EDITORIAL

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTER

SEGONA POCA / NM. 40 / primavera 2012
mig segle desprs
d i r e c tor: Antoni Furi
c ap d e r e da c c i :
Gustau Muoz
Mig segle s una distncia temporal respectable. Permet mi-
consell de redacci: rar-nos amb perspectiva histrica qu va representar la pu-
Neus Campillo, Ferran
Garcia-Oliver, Josep-Llus Gmez
blicaci de Nosaltres, els valencians el 1962 en la configuraci
Mompart, Enric Marn, dactituds i la fixaci dobjectius de transformaci de diverses
Vicent Olmos, Juli Peret, generacions. Limpacte que tingu la seua difusi fou extraordi-
Francesc Prez Moragn, Maria
Josep Pic, Faust Ripoll, Simona nari, en lmbit valenci i ms enll. Aquell llibre de Joan Fuster
krabec, Pau Viciano va marcar una poca, va inspirar una nova manera de veurens
consell assessor:
Clia Amors, Joan Becat, a nosaltres mateixos, va sacsar les conscincies. Ha exercit una
Manuel Borja-Villel, Eudald influncia poltica perdurable. La idea de fons era destacar lexis-
Carbonell, Narcs Comadira,
Manuel Costa, Alfons Cuc (), tncia dun subjecte collectiu, el poble valenci, que havia dei-
Mart Domnguez, Franois xir de la subalternitat i la subjecci ideolgica per retrobar-se
Dosse, Antoni Espasa, Ramon
Folch, Mario Garcia Bonaf, amb la seua histria i encarar-se a un futur que sendevinava. s
Salvador Giner, Josep Fontana, difcil exagerar lefecte que va fer aquesta crida, tan ben escrita,
David Jou, John Keane, Giovanni
Levi, Isabel Martnez Benlloch, tan persuasiva, a repensar el passat dels valencians i a esmenar ac-
Joan Francesc Mira, Javier tituds de passivitat i sucursalisme mental i poltic profundament
Muguerza, Dami Pons, Josep
Ramoneda, Ferran Requejo, arrelades en una societat devastada per la dictadura franquista i
Vicen Rossell, Xavier Rubert presonera dunes inrcies histriques anorreadores.
de Vents, Pedro Ruiz Torres,
Vicent Salvador, Josep-Maria Per amb cinquanta anys de perspectiva podem analitzar
Terricabras, Vicent Todol, Enzo tamb qu ha passat entremig, com ha evolucionat la societat
Traverso, Josep Antoni Ybarra
valenciana, fins a quin punt ha respost als reptes que plantejava
Edita: Universitat de Valncia
i Edicions Tres i Quatre
Fuster en Nosaltres, els valencians. Quin ha estat, en definitiva, el
Redacci, administraci i subscripcions: dest dun llibre que es proposava sobretot estimular un canvi de
Publicacions de la
Universitat de Valncia fons, que plantejava una esmena a la totalitat en una trajectria
c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia.
Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067 que, si no salterava radicalment, menava al desdibuixament i
a/e: lespill@uv.es a la despersonalitzaci definitiva dels valencians com a poble.
Disseny grfic: Enric Solbes
Maquetaci: Sens dubte el balan hauria de ser molt matisat. Sota la su-
Publicacions de la
Universitat de Valncia perfcie duna transici convulsa, duna poca de governs socia-
Impressi: Guada Impressors, SL
Distribuci: Gea Llibres (961 665 256) /
listes ms aviat mediocre i duna etapa recent dhegemonia de la
Gaia (965 110 516) / dreta conservadora que ha tingut efectes extremament negatius
Midac Llibres (937 464 110) /
Palma Distribucions (971 289 421) (el resultat final dels quals encara sha de veure), i ms enll de
ISSN: 0210-587 X
Dipsit legal: V-2686-1979 lestigma conflictiu que arrossega tot all relacionat amb la re-
Preu daquest nmero: 9 euros vindicaci valencianista i lenlla amb la catalanitat bsica, com
LEspill s membre de:
reclamava Fuster, la realitat s que la societat valenciana sha
transformat de cap a cap. I que una part consistent i nombrosa
daquesta societat ha assumit la idea de pas que proposava Fus-
ter en Nosaltres, els valencians. Ms enll de les impugnacions,
de les polmiques interessades, de lesfor permanent de des-
qualificaci, de lanimadversi coricia de la dreta poltica, les
idees i les propostes bsiques daquest llibre fundacional shan
anat obrint pas, b que per vies sovint inesperades i a travs
dun procs complex i altament contradictori.
Edward H. Carr afirmava que en la histria es presenta so-
vint el que ell en deia assoliment diferit: pot resultar que els fra-
cassos aparents davui hagen fet una contribuci vital a un asso-
liment de dem. B podrem meditar sobre aquesta sentncia,
que tant sajusta als fracassos aparents, donats per alguns com a
definitius, dun discurs obert i encara vigent.
Lany en qu commemorem el mig segle de Nosaltres, els
valencians marca un punt de mxima tensi, enmig duna crisi
econmica, social i poltica de desenlla incert. El Pas Valenci
haur de plantejar-se un nou comenament, en la configura-
ci del qual les idees fusterianes, filtrades per lexperincia del
temps, poden i han de fer, encara, una aportaci cabdal. Caldr,
entre altres coses, reflexionar sobre lentotsolament que afecta
avui la dinmica dels tres pasos de lrea lingstica del catal,
defectes limitadors per a tots tres. Caldr cercar un punt de
trobada, la confluncia necessria per a potenciar les possibili-
tats del conjunt.
Oferim en aquest nmero especial de LEspill un seguit de
treballs de signe molt divers i plural, de contingut i intencions
de gran varietat, b que amb el denominador com de la va-
loraci i lassumpci de la proposta fusteriana. Una bona part
pretn ser una incitaci a la reflexi i al debat en els termes ac
exposats. Altres exploren temes concrets de lobra de Fuster,
contribuint a illuminar aspectes que ens ajuden a una com-
prensi ms precisa. Hi incloem aix mateix tres articles (els
de Ferran Requejo, Miroslav Hroch i Dan Diner) sobre pro-
blemtiques relacionades amb una part significativa del llegat
intellectual de Fuster, amb larc de les seues preocupacions, que
sn tamb les nostres: les perspectives de la naci al segle xxi i
el dest de la Illustraci i la modernitat. I finalment hem incls
una guia bibliogrfica de publicacions de i sobre Fuster al llarg
del darrer decenni, que posa de manifest la vitalitat, si ms no,
duna densa i fructfera posteritat de paper. I aix ja s dir molt.
Andreu Alfaro, Joan Fuster (llapis sobre paper).
