 2001 governava
a Espanya amb majoria absoluta, i que va
propiciar el creixement a Catalunya duna
opci independentista. Desprs duns dies
en qu erc va jugar al gat i la rata, fent os-
tentaci de la seva pretesa equidistncia
dels dos grans partits catalans, amb qualse-
vol dels quals (ciu o psc) podia pactar en
funci de les contrapartides que li oferissin,
sarrib a lanomenat Pacte del Tinell, signat
el desembre del 2003, grcies al qual, des-
prs de 23 anys, la Generalitat de Catalunya
passava a ser governada per una coalici de
les tres forces desquerres.
Litinerari accidentat del primer govern
tripartit, que un dels seus consellers amb
ms pes poltic, Joaquim Nadal, compar
a un Dragon Khan (una atracci del tipus
muntanya russa de Port Aventura), s prou
conegut com perqu mhi aturi ara. De fet,
nhi ha prou a recordar que latzarosa sin-
gladura del nou govern va comenar amb
la filtraci interessada que el vicepresident
(i, aquell dia, president en funcions) de la
Generalitat, el republic Carod-Rovira, havia
tingut una entrevista secreta amb la direcci
deta a prop de Perpiny. El secretari general
del psoe, Rodrguez Zapatero, aleshores en-
cara a loposici, exig a Maragall la destituci
fulminant de Carod, per el president shi
neg. Tot considerant que la vanitosa irres-
ponsabilitat de Carod no era ms que una
mostra dingenutat poltica (una persona
prxima al president solia dir que Maragall
es mostrava fort amb els forts i dbil amb els
dbils), Maragall sentest a mantenir Carod
en el govern, per tal de no trencar el govern
quan aquest tot just comenava a caminar,
per el mal ja estava fet. I rem tot just a linici.

La legislatura de Maragall (2003-2006)
va estar marcada, a partir daquest inici
traumtic, per dos fets: un, laccs, en
certa manera inesperat, del psoe al govern
de lEstat, en unes eleccions que van tenir
lloc el mar del 2004, tres dies desprs de
latemptat dal-Qaeda a Madrid i, sobretot,
desprs de la tramposa gesti de la crisi
per part del govern del pp, que va inten-
tar encolomar latemptat a eta, amb la
idea desesperada dallunyar la sospita que
latemptat estigus lligat a la participaci
dEspanya a la guerra de lIraq decidida
per Aznar en els dies de glria en qu es
creia un homenet i, amb aquell seu com-
plex de Zlig, posava els peus damunt la
taula del ranxo de Bush a Texas. De sobte,
el govern de Maragall passava a tenir un
govern amic a Madrid, liderat per un ho-
me jove, que semblava compartir la idea de
lEspanya plural enfront de la tradici ja-
cobina del psoe una tradici ben arrelada,
no cal dir-ho, i que dificultava qualsevol
afirmaci en pro de lEspanya federal,
com ho demostra laprovaci a contracor,
per part dels barons del psoe, duna
descafenada declaraci en aquest sentit a
Santillana de Mar, lestiu del 2003. (De fet,
Maragall, promotor daquella declaraci, ja
havia tingut ocasi de sentir, incrdul, en
un comit federal del psoe el lament que
Espaa se nos va, como agua entre las
manos). Laltre fet, directament relacionat
amb aquest, que va marcar la legislatura va
ser, s clar, el procs tortus, de lideratge
incert, de la reforma de lEstatut dAuto-
nomia, la gran qesti que havia posat
dacord les esquerres catalanes des que un
dia, mentre era encara cap de loposici,
Maragall an a la platja de Torredembarra a
conixer un tal Carod-Rovira i a mostrar-li
el seu programa federal.
11
Per la legislatura va estar marcada tam-
b, i de quina manera, per loposici dels
poders fctics a un govern amb presncia re-
publicana i ecologista (comunista encara
per alguns) a la Generalitat. Una part im-
portant de la premsa i de lestablishment
vei amb irritaci la constituci del govern
tripartit, irritaci a la qual se sum la ma-
teixa ciu, molt tocada per all que ente-
nia com una usurpaci de la seva relativa
victria electoral (era el partit amb ms
escons, per va ser incapa de constituir
una majoria parlamentria, perqu Mas
pag el fet que Pujol sempre havia preferit
el pp a erc), usurpaci que es negava a
acceptar: en una declaraci no tan cmica
com podria semblar, Marta Ferrusola, les-
posa de Pujol, va afirmar que laccs dun
socialista a la presidncia de la Generalitat
era com si ens haguessin entrat a robar a
casa. De forma ms greu, durant mesos i
mesos Artur Mas sadre al president de
la Generalitat com a senyor Maragall,
negant-li el tractament de president. En
qualsevol cas, lhostilitat trobada se sum
aviat a una llarga rastellera derrors propis,
i la combinaci resultant don els resultats
letals que sn prou coneguts: el govern
tripartit no va poder acabar la legislatura, i
el mateix Maragall, desprs de laprovaci
duna reforma estatutria que, a esquena se-
va, Zapatero acab pactant amb Artur Mas,
hagu de renunciar a presentar-se a un se
gon mandat.
Sens dubte, la llista derrors dun go-
vern sense cultura de coalici, fet a la
mida dels partits que lintegraven i no del
president que havia de liderar-lo, va ser
notable. Potser la menor, per no pas la
menys significativa, va ser la tendncia a
qualificar el govern: en el mateix Pacte del
Tinell ja va ser batejat com catalanista i
12
desquerra, en ocasions era referit com a
dentesa (les menys, per raons bvies) o
de progrs per sobretot va ser conegut,
simplement, com el tripartit. En canvi,
el govern de Pujol (bipartit de fet, ja que
aplegava ciu) va ser sempre el govern de la
Generalitat i, per molt que no represents
la totalitat dels catalans, mai no en va fer
ostentaci. Era el govern, sense adjectius,
i els catalans (en un eslgan publicitari molt
afortunat des del punt de vista de la comu-
nicaci poltica) rem sis milions. En canvi,
el govern de les esquerres semblava admetre
sempre, implcitament, el seu carcter de
suma (parcial), i aix va contribuir a debi-
litar la seva imatge. El procs de reforma de
lEstatut una iniciativa que es va deixar en
mans del Parlament ms que no en les del
govern i encara, a linterior daquest, sota la
responsabilitat dun conseller, Joan Saura,
que representava el partit menor de tots
tres va acaparar tota latenci meditica
i va fer que, ben aviat, dins les forces que
donaven suport al govern i particularment
dins el psc, sorgs la preocupaci perqu la
qesti identitria tapava lagenda social forces prpies (o ms ben dit, duna im-
del govern de les esquerres la qual cosa, a
parer de molts comentaristes, feia que en
certa manera aquest govern jugus en camp
contrari.
s clar que, al meu parer, aquesta anlisi
partia dun notable (i significatiu) equvoc
semntic: la reforma de lEstatut no tenia
res a veure amb la identitat (no es va dis-
cutir mai qu o qui rem els catalans), si
n amb lestructura de lEstat i en com es
distribuen el poder poltic i les finances
pbliques a Espanya. Era una reforma que
naixia de la laminaci perfectament cons-
tatada (per ciu en primer lloc) a qu lEstat
havia anat sotmetent les competncies que
lEstatut de 1979 atorgava a la Generalitat
(i daqu la necessitat de blindar-les en
el nou text, amb una enumeraci prolixa
que no figurava pas en el text anterior) i als
intents recentralitzadors que pretenia el pp
amb la complicitat, massa sovint, del ma-
teix psoe. Largument, esgrimit per Pujol,
que la proposta de reformar de lEstatut
no era ms que una jugada tctica de les
esquerres, una promesa electoral feta quan
encara manava a Espanya el pp i que desprs
es va girar en contra dels qui la propugna-
ven perqu va passar a manar el psoe i per
tant es va haver de tirar endavant, s poc
convincent. Em remeto, en aquest aspecte,
a un llibre (Una agenda imperfecta: amb
Maragall i el projecte de canvi, 2008) que
cont una anlisi raonada i seriosa sobre
el primer tripartit, escrit pel catedrtic de
cincies poltiques Josep M. Valls, membre
de Ciutadans pel Canvi i conseller daquell
govern, on sexpliquen prou b les raons
que havien portat les esquerres a considerar
prioritria la reforma de lEstatut.
Per lerror principal de tot plegat va
venir duna inslita sobrevaloraci de les
prudent subestimaci de les forces daltri),
imprpia duns poltics als quals es pressu-
posava una ms gran experincia, que es va
afegir a la manca de lideratge del govern, i
del seu president en primer lloc, en tot
aquest procs envitricollat, que desemboc
en laprovaci dun text de mxims al
Parlament de Catalunya el setembre de
2005, amb una votaci favorable dels 120
diputats de les forces catalanistes contra
noms els 15 vots negatius del pp, per di-
fcilment assumible pel parlament espa-
nyol. Tant s aix que el text fou esmenat
pel mateix psc, sotms immediatament a
un procs de passar el ribot a la Comissi
Constitucional del Congrs presidida per

linefable Alfonso Guerra ferm partidari
de recuperar un discurs nacional en el
psoe i, ja ben rebaixat, aprovat desprs
dun pacte damagatotis de darrera hora, el
gener del 2006, entre Zapatero i Mas (a la
foto posterior hi figur tamb, s clar,
Duran i Lleida). Un pacte que deixava ab-
solutament fora de joc Maragall el qual,
amb incredulitat, vei com Zapatero li
havia triat fins i tot un successor: Jos
Montilla, qui sap si amb lesperana secreta
que Artur Mas seria el nou president de la
Generalitat (promesa que li va ser feta per
Zapatero en la mateixa nit monclovita en
qu van pactar lEstatut).
3. A Montilla no li van tremolar les cames
per succeir Maragall, ni tampoc per deso-
beir Zapatero: en les eleccions de novembre
del 2006, va obtenir, amb a penes vuit-cents
mil vots, un resultat clarament inferior al
de Maragall, per no va voler llegir-ne el mis-
satge i, com que les forces desquerra, mal-
grat la prdua descons, seguien sumant ma-
joria absoluta, i aprofitant un cap de setma-
na que Zapatero era en viatge oficial fora
dEspanya, va tornar a pactar rpidament
amb erc i ic un segon govern tripartit.
Montilla arribava disposat a allunyar-se del
debat identitari (s a dir, torno a insistir-
hi, de la discussi sobre el repartiment del
poder territorial a Espanya) i es va presentar
amb un eslgan que acabaria passant-li fac-
tura: Fets, no paraules. El nou president,
que va ser rebut amb la satisfacci contin-
guda pel fet histric que significava que
un altre catal, una persona no nascuda
a Catalunya sin provinent de la immigra-
ci andalusa, acceds a la presidncia de la
mxima instituci dautogovern, intentava
fer, de les seves evidents limitacions, virtut.
Front a la loquacitat de lanterior tripartit,
13
el silenci. Front al desori, lordre i la dis-
ciplina. Front al debat sobre les relacions
Catalunya-Espanya, el desplegament dun
programa social.
Per el recurs que el pp havia presentat
davant del Tribunal Constitucional va ac-
tuar com una bomba de rellotgeria sota la
butaca del president de la Generalitat, que
va veures emps (alguns diuen que per la
mateixa presncia que dna el crrec) a fer,
amb ms o menys traa, amb ms o menys
convicci, tot un seguit de coses que no
estaven en el seu manual de governant. Hi
ha alguna cosa de certa en lafirmaci que
Montilla pensava inicialment que presidir
la Generalitat no era gaire diferent a pre-
sidir una Diputaci ampliada: la seva idea
era fer obra pblica, hospitals i escoles, i
rebre vots a canvi dun electorat satisfet. En
canvi, es va trobar que havia, sobretot, de
dir paraules, i paraules grosses: advertir
Madrid de la desafecci (un terme pro-
bablement manllevat del mateix Felipe
Gonzlez) dels catalans i defensar lEstatut
aprovat per la gran majoria de la ciutadania
catalana, sostenir una pugna fero amb el
govern amic del psoe per la qesti del
finanament autonmic (negociada per un
conseller del sector catalanista, Antoni Cas-
tells) i, en darrer terme, haver de respondre
els atacs dialctics que arribaven des de les
Espanyes. Mentre sesperava, com lespasa
de Dmocles, una sentncia amb qu el pp
esmenaria, grcies a un tribunal desacre-
ditat i parcialment caducat, all que van
aprovar dos parlaments i un referndum,
els diaris catalans van publicar, el novembre
del 2009, un excepcional editorial conjunt
on es defensava una altra paraula grossa: la
dignitat de Catalunya.
Ms enll daquest pas canviat, la pre-
sidncia de Montilla va servir per desmen-
14
tir, caldria pensar que definitivament, un la socialdemocrcia, cal per que tornem
dels mites ms arrelats de lantipujolisme: a lafirmaci inicial: en assistir a una ma-
que els socialistes guanyarien el dia que nifestaci duna magnitud com la del 10
presentessin com a candidat un dels seus de juliol, que ni tan sols havia estat con-
un argument que tradueix un equvoc vocada per les institucions o pels partits
concepte etnicista i, per afegit, una errnia poltics, sin per la societat civil, Montilla
concepci immobilista del que s lelec- estava assistint al seu enterrament. Uns
torat metropolit (s a dir, com si aquest mesos ms tard, quan escric aquest article,
shagus de comportar dacord amb la seva lexperincia del tripartit no s reivindica-
condici despanyol i, a ms, fos incapa da ms que per ic, amb una erc que en
devolucionar), per que, de fet, van tornar aquelles eleccions va perdre bous i esquelles,
a repetir alguns dirigents locals socialistes s a dir, tant com la meitat dels seus vots
en les darreres eleccions, quan van presen- en quatre anys (sense que, altrament, no
tar lorigen extremeny de Celestino Corba- aconsegus ser decisiva per condicionar
cho, lexalcalde de lHospitalet de Llobregat, el govern de Mas), i un psc desconcertat
com un argument per remuntar les enques- i amb el lideratge escapat. Com va escriu-
tes adverses. En les eleccions del 2010, per, re Josep Ramoneda (El exorcismo, El
Montilla va treure el pitjor resultat obtingut Pas, 26/10/10), desprs daquest dalta-
mai des de 1980 per un candidat socialista: baix, el psc corre el risc de tornar al
el 18%, uns 575.000 vots, una mica menys passat: si renuncia a la construcci duna
de la meitat dels que havia aconseguit Ma- esquerra nacional catalana i es torna a pre-
ragall onze anys abans, en les eleccions de sentar com lalternativa al nacionalisme,
1999. Naturalment, la patacada electoral no el psc podria abandonar durant molt de
cal atribuir-la tota a la diferncia de candi- temps la possibilitat de presidir la Gene-
dat: la conjuntura era del tot distinta, amb ralitat i es veuria obligat a refugiar-se no-
lesclat duna recessi econmica sense pari vament en la condici de partit municipa-
en els cinquanta anys precedents, amb un lista i que aporta vots al psoe en unes elec-
govern del psoe a Madrid en una situaci cions generals mentre el psoe privilegia,
de desprestigi accelerat i de caiguda lliure a a Madrid, lacord parlamentari amb ciu.
les enquestes, i amb un Zapatero que, con- Ramoneda afegia que s aix justament el
venut del cost electoral que li havien su- que el psoe espera dell, del psc, per tam-
posat, shavia girat totalment desquena a b advertia que aix podia portar-lo a un
les reivindicacions federalistes dels catalans pendent de derrota. I sacabava preguntant:
noms cal veure la convicci perfectament Lendem de lenterrament del tripartit,
descriptible amb qu ladvocat de lEstat la pregunta s: qui reconstruir lesquerra
defens lEstatut davant del recurs del pp nacional catalana?.
al Tribunal Constitucional.
Sense que es pugui deslligar, doncs, la 4. Sempre mha semblat que la principal
derrota aclaparadora del psc del context dificultat per succeir, de forma reeixida,
general de la crisi i de la imparable dava- Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat,
llada del psoe a les enquestes, i tamb dels desprs duna presidncia de 23 anys mar-
problemes que arreu dEuropa experimenta cadament personalista, era saber interpretar

correctament lxit de la seva perdurabilitat.
Hi havia, s clar, uns factors diguem-ne que
objectius per explicar-la: de fet, des de la
restauraci de la democrcia el 1977-79,
lelectorat catal ha tendit a consolidar la
governabilitat daquells que van presidir les
institucions des de linici: seria el cas,
tamb, de lAjuntament de Barcelona, on
els socialistes governen des de fa trenta-
dos anys (contrastant amb lalternana
que sha produt a Madrid o a Valncia).
Per aquest argument em sembla del tot
insuficient: ns la conseqncia, no pas la
causa. Pujol, de qui em sento lluny pel seu
conservadorisme ideolgic i pel seu des-
deny per la cultura, ha estat un poltic amb
una determinada per clara concepci del
pas: partint dun inicial activisme social
que desprs transforma en econmic (Ban-
ca Catalana), quan, lany 1974, fa el salt a la
poltica no ho fa a travs de la creaci dun
partit sin dun moviment (per al qual va
triar el nom de Convergncia Democrtica
de Catalunya, i no pas de Partit Naciona-
lista Catal, per exemple), posant lmfasi
en el que ara sen diu la cohesi social
(leslgan que ja he esmentat de Som 6
milions, o Catalunya t mil anys), i
mirant de no forar la desfavorable relaci
de forces amb Espanya (que en una ocasi
va definir com una realitat entranyable).
Per lacci del seu govern no es trobava,
en ms dun aspecte, tan lluny duna praxi
socialdemcrata, condicionada com estava
per la sensibilitat social dun cristi com ell
i, sobretot, per la necessitat de construir un
consens social i electoral ampli. Pujol, que
ha estat all que els anglesos en diuen un
home amb una missi, posava laccent
en la necessitat de reforar la pertinena a
una comunitat, sabent que aix incloa
lextensi de lestat del benestar.
15
En un pas com Catalunya que es de-
fineix (majoritriament) com una naci,
per que no t un Estat propi (i el que t,
com sha vist darrerament, sovint no el t
a favor), i en una societat que no es troba
escindida en dues comunitats lingstiques
(com a Blgica o al Quebec), per on les
divisries de procedncia geogrfica (i de
classe) estan encara prou marcades, la Ge-
neralitat ha sigut la concreci de la mica
dEstat propi que hem anat construint en
aquests darrers anys. I ens agradi o no,
Pujol, armat de la metfora del pal de
paller i amb un instrument com el seu
catch-all party, va saber representar ma-
joritriament els catalans, tot ocupant la
centralitat poltica: cal recordar que a les
primeres eleccions democrtiques, les gene-
rals de 1977, va treure mig mili de vots i
un percentatge del 17%, i que tot just set
anys desprs, a les eleccions autonmiques
de 1984, ja treia ms dun mili tres-cents
mil vots i un 47%, resultats que va man-
tenir prcticament durant una dcada? En
contra del que diu el tpic reductiu duna
certa progressia, ciu no ha estat tant el
partit de la burgesia com, i sobretot, de
les classes mitjanes i de la menestralia la
burgesia catalana (com diu el tpic que
mirrita tant com a Quim Monz) ha estat
tradicionalment ms aviat poc compromesa
amb la catalanitat i ha votat majorit-
riament els diversos intents centristes o
directament el pp.
Sense que vulgui que sem titlli amb
aquell oxmoron de pujolista desquerres,
sempre he tingut la impressi que, enfront
del predomini convergent, el pensament
progressista tendia a ser molt reactiu. Sal-
ludia, s clar, al clientelisme com una
de les claus principals per explicar lxit
pujolista: i s evident que existia (ara b,
16
estem segurs que no existeix tamb en els
ajuntaments metropolitans?), per haurem
dafegir en tot cas que era un clientelisme
imperfecte, perqu no impedia en cap mo-
ment el vot dual de tants i tants catalans,
que amb labstenci per tamb el canvi
de vot permetien que a les eleccions dites
autonmiques guanys Pujol i, immediata-
ment, a les generals segents, ho fes Narcs
Serra: aix s el que va passar per exemple el
1995, quan el psc va obtenir vuit-cents mil
vots al Parlament i lany segent, el 1996,
en va obtenir 15 milions a les generals
(amb una campanya que era exclusivament
i molt defensivament anti-pp). I aqu hi ha
una de les claus del que vull explicar: en
les eleccions generals, el vot als socialistes
catalans era i s un vot molt anti-pp, per
no noms, que tamb, per raons estricta-
ment esquerranes, sin tamb per raons
estrictament catalanistes (si s que podem
establir aquesta divisi tan neta entre totes
dues motivacions): daqu els grans resultats
electorals del psc a les generals del 2004
(16 milions de vots i 21 escons) i del 2008
(17 milions i 25 escons). Res a veure amb
el comportament electoral de madrilenys i
de valencians, per posar dos exemples com-
parables, llocs on el psoe ha perdut des de
ja fa temps el vot urb majoritari i on el pp
guanya, una rere laltra, totes les eleccions.
Dic comparables, s, per no idntics, s
clar. Perqu a la societat catalana hi ha un
fet clarament diferencial, que s lexistncia
dun catalanisme transversal i dun sistema
de partits propi (lexistncia del qual s, al
capdavall, una de les demostracions ms
palpables de per qu ens definim com a
naci). I s per aix que qui vulgui repre-
sentar majoritriament els catalans, no pot
fer-ho al marge del catalanisme.
Aix s el que va entendre, a la seva
intutiva manera, Pasqual Maragall. Un
personatge que, en alguns sectors havia
estat bescantat fins a la caricatura, amb
una trajectria poltica que s inseparable
de la seva personalitat i que seria trgic
que ara fos interpretada retrospectivament
a travs del prisma de la seva malaltia ac-
tual, per que, al meu parer, ha tingut el
mrit, com cap altre dirigent socialista, de
voler canviar els plantejaments de lesquer-
ra catalana, acostant-los a una estructura
ms de moviment que no de partit, o en
tot cas de partit ampli a lamericana: la seva
idea, no realitzada, de constituir un Partit
Demcrata catal no es troba finalment tan
lluny de la concepci mateixa de cdc, que
ha estat sempre un paraigua prou ampli
per encabir des de la democrcia cristiana
a la socialdemocrcia i de lautonomisme
al sobiranisme, amb el catalanisme com a
ciment. Maragall sabia que calia depassar
els lmits del seu partit per poder aconse-
guir una majoria electoral. A diferncia
de Pujol, per, Maragall no va ser capa
daglutinar majories prou mplies (ni tan
sols a lAjuntament de Barcelona, i la dada
no s pas menor, quan era el popularssim
alcalde olmpic). Per, a diferncia del
possibilisme pragmtic del seu antecessor,
es va implicar en canvi, endut per una tos-
suda creena en la ra prpia i en el llegat
dels seus avantpassats personals i poltics,
en una operaci de reforma de lestruc-
tura de lEstat espanyol que Pujol mai no
va considerar necessria i s certament
perillosa (sobretot, vistos els resultats de
loperaci reformista de Miquel Roca i
Junyent en les eleccions generals del 1986,
en qu va obtenir, fora de Catalunya i de
Galcia, encara no l1% dels vots).

Laposta de Maragall pel somni federa-
lista va condemnar-lo, i ben de pressa, a la
foguera; el pragmatisme de Pujol, palesat en
la poltica de peix al cove (s a dir, obtenir
competncies i diners per a la Generalitat
a canvi de donar suport parlamentari als
governs de Madrid), lhavia mantingut llar-
gament en el poder. Per van ser justament
les insuficincies manifestes de laposta
conservadora de Pujol, amb la laminaci
constant de lautogovern, amb el finana-
ment insuficient que frenava i ofegava la
Generalitat, all que va forar lesquerra a
mirar de fer un pas endavant: al capdavall,
erc, al marge de com es consideri la seva
acci de govern (i la meva valoraci no s
distinta a la del 50% de lelectorat que els
va abandonar), va tenir el mrit innegable
de posar a lagenda poltica una qesti
fonamental com s el dficit fiscal. La re-
forma de lEstatut no va ser el resultat de
cap debat identitari ni, encara menys,
de cap sobtada conversi dels socialistes al
nacionalisme (per: a quin?), sin de la
voluntat de les esquerres catalanes de defen
sar lautogovern de Catalunya com a part
integrant de la seva voluntat de jugar tamb
en el terreny central de la poltica cata-
lana. Que en lloc de trobar la complicitat
trobs la incredulitat, si no lescndol, de
bona part del psoe diu moltes coses, i cap
de bona, sobre la cultura poltica espanyola,
tan poc permeable a la pluralitat, a dreta
i a esquerra; i s aix, de fet, el que ha
ocasionat que un nombre considerable de
17
gent que optava pel federalisme o per lau-
tonomisme advoqui avui, ms o menys a
contracor, i qui sap durant quant de temps,
per la independncia.
Lescenari actual, dominat de forma
omnipresent per la recessi econmica i
els seus efectes, s ple dincgnites. La inde
pendncia, ha advertit Pujol, s de difcil
viabilitat i t un risc intern, per tot i aix,
ha afegit, sembla ser lnica opci que ens
deixen. No s aquesta, sense cap mena de
dubte, la carta que jugar el socialisme ca-
tal, perqu s totalment estranya a la seva
tradici i perqu difcilment comptar amb
laquiescncia duna part massa important,
decisiva, del seu electorat. Per en la nova
situaci que sobre ara, i amb lhoritz im-
mediat del pacte fiscal que proposar i de-
fensar el govern actual de la Generalitat
(i qualsevol altre que hi hagus: fins i tot
el pp catal sembla no oposar-shi), els so-
cialistes catalans hauran devitar de caure
en aquell vell antipujolisme que els va
empnyer durant tant de temps fora de la
centralitat catalana, i defensar la necessitat
daquest pacte, encara que aix signifiqui
enfrontar-se al psoe. Mentre els socialistes
catalans no tinguin clar aix, ni la necessitat
mateixa dobrir-se a un moviment ampli
desquerra, es digui o no Partit Demcrata,
seguiran molt lluny de poder assolir mai
el mili tres-cents mil vots que calen per
tenir la presidncia de la Generalitat. De
moment, la distncia que els en separa
sembla monumental.
18
Espanya, invertebrada a gran velocitat
L a Revoluci Industrial i els seus efectes
econmics es van traduir, a poc a poc, en
una srie de canvis territorials en els quals
cal considerar com a decisiva laparici de
nous mitjans de transport. La necessitat de
desplaar recursos naturals i mercaderies a
gran escala va aprofitar primer les infraes-
tructures existents, a Europa bsicament els
canals, i posteriorment va exigir millores en
la vetusta xarxa de camins. A Espanya, i per
raons degudes a la seua peculiar estructura
fsica, la situaci presentava caracterstiques
diferencials que, en part, noms en part,
expliquen el fracs de la revoluci esmen-
tada. En qualsevol cas, en els sistemes de
transport la velocitat comena una carrera
que semblar, amb el temps, no tenir fi.
Propose al pacient lector un viatge
danada i tornada des del quilmetre zero
madrileny, primer en carruatge i finalment
en el tren dalta velocitat.
Joan Olmos s doctor enginyer de Camins i professor
titular dUrbanisme a la Universitat Politcnica de Va-
lncia. Ha estat director general dObres Pbliques de
la Generalitat Valenciana (1983-1988) i deg del Col
legi dEnginyers de Camins de Valncia (1981-1983).
Coautor, entre altres publicacions, de Quin territori?
(puv, 2001); Pensar Valncia (upv, 2002); Llibre verd
del territori valenci (Escola Valenciana, 2006); Terra
crtica 2001-2007 (uv i upv, 2008) i Un futuro para el
pasado. Un diagnstico para la Ciutat Vella de Valncia
(upv i altres, 2010).
Joan Olmos
C AM IN S D E T E RRA I ASFALT
Tal com assenyala Santos Madrazo en la seua
excellent obra El sistema de transportes en
Espaa, 1750-1850, els canvis produts tant
en la millora de les xarxes com en els vehicles
van ocasionar a Europa, entre aquestes dues
dates, un increment de la velocitat en els
desplaaments de vora dues o tres vegades.
El 1750, un sistema organitzat de trans-
ports de viatgers a Espanya era prctica-
ment inexistent. La xarxa viria de lestat
an teixint-se, pas a pas, com un reflex ob-
sessiu del centralisme borbnic, en un ter-
ritori on els romans havien forjat la primera
xarxa completa de camins transversals. Una
xarxa reticular que, amb modificacions, va
romandre prcticament fins al 1750.
La creaci de lestat radial, tan ben expli-
cada per Germ Bel en el seu llibre recent
Espanya, capital Pars,1 sha anat perfeccio-
nant fins avui. A propsit daquesta obra, el
ttol de la qual illustra la intenci de lautor,
Madrazo assenyala que en molts textos del
segle xviii ja se cercava el parallelisme entre
el model francs i el procs espanyol.
Durante la segunda mitad del siglo
xviii, lo normal era recorrer en postas de
rueda, en coches de caminos o yendo en
otros carruajes alquilados, una legua (5,5
kilmetros) en una hora.2 A alguns il
lustrats, com ara Jovellanos per cert, un

personatge crtic amb el model radial,
aquesta velocitat els va semblar excessiva, ja
que el cotxe, adems de la celeridad en las
marchas, ofrece los objetos a la vista en una
sucesin demasiado rpida para poderlos
examinar, el horizonte que se describe es
muy ceido, muy indeterminado, variando
de momento en momento, y nunca bien
expuesto a la observacin analtica.
El mateix Jovellanos, ms procliu a viat-
jar a cavall, com explica Madrazo, reconeix
en carta a un amic: Caminar en coche es
ciertamente una cosa muy regalada pero
no muy a propsito para conocer un pas.
Durant el segle xviii, la tcnica dels
vehicles tirats per animals havia arribat a un
lmit i eren els camins el que calia renovar.
Les aportacions de McAdam i Telford en els
ferms i els traats van comportar un gran
avan. Per a anar de Madrid a Valncia, per
la que desprs es denominaria n-iii, calien
set jornades. Entre Barcelona i Valncia, les
diligncies oferien dos serveis setmanals,
amb velocitat mitjana de 4,6 km/h, fet que
equival a 76 hores de viatge.
CA M IN S DE FERRO
La gran revoluci estava per arribar. El fer-
rocarril va significar un canvi gegant en tots
els ordres, per va canviar definitivament
la manera de desplaar-se, un salt especta-
cular sense precedents, tant per la velocitat
com per la capacitat de crrega.
Des de lorigen, tal com assenyala Jordi
Nadal, el gruix de la xarxa ferroviria esti-
gu pensat com un instrument de colonit-
zaci i dexplotaci, molt ms que com un portant de lopini pblica es mostrava en
instrument de desenvolupament autntic.
Ideada sense tenir en compte una plani-
ficaci racional, amb una fragmentaci
19
empresarial elevada, se construy deprisa
y sin pensarlo mucho porque el negocio
estaba ah: en construir.3 El resultat, un
entramat ferroviari inicial amb molts de-
fectes que finalment portaria, en ple segle
xx, al rescat per part de lestat.
De nou la velocitat apareix com a ele
ment impactant. Alguns higienistes es pre
guntaven si el cos hum estaria preparat per
a passar dels 5 quilmetres per hora als 60
que oferia el nou invent.
A mitjan segle xx, viatjar de Madrid a
Valncia per Conca, en els moderns trens
Talgo, requeria unes cinc hores.
Per igual que havia succet amb les
carreteres, tamb ac lestructura radiocn-
trica de la xarxa anava a condicionar, en
conjunt, el desenvolupament del sistema
de transports a Espanya.
Tal com assenyala Martnez Quadrado,4
lhegemonia del ferrocarril havia sigut total
fins a la primera guerra mundial, i la xarxa de
camins va ser, inicialment, subsidiria da-
quell, per la seua major capacitat per a trans-
portar viatgers i mercaderies. La competn-
cia dels camins amb el ferrocarril, per, es
va accentuar a partir del 1920, amb la crisi
financera ferroviria, i la carretera eixir
cada any ms beneficiada daquesta lluita.
El segle xx, per, s sens dubte, des del
punt de vista dels transports i de lurbanis-
me, el segle de lautombil, que va iniciar
una transformaci ben profunda dels hbits
socials, culturals i econmics.
Tamb ac apareix de nou i amb ms
amplitud la sndrome de la velocitat,
especialment en rees urbanes. Amb els pri-
mers problemes de seguretat, una part im-
contra de la velocimania, fins al punt que
alguns chauffeurs anaven armats de pistola
per a defensar-se de les ires dels vianants.5
20
A partir dels anys 30, i fins ben avanada
la segona meitat del segle xx, els transports
de viatgers a Espanya es basaven, sobretot,
en el ferrocarril i en les lnies regulars dau-
tobusos interurbans.
Definitivament, el gran impuls de la xar-
xa espanyola de carreteres es produeix a
partir dels anys 80 del segle xx amb crrec
al sector pblic. Lhegemonia del transport
per carretera, des de llavors, ha sigut incon-
testable, i ha deixat el ferrocarril en una
situaci marginal. El procs ha portat Es-
panya al lideratge en la xarxa dautopistes,
seguint el model radiocntric previ i que,
incloses les ajudes europees, ha consolidat
una xarxa molt desigual en ls i limpacte
econmic. Una vegada ms, factors estric-
tament poltics estan en la base daquests
desajustaments.
PL A DE TRANSP ORT
F E R ROVI ARI DE 1987
El 1987, el govern socialista va aprovar
el Pla de Transport Ferroviari (ptf), que
pretenia, entre altres millores i per primera
vegada en poca moderna, portar el con-
junt de la xarxa a una velocitat mitjana de
170 km/h amb lhoritz de lany 2000.
La modernitzaci ferroviria que pretenia
el ptf implicava rectificar parcialment el
traat, renovant les vies existents i aprofi-
tant les noves tecnologies per al material
mbil. Tot aix sense descartar la possibi-
litat dobrir noves lnies transversals que
haurien corregit parcialment els efectes de
lanacrnica estructura radial de la xarxa.
Al mateix temps, la generalitzaci de les
millores tecnolgiques en els trens entre
aquestes, les derivades de la patent espanyo
la Talgo ja havia contribut a superar les
diferncies entre un tren dalta velocitat i
un altre de velocitat alta. Aclarim que en un
primer moment es va installar una certa
confusi entre aquests dos conceptes, re-
ferits, respectivament, a majors o menors
lmits mxims. La uic,6 Uni Internacio-
nal dels Ferrocarrils, admet, no duna ma-
nera rotunda, que una lnia de nova cons-
trucci es considera lnia dalta velocitat
quan permet als trens operar a velocitats
majors de 250 km/h durant tot el recorre-
gut o una part important daquest.
La situaci ferroviria de partida el 1987
suposava un greuge comparatiu flagrant
amb la resta de lEuropa occidental: la ma-
joria dels 13.000 quilmetres de lnies ex
plotades per renfe romania en un estat
precari i les opcions de viatge en ferrocarril
resultaven molt limitades. Per esmentar les
capitals valencianes, tan sols les connexions
amb Barcelona i Madrid resultaven (encara
avui) acceptables. nicament les notables
millores en la xarxa de rodalies dalgunes
capitals aconseguien salvar el paper del
ferrocarril a Espanya.
En un canvi duna transcendncia sin-
gular, el ptf va ser sacrificat quan, per raons
estrictament poltiques, es va decidir la
construcci de la nova lnia Madrid-Sevilla
en ample europeu i alta velocitat.
ALTA V E LO C ITAT: CO ST ALT,
ACCE SSIB ILITAT B AIX A
A lEuropa central, la construcci de lnies
dalta velocitat ferroviria es va iniciar
en els anys 60 quan les lnies ferroviries
convencionals havien assolit un alt grau de
congesti, la qual cosa en feia impossible
un major aprofitament. A Alemanya, les
noves lnies de ferrocarril es van projectar

com a polivalents, en les quals coexistien,
a ms dels trens rpids, diversos tipus de
trnsit. Molts pasos europeus, amb ms
tradici ferroviria que Espanya, no es van
plantejar construir lnies exclusives, com les
que corresponen al programa ave.
A Espanya, la nova lnia Madrid-Sevilla
va clausurar el ptf i va consumir ms de la
meitat del pressupost de tots els ferrocarrils
per a diversos anys. Aix doncs, lalta velo-
citat ferroviria va nixer com a projecte
singular per a superar lallament del sud
de la Pennsula i ms tard ha esdevingut
una xarxa dabast estatal. Aquesta decisi
tan determinant, com assenyala Pedro Cos-
ta Morata, introduca una red nueva,
extraa, exclusivista y desmesurada que
llevara con seguridad al abandono de la
red y los servicios convencionales, mucho
ms tiles socialmente.7
La decisi dadoptar lample interna-
cional en les noves lnies, que es publicit
com una aposta europea, resultava tcnica-
ment innecessria, amb ms inconvenients
que avantatges, ja que el canvi automtic
dample ja estava tcnicament resolt per a
solucionar el problema en la frontera fran-
cesa. (Recordem que Portugal comparteix
lample espanyol, tamb denominat per
aquesta ra ample ibric. No sembla que
aquesta singularitat espanyola ladopci
el 1844 de lample de vies lleugerament
superior a leuropeu responguera a raons
poltiques precursores de lSpain is different,
sin a raons de caire tcnic, a favor duna
major estabilitat en un territori de nou la
singularitat geogrfica ms complicat.)
Cal reconixer, no obstant aix, que
laposta per alta velocitat i ample europeu, des
del punt de vista poltic i meditic, en un mo-
ment de gran eufria per la integraci dEs-
panya a Europa, resultava difcil de rebatre.
21
A la lnia Madrid-Sevilla va seguir la
de Madrid-Barcelona-frontera francesa i,
posteriorment, la de Madrid-Valladolid.
No es requereix molta agudesa poltica per
a relacionar la gnesi daquests projectes
amb levoluci del mapa electoral dels
anys 80 i 90. En qualsevol cas, i per si hi
haguera algun dubte sobre el reforament
de lestructura radial de les nostres xarxes de
transport, cal evocar el nou govern de Jos
Mara Aznar (any 2000) i la seua aposta ben
ntida: una red ferroviaria de alta veloci-
dad que, en diez aos, situar a todas las
capitales de provincia a menos de cuatro
horas del centro de la Pennsula.8
Quedava inaugurada lera de lave per
a tots, com ja succera amb els anteriors
plans de carreteres, que a poc a poc anaven
augmentant el grossor del tra fins a generar
lequivalent de todas las capitales de pro-
vincia unidas por una red de alta capacidad
con la capital del Estado.
Durant les ltimes tres dcades, ha fun-
cionat a la perfecci a Espanya el que al-
guns professionals anomenem el mite de
les infraestructures: la popular creena no
contrastada, per profusament alimentada
des de les institucions que aquestes sempre
produiran efectes econmics positius, ms
grans com ms potents. Per aquesta ra, la
factura ms elevada de la despesa pblica en
inversions de lEspanya democrtica a pe-
nes ha necessitat una justificaci mnima,
amb ladditiu de la vertebraci territorial,
un recurs ms retric que prctic, que tant
de joc ha donat als nostres governants.
Paradoxalment, quan tenim avui la ma-
jor xarxa mundial dinfraestructures dal-
tes prestacions, en ferrocarril i en carreteres,
la nostra economia es troba en una de les
seues pitjors crisis, de molt ms calat que
la dels pasos europeus.
22
ALTA VELOCITAT FERROVIRIA
A CASA NOST RA
Fa dotze anys, quan comenava a discutir-
se el projecte de la lnia dalta velocitat
Madrid-Valncia, ja alertvem9 sobre les
greus conseqncies derivades de substi-
tuir el raonable pla de modernitzaci dels
ferrocarrils de 1987 per una estratgia com-
pletament oposada, com va ser el binomi
alta velocitat-ample europeu.
Ja hem assenyalat que aquell pla hauria
redut el trajecte de Valncia a Madrid a
unes dues hores i mitja, bastant menys
a Barcelona, amb un cost molt menor i en
un termini molt ms curt.
Amb el pas dels anys i a mesura que
la xarxa peninsular sanava engrandint al
ritme de leufria econmica, el projecte
sampli al conjunt de la Comunitat Va-
lenciana, a Castella-la Manxa i a la Regi
de Mrcia. De nou, litinerari costaner, la
comunicaci ferroviria entre el Pas Valen-
ci i Catalunya-Frana, quedava bloquejat
per tal dafavorir una opci pel sud-est
peninsular, que tant agrada polticament a
alguns dels nostres governants i a la majoria
de la nostra classe empresarial.
Tot i aix, si ens situem en la lgica del
corredor10 Madrid-Levante, lavantatge
de la lnia per Albacete, malgrat ser ms
llarga en quilmetres escurada ara aques-
ta diferncia era ms favorable perqu t
una orografia ms plana i millor connecti-
vitat amb la resta de la xarxa. Malgrat que
inicialment es va preveure la possibilitat
de millorar aquest itinerari, novament la
pressi poltica meditica i perifrica, amb
aquest nou joc dequilibris poltics, va
portar a adoptar el traat per Conca una
capital que t a penes 56.000 habitants en
un desert urb, una opci reclamada ob-
sessivament com a lnia directa. Factura
pressupostria del nou corredor Madrid-
Levante: uns 12.000 milions deuros.
L A G RAN FE STA D E L ave
Aix arribem al desembre de 2010 amb
els fastos de la inauguraci dels serveis
dalta velocitat Madrid-Albacete i Madrid-
Valncia, situats en ple ull de lhurac de
la crisi econmica que sacseja el pas des
de fa dos anys. Aquesta part del corredor
inaugurada la vespra de les festes de Nadal
suposa, aproximadament, la meitat del
pressupost total abans assenyalat.
Pocs autors, entre els quals ens trobem
el meu company Vicente Torres i jo mateix,
hem insistit any rere any en els errors de la
gran aposta ferroviria de lalta velocitat.
Lamentablement, la crisi econmica ha
retornat una mica de sensatesa, fins i tot a
alguns dirigents governamentals, a pesar
que no salbiren smptomes de rectificaci.
En el moment descriure aquestes lnies, es
continuen les obres per a Alacant i tamb
sanuncien per a laccs ferroviari de Galcia.
Repassem els arguments que hem bar
rejat per a sustentar la nostra oposici di-
guem que no s exclusiva al projecte
ferroviari de lalta velocitat espanyola. La
majoria daquests arguments poden ser
considerats com a constitutius del que els
economistes anomenen el cost doportunitat,
s a dir, lanlisi del que es podria haver
realitzat alternativament amb els pressu-
postos assignats a un pla de transports rao-
nable. Perqu la premissa major sobre la
qual discorre aquesta crtica s, ni ms ni
menys, la inexistncia dun vertader pla de

transports descala estatal. Ni ha existit mai,
ni tampoc se lespera.
Un pla de transports sostenible t en
compte la realitat econmica i territorial de
lestat, combina adequadament les dife-
rents plataformes, fa prevaldre les de me-
nor impacte ambiental i despesa energti-
ca, aprofita al mxim les infraestructures
existents, estn els beneficis a les ciutats
grans i mitjanes, i en definitiva beneficia la
major part de la poblaci, de manera que fa
efectiu el dret constitucional dels ciutadans
a desplaar-se lliurement pel territori de
lestat a un cost raonable.
Tot aix, repercutint adequadament els
costos dels serveis en el preu que paguen
els usuaris, a fi de no generar greuges com-
paratius ni impulsar distorsions en el mer-
cat per lintervencionisme de ladministra-
ci com ha succet a favor de la cons- alimentat per lnies dautobusos. La prcti-
trucci massiva dinfraestructura viria:
poltiques pbliques que han significat, en
el cas espanyol, transvasaments ingents de
capital pblic a mans privades.
Per contra, els governs democrtics suc-
cessius reforats pels governs autonmics
emergents shan dedicat de manera entu-
siasta al que han denominat, cicle darrere
de cicle, plans dinfraestructures.
Desglossem alguns dels aspectes asse-
nyalats.
Que el Pas Valenci s un pas de
ciutats quasi la meitat de la poblaci shi
concentra en deu no s cap secret. I s ac
on tenen lloc la major quantitat de des-
plaaments. Noms a lrea metropolitana
del cap i casal sen duen a terme uns quatre
milions diaris, amb una durada mitjana que
ronda els trenta minuts. Malgrat les inne-
gables millores operades en el transport col
lectiu, aquestes no han anat en parallel amb
23
laugment de la complexitat urbana, tradu
da en canvis socials, econmics i laborals
esdevinguts en les ltimes dcades. Es pro-
dueix aix una gran contradicci entre el fet
constatat que es viatja cada vegada ms r-
pid entre ciutats, per cada vegada ms
lent a linterior de les ciutats (la velocitat
comercial del transport dautobusos urbans
a Valncia s duns 13 km/h).
Ac tenem doncs una primera disfun-
ci, fcilment reparable amb una part de
lingent pressupost destinat a lalta velocitat
ferroviria: la possibilitat dassolir nivells de
qualitat en els transports urbans similars als
dalgunes ciutats del nostre entorn.
Estretament relacionat amb el que aca-
bem de comentar, apareixen les disfuncions
en el transport interurb del nostre pas, en
una altra poca, encara que amb dificultats,
ca anihilaci daquest sistema ha convertit
bona part dels ciutadans dels nostres pobles
en captius de lautombil privat, el qual,
com sabem, noms est a labast duna part
de la poblaci.
La destrucci del sistema pblic de
transports tenia antecedents molt clars als
eua. Noam Chomsky ho expressava aix en
una entrevista el 1995, referida al seu pas:
Corren pocs trens per ac prop. El motiu s
que, durant els anys cinquanta, el govern
dels Estats Units va dur a terme, probable-
ment, el major projecte denginyeria social
de la histria, destinant sumes fabuloses de
diners a la destrucci del sistema de trans-
port pblic i a favor de lautombil i els
avions, pel fet de ser aquests els que benefi-
cien les grans indstries. Aquest procs es va
iniciar grcies a una conspiraci empresarial
per a comprar i eliminar els tramvies. El
24
projecte sencer va donar pas als suburbis
residencials als afores de la ciutat i va alterar
la fisonomia del pas. Per aix passem a tenir
centres comercials a la perifria i enderrocs
al cor de les ciutats...11
Hi ha un altre punt molt feble de lalta
velocitat ferroviria, i que t a veure amb
laccessibilitat, una caracterstica bsica
dun bon sistema de transport pblic. Aix,
quan la velocitat es converteix en lindica-
dor determinant, es produeix el fet parado-
xal, duna banda, de lescassetat destacions
intermdies i, duna altra, del desplaament
de les estacions dalta velocitat ferroviria
de les zones urbanes cap a la perifria, com
ocorre a Guadalajara, a Tarragona, o ms
recentment, en el cas de Conca i Utiel-
Requena. Alta velocitat, per tant, concorda
amb baixa accessibilitat.
Pel que fa als damnificats del projecte
Madrid-Valncia, i tal com ja havia suc-
cet en casos anteriors (Madrid-Sevilla-Bar-
celona), cal assenyalar leliminaci dels
serveis que Renfe oferia amb els trens Ala-
ris i Talgo, la qual cosa condemna molts
usuaris del tren a la carretera. Limpacte
social resulta evident, perqu en definitiva
es tracta duna lnia exclusiva els beneficis
de la qual no guarden proporci amb els
costos.
Per ms que en el ferrocarril sempre hi
ha hagut compartiments de classe, la velo-
citat igualava tots els viatgers.
A estos escelentes [sic] medios de comu-
nicacin estaba reservado el hacernos ver
que la aristocracia inglesa haya tenido que
mirar sin horror, y sufrir con resignacin,
que el simple operario viaje hoy la misma
velocidad, en el mismo tren y si se quiere,
en el mismo carruaje que el pudiente Lord.12
Lexclusivitat de les lnies afecta no
solament lescassetat destacions, sin que
contrriament a altres casos europeus
que hem esmentat exclou el trnsit de
mercaderies.
Respecte als impactes ambientals, cal
recordar que les majors exigncies del
traat trams molt rectes, poc pendent,
superiors al cas de les autopistes, conver-
teixen les lnies dalta velocitat, tal com
shan plantejat a Espanya, en fortament
agressives per al medi, i alhora molt ms
cares per a lerari. Curiosament, un anunci
de la mateixa Renfe dels anys 90 afirmava
que la distncia ms curta entre dos punts
no sempre s una recta.
Paradoxalment, doncs, la nova aposta
pel ferrocarril ha anat dirigida a la pitjor de
les opcions, lalta velocitat, que resulta letal
per a la mateixa essncia del tren: un mitj
de transport democrtic, que es distingeix
perqu proporciona una accessibilitat m-
xima al territori que travessa, una centra-
litat ptima a les ciutats i uns parmetres
ambientals i energtics raonables.
En tota leufria governamental que va
tenir el clmax la darreria del 2010, amb
les inauguracions citades, destaca final-
ment lextrema debilitat dels arguments
econmics que shan manejat. Els estudis,
encarregats quan ja shavia executat el pro-
jecte, i en els quals no apareix cap element
crtic, han insistit una vegada i una altra en
els suposats beneficis de laposta ferroviria
per al sistema productiu, beneficis de difcil
contestaci a partir de la mateixa lgica que
els ha produt. No resulta arriscat afirmar
que el seguiment dels suposats beneficis
sanir diluint a poc a poc amb el temps.
Alg sha pres la molstia de comprovar si
shan complit els objectius daltres esdeve-
niments recents que no cal esmentar?

En qualsevol cas, parlar dalternatives
a la gegantina inversi efectuada no s mou-
re aigua passada: serveix per a afegir in-
sistisc a aquests estudis el citat cost dopor-
tunitat (dhaver invertit en la modernitza-
ci) que contraresta els impactes positius
pregonats.
Tamb ac van apareixent tmidament
alguns especialistes que, a poc a poc, estan
temperant leufria oficial, contrarestant al-
guns dels avantatges airejats. Diguem que
largument ms repetit s el que admet que
una connexi daquestes caracterstiques
entre dos grans pols en aquest cas, Madrid
i Valncia sempre acaba produint un efecte
de succi del ms potent sobre el ms feble.
En el nostre cas, ser lalta velocitat un
contribuent ms a consagrar Madrid com
a ciutat global.
FINAL DEL VIATGE:
MADRID, CAPITAL GLOBAL
I s ac on arriba el final del nostre viatge: a
fer una anotaci breu sobre el que significa
el salt enorme que ha fet la capital de lestat
en els darrers anys. Un viatge, per tant, que
va comenar a la Puerta del Sol de Madrid,
a 5 km/h en el fams quilmetre zero, i ara
torna al punt de partida a 300 km/h.
El reforament de Madrid com a ca-
pitalitat poltica i administrativa de lestat
sha vist substancialment ampliat, en el pla
econmic, en la dcada passada aprofitant-
se del boom econmic que shavia iniciat al
final del segle xx.
Una ciudad de grandes empresas, de ejecuti-
vos ambiciosos que gobiernan gigantes pla-
netarios, de edificios corporativos y brokers
25
que gestionan a diario millones de euros,
algo que parece ms propio de la city de
Londres o del down town de Manhattan que
del poblachn manchego con el que hasta
hace menos de medio siglo se designaba a
la isla demogrfica del centro peninsular.
Aix s com defineix Madrid un estudi
recent sobre el gran salt que, cap al sistema
de ciutats globals, ha fet la capital de lestat,
emparat per lembranzida de les poltiques
neoliberals. Es tracta del treball Madrid:
la suma de todos?, elaborat per lObserva-
tori Metropolit (2007)13 com a anttesi al
Madrid construt i publicitat pels governs
dAguirre i Gallardn, amb la ajuda ines-
timable dels successius governs de lestat.
A Madrid, les poltiques privatitzadores
i desreguladores han arribat a quasi tots els
sectors bsics, com ara leducaci o la sani-
tat, per tamb al sl, en un procs dhi-
perdesenvolupament immobiliari que ne
cessita les infraestructures com a element
imprescindible. No sn noms les grans
infraestructures de gamma alta autopistes,
alta velocitat, aeroport les que es financen
amb diners pblics, sin que en altres casos,
com en les autopistes de peatge radials les
fracassades R-1, R-2, R-3 i R-4, les han
dutes a terme mans privades que acabarem
rescatant pblicament, o, per assenyalar
un altre element escandals, el de lM-45,
una autopista privada amb peatge a lombra
que costa al govern autnom 100 milions
deuros anuals.
Com a assumpte menys conegut, Ma
drid apareix com un centre logstic de pri-
mer ordre. Com b explica el treball esmen-
tat abans, es tracta dun enorme conjunt
dinstallacions lanomenat Puerto de
Madrid, des del Puerto Seco de Coslada fins
26
al centre de crrega aria de Barajas situat
entre lautopista A-2 i laeroport, convertit
ja en la principal plataforma logstica del
sud dEuropa, per on, sorprenentment,
passen el 25% de les mercaderies que entren
per mar a la Pennsula.
No s per tant nicament la posici
geogrfica central la que hi confereix aquest
valor estratgic, sin el cmul de poltiques
pbliques que han cooperat per al refora-
ment daquest node global. I amb aquestes
referncies, resulta ms fcil entendre els
plans dinfraestructures que, govern rere go-
vern, del Partit Popular o del Partit Socia
lista, shan anat desgranant al llarg de les
tres ltimes dcades.
El projecte general de lalta velocitat
ferroviria els beneficiaris ms directes del
qual sn els directius de les grans empreses,
poltics i funcionaris sinscriu en aquesta
lgica.
Per acabar, no podem baixar-nos-en del
tren sense dur a terme, des del Pas Valen-
ci, una mirada cap al nord, i entrar si ms
no de rell en el debat sobre el corredor
mediterrani, el projecte que tants adeptes
guanya ltimament.
En sntesi, aquesta aposta intenta corre-
gir els greus efectes del sistema radiocntric,
dotant el litoral mediterrani peninsular
dun sistema de transports capa de cana-
litzar les sinergies econmiques daquest.
No negarem que en aquest espai econmic
subsisteixen anomalies fcilment reparables
i greuges histrics considerables, com ara
lincomplet traat ferroviari costaner entre
Valncia i les comarques del sud, duna
banda, o labsncia de doble via en algun
tram de la connexi amb el nord.
Tanmateix, cal destacar que aquest espai
t uns elevats ndexs durbanitzaci, encara
amb paratges naturals importants, ja per
si mateix prou alterats. Augmentar la dosi
dinfraestructures, com es pretn, hauria
dabordar-se amb una moderaci total,
ja que hi ha prou capacitat, amb loferta
actual, per a satisfer demandes actuals i crei-
xents, tant per al moviment de mercaderies
com per al de viatgers. Si tenim en compte
les autopistes existents i el sistema portuari,
cal promoure el transvasament de mercade-
ries de la carretera al ferrocarril i als ports
de cabotatge i llavors es comprovar com,
amb alguns retocs, el conjunt de les xarxes
de transports es pot considerar acceptable.
El passat 16 de mar es va presentar
lestudi tcnic per a aquest corredor: dAlge-
sires a connectar amb Frana, projectes que
costarien ms de 50.000 milions deuros.
Com ha ocorregut amb lave Madrid-
Valncia, ac tamb els lobbies se nhan eixit
amb la seua. Que el lector els pose nom.
El ministre del ram ha disparat el tret
deixida del nou esdeveniment amb una
frase per a la contrahistria: Esta es la
Espaa que queremos. Una Espaa sin
kilmetro cero. Donde todo sea centro y
nada periferia.14
En qualsevol cas, no era la meua inten-
ci obrir un debat sobre aquest assumpte.
 27
1. Germ Bel, Edicions La Campana, 2011.
2. Santos Madrazo, El sistema de transportes en Espaa,
1750-1850, 1984.
3. Jordi Nadal, El fracaso de la Revolucin Industrial en
Espaa, 1814-1913, Barcelona, Ariel, 1974.
4. M. Martnez Cuadrado, La burguesa conservadora
(1874-1931), Historia de Espaa Alfaguara, Ma-
drid, 1983.
5. G. Boaga, Diseo de trfico y forma urbana, Barcelona,
G. Gili, 1977.
6. La Union Internationale des Chemins de Fer (uic)
s lassociaci mundial per a la cooperaci entre els
principals actors del sector ferroviari internacional.
7. Pedro Costa Morata, Ave, desmesura y conflicto,
Le Monde diplomatique, 2009.
8. Debat dinvestidura, 25 dabril de 2000. Citat per
Germ Bel (op. cit).
9. J. Olmos i V. Torres, ave de rapia, diari El Pas -
Comunitat Valenciana (31-12-1999).
10. El concepte de corredor, en transports, fa referncia
al conjunt de desplaaments que es duen a terme
en una franja de territori pels diferents mitjans:
ferrocarril, autopistes... En un sentit ms estricte,
es pot parlar de corredor ferroviari.
11. Noam Chomsky, Lucha de clases. Conversaciones con
David Barsamian, Barcelona, Crtica (Grijalbo
Mondadori), 1996.
12. Jos Gil y Montaa, Historia de los ferro-carriles desde
su establecimiento en diferentes naciones hasta nues-
tros das, Barcelona, Establecimiento Tipogrfico
de Narciso Ramrez y Comp., 1866.
13. Madrid: La suma de todos? Globalizacin, territorio,
desigualdad. El document es pot descarregar en
Internet.
14. Vegeu el diari El Pas, 17 de mar de 2011.
28
El darrer Hobsbawm
A mb el volum que acaba de publicar,
How to Change the World, Eric Hobsbawm
ateny la culminaci de ms de seixanta anys
de producci de llibres. Recordem que
en 1948 tingu cura del volum Labours
Turning Point i en 1959 fu el seu debut
prpiament dit com a autor amb The
Jazz Scene i Primitive Rebels. Si realment
aquest llibre fos el darrer dels vint-i-cinc
que, si fa no fa, ha publicat Hobsbawm,
representaria sens dubte un acomiadament
esplndid duna trajectria ntimament
lligada amb el nom i el llegat intellectual i
poltic de Karl Marx. El veritable subttol
daquest volum que no aplega, de fet,
tots els escrits de lautor sobre el tema s
Marx i marxisme, 1840-2011, ms que
no pas els relats sobre aix anunciats a
la sobrecoberta. Nhi ha daltres que hom
Gregory Elliott ha estat professor dHumanitats a la
Universitat de Brighton. s assagista i traductor, col
laborador habitual de Radical Philosophy i de New
Left Review. Ha publicat, entre altres, Labourism
and the English Genius (1983) i Perry Anderson. The
Merciless Laboratory of History (1998) [trad. cast.: Perry
Anderson, el laboratorio implacable de la historia (puv,
2004)], biografia intellectual del fundador de la nlr.
Aquest article pren com a punt de partida el darrer
llibre dE. J. Hobsbawm: How to Change the World:
Tales of Marx and Marxism (Londres, Little Brown,
2011, 470 pp.), i es public originalment a New Left
Review 67 (gener/febrer 2011).
Gregory Elliott
pot trobar en dos magnfics reculls anteri-
ors Revolutionaries (1973) i On History
(1997) per no parlar de la nova edici del
Dictionary of National Biography, que cont
la seva extensa entrada sobre Marx. Dal-
tra banda, lnic marxista posterior a Marx
que hi s tractat mpliament dos captols
de setze s Gramsci, cosa que probable-
ment no s casual, perqu s lnic que ha
estat objecte duna acceptaci sense reserves
per part de Hobsbawm des del seu desco-
briment dels Quaderns de la pres ja en la
dcada de 1950. Una derivaci daix s
que (com va escriure en un apunt revelador
de lautobiografia de lany 2002) sempre
sha considerat una mena de membre es-
piritual del Partit Comunista Itali.
En qualsevol cas, Hobsbawm ha recollit
ara el gruix dall ms important escrit des
de 1956, un any que marc una divisria,
i que inclou des dun article sobre la cr-
tica del mn victori per Marx publicat
al primer nmero de New Reasoner en
1957, probablement un intent seris de
collaboraci amb la Nova Esquerra, fins a
un conjunt de reflexions sobre Marx avui
elaborades per a aquest volum. Daquesta
manera, el llibre ser indispensable com a
mnim per a dos tipus de lectura, que sens
dubte sencavalcaran. La primera, natural-
ment, s la lectura prpia dels especialistes
interessats en aquest camp. Com remarca

lautor mateix, el llibre s essencialment un
estudi del desenvolupament del pensament
de Karl Marx (i de linseparable Friedrich
Engels) i del seu impacte pstum. No s
una histria del marxisme. En angls, si
ms no, els intents de fer una histria del
marxisme han estat escassos en dcades
recents. (Simptomticament, noms dos
exemples daquesta mena dobres sn es-
mentats per Hobsbawm: Main Currents of
Marxism de Kolakowski, de 1978, i les-
tudi histric i crtic emprs en 1961 per
George Lichtheim, a la memria del qual
es dedica aquest llibre). Amb tot, el nucli
central de How to Change the World ms de
la meitat del seu contingut el componen
sis captols densos i erudits escrits per al
darrer projecte que satisfeia genunament
lambici de fer una obra daquesta mena,
en la mesura que el seu abast anava ms
enll del marxisme com a sistema intel
lectual i abraava els moviments prctics i
els rgims que linvocaven, i que al seu torn
reformaven (i deformaven) la teoria, que
esdevenia aleshores una fora material
institucionalitzada. Aquest projecte fou la
Storia del marxismo publicada per ledito-
rial italiana Einaudi en 1978-1982, de la
qual foren coeditors Hobsbawm i Georges
Haupt amb altres. Noms el primer volum
que incloa tres dels captols recollits ac
fou tradut a langls, al llibre avui del tot
introbable Marxism in Marxs Day (1982).
Els lectors no italians agrairan especi-
alment la publicaci, finalment en angls,
de les indagacions de Hobsbawm sobre la
interacci entre el marxisme i la cultura
intellectual europea a lpoca de la Segona
Internacional; sobre la seva inflexi progres-
sista en lera de lantifeixisme, quan la Uni
Sovitica podia ser vista com lencarnaci
del racionalisme illustrat trat pels hereus
29
duna burgesia que un dia fou revolucion-
ria; i sobre les seves mutacions de postguer-
ra fins al ja aleshores proper centenari de
la mort de Marx que es commemoraria en
1983. Juntament amb els captols sobre la
relaci dels fundadors amb els socialismes
premarxians, el seu pensament poltic i la
recepci geogrficament diferenciada de
la seva obra, aquestes indagacions aparei-
xen ara completades amb una panormica
menys exhaustiva del marxisme en reces-
si, 1983-2000. Actualitzades ac i all
amb el propsit de recollir bibliografia
ms recent, b podrien haver constitut,
sens dubte, un volum a banda, atesa la re-
marcable destresa de Hobsbawm per a
lanlisi i la sntesi competents, desplegades
en el punt ms alt de les seves capacitats
com a historiador de les idees. Hem de la-
mentar, emper, que la revisi daquests
captols no hagi comportat una modifica-
ci de les innombrables referncies a les
obres de Marx i Engels, moltes de les quals
remeten a les Werke en alemany, malgrat
que la publicaci de les Collected Works en
angls havia culminat en 2004.
Un segon grup de lectors se sentiran
probablement atrets per la perspectiva da-
prendre ms sobre les continutats i discon-
tinutats en lactitud de Hobsbawm envers
la tradici que va abraar des que va llegir
per primera vegada el Manifest Comunista al
seu Gymnasium de Berln a comenament
dels anys trenta. Pel fet de recollir textos de
sis dcades de comproms amb el marxisme,
el seu darrer llibre ens descobreix realment
ms coses sobre aquesta qesti que les ob-
servacions decebedores i esquemtiques que
trobem a Interesting Times. Aix, el gran ca-
ptol sobre Lera de lantifeixisme, 1929-
1945 pot ser en part llegit com una apolo-
gia daquesta fase de la vida de Hobsbawm
30
com a militant comunista, en la qual de ma-
nera tpica defensa la poltica de Fronts Po-
pulars, que era coincident amb el sentit
com, i conclou: Per a alguns s lnica part qualsevol explicaci en algun apartat pre-
del seu passat poltic que poden evocar els su-
pervivents amb una satisfacci sense matisos.
Ms en general, podem copsar entre
lnies un declivi, de primer gradual i desprs
accelerat, en la confiana de Hobsbawm en
les capacitats explicatives i predictives dall
que per als seus fundadors era no tan sols
materialisme histric sin tamb socialis-
me cientfic. En la introducci de 1964 a
la secci dels Grundrisse de Marx dedicada
a les formacions econmiques precapi-
talistes, Hobsbawm reafirmava a tots els
efectes i amb mfasi les pretensions de la
teoria marxista i establia un contrast afavo-
ridor entre el magnfic Prefaci de 1859 i
la tirada tica dels escrits primerencs dun
Marx immadur. I de nou apuntava en
aquest sentit, tot i que de manera ms ma-
tisada, cap al final del captol sobre Marx,
Engels i el socialisme premarxi (1978).
Tots dos sn textos que shan recollit ac.
Tanmateix, com ho mostra clarament la
lectura consecutiva dels prlegs a La situaci
de la classe obrera a Anglaterra i al Manifest
Comunista, la redacci original dels quals
estigu separada per un interval de trenta
anys (1969-1998), tamb inclosos en
aquest llibre, aquelles pretensions han estat
cancellades duna manera tan explcita com
havien estat emfasitzades al seu moment.
Si el comunisme dEngels era vist com a
part integral de la seva consideraci com
a cientfic social, el comunisme de Marx
es considera destriable del seu assoliment
substancial doferir una caracteritzaci
concisa del capitalisme al comenament
del nou millenni. Per dir-ho aix, un no
manifest sense comunisme.
Si ms no, aix ens du a cridar laten-
ci sobre un tret bastant curis de How
to Change the World, que s la manca de
liminar del sentit del seu ttol per als no
iniciats. Al prleg a Marxism in Marxs Day,
Hobsbawm feia referncia a la tesi XI sobre
Feuerbach Els filsofs fins ara shan dedi-
cat a interpretar el mn; del que es tracta,
per, s de transformar-lo i argumentava
daquesta manera:
El marxisme, lescola de teoria ms influent
en la prctica (i ms arrelada prcticament)
del mn contemporani, s alhora un mtode
per a interpretar el mn i per a transformar-
lo, i la seva histria sha descriure tenint
aix molt present.
Al seu darrer llibre, la tesi XI s citada
per primera vegada quan ja shan recorregut
ms de dues terceres parts del cam, i s
glossada daquesta manera: Cap pensador
no ha sobreviscut de manera tan reeixida
a la seva prpia cancellaci. Ms avall,
en el mateix captol La influncia del
marxisme, 1945-1983 es diu encara del
pensament de Marx que aporta una guia
essencial per a comprendre i transformar el
mn: Hobsbawm opta per la conjunci,
en contrast amb la contraposici que feia
Marx, entre la teoria i la prctica.
En la tradici central del marxisme,
fidelment reportada ac per Hobsbawm, la
intenci de la teoria dinterpretar el mn
correctament aspirava al mxim dunitat
amb una prctica de masses adreada a
transformar-lo. Dacord amb la teoria, el
capitalisme provea les condicions neces-
sries per a la seva prpia substituci pel
comunisme. Per damunt de tot, generava
un agent social collectiu el proletariat

industrial, que era necessriament una
classe autnticament revolucionria amb
inters i capacitat per assumir la comesa
denterramorts del capitalisme que tenia
reservada. El possible refs daquesta pedra
de toc del socialisme marxi i marxista per
Hobsbawm s la clau del seu escepticisme
creixent den de final dels anys setanta,
pel que fa a les perspectives duna transici
ms enll del capitalisme en lhemisferi
nord. Al captol sobre el marxisme posterior
a la guerra es diu que el desenvolupament
del capitalisme global i de moviments
obrers nacionals al seu si ha fet com ms
va ms dubts que el proletariat pugui
acomplir el paper que tradicionalment se li
havia assignat. Un quart de segle desprs, en
la introducci al Manifest Comunista amb
motiu del seu 150 aniversari, Hobsbawm
seguia els passos de Kolakowski, veient en
aquest paper una deducci filosfica ms
que no pas un producte de lobservaci.
Quan arrib el moment de redactar el ca-
ptol conclusiu de la histria del moviment
obrer al segle xx, el veredicte era definitiu:
ara s evident que no tenia cap base.
Quan sapropava la data del centenari
de la mort de Marx, en 1983, Hobsbawm
es va veure mogut a reconixer la reaparici
del tema de la crisi del marxisme. El cas
no era que totes les velles certeses sobre
el capitalisme i el socialisme haguessen
estat posades en dubte, era que ja no
existien. Ara b, i de manera paradoxal,
el qestionament i la revisi del marxisme
en les dcades de 1960 i de 1970 evocats
per ell havien anat acompanyats per una
considerable expansi de la seva influncia
intellectual al Primer i al Tercer mons, de
manera que havien generat una cultura
pluralista i cosmopolita de gran qualitat
que contrastava amb la versi ortodoxa i
31
la segregaci nacional de les dcades de
1930 i 1940. Ara b, el que devia haver
passat, com reconeix Hobsbawm en la
nova conclusi al seu captol sobre 1945-
1983, que substitueix les observacions
cautament esperanades de loriginal itali,
fou que no havia previst la rapidesa i les-
cala del capgirament: Els vint-i-cinc anys
[segents] foren els anys ms foscos de la
histria del llegat [de Marx].
Per b que el marxisme, com a teoria,
es trobava indubtablement en recessi
den de la inflexi dels anys setanta, no es
podia dir que es trobs tamb en depressi.
La discussi ms aviat superficial que fa
Hobsbawm daquesta etapa de la seva tra-
jectria (menys de quinze pgines) no t en
compte fins a quin punt shavia confirmat la
clarividncia de Merleau-Ponty quan digu
en 1960 (en un moment en qu el mateix
Sartre aventurava afirmacions extravagants
per defensar-lo) que per b que el marxisme
certament ja no s vertader en el sentit
que shavia pensat que era vertader, s que
podria encara inspirar i orientar anlisis.
Potser enganyant-se davant la desaparici
de les figures estellars del passat o, com s
fora comprensible, menys familiaritzat
amb els mille marxismes que invocaria ms
endavant Andr Tosel, Hobsbawm en redu-
eix labast per exemple, Jameson, Brenner
o Harvey al mn angloparlant; Domenico
Losurdo, Luciano Canfora o Costanzo Pre-
ve a Itlia i a ms a ms menyst el grau
en qu algunes figures adscrites de diverses
maneres a la tradici marxista varen assolir
una audincia veritablement global, i no
limitada a lacadmia, per al seu treball al
llarg daquests anys. La modstia no li ho
permet a lautor, per nhi ha prou de fer
esment de la interpretaci del segle xx ofer-
ta pel mateix Hobsbawm al seu llibre Age
32
of Extremes (1994), un best-seller en angls
rpidament tradut a un grapat de llenges.
Hobsbawm no t cap tirada a apuntalar
el que consideraria fragments intellectuals
davant un panorama de runes en el camp
prctic. Per a ell, que sha descrit com un
marxista de la vella esquerra i observador
participant duna trajectria coneguda a
bastament no debades ha estat militant
del Partit Comunista britnic des de 1936,
all que ho canvi tot fou lesfondrament
del socialisme realment existent. Fins la
dcada de 1990, escriu, el marxisme no
deix mai de representar forces poltiques
formidables. La frase no alludeix, per
descomptat, als rengles de la Quarta Inter-
nacional trotskista o als grupets maoistes
escindits de les organitzacions de la Tercera
(lantipatia de Hobsbawm cap a tots els
timoners, grans o petits, s manifesta) o a la
muni de grupuscles consellistes, llibertaris
o daltres, sin que fa referncia bsicament
al moviment de la Internacional Comunista
com a conjunt de rgims i partits. Titulat
originalment El marxisme avui: un balan
obert, el captol dedicat al postmarxisme
remarca que:
El perode que sestn den de 1956 s tors, en la mesura que forneixen un alleu-
una poca en qu molts marxistes es veie-
ren obligats a concloure que els rgims del
socialisme real... estaven lluny dall que
haurien volgut que fos una societat socialista
o una societat en procs de construcci del
socialisme. Una gran part dels marxistes es
veieren obligats a revertir a la posici dels
socialistes a tot arreu abans de 1917. De nou
havien dargumentar en favor del socialisme
com a soluci necessria davant els proble-
mes creats per la societat capitalista, com
una esperana per al futur, per escassament
fonamentada en lexperincia prctica.
I la versi italiana hi afegia (en una frase
que no figura en aquest text, per que b
es pot considerar que sintetitza la posici
de Hobsbawm):
Aix no els va menar necessriament a sub-
estimar la significaci i, en molts aspectes,
els resultats positius dels intents fets fins ara
de construir el socialisme enmig de grans
dificultats i en pasos que ni Marx ni Le-
nin... consideraren un terreny especialment
propici.
Dac el trauma derivat de lenfonsa-
ment del Segon Mn per a la gran majoria
de socialistes: malgrat els seus defectes del
tot evidents, ha estat lnic intent real de
construir una societat socialista. Desprs
de la caiguda, el capitalisme perd el seu
memento mori i el socialisme que shavia
presentat com a cientfic deix pas a tot
un reguitzell de propostes utpiques, en-
mig de proclamacions del liberalisme eco-
nmic i poltic com lhoritz insuperable
de la histria humana. El marxisme avui:
un balan tancat?
La resposta de Hobsbawm s que no,
per per raons que sorprendran alguns lec-
jament ms aviat minso. El nostre autor
celebra el revifament de lanticapitalisme als
primers anys del nou millenni, aix com
la implosi del neoliberalisme el 2008,
per dubta que all que, fent s dun sole-
cisme, en diu un sistema sistemticament
alternatiu hagi reaparegut a lhoritz. La
desillusi pel que fa a un futur socialista
no sha dissipat. En conseqncia, el retorn
ms aviat inesperat de Marx al segle xxi
s acollit per Hobsbawm no en la vena de
profeta del comunisme internacional, que
fracass inapellablement al segle xx, sin

en la de crtic del capitalisme globalitzador
que tot just ha trobat el seu propi memento
mori. Quan les tenebrors del comunisme i
del fonamentalisme de mercat shan equi-
parat si fa no fa, Marx ha quedat allibe-
rat de lncube del marxisme-leninisme.
Les qestions que plantej, ms que no les
respostes que hi donaren els seus successors,
han retornat a lagenda de la humanitat.
De fet, davant la tendncia sucida dall
que Schumpeter (inspirant-se en Marx)
caracteritz com les onades de destrucci
creadora del capitalisme, Hobsbawm va
tan lluny com per afirmar que ambdues
bandes tant els liberals com els socia-
listes tenen inters a retornar a un gran
pensador que analitz el capitalisme his-
tricament... i alhora amb realisme: una
definici minimalista del materialisme his-
tric per a una poca posterior a la prdua
de la innocncia.
Si tenim en compte lobservaci prvia
de Hobsbawm en el sentit que la intensifi-
caci de lantimarxisme i lanticomunisme
desprs de la guerra freda havia acabat amb
la victria concloent del capitalisme, hom
pot pronosticar sense gaire risc que una de
les dues bandes pot tenir altres idees (per
altres interessos) i resistir les sollicitacions
browderianes.1 En qualsevol cas, el Marx
del segle xxi ser quasi amb seguretat molt
diferent del Marx del segle xx. No hi ha
cap dubte, podrem afegir, perqu en la
vindicaci de la seva contemporanetat
per Hobsbawm b pot esdevenir un recurs
important per a interpretar i criticar el mn
(en companyia de Schumpeter i Polanyi),
per no aportar gran cosa o no res com
a guia per a transformar-lo. Desprovet
de la meitat del programa inscrit al seu
manament de 1845, lespectre que hom
construeix daquesta manera t el risc de
33
reportar rendiments decreixents. En aquest
sentit, el ttol del llibre de Hobsbawm s
bastant equvoc: no tracta del que sha de fer
per transformar el mn avui, i en la mesura
que tracta o es fa ress de les temptatives
dahir per transformar-lo, alguns trobaran
que un no sha perdut pel cam.
Impertorbable, Hobsbawm manifesta
a lhora de concloure que la predicci de
Marx quant a la superaci del capitalisme,
per b que en una forma diferent de la que
[ell] va preveure, continua sent plausible
als seus ulls. La topada impossible dapai-
vagar entre els imperatius duna economia
de lliure mercat i els requeriments o les
premisses dun planeta habitable els ecos
de la utopia ombrvola de Polanyi sn
palesos constitueix el tal dAquiles del
capitalisme. Per b que no podem sa-
ber a hores dara quina fletxa el ferir de
mort, hi ha bones raons per a descartar
que vindr dun neoanarquisme renascut,
massa procliu a clavar-se directament la
sageta al propi peu, i tampoc vindr duna
socialdemocrcia pansida, que va retre
incondicionalment el seu buirac ja del tot
buit al neoliberalisme en la dcada de 1990,
quan Bernstein perd les esperances duna
manera tan inequvoca com Lenin les havia
perdut en la de 1980.
Als seus noranta-quatre anys Eric Hobs-
bawm t els ulls tan oberts com sempre i
la llengua tan esmolada com sempre (aix,
per exemple, quan resumeix la traject-
ria del seu coetani Arthur Schlesinger Jr.:
Harvard, Cambridge i la cort de J. F.
Kennedy). Menys polit editorialment en
alguns aspectes que altres volums, aquest
darrer llibre constitueix, com els anteriors,
no merament una font de coneixements,
sin tamb una lectura plaent, escrit amb
la caracterstica prosa lmpida de lautor,
34
esguitada ac i all amb comentaris sarcs- 1. Sentn per browderisme una proposta dintegraci o
diluci del socialisme en el capitalisme reformat;
tics. Si la frase inicial Una vegada ms ha
evocaci del projecte dEarl J. Browder, secretari ge-
arribat el moment de prendres seriosament neral del Partit Comunista dels eua, que defensava
Marx potser els semblar una mica plana a partir de 1944 la dissoluci del Partit Comunista i
a aquells que mai no han deixat de prendres la confluncia en un front com amb les forces pro-
seriosament Marx, caldr recordar-los que gressistes, una poltica que fou versemblant durant
un breu perode, en lpoca de Roosevelt i el New
no sadrea exclusivament a agrgs i con-
Deal, abans de la guerra freda. Fou desautoritzat
venuts, sin (com una bona part de lobra com a liquidacionista per Stalin. [N. del t.]
de Hobsbawm) a all que va descriure al 2. The Age of Revolution: Europe 1789-1848 (1962);
prleg de The Age of Revolution com aques- The Age of Capital:1848-1875 (1975); The Age of
ta construcci terica, el ciutad culte i Empire: 1875-1914 (1987); The Age of Extremes:
The Short Twentieth Century, 1914-1991 (1994).
intelligent. I sens dubte Hobsbawm s [N. del t.]
capa dassolir el seu objectiu ltim, ni que
fos perqu es marca tan clarament all que
vol, amb una garantia dxit que la majoria
de nosaltres no podria mai ni somiar.
En el text ms primerenc dels recollits
en aquest volum Hobsbawm fa aquesta re-
flexi: s una illusi malenconiosa de qui
escriu llibres i articles pensar que la paraula
impresa sobreviur. Ai las, rarament ho fa.
La gran majoria de les obres impreses entren
en un estat dhibernaci poques setmanes
o pocs anys desprs de la seva publicaci,
de la qual de vegades desperten, durant pe-
rodes igualment breus, per lacci dalgun
estudiant que fa recerca. Si es considera
el cas dunes quantes de les seves prpies
obres molt especialment, la tetralogia de
les eres2 Hobsbawm no t cap motiu per
a passar nsia. Mentrestant, estaria b pen-
sar que continuar entre nosaltres per ser
testimoni del prxim moment de balan a
propsit de Marx i el marxisme que ses-
caur lany del 150 aniversari de la publica
ci dEl Capital, en 2017, que ser tamb
quina coincidncia lany del centenari
de la Revoluci bolxevic i del naixement de
Hobsbawm.

Traducci de Gustau Muoz


Europa en la crisi
La crisi de leuro i les etiquetes falses
L a situaci s seriosa, i a ms duna
gran opacitat. El president del Consell
Herman van Rompuy parla de crisi de
supervivncia de la Uni Monetria euro-
pea. Segons Angela Merkel, es tracta del ser
o no ser de la Uni Europea: Si fracassa
leuro, fracassa Europa.
Tot indica, doncs, que ens trobem da-
vant una crisi de leuro. Per aix s una
etiqueta falsa, un engany de primera mag-
nitud. Perqu leuro s molt ms fort i
resistent del que mai va serho el dm, el
marc alemany. A diferncia del marc, leuro
s una moneda de reserva mundial, sense
inflaci digna desment, sense apreciacions
i depreciacions salvatges. Tot i que molts
economistes no volen admetre-ho, leuro
ha estat una histria dxit i ha beneficiat
enormement Alemanya, molt ms que a
Michael R. Krtke (Berln, 1949) s catedrtic de Sociolo-
gia i Economia Poltica a la Universitat de Lancaster, al
Regne Unit. Ha publicat entre altres Die grsste Krise
der kapitalistischen Weltwirtschaft (vsa, 2008), Rosa
Luxemburg. Eine politische konomin in ihrer Zeit
(Dietz Verlag, 2009) i Natalie Moszkowska. Marxis-
mus und Keynesianismus (Dietz Verlag, 2011). Aquest
article aparegu originalment a Bltter fr deutsche und
internationale Politik 2/2011 i fou reprodut a Eurozine
(www.eurozine.com). Michael R. Krtke/Bltter fr
deutsche und internationale Politik. El post scriptum,
que actualitza lanlisi, ha estat redactat especficament
per a la publicaci a LEspill.
35
Michael R. Krtke
la resta. Sense leuro tota la fortalesa de la
indstria dexportaci alemanya shauria
esvat ben aviat, tot i les ajudes estatals, en
el fum de les apreciacions del marc. Grcies
a leuro la integraci econmica de la Uni
Europea s avui ms forta que mai.
Des del comenament del 2010 la crisi
financera sha transformat en crisi del deute
(dels estats). Ning hauria de deixar-se en-
ganyar per la retrica en voga. El dficits i
lendeutament pblic a lespai europeu han
augmentat dramticament com a conse-
qncia de les diferents accions de rescat de
bancs i de les mesures anticrisi. Fins a lesclat
de la crisi financera mundial, pasos com
Portugal, Irlanda, Grcia i Espanya (pigs),
els estats problemtics davui, no tenien pro-
blemes financers, ans al contrari: Espanya i
Irlanda havien registrat fins i tot supervits
pressupostaris. Noms arran de la crisi es va
capgirar la situaci: la megacrisi, el gran crac,
es va evitar a Europa (i als Estats Units) no-
ms grcies a una expansi descomunal del
crdit pblic. I tan bon punt els bancs i les
grans entitats financeres havien estat salvats,
lamenaa pass a ser la fallida dels estats
mateixos. Curiosament, no als Estats Units
o al Jap, sin als pasos comparativament
molt menys endeutats de lEurozona.
Des del comenament del 2010 ens
trobem tamb davant una inexplicada
guerra monetria. Des de la fi del rgim
36
de tipus de canvi fixos de Bretton Woods,
rere el valor duna moneda noms hi ha el
crdit de lEstat. Per aix qualsevol crisi de
les finances pbliques es transforma auto-
mticament en crisi monetria. All que ara
sanomena crisi de leuro la combinaci crisi. A ligual que el govern irlands, el go-
despeculaci contra les emissions de deute
pblic dels pigs, especulaci de divises con-
tra leuro i les accions de rescat de la Uni
Europea o de la zona euro constitueix
sens dubte una ajuda al dlar nord-ameri-
c en caiguda lliure, afavoreix la increble
inundaci de dlars amb qu el govern dels
Estats Units lluita contra la crisi al seu pas,
i estimula la guerra de divises entre els eua
i la resta del mn.
En aquesta tercera fase de la crisi all
que hi ha en joc s, ras i curt, la posici
futura de la Uni Europea en leconomia
capitalista mundial i el seu paper com a
gran potncia econmica. No shi tracta de
ltica, sin del negoci. Alemanya, un pas
de dimensions reduides que t una forta i
estreta articulaci econmica amb lexteri-
or, ocupa una posici singular al si dEu-
ropa, lrea econmica ms intensament
integrada del mn. Noms els idelegs i els
nostlgics del dm es creuen que Alemanya
podria despenjar-se dEuropa.
Dues vegades sha anunciat ja la fi de la
crisi de leuro: en maig de 2010, quan es va
obrir el gran paraigua de 750.000 milions
deuros per ajudar als possibles candidats a
la fallida en lEurozona, i a mitjan desembre
del mateix any, quan es va decidir la con-
versi daquest instrument provisional de
rescat en un mecanisme permanent dacci
contra la crisi. En ambdues ocasions lalleu-
jament fou prematur. Malgrat les ajudes
creditcies i les garanties donades per la ue
en el seu conjunt, els mercats financers no
en tenien prou.
E ls l mits
del refinan ament
Desprs dIrlanda li toc a Portugal veures
enfrontada al mateix model de gesti de la
vern portugus fou objecte de pressions di-
rigides per Merkel i Sarkozy, que els urgien
a acollir-se al fons de rescat. Irlanda ced a
les pressions desprs dunes setmanes, per
el govern de Portugal encara es resisteix.
Tot i que practica una poltica intensificada
destalvi, no vol t a la vista lexemple de
Grcia i Irlanda que Merkel i companyia
li marquen els detalls del que ha de fer.
Lobjectiu de la prova est clar: en 2011 hi
ha als pasos de la ue sumes descomunals
de deute pblic que caldr refinanar: en
conjunt de 920.000 a 945.000 milions
deuros. Noms la Repblica Federal dAle-
manya haur de refinanar 211.000 milions
deuros, Frana 196.000, Itlia 233.000,
Holanda 50.000, Espanya 91.000, Grcia
47.000, Blgica 39.000 i Irlanda 23.000.
Davant un panorama aix, s evident que
conv tenir contents als qui remenen les
cireres als mercats financers.
Lactivisme frentic dels governants s
un bon indicador de fins a quin punt depe-
nen dels humors o les opinions dels mercats
financers, de la por que tenen als veredictes
de les agncies de rating, dels fons dalt risc,
dels fons dinversi, dels bancs i dels grans
especuladors. La confiana dels inversors,
la bona disposici dels especuladors, t per
a ells molta ms importncia que no la con-
fiana dels seus conciutadans. La resistncia
que puguen oferir s anorreada, si cal, en
nom dels imperatius ferrenys de la realitat,
i aix vol dir: reducci del dficit i rebaixa
de lendeutament (quasi) a qualsevol preu.
En realitat els pasos de la zona euro, per

b que menys endeutats que els eua, Jap
o Gran Bretanya, sn vctimes molt ms
fcils dels senyors dels mercats financers,
com a conseqncia dels errors comesos a
lhora destablir la uni monetria. Daltra
banda, la reparaci del vaixell enmig de la
tempesta, i amb una tripulaci confusa i
supersticiosa, no s gens fcil.
Els senyors dels mercats financers han
obtingut cada vegada el que han volgut,
s a dir, mesures imperatives dausteritat i
garanties sobre els deutes, per la qual cosa
han continuat especulant alegrement, tot
agafant com a blanc un presumpte Estat
en fallida rere un altre. Els interessos i les
primes de risc, aix com les assegurances per
impagats, han crescut astronmicament.
Un negoci dall ms lucratiu. Els inversors
no deixaren perdre cap oportunitat dacu-
dir a les noves emissions de refinanament
de deute dels anomenats pigs: Portugal
pogu obtenir el 12 de gener de 2011 en-
cara 1250 milions deuros sense cap proble-
ma, i en part fins i tot a un tipus dinte-
rs inferior al de setembre de 2010. La
demanda super 2,6 vegades loferta, i la
compra de ttols pel Banc Central Europeu
(bce) ajud a pressionar cap avall el tipus
dinters, tot allunyant-lo del fatdic 7 %.
Pocs dies desprs el govern espanyol llan
una emissi a cinc anys de gaireb 3.000
milions deuros, i la demanda duplic
loferta. Espanya hagu de comprometres
a un tipus dinters un punt superior a
lemissi de novembre, per sen sort molt
millor dall que shavia esperat. La Xina i
Brasil shan destacat com inversors potents,
la qual cosa ajud, s clar, els dos candidats
ibrics a la desestabilitzaci. Grcia i Blgica
collocaren amb xit emissions ms petites,
i la mateixa setmana el deute pblic francs
37
i alemany fulmin els rcords. Fins i tot It-
lia, un pas fortament endeutat, aconsegu
collocar sense cap dificultat una emissi a
quatre anys i una altra a cinc anys de 3.000
milions deuros cadascuna, tot i que a tipus
dinters sensiblement superiors. El negoci
amb la crisi de leuro funciona.
Tothom sap que aquest joc no es pot
prolongar indefinidament. Els lmits del
refinanament a tipus cada vegada ms alts
sn del tot palesos. Amb o sense paraigua
de salvament, els pigs retallen a cor qu
vols i per aix mateix enfonsen les seues
economies cada vegada ms en la recessi.
Quan un pas ha de dedicar ms del 30%
dels seus ingressos fiscals al servei del deute
(interessos ms amortitzaci), la situaci s
perillosa. Ms enll daquest llindar s im-
possible eixir del parany de lendeutament
amb tipus creixents. En el cas de Grcia,
aquesta quota s del 53%, als irlandesos
el servei del deute els costa gaireb el 37%
dels seus ingressos fiscals. Espanya, amb un
25%, si fa no fa, es troba en una posici
millor, i els portuguesos poden allegar amb
ra que noms hi han de dedicar el 15,9%.
Itlia i Frana es troben, pel que fa a aix,
en una situaci molt ms precria.
L a necessitat
dels eurobons
No nhi haur prou amb lampliaci del
paraigua de salvament i la seua continutat
ms enll de 2013. Si s aix, simposaria
la reestructuraci del deute, s a dir, la
inducci conscient de la fallida dalguns
pasos, que funcionaria en detriment dels
creditors. s a dir, en detriment dels bancs
majoritriament alemanys, britnics, fran-
38
cesos, belgues i espanyols que fins ara ha
vien obtingut diners dels seus bancs centrals
i del bce a un tipus dinters mnim i que
posteriorment els prestaven amb interessos
creixents als pasos de la zona euro, ja fossen
pigs o no. Per aquells que, com Merkel i
companyia, voldrien evitar a qualsevol preu
reestructuracions del deute en detriment
dels creditors privats i, per tant, noves crisis
bancries, tenen una alternativa molt clara.
Que es diu eurobons. En gener de 2011
la Comissi Europea van collocar cmo-
dament la seua primera emissi amb la
finalitat de finanar lajuda a Irlanda fins
al punt que en quaranta cinc minuts va
aconseguir, en comptes de 5.000 milions
deuros, 20.800 milions. Tot un rcord.
Posteriorment ser el Fons de Rescat de
lEurozona, amb una nova emissi, que
no trobar dificultats per aconseguir molt
ms dels 16.500 milions deuros previstos,
sobretot ats que els bancs centrals japons
i xins shi han interessat tant. Ambds
episodis ens parlen a favor de la idea dels
eurobons, lemissi unificada de deute
pblic de la zona euro, com pertoca a un
espai monetari unificat.
Ara b, contra els eurobons es tanca en
banda sobretot el govern federal alemany
(la coalici entre cristianodemcrates i li-
berals), empentats per la por davant lopi-
ni de lelectorat, i presoner de la gbia
de ferro dels dogmes neoliberals i de les-
tretor de mires nacional. I tanmateix els
eurobons tenen avantatges indiscutibles:
un volum de prstecs molt ms gran en
comparaci amb les emissions individuals
dels pasos fortament endeutats de la zona
euro, a les quals haurien de substituir, els
fa ms atractius pels mercats financers. La
capacitat econmica mancomunada de la
zona euro, que hi est al darrere, vetllaria
per tipus dinters considerablement ms
baixos i per la fi de lespiral dels interes-
sos. Alhora, lespeculaci contra pasos in-
dividuals seria molt ms difcil, en funci
de fins a quin punt els eurobons vingue-
ren a substituir les emissions dels pasos
fortament endeutats. De tota manera,
noms que una part dels deutes dels pasos
anomenats pigs fossen refinanats mit-
janant els eurobons, la crrega del servei
del deute en lespai europeu es reduiria
considerablement. Els eurobons no sn
pagaments de transferncia, la Repblica
Federal, fins ara el millor deutor dEuro-
pa, noms prestaria als socis europeus un
fragment de la seua probitat. De cap ma-
nera es veuria obligada a refinanar el seu
deute amb eurobons. Si les embogides
pressions destalvi sota el dictat dels mer-
cats financers es moderaren, pasos com
ara Grcia, Irlanda i Portugal guanyarien
temps i diners per a procedir a una reduc-
ci raonable del deute i a la reforma fiscal.
Podem estudiar molt de prop lexemple
de les crisis financeres en curs als eua, i
veure qu passa quan es fa el cam invers,
s a dir, quan sabandona la garantia duna
gran comunitat econmica per cadascun
dels seus membres. Diversos estats fede-
rals dels eua, certament, es troben en una
situaci de fallida de facto o lluiten amb
dficits de ms del 25% (New Jersey, Mai-
ne, Carolina del Nord, Arizona, Nevada,
etc.). Sota pressi dels republicans shan
frenat els avals i les subvencions federals
per palliar lendeutament dels estats i els
municipis, amb la conseqncia que el
mercat daquest deute sha enfonsat. Una
onada de fallides destats i ciutats hi s
lhoritz immediat.

Cal una pol tica
econ mica comuna
Lavantatge ms gran dels eurobons s que
obliguen els implicats a procedir a una re-
forma de la uni monetria. Perqu lEuro-
zona est mal construda. La ra no ns que
no satisf les condicions ideals dun espai
monetari ptim, sin que sense iniciatives
comunitries de molt ms abast, sense una
poltica econmica i financera comuna, no
pot existir una poltica monetria comuna.
Les regles del joc avui en vigncia del Pacte
dEstabilitat i Creixement fan impossible
una cooperaci raonable en moments de
necessitat i de crisi. La constituci en vigor
impedeix que el bce puga funcionar com
a Banc Central dEurolndia, s a dir, que
puga comprar i mantenir deute pblic dels
pasos de leuro (o en el seu cas, eurobons)
i atorgar crdits als pasos de la zona euro.
Qualsevol banc central normal pot fer-ho.
Les normes vigents fins ara, inscrites al
Tractat de Lisboa, han fomentat la con-
currncia entre els pasos de la zona euro
per aconseguir les preferncies dels mercats
financers aix com la ms absurda i contra-
produent concurrncia en matria imposi-
tiva per tal datraure el capital mbil i els in-
versors. Grcia tenia la taxa dimpostos ms
baixa de lEurozona i rebia per aix grans
elogis. Els grecs paguen ara la torna per la
seua tan i tan errada poltica impositiva.
Maastricht i Lisboa, tot el Pacte dEs-
tabilitat i Creixement els acords econ-
mics ms estpids i dogmtics de tots els
temps han fracassat radicalment. En la
crisi de leuro shi fa pals el defecte de
construcci que pateix la uni monetria.
Cal una reforma en el cap i els membres per
mantenir una moneda comuna, necessitem
una poltica econmica comuna per reduir
39
les enormes desigualtats quant a resultats
econmics, que han crescut els darrers anys
entre els pasos de la ue. Per tal desmenar
el pecat originari de la uni monetria
shauria de posar en funcionament de deb
un govern econmic, del qual ja sen
parla a Berln, Pars i Brusselles. La gran
qesti s quin tipus de poltica econmica
i financera hauria de dur a terme la zona
euro (i tota la ue).
Si fos per Merkel, Schuble, Barroso i els
seus confrares, la nova poltica econmica
comuna seria com lantiga, per agreujada.
Aquesta generaci de poltics no vol ni pot
admetre el fracs de les receptes neoliberals,
perqu encara no ha ents el caire i labast
de la ms gran crisi de leconomia capitalista
mundial des de la Segona Guerra Mundial.
Per aix el seu lema s: endavant com fins
ara, per ms rpid, ms fort, ms dur. Des
de linici de la crisi de leuro Merkel ha
cridat a seguir aquest cam: el Pacte dEs-
tabilitat i Creixement s magnfic, el que
passa s que no sha complert amb el rigor
necessari. Per consegent, caldria tirar en-
davant amb els seus errors de partida, amb
la fixaci absurda i arbitrria (o potser del
gust dels estadstics del moment) dels valors
del dficit i lendeutament mxim. Per tant
shan dimposar ms sancions, i ms dures,
als pasos amb dficit i, encara millor, un
sostre dendeutament per tothom, segons
el model alemany. Ens cal ms concurrncia
en comptes de cooperaci a la ue, dacord
amb la lgica del Tractat de Lisboa, i per
tant hem dajustar-nos a ulls clucs al dogma
de la competitivitat, s a dir, al cnon
de la poltica econmica neoliberal. Ms
integraci vol dir ms austeritat, estalviar
molt ms i ms rpidament que mai. El
smptoma, la crisi del deute, hi s declarat
causa. I dels desequilibris estructurals al si
40
dun espai econmic altament integrat com
leuropeu, no sen fa cas.
Aix beneficia en primer terme, i ara
com ara, els ms forts i el ms fort de tots,
s a dir, leconomia dexportaci alemanya. tuals com el Fons Europeu dEstabilitat
Per a la llarga la continuaci i lenduri-
ment de les mesures dausteritat i estalvi
perjudicaran tamb leconomia alemanya.
El que propaguen Merkel i els seus no t
cap sentit ni tan sols des dun punt de vista
econmic. El president del bce Trichet ja
ha amenaat amb un salt de qualitat en
laplicaci del Pacte dEstabilitat i Creixe-
ment. Si aquesta amenaa esdev realitat
a la manera de Merkel, llavors bon vent i
barca nova, Europa.
Post scriptum (abril 2011)
E uro P lus :
l euro reloaded?
A final de mar es va reunir la cimera dels
caps de govern de la ue a Europa. Aquesta
vegada, amb lull posat a la crisi financera
de Portugal, calia salvar definitivament i per
sempre leuro. En acabar la cimera regna-
va leufria: un punt dinflexi deia Van atorgats com a crdits a estats membres
Rompuy, un tombant afirmava Barroso,
una enorme aportaci de solidaritat exul-
tava Angela Merkel. Tanta autolloana fa
desconfiar. Qu sha assolit realment amb el
paquet tan exaltat del Pacte Euro Plus? La
fi de la crisi de leuro, segur que no. Aquesta
ens acompanyar, durant molts anys.
El futur de lEurozona es decidir a
partir dara en el triangle que formen el
Mecanisme Europeu dEstabilitzaci (mes),
el Pacte dEstabilitat i Creixement (pec) i
el Pacte de Competitivitat (Euro Plus). A
partir de juliol de 2013 un nou instrument
de rescat de carcter permanent per a estats
membres sobreendeutats de lEurozona
substituir les solucions provisionals ac-
Financera (feef) o el paquet acordat per a
Grcia. Ja l11 de mar es va decidir que el
feef havia de passar dels 250.000 milions
deuros actualment disponibles a 440.000
milions, cosa gens exagerada a la vista de
les sumes que ja han estat emprades i de les
que caldria emprar en el cas duna eventual
operaci de rescat de Portugal [engegada
a partir de la petici daquest pas el 7
dabril]. Si apareix algun altre candidat a la
fallida, com podrien ser-ho Itlia o Espa-
nya, amb aix no nhi hauria prou. A partir
de juny veurem qu passa. Malauradament,
hom ha oblidat daclarir detalls importants.
Al capdavall, hi ha eleccions a Finlndia i
a Alemanya. Els mercats ja comencen a
esvalotar-se.
El nou fons de crisi ha de comptar amb
700.000 milions deuros, dels quals 80.000
milions en efectiu aportats pels pasos
membres, com a capital bsic, i 620.000
milions en forma de garanties i crdits
operatius en cas de necessitat. De tot aix,
un mxim de 500.000 milions podrien ser
en situaci de fallida. Alemanya, lecono-
mia ms forta i ms important de la zona
euro nhaur daportar la quantitat ms
elevada, quasi 22.000 milions deuros (o
un 27,2%) en diners i 170.000 milions en
garanties de crdit. A diferncia dels seus
predecessors, el nou fons de rescat podr
comprar deute dels pasos de lEurozona als
mercats primaris, per no se sap en quines
condicions. El Fons Monetari Internacional
(fmi), convidat al vaixell europeu encara
no fa un any per Angela Merkel, segueix a

bord: amb 250.000 milions deuros. Qui
vulga obtenir diners daquest fons, haur
davenir-se a unes condicions dausteritat
fora estrictes.
En tot aquest teatre hi ha tingut un pa-
per protagonista, al costat de la tctica
electoral nacional, la benvolena de les tres
grans agncies de rating. Res ms important
que la nota mxima de les Tres Grans, i
per aix la drstica sobre-seguretat donada
al feef i al seu successor, el mes. Gaireb
tota la Uni Europea (a ms dels pasos de
la zona euro shan afegit al pacte sis estats
membres ms, i els britnics hi presten de
tota manera jurament) sinclina davant el
dictat dun minscul grup dactors dels
mercats financers, sobre la integritat i
competncia dels quals es pot dubtar. Un
grup que b podria ser considerat segons
el darrer informe de la Comissi dIn-
vestigaci del Congrs dels eua un dels
culpables principals del desastre financer
dels darrers anys.
En alguns indrets dEuropa hi ha gent
que ha conservat encara una resta de seny.
El dia anterior a la cimera, el cap de govern
socialista de Portugal (que governava en
minoria), Jos Scrates, present la dimis-
si desprs que el seu paquet de mesures
restrictives, el quart en el curs dun any, fos
rebutjat pel Parlament. En maig hi ha elec-
cions i mentrestant el govern en funcions
no pot prendre mesures drstiques, segons
la Constituci. Per tot just ha demanat el
rescat pel feef. El socialista Scrates i tam-
b el seu oponent, el socialdemcrata Passos
Coelho, havien declarat que no volien que
Portugal fos rescatat. Per les agncies
de rating, totes tres alhora, amenaaven i
pressionaven, fent recular la valoraci del
deute pblic del pas. Scrates sha resistit
tot el que ha pogut, i amb ra. Demanar el
41
rescat de la ue suposa noves mesures i ms
drstiques dausteritat. Les experincies
en aquest sentit a Grcia, Irlanda, Gran
Bretanya i els eua sn del tot eloqents i
totes parlen contra la dogmtica econmica
vulgar amb qu es justifica la imposici de
lausteritat. Res no millora, tot va pitjor,
en benefici i a major glria del compte de
resultats dalguns grans bancs estrangers.
Tot indica que conv negar-se a entrar en
el cercle infernal on fan tentines ja a hores
dara els grecs, els irlandesos, els britnics.
El cercle infernal dels programes dausteri-
tat, de les mesures drstiques destalvi, de
la reducci del creixement, duna economia
estancada o en retrocs, dels ingressos fiscals
a la baixa i de les noves retallades, una espi-
ral que noms condueix cap avall, cap a ms
recessi i estancament, cap a lempobriment
de la poblaci, la venda a preu de saldo de
la riquesa nacional, la destrucci de leco-
nomia dun pas. Puix que el sector pblic
no es precisament un cos estrany parasitari,
sin component i part integral de qualsevol
economia capitalista, aquest estalvi radi-
cal t conseqncies devastadores, tamb
per a la mateixa hisenda pblica. A Grcia
els ingressos per impostos shan esfondrat
entre gener i febrer (sn un 10% inferiors
als de lany anterior). A Gran Bretanya cauen
tamb els ingressos per impostos al comps
dun creixement anmic, i a Irlanda el ma-
teix. Qui vol defugir daquesta manera la cri-
si, shi enfonsa indefectiblement ms i ms.
Qu van aconseguir Merkel i compa-
nyia en aquells dos dies frentics a Brussel
les? Els mercats respiren a ple pulm, com
pertoca, els socis europeus estan terrible-
ment empipats, els alemanys estan ms
allats que mai, i el govern federal sassembla
al que s: un aplec de poltics partidistes
i provincians que no estan a lalada de
42
lescenari europeu ni mundial, i que ni tan
sols lentenen. Obeint un clcul purament
electoralista, a darrera hora Merkel i els seus
organitzaren un show financer adreat ex-
clusivament al Bildzeitung i a les televisions
alemanyes: laportaci alemanya al capital
bsic del mes es far en cinc terminis, i no
en dos, i lany 2013 (que hi ha eleccions,
no ho oblidem) en comptes d11.000 mi-
lions com shavia acordat inicialment caldr
posar-hi noms 4300 milions. Jean Claude
Juncker no trob precisament divertida
aquesta maniobra electoralista de la cdu
desplegada en ple escenari europeu.
El paquet de lEuro Plus porta malau-
radament la signatura de leconomia vul-
gar alemanya. Com que els alemanys, sota
la direcci inspiradora de Merkel i com-
panyia, consideren la crisi actual del deute
una conseqncia de faltes de carcter
moral el malbaratament, les poques ganes
de treballar, la tendncia a estirar ms el
bra que la mniga, hi responen amb un
enduriment del Pacte dEstabilitat: a partir
dara inclour cstigs i sancions, i a ms se-
ran automtiques. Noms si una majoria es
pronuncia contra la sanci aquesta quedar
sense efecte. Sembla que soblida que, per
exemple, Grcia o Espanya tenien super-
vits pressupostaris abans de la crisi, mentre
que els alemanys contravenien llavors les
regles de joc del futur pec.
Qu aporta el nou govern econmic?
Noms lobligaci de formular una vegada
lany objectius comuns, a ms de la bonica
idea de millorar la competitivitat. De
sobte tot en forma part, de les regulacions
fiscals a ledat de jubilaci. Malauradament
tamb el sostre de despesa segons el model
alemany. Aquesta perla de leconomia
vulgar es troba ara damunt la taula i no
en la paperera, que s on hauria destar.
En el futur, a partir de 2013 no seran im-
pensables les reestructuracions del deute,
ra per la qual els futurs compradors de
deute pblic de lEurozona haurien de ser
preparats moralment, com a prescripci
general, per aquesta incmoda possibilitat.
Tot i aquests gestos ms aviat cmics, en
el catleg de declaracions dintencions del
Pacte de lEuro Plus, tan boiroses, simple-
ment ni sen parla dels coneguts problemes
estructurals de lespai econmic de la ue o
de lEurozona. Ni el problema dels bancs
europeus insolvents fins ara els nics que
shan beneficiat de les diferents operacions
de rescat, ni el problema dels immensos
i creixents desequilibris entre pasos amb
excedent i pasos deficitaris a la ue hi sn
esmentats. La desigualtat entre economies
a Europa es fa cada vegada ms gran i les-
tratgia exportadora agressiva i altament
reeixida de la Repblica Federal, el pes
pesant industrial de la ue, hi t un paper
central. Si volem estabilitzar lespai europeu
caldr reduir clarament, a llarg termini,
aquestes desigualtats i desequilibris entre les
economies europees. I en aix els alemanys
shan dimplicar, no pas amb transferncies
monetries, sin amb reformes al propi
pas, com ara el pas a una poltica salarial
expansiva (pendent de fa molt de temps),
amb augments salarials per tamb amb
ms productivitat, amb la introducci del
salari mnim i amb la restauraci dun Estat
del Benestar molt ms geners.
Merkel i la companyia dels economistes
vulgars alemanys creuen absurdament que
els vens europeus simplement podran aca-
bar amb els dficits de les seues balances co-
mercials, uns dficits dels quals sha benefi-
ciat moltssim leconomia alemanya, sense
que aix tinga cap efecte en Alemanya, el
pas exportador per excellncia. Curiosa-
 43
ment creuen que leconomia alemanya po-
dr continuar creixent alegrement mentre
que els pasos importadors ms importants
dEuropa llangueixen en una crisi duradora.
Ni els poltics ni els economistes shan ado-
nat que leuro s tota una altra cosa, que no
s com el dm tan erradament exalat en les
visions retrospectives. No han ents que a la
segona divisa ms important el mn, lnica
que pot competir seriosament amb el dlar,
no lajuden ni les crides moralitzadores ni
els petits trucs financers de curta volada.
Aix no els provoca cap somriure desmenjat
als senyors dels mercats internacionals de
bons i de divises. Ara b, riure s que poden.
Perqu lespeculaci amb el deute pblic
dEuropa continua, i s un gran negoci, un
negoci de milers de milions. Grcies als dis-
positius de rescat continua sent rendible
especular, amb lajut de les agncies de ra-
ting, contra els pasos fortament endeutats
de lEurozona. Ben b poden refiar-se de
lestretor de mires i el dogmatisme de les
classes dominants a Alemanya: amb el seu
concurs la poltica econmica i financera
de tota la Uni Europea ha acabat sotmesa
al dictat de lausteritat. Com els agrada als
mercats financers.

Traducci de Gustau Muoz

44
els nts de iugoslvia

PRESENTACI

Fa exactament vint anys des que es va trencar, amb la declaraci dindependncia dEslovnia
i de Crocia, la Federaci que va ser fundada per Josip Broz Tito en plena guerra mundial a
la ciutat bosniana de Jajce. El final de la Federaci de Repbliques Socialistes de Iugoslvia
(1943-1991) s encara un captol no del tot tancat que incita a buscar noves explicacions i
interpretacions. Malauradament aquest procs s sovint vist com un puzle delements massa
heterogenis per poder ser comprs.
El final de Iugoslvia inevitablement suscita tamb afinitats electives entre dues grans
pennsules europees: la ibrica i la balcnica. La premsa diria i lopini pblica en general
acostumen a abusar dels parallelismes fcils i els Balcans llavors sn vistos com un ogre amb el
qual sespanten les criatures desobedients. Per tal com va demostrar Mark Mazower, lherncia
de lImperi Otom s un objecte destudi histric de primer ordre i no hi ha res ms trist que
resoldre la complexitat i la falta de coneixements amb uns quants tpics.
Lorientalisme, tanmateix, sobreviu entre molts historiadors i tamb en la teoria supo-
sadament ms seriosa. El conegut llibre de Maria Todorova exemplifica els Balcans com un
contrapunt de lEuropa central, com si aquestes dues zones geogrfiques fossin dos paradigmes
de comportament que no poden tenir cap punt en com. Lexclusi dels brbars balcnics
sha aprofundit ms del que es podria haver esperat desprs del desgel al final dels anys vuitanta.
Als Balcans, el tel dacer encara no ha caigut, sin que aquesta zona continua afectada per
una mena de continuaci de la retrica de Guerra Freda, per lautisme duna Uni Europea
que no vol veure ni escoltar ni saber-ne res del que passa fora de les fronteres de la zona de
leuro. Europa encara prefereix esquivar la qesti de la seva responsabilitat daquest no-voler-
saber-res en les guerres dels noranta. Ning no vol recordar ara el suport explcit o tcit que
les grans potncies van donar dentrada a lentorn de Slobodan Miloevi. Precisament la seva
intransigncia era vista com una garantia destabilitat!
Les contribucions daquest dossier (que ha coordinat Simona krabec, autora tamb de
les traduccions al catal) ofereixen la visi duna generaci que ha viscut lesfondrament del
projecte iugoslau i ha participat en la construcci duns projectes encara ms visionaris. Els
autors reunits aqu representen la fe en una nova Europa, en un mn que volia fer de la tole-
rncia i la diversitat la seva bandera i han hagut dafrontar amb extrema duresa la negativa
a canviar res. En lloc de reformes pactades, a Iugoslvia hi van parlar primer el dogmatisme i
la demaggia i molt aviat tamb la fora bruta.
 45
Claudio Magris, en un breu passatge del seu Danubi, estableix un pont semntic entre
latemptat de Sarajevo el 1914 i el de Dallas el 1963. Lestudis triest no desenvolupa la
comparaci, per els assaigs reunits en aquest dossier afronten precisament aquest repte. La
vella Europa, amb els fonaments corcats, es va esfondrar arran de la mort de lhereu al tron
dun regne i imperi que potser tampoc hauria resistit gaire ms les tensions internes. El tret dun
anarquista ills va abocar tot un continent a dcades de conflictes i de misria. Els americans,
en canvi, van necessitar poques hores per posar davant de la seva democrcia slida i estable
un president per a substituir linsubstituble John F. Kennedy.
La revolta iugoslava no va comenar ni en clau nacional ni religiosa i ni tan sols per una
crisi econmica i encara menys perqu la poblaci daquesta pennsula fos genticament predis-
posada als conflictes sagnants. Iugoslvia es va esfondrar per la falta de llibertats, per la falta de
la llibertat dexpressi, de seguretat jurdica, de transparncia poltica... I aquesta xacra s la
que encara avui divideix la pennsula entre unes regions prsperes i unes altres que ensopeguen
amb severes dificultats dorganitzaci.
Els nts del segle xx als Balcans si ms no alguns han aprs la dura lli dun dels dis-
sidents serbis ms destacats contra Miloevi: lalcalde de Belgrad, Bogdan Bogdanovi, qui
constatava que en un pas on la histria no sestudia ni sadmet en la seva complexitat, tot
sacaba interpretant a partir dels rgids esquemes de bons i dolents. I aquesta lectura pica del
passat acaba contaminant inevitablement tamb el present. I damunt daquesta base, mai no
es pot construir cap cultura de la pau ni de les llibertats.
Clou aquest dossier un text lric de leditor Mitja ander, que en la seva vida ha hagut
dafrontar un combat amb lespai encara ms complicat. La particularitat de la seva gesta
s el fet que s prcticament cec. El seu escrit pot ser una bona metfora sobre la incertesa del
futur. No sabem contra qu toparem ni podrem mai dominar latzar. Per aix, noms podem
avanar si tenim confiana en els altres.
46
Les memries enfrontades
M emries enfrontades
Voldria evocar, com un nostlgic, una ve-
lla declaraci meva que encara considero
important: Un dia qualsevol una nova
Constituci iugoslava comenar amb
les paraules: En el nostre Estat, totes les
memries tenen el mateix valor. Aquesta
premissa ens hauria pogut servir per oposar-
nos a la classificaci dhistries nacionals
entre les que sn bones i progressistes con-
Bogdan Bogdanovi (Belgrad, 1922Viena, 2010) va ser
un dels intellectuals destacats en la vida poltica de la
Repblica Socialista i Federativa de Iugoslvia. Fou
professor darquitectura a la Universitat de Belgrad i
durant molts anys tamb el deg de la Facultat. Entre
1982 i 1986 va ser alcalde de Belgrad fins que la seva
oposici a les tendncies nacionalistes de Slobodan
Miloevi va esdevenir insostenible. El 1993 es va
exiliar primer a Pars, fins que finalment es va establir a
Viena. s conegut sobretot com a autor de ms de vint
monuments a les vctimes del nazisme, sense distinci
de nacionalitat o religi, encarregats directament per
Josip Broz Tito. Cal esmentar els monuments a les
vctimes jueves del cementiri sefardita de Belgrad
(1952), als partisans de Prilep (1961) i el monument
conegut com a La flor de pedra al camp de con-
centraci de Jasenovac (1966). El 1980 va realitzar
el parc memorial de Vukovar, que va ser lorigen de
la seva reflexi sobre la fragilitat de la civilitzaci en
el llibre La ciutat i el cenotafi (Grad kenotaf, Zagreb,
Durieux, 1993), don procedeixen els dos assaigs que
reprodum aqu.
Bogdan Bogdanovi
tra aquelles que sn menys bones o ja quasi
no es poden ni considerar. I ara, que ja no
tenim cap pas per compartir, ha comenat
una guerra per determinar quines memries
han de tenir la supremacia, i aquesta s una
guerra cruel i bruta.
Hi ha una ironia fosca en el fet que
totes aquestes memries que avui senfron-
ten amb tanta intensitat siguin totes o b
falsificades o b directament inventades.
Com que escasseja el coneixement dels fets
histrics, llavors cal suplir la mancana amb
prejudicis ben pintorescos. Bona part de la
poblaci srbia descassa formaci, embrui-
xada per aquella idea que Miloevi els re-
tornaria lorgull, est convenuda que els
serbis en lEdat Mitjana havien menjat amb
culleres dor. La convicci equivocada no
tindria ms importncia i es podria arxivar
entre altres records creats per laudincia,
si no fos que en aquesta qesti samaguen
algunes implicacions delicades. Mentre
nosaltres manegvem amb destresa les nos-
tres culleres dor (atenci a letimologia, la
paraula srbia per cullera s kaika i el
seu origen s clarament turc), altres pobles
prenien les seves farinetes directament amb
les mans. Aix nosaltres tenim avui dret de
mirar-los com a mnim des dun esgla de
desenvolupament ms alt...
Tamb una constataci tan freqent
com ben poques nacions han aconseguit

crear un lloc com el monestir de Studenica
pertany al gnere de les competicions in-
ternacionals. El monestir de Studenica s
un edifici digne de respecte, si ms no les
tres quartes parts de la seva altura i des de
sempre mhavien meravellat els mestres que
el van construir i els nobles que van acon-
seguir portar-los des de llocs tan llunyans.
I desprs, encara els van deixar que fessin
el bo i millor que sabessin fer i inventar...
La histria verdica, explicada tal com
va ser, s ms admirable que no pas els
arguments propagandstics a lestil de
poques nacions.... Cal ser conscient que
quan sestava construint Studenica, poques
nacions a Europa, o b al Caucas, tenien un
monestir com aquest. En aquells temps hi
havia altres meravelles arquitectniques. I
es coneixien secrets de construcci esttics i
metafsics meravellosos que els savis amants
de la nostra bella Studenica ni imaginen.
Els excessos duna memria imposada
sn tristos per si sols, per no arribarien a
ser trgics si no fos que inciten a capgirar
els fets, a denigrar les memries veritables,
tant les dels altres com les prpies, fins que
comencen tamb els intents deliminaci
fsica de les proves. El desig desborrar
ciutats s ara mateix evident i terrible, per
all que mostra s sobretot la intensitat de
la rbia davant les memries acumulades.
El brtol voldria canviar els vestigis amb la
seva prpia anti-histria. No es tracta noms
de destruir museus, cremar biblioteques i
arxius, sin desborrar els sediments nobles
de les formes arquitectniques, els seus con-
tinguts intrnsecs. I aquests continguts (re
cordem precisament Studenica) sempre sn
ms amples que una memria limitada amb
les fronteres nacionals. I com que no es po-
den denotar, queden fora dels lmits daquell
seny primitiu. I aix s precisament el que mer, la seva prpia explicaci. Com que
47
enerva els destructors perqu se senten
desarmats davant els girs dun llenguatge
que no sn capaos de desxifrar. La morfo-
logia misteriosa dels ornaments, la sintaxi
dels grups ornamentals, els estils, tot aix t
als seus ulls la fora de la bruixeria.
Els brbars moderns ofeguen els cemen-
tiris amb la mateixa destrucci sistemtica
amb la qual destrueixen les ciutats. Perqu
els cementiris tamb sn una mena de ciu-
tats i davant seu tamb senten aquella por
atvica de lacumulaci de la memria es-
trangera i dels missatges opacs, ocultes,
incomprensibles que cont. Per els des
tructors no saben i com ho podrien sa
ber? que destruint la memria dels seus
vens, destrueixen tamb el lligam amb la
seva prpia memria antropolgica.
Les cultures tnicament pures no exis-
teixen. I aquesta convicci equivocada s
especialment destructiva als Balcans on la
riquesa dels models de vida sexplica preci-
sament amb els milers danys de contactes
continuats. Per ser ms clar, us donar un
exemple: nosaltres, a Srbia, ens sentim
amb dret orgullosos de les esteles cenot-
fiques que es troben al costat dels camins.
Sn recordatoris dels soldats, morts en les
guerres contra els turcs per no s pas dif-
cil comprovar que la seva forma recorda les
tradicionals esteles turques. I els nisani turcs
al seu torn tenen un origen antiqussim en
betils (baetilus) fenicis, hebreus...
Els nostres cenotafis serien ms valuo-
sos si fossin una forma simblica autc-
tona de Srbia?
All que anomenvem el comunisme te-
nia una predilecci per amagar la memria
i ocultar tots els vestigis, sense excepci. I
si nacceptava algun, llavors li canviava el
sentit, hi introdua, com el mitgraf Eve-
48
el comunisme es rebaixava al nivell dels
primitius, volia alliberar la gent senzilla
dels seus complexos amb unes explicacions
simplificades, sempre vlides. Va eliminar
les profecies de molts jeroglfics, per alhora
va alliberar molts jeroglfics del seu sentit
original. I desprs, quan el discurs es va
transformar en nacionalisme, les savieses
del passat van rebrotar. I aix van comenar
a destriar els vestigis i dividir-los segons
eren dels seus o dels altres, els primers
calia venerar-los, els altres no es podien ni
suportar. I en aquest comportament calia
ser decidit, excloent i fantic. Aquest nacio-
nalisme no coneix cap fre al seu interior. No
coneix ni tan sols les llicncies que es per-
met el nacionalisme burgs. Ni una engruna
daquell esteticisme victori que permetia
que fins i tot els petrificats xovinistes de la
vella escola admiressin la bellesa i els va-
lors sense fixar-se en lorigen de lobra.
El paper que van jugar els intellectuals
en la clonaci daquest nou nacionalisme
s evident, per s un paper ben galds. s dir lEdat de Plata. Es maleeixen totes les
cert que en lpoca anterior, els dissidents
nacionalistes van ser durament criticats, pe-
r duna manera buida. Criticar analitzant
no era perms. I la simple xerrameca crtica
aconseguia, al contrari, elevar la reputaci
dels que eren criticats i fer pujar la xifra
de vendes dels seus llibres. I s un secret
pblic que molts daquests campions eren
discretament connectats amb els Comits
Centrals dels seus Partits nacionals. I quan
calia, els posaven en circulaci de manera
indirecta. Els intellectuals amables de se-
gona o tercera categoria van comprendre
que el joc era complicat, potser fins i tot
una mica perills, per a poc a poc shi
van acostumar. Els enginyers de les nimes
humanes sanaven transformant invisible-
ment en els exegetes de la memria nacional
reconstruda. Les muntanyes sagrades dels
fantasmes nacionals creixien i tapaven la
seva prpia ombra. Les acadmies de les
Arts i les Cincies a Iugoslvia nhi havia
vuit! estaven preparant en molts sentits,
com els laboratoris de la Nova Atlntida de
Bacon, el virus de la nova malaltia in vitro.
Fins que, com b sabem, dins les ampolletes
i les retortes va comena a bullir, els esperits
es van escapar i lepidmia es va estendre.
El virus, malauradament, va caure en un
clima propici. Als Balcans, els ressentiments
nacionals i les reivindicacions sempre con-
tenen una excs fatal de lhormona pica.
Els drames que inclouen germans, tribus
i nacions sempre es reprodueixen dacord
amb les sinopsis de la poesia pica. Unes
sinopsis que coneixem b de la literatura,
per sobretot grcies als estudis dels folklo-
ristes. Sempre es discuteix sobre la grandesa
perduda, sobre una perfecci que ha estat
anorreada, sobre lEdat dOr, ledat dels
herois, o b sobre el perode anterior, s a
forces malvoles que han provocat el de-
clivi. I sesperen els herois i les estirps dels
herois que tornarien a assolir el llegendari
palladion, aquest substitut mgic de la iden-
titat, la summa de la memria collectiva,
la summa de la fora originria que podria
tornar a establir tot all que ha estat perdut.
No s la meva feina, no s ben b la
meva feina, sospesar fins a quin punt la pa-
raula literria ha ajudat a generar una
memria nacional fictcia. Per s un fet
que la nostra literatura de caire nacional
i patritic, que ha succet a la literatura
sobre la lluita dalliberament nacional, s
una literatura sense lhoritz urb. Aquest
s un enigma que minquieta.
Diuen que la novella s la forma lite-
rria eminentment burgesa, a diferncia

del poema pic que es va originar en una
societat anterior i tenia una funci social
diferent. I diuen que no hi pot haver una
gran novella si al darrere no hi ha una gran
ciutat. Diuen, tamb, que no hi ha ni una
gran ciutat sobre la qual no shagi escrit
una novella. I quan shan de fer simulacres
per estudiar lestructura de les ciutats, fins
i tot quan es fan models matemtics amb
aquest propsit, sovint sn concebuts a
partir de lestructura i la narraci duna
novella ideal.
Aquesta regla la podem confirmar tam-
b reduint-la a labsurd. Si eliminssim,
per exemple, de Guerra i pau tot el que fa
referncia a les dues capitals russes i alhora
despoblssim la novella dels seus habitants,
no ens quedaria gaireb res ms que els
blinis tradicionals. Ens quedarien noms
les grans descripcions del poble que lluita,
acompanyades per una bona quantitat de
recitals filosfics.
Aquest experiment majuda a explicar
si ms no fins a un cert punt per qu la no-
vella srbia actual (la retrospectiva, la que
parla de la Primera Guerra Mundial), s una
novella on no surt cap ciutat i potser tam-
poc els ciutadans de deb i per aix aquests
llibres amb les seves funcions efectives, s a
dir no potiques, sn un substitut apropiat
de lantiga poesia pica. Aquesta podria ser
tamb una explicaci de per qu aquestes
novelles tenen lefecte narctic demostrat.
Les imatges, preses en temps i llocs llu-
nyans, en aquell hi havia una vegada sn
abraades i fixades amb imatges de la vida
actual del nostre propi temps. I aix surten
del text, amb facilitat esdevenen indepen-
dents i una metfora alliberada difcilment
ser ms que un lema, una divisa. I aix, la
imatge aconsegueix tamb el seu propsit:
sense que ning se nadoni hem creat un
49
paradigma de comportament, un exemple
de com prendre les decisions individuals i
com actuar. En ltima instncia, igual com
qualsevol altra mgia de guerra, aquestes
obres ens criden a lacci i els sacrificis,
volen sang i flames...
La repressi s, veieu, inevitable fins i
tot en les grans novelles dels grans autors.
Qu deu, doncs, amagar la ment dels petits
poetes o dels poetes de circumstncies! I
encara ms les ments dels bards nacionals
que inciten a la lluita! Hem de concloure
que les gusle continuen sent un instru-
ment insubstituble de la mnemotcnica
nacional. El vell instrument s sens dubte
responsable de ms morts que les novelles
dels nostres paratolstois encara que els dos
gneres de la mateixa literatura en missi
nacional per exemple en el vergonys
malson de la realitat bosniana es comple-
menten la mar de b.
L a defensa de la ciutat
Una carta als meus amics de Sarajevo
Acabo dentrar a la vuitena dcada de la
meva vida i mempaiten les visions de sang
i de flames, sem menja la quieta, tossuda
malaltia de la solitud, duna solitud excessi-
va... i aix retorno, gaireb com si mhagus
dacomiadar per sempre, als pensaments
daltres temps que es podrien resumir amb
un joc de conceptes que he utilitzat fins i tot
massa: sobre el sentit i el dest de la ciutat.
He tornat a obrir all que he mesurat
ja fa temps i el que he deixat endreat en
els calaixos terics sobre la ciutat en temps
de pau. I de cop sembla que tot el sentit
de les paraules shagi capgirat. Les paraules
han adquirit a ms del seu sentit bsic un
50
carcter suplementari i aix registren duna
nova manera no noms all que ja havien
registrat, sin que comencen a descobrir
tamb el malson daquest nostre avui.
He pensat molt, he parlat, he escrit,
he donat conferncies i he pogut explicar
moltes coses sobre el sentit i el dest de la
ciutat, convenut que els meus estudiants
i jo estvem a laltra banda dels conceptes
i categories, a la banda segura de la mera
paraula verbal. No mhauria pogut imagi-
nar mai que hauria dobservar com algunes
de les ciutats que tant he estimat han estat
deixades impassiblement a merc duns
crims que el pensament teric protegit
com un nen malcriat mai no ha intentat
ni preveure ni descriure.
Ho reconec, les meves llions sovint te-
nien aquell lleuger deix de patetisme amb
el qual els professors acostumen a tenyir els
seus temes i tesis preferides. No ens feia cap
por, als meus estudiants i a mi, jugar amb
les hiptesis sobre el futur negre que espera
les ciutats, les ciutats europees, les del tot
el mn, les grans megalpolis. Les projec-
cions catastrfiques del mn i de les ciutats
estaven de moda i les previsions es recitaven
gaireb amb un plaer esttic. Lesperit del
tombant del millenni i de la decadncia
dOccident feia preveure el dest trist de
la Ciutat, de la gran ciutat, de la Ciutat
Absoluta europea o mundial, del panur-
bium. Metfores pattiques... la ciutat
sest morint... la mort de la ciutat... ens extraordinriament prximes, que estan
havien davisar davant les conseqncies
dun creixement excessiu, dunes riqueses
nocives, de la sensaci annima del poder
i de dominaci.
He de reconixer que jo mateix tamb
em deixava endur per aquests viaranys
de la ment. Havia contraposat la Urbs i
el Logos i a partir de lexemple de Roma
buscava analogies obscures per mostrar
la falta de perspectiva de la urbs moderna
(llegiu la civilitzaci urbana en la seva
totalitat). La idea dun cataclisme en els
meus textos a vegades agafava dimensions
csmiques. Lexplosi del Cosmos i lexplo-
si de la Ciutat, i per qu no, sonava com
una comparaci atractiva: Hi ha sense
cap mena de dubte una simultanetat en
la nostra conscincia quan el Cosmos fuig
en les imatges inabastables ms enll dels
nostres sentits i alhora les ciutats desaparei-
xen davant els nostres ulls, desintegrant-se
en totes les direccions enmig de la boira
csmica... Els antics sabien construir ana-
logies sofstiques entre la Imatge del Mn
i la Imatge de la Ciutat perqu podien veu-
re la Totalitat. Jo, en canvi, no s veure la
totalitat, i lnica semblana que sc capa
de destriar, i segurament no s casual, s
levident semblana entre dues imatges de
destrucci. (La ciutat com a smbol de
leternitat i la mort de la ciutat, 1972).
Ja sentn que aleshores penss massa
superficialment, massa aproximadament i
noms tingus en la ment lexplosi de les
ciutats i les incomoditats que provoquen
les grans regions metropolitanes, per mai
havia pensat que aquesta imatge de la
destrucci lhauria de mirar que no seria
capa de no veure-la a lodiosa pantalla
de la televisi. No podia ni imaginar que
aquestes ciutats, les ciutats que em resulten
entreteixides duna manera misteriosa en la
meva prpia personalitat... no, realment no
mhe pogut ni imaginar que les hauria dob-
servar sotmeses a una tecnologia dacarnis-
sament desconeguda, executada amb sang
freda, duna manera gaireb ritual!
Hi ha una altra cosa en les meves des-
cripcions cosmocatastrfiques que posa
 51
en qesti la validesa de tot aquell pen- venir? Pritina, Novi Pazar, Skopje o potser
sament teric tan sobreprotegit sobre les Subotica i Novi Sad?
ciutats en temps de pau; una cosa que real Haver dinterpretar els meus propis tex-
ment mirrita i mobliga a posicionar-me tos sobre les ciutats avui em resulta tan do-
personalment. s possible que al fons de lors com llegir els signes dun malson.
la meva conscincia, rere milers despecula- Potser s que en aquests textos shi amaga-
cions diverses, tanmateix shi amagus una ven advertncies. Malauradament jo mai
intuci real no pas una intuci csmica he donat gaire crdit als pressentiments
ni ecumnica, ni ecolgica, sin un pres- inconscients, i ara veig que els anuncis im-
sentiment casol, diablic i terrorfic? s materials havien dhaver sigut molt inquie-
possible que dins meu hagus sabut qu tants. No, no cal que exagerem amb la meva
ens esperava? I que no he sabut o b no he estranya capacitat danticipaci. Perqu les
volgut saber-ho? persones cruels i grollers, els assassins de les
Mhi vaig apropar, certament, amb ciutats, la gent sense conscincia, treballen
tota aquella discussi obsessiva sobre un molt i amb dedicaci. Destrueixen, cremen,
enfrontament permanent entre els impul- maten els habitants de les ciutats, cremen
sos de construcci i destrucci en totes les arxius i biblioteques, saquegen museus i
poques, en tots els pobles i nacions, en cementiris... Qu vol dir, doncs, matar una
totes les hordes, bandes i germandats, fins i ciutat? Vol dir... apagar la seva fora fsica,
tot dins de cada individu! Mhi vaig acostar ofegar tot el seu eros metafsic, la voluntat
molt a la veritat per alhora nestava tan de viure, de recordar, de ser conscient de si
lluny! Per qu, doncs, no he imaginat mai mateix. Escampar la memria en totes les
que entre nosaltres hi viuen els criminals set direccions de la rosa dels vents i demos-
autntics i tamb aquells per als quals la trar-li que no noms no existeix, sin que
destrucci duna ciutat s un plaer? mai no ha existit.
I ara, enfrontat amb el rostre de lhor- I ara tornem al primer smbol: el sentit
ror, veig que els destructors de les ciutats, i el dest de la ciutat. I si per un moment
aquells que van ofegar i castigar la corrup- oblido el dest fatal, llavors encara ens
ci a Jeric, Sodoma, Gomorra, Troia, que queda una cosa molt forta i molt difcil
les van netejar en nom de la salut tnica o de destruir fins i tot en els atacs dels br-
de qualsevol altre tipus de salut, en nom de bars ms irats. All que resta ho podrem
la victria de la matria damunt lesperit, anomenar el dest sagrat de la ciutat. En
no sn noms hiptesis de la urbanolo- aquest punt comena la lnia dentrada, la
gia. Podem efectivament trobar escenes lnia de la humanitat i de la bellesa moral.
de crims esgarrifosos en els llibres antics, Tots nosaltres portem dins nostre les
per els executors sn tamb aqu, davant nostres ciutats immortals vaig escriure al
els nostres ulls cruels i grollers, juganers final daquell text ja esmentat, fa tant i tant
com bsties. Molts dells tenen noms i mal- de temps. Les portem els qui tenim alguna
noms, per rere els seus noms i malnoms, cosa per portar, s clar, i que es pugui con-
que oblidem aqu a casa nostra a propsit, servar. Algunes ciutats no es deixen matar
queden els esquelets de Vukovar, de Mostar, fins que no desaparegui lltim ciutad que
ara ja tamb de Sarajevo. Qu ms ha de les porta a dins.
52
I per aix, estimats i honorats amics
meus, que esteu cansats i teniu gana i esteu
amb els nervis de punta jo us admiro tant
com puc i s. En aquests darrers dies de la
meva vida, vull ser al vostre costat en aques-
tes nits dures sense somnis. La defensa de
la ciutat s al contrari dels crims dels seus
destructors lnic possible paradigma moral
per al futur; una llanterna que la humanitat
humana, que intenta comprendre el dese-
quilibri perdut entre la natura i lhome,
que es preocupa per la desaparici de les
plantes i les feres, encara no sap veure i
encara menys, comprendre.