SUMARI
1 Editorial
6 Contra lescolasticisme
Antoni Furi
23 Entre dues crisis
Gustau Muoz
32 La imprescindible utopia
Pau Viciano
40
Joan Fuster contra la fantasia armada
Miquel Barcel
50 Un Fuster (potser) poltic
Joan F. Mira
58
Encara hi ha fe a Israel...
Vicent Alonso
67
Les armes del jovent que arriba
Xavi Sarri
77 El camp ho va ser tot, al Pas Valenci
Ferran Garcia-Oliver
91 Nosaltres?
Guillem Calaforra
99
Camp i ciutat al Pas Valenci,
fa mig segle i ara
Maria Josep Pic
107 Viatge a la identitat: encara Joan Fuster
Enric Bou
113 El discurs antifusteri: una anlisi
Josep Guia
123 Intoxicats amb la illusi
Simona krabec
142 Joan Fuster: camp literari catal
i camp intellectual europeu
Antoni Mart Monterde
160 Fuster: el somni dun sol estndard lingstic?
Francesc Prez Moragn
168 Joan Fuster i Montserrat Roig cara a cara
Llusa Juli
178 Lart de la citaci en lobra de Joan Fuster
Carme Gregori
187 A lorigen de lassagisme fusteri
Neus Penalba
198 Democrcia liberal i pluralisme nacional
Ferran Requejo
206 La dimensi nacional al segle xxi
Miroslav Hroch
214 Fer-se crrec de la modernitat
Dan Diner

225 Publicacions de i sobre Joan Fuster,

2002-2012: una guia bibliogrfica
6
Contra lescolasticisme
s possible encara lintellectual, o es
tracta ja duna figura obsoleta, duna raa
extingida o a extingir? El seu espai per no
el seu paper locupen ara, als mitjans de
comunicaci, poltics, acadmics, tertulians
i tota mena dopinadors professionals, espe-
cialistes en el comentari durgncia i trivial
duna actualitat efmera, passatgera, que
deixa de ser notcia quasi al mateix temps
que es produeix i que se la glossa. Gent que
sarroga i monopolitza la interpretaci p-
blica de la realitat i que, en comptes de pro-
porcionar una visi crtica, irreductible a
tota mena de poder i autoritat, com se su-
posa que hauria de fer un intellectual, subs-
titueix la funci de pensar crticament per
la de banalitzar o formalitzar el pensament.
Res ms estril i ms perills que un pen-
sament insubstancial, farcit de llocs comuns
i fcil, per tant, de controlar i manipular;
res ms improductiu tamb, i igualment
inquietant, que un pensament formalitzat,
com sol ser el de no pocs acadmics, redut
a pur argot despecialista o estereotipat i
ajustat als cnons protocollaris de lespecia
litat. s aquest darrer, sens dubte, el que fa
Antoni Furi (Sueca, 1958) s catedrtic dHistria
Medieval de la Universitat de Valncia. s autor,
entre altres, dlbum Fuster (1994), Histria del Pas
Valenci (1985, 2001) i El rei conqueridor: Jaume I
entre la histria i la llegenda (2007).
Antoni Furi
ms por, perqu es pretn, a ms dexpert,
objectiu, independent, i no se nadona, o
no vol adonar-se, que tamb parteix duns
apriorismes, duns partis pris, dissimulats o
confosos amb els mateixos fonaments te
rics, conceptuals, de la disciplina, ja siga le-
conomia o la sociologia o fins i tot, cada ve-
gada ms, la mateixa histria.
Potser t ra Edward Said quan diu que
lintellectual davui sacosta ms a la idea
que en tenia Antonio Gramsci que no a
la que en tenia Julien Benda, s a dir, als
locutors de rdio, professionals amb titu-
lacions universitries, analistes informtics,
advocats esportius i dels mitjans de comu-
nicaci, consultors de direcci i gesti, ex-
perts en poltica, assessors del govern, autors
dinformes de mercat i, naturalment, tot
lample ventall del modern periodisme de
masses. En lactualitat, tot aquell que tre-
balla en qualsevol dels camps relacionats
tant amb la producci com amb la distri-
buci de coneixement s un intellectual
en el sentit de Gramsci.1 En un sentit am-
pli, aix s cert, com tamb ho s que, en
la mesura que la societat moderna s una
societat basada cada vegada ms en el co-
neixement, una societat del coneixement,
els intellectuals, amb els seus coneixements
tcnics i especialitzats, hi juguen un paper
central. Per aquests professionals del
coneixement tenen ms a veure amb els

treballadors intellectuals en oposici als
manuals que amb la figura clssica de
lintellectual, la que arranca amb Erasme,
es desenvolupa amb Voltaire i Diderot i
troba la seua millor definici i tamb les
seues cotes ms altes amb Zola, lafer
Dreyfus, els combats ideolgics de la pri-
mera meitat del segle xx, els escriptors i
pensadors daquestes mateixes dcades fins
a Sartre, potser lltim intellectual, lltim ideolgiques dels think tanks conserva-
matre--penser en el sentit tradicional del
terme. Si ms no, en lopini de Foucault,
per a qui lintellectual universal ha estat producci de xarxes crtiques, tot reunint
substitut per lintellectual especfic: els intellectuals especfics en un veritable
Durant molt de temps, lintellectual dit
desquerres va prendre la paraula i va
veure com se li reconeixia el dret de parlar
en tant que mestre de veritat i de justcia.
Se lescoltava, o pretenia fer-se escoltar
com a representant de luniversal. Ser in-
tellectual, era ser una mica la conscincia
de tots... Fa anys que no se li demana ja
a lintellectual que jugue aquest paper...
Els intellectuals han pres el costum de no
treballar ja en luniversal, lexemplar, el
just-i-vertader-per-a-tots, sin en sectors
determinats, en punts precisos on els si-
tuen les seues condicions de treball o les
seues condicions de vida (lhabitatge, lhos-
pital, lasil, el laboratori, la universitat,
les relacions sexuals o familiars). Hi han
guanyat una conscincia molt ms con-
creta i immediata de les lluites. I hi han
trobat problemes que eren especfics, no
universals, diferents sovint dels del pro-
letariat o les masses. I tanmateix, shi han
acostat, crec que per dues raons: perqu es
tractava de lluites reals, materials, quoti-
dianes, i perqu trobaven sovint, per de
forma distinta, el mateix adversari que el
proletariat, el camperolat o les masses (les
7
multinacionals, laparell judicial i policac,
lespeculaci immobiliria); s el que jo
anomenaria lintellectual especfic front a
lintellectual universal.2
Lintellectual especfic s necessari per-
qu el combat ideolgic sha fet tamb
ms complex, ms especfic, i ja no s pos-
sible fer-lo en solitari. A les produccions
dors, dels grups dexperts nomenats pels
poderosos, cal oposar, deia Bourdieu, la
intellectual collectiu, capa de definir
ell mateix els objectius i els fins de la seua
reflexi i de la seua acci, s a dir, aut-
nom. Aquest intellectual collectiu pot
i ha dacomplir en primer lloc funcions
crtiques, defensives, contra la dominaci
simblica que sarma avui, el ms sovint,
amb lautoritat de la cincia. Pot tamb fer
palesos els determinants que pesen sobre
els productors del discurs dominant (co-
menant pels periodistes, en particular els
econmics) i sobre els seus productes; i pot
igualment oposar una crtica prpiament
cientfica a lautoritat amb pretensions
cientfiques dels experts (Bourdieu especi-
fica: sobretot econmics, per el mateix es
podria dir dels historiadors).