Traducci de Simona krabec


La riba darena*
Els rostres
de la tanca publicitria
Cert, per arribar fins al centre de Zemun
tot havia anat b, per un cop all van co-
menar els problemes. s final de desembre,
un daquells dies atabaladors entre Nadal
i Cap dAny. Ben b sembla que tothom
que viu en aquesta ciutat hagi decidit pujar
a lautobs i fer un tomb per veure qu
passa. I no passa res, s clar, o si ms no,
no passa res que pogus justificar aquest
atabalament. I tanmateix, fins i tot jo sc
al costat duns grans magatzems i pujo a
empentes i rodolons en el nmero 706, que
ve de Batajnica. Lautobs s un vell model
Ikar mai superat i no podia anar ms ple.
Teofil Pani (Skopje, 1965) s periodista del diari Vreme
de Belgrad i un dels analistes ms perspicaos de la
transici postcomunista de Srbia. Els seus articles
analtics, assaigs i columnes han estat recopilats en
llibres com Urbani bumani (Els boiximans urbans,
2001), uvari bengalske vatre (Els guardians del foc de
Bengala, 2004) o Peani sprud (La riba darena, 2008)
don procedeix la selecci darticles que ara publi-
quem. El seu treball periodstic resulta extremadament
incmode, la qual cosa va quedar demostrada el 24 de
juliol de 2010 quan va ser brutalment atacat per dos
desconeguts amb una barra de ferro a lautobs dels
Transports Metropolitans que utilitza a diari, sense
que els altres viatgers intentessin aturar els agressors.
53
Teofil Pani
Entro, doncs, en aquesta caixa de llauna
que est com sempre mig en penombra, hi
fa fred i pudor, per que ara va, a ms a ms,
ple com un ou. Com ms gran em faig, ms
insuportables em resulten els Transports
Metropolitans, aquest organisme tremols,
multicfal i sempre una mica refredat. No
suporto anar estret i donar ales a la idea
denllaunar la gent com sardines perqu,
a ms, s que mespera un trajecte llarg.
Creuar el pont Brankov a les cinc o les sis
de la tarda s una feinada important, en
lestona que em prendr podria arribar fins
a Novi Sad, malgrat que decids fer abans
una marrada per les ndies. Ho deixo crrer
a la plaa Karadjordje i decideixo esperar
que passi el 15 perqu t una freqncia
de pas ms alta i segur que les condicions
de viatge no deuen resultar tan terribles.
I s, narriba un. El bus s dun model
ms curt, ms nou, ms illuminat i ms
calent. Aconsegueixo esmunyir-me per la
porta del mig sense gaires cops de colze i
aparco el meu esquelet al costat daquelles
barres horitzontals que semblen els tubs
de calefacci. Intento trobar una posici
que em permeti obrir el diari per tenir
entretingudes les mans, per alhora estar
prou ancorat perqu no em catapulti cap
endavant la primera de les moltes frenades
que ens esperen en la quilomtrica cua de
vehicles que pretenen sortir per lestreta
54
porta de Belgrad amb connotacions b-
bliques o sense.
Tan bon punt aconsegueixo fer-me un
niu i obrir el diari, topo amb una escena
pintada sobre la finestra a laltre costat de
lautobs que sestn des de la porta del mig
en direcci cap al davant. Sembla una mena
dicona dels Transports Metropolitans,
una mena dinscripci al fresc, o qu? A
primera vista em sembla que tinc davant
meu el negatiu den Zdravko oli, per
no, aquest no s en ola, encara que t el
mateix aspecte fatxenda de lpoca daurada
dels setanta. El rostre de nina que tinc al
davant meu, per, t un carcter ms lleig.
De laltra banda em saluda amb amor en
Duuu-le-Sa-vi. Abans havia jugat a futbol
i ara es dedica a... qu fa, de fet? Ah, ja ho
s, es dedica a la glamurosa vida dAlg que
havia estat un jugador de futbol. Es veu
que avui aquest s un lloc que sadquireix
de per vida. Lescena s francament bonica,
tinc al davant tota la cara den Duuule. El
passatger que seu al costat de la foto no
podr veure res de lexterior. Una mica ms
endavant reconec el serrell i les ulleres de la
Ljilja Smajlovi, per ella apareix com de
sota terra, noms se la pot veure fins a sota
el nas, no es veu res ms, si ms no els que
hi som a dins del bus. A la seva esquerra,
vejam, hi tenim el gran Emir Kusturica, el
seu rostre sencer tan dominant, el ventet
humit de la muntanya li ha despentinat
una mica els cabells, fa un goig increble
amb aquell look cool dautntic antigloba-
litzador. I al final, al costat de la porta del
davant, hi ha la foto den Nenad Jezdi, un
admirable actor jove que dalguna manera
no em quadra en aquest paisatge, per ell
ja deu saber qu hi fa, aqu, a la finestra
de lautobs nmero 15 que ha quedat
aturat abans de passar ledifici del Consell
Executiu de la Federaci1 i que ara respira
silenciosament dins la trampa on ha caigut,
enmig de la carretera gelada. Potser en
Nenad un dia ens dir per qu ha decidit
deixar-se fotografiar aqu o potser no, ja que
el pster est fet amb el lema la imatge diu
ms que mil paraules i ofereix una excusa
cmoda per a qualsevol que no vulgui gastar
temps en parlar.2
Evidentment s de qu va tot aix, no
sc cap idiota perqu jo tamb llegeixo els
diaris: tots aquests Rostres sn part de la
campanya pensada perqu personalitats
pbliques escollides ens expliquin que
kosovo s srbia. Mhan dit que totes
les ciutats importants del pas sn plenes
de tanques publicitries amb aquests re-
trats, per jo no les he vist. Mai no miro
els cartells, passo al costat seu com si fos
un somnmbul. Lnic que jo he vist sn
aquests mateixos quatre rostres, ja fa al
guns dies, en un altre autobs, en un car-
tell prou gran perqu hi cabessin tots i
amb ells tamb el missatge. No tinc res en
contra, que cadasc faci amb el seu cap el
que vulgui per com que jo tamb en tinc
un, ara lutilitzo per cavillar una mica: Per
qu aquesta gent fa aix? I per qu ho han
de discutir precisament amb nosaltres que
viatgem amargats en un autobs? A mi em
sembla que si Kosovo s Srbia, llavors tot
s clar i no veig cap ra per dir-ho en veu
alta. s el mateix que si us posssiu enmig
de Florncia i comencssiu a cridar que
Florncia s Itlia. Us mirarien com si se
us nhagus anat lolla i no perqu digueu
mentides, sin perqu proclameu una ve-
ritat banal amb la fe dalg que li sembla
que acaba de descobrir la sopa dall. Ara b,
si les tanques i els autobusos portessin la
inscripci Kosovo no s Srbia llavors
la proclama tampoc podria canviar res

(per molt contrari i provocatiu que sigui
aquest altre enunciat). He de concloure,
doncs, que all que es diu aqu no s pas
que Kosovo sigui Srbia sin que nosal-
tres, els que hi som retratats, proclamem
que Kosovo s Srbia i amb aix estem
disposats a mostrar urbi et orbi la nostra
fidelitat a aquell nucli sa del consens
collectiu per als mitjans de comunicaci.
Com si nhi hagus prou de dir que una
cosa s perqu realment ho Sigui. Noms
Du, potser, sap com manegar les coses
noms amb paraules (com, si no, sha fet la
llum?); els humans, per contra, no. Ara b,
si sc franc, crec que Du potser no existeix,
encara que aquesta trava ontolgica no
minva pas lefecte que t damunt la gent.
s a dir que el missatge s aquest (sigui
pensat intencionalment o b no): La nostra
poca s incerta, ja no es pot dir res amb
seguretat, i aix, Kosovo potser s part de
Srbia o potser no, per perqu quedi escrit
en algun lloc nosaltres proclamem que
hem dit sobre Aix precisament All Que
s El Ms Convenient.
I si potser no sc del tot just amb aques-
tes persones? Mels miro de nou mentre
lautobs avana a poquet a poquet no
seria difcil caminar al seu costat i mante-
nir el seu ritme fins a ledifici on abans
hi havia hagut la seu del Comit Central
del Partit Comunista. Noms han passat
quaranta minuts des que hi he entrat i
mhe topat amb el quartet de Personatges
Estimats. Dacord, s cert que entre aquelles
dues o tres desenes de personatges escollits
per aquesta campanya hi ha tota mena de
pallassos i fins i tot escria; per, tanmateix,
la majoria sn gent de b, artistes, periodis-
tes, msics, escriptors, el que sigui. El ma-
teix podria dir daquests quatre que viatgen
amb mi enganxats com una pintura al fresc
55
a la finestra exterior de lautobs nmero
15: Emir K. certament no t una personali-
tat gaire agradable i sem fa difcil descriurel
sense utilitzar algun qualificatiu ofensiu,
per Kusturica s alhora autor de dos o
tres pellcules magnfiques i em sembla
que amb aix ja nhi ha prou per justificar
una vida humana sencera. En Jezdi lhe
admirat no fa gaire en un teatre per la seva
actuaci; fins i tot contra Ljilja S. no culti-
vo cap recana perqu em sembla que all
que ella fa potser s que s nociu per a la
poltica, per mhaureu de perdonar perqu
opino que la qualitat professional de la seva
feina com a periodista de la premsa diria
s millor que all que escriuen els de laltre
bndol. s a dir, que no tinc cap ra per
sospitar dentrada de lhonestedat daques-
tes persones ni de dubtar dels seus motius.
B, qu hi farem, fot-li, doncs: kosovo
s srbia. I Clapton s Du, i el jutge
s un marieta, i la vida s una tmbola, i
Anna estima Milovan... Tot aix es pot dir
ben legtimament. Realment s estpid que
ens barallem per uns enunciats i ens odiem
per aix. Cada afirmaci s una collisi
experimental amb la Realitat, no pas amb
les afirmacions dels altres. I un cop produt
laccident, ja es veu quina declaraci ha
estat prou certa per sobreviure i quina no.
La prxima vegada que vagi al teatre, jo no
mirar en Jezdi-actor amb menys entusi-
asme noms perqu en Jezdi-ciutad ha
decidit fer aquesta propaganda i tapar-me
la vista des de lautobs i que ara no pugui
observar la panormica que sobre des del
pont Brankov, o perqu hagi aparegut en
companyia de personatges no sempre reco-
manables i hagi fet una declaraci que a mi
em sembla agafada massa a la lleugera i que
pot tenir unes conseqncies incalculables.
Aquestes conseqncies, per, no tindran
56
gaire a veure amb Kosovo, sin ms aviat
amb aquella Srbia que no s Kosovo (Sr-
bia s Srbia!?), s a dir, amb tots nosaltres
que hem quedat al final abandonats com la
xavalla histrica dels jocs demaggics i dels
miratges barats dun culebrn que no hi ha
manera que sacabi encara que ha quedat
ms que demostrat com s de nociva la seva
influncia.
Tot plegat mho puc tirar a lesquena,
doncs, igual com puc assumir que cap
daquests personatges ja no es deu recordar
ni quan va entrar per la darrera vegada en
un autobs dels Transports Metropolitans
que no sigui en forma de Rostre dalgun
cartell. Qu hi vols fer? A casa nostra tot
aix ja s del tot normal, els patriotes i els
que estimen la naci viuen dins del petit
cercle que dibuixa el bus nmero 2 i si van
a Dedinje o b a les muntanyes enfangades,
llavors sempre asseguts en mquines cares,
allades hermticament de la suor humana
i de tota contaminaci atmosfrica. La
trobada amb el poble que tant estimen s
programada per als dissabtes, al mercat de
Kaleni. En canvi, els sospitosos, tradors,
mercenaris, perdedors i altres possibles
hereus daquelles monedes de plata de Ju-
des caminen a peu o b samunteguen en
els autobusos model Ikar dels Transports
Metropolitans, que ben b podrien ser
exposats en algun Museu de la Tcnica, i
sofeguen sota el pes del Prosme mentre
les personalitats enganxades a les finestres
els recorden que all que cal s pensar
correctament si vols que et facin cas,
que donin copets a lesquena perqu per-
tanys al nucli dur de la societat, perqu
all que s important s ser del nucli, germ
meu, i no preguntar-se si el centre t o no
t la ra. El cap t ra sempre ja pel simple
fet de ser el cap, ergo t ra fins i tot quan
no t ra i tu ja veurs si pots fer res en
contra daix. Em resulta difcil disculpar
tots aquells que han fet possible aquest re-
partiment tan banal i miserable de rols i que
shan atribut a si mateixos els rols de Nois
Bons, daquells que fins i tot quan diuen
mentides o b viuen en la illusi sempre
ho fan duna manera bonica. I per a tots els
altres s reservat el rol del Dolent i ning
no pensa que lnic error de totes aquestes
persones s que veuen la realitat des duna
altra perspectiva, que la veuen simplement
duna altra manera. No, tots els altres sn
monstres que cal marginar i excloure de la
societat per no pas eliminar perqu ara
ja tenim maneres ms fines i sabem qu es
pot dir i qu no. Si els Dolents esgarrapen
algun moment daudincia s noms per
mostrar-los en un programa de freakies.
Resumint, aquest s el preu de no vo-
ler participar en el consens collectiu i no
t cap sentit fer-shi mala sang. Tothom,
finalment, acaba decidint-se pel seu propi
cam i el meu avui ha travessat el pont
Brankov i finalment he arribat fins a Zeleni
Venac, i ara surto de lautobs una hora ms
vell, potser tamb una mica ms savi, qui
ho sabria dir, i maturo per veure aquells
quatre tamb des de fora, saludo amb la
m en Duuule, i lEmir, i en Nenad i tam-
b la Ljilja que vista des de fora t la cara
sencera, una cara que participa en aquell
lema del poeta Ujevi agermanem tots els
rostres de lunivers. Al quiosc jo cada dia
compro Politika jo pago per tot all que
minteressa per comprovar qu ha passat
avui amb les paraules i els pensaments de
la tanca publicitria que sha convertit en
un nou centre de convergncia per a les nos-
tres idees, si s que ho he ents tot b i, si
no, perdoneu-me, jo no sc ning, noms
una ombra atenuada dins un autobs que

paga quan toca el seu abonament als Trans-
ports Metropolitans i que t sempre reser-
vat el seu lloc en tota regla a la cara oculta
de la tanca publicitria.
Els tra dors
de la fulla dar
Us he de reconixer una cosa: jo hauria
preferit, en la meva intimitat, que Pritina,
Gnjilane i Prizren haguessin quedat dins de
lEstat que t com a capital Belgrad. Per
encara mhauria estimat ms que llocs com
per exemple Ljubljana, Bled, Zagreb, Umag,
Baarija i Kavadarci tamb haguessin
quedat dins de lEstat que t com a capital
Belgrad, dins de lEstat en el qual vaig viu-
re els meus primers vint-i-sis anys creient
ingnuament que aix seria per sempre
ms, fins i tot quan jo ja no hi fos. Tenim
la tendncia a pensar que els Estats viuen
ms que no pas les persones i que aquest s
un fet normal. El problema s, per, que
aquest Estat ja no existeix i evidentment
res pot romandre dins dun marc que ja
no hi s. (Com i per qu ha passat aix?
Ai, daix, se nhan escrit volums sencers
i sen continuaran escrivint...). Tampoc hi
ha, si som honestos del tot, aquell Belgrad
dabans, aquella ciutat que era capa i digna
de ser la capital dun Estat com aquell. La
ciutat tal com s ara, sobredimensionada
en alguns aspectes i en els altres, reduda
a no res, difcilment aconsegueix relligar
aquells pocs trets que li queden. Si es con-
tinua reduint mentre proclama que sest
engrandint i elevant un dia es despertar
de deb convertida en aquella forma pura
que anuncien des de fa tant de temps els
oracles nacionalistes; tots sabem que aquests
senyors fan unes proclames que sacaben
57
realitzant totes soles. Belgrad pot conver-
tir-se, doncs, en una ciutat emmurallada
amb les fronteres estatals encerclant-la pels
quatre costats. I si ja estic fent la confessi,
us dir que la prdua de Ljubljana, Zagreb,
Tribunj o Skopje (la ciutat on vaig nixer
bastant per atzar) mafecta molt ms per-
qu hi comparteixo moltes vivncies que
no pas el fet que Pritina, Gnjilane o Prizren
ja no siguin administrades des de Belgrad,
perqu amb aquests altres indrets no tinc
cap connexi: no mhi lliga res en sentit
ntim, ni emotiu, ni cultural. Digueu-li com
vulgueu, per per a mi Kosovo s una taca
blanca en el mapa. Tanmateix, s que hi ha
gent que ho viuen de manera molt directa
i comprenc el seu dolor. Comprenc aquest
dolor perqu recordo la mateixa sensaci
de prdua de lany 1991, quan la vaig viure
jo, i que es va allargar alguns anys ms. Sols
que jo sembla que no sc un home prou
espiritual per transformar el meu dolor
ntim en una sublimaci que em servs per
comenar la guerra o si ms no perpetuar
alguna malifeta de vandalisme pblic deu
ser que tinc aquesta tara, no hi veig altra
explicaci. Lerror s dins meu, segur.
I per qu he comenat a fer totes aques-
tes cavillacions precisament ara? No pas
pel fet que els mals vens nostres ens han
clavat una punyalada per lesquena perqu
han reconegut un Estat fals en el qual sn
integrades les ciutats de Pritina, Gnjilane
i Prizren (els prxims dies, evidentment,
sentirem aquesta canoneta fins a lextenua-
ci), sin una altra mena de Reconeixement
que, segons la doctrina del nostre govern,
No Hauria Hagut de Passar Mai. Per ha
passat i no podem fer-hi res, noms esperar
que el cel es desplomi damunt de nosaltres.
El Canad, doncs, ha reconegut Kosovo.
Ecs, aquests tradors de la fulla dar... Us
58
ho dic de deb, segons la jeremiada dels
nostres poltics, convertida ja fa temps
en una doctrina, aix no hauria hagut de
passar. Per qu? Doncs perqu el Canad
est en perill a causa dun separatisme
latent i aix vol dir que hauria de sentir
solidaritat amb Srbia. De fet, per, aquest
separatisme en realitat no s pas latent,
sin que s ben transparent: no s pas una
proporci petita dels ciutadans de Quebec
que defensen la idea que Quebec hauria
de ser un Estat independent, integrat en
les Nacions Unides. Hi ha partits poltics
que funcionen legalment, hi ha mitjans de
comunicaci i institucions que defensen la
independncia. I aquests partits es presen-
ten a les eleccions, en alguna ocasi tenen
un xit moderat, en altres no tant. I aix va
passar que van organitzar fins i tot un refe
rndum en el qual va guanyar per cal
reconixer que amb molt poca diferncia
lopci federal. Dit duna altra manera, lop-
ci per la independncia s en principi le-
gal i legtima, per a Quebec per ara no t
una majoria prou gran. I mentre la situaci
sigui com s, Quebec romandr al Canad,
sense que tingui importncia si aquest Estat
reconeix Kosovo o no.
A Esccia, ha passat per primera vega-
da que el Scottish National Party dAlex
Salmond ha obtingut la majoria al Parla-
ment. Les enquestes, tanmateix, demostren
que una majoria important dels escocesos
no est dacord amb una independncia
absoluta. Qu passaria, per, si la situaci
canvis indiscutiblement i aquesta nova si-
tuaci es confirms en un referndum? No
res, Esccia esdevindria un nou membre de
la Uni Europea i de les Nacions Unides. Als
anglesos no sels passa pel cap de reunir les
hordes i enviar-les cap al nord per castigar
els provocadors en faldilles. O mirem-nos
el cas de Blgica: aquest estrany pas t al-
guna possibilitat de continuar existint? Ara
mateix aix sembla ms insegur que mai,
encara que all tots estan dacord que el
pitjor que li pot passar a un pas s que es
divideixi en dos. Per dir la veritat, si aix
passs, significaria una derrota trista, dece-
bedora de la noble idea de la convivncia
entre diverses nacions en un sol Estat (per
no crec que el trencament pogus provocar
que a ning li vols el cap de les espatlles).
Com que tots aquests territoris ja formen
part de la Uni Europea, la nova frontera
seria de fet virtual, simblica; o ms ben
dit, seria una frontera fiscal perqu aquest
s el quid de la disputa belga, molt ms que
no pas la llengua i altres discussions iden-
titries... Dacord, i els bascos, qu? eta
posa bombes, no? S, eta potser odia Ma-
drid, per alhora els que ms la deceben
sn els mateixos bascos perqu en una gran
majoria no mostren cap entusiasme per un
Pas Basc independent, per ms que expres
sin sovint el seu nacionalisme i el seu rebuig
habitual envers la resta de lEstat. Si no em
creieu, nhi ha prou de mirar com sen sur-
ten a les eleccions els nacionalistes durs.
Per no parlar de Catalunya: segur que Cas-
tella no s un nom gaire estimat a Barce-
lona i els voltants, per al clssic amb el
Real Madrid, ning hi voldria renunciar...
Mheu ents, suposo: mentre les coses
continuen com sn, tot continuar com s.
Per qu cito tots aquests exemples?
Perqu sento basques, ni ms ni menys. Per-
qu no puc sofrir ms aquesta xerrameca
miserable, imbcil, estpida de la caverna
patritica que tots aquests anys ha tre-
ballat per dilapidar tota la credibilitat de
Srbia i ara es pregunta per qu ning no
vol posar-se al nostre costat com si fssim
leprosos!?. B, doncs, jo no sc pas un

leprs, ning que sigui normal en aquest
pas s un leprs, per vosaltres s que sou
leprosos! Mentre sigueu vosaltres qui hagi de
defensar els nostres interessos, ser fcil tro-
bar les raons que legitimin les retallades
dels territoris al voltant nostre. Sigui com
sigui, aquesta caverna cada dia de lany en
la nostra premsa i a les nostres televisions
deplorables cavilla estpidament amb
pompa i sorpresa sobre les Grans Injustcies
i els Dobles Estndards: Per qu Texas no s
independent? Per qu Galles no proclama
la independncia? Doncs, estimats amics,
perqu no tenen cap mena de suport o b
tenen un suport feble o en el millor dels
casos tenen un suport insuficient. El nivell
daquest suport es mesura amb exactitud,
sobretot en les eleccions. Noms si el per-
centatge augmenta i sacosta a la majoria,
llavors es pot pensar en un referndum...
No hi ha res ms que aix. Sols que habi-
tualment, el percentatge no augmenta... La
independncia de Texas t el suport dun
grapat dexcntrics; la independncia de
Kosovo t un suport indiscutible, decidit i
continuat de com a mnim un noranta per
cent dels ciutadans. Una persona que no
s capa de comprendre aquesta diferncia
i les conseqncies difcilment evitables
sobretot quan hi afegim, a ms a ms, el
descrdit mxim de lEstat mare i un seguit
daltres factors que lafebleixen no deu
poder trobar ni el cam fins al vter quan es
lleva al mat i duna persona aix no es po-
den esperar gaires esforos intellectuals
complexos.
Em pregunteu si jo tamb dono suport
a la independncia de Kosovo. No. Per
qu ho hauria de fer? Jo, de fet, no dono
suport ni a la independncia de Srbia! Ara
b, tot aix per a mi s part de la realitat en
la qual visc, igual com la pluja per la qual
59
agafo el paraigua si conv. Tot all a qu
jo havia donat suport ja no existeix, sha
desfet (tot est desfet, aquesta s la veritat),
i fins i tot la independncia de Srbia s
filla daquest procs. Jo aquesta criatura
no la volia tenir, per lhe tingut, i aix la
bressolo i miro de fer-li b, tant com puc i
s. El Kosovo independent s un fill de la
Srbia independent: un nt de Iugoslvia.
La multiplicaci per esqueix, aix sen diu
en biologia. s a dir, ha nascut a causa del
pecat original del principi dels noranta,
per aquests que lhan concebut ara no el
volen pas bressolar, sin que ens el volen
encolomar a mi i als altres que no hem tin
gut res a veure amb aquelles marxes seves
que han fet tant de mal. Lnic cstig just
per a aquesta gent seria que haguessin de
reconixer ells mateixos aquesta indepen-
dncia perqu tots els altres, amb aix, no
hi tenim res a veure; i ells ho saben o si
ms no ho intueixen i s per aix que
rondinen seguit, i sesgarrifen, i diuen que
no ho faran Mai. La mala conscincia s una
cosa molt estranya: fa la seva feina fins i tot
dins daquelles persones que han demostrat
empricament que no tenen cap mena de
conscincia.
L a ideologia
duna guerra no acabada
Un dels molts efectes beneficiosos que
tindr la marxa de Vojislav Kutunica a
loposici s que a partir dara tindrem
moltes menys raons per dedicar-li la nostra
atenci; per exemple, per escriure sobre ell
i sobre les seves activitats tan assenyades.
I no pas perqu a partir dara ell resulti
menys interessant perqu s gaireb im-
possible ser menys interessant que Vojislav
60
Kutunica sin perqu des de loposici no i lestabilitat en el mn actual. Si ens ho
podr fer tant de mal duna manera activa.
Aquest home continuar essent insuporta-
blement productiu, per les conseqncies
dels seus esforos reflexius no les sentirem
daquella manera tan desagradable i directa
sobre nosaltres.
Sigui com sigui, el periodista de Veernje
Novosti, un diari que sempre li ha estat
amic, va preguntar a Kutunica qu faria i
a qu es dedicaria ara que tindria ms temps
lliure (com sabeu, fins ara, lhome sha es-
carrassat per la Ptria). La seva resposta
s plena de coses boniques, per no mostra
cap intenci de dedicar-se pas a la pesca
esportiva tal com li han recomanat al cari-
caturista Corax sin que pretn continuar
pensant per provocar un desordre encara
ms gran a Srbia. Si em pregunteu a mi,
jo no subestimaria la fora reunida dels
partidaris radicals de Kutunica: nhi haur
per llogar-hi cadires. En aquesta entrevista,
per, hi ha una altra cosa que mereix aten-
ci perqu ens revela qui ho ha cuinat tot
aix i explica tamb com hem caigut tots
plegats en aquest merder i per qu des de
fa tant de temps no hi ha manera de sortir
daquest cau que amenaa de convertir-se
en un estat permanent. Li van preguntar
qu opinava sobre la tesi que ha sorgit de
la ment perversa duns mercenaris, s a dir,
sobre la tesi que Kosovo ja est perdut,
i Kutunica va entonar aquest discurs:
Considero que cap serbi que hagi lluitat
per Kosovo no ha perdut res i que cap serbi
que ara mateix lluita per Kosovo sense tenir
en compte la dificultat de la situaci no pot
ser derrotat. I he de subratllar que la lluita
actual per Kosovo es basa en els principis
fonamentals del Dret Internacional i que,
amb la defensa de Kosovo, defensem de
fet els principis que sn la base de la pau
mirem des del punt de vista de la nostra
Histria, la lluita per Kosovo s una victria
perqu des que nosaltres existim, de Kosovo
sempre nhem sortit victoriosos. En canvi,
si no hagussim lluitat per Kosovo, aquesta
s que hauria estat la derrota ms gran i ms
definitiva de totes. La nostra lluita actual s
laliment per a les lluites futures de les no-
ves generacions. Aquest s un principi que
es perllonga al llarg de la Histria srbia. I
s per aix que la lluita per Kosovo t un
sentit tan pregon. All que nosaltres avui
potser veiem com a inassolible, dem els
nostres fills potser ho aconseguiran.
Quina mena de visi duna societat s
aquesta, i precisament de la societat srbia,
per a desgrcia nostra? Una visi totalitria,
opressiva, trastocada? Evitem millor les
paraules grandiloqents i fixem-nos en al-
gunes de les implicacions. Primer, qu s
all que un serbi de deb fa des de la pre-
histria? Lluita per Kosovo. I aquesta lluita
mai s en va (i especialment quan s una
lluita perduda). I, que Du em perdoni,
ara molts pensem que aquesta s una llui-
ta perduda. Per precisament perqu s
perduda cal continuar amb la lluita en el
futur, sense cap lmit temporal, que duri
millennis, anys llum, s a dir, sempre.
Aquesta lluita no es pot perdre perqu s en
la seva naturalesa que sigui invencible. Com
pot ser aix? Ja es veu que Kotunica diu
bestieses. Si us ho mireu com un problema
dun Kosovo que existeix fsicament, veieu
de seguida que parla sense sentit, per aix
s noms perqu no compreneu el missatge.
Kotunica no necessita ocupar un Kosovo
real, s ms, aconseguir-ho en realitat el
molestaria. Com que el molestaria!? Vejam:
Srbia va supervisar Kosovo durant gran
part del segle xx (vora setanta anys). En

aquest temps lluitar romnticament per
Kosovo per als serbis no era possible perqu
ja el tenien. s cert que en tot aquest temps
Srbia va continuar lluitant per Kosovo,
per a la manera dels terratinents o cacics,
s a dir, duna manera banal i lletja: amb
una repressi massiva, enviant-hi forces
militars i policials, creant una mena dapart-
heid, amb la colonitzaci imposada de la
poblaci srbia i la migraci forosa dha- la imperfecci, de la mancana: Srbia no
bitants albanesos a Turquia (en el temps
del Regne de Iugoslvia), per a partir dun
moment tamb amb agressions fsiques per
aconseguir el trasllat de la poblaci albanesa
majoritria a Albnia i Macednia. Al final,
per, qu ha passat? Res no ha tingut efecte:
Srbia ha perdut el poder sobre el Kosovo
real. I durant tots els anys docupaci repeteixen que s lessncia del seu sser.
no va deixar de tenir-hi problemes: des
de les nombroses vctimes humanes fins
a enormes danys materials, passant per la
mala imatge en el context mundial com
un pas que ataca amb violncia els seus
ciutadans rebels (que dels segles pels segles
sn la majoria, ai!) dels quals diu que sn
seus encara que ells no ho vulguin reco-
nixer perqu ja se sap com sn de tossuts
els habitants de les regions de muntanya.
En conclusi, ocupar Kosovo s una com-
plicaci que malmet el gran i noble ideal de
Kutunica de la lluita per Kosovo. Aques-
ta lluita s una prioritat transcendental
per a tota persona que t el dret (i lobli-
gaci?) de considerar-se un serbi en sentit
tnic. s molt ms bonic i millor lluitar
per Kosovo si el Kosovo real es troba fora
de les fronteres duna Srbia fsica, trivial i
temporal: la lluita per Kosovo entesa da-
questa manera s noble i elevada, la trivia
litat del mn real no la pot afectar pas.
Preguntem-nos ara qu significa aquesta
visi eterna duna lluita per Kosovo que
61
mai es pot perdre per Srbia i la societat
srbia. Hi ha aqu un fet devastador i inapel
lable: mentre duri aquesta lluita i la idea
s que duri per sempre perqu la victria
s impossible i la derrota, inacceptable
Srbia no es pot pensar per definitionem
com un pas normal, com una societat es-
table i democrtica. Per qu? Perqu aquesta
lluita sense fi t com a fonament la idea de
lluita per Kosovo perqu pugui existir
dins del mn real com una entitat acabada
(s natural voler concebre un Estat indepen-
dent tamb en el sentit territorial), sin que
Srbia sempre sent una mena de mancana,
per no pas una mancana qualsevol, sin
all que Kutunica i tots els seus seguidors
Crec que Kutunica t encara molt ms clar
que jo i que tots nosaltres que s impossible
que Srbia recuperi el poder sobre el Koso-
vo real, per fins i tot si per algun miracle el
pogus recuperar, tornaria a entrar en aquell
cicle de grans desastres pel qual ja lhavia
perdut lanterior vegada. I per qu ens
hem de veure immersos en aquests canvis
i aquestes marees constants!? s molt ms
barat conservar Kosovo en la imaginaci
collectiva com aquell membre fantasma
i educar la conscincia que no lhem pas
perdut per falta desfor, sin perqu ens
lhan tallat els altres. El membre no tornar
a crixer, per nosaltres hem de dedicar les
nostres vides a la fe (millor dit, a una farsa
dels rituals de la fe!) que aix tanmateix s
possible mentre continuem perseverant en
la nostra rebel unicitat.
El nacionalisme agressiu i expansionista
pot ser increblement brutal, pot actuar
amb una gran fora, pot provocar unes con-
seqncies terrorfiques, per no pot durar
gaire; no s ms que una tempesta violenta
62
destiu: el vent udola, tanca les finestres amb
estrpit i de sobte sha acabat. El naciona-
lisme dels perdedors, el nacionalisme de la
desfeta que es llepa les ferides i que es queixa
per la Injustcia metafsica pot durar i durar,
pot durar per sempre (i enverinar-ho tot): es
podreix duna manera exasperadament len-
ta, cobert de floridures, put, es descompon,
com la sfilis, lentament, definitivament.
Els anunciadors del primer tipus van ser
Miloevi i eelj; Kutunica s lapstol del
segon. Estic del tot convenut que Vojislav
Kutunica es pensa que s un demcrata,
que s fins i tot un liberal: perqu la gent
a casa nostra tendeix a pensar que per ser-
ho no cal ms que donar lopini, una cosa
semblant a la confessi o b com a reflexi
que sorgeix espontniament a partir de les
lectures que has fet. La realitat, per, s una
altra, especialment en lmbit de la poltica,
perqu les decisions dels poltics tenen un
efecte directe i profund en la realitat que
compartim. Un demcrata ha de ser jutjat
a partir de les conseqncies que provoquen
els seus missatges. I les conseqncies
de la inacabable lluita per Kosovo faran
desaparixer Srbia com una societat demo-
crtica de ciutadans lliures (ergo, de gent
que pensa, actua, parla i sent lliurement).
O si voleu, faran que aquesta societat mai
no es pugui crear.
Traducci de Simona krabec
* Aquest s el ttol del recull darticles que Teofil Pani
va publicar a la pgina web <www.pescanik.net>
entre octubre de 2007 i agost de 2008. El web i
leditorial formen part dun projecte ms ampli,
dirigit per Svetlana Luki i Svetlana Vukovi, i basat
sobretot en un programa de rdio de lemissora B92
que funciona des de febrer de lany 2000. Actual-
ment, el programa t ms de 400.000 oients a Sr-
bia. Entre els seus collaboradors podem esmentar
noms tan coneguts com Alexander Hemon, Biljana
Srbljanovi, Dubravka Ugrei, Ivan olovi, Svet-
lana Slapak, Semezdin Mehmedinovi o Svetislav
Basara. s important saber tamb que el nom
daquest projecte, Peanik, s manllevat de la
novella homnima de Danilo Ki El rellotge dare-
na. La traducci espanyola de Nevenka Vasiljevi
(El reloj de arena) sha publicat fins ara en tres
edicions, totes a Barcelona, Alfaguarra, 1988; El
Aleph, 2002 i dins la recopilaci de tres novelles de
Ki en un mateix llibre, Circo familiar, Acantilado,
2009. [Nota de la t.]
1. Ledifici imposant de Savezno izvrno vee (Consell
Executiu de la Federaci) t ms de 75.000 metres
quadrats de superfcie til. Desprs de la dissoluci
de Iugoslvia va canviar de nom i ara es diu Palau
de Srbia. [Nota de la t.]
2. Zdravko oli va ser, tal com es desprn de la descrip-
ci, una icona pop dels anys setanta. Dule Savi
va ser futbolista, un dels davanters ms coneguts
del club Crvena Zvezda. Ljilja Smajlovi va ser
directora del diari Politika fins a la tardor 2008
quan va ser nomenada ambaixadora de Srbia
a Canad. Nenad Jezdi (1972) s actor. Emir
Kusturica segurament no necessita presentaci, ja
que ell i la seva banda de msics The No Smoking
Orchestra t molts seguidors tamb a Espanya. En
canvi, la seva virulncia en la defensa dels punts de
vista serbis s molt menys coneguda. A Europa en
general la seva actitud desafiant sinterpreta com a
part de la indiscutible llibertat artstica o fins i tot
com un contrapunt necessari a les veritats oficials
dels pobles agredits (vegeu, per exemple, lentrada
espanyola a Vikipdia). Les pellcules memorables
que cita Teofil Pani sn segurament: Sjea li se
Dolly Bell? (Ten recordes, Dolly Bell?, 1981), Otac
na slubenom putu (El viatge de negocis del pare,
1985) i Dom za veanje (estrenada tamb a Espanya
com Tiempo de los gitanos, 1989). [Nota de la t.]

Un nom s un nom
Sobre els tomquets de Macednia o el subjecte frgil
S er un escriptor no s una gran sort. I
ser escriptor dun pas petit potser encara
ho s menys. Encara que fins els autors
dels pasos grans es queixen. En aquest
sentit magrada pensar en una declaraci de
Dubravka Ugrei: Haver de representar
una cultura gran resulta estimulant, per
no s gaire agradable: enmig de gegants,
un home passa rpidament desapercebut.
s molt millor ser escriptor dun pas petit,
mentre aquest pas encara sigui jove i fresc.
Aquestes paraules em consolen i si les retoco
una mica puc fer-me la meva prpia teoria:
el millor que et pot passar s formar part de
la cultura dun pas petit i jove que sacaba
de formar. Les literatures i cultures petites
van de bracet amb els pobles o estats petits.
El concepte un poble petit es refereix als
pobles que es pregunten constantment si
sn prou grans per existir com a pobles
Vesna Mojsova-epievska (1967) va treballar com a
locutora i periodista de la Televisi Nacional de
Macednia. Des de lany 2002 s professora titular
de literatura a la Universitat de Skopje i entre 2004 i
2008 va ser vicedegana de la Facultat de Lletres. Ha
publicat, entre daltres, els llibres Racin i expressionis-
me, 2000; Les preocupacions literries, 2000; El rostre
de les paraules, 2004 i Un petit testament literari, 2007.
s tamb editora de dues antologies de literatura
macednia que shan publicat el 2009 a Polnia i a
Crocia, respectivament.
63
Vesna Mojsova-epievska
independents i si podrien existir com un
estat reconegut dins lespai internacional.
Aquesta sndrome, el poble macedoni la
coneix b. Dec aquesta definici que no
es fonamenta en dades objectives (nombre
dhabitants, extensi territorial), sin en els
parmetres subjectius (la sensaci perma-
nent de perill), a Milan Kundera. Ara b,
pertnyer a una cultura petita o, ms ben
dit, a la cultura dun poble petit, no s una
tara, sin un avantatge perqu aquestes
cultures tenen la capacitat de revolucionar
lexpressi artstica, poden dir coses que
una cultura ja establerta no s capa ni de
veure. Una cultura petita, doncs, s un lloc
privilegiat. Franz Kafka va dir que noms
una cultura petita pot treballar a fons el ma-
terial existent i que per aix els grans autors
noms poden sorgir de les cultures petites i,
quan escrivia aix, pensava com pensa un
autntic analista dideologies i de sistemes,
com alg capa de sospesar els valors de les
grans llenges i de les grans cultures. Ja s
que amb tot aix no he dit res de nou, per
em permet plantejar la pregunta de si un au-
tor macedoni pot esdevenir igual com qual-
sevol altre autor duna de les petites nacions
balcniques un bon analista de sistemes.
El prejudici generalment acceptat que els
Balcans sn un polvor apareix sempre en
combinaci amb altres estereotips: els Bal-
cans sn la poma de la discrdia o, ms clar
64
encara, una capsa de Pandora, o directament
lamanida de fruita barrejada, s a dir, una
macednia a seques, ja que el nom del pas
parla per si sol dels elements tnics incre-
blement diversos, duna barreja de religions,
llenges i cultures. Linters per compren-
dre els Balcans com un fenomen especfic
creix, per en lmbit de les arts hem de
construir a ms a ms un metadiscurs ms
apropiat, un marc capa de protegir els
Balcans davant les representacions equivo-
cades, les interpretacions equivocades, els
estereotips i les essncies.
Anem a pams, per!
Encara predomina lopini que els Bal-
cans van comenar a perdre la seva iden-
titat quan van comenar a europetzar-se,
com sost Marija Todorova en el seu retrat
de la pennsula.1 s evident que aquest
terme sha desenvolupat en oposici amb
Europa, continua. I s aix el que mha da- crueltat deixen entreveure que la violncia
gradar especialment? Mhe de sentir orgu
llosa pel fet que sc diferent dEuropa?
Sembla ser que he nascut als Balcans que
sn alhora el bressol i el paradigma de la
vida autntica i que guarden tots els tresors
daquesta substncia inassolible! Els Bal-
cans han esdevingut un sinnim daquell
temps lluny en qu la humanitat encara
no ha passat per adaptacions, destillacions
i neteges diverses. Els Balcans representen
una humanitat encara sense definir, una
societat oberta a totes les possibilitats,
sense les exclusions habituals. Els Balcans
representen, doncs, un estat autntic en
contrast amb la realitat subrogada de la
resta del planeta. Els Balcans sn el lloc on
les possibilitats encara sn obertes del tot.
Per en aquests Balcans tamb al principi
del segle xxi viu b que encara sense un re-
coneixement general una Macednia que
no s ni independent ni autnoma, per
tanmateix s un pas idllic i tranquil. En
contrast amb Europa, aquests Balcans i
aquesta Macednia encara viuen a poc a
poc, assaborint la vida (i al mateix temps
sn conscients que un pas que encara no
ha estat reconegut per tothom, ha destar
disposat a acceptar la cursa contra aquella
ttila Europa. O potser no?).
Dejan Dukovski, un dels millors cro-
nistes postmoderns dels Balcans, sap com
visitar la prpia tradici duna manera
irnica i alhora ntima. En els seus drames
Balkan is not dead (1992) i Polvor (1994),
que shan representat per tot Europa,2
lautor sospesa si parlar dels Balcans equival
necessriament a parlar dels horrors. Polvor
s una pardia de la mentalitat balcnica,
feta a partir de codis de comportament, de
convencions quotidianes i de clixs banals.
Les situacions plenes de violncia i de
s lingredient bsic de la comunicaci en
aquests indrets. La violncia hi s present
arreu, una violncia cega, sense motiu, tant
fsica com verbal, entre lhome i la dona,
entre pares i fills, entre amics, entre la gent
en general. El drama de Dukovski cont
onze escenes relativament independents,
situades en indrets diferents (una fonda de
poble, un carrer, un autobs de ciutat, un
hotel americ barat, una pres, un transat-
lntic...) i daquesta manera fragmentria,
sense cap mena de patetisme, lautor tanca
el cercle duna violncia absurda fins que
la idea del mal acaba tenint dimensions
universals. El fil conductor del drama s la
violncia i no puc comprendre per qu cal
adjectivar-la sempre com a violncia balc-
nica. La violncia acompanya la sensaci
duna tragdia collectiva provocada per una
srie de derrotes militars, poltiques, socials,
morals... El director Slobodan Unkovski va

definir aquest drama com una bella versi
duna tragdia tica. El text aconsegueix
retratar un perode extremadament trist per
a tots els pobles dels Balcans perqu articula
el desencs existencial que ha atrapat aquest
territori. Molts crtics consideren que Pol-
vor va aconseguir el seu xit meteric no
pas a causa duna temtica estreta, lligada
hipotticament noms als Balcans, sin per-
qu reflexiona sobre la violncia en general.
Cal tenir en compte que aquest s un tema
central de la nova dramatrgia europea,
de la nova cultura europea. I s en aquest
marc on cal incloure tamb els guions i les
pellcules de Mile Manevski.3
La segona pellcula de Manevski, La
pols (Dust, 2001), havia de superar les ex-
pectatives que va generar la seva pellcula
Abans de la pluja (Before the rain, 1994).
Encara avui recordo vivament les paraules
dAlessandro Baricca: La pols magrada per-
qu s un treball obert, cont tot el que cal,
per alhora va en contra de tot, combina
els esquemes lingstics amb els arquetips...
Per els crtics, conclou Baricca, no estan
preparats per a aquestes pellcules o llibres.
Els passa com si anessin a la muntanya no-
ms en banyador i, un cop arribats al cim,
se sorprenguessin de tenir fred. Lefecte s
semblant a quan la gent va veure per prime-
ra vegada una locomotora i va exclamar: I
on sn els cavalls?. La pols narra els destins
humans, les relacions, les tendncies, els
sofriments, parla dels homes en general.
I aquesta s la qesti clau tamb en els
textos de Dukovski. Les dues pellcules,
Abans de la pluja i La pols comencen amb
els tomquets i acaben amb seqncies que
mostren el cel, els nvols, potser tamb els
ocells, de manera que La pols pot ser vista
una continuaci dAbans de la pluja. Lautor
va dir mentre estava treballant en la seva
65
tercera pellcula, Ombres (Shadows, 2007),
que amb aix haur acabat una trilogia, i
s cert. Un dels meus professors de pro-
ducci, diu Manevski, sempre repetia
que ja la primera seqncia de la pellcula
determina la resta. I el meu pare em deia
que la banda sonora indica ja dentrada
la mena de pellcula que ests a punt de
veure. I aix, quan estava pensant en la pri-
mera seqncia de la pellcula Abans de la
pluja, vaig intentar trobar alguna cosa que
fos realment tpica del nostre pas. I vaig
arribar a la conclusi que lnica cosa en
la qual Macednia s superior a qualsevol
altre pas del mn sn els tomquets. I en
la pellcula segent em preguntava com
lligar-la amb la primera, per que tot po-
gus passar a Nova York. La resposta va ser
fcil: ara tots aquells tomquets ja havien
arribat als mercats dAmrica. El pblic a
Macednia va anar a veure amb veritable
passi tamb la tercera pellcula daquesta
trilogia. Ombres s la pellcula ms senzilla,
la ms clara i des dun punt de vista tcnic la
ms ben acabada, encara que no hagi tingut
un ress comparable al dAbans de la pluja.
En totes les pellcules de Manevski hi ha
la crida a esdevenir un veritable ciutad
del mn i a aprendre a respectar els altres
i doncs mostrar que els Balcans tamb sn
capaos destimaci i de respecte.
Els Balcans representen tot all que
Europa vol reprimir, sense que pugui evi-
tar sentir-hi una gran atracci, va escriure
el 2002 Eda ufer, comissria de lexposi-
ci Balkania. Duna banda, els Balcans
sn labocador, el contenidor descom-
braries, on sacumulen les deixalles a fi que
lEuropa illustrada i cultivada les pugui
perdre de vista. I de laltra banda, els Bal-
cans sn tamb com una marea que sem-
pre retorna les restes que han estat abo-
66
cades a lespai exterior.4 La pellcula de
Darko Mitrevski, Bal-can-can (2005), rea-
litzada com la primera coproducci en-
tre Macednia i Itlia, subscriu aquesta
visi. Aquesta comdia negra a la manera
balcnica, s prosaica i per als espectadors
amb una certa cultura cinematogrfica no
aporta res de nou, per tanmateix un bon
mrqueting, acompanyat duna bona banda
sonora, han aconseguit vendre b la histria
dun periple amb lvia de cos present per
bona part de la pennsula (lacci comena
a Macednia i passa per Bulgria, Grcia,
Srbia, Montenegro, Bsnia i Hercegovina
i Kosovo, per acabar de nou a Macednia).
La banda sonora es va arribar a publicar de
manera independent sobretot a causa de
lxit de la pea Baba Zumbula, i amb
aix el director Darko Mitrevski i lautor
de la banda sonora Kiril Dajkovski van
tancar un altre captol dxits dun projecte
que promou la imatge dels Balcans com un
abocador i un contenidor descombraries.
Tant lEuropa occidental com lEuropa
de lEst han acabat acceptant un concepte
dels Balcans profundament modificat que
permet lexistncia daquesta regi noms
com una etiqueta o un estigma. Els Balcans
sn el territori duns feus aconseguits amb
sang, sn lespai del primitivisme i la viva
imatge del subdesenvolupament. Amb
lHolocaust, Alemanya va demostrar de
la manera ms brutal possible fins a quin
punt no s civilitzada, per aix a Europa
no li fa res, perqu sn els Balcans els que
han de quedar com a brbars i sanguinaris.
Per molt que els habitants dels Balcans ses-
forcin a demostrar que formen part de la
poblaci blanca dEuropa i que en la seva
gran majoria sn cristians, tant se val, sn i
continuaran sent brbars! s Europa, i so-
bretot Europa, la que sesfora a demostrar
que els Balcans sn lnica regi on la con-
vivncia s del tot impossible en absncia de
conflictes sanguinaris. Sobretot a Bsnia i
Hercegovina. Encara que les passions entre
Kosovo i Srbia tampoc afluixen. Maced
nia tamb continua immersa en agres con-
flictes amb Srbia (que li nega el reconei
xement de lesglsia ortodoxa prpia), Bul-
gria (que li nega el reconeixement de la
naci prpia) i sobretot amb Grcia (que
es nega a reconixer fins i tot el seu nom).
El pensament multicultural permet evi-
tar la polaritzaci poltica i tamb loposici
binria que enfronta la cultura dominant
amb la cultura dominada. Avui tothom
insisteix en lopci multicultural, per s
difcil devitar la sensaci que es tracta duna
forma no explcita de racisme, dun racisme
des de la distncia: la identitat de laltre es
respecta, per all que es respecta s lex-
clusi de laltre en una comunitat tancada
que ha de preservar la seva autenticitat.
Qui defensa la perspectiva multicultural
ha de mantenir distncia envers les cultures
autntiques per no malmetre el privilegi de
tenir una visi universal. I aix passa que
el respecte envers les particularitats dels
altres esdev simplement una altra forma de
confirmar la prpia superioritat, com diu
Slavoj iek. Per als Balcans no ens calen
llions sobre la multiculturalitat i encara
menys les que pugui oferir Occident. Viure
envoltats daltres cultures s simplement la
nostra tradici, tal com ho podem veure
en la segent descripci alhora realista i
onrica dun mercat a Skopje, extreta duna
narraci de Tomislav Osmanlija:
La ciutat [Skopje] s viva i alhora tranquilla,
senzillament humana, s una ciutat inaltera-
ble, diversa, esplendorosa que es mou duna
manera prpia, balcnica, oriental, per

alhora internacional: entre labundncia dels
fruits de la tardor: lambre del ram madur,
tot lOrient atrapat en el color del pebre
roig, lescalf mediterrani de les taronges, la
mida desmesurada i el vermell viu dels to-
mquets daqu i els colors daquarella de les
pomes, el gust sucs de la Golden, la frescor
tardorenca de les pastanagues, la blancor de
les mongetes seques, larrs brilla com un
munt de perles i la remolatxa s fosca com
el vi, les albergnies semblen envernissades,
la picantor seca del bitxo triturat, el julivert
amb la seva frescor, lolor agradable de lapi,
laroma de lorenga salvatge, la noblesa duna
conversa a peu dret al mercat, lescalfor de
multitud, el retorn dun passat viu...5
La imatge dels Balcans sha construt
com una imatge exclusivament masculina:
amb la cavalleria medieval, les armes i les
conxorxes. Per aquesta masculinitat t als
Balcans ben poques vegades connotacions
positives. El fet que aquest text sigui es-
crit per una dona, que desitja que el seus
Balcans siguin llegits com a sang i mel, de
mostra la seva, s a dir la meva, passi per
unir dos estereotips: lantiga imatge dels
Balcans com una crulla de mons i cultures
i aquesta visi actual que els Balcans sn
un polvor. El 2003, Heral Zeman va voler
demostrar en lexposici a Klosterneuburg
prop de Viena que el sintagma sang i mel
s una de les possibles traduccions de la
paraula turca Balcans. Aquest concepte
cont, doncs, dos pols oposats: la violncia
i la tendresa, la catstrofe i lidilli. Zeman
hi va afegir un lema provocatiu: El futur s
als Balcans (per capgirar lopini habitual
sobre aquesta pennsula). Lart subversiu
dels Balcans s una amalgama nica dele-
ments arcaics i avantguardistes. s un art
que a Occident ja no s possible, s un
67
art que mostra una realitat social que no s
habitual a Europa. Molts artistes i activis-
tes culturals presenten els seus projectes
i obres sota la denominaci comuna art
balcnic en lloc de definir-se com a ser-
bis, croats, macedonis... No podem estar
pas segurs que els artistes hagin optat per
aquesta possibilitat voluntriament. Ms
aviat sembla que van ser induts a defi-
nir-se amb un nic adjectiu que s ms
fcilment identificable. B podria ser que
Occident encara sents nostlgia de lantiga
Iugoslvia.
Recordem-ho. Iugoslvia encara s vista
sovint com una entitat indivisible en sentit
histric, geogrfic i cultural. Per molt que
en alguns cercles la nostlgia encara sigui
desmesuradament gran, Iugoslvia com a
passat com de tots els pobles balcnics
va deixar dexistir definitivament als anys
noranta del segle xx (i molts pensen que
abans i tot). Les elits intellectuals van tenir
un paper decisiu tant en la creaci com en
la desintegraci de lEstat dels Eslaus del
Sud. Aquesta entitat existeix avui noms en
el nom provisional del meu pas: el nom
oficial de Macednia s Exrepblica Iu-
goslava de Macednia (Former Yugoslav
Republic of Macedonia, fyrom). La idea
iugoslava va ser un projecte nacionalista,
basat en la convicci que els eslaus del sud
formen una sola naci i que per aix seria
desitjable, fins i tot lgic, que visquin en
un sol estat. Aquesta idea es fonamentava
tamb en el paneslavisme i altres teories
racials. Tot i que la idea iugoslava havia
nascut com una idea nacionalista per crear
un estat propi, va mudar aviat en una idea
multicultural, s a dir, una idea antinacio
nalista per defensar la collaboraci entre po-
bles prxims, semblants (i tanmateix, dis-
tints). Primer hi van ser reconeguts serbis,
68
croats i eslovens, i desprs de 1945 tamb
macedonis i montenegrins, i a partir de
1960 tamb els musulmans de Bsnia i els
albanesos.
La nostlgia no s present noms entre
els habitants de la desapareguda Iugoslvia.
Els ciutadans europeus, avesats a la seva
vida tranquilla i acomodada, sembla que
tampoc es volen deixar molestar per detalls
i matisos geogrfics. Per a ells, el terme
Balcans inclou serbis, macedonis, croats,
montenegrins, bosnians... quina diferncia
nhi ha? Per reduir els artistes croats, serbis,
montenegrins, eslovens i macedonis a una
sola denominaci comuna significa que es-
tem negant tota evoluci histrica daquesta
regi i que la volem inscriure en un temps
anterior, petrificat. Sembla que a Europa li
spiga greu que hagi perdut el cmode de-
nominador com de Iugoslvia i ara no vol
saber res sobre els pobles concrets ni veurels
un per un. Europa est disposada a acceptar
lexistncia del meu poble, el macedoni?
Slavoj iek diu en algun lloc: Els Bal-
cans han servit massa temps als europeus
com una mena de pantalla de projecci
on Europa podia mostrar els seus propis
antagonismes ideolgics. I la meva Mace
dnia, serveix a Europa per reforar el nou
concepte dels Balcans? I tant que s, sense
cap mena de dubte! s ms, necessita Eu
ropa precisament un pas com aquesta Ma-
cednia dara, que no t reconegut ni el
seu nom? Per a quina mena de projeccions
serveix una Macednia com aquesta? I aix
hem arribat finalment a un problema que
s alhora el meu problema personal, ntim
i al mateix temps un problema balcnic i
tamb paneuropeu.
Que jo existeixo com a macednia s un
fet. Em sento macednia, parlo en macedo-
ni i comparteixo els valors i les tradicions
dels avantpassats... que han viscut en lera
iugoslava, otomana, bizantina, clssica... Em
sembla absurd haver de demostrar a alg que
jo existeixo (vulgui o no acceptar-ho!). La
pregunta sobre lexistncia o no existncia
duna naci s una pregunta sobre els fets.
I els fets demostren que la naci macednia
existeix, agradi o no. La pregunta sobre le-
xistncia duna naci no s la mateixa pre-
gunta que la dels orgens daquesta naci,
perqu no importa la manera com es va
formar una naci, sin si aquesta ara existeix
o no. I encara que cap naci evidentment
tampoc la macednia no representa cap
entitat fsica o material, no vol dir que una
naci pugui ser una ficci, un pur fantasma.
Cap estat no pot ser considerat una ficci,
per ms que no el puguem agafar o olorar
ni sentir amb cap altre dels nostres cinc
sentits. No s possible mostrar un estat amb
el dit i exclamar: aix que teniu al davant
s un estat! Un estat, simplement, no pot
ser considerat una entitat purament fsica o
material. I tanmateix, un estat no s el no-
res, sin que s alguna cosa perqu podem
percebrel a travs de la seva influncia, po-
dem saber clarament si existeix. No s gaire
diferent el cas duna naci. Una naci no la
podem ni veure ni agafar ni olorar. I tampoc
no podem mostrar una naci amb el dit i
exclamar: Mireu, aix que teniu al davant
s una naci! I tanmateix, la naci existeix
i seria absurd negar-ne lexistncia perqu
lexistncia duna naci queda corroborada
per lexistncia duna llengua, dun territori,
duna tradici cultural, duns sistemes de
valors i de creences que comparteixen els
seus membres. Finalment, la meva prpia
existncia personal confirma lexistncia de
la meva naci macednia. Lexistncia duna
naci queda confirmada, doncs, pel senti-
ment de pertinena a aquesta mateixa naci.

A ms, la naci s un fenomen relativament
recent, i per tant s absurd parlar de les na-
cions antigues i distingir-les de les de nova
creaci perqu una naci no s un fenomen de la perspectiva dels altres), immersos en
biolgic, sin un fenomen social. La naci
no s noms una comunitat poltica, sin internacional (individual i collectiva). La
tamb cultural, no es tracta duna qesti nostra identitat ha estat congelada i relega-
que afecti la biologia i la geografia, sin el
cor i el seny. La naci es desenvolupa com
una narraci, com una idea explicada amb
cura i detall. La naci t cura dels somnis i
dels mites, i encara que sigui una fora abs-
tracta s alhora histricament molt concreta.
Voldria afegir una petita explicaci per
a tots aquells que no entenen o potser no
volen entendre el meu dolor. Si parlem dun
nom i volem demostrar el dret dutilitzar
un nom, arribarem a un estat de profunda
inquietud que es desperta amb el desig de
trobar una identitat (i finalment tocarem
les qestions ms traumtiques). Tant la
cultura com la poltica, a Macednia, no
poden evitar aquest problema. La identitat
s un tema sempre actual. Noms cal que
alg es pregunti: Qui sc jo? O b que ens
ho pregunti alg altre, tal com ho fa en
el nostre cas la Repblica de Grcia amb
lajuda de la Uni Europea. La relaci entre
el denominador (qui decideix el nom) i el
nomenat (que el rep) est influda tamb
pels factors culturals i histrics. La relaci
entre el nom i el nomenat funciona com
la relaci entre la paraula i la cosa. Un cop
sha acabat el procs de denominaci, es
tracta sobretot de poder evocar amb aques-
ta paraula concreta la realitat que el nom
designa. Per alguns tenen problemes per
evocar Macednia amb el seu propi nom.
Macednia ha estat forada en un dile-
ma ben real: si vol formar part de la vida po-
ltica internacional i participar-hi de mane-
ra activa, ha de decidir-se per un altre nom.
69
No es pot dir Macednia, sin que sha de
dir duna altra manera. Quina paradoxa! I
aix vivim en una identitat sense nom (des
una situaci fora dolorosa de la invisibilitat
da, viu en una crisi sense final possible. El
resultat daquesta crisi s el subjecte mace-
doni frgil (per no pas inestable o feble
en sentit postestructuralista).6 Recordem la
idea de Manevski sobre els tomquets que
sn lnica cosa en la qual Macednia s su-
perior a qualsevol altre rac del mn. Potser
podrem considerar de sentir-nos alludits
amb el nom tomquets i aix el frgil
subjecte macedoni podria durar per
sempre ms! Els altres pobles i sobretot els
blgars, els serbis i els grecs, van voler co-
lonitzar precisament el territori on els ma-
cedonis responien si alg els cridava amb
aquest nom, s a dir, que es tractava de co-
lonitzar el seu nom. La histria de la naci
macednia no s sin la lluita de preservar
lespai daquesta resposta.7
Voldria acabar amb una mica de propa-
ganda per un curtmetratge sobre Maced-
nia amb el ttol Un nom s un nom (A Name
is a Name) del director Sigurjon Einarsson
i el msic Morten Harket, el lder del grup
noruec A-ha.8 El triler diu que es tracta
duna pellcula sobre la naci que ha estat
segrestada a causa del seu nom. I no s que,
a travs daix, ha estat segrestada tamb
Europa sencera i tamb els Balcans? s fcil
comprendre que tot i les bones intencions,
a Europa encara governen les lleis del ms
fort i per aix lEst no es pot pas situar al
mateix nivell, sin que tot sovint s colonit-
zat.9 I encara que Europa vulgui promoure
el valor positiu de les diferncies que sn
el resultat de la barreja babilnica de les
70
llenges, la diferncia continua sent un
focus traumtic. Els autors de la pellcula
Un nom s un nom saben que el documental
no pot canviar la posici de la Repblica de
Grcia, per desitgen arribar a molta gent
arreu del mn, i tamb als poltics, perqu
siguin conscients de la injustcia i el dolor
que afecta el poble macedoni a causa del
nom, o millor dit, a causa del problema que
t la Repblica de Grcia amb el seu nom.
Encara un ltim argument a favor meu:
em poden fer fora daquesta terra que es diu
Macednia, poden fins i tot forar-me que
deixi la meva llar (aix ja els va passar als
meus avis i al meu pare, que van ser forats
a deixar la seva Macednia Egea durant la
guerra civil), em poden prohibir consultar
els arxius, per no em poden ordenar que
oblidi el meu nom perqu el nom s el
cord umbilical que em lliga al somni del
meu poble i amb aix tamb s el cord
umbilical del meu propi somni que permet
la nostra reproducci al llarg del segles.
Com ms fort criden que no existeixo, ms
confirmen la meva existncia. I amb aix, el
meu nom ressona dins dEuropa!
Traducci de Simona krabec
Bibliografia
AA.DD., Balkan art Margina [Skopje] xii, 70
(2005).
Bhabha, Homi, Nation and naration, Londres, Nova
York, Routledge, 1990.
ander, Mitja, Kuvertirana poteza, Ljubljana, lud
Literatura, 2008.
ufer, Eda (cur.), In Search of Balkania, Graz, Neue
Galerie Graz am Landesmuseum Joanneum,
2002.
Dukovski, Dejan, Bure barut [Polvor], 1994.
Balkanot ne e mrtov [Balkan is not dead], 1992.
Dyker, David i Ivan Vejdova, Yugoslavia and after,
Londres, Nova York, Longman, 1996.
Einarsson, Sigurjon (dir.), A name is a Name, 2010,
<www.anameisaname.net>.
Gearhart, Jessica, An Introductory Exploration
of the Concept of Balcan in Art, Blesok 52,
(gener-febrer, 2007), <www.blesok.com.mk>.
Goldsworthy, Vesna, Inventing Ruritania. The
Imperialism of the Imagination, New Haven,
Londres, Yale University Press, 1998.
Gourgoris, Stathis, Dream Nation. Enlightenment,
Colonization and Institution of Modern Greece,
Stanford, Stanford University Press, 1996.
Halpern, Joel M. i David A. Kideckel (eds.),
Neighbors At War. Antropological Perspectives on
Yugoslav Ethnicity, Culture and Histiory, The
Pennsylvania State University, 2000.
Jovi, Dejan, Priinite za raspagjanjeto na sfrj
(Razlozi za raspad sfrj), Skopje, Templum, 2003.
Kaplan, Robert, Balkan Ghosts: a journey through
history, Londres, Papermac, 1994.
Kolozova, Katerina, Identitet (jedinstva) u iz-
gradnji: O smrti Balkana i roenju Jugoistone
Europe, en Duan I. Bjeli; Obrad Savi (ed.),
Balkan kao metafora, Izmeu globalizacije i frag
mentacije, Beograd, Beogradski krug, 2003, pp.
295-307.
Balkan as Metaphor: Between Globalization and
Fragmentation, Massachusetts, Londres, The mit
Press Cambridge, 2002.
Kramari, Zlatko, Identitet, tekst, nacija. Inter-
pretacija crnila makedonske povjesti, Zagreb,
Ljevak, 2009.
Manchevski, Milcho (dir.), Before the Rain, 1994,
<www.manchevski.com>.
(dir.), Dust, 2001, <www.manchevski.com>.
(dir.), Shadows, 2007. <www.manchevski.com>.
Mitrevski, Darko, Bal-can-can, 2005.
Orai-Toli, Dubravka, Muka moderna i enska
postmoderna, Zagreb, Ljevak, 2005.
Osmanli, Tomislav, Prikazni od Skopje, Skopje,
Kultura, 2005.
Osojnik, Iztok, The Balkans Outside the Balkanian
Violence of Uni-nationality, Blesok 51, (novem-
bre-desembre 2006), <www.blesok.com.mk>.
Todorova, Marija, Imagining the Balkans, Oxford,
oup, 1997.
Ugrei, Dubravka, Kultura lai, Belgrad, Fabrika
knjiga, 2008.
Zabranjeno itanje, Skopje, Sigmapres, 2002.
Zeman, Harald (cur.), Blut und Honig. Zukunft ist
am Balkan, Klosterneuburg, 2003.
iek, Slavoj, The Spectre of Balkan, The Journal
of the International Institute 2, (1999).

1. Marija Todorova, Imagining the Balkans, Oxford,
oup, 1997. Aquest s un dels llibres ms influents
i comentats sobre els Balcans. s important su-
bratllar els punts febles de largumentaci de la
historiadora blgara que detecta Mojsova. La gran
majoria dinvestigadors accepten, en canvi, la teoria
de Todorova sobre lessncia incorruptible dels
Balcans sense cap distncia crtica. Vegeu, en aquest
mateix dossier, els assaigs de Petrovi i, en certa
manera, tamb Bazduj. (Nota de Simona krabec.)
2. Dejan Dukovski, Balkanot ne e mrtov [Balkan is not
dead], 1992; Bure barut [Polvor], 1994. Traducci
francesa dels dos drames editada a Pars, Maisons
dEurope et dOrient.
71
3. Normalment el seu nom s transcrit com Milcho
Manchevski, Before the Rain, 1994; Dust, 2001;
Shadows, 2007, <www.manchevski.com>.
4. Eda ufer, (cur.), In Search of Balkania, Graz, Neue
Galerie Graz am Landesmuseum Joanneum, 2002.
5. Tomislav Osmanli, Prikazni od Skopje, Skopje, Kul-
tura, 2005.
6. Katerina Kolozova, Balkan as Metaphor: Between
Globalization and Fragmentation, Massachusetts,
Londres, The mit Press Cambridge, 2002.
7. Zlatko Kramaric, Identitet, tekst, nacija. Interpretacija
crnila makedonske povjesti, Zagreb, Ljevak, 2009.
8. Sigurjon Einarsson (dir.), A Name is a Name, 2010.
<www.anameisaname.net>.
9. Mitja ander, Kuvertirana poteza, Ljubljana, lud
Literatura, 2008.
72
Logre balcnic i lesperit dcil
dEuropa central: un parallel
L a historiadora dorigen blgar Marija
Todorova comena el seu llibre Imagining
the Balcans [Imaginant els Balcans] amb
una parfrasi del fams comenament del
Manifest comunista de Marx: Un fantasma
ronda per la cultura occidental el fantasma
dels Balcans. La primera edici anglesa
daquest llibre es va publicar el 1997, s a
dir, noms un any desprs que shagus aca- endarrerida, primitiva i brbara va entrar
bat la guerra a Bsnia i Hercegovina amb
els acords de Dayton, lepisodi central i
tamb el ms violent dels conflictes armats
Muharem Bazdulj (Travnik, 1977) s escriptor, traductor
i periodista. Ha publicat els reculls de narrativa breu
One Like a Song (1999), Druga knjiga (El segon llibre,
2000; The Second Book, trad. angl. de Andrew B.
Wachtel et. al., 2000), Travnika trojica (La trinitat de
Travnik, 2002), arolija (Mgia, 2008), el poemari
Heroes (2007) i les novelles Koncert (2003; trad.
polonesa 2007), aur i Zulejha (El desconfiat i la
Zulejha, 2005; Der Unglaubliche und Zulejha (trad. al.
Klaus Detlef Olof, 2008), Tranzit, kometa, pomraenje
(Transit, Komet, Eklipse, trad. al. de Klaus Detlef Olof,
2010) i Sjetva soli (La sembra de sal, 2010). Els seus
assaigs els ha reunit en els volums Poslovi i dani (Fei-
nes i dies, 2005) i Filigranski plonici (Les voreres de
filigrana, 2009). Des del 1996 publica amb assidutat
en diaris i revistes de lmbit que abraa la llengua
abans anomenada serbo-croata: Dani i Osloboenje
de Sarajevo, Feral Tribune de Split, Zarez i Tvra de
Zagreb, Vreme de Belgrad, etc., i tamb en lespai
internacional com World Literature Today. Ha tradut
Josip Brodski i W. B. Yeats.
Muharem Bazdulj
que van acompanyar la desintegraci de
Iugoslvia durant gaireb deu anys. Hi ha
qui anomena aquests conflictes la tercera
guerra balcnica.
Todorova comena el seu llibre recor-
dant que el terme balcanitzaci com a sin-
nim de la fragmentaci de les grans i fortes
entitats poltiques i el retorn a la vida tribal,
al glossari europeu de les paraules lletges
amb les dues primeres guerres balcniques
(1912-1913). La investigadora avisa que els
fets brbars daquesta llunyana pennsula
del Mediterrani es van comenar a co-
mentar simultniament amb laparici dels
moviments pacifistes i la seva instituciona-
litzaci. Vuitanta anys ms tard, la desinte-
graci de Iugoslvia va tornar a actualitzar
el sentit pejoratiu del terme balcanitzaci.
Aquesta vegada, per, la pennsula de
lEuropa mediterrnia no era lluny, ja que
els fets brbars es podien seguir gaireb en
directe pels mitjans de comunicaci de la
nostra era. Lemissi daquestes notcies va
coincidir amb la feli dcada dels noranta
quan amb la caiguda del Mur de Berln va
comenar la reintegraci dels pasos centre-
europeus a Occident.
Diria que no hi ha hagut gaires intents
de comparar aquests dos conceptes geo-
poltics que van tenir en les darreres dues
dcades del segle xx, de valors i significats

diametralment oposats: em refereixo al
concepte dEuropa central als vuitanta en
comparaci del concepte dels Balcans als
noranta. El primer va significar la realitzaci
duna utopia passada, mentre que laltre era
una distopia actual. Un dels pocs intents el
trobarem en el captol Entre la classificaci
i poltica: els Balcans i el mite dEuropa cen-
tral dImaginant els Balcans de Todorova.
El mite sobre Europa central s una ca-
tegoria literria. A ms de Milan Kundera,
Europa central va ser vista com lnima
perduda dOccident tamb en les obres li-
terries de Gyrgy Konrad, Czeslaw Miosz,
Danilo Ki i Claudio Magris. En el seu
assaig de 1986, Variacions sobre temes centre-
europeus, Danilo Ki diu: El fenomen de la
cultura centreeuropea s avui ms present a
Occident que no pas als pasos que podrem
considerar centreeuropeus. El rebuig del
concepte de Mitteleuropa s conseqncia
dun allament cada cop ms gran rere les
fronteres nacionals, les poltiques, per
tamb les ideolgiques.
Noms tres o quatre anys desprs que
fossin escrites aquestes paraules, les divisi-
ons ideolgiques sobre les quals parla Ki
es van fer ben visibles, no sols a lEuropa
central, sin a tot Europa. La incorporaci
dEuropa central a la Uni Europea, en can-
vi, va fer irrellevants els tancaments en les
fronteres nacionals. I mentrestant, als Bal-
cans, el desig de tancar-se dins les fronteres
nacionals va arribar al paroxisme.
I tanmateix, ja que parlem de fronteres,
ni als Balcans ni a Europa central no podem
parlar dunes fronteres realment definides
en sentit geogrfic. Perqu els dos termes
sn ms aviat un concepte historicocultu-
ral. Els Balcans en gran part corresponen
als territoris europeus de lImperi otom
del segle xix, mentre que Europa central
73
s lherncia de la Monarquia dels Habs-
burg. I s clar, aquests dos conjunts aqu i
all se solapen. Bsnia i Hercegovina ns
segurament el millor exemple. Fins lany
1878, Bsnia i Hercegovina era part de
lImperi otom i llavors, amb un perms
obtingut al Congrs de Berln, ustria-
Hongria la va ocupar, per b que formal-
ment, Bsnia i Hercegovina continuava
sent part de lImperi otom. Trenta anys
ms tard, amb lannexi, Bsnia i Herce-
govina va esdevenir tamb formalment part
de la Monarquia austraca, encara que en
els tres decennis anteriors, la cultura cen-
treeuropea ja havia penetrat intensament a
Bsnia i Hercegovina.
Noms sis anys desprs de lannexi, el
28 de juny de 1914, es va produir a Bsnia,
o ms exactament, a la ciutat de Sarajevo,
latemptat contra larxiduc Francesc Ferran,
el successor del tron de la casa dels Habs-
burg, un atemptat que desencadenaria la
Gran Guerra, desprs de la qual, la Mo-
narquia austrohongaresa deixaria dexistir.
s llavors quan va deixar dexistir, doncs,
lEstat utpic de la cultura centreeuropea.
Latemptat de Sarajevo s, per aix, sovint
presentat com un fenomen balcnic i
com a tal del tot contrari a Europa central
perqu va posar fi a la seva encarnaci en
un sol Estat. En el seu llibre Drvo ivota,
plodovi smrti [Larbre de la vida, els fruits
de la mort] Stanko Cerovi canta una oda
a lagressor Gavrilo Princip (a qui anomena
el noi de la cabana) i apunta, entre altres
coses: El noi de la cabana va ser el 1914
lnic hum a tot Europa, un sser jove i
pur, misteris i valent, que representava la
negaci absoluta de la civilitzaci que no
sols havia trat els homes, sin que els volia
exterminar. Un indi, un negre, un proletari,
una dona, un infant, un miner, un presoner,
74
un ngel tsic, condut per la m tendra
duna deessa que el calma: Au, fillet meu, tu
ets lnic que encara em quedes, fes tombar
aquest castell amb el teu dit, aix tagradar
i llavors el Pare ho apuntar com una cosa
al teu favor. Sembla una admiraci acrtica
dels Balcans, especialment si sabem que en
el mateix llibre lautor diu tamb: Confio
que ning no es dediqui a estudiar-ho,
perqu qui ho faci desapareixer com per
art de mgia, per en aquesta terra, en
aquesta regi que ocupa si fa o no fa tota
la pennsula balcnica, els fruits tenen un
gust ms intens que en qualsevol altre lloc.
Claudio Magris, el ms important creador
literari del mite de lEuropa central, escriu
a Danubi si fa o no fa el mateix: Poc ms
enll, unes quantes fotografies mostren la
seqncia de latemptat de Sarajevo, molt
semblant al de Dallas; en aquells instants,
entre una fotografia i laltra, es van disparar
els trets del sucidi dEuropa potser, pels
camins tortuosos de lastcia de la ra,
aquells trets, que ens van ferir a mort, tam-
b van posar en marxa lalliberament dels
pasos de lsia i de lfrica, que les velles
potncies europees, unides, haurien pogut
continuar dominant i explotant.1
La diferncia crucial rau, com sempre,
en lull de lobservador. El socileg hongars
Istvn Bib escriu sobre la misria de les
petites nacions dEuropa oriental, pensant
sobretot en la seva Hongria natal, i tamb
en Txquia, Eslovquia i Polnia, s a dir,
les nacions que sn, de fet, cannicament
centreeuropees. Les conclusions a qu ell
va arribar aleshores, avui satribueixen ja
noms a les petites nacions balcniques
i ms que res al grup dels eslaus del sud.
De tota manera, per, les tensions entre
nacions, que els mitjans de comunicaci
occidentals projecten, encara que sigui
noms en la perspectiva ms grollera de la
poltica diria, damunt els Balcans tampoc
sha apagat al cor dEuropa central, formin
part de la Uni Europea o no. El millor
exemple en sn les tensions actuals entre
Hongria i Eslovquia a causa de la minoria
hongaresa dins daquest darrer pas, la con-
centraci de la qual en algunes regions s
tan densa que Eslovquia ha decidit a causa
daix no reconixer la independncia de
Kosovo, daquest ltim cas de balcanitzaci.
Istvn Bib parla de les fronteres po-
roses com una caracterstica de lEuropa
central i dels Balcans i aclareix: La desgr-
cia ms gran no s el fet que les fronteres
lingstiques siguin enrevessades i que no
respectin cap criteri geogrfic o econmic:
el veritable problema s que la memria
histrica de tots aquests pobles perqu
la majoria daquests pobles s que tenien
formada una memria histrica sempre
estava relacionada amb els altres pobles i,
normalment, amb uns pobles ms grans
que els parlants de la llengua en qesti.
Els sentiments nacionals aqu, igual com en
qualsevol altre lloc del mn, no sols connec-
ten un grup de persones en una comunitat,
sin que connecten aquest mateix grup amb
un territori concret i amb les seves ciutats i
els seus monuments histrics.
Les fronteres sn poroses a causa de
la desaparici dels imperis. En un assaig
recent, publicat el 2005, Marija Todorova
critica el fet que el terme retard en el
desenvolupament es transfereixi des de
lesfera econmica discretament tamb a
les qestions socials i culturals. El terme
retard va sovint lligat precisament a la
regi dels Balcans, per Todorova demostra
que aix s equivocat, sobretot perqu s
un fet que alguns moviments nacionals als
Balcans van comenar si ms no una gene-

raci abans que altres nacionalismes dins
lImperi dels Habsburg o dels Romanov.
s equivocat, doncs, dir que els Balcans fan
tard en comparaci amb Europa. La qesti
del temps s una cosa relativa, per. Perqu
si feien tard des daquest punt de vista... des
dun altre, podrien ser els primers.
La narraci sobre els Balcans del segle
xx, sobretot si hem de parlar de lltima
dcada, s una narraci que parla exclusi
vament de Iugoslvia. Setanta anys ms tard
que lImperi otom i la Monarquia aus-
trohongaresa, aquest va ser lltim imperi
balcnic o centreeuropeu que es va es-
fondrar. Lactitud dels altres envers els Bal-
cans tamb t responsabilitat en aquesta
desfeta. El final de Iugoslvia va fixar les-
tereotip sobre els Balcans en els mitjans,
per paradoxalment aquesta qesti ha
esdevingut tamb un tema predilecte de les
investigacions cientfiques i acadmiques.
Lhistoriador croat Dejan Jovi ho sap
explicar b:
El final de Iugoslvia s un tema central
per al mn acadmic, per tamb per a la
poltica occidental, especialment als anys
noranta. No podeu comprendre la poltica
internacional si no teniu en compte el final
de Iugoslvia: no podeu comprendre per
qu la Uni Europea vol crear una pol-
tica comuna en defensa i afers estrangers;
no podeu comprendre per qu els Estats
Units han desenvolupat una doctrina nova
dintervenci en els Estats sobirans per
defensar les raons ideolgiques, encara que
sigui contrria a la voluntat expressa de les
Nacions Unides; no podeu comprendre la
poltica russa del retorn. s absolutament
exagerat pensar que nosaltres som el centre
del mn. En circumstncies normals ning
no sentret ni un minut amb fets que passen
75
a Zagreb o a Belgrad, per la nostra regi va
esdevenir aleshores un polgon on shavien
de fixar els canvis en les poltiques exteriors
desprs del final de la guerra freda i aix es
va crear la crisi ms important a Europa, i
tamb al mn, dels anys noranta.
El final de Iugoslvia es tamb molt
present en les arts dentreteniment en
el sentit ms ampli de la paraula. Estic
pensant tant en les obres occidentals que
tracten sobre el tema com en les obres
dels autors balcnics (s a dir, del territori
de lantiga Iugoslvia) que van tenir una
recepci mplia a Occident. Entre tots els
esdeveniments relacionats amb el final de
Iugoslvia, el que va atreure ms atenci s,
sens dubte, el setge de Sarajevo. Cal tenir
present la importncia que van tenir els
jocs olmpics dhivern a Sarajevo vuit anys
abans del comenament del setge. A causa
daix, la ciutat ja tenia una mena de fama
meditica, i a ms, aquesta circumstncia
afegia ms fora a la quimera que una ca-
pital europea es pogus trobar assetjada, ja
que un setge era com una veritable relquia
del passat. Per no noms aix, com que
la ciutat havia hostatjat uns jocs olmpics,
tenia un avantatge tcnic; Sarajevo tenia
desenvolupada la infraestructura fsica que
podia albergar un gran nombre de perio-
distes estrangers. En les representacions
meditiques, acadmiques i artstiques del
setge de Sarajevo no es pot oblidar tampoc
latemptat a larxiduc Francesc Ferran que
va desencadenar la primera guerra mundial.
Aquest fet, especialment en les interpretaci-
ons ms sensacionalistes de la premsa groga,
havia de deixar clar que el setge de Sarajevo
podria acabar portant cap a una tercera
guerra mundial. Per aquest mantra repetit
amb tanta insistncia, que relacionava lany
76
1914 amb lany 1992 per demostrar que el
segle xx va comenar i va acabar a Sarajevo
no pertany noms al discurs meditic. En
el llibre Lera dels extrems, Eric Hobsbawm2
diu ja dentrada:
El 28 de juny de 1992 el president de Fran-
a, Mitterrand, es va presentar de sobte,
sense anunciar-ho prviament, a Sarajevo.
La ciutat ja estava atrapada en una guerra
que fins al final daquell mateix any hauria
pogut costar la vida a unes 150.000 perso-
nes. La seva intenci va ser recordar al mn
com era dimportant la crisi a Bsnia. I s, la
presncia dun mandatari dedat avanada i que passava all podria haver passat en
duna salut visiblement precria que passeja
sota el foc dartilleria va ser molt comentada
i aprovada. Per un aspecte daquesta visita
de Mitterrand va passar literalment sense
cap comentari, encara que s evident que va
ser duna importncia cabdal: la data. Per
qu el president de Frana va decidir viatjar
a Sarajevo precisament aquell dia? Perqu
el 28 de juny s laniversari de lassassinat
de lany 1914, de lassassinat de larxiduc
Francesc Ferran dustria-Hongria que va
donar pas en noms unes setmanes al co-
menament de la primera guerra mundial.
Qualsevol europeu una mica llegit de ledat
de Mitterrand hauria vist la coincidncia
entre les dates de seguida i hauria recordat el
lloc i altres fets relacionats amb la catstrofe
histrica que va comenar a causa derrors
poltics i clculs equivocats. Com shauria
pogut dramatitzar millor les implicacions de
la crisi a Bsnia que amb aquesta tria duna
data simblica?
Els jocs olmpics i latemptat de Sarajevo
com dues referncies globalment conegudes
sobre la capital de Bsnia i Hercegovina ha-
vien ajudat, ja abans del setge, a contextu-
alitzar els temes balcnics tamb per a lart
de lentreteniment. Encara que sigui noms
una simple curiositat, voldria esmentar un
episodi de la srie de dibuixos animats Els
Simpson. En un episodi daquesta famlia
tpica americana de qualsevol ciutat tpica
americana, un dia, la seva ciutat, Springfi-
eld, s proclamada la prxima seu dels Jocs
Olmpics dHivern i el locutor Kent Broc-
kman diu: Springfield pot esperar un xit
semblant al que va viure Sarajevo desprs
dels Jocs Olmpics dHivern en 1984.
Czesaw Miosz va escriure un poema
titulat Sarajevo en el qual avisa que all
qualsevol lloc, i en aquesta advertncia
ressona tamb el record daquell atemptat
que va passar quan Miosz tenia tres anys.
I Elias Canetti, nascut als Balcans, que es
va formar i va viure una gran part de la
seva vida a Viena, al cor dEuropa central,
el 1993, noms un any abans de la seva
mort, deia aix:
Lhome no t ms remei que preguntar-se
com ha pogut sobreviure a aquest segle
sense noves esperances. Per a mi, el segle va
comenar amb una guerra balcnica (1912),
per vuitanta anys ms tard (1992) mha
tornat a trobar en una guerra balcnica.
Com es pot comprendre aix? s que hi
ha una llei que ho determini? I tanmateix,
entremig hem viscut dues guerres mundials.
[...] Bosniaken, deien quan jo era petit a Vi-
ena. I amb quin respecte que ho deien! Els
ms valents, com els tirolesos. [...] Qui vols
matar? De part de qui vols ser mort? Bsnia.
I si parlem dels artistes de lespai histric
iugoslau, cal distingir entre aquells que ja
havien estat reconeguts a Occident abans
dels anys noranta i els que van comenar la

seva carrera en parallel amb el final de Iu-
goslvia. El paradigma dels primers s Emir
Kusturica. Nascut a Sarajevo, aquest artista
ha aconseguit si ms no aix consideren
un gran nombre de crtics crear una po-
tica que sadapta a la perfecci als estereo-
tips que Occident t sobre els Balcans. Sla-
voj iek diu, per exemple, que la pellcula
Underground de Kusturica s un mite dels
Balcans dramatitzat especficament per a
laudincia occidental. Encara que a iek
no li va pas malament fer de tant en tant ell
mateix el paper de boig balcnic. Ens diu
aix: A les meves conferncies a Amrica
magrada explicar acudits verds i coses per
lestil; mhan denunciat per sexista, racista,
i tot. I sabeu qu mha salvat quan van
decidir de portar-me als jutjats i coses sem-
blants? Alg va dir: per que us heu begut
lenteniment, aquest home s dels Balcans,
s boig, deixeu-lo anar. Mhe salvat perqu
la meva imatge encaixava al seu estereotip.
En el seu llibre Metstasi del plaer,3 iek
defineix el concepte dels Balcans amb les
seves fronteres poroses:
Lantiga Iugoslvia podria ser un exemple
del mecanisme segent: cada participant
en aquest drama vol demostrar que ell
s a dins i es presenta a si mateix com
lltim basti de la civilitzaci europea
(que s lnica manera de demostrar que
ets a dins en el capitalisme) davant els
brbars orientals. Per als austracs, sobretot
els de dretes, aquesta frontera imaginria la
representa la serralada de Karavanke, que
separa ustria dEslovnia: rere aquestes
muntanyes comencen les hordes eslaves.
Per als nacionalistes eslovens, la frontera es
troba al riu Kolpa/Kupa que separa Eslov-
nia de Crocia: nosaltres som Mitteleuropa,
mentre que els croats pertanyen indubta-
77
blement als Balcans, sempre embolicats en
les seves baralles tniques que no tenen res
a veure amb nosaltres s clar que nosaltres
som amb ells, que sentim el seu dolor, per
s una compassi semblant a la que se sent
davant les vctimes del Tercer Mn... Per als
croats, el lmit es troba evidentment en la
frontera que els separa dels serbis, s a dir,
la frontera entre la civilitzaci catlica occi-
dental i lesperit collectivista, oriental de
lesglsia ortodoxa que no s capa de com-
prendre lindividualisme. Els serbis, final-
ment, es veuen a ells mateixos com lltima
torre de defensa de lEuropa cristiana que la
protegeix del perill fonamentalista que sim-
bolitzen els musulmans albanesos i bosnians.
s a dir, els Balcans sn un fantasma, un
ogre, que tothom necessita. Per a Occident,
la regi sha convertit en una mena de
Tercer-Mn-que-substitueix-el Tercer-Mn,
s a dir, un territori geogrficament i cul-
turalment marcat dins del qual es poden
projectar tots els propis sentiments repri-
mits, exactament igual com en les poques
anteriors es feia amb les colnies del Tercer
Mn (i en aquest sentit, s dall ms con-
venient que els Balcans es trobin de fet a
Europa perqu resulta ms fcil dissimular
el discurs polticament correcte). Ja no cal
que Occident busqui aquelles caractersti-
ques seves que li resulten desagradables en
algun lloc lluny perqu les pot trobar a la
seva prpia perifria, als Balcans, per ser
exactes. I tot aix explica tamb per qu
Europa central ha tingut un tractament
diametralment oposat. Al principi del llibre
Metstasi del plaer, Slavoj iek es pregunta:
Per qu lOccident va estar tan fascinat pel
final del comunisme a lEuropa de lEst?
La resposta s evident: lptica dOccident
va quedar captivada per la redescoberta de
78
la democrcia. Semblava com si la demo-
crcia, que a Occident pateix smptomes
de desgast i crisi evidents, perduda en
les rutines burocrtiques i les campanyes
promocionals de les eleccions shagus
pogut descobrir intacta a lEuropa de lEst.
La funci daquesta fascinaci s del tot
ideolgica: a lEuropa de lEst, Occident hi
busca els seus propis fonaments perduts, hi
busca el seu propi invent de la democrcia
que mentrestant ha perdut.
Igual que en un dibuix animat o en un
cmic, quan a lespatlla esquerra de lheroi
apareix un ngel amb una guila damunt
el cap i a la dreta un diablet amb la forca i
les banyes, tots dos amb la cara del protago-
nista, dues petites rpliques, dues maquetes
del mateix home: aix s com Occident veu
avui lEuropa central i els Balcans. I real-
ment, com si fssim atrapats en un dibuix
animat, els dos conceptes sn el resultat del
dilema de lheroi que ha de decidir entre
dues tendncies, entre dos pols oposats...
que fan tot el possible per amagar que de
fet se solapen. Lngel pot portar les sabates
del diable, i el diable, podria ser tan bell
com un ngel.

Traducci de Simona krabec

1. Claudio Magris, El Danubi, traducci dAnna Casas-

ses, Barcelona, Edicions 1984, 1986, p. 176.
2. Eric Hobsbawm, The Age of Extrems: the short twen-
tieth century 1914-1991 [tradut a lespanyol com
a Historia del siglo xx, Barcelona, Crtica, 2004.]
3. Traducci espanyola: Las metstasis del Goce, Buenos
Aires, Paids, 2003.

Pensar Europa sense pensar
Els discursos sobre Balcans com un reflex
de la mateixa Europa
S
embla ser que la convergncia euro-
pea sest fent sense pensar-hi gaire van
escriure Jelica umi Riha i Toma Mastn-
jak lany 1993 en el dossier Questioning
Europe [Qestionant Europa] de la revista
eslovena Filozofski Vestnik i van subratllar
que no s la primera vegada que Europa
est acostant posicions, per fins ara la
convergncia mai no shavia fet amb una
tal falta didees i reflexions.1 Els autors es
van mostrar crtics envers Europa sobretot
a causa dels esdeveniments trgics a lantiga
Iugoslvia que Europa no va intentar evitar
ni va mostrar, de fet, cap intenci de donar
suport a la democratitzaci de Iugoslvia.
En els mbits acadmics sha desenvolupat
Tanja Petrovi (Belgrad, 1974) s investigadora associada
del Centre dInvestigaci Cientfica de Ljubljana i
professora a la Universitat de Nova Gorica. Actual-
ment gaudeix duna beca dinvestigaci del Wissen-
schaftskolleg de Berln. Estudia la intersecci dels fe-
nmens lingstics, socials i culturals amb una atenci
especial a la influncia de les ideologies i els processos
de la memria collectiva. El seu primer llibre Ne tu, ne
tam (Ni daqu, ni dall, 2006) s resultat de la seva
tesi doctoral a lInstitutum Studiorum Humanitatis
de Ljubljana sobre ladaptaci dels serbis a lentorn
lingstic eslov. s tamb lautora del llibre A long
way home. Representations of the Western Balkans in
Political and Media Discourses, publicat per lInstitut
de la Pau de Ljubljana en eslov i angls (2009, dis-
ponible tamb a: <http://www.mirovni-institut.si>).
79
Tanja Petrovi
mentrestant una revisi crtica dalgunes
prctiques de la Uni Europea tant a nivell
nacional com a nivell supranacional. Per
els discursos sobre la Uni Europea que
tenen ress en la societat, que sn presents
en la poltica diria i als mitjans, continuen
sent, tanmateix, irreflexius.
Des del punt de vista ideolgic, el ter
me Europa se solapa avui prcticament
amb la Uni Europea.2 La legitimaci de
la nova geografia simblica del continent
europeu s a les mans dels membres de la
Uni: noms els que ja sn a la Uni poden
decidir qui incloure i qui excloure mentre
que aquells que intenten esdevenir-ne
membres els que es troben a mig cam cap
a Europa3 o que ni tan sols tenen aquesta
opci (els vens de la ue) no poden opinar.
La prctica discursiva en la qual els termes
Europa i europeu sigualen amb la Uni
Europea, Mitja Velikonja lha definida com
a pecat originari del nou eurocentrisme.
Amb lexcusa de la simplificaci, de la ne-
cessitat dabreujar els termes duna manera
eloqent (podrem dir euloqent?), els
dos conceptes simplement han esdevingut
sinnims: la uni poltica i econmica sha
apropiat el nom geogrfic i histric del con-
tinent.4 Els Estats balcnics que es vulguin
adherir a la Uni Europea han dacceptar
els canvis profunds i estratificats en molts
mbits de la vida social i poltica, i tamb
80
en leconomia: Les preparacions per entrar
simultniament al mercat com i al sistema
Schengen obliguen els Estats de lEuropa
central i de lEst a fer canvis profunds en
la poltica monetria, el sistema fiscal, la
circulaci de capitals, el control de migra-
cions i en el marc poltic i institucional per
complir unes condicions dentrada a la ue
que ni els mateixos Estats membres han
de complir.5
Quina s, doncs, la naturalesa daquests
discursos? Com marca el context els qui
creen els discursos i els qui en sn lobjecte?
Qu ens diuen aquests discursos sobre la
naturalesa de lEuropa actual? Com sem-
miralla la geografia simblica dEuropa
dins lespai que avui sanomena els Balcans
occidentals i que en gran part correspon al
territori de lantiga Iugoslvia?6
Els Balcans occidentals
com la colonitzaci
de lespai ali
Culturalment diferents: Europa sha
legitimat amb aquest sintagma al llarg de
la seva histria perqu ha definit la seva
identitat sempre en oposici envers els
altres. Definir la identitat europea s avui
gaireb una obsessi, per aquesta s una
idea fora recent: tal com diu Peter Burke,
fins al segle xv, el terme Europa sutilitzava
amb poca freqncia, la paraula no tenia
cap pes especial, per a la majoria significa-
va ben poc.7 Toma Mastnjak ho justifica
dient que Europa s un terme exclusivista,
s a dir, que des de sempre inclou noms
all que no ha estat prviament excls. En
molts perodes aquesta mecnica dincloure
o dexcloure no tenia cap funci. Cap a
mitjan segle xv, desprs de la conquesta
otomana de Constantinoble en 1453, el
nom Europa va comenar a sonar amb uns
tons ms emotius perqu assolia el poder
de mobilitzaci en donar a entendre la
conscincia comuna de pertnyer a Occi-
dent. Europa com a entitat poltica sha
format a partir de la guerra santa contra
els turcs que a partir del Renaixement van
comenar a ser considerats com a enemics
musulmans.8 Durant bona part del segle
xx, el paper de laltre davant dEuropa cor-
responia als pasos comunistes. I al final del
segle, quan des de lOccident desenvolupat
ja no es podia evocar el perill comunista,
calia tornar a despertar logre tradicional:
lislam i els musulmans.9 Amb aix, per,
totes les altres diferenciacions ja formades
i cal no cansar-se de repetir-ho van restar
presents: laltre colonial, laltre semtic, lal-
tre comunista, laltre de lEuropa de lEst.
La percepci de la diferncia envers aquests
altres no resulta avui gaire atenuada, sin
que continua present.
La caracterstica principal de laltre dels
Balcans s que s diferent noms a mitges...
aquest altre mig civilitzat, tanmateix, habita
a Europa. I aix es va mostrar com alguna
cosa realment substancial dins el context
dentrada dalguns Estats a la Uni i tamb
en el procs dadhesi dels altres. El con-
cepte dels Balcans occidentals s una conti
nuaci natural dels conceptes dalteritat
anteriors (dels Balcans a seques, del Sud-est
dEuropa) i contribueix a mantenir la cons-
cincia de la diferncia ben viva: els Estats
balcnics sn, des del punt de vista geogr-
fic, una part natural dEuropa i pertanyen a
la seva histria i la seva civilitzaci (aquestes
declaracions ideolgiques sn subratllades
constantment tant pels poltics europeus
com els balcnics), per encara els falta
molt perqu puguin dir que han esdevingut

la part europea dEuropa. En aquest espai de
doble significaci, en aquest context poltic,
ideolgic i cultural uns Estats sn europeus
per descomptat, mentre que els altres tot
just han dassolir aquesta condici.10 El
procs dadhesi dels Estats balcnics ha
creat un escenari ideal per posar rumb cap
a un nou orientalisme europeu. Per poder
comprendre millor els mecanismes que ha
despertat aquesta diferenciaci resulta til
fer servir el concepte de lherncia histrica.
Al contrari de la tradici, que s una tria se-
lectiva del passat, lherncia histrica no s
el resultat dun procs actiu de selecci dels
elements: lherncia ho inclou tot, tot el
que sha conservat, ens agradi o no.11 Lhe-
rncia histrica no es pot canviar, noms es
pot evocar o b silenciar, es pot glorificar
o b convertir en un tab (depenent de la
situaci que vulguem aconseguir per a no-
saltres en el present). El colonialisme s una
herncia histrica de molts Estats dEuropa
occidental i amb aix ha esdevingut lhe-
rncia histrica de tota la Uni Europea. I
com que es tracta duna poca totalitria i
fosca, els actuals poltics europeus no temen
evocar obertament el passat colonial dels
seus pasos. Als mitjans de comunicaci
austracs trobem sovint referncies a lantiga
colnia austraca, Bsnia i Hercegovina.
El dia 16 de juny de 2006 va aparixer al
diari Der Standard la declaraci segent:
A Bsnia els austracs sn molt respectats
i la causa la podem trobar en la reforma del
sistema escolar que es va dur a terme grcies
a la Monarquia dels Habsburg desprs de
lannexi de 1887 [sic!]. Leconomista
Joe Mencinger explica la presncia actual
dustria al mercat eslov amb la presncia
anterior (s a dir, imperial) daquest Estat al
territori dEslovnia i a lEst dEuropa: Els rat un exemple notori de balcanisme, des-
austracs coneixen b no sols Eslovnia, sin
81
tamb tots els altres pasos de lEst perqu
han compartit amb ells un passat, sense
oblidar tamb la proximitat geogrfica.12
La reproducci de les relacions colonials
en els discursos sobre ladhesi dels Estats
balcnics a la ue parteix de la convicci
que els Balcans sn la perifria que cal
controlar i gestionar. La regi necessita un
assessorament constant i lajuda des dels
centres de poder. Abans de poder entrar a
la Uni, aquests Estats tenen encara un llarg
cam per davant perqu han de canviar de
soca-rel: i perqu realment puguin canviar,
els cal ajuda, per fer el cam necessiten un
guia. Leurodiputat eslov Jelko Kacin ha
subratllat que la ue ha dutilitzar tot el seu
saber acumulat, la formaci despecialistes i
el suport econmic per orientar els Balcans
en el seu cam cap a Brusselles.13
La tutela de la ue en el procs dadhe-
si dels Estats balcnics ha creat la imatge
que aquesta regi est situada en un esgla
inferior i que no pot avanar per si sola,
sin que cal que ladministri alg des de
lexterior per evitar que repeteixin els errors
del passat.14 La idea que cal conservar als
Balcans una mena dadministraci colonial
per preservar la pau i assegurar el desenvo-
lupament de tot el continent europeu es
podia sentir sovint en els discursos pseudo-
acadmics, divulgatius i periodstics de la
dcada dels noranta del segle xx. Andrew
Hammond15 en cita nombrosos exemples:
Robert Carver (1998) veia lnica manera
devitar els constants aldarulls a Albnia
introduint-hi lordre i la indstria europea,
a ms dassegurar el retorn dels centres de
poder que havien existit en els temps
colonials. Robert Kaplan, en el seu llibre
Balcan Ghosts (1993), que avui s conside-
taca que noms limperialisme occidental
82
encara que aquesta expressi no agradi a
tothom pot unificar el continent europeu
i preservar els Balcans del caos. Linves-
tigador canadenc Michael Ignatieff deia
al principi dels noranta que la ra dels con-
flictes als Balcans era sobretot labsncia de
les grans potncies: els Balcans havien estat
controlats amb zel pels imperis per ara els
pobles shan trobat en una situaci sense
cap rbitre imperial a qui demanar consell.
I per aix no s estrany que, quan no es
van trobar limitats per les potncies, es van
abraonar un damunt de laltre, i tanmateix
sense resoldre els conflictes que havien que-
dat soterrats per la presncia dels imperis.
Julian Berger va escriure a les pgines de
The Guardian que un rgim colonial de
baixa intensitat seria imprescindible per
assegurar la democratitzaci de Bsnia.
Rajko Muri16 considera que la idea dha-
ver de controlar els Balcans est relacionada
amb la representaci daquest territori com
una crulla o la zona de contacte; aquesta
representaci vaga permet, per, construir
un discurs homogenetzador ben definit. Si
estem davant dun espai on les coses encara
no estan controlades, cal imposar-hi el
nostre sistema dorganitzaci i desenvo Mendoa e Moura, va declarar amb inten-
lupar o reforar el nostre ordre (o dit
duna manera ms simple, la nostra ma-
nera de fer). I aix no s pas difcil, ja que
les zones frontereres inestables sempre han
estat considerades el pont o la crulla.17
Ladministraci de la comunitat inter-
nacional primer a Bsnia i Hercegovina
i desprs tamb a Kosovo, que s conse-
qncia de les guerres al territori de lan-
tiga Iugoslvia, t moltes caracterstiques
colonials, com ho han demostrat alguns
investigadors.18 Els discursos dels principals
subjectes poltics en dret internacional
representen les missions de la comunitat
internacional explcitament com una mis-
sion civilisatrice (els enviats han densenyar
als pobles balcnics la democrcia i el res-
pecte a les lleis). Aquesta prctica estableix
la sinergia entre les velles idees sobre els
Balcans com un territori que necessita un
control colonial i els nous mecanismes dex-
clusi desenvolupats a partir dels processos
dadhesi a la Uni Europea. El procs de
democratitzaci no es pot dur a cap sense
que es cre alguna mena dadministraci co-
lonial perqu aquesta s la condici prvia a
leuropetzaci de les societats balcniques.19
El nou context europeu descansa sobre
lequilibri duna Europa que t com a he-
rncia histrica el colonialisme, i aix fa
possible que fins i tot els Estat que no te-
nen cap mena de passat colonial adoptin i
articulin obertament un discurs colonial. I
ho fan, a ms, sense sotmetrel a cap mena
de reflexi o de passar-lo per un seds i
adaptar-lo a un moment histric concret.
En trobem una bona illustraci en les de-
claracions segents: el mes de juny de 2007,
abans que Portugal comencs la seva pre-
sidncia de la Uni Europea, lambaixador
daquest pas a la Uni Europea, lvaro de
ci de destacar els objectius prioritaris de
la presidncia de Portugal que Portugal, a
causa del seu passat colonial, se centrar en
la poltica internacional en la collaboraci
amb frica, posant en primer pla els drets
humans.20 Uns mesos desprs, quan Es-
lovnia sestava preparant per assumir la
presidncia de la Uni, The Financial Times
va reproduir la declaraci de Janez Jana,
aleshores primer ministre dEslovnia, que
va dir que en la regi [dels Balcans occi-
dentals] Eslovnia t interessos semblants
als de Portugal a lfrica.21 Jelko Kacin va
comparar duna manera semblant els inte-

ressos duna potncia colonial sobre les se-
ves antigues colnies (o ms ben dit, duna
monarquia i dels territoris que en formaven
part) i els interessos dEslovnia als Balcans
occidentals. Kacin destaca que ustria es
comporta a Eslovnia de la mateixa manera
que Eslovnia es comporta al Sud-est dEu-
ropa.22 I lnic punt de comparaci, lnic
mitj de legitimaci daquests parallels s
ser membre de la Uni Europea. Aquest
context, doncs, ha aconseguit crear un ma-
gatzem de frmules discursives que els
membres de la Uni poden adaptar a les ne-
cessitats concretes i subratllar aix la di-
ferncia envers aquells pobles que no sn
membres de la ue. Aquestes frmules sn
utilitzades, a ms, precisament per aquells
membres de la Uni Europea que no sn
europeus sense cap mena de sospita.
Chantal Mouffe i Ernesto Laclau ens
recorden que lestructura discursiva no s
noms una entitat contemplativa o cog-
nitiva, sin que s una prctica darticulaci
que crea i organitza les relacions socials.23
La fixaci dunes relacions colonials en-
vers lentorn no s noms una part dels dis-
cursos dels membres de la ue, sin que les
paraules sovint passen a la prctica tal com
ho demostra lexemple dels treballadors
temporals a Eslovnia, provinents daltres
parts de lantiga Iugoslvia, sobretot de
Bsnia i Hercegovina i de Macednia, per
treballar en la construcci. Aquests treballa-
dors viuen a Eslovnia en unes condicions
precries, difcils dimaginar, treballen ms
hores del que est previst legalment i, com
que necessiten visat i perms de treball,
sn completament dependents dels seus
empresaris. Shi pot percebre la rmora
de la brutalitat de lexplotaci de la fora
de treball barata dels temps colonials. La
utilitzaci daquests mecanismes, per, no
83
seria possible sense el context que acabem
dexposar, en el qual Eslovnia es postula
com a membre de la Uni Europea mentre
que els treballadors no ho sn. El fet que
Eslovnia sigui membre de la ue sha fet lloc
tamb en els discursos obertament racistes
com el que la fbrica Vegrad va adrear als
seus treballadors provinents de Bsnia i
Hercegovina, quan al mar de 2008 els van
installar uns mduls prefabricats al barri
de Beigrad, a Ljubljana. Van advertir els
treballadors que no intentin viure aqu
segons la seva cultura i els seus costums de
comportament que en alguns casos singu
lars poden ser del tot inacceptables. Ara sn
a Ljubljana, que s la capital de la Repblica
dEslovnia, que s membre de la Uni
Europea. Les lleis i les regles aqu sn dun
nivell ms elevat. Lescriptor i periodista
croat Boris Deulovi va reaccionar a aquest
discurs dient que es tractava dun tpic
clix centreeuropeu: un entorn urb en-
dreat significa automticament un entorn
social de nivell cultural elevat on viuen les
persones de nivell econmic considerable,
s a dir, gent dalta cultura i amb sous bons
que mai podrien tolerar que els nouvinguts,
els gastarbeiter, els sudaques bruts africans,
rabs, turcs, gitanos, croats, serbis, o en
aquest cas, bosnians, malmetin el seu idil
li urb. En aquestes societats de nivell cul-
tural superior sn vlides unes altres regles
de comportament i lnic que poden fer els
nouvinguts s aportar la seva fora de treball
barata perqu aquest entorn urb sacabi de
construir.24 Aquests sudaques bruts sn
en aquest exemple de fet considerats com
ciutadans del Tercer Mn que no tenen
cap fora poltica ni reconeguts els drets b-
sics; aquests treballadors ja no sn persones
simplement provinents de les regions del
sud de Iugoslvia perqu abans, dins de la
84
Federaci, malgrat la segregaci i els este-
reotips mpliament estesos, la seva situaci
era molt millor. En aquest grup no podem
incloure tampoc els treballadors temporals
provinents dEslovquia o daltres pasos de
lEst que ja sn membres de la ue perqu
aquests treballadors compten amb el suport
duna altra base legal. Alhora, per, s
tamb cert que el nombre de treballadors
comunitaris s extremadament baix (molt
ms baix del que sesperava quan Eslovnia
va entrar a la Uni Europea) perqu els
sous comparativament no sn bons i les
condicions de treball i de vida, dolentes.
La crida oberta a seguir els models co-
lonials per relacionar-se amb els Estats dels
Balcans occidentals forma part dun context
ms ampli: lmbit econmic inevitable-
ment continua (o b precedeix?) aquests
discursos per donar-los suport: ustria s
linversor estranger ms gran a Eslovnia i
un dels inversors ms importants als Estats
dels Balcans occidentals. La major part de les
inversions eslovenes s destinada a Srbia,
lany 2007 una sisena part de tota lexpor-
taci eslovena estava destinada al Sud-est
dEuropa.25 Per a Eslovnia, els Balcans
occidentals representen un territori que
necessita lassessorament dexperts i s
alhora el mercat ms important i lesfera
dinters nacional: Bojan Baskar sost que
els eslovens shan acostumat a veure les
altres parts de Iugoslvia com el seu mer-
cat. El retorn dEslovnia primer al mercat
bosni, croat i ara tamb serbi va ser molt
ambicis i va ser criticat en aquests pasos
com a imperialisme mercantil.26 Vojko
Volk, diplomtic i coordinador per als
Balcans del Ministeri dAfers Estrangers
del govern eslov, garanteix que Eslovnia
desprs que Crocia hagi entrat a la ue no
competir amb aquest Estat per veure qui
sap aconseguir millor lordre als Balcans,
sin que li cedir aquesta feina amb molt
de gust. En la frase segent Volk relaciona el
paper dassessorament a la regi dels Balcans
occidentals amb la presncia i influncia
econmiques: Crocia segueix la petja
dEslovnia pel que fa a qesti de la pre-
sncia econmica a Kosovo [...]. Eslovnia
s el primer inversor a Kosovo [...] Crocia
segueix els nostres passos i aix noms pot
ser bo. [...] El mateix podrem dir sobre
Montenegro. Crocia s una competncia
molt benvinguda.27 Ser un assessor en
qestions dels Balcans significa, doncs, tenir
influncia econmica en aquest territori on
la Uni Europea tamb t els seus interessos
econmics. Les frmules discursives i els
centres de poder es legitimen mtuament
i creen una relaci lgica, encara que sovint
histricament no estigui gaire fonamentada
(tornem a recordar les declaracions de Jana
i Kacin que els interessos dEslovnia en la
regi dels Balcans sn els mateixos que els
interessos de Portugal a lfrica).
E l colonialisme europeu
a la manera balcnica
o la reproducci
del colonialisme
Una de les marques ms importants en
qualsevol discurs orientalista s la qesti de
laltre infiltrat que es pot fins i tot separar
de les estructures colonials.28 Per aix fins
i tot les societats que han estat al seu torn
lobjecte de lorientalitzaci poden assumir,
reinterpretar i transformar els processos de
diferenciaci fins a arribar a utilitzar-los
per justificar la prpia identitat i imposar
les divisions internes. Qui ho ha demostrat
duna manera molt convincent s Milica

Baki Hayden (1995) amb exemples de la
reproducci de lorientalisme a lantiga
Iugoslvia en aquesta regi, alguns pobles
es representen com a occidentals/europeus/
superiors mentre els altres sn vistos com a
orientals/bizantins/inferiors. Baki-Hayden
i Hayden subratllen que bona part de la
retrica poltica a lantiga Iugoslvia als
vuitanta es va desenvolupar a partir de la
divisi entre els Estats que satribuen lestat
privilegiat, europeu, mentre que els altres
grups eren rebaixats amb les atribucions
de ser balcnics o bizantins, s a dir, part de
cultures alienes a Europa.29 El 2004 Raz-
sa i Linstrom han demostrat que els croats
durant la presidncia de Tuman van cul-
tivar els mateixos estereotips en referir-se
als Balcans que els poltics occidentals uti-
litzaven per parlar de Crocia. I amb aix
van aconseguir distanciar-se dels seus vens
del sud i de lest.
Les frmules discursives sobre els Bal-
cans occidentals shan anat formant a partir
dels processos dadhesi a la ue en els ma-
teixos centres de poder europeus, per ara
aquestes frmules sn adoptades tamb per
les societats de lantiga Iugoslvia que se les
apropien i les intensifiquen per redefinir les
relacions entre els pobles daquesta regi. I
tamb aqu els que satribueixen la capacitat
de formular els discursos sn els Estats ms
prxims a esdevenir membres de la Uni
Europea. La figura retrica ms utilitzada
s la doferir ajuda, una de les constants del
discurs colonial. Lexpresident del govern
croat, Ivo Sanader, va recomanar el maig
de 2008 al govern de Srbia que caldria
que el govern comencs a aprendre com
conduir Srbia des del passat cap al futur
i va afegir que Crocia desitja per a Srbia
tot el millor i que lajudaria a aconseguir-
ho.30 Uns mesos ms tard, desprs que
85
a Srbia fos detingut Radovan Karadi,
Sanader va destacar que Crocia entraria a la
Uni Europea abans que Srbia, tot i aquest
xit tan important: Esperem que el nou
govern serbi i el president serbi continun
per aquest cam, els hi desitgem sort, va dir
Sanader i va afegir la frase paternalista gai-
reb inevitable que Srbia tindria en aquest
cam cap a Europa el suport de Crocia.31
Tamb lexpresident croat Stipe Mesi va
remarcar que Crocia, un cop entri a la ue,
no posar entrebancs perqu Srbia tamb
hi entri,32 mentre que el ministre dAfers
Estrangers serbi, Vuk Jeremi, va declarar
que Srbia est disposada a ajudar Bsnia
i Hercegovina en el seu cam cap a ue.33
El president serbi Boris Tadi va fer servir la
mateixa lgica que dicta la relaci de forces
en lEuropa actual per expressar lactitud
de Srbia envers Kosovo: va dir que estava
convenut que Kosovo no t futur a la Uni
Europea com a pas independent, sin no-
ms com una regi integrada dins de Srbia,
com a part del nostre pas i sota la respon-
sabilitat de Srbia. Tadi est convenut
que Srbia ara s ms responsable que mai
perqu Kosovo pugui esdevenir un espai
europeu.34 Remarcar la responsabilitat de
Srbia envers Kosovo s en aquest context
local una variant de la necessitat dajuda i
de control. La ue i tots els seus membres
shan de fer responsables daquests Estats
encara immadurs que sn com uns infants
irracionals que necessiten la supervisi.
Europa i ladhesi a la Uni Europea
sn als Balcans tamb un factor important
en les qestions de poltica interior on les
frmules discursives sutilitzen sense cap
mena de reflexi, filtratge o adaptaci. Tot
aix ho podem relacionar amb la naturalesa
de les relacions poltiques a lEuropa actual:
els nous membres de la ue sn els pasos
86
socialistes que van haver de demostrar que
sn europeus abans dentrar a la ue i ho han
de continuar demostrant tamb desprs de
la seva integraci a la Uni. Alhora, per,
tots els recomptes dels avantatges que ha
comportat lentrada a la Uni per a aquests
Estats es redueixen bsicament als guanys
econmics: tamb en els estats balcnics els
poltics relacionen la importncia de la
integraci europea amb all que t ms in-
fluncia a les urnes: aconseguir un millor
nivell de vida i un millor desenvolupament
econmic, que serien possibles grcies a les
ajudes econmiques de la Uni Europea,
a ms de la possibilitat de viatjar-hi sense
visat, etc.
La situaci que sha creat no deixa cap
espai per al dileg sobre els valors que po-
drien incloure tots els ciutadans europeus,
s a dir, totes les persones que viuen en els
diferents punts del continent. La discussi
sobre Europa sha redut exclusivament al
discurs colonial formulat des dels poders
occidentals (de lEuropa occidental i avui
de la Uni Europea) i sobre aquest tema
noms poden opinar els que sn europeus
de deb, els que sn ciutadans de la ue.
Hi ha qui veu en aquesta circumstncia un
fet positiu. Encara que els pasos excomu-
nistes de lEst i Sud-est dEuropa desprs
desdevenir membres de la ue no siguin
vistos com a europeus resulta bo perqu
lampliaci no ha comportat un esborra-
ment dels nous membres, de manera que
en la Uni Europea ampliada shan creat
diferents visions alternatives dEuropa.35
La veritat s, per, que ni la prctica poltica
ni els discursos que shan desenvolupat en
aquesta nova Europa no donen gaires
esperances que en aquesta regi es pugui
desenvolupar una visi alternativa dEuropa
o alguna mena de discurs demancipaci
europea. Ms aviat al contrari, noms hi
podem trobar una assimilaci absolutament
irreflexiva de les frmules que shan format
dins de lEuropa de deb i els discursos
sobre leuropetzaci no sn ms que una
manera ben fcil dacumular punts poltics.
Una entrevista, feta en deu pasos post
comunistes pel periodista Ervin Hladnik
Mihari, va avisar sobre aquest problema.
A la pregunta Quina s la vostra contri
buci al desenvolupament de la idea dEu-
ropa?, el periodista no va rebre en cap pas
una resposta coherent.36 Boris Deulovi li
va respondre amb relaci a Crocia: No hi
hem aportat absolutament res. Mimagino
que lEuropa de lEst shi va adherir a causa
daquella idea inicial sobre lEuropa unida.
Per avui ning, ni a Occident ni a lEst,
parla sobre la idea duna Europa unida
i lliure per a tots els ciutadans daquest
continent. Ara ens volem adherir a la Uni
Europea perqu aquesta sap com disciplinar
les regions inestables i perqu Occident pu-
gui ampliar el seu espai vital: fora de treball
barata, fbriques de cotxes i de Lego.37
E spais diferents ,
temps diferent
Una altra ra per la qual els discursos pol-
tics sobre ladhesi a la ue han agafat aquest
gir colonial s tamb que els candidats a
ladhesi sn tractats com essencialment
diferents dEuropa.38 El discurs predomi-
nant sobre els Balcans occidentals dna per
fet que Europa i els Balcans sn dos llocs
completament diferents i que, a ms, shi
viu en un altre temps. La relaci envers la
histria, la memria, el passat i el futur s
un altre mbit on sha traat una lnia di-
visria clara entre Europa i no-Europa.

Els Balcans han quedat equiparats amb el
Tercer Mn. La decisi dacostar-se a la venir normals i evitar el nacionalisme creixent
ue era vista com una opci per al futur i
un trencament definitiu amb el passat reac
cionari; aquest discurs t el seu fonament
en una mplia metfora sobre el cam de
desenvolupament que s idntic al cam
cap a Europa. Els divulgadors de la idea
europea i els poltics no es cansen de repetir
que els pasos dels Balcans occidentals han
dadoptar la perspectiva europea i orientar-
se vers el futur europeu, etc. Ladhesi a la
ue es mostra, aix, com lnica via que tenen
els Balcans per alliberar-se del pes del seu
passat i dels nacionalismes destructius per
comenar a mirar finalment cap al futur.
La ue es relaciona amb els lemes futur, de-
senvolupament, estabilitat i salut, mentre
que la no-adhesi a la ue significa passat,
inestabilitat, caos, nacionalisme i malalties,
a ms de totes les altres caracterstiques que
estan tradicionalment lligades a aquesta
pennsula.39 La ue s al mateix temps una
condici prvia per assolir la normalitat i
tamb la fora que defineix qu s normal.
El dia 28 de gener de lany 2008, quan el
Consell de Ministres de la Uni Europea
va tractar sobre la futura collaboraci amb
Srbia, lendem The Guardian va publicar
un article dOllia Rehna amb el ttol Els
Balcans en vies desmena [Balcans on the
Mend].40 Larticle diu, per exemple, que els
ciutadans dels Balcans aquest any hauran
dassumir una decisi difcil: la seva regi
pot optar a resoldre finalment els problemes
encara no resolts que provenen de les guerres
dels noranta o b pot tornar a recaure en la
inestabilitat i els extrems del nacionalisme.
La primera opci els conduiria directament
cap a lestabilitat, prosperitat i la integraci
europea. Per molts comentaristes creuen
que la segona opci s inevitable.41
87
Els Balcans poden, doncs, curar-se, esde-
noms si sadhereix en la Uni Europea,
noms si esdevenen Europa. All que aquesta
imatge tan polaritzada del mn no diu s,
per, que la realitat actual en molts pasos
membres de la Uni Europea significa la
presncia dun nacionalisme exacerbat, de
racisme, de xenofbia i que la influncia
de lextrema dreta i altres monstres sem-
blants creix s a dir que a Europa tamb
sn presents els fenmens que satribueixen
exclusivament a aquells territoris davant
dels quals encara queda molta feina abans
que es puguin definir com a europeus i
entrar en la gran famlia europea.
Tots aquests discursos dibuixen el se
gent mapa meteorolgic dEuropa: lac-
tualitat de la ue s el futur dels Balcans occi-
dentals tot i que ells no visquin en el pre-
sent, sin en un passat en el qual regnen els
mites nacionalistes. La idea segons la qual la
realitat dels pasos dels Balcans occidentals
no s una realitat actual, sin una realitat
passada, fa que la transformaci sigui
necessria perqu aquesta s la diferncia
principal entre les dues parts del mateix
continent, entre els Balcans i Europa.
Els Balcans sn vistos tradicionalment
com un espai on viuen unes nacions ob-
sessionades amb la histria, que creen la
seva identitat damunt els mites i que no
sn capaces dafrontar els reptes del present
i caminar cap al futur. Europa atribueix les
mateixes caracterstiques tamb als pasos
del Tercer Mn, s a dir a les seves anti-
gues colnies: La tragdia dfrica s que
els africans mai no han entrat de deb en la
Histria... En aquest mn imaginari on tot
comena sempre de nou no hi ha cap espai
per a laventura humana ni per a lidea del
progrs. Lhome all mai no mira el futur.
88
I no s capa de trencar el cercle de les
eternes repeticions... Aquest s el veritable
problema dfrica, va dir el president
Sarkozy a Dakar davant dels joves que van
anaren a escoltar-lo.42
En la representaci dEuropa la idea del
progrs s fonamental; Europa viu dacord
amb la percepci lineal del temps, mentre
que els espais no europeus es caracteritzen
per un temps cclic i la idea de letern retorn.
Europa es veu a si mateixa com una comu-
nitat dEstats que shan unit precisament
perqu sn capaos dafrontar el seu passat
traumtic, de superar-lo i de construir, a
travs de la catarsi, una societat moralment
millor.43 Els Balcans, en canvi, es veuen
com un espai on la gent viu en el passat,
on la gent est obsessionada pel seu passat,
per alhora sn incapaos de conixer-lo
o dafrontar-lo.44 Els Balcans representen,
doncs, una amenaa per a la imatge que t
Europa della mateixa i per aix cal mantenir
aquesta regi ben lluny, fora de les fronteres
europees. Els discursos colonials els han
dancorar en el Tercer Mn.
s possible Europa?
El filsof poltic francs Etienne Balibar va
subratllar en la seva conferncia de lany
1999 a Solun que el dest de la identitat
europea es decideix avui a Iugoslvia i als
Balcans (encara que aquest no sigui el terri-
tori de les seves investigacions) i que Euro-
pa ha devitar la imatge que la situaci als
Balcans s una anomalia monstruosa dins
del propi cos, una conseqncia patolgica
del subdesenvolupament i del comunisme.
Cal reconixer els Balcans com a imatge
i conseqncia de la prpia histria i cal
comenar a afrontar els seus problemes
encarant-los de manera que posin en qes-
ti tamb la mateixa Europa perqu ella
tamb es pugui transformar. Noms si est
disposada a fer aix, Europa pot tornar a ser
possible. En canvi, si Europa refusa de con-
frontar la prpia imatge i continua tractant
el problema balcnic com un afer exterior,
llavors noms pot tractar-lo amb mitjans
exteriors, sobretot amb la colonitzaci.45
La revisi detallada dels discursos euro-
peus sobre els Balcans occidentals demostra
que Europa avui no s ms a prop de la seva
prpia realitzaci del que ho era fa deu anys
quan Balibar va pronunciar el seu discurs.
Podrem dir precisament el contrari: els
mitjans que sutilitzen per construir la
imatge dels Balcans occidentals com un
espai exterior han esdevingut cada cop ms
explcits: els mecanismes dadaptaci del
discurs de colonitzaci pateixen una falta
greu de reflexi. La tctica discursiva fa ser-
vei a tots els membres de la Uni Europea,
i sutilitza sense cap mena de fonament his-
tric. El profit econmic daquesta colo-
nitzaci simblica i discursiva dels Balcans
lobtenen sobretot aquells pasos que limi-
ten amb el triangle del sud-est dEuropa.
Europa com a continent utilitza aquesta co-
lonitzaci per continuar construint i man-
tenint una imatge della mateixa tal com li
agrada veures i alhora acusa els que estan
a fora que la podrien posar en perill. En
una Europa pensada daquesta manera, no
hi ha lloc per cultivar una diversitat tran-
quilla, adaptable46 perqu aquesta Europa
no t capacitat dautoreflexi. En aquesta
Europa els mitjans de comunicaci trans-
meten cada dia declaracions de poltics en
les quals troben ress frmules discursives
que han marcat els perodes ms foscos
de la histria europea. s difcil evitar
la sensaci de letern retorn i aix que el

pensament cclic s un problema dels afri-
cans i dels pobles balcnics, de cap manera
dels europeus...
Traducci de Simona krabec
Bibliografia
Baki Hayden, Milica, Nesting Orientalisms: The
Case of Former Yugoslavia, Slavic Review 54/4
(1995), pp. 917-931.
Baki Hayden, Milica i Robert Hayden, Orien
talistine razliice na temo Balkana: simbolna
geografija v nedavni jugoslovanski politiki kul-
ture A: Zbornik postkolonialnih tudij, Nicolai
Jeffs (ed.), Ljubljana, Krtina, 1997, pp. 441-459.
Balibar, Etienne, We, the people of Europe?, Prince-
ton, Oxford, Princeton University Press, 2004.
Baskar, Bojan, Within or Without? Changing
Attitudes towards the Balkans in Slovenia, Eth
nologia Balkanica 7 (2003), pp. 195-206.
Burke, Peter, Did Europe exist before 1700?,
History of European Ideas 1 (1980), pp. 23-29.
Carver, Robert, The Accursed Mountains: Journeys
in Albania, Londres, Flamingo, 1998.
Delanty, Gerard, Inventing Europe: Idea, Identity,
Reality, Houndmills, Londres, Palgrave Mac-
millan, 1995.
Fleming, Kathryne, Orientalism, the Balkans, and
Balkan Historiography, The American Historical
Review 105 (2000), pp. 1218-1233.
Garton Ash, Timothy, Europes True Stories,
Prospect Magazine 131 (febrer 2007).
Hammond, Andrew. Balkanism in Political Con
text: From the Ottoman Empire to the eu,
Westminster Papers in Communication and Cul-
ture 3 (2006), pp. 6-26.
Horvat, Marjan, Razstava o predsodkih, Mladina
3 (23-1-2009), pp. 55-56.
Kuus, Merje, Europes Eastern Expansion and the
Reinscription of Otherness in East-Central Eu-
rope, Progress in Human Geography 28 (2004),
pp. 472-489.
89
Laclau, Ernesto i Chantal Mouffe, Hegemonija in
socialistina strategija k radikalni demokratini
politiki, Ljubljana, Partizanska knjiga, 1987.
Majstorovi, Danijela, Construction of Europe-
anization in the High Representatives Discourse
in Bosnia and Herzegovina, Discourse & Society
18 (2007), pp. 627-651.
Mastnak, Toma, Iznajdba Evrope: humanisti in
vojna proti Turkom, Filozofski vestnik 1 (1997),
pp. 9-24.
Mastnak, Toma i Jelica umi Riha, Questioning
Europe, Filozofski vestnik 2 (1993), pp. 7-11.
Mazower, Mark, Dark Continent: Europes Twen-
tieth Century, Londres et al., Penguin, 1998.
Milhari Hladnik, Ervin, Ukor pred izkljuit
vijo, Dnevnik (14-10-2006).
Muri, Rajko, The Balkans and Ambivalence of
its Perception in Slovenia: the Horror of Balka-
nism and Enthusiasm for its Music. A Boidar
Jezernik, Rajko Muri i Alenka Bartulovi,
(eds.), Europe and its Other, Ljubljana, Filozofska
fakulteta, Oddelek za etnologijo in kulturno an
tropologijo, 2007, pp. 87-105.
Obad, Orlanda, Imperij kao uzvraanje udarca:
predodbe o kulturi i identitetu u hrvatskih pre-
govaraa sa Europskom unijom, Narodna um
jetnost 46/2 (2009), pp. 111-127.
Petrovi, Tanja, Dolga pot domov: Reprezentacije
Zahodnega Balkana v politinem in medijskem
diskurzu, Ljubljana, Mirovni intitut, 2009.
Razsa, Maple i Nicole Lindstrom, Balkan is
Beautiful: Balkanism in the Political Discourse
of Tumans Croatia, East European Politics and
Societies 18 (2004), pp. 628-650.
Rehn, Olli, Balkans on the mend, The Guardian
(28-1-2008).
Tatli, efik eki, Mikrob v Evropi, Reartikula-
cija 2 (2007/2008). <http://www.reartikulacija.
org/?p=353> [Consulta: 21-2-2010].
Todorova, Marija, Imagining the Balcans, Oxford,
oup, 1997.
ta je istorijski region? Premeravanje prostora
u Evropi, Re 73/19 (2005), pp. 81-96.
Velikonja, Mitja, Evroza kritika noveg evrocentri-
zma, Ljubljana, Mirovni intitut, 2005.
90
1. Toma Mastnjak, Jelica umi Riha, Questioning
Europe, Filozofski vestnik 2 (1993), 7.
2. Aquest solapament afecta fins i tot els termes geogrfics
que haurien de ser neutrals: desprs de lentrada de
Romania i Bulgria a la ue, el diari austrac Der
Standard va publicar que Europa ha aconseguit
sortida a una nova mar (Das neue Meer Europas,
Der Standard, 4 de gener de 2007) i la primavera
del 2009, una agncia turstica eslovena invitava
els ciutadans de Belgrad amb grans cartells de les
fotografies de Portoro sota el lema: La ciutat
europea arran de mar que teniu ms a prop.
3. En cursiva estan marcades les declaracions, conceptes
i citacions que em semblen ideolgiques i que sn
objecte danlisi daquest article. Aix val tamb per
a lexpressi els Balcans occidentals que tampoc em
sembla neutral.
4. Mitja Velikonja, Evroza kritika noveg evrocentrizma,
Ljubljana, Mirovni intitut, 2005, pp. 34-35.
5. Andrew Hammond, Balkanism in Political Context:
From the Ottoman Empire to the eu, Westminster
Papers in Communication and Culture 3 (2006), pp.
13-14. Lhistoriador angls Timothy Garton Ash
va dir amb molt de sentit de lhumor: La Uni
Europea mai hauria estat acceptada com a membre de
la mateixa ue perqu no compleix els estndards de
la democratitzaci que exigeix als nous membres.
Marjan Horvat, Razstava o predsodkih, Mladina
3 (23-1-2009), p. 55.
6. El periodista albans Remzi Lani considera que amb la
construcci del concepte els Balcans occidentals com
un espai que inclou els pasos que encara no sn
membres de la ue, Albnia ha estat automtica-
ment inclosa en el mapa geogrfic iugoslau del qual
mai havia format part (Milhari Hladnik, 2006).
Ms sobre la problemtica de la denominaci els
Balcans occidentals en Petrovi, 2009, pp. 27-32.
7. Burke, citat segons Mastnjak, 1997, pp. 924.
8. Mastnjak, 1997, p. 24.
9. Delanty, 1995, p. 150.
10. Hammond, 2006, p. 8.
11. Todorova, 2005, 88.
12. Joe Mencinger, Mladina (14-3-2004).
13. Jelko Kacin, Evropski parlament (30-12-2006).
14. Hammond, 2006, p. 19.
15. Hammond, 2006, p. 20.
16. Rajko Muri, 2007, p. 91.
17. Tamb a Todorova, 1997.
18. Majstorovi, 2007; Tatli, 2007-2008.
19. Majstorovi, 2007, p. 630.
20. 24ur.com (11-6-2007).
21. Janez Jana, Mladina (4-8-2007), p. 11.
22. Jelko Kacin, Mladina (14-3-2004).
23. Laclau i Mouffe, 1987, p. 81.
24. Boris Deulovi, Dnevnik. Objektiv (22-11-2008).
25. eu in drave jv Evrope, Dnevnik (17-1-2009), p. 6.
26. Baskar, 2003, p. 199.
27. Vojko Volk, Dnevnik. Objektiv (21-2-2009).
28. Fleming, 2000, p. 1224.
29. Baki-Hayden; Hayden, 2007, p. 446.
30. B92.net (29-5-2008).
31. B92.net (28-7-2008).
32. B92.net (19-12-2008).
33. B92.net (22-10-2009).
34. B92.net (3-1-2009).
35. Obad, 2009, p. 113.
36. Dnevnik, Objektiv (19-7-2008), p. 13.
37. Dnevnik, Objektiv (19-7-2008), p. 13.
38. Kuus, 2004, p. 483.
39. Todorova, 1997.
40. La mateixa metfora de curaci la va utilitzar tam-
b Dejan Steinbuch, columnista del diari gratut
eslov urnal, en larticle Com curar els serbis del
seu nacionalisme. Entre altres coses hi afirmarva:
Considero que ja ha arribat lhora que curem els
nostres amics serbis del nacionalisme i els ajudem
en el seu cam cap al futur. urnal (23-2-2008),
p. 18.
41. Rehn, 2008.
42. Tatli, 2007-2008.
43. En el seu estudi sobre lEuropa del segle xx, Mark
Mazower analitza duna manera convincent les
llacunes de la confrontaci catrtica amb el passat
i subratlla que el nazisme fou la terrible descoberta
del potencial destructiu de la civilitzaci europea
limperialisme capgirat que ha tractat els europeus
com si fossin africans. Mazower, 1998, xiii.
44. Tal com demostren altres articles daquest mateix dos-
sier, la incapacitat dafrontar el propi passat s en
tots els pobles de lantiga Iugoslvia objectivament
demostrable. La falta de reflexi sobre la prpia
societat i els seus tabs s notria als Balcans, i no s
pas noms una falsa imatge, induda pels prejudicis
dOccident. En aquest punt, largumentaci de
Tanja Petrovi sacosta a aquella prctica discursiva
balcnica que denuncia en aquest dossier larticle
de Teofil Pani. s el discurs del victimisme amb
el qual els poltics i lopini pblica alimenten i
nodreixen la idea que, per ms que canviem, da-
vant dOccident sempre serem brbars. I aquesta
impossibilitat es fa servir llavors com a excusa que
no cal fer res. [Nota de Simona krabec.]
45. Balibar, 2004, 6.
46. Garton Ash, 2007.

Decleg per a laband de Bsnia
Moscou, 1 de desembre del 2010
Estimada Simona,
A la primavera de 1933, J. V. Foix va
escriure una postal des de Dubrovnik:
Amic Riba: Acaba daprovar-se la nostra
proposici: el 35 congrs dels pen ser a
Barcelona. Foix havia anat al congrs del
pen internacional amb lencrrec doferir
lhospitalitat dels escriptors catalans. Ho
va aconseguir: el 1935, presidits per H. G.
Wells i Pompeu Fabra, escriptors darreu
van reunir-se en congrs a Barcelona, de
manera que van obtenir per a la literatura
catalana un reconeixement i un ress inter-
nacionals dexcepci.
Avui sc jo qui tescriu una carta a tu,
estimada Simona, per respondre a la petici
que mhas fet: intentar reflexionar sobre el
psit, el llegat, que ha pogut deixar la Bs-
nia del 92 en les nostres conscincies: Sha
Carles Torner s poeta i escriptor. Arran de la guerra de
Bsnia va publicar els llibres de poemes Viure desprs
(1998, premi de la Crtica 1999) i La nvia dEuropa
(2008), les proses de Larca de Babel (2005) i va ser
leditor del llibre collectiu La victria pstuma de Hit-
ler (1995). Del 1992 al 2004 treball des de diversos
crrecs per al pen internacional. Ha estat director de
la revista Transfer i de lrea de Literatura i Pensament
de lInstitut Ramon Llull (2004-2010).
91
Carles Torner
tancat amb una completa indiferncia? Ha
ajudat a desenvolupar una opini pblica
ms conscient, ms crtica? Ha estat utilit-
zada per a altres propsits, com un exemple
de perill? Em demanes que doni forma
a la memria ferida de la nostra joventut
(coincideixo amb Francec-Marc lvaro
que el fet definitori de la nostra generaci
no sn pas els Jocs Olmpics de Barcelona
sin la guerra de Bsnia la derrota de la
idea dEuropa). Diria que la solidaritat
catalana amb Bsnia va explotar en una
multiplicitat impressionant diniciatives
cadascuna amb el seu relat de la guerra, de
les formes denfrontar-shi i del vincle amb
les vctimes, per que aquesta multiplicitat
va estar mancada duna formulaci poltica
pblica forta. La memria daquells anys s
per aix no noms subterrnia (poc o gens
visible en el present) sin que, a ms a ms,
en excavar-la, es revela laberntica.
Et contestar, doncs, amb un dels ml-
tiples relats daquella memria, un dels ca-
mins per sortir del laberint. Per aix encap-
alo la meva carta amb la postal de Foix a
Riba, i adreant-me a tu directament, que
ets avui a la junta del pen catal. Intentar
dir-te (dir-nos) qu nhem fet, de lherncia
de J. V. Foix, Carles Riba, Mari Manent,
Pompeu Fabra i tants altres, desprs de la
Bsnia de 1992. Vam ser dignes daquesta
herncia? Per fer-ho, Simona, haig de fer-te
92
un relat succint (per fora esquemtic, hi
perdr molts matisos) de com vam acon-
seguir, en un mateix gest, ser presents
internacionalment en defensa de Bsnia i
no perdre la paraula. Perqu els dos esculls
eren clars: si no trobvem la paraula justa,
o b desapareixem de lescena internacional
(que per als catalans s el pa de cada dia),
o b hi apareixem per muts i a la gbia,
muts dimpotncia.
Tu que lestimes (perqu lhas tradut a
leslov) ho saps molt b: a Dubrovnik, J.
V. Foix hi va fer un gest importantssim,
particip en la votaci que decid expulsar
el centre alemany, que havia estat infiltrat
pels nazis, del pen internacional. Aquella
expulsi va marcar la histria del pen inter-
nacional, que ms enll de crides genriques
a la pau i a la llibertat de paraula havia
sabut prendre partit contra els nazis des de
1933. En nom dels escriptors catalans, Foix
va votar per lexpulsi del centre alemany.
A Dubrovnik tamb, la vetlla de Sant
Jordi de 1993, seixanta anys desprs que
Foix vots, vaig agafar la paraula en un
congrs del pen internacional: Aquesta
no s una guerra entre contendents iguals
diguin el que diguin la majoria de mitjans
de comunicaci europeus, sin que som
davant duna agressi dels exrcits de
Miloevi. Com a escriptors, no podem ac-
ceptar lamalgama i hem de distingir entre
agressor i agredit. Hem de prendre partit.
I si en un dels nostres centres els partidaris
de lagressi ocupen la presidncia i els
llocs de responsabilitat, hem de ser fidels a
la memria de 1933, els hem dexpulsar.
Efectivament, en aquells moments
presidia el pen serbi el novellista Dobrica
osi, que seria tamb el president de la
minifederaci iugoslava de Srbia i Mon-
tenegro. En buscar un discurs alternatiu al
comunisme per tal docupar i mantenir-se
en el poder en un moment que a tot Europa
els pasos del bloc comunista havien bascu-
lat o estaven basculant cap a la democrcia,
Miloevi va emparar-se en Dobrica osi
i el seu cercle ultranacionalista serbi. Ja
en 1977, el que la premsa anomenava el
Tolstoi serbi, havia proclamat en ingres-
sar a lAcadmia de les Cincies i les Arts
de Srbia el seu eslgan, segons el qual el
poble serbi sempre havia guanyat la guerra
i perdut la pau. Desprs de la mort de
Tito, en un moment de ressorgiment de
la memria ocultada, quan nombrosos
escriptors serbis van triar Kosovo i els sofri-
ments del poble serbi com a tema narratiu,
osi va presentar als dirigents serbis les
lnies mestres del seu projecte poltic. Fins
i tot abans que lAcadmia de les Arts i les
Cincies de Belgrad comencs a filtrar a
la premsa el setembre de 1986 el fams
memorndum que posava els fonaments
terics de lagressi militar, osi havia
trobat en Miloevi el poltic instrumental
per construir el seu ideal de Gran Srbia.
Actualment tenim documentats cadascun
dels encontres i podem establir pas a pas el
procs pel qual els intellectuals serbis del
cercle de osi van anar aconseguint, de la
m de Miloevi, els seus objectius: primer
a la repblica Srbia, desprs a lexrcit
iugoslau i en acabat a les estructures de
la Federaci Iugoslava, fins que esclat la
guerra i el genocidi pass dels textos als
actes. Labril de 1993, desprs dun any i
mig de mort i destrucci, a la Dubrovnik
assetjada, no tenem potser tanta docu-
mentaci com tenim avui, per sabem b
qui havia comenat la guerra i quin era el
pla genocida que els exrcits de Miloevi

duien a terme implacablement. El segon
informe de Mazowiecki per a la Comissi
de Drets Humans de lonu (que la revista
Esprit havia publicat ntegrament) donava
el significat precs de la metfora neteja
tnica. Sabem sobretot que els fonaments
terics del genocidi en marxa havien estat el
fruit del treball descriptors, i sabem tamb
que en aquell moment eren dirigents del
pen serbi. Calia, doncs, expulsar-los. Alg
ho havia de dir al congrs del pen, i per
raons bvies no podien fer-ho els delegats
eslovens, croats o bosnians. De manera que
va ser el delegat catal qui obr el foc.
Per no hi hagu expulsi. Tamb al
pen havia triomfat la tesi segons la qual
el que sesdevenia a Bsnia era un con-
flicte entre mltiples parts, el fruit dodis
ancestrals, la caixa de Pandora que havien
obert els referndums dindependncia, i
calia pensar-sho molt abans de dir qui era
agressor i qui agredit. El pen internacional
escoll el discurs que triomf a Europa: la
neutralitat. Mitjanant diverses argcies
gens democrtiques, el president i el secre-
tari internacional del pen, partidaris de la
neutralitat, aconseguiren que a Dubrovnik
es convoqus un congrs literari, sense
capacitat de prendre decisions que impli-
quessin lorganitzaci. Els qui hi anrem,
doncs, sabem que la nostra presncia hi
seria testimonial sabem, tanmateix, que
tenem la responsabilitat dels testimonis.
No podem defugir aquest fet: els fona-
ments del genocidi els van posar escriptors:
Radovan Karadi, el deixeble de Dobrica
osi, s un poeta.
En acabar el congrs hi hagu dos docu-
ments finals. Duna banda, el que propos
i aprov tot sol Gyrgy Konrad lescriptor
hongars que en aquell moment presidia
93
el pen internacional sense sotmetrel a la
consideraci del congrs. Daltra banda, el
que signrem una vintena de participants
(Isidor Cnsul i jo mateix pel pen catal,
Alain Finkielkraut, Annie Lebrun, etc.) i
que acabava aix: Nosaltres, participants
al congrs internacional del pen, en nom
de la dignitat, de la llibertat i dels drets
humans, que conformen la carta del pen,
manifestem el nostre suport sense reserves
als pobles de Crocia i Bsnia i Hercegovi-
na, als albanesos de Kosovo, als musulmans
del Sandak, als pobles de Macednia, a
totes les minories perseguides de Vojvodina
i, finalment, als desertors, els pacifistes i els
intellectuals dissidents de Srbia. (...) Avui
que lhorror fa taca doli, denunciem el
nacional-comunisme serbi i els seus terics
membres del pen com Dobrica osi, i
demanem a tots els intellectuals, escriptors
i artistes demprar tot el seu crdit per aturar
aquesta guerra. Ens hi juguem la dignitat
del pensament.
Davant la indignitat daquells dos docu-
ments finals contradictoris, davant la fallida
moral del pen, Finkielkraut sacomiad de
mi dient-me: Tu que hi ests tan implicat
i que has viatjat fins aqu en plena guerra,
per qu no abandones aquesta organitzaci
tradora? La meva resposta fou: Tu ets
un francs i disposes de tantes plataformes
internacionals com et facin falta. En canvi,
els escriptors catalans no podem renunciar
al pen internacional. Si moralment la nos-
tra organitzaci ha fet fallida, caldr que la
refundem.
Hereus de Foix i dels escriptors darreu que
el 1933 havien expulsat els nazis de la nostra
organitzaci internacional; ficats de ple en
un conflicte dinterpretacions pel que fa a
94
la guerra que ens deixava cada vegada en
minoria, qu havem de fer? De la mateixa
manera que sc conscient que, per a un
lector davui, el relat que et faig en aquesta
carta pot semblar, Simona, un desvari, en
aquell moment calia articular lanlisi, en-
fortir un discurs que anava a repl del que
deien dia s dia tamb els mitjans de comu-
nicaci. Com costa dimaginar que fos tan
frgil la nostra posici, ara que hem pogut
veure que un antic cap destat, Slobodan
Miloevi, era acusat per un Tribunal Penal
Internacional de crims contra la humanitat
(el 9 doctubre del 2001, pel seu paper a
Crocia) i de genocidi (el 23 de novembre
del 2001, per la seva responsabilitat en la
guerra de Bsnia i Hercegovina). Per pri-
mera vegada en la histria. Per en 1992-
1995, qu podem fer? Amb la complicitat
del Comit Vukovar-Sarajevo de la revista
Esprit, amb la del Centre Unesco de Ca-
talunya i la de leditor Oriol Izquierdo (i
amb mltiples manques de complicitat, tot
sigui dit), vaig publicar un recull dassaigs
dautors com el bosni Devad Karahasan,
el dissident serbi i antic alcalde de Belgrad
Bogdan Bogdanovi, el psiquiatre croat
Krizo Katini (que des de linici atengu
les vctimes de lagressi), i Annie Lebrun,
Vronique Nahom-Grappe, Pascal Bruc-
kner... El ttol del recull era estrident: La
victria pstuma de Hitler. Ho havia dit
Marek Edelman, jueu supervivent de la
insurrecci al gueto de Varsvia: La guerra
a Bsnia s la victria pstuma de Hitler.
Per la naturalesa genocida de lagressi. Per
la mirada indiferent amb qu Europa ho
contemplava sense intervenir-hi. Finkiel-
kraut reprengu aquella sentncia en un
discurs fet a lantic camp de concentraci
de Buchenwald, amb Edelman assegut a
primera fila. El posrem de ttol al llibre i,
en veure-ho, Finkielkraut qued astorat: A
Frana no haurem pogut posar mai un ttol
semblant a un llibre, tothom sens hauria
tirat a sobre. A Catalunya va ser ben rebut
i reprs per molts; ledici sexhaur.
Ens va tocar aprendre lart de la polmi-
ca. A quin discurs ens enfrontvem? Vaig
intentar fer-ne la sntesi en deu punts:
D ecleg
per a l aband de B snia
Primer Manament:
Sers neutral
Encara que per fer-ho haguessis de fer
lamalgama entre lagressor i lagredit.
Anomenars contendents tant la famlia de
pagesos que fugen camp a travs com el
grup paramilitar que els viola, els escorxa i
els degolla. Dirs que sn belligerants tant
la poblaci indefensa que s bombardejada
com lexrcit regular que lataca. A la guerra
srbia en territori de Bsnia i de Crocia thi
referirs com a guerra civil, guerra de reli-
gi o conflicte balcnic, mai com a pla de
conquesta per a la construcci duna Gran
Srbia. Dirs que vols desarmar tothom per
aconseguir la pau, i amb lembargament
darmes collaborars a mantenir la fora
del fort i la desemparana del feble.
Segon Manament:
Insultars les vctimes
Anomenars musulmans els bosnians, dei-
xant entendre el perill dun fonamenta-
lisme islmic, i associars tots els croats
davui amb la fracci staixa que regn fa
cinquanta anys. Repetirs que als Balcans

els odis sn ancestrals, les cultures, tribals,
i la seva poblaci, des de temps immemo-
rials, brbara. Tots iguals, tots salvatges!,
tindignars. Exigirs que tothom deposi
les armes, inclosos els que defensen casa
seva. Requerirs que es rendeixin als tirans
els resistents. Acusars les vctimes de ser
fetes a la imatge dels seus botxins.
Tercer Manament:
Oblidars la paraula genocidi
No esmentars la construcci dun estat
racial per primer cop a Europa des del
III Reich. Dissoldrs el crim de cada dia en
la complexitat de la situaci. Encara que
els informes de Tadeusz Mazowiecki per a
la Comissi de Drets Humans de lonu,
els de les organitzacions humanitries i fins
i tot la veu de testimonis de la Shoah dels
jueus (Marek Edelman, Simon Wiesenthal)
no es cansin de repetir que a Bsnia i a
Crocia ha tingut i t encara lloc un geno-
cidi, tentrar per una orella i et sortir per
laltra. Ho ignoraran els diaris que llegeixes,
ho ometran els telenotcies que escoltes.
Mai un poltic del teu pas pronunciar la
paraula. Lesborrars i desapareixer.
Quart Manament:
Desactivars la memria dEuropa
Per molt que coincideixin els mil dies del
setge de Sarajevo i el cinquantenari de
lalliberament dAuschwitz. A qui faci un
lligam entre el pacte de Munic i la renncia
actual dOccident a aturar lagressi, li dirs partidaris del multiculturalisme i els de
que sn ganes de culpabilitzar-se. Invocars
la memria duna Europa construda sobre
el Mai ms! als crims de la Shoah i al na-
zisme, tot afirmant que sn incomparables
amb la neteja tnica i amb el projecte de
Gran Srbia.
95
Cinqu Manament:
Lloars lajuda humanitria
a qualsevol preu
Fins i tot quan les vctimes es rebellin con-
tra tu, quan aquells a qui portes mantes i
arrs et demanin que no els nodreixis sin
que els deixis defensar-se. Fins i tot quan la
intervenci humanitria afavoreixi el des-
plaament del conflicte i la teva principal
preocupaci esdevingui, en comptes de la
vida de la poblaci assetjada, la seguretat
dels teus propis soldats. En nom de lajuda
humanitria convertirs els teus soldats en
ostatges, alhora aliats de lagressor i vcti-
mes seves.
Sis Manament:
Et complaurs en la teva impotncia
Mantindrs en estat de vulnerabilitat ma-
nifesta les forces dinterposici de lonu.
Deixars que el comandament serbi anor-
re, com tantes coses, el concepte de zones
de protecci. Thumiliars amb els teus
propis cascos blaus, i taturars, obedient,
quan no deixin passar els teus combois
humanitaris. Fars el joc als que trenquin
treves, rompin pactes, menteixin fins a
lobscenitat.
Set Manament:
Predicars tolerncia als genocides
Anirs fins a Sarajevo si cal, per redui-
rs la guerra a un enfrontament entre els
lhomogenetat. No defensars fronteres re-
conegudes internacionalment. Devaluars
els referndums dautodeterminaci. Pro-
mours la confusi. Voldrs la conciliaci
per tots els mitjans. Fars seure a la mateixa
taula qui posa el coll i qui aixeca el ganivet.
96
Vuit Manament:
Temborratxars dhistria
Davant Bsnia esquarterada, invocars lan-
tiga Iugoslvia. No voldrs mirar endavant.
No pensars qu cal fer per evitar que els
purificadors tnics sacarnissin dem sobre
Kosovo. Per no confessar que la teva impo-
tncia s voluntria, per justificar-la, veurs
fantasmes arreu: lEsperit Iugoslau trat, el
retorn de la Histria, el Nacionalisme que
fa taca doli, limperialisme rediviu dAle-
manya, lestratgia antieuropea dels Estats
Units, la mauleria del Vatic.
Nov Manament:
Crears un mn illusori
de plans de pau impossibles
Tot i que spigues que serbis, bosnians i
croats lluiten una guerra llarga, que signen
o deixen de signar per estratgia militar,
simulars que tot est a punt de resoldres
a cada nou disseny del mapa que sorgeixi
dels teus escriptoris. Saps que lagressor s
sempre pacfic, que sempara del teu pas
i fa que sigui al capdavall cosa teva saber si
vols collaborar o resistir. Tanmateix buscars
una soluci poltica que s, al capdavall,
lacceptaci de la victria militar srbia. Fars
veure que tempasses el trencament entre
Belgrad i Pale, subscriurs que Miloevi ha
abandonat el projecte de Gran Srbia, tin-
clinars davant el parlament serbo-bosni.
I si mai ning et diu que tot plegat s ceguesa
i covardia, lacusars de voler guerra i el rep-
tars a dir-te com guanyar-la, si s tan llest.
Des Manament:
Callars
Amagars el cap sota lala. Contemplars,
clavat a la butaca, les imatges del que no
has volgut veure. Assistirs impassible a la
revenja de la realitat. Mormolars Pau,
pau, i tindrs guerra, molta guerra.
El 1995 sesdevingueren a Catalunya dos
fets que mostraren clarament la dificul-
tat per emmarcar amb un discurs poltic
pblic fort la multiplicitat diniciatives de
solidaritat catalanes amb les vctimes de
Bsnia. La mobilitzaci a Catalunya fou
impressionant: em sembla que ms que
dedicar pgines i pgines a descriure-la
aqu podrem, com a smbol, fer emergir el
record del silenci dens de les concentracions
dels dilluns, el silenci de les espelmes en-
ceses a terra mateix de les places majors de
ms de dos-cents pobles i ciutats del nostre
pas. Que emergeixi aquell silenci. Aquest
silenci. Que no deixi demergir.
Els dos fets sn la Conferncia de
Ciutats de la Mediterrnia i la concen-
traci a la plaa de Sant Jaume desprs de
la caiguda i matana de Srebrenica, i els
he triat perqu illustren clarament dues
dificultats majors del discurs poltic catal
durant la guerra a Bsnia: la ingenutat de
pretendre aconseguir la pau a travs del
dileg per sense tenir poder coercitiu sobre
lagressor; la impossibilitat assumida pels
poders pblics catalans, segons les lleis que
ens governen de tenir una paraula lliure
a Europa.
Et deus preguntar, Simona, quina rela-
ci pot tenir aquella important conferncia,
que don el tret de sortida de les poltiques
euromediterrnies, amb la Bsnia ocupada,
esquarterada, assetjada. Em vaig assabentar,
ben b per atzar, que en aquella conferncia
on saplegaven totes les grans ciutats de les
dues ribes de la Mediterrnia, tamb shi
havia convidat Neboja ovi, lalcalde
de Belgrad. Quan ho vaig saber no mho