Tot el pensament poltic crtic est, doncs,
per reconstruir, i no pot ser obra duna
sola persona, matre--penser lliurat als sols
recursos del seu pensament singular o por-
taveu autoritzat per un grup o una instituci
per a portar la veu suposada de la gent sense
veu. s ac on lintellectual collectiu pot
jugar el seu paper, irreemplaable, contri-
buint a crear les condicions socials duna
producci collectiva dutopies realistes.3
8
Trobe molt encertades aquestes refle
xions de Bourdieu, que actualitzen la figu-
ra i el paper de lintellectual, per moltes
raons. En primer lloc, perqu la funci
de lintellectual, individual o collectiu,
continua sent la mateixa, la de sempre, la
que est en el seu mateix origen: una funci
eminentment crtica, dissident, acusadora
(com el Jaccuse de Zola). En segon lloc,
perqu aquesta funci crtica sexerceix des
de la prpia autonomia (de reflexi i acci)
de lintellectual, independent de qualsevol
poder o autoritat (econmic, poltic o aca-
dmic) i no sotms a cap altre imperatiu
que el de la seua conscincia. En tercer
lloc, perqu situa la funci crtica sobretot
en el terreny del discurs, en el del debat
o, millor, combat didees, en la denncia
de lautoritat i de les pretensions dobjec-
tivitat dels experts (econmics, poltics o
acadmics). I, tamb, finalment, perqu no
parla dutopies prescindibles, perqu no sols
atribueix a lintellectual una funci crtica,
negativa, demolidora de les construccions
ideolgiques auspiciades pels poderosos,
sin tamb una altra positiva, com s la
seua contribuci a la producci collectiva
dutopies realistes.
Aquesta s tamb, si fa no fa, la missi
que Said assigna a lintellectual, la de plan-
tejar pblicament qestions incmodes,
refutar ortodxia i dogma (ms que no pas
produir-los), actuar com alg al qual ni els
governs ni altres institucions (per exemple,
lacadmia, afegiria jo) poden domesticar
fcilment, alg que ha apostat amb tot el
seu sser en favor del sentit crtic i que, per
tant, es nega a acceptar frmules fcils o cli-
xs estereotipats, discurs tranquillitzadors
o acomodaticis. Alg, en definitiva, que ha
optat decididament per un tipus de presa de
conscincia que s escptica, compromesa,
fermament consagrada a la investigaci
racional i lenjudiciament moral, encara
que aquesta tasca aquest esfor perma-
nent, constitutivament inacabat i necessria-
ment imperfecte no el faa particularment
popular.4
Aix la impopularitat de lintellec
tual ms enll dels mateixos cercles intel
lectuals, i sovint fins i tot dins ve ja de
lluny. Erasme, a qui Joan Fuster pren com
a motiu per a reflexionar sobre la condici
de lintellectual en el Diccionari per a
ociosos (1964), es guany lanimadversi
alhora de Roma i de Luter per no decantar
clarament el seu entusiasme per cap dels
dos bndols en guerra didees al comen
ament del segle xvi, per no declarar la
seua adhesi completa, incondicional, a
cap de les dues faccions en aquell debat en-
tre ortodxia i reformisme. Erasme, diu
Fuster, sap que la seva conscincia li dic-
ta, simultniament i parcial, simpatia i
animositat per cada costat de la pugna. Si
veu en el frare rebel una esperana purifi-
cadora, veu alhora en lEsglsia romana la
garantia institucional del cristianisme... El
resultat fou que lhumanista hagu de ser
tingut, ineluctablement, per sospits, als
ulls dels dos partits: sospits de fer el joc a
lenemic. I el cas s que tothom encertava
en la sospita. Erasme, certament, no era
cap heroi; havia de menjar, i no podia pri-
var-se de lassistncia dels poderosos, dels
reis i dels senyors eclesistics o seglars que
li passaven pensions i subsidis i que, com
s natural, estaven directament interessats,
mesclats, en el plet religis. Tampoc no
ho s [un heroi] cap dels intellectuals en
qu avui es reprodueix el seu drama. Per
no s aix, una valentia sucida, el que se
li demana a lintellectual. Erasme recela
davant els partits disputadors, i recela per

all que s el sentit entranyable de la seva
professi. La professi de lintellectual s Fuster no podia deixar de veures i inclou-
recelar, dissentir, fins i tot quan, com en el
cas dErasme, aquesta rebellia noms pot
ser interior. Ni tan sols aix li estalviar els
atacs, les persecucions, perqu el que els al-
tres, els seus enemics, de luna banda i de
laltra, veuen en ell, ataquen en ell, no s
tant una posici ideolgica concreta com
una dissidncia, una llibertat de pensament,
que els sembla ms perillosa que les ma-
teixes idees. s aix, la llibertat de pensar,
la mateixa gosadia datrevir-se a pensar, el
que estava i continua estant encara ara en
joc, igualment amenaada aleshores per la
barbrie luterana i la barbrie fraresca i avui
per altres barbries no menys inquietants.
Daleshores endavant, lhome de lletres
europeu aspirar a conservar lautonomia,
a augmentar-la, erigint-se aix davant els
poders, les injustcies i les intimidacions.
Laspiraci ha resultat a la llarga potser
una mica petulant. Per, des de langle
psicolgic, aix s un factor que t la seva
importncia. Mentre en lintellectual mo-
dern segueixi arrelada aquesta convicci,
no abandonar la seva reserva. Per a b o
per a mal. Covard, i trampejant, tractar de
resistir-shi. Com va fer Erasme, el pobre,
malalt, dbil, previngut, reticent, enginys,
equvoc Erasme de Rotterdam...5
Potser no tant en Erasme, que no deixa-
va de ser un home del Renaixement com
Vives, sotms a unes pressions similars a
les del de Rotterdam, o fins i tot pitjors: es
mantingu fidel a Roma tot i haver de fugir
de Valncia, on la seua mare, ja morta, va
ser desenterrada i cremada per la Inquisici,
acusada de judatzant, ni en Montaigne
ni tan sols en Voltaire o Diderot, que re-
9
sultaven ja referncies massa remotes, per
res ell mateix en la figura de lintellectual
modern que esbossa en aquest mateix text.
Lhome de lletres actual no s, ni se sent ni
es vol estrany a les qestions vitals del seu
mn: sobre elles t la seva visi, en elles
participa i influeix sobre elles en la mesura
que li s perms. I, en realitat, no concep la
seva literatura desconnectada de les conclu-
sions a qu, en aquest aspecte, ha arribat.
Literatura i passeu-me la insuficincia de
lxic opini sn una sola i indiscutible en-
titat, en els seus clculs. La llibertat, de qu
tan gels est, li s radicalment necessria:
sense llibertat no hi ha per a ell possibilitat
de responsabilitzar-se davant els problemes,
no hi ha possibilitat de literatura.
Per a Fuster, i en aquest cas no parla
dErasme sin dell mateix, literatura i opi-
ni sn indestriables, sn una sola i in-
discutible entitat. No t cap sentit, com
ltimament sintenta fer, eixamplar les di-
ferncies entre la seua obra ms prpiament
literria i els seus escrits dintenci ms
cvica o poltica (com tampoc no tindria
sentit distingir o separar lEdward Said
escriptor del defensor de la causa palestina),
si no s per impugnar millor aquests ltims.
Selogia el Diccionari per a ociosos per a
denigrar Nosaltres, els valencians. Es lloen
els versos, els aforismes, les notes del diari
per a depreciar els textos ms combatius.
Senalteix lassagista literari per a menyste-
nir o neutralitzar lassagista poltic. s una
maniobra tan vella...6 Per en Fuster, ja
ho he dit, literatura i opini sn indes-
triables. La seua s una literatura didees
idees esttiques, literries, per tamb
poltiques, que impregnen i donen sentit
10
a tota la seua obra. Nosaltres, els valencians
no s un tractat de teoria poltica ni un pro-
grama poltic, s un assaig poltic, un assaig
didees poltiques, no exempt ni de rigor
en la formulaci de les idees ni de qualitat
literria en la seua expressi. De la mateixa
manera que el Diccionari per a ociosos, el seu
llibre ms celebrat i conegut tradut al
castell, langls, el francs i litali, no valencians en els tpics tradicionals. Va ser,
deixa tamb de contenir i expressar idees
poltiques, com ara les citades anteriorment
sobre Erasme i lintellectual modern. No hi
ha cesura, soluci de continutat temporal
o temtica, ni menys encara de disposici,
entre Nosaltres, els valencians i Diccionari
per a ociosos, escrits pels mateixos anys. No
hi ha un Fuster que precedesca o seguesca
laltre, perqu tots dos, el literari i el po-
ltic, sn contemporanis, indestriables,
el mateix. El que hi ha sn crtics crtics
poltics, antagonistes poltics que creen i
amplifiquen aquestes diferncies, que es
complauen a proclamar les virtuts literries
de lobra de Fuster, per noms per a poder
decretar millor la miopia o la insnia de les
seues quimeres poltiques, per a poder-les
donar, en definitiva, per cancellades o li-
quidades. s una operaci ms subtil, per
no molt distinta, en el fons, de la dels qui
practiquen una desqualificaci ms grolle-
ra i el presenten directament, i no sols en
sentit figurat, com lenemic a batre.
Hi ha tres moments forts dins una se-
qncia continuada dhostilitat permanent
contra la seua figura i la seua obra en el
repudi i la belligerncia contra les idees
poltiques de Fuster, contra la seua idea, en
particular, duna naci catalana que va ms
enll de la Catalunya estricta, que no sen
sortir si no s conjuntament amb el Pas
Valenci i les Illes. El primer es produeix al
comenament dels anys seixanta arran de la
publicaci de Nosaltres, els valencians i dEl
Pas Valenciano, tots dos el 1962, que susci-
t una ferotge campanya contra lescriptor,
organitzada i dirigida des de les mateixes
instncies de poder del franquisme. No va
ser, de cap manera, una reacci popular,
espontnia, davant la irreverncia amb qu
Fuster ironitzava sobre la complaena dels
com ho serien tamb totes les repulses pos-
teriors, una reacci instigada per laparell de
poder de la dictadura que va fer servir de
manera efica tots els mitjans propagands-
tics al seu abast. En aquesta ocasi, la veda
la va alar un jerarca del rgim, don Diego
Sevilla Andrs, consejero nacional del Movi-
miento, procurador en Cortes, vicepresident
de la Diputaci de Valncia i professor de
dret poltic a la Universitat, que el desembre
de 1962 public al diari Levante, en aquells
moments lrgan oficial del Movimiento,
dos articles, Burguesa y separatismo y
Alerta a los valencianos, en qu denuncia
va la perillositat del catalanisme que havia
comenat a estendres al Pas Valenci. El
que preocupava les autoritats franquistes,
i el senyor Sevilla Andrs en particular, no
eren tant les insolncies que Fuster hagus
pogut deixar anar en els seus escrits sobre
la inanitat dels petits orgulls locals, sin el
fet que les seues reflexions i propostes sobre
la catalanitat dels valencians comenassen a
tenir audincia entre les joves generacions
universitries, com ell mateix podia cons-
tatar directament a les aules i fora delles.
Al contrari que Notcia de Catalunya, un
llibre destinat sobretot als capitans de la
indstria i la poltica que pilotarien en un
futur prxim la transici democrtica i en
qu el seu autor, Jaume Vicens Vives, apos
tava per un millor encaix de Catalunya
dins Espanya, per una Catalunya que no

fos noms la locomotora econmica dEs-
panya sin tamb la locomotora poltica,
Nosaltres, els valencians simplement obviava
Espanya. No la ignorava no hauria po-
gut per a explicar la histria dels valen
cians, interpretada sovint com el llibre de
Vicens en termes de centre i perifria,
de feblesa i subalternitat de provincianis
me de les classes dominants, que no arri-
baren a erigir-se en veritables classes diri-
gents, en unes minories rectores que mi-
rassen ms enll dels seus propis interessos,
personals i de classe, que transcendissen els
lmits raqutics de lestricte mbit local o
provincial. Per lometia com a projecte de
futur. No calia tampoc no es podia, do-
nades les circumstncies poltiques del mo-
ment, en plena dictadura ser ms explcit.