podia creure: lactitud de la meva ciutat
em semblava exemplar, quina iniciativa
podia fer ms explcit que tots som habi-
tants de Sarajevo que convertir la capital
bosniana en el districte 11 de Barcelona?
Amb tot el meu respecte, vaig sentir-me
obligat a escriure una carta oberta a lal-
calde Maragall, en la qual li demanava que
retirs la invitaci a lalcalde de Belgrad: A
Barcelona tamb representarem la funci:
farem dialogar Sarajevo i Belgrad. Com si
els bosnians no tinguessin ms del 70%
del territori ocupat i no fossin a la prctica
un pas delmat i gaireb desaparegut. Li
recordava la figura de lantic alcalde de
Belgrad, Bogdan Bogdanovi: s de la
seva banda, la dels dissidents, on cal cercar
els interlocutors serbis. Fins al dia, ara
per ara ben hipottic, en qu un tribunal
internacional hagi jutjat el crim contra la
humanitat, com podem rebre un vassall
de Miloevi? Com pot vost acceptar que
daqu a cinquanta anys, per illustrar la ig-
norncia de les nostres societats i la nos-
tra ignomnia, els llibres dhistria mostrin
la fotografia on Pasqual Maragall estreny la
m del batlle de Belgrad? La carta va tenir
el seu efecte: un grup de refugiats bosnians
(nhi havia centenars en terres catalanes)
va convocar una manifestaci a la plaa de
Sant Jaume. Lalcalde de Belgrad va tenir
sobtats problemes dagenda per venir a
Barcelona. La fotografia que em treia el
son no existeix.
La que s que existeix s la fotografia de
la concentraci de la plaa de Sant Jaume
de Barcelona, el 21 de juliol de 1995,
poc desprs de la caiguda de Srebrenica.
Damunt lescenari, lalcalde de Barcelona,
el president del Parlament de Catalunya i el
president de la Generalitat donaven tot
el relleu institucional a les paraules que
97
pronunci Jos Mara Mendiluce. Res de
semblant no havia estat dit a Europa, amb
un pes poltic comparable, des de lanorre-
ament de Vukovar la tardor del 1991: No
som neutrals. No volem ser neutrals. Re-
fusem la neutralitat dels governs europeus.
Aix no s una guerra, aix s un genocidi.
Quina ciutat, quina polis, quin pas va
descobrir-se a Catalunya durant el genoci-
di de Bsnia? Qu signific llavors, que
significa avui per a nosaltres el setge de
Sarajevo i el recolzament massiu a les seves
vctimes? Refem lescena: Ral Romeva, en
nom de la multiplicitat dentitats i associa-
cions aplegades en la campanya Europa x
Bsnia, havia presentat lacte, donant veu
llargament al clam de les organitzacions i
el ciutadans que ens concentrvem a la ca-
pital de Catalunya. El president Pujol, el
president Xicoy i lalcalde Maragall, en
silenci, drets, dignes, ulls oberts, mirant la
plaa plena de gent de gom a gom, recol-
zaven les paraules daquell representant de
lorganitzaci per als refugiats de lonu: No
som neutrals. No volem ser neutrals. Re-
fusem la neutralitat dels governs europeus.
Aix no s una guerra, aix s un genocidi.
Des daquell instant fins avui mateix, no he
parat dexcavar amb el pensament aquella
presncia dels nostres dirigents al costat del
seu poble en un gest rotund de protesta, i
el seu silenci.
No et negar, Simona, que tamb he
tingut un somni. Tel puc contar? Els som-
nis tenen les seves prpies lleis i llibertats,
i potser per aix, en el somni, desprs de
les paraules de Mendiluce, trencant el pro-
tocol, abandonant el silenci, inesperada
ment, el president Pujol savana al mi-
crfon i repeteix, paraula per paraula: No
som neutrals. No podem ser-ho. s un
genocidi. I tot seguit trenca el protocol el
98
president Xicoy. I tamb lalcalde Maragall:
No som neutrals. No ho hem estat mai. s
un genocidi. No s si s lendem (perqu ria obligat a dimitir. Haurien gravat amb
en els somnis es fa difcil de dir quan s
lendem) per davant les pressions enor-
mes que han rebut, els tres dirigents estan
obligats a convocar una roda de premsa on
diuen, senzillament: Contra el que molts
afirmen, mesurem b les nostres paraules:
prou sabem qu significa no ser neutrals.
Sabem qu significa demanar que els go-
verns europeus abandonin la neutralitat i
que intervinguin: el nostre pas est dispo-
sat a fer lesfor que calgui. Tamb sabem
que, pel crrec que ocupem, molts pensen
que no ens correspon aquest tipus dafirma-
cions. Per no podem estar-nos de repetir,
amb la multitud aplegada ahir a la plaa
de Sant Jaume, que aix no s una guerra
sin un genocidi, i doncs no podem ser
neutrals. I, tot seguit, comprenent millor
que ning que han excedit les competncies
del seu crrec, que el grau de sobirania del
pas i de la capital que representen no els
permet dir el que han dit desafiant la po-
ltica exterior espanyola, essent conscients
del conflicte diplomtic que han provocat
a conscincia, Pujol, Xicoy i Maragall, tots
tres alhora, dimiteixen.
Ja ho s, amiga, que a primera vista s un
somni absurd. Tanmateix, Qu hagus pas-
sat si el president Pujol o lalcalde Maragall,
a la tribuna, en comptes de deixar la paraula
a Mendiluce, haguessin qestionat explci-
tament la neutralitat europea? Si haguessin
denunciat lamalgama entre agressor i agre-
dit que, per seguidisme de Miterrand, era la
posici oficial de la diplomcia espanyola?
Qu hauria passat si, avalats per la resolu-
ci del parlament catal que havia demanat
un aixecament de lembargament darmes
a Bsnia, en comptes dassentir en silenci
haguessin dit en veu alta que Catalunya no
era neutral? No en tinc cap dubte: sels hau-
ferro roent, en la nostra memria, la posici
de Catalunya durant la guerra de Bsnia.
Formaria part del nostre adn nacional. No
podrem explicar Catalunya sense parlar de
la seva posici a Europa i de la seva excep-
cionalitat pel que fa a Bsnia. Cadascuna
de les resolucions del Tribunal Penal Inter-
nacional, en el judici primer a Miloevi i
ara a Karadi noms farien que confirmar
la nostra dignitat nacional. Aquests judicis
shaurien difs a la tele en prime time.
Tornem a Foix, Simona? A la indefensi
de Foix. No cal dir que, al Dubrovnik de
1933, no hi tenia ni telfon ni internet.
No ho havia pogut parlar amb Riba, Fabra
o Manent abans de marxar de Barcelona.
Qui podia preveure que, en ple congrs, els
organitzadors donarien la paraula a lescrip-
tor jueu alemany Ernst Toller, a un fugitiu, i
que ell des de la tribuna acusaria la delegaci
alemanya infiltrada pels nazis? Qui podia
haver imaginat que el congrs aconseguiria
posar-se dacord per votar lexpulsi duna
de les seves delegacions? Hi hagu moments
de tensi extrema. Tant, que H. G. Wells,
que presidia lassemblea, va demanar que es
repets la votaci, i no pas en secret: que cada
representant dun centre saixequs i digus
qu votava. J. V. Foix va saber qu votar,
per estava nerviosssim. Tant que, quan
li toc el torn, davant del congrs sencer,
saixec, sadre a la presidncia i digu:
La Catalogne et sa femme toujours daccord
(dacord en expulsar els nazis). Foix havia
viatjat a Dubrovnik acompanyat per la seva
dona i els nervis el van trair, fent clebre els
seu lapsus: la Catalogne et sa femme!
Per el minteressa dir-te, Simona, s
com ns dimportant per a mi, per a tu, per

a nosaltres, que Foix, ms enll del lapsus,
digus La Catalogne en aquell moment,
en el moment dexpulsar els nazis, i que
ho fes en un escenari internacional. Hi
representava el pas. Hi suplia el pas oficial
que no el podia avalar. La conscincia dels
escriptors catalans est estretament lligada
a la seva manca de pas, a la manca de reco-
neixement de Catalunya a nivell europeu i
internacional. La seva paraula s inseparable
daquesta minusvalidesa, daquesta minoria
dedat poltica que ha esdevingut, sembla,
el nostre dest. Mentre el nostre pas no
sigui reconegut internacionalment, cada
vegada que prenem posici en un debat
internacional hem dafegir-hi lesfor de
buscar i obtenir el dret a parlar.
Vam refundar el pen. En representaci del
pen catal, vaig formar part del comit que
redact els nous estatuts de lorganitzaci
durant dos anys llargs: retallrem el poder
del president i el secretari internacional i
crerem un comit executiu internacional
responsable del pen entre congressos. Apro-
vrem els nous estatuts a Hlsinki el 1998
i vaig ser elegit membre del primer comit
executiu del pen al congrs de Varsvia del
1999. Desprs de lenfollida campanya de
neteja tnica del exrcits de Miloevi a
Kosovo, lotan havia bombardejat Belgrad
i lhavia fet capitular. La fora de lactuaci
americana posava ms que mai en evidncia
la volguda impotncia europea. Al congrs
es redactaren dos manifestos: un de ms
literari que feia una crida genrica a la
pau i al silenci de les armes, un de ms
jurdic que reconeixia la necessitat de no
ser neutrals en defensa de les vctimes de
Kosovo i dintervenir, per era crtic amb
el mode dintervenci. Es decid que els
dos manifestos no eren contradictoris lun
99
amb laltre i que es podien votar per sepa-
rat. Vaig protagonitzar un petit anticlmax.
Situem-nos: final de congrs, ltims punts
de lordre del dia. Es llegeix el resultat de les
votacions: el representant de centre catal s
qui ms vots ha obtingut, qui encapala el
nou comit executiu, segons els estatuts tot
just estrenats. El segent punt de lordre del
dia s la lectura i votaci de dos manifestos
(prviament discutits i molt consensuats)
que fan una crida contra la guerra i a favor
de la pau i la reconciliaci. Es llegeixen els
manifestos i, quan es proposa que es passi a
votar, el delegat catal demana la paraula i
llegeix el seu, de manifest (que havia escrit
a la seva tauleta de nit, de matinada):
El 1991, quan Vukovar va ser esborra-
da del mapa i Dubrovnik va viure dies de
foc i de sang...
El 1992, quan la neteja tnica sestengu
per Bsnia i comen el setge de Sarajevo...
El 1993, reunits en el 60 congrs del
pen a Dubrovnik, quan vam ser convidats
a ser fidels a la nostra histria...
Durant els primers anys de la guerra
el pen internacional no va saber prendre
partit entre la vctima i lagressor i, com
tota la comunitat internacional, va triar la
neutralitat.
De llavors en i fins avui mateix no
hem tingut la fora dexcloure de la nostra
comunitat del pen Dobrica osi i els
escriptors que van redactar les bases teri-
ques del la neteja tnica que els exrcits de
Miloevi, desprs, van posar en prctica de
manera metdica. Hem doncs trat la carta
fundacional del pen internacional.
Per aix, avui, ara que el crim contra la
humanitat sha acarnissat damunt Kosovo
desprs de tants anys dhaver sotms la
seva poblaci albanesa a un rgim dapart-
heid, quan finalment alg ha gosat aturar
100
Miloevi i lotan ha intervingut, la nostra
neutralitat ens deixa sense paraules. Aquesta
guerra ha estat tamb la nostra derrota.
A Varsvia, prop de la ciutat reconstru-
da desprs dhaver estat esborrada del mapa
pels bombardeigs nazis i prop dels carrers
de lantic gueto, reconeixem que hem estat
infidels a la nostra memria.
Torno a la teva pregunta: desprs da-
quells anys de relaci compassionada en-
tre Catalunya i Bsnia, entre Barcelona i
Sarajevo, ha caigut tamb entre nosaltres
el tel dindiferncia? No et puc respondre
genricament, Simona. Tanmateix, que vint
anys desprs de lanorreament de Vukovar
siguis tu una eslovena, traductora al catal
de Pahor, Janar o Debeljak i a leslov de
Foix, Calders, Cabr i Maral, autora en
catal de Latzar de la lluita qui estigui avui
a la junta del pen catal, qui ens representi
internacionalment com a pas i com a lite-
ratura (i qui em demani aquest article des
del comit de redacci de LEspill), em dna
lesperana que no ens vam equivocar. Que
vam ser fidels al gest de Foix.
La fidelitat va tenir rpidament un nou
repte al davant: el congrs de lany 2000,
que des de feia quatre anys era previst que
es fes a Moscou i havia de simbolitzar el
retrobament definitiu de les dues Europes.
La tardor del 1999 Vladimir Putin comen-
a lascensi al poder i lagressi russa a
Txetxnia. El comit executiu es reun im-
mediatament a Londres. El dans Niels
Barfoed i jo vam proposar-los una actuaci
en tres punts que foren aprovats: no podem
abandonar els escriptors russos precisament
en un moment que sassassinen periodistes,
cal anar a Moscou i cal que totes les resolu-
cions que denuncin lagressi a Txetxnia
i els atacs contra escriptors i periodistes
siguin proposades pel pen rus, per esvair el
fanatisme rus de la intervenci occidental
o americana; no convidarem cap autoritat
russa al congrs, ni el president Putin, ni
el seu ministre de cultura, ni lalcalde de
Moscou, cal doncs que renunciem a totes
les subvencions del govern rus i de lajun-
tament de Moscou i cal immediatament
comenar a buscar altres finanaments en
fundacions europees i americanes; cal pla-
nificar en detall la poltica de comunicaci:
s imprescindible que el discurs inaugural
sigui un espetec, que obtingui un ampli
ress internacional que ens permeti saltar la
muralla dels mitjans de comunicaci russos
i les seves manipulacions. Aix ho vam fer:
Gnter Grass lleg el seu fams discurs
Mai ms callats!. Denuncirem els crims
a Txetxnia i la persecuci de periodistes.
Sobretot, Simona, aconsegurem el res-
pecte dels nous intellectuals dissidents rus-
sos. Grcies a aix, lany segent, al congrs
de Londres del 2001, Anna Politkvskaia
sadre a tota lassemblea denunciant les ma-
tances de lexrcit rus a Txetxnia i la seva
persecuci (Anna ja havia estat detinguda,
ja lhavien sotms a una execuci simulada).
Organitzrem la campanya de suport a
lAnna: lhavem de convidar arreu del mn
perqu el govern rus tems el seu prestigi
internacional. Politkvskaia vingus tres
vegades a Barcelona.
Em preguntaves si la memria de la Bs-
nia del 92 havia estat utilitzada per a dal-
tres propsits. Al capdavall daquesta carta,
Simona, crec que puc dir que la memria
de Bsnia ens va regalar lamistat dAnna
Politkvskaia i la seva presncia entre
nosaltres. Fins el dia del seu assassinat, el
6 doctubre del 2006. Dol sobre dol: qui
creix en saber, creix en dolor. La implicaci
a favor dels assetjats a Sarajevo, la campa-
 101
nya per Anna Politkvskaia, dos fracassos
immensos, incommensurables; dues in-
commensurables experincies de fidelitat.
Collecci Assaig
Ho va escriure Nietzsche, i tu ho prens
com a lema: Cal aprendre a estimar. Aix 16. Els ussos del passat.
tamb passa amb la msica: primer cal Histria, memria, poltica
Enzo Traverso
aprendre a distingir amb loda la forma
i la manera, com si hagussim dallar i 17. Pas complex
Joaquin Azagra, Joan Romero
delimitar una vida; desprs ens cal lesfor
18. Esbs dautoanlisi
i la voluntat per suportar-la tot i la seva es
Pierre Bourdieu
tranyesa, la pacincia davant laparena, la
19. Luniversalisme europeu.
pacincia davant la raresa; finalment arriba La retrica del poder
el moment en qu ens hi hem acostumat, Immanuel Wallerstein
lesperem, intum que lenyorarem si ens 20. Idees i paraules.
falts... Destimar, tamb nhem dapren- Una filosofia de la vida quotidiana
dre. Magrada citar-ho en acabar aquest vi- Tobies Grimaltos
atge al pas de la memria que t per capital 21. Exportar la llibertat.
la Sarajevo assetjada. Un viatge entre tants, El mite que ha fracassat
Luciano Canfora
noms un dels possibles recorreguts per la
memria soterrada. Ets tu mateixa qui fa el 22. No mos fareu catalans.
Histria inacabada del blaverisme
salt conceptual a Latzar de la lluita: no es
Francesc Viadel
tracta noms daprendre a estimar persones,
23. La vida, el temps, el mn:
sin tamb cultures i pasos, que un cop co- sis dies de conversa amb Joan F. Mira
neguts, estimats, sabem que enyorarem si Pere Antoni Pons
ens faltessin. Aquells anys en els quals vam 24. Els mercats assassins. Estudis culturals,
aprendre a estimar Bsnia (i Eslovnia, Cro- mitjans de comunicaci i conformisme
cia, Kosovo, Macednia i Srbia tamb, Greg Philo, David Miller
la Srbia dels dissidents com Bogdanovi) 25. De lxit a la crisi
han deixat un rastre entre nosaltres, els que Pamflet sobre poltica valenciana
Manuel Alcaraz
vam travessar aquell temps intentant donar
la m a les vctimes i maldant per no perdre 26. Ecologia viscuda
Jaume Terradas
la paraula i un rastre en el nostre pas. s
27. Lofici de raonar.
potser un rastre invisible? Sens dubte cal
Societat, economia, poltica, valencianisme
excavar-ne el significat. Avui mateix. Ara i Vicent Soler
aqu. Incansablement. Excavar amb la pala 28. Assumptes pendents.
del dol i el pic de lalegria. Set qestions filosfiques davui
Antoni Defez
102
El cercle i el present
Saggia apostrofe a tutti i cacciatori
Fermi? Tanto
Non farete mai centro.
La Bestia che cercate voi,
Voi ci siete dentro.
Giorgio Caproini, Il conte di Kevenhuller
E m proposo tractar el problema de la llar
des duna perspectiva puntual i concreta,
des de la perspectiva de la guerra a Bsnia
i Hercegovina. I en aquest context voldria
afrontar el fenomen del cercle, o millor
dit, la forma circular que tenien els setges
Senadin Musabegovi (Sarajevo, 1970) s catedrtic dHis-
tria de lArt a la Universitat de Sarajevo. Durant el
setge de la ciutat, es va allistar a les tropes de lexrcit
bosni i tamb va treballar com a periodista per
lagncia de premsa de Bsnia. El 2004 es va doctorar
a Florncia en filosofia poltica amb el treball La guerra
construcci dun cos totalitari, publicat posteriorment
en forma de llibre (2008). Molts dels seus articles a la
revista Dialogi de Sarajevo estan disponibles en angls
a travs del portal Central and Eastern European On-
line Library (http://www.ceeol.com). Com a poeta ha
publicat: Udarci tijela (Cops de cos, 1995), Odrastanje
domovine (La ptria adolescent, 1999; Grandissement
de la patrie, trad. fr. de Mireille Robin, 2002; La polvere
sui guanti del chirurgo, trad. it. de Danilo Capasso,
2007) i Rajska lopata (La pala de parads, 2004). Els
seus poemes tamb han estat inclosos en antologies
internacionals com Carnet de Sarajevo (Gallimard,
2002), La paix en toutes lettres (Actes Sud, 2002) o
Words Without Borders (Anchor, 2007).
Senadin Musabegovi
Un consell savi a tots els caadors
Pareu! Escolteu!
La meta s fora de labast.
La bstia que busqueu
s a dins vostre.
Adaptaci lliure de S. Musabegovi
de les ciutats durant lagressi a Bsnia i
Hercegovina, perqu en aquests cercles es
podia percebre lanhel dobtenir una ptria
o una llar. Podria formular la pregunta
tamb de la manera segent: quin concepte
de llar o de ptria defensa la ideologia que
va planejar i realitzar els setges, els encer-
claments i els tancaments de les ciutats? I a
partir daqu sorgeix automticament una
altra pregunta: quin concepte general de la
llar o b quina idea de pertinena tenen les
vctimes daquests encerclaments? Per for-
mular-ho encara ms clar: com sha format
el nou concepte de llar entre aquells que van
passar un cert temps sota el setge, dins de
ciutats assetjades com ara Srebrenica, epa,
Gorade, Biha o Sarajevo?
Intentar trobar les possibles respostes
a aquestes preguntes, tal com ja he dit,
amb lanlisi de la figura del cercle. En la
terminologia de guerra el seu significat es
limita a aconseguir metes estratgiques o
militars concretes, per en les connotacions
que t en relaci amb la idea de ptria, el
cercle revifa la idea de la llar, dels orgens,

de la pertinena a una comunitat. La figura
del cercle, per, introdueix inevitablement
tamb la qesti de la frontera: com definir
la lnia de separaci?, quin s el lmit amb
el qual sha format el cercle en si i quin s el
seu sentit dins de la definici de ptria? O
dit duna manera encara ms precisa: qu
significa la frontera i el seu assentament en
forma dun setge? I quin s el seu rol en la
construcci de la identitat nacional i estatal?
Una frontera s evidentment la divisi,
la distinci, la construcci de les diferncies
i, en aquest sentit, una frontera s el mitj
per a determinar la prpia posici, s a dir,
la manera com crear la imatge dun mateix.
Per aix, la frontera sovint s tractada com
la possibilitat que t el subjecte de sortir
duna indeterminaci abstracta i definir-se
en un context concret, histric. Aix vol
dir implcitament que la frontera instaura
ja dentrada tamb tot all que exclou,
instaura tamb all que ha produt a travs
de lestabliment de la diferncia. Perqu
all que resta a laltra banda de la frontera
sempre t la correspondncia amb all que
hi ha a dins. El cercle que postula qu hi ha
dins i qu nest excls illustra lessncia te est completament amarat del discurs
del nacionalisme.
El nacionalisme serbi es fonamenta
en la idea de la Gran Srbia. A Bsnia i
Hercegovina lexecuci daquesta idea va
ser confiada nominalment, literalment i
simblicament a Radovan Karadi, que va
mantenir Sarajevo i altres ciutats assetjades
durant quatre anys. El setge es va fer en
nom dels missatges vells i nous de lexclu-
sivisme nacional, carregats duna energia
emocional negativa, com per exemple: Qui
diu que Srbia s petita...?, El territori
serbi ha dabraar tots els llocs on hi hagi
una sola tomba srbia, Si estan units, els
serbis seran salvats, En la prpia terra i
103
en la prpia religi, Una llengua, una
naci... El discurs nacionalista sencas-
tava en els fonaments mateixos del setge de
Sarajevo. Per, per parlar del nostre pro-
blema, la lgica del discurs que ha motivat
el setge no s el ms important, sin que
cal comprendre la lgica de la frontera, la
lgica duna divisi estricta, la lgica de
lexclusi (units o dividits, cultura prpia o
cultura estrangera, llengua prpia o llengua
estrangera, religi prpia o religi estran-
gera). El setge de Sarajevo va adoptar la
forma del llenguatge de diferenciaci, del
llenguatge dexclusi, que el nacionalisme
serbi intentava crear. Estem parlant dun
setge que va servir per cohesionar la unitat
dels agressors. s ms, a travs del setge es
va construir una identitat capa dexpulsar
tota diferncia. La diferncia havia de ser
necessriament eliminada perqu posava en
perill la seguretat i qestionava la puresa de
la identitat nacional.
En lexperincia de Sarajevo, la lgica de
la divisi, la lgica de la frontera, va obrir
dues perspectives en la manera de pensar
o dimaginar la ptria. El primer concep
nacionalista, tal com ja he dit, i insisteix
que cal crear la unitat del poble i cultiva
les idees de la llar i de la naturalesa intacta
que sexterioritzen a travs dels sentiments
nacionals. Laltre concepte de la ptria
correspon a la perspectiva dalg que ha
estat foragitat, la perspectiva dalg que
ha estat excls de la idea de la llar, s a dir,
es tracta de la ptria dalg que nha estat
bandejat, expulsat, eliminat. La lgica de
la frontera crea, doncs, la unitat nacional a
partir de la noci dexpulsi: cal foragitar
tots aquells que sn duna manera o duna
altra contraris a la identitat nacional. Tots
aquells que han abandonat la unitat o b
104
que han estat exclosos de la noci general
de la idea nacional permeten a la resta de
membres sentir-se ms units entre ells i
aquest s el sentit ltim de la creaci de la
unitat nacional. En aquesta constellaci,
lexistncia mateixa del fugitiu fa possible
la unitat nacional i per aix en la crida a la
unitat sempre trobem els fugitius i les seves
caracterstiques i particularitats. Cal tenir
ben clar que si no hi ha els foragitats o si
no s possible crear la noci del rebuig no
s possible crear la uni nacional sense ms.
Sense la sensaci dhaver estat abandonat,
els sentiments nacionals no es poden for-
mar perqu sense la sensaci dhaver estat
abandonat no t sentit parlar de la unitat
o de la igualtat. Tampoc t sentit dinsistir
sobre una nica llengua nacional si aquesta
llengua existeix tal qual. O el que s el ma-
teix, quan es comena a parlar del retorn
dels valors autntics, vol dir que, de fet,
aquests valors shan perdut definitivament
i per sempre ms.
Els sentiments nacionals sn, doncs,
condicionats per la presncia dun fugitiu
en dos sentits: el primer s el fet que el senti-
ment nacional com a tal neix de la sensaci
dabandonament, exclusi i frustraci. I
laltre s que el fugitiu tan diferent dels
altres ha dexistir primer, abans que es
pugui parlar de la unitat nacional. Quan un
discurs nacional insisteix en la necessitat
dexclouren els que sn diferents, aquesta
necessitat neix de la sensaci dexclusi, da-
bandonament i de rebuig propis. En aquest
sentit, el setge de Sarajevo va ser la limita-
ci envers all que s diferent i, alhora, la
creaci duna frontera dins dun mateix.
Envoltar la prpia identitat amb una fron-
tera significa crear la seguretat en les pr
pies fronteres, significa tancar-se dins de la
prpia identitat. Creant el cercle de lex-
clusi, el nacionalisme serbi va crear un
altre cercle imaginari que jo anomenaria la
unitat nacional. Aquest segon cercle no t
la intenci dexcloure o deliminar ning:
al contrari, la seva intenci primera s pro-
tegir, separar-se de tot el que s desconegut,
tancar-se dins de les muralles com a nica
manera de trobar el seu centre neurlgic. El
nacionalisme serbi, en tancar Sarajevo, va
tancar-se tamb a si mateix, la seva prpia
identitat, dins de la seva prpia unitat, una
unitat tancada per les fronteres i protegida
aix de tot all que li s desconegut.
Per com es forma aquest cercle imagi-
nari de la unitat nacional? Sens dubte, la
creaci del cercle demana el retorn cap a les
arrels autntiques que el nacionalisme tro-
ba en ledat dor. Els valors nacionals mo-
derns han de trobar el seu lloc dorigen i
en el cas serbi es tracta de tornar a aquell
imperi que va viure la seva mxima es-
plendor en lEdat Mitjana. La retrica del
nacionalisme serbi que ha elevat el poble
serbi a la condici dun poble escollit ha
trobat en limperi del tsar Duan1 la llar dins
de la qual el poble serbi shavia realitzat en
la unitat i harmonia completes. La invenci
de ledat dor permet construir el temps
mitolgic, un temps fora de la Histria, un
temps que no coneix cap mena de devalua
ci, de decadncia, un temps que no admet
que la totalitat del mite es pugui escrostonar
ni que linflueixi la Histria amb el seu de-
terminisme o alienaci. En aquest cas con
cret, la Histria s representada per la figura
de lImperi otom perqu en la mitologia
nacional srbia, ledat dor correspon al
temps abans de les conquestes turques,
quan els serbis eren un poble escollit. El
perode otom significa per als nacionalistes
serbis un esvoranc, una poca fosca en la
qual han estat obligats amb una violncia

terrible a abandonar la seva unitat di-
vina; el poder otom s la fora que els
ha arrabassat la llar celestial i lha malms
i amb aix la Histria sha convertit en
una experincia terrenal, plena de foscor i
dinjustcies.
La imatge mitolgica duna edat dor
o el discurs sobre la llar perduda parlen
dun concepte de la unitat absoluta amb si
mateix: s a dir, estem davant duna uni
entre el Cel i la Terra, en un temps on tots
els principis del poder sn fonamentats da-
munt lharmonia, lordre, lesplendor que
no coneix cap desviaci ni desequilibri. s
clar, doncs, que el mite de la llar perduda s,
de fet, una parfrasi del mite de lexpulsi
del Parads. El retorn a la llar perduda es
pot interpretar com la tendncia a tornar de
nou al Parads. s possible arribar al Parads
perdut? O el que s el mateix: com trobar
la manera de tornar-lo a crear a la Terra?
En la mitologia cristiana, la primera ex-
perincia de lexpulsi del Parads s re-
presentada com lexperincia dun fugitiu.
Com que havien desobet les regles dona-
des per la poma que van menjar Adam
i Eva van ser foragitats del Parads. La seva
condici de fugitius enceta la noci del pas
del temps, de la frontera, de la mort. El
nacionalisme serbi es va atribuir en el setge
de Sarajevo el lloc de Du o b el lloc dalg
que s capa de contemplar la vida fora del
pas del temps, fora de la conscincia de la
mort. (Radovan Karadi va dir una vegada
al Parlament que, durant el seu mandat, fins
el mateix Du era serbi!) Amb el setge, el
nacionalisme serbi va crear els fugitius que
eren foragitats de la seva prpia llar, per ser
lliurats com a fugitius igual com Adam i
Eva als braos de la mort. I no pas a una
mort que arriba al final del temps donat,
sin a una mort violenta, instantnia,
105
entesa com un cstig. Atribuint-se el lloc
de Du, el nacionalisme primer va crear
els fugitius i llavors, al mateix instant, els
castigava amb granades i bombes. Un cop
creats els fugitius, havien de ser castigats
perqu noms aix es podia establir la dife-
rncia clara entre aquests fugitius i aquella
mateixa sensaci dabandonament que el
nacionalisme tamb guarda dins seu. Dit
rpid: per produir els fugitius com uns s-
sers diferents, oposats i enemistats amb la
identitat nacional, calia castigar-los de tal
manera que fossin negats, morts, s a dir,
aniquilats. Aquest cstig, per, servia alhora
per ofegar, emmascarar i silenciar la sensa-
ci dabandonament que s present en tota
idea nacional.
Com s possible, doncs, que el nacio-
nalisme serbi veis en aquesta prctica el
retorn a la llar perduda, el retorn al Parads?
Com s possible que arribs a travs de les
matances a aquella sensaci de la unitat
celestial i infinita que existeix fora de tots
els temps? La meva resposta s: calia que la
unitat eterna esborrs el pas del temps. El
nacionalisme crea la seva unitat amb lex-
clusi dels fugitius i la diferenciaci de tots
els que sn diferents. Per aquest establi-
ment de la distncia que ha adoptat aqu
la forma dun cercle s una fugida davant
dun mateix. Perqu en la distncia, en
lexclusi, hi ha la noci de la distncia de
Du que s present en tothom que coneix
la mort. Tots els mortals sn fugitius: s a
dir, hi ha un fugitiu a dins de tothom.
El nacionalisme, per, vol distanciar-se
daquells que van ser abandonats per Du,
vol crear una frontera entre els seus i aquells
que coneixen la finitud de la vida. El nacio-
nalisme es reconeix a si mateix en la creaci
de la distncia, en la creaci de la diferncia,
en lexclusi i per aix no es pot reconixer
106
en la creaci duna unitat absoluta i fora de
temps amb si mateix. Al contrari, la unitat
amb un mateix s possible noms si existeix
la diferncia que exclou i la lgica de lex-
clusi en aquest cas s una lgica temporal:
la lgica de lexclusi s un procs tempo-
ral i no pot ser eterna. Per precisament per-
qu exclou la conscincia del temps una
conscincia que pertany a lexperincia del
fugitiu el nacionalisme sembolica encara
ms en la xarxa del temps. El nacionalisme
s, de fet, un procs temporal que utilitza
lexclusi i la distanciaci per negar el pas
del temps, per negar la seva prpia sensaci
primria de ser un expulsat per a travs
daquesta negaci senfonsa encara ms en
el fang del temps.
La intenci darribar fins a la llar per-
duda, o b fins a un centre csmic del qual
parla Mircea Eliade2 es manifesta com un
arquetip, com un desig inconscient que es
pot detectar en moltes cultures del mn i
els seus mites. El centre s com un nucli
on el temps no t poder, un nucli en el
qual va ser creat el mn, s el melic on est
lligada tota la lgica del mn, o b, si ho
dic a la manera dAristtil, el centre s el
mobilitzador immbil. El problema que
planteja el misticisme s el problema del
retorn: com s possible el retorn cap al propi
centre i com arribar a establir aquella comu-
nicaci primordial que noms s possible a
linterior del centre i que com diu Eliade
permet la comunicaci entre la Terra, el
Cel i el Mn subterrani. Com sortir del
determinisme del temps i arribar al centre
on el temps no t poder? En la concepci
del centre com un arbre csmic on tot t
origen que tamb cita Eliade larribada
al centre s descrita com la pujada a la co-
pa de larbre. En aquest ritual mstic, la
pujada cap al centre, s un procs temporal
o atemporal? I encara ms, com s possible
definir el centre envers all que s la seva
perifria o els seus lmits? I finalment, qu
s, de fet, el procs temporal?
El cam de retorn cap a la llar celestial
de ledat dor va comenar per al poble
serbi des de la perifria. Va comenar en el
cor del temps i no pas des del centre que
esborra els lmits i la perifria. El retorn cap
a una llar fora del temps no saconsegueix,
doncs, amb la pujada a la copa frondosa de
larbre, com passa en el misticisme, sin al
contrari, amb lexclusi del centre i amb la
creaci dels marges. Tot just quan es creen
els lmits i quan est clar qu queda fora
daquest centre, el centre existeix. Sn els
lmits que defineixen el centre, per els l-
mits signifiquen el temps, el pas de les ho-
res, el caos. En una fugida davant del pas del
temps, el nacionalisme serbi sembolcalla
amb el temps.
El nacionalisme en la seva fugida cons-
tant produeix fronteres i exclou qualsevol
possibilitat dacostament o familiaritat
entre els seus i els foragitats. Daquesta ma-
nera, el nacionalisme exclou tamb aquells
que li sn molt prxims. Es posa una ms
cara perqu no pugui ser confs amb un
fugitiu, una mscara que amaga la seva si-
militud, que amaga la seva pertinena a la
mateixa experincia de la fuga. El naciona-
lisme condemna el fugitiu perqu viu en el
temps i perqu dins dun fugitiu, la terra i
la llar no representen leix central. El fugitiu
sidentifica amb la prdua de la llar, amb la
manca de fonaments, el fugitiu est sempre
de pas. Per el nacionalisme tamb coneix
la mort i la por davant la finitud i s per
aquesta ra que el nacionalisme condemna
el fugitiu. Amb el rebuig del fugitiu, amb el
rebuig del temps, amb el rebuig de la pr-
pia mort, el nacionalisme pretn crear un

sentiment fals dunitat. La impossibilitat
duna unitat celestial fa brotar la necessitat
duna unitat amb si mateix a tot preu. Els
sentiments nacionals amaguen el fet que
la unitat eterna s impossible i permeten
que la fragmentaci suplanti leternitat. El
nacionalisme salimenta amb la seva prpia
incoherncia per poder subsistir; el nacio
nalisme capgira la prpia fragmentaci en
una unitat. I daquesta manera, fugint da
vant del temps, amagant-se davant tot el
que s passatger, el nacionalisme sofega
dins del temps perqu hi busca limpossible,
establir-se fora de la Histria en una mena
de llar eterna, en una mena de Parads. El
nacionalisme necessita produir incondicio
nalment el fugitiu, per tamb necessita
suscitar primer la conscincia de la falta
dunitat dins seu per poder llavors produir
la sensaci dhaver aconseguit la unitat. Per-
qu fins i tot si realment exists ledat dor uns costums i comportaments diferents.
i la possibilitat de tornar-hi, el nacionalisme
no shi reconeixeria pas perqu ledat dor definit les diferncies i quan aquestes dife-
no necessita els fugitius per definir-se, ni
necessita cap sensaci del pas del temps,
de la mort o de labandonament per poder
crear la uni en si mateixa. La llar eterna
s un tpos que no necessita basar-se en
lexclusi per poder definir-se; al contrari,
en aquest cas el centre crea el mateix centre
i sautoritza constantment. La frontera en
aquest cas noms pot significar la integra-
ci, la connexi i la constant recreaci. El
nacionalisme, al contrari, construeix el mite
de ledat dor sobre els relats de la falta
dunitat i de fragmentaci per aquesta
impotncia ha de ser amagada i suplantada
pel mite de la uni i la perfecci.
En reconixer dins seu un component
enemic, cal negar-lo obstinadament, cal
negar lexistncia daquella altra part de si
mateix i condemnar-la. Aquesta hiptesi la
107
corrobora el fet que les persones que havien
construt el setge al voltant de Sarajevo i
aquells que eren tancats dins daquest cercle
no es poden distingir tnicament. Perqu
el setge era mantingut per les persones que
eren majoritriament ciutadans de Sarajevo
i la seva vida dabans no es distingia gaire
de la vida dels altres habitants de la mateixa
ciutat: les parts enfrontades havien treballat
juntes, havien parlat la mateixa llengua,
havien tingut uns costums fora semblants,
havien compartit amics sense distinci na-
cional, com tamb hi havia hagut a Sarajevo
un gran nombre de matrimonis mixtos, de
manera que s extremadament difcil parlar
duna clara diferncia tnica (serbis, croats
i bosnians) entre les persones dins del setge
i aquells que havien creat lencerclament.3
El setge, doncs, no el va crear un grup
tnic allat i completament diferent amb
El cercle es va crear tot just quan shavien
rncies shavien cimentat. El nacionalisme
que va tenir Sarajevo assetjada durant qua-
tre anys es va alimentar amb la idea de per-
seguir lenemic dins de si mateix. s a dir,
calia descobrir els enemics que shavien
introdut dins del teixit orgnic de la naci,
els enemics que sassemblen tant als altres
membres que podrien ser presos per la seva
part integrant. I aix s com la similitud
entre aquestes tres nacions (serbis, croats i
bosnians) va ser culpable per a un naciona-
lisme extremadament virulent que va fer s
duna crueltat brutal perqu li calia reforar
la prpia identitat. La violncia utilitzada
en la formaci del setge era una violncia
que havia de crear les diferncies, que havia
de confirmar lexistncia de les diferncies.
El cercle havia dallar lenemic que abans
de la guerra era tan prxim que shi podria
108
confondre i fer-lo aparixer com un cos
estrany. El cercle feia la funci dexpulsar
lenemic, el cercle era lexterminador dels
cossos estranys dins de lorganisme de la
naci. I alhora, el cercle, servia tamb per-
qu laltra naci shi reconegus com a
absolutament diferent i separada.
Per subratllar encara ms la relaci entre
el fugitiu i la naci celestial, calia afegir-hi
una altra figura, la figura del trador. La ra
que Adam i Eva fossin foragitats del Parads
i esdevinguessin fugitius s que havien trat
Du. La primera experincia del determi-
nisme histric comena, doncs, amb la
traci. Per la condemna divina no recau
noms damunt daquell que ha trat; tamb
accentua la imperfecci de Du. La traci
de lhome no significa noms que lhome
sallunya de Du i de si mateix; la traci
significa tamb un allunyament de Du de
si mateix i dalguna manera fa dubtar de la
perfecci de Du.
Quina s la relaci entre el trador i el
nacionalisme en el context daquest setge?
El nacionalisme serbi va tractar els mem-
bres daltres nacionalitats i especialment
els musulmans contra els quals era el ms
agressiu com a germans que lhan trat:
ells, de fet, eren serbis, eren membres del
mateix grup tnic, per en un moment
determinat havien adoptat lislam. I com s,
doncs, si ells tamb sn els nostres germans
i pertanyen a un mateix origen tnic enca-
ra que siguin mals germans i tradors que
per a ells no estava pas previst el retorn a
limperi de tsar Duan ni a ledat dor? primer la figura del fugitiu i llavors el
No es pot pas dir que el gran retorn sigui
per a ells del tot tancat, lnic que cal s que
aquests germans tradors retornin primer
a casa seva, a la seva llar. Els musulmans
bosnians tenen el seu origen en la traci,
o millor dit, en la fugida davant del seu
nic origen possible la qual cosa vol dir
que els musulmans sn una naci alienada
que fuig del seu dest. En aquest context
aix significa que no sols s alienat el poble
musulm, sin tamb el serbi de la mateixa
manera que en la Bblia no noms el fugitiu
trador sallunya de Du, sin que amb aix
Du tamb sallunya de si mateix. I si la a
violncia terrible, que es va manifestar en
el setge de Sarajevo i de les altres ciutats de
Bsnia i Hercegovina, volia precisament
amagar i superar aquest procs de separaci
i dalienaci?
Hi ha moltes reflexions sobre les pre-
guntes relatives a qui va trair larribada
de labsolut i per qu ledat dor shavia
perdut, qui s culpable que lhome shagi
allunyat de Du i que Du shagi allunyat
de lhome. Les respostes dins de lmbit de
la mitologia tamb sn ben diferents, co-
menant per la identificaci del culpable
amb la figura de la serp, de la dona, de la
poma o altres. El culpable per la prdua
dun Dest Daurat mai s res que sigui del
tot diferent de mi; al contrari, el culpable
s alg molt semblant a mi, alg que fins
i tot pot ser part del meu propi cos. En la
mitologia cristiana el culpable s dins del
cos. El pecat, a causa del qual es va perdre
El Dest Paradisac, s a dins nostre. Cal
reconixer-lo, cal superar-lo, ja que sembla
que aquesta s lnica via de retorn al Pa-
rads original.
El nacionalisme, com ja sha dit, crea
castiga perqu aix pot retornar a casa
seva. El retorn cap al dest autntic de la
naci passa pel cstig de tots els pecats
que hagin coms els fugitius o b aquells
germans que ens han trat. El cstig s un

procs que ha de provocar laniquilaci
total perqu en aquest procs el sentiment
nacional fuig davant de si mateix. Es castiga
laltre per ofegar aix el propi sentiment
de desemparament. Amb el cstig que ha
daniquilar definitivament aquell germ
que ens ha trat el musulm, no nhi ha eradicar-los del tot; al contrari, matar-los
prou perqu laniquilaci del germ tra- significava preparar el seu retorn a casa. La
dor ha de provocar tamb que el germ
torni a aquella casa don havia fugit o don
havia estat foragitat com a un trador. Les
matances dels ciutadans de Sarajevo tenien
una motivaci doble: destruir i convertir.
No es tractava, doncs, noms de liquidar
els musulmans i destruir-los totalment, sin
que a travs daquest cstig extrem calia des-
truir tamb la representaci simblica del
seu estatus de fugitius i que poguessin ser,
un cop completament destruts, acceptats
de nou en aquella llar nacional que havien
volgut oblidar. Les matances dels ciutadans
de Sarajevo permetien als nacionalistes
serbis unir-se amb si mateixos, amb el seu
dest que consideraven autntic. A travs de
la mort dels altres, podien superar la seva
prpia alienaci i a la manera de Geist
hegeli establir la uni amb si mateixos.
En el perode dabans de la guerra, que
sanomena lpoca comunista, totes les na-
cions i especialment les nacions de Bsnia
i Hercegovina se sentien molt unides. Les
diferncies tniques ms aviat samagaven nacionalisme serbi daconseguir la seva
que no pas destacaven. Per al nacionalisme
serbi que es va despertar amb intensitat cap
a mitjan dcada dels vuitanta del segle xx, la
presncia dels germans tradors, dels musul-
mans, era un perill que els recordava els seus
pecats i la seva prpia imperfecci. Amb el
setge de Sarajevo, el nacionalisme pretenia
construir un poble completament diferent
de si mateix, per amb la idea dinclourel
109
dins seu un cop reeducat. s a dir, primer
calia fer veure els musulmans com una cosa
completament diferent, per desprs dun
cstig exemplar calia integrar-los dins seu i
retornar-los a casa.
Matar els musulmans no significava
mort que sha previst per als musulmans
amb les granades i els fusells de precisi s la
catarsi que els ha de purificar dels seus pecats
de traci. A travs de la mort es poden tor-
nar a unir amb el seu dest autntic, s a dir,
la mort s la seva renncia al pecat i alhora
lalliberament final duna equivocaci. Amb
una mica ms de cinisme podrem dir que
la mort per a ells s el millor que sels pot
donar. En el nom daquell germ ms gran
i ms savi, la pedagogia nacionalista no es
deixa vncer mai: el germ petit ha de ser
castigat per la seva desobedincia i pels
seus errors. El cstig fins a laniquilaci s
simplement la manera de retornar-lo a casa i
poder-lo a abraar en una uni de germans.
Tot just el cstig del germ petit permet que
el germ gran entri a una llar acollidora ja
que sense el germ trador, la casa era buida,
erma. Tot just aconseguint de fer retornar
el petit que havia trat casa seva, el gran pot
aconseguir la seva plena realitzaci.
El setge de Sarajevo era un intent del
prpia unitat, dabastar la llar perduda. Les-
tructura topolgica del setge estava pensada
a travs dun ull interior que sobserva a si
mateix des de dins. En les runes i les cases
cremades, en els carrers destruts, en la cara
fsica de la ciutat destrossada, hi veia aquella
llar autntica, la llar fragmentada don havia
sortit. En aquestes figures diabliques, el
nacionalisme va descobrir el seu dest pre-
110
histric, que sha conservat intacte, sense
cap lmit, sense cap condicionant...
El nacionalisme serbi va controlar Sa-
rajevo a la manera del panptic sobre el
qual parla Michel Foucault en el seu lli-
bre Vigilar i castigar.4 En lestructura del
panptic, la mirada s lagent de control;
travessa lespai, travessa els gestos daquells
que observa, estudia els seus moviments
i els confereix la seguretat. Per dins del
cstig, el panptic no sexclou daquell que
ha de ser castigat, que s observat, sin al
contrari, pretn inclourel a dins, pretn
crear fins i tot nous gestos i nous moviments
daquell que a travs de lobservaci ha de
ser interioritzat.
El setge de Sarajevo s tamb una inte-
rioritzaci, per que no t pas la finalitat
de produir noves estructures de ciutat o de
conservar els cossos que estan dins el setge
per ser observats; la interioritzaci pretn
penetrar dins el centre mtic de tota lessn-
cia nacional. La mirada a travs de la mira
telescpica dun fusell de precisi i la mira-
da que sestenia mitjanant lona explosiva
de les granades, penetraven dins del cos de
laltre, shi ficaven a dins, el destruen i
amb aix la mirada anunciava la seva prpia
uni amb la unitat mtica. Lestructura del
panptic fa referncia als temps moderns en
els quals es pretn construir un home nou,
conservar el seu cos com a potncia bio-
lgica, tal com diu Foucault, a diferncia
dels nacionalismes mitolgics que busquen
els seus propis orgens, els seus fonaments.
La destrucci de Sarajevo no buscava una
urbanitzaci nova i futurista per superar
lestructura tradicional i arcaica de la ciutat
i poder aix controlar amb ms efectivitat el
repartiment del territori; al contrari, la des-
trucci de Sarajevo era com un ull interior
que a travs de la destrucci i el collapse de
lespai ciutad vol penetrar fins als propis
fonaments mtics. Era, doncs, una revenja
contra si mateix.
El panptic interioritza a travs de lob-
servaci la mirada de laltre i el pensa com
si fos part del seu propi cos per construir
aix un cos nou. Els franctiradors de Sara-
jevo no pretenien pas construir el cos que
observaven a travs de la mira telescpica
del fusell, sin que el cos observat sunia
amb la mirada, el blanc era travessat per la
bala, per la granada per arribar aix a lob-
jectiu ltim i assolir el centre espiritual: la
llar celestial. La mirada a travs de la mira
del franctirador no crea cap cos ms, sin
que pretn travessar el cos dun altre per
reconixer lenemic dins seu i destrossar-lo,
per arribar aix a la uni amb si mateix, per
entrellucar la llar a dalt del cel. La mirada
del franctirador ha de desconnectar alguna
cosa, ha deradicar alguna cosa dins seu; el
franctirador dispara contra si mateix par-
lant figuradament perqu amb cada tret
crea el miratge de la salvaci, de la puresa.
Sempre que dispara, aquest tirador de pre-
cisi dispara a un germ seu i cada gota de
sang vessada s la renovaci de la sang
de lestirp, s la unitat assolida.
He parlat al principi de la perspectiva
del fugitiu i de la concepci del mn de la
gent atrapada dins dun setge. He anome-
nat els ciutadans de Sarajevo fugitius. Els
ciutadans de Sarajevo, per, no eren uns
fugitius en el sentit pla de la paraula ja que
la majoria mai no van ser forats a deixar
casa seva. No van marxar, s cert, encara
que tamb s cert que el propsit daquells
que els van encerclar era foragitar-los a
tots, fer-los fora de casa seva o b matar-

los. Per el sentit estricte del mot no treu
el fet que cada ciutad de Sarajevo durant
el setge portava dins seu lexperincia dun
fugitiu per molt que hagus viscut en una
casa que era seva des de sempre. Perqu cap
casa ni cap refugi eren prou segurs i slids i
inviolables per a protegir-los de les grana-
des i bombes, dels franctiradors. s per aix
que se sentien uns fugitius, refusats, obli-
dats. La ciutat que coneixien des de sem-
pre sels havia tret de sobre, per molt que
hi haguessin viscut i que coneguessin tots
els costums del seu dia a dia. La ciutat es
va convertir en una closca buida, llenada
a les escombraries, una conquilla buidada
de la vida anterior. No sols els ciutadans de
Sarajevo se sentien abandonats i oblidats,
sin tamb la ciutat va ser abandonada
per ella mateixa, per tots aquells elements
que hi feien possible la vida, els elements
necessaris per a la comunicaci, pels fluxos
denergia ledifici de Correus arranat, la
Biblioteca Nacional cremada, el subminis-
trament daigua i delectricitat destrut, la
circulaci de gent i didees completament
interrompuda.
Els ciutadans de Sarajevo no van ser pas
foragitats duna llar celestial, sin duna
vida ben concreta, van ser abandonats per
les Lleis que els havien de protegir, per totes
les normes i regles que ordenen la vida civi-
litzada. Van ser llanats dins una vida nua,
en la pura supervivncia i van esdevenir
conscients de la impotncia del propi cos.
La realitat, per a ells, va esdevenir frag-
mentada, esmicolada amb els cops de les
granades, amb els trets dels franctiradors.
Lnic punt una mica ferm que els podia
oferir lnica garantia de salvar la vida,
de salvar el poc que quedava de la realitat
abans que sesmicols completament, era
el seu propi cos.
111
Un fugitiu no es pregunta mai qui s,
on va, don ve, sin noms pregunta: on sc
ara? I amb aquesta pregunta viu inserit en
el present perqu no t dret de preguntar
res sobre el passat ni sobre el futur, perqu
el passat ha quedat com una conquilla
buida, un espai destrossat, que ell mateix
ha hagut de suspendre i les perspectives
del futur tampoc sobren cap a cap horitz.
A diferncia de la mitologia nacional que
davant de la banalitat del present fuig cap
al passat mtic, el fugitiu reconeix noms el
present a travs del seu propi cos. I aquest
cos, en la Sarajevo assetjada, va ser exposat
contnuament a les granades, als cops, a la
mort. La presncia constant del rostre de
la Mort amb el qual el fugitiu topava sense
parar, mentre tot al voltant seu les coses es
collapsaven, destruen, esborraven, feien
possible que escolts el seu cos, que lob-
servs com un nic punt de suport, com
lnica llar que encara li ha quedat. El cos
dun fugitiu es defineix amb la fugida, amb
la fugida constant davant la mort. I en la
Sarajevo assetjada la vida tamb es definia
com all que constantment fuig de la mort:
la vida era simplement la fuga davant la
mort. El fugitiu a Sarajevo no va ser un fugi-
tiu perqu lhaguessin expulsat del Parads;
ell era un fugitiu davant la mort. La seva
llar, el seu punt de suport, era el cos que ha
sobreviscut i ha escapat de la mort. El desig
de retornar a la llar perduda era, des de la
perspectiva del fugitiu, transformat en un
desig de superar-se constantment, de ser
capa de superar qualsevol situaci en la
qual la mort posa les fronteres i imposa
la duraci de la vida.
Superar la mort a travs del propi cos
t lefecte paradoxal que la mort de cop
sembla prxima, comprensible. Durant
la guerra i ara s que parlo des duna ex-
112
perincia del tot personal els rostres dels
desapareguts, dels morts amb els quals
havia compartit les vicissituds i alegries de
la vida diria, es van integrar dins del meu
propi cos i aix, el meu cos va esdevenir la
llar que podia abraar i protegir els destins
de tots aquells que havien desaparegut o
que estaven desapareixent. A Sarajevo mo-
rien aproximadament quinze persones
cada dia, i tothom sabia, encara que no fos
conscient del tot, que aquesta quantitat
shavia dassolir cada dia i que el dit de les
parques podia triar-lo a ell i que podria ser
que precisament el seu cos fos escollit per
acabar domplir el got. Tothom que arri-
bava al final del dia sabia que el cos dalg
altre havia estat destinat a omplir el buit
fins a arribar a la mesura prevista. Tothom
sabia que aquell dia havia sobreviscut per
pur atzar i tamb que aix significava que
en lloc seu havia mort alg altre, que alg
altre shavia ofegat en el riu de la Histria,
com diria Primo Levi. La proximitat de la
mort, la conscincia que alg en lloc de tu
ha acceptat la mort, feia que el cos es pogus
transformar en una llar que podia contenir
tamb la perspectiva daquell altre, del que
va ser mort, del que va ser ofegat en el riu
del Temps.
A diferncia del cos nacionalista, que es
manifesta en una fantasia collectiva de lhe-
roi nacional que amb les seves gestes s
capa de vncer la mort, i amb aix tamb donades van fer quallar a travs de la seva
lenemic, el cos del fugitiu supera la mort
per continuar portant dins seu la perspec-
tiva de la mort. La mitologia del cos dun
guerrer nacional no sacaba en el moment
que aquest ven lenemic i guanya la guerra;
a dins seu, en la seva figura simblica, hi
s guardat lespai sacre de la llar celestial
perqu la seva gesta, perqu el seu coratge,
supera els lmits de la Histria i amb les
gestes fantstiques anuncia a la naci el pos-
sible retorn a aquell Imperi fora del temps.
Lheroi nacional amb les seves grans ges-
tes experimenta la uni entre el passat i
el retorn a la llar celestial i sescapa del
determinisme histric. El fugitiu, ficat
dins del seu propi cos neulit, suneix amb
el present, amb el moment immediat i s
feli descapar de la mort en aquest precs
instant.
La sensaci de ser rampoines oblidades,
els ciutadans de Sarajevo lhavien dafrontar
cada dia en topar amb les coses esparracades
i rebutjades, amb tota aquella matria que
la civilitzaci havia llenat a labocador de la
Histria. Els camions cremats i desmuntats
a peces, els cotxes abandonats als carrers, els
tramvies parats damunt de les vies no tenien
cap valor til ms. Per alhora moltes altres
coses, especialment les que es necessiten per
sobreviure, van sortir del seu anonimat i van
adquirir podrem dir una aurola mtica
per exemple aquelles llaunes que lartista
Devan Huso va integrar dins duna srie
grfica. Els altres artistes, escultors, pintors,
poetes, filsofs que shavien quedat dins la
Sarajevo sota el setge, van utilitzar les co-
ses abandonades, trencades i llanades per
construir les seves obres5 i aquests objectes
eren el pretext per construir les potiques
personals de la destrucci.6 Les coses aban-
solitud i silenci tota la riquesa del passat.
Les veus es podien sentir grcies a les trans-
formacions artstiques com ressona dins
duna conquilla la veu de la mar. Per exem-
ple, en el silenci dun tramvia abandonat
a les vies rovellades se sent un instant del
passat, aquella remor de la gent, les seves
empentes i les veus sn ms intenses del

que ho eren dins del passat real. Passa el
mateix que amb aquella infusi amb mag-
dalenes de Proust, que amb lolor i el gust
havia aconseguit despertar un passat molt
anterior. Les coses abandonades i runoses
alliberen veus acumulades, desperten les
ones del passat. Marcel Duchamp va expo-
sar un orinal en una galeria i li va posar el
ttol La fontana per alliberar lobjecte del
seu passat en qu noms havia de complir la
seva funci i servir a un s concret. Per un
cop alliberat de la funci i de ls, lobjecte
podia parlar a travs de la seva forma sobre
si mateix. A diferncia daquest procedi-
ment duchampi, les coses abandonades
a la Sarajevo assetjada sobrien cap al seu
passat: exposaven tot el temps que shavia
acumulat dins seu. Aix no vol dir de cap
manera que es perdessin dins del passat,
tal com passa en Proust amb la infusi i
les magdalenes, ja que un cop recuperat el
contingut del record, el seu gust i lolor es
perden. Les coses a Sarajevo recuperaven la
seva presncia immediata, per exposaven a
la llum alhora tot el seu passat. De la matei-
xa manera que un fugitiu sota el foc duna
granada, duna bala de franctirador, sota
lamenaa de la mort directa que li penjava
com lespasa de Dmocles sempre damunt
el cap, sent el present de la mateixa manera
les coses abandonades sentien el seu passat.
El seu present les estrenyia i les obria i el
passat les descomponia i les desglossava.
En lloc duna conclusi dir que el
fugitiu que he descrit aqu sassembla a
un objecte destrossat, que ja no serveix al
seu s. Per en aquest abandonament, en
aquesta expulsi pot dibuixar un paisatge
nou, intuir una llar que no est situada en
el passat mtic ni en una edat dor, sin
113
en el present. El fugitiu t, sens dubte, un
concepte diferent de la llar, una relaci
diferent envers el seu passat. El fugitiu
desconstrueix el mite de la llar nacional.
Les dues figures, per, tant la del mite
nacional com la figura del fugitiu tenen el
desig de la llar: el nacionalisme cerca una
llar espiritual eterna, situada en el passat
mtic, i el fugitiu busca una llar real i con-
creta dins de la qual ja havia viscut, per
va ser-hi foragitat. Les dues figures sn una
expressi de lEdat Moderna, o millor dit,
les dues figures sn una manifestaci de la
modernitat. La solitud, labandonament,
lanonimat, la sensaci de la marginalitzaci
en laldea global sn part de la modernitat
igual com ho sn tamb el desig de fugir de
la llibertat individual i deixar-se abraar per
la naci, retornar cap a la tradici prpia
per viure-hi a dins, per trobar-hi la sang
tnicament pura. El setge de Sarajevo i la
figura del cercle parlen de la connexi entre
aquests dos sentiments, de la seva mtua
interconnexi. La frontera entre aquests
dos pols no s del tot visible, s una frontera
mbil, canviable. El nacionalisme pretn
fer una distinci estricta amb aquells que
no formen part de la seva llar espiritual per
poder-los excloure o incloure segons el seu
propi parer. I a Sarajevo, aquesta drama-
trgia dinclusi i dexclusi es va realitzar
brutalment fins al final. Les conseqncies
terribles daquesta posada en escena es van
abatre damunt els fugitius, damunt els
ciutadans de la Sarajevo assetjada. Els seus
patiments i les seves ferides sn incom-
mensurables perqu volien viure en una
llar simple i real i concreta i no pas en un
temps mtic i etern.
Traducci de Simona krabec
114
1. Esteve Uro IV Duan Nemanji, conegut com Collecci
a Duan el Poders (Duan Silni) va nixer al
voltant de 1308 i va morir el 1355. Va ser el rei
de Srbia (1331-1345) desprs dhaver fet fora
del poder el seu propi pare, Esteve. Va fer grans
conquestes de territori bizant i es va proclamar
tsar (emperador) de Srbia, Grcia i Bulgria
Lorigen de la vida
Aleksandr I. Oparin / John B. S. Haldane
(1346-1355). [N. de la t.]
Traducci de Natlia Inness i Juli Peret
2. Mircea Eliade, Images et symboles, Pars, Gallimard, Introducci de Juli Peret
1980.
3. En el seu assaig Identitat, publicat en el llibre La LEstat dels jueus
poltica del smbol, lantropleg Ivan olovi de Theodor Herzl
Belgrad sost que tots els nacionalismes iugoslaus Traducci i introducci de Gustau Muoz
insisteixen que s necessari el retorn a la identitat
autntica, per alhora gaireb tots consideren que Sobre la traducci
noms ells representen aquesta identitat original. Paul Ricoeur
olovi descriu, irnicament, el nacionalisme serbi
Traducci i introducci de Guillem Calaforra
dient: El retorn cap a una identitat srbia origin-
Lassassinat ents com una de les belles arts
ria ajudaria a un poble sense una identitat prpia Thomas De Quincey
a retrobar les arrels profundes de la seva naci i Traducci i introducci dAlbert Mestres
amb aix es crearien, finalment, les condicions
perqu els conflictes tnics en el territori de lantiga Micromgas. Una histria filosfica
Iugoslvia arribessin a un final pacfic i just. Voltaire
4. Michel Foucault, Surveiller et Punir: Naissance de la Traducci i introducci de Mart Domnguez
prision, Pars, Gallimard, 1975 [Vigilar y castigar:
Nacimiento de la prision, Madrid, Siglo XXI, 1976]. Brevssima relaci de la destrucci de les ndies
5. Alguns projectes darts plstiques sn escultures
Bartolom de Las Casas
Traducci de Pau Viciano
en mirall Svjedoci postojanja, Destrukcija i
Estudi preliminar de Meritxell Bru
duhovnost de Mustafa Skopljank i La biblioteca Prleg de Miquel Barcel
de Sarajevo de Nusret Pai.
6. Llibres Sarajevski bluz de Semezdin Mehmedinovi, Contra els galileus
argun odpatka de Sadudin Musabegovi, les pel Juli Emperador, dit lApstata
lcules Smrt u Sarajevo del Haris Prolica i Tvrdko Traducci i introducci de Joan F. Mira
Kulenovi i Palio sam ljudske noge de Srdan
Vuleti. Assaigs
Victor Klemperer
Traducci de Marc Jimnez
Introducci dAntoni Mart Monterde

Lisboa. Llibre de navegaci

Jos Cardoso Pires
Traducci i introducci de Vicent Berenguer

La lluita per la vida

Charles R. Darwin / Alfred R. Wallace
Traducci de Juli Peret
Introducci de Manuel Costa i Juli Peret

Un bosc gtic
L a carretera
Quan sigui..., far... El pensament s tan
dol que em transporta immediatament al
nirvana. La hiptesi exclou les possibilitats
duna malaltia, una dictadura, una guerra,
la prdua dels ssers estimats, per no esmen-
tar ni la possibilitat de la prpia mort tota
catstrofe queda exclosa. Els nens, tan bon
punt aprenen a construir frases una mica
ms complexes, ja es proposen aquesta
Mitja ander (Maribor, 1974) s conegut sobretot com a
editor. A partir del 1996 va aglutinar un actiu grup de
joves al voltant de les Publicacions de la Universitat
de Ljubljana (tudentska zaloba) des don ha impul-
sat la collecci de literatura Beletrina que avui s un
dels segells ms prestigiosos dEslovnia, sempre atent
a les novetats de casa i de lestranger. En la collecci
destaca especialment la dedicaci a les traduccions
dels autors daltres llenges del territori iugoslau.
Entre els seus xits editorials cal esmentar tamb la
iniciativa de divulgar les cinquanta novelles clssiques
de la literatura eslovena com a suplement gratut del
diari Dnevnik. Ha reunit els seus assaigs en els llibres
Pokrajine proze (Els paisatges de la narrativa, 2006)
i Zapiski iz noi (Apunts des de la nit, 2003, trad. al
txec i croat). El ttol del seu ltim llibre Kuvertirana
poteza (Jugada secreta, 2008) fa honor a la seva tra-
jectria juvenil de jugador descacs. En lassaig que
publiquem explica per primera vegada la seva vida
des de lptica dalg que s prcticament cec. Es va
publicar originalment a Mitja ander, Kuvertirana
poteza, Ljubljana, lud Literatura, 2008, pp. 77-86.
115
Mitja ander
mena de programes. I aix, la infantesa t
inscrita tamb la gran frustraci de topar
contra la realitat. Els meus companys de
classe canviaven a diari les professions que
farien. Un amic volia esdevenir gondoler a
Vencia, quina imaginaci... Jo, en canvi,
vaig haver danar amb compte per no so-
miar massa en veu alta perqu amb aquell
escs percentatge de vista que em quedava
qualsevol idea em podria convertir en un
idiota. All que jo podia somiar era limitat
dentrada. No seria mai mecnic, ni cam-
brer, ni policia, ni metge. No s si mho van
dir els altres o b ho he descobert tot sol
aquesta s la meva variant de la pregunta
qu era abans, lou o la gallina per aviat
vaig descobrir que el meu fort era el meu
cap: sabia pensar. I en aquest mbit per a mi
no hi havia diferncia amb els altres. Aix
anava dient que seria professor, probable-
ment professor de matemtiques. Pensar de
manera abstracta va resultar molt aviat el
terreny on em sentia del tot segur.
A ledat de nou anys vaig comenar a
dibuixar obsessivament el mapa de la meva
ciutat. Al final de la pgina, hi dibuixava la
via del tren perqu all la ciutat de Hoe
per a mi sacabava, encara que sabia que la
gent vivia tamb a laltra banda de la via. A
prop hi havia dues fbriques. Encara avui,
si he de decidir quina s la banda dreta i
quina lesquerra, recordo la frase que el
116
pare repetia mentre espervem amb la bar-
rera abaixada que passs el tren: la fbrica
Stavbar s a lesquerra, lImpregnacija a la
dreta. Laltra lnia horitzontal la marcava
la carretera principal Maribor-Ljubljana,
al llarg de la qual estava situat el centre de
la vila amb lesglsia, la botiga, correus, el
cinema i les dues fondes principals, la f-
brica Atmos on treballaven el tiet i la tieta
i la Casa de Cultura, que en aquells anys
tot just sestava construint. Hi vaig dibui-
xar amb molta cura tamb el meu carrer. Al
llarg de la vella carretera que portava fins
al rierol i continuava en direcci a les mun-
tanyes de Pohorje hi vaig apuntar lescola,
ledifici dels bombers, el barri nou i potser
algun altre detall. Vaig sentir una gran
temptaci de dibuixar-hi tamb una casa
al centre on no havia entrat mai, noms
perqu em semblava que la podia situar
amb gran exactitud. Avui all hi ha un prat
i no conec ning que em pugui confirmar
que hi hagus hagut mai cap edifici.
Per fer un mapa cal comenar amb
alguna cosa. Mai no vaig comenar per
la casa dels avis on vam viure els primers
anys ni tampoc per la casa nova que havien
construt els pares. Primer de tot sempre di-
buixava la vertical que siniciava a la planura
de Dravsko Polje, travessava la via del tren,
la carretera principal Maribor-Ljubljana i el
centre de la vila i llavors enfilava a poc a poc
cap als boscos de Pohorje. Aquesta vertical
representava la carretera de muntanya que
encara existeix i on, en els millors temps, hi
havia divuit fondes, bars i altres possibilitats
menys ortodoxes daconseguir alcohol per
a mi encara illegal. Aquesta carretera era
una artria que caldria travessar per sortir
del recer del carrer de casa i endinsar-se en
el pas nou que samagava a laltra banda.
La casa dels avis estava situada a la crulla
amb el carrer que portava cap a lescola,
el parvulari, els parcs infantils, i sacabava
al bosc. Aquesta petita crulla era el perill
mxim. Els cotxes hi anaven a una velocitat
considerable: si venien des del centre de la
vila, els semblava que en aquest punt ja
podien agafar la velocitat de creuer i si ar-
ribaven de la direcci del bosc, encara no es
veien dins del nucli urb i deixaven que el
cotxe conservs la velocitat per uns ltims
instants abans de reduir-la necessriament
per la pressi dels vianants. Un dels primers
esdeveniments que recordo s el cadver
dun home, tapat amb un llenol. Amb el
seu cos va evitar que mors un amic meu,
un amic amb el qual caminvem cap al
centre per una carretera sense voreres. El
meu avi senfadava sovint perqu algun
cotxe li havia tornat a trencar la tanca o fins
i tot havia topat contra la prunera del jar-
d. Aquesta travessia sense cap mena de
senyalitzaci era lencarnaci de la por.
La meva mare, i a causa della jo tamb,
li tenem pnic. Per a ning no li donen
la m tota la vida. Aix que vaig aprendre
com mirar i com escoltar per per traves-
sar qualsevol carretera arrencava a crrer
durant anys. Les carreteres i els carrers
que vaig conixer desprs eren molt ms
complicats, per la carretera de Pohorje va
quedar clavada dins la meva conscincia
com un arquetip del duel amb lespai.
E l carrer
Amb vora dotze anys vaig agafar prou confi-
ana i destresa per comenar a ser temerari:
decidia en un o dos segons si encara podia
travessar, calculant rpidament la velocitat
dels vehicles pel so. Una vegada, al centre
de Ljubljana, em va enxampar una patrulla

de policia de trnsit. Lagent va abaixar la
finestra i em va escridassar si no veia que el
semfor estava en vermell. No, vaig repli-
car, no mhi veig b. I vaig desaparixer
rpidament a laltra banda del carrer abans
que el policia pogus decidir si lhavia vol-
gut burlar o b era simplement un boig.
Aquestes perilloses travesses dels carrers ara
em semblen una simple transposici de la
mentalitat dels joves conductors que com
a copilot sempre incitava a fer malifetes en
lesfera dels vianants. La por no existeix, tot
es pot controlar, el dolor i la mort no sn
ms que un estimulant dadrenalina. Per
la provocaci dun vianant s diferent de la
conducci temerria en un punt clau: cal
confiar en els altres. Un conductor cal que
confi noms en la seva prpia capacitat i
en la seva mquina, cal que pensi que pot
reaccionar increblement rpid, per si
qualsevol cosa no va b, la mquina s feta
dun material gaireb indestructible. Un
vianant ha de confiar primer de tot en el
conductor desconegut. Ha de creure que
respectar les regles del trnsit i que far tot
el que pugui per no atropellar-lo. I ha de
confiar en una mquina que est feta per
poder frenar. s a dir, la fase de la temeritat
no s altra cosa que la mostra de confiana,
en si mateix, en els altres, en els materials.
Avui confio bastant menys en mi, en
els conductors i en aquelles cpsules de
llauna, per no em puc permetre sortir al
carrer sense la confiana fonamental en els
altres encara que no defenso pas a priori
la superioritat tica daquells que estan
disposats a ajudar una vctima desinteres-
sadament. Es tracta de detallets funcionals,
per que poden tenir una transcendncia
fatal. Larribada de leuro ha tornat a in-
troduir les monedes en la vida quotidiana.
Em costa encara distingir el valor de les
117
diferents monedes, tot i que en principi s
que les ms grosses tenen ms valor que les
de mida petita. Per em sembla que trigar
molt a poder-les conixer. He de confiar
que les venedores al quiosc i a les botigues,
els cambrers i els taxistes agafaran noms
all que pertoca o b que em retornaran el
canvi just. A poc a poc he aprs a calcular
el valor aproximat dacord amb el pes i el
nombre o la grandria de les monedes,
per no ho podr calcular mai exactament
fins al cntim segur que abans tornarem a
canviar de moneda. Quantes vegades mhan
enganyat? Si em permets aquesta pregunta,
arribaria a ser un paranoic.
He de confiar en uns desconeguts en-
cara ms absoluts si vull arribar a un lloc
determinat. Em puc perdre en qesti de
deu metres si he de trobar lentrada correcta
o un local concret. De fet em perdo dins
dels edificis de pisos, en els hotels i entre
les oficines quan visito les institucions.
Intento ancorar dins la conscincia les co-
tes claus, normalment edificis singulars o
b crulles, per tamb parcs, quioscos,
gasolineres, arbres, fins que em faig una
imatge mental de la geografia urbana. En
comenar a viure a Ljubljana, una dia anava
en lautobs metropolit cap a la facultat
i vaig sortir quan pensava que ja devem
haver arribat a la parada correcta. Era un
dia clar, assolellat, fred, les condicions eren
ideals perqu la meva capacitat de visi fos
ptima. I quan lautobs va arrencar, vaig
adonar-me que estava en un lloc completa-
ment desconegut. Els edificis dels voltants
em meravellaven i estava convenut que
era al centre perqu la majoria de les cases
eren duna edat venerable. Lltima llum
dun dia de tardor va transformar la ciutat
en una aparici momentnia de la bellesa
que sapaga, semblava que fos a Pars, on
118
aleshores encara no havia estat mai, i que
podia imaginar noms a causa dels llibres
com Nadja de Breton o els poemes de
Baudelaire. No s com vaig aconseguir
sortir de la plaa i finalment em vaig ado-
nar que no era un lloc desconegut, sin a
la plaa principal del centre de Ljubljana,
a Kongresni trg.
Els llocs on hi vaig sovint i els espais
que visito regularment sem fan clars. En
qualsevol ciutat que visito, dibuixo el mapa,
encara que sigui noms mentalment. Els
mapes van canviant silenciosament i som-
plen dolors, de colors, de pluja i de raigs de
sol, de sorolls i de figures, somplen de pa-
raules, crits, carcies i rebuigs, somplen de
tendresa, ira, tristesa, avorriment, somplen
de narracions. Tots els mapes no sn ms
que una ficci. O b larxiu de memries. concepte. Per la llibertat, de fet, no s una
Un mapa sondula, es corba, sobre cap a
coses noves i amaga les que ja coneixem.
Conegui o no un laberint de carrers,
cada cop que hi passo els vianants sn di-
ferents, no sn com els cotxes, els edificis o
altres coses materials. De petit no recordo
que hagus tingut la sensaci de topar-me
amb els desconeguts. Per en una ciutat, la
multitud set menja i et converteix en un
sser annim, les dades estadstiques em
diuen que no puc conixer la majoria de les
persones que trobo pel carrer casualment.
Molt poques vegades em passa que conegui
la persona que sest apropant. Quan la gent
em saluda trigo uns moments per situar-
los i connectar la visi amb una persona
coneguda, a vegades no em serveixen per
a res ni la petita conversa, ni el color de la
veu, ni lestil del pentinat res. Alguns sn
amables i em diuen el seu nom, encara que
saben que els conec b, i els altres es pre-
senten encara que sn uns coneguts casuals
i no els podria recordar ni que tingus al
costat la llista de tota la gent que he trobat
mai. Molts pensen que sc un impertinent
perqu no els vull saludar i a la primera que
poden, mho etziben a la cara. Altres saben
que no els veig i sesmunyen rpidament
amb la tranquillitat que no mho haur pres
malament. Encara que aquells que migno-
ren tan decididament no sabran mai com
mafecta la seva actitud.
L aeroport
Com que sc un home de pensament
abstracte aquesta caracterstica la justifico
avui dient que sc un intellectual i abans
deia que era perqu jugava a escacs pro-
fessionalment la llibertat s per a mi un
cosa abstracta. La sensaci de llibertat pot
ser limitada per unes pors ben concretes.
Amb el temps he acabat sabent que podr
travessar el carrer tot sol, que podr entrar
tot sol a lautobs correcte i que podr
baixar a la parada desitjada, que podr do-
minar els trens i si cal tamb els ferris. Per
els avions per a mi van ser durant molt de
temps un terreny inassolible. Els aeroports
sn per a mi uns espais inabastables del tot.
Terribles laberints de botigues i restaurants
tots iguals, les finestretes idntiques, els ma-
teixos punts de control, els passadissos i les
portes dentrada semblants. En aquest rusc
hi ha un eixam de persones que es mouen,
que esperen igual que jo i llavors es tornen
a posar en moviment, despietadament.
Per obtenir la resposta a aquella pregunta
desesperada -On?- puc perdre tant de temps
que el meu avi mentrestant pot aterrar
en un altre lloc a deu mil quilmetres de
distncia. Fa dos o tres anys enrere em va
encoratjar una disposici de la Uni Euro-

pea que assegurava a tots els cecs, amb la
consegent petici prvia, un acompanyant
des de larribada a laeroport fins a pujar a
lavi. I aix vaig anar per primera vegada
tot sol a laeroport, armat amb el valor que
em donava la conscincia que representava
un problema legalitzat, que els responsables
havien de resoldre. I mimaginava, dacord
amb la idea de lEuropa organitzada, que
als aeroports hi hauria un veritable servei
datenci a mi i als que se massemblen.
Per aviat vaig descobrir que arreu noms
improvisen i que la cosa resulta la mar de
complicada. Per exemple: desprs duna
bona estona despera en una sala on sels
acumulen tots els casos no resolts, alg
tagafa per la m i tacompanya fins a una
altra persona a la primera cantonada, on
et pugen en un daquells vehicles elctrics
que et porta fins al punt segent, on tornes
a esperar que alg tacompanyi fins a la
destinaci final, per no arriba ning, el
temps sacaba, tagafa el pnic i intentes
seguir endavant tot sol. Estava ben equi-
vocat quan mimaginava que a partir dara
podria com qui diu anar als aeroports a
fer una becaina. Aviat em vaig sentir ms
cmode i vaig comenar a portar com
ja havia fet abans en altres situacions les
coses al lmit, per conservar la capacitat
de concentraci i mantenir-me despert,
em vaig fer temerari. En plena eufria que
finalment sc un viatger gaireb normal,
desprs dhaver aconseguit volar algunes
vegades sense incidncies, vaig comenar a
anar als aeroports directament de les festes
i sense haver dormit gens. Ja no em preo-
cupava gaire pels vols de connexi que sn
la trampa ms gran dels aeroports gegants.
I no s qu em donava una satisfacci ms biblioteca mofereixen un espai on em puc
gran, intentar comprendre lentorn amb
lobsessi dalg que est a punt dofegar-se i tots els altres objectes samunteguen als
119
o quan finalment vaig arribar a caure al llit,
victoris i buit.
Els mitjans de transport i tot el que els
acompanya noms serveixen per a la seva
funci. Alg potser els trobar ertics, per
jo els havia percebut dentrada a travs de la
por de perdrem, de no tocar de peus a terra
i desprs es van convertir en la cosa com-
pletament oposada, membruixaven com si
hagus de fer alpinisme o baixar per un riu
daiges braves. Els espais inabastables, que
evoquen langoixa, per tamb el plaer,
sacaben fent familiars fins al punt que
lemoci ja no fa pujar gaire el pols. Fins
que potser un dia aconsegueixi dibuixar
tots els espais en totes les seves formes o b
mimagini que ho he aconseguit i llavors
la meva conscincia sigui noms un vaiv
tranquil, una pura superfcie que sarrissa
una mica i ja torna a ser calmada, els mapes
no seran ms que una combinaci de lnies
que ja no em diuen res: cap narraci, cap
esperana, cap por. El meu cam de totes
maneres em condueix per un altre lloc, crec,
i encara poden passar moltes coses.
L a biblioteca
Mentre escrivia aquest text pensava que
potser podria establir la diferncia entre lae-
roport i la biblioteca com dues metfores.
El mn en la seva constant transformaci s
ingovernable i representa alhora un laberint
seductor i atractiu, per tamb la divisi, la
distncia i la possibilitat de contemplaci.
En els meus assaigs sobre la literatura no
escric altra cosa que voltes en cercle sobre
aquesta separaci abismal. Lhabitaci o la
sentir excls de la remor del mn. Els llibres
120
llocs coneguts; damunt seu es diposita la
pols que jo no veig, per si hi passo la pun-
ta dels dits s que aix que sento s la pols
fina, vella. I s cert que encara no he aprs
a trobar el cintur i que la meva dona Maja
continua rient en veurem tan desesperat.
I s cert que sovint topo contra la taula o
contra una porta tancada. Per aqu dins,
en el cabdell de la meva llar, puc pensar i
ho faig sobretot de nit i llavors faig all
que jo i tamb tota la gent del meu entorn
sabem que faria des de petit. Madono que
els meus pensaments no sn un pensament
pur, autocomplaent que flota en laire, sin
una compota mental: pellcules, llibres,
Internet, manuscrits, msica, diaris, i a vega-
des res, res, noms el silenci si aconsegueixo
oblidar el soroll dels autombils que cor-
ren per lautopista no gaire lluny. El pensa-
ment sempre lluita amb alguna cosa que vol
transformar o superar, el pensament es fixa
en un lloc i no afluixa per aconseguir potser
penetrar fins a la realitat exterior. Allar-me
del mn s una posici buscada. La biblio
teca s una metfora fallida en lelement ms
fonamental: un allament buscat i volgut s
un allament aparent, com s aparent qual-
sevol borratxera que acaba amb un mal de
cap o qualsevol mort al qual hem sobrevis-
cut. No s acabar el text tal com mhavia
imaginat, lesquema inicial se mha esgrunat
entre els dits com un grapat de sorra.
Traducci de Simona krabec
121
122
 123