En tot cas, aix era ja suficient per a suscitar
la desconfiana, i la resposta contundent,
de les autoritats franquistes, alarmades per
la recepci que aquelles idees sedicioses
comenaven a tenir entre professors i estu-
diants. De fet, la reacci de Diego Sevilla
havia estat motivada per la publicaci duna
revista clandestina, Lluita, que es feia ress
dels plantejaments de Fuster: Han llegado
a mis manos ciertos panfletitos escritos en
cataln, quejndose de los monopolios y de
la falta de libertad de las tierras catalanas,
entre las cuales incluyen a Valencia.7 En el
seu escrit acusador, el catedrtic falangista
feia servir molts dels tpics amb qu, de
seguida, es nodriria limaginari anticata-
lanista, com ara lor catal que compra
voluntats (la catalanitzaci, en efecte, era
obra de la plutocracia barcelonina, que
ha puesto desde hace luengos aos sus
ojos en Valencia), o la identificaci del
catalanisme amb un nacionalisme ranci, de
base racial i lingstica i, per tant, en ltima
instncia, nazi.
11
El aire de catalanizacin de nuestra vida
tiene la base endeble de un nacionalismo
trasnochado y de va estrecha. O se basa
en el prejuicio racial de la descendencia
de los conquistadores, o en el lingstico.
Uno y otro, no lo olvidemos, han dado a
la luz y apoyado todos los imperialismos
que conocemos... Valencia, pero, requiere
un tratamiento algo ms delicado que el
de los nuevos nazis as claramente que
hablan de pases catalanes recordando la
raza y la lengua.8
Soperava aix una curiosa inversi, que
encara perdura, per la qual els capitostos fei-
xistes projectaven sobre Fuster i el naciona-
lisme valenci un nacionalisme democr-
tic i defensiu, en la mesura que lluitava
no per agredir o imposar-se a ning sin
per conjurar el perill dextinci total, de la
llengua i dels valencians, en tant que po-
ble, a partir duna experincia real de su-
bordinaci i despersonalitzaci cultural i
poltica els seus propis valors i represen-
tacions del nacionalisme, en aquest cas es-
panyol, dordre racial i lingstic, i agressiu,
i, sobretot, el qualificatiu que ells que shi
reconeixien o shi sentien prxims sabien
infamant: nazi. No es tractava noms duna
inversi de valors que el terme nazi fos
proferit com a insult o com a expressi per
a desqualificar el contrari per aquells que no
amagaven les seues simpaties feixistes i ocu-
paven crrecs de responsabilitat poltica en
laparell de poder del rgim, ni latac es va
circumscriure noms a un parell darticles
reprovadors en la premsa, sin que tingu
tamb les seues conseqncies prctiques.
Fuster va haver de deixar descriure als
diaris de Valncia lnica font dingressos
relativament regulars per a un advocat que
havia deixat feia molts anys lexercici de la
12
professi i depenia per a viure de les colla-
boracions periodstiques, la policia inten-
sific la seua vigilncia sobre ell es va prohi-
bir la celebraci del IV Aplec de la Joventut
del Pas Valenci, a Bocairent, el 1963, per
la crida que havia redactat Fuster9 i, sobre-
tot, sati una campanya de demonitzaci
de lescriptor, amb articles difamatoris i
cartes insultants en la premsa, que culmin
amb la seua crema en efgie, com a ninot
de falla, a la plaa del Caudillo de la ciutat
de Valncia, en un acte que sassemblava
bastant, en la seua escenografia i en la seua
intolerncia, als antics autos de fe de la In-
quisici. La menestralia i les classes treballa-
dores de la capital valenciana enquadrades,
disciplinades i convenientment alliona-
des en unes comissions falleres controlades
pel franquisme i que en calcaven i repro-
duen els valors, lorganitzaci jerrquica
i la parafernlia reaccionaven aix contra
el que sentien com un atac sacrleg contra el
ms profund de les essncies valencianes.
No es tract tant, doncs, duna reacci po-
pular i informada ning o quasi ning
dels qui clamaven contra el llibre lhavia
llegit, com duna deliberada manipulaci
dels sentiments populars per part de les au-
toritats franquistes i dels sectors ms reac-
cionaris de la societat valenciana.
La polmica esclat, naturalment. Noms
que no va sser formalitzada en pblic, ni
amb un mnim de serietat. Ning no em
contest en el terreny i en el to en qu jo
em collocava: argument contra argument,
dada contra dada, constataci contra cons-
tataci. No va passar dun enrenou privat i
difs. Els meus previsibles contradictors es
limitaren a expressar-se amb pures i simples
manifestacions de mal humor, que no eren
una frmula dialctica massa neta... Els
grups o grupets als quals repugnaven les
conclusions tcites o confessades de Nosal
tres, els valencians van replicar-me amb
quatre escarafalls exasperats: no amb proce-
diments racionals de refutaci. I com que,
de ms a ms, lofensiva tenia origen i estil
de marcat aire feixistoide, es desautoritzava
per ella mateixa. Mentrestant, i per falta
dinterlocutors, es frustrava lesperana dun
dileg franc i comunitriament lucratiu. La
polmica no fou polmica debat digual a
igual i subjecte a la decncia dunes regles
bvies ni va tocar cap qesti de fons.
Potser les circumstncies i lambient no
permetien res ms que aix...10
El segon moment fort en lofensiva
contra Fuster es produ quasi dues dcades
desprs, als anys centrals de la transici po-
ltica, quan va ser objecte de dos atemptats
amb bomba, el 1978 i el 1981. El Pas Va-
lenci va viure aleshores uns anys de plom
que encara no han estat suficientment acla-
rits. Mai no es va practicar cap detenci,
ni es van voler buscar els autors dels atemp-
tats no sols contra Fuster, sin tamb con-
tra Manuel Sanchis Guarner, contra lli-
breries, contra la Universitat i, en general,
contra lesquerra i el mn de la cultura,
ni es van investigar ni perseguir el que eren
manifestament actes terroristes dirigits a
intimidar els sectors progressistes i a recon-
duir el procs de transici. Desprs se nha
dit, daix, abusivament, batalla de Valncia
i se nha rebaixat els termes del litigi als as-
pectes purament simblics els colors de
la bandera, lhimne, la denominaci de la
llengua i el territori de la nova identitat
legal, autonmica, dels valencians. En reali-
tat, la violncia contra les persones i contra
les coses: contra els llibres i les llibreries,
contra les seus dels partits i sindicats demo-

crtics, contra casals culturals i venals va
ser sempre unidireccional, executada per
grups incontrolats en la terminologia de
lpoca, per programada i dirigida des
de les clavegueres del poder. Des dels re-
ductes del franquisme enquistat encara
durant quatre anys desprs de la mort de
Franco als ajuntaments i les diputacions
provincials, i les institucions que en depe-
nien, com ara la Junta Central Fallera, amb
una formidable capacitat de mobilitzaci,
que es resistia a desaparixer, i des dels
rgans de comandament del nou rgim po-
ltic en particular, el govern civil i la poli
cia, que, en un procs de canvi en qu
no hi havia hagut ruptura sin transici, no
deixava de mostrar la seua connivncia,
quan no la seua total identificaci, amb el
rgim anterior. Lestudi del personal poltic
i administratiu dels anys de la transici,
encara per fer, confirmaria segurament la
remarcable continutat en els noms, a ms
de en les idees i els comportaments, entre
els jerarques del franquisme i els seus hereus
i successors del post-franquisme, que ara
noms coneixem en els casos ms cridaners.
Tampoc no tot es redua a una qesti de
simbologia. El que estava en joc era, a curt
termini, el triomf electoral i lhegemonia
poltica de lesquerra, desprs de quaranta
anys de dictadura, i, ms a llarg termini, la
viabilitat dun projecte de pas en els termes
de modernitzaci poltica i normalitat na-
cional en qu Fuster lhavia pensat.
En un article recent a propsit del bi-
centenari de la Constituci de Cadis, Gre
gorio Morn trobava humiliant esa con-
sideracin casi unnime de que la culpa de
su escaso xito no la tuvo un rey feln, ni
una Iglesia inquisitorial y corrupta, ni unas
clases dominantes tan poco afrancesadas
que queran volver al absolutismo y la gleba.
13
Los culpables del fracaso de ese magnfico
intento de 1812 lo tuvieron quienes lo
emprendieron; les falt tacto poltico, ase-
guran los talentos instrumentales de hoy.
Con lo que volvemos a la historia de siem-
pre: la culpa de los fracasos las tienen quie
nes intentan las mejoras, no quienes las im-
piden.11 No es pot aplicar aix mateix al
Pas Valenci? Per qu, es pregunta Ivan
Mambrillas, parlem tant de la inadequaci
de les idees fusterianes al seu medi social i
cultural, i tan poc del feixisme o quasi-fei-
xisme que les va combatre, esplndidament
finanat per un empresariat reaccionari i em-
parat, si no orientat, pels arquitectes de
la Transici?12 Per qu insistir tant, en
efecte, en la radicalitat de les idees de Fus-
ter com si la radicalitat fos en ella mateixa
reprovable i en la seua manca dadequaci
a la realitat valenciana, en comptes de con-
siderar el formidable aparell organitzatiu
i propagandstic que es va muntar per a
desacreditar-les i neutralitzar-les, fins i tot
per mitj de la violncia? Per qu atribuir
el fracs de la modernitzaci poltica i la
normalitat nacional als qui les propugnaven
i les intentaven?
Quant a lallunyament de les propostes
de Fuster de la realitat valenciana, a ms
duna perfecta estupidesa, perqu justament
aquestes propostes naixen de lanlisi i la
comprensi daquella realitat, el que pre-
tenen no s certament acomodar-se a ella,
sin transformar-la. Per dir-ho abusant
de la terminologia dun illustre barbut,
escriu Fuster en la introducci a Nosaltres,
els valencians, explicar ser una invitaci
a transformar. s transformar el que ens
interessa. Daltra banda, la realitat, si no s
lestrictament geolgica, s sempre social,
i aquesta, com deia Gramsci, i no cal ser
marxista per a saber-ho, est dividida entre
14
governants i governats. La principal opci a
qu ha de fer front lintellectual, i torne ara
a Said, s si salia amb la realitat lestabili-
tat, diu lescriptor palest dels vencedors i
governants o i aquesta s sens dubte la sen-
da ms difcil si considera aquesta realitat
(estabilitat) com un estat demergncia que,
per als menys afortunats el poble palest o
els valencians, com a poble comporta el
perill dextinci total i, consegentment,
pren en consideraci lexperincia mateixa
de subordinaci alhora que la memria de
veus i persones oblidades.13 Fuster va triar
per transformar la realitat, per remoure
lestabilitat (aquesta societat en perptua
somnolncia digestiva), que no era sin la
dels governants i els poderosos. Si els seus
plantejaments no reeixiren, no va ser per la
seua radicalitat o la seua inadequaci do-
narem de nou la culpa als qui intenten les
millores i no als qui les impedeixen?, sin
per la brutalitat de la resposta que sorganit-
z per a estigmatitzar-los i derrotar-los. Una
brutalitat que noms sexplica per la por que
aquells plantejaments tinguessen alguna
possibilitat dimposar-se, desdevenir ma-
joritaris. Per als sectors poltics i econmics
que havien governat el pas fins aleshores
i que aspiraven a continuar governant-lo
en el futur amb les mnimes concessions
possibles, la transici, inevitable, obria un
nou escenari duna gran inseguretat. Podia
passar qualsevol cosa, la victria electoral de
lesquerra i, pitjor encara, lassumpci per
aquesta del projecte de pas de Fuster. Per a
impedir-ho, desplegaren una temible ofen-
siva que combinava la demaggia ms bar-
roera, desnaturalitzant les tesis fusterianes i
presentant-les com un atac al ms sagrat de
la identitat valenciana, amb la violncia de
carrer i els atemptats terroristes. Potser cal
recordar, per als desmemoriats o per als qui
en rebaixen ara les dimensions del conflic-
te, que en aquells anys turbulents les con-
ferncies i els actes culturals, fins i tot a la
universitat, eren rebentats, enmig de crits,
insults i amenaces, per grups de provo-
cadors ben organitzats; que les noves auto-
ritats democrtiques eren increpades i col-
pejades pel carrer, davant la passivitat de
les forces dordre pblic, que tampoc no es
movien per a protegir les manifestacions de
les organitzacions desquerra i nacionalistes
dels atacs dels incontrolats; que els mili-
tants i els simpatitzants daquestes mateixes
organitzacions eren apallissats; que hi hagu
atemptats, i morts, i ferits, i molta por.
En aquesta estratgia de la tensi, que
calcava en molts aspectes la que shavia se-
guit uns anys abans a Itlia per a impedir
larribada del Partit Comunista al govern,
i que perseguia crear una situaci dalarma
permanent, els sectors residuals del fran-
quisme, que en van ser els principals im-
pulsors, comptaren amb la collaboraci
dels grups dextrema dreta i dels serveis de
seguretat de lEstat. I fins i tot del mateix
govern, preocupat per lextensi de les
pretensions autonmiques pertot arreu i
per la supervivncia mateixa de lEstat si
algunes autonomies acabaven federant-se
entre elles, cosa que acab prohibint ex-
pressament la Constituci de 1978. No hi
havia espai, ni voluntat, per al dileg ci-
vilitzat o el debat didees, ni tan sols amb
els sectors valencianistes ms tradicionals
i folklrics, que van ser utilitzats, aix s,
com a coartada per a denunciar i combatre
lantivalencianisme dels catalanistes. La
dreta sidentificava amb un valencianisme
ranci perfectament compatible amb el
nacionalisme espanyol ms visceral, alho-
ra que acusava lesquerra de promoure el
catalanisme.