Discursos sobre la pena de mort

i el govern revolucionari
Robespierre

E l jacobinisme no t bona premsa. Ha quedat associat a la centralitzaci poltica, a lunifor-

misme agressiu del nacionalisme dEstat i, sobretot, a un Terror que sembla prefigurar els totali-
tarismes del segle xx. I no hi ha dubte que es poden trobar arguments, ms o menys fonamentats,
en favor daquesta imatge tenebrosa. Per hi havia una altra cara que sha volgut oblidar: els
jacobins, amb Robespierre al capdavant, representaven el partit de la democrcia, de la plena
ciutadania per a tots els homes i potencialment per a les dones sense distinci de riquesa o de
color, defensaven labolici de lesclavitud i de la discriminaci dels jueus, propugnaven mesures
econmiques que garantissen un mnim de subsistncia material per a tots els ciutadans, sense el
qual la llibertat i la igualtat poltica eren illusries, rebutjaven lexpansi exterior de la Revoluci
mitjanant la guerra... s a dir, tot el contrari del que propugnaven els seus adversaris girondins,
els federalistes que han gaudit duna millor reputaci. Els jacobins fins i tot havien exigit
labolici de la pena de mort, davant la negativa dels revolucionaris ms moderats. El 30 de
maig de 1791, durant les deliberacions de lAssemblea Constituent que havien donar lloc al nou
codi penal francs, Robespierre pronunci un fams discurs en qu, seguint el criteri filosfic
de Beccaria, assimilava la pena capital a un brbar homicidi jurdic. La proposta abolicionista
no prosper: el que saconsegu va ser que la privaci de la vida fos lnic objectiu de la pena de
mort, eliminant els turments i la infmia que requeia sobre el condemnat i la seua famlia. La
decapitaci, el mtode tradicional dexecuci honorable, es democratitzava, per dir-ho aix, i
saplicaria amb un sistema mecnic que nasseguraria leficcia i la igualtat estricta: la guillotina feia
la seua entrada en la histria de la Revoluci francesa. Per Robespierre encara nestava en contra.
Tanmateix, poc desprs es mostraria favorable a lexecuci de Llus XVI i, com s ben sabut,
tindria un paper decisiu en lorganitzaci del perode del Terror a partir de 1793, durant el qual
la guillotina actu implacablement sobre els enemics reals o suposats del poble. Precisament, en
aquest any, el 25 de desembre el 5 de nivs de lany ii, segons el nou calendari, Robespierre
pronunci un discurs davant la Convenci Nacional sobre els principis que havien de guiar un
govern revolucionari. Es tractava dun informe encarregat pel Comit de Salut Pblica, que
124
constitueix una legitimaci del Terror i, evidentment, de laplicaci rigorosa de la pena de mort.
Havien canviat les idees filosfiques de Robespierre sobre la pena capital? s molt dubts. LIn-
corruptible no hi fa una defensa de la pena de mort en les condicions dun govern civil ordinari,
sin com a mesura excepcional, dictada per la necessitat, per a salvar el govern revolucionari de
la intervenci de les potncies exteriors, de la contrarevoluci interior i de tota mena dintrigues
i de conspiracions.
Aquests discursos, amb tota la retrica que ara ens sembla grandiloqent sobre la virtut i
la ptria, i desprs de totes les experincies funestes dels diversos terrors implantats en nom
del progrs i de la humanitat, podrien semblar sense sentit. Per a fer-los intelligibles cal pensar
el terror en el context de la revoluci, una altra situaci, aquesta, aliena a lexperincia viscuda
de la immensa majoria dels lectors actuals. Noms per analogia o pel coneixement histric es
pot comprendre que, en alguns moments, mplies capes de la poblaci sadonen que el seu futur
immediat, la millora de la seua vida i la dels seus fills, no depn de decisions privades, sin desde-
veniments pblics, poltics, en els quals poden influir directament amb la seua mobilitzaci. Quan
aix succeeix, i quan els privilegiats es resisteixen a qualsevol concessi i no dubten a manipular
les lleis i la justcia, a comprar voluntats o instigar la irracionalitat, quan recorren a lengany i
la violncia, ens endinsem en el terreny poltic i moral que fa comprensibles els discursos de Ro-
bespierre. Durant el Terror hi hagu milers dexecucions, hi hagu excessos sagnants, per tamb
es convertiren en lleis molts dels grans principis democrtics fins i tot en el terreny del benestar
social que formaven part indestriable de lideari jacob. Ja sabem com responia Robespierre als
escrpols humanitaris: Ciutadans, voleu una revoluci sense revoluci?. Per si el Terror, tal
com el definia ell mateix, no s altra cosa que la justcia rpida, severa i inflexible del poble,
podria haver un terror sense Terror, sense guillotina? Aquests discursos, ms enll del moment
histric concret en qu semmarcaven, no van deixar de plantejar grans qestions poltiques i
tiques que es projectarien sobre un convuls segle xx encara molt proper.

P.V.

Discurs sobre la pena de mort

Assemblea Constituent, 30 de maig de 1791

En arribar a Atenes la notcia que en la ciutat dArgos alguns ciutadans havien estat con-
demnats a mort, hom va crrer als temples per demanar als dus dapartar els atenesos de
pensaments tan cruels i tan funestos. Jo vinc aqu a pregar no als dus, sin als legisladors,
que han de ser els rgans i els intrprets de les lleis eternes que la Divinitat ha dictat als
 125
homes, desborrar del codi dels francesos les lleis de sang que ordenen homicidis jurdics,
i que rebutgen els seus costums i la seua nova Constituci. Vull provar-los, primer, que la
pena de mort s essencialment injusta; segon, que no s la ms repressora de les penes, i que
multiplica els crims molt ms que no els prev.
Fora de la societat civil, que un enemic acarnissat vinga a atacar els meus dies, o que,
rebutjat vint vegades, torne encara a assolar el camp que les meues mans han cultivat, puix
que no hi puc oposar ms que les meues forces individuals a les seues, cal que jo mura
o que el mate; i la llei de la defensa natural em justifica i maprova. Per dins la societat,
quan la fora de tots est armada contra un de sol, quin principi de justcia pot autoritzar-lo
a donar-li la mort? Quina necessitat len pot absoldre? Un vencedor que fa morir els seus
enemics captius s anomenat brbar! Un home fet que degolla un infant a qui pot desarmar
i castigar, sembla un monstre! Un acusat que la societat condemna no s per a ella ms que
un enemic venut i impotent; davant seu s ms feble que un infant davant un home fet.
Aix, als ulls de la veritat i de la justcia, aquestes escenes de mort, que ella organitza amb
tanta cerimnia, no sn una altra cosa que covards assassinats, crims solemnes, comesos,
no per individus, sin per nacions senceres, amb formes legals. Per cruels, per extravagants
que siguen aquestes lleis, no us en sorprengueu: sn obra de tirans; sn les cadenes amb qu
aclaparen lespcie humana; sn les armes amb qu la subjuguen: foren escrites amb sang.
De cap manera estava manera perms de fer morir un ciutad rom: aquesta era la llei que
el poble shavia donat. Per Silla va vncer, i digu: tots els qui han pres les armes contra
mi sn dignes de la mort. Octavi i els seus companys de crims confirmaren aquesta llei.
Sota Tiberi, haver lloat Brutus fou un crim digne de la mort. Callgula condemn a
mort els qui havien estat prou sacrlegs per despullar-se davant la imatge de lemperador.
Quan la tirania hagu inventat tots els crims de lesa majestat, que eren accions indiferents
o heroiques, qui hauria gosat pensar que podien merixer una pena ms suau que la mort,
a menys de declarar-se culpable un mateix de lesa majestat?
Quan el fanatisme, nascut de la uni monstruosa de la ignorncia i del despotisme, va
inventar al seu torn els crims de lesa majestat divina, quan va concebre, en el seu deliri, el
projecte de venjar el mateix Du, no calia que li ofers tamb sang, i que el poss almenys
a laltura dels monstres que es deien imatges seues?
La pena de mort s necessria, diuen els partidaris de lantiga i brbara rutina; sense ella
no hi ha cap fre prou poders per al crim. Qui us ho dit? Heu calculat tots els ressorts pels
quals les lleis penals poden actuar sobre la sensibilitat humana? Ai las! Abans de la mort,
quants dolors fsics i morals no pot suportar lhome!
El designi de viure cedeix a lorgull, la ms imperiosa de totes les passions que dominen
el cor de lhome. La ms terrible de totes les penes per a lhome social s loprobi, s el tes-
timoniatge aclaparador de lexecraci pblica. Quan el legislador pot colpejar els ciutadans
en tants llocs sensibles i de tantes maneres, com podria creures redut a emprar la pena de
mort? Les penes no shan fet per turmentar els culpables, sin per prevenir el crim pel temor
dincrrer-hi.
126
El legislador que prefereix la mort i les penes atroces als mitjans ms suaus que estan al
seu abast, ultratja la sensibilitat pblica, esmussa el sentiment moral en el poble que gover-
na, semblant a un preceptor poc hbil que, per ls freqent dels cstigs cruels, embruteix i
degrada lnima del seu deixeble; en fi, usa i afebleix els ressorts del govern, en voler tibar-los
amb massa fora.
El legislador que estableix aquesta pena renuncia a aquest principi saludable: que el mitj
ms efica de reprimir els crims s adaptar les penes al carcter de les diferents passions que
els produeixen, i de castigar-los, per dir-ho aix, per ells mateixos. Confon totes les idees,
enterboleix totes les relacions i contraria obertament lobjectiu de les lleis penals.
La pena de mort s necessria, dieu. Si s aix, per qu molts pobles han sabut prescindir-
ne? Per quina fatalitat aquests pobles han estat els ms savis, els ms felios i els ms lliures?
Si la pena de mort s la ms adequada per a prevenir grans crims, cal, doncs, que hagen
estat ms rars en els pobles que lhan adoptada i prodigada. Ara b, s precisament tot el
contrari. Vegeu el Jap: enlloc la pena de mort i els suplicis no sn tan prodigats; enlloc els
crims no sn tan freqents ni tan atroos. Hom diria que els japonesos volen competir en
ferocitat amb les lleis brbares que els ultratgen i els irriten. Que potser les repbliques de
Grcia, on les penes eren moderades, on la pena de mort era infinitament rara o absolu-
tament desconeguda, tenien ms crims i menys virtut que els pasos governats per lleis de
sang? Creieu que Roma fou tacada per ms crims quan, en els dies de la seua glria, la llei
Prcia va suprimir les penes severes establertes pels reis i pels decemvirs, que no sota Silla,
que les va fer reviure, i sota els emperadors, que en portaren el rigor fins a un excs digne
de llur infame tirania? Ha estat Rssia trasbalsada desprs que el dspota que la governa ha
suprimit completament la pena de mort, com si hagus volgut expiar amb aquest acte
dhumanitat i de filosofia el crim de retenir milions dhomes sota el jou del poder absolut?
Escolteu la veu de la justcia i de la ra; us crida que els judicis humans mai no sn prou
certs perqu la societat puga donar mort a un home condemnat per altres homes subjectes
a lerror. Tant si heu imaginat lordre judicial ms perfecte, com si heu trobat els jutges ms
ntegres i ms esclarits, sempre restar un cert marge per a lerror o la prevenci. Per qu
prohibir-vos el mitj de reparar-los? Per qu condemnar-vos a la impossibilitat doferir una
m compassiva a la innocncia oprimida? Qu importen aquests estrils retrets, aquestes
reparacions illusries que concediu a una ombra vana, a una cendra insensible! Sn els
tristos testimoniatges de la brbara temeritat de les vostres lleis penals. Arrabassar a lhome
la possibilitat dexpiar el crim amb el seu penediment o amb actes de virtut, barrar-li des-
pietadament tot retorn a la virtut, lestima de si mateix, afanyar-se a fer-lo descendir, per
dir-ho aix, a la tomba encara tot cobert de la taca recent del seu crim, s als meus ulls el
ms horrible refinament de crueltat.
El primer deure del legislador s formar i conservar els costums pblics, font de tota lliber-
tat, font de tota felicitat social. Quan, perseguint un fi particular, saparta daquest objectiu
general i essencial, comet el ms groller i funest dels errors; cal, doncs, que la llei presente
sempre al poble el model ms pur de la justcia i de la ra. Si, en comptes daquesta severitat
 127
poderosa, serena, moderada, que ha de caracteritzar-los, introdueixen la ira i la venjana, si
fan crrer sang humana, que podien estalviar i que no tenen el dret de vessar; si presenten
als ulls del poble escenes cruels i cadvers masegats per les tortures, llavors alteren en el cor
dels ciutadans les idees dall just i dall injust, fan germinar al si de la societat prejudicis
ferotges que al seu torn en produeixen daltres. Lhome ja no s per a lhome un objecte tan
sagrat: es t una idea menys gran de la seua dignitat quan lautoritat pblica juga amb la
seua vida. La idea de lhomicidi inspira molt menys despant quan la llei mateixa en dna
exemple i en fa espectacle; lhorror del crim disminueix quan no el castiga ms que amb
una altre crim. No heu de confondre leficcia de les penes amb lexcs de la severitat: sn
coses del tot oposades. Tot secunda les lleis moderades; tot conspira contra les lleis cruels.
Hom ha observat que en els pasos lliures els crims eren ms rars i les lleis penals ms
suaus. Totes les idees se sostenen. Els pasos lliures sn aquells on els drets de lhome sn
respectats, i on, per tant, les lleis sn justes. Pertot on aquestes ofenen la humanitat per un
excs de rigor, aix s prova que la dignitat de lhome no hi s coneguda, que la del ciutad
no existeix pas; s prova que el legislador no s ms que un amo que mana als seus esclaus,
i que els castiga despietadament seguint la seua fantasia. Concloc que la pena de mort ha
de ser abolida.

Informe sobre els principis del govern revolucionari

realitzat en nom del Comit de Salut Pblica,
presentat en la Convenci
el 5 de nivs de lany II (25 de desembre de 1793)

Ciutadans representants del poble,

Els xits adormen les nimes febles, per esperonen les nimes fortes. Deixem Europa i
la Histria lloar els miracles de Tol i preparem nous triomfs per a la llibertat.
Els defensors de la Repblica adopten la mxima de Csar: creuen que hom no ha fet res
mentre reste alguna cosa a fer. Encara ens resten molts perills dels quals sha docupar tot el
nostre zel.
Vncer els anglesos i els tradors s una cosa molt fcil per al valor dels nostres soldats
republicans; hi ha una empresa no menys important i ms difcil: s desbaratar amb una
energia constant les intrigues eternes de tots els enemics de la nostra llibertat, i fer triomfar
els principis sobre els quals sha dassentar la prosperitat pblica.
Aquests sn els primers deures que heu imposat al vostre Comit de Salut Pblica.
Anem a desenvolupar, dentrada, els principis i la necessitat del govern revolucionari;
mostrarem desprs la causa que tendeix a paralitzar-lo des del seu naixement.
128
La teoria del govern revolucionari s tan nova com la revoluci que lha establert. No cal
cercar-la en els llibres dels escriptors poltics, que no havien previst gaire aquesta revoluci,
ni en les lleis dels tirans, que, contents dabusar del seu poder, socuparen ben poc de cercar-
ne la legitimitat; aix aquesta paraula no s per a laristocrcia ms que una font de terror
o un pretext per a la calmnia; per als tirans, un escndol, per a molta gent, un enigma;
cal explicar-la a tots per a lligar almenys els bons ciutadans als principis de linters pblic.
La funci del govern s dirigir les forces morals i fsiques de la naci vers lobjectiu
proposat en instituir-lo.
Lobjectiu del govern constitucional s conservar la Repblica; el del govern revolucionari
s fundar-la.
La Revoluci s la guerra de la llibertat contra els seus enemics; la Constituci s el rgim
de la llibertat victoriosa i pacfica.
El govern revolucionari t necessitat duna activitat extraordinria, precisament perqu
est en guerra. Est sotms a regles menys uniformes i menys rigoroses, perqu les circums
tncies en qu es troba sn tempestuoses i mudables, i sobretot perqu es veu forat a desplegar
sense cessar recursos nous i rpids, per fer front a perills nous i peremptoris.
El govern constitucional socupa principalment de la llibertat civil; el govern revolucio-
nari, de la llibertat pblica. Sota el rgim constitucional, quasi nhi ha prou de protegir els
individus contra els abusos del poder pblic; sota el rgim revolucionari, el poder pblic
mateix es veu obligat a defensar-se contra totes les faccions que lataquen.
El govern revolucionari deu als bons ciutadans tota la protecci nacional; no deu als
enemics del poble ms que la mort.
Aquestes nocions sn suficients per a explicar lorigen i la naturalesa de les lleis que ano-
menem revolucionries. Els qui les anomenen arbitrries o tirniques sn sofistes estpids
o perversos que tracten de confondre els contraris: volen sotmetre al mateix rgim la pau
i la guerra, la salut i la malaltia, o ms aviat no volen altra cosa que el retorn de la tirania i
la mort de la ptria. Si invoquen el compliment literal dels preceptes constitucionals, no-
ms s per a violar-los impunement. Sn covards assassins que, per degollar sense perill la
Repblica al bressol, sesforcen a lligar-la amb mximes vagues de les quals ells mateixos
saben desempallegar-se molt b.
La nau constitucional no ha estat construda per a restar varada a les drassanes; ara b,
calia llanar-la a la mar enmig de la tempesta, i sota la influncia de vents contraris? Aix s
el que volien els tirans i els esclaus que shi havien oposat a la seua construcci; per el poble
francs us ha ordenat desperar el retorn a la calma. El seu vot unnime, fent callar tot duna
els clamors de laristocrcia i del federalisme, us han imposat la comesa de deslliurar-la, en
primer lloc, de tots els seus enemics.
Els temples dels dus no shan fet per servir de refugi als sacrlegs que van a profanar-los;
ni la Constituci per protegir els complots dels tirans que tracten de destruir-la.
Si el govern revolucionari ha de ser ms actiu en el seu capteniment i ms lliure en els
seus moviments que el govern ordinari, per ventura s menys just o menys legtim per aix?
 129
No, de cap manera; recolza en la ms santa de totes les lleis, la salut del poble, i en el ms
irrecusable de tots els ttols: la necessitat.
Tamb t regles, totes derivades de la justcia i lorde pblic. No t res a veure amb
lanarquia, ni amb el desordre; el seu objectiu, al contrari, s reprimir-los, per introduir i
refermar limperi de la llei. No t res a veure amb larbitrarietat; no sn de cap manera les
passions particulars all que lha de dirigir, sin linters pblic.
Ha de basar-se en els principis ordinaris i generals en tots els casos en qu poden ser
rigorosament aplicats, sense comprometre la llibertat pblica. La mesura de la seua fora ha
de ser laudcia o la perfdia dels conspiradors. Quan s ms terrible per als dolents, ha de
ser ms favorable als bons. Quan ms rigoroses sn les mesures que li imposen les circums
tncies, ms ha dabstenir-se de les que danyen intilment la llibertat pblica i esclafen els
interessos privats sense cap avantatge pblic.
Ha de navegar entre dos esculls perillosos, la feblesa i la temeritat, el moderantisme i
lexcs; el moderantisme, que s a la moderaci el que la impotncia s a la castedat, i lexcs,
que sassembla a lenergia com la hidropesia a la salut.
Els tirans han tractat constantment de fer-nos recular vers la servitud, pels camins del
moderantisme; de vegades tamb han volgut llanar-nos a lextrem oposat. Els dos extrems
duen al mateix lloc. Ja siga que ens trobem en o dell de lobjectiu, aquest no sassoleix
en cap dels casos. Res no sassembla tant a lapstol del federalisme com el predicador
intempestiu de la Repblica una i universal. Lamic dels reis i el procurador general del g-
nere hum sentenen molt b. El fanatisme cobert descapularis, i el fantic que recomana
lateisme, tenen molts lligams entre si. Els barons demcrates sn els germans dels marqus
de Coblena, i de vegades els barrets vermells sn ms propers als tacons vermells del que
hom podria pensar.
Per heus ac que el govern t necessitat duna extrema circumspecci, perqu tots els
enemics de la llibertat vetllen per girar contra ell, no solament les seues faltes, sin dhuc
les seues mesures ms svies. Colpeja en el que es denomina exageraci? Tracten daixecar
el moderantisme i laristocrcia. Si persegueix aquests dos monstres, empenyen amb tota
la seua fora a lexageraci. s perills de deixar-los els mitjans dextraviar el zel dels bons
ciutadans; encara s ms perills de descoratjar i de perseguir els bons ciutadans que ells
han enganyat. Per un daquests abusos la Repblica sarriscaria a expirar en un moviment
convulsiu; par laltre, moriria infalliblement de llanguiment.
Qu cal fer, doncs? Perseguir els inventors culpables de sistemes prfids, protegir el
patriotisme, fins i tot en els seus errors; esclarir els patriotes i elevar sense treva el poble a
lalada dels seus drets i destins.
Si no adopteu aquesta regla, ho perdreu tot.
Si calia triar entre un excs de fervor patritic i el no res incivil, o el marasme del mode-
rantisme, no hi hauria res a sospesar. Un cos vigors, turmentat per una sobreabundncia
de saba, ofereix ms recursos que un cadver.
Guardem-nos sobretot de matar el patriotisme, en voler-lo guarir.
130
El patriotisme s ardent per naturalesa. Qui pot estimar fredament la ptria? Aix es
manifesta particularment en els homes simples, poc capaos de calcular les conseqn-
cies poltiques dun comportament cvic per les seus motivacions. Qui s el patriota, fins
i tot esclarit, que mai no sha equivocat? Eh? Si sadmet que existeixen moderats i covards
de bona fe, per qu no existirien patriotes de bona fe, als qui un sentiment lloable duu de
vegades massa lluny? Aix doncs, si es consideren criminals tots els qui, en el moviment
revolucionari, haurien travessat la lnia exacta traada per la prudncia, senglobarien en una
proscripci comuna, amb els mals ciutadans, tots els amics naturals de la llibertat, els vostres
propis amics i tots els suports de la Repblica. Els hbils emissaris de la tirania, desprs
dhaver-los enganyat, esdevindrien ells mateixos els seus acusadors i potser els seus jutges.
Qui, doncs, destriar totes aquests matisos? Qui traar la lnia de demarcaci entre tots
els excessos contraris? Lamor a la ptria i a la veritat. Els reis i els brivalls cercaran desbor-
rar-la; no volen de cap manera tenir tractes amb la ra ni amb la veritat.
En indicar els deures del govern revolucionari, hem assenyalat els seus esculls. Com ms
gran s el seu poder, ms lliure i rpida ns lacci, i ms cal que siga dirigit per la bona fe. El
dia que caur en mans impures o prfides, la llibertat estar perduda; el seu nom esdevindr
el pretext i lexcusa de la mateixa contrarevoluci; la seua energia ser la dun ver violent.
Aix, la confiana del poble francs est lligada al carcter que la Convenci Nacional ha
mostrat, ms que no a la instituci mateixa.
En posar tot el poder en les vostres mans, esperava de vosaltres que el vostre govern fos
benvol per als patriotes, tant com temible per als enemics de la ptria. Us ha imposat el
deure de desplegar alhora tot el coratge i la poltica necessaris per esclafar-los, i sobretot
mantenir entre vosaltres la unitat que necessiteu per acomplir els vostres grans destins.
La fundaci de la Repblica francesa no s de cap manera un joc dinfants. No pot
ser obra del caprici o de la despreocupaci, ni el resultat fortut de lescomesa de totes les
pretensions particulars i de tots els elements revolucionaris. La saviesa va presidir la creaci
de lunivers tant com el poder. En imposar a membres triats del vostre si la tasca temible de
vetllar sense descans pels destins de la ptria, us heu imposat, doncs, vosaltres mateixos
lobligaci de donar-los el suport de la vostra fora i de la vostra confiana. Si el govern re-
volucionari no s secundat per lenergia, per les llums, pel patriotisme i per la benvolena de
tots els representants del poble, com tindr una fora de reacci proporcional als esforos
de lEuropa que lataca i de tots els enemics de la llibertat que lestrenyen per totes bandes?
Que la desgrcia caiga sobre nosaltres si obrim les nimes a les prfides insinuacions
dels nostres enemics, que no ens poden vncer ms que dividint-nos! Que la desgrcia caiga
sobre nosaltres si trenquem el feix, en lloc destretir-lo; si els interessos privats, si la vanitat
ofesa es fan sentir en lloc de la ptria i de la veritat!
Elevem les nostres nimes a laltura de les virtuts republicanes i dels exemples antics. El
geni de Temstocles era major que el del general lacedemoni que comandava la flota dels
grecs; tanmateix, quan aquest, com a resposta a una opini necessria que havia de salvar
la ptria, aixec el seu bast per colpejar-lo, Temstocles es limit a replicar-li: Colpeja,
 131
per escolta, i Grcia triomf sobre el tir dsia. Escipi era un dels ms valuosos generals
romans; desprs dhaver venut Annbal i Cartago, shonorava de servir sota les ordres del
seu enemic. Oh virtut dels grans cors! Qu sn davant teu totes les agitacions de lorgull i
totes les pretensions de les nimes petites? Oh virtut, ets menys necessria per fundar una
Repblica que per governar-la en la pau? Oh ptria, tens menys drets sobre els representants
del poble francs que Grcia i Roma sobre els seus generals? Qu dic? Si entre nosaltres les
funcions de ladministraci revolucionria no sn ja deures penosos, sin ms aviat objecte
dambici, la Repblica est perduda.
Cal que lautoritat de la Convenci Nacional siga respectada per tot Europa; s per a de-
gradar-la, s per a anullar-la que els tirans esgoten tots els recursos de llur poltica i prodiguen
llurs tresors. Cal que la Convenci prenga la ferma resoluci de preferir el seu propi govern
al del gabinet de Londres i de les corts dEuropa; ja que, si no governa, els tirans regnaran.
Quins avantatges no tindrien en aquesta guerra dastcia i de corrupci que fan a la Re
pblica! Tots els vicis combaten per ells: la Repblica no t al seu costat ms que les virtuts.
Les virtuts sn simples, modestes, pobres, sovint ignorants, de vegades grolleres; sn lhern-
cia dels desgraciats i el patrimoni del poble. Els vicis estan envoltats de tots els tresors, ar-
mats amb tots els encants de la voluptuositat i de tots els esquers de la perfdia; sn escor-
tats per tots els perillosos talents exercits pel crim.
Amb quin art profund els tirans giren contra nosaltres, no dic les nostres passions i les
nostres febleses, sin fins i tot el nostre patriotisme!
Amb quina rapidesa podrien desenvolupar-se els grmens de la divisi que ells escampen
enmig de nosaltres, si no ens afanyem a sufocar-los!
Grcies a cinc anys de traci i de tirania i grcies a massa imprevisi i credulitat, i al fet
que alguns trets de vigor shan vist massa aviat desmentits per un penediment pusillnime,
ustria, Anglaterra, Rssia, Prssia, Itlia han tingut temps destablir a Frana un govern
secret, rival del govern francs. Aquestes potncies tenen tamb comits, tresoreria, agents;
aquest govern secret adquireix la fora que llevem al nostre; t la unitat que ens ha mancant
durant molt de temps, la poltica que creiem massa prescindible, lesperit de perseverana i
el concert que no sempre hem sentit necessaris.
Aix les corts estrangeres des de fa molt de temps han vomitat sobre Frana tots els hbils
malvats que tenen a sou. Llurs agents infesten encara els nostres exrcits; la victria mateixa
de Tol ns la prova: va caldre tota la bravura dels soldats, tota la fidelitat dels generals, tot
lheroisme dels representants del poble, per triomfar sobre la traci. Ells deliberen en les
nostres administracions, en les nostres assemblees de districte; sintrodueixen en els nostres
clubs; han ocupat escons fins i tot en el santuari de la representaci nacional; dirigeixen i
dirigiran eternament la contrarevoluci en el mateix pla.
Ells campen al nostre voltant; sorprenen els nostres secrets; alimenten les nostres passions;
cerquen dinspirar-nos fins i tot les opinions; giren contra nosaltres les nostres resolucions.
Sou febles? Ells lloen la vostra prudncia. Sou prudents? Us acusen de feblesa; anomenen el
vostre coratge temeritat; la vostra justcia, crueltat. Si els consentiu, conspiren pblicament;
132
si els amenaceu, ells conspiren en les tenebres i sota la mscara del patriotisme. Ahir assas-
sinaven els defensors de la llibertat; avui safegeixen a llurs pompes fnebres i demanen per
a ells honors divins, aguaitant locasi de degollar llurs semblants. Cal encendre la guerra
civil? Ells defensen totes les follies de la superstici. La guerra civil est a prop dapagar-se
per la sang francesa vessada? Ells abjuren de llur sacerdoci i de llurs dus per tal de tornar
a encendre-la.
Hom ha vist anglesos, prussians, recrrer les nostres ciutats i camps, proclamant, en
nom de la Convenci Nacional, una doctrina insensata; hom ha vist clergues secularitzats
al capdavant dassemblees sedicioses, per a les quals la religi no era ms que un pretext. Ja
han estat assassinats patriotes, arrossegats a actes imprudents pel sol odi del fanatisme; la
sang ja ha vessat en moltes contrades per aquestes deplorables querelles, com si tingussem,
massa sang per combatre els tirans dEuropa. Oh vergonya! Oh feblesa de la ra humana!
Una gran naci ha semblat la joguina dels ms menyspreables lacais de la tirania!
Els estrangers han semblat durant un temps els rbitres de la tranquillitat pblica. Els
diners circulaven o desapareixien a llur voluntat. Quan volien, el poble trobava pa; quan
volien, el poble nera privat; es formaven aglomeracions a les portes dels flequers i desaparei-
xien a llur senyal. Ens envoltaven amb els seus sicaris i els seus espies; ho sabem, ho veiem,
i ells viuen! Semblen inaccessibles al glavi de les lleis. s ms difcil, avui mateix, castigar
un conspirador important, que arrencar un amic de la llibertat de les mans de la calmnia.
A penes hem denunciat els excessos falsament filosfics provocats pels enemics de Fran-
a, a penes el patriotisme ha pronunciat en aquesta tribuna el mot ultrarevolucionari, per a
designar-los, que els tradors de Li, tots els partidaris de la tirania shan afanyat daplicar-lo
als patriotes clids i generosos que havien venjat el poble i les lleis. Duna banda, renoven
lantic sistema de persecuci contra els amics de la Repblica; de laltra, invoquen la indul-
gncia en favor dels malvats amerats per la sang de la ptria.
Mentrestant, llurs crims samunteguen; les cohorts impies dels emissaris estrangers es
recluten cada dia; Frana ns inundada; esperen, i esperaran eternament un moment favo-
rable a llurs designis sinistres. Es fortifiquen, sacantonen enmig de nosaltres; alcen noves
defenses, noves bateries contrarevolucionries, mentre que els tirans que els tenen assoldats
reuneixen nous exrcits.
S, aquests prfids emissaris que ens parlen, que ens amanyaguen, sn els germans, sn
els cmplices dels satllits feroos que assolen les nostres collites, que han pres possessi de
les nostres ciutats i dels nostres vaixells comprats per llurs amos, que han massacrat els nostres
germans, degollat sense pietat els nostres presoners, les nostres dones, els nostres infants,
els representants del poble francs. Qu dic? Els monstres que han coms aquests crims sn
menys atroos que els miserables que esquincen secretament les nostres entranyes. I respiren
i conspiren impunement!
Noms esperen els caps per reunir-se; els cerquen entre vosaltres. Llur principal objec-
tiu s enfrontar els uns amb els altres. Aquesta lluita funesta ressuscitaria les esperances de
laristocrcia, renovaria les trames del federalisme; venjaria la facci girondina de la llei que
 133
ha castigat pels seus crims; castigaria la Muntanya per la seua devoci sublim; perqu s la
Muntanya, o ms aviat la Convenci, el que hom ataca, en dividir-la i destruir la seua obra.
Per la nostra banda, no farem la guerra ms que als anglesos, als prussians, als austracs
i a llurs cmplices. s exterminant-los com respondrem als libels. No sabem odiar ms que
els enemics de la ptria.
No s de cap manera al cor dels patriotes o dels dissortats on cal portar el terror; s als caus
dels brivalls estrangers on es reparteixen les despulles i on es beu la sang del poble francs.
El Comit ha remarcat que la llei no estava prou prompta per a castigar els grans culpa-
bles. Estrangers, agents coneguts dels reis coaligats; generals tacats amb la sang dels france-
sos, antics cmplices de Dumouriez, de Custine i de Lamarlire, es troben arrestats des de
fan molt de temps i encara no han estat jutjats. Els conspiradors sn nombrosos; semblen
multiplicar-se i els exemples daquesta mena sn rars. El cstig de cent culpables obscurs i
subalterns s menys til a la llibertat que lexecuci dun cap de la conspiraci.
Els membres del Tribunal Revolucionari, el patriotisme i lequitat dels quals, en general,
hom pot lloar, han indicat ells mateixos al Comit de Salut Pblica les causes que de vegades
nentrebanquen la marxa sense fer-la ms segura, i ens han demanat la reforma duna llei que
es ressent dels temps desgraciats en qu fou aprovada. Proposarem dautoritzar el Comit a
presentar-vos alguns canvis en aquest sentit, que tendiran igualment fer lacci de la justcia
ms propcia encara per a linnocent i alhora inevitable per al crim o per a la intriga. Vosaltres
mateixos ja li heu encarregat aquesta tasca per un decret anterior.
Us proposarem, des daquest moment, de fer apressar el judici dels estrangers i dels
generals acusats de conspiraci amb els tirans que ens fan la guerra.
No nhi ha prou daterrir els enemics de la ptria; cal socrrer els seus defensors. Sol
licitarem, doncs, de la vostra justcia algunes disposicions en favor dels soldats que combaten
i que sofreixen per la llibertat.
Lexrcit francs no s noms el terror dels tirans; s la glria de la naci i de la humanitat.
En marxar a la victria, els nostres virtuosos guerrers criden: Visca la Repblica; en caure
sota el ferro de lenemic, llur crit s: Visca la Repblica. Llurs darreres paraules sn himnes
a la llibertat, llurs darrers sospirs sn vots per la ptria. Si tots els caps haguessen valgut el
que els soldats, Europa estaria venuda des de fa molt de temps. Tot acte de benvolena vers
lexrcit s un acte de reconeixena nacional.
Les ajudes concedides als defensors de la ptria i llurs famlies ens han semblat massa
mdiques. Creiem que, sense inconvenients, poden augmentar-se en un ter. Els immensos
recursos financers de la Repblica permeten aquesta mesura; la ptria la reclama.
Tamb ens ha semblat que els soldats esguerrats, les vdues i els fills dels qui han mort per
la ptria, trobaven, en les formalitats exigides per la llei, en la multiplicitat de les demandes,
de vegades en la fredor o en la malvolena dalguns administradors subalterns, dificultats que
retardaven el gaudi dels avantatges que la llei els assegura. Hem cregut que el remei a aquest
inconvenient era de donar-los defensors oficials establerts per la llei, a fi de facilitar-los els
mitjans de fer valdre els seus drets.
134
Per tots aquests motius, us proposem el decret segent:

La Convenci Nacional decreta:

Article I. Lacusador pblic del Tribunal Revolucionari far jutjar sense demora Dietrich,
Custine, fill del general castigat per la llei, Biron, des Brulys, Barthlmy i tots els generals i
oficials acusats de complicitat amb Dumouriez, Custine, Lamarlire, Houchard. Igualment,
far jutjar els estrangers, banquers i daltres individus acusats de traci i de connivncia amb
els reis coaligats contra la Repblica francesa.
II. El Comit de Salut Pblica far, en el termini ms breu, el seu informe sobre els
mitjans de perfeccionar lorganitzaci del Tribunal Revolucionari.
III. Les ajudes i recompenses concedides pels decrets anteriors als defensors de la ptria
ferits en combat per ella, o a llurs vdues i fills, sn augmentades en un ter.
IV. Es crear una comissi encarregada de facilitar els mitjans per a gaudir dels avantatges
que la llei els acorde.
V. Els membres daquesta comissi seran nomenats per la Convenci Nacional, a pro-
posta del Comit de Salut Pblica.

Traducci i introducci de Pau Viciano


Les rates que menjaven cultura
D isculpin la nota biogrfica, per em
sembla que est justificada. Vaig nixer en
un poble petit on, llevat de mestres, metges
i policia, tothom parlava en catal. La vida
oficial, emper, era en castell i, per des-
comptat, tamb lensenyament i els llibres
de la biblioteca. s per aix que vaig haver
desperar a descobrir la literatura catalana a
divuit anys, quan la literatura castellana de
Delibes, Cela o Snchez Ferlosio ja havia
ocupat el meu imaginari i em descrivia el
meu paisatge com si fos la Meseta. No s
estrany, shi assembla bastant.
De mica en mica, els referents descrip-
tius i vivencials que tenia de la meva zona
es van anar modificant, complementant
i substituint per daltres que trobava en
la literatura de Jess Moncada, Merc
Rodoreda, Josep Pla o Josep Maria de
Sagarra. De la mateixa manera que ara no
Francesc Sers (Said, 1972) s escriptor. Ha publicat
darrerament Contes russos (2009) i El llarg viatge dA
(2010). Aquest article t origen en la seua intervenci
al cicle Les distncies dEuropa que va tenirlloc a
Arts Santa Mnica entre 27 i 29 doctubre de 2010.
Les contribucionsdels participants seran reunides
en un volum, de prxima aparici, en la Collecci
Arts Santa Mnica, Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
135
Francesc Sers
puc entendre Catalunya sense la literatura
darreu i de tots els temps, tampoc no
puc entendre el mn sense la literatura
catalana. Com ho podria fer sense tenir en
compte com lhan ents aquells vens que
lhan descrit abans que jo? La complexitat
del mn no convoca solament la totalitat
dels fets, sin que s tamb el resultant del
sumatori dels discursos i dels relats que hi
friccionen i, per entendrel, cal la totalitat
dmbits interpretatius i expressius, propers
i llunyans. Tamb he aprs que cal saber
llegir el mn per entendre alguns llibres i
el pas per entendren daltres. Tal vegada
s per aix que quan vaig llegir per primera
vegada Viatges i flors de Merc Rodoreda,
fa gaireb vint anys, he de reconixer que
no vaig entendre res.
Per comprendre les relacions entre mn
i literatura, emper, cal saber tamb que es
mouen en la direcci dels vectors que els
diferents poders dibuixen. Pascale Casanova
i daltres nhan parlat a bastament. Obviar
que els sistemes culturals tamb sn agents
actius i passius de si mateixos i dels altres
sistemes seria duna candidesa inacceptable.
Disculpin una segona nota biogrfica: al
poble on vaig nixer es viu del conreu de
fruita dola i amb pomes els exemples solen
ser ms senzills: hi ha ms de set mil varie-
tats de poma en tot el mn, per el 99% del
comer mundial lacaparen vint varietats.
136
Passa amb les pomes, amb les literatures
i, per descomptat, amb els sistemes cultu-
rals. Els dos darrers segles, lantropologia
ha tingut un camp de treball inabastable, la
feina se li acumulava fins i tot abans dexis-
tir com a disciplina. Lanihilaci, larracona-
ment o la subordinaci de sistemes culturals
produiria, per osmosi, una reproducci de
formes culturals variades dins de les cultures
dominants. Avui sabem que tot aix no s
del tot veritat, hi ha una gran quantitat
dexemples que ho desmenteixen. Lanihi-
laci o la reserva, la submissi poltica o la
subordinaci cultural no necessriament
han de produir subcultures amb una certa
cdula dhabitabilitat. De fet, havia de ser
molt clar, si ho sabia fa vint anys un post
adolescent que no entenia Viatges i flors...
Lany 1986 Fredric Jameson va publicar
un article que ha estat criticat i citat com
pocs. A Third-World Literature in the Era
of Multinational Capitalism,1 Jameson si
fa no fa deia tot resum tendeix a la ine-
xactitud que les literatures del Tercer Mn
produeixen allegories nacionals. Diversos
estudiosos i crtics han refutat les tesis
principals daquest article amb lucidesa,
amb arguments slids i amb exemples con-
cloents. La lletra, no ho podem negar, pre-
sentava defectes. Per i la msica? s cert,
no podem agrupar literatures sota un epgraf
tan genric com el de literatures del Tercer
Mn i, endems, la vaguetat del concepte
allegoria nacional fa que sigui molt difcil
daplicar de manera generalitzada. No obs-
tant aix, si flexibilitzem la tesi principal de
larticle de Jameson, podrem dir que les
literatures de pasos que mostren fractures
econmiques, socials i poltiques que els
subordinen respecte daltres que intenten
narrar-se i explicar-se a si mateixos, volen
construir metfores de la seva situaci? De
qu han de parlar els escriptors bolivians,
birmans, congolesos o sud-africans? Quins
han de ser els referents? Fins i tot en el cas
dautors com J. M. Coetzee, Philip Roth
o Herta Mller, no sn allegories de la
resistncia? I Merc Rodoreda?
Un escriptor t la llibertat de triar els
seus arguments, sens dubte, no pretenc
establir cap mena de temtica obligatria,
per alg haur de narrar a la resta del
mn el que succeeix a Birmnia, al Congo
o a Bolvia. Alg consideraria versemblant
que els relats de la literatura algeriana no
tinguessin en compte el procs de desco-
lonitzaci o les no tan llunyanes matances
del gia? No parlen dels seus conflictes les
cultures que tenen ms presncia ara al pa
norama internacional? Si pensem que les
cultures dialoguen entre si, que busquen
espais dintersecci, de superposici i de
subordinaci, de la mateixa manera i amb
la reducci gradual que calgui, podem en-
tendre que quan diem que hi ha comunitats
lingstiques que competeixen amb daltres,
estem parlant en termes de contrast i de
comparaci, de poder i de discurs? Inten-
tem aproximar-nos-hi arribar-hi seria tal
vegada massa complicat a travs del llibre
de qu parlvem suara.
Lany 1980 Merc Rodoreda va publi-
car un llibre excepcional, Viatges i flors. La
part Viatges narra litinerari que emprn un
viatger, un viatger que travessa tot de po-
bles amb un objectiu clar. Sens informa,
gens casualment, al final del relat del viat-
ge al poble de vidre, els habitants del qual
sn els ms savis i civilitzats, els ms purs:
Per qu, si va enamorar-sen, no shi va
establir?. Perqu la meva feina no s
aturar-me sin anar sempre endavant; con-

tinuar la infinita busca i captura de cors
obscurs i costums ignorats. Letapa del
viatge que ens interessa, aqu, s la que se
situa al poble de les rates ben criades. El
poble s un poble com tants daltres, diu el
narrador, amb flors als balcons, per amb
una peculiaritat: viu sotms per unes rates
molt particulars. Les rates estan organitza-
des, parlen entre si i, ms important encara,
roseguen les cases de fusta dels vilatans. La
vida daquests homes esdev tributria de la
de les rates. Amb el seu esfor i el seu treball
han de construir unes cases que serveixen
noms perqu les rates puguin reproduir
la correlaci de forces que les mant per
sobre dels homes. Els intents de construc-
ci duna casa duradora, duna cultura que
pugui conjurar el pas del temps, han estat
en va. Les rates shan menjat els homes que
han intentat construir cases de pedra.
La situaci a qu alludeix Merc Ro-
doreda en el conte s molt ms complexa
que no sembla. Pel que diu, pel que no diu,
pel que significa i per la pervivncia dels
significats que encara avui perviuen. Els
homes del poble viuen una vida sense sen-
tit, la seva feina consisteix a sobreviure per
poder alimentar les rates. Tenen por que la
seva decisi de deixar de fer-ho faci que
siguin ells mateixos els que es converteixin
en menjar dels rosegadors. Els habitants del
poble pateixen la humiliaci continuada
danar vestits amb els parracs que les rates,
de tant en tant, els roseguen. Les orelles,
tamb les tenen ratades. La humiliaci i
el menyspreu de laltre sn una constant.
La vida consisteix en un anar passant amb
pena i sense glria sota lamenaa dender-
roc de qualsevol tipus de construcci. El
parallelisme amb la situaci de Catalu-
nya sota el jou del franquisme s evident,
137
lallegoria nacional s tan completa que
no podem obviar la comparaci de lexili
de lescriptora amb la figura del viatger que
fuig cames ajudeu-me... Quantes vegades
hem vist situacions anlogues en la histria
europea de tots els segles?
Els projectes artstics i literaris necessi-
ten una llibertat que no pot estar determi-
nada ni per la submissi a una cultura ms
poderosa ni pel deute contret amb la prpia
cultura pel fet que aquesta estigui sotmesa.
Evidentment, no sha posar en dubte la
llibertat individual, democrtica, moderna
i illustrada, de lescriptor. Determinisme
creatiu s un oxmoron impracticable. La
mirada de Salman Rushdie sobre lndia
es complementa amb la de V. S. Naipaul
i amb la de milers descriptors que flexio-
nen el discurs amb paraules que intenten
abastar la totalitat del mn, els projectes
personals sempelten en corrents esttics, es
conjuguen amb lesdevenidor i, per des
comptat, adquireixen formes canviants que
els situen en processos dinmics de tota
mena. La qesti radica en com es pot
conjugar la capacitat de creaci irrenunci-
ablement individual i intransferible amb el
signe dels temps, amb quelcom semblant a
la Weltanschauung. s clar, Weltanschauung
s una paraula tan connotada que, quan
intentem que assumeixi tamb el concepte
dallegoria nacional, comencem a pensar
si estem seguint un cam o si som davant
dun atzucac.
Els relats poden crear mecanismes de
resistncia cultural. s evident que la litera-
tura, per si mateixa, no pot salvar la societat
a la qual pertany de totes i cadascuna de les
catstrofes que la poden afectar, per seria
frvol negar que es poden construir relats
que qestionin lestat de les coses o, com
138
a mnim, que en deixin testimoni. s obvi
que una cultura ha de ser, per fora, per-
meable, capa dhibridar-se, de mutar. Ha
de ser tamb capa de projectar les raons de
la seva existncia, la seva histria, les seves
condicions de possibilitat. La dignitat duna
cultura, la seva ra dsser, no la defineix la
seva grandria (sic) sin, entre daltres coses,
la capacitat que t de fer aportacions de tota
mena a les diverses tradicions culturals amb
qu dialoga. Rodoreda s un exemple para-
digmtic de tot aix que estem explicant.
Si Europa no t en compte aquests tipus
de situacions i les defensa com un element
constitutiu de la seva identitat i de la seva
fortalesa, perdr una part del motor que la
metamorfoseja.
Els vilatans del poble de les rates ben cri-
ades i els pobles en general, no en saben res,
de discussions postmodernes, desconeixen
els mbits daplicaci de la teoria literria i
viuen sense conscincia de constituir relat.
Narrar, narrar-se, s el primer pas que fan
les comunitats per tal de pensar qui sn,
don vnen i cap a on van. La descripci i
la reelaboraci dels fets i dels discursos que
expliquen i que poden transformar aquests
fets, el passat, el present i el futur. El poble
on vaig nixer, quan era petit, sassemblava
fora i fora al que descriu Rodoreda, llevat
que no hi havia rates que sens mengessin
la cultura. O potser s, que nhi havia.
1. Hi ha traducci catalana de Simona krabec: La
literatura del Tercer Mn en lera del capitalisme
multinacional a LEspill 35 (2010).

Els fronts dbils del pluralisme poltic
Europa i les minories nacionals i culturals
C ada tradici poltica crea el seu llen-
guatge legitimador, els seus propis con-
ceptes, els seus propis objectius i els seus
propis valors. La histria del liberalis-
me poltic des del seu naixement al
segle xvii fins ara es pot presentar com
la histria del creixent reconeixement i
institucionalitzaci de certes exigncies es-
pecfiques dimparcialitat per part de dife-
rents sectors (socials, econmics, culturals,
nacionals, etc.) de les societats modernes i
contempornies. Sha assenyalat sovint que
el llenguatge abstracte i pretesament uni-
versalista que sustenta la presentaci dels
valors de llibertat, igualtat i pluralisme del
liberalisme poltic acostuma a contrastar, a
la prctica, amb lexclusi de moltes veus
pel que fa a la regulaci institucional de
Ferran Requejo s catedrtic de Cincia Poltica a la
Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat recentment
Political Liberalism and Multinational Democracies
(Routledge, 2010, amb Miquel Caminal), Federalism
beyond Federations (Ashgate, 2010, amb Klaus Jrgen
Nagel) i Camins de democrcia. De lautonomia a la
independncia (LAven, 2010).
Aquest article t origen en la seua intervenci al
cicle Les distncies dEuropa que va tenir lloc a
Arts Santa Mnica entre 27 i 29 doctubre de 2010.
Les contribucions dels participants seran reunides
en un volum, de prxima aparici, en la Collecci
Arts Santa Mnica, Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
139
Ferran Requejo
les llibertats, les igualtats i els pluralismes
especfics dels estats contemporanis. Aquest
ha sigut el cas i ho continua sent en alguns
contextos de les persones no propietries,
de les dones, dels pobles indgenes, de
les minories racials, nacionals, tniques i
lingstiques, etc. A desgrat de tot el que
el liberalisme poltic ha representat com
a moviment poltic demancipaci si es
compara amb les institucions tradicionals
de lAncien Rgime (cartes de drets, prin-
cipi de representaci, principi de legalitat,
eleccions competitives, constitucionalisme
i procediments de lestat de dret, separaci
de poders, parlamentarisme, etc.), sabem
que la majoria de liberals dels segles xviii
i xix eren contraris a la regulaci de
drets de participaci democrtica, com
el sufragi universal o el dret dassociaci.
Aquests drets, la presncia dels quals a les
democrcies davui dia es dna del tot per
descomptada, es van haver darrencar del
liberalisme i del constitucionalisme primi-
genis desprs de dcades de conflicte social,
sobretot per mitj de les organitzacions
poltiques de les classes treballadores. Ms
tard, seguint les onades liberal i democr-
tica de la democrcia constitucionalment
reconegudes de la segona meitat del segle
xx, les nocions socials digualtat i dequitat
es van transformar, sobretot desprs de
la inclusi constitucional duna tercera
140
onada de drets socials que van formar la
base dels estats del benestar creats desprs
de la Segona Guerra Mundial.
Actualment podem dir que les democr
cies liberals i la societat internacional tenen
al davant un nou element demancipaci,
per aquesta vegada les diferncies legals
no sn de naturalesa social, sin cultural
i nacional. Aquests ltims anys sha ests
paulatinament la idea que, si volem pro-
moure democrcies liberals de ms qualitat
moral i institucional, els valors de llibertat,
igualtat i pluralisme poltic tamb han de
ser considerats des de la perspectiva de les
diferncies nacionals i culturals. Avui sa-
bem que els drets de les tres primeres onades
liberal, democrtica i social no asseguren
per si mateixos laplicaci daquests valors
en lmbit cultural i nacional. En altres
paraules, de mica en mica ha anat guanyant
terreny la idea que luniformisme estatal
implcit en la concepci liberal-democr-
tica (i social) tradicional digualtat de
ciutadania i de sobirania popular s un
enemic de la llibertat, la igualtat i el plu-
ralisme en lmbit cultural i en lmbit na-
cional. Daltra banda, la idea segons la qual
s aconsellable fomentar versions amb
ms refinament moral i ms complexitat
institucional de les democrcies liberals
per albergar-hi els seus diversos tipus de
pluralisme intern tamb est rebent un
suport ms gran cada vegada.
Aix, un valor com la igualtat ja no
soposa exclusivament, en termes concep-
tuals, a la desigualtat poltica i social, sin
tamb a les diferncies culturals i nacionals.
Aix est relacionat amb tota una dimensi
collectiva que no es pot reduir a lenfoca-
ment individualista, universalista i estata-
lista del liberalisme i el constitucionalisme
democrtics tradicionals. Aquest criteri
encara predomina en els valors i el discurs
legitimador dun gran nombre dactors
poltics de les democrcies contempornies
governs, parlaments, partits, etc., tant de
lmbit de la dreta com de lesquerra, aix
com en la majoria de les teories liberals i
republicanes de la democrcia. Les reper-
cussions del gir nacional i cultural sobre la
fonamentaci de la legitimitat democrtica
no es limiten a lmbit de les democrcies
occidentals, sin que tamb influeixen en la
normativitat que hauria dimperar en una
societat internacional. Els casos emprics
ms importants estan relacionats amb les
nacions minoritries, les minories nacio-
nals, els pobles indgenes i les migracions
transnacionals.1 Tots aquests casos plan-
tegen qestions especfiques pel que fa al
reconeixement i a lacomodaci poltica de
les nacions minoritries de les democrcies
contempornies (drets collectius, autogo-
vern, defensa de valors culturals concrets,
presncia en lmbit internacional, etc.).
Es pot dir que actualment vivim una nova
faceta de lequitat poltica que s fonamen-
tal per avanar cap a democrcies amb una
qualitat tica ms alta, per per a la qual
les teories tradicionals de la democrcia, del
liberalisme i del constitucionalisme estan
mancades duna resposta adequada. En
altres paraules, avui va guanyant terreny la
idea segons la qual luniformisme i el limitat
individualisme tradicional liberal sn els
enemics dalguns aspectes essencials de la
igualtat, la llibertat i el pluralisme. Aix, la
recerca de formes adequades de cosmopo-
litisme i universalisme exigeix establir una
acomodaci poltica i un reconeixement
amplis, en termes dequitat, de les veus
nacionals i culturals que estan excloses,
marginades o menystingudes en les demo-
crcies liberals contempornies.

Aquests ltims anys sha discutit molt
sobre els lmits culturals duna societat
liberal i democrtica. Aquesta discussi est
fent ms fcil comprendre les tradicions
liberals i democrtiques mateixes els seus
lmits i les seves possibilitats tant en termes
terics com en la seva prctica institucional.
Tamb est facilitant una comprensi i
una expressi prctica ms curoses dels va-
lors daquestes tradicions la regulaci de
diferents tipus de pluralisme en les llibertats
cviques i poltiques i en diferents tipus di-
gualtats. Hi ha moltes formes possibles de
democrcia, i sembla evident que s acon-
sellable adaptar luniversalisme a les ca-
racterstiques especfiques dels contextos
emprics. En cas contrari, el pomps i os-
tents discurs sobre els drets individuals
i luniversalisme enterbolir democrcies tecnologies, per lluitaven entre ells cada
que mostren una esbiaixada actitud a favor
dels particularismes de les majories. Aques-
tes sn democrcies empobrides en termes
normatius, i deficients en termes institucio
nals. En termes de Kant i Berlin, es tracta de
democrcies massa rectes o massa r-
gides per regular de forma adequada la
complexitat humana dels diferents tipus
de pluralisme que hi coexisteixen.
Interpretem
de forma correcta
la realitat poltica i social?
Dues distorsions analtiques
Els grecs clssics van condensar les diferents
caracterstiques dels ssers humans en el
mite de Prometeu i Zeus descrit al dileg
Protgores de Plat.2 Els dus van encarre-
gar als germans Prometeu i Epimeteu la
tasca de repartir diferents aptituds entre els
animals i els ssers humans perqu facili-
141
tessin la seva vida. Epimeteu va demanar
que se li permets portar a terme aquell
repartiment. A uns els va donar fora, i a
uns altres velocitat o ales per volar, de tal
manera que cap espcie corregus el risc
dextingir-se. El dia que expirava lencrrec
dels dus, Epimeteu havia repartit totes les
aptituds, per els ssers humans encara no
nhavien rebut cap. Prometeu, mogut per la
pressa de trobar alguna forma de protecci
per a lespcie humana, va robar el foc i
la percia tcnica i professional a Hefest
i a Atenea (per la qual cosa va ser castigat
ms tard). Daquesta manera els humans
vrem ser dotats amb aquestes dons, per
continuaven mancats de la cincia po-
ltica de la coexistncia, que pertanyia a
Zeus. Els humans van perfeccionar les seves
vegada que es trobaven. En tmer que les
pcie humana acabs desapareixent, Zeus
va enviar Hermes a portar la moral i la
justcia als humans, perqu hi hagus ordre
a les ciutats.
Si hem de jutjar pel desenvolupament
de la humanitat, semblaria que, pel que fa
a la quantitat de coneixement de cada mena
que es va repartir, Prometeu va ser bastant
ms geners que Zeus. Som ms bons en
tecnologia que no en poltica o en justcia.
Aquest mite illustra molt b que els hu-
mans tenim tendncia a obrar de forma pre-
cipitada i a improvisar. Actualment sabem
que aix s veritat grcies als estudis sobre
levoluci de la vida al planeta. Levoluci
no est basada en cap pla, sin que es basa
en la selecci dun conjunt dimprovisa-
cions fortutes que han resultat adaptatives.
Per all que la cultura occidental ha tingut
difcil dassimilar des del temps de Plat
s que all que ms ens distingeix daltres
espcies el llenguatge i la tecnologia no
142
coincideix amb all que ms ens caracteritza
com a espcie en levoluci de la vida.
Daltra banda, sabem que les ideologies
poltiques, quan sadopten de forma uni-
lateral, distorsionen la realitat. Juntament
amb aquestes distorsions ideolgiques, pe-
r, nhi ha daltres de les quals no som tan
conscients: aquelles que es relacionen amb
la forma com pensem i com utilitzem el
llenguatge quan tractem danalitzar el mn
i intervenir-hi. Fem un cop dull a dues
daquestes distorsions.
A) La tendncia a utilitzar categories
extremament abstractes per tal dincloure el
mxim nombre de casos de la realitat. Fins
a cert punt, aix s inevitable. Donar nom
a una cosa comporta crear una abstracci.
A vegades, per, caiem en el que podem
anomenar la fallcia de labstracci: creure
que comprenem millor un fenomen com
ms abstracte s el llenguatge que fem servir
per descriurel, explicar-lo o transformar-lo.
I el que passa sovint s justament el contra-
ri: com ms abstracte s el llenguatge, ms
pobre i allunyat queda dels casos emprics
a qu tracta de referir-se.3
B) La tendncia del pensament occi
dental a tractar el pluralisme de forma ina-
dequada. Avui dia reconeixem que el plura-
lisme (social, cultural, nacional, lingstic,
religis, ideolgic, etc.) s no noms un
fet incontrovertible sin tamb un valor
essencial. Sabem que quan ens enfrontem a
una situaci concreta no hi una sola manera
dobrar correctament en termes morals; i
tamb sacostuma a convenir que no hi ha
noms una nica decisi apropiada en un
moment o en un context especfics. Sem-
pre acostuma a haver-hi unes quantes op-
cions igualment raonables. En la histria
de la filosofia occidental, per, sha adoptat
un enfocament diferent. Hem pensat ms
en termes monistes que no en termes
pluralistes. Hannah Arendt i Isaiah Ber-
lin ja varen assenyalar que el pensament
occidental ha estat dominat per una falta
de pluralisme des de Plat. I, encara que
reconeguem lexistncia i/o la convenincia
de defensar uns estils de vida i un pluralisme
de valors en les societats contempornies,
sovint continuem creient que noms hi ha
una resposta prctica correcta i que totes
les altres sn incorrectes.
Les distorsions abstractes i monistes
sn presents en la majoria de concepcions
poltiques clssiques. Aquestes distorsions
contribueixen al fet que el conjunt de les
teories de la justcia i de la democrcia
continun sent massa rectes, quan la fus-
ta de la qual est feta la humanitat i les so-
cietats no ho s. Aquesta qesti ha causat
i continua causant injustcies tiques i dis-
funcions institucionals en les democrcies
liberals. s una cosa que sorprn fins a cert
punt pel que fa a bona part de la tradici
liberal-democrtica perqu una de les
seves qualitats essencials s la defensa del
pluralisme, ents actualment com un valor
digne de ser defensat ms que no pas com
un simple fet amb el qual sha de coexistir
de la forma ms inncua possible.
Per ms que es repeteixi, mai se subrat-
llar prou el canvi histric que aquesta
tradici ha representat per a la millora tica
i funcional de lorganitzaci poltica duna
gran part de la humanitat. Tot i aix, sabem
que es tracta dun procs que tamb presen-
ta punts torics foscos i versions prctiques
deficients. Una de les claus per millorar tant
la reflexi com lacci consisteix a atnyer
un domini crtic daquestes dues distorsions
labstracci i el monisme contingudes en
els nostres discursos. Fer aix no s sempre
fcil; demana esfor intellectual i sensibi-

litat emprica, per resulta necessari per
refinar tant les nostres capacitats analtiques
com les nostres accions poltiques i morals.
Dotze elements
per a un refinament moral
i poltic de les democrcies
liberals plurinacionals
1. En termes generals, fan falta dos tipus
dactitud intellectual per abordar la qesti tida per la mera aplicaci dels drets civils,
del pluralisme nacional (i el multiculturalis-
me): A) veure la qesti com un problema
concret que t per objectiu evitar conflictes
de la forma menys traumtica i costosa pos-
sible (enfocament pragmtic), i B) veure-la
com una qesti de justcia en les relacions tions culturals i nacionals no mostren, sen-
democrtiques entre les majories perma-
nents i les minories que exigeix solucions cor-
rectes (enfocament moral). En poltica apli-
cada hom acostuma a utilitzar una barreja
de tots dos enfocaments. Aix com el primer
forma part de la negociaci poltica entre
actors, el segon s present en el discurs dels
processos legitimadors daquests actors.4
2. Sabem que la immensa majoria dels
ssers humans estan culturalment arrelats,
i es pot dir que totes les cultures tenen va-
lor i que, dentrada, totes sn dignes de ser
respectades. Aix no significa que no es pu-
guin comparar en camps especfics, ni que
que totes siguin equivalents i igualment
reeixides en aquests camps, que tot sigui
moralment acceptable, que no hi hagi in-
fluncies mtues o que diferents cultures
no puguin compartir alguns elements; ni
tampoc que una persona no sigui capa de
desprendres de la seva cultura originria.
3. Avui dia, la llibertat cultural i nacio
nal s un valor essencial per a la qualitat
democrtica duna societat. s una mena de
143
llibertat un dels drets humans que resulta
imprescindible per al desenvolupament
i lamor propi de lindividu i que, com
tots els altres objectius normatius de les
democrcies, est limitada per altres valors
i altres llibertats democrtiques (Informe
sobre Desenvolupament Hum, Organitzaci
de les Nacions Unides, 2004).5 Una de les
conclusions del debat daquests ltims anys
s, com sha esmentat ms amunt, que la
llibertat cultural i nacional no est garan-
participatius i socials habitualment inclo-
sos en les constitucions liberal-democrti-
ques del comenament del segle xxi.
4. En el mn acadmic sembla ser una
cosa generalment acceptada que les qes
zillament, causes socials. Lmbit de la
justcia cultural i nacional s diferent de
lmbit de la justcia socioeconmica. s
cert que a vegades hi ha interrelacions entre
aquests dos mbits de la justcia, per els
fenmens relacionats amb cada un sn di-
ferents. Aquests fenmens inclouen valors,
objectius, actors, institucions i prctiques
diferents, i tamb poltiques diferents. Hi
ha institucions i poltiques que poden mi
llorar el segon mbit i en canvi no tenir
prcticament cap efecte sobre el primer, i
viceversa. Aix demostra la impossibilitat
dequiparar el paradigma de la igualtat (o de
la redistribuci en termes econmics) amb
el paradigma de la diferncia (o del reconei-
xement en termes nacionals i culturals).6
Tots dos tipus de consideraci formen part
duna visi ms inclusiva de la justcia en
contextos de pluralisme nacional.
5. Les teories tradicionals de la democr-
cia tant les versions ms liberals com les ms
republicanes acostumen a referir-se de for-
ma implcita a conceptes, valors i experin-
144
cies en societats que originriament eren
molt ms senzilles que els seus equivalents
actuals. Avui dia hi ha una nova agenda
de qestions que ja no es poden reduir als
conceptes essencials i al llenguatge legi-
timador dels models tradicionals liberal i
republic (drets individuals, absncia de
discriminaci davant la llei, ciutadania i
sobirania popular, virtuts pbliques de la
tradici republicana, etc.). Les exigncies
de reconeixement i dacomodaci poltica
i constitucional de les nacions minoritries
han trobat un lloc en lagenda poltica, i les
democrcies liberals han de donar-hi res-
posta. Malgrat les seves diferncies, el que
aquests casos dissemblants tenen en com
s el desig de mantenir i reforar un conjunt
de trets nacionals especfics en un mn
cada vegada ms globalitzat. Aix s una
cosa que les institucions, els processos i la
poltiques habituals de les democrcies
liberals actuals no aconsegueixen garantir
de forma adequada.
6. Les concepcions poltiques tradicio
nals han tendit a tractar les diferncies na-
cionals i culturals internes de les demo-
crcies que no coincideixen amb les de la
societat majoritria com a desviacions
particularistes. Massa sovint la resposta
prctica de moltes democrcies liberals ha
sigut promoure lassimilaci cultural i na
cional de les minories per tal daconseguir-
ne la integraci poltica. La conseqncia
daix ha sigut la marginaci de les nacions
minoritries internes de lestat en nom de
versions universalistes de la llibertat de ciu-
tadania, la sobirania popular (de lestat)
o fins i tot de la no-discriminaci (de les
majories enfront de les reivindicacions de
les minories). A la prctica, aquestes ver
sions han obrat de forma molt desigualit-
ria, discriminadora i esbiaixada, afavorint
les caracterstiques particulars dels grups
culturalment i nacionalment hegemnics
o majoritaris de lestat (que no sempre coin-
cideixen amb els grups o sectors hegem
nics en lmbit socioeconmic). s possible
detectar la presncia duna forma unifor-
mitzadora destatalisme, en termes nacionals
i culturals, que s lelement ocult actiu
del liberalisme democrtic tradicional
en la regulaci dels drets i els deures de
ciutadania. En realitat, tots els estats, in-
cloent-hi els liberal-democrtics, han sigut
i continuen sent agncies del nacionalisme
i de la nacionalitzaci.
7. Les teories tradicionals de la demo-
crcia estan mancades duna teoria del de
mos. No ofereixen cap resposta normativa
a preguntes com ara: Qui ha de constituir
el demos duna democrcia? Hi ha, o hi
hauria dhaver, un sol demos per a cada de-
mocrcia? Quina collectivitat representa
la solidaritat? Etc. Daltra banda, aquestes
teories no han desenvolupat una teoria so-
bre les fronteres legtimes. A ms a ms, hi
ha lmits conceptuals a la interpretaci dels
valors legitimadors, fins i tot per part de te-
ories liberal-democrtiques actuals que sn
molt elaborades en altres aspectes (Rawls,
Habermas) quan tracten denfrontar-se a les
exigncies de reconeixement i acomodaci
poltica dels moviments de pluralisme na-
cional i cultural de base territorial.7
8. La idea que lestat democrtic s una
entitat culturalment neutra s un mite
liberal que quasi ning defensa avui dia, ni
tan sols la majoria dautors liberals prxims
al liberalisme tradicional, el model teric
del qual es pot descriure com individualis-
ta, universalista i estatalista. Tots els estats
imposen trets culturals i lingstics als seus
ciutadans. Els estats liberal-democrtics
no en sn cap excepci. Contraposant-se

de forma clara a les versions que encara
defensen una mena de model de laissez faire
en matria cultural, o la pretesa superiori-
tat moral o la modernitat dels valors de la
majoria, lexperincia demostra que lestat
no ha sigut, ni s, ni pot ser, neutre en
termes culturals, i que no hi ha cap mena
de superioritat moral en el fet de tenir ms
poder per prendre decisions collectives.
9. Els processos de construcci de lestat
(state-building) i de construcci nacional
(nation-building) no coincideixen. Avui
dia, les identitats nacionals han demos-
trat ser duradores i cada vegada ms im-
portants, a diferncia dalguns models li-
berals i socialistes que, des del segle xix,
han tractat aquestes identitats com un fe-
nomen passatger i decadent. Tant el procs
de construcci de lestat com de construcci
nacional han condicionat levoluci del
federalisme.8
10. A les societats plurinacionals sem-
pre hi haur valors, interessos i identitats de
naturalesa competitiva, si ms no parcial-
ment. Podria semblar contraproduent des
dun punt de vista prctic, i intil des dun
punt de vista teric, voler adoptar un criteri
diferent sobre la qesti per mitj de con-
ceptes com lexistncia dun escenari poltic
postnacionalista o duna mena de patrio-
tisme constitucional associat noms a valors
liberal-democrtics que no tenen en compte
els trets nacionals i culturals dels individus.
Aquestes provatures flaquegen en laspecte
empric, i, a la prctica, acostumen a actuar
com a elements de legitimaci de lstatu quo.9
11. s evident que les identitats in-
dividuals i collectives no sn una realitat
fixa, sin que es conformen i canvien amb
el pas del temps. Tot i aix, la majoria dels
elements collectius que constitueixen els
trets essencials de la identitat individual
145
ens vnen donats. En altres paraules, no els
triem. La creena segons la qual som in
dividus autnoms que triem la nostra
identitat (nacional, tnica, lingstica, re-
ligiosa, etc.) s, en bona part, un altre dels
mites del liberalisme tradicional. Aquests
elements no sacostumen a triar, sin que
sn ells qui condicionen les tries que fem.10
12. Els contextos poltics en qu els
individus se socialitzen sn sovint producte
de processos histrics que alhora contenen
elements pacfics i violents guerres dan-
nexi, exterminis, deportacions en massa,
etc. i que a vegades sn la causa de les llui-
tes actuals pel reconeixement i lautogovern
de les nacions minoritries. En la major part
daquests elements analtics es pot verificar
la presncia de les dues distorsions teri-
ques esmentades ms amunt: la fallcia
de labstracci i la incapacitat de tractar el
pluralisme de forma adequada. Aquestes
distorsions tenen una repercussi directa
sobre la qualitat de les nostres democrcies,
sobretot en les actuals condicions de plura-
lisme i globalitzaci creixents.
Aix doncs, la construcci dunes demo-
crcies liberals cada vegada ms refinades en
termes de pluralisme cultural i nacional s
un dels majors reptes de la revisi normati-
va i institucional dels sistemes democrtics
contemporanis. Algunes de les preguntes
que cal respondre sn: Quines implica
cions t la regulaci del pluralisme nacional
en lmbit dels smbols, les institucions i
de lautogovern? Com shan dentendre
i definir conceptes clssics com la repre-
sentaci, la participaci, la ciutadania o la
sobirania popular en contextos plurinacio
nals cada vegada ms globalitzats? Qu
significa acceptar el pluralisme nacional
en la societat internacional?
146
democrtics continuen sent monolinges pel que
1. El concepte de nacions minoritries saplica aqu
fa a les seves institucions i els smbols, tot i el seu
com a equivalent del de nacions sense estat uti-
multilingisme intern), i 5) poltiques socioecon-
litzat normalment en la literatura analtica sobre
miques (salaris mnims, educaci, salut).
nacionalisme. En aquest article, per, no incloc el
6. Un contrast que en el si de les teories actuals de la
cas de les minories nacionals, que sn collectius
democrcia liberal es manifesta en els models que
que viuen en un estat diferent don resideix la
es coneixen com a liberalisme 1 i liberalisme 2.
majoria de poblaci del mateix grup nacional
7. Les teories de justcia socioeconmica (Rawls) donen
(la minoria hongaresa de Romania, la minoria
per descomptat que la igualtat de ciutadania en una
russa de Litunia, etc.). Les nacions minoritries
societat justa no s problemtica, quan les qesti-
i les minories nacionals difereixen tant des duna
ons constitucionals en les societats plurinacionals
perspectiva analtica descriptiva com des duna
posen en dubte aquesta mateixa premissa. No s
perspectiva analtica normativa.
gaire lgic pressuposar que la justcia, entesa en
2. Plat, Protgores, 320d-322d
el sentit estricte que t en lmbit socioeconmic,
3. Hegel en sabia molt de tot aix; vegeu la seva Filosofia
s la primera i nica virtut de les institucions demo-
del dret, seccions 142 i 182. Alguns marxistes, per
crtiques. El pluralisme normatiu no noms inclou
exemple, sn propensos a aquesta mena de dis-
una pluralitat, a vegades radical, de valors, virtuts
torsi deguda a labstracci quan, per mitj dun
i interessos en conflicte, sin tamb didentitats
nombre redut de categories lluita de classes,
(pensem, per exemple, en les qestions normatives
base econmica, etc. ho tracten dexplicar
i institucionals relacionades amb el debat normatiu
tot, des de limperi dels sumeris fins a les revolu-
sobre el dret de secessi en contextos plurinacio-
cions anticolonials del segle xx. Aquest tipus de
nals). Cap teoria de la justcia s capa dincloure
tendncia terica ha sigut tamb molt corrent en
(i encara menys de sintetitzar) tots els components
el llenguatge legitimador del liberalisme poltic des
daquest pluralisme competitiu o agonista de
del seu naixement.
valors, virtuts, interessos i identitats. Fins i tot I.
4. Pel que fa a tipologies de diferents fenmens relacio-
Berlin no va aconseguir arribar prou lluny en aquest
nats amb la multiculturalitat i les seves diferncies
camp. He tractat de la impropietat del model de
conceptuals, normatives i institucionals, vegeu W.
justcia socioeconmica i de les teories tradicionals
Kymlicka i W. Norman, Citizenship in Diverse So-
de la democrcia respecte a aquesta mena de qes-
cieties, Oxford University Press, 2000; F. Requejo,
tions, a Requejo 2005, op. cit., cap. 1.
Multinational Federalism and Value Pluralism,
8. Per a una anlisi dels dos segrestos que ambds
Routledge, Londres-Nova York, 2005, cap. 3. Ve-
processos han representat per a levoluci del
geu tamb B. Parekh, Rethinking Multiculturalism,
federalisme contemporani, vegeu Requejo 2005,
MacMillan, Londres, 2000.
op. cit., cap. 3.
5. Aquest informe proposa cinc elements que ajuden
9. Vegeu F. Requejo, Multinational (not postnatio-
a millorar la qualitat de les democrcies: 1) el
nal) Federalism, a R. Maiz i F. Requejo (eds.),
multiculturalisme, garantint la participaci dels
Democracy, Nationalism and Multiculturalism,
grups culturals marginats (reformes electorals;
Routledge, Londres-Nova York, 2005, pp. 96-107.
federalisme amb caracterstiques asimtriques); 2)
10. M. Walzer ha assenyalat correctament tres exage-
poltiques que assegurin la llibertat religiosa (in-
racions relacionades amb el liberalisme poltic:
cloent-hi les celebracions, els costums alimentaris
el subjecte que tria, la deliberaci i ls de la ra
i indumentaris, etc.); 3) poltiques de pluralisme
en la poltica. Vegeu M. Walzer, Vernunft, Politik
jurdic (una qesti ms controvertida que en tot
und Leidenschaft (Ra, poltica i passi), Fischer
cas comporta un respecte pels lmits esmentats ms
Taschenbuch Verlag, Frankfurt am Main, 1999.
amunt); 4) poltiques lingstiques (alguns estats