Lafirmaci de Fuster que el Pas Va-
lenci ser desquerres o no ser, que tan
mal interpretada ha estat, i que adaptava,
capgirant-la, la mxima del bisbe Torras i
Bages, Catalunya ser cristiana o no ser,
que inspir el catalanisme conservador, no
era tant un plantejament sectari o exclusi-
vista, com una constataci, donada lactitud
de la dreta cap al pas, la seua llengua i la
seua cultura. O el feia lesquerra, o no nhi
hauria, de pas.
S, jo crec que el Pas Valenci ser des-
querres o no ser. Per no ho dic per cap
apriorisme sectari: s una pura evidncia.
El que falta saber s si les esquerres estaran
a laltura de les circumstncies.14
Les esquerres no van estar a laltura
de les circumstncies. Lestratgia inti-
midatria funcion, i no sols els sectors
ms moderats de la dreta local entre ells,
les noves elits econmiques i socials crea
des per la industrialitzaci i el desenvolu
pament econmic dels anys seixanta i se-
tanta, que encara no havien donat el pas
a larena poltica sinhibiren, esverats per
la violncia de lenfrontament, sin que
tamb les esquerres nacusaren el colp. En
particular, els socialistes, a qui lelectorat
valenci havia confiat la majoria dels cr-
recs de responsabilitat poltica al pas, als
diferents nivells de ladministraci, local,
provincial i autonmica. Tenien loportu-
nitat de construir el pas, i un enorme cabal
dadhesi popular per a poder-ho fer. Per,
encapalats per dirigents encara molt joves
i inexperts, poc bregats en la lluita poltica,
no van saber resistir-se a les pressions ni
dels poders fctics locals ni dels seus corre-
ligionaris a Madrid, poc entusiasmats amb
la disbauxa autonomista. Comenaren les
15
renncies i les concessions, generalment
a canvi de res o de molt poc, i no noms
en qesti de noms i de smbols. LEstatut
valenci, dissenyat i pactat a Madrid, i la
Comunitat Valenciana que en resultaria,
tindrien molt poc a veure amb el pas que
Fuster havia projectat.
El tercer moment lgid en la bellige
rncia contra les idees poltiques de Fuster
s molt ms recent, duns deu o quinze
anys en, desprs ja de la seua mort. Latac
no pren ja les formes exasperades dabans,
sin les molt ms subtils duna desautorit-
zaci displicent. Tampoc no shi entra en
el fons de la qesti, no shi discuteixen
les idees, sin que se les dna directament
per cancellades, en particular la de Pasos
Catalans, o se les responsabilitza del fracs
histric del valencianisme poltic. De nou,
la presumpci de sempre: que la culpa del
fracs est en el maximalisme o la radicali-
tat dels plantejaments de Fuster, i no en la
brutalitat de lofensiva que sorganitz per
avortar-los, abans fins i tot que poguessen
ser coneguts i discutits mpliament per la
societat valenciana. Labsncia de debat
sobre el model de pas i sobre la idea ma-
teixa de pas, i no noms una demarcaci
administrativa descentralitzada s un dels
factors no lnic, s cert que ha portat al
desballestament i lapatia daquesta mateixa
societat valenciana, que vota majoritria-
ment a la dreta des fa quasi vint anys, tot
i les poltiques antisocials i de depredaci
del territori i els escndols de corrupci.
La manca de poltica de discussi didees
i de problemes i la professionalitzaci de
la poltica en el doble sentit de viure de la
poltica i de reservar aquesta a una classe o
una casta professional s el que ha acabat
decebent i apartant els ciutadans, el que ha
alienat progressivament a lesquerra lampli
16
suport amb qu va comptar en un altre
temps. Contra la crisi que patim, que no
s sols econmica i social, sin tamb mo-
ral i de valors, el que necessitem s ms po-
ltica, ms radicalitat en les idees i ms
comproms amb els valors de justcia i soli-
daritat. No ser acostant-se al llenguatge i el
pensament de la dreta, suavitzant el discurs,
centrant-se, com lesquerra es guanyar
de nou la confiana de la ciutadania i re-
cuperar el suport electoral perdut. No ser
substituint la dreta en el provincianisme i
la subalternitat poltica, en un regionalis-
me pansit i inofensiu, com lesquerra ser
capa de generar de nou entusiasme entre
la poblaci, sobretot entre la ms jove, la
ms indignada, la ms desesperada. Espe-
cialment ara que ni embolcallant-se amb
la bandera de la valencianitat duna valen-
cianitat que reprodueix encara limaginari
franquista, la dreta evitar la contestaci
social, lerosi de la seua hegemonia poltica
i ideolgica ni, finalment, la seua previsible
derrota a les urnes.
Els terics de la rmora que suposa el
llegat fusteri per a la pacificaci de la so-
cietat valenciana i el seu desenvolupament
com un pas normal, sempre mhan sem-
blat tot i el desdeny gratut als planteja-
ments de Fuster ingenus benintencionats
que realment estaven convenuts que sa-
traurien aix els sectors empresarials ms
moderns i conscients, refractaris al catala-
nisme i als Pasos Catalans, per no, potser,
als eixos mediterranis qesti de noms, al
capdavall, o astuts desvergonyits que can-
taven les excellncies quan anaven ben da-
des de les poltiques sumpturies de la dre-
ta valenciana. Tot i aix, en el primer cas,
per lloable que siga lintent, es perd de vis-
ta el carcter fortament ideologitzat de lem-
presariat valenci i la interioritzaci de la
seua subalternitat poltica. Fins el punt de
resignar-se disciplinadament a unes polti-
ques com les del govern central en matria
de transports i comunicacions ferroviries,
apostant per la prioritat de la xarxa radial
en detriment del corredor mediterrani que
van en contra dels seus propis interessos
econmics.
Una altra mena datac, ms indirecte i
vergonyant perqu defuig la crtica oberta
i lleial a les idees o les formulacions pre
cises de Fuster s la que descarrega la
seua mala bava sobre els adeptes, devots o
hagigrafs, en termes convenientment ge-
nerals i imprecisos, sense assenyalar ning,
per que deuen ser tots els qui consideren
encara dalgun inters i profit els textos de
lescriptor de Sueca. De fa uns anys, cada
vegada que sescau una efemride relacio-
nada amb la persona o lobra de Fuster, i
la premsa local hi dedica una columna o
tot un quadern, segons la importncia de
laniversari, no falta el mateix tipus darticle
malhumorat amonestant agrament, amb
el dit ndex ests, com sant Vicent Ferrer,
contra la canonitzaci de lescriptor, tot i
que desprs no la trobes per cap costat evi-
dentment no als diaris i als mitjans de co-
municaci en general, si no s que es re-
fereixen a les publicacions universitries de
la Ctedra Joan Fuster o a la revista LEspill.