Per a qu necessitem la naci,
encara, a Europa?
T ota realitat social, tant la del present
com la histrica, ens arriba, com s gene-
ralment reconegut a hores dara, mitjanant
paraules. Aix doncs, quan tractem el feno-
men de la naci haurem de distingir-hi dos
aspectes. Hi ha, per una banda, el pla de les
accions i els esdeveniments reals i, per laltra,
el pla de les paraules, de les conceptualitza-
cions. Certament, tothom accepta aquesta
distinci, per no tots els investigadors shi
ajusten quan estudien relacions causals.
El problema que vull tractar aqu la
pregunta sobre per a qu necessitem la na-
ci? ha de ser considerada, per conse-
gent, en dos plans o nivells diferents. En
el primer caldr analitzar lmbit concep-
Miroslav Hroch s catedrtic emrit dHistria de la
Universitat de Praga i un dels terics ms reconeguts
del nacionalisme en el panorama internacional. La
seua obra cabdal s Social Preconditions of National
Revival in Europe (1985; 1 ed., en alemany, 1968).
Recentment ha aparegut una sntesi de la seua recerca:
Das Europa der Nationen. Die moderne Nationsbildung
im europischen Vergleich (Vandenhoeck & Ruprecht,
2005). En catal sha publicat La naturalesa de la naci
(Afers-Universitat de Valncia, 2001).
Aquest article t origen en la seua intervenci al cicle
Les distncies dEuropa que va tenir lloc a Arts
Santa Mnica entre 27 i 29 doctubre de 2010.
Les contribucions dels participants seran reunides
en un volum, de prxima aparici, en la Collecci
Arts Santa Mnica, Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
147
Miroslav Hroch
tual, la paraula, el terme naci i els seus
derivats. En el segon nivell es tracta de la
realitat social o, tamb, poltica, s a dir, de
la realitat daquell grup social extens que
hom caracteritza amb el concepte de na-
ci. Tanmateix, cal incloure encara una
altra coordenada en lanlisi, la variable
espacial, perqu haurem de tenir clar que
la naci, per b que s un fenomen (i un
terme) genunament europeu, t tamb, a
hores dara, una projecci global. Per tant,
no haurem de tractar aquest terme noms
des duna perspectiva europea. Ben al con-
trari, caldr inserir-lo sempre en contextos
espacials, territorials, concrets i prendre en
consideraci les diferncies territorials, par-
ticularment entre Europa i la resta del mn.
A partir daquestes puntualitzacions
elementals voldria explorar i defensar aqu
tres tesis fonamentals. La primera s que
el terme naci ha estat emprat en diferents
llenges i poques per a designar situacions
histriques i segments socials molt diferents,
i aquest s el cas encara avui. La segona s
que les comunitats o grups socials extensos
que designem com a nacions han tingut
una evoluci histrica determinada i han
estat, i sn encara, tipolgicament mal-
grat les importants similituds altament
variables. La tercera s que la naci com a
terme i la identitat nacional sn fenmens
especficament europeus i que el terme naci
148
fou exportat posteriorment al mn extra-
europeu, on va adquirir, en el context dunes
altres civilitzacions i sistemes de valors, un
significat bastant diferent que responia al
capdavall a aquest context diferenciat.
L a vida pr pia
de les paraules
El terme naci, emper, no s una paraula
com qualsevol altra, i no sen fa un s me-
rament tcnic, no s una designaci com ara
Estat, Ministeri o Cens dhabitants. s un
terme que comporta fins avui mateix una
certa crrega emocional que desborda ben
sovint el pensament estratgic habitual (en
el sentit, per exemple, de la rational choice),
o que sembla desbordar-lo.
Per a la majoria de la gent, el fet de per-
tnyer a una naci generava un sentiment
positiu, i en bona part s aix encara avui.
Hom considera una qesti dhonor repre-
sentar la naci i alegrar-se pels seus xits,
a hores dara sobretot en el terreny de les-
port, el cinema i els assoliments tecnolgics.
En el passat, per, tenia vigncia encara
un altre imperatiu categric, que s avui
ms aviat rar, segons el qual el ciutad no
havia de ser noms un beneficiari de la
pertinena nacional, s a dir, alg que trau
profit dels avantatges de lexistncia da-
quest grup extens i que pot, daltra banda,
vantar-se a estones dels seus xits, sin que
a ms a ms havia de conrear el sentit de
la responsabilitat envers aquesta comu-
nitat. Limperatiu exigia que fos til a la
comunitat nacional en el sentit que havia
de treballar pel benestar i el bon nom dels
seus membres.
Com sarrib a aix? Sens dubte es tracta
duna herncia o, potser, dun llast? del poc en com amb la forma de socialitzaci
segle xix. Alguns autors relacionen els con-
tinguts emocionals del terme naci amb la
gran Revoluci francesa, uns altres amb
Johann Gottfried Herder, i uns altres en-
cara amb el Romanticisme. La doctrina
herderiana de la naci com a creaci de
Du i de la llengua i la cultura nacionals
com un valor en si mateixes ha influt, per
descomptat, en molts lectors. I entre els
objectes de lamor romntic i de ladmiraci
entusistica hi trobarem tamb la naci, la
seva cultura i la seva histria. Per aquesta
disposici espiritual no es troba cronol-
gicament al principi i la recerca de les
causes de la crrega emocional del concepte
o de la paraula naci ha de comenar, sense
cap mena de dubte, abans. Perqu aquest
component emocional t arrels historicopo-
ltiques i tamb cultural-semntiques molt
ms pregones.
Considerarem en primer lloc el com-
ponent cultural-semntic. Tothom sap que
aquesta paraula s en gaireb tots els idio-
mes europeus un derivat (o una traducci)
del substantiu llat natio, que al seu torn
deriva del verb nascor (natus sum), s a dir,
indica quelcom vinculat per naixement o
per procedncia. Tamb s sabut que les
nationes aplegaven en les universitats o en
els concilis els estudiants o els notables ecle-
sistics que procedien de la mateixa regi.
Noms els especialistes saben que aquestes
unitats territorials designades com a natio
no sempre coincideixen amb els termes
geogrfics contemporanis i, daltra banda,
que aquesta distinci considerada regional
de vegades tenia a veure, ja en lEdat Mit-
jana tardana, tamb amb ladscripci de
llengua. El terme va experimentar, doncs,
ja en aquella poca una certa nacionalit-
zaci, per b que en lEdat Mitjana tenia

que per a nosaltres designa a hores dara el
terme naci.
En el llindar de lpoca moderna el ter-
me natio designava ja una elit pertanyent
al mateix estat (aix es va prolongar durant
segles a Hongria i Polnia, on es parlava de
la natio hungarica i de la natio polonica), s
a dir, la classe polticament privilegiada de
la noblesa per antonomsia. Daltra banda,
de vegades es feia servir el mot llat gens com
a designaci dun grup caracteritzat tamb
per trets lingstics comuns. De lEdat
Mitjana va sobreviure aix mateix, com a
caracteritzaci dun grup idiomticament
determinat, la paraula lingua (en alemany,
Zunge).
Den del segle xv i sobretot del xvi el
mot llat es va integrar, i hi va prendre carta
de naturalesa, en els idiomes nacionals en
formaci. Aix sesdevingu, probablement
ja des dun principi, amb connotacions
variables que responien a la situaci poltica
de les diferents macroregions dEuropa.
Aquest fet es pot constatar amb un cert
grau dexactitud en lpoca de la Illustraci.
Els diccionaris anglesos en correspon-
dncia amb la realitat poltica definien la
naci anglesa com un poble polticament
unit que sorganitza estatalment. Al seu
torn, la Grande Encyclopdie francesa parla
de la nation com duna suma dels sbdits
o dels habitants dun estat que viuen sota
el mateix sobir i que obeeixen lleis comu-
nes. En ls lingstic alemany daleshores,
el terme naci (i el sinnim de poble) era
determinat per la comunitat de llengua i
cultura. El mateix passava, per cert, en el
txec i la majoria de llenges eslaves. Ms
enll daquestes diferncies, el terme va
assolir durant els primers temps de lpoca
moderna una connotaci positiva, lligada
singularment a la idea de terra natal i de
149
ptria. Els illustrats no sestigueren de pu-
blicar consideracions sobre lorgull nacio-
nal. Discutien les virtuts nacionals i tamb
les peculiaritats especfiques dels diferents
grups tnics, que ells anomenaven nacions.
Hi havia tamb molt dinters en la deter-
minaci dels enemics nacionals. Ben b
podem afirmar que la valoraci positiva
del terme naci assol un nivell ms alt
amb el patriotisme illustrat de lelit culta,
sobretot a partir de la idea de lamor a la
ptria i els seus habitants realitzat a travs
dactivitats concretes.
Tot aix sesdevenia decennis abans de
la Revoluci francesa, amb la qual, segons
el que sabem pels llibres de text, hauria
dhaver comenat la glorificaci de la naci,
que shauria ests posteriorment a tot Eu-
ropa a partir de Frana. No vull, de cap de
les maneres, qestionar la importncia de
la Revoluci francesa. A travs seu el terme
assol un nou contingut social lligat a la
vessant de societat civil: la naci la forma-
rien ciutadans iguals en drets que actuaven
solidriament. Tots estaven, doncs, obligats
a ser portadors del progrs i paladins de la
llibertat a Europa. Tamb en aquest punt
hom podria replicar que la concepci bur-
gesa de la naci havia sorgit ja abans, per
noms amb la Revoluci pogu aquesta
concepci revestir-se duna pretensi de
validesa humana general. Arran dels esde-
veniments revolucionaris, i ms encara en
lpoca napolenica de la Grande Nation,
el constructe de la naci fou personalitzat,
intellectualitzat i ideologitzat, com un
patrimoni com quasi obligatori.
Si volem cercar, aix doncs, les arrels
de la crrega emocional i de la glorificaci de
la naci que fou tret caracterstic de lpo-
ca posterior i que al cap i a la fi es mant
vigent fins avui mateix, hem de situar-nos
150
temporalment almenys una generaci abans
de laparici del Romanticisme. De tant
en tant, hom fa responsable el Roman-
ticisme de la glorificaci, de lentusiasme,
nacional. Aix em sembla un malents. No
hi ha dubte que els romntics alguns, si
ms no van fer seva la idea de naci i la
van conrear, per ni la van descobrir ni la
van inventar. Tinc la impressi que ambds
sentiments, el nacional i el romntic, nas-
queren darrels comunes o, en tot cas, molt
properes. Tot plegat, actuava la inseguretat
creixent de lindividu enmig de la descom-
posici dels valors i les identitats de la vella
societat, de lancien rgime. Daquesta in-
seguretat, daquesta desestabilitzaci, en va
sorgir la cerca de nous valors, de noves per-
tinences. No tots els romntics, ni de bon
tros, trobaren aquest nou centrum securitatis
en la comunitat nacional i, s clar, no tots
els patriotes es feren romntics. Seria molt
interessant comparar la part didentitat
nacional que hi havia en el Romanticisme
i la proporci de romntics presents en
cadascun dels moviments nacionals eu-
ropeus. El punt feble daquesta mena des-
tudi, tanmateix, el trobarem en el fet que el
Romanticisme s definit de moltes formes,
sovint no coincidents.
Deixant aix de banda, no hi ha dubte
que la naci era vista al segle xix com un
valor en si que hi havia acord a acceptar.
sser una naci, pertnyer-hi... era honrs,
una cosa que aportava prestigi, per alhora
que obligava tots els seus membres.
La naci alemanya, magiar, txeca o noru-
ega sestabliren ja a principi del segle xix com
a objecte duna atenci curosa i dedicada.
Ats el fet que lexistncia duna naci
era considerada quelcom delevat, no era im-
mediatament evident que qualsevol grup
pogus pretendre revestir-se daquest ttol
tan noble. Precisament perqu era tan ele-
vat, una naci, a ligual que una famlia de
la noblesa, havia de justificar i demostrar
les seves arrels histriques.
Lhistoricisme predominant a lEuropa
del segle xix contemplava la naci com
un fenomen histric (el punt de vista que
avui en direm perennialista), com una
realitat que ja existia, en tant que institu-
ci tangible i constatable, a lEdat Mitja-
na. I puix que en aquell temps noms es
considerava com a veritable cincia de la
histria la histria poltica, era una obvie-
tat que la pretensi de ser naci no tenia
gens deficcia ni validesa sense una hist-
ria poltica. La distinci entre nacions his-
triques i no histriques fou ja en lany
de la revoluci de 1848 sobretot grcies
als liberals alemanys objecte de discus-
sions poltiques apassionades a Europa cen-
tral. Haver disposat dun estat en lpoca
medieval i demostrar-ho histricament
constitua, doncs, una condici necessria
perqu un poble fos reconegut com a naci.
Sacceptava que aquesta condici estatal
podia haver-se vist en algun moment
interrompuda o b afeblida. Per no hi
havia cap regla sobre quant de temps i fins
a quin grau podia haver estat interrompuda
la condici destat. I un estatus autnom,
com per exemple el de Catalunya, valdria
com a substitut de lexistncia estatal?
Parallelament i cada cop ms en opo-
sici a aquesta distinci, sactualitzava el
paper que ja hem esmentat de les diferncies
tradicionals en la connotaci del terme. Ha-
via de ser possible, malgrat tot, aconseguir
el desvetllament duna naci definida per
la llengua i la cultura i declarar-la existent
com a tal, ms enll del fet que pogus
invocar o no la condici destat a lEdat
Mitjana. Tanmateix, amb aix no es resolia

el problema, sin que se situava en un altre
nivell: si aquesta estatalitat histrica no era
diriment per al reconeixement duna naci,
aleshores quins trets havia de posseir una
comunitat per a ser reconeguda com a naci?
Aquesta qesti de qu s i qu no s passat, dun neologisme, per consegent,
una naci pass a ser objecte de la cincia
positivista, que pretenia respondre-hi se-
gons criteris objectius. Tot plegat sota el
signe del realisme escolstic: hom creia
que el concepte existia realment, que exis-
teix la naci vertadera, i que all que calia
era definir-la cientficament.
La primera sotragada soferta per aquesta
creena vingu de la m de la descripci sub-
jectivista de la naci a travs de la conscincia
nacional dels seus membres. Aquesta con-
cepci la sustentava no sols Ernest Renan,
autor que hom cita tot sovint, sin tamb els
estadstics alemanys de mentalitat terica,
que trobaven a faltar en aquella poca la
fixaci duns criteris fiables dadscripci na-
cional. La segona sotragada a hores dara,
malauradament, gaireb oblidada sesde-
vingu a principi del segle xx a partir de les
idees dOtto Bauer. Segons aquest capda-
vanter de laustromarxisme, calia distingir
diversos estadis de desenvolupament hist-
ric i, per tant, tamb diversos tipus de na-
ci: la naci de laristocrcia, la naci dels
ciutadans i els intellectuals, fins a arribar
a la naci de lpoca capitalista. Daltra
banda, no era pas lnic que feia aquesta
mena de distincions: el mateix any 1907 en
qu aparegu el seu llibre sobre el problema
de les nacionalitats, lhistoriador alemany
Friedrich Meinecke va difondre pblica-
ment la seva proposta de diferenciar entre
dos tipus de nacions: la naci cultural i la
naci poltica.
Ara b, en el trnsit del segle xix al xx,
en una poca en qu la controvrsia sobre
151
la definici de la naci batia el ple, un nou
terme va fer la seva aparici en el discurs
poltic (i no en el cientfic, en un primer
moment). Aquest nou terme era el nacio
nalisme. Es tractava duna paraula sense
per que comportava igualment una crre-
ga emocional: per a uns era sinnim damor
a la naci aix passava, per exemple, a
Frana, s a dir, era un sentiment positiu;
per a uns altres sobretot socialdemcrates
i pacifistes significava una amenaa per a
la humanitat. Aquesta segona interpreta-
ci va semblar posteriorment confirmada
arran de les brutalitats comeses durant
la primera guerra mundial en nom de la
naci. Deixant de banda la valoraci, s
fora lgic que, amb la difusi creixent
de la concepci subjectiva de la naci, el
terme nacionalisme guanys cada vegada
ms terreny tamb en el llenguatge de la
cincia, de primer als Estats Units. All
que havia arrencat als Estats Units ja als
anys trenta prengu embranzida sobretot a
travs del llibre de Hans Kohn La idea del
nacionalisme. Posteriorment es difondria
tamb al continent europeu en lpoca de
la postguerra, dentrada en les cincies so-
cials i a partir dels anys seixanta tamb en la
historiografia. Naturalment, tot i que sem-
pre era presentat com a no valoratiu, el
discurs sobre el nacionalisme sinterpretava
de manera diferent en els diferents idiomes,
de la mateixa manera que el terme naci
comportava tamb connotacions molt va-
riables. En alguns idiomes, en efecte, man-
cava de connotacions negatives; en altres,
per, tenia una crrega negativa molt forta.
La pretensi duna validesa i una aplicaci
universal em sembla, dalguna manera, un
ou de cucut dipositat per la recerca ame-
ricana al niu europeu.
152
El terme es va independitzar i fins i tot
comen a ser projectat retrospectivament
al segle xix, s a dir, a una poca en qu ni
tan sols existia la paraula! Tot all que feia
referncia a la naci passava, doncs, a ser
nacionalisme, ben sovint sense matisar gaire.
En el millor dels casos shi afegia un adjectiu
per assajar una interpretaci ms acurada.
Alguns autors (com ara Eli Kedouri o Er-
nest Gellner) fins i tot declaraven el nacio-
nalisme creador de la naci. I tanmateix,
tamb el nacionalisme, encara que fos
considerat primus movens, fora primordial,
hauria de ser susceptible duna explicaci
causal. Hi ha pocs exemples tan clars de
com una paraula o un terme, separat de la
realitat, es desenvolupa de manera indepen-
dent, pel seu compte, i desprs determina
retrospectivament en sentit autoritari, i de
vegades fins i tot viola, aquesta realitat.
Considero sobrer de polemitzar aqu
contra ls irreflexiu del terme nacionalis-
me. Nhi ha prou dassenyalar que en la
majoria dautors sentn per nacionalisme
totes les actituds, activitats i institucions
que tenen alguna cosa a veure amb la na-
ci o que declaren aquesta intenci. Aix
deixa oberta, s clar, la qesti de qu cal menys de la paraula nacionalisme) i volem
entendre per aquesta naci.
Cal saludar el fet que, els darrers temps,
cada vegada ms autors han anat bandejant
el nacionalisme del seu repertori cientfic i
shan estimat ms doptar per altres termes
alternatius com ara patriotisme, identitat na-
cional, conscincia nacional o pertinena. Jo
em compto entre la minoria dinvestigadors
que entenen el terme noms en el sentit ms
estret i negatiu, com un egoisme nacional far-
cit dodi, la sobrevaloraci de la prpia naci loest i de lest dEuropa podem observar
barrejada amb un sentiment de xenofbia i
xovinisme. Ents en aquest sentit, la frontera
entre el nacionalisme amb connotaci nega-
tiva i la identitat nacional o el patriotisme
s fluida o, dit en altres paraules, sempre
hi ser present i en certes circumstncies
histriques pot esdevenir dominant.
L a naci europea
es form
sense nacionalisme
Ara deixarem el pla de les paraules i pas-
sarem a trepitjar el terreny de les realitats
socials i culturals.
El punt de partida de les meves refle
xions s el fet empricament constatable
que la major part de les comunitats dEu-
ropa els membres de les quals es consideren
naci, es van establir per dir-ho de ma-
nera sinttica com a societats burgeses en el
decurs del procs de modernitzaci. I s que
la societat industrial capitalista moderna
en procs de formaci shavia destructurar
sobre noves bases.
Per explicar-nos una mica aquest pro-
cs podrem ben b recrrer a un joc intel
lectual una mica agosarat. Imaginem que
no en sabem res del terme naci (i encara
analitzar i descriure el procs de reformes,
sotragades i transformacions socials que
acompanyaren ladveniment de la moder-
nitat. s a dir, tractarem de descriure alguns
daquests processos de transformaci social
i cultural, des del supsit que no tenim cap
terme, cap concepte marc per englobar-los.
En el llindar de la histria contempo-
rnia diguem que entre mitjan segle xviii
i la fi del segle xix en totes les regions de
un perode en qu el mn de lancien
rgime postfeudal es va desintegrar de ma-
nera abrupta o gradual. I aix, els vells

lligams i dependncies tradicionals i quasi
feudals foren afluixats o fins i tot dissolts;
la producci agrria tradicional i la dels
gremis a les ciutats es vei afectada per la
manufactura i la producci industrial, i
obligada a buscar nous camins i a prendre
decisions; el vell mn del sistema patri-
monial o senyorial era cada vegada menys
omnipresent, menys restrictiu, les barreres
estamentals semblaven ms permeables; la
legitimaci religiosa de les autoritats privi-
legiades procedents de lpoca feudal era
cada vegada ms qestionada i, per tant,
tamb els sistemes de valors tradicionals;
cada vegada ms persones desbordaven o
abandonaven aquest vell mn patriarcal,
del qual havien format part generacions
i generacions davantpassats, i buscaven
feina a fora o miraven daccedir a leducaci
superior; la idea de la igualtat de tots els
homes davant la llei i davant les autoritats
de lestat es va imposar a poc a poc.
Tots aquests processos tingueren lloc a
les diferents regions dEuropa en moments
tamb diferents, s a dir, de manera asin-
crnica.
La conseqncia en va ser una crisi
didentitat i la desestabilitzaci i, per
consegent, la cerca de primer entre els
grups ms instruts de noves seguretats i
pertinences i, sobretot, de nous sistemes
de valors de caire humanista. Quan la
identitat lligada a la comunitat pagesa o ur-
bana tradicional ja no tenia prou fora o
fins i tot shavia esvat, i quan la legitimitat
religiosa dels privilegis i de la monarquia
havia estat qestionada, la pregunta que es
plantejava era a qu shavia de pertnyer o
de qu es podia formar part en aquest mn
desencantat.
Si els individus ja no eren considerats de-
siguals per naixena, era evident que deixa-
153
rien de ser sbdits en un context estamental
i jerrquic i passarien a ser, abans o desprs,
ciutadans iguals en drets duna societat
burgesa basada en la divisi del treball. La
mobilitat social creixent i el desplegament
de ladministraci i la burocrcia determi-
naren un augment de la intensitat de la
comunicaci social, que desbordava de molt
el marc de la comunitat pagesa o urbana
tradicional. En aquestes condicions, tothom
podia constatar per experincia quotidiana
que era ms fcil comunicar-se amb aquells
congneres que parlaven un dialecte ente-
nedor, de manera que cadasc segons el seu
estatus social utilitzava el seu vernacle o, en
el seu cas, la seva llengua escrita.
Aquesta experincia era ms efectiva
en la mesura que els individus, a travs
de lescolaritzaci, que a poc a poc anava
obrint-se cam, eren capaos dimaginar un
gran nombre de persones que compartien
determinades caracterstiques comunes,
b perqu vivien sota el mateix governant,
perqu habitaven el mateix territori histric
i tenien per tant un passat com, o perqu
parlaven una llengua (o un dialecte) m-
tuament comprensible. Aix es va formar
o ms aviat es va activar de primer en els
caps duna minoria culta la idea que els
lligams i les relacions de lantiga societat
estaven desfent-se progressivament. La
desintegraci que observaven es presentava
com una reestructuraci o una refosa de
lantiga societat estamental, que esdevenia
una comunitat basada en la divisi del
treball, els membres de la qual eren iguals
en drets, sentenien ms b els uns amb els
altres, posseen un dest com i interessos
comuns i a ms podien comportar-se tamb
de manera solidria entre si.
Aquesta visi recolzava sobre un con-
cepte illustrat preexistent de la ptria, a la
154
qual havia de ser til tota persona educada,
s a dir, el concepte ja esmentat del patrio-
tisme de lpoca de la Illustraci. Hi hagu naci. Amb tot, no negarem el fet que al
diverses possibilitats per a la configuraci
poltica concreta daquesta comunitat: de
vegades es realitzava per la via duna monar-
quia constitucional, i podia donar-se el cas
que aquesta monarquia tingus forts trets
de justcia social de motivaci religiosa,
altres vegades el procs acabava en un Estat
constitucional assolit per la via revolucion-
ria, com a Monarquia o com a Repblica.
Les formes, doncs, podien ser variables,
per no hi havia alternativa a aquesta nova
configuraci de lorganitzaci social i la
reestructuraci cultural de la societat. En
altres paraules, no coneixem cap altre tipus
destructuraci de la societat moderna que
la que es va dur a terme segons parmetres
que avui en diem nacionals.
I justament ara, noms ara, entra en esce-
na el concepte central que, altrament, figura
al principi de tot: la naci. Aquest terme ja
existia, com hem dit, en ls normal de tots
els idiomes de cultura de lEuropa dalesho-
res i tenia una connotaci positiva, tot i que
variable segons el context, car de vegades
es relacionava amb la terra natal, i daltres
amb el poder poltic, amb la independncia,
amb els privilegis feudals, amb la llibertat
de lindividu o amb la protecci enfront
de lopressi exterior. En alguns idiomes hi
havia tamb un terme alternatiu, com ara el
poble [das Volk] en alemany, que tamb era
percebut amb una crrega positiva.
La naci no era, doncs, originriament
cap programa preestablert dantuvi, cap
projecte dacord amb el qual hagus de
reorganitzar-se la societat, per era extraor-
dinriament adient com a caracteritzaci de
la nova realitat sociocultural que ms enll
de qualsevol conceptualitzaci sestava
formant a partir daquesta reorganitzaci
de la societat i que va rebre el nom de
llarg del segle xix es va donar tamb una
mena de transfer cultural en els casos en
qu, amb un cert retard, aparegueren nous
moviments nacionals que sajustaven al
model de la naci ja existent o que miraven
dajustar-shi. No sols a lEuropa central,
sin tamb a Catalunya, shi pot observar
tot i que ms endavant, cap al 1900 un
canvi dels regionalistes en nacionalistes.
Fins i tot hi hagu casos a Europa en qu
calgu crear, inventar, en llengua prpia el
terme abstracte corresponent a naci (kansa
en llengua finesa).
Qu s el que volem demostrar a travs
daquest joc intellectual tan singular?
Mha semblat escaient, en primer lloc,
per a fer entenedor el fet que en els proces-
sos de formaci de les nacions hi havia a
Europa determinats trets i caracterstiques
que no trobarem enlloc ms del mn.
En segon lloc, i sobretot, volia deixar
clar que en aquell procs que anomenem de
formaci de les nacions modernes no apa-
reix de cap manera, com a primus movens,
una idea relativa a la naci que calia crear i,
menys encara, el dit nacionalisme. Aix no
exclou, per, que la naci fos elevada pos-
teriorment a valor en si cultural, i fins i tot
tic, a principi vinculant de la vida solidria.
Les premisses daix es trobaven ja
gaireb preprogramades en el patriotisme
illustrat. Lillustrat patritic considerava
un deure ser til al poble que vivia en la
seva ptria, la qual cosa no volia dir, de
tota manera, que shagus didentificar ne-
cessriament amb aquest poble. En canvi,
el patriota modern ja sidentificava amb el
seu poble. Aquest tomb tic shavia de
manifestar abans o desprs en la concep-

tualitzaci dall nacional. Com a conse-
qncia de tot plegat, els individus cultes de
sensibilitat patritica considerarien aquest
terme nacional, amb tota naturalitat, com
una eixida de la crisi didentitat i el ms
adequat per a caracteritzar la nova identitat.
Si fins ara ens hem mogut potser en un
pla massa abstracte, ara conv examinar fins
a quin punt la realitat histrica emprica
sajust a aquesta teoria. Dentrada hem
de recordar que en realitat els processos de
formaci nacional no noms es desenvo-
luparen com ja sha dit de manera asin-
crnica, s a dir, amb diferncies tempo-
rals, sin tamb que el seu contingut, les
estructures socials i poltiques que incorpo-
raven, era aix mateix variable. La diferncia
bsica rau en el fet que en alguns casos la
naci moderna es form a travs de la re-
estructuraci interna dun estat que havia
tingut existncia continuada durant segles,
de manera que ens trobarem davant una
naci-estat amb la seva classe dominant, una
alta cultura homognia i una llengua escrita
prpia, mentre que en altres casos shagu
de formar sota la inspiraci duna visi de
la naci possible, que mirava de realitzar-se
a travs dun moviment nacional.
Per a donar exemples daquests dos tipus
legtims de formaci de nacions, represen-
tem-nos el mapa dEuropa en el llindar del
segle xix. Hi trobarem, duna banda, uns
quants estats que eren quasi monotnics: les
nacions-estat de Frana, Holanda, Portugal i
Sucia, als quals cal sumar encara dos estats
amb una naci-estat antiga fortament do-
minant, Espanya i Gran Bretanya, estats en
els quals a ms de la naci-estat dominant
vivien tamb uns altres grups tnics.
Duna altra banda, hi trobarem tamb
un gran nombre dethnies (en el sentit
dAnthony Smith), moltes de les quals com
155
sabem avui han donat lloc a nacions plenes
i en la majoria dels casos fins i tot a estats
nacionals. Aix ni estava preprogramat pels
nacionalistes ni era cap necessitat hist-
rica. No totes aquestes tnies van donar lloc
a nacions plenes. Hi van reeixir, com a tals,
sobretot les que formaven part dels tres im-
peris multitnics dEuropa central i oriental,
per tamb en trobem a lOest dEuropa
(irlandesos, catalans, flamencs, noruecs,
bascos). El cam cap a la naci plenament
formada (fins i tot sense comptar amb un
estat propi) passava en aquests casos pel
desenvolupament dun moviment nacional.
No farem aqu una descripci mplia i
detallada dels moviments nacionals. Cons-
tatarem noms que la majoria daquests
moviments nacionals assolirien tard o dho-
ra els seus objectius. Shi tractava sobretot
de lacollida, de lacceptaci de la identi-
tat nacional per les masses, de lassumpci
de la llengua i la cultura prpies, per tal de
desplegar lestructura social plena de la na-
ci a qu saspirava i un cert grau de parti-
cipaci (de vegades molt mplia, de vegades
ms reduda) en les decisions poltiques i
lautogovern.
De les nacions possibles van sorgir ma-
joritriament ja en el decurs de la segona
meitat del segle xix nacions sense estat. La
majoria ni tan sols van inscriure als seus
programes la independncia i la formaci
dun estat nacional, sin que comptaven
simplement daconseguir lautonomia.
Daltra banda, tan sols uns quants movi-
ments nacionals aconseguiren abans de la
primera guerra mundial la independncia
i un estat propi, i gaireb tots es trobaven
al sud-est dEuropa (els grecs, serbis i bl-
gars). Fora daquests, noms el moviment
nacional noruec aconsegu la formaci dun
estat propi, al comenament ja del segle xx.
156
La contraposici entre la naci-estat i
els moviments nacionals que hem establert
aqu i la insistncia en la gran diferncia en-
tre ambds processos de formaci nacional,
no obeeix a una mera consideraci de caire
acadmic sobre el passat. Ms aviat respon
a linters per un problema que s actual
encara en la nostra poca. Amb estat propi
o sense estat propi, al final dels moviments
nacionals reeixits hi havia petites nacions
que presentaven una diferncia important
amb les que havien arrancat duna existn-
cia estatal. Si es vol entendre i interpretar
els estereotips i les cultures poltiques es-
pecfiques daquestes petites nacions, cal
tenir en compte aquesta diferncia.
Farem ara referncia breument, i no-
ms a tall dexemple, a alguns daquests
estereotips:
Per als membres de les petites nacions la
seva existncia nacional no era (i no s en-
cara avui) bvia i evident, i sempre havien
de justificar la seva aspiraci a lautogovern.
Durant molt de temps desprs del
triomf del moviment nacional persist, i
en alguns casos persisteix encara avui, les-
tereotip de lamenaa exterior a la naci
i els seus interessos.
Safegeix a aix, com a derivaci, el culte
al poble pla com a mantenidor o salvador de
la naci, que s sovint acompanyat per sim-
paties envers un democratisme igualitari.
Leducaci i leducaci popular com
a tret distintiu de la identitat nacional s
altament valorada.
Ms que no a les nacions-estat, hi sovin
teja una mena de provincialisme que jo en-
tenc com una desconnexi conscient i vol-
guda respecte del gran mn i lautosatis-
facci amb les petites aspiracions relaciona-
des amb el treball i la cultura propis, lligada
a la malfiana envers tot all estranger.
Aquestes antigues nacions sense estat
no tingueren ni tenen cap experincia
com a potncies colonials i noms algunes
pertanyents a lmbit dEuropa occidental
(escocesos, gallesos, catalans) pogueren
participar activament de lexpansi co-
lonial de la seva naci-estat dominant, i
beneficiar-sen.
Per concloure aquestes reflexions sobre
la gnesi de les nacions modernes voldria
cridar latenci sobre el que constitueix
una perspectiva errada que jo considero
un parany histric. Ben sovint, en efecte,
hom considera el present nacional des de
la perspectiva de les categories morals del
segle xix i a linrevs, hom considera el
passat de les nacions i el capteniment pre-
trit dels seus membres des de coordenades
actuals. Aix t com a conseqncia que
molts massa autors, sobretot anglosa-
xons, condemnin amb un sentit pals de
superioritat els moviments nacionals del
segle xix com a nacionalistes o fins i tot
etnicistes seguint criteris del present i
que desprs aquesta condemna es projecti
tamb retrospectivament sobre algunes de
les nacions o dels moviments nacionals
actuals. De vegades les coses sn aix, per
en la majoria dels casos no.
Qu n ha restat,
de la naci , a E uropa
i al mn ?
Desprs daquest recorregut histric retor-
no ara a la pregunta de partida de les meves
reflexions. Qu passa amb les nacions a
Europa i al mn actual? Si la moderna co-
munitat nacional es va formar com a part
integrant de la modernitat, s ben legtim
de plantejar-se la qesti de quin s el seu

paper o fins i tot quina s la justificaci de la
seva existncia en la postmodernitat. Potser
la naci ja no compleix el seu paper social
i es troba, per consegent, en un procs de
decadncia? La qesti no s de cap manera
nova: fa ja cent anys la va formular com a
pronstic de futur Rosa Luxemburg i duna
manera menys radical, Lenin.
Men recordo encara avui molt b dels
leninistes autntics, que miraven destablir
quan i com podia o havia desdevenir-se
aix. Lnic projecte concret que en va
sortir fou el concepte fracassat del poble
sovitic, una supernaci a la qual havien
de subordinar-se les diverses identitats
nacionals particulars.
Aix sassembla molt a les fantasies ac-
tuals dalguns euroentusiastes que profetit-
zen el declivi de la naci i la integraci del
nacionalisme en una identitat europea que
ho englobaria tot. No vull dedicar gaire aten-
ci a aquesta mena de profecies. Dentrada,
perqu lexperincia quotidiana les des-
menteix. Penso que cal remarcar encara la
dificultat derivada del fet que hom t potser
massa poc en compte la diferncia que hem
descrit aqu entre el terme naci, amb la seva
crrega emocional, i la realitat administrativa
o sociopoltica fredament racional de lestat
nacional. Perqu, quin potencial emocio-
nal pot tenir la identitat europea?
En la perspectiva europea general, i en
termes macrohistrics, ens ha de cridar
poderosament latenci una diferncia del
tot substancial amb el segle xix. Avui lestat
nacional s la norma a Europa o, millor dit,
forma part de la normalitat. Hi trobem ben
poques nacions sense estat procedents del
segle xix, i prcticament noms a Europa
occidental.
La major part de les nacions europees
es formaren sense estat i simposaren com a
157
part de la normalitat, per cal dir que ni de
bon tros totes les seves elits poltiques aspi-
raven al segle xix a un estat propi. Aquesta
no s, per, lnica diferncia que podem
registrar en la naturalesa del grup social na-
ci den del segle xix. Certament, quan
comparem la comunitat que es va configu-
rar en lpoca de formaci del Vuit-cents
com a grup social extens, i que va rebre el
nom de naci, amb la realitat social que
avui rep en termes globals aquesta mateixa
denominaci, hi trobem diferncies tan
importants que un escptic radical podria
concloure que la vella naci clssica (com
a comunitat) noms existeix en forma de
les institucions nacionals que subsisteixen
i com a record susceptible dactualitzaci.
Amb prou feines podrem defensar aquesta
tesi amb una formulaci tan radical, per
tanmateix em sembla que cont un nucli
racional. I en aquest sentit farem b de
preguntar-nos qu nha restat, dels lligams
i valors fonamentals sobre els quals es va
bastir la naci europea del segle xix.
La naci ja no s considerada avui un
valor en si sin que, en comptes daix,
hom destaca el valor de la societat civil
(organitzada en estat nacional). No seria
gens difcil descobrir que la fora datracci
emocional de la societat civil en la nostra
poca no s, ni de bon tros, tan forta com
la de la societat nacional al segle xix.
1. Limperatiu humanista segons el qual
servint la naci hom serveix la humanitat
sonar a hores dara ms aviat estrany i llu-
ny a lindividualisme neoliberal imperant.
2. El terme interessos nacionals s
gaireb sempre un eslgan que es fa servir
en lagitaci poltica, per majoritriament
all que es considera defensable i acceptable
s noms linters del ciutad individual.
158
3. Quan es fa seriosament referncia
als interessos nacionals, s amb relaci a
la competitivitat estatal en el terreny del
comer i la indstria; loptimisme clssic
del progrs de la comunitat organitzada
com a naci s objecte de burla, com a
passat de moda, o en tot cas qestionat.
4. Dels codis nacionals que es basaven
en tradicions histriques compartides, nha
restat ben poc: la conscincia histrica es
limita habitualment a la histria contem-
pornia, que es fa servir com a instrument
en la lluita poltica.
5. La continutat tpica de lpoca cls- franca, que s langls.
sica de les nacions entre lalta cultura i la
cultura popular, sobre la qual recolzaven
els codis culturals nacionals, s ja cosa del
passat. Com ms va ms gran esdev la
distncia entre lalta cultura duna capa
molt prima de lelit intellectual i la cultura
servida pels mitjans de comunicaci de
masses, fortament globalitzada (i per tant,
no nacional). Aquesta cultura meditica
globalitzada (i americanitzada) desplaa o
margina gradualment les cultures nacionals.
6. En connexi amb aix, lidioma
nacional perd a poc a poc la seva posici
en els nivells ms alts dels valors i smbols
nacionals.
7. Aquests dficits sn compensats no-
ms parcialment per una nova fora, desco-
neguda al segle xix, generadora didentitat:
lesport com a espectacle de masses.
Un afebliment substancial dels senti-
ments nacionals ve de la m de la pluralit-
zaci de les identitats. Si en temps pretrits
tenia vigncia la norma segons la qual la
identitat nacional s la forma universal i
vinculant de les pertinences, ara sabem i
ens en beneficiem que cada individu t
diverses identitats i que fins i tot hom pot
reclamar dos o ms identitats nacionals.
Aix determina que en part shagi afeblit
o esborrat la lnia de separaci entre ells i
nosaltres, en el passat tan rgida i marcada.
Cal tenir en compte, a ms, la difern-
cia quant a la naturalesa de la mobilitat
horitzontal. A hores dara shan anat con-
formant elits supranacionals que mantenen
la nacionalitat, s, per no en fan gaire cas,
car poden buscar i trobar la seva feina i els
seus guanys en qualsevol lloc dEuropa o
del mn, i a ms es comuniquen no pas en
la seva llengua materna, sin en la lingua
El fet que lexistncia nacional hagi es-
devingut bvia per als ciutadans de gaireb
tots els estats nacionals europeus no exclou
la presncia de recialles o manifestacions
transformades de la identitat nacional.
Entre les recialles positives cal esmentar
sobretot, al meu parer, les demostracions
de solidaritat nacional dun abast social ver-
taderament remarcable que apareixen en
situacions de crisi o de catstrofe. Lexemple
ms conegut que sen pot adduir s la reu-
nificaci alemanya, per tamb hem pogut
observar importants recialles de solidaritat
en casos de catstrofes naturals, com ara les
inundacions o els terratrmols.
Entre les recialles negatives sapunta
sobretot a la sobtada explosi de naciona-
lisme en alguns pasos postcomunistes. Per
raons despai em limitar a un comentari
ms aviat sinttic. All fou una breu represa
de moviments nacionals que es desenvolu-
paven sota circumstncies anlogues a les
que determinaren el que he caracteritzat
com les condicions clssiques de la crisi
didentitat. Aquesta vegada, per, es va
produir en condicions marcades per una co-
municaci social altament desenvolupada i
enmig duna forta lluita pel poder poltic.

El component tic reb una formulaci
ms aviat negativa, en termes de refs de
la dictadura comunista.
Un element ms ampli i durador, que
tamb podem comptar entre les recialles ne-
gatives, sn les manifestacions cada vegada
ms fortes de xenofbia envers els altres,
els immigrants. Sovint es tracta duna pro-
jecci del sentiment nacionalista colonial
de superioritat, per moltes vegades tamb
duna reacci primitiva al fenomen nou del
multiculturalisme.
Analitzarem ara quin ha estat el paper
dels termes que hem considerat aqu en un
mn globalitzat. Durant la segona meitat
del segle xx, en particular, els termes naci i
nacionalisme es difongueren universalment
i desenvoluparen, si es pot dir aix, una
vida prpia. Els nous estats sorgits de les
antigues colnies sanomenaren nations.
Poc desprs i de vegades fins i tot al mateix
temps es va plantejar la pretensi dun
nombre creixent de tribus, de grups tnics,
de ser reconegudes tamb com a nations.
Tamb els estats asitics i llatinoameri-
cans en procs de modernitzaci shavien
definit en part ja abans, en el decurs de la
seva inserci en la modernitat i el capitalis-
me, com a nacions. Lanalogia amb Europa
es podia trobar, sens dubte, en la realitat
duna modernitzaci que sobria cam, per
els antecedents socials, culturals i poltics, i
tamb el punt de partida, hi eren totalment
diferents. Socilegs i politlegs, sense pen-
sar-sho gaire, van englobar-ho tot aix en
el concepte totalitzador de nacionalisme,
tot sovint sense adonar-se que confonien
la realitat amb laparena.
Dit duna altra manera: ls irreflexiu
del terme nacionalisme obria les portes de
bat a bat en la recerca i potser tamb en
la poltica per a una srie de malentesos i
159
interpretacions errades, derivades de lassi-
milaci ingnua de formacions socials amb
un arrelament cultural totalment diferent,
noms perqu sels havia posat el mateix
rtol. El terme naci, originari dEuropa,
fou importat (juntament amb el de nacio-
nalisme), com una realitat bvia i evident,
als pasos no europeus, noms pel fet que
aquests es donaven a si mateixos aquesta
denominaci. Sovint tot plegat es vinculava
a la connotaci positiva del nationalism,
perqu es tractava de la lluita contra lex-
plotaci colonial exterior i per la supressi
de lopressi interna. Naturalment, hom
no pot prohibir aquests processos (i ex-
cessos) de transferncia cultural, per la
recerca independent, si ms no, hauria de
dedicar latenci que pertoca al fet que,
precisament, les condicions histriques,
tradicions i arrels socioculturals daquest
nacionalisme globalitzat sn substancial
ment diferents de les que actuaren en el
procs de formaci de les nacions europees.
Daquesta mena de confusions podem
dir-ne el parany globalista. En qu consis-
teix? Saccepta en general que la majoria
dels paladins que van reeixir de les noves
nations dfrica i sia (i en part tamb de
lAmrica Llatina) utilitzaren la terminolo-
gia i la frmula nacional no tant per acon-
seguir la integraci cultural interna de les
comunitats dels seus estats com, ms aviat,
per enfortir la seva posici de poder i, arribat
el cas, engrandir la seva riquesa personal.
Si caracteritzem les seves activitats amb el
terme nationalism, llavors aparentment
no hi ha cap dificultat per arrenglerar
aquest model en la mateixa categoria que
el nacionalisme europeu i fins i tot per
projectar-lo cap al passat. Perqu tamb
en el passat, s clar, hi hagu pertot arreu
nacionalisme.
160
Valent-se duna generalitzaci barroera,
per tant, alguns terics danomenada han
pogut afirmar que les nacions tant se val
quan i on tingueren el seu origen sn
simples construccions o fins i tot inven-
cions dintellectuals frustrats o de poltics
vids de poder. Aquestes teories podrien
ser demostrables en el cas dfrica o dsia,
per estan en contradicci directa amb tot
el que sabem sobre la histria dels processos
de formaci nacional a Europa.
Tamb aquestes discrepncies i ara
tornar a la meva posici de partida po-
sen en relleu el perill metodolgic que
amenaa quan sopera la ja esmentada
separaci entre concepte i realitat. Com a
conseqncia daquesta separaci una i la
mateixa paraula designa, en condicions so-
cioculturals del tot diferents, segments de la
societat o tipus de comunitat polticament
organitzada tamb totalment diferenciats.
El que sanomenava a Europa naci encara
a comenament del segle xx, existeix a lEu-
ropa davui ms aviat com a decorat i record,
mentre que el que avui sanomena naci
fora dEuropa s, al seu torn, una comunitat
social i cultural totalment diferent dall que
la naci fou a Europa (i s encara en alguns
romanents). I tanmateix, aplicat a tot aix,
hom fa circular el terme nationalism com
una caricatura que sempra a cor qu vols,
i que es pot enganxar arbitrriament sobre
qualsevol objecte. Per descomptat, anir
lligada quasi sempre al menyspreu i la
condemna implcits.
Aix no obstant, aquesta tensi entre els
conceptes importats dEuropa i la realitat
social africana o asitica forneix alhora una
matria fascinant de recerca per al futur.
Per concloure caldr remarcar que ms
enll de la vida prpia especfica de les
anomenades nations de fora dEuropa la
realitat institucionalitzada de la naci viu
tamb a la seva llar europea un canvi signi-
ficatiu. La difusi i expansi generalitzades
dels estats nacionals ha fet que lexistncia
nacional hagi esdevingut estatal i en conse-
qncia all nacional ha passat a ser objecte
de les lluites poltiques de poder i s controlat
i manipulat en el context daquestes lluites.
Dit breument, sovint tenim la impressi
que la comunitat nacional, per la qual hom
estava disposat a treballar i arribat el cas a
sacrificar-se i que a ms era percebuda com
el centrum securitatis, deixa a poc a poc
dacomplir les seves funcions originals. No
ha mort ni ha desaparegut, per ha perdut
el seu llegat humanista i es troba per aix en
un atzucac. Perviu en tant que estat com a
marc dun grup social extens ben real, per
ha passat a formar part, cada vegada ms,
de lunivers de les paraules, de la retrica,
i sens presenta com una mena de pretext
per a les lluites de poder. Aix obre cam a
la demaggia i a labs a mans dels mitjans
de comunicaci.
En aquest sentit la meva resposta a la
pregunta que encapala aquestes pgines
ser ms aviat escptica o potser ambiva-
lent: lEuropa actual necessita la naci? S,
Europa necessita la naci, necessitem el
principi de responsabilitat envers la comu-
nitat ms enll dels individus, la solidaritat
conscient amb el collectiu nacional, el con-
reu de la cultura nacional i la convicci que
a travs del treball constructiu per la naci
servim tamb la humanitat. Tanmateix,
aquest concepte de naci ja no existeix a
hores dara o b la naci entesa en aquests
termes vegeta, com sha dit ms amunt,
com un record, com una invocaci (passada
de moda), com un lieux de mmoire. All
que avui existeix efectivament en tant que

naci s un conjunt descenaris de les lluites
poltiques de poder, on el que es juga sn
interessos individuals o de partit, i on a
ms la dimensi especficament nacional s
arraconada cada vegada ms per lacci de
les forces supranacionals, tant en el terreny
del comer com en lmbit de la cultura.
Gosar afirmar que aquesta mena de naci
no t especial utilitat per al futur dEuropa.
161
Em sap greu, per no puc imaginar-me
cap sortida positiva daquesta situaci si ens
atenim al pla de la realitat. En el pla dels
conceptes potser podria ajudar el record
dels ideals humanistes originaris de la for-
maci de les nacions, per tal dintroduir i
assentar la distinci entre nacionalisme ego-
ista i patriotisme positiu en el plantejament
mateix de leducaci cvica.

Traducci de Gustau Muoz

Carcters
revista de llibres
Nm. 55 Abril 2011

Salvador Ortells Miralles: Vindicaci de la poesia de Joan Fuster

Antoni Gmez: La vulgaritat com a metstasi
(sobre La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies
(6 aproximacions al present), dEnric Balaguer)
Curt Wittlin: Novetats sobre una obra inexhaurible
per impulsar nous estudis (sobre Ficci i realitat a lEspill.
Una perspectiva fraseolgica i documental, de Josep Guia i Marn)
Articles de Merc Ibarz, Narcs Selles, Manel Mar,
Eduard Marco, Glria Farrs, Montserrat Corretger,
Esparana Camps, Pere Antoni Orts...
Ferran Archils: Reaccionaris eminents (sobre Els reaccionaris
valencians. La tradici amagada, de Gustau Muoz, ed.)
Pau Stif tria Vesna Parun
Entrevista a Joan Manuel Tresserras, per Francesc Viadel
Pgines centrals dedicades a Manuel Baixauli

Publicaci Trimestral
Publicacions de la Universitat de Valncia
Arts Grfiques 13 - 46010 Valncia Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067 E-mail: caracters@uv.es
162
Transformacions en la universitat
Estudiantat desajustat o universitat desajustada?
L es formes de vinculaci de lestudiantat
universitari amb la instituci universit-
ria i els estudis estan canviant respecte a
moments anteriors, especialment, des que
la universitat delits pass a convertir-se
en un sistema ms massificat. Laugment
de la demanda deducaci universitria
a lEstat espanyol ha estat espectacular
en les darreres dcades del segle xx, tot i
que existeixen diferncies territorials sig-
nificatives. Mentre que al curs 1959-60
la poblaci universitria era de 170.602
estudiants matriculats, en el curs 2009-10
hi havia 1.556.377 estudiants, 1.200.763
de primer i segon cicle, 203.352 de grau,
81.840 de mster i 70.422 estudiants de
doctorat. El sorgiment de noves universi-
tats tamb ha estat considerable: en 1975
Alcia Villar Aguils (Barcelona, 1976) s doctora en
Sociologia i professora i investigadora en el camp
de la Sociologia de lEducaci i de la Formaci a la
Universitat de Valncia. Les seues lnies de recerca
actuals estan vinculades principalment amb lestudi de
les transformacions del sistema universitari, els canvis
en las caracterstiques socioeconmiques de lestu
diantat, la participaci en els moviments estudiantils
i lanlisi dels indicadors educatius. Amb aquest tre-
ball va guanyar el Premi de Comunicaci Cientfica
Joan Llus Vives (modalitat Cincies Socials i de
lEducaci i Humanitats) en la seua Onzena Edici
(2010), atorgat per la Xarxa Vives dUniversitats de
lmbit lingstic catal.
Alcia Villar
hi havia 28 universitats, en 1985 hi havia
35, en 2005 un total de 73 i en 2010 en
sn 78 (50 pbliques i 28 privades).1 Aix
doncs, la dimensionalitzaci de laccs i de
les institucions universitries sn elements
indicatius quan sassenyalen els canvis i les
transformacions de la universitat al llarg
de les darreres dcades del segle xx, com
tamb ho s laugment de la presncia de
les dones a la universitat, tant pel que fa al
nombre destudiantes, com del personal
universitari, tot i que aquesta presncia, de
vegades etiquetada com a feminitzaci de
la universitat sha distribut, paga la pena
remarcar-ho, de manera no equitativa res-
pecte als barons. Fins ara, les dones shan
decantat ms per escollir, ja en lensenya-
ment secundari, els itineraris de cincies
de la salut i dhumanitats, la qual cosa
significa que ha operat una selecci clara i
marcada pel gnere prvia a larribada a la
universitat segons els estereotips de divisi
per sexe, desmarcant-se de les titulacions
i coincidint en una tria ms concentrada
en les carreres que shan anomenat de cicle
curt, principalment diplomatures, i consi-
derades de poc prestigi social. Els homes i
les dones duen a terme un procs diferen-
ciat delecci dels estudis, com es constata
en una enquesta recent entre estudiants i
estudiantes de la Universitat de Valncia,
aix doncs, pel que fa a la decisi de triar

la carrera, les dones responen amb major
freqncia que aquesta decisi la comenten
amb els amics i les amigues, en canvi, els
homes responen en major proporci que
cerquen informaci per Internet per decidir
lelecci dels estudis. La incorporaci de
les dones a la universitat t, doncs, els seus
matisos perqu es tracta duna incorporaci
amb diferncies, com tamb ho s la incor-
poraci a la docncia universitria: existeix
una distribuci desigual de les dones a causa
dunes discriminacions ocultes, per les quals
a mesura que avancen les fases prvies a la
carrera docent (doctorat i tesi), el nombre
de dones decreix molt ms que el dels
homes, s el que sha anomenat una doble
selecci (Garca de Len, 1990).
Un altre dels elements que caracte-
ritzen les transformacions en el sistema
universitari de les darreres dcades ha estat
laugment i diversificaci de loferta acad-
mica amb la creaci de noves titulacions,
especialment, durant la dcada dels 90,
amb la inclusi de titulacions molt profes-
sionalitzades i amb una dilatada existncia
prvia al marge de la universitat. Aix ha
donat lloc a un augment destacat de les
titulacions de cicle curt (diplomatures, en-
ginyeries tcniques) i un desplaament cap
a lespecialitzaci professional, entrant-hi
en terrenys que podrien considerar-se
propis duna formaci professional de grau
superior, allunyant-se dels terrenys acad-
mics i dinvestigaci clssics. Tots aquests
elements han incidit en la configuraci
de les orientacions de cada centre univer-
sitari, unes ms professionals, unes altres
ms acadmiques, unes amb tendncia a
estudis aplicats, unes altres ms cap a la
investigaci bsica. Aquesta diversificaci
aporta heterogenetat en lorganitzaci de
163
cada centre universitari, en els quals es
desplegaran les forces existents dels camps,
ja ho assenyalava Bourdieu, en relaci amb
la jerarquia social de les facultats i els pesos
socials de cadascuna.
Els tres elements transformadors del
sistema universitari que acabem de destacar
(universitat de masses, major accs de les do-
nes, diversificaci de titulacions), han generat
al llarg dels anys conseqncies i efectes en
lestudiantat, en les relacions socials al si de
la universitat, en les maneres de vincular-
se als estudis i a la instituci universitria.
Laugment de laccs a la universitat ha com-
portat larribada de nous perfils, destu-
diants de diferents condicions socioecon
miques, amb una major diversitat de com-
ponents sociolgics (edat, classe social,
situaci laboral, situaci familiar) que de
vegades sanomena, inadequadament pen-
sem, la democratitzaci de la universitat.
La reforma que sest duent actualment
a terme en el context universitari espanyol,
en el marc de construcci de lEspai Eu-
ropeu dEducaci Superior (eees), com-
porta una nova oferta acadmica de graus
i msters que sacsegen loferta acadmica
que hi existia fins aleshores, entre daltres
novetats considerables, com ara una nova
equivalncia dhores en els crdits ects
(European Credit Transfer System), s a dir,
10 hores de classe presencial i 15 hores de
treball autnom de lestudiantat, pel que fa
al marc concret de la Universitat de Valn-
cia. Un dels punts innovadors de la reforma
de Bolonya, com es coneix popularment
aquesta reforma, s la transformaci del
circuit ensenyament-aprenentatge en el sentit
que lestudiantat assolir un protagonisme
ms gran en laprenentatge, de manera ac-
tiva i autnoma. Tanmateix, la peculiaritat
164
de determinades facultats i determinades
titulacions no afavoriran, intum, lassoli-
ment daquest repte, perqu, existeix una
cultura universitria docent-discent molt
marcada en la qual el professorat ensenya i
lestudiantat escolta i pren apunts. El fet de
plantejar el repte dun estudiantat ms actiu
s un esfor que demanar un acostament
dambds actors, estudiantat i professorat,
i una aposta necessria per la innovaci
educativa i per lexigncia daquesta per part
de la prpia instituci, com una expres-
si de rendici de comptes de la innovaci
i de lexcellncia de la qual tant es parla i
sescriu darrerament.
Unes altres transformacions en el con-
text universitari de la primera dcada del
segle xxi es troben connectades amb trans-
formacions a escala global en societats eco-
nmicament i tecnolgicament avanades,
com ara el desplegament i laccessibilitat a
les tecnologies digitals que han transfor-
mat les relacions socials i que han donat
pas a una creixent prctica virtual amb la
finalitat de compartir informaci i de saber
qu ocorre en temps real, mitjanant ls
de les xarxes socials. Les tecnologies de la
informaci transformen la manera de rela-
cionar-se socialment i tamb de vincular-se
amb la formaci universitria, tot i que
aquest escenari t els seus matisos: malgrat
que al context universitari sha avanat de
manera rpida quant a facilitar-hi laccs i
ls de les tecnologies de la informaci i de
la comunicaci, pel que fa a les relacions
institucionals i a les comunicatives entre
professorat i estudiantat cal advertir que
limpacte real de ls especfic dInternet en els joves i, per tant, a una gran part dels
el procs densenyament i daprenentatge
est resultant complex a causa de difern-
cies de percepci generacionals i tamb de
diferncies educatives entre estudiantat i
professorat.
En aquest context universitari en trans-
formaci destaquem un nou model destu
diantat que conceptualitzem com a les-
tudiantat emergent: un estudiantat que
incorpora la universitat a la seua vida, ms
que una incorporaci dell a la universitat.
Aix doncs, ms que integrar-se lestudiant
en la universitat, s aquesta qui sha din-
corporar a lestudiantat donant lloc a un
nou model de vinculaci que anomenem
ubicaci universitria. La definici del verb
ubicar, literalment, sassocia al llenguatge
burocrtic, en el sentit de situar (un edifici
o un terreny) en un determinat indret.
Daltra banda, de manera relacionada, tro-
bem el mot ubiqitat que significa la
qualitat de lsser que s present, tot ell, si-
multniament, a tot arreu. La ubiqitat s,
doncs, la qualitat dubic (dubiqua) que
prov del llat ubique que significa a tot ar-
reu. La qualitat dubiqitat sha emprat per
referir-se a Du en un sentit omnipresent,
destar a tot arreu, en tots els llocs. Actual-
ment, el mot ubiqitat tamb sempra en
la terminologia relacionada amb Internet,
amb les teoritzacions sobre la Web 2.0, la
web mbil, les xarxes socials virtuals o els
potents i quotidians buscadors dInternet
pels quals transcorren, prviament a lac-
cs als continguts, les nostres cerques on
deixem un rastre de petjades digitals sobre
all que busquem amb cercadors omnipre-
sents. La qualitat de la ubiqitat podem
associar-la doncs, a aquestes tecnologies i
a les persones que en fan s, especialment
estudiants universitaris. Aleshores, com a
imatge anecdtica i quotidiana, al mateix
temps que sest cercant informaci per a

un treball de classe, sest llegint una defini-
ci en una enciclopdia digital, est obert el
servidor de missatgeria instantnia i sestan
pujant les fotos a una xarxa social: una ubi-
qitat digital i virtual i, al mateix temps,
social. Aix doncs, la ubiqitat, que ens
recorda tamb lanomenat puntillisme juve-
nil, terme encunyat per Bauman, t ac un
sentit de la capacitat de ser vist i ser trobat
virtualment i tamb se li pot atribuir la ca-
pacitat de trobar-se, al mateix temps, en
diversos llocs, fent diverses coses simul-
tniament. En aquesta lnia, lestudiantat
universitari, desenvolupa una mplia dosi
dubiqitat: unes estudiantes i uns estu
diants que sn capaos de combinar lofici
destudiar, com nha dit el socileg Alain
Coulon, amb la dedicaci a treballs diversos
i en diverses condicions i situacions labo-
rals, tamb amb altres ocupacions, com ara
les responsabilitats familiars, sobretot en
casos destudiantat de major edat, i amb
la dedicaci a les relacions socials entre
iguals i a loci presencial i virtual. El fet
dubicar-se amb ubiqitat s un element
que caracteritza lestudiantat actual. Aquest
estudiantat emergent contemporani genera
noves percepcions, representacions i de-
mandes amb un ritme compassat amb els
canvis tecnolgics i les noves formes per
interactuar i tamb amb la representaci
social duna universitat de massa ms oberta
a admetre distints perfils, encara que aix
no sempre comporta desenvolupar canvis
institucionals ajustats a noves demandes i
ritmes de dedicaci als estudis diferents. La
incorporaci dun estudiantat heterogeni o
non-traditional students, com lanomenen
sovint en la literatura especialitzada an-
glosaxona, s una de les singularitats per la
qual sest incrementant la presncia dun
165
estudiantat que no accedia a la universitat
en poques anteriors. Aix produeix, duna
banda, desajustos quant a la informaci i
el coneixement que es t sobre lestudian-
tat, i, de laltra, planteja noves demandes i
respostes a la instituci universitria, com
ara el cas de lincrement duniversitaris de
major edat. Al fil daix, en el curs 2010-11
sobren nous accessos en el sistema espanyol
universitari basats en un criteri dedat,
com s laccs dels estudiants majors de 40
anys amb experincia professional i el dels
majors de 45 anys. Encara que lestudiantat
que accedir per aquestes vies representar
un percentatge baix, conv tenir-ho en
compte i conixer laugment de la diversitat
dedat en la universitat, una caracterstica
sociolgica que ja sha vist incrementada
per laugment de la formaci continuada
o lifelong learning, un altre dels trets (i de
les etiquetes) rellevants en el marc de la
recerca i en les poltiques sobre formaci
universitria en lactualitat. La formaci
contnua i al llarg de la vida senclava, en
ocasions, sota la lgica expansiva de ledu-
caci, en augment incessant els darrers
anys i que es manifesta palesament en le-
ducaci universitria. Val a dir que els estu-
diants demanden ms formaci: formaci
continuada, formaci al llarg de la vida,
msters, formaci complementria per
obtenir una credencial que certifique el
nivell de grau, etc. Per, al mateix temps,
shi constata una major tendncia a no
assistir-hi a les classes en comparaci amb
poques anteriors quan hi havia una vincu-
laci ms presentista amb els estudis i amb
la universitat. Aquesta situaci representaria
una paradoxa entre la lgica expansiva de
leducaci i la consolidaci duna absncia
en els estudis (a classes i a exmens), major
166
o menor segons la realitat diversa de titu-
lacions. Segons els resultats de la nostra
recerca, gaireb 1 de cada 5 estudiants no es
presenten als exmens, all que anomenem
absncia avaluativa; aquesta proporci pot
augmentar considerablement en algunes
titulacions on ms de la meitat de lestu-
diantat no acudeix als exmens. Pel que fa
a lassistncia a classe, noms 3 de cada 5
estudiants declaren anar a classes teriques i
prctiques sempre o quasi sempre, cosa que
representa un volum ms que considerable
de recursos desaprofitats.
Les transformacions que sestan do-
nant i les caracterstiques de lestudiantat
emergent hauran didentificar-se i tenir-se
en compte a lhora de dur a terme la pro-
gramaci de les lnies poltiques i de les
actuacions i normatives que sen deriven
amb la finalitat dajustar millor all pro-
gramat institucionalment amb all que
sesdev en la realitat, tenint en compte els
segents fenmens:
Emergncia dun estudiantat de ms de leees i pels acords internacionals entre
edat (major de 18-20 anys) que no segueix
litinerari tradicional des de batxillerat,
sin que segueix altres itineraris i que, fins
i tot, ha tingut experincies professionals
prvies abans de larribada a la universitat;
nous accessos de majors de 40 i de 45 anys,
a ms de laccs per als majors de 25 que
ja existia;
Emergncia dun estudiantat que
prov de la formaci professional, amb un
itinerari formatiu distint al dels estudiants
de batxillerat, amb altres composicions
socioeconmiques;
Emergncia dun estudiantat euro-
peu i daltres procedncies que planteja
un repte en els processos dacollida de ca-
rcter multilinge i multicultural;
Emergncia dun estudiantat que
combina la dedicaci a lestudi amb altres
ocupacions, tant per una situaci laboral en
actiu, amb major o menor estabilitat, preca-
rietat i existncia o no de contracte laboral;
configuraci de ritmes propis destudis,
adequats a les ocupacions diverses, amb una
capacitat dubiqitat, per desajustats a les
programacions institucionals; un increment
de la dedicaci parcial als estudis; compro-
misos participatius i relacionals (esports,
associacions, moviments culturals, temps
doci, relacions socials digitals);
Emergncia dun comproms flexible
(Ario, 2008) amb la universitat i amb els
estudis universitaris; una forma de viure el
comproms destudiar a la universitat de
manera plural i, fins i tot, lquida i punti
llista (Bauman, 2008) amb un efecte da
llargament de la condici destudiant;
Emergncia dun inters i duna prc-
tica de la mobilitat europea i internacional
acadmica afavorida per la configuraci
universitats en el reconeixement dels crdits
cursats i superats;
Emergncia de la lgica acumulativa
de capital educatiu determinada per la base
social de lestudiantat, amb finalitats crei-
xents de ra instrumental o credencialista;
Emergncia dun identificaci insti-
tucional ambivalent, caracteritzada, duna
banda, per una atribuci de valor a la ins-
tituci universitria, com una millora del
posicionament social i dassoliment de ma-
jor capital simblic, i, per altra, per una vi-
si de desvaloritzaci de la instituci uni-
versitria;
Emergncia de la prctica ditinerar,
en titulacions duna mateixa branca de co-
neixement o no, i a dintre del sistema uni-

versitari (en la mateixa universitat o cap a
daltres) mitjanant la interrupci destudis
o del canvi de titulaci, val a dir, uns aban-
donaments parcials o reubicacions, ms que
abandonaments definitius.
Les trajectries universitries de lestu-
diantat, diverses i heterognies, transcorren
com un itinerari compost per diferents
moments que es van travessant en el temps,
des de ladscripci als estudis realitzada en
un moment preuniversitari, fins als efectes
i resultats de ladmissi, fins a la posterior
ubicaci. En relaci amb aquest assumpte,
una de les dificultats addudes per les-
tudiantat, especialment en determinades
titulacions, sassocia a ladmissi a una
titulaci, generant-se representacions nega-
tives quan no sha accedit a la titulaci que
es volia: laccs a una carrera no escollida
en primer lloc pot derivar a una vivncia
de situacions desajustades, en absncies als
estudis i, tamb, en processos de reubicaci.
A lestudiantat li preocupa, especialment,
lentrada al sistema universitari, desprs
ja anir ubicant-se, amb un major o me-
nor grau dajustament, i amb un major
o menor grau de satisfacci, aix apareix
reflectit tant en les converses mantingu-
des amb grups destudiants, com en les
dades aportades per lenquesta. Aix doncs,
3 de cada 4 estudiants enquestats adduei-
xen tenir una valoraci satisfactria del pri-
mer curs universitari. En aquell estudian-
tat que no ho valora satisfactriament, 2
de cada 5 estudiants ho atribueixen al que
podrem anomenar una desubicaci en len-
trada, pel motiu dexpectatives equivocades
i per un accs frustrat. A ms, 2 de cada 3
estudiants que no accedeixen a la titulaci
que volien en primer lloc decideixen no fer
167
res i quedar-se en la titulaci en la qual han
sigut admesos. Potser abans de finalitzar-la
intentaran canviar-se de titulaci, donant
lloc a un abandonament de la titulaci ini-
ciada que, segons els resultats de la nostra
investigaci, es caracteritza per ser ms un
abandonament transitori que definitiu i
que sexperimenta per lestudiantat com
un canvi ditinerari o reubicaci, ms que
com una eixida del sistema universitari.
Hem calculat que, com a mitjana per a
tota la Universitat, un 15% de lestudiantat
que inicia una titulaci no es matricular
en la mateixa a lany segent i un 22% als
dos anys segents; aquestes xifres poden
augmentar significativament dependent
de la titulaci. Aquests abandonaments
parcials generen una prdua considerable
de crdits i, en conseqncia, una fuita de
recursos pblics que haurien de tenir en
compte els responsables de les institucions
universitries.
Lestudiantat emergent subica en la uni-
versitat a partir de les representacions i fac-
tors que ha elaborat i viscut subjectivament
i socialment en etapes prvies a larribada
a la universitat, tamb, pel resultat dun
procs dadmissi, que no sempre coin-
cideix amb les expectatives configurades.
Aquest resultat ha estat constatat a partir
de la realitzaci de grups de discussi, s a
dir, a partir de lanlisi qualitatiu del discurs
dun conjunt de converses amb estudiants,
aix com pels resultats de lenquesta esmen-
tada. La ubicaci universitria topar amb
situacions desajustades perqu les progra-
macions i els mecanismes institucionals
per resoldre laccs, la incorporaci o la
dedicaci als estudis no sempre sajusten
a les planificacions estudiantils, ni al seu
grau dabsncia i presncia o al seu ritme
168
destudis. Per tot aix, per poder programar Referncies bibliogrfiques
i aplicar transformacions en el sistema uni-
versitari, cal conixer el sector majoritari Ario, Antonio (dir.) (2008): El oficio de estudiar
en la Universidad: compromisos flexibles, Valncia,
que el forma que s a qui revertiran aqueixes
Publicacions de la Universitat de Valncia.
transformacions. Aleshores, al fil daquest Bauman, Zygmunt (2008): Una nova escena del
corollari de fenmens emergents i en el drama entre vell i Jove, Observatori Catal de la
marc duna poltica educativa pblica de Joventut, Collecci Aportacions 36.
rendici de comptes remarcarem lobjectiu Coulon, Alain (2005): Le mtier dtudiant. Lentre
de conixer millor lestudiantat, perqu dans la vie universitaire, Pars, Economica.
Garca de Len lvarez, Ma Antonia (1990):
en la mesura que es coneguen les seues
Las profesoras universitarias: el caso de una lite
opinions, valoracions i caracterstiques discriminada, Revista Complutense de Educacin,
sociolgiques es podran ajustar millor les vol. 1, nm, 3, pp. 355-372.
programacions i les finalitats institucionals Ministerio de Educacin (2010): Datos y cifras
en relaci amb la seua vinculaci universit- del Sistema Universitario 2010-11 <http://www.
ria, en relaci amb els drets i els deures, que educacion.es>.
han de difondres clarament, en relaci amb
el rendiment i, tamb, amb la participaci
i la implicaci vers la universitat ms enll
de la qesti merament acadmica. Una
de les actuacions possibles comportaria la
dotaci de recursos de recollida dopini
per tal didentificar tendncies i projectar
actuacions, tant en el seu desenvolupament
com a instituci de formaci i dinvesti-
gaci, com en la relaci de la universitat
1. Ministeri dEducaci: Datos y cifras del Sistema Univer-
i el seu entorn, en el context urb i en la sitario 2010-11. Aquesta publicaci est elaborada
transferncia de coneixement, dassessoria amb dades estadstiques del curs 2009-10 < http://
i de servei a la societat. www.educacion.es>.

Josep Iborra in memoriam
L assagista, narrador i crtic literari Josep
Iborra i Martnez (Benissa 1929-Valncia
2011) ha estat sens dubte una figura sin-
gular en el panorama cultural valenci de
les darreres dcades, en el qual ha deixat
una forta empremta a travs sobretot de
dues lnies dacci: el seu treball com a
assagista, per mitj duna obra que encara
reserva moltes sorpreses, a mesura que es
vagen publicant els seus abundants escrits
indits, i la seua tasca com a crtic literari,
exercida en diversos mitjans amb un rigor
admirable i amb una ptica sempre oberta
a enregistrar laparici de nous valors.
A la Universitat de Valncia va cursar
els estudis de Filosofia i Lletres i Dret, si
b mai no va emprar professionalment els
coneixements adquirits en la segona carrera.
Els primers anys destudiant foren per
a ell duna extrema duresa material, ja que
la famlia no tenia mitjans suficients per a
ajudar-lo. La seua tenacitat i la solidaritat
dalguns amics lajudaren a continuar estu-
diant. Ja llicenciat, guany una ctedra de
Filosofia per a instituts de segon ensenya
ment. Va exercir aquesta funci fins que es
va incorporar a la Universitat de Valncia
com a vicedirector de lInstitut de Cin-
cies de lEducaci nera director Manuel
169
Francesc Prez Moragn
Sanchis Guarner i, desaparegut aquest
organisme, va passar al Servei de Norma-
litzaci Lingstica.
Ja en lpoca destudiant universitari va
descobrir les possibilitats literries del cata-
l, una llengua que ell havia parlat sempre
per ignorant que es pogus escriure. El
1948, just quan entr a la Universitat, va
conixer Joan Fuster, i aquest li deman que
fes per a la revista Claustro un comentari
sobre el primer llibre de versos que havia
publicat, Ales o mans. Aix, Iborra fu els
primers exercicis com a crtic i, alhora, va
establir dues amistats, que perdurarien i
tindrien una certa significaci en la seua
vida posterior. La de Vicent Ventura direc-
tor de la revista i la de Fuster, que llavors
acabava els estudis de dret i encetava la
carrera descriptor.
En conixer Fuster, Iborra havia trobat
un amic, un orientador literari (ell el posa-
ria en relaci amb el grup Torre que encap-
alaven Xavier Casp i Miquel Adlert) i un
promotor dalgunes de les seues primeres
publicacions per exemple, a Pont Blau, re-
vista de lexili. Iborra havia comenat fent
poesia en castell, influt per Juan Ramn
Jimnez sobretot, per si fa no fa coincidint
amb larribada a Valncia, va anar abando-
170
nant els versos i sorient cap a la narrativa
i immediatament cap a lassaig. Els inicis
dIborra com a lector foren turbulents i
apassionats Aldous Huxley, Chesterton,
Ortega, Unamuno, Papini, Kafka, Faulkner
i Joyce alternaven amb Riba, Maragall o
Espriu; amb Baroja, Ganivet, Dos Passos,
Steinbeck, Shelley, o Keats, per citar au-
tors que recordava entre les seues primeres
grans descobertes.
Com per a alguns contemporanis seus,
la immersi continuada en tota mena de
formes de la cultura, representava per a ell
un cam de perfeccionament intellectual,
devasi de les misries materials i morals
de lambient i fins i tot de moderat ascens
social. Les sessions cinematogrfiques,
lassistncia a concerts i les audicions de
msica en discos o en la rdio, les exposi-
cions de pintura o escultura, els museus,
les converses i les tertlies eren prctiques
quotidianes, que obriren a Iborra vies da
prenentatge i de contrast impensables en
lmbit acadmic. Les mateixes relacions
personals daquelles reunions eren un punt
de referncia en el desenvolupament de la
seua conscincia social i poltica, clarament
antifranquista.
El seu primer llibre fou el recull de
narracions Parboles i prou (1955; segona
ed., ampliada, 1995, Alzira, Bromera) Ell
mateix en una entrevista, nexplic la gnesi:
em passaven pel cap algunes histries que
no eren realistes, sin una mena didea
sobre la vida, que era susceptible de ser
illustrada amb una petita histria daqu cindible. A ms, va prologar una edici de
el ttol de parboles. En realitat, les dues
coses solien presentar-se juntes, de cop.
De vegades em limitava a apuntar aquestes
ocurrncies amb unes quantes ratlles, i de
vegades tractava de desenvolupar-les. Hi
havia, tamb, pel mig, en el meu planteja-
ment, una mena dobsessi per la pintura
contempornia Picasso, sobretot, o pels
primitius italians. Em fascinava tamb Ma-
nolo Gil amb les seues figures a la manera
de Piero della Francesca. I junt amb aix la
msica, tamb contempornia (Stravinsky,
Bartok), i la barroca (Vivaldi, descobert
per aquells anys). Aleshores em preguntava
com es podia fer alguna cosa equivalent
en literatura. Aquest plantejament mes-
timulava, per no vaig trobar la frmula
adequada. Ara pense que em proposava una
cosa impossible.
Durant letapa com a professor de se-
gon ensenyament, a Alberic (1965-1970) i
Gandia (1970-75) va participar de manera
molt directa en activitats culturals, promo-
vent-ne, fent conferncies, collaborant en
revistes locals i formant grups de joves que
sinteressaven pel pas i per la literatura i
sobrien a idees democrtiques.
I hi ha, de ms a ms, una bona quan-
titat de comentaris sobre autors, llibres o
esdeveniments culturals, en diverses pu-
blicacions, com ara el Cap dAny de Raixa,
Serra dOr, Dos y Dos, La Marina, Diario de
Valencia, Noticias al Da, El Temps, LEspill,
Carcters, Sa i daltres.
La seua tesi de doctor en Filologia Ro-
mnica, llegida en 1984, es titulava Huma
nisme i nacionalisme en Joan Fuster. En el
procs delaboraci daquesta recerca aca-
dmica va escriure i publicar Fuster porttil
(1992), obra de referncia encara impres-
Figures de temps, (Valncia, 1993, Edicions
Alfons el Magnnim) i public diversos
estudis sobre lassagista valenci.
En La trinxera literria (1974-1990)
(Valncia, 1995, iifv -Publicacions de

lAbadia de Montserrat) i Confluncies (Va-
lncia, 1995, Alfons el Magnnim) recoll
treballs esparsos sobre la literatura catalana
al Pas Valenci en lpoca contempornia.
Ms recentment, altres dos llibres Diari
dun bizant (Tarragona, 2007, Arola) i
Inflexions (Alzira, 2004, Bromera) pre-
sentaven una selecci dassaigs breus, notes
de lectura i altres textos, que pertanyien a
un extens fons descrits que havia anat fet
al llarg de molts anys, amb observacions i
reflexions que mostraven una intelligncia
ben aguda i una admirable sagacitat.
Aquesta intelligncia, una vasta, siste-
mtica i ben estructurada cultura literria,
artstica i musical era un melman infor-
madssim, un sentit de lhumor irnic i
bonancible, una permanent disposici a
collaborar en qualsevol empresa positiva
i un rigor moral dreturer i sense conces-
sions foren algunes de les caracterstiques
que millor definien la personalitat de
Josep Iborra, lobra publicada del qual
171
mereix ser ms coneguda. I la que va
deixar indita, hauria de ser oferida als
lectors. Un text de Breviari dun bizant
permetr potser copsar el gran valor del
seu pensament darrel humanista: La cul-
tura, integralment entesa, humanament
entesa, s una educaci de les emocions i
de la ra. Una educaci lgica i, alhora,
moral i esttica. Totes dues sn insepara-
bles perqu constitueixen les coordenades
de la formaci humana. Els establiments
escolars, en canvi, tendeixen a separar-les
i fins i tot a oposar-les. Encara pitjor, no
hi ha cap inters a procurar una autntica
educaci de les emocions, que tenen un
paper tan important en la vida de lhome.
Quant a la dimensi lgica, es confon
amb la instrucci ms o menys rutinria
i mecnica de les operacions matem-
tiques. En resulta que pensem, sentim
i actuem duna manera desequilibrada,
barroera, desviada. I perillosa, com es pot
comprovar arreu. r
172
Tan lluny,
tan a prop
Andreu Gins
El feixisme a lAlguer
Marcel A. Farinelli
150 pp., 2010, Angle Editorial, Barcelona
D urant els anys destudi vaig tenir loca-
si lobligaci, en molts casos de conixer al nostre.
realitats histriques ben llunyanes i, sovint,
alienes a la nostra prpia. No sabria dir fins
a quin punt lenyor de quan mai es ponia
el sol era al darrere daquesta planificaci
curricular sense massa lgica pedaggica ni
cientfica, per el cert s que, per contra,
poc temps vaig dedicar a realitats ms pro-
peres, com la histria dels pobles de la Me-
diterrnia. Tot llegintEl feixisme a lAlguer i
adonant-me del gran desconeixement que
tenia de la histria daquest poble i del
conjunt de lilla de Sardenya, aquesta era
una de les reflexions que em venien al cap.
Laltra, segurament ms constructiva, era la
rellevncia destudiar els perodes i els fe-
nmens histrics a partir de les realitats ms
perifriques, i locals; s a dir, la necessitat
de complementar el coneixement dels es-
deveniments centrals (els que ocorren a les
grans metrpolis, als centres de poder, als
nuclis dels sistemes econmics i poltics)
amb el coneixement de les seues repercus-
sions sobre el conjunt de la poblaci, sobre
les relacions socials de base en les geogra-
fies diverses de cada conjunt histric.
Per b, deixem-nos de reflexions i
comencem pel principi.
En aquesta breu obra, Marcel A. Fa-
rinelli es proposa desmuntar alguns dels
tpics sobre els vint anys de rgim feixista
a lAlguer, principalment que el feixisme,
en realitat, no tingus arrels aqu, a part,
naturalment, de ladhesi de molts ciuta
dans, diguem-ne, de cara a la galeria o
que el perode feixista [fra] simplement
com una fase de repressi de ls del catal
a lAlguer i dels catalanistes algueresos.
Tpics que, dentrada, no ens sn aliens,
per b que parlem duna illa situada uns
quants quilmetres Mediterrnia endins i
dun feixisme ms de quinze anys anterior
Tanmateix, per culpa del desconeixe-
ment que tenim de lAlguer i de Sardenya
en conjunt, lautor es veu obligat a fer-nos
una repassada de la histria sarda i del petit
poble catalanoparlant. s aix com el llibre
s, en primer lloc, un manual abreujat dhis-
tria sarda i algueresa. Potser aix decebr
els que cercaven un estudi ms exhaustiu i
exclusiu del perode feixista, per s una
decisi encertada perqu aquesta contex-
tualitzaci ens permet redescobrir aquest
rac de la Mediterrnia tan proper i, per
descomptat, perqu ens ajuda a comprendre
millor largument central del treball.
La histria de Sardenya est estretament
lligada a la de lEuropa continental, com
no podria ser daltra manera; per el fet de
ser una illa i de formar part de la perifria
dEuropa occidental revesteix de particu-
laritats la seua evoluci. Tanmateix, com
indica Farinelli, aix no sempre sha tradut
en allament dels grans esdeveniments o en

endarreriment en els respectius efectes; de
fet, sn freqents els casos contraris, per
sobretot, s freqent que tots aquests fen-
mens arriben a lilla amb caracterstiques
prpies.
s el cas del Risorgimento el moviment
poltic i cultural que desemboc en la cre-
aci de lEstat itali modern que, sens
diu, tingu poca implantaci a lilla; aix,
la creaci de la conscincia italiana derivada
daquest moviment fou gaireb absent
a Sardenya, perqu, com diu lautor, la
classe dirigent estava ms preocupada per
altres assumptes com ara la perfetta fusione,
s a dir, leliminaci de les diferncies jur-
diques entre lilla i el continent, que obria
les portes a nous beneficis econmics i
socials. Tanmateix, els interessos particulars
daquestes classes foren de retruc elements
cabdals del Risorgimento, perqu supo-
saven una prdua dautonomia de lilla i
reforaven el model dEstat central, i per
consegent, la italianitzaci de Sardenya.
De fet, el paper de Sardenya en la creaci
de lEstat modern no fou precisament se-
cundari per tal com el regne de Sardenya,
en tant que seu de la casa de Savoia, era
Itlia abans de la seva construcci com a
entitat estatal.
Daltra banda, lAlguer s un cas parti-
cular dins de la particularitat sarda. Era una
ciutat amb escs pes econmic i poltic i,
per tant, amb limitat protagonisme durant
els esdeveniments dels segles xix i xx. Del
seu passat com a centre comercial i militar
noms conservava la llengua i les muralles.
Fou noms grcies a la Renaixena catalana
que lAlguer isqu de loblit i de lanonimat
i pogu desprendres, ni que sols fra pel
fet diferencial, de la tutela de les principals
ciutats de lilla, especialment Ssser, amb
la qual no podia rivalitzar en altres mbits.
173
Potser, a diferncia de la sarda, la vinculaci
amb la cultura catalana donava a la cultura
prpia una certa aurola de modernitat, i
latracci mtua entre algueresos i catalans
va propiciar nombrosos intercanvis i lapa-
rici de diferents iniciatives culturals cap
al tombant de segle.
Aix no obstant, lincipient catalanis-
me i tamb la reivindicaci de la identi-
tat sarda eren fenmens vinculats a les clas-
ses dominants, que eren dependents de
lEstat per a la seua supervivncia i, per
tant, molt vulnerables als canvis poltics
que venien del continent. Aix, la reivin-
dicaci de la identitat prpia catalana o
sarda no es fu mai en contraposici a
la italiana. La identitat sarda fou reivin-
dicada com a genunament italiana (ms
que daltres, per descomptat!), mentre el
catalanisme es limit a un moviment cul-
tural sense pretensions poltiques, sense
qestionar filiacions.
No obstant aix, amb lesclat de la Gran
Guerra, el panorama poltic fu un tomb,
especialment amb laparici, una vegada
acabat el conflicte, del primer moviment
de masses sard, el Partito Sardo dAzione
(psda), constitut principalment per ex-
combatents que van enlairar la reivindicaci
sarda com a contrapartida al sacrifici que
havien fet durant la guerra. Vinculada a
aquest moviment, aparegu una nova clas-
se poltica enfrontada a la vella i ms con-
servadora classe dirigent. Aix, quan el
feixisme arrib a Sardenya shagu dadap-
tar a un context poltic marcat no sols per
laparici del regionalisme, sin tamb
per la menor intensitat de la conflictivitat
obrera i camperola. Daquesta manera, el
feixisme adquir una aurola ms de corrent
intellectual que no pas de lluita poltica o
de classes. I potser per aix el feixisme fou
174
inicialment molt minoritari i quall noms
entre la vella classe dirigent, ms vinculada
al continent (i per tant, ms receptiva al
model centralista que proposava).
Ara b, un cop cmodament establert a
Roma, el feixisme reb mltiples adhesions
locals, en especial a partir del moment en
ques fusion amb el psda. I ens pre-
guntem, com es possible que el feixisme,
amb el seu projecte nacional itali acabs
fusionant-se amb el moviment sard? Doncs
precisament perqu reprenia el fil del Risor-
gimento en lobjectiu de consolidar la Itlia
moderna i els italians moderns. I aquest, no
ho oblidem, era un projecte compartit per
les classes dominants, tant les sardes com les
alguereses, tant les noves com les velles, per
molt que enarboraren banderes identitries.
Fent una ullada a casa nostra la dara i la
dabans ens s fcil de comprendre!
Per, precisament, en aquest punt lau-
tor remarca les diferncies respecte a lac-
titud del franquisme envers el catalanisme
del Principat, com per exemple, amb relaci
a la llengua, per mostrar-nos un feixisme
menys agressiu amb la cultura local. Per b
que poc a poc anem coneixent ms aspectes
de la repressi cultural i nacional al Princi-
pat, que ens mostren una realitat plena de
matisos, on la prohibici i persecuci no
sempre era la norma, potser seria ms inte-
ressant la comparaci amb el Pas Valenci.
Aix, comprovem que tant a lAlguer
com al Pas Valenci la imposici de la
llengua imperial fou ms subtil i progres-
siva que al Principat, per b que igualment
efectiva. A lAlguer existia una escassa
italianitat, per, a ligual que al Pas Va-
lenci, tampoc no shavia consolidat una
identitat prpia amb fonaments poltics.
De fet, el moviment catalanista ja estava
en decadncia quan triomf Mussolini i,
en tot cas, com ens diu lautor, a lAlguer
no existia cap relaci entre antifeixisme i
catalanitat: al contrari, la ciutat es mostrava
fidelssima a Itlia, segons un ttol atorgat
pels Savoia al segle xx, i no hi havia motius
poltics per justificar una repressi pura
i dura de lalguers: no ho podrem dir,
quasi amb les mateixes paraules, del cas
valenci? I, com a Valncia, shi donaven
fenmens semblants: El catal a lAlguer
fou sistemticament arraconant i [...] la
seua utilitzaci era considerada sinnim
dignorncia.
En tot cas, la creaci de lEstat modern, i
leducaci com un dels seus pilars, fou lins-
trument principal ditalianitzaci i feixistit-
zaci, per la distncia entre les ambicions
del rgim i la realitat [...] impedien, en part,
la transformaci dels petits algueresos en
italians i feixistes. A aquesta lluita entre pre-
tensions del rgim i realitat local, lautor hi
dedica unes ben documentades pgines que
sn de lectura molt interessant. Hi podem
intuir, per exemple, que el rgim feixista
itali comptava, per a les seues estratgies
de creaci dun Nou Estat, amb una base
metodolgica ms slida i, fins i tot, ms
moderna que no pas el feixisme espanyol,
ancorat en una tradici nacionalcatlica
ms matussera. Per malgrat aix, hi tro-
bem molts altres elements mimtics, com
la uniformitzaci de la memria collectiva
amb la italianitzaci de la toponmia que
encara restava en llengua autctona.
Laltre instrument clau, la violncia i la
repressi, sembla que no sus tant a lAl-
guer, entre altres coses per lescassa con-
flictivitat poltica que presentava la ciutat
abans de lascens del feixisme. Aquesta
absncia de violncia i la complicitat de
les elits fu que, segons lautor, el feixisme
no tingu a lAlguer una imatge negativa.

Sens dubte, aquest s un fet diferencial
respecte a qualsevol realitat dels Pasos Ca-
talans, entre altres coses, perqu el feixisme
espanyol simpos desprs duna guerra.
Tanmateix, en aquest punt trobem a faltar
un poc ms dincisi per part de lautor,
perqu aix com la imposici cultural i na-
cional es pot fer de manera subtil, tamb la
violncia poltica pot existir sense necessitat
de morts o grans mobilitzacions. Potser
caldria aprofundir ms en lactitud de les
classes populars alguereses tant amb relaci
al catalanisme com amb relaci al feixisme,
perqu, si no, podem caure en el parany de
pensar que aquest rgim no tingus altres
implicacions socials ms enll de la imposi-
ci del nacionalisme itali. s comprensible
que les elits locals incloses les que havien
abraat el catalanisme en altres temps es
deixaren seduir pel feixisme per, per molt
que lAlguer pogus ser de mentalitat con-
servadora, hi devia existir una conflictivitat
inherent a lestructura social.
En tot cas, el llibre ens mostra la com-
plexitat de la realitat algueresa duna ma-
nera intelligent i tamb amena. Entre les
seues grans virtuts, ens mostra un feixisme
lluny de les mobilitzacions de masses, de
les camises negres i de la gran poltica i les
grans figures. Perqu, com diem al princi-
pi, quan estudiem rgims, perodes o fen-
mens, sovint ens centrem ens els epicentres
dels mateixos i ens oblidem de les perifries,
quan, moltes vegades, aquestes perifries
ens permeten comprendre ms fcilment els
mecanismes que sostenen aquests rgims,
que caracteritzen els perodes i que desen-
cadenen els fenmens histrics.
s aquesta lgica de conixer all propi
per ms amagat el que empeny els cata-
lans a redescobrir lAlguer a partir dels anys
cinquanta i tot just ara ho estem tornant a
175
fer per tercera vegada en la histria: perqu
en acostar-nos a aquesta realitat propera i
alhora tan llunyana ens redescobrim no-
saltres mateixos i comprenem millor les
nostres particularitats.
El llegat
del valencianisme
de postguerra
Juli Capilla
Valencianistes en la postguerra
Estratgies de supervivncia i de reproducci
cultural (1939-1951)
Faust Ripoll Domnech
316 pp., 2010, Editorial Afers, Catarroja-
Barcelona
Que els valencianistes de dreta ignoraven
labast a qu arribaria lautoritarisme dels
mal anomenats nacionales, ho illustra ms
duna ancdota perpetrada pel rgim fran-
quista. Tanmateix, la intransigncia ideo-
lgica i el nacionalisme radical espanyol
dels conservadors revoltats ja es van fer
palesos durant la Guerra Civil, davant les-
tupefacci i les manifestacions dindigna-
ci intils mostrades pels valencianistes
conservadors. Teodor Llorente Falc fill de
linsigne renaixentista Teodor Llorente
Olivares conta una ancdota a Los valen-
cianos en San Sebastin que demostra per-
fectament com neren dignorants els valen-
cianistes conservadors i, no obstant aix,
176
partidaris acrrims del bndol franquista.
Glossarem breument el fet:
Una maana, hallndose reunidos dos agri-
cultores naranjeros en uno de los cafs de la
Avenida, se present una pareja de Guardias
Cvicos, y al escuchar que hablaban lengua
distinta a la oficial y que eran nacionales,
les requirieron para que cambiasen de idio-
ma, y porque aqullos hicieran algunas ob-
servaciones, ordenaron su detencin. Salieron
Guardias y detenidos a la calle, camino del
Gobierno Civil, y al ver el grupo, un amigo
de los segundos exclam:
Ch, a on aneu?
Vngase usted tambin con nosotros, por
no hablar en la calle la lengua oficial pror-
rumpi uno de los Cvicos.
I aix, per qu? aadi el inocente
amigo, agravando su situacin.
Pero no acab aqu la cosa, sino que
la escena se repiti varias veces durante el
trayecto, y al final, ya prximos al edificio de
la primera autoridad civil, eran doce o catorce
los detenidos por idntica causa.1
La hilaritat que aquesta ancdota pro-
dueix gaireb dimmediat en el lector no li
lleva de cap de les maneres el rerefons trgic
i la ptina de misria que hi destilla. La
realitat daquells anys, per, s que, tamb
per als valencianistes de dreta, la irrupci
del franquisme va suposar lescapament de
prcticament qualsevol mostra de manifes-
taci identitria diferent a loficial, lespa-
nyola. El valencianisme va quedar relegat
a unes mnimes i irrisries expressions de
carcter folklric, i inofensives, quan no
funcionaven com un instrument ms del
procs de regionalitzaci i dassimilaci a
la ptria una, grande y libre.
La ignorncia dels valencians de dreta
s tamb el que ms crida latenci, si ms
no de bon comenament, del llibre Valen
cianistes en la postguerra. Estratgies de
supervivncia i de reproducci cultural (1939-
1951), de Faust Ripoll Domnech. Labast
anorreador del franquisme, per, no es va
limitar als valencianistes de dreta, com s
natural, sin que es va estendre a la resta
dels resistents al rgim. s daquesta ambici
anihiladora per part del nacionalisme espa-
nyol de postguerra del que tracta el llibre
de Ripoll i, sobretot, i com a contrapartida
positiva, de la voluntat de continutat i de
preservaci de la identitat nacional valen-
ciana, a pesar de lhostilitat de lpoca.
Per a la supervivncia daquests senyals
didentitat, els valencianistes van haver da-
doptar les estratgies ms variades i, fins i
tot, contradictries. De vegades, aquestes
estratgies eren tan diferents que resultaven
antagniques ideolgicament i, al remat,
van provocar que els valencianistes sen-
frontaren entre ells, la qual cosa redundaria
en picabaralles estrils i animadversions
irreconciliables que acabarien per minvar
voluntats i per escanyar projectes engres-
cadors de signe valencianista. Quines van
ser, per, aquestes estratgies de super-
vivncia? Faust Ripoll en fa una relaci
detallada, en funci de la ideologia dels tres
grupuscles del valencianisme de postguerra:
1) els oficialistes, de carcter regionalista,
agrupats majoritriament a reds de Lo Rat
Penat; 2) els vells valencianistes, lmbit de
projecci i actuaci dels quals, molt limitat,
se circumscriu a lmbit del Pas Valenci,
i, finalment, 3) els que miren ms enll de
lmbit estrictament valenci, amb una veri-
table vocaci nacional de Pasos Catalans,
per entendrens, i que actuen dins del grup

Torre, amb Miquel Adlert i Xavier Casp al
capdavant, i amb personalitats de renom,
com ara Joan Fuster, Manuel Sanchis Guar-
ner, Vicent Andrs Estells... Aquest darrer
grup s el ms ambicis de tots, cultural-
ment, i el que desplega la seua potencialitat
de manera ms decisiva i seriosa, fins al punt
que va assentar no poques bases del valenci-
anisme modern dels anys seixanta, de signe
fusteri, que projecta encara bona part del
seu ideari fins als nostres dies.
Tots tres grups, cal dir-ho clar i ras, van
haver dadaptar-se a les circumstncies. s
veritat que, com ben b assevera Ripoll al
seu estudi, no hi havia una poltica dis-
senyada cap a la cultura autctona, per
part del rgim, s a dir, danorreament del
fet diferencial valenci, perqu el fran-
quisme no ho necessitava, com s que nhi
va haver, en canvi, des del principi a Ca-
talunya i Mallorca. Per cal dir tamb que
aquelles estratgies de repressi, ni que fo-
ren ms subtils o dissimulades, tenien al
Pas Valenci el mateix objectiu que a la
resta del territori de parla catalana: anullar
o minimitzar fins la innocutat qualsevol
manifestaci cultural i lingstica no oficial.
Aix, tant els valencianistes de Lo Rat Penat
com els del grup Torre, per exemple, van
haver de recrrer a permisos especials no
noms per poder publicar, sin per poder
usar el valenci en actes culturals o festius
puntuals, com ara les Falles, la representaci
dels miracles de sant Vicent Ferrer o alguna
commemoraci de carcter histric. Qu
van fer els valencianistes per aconseguir
aquests permisos? De vegades, recorrien a
les autoritats civils que abans de la guerra
havien tingut veletats valencianes, i que es
mostraven ms sensibles al fet diferencial.
En aquest sentit, algunes personalitats amb
responsabilitats institucionals, sobretot de
177
carcter cultural, van ser clau en loxige-
naci del valencianisme, com sn els casos
de Mart Domnguez Barber o del mateix
Teodor Llorente Falc, i de lempresari
arrosser Francisco Ramn Rodrguez Roca,
entre altres. Els valencianistes acudien a
aquests senyors de Valncia, ms permissius
i indulgents, per eludir la rgida censura que,
de Madrid estant, va operar fins a les acaba-
lles del franquisme. Una altra manera de fer
valencianisme passava per intrigar, s a dir,
per aprofitar qualsevol escletxa de debilitat
del rgim, ni que fos oficial, per esplaiar-
se culturalment i lingstica. Ho explica
molt b Miquel Adlert en una carta: Est
intrigar es pot fer des de dins dels mateixos
rguens del rgim, i estant-ne fora. Intrigar
consistia, bsicament, a aprofitar les escasses
plataformes valencianistes que comptaven
amb el vistiplau del rgim per poder fer
valencianisme cultural, periodstic i literari.
Com es va manifestar tamb el valencia-
nisme durant la postguerra? Ho explica molt
b Faust Ripoll al seu estudi: a travs de la
reorganitzaci de les forces valencianistes,
les dabans de la guerra i les sorgides durant
la postguerra; la participaci en tertlies
clandestines; laprofitament de les escasses
plataformes de difusi de la lletra impresa,
de carcter literari o periodstic, com ara la
revista Pensat i Fet i lAlmanaque de Las Pro-
vincias; la participaci en institucions i pla-
taformes meditiques, com ara lAula Medi-
terrneo, la Instituci Alfons el Magnnim
o lAteneu Mercantil de Valncia; la relaci
i lintercanvi dactivitats amb Barcelona i
Palma de Mallorca; la creaci de leditorial
Torre; la captaci de joves valencianistes; la
publicaci destampes de carcter histric o
religis, en valenci, com feien Xavier Casp
i Miquel Adlert, aparentment inofensives
per al rgim; lorganitzaci dexcursions,
178
aplecs i viatges a altres indrets del pas, en
sentit ampli; la publicaci en editorials de
Mallorca, com s el cas de Moll, o de Ca-
talunya; la collaboraci en el projecte dAc-
ci Editorial Coordinada, o el manteni-
ment duna correspondncia fructfera
amb altres patriotes darreu del territori...
Ben mirat, no s minsa lactivitat desple-
gada pels diferents grups valencianistes du-
rant el franquisme, addictes al rgim o no,
oficialistes o dissidents, nacionalistes o re
gionalistes. En una poca difcil com la de
la postguerra, amb un rgim de carcter
totalitari, darrelam feixista i absolutament
refractari a qualsevol manifestaci cultu-
ral i lingstica no oficials, s a dir, dex- en tots els fronts; i en el pitjor, a la desapa-
pressi no castellana, la ms mnima mostra
en valenci era una fita no sols apreciable,
sin digna dadmiraci. Tot plegat dibuixa
un panorama esperanador per al valencia-
nisme de postguerra, crucial, determinant,
clau, fins al punt que va ser el garant duna
continutat encara vigent a hores dara.
Som, en bona mesura, grcies a aquells
valencianistes de lpoca del franquisme,
de dreta i desquerra. Val a dir que el llibre
de Faust Ripoll insinua un fet no gens
menyspreable: tant els valencianistes de
dreta com els desquerra van contribuir a
preservar el nostre patrimoni, tot assentant
les bases del valencianisme modern. Sense
ells, ara com ara el valencianisme no dei-
xaria de ser una ancdota insignificant, i el
valenci un patois de curta volada i de difcil
homologaci a qualsevol llengua nacional,
amb vocaci de modernitat. I aix, a pesar
de les baralles a qu van arribar aquells
valencianistes com ara la que va enfrontar
Xavier Casp i Miquel Adlert amb els vells
valencianistes, primer, i amb Joan Fuster,
ms tard, per raons diferents.
Una altra idea interessant que apunta
Ripoll al seu estudi t a veure amb lestra-
tgia i labast del valencianisme actual. En
aquest sentit, lautor assevera sense embuts
que lnic valencianisme factible, lnica
possibilitat, de fet, de supervivncia del
poble valenci com a realitat diferenciada
en el context de la modernitat, passa neces-
sriament per una relaci dampli abast que
supere els lmits encotilladors de la regi:
Si no empeltem el valencianisme als nous
corrents de modernitat alternatius i si, a
ms, ens deslliguem totalment de levoluci
de Catalunya, ens veurem abocats, en el
millor dels casos, a un estatus subordinat
rici. Per aix, totes les maniobres actuals
darrecerar-se sota les ales, ara no de Lo
Rat, sin de les gavines del Partit Popular,
de refugiar-se en un particularisme innocu,
autoreferencial, disgregador i de curt abast,
de renegar dels llaos duni amb Catalu-
nya, no sols sn estrils perqu no aporten
valor afegit al valenci per a competir amb
altres llenges i cultures (i, per tant, aquest
no t gens datractiu, s sobrer), sin que
recorden antigues maniobres que, al cap-
davall, noms van servir perqu el rgim
legitims la seua actuaci, amplis la seua
base de poder i lutilitzs en benefici propi
quan es va veure en perill.
Valencianistes en la postguerra, de Faust
Ripoll Domnech, s un estudi ambicis i
detallat sobre les estratgies i els esforos de
supervivncia que els nostres predecessors
valencianistes van dur a terme en una poca
marcada per la frria vigilncia de les autori-
tats franquistes; una poca en qu el jou del
rgim feixista va desplegar a pler les seues
ales de repressi i censura i que, malgrat
aix, i miraculosament, no va poder liqui-

dar les nostres senyes didentitat o no les va
poder anihilar del tot. Que el vol daquella
guila sinistra ha transmutat a hores dara
en dcil gavina, aparentment democrtica i
civilitzada, s una evidncia que plana sobre
la inconscincia i, en alguns casos, laqui-
escncia de massa valencians. Com aquells
valencianistes de dreta que van confiar, si
ms no en un principi, en el franquisme, no
se nadonen que, ara i ads, les rtzies dels
rapinyaires fan incursions demolidores i
altament perilloses sobre el pas; i que, en
primerssima instncia, ens hi juguem la
mera supervivncia: el fet de ser encara!
valencians amb veu prpia.
1. Teodor Llorente Falc, Los valencianos en San Se-
bastin, 1941, pp. 48-50. Lancdota del llibre de
Llorente s recollida tamb per Josep M. Sol i
Sabat i Joan Villarroya a Cronologia de la repressi
de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975,
Barcelona, Curial, 1993, p. 39.
Entre la passi
i lofici
Enric Balaguer
En el curs del temps
Enric Sria
560 pp., 2010, Moll, Palma de Mallorca
Amb ms de mig miler de pgines, En
el curs del temps presenta els treballs intel
lectuals i periodstics dels darrers anys
dEnric Sria. Lha publicat leditorial Moll
de Ciutat de Palma,en un volum acurat i
179
manys, dens com un missal. La part fo-
namental dels textos periodstics provenen
del diari Avui i del quadern valenci dEl
Pas, on cada dijous lautor ens lliura alguna
acurada reflexi sobre temes culturals o
cvics. Una altra part dels papers sn articles
publicats en diverses revistes que abracen
des de Serra dOr a Carcters, o han format
part de reculls diversos. Amb tot, els textos
semblen tenir si no un carcter unitari, s
un to i un tarann especulatiu que els fan
prxims. El resultat s un volum de lectura
complaent, i tot i la densitat temtica, hom
t la sensaci que les parts integrants han
estat concebudes precisament per a formar
part daquest llibre.
Des dels tempsde Joan Fuster, potser no
hi havia hagut un conjunt descrits, a recer
de la reflexi, tan amens i tan amerats de
cultura. Per, alerta!, en Sria, escriure s
una aventura intellectuali la cultura no s
cap utillatge petulant, ans unadisposici
al servei de lespeculaci, del debat didees
ide lanlisi de la realitat. En aquest cas la
realitat s, sovint, la realitat literria.
Fet i fet, hi trobem un reps de temes i
autors molt diversos que van des de la figura
de Jaume I a la poesia de Joan Margarit i des
del memorialismede Josep Pla o de Maurici
Serrahima fins a la poesia dels Imparables.
Tots els temes sn tractats amb diligncia i
pulcritud, i deixenun bon sabor quequa-
si rima amb saber. El ttol, En el curs del
temps, fa allusi al que s un component
important del llibre: la visi retrospectiva i
la perspectiva histrica que sembla incloure
una visi unitria de la cultura catalana des
de lEdat Mitjana fins als nostres dies. No
s gens casual que dedique un bon grapat
de pgines a la figura de Ramon Llull, un
home universal del segle xiii i un intel
lectual avant la lettre.
180
Qualsevol rac de la prosa de Sria
s interessant i suggeridor. Parle dall
que parle, lautor sempre hi deixa caure
ideeslluminoses, relacions desconegudes,
informacions noves, o bconegudes per
en un nou contextque el refresquen tot
fecundant la mirada.Sria parla amb agu-
desa dalguns clssics antics (el fet deser
saforenc hi pot haver ajudat) comAusis
March o Joanot Martorell, per no com ho
fan els nostres medievalistes, imbuts duna
estranya percepci o complex que els porta
a exaltar lpoca com si fos un temple i els
seus productes culturals com si es tractaren
dobjectes de culte i dadoraci; al dOliva
li interessa, per contra, mostrar el que els
autors tenen de moderns i dactuals. Els
textosdedicats a comentar, duna manera
o altra,Vicent A. Estells (Tots els noms
de la pena, on parla de la versi teatral de
Coral romput de Joan Oll )o Joan Fuster
sn duna extraordinria qualitat. Dic duna
manera o daltra, perqu Sria en parla de
Joan Fuster amb una ressenya de Dialctica
de la ironia, de Guillem Calaforra, una
aproximaci a lobra del de Sueca.
Cal destacar, aix mateix, les pgines
dedicades a Teodor Llorenteque, a ms
dafables, sn dunasubtil sagacitat. Rei-
vindicar lautor de La barraca s duna
ben estimable intencionalitat que xoca
amb la visi esquerrana i raqutica duna
part de la nostra intellectualitat: hem de
veure don Teodor i els seu temps conclou
Sria duna altra manera.
Com a crtic, lautor La lentitud del
mar suna solvncia envejable, de vegades
quasi visionria. Les pgines dedicades
a la poesia de FeliuFormosa, de Narcs
Comadira o de Pere Rovira sn antolgi-
ques; desprs de llegir-les noms resta el
desig danar corrents als textos objecte de
comentari. Igualment, en abordar algunes
proses dassaig, com ara les de Josep Piera,
Vicent Alonso, Joan Gar,Alfred Mondria,
Mart Domnguez o les de Joan Francesc
Mira. En alguns articles,on lhedonisme
intellectual senyoreja de manera absolu-
ta,la curiositat indagadorael portaa unes
aproximacionsexistencials conspcues; ho
trobem en molts moments, com perexem-
ple en parlar-nos delepistolari entre
Rodoreda i Sales, o en comentar el dietari
En aquesta part del mn, de Guillem Sim.
Sobre Rodoreda i Sales, Sria escriu Quin
parell shi van ajuntar! Irascibles, recelosos,
tossuts com ells a soles, sobiranament pe-
repunyetes, podrits de talent i de manies,
devastats per una guerra perduda i un
silenci de dcades, amarg i inacabable a les
costelles i conclou aix escrivien, fins i tot
en els moments de millor humor, amb una
infinita tristesa i una inextingible crispaci
de fons. A lhora de descriuren la psico-
logia empra una metaforitzaci vigorosa,
dun gran impacte expressiu. Pel que fa al
mallorqu i el seu diari tan comentat, Sria
diu que t una estranya fermesa, i all que
els antics deien llum interior, a banda de
reconixer que escrivia b i que tenia una
mirada prpia. En poques paraules ubica
el lector en la mena dobra que es tracta,
sense exageracions ni alaprems.
Lautor es queixa al prleg de no haver
pogut escriure ms i millor dalguns autors
ben estimats. I esmenta Josep Pla, Xenius
o Ausis March. I alguns altres. Hom t la
sensaci, en llegir les pgines dEn el curs
del temps, que si b ens trobem no amb
una crnica completa, si hi ha un reps
molt ampli de la literatura catalana dels
ms diversos perodes, a ms de reflectir
els principals esdeveniments culturals: shi
detecten fites, idees nuclears, conflictes...

En fi, una geografia cultural compacta, a
ms destar absent de teologies esttiques o
ideolgiques. Lautor hi deixa el seu mapa, i
permet incita quasi a fer-ho que cadasc,
desprs, fabrique el seu.
No magrada fer crtica panegrica i tota
obra i ms de la mena daquesta s sus-
ceptible dobservacions crtiques, per em
sentiria injust si no dic que En el curs del
temps s un dels llibres ms importants de
lassagisme catal dels nostres dies. Entre
la passi i lofici, escriure sobre literatura
catalana sha convertit en una de les poques
constants de la meua vida des del ja lluny
hivern de 1984, en qu vaig enviar la meua
primera ressenya a un diari escriu Sria.
Els dos termes que empra: passi i ofici
no poden ser ms adients, sobretot quan
es fecunden duna manera tan productiva
i creativa com sesdev ac.
Ms enll
dels tpics
Jordi Sales
Llegir Maragall, ara
Sam Abrams
480 pp., 2010, Proa Editorial, Barcelona
La crtica literria, com tamb la filo
sfica, sovint est tan atenta a situar his-
tricament un autor en el seu temps i a
classificar-lo ms o menys en el munt de
savis ismes, disponibles per a fer-ho,
que soblida de mostrar-nos les claus de
181
la bellesa de la creaci literria com a pa-
raula, o la lucidesa i les possibilitats dori-
entaci de lexercici filosfic com a ra i
vida plena. Aquest llibre de Sam Abrams
sobre Maragall, que s premi dassaig Car-
les Rahola 2010, tracta la poesia com a
poesia i el lector com alg que t el plaer
de llegir b la poesia, de llegir-la a gust,
amb goig. Apropar lerudici al gust s
una empresa ara molt necessria en la
qual Sam Abrams excelleix. Sam Abrams
(1952) s assagista, traductor, crtic literari
i poeta. Sestabl a Catalunya en els anys
1970 i es llicenci en Filologia Hispnica.
Ha exercit la docncia, ha estat secretari
del pen catal, ha tradut una vintena de
volums de poesia catalana moderna a lan-
gls i ha introdut poetes anglosaxons poc
coneguts. Com a poeta ha publicat Cal-
culations (1997),Into footnotes all their
lust/Tot eldesig a peu de plana(2002).
Sha ocupat de les relacions entre filosofia
i literatura sobretot en la lli inaugural
del curs 2006-2007 de la Societat Catalana
de Filosofia: Filosofia i Literatura, la uni
de dos mons que cont, com veurem, re-
ferncies a Maragall. Abrams acaba dient:
Aquests lligams entre pensament i litera-
tura constitueixen un autntic guany en el
terreny del patrimoni cultural, un guany
que hem de preservar i fomentar amb es-
tudi i dedicaci, Anuari de la Societat de
Filosofia (xviii, 2007, pp. 7-16).
Les relacions entre el gust ms savi, ms
savi de veritat, el gust sofisticat i el gust
popular no sn sempre fcils. La figura
de Joan Maragall (1860-1911) s un bon
referent per a plantejar b el problema: a
Joan Maragall diferents generacions de lite-
rats posteriors li han perdonat la vida.
Com que agradava a tanta gent, diguem-ne
corrent, calia dir almenys que potser s,
182
per no tant. No tant... volia dir que ells
eren en cada cas ( DOrs, Riba, Ferrater)
ms artistes perqu coneixien millor lofi-
ci. Un segon obstacle sn els grillons de
lhistoricisme classificatori; modernisme,
romanticisme, vitalisme, catalanisme i rege-
neracionisme sn ismes que ens permeten
la illusi de comprendre quan simplement
hem etiquetat. Aquest etiquetatge situa
lautor en el passat i, el que s ms greu,
mata la nostra curiositat pel que diu ara.
I, finalment, un tercer obstacle s el pro-
vincianisme amb qu sha portat durant
anys la vexata questio del nietzscheanisme
de Maragall. Des de Riba hom pensa amb
variacions que en fu una aproximaci
tmida, que es fu enrere, sobretot en
larticle arran de la mort de Nietzsche
(1900). Abrams el reinterpreta com una
clara disputa metodolgica entre Maragall i
Nietzsche sobre quin havia de ser el verita-
ble cam a seguir per assolir la mateixa fita:
viure la vida en plenitud (Abrams, 2007,
p. 15). El provincianisme s suposar que a
Maragall li cal aprendre de Nietzsche, per
que no t res a dir sobre el que Nietzsche
tracta. Abrams considera que encara hi
ha molts prejudicis i dubtes respecte a la
capacitat intellectual real de Maragall.
s molt estesa la imatge de Maragall com
un gran intutiu o mstic, com un gran
espontani, com un tardo-romntic que
anava a les palpentes quan es tractava de
qestions duna certa profunditat (2007,
pp. 15-16). La crtica catalana ha confiat
ben poc en la intelligncia extrema de
Maragall, i sempre li han atorgat el paper
secundari de seguidor i imitador, i gai-
reb mai el paper creador diniciador de
tendncies i actituds originals (2010, p.
76). Reduir Maragall a una disputa entre
els percentatges que cal atribuir-li entre les
dues figures del nietzsche i el catlic de
missa i de tortell s una caricatura que cal
fer explotar, sobretot perqu ens empobreix
ara a nosaltres. El llibre dAbrams servir.
Els treballs de Glria Casals tamb. Cal
lamentar, un cop ms, el vici dels nostres
editors de prescindir de lelaboraci dun
ndex de noms citats. Aquesta opci no s
cap altra cosa que pura mandra, donat la
facilitat que la informtica ens dna ara
en aquests tipus de coses, i sha de dir que
afebleix la utilitat del que s un molt bon
instrument destudi i de treball.
Sam Abrams comenta poema a poema
els cinc reculls que Joan Maragall va publi-
car en vida: Poesies (1895), Visions i Cants
(1900), Les disperses (1904), Enll (1906)
i Seqncies (1911). On el sentit agut que
t Sam Abrams de la crtica com a discer-
niment excelleix s en la reconstrucci
de larquitectura de cada poema, de cada
recull i de tota lobra: Hi ha molt poques
obres potiques tan ben travades en la lite-
ratura catalana moderna i contempornia
(p. 19, lmfasi s meu). Com Abrams, tal
com hem vist, confia en la intelligncia
de Joan Maragall, com que la intelligncia
en poesia com en arquitectura [La tasca
del poeta com la de larquitecte consisteix
en construir una estructura slida (Joan
Margarit)], com en tot s estructuraci,
forma, sap trobar a cada recull el principi
de la seva organitzaci, situar cada poema
en el recull i seguir la xarxa de relacions
que configuren un tot. Com a llibre,
Poesies gira a lentorn dun tema central,
lindissoluble lligam entre la poesia i la
vida. Visions i Cants gira exclusivament a
lentorn dun tema central transcendent:
la identitat humana. Les disperses explora

els successius canvis que sesdevenen al
desplegament del projecte vital, Enll s
anar ms de la superfcie dobjectes i esde-
veniments, s construir significats ms o
menys estables, s la totalitat cognoscitiva,
s teoritzar la poesia, Seqncies s represa
de temes anteriors, i s un tribut al cinema,
les seqncies flmiques, la natura, lamor,
la convivncia es barregen transversalment
al llarg del poemari.
Sn molts els moments de densitat
del comentari dAbrams: potser el fil con-
ductor ms potent s resseguir limpacte
de la realitat immediata com a font de la
poesia de Joan Maragall. Els comentaris
a Paternal, La fi den Serrallonga, Soleiada
i Retorn en sn una bona mostra. Potser
s un bon consell de lectura que el lector
comenci pels poemes que ell ja coneix,
per exemple aquests set: La vaca cega,
Excelsior, La sardana, Cant de la senyera,
Oda a Espanya, Oda nova a Barcelona, El
Cant Espiritual. I en veu alta, quan Abrams
demana la veu alta, escolti la seva veu dir
Maragall, es deixi acompanyar per tal de
gaudir de la bellesa que li s oferta, llavors
es tornar ms sensible a la paraula viva
i a la captaci del moment significatiu.
Viur ara la paraula i el sentit. Es tornar
ms poeta.
183
Origen i forma
de laforisme
fusteri
Francesc Prez i Moragn
Anotacions al marge.
Els aforismes de Joan Fuster
Carme Gregori Soldevila
212 pp., 2011, Publicacions de la Uni-
versitat de Valncia, Ctedra Joan Fuster,
Valncia
Aquest llibre s el resultat duna recerca
duta a terme en el marc de les borses des-
tudi que convoca la Ctedra Joan Fuster
de la Universitat de Valncia. Lautora,
destacada especialista en literatura catalana
contempornia ha publicat treballs sobre
Pere Calders, Quim Monz, Josep Maria
Espins, Merc Rodoreda, el mateix Joan
Fuster i altres escriptors del segle xx i de
lactual, fa en aquest cas una recalada en
lobra aforstica de Fuster. Aquesta parcel
la de lescriptura fusteriana ja havia estat
objecte de diverses exploracions i anlisis,
entre les quals destaquen les realitzades per
Enric Balaguer, Isidre Crespo, Joan Borja i
Sanz i Xavier Sierra Labrado, a ms de les
aportacions sobre lassagisme i, en general,
sobre el conjunt de lobra fusteriana, de
Vicent Salvador, Enric Sria o Guillem Ca-
laforra, entre daltres. Tanmateix, es tracta
duna producci que, per les seues mateixes
caracterstiques, per la diversitat de temes
en qu sinspira o sorigina i, tamb, pel fet
184
de donar entrada a un gnere que Fuster va
conrear duna manera que quasi es podria
qualificar de vocacional, est oberta a
noves interpretacions i a nous comentaris,
com els que Carme Gregori articula en
aquest volum, amb una ben notable capa-
citat expositiva, desprs dhaver-hi dedicat
moltes hores, parlant als alumnes en laula
o en la lectura privada i silenciosa.
Lautora comena remarcant la impor-
tncia que t la literatura aforstica i com la
seducci de laforisme sempara tot sovint
del comentarista de lobra de lescriptor.
com una sntesi brillant dels principis que
li cal subratllar o com a illustraci par-
ticularment oportuna de la idea que vol
posar de manifest. I diu encara: estic per
afirmar que els aforismes de Fuster sn els
seus textos ms reproduts i, desprs, una
de les parts de la producci fusteriana que
ha estat privilegiada per la crtica.
Lobra est dividida en tres captols: La
vella i acreditada frmula de laforisme,
Un personatge tremendament interferit
per les lectures i La punta de liceberg.
El primer est dedicat a formular una
definici del gnere, partint de la seua
evoluci histrica i de les diverses deno-
minacions que ha rebut al llarg del temps,
tot considerant que es tracta dun tipus de
literatura multiforme no cal dir que no s
lnic gnere que es resisteix a classificacions
massa rgides. Daquesta presncia en la
Histria, C. Gregori subratlla el fet que,
en el segle xvi, la traducci, a lespanyol o
al francs, i ledici dels Annals de Tcit, va
donar origen a un tipus daforismes que
van nixer com a anotacions breus fetes al
marge del text, comentaris amb una dis-
posici tipogrfica lateral que posaven de
relleu de forma visual la interacci entre el
text original i la glossa. Aquesta disposici
lateral, que serveix a lautora per donar
ttol a aquest llibre, li s til tamb per a
establir la relaci de dependncia, relativa,
que existeix entre laforisme o, millor, de-
terminats aforismes i les lectures don pro-
venen i respecte a les quals construeixen un
dileg, una corroboraci o una refutaci,
seguint el pensament de qui realitza lano-
taci marginal.
En el cas de Fuster, lector contuma i
irrefrenable, obligat per les seues curiosi-
tats i pels seus interessos i preocupacions
a practicar una lectura que no era gens
especialitzada, com ho prova la diversitat
de temes i poques presents en la seua
biblioteca al capdavall, acab dedicant la
tesi doctoral a un manuscrit provinent dun
convent de religioses, aquesta relaci entre
llegir i anotar les prpies reaccions enfront
del text llegit no podia deixar de ser un
recurs molt frtil. Fins i tot caldria afegir
que, en aquesta operaci, hi havia, en la
prctica de treball de lassagista, una passa
intermdia, que era el seu diari, mentre en
va portar un, al qual probablement inseria
de manera immediata el comentari que una
o altra lectura li havien suscitat i don des-
prs, com ja indicava Josep Iborra en el seu
Fuster porttil (1982, pp. 300-301), anava
extraient i potser manipulant, depurant,
afinant aquelles opinions, reflexions o sim-
plement reaccions que les pgines llegides
dun llibre ms o menys illustre o dun
peridic, tant shi valia li havien suggerit.
Tant era aix que, com afirma, C. Gre-
gori, aquell procs regular lectura-anotaci
o, si es vol, lectura-escriptura, passats els
segles [del xvi al xx], aquesta dialctica
entre lectura i escriptura continua repre-
sentant a la perfecci, com a mecanisme

primari, bsic, el funcionament de lacti-
vitat intellectual fusteriana. En la qual,
val a dir-ho, laforisme no ocupava un lloc
subaltern, ja que, diu lautora, s el pro-
ducte condensat duna llarga sedimentaci
intellectual.
La segona part daquest treball est
dedicada, en conseqncia, a mostrar com
actuava aquest mecanisme, de quantes
maneres els aforismes fusterians resolen el
ventall de possibles lectures daltri, s a dir,
la varietat de relacions intertextuals [...] i de
relacions [...] hipertextuals que s possible
rastrejar-hi.
En aquest captol, lautora analitza, a
partir entre altres fonts de declaracions
formulades per Fuster en diversos mo-
ments, entorn de la seua relaci amb la
lectura, com els escrits aliens foren per a
ell el mitj privilegiat per a relacionar-se
amb el mn, una via, conv afegir, que es
complementava amb les converses orals i
escrites aquestes darreres, reflectides en
una abundantssima correspondncia, una
selecci de la qual est en curs de publica-
ci. Les notes de lectura de vegades con-
vertides en fitxes, sobretot quan es tractava
dinformacions que lescriptor volia retenir
per a un s futur, formaven part de tot
un sistema de treball, que va durar molts
anys. I, en ocasions, encara hi havia una
destinaci distinta i suggerien un aforisme.
O ms dun.
Es aquest sistema de treball, el que C.
Gregori ha aconseguit de posar en clar, ni
que siga per mitj duna tria dexemples, al
captol final de lestudi, titulat La punta
de liceberg. En aquest apartat, socupa de
trobar i de sotmetre a anlisi, amb sagacitat,
les connexions que els aforismes fusterians
estableixen amb altres textos dell, amb els
185
quals es relacionen, b pel tema, b fins i
tot per una mateixa formulaci no cal
dir que molt abreujada i estilitzada. La
fixaci daquests parallelismes resulta molt
aclaridora, tant perqu ajuda a comprendre
millor el sentit de determinats aforismes,
com pel fet que serveix per illuminar i
descobrir amb ms detalls els procediments
delaboraci mental i literria que en molts
casos seguia Fuster, a travs duna xarxa
molt densa de referncies, de vegades de-
senvolupades o de vegades resumides en
una frase. La suposada marginalitat de
laforisme desapareix daquesta manera,
quan sel contempla com una elaboraci
que coexisteix amb els escrits ms extensos
que shi relaciona fins al punt que shi
poden detectar situacions de generaci
coetnia, quasi simultnia, en que es pot
imaginar amb facilitat lassagista valenci
en el moment descriure, administrant
alguns dels seus textos originats per finali-
tats distintes, per produts per un mateix
moviment mental.
Movent-se a travs dun corpus textual
extens, que comena amb un escrit publi-
cat a Verbo 1949 i que acaba amb el recull
aforstic Bestiari. Quaderns de zoologia, que
va restar indit fins al 2005, desprs dhaver
posat a contribuci tota mena darticles i
llibres de Fuster, Carme Gregori traa una
srie efica de claus interpretatives extre-
madament tils per al lector de qualsevol
escrit fusteri, i no sols per a qui es det en
els aforismes.
186
revista fundada per joan fuster
segona poca
Sumaris dels nmeros 31 al 36
LEspill 31 Primavera 2009
Editorial: Canvi de model productiu?
John Keane Democrcia monitria?
Enzo Traverso, Messianisme, orientalisme i Holocaust
Josep Llus Barona, El sistema tecnocientfic i la globalit-
zaci neoliberal
Luc Boltanski/ Axel Honneth, Sociologia de la crtica o
teoria crtica, una conversa
Dossier
COSSOS, GNERES, DESIGS
Isabel Martinez Benlloch, La significaci subjectiva i social
dels cossos
Silvia Tubert, Culte del cos o culte de la imatge?
Amparo Bonilla, Gnere i cos
Elvira Burgos, Histria duna aventura arriscada
Nuria Gregori i Silvia Garcia Dauder, Dissenyant el marge
de cossos possibles
|| Documents
Isaac Deutscher, El jueu no jueu
Antoni Maria Alcover, Per qu deim Diccionari catal i no
llemos ni mallorqu? ||
Francesc Esteve, Contra el revisionisme lingstic
Ferran Casas, Viatge a lEspanya nacional
Joan M. Oleaque, El poble gitano, una identitat en la crulla
Llibres
Slvia Gmez, Entre dues tradicions (Tobies Grimaltos,
Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana)
Josep Iborra, El mirall alemany (Arnau Pons i Simona Skra-
bec, eds., Carrers de frontera. Passatges de la cultura
alemanya a la cultura catalana)
Xavier Ferr, Transacci (aa. dd., La Transici a Catalu-
nya, 1975-1984; aa. dd., La gran desillusi; Ferran
Gallego, El mito de la transicin)
LEspill 32 Tardor 2009
Editorial: La corrupci contra la democrcia
Mark Mazower, Les bones intencions. Civilitzaci i im-
perialisme
Richard Florida, Estats Units desprs de la crisi
Rosa Canal, Les patents farmacutiques com a problema
moral
Dossier
ASSAIG GENERAL - PENSAMENT EN PROCS
Manuel Guerrero, Presentaci
Antoni Mora, La llengua de lassaig: una temptativa
Simona Skrabec, La distncia
Joana Mas, A tergo: rostre, figura i plasticitat en el pensa-
ment de Catherine Malabou
Catherine Malabou, Un ull que voreja el discurs
Cristina Masans, Format arxiu
Arnau Pons. Heidegger entre nosaltres
Emmanuel Faye, El nacionalsocialisme en la filosofia. sser,
histria, tcnica i extermini segons Heidegger
Manuel Carbonell, La violncia del pensament
Joan Ramon Resina, Dileg amb Emmanuel Faye
Emmanuel Faye, Nacht und Nebel. Resposta a Manuel
Carbonell i Joan Ramon Resina
|| Documents
Joan Fuster, Pas Valenci, per qu?
Baltasar Porcel, Explicaci de Catalunya ||
Richard Holmes, La gran Madame de Stal
Vicent Josep Escart, Jaume I en la historiografia valenciana
Llibres
Rafael Xamb, Euskadi sense esperana (Antoni Segura,
Euskadi, Crnica duna desesperana)
Antoni Caturla, La serenitat crtica dEnric Balaguer (Enric
Balaguer, La casa que vull)
LEspill 33 Hivern 2009
Editorial: De leconomia a la poltica
Axel Honneth, Contra Sloterdijk
Ferran Garcia-Oliver, Nosaltres rem els altres. A quatre-
cents anys de lexpulsi dels moriscos
Alex Matas, La modernitat dels altres
Antoni Seva, Erasme, un humanista entre brases
Dossier
LACITAT I RELIGI A EUROPA
Josep Ramoneda, La democrcia republicana i els seus
enemics
Armand Puig i Trrech, Laportaci del cristianisme a la
conscincia social europea
Luisa Accati, Omnipotncia de la Mare Simblica: lEsglsia
i les dones inexistents
Josep M. Soler, Lacitat o lacisme? El rol de lEsglsia en
la societat democrtica
Elas Daz, Neocons i teocons: fonamentalisme versus
democrcia
lie Barnavi, La lacitat com a valor
Salvador Giner, El dest de la civilitzaci secular
|| Documents
Paul Baran, El comproms de lintellectual
Vicent Ignasi Franco, El geni del carcter valenci ||
Vicent Alonso, Lassaig, una provocaci amable

Gonal Mayos, Ernest Gellner i la histria filosfica
Lluis Calvo, Bau o la retroalimentaci de la tribu
Stefano Maria Cingolani, Els Monuments dHistria de la
Corona dArag, un deute histric i una eina cientfica
Llibres
Simona Skrabec, Efectes de veritat (Josep-Anton Fernndez,
El malestar en la cultura catalana)
David Murillo, Del sector immobiliari, la crisi i altres male-
diccions ( Francesc Cabana, La cultura de la cobdcia)
Vicent Olmos, Editar i escriure en temps difcils (Merc
Rodoreda-Joan Sales: Cartes completes, 1960-1983,
ed. a cura de Montserrat Casals)
LEspill 34 Primavera 2010
Editorial: Signes inquietants
Seyla Benhabib, s la democrcia un dels drets humans?
Salvador Giner, Francesc Eiximenis i els orgens del re-
publicanisme
Stefan Collini, Una vida poltica. Cinquanta anys de la
New Left Review
Manuel Alcaraz, El bloqueig valenci
Dossier
LITERATURA PERSEGUIDA
John Ralston Saul, Expressions concretes
Carme Arenas, Lescriptor, un perill?
Raffaella Salierno, Escriptors perseguits
Salem Zenia, Refugiats o emigrants? El significat de les
paraules
Chenjerai Hove, Edat, vida i vida de nou
Easterine Kire Irala, Una terrible bellesa: veus postcolonials
dndia i frica
Maria Barbal, Escriptura velada i escriptors supervivents
Manal Alsheikh, Hem descriure, malgrat tot!
El-Kaissa Ould Braham, Lamor i la revolta en la poesia de
les dones insurrectes
|| Documents
Declaraci dIndependncia dels Estats Units ||
Eva Cserhati, Histria personal del cnon literari hongars
Toni Moll, Visi de Nova York
Antoni Rico, El debat inacabat entre Jaume Vicens Vives
i Joan Fuster
Emlia Bea, Sobre Adri Chavarria
Llibres
Andreu Gins, Samaranch era franquista (Francesc Vilano-
va, Una burgesia sense nima)
Ferran Garcia-Oliver, Enlluernat per Pla (Enric Vila, El
nostre heroi Josep Pla)
Jacobo Muoz, Filosofia catalana (Xavier Serra, Histria
social de la filosofia catalana)
LEspill 35 Tardor 2010
Editorial: El dest dEuropa
Antoni Defez, De la prpia veu a la veu prpia
Eloi Grasset, Sobre la veritat i lestil
Giuseppe Burgio, Desordres simblics de la masculinitat
Fredric Jameson, La literatura del Tercer Mn
187
Dossier
TURISME DE MASSES: LES CONSEQNCIES
Manuel Delgado, El cercador de signes
Jaume Terradas, Turisme i ecologia
Aurora Pedro, El turisme de masses: limitacions, reptes,
oportunitats
Joan Amer, Turisme de masses i societat
Joan Buades, Geopoltica del turisme
|| Documents
Buffon, Discurs sobre lestil
Teodor Llorente, Sentit de la Renaixena ||
Toms Escuder, Un viatge pel Mediterrani. Notes antro-
polgiques
Antoni Mora, En el nom de linconfessable
Joana Mas, Maurice Blanchot i els doblecs de la imatge
Pilar Alfonso, Fam i publicitat
Llibres
Maria Josep Pic, Memries de sostenibilitat intellectual
(Jaume Terradas, Ecologia viscuda)
Francesc Prez Moragn, Testimoni dun desastre (Nicolau
Primitiu, Dietaris 1936)
LEspill 36 Hivern 2010
Editorial: Itlia i nosaltres
Mark Lilla, Leo Strauss a Pekn. Lestrany gust xins pel que
fa a filsofs occidentals
Manuel Alcaraz, Les cares de la corrupci
Ignacio Snchez-Cuenca, Dues legislatures: dos Zapateros?
Dan Diner, Les duplicitats de la histria
Christiane Stallaert, 1492/1942, paisatges de memria en
lEuropa transmoderna
Dossier
MSICA I PENSAMENT
Jacques Rancire, Autonomia i historicisme: la falsa alter-
nativa. Sobre els rgims dhistoricitat de lart
Franois Nicolas, Com desenvolupar (i no desconstruir)
lautonomia tan contestada de la msica?
Peter Szendy, This is it (The King of pop)
Vladimir Safatle, Morton Feldman com a crtic de la ideo-
logia. Una lectura poltica de Rothko Chapel
Felip Mart-Jufresa, Disquisicions musicals a lpoca de la
teo-eco-logia naixent
|| Documents
E. R. Curtius, El sindicalisme dels treballadors intellectuals
a Frana (1921) ||
Guillermo Quints, El boulevard dels illetrats?
Josep Manuel Alcaiz, El futur no est escrit. Per uns nous
mitjans de comunicaci al Pas Valenci
Santi Corts, Bajo la responsabilidad del editor. La cen-
sura franquista sobre leditorial 3i4
Llibres
Josep Fontana, El franquisme amb noms i cognoms (Andreu
Gins, La instauraci del franquisme al Pas Valenci)
Adolf Beltran, Recialles de la reacci (Gustau Muoz, ed.,
Els reaccionaris valencians)
Jacobo Muoz, Metfora de la cultura (Merc Rius, El
Pont de la Girada)
Josep Conill, El lector de msica (Guillem Calaforra, So
i silenci)
188

BUTLLETA DE SUBSCRIPCI

Nom i cognoms

Adrea Poblaci Codi postal

Telfon c/e
Em subscric a la revista LEspill per 3 nmeros (1 any) a partir del nmero ,
ra per la qual:
Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de
Valncia. Revista LEspill.
Us envie fotocpia de lingrs de 24 euros*, a nom de la revista LEspill,
en el compte corrent de la Universitat de Valncia (Bancaixa, Urbana
Sorolla de Valncia: 2077-0735-89-3100159143).
Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripci anual al
meu compte corrent
(20 dgits) del Banc o Caixa
(En aquest cas la renovaci, si no sindica el contrari, ser automtica.)
* Preu a Europa: 27 euros. Resta del mn: 30 euros.

Data

Signatura

LEspill. Publicacions de la Universitat de Valncia

c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia
lespill@uv.es