Per les publicacions de la Ctedra sn tre-
balls erudits, estudis acuradssims sobre
el punt i coma o les cometes en lestil de
Joan Fuster o sobre la relaci de lescriptor
amb la lectura, la msica i altres passions,
poc propicis en principi a la devoci hagio
grfica. I LEspill s o pretn ser una altra
cosa, una revista de pensament crtic, i no
li escauria reverenciar a tothora el seu fun-
dador. Tot i aix, el dit acusador cau una i
altra vegada sobre els devots que practiquen

el culte cannic i magnifiquen la llegenda
de lescriptor, exagerant la importncia i,
sobretot, les conseqncies de Nosaltres,
els valencians, tant en la persecuci que va
patir lautor com en la influncia que real-
ment va tenir el llibre sobre les generacions
dintellectuals valencianistes dels anys sei-
xanta i setanta. Com anava a irritar ning
Nosaltres, els valencians si la gent que aquest
llibre podia irritar no llegia en valenci mai?
Potser els frares sermonejadors obliden que
no cal llegir un llibre per a sulfurar-se amb
el seu contingut. Nhi ha prou amb qu tel
conten, o tel falsegen, o, millor encara,
tel demonitzen, com els Versos satnics, que
molt pocs havien llegit i, tanmateix, hi ha-
via milers de fantics que estaven i estan
disposats a matar el seu autor pel que els
havien dit que deia. En tot cas, aquests ar-
ticles commemoratius solen contornejar la
qesti sense entrar mai en el fons quines
idees continuen sent vlides del llibre, si
s que en queda alguna, i per qu s o per
qu no, i opten per la via menys proble-
mtica, i menys exigent intellectualment,
de lexercici destil i el repartiment piets
dadmonicions i calbots. Cadasc amb les
seues obsessions.
Hi ha, finalment, una tercera operaci
que consisteix a impugnar Fuster des de
la suficincia i el desdeny acadmics. Des
de la pretesa objectivitat que conferiria la
competncia en una matria o rea especia
litzada de coneixement. En un altre lloc, he
abordat la dimensi poltica i ideolgica
que tingu el debat sobre la industrialitzaci
valenciana, en qu participaren economis-
tes i historiadors, i en qu es qestionaren
alguns dels supsits expressats a Nosaltres,
els valencians. Nosaltres, els valencians no
era, o no era noms, un llibre dhistria...
La seua intenci poltica era clara, i tamb
17
manifesta des de les primeres pgines: es
tractava duna obra concebuda des duna
posici de futur. Les divergncies i les im-
pugnacions posteriors tampoc no van ser es-
trictament acadmiques; les animava igual-
ment un propsit poltic, una discrepncia
tctica, destratgia a seguir en el curt i mitj
termini, o una diferncia, ms profunda,
de projecte de futur.15 Hi havia qui per-
cebia la societat valenciana del final dels
anys cinquanta i la primeria dels seixanta
com una societat encara primordialment
agrria i tradicional i, consegentment,
apostava per la industrialitzaci com a via
de modernitzaci econmica i poltica. Hi
havia qui amplificava la importncia del fil
industrial que suposaven els petits tallers
familiars, artesanals, per tal dapuntalar la
seua opci per una industrialitzaci basa-
da en el desenvolupament de la petita i la
mitjana empresa. I hi havia qui tirava al
dret i parlava duna veritable societat in-
dustrialitzada, duna economia capitalista
avanada, que justificaria la seua lluita per
una imminent revoluci socialista, ja que,
en cas contrari, si sestava en un estadi de
desenvolupament econmic anterior, en-
cara caldria passar per estadis intermedis
o b fer la revoluci burgesa abans que la
socialista. Els participants en la polmica,
ja ho he dit, eren historiadors, economistes,
socilegs i cientfics socials en general, i tots,
o quasi tots, professors universitaris, a ms
de dirigents dels mil-i-un partits, grups i
grupuscles en qu es fragmentava lespectre
poltic de lesquerra valenciana als anys
setanta. Les seues anlisis econmiques,
sociolgiques i histriques, competents i
rigoroses, no deixaven destar imbudes de
les seues prpies opcions poltiques i ideol-
giques, duns apriorismes militants, per no
per aix deixaven de ser provisionalment,
18
com s sempre el coneixement histric o
social tils i explicatives. Fuster se sabia
esbiaixat, i no sestava de declarar-ho ober-
tament; no era des duna neutralitat im-
pvida des don havia escrit el llibre, sin
des duna decisi de futur. Els altres no
sempre neren conscients, del seu propi
biaix, o, si neren, el dissimulaven sota les
seues insgnies acadmiques.
Els atacs shan centrat ms recentment
en la idea de naci que tenia Fuster, encara
que no siga sin per impugnar millor lob-
jectiu de sempre, el projecte de Pasos Ca-
talans, que s el que realment ha preocupat
i continua preocupant. Naturalment, tot i
laparena de rigor i objectivitat amb qu
es presenta, i el grau de formalitzaci de les
seues eines analtiques, es tracta ms duna
impugnaci poltica que duna refutaci
acadmica. Vull dir que els contradictors,
ara en el terreny de la histria i la teoria po-
ltica, tenen la seua prpia visi de la naci
i el seu propi projecte poltic antagnics,
no cal dir-ho, del de Fuster, des dels quals
exerceixen ben legtimament, s clar la
seua desautoritzaci dels de lescriptor. Lls-
tima que aquesta desautoritzaci es vulga
fer passar com una deconstrucci crtica,
dimpecable factura acadmica, sense reco-
nixer-hi o fer-hi explcit, una vegada ms,
el propi biaix. La doble relliscada de Fuster
rau, sembla, en lessencialisme i letnicitat
del seu concepte de naci, en la idea duna
naci tnica cultural i lingstica, atem- amb una cronologia, una geografia, unes
poral, quan el que val s la naci poltica.
En realitat, la idea que tenia Fuster de la
naci dels valencians i dels catalans en
general era a ms de lingstica i cultural,
s, histrica, i democrtica, subjecta en
ltima instncia a la voluntat poltica. Per
aix no comena Nosaltres, els valencians
amb la geografia o la geologia, sin amb
la conquesta del segle xiii, i tot el llibre est
dedicat a explicar histricament qu
som i per qu som com som els valencians.
A pensar histricament la naci, que no s
immutable des del segle xii al xx, des de la
conquesta a la industrialitzaci, sin que s
producte de i ha estat modelada per la
histria. El Pas Valenci davui s producte
de la seua histria, s el resultat dun des-
envolupament histric plurisecular, de les
seues combustions internes i de les seues
interaccions amb lexterior. El Pas Valenci
i els Pasos Catalans de dem seran el
que els valencians i els catalans voldran.
Tot s un producte histric, la naci i
la idea que sen t, inclosa la idea que la
naci s una invenci moderna. Com que
la naci apareix desprs de 1800, amb la re-
voluci burgesa i el liberalisme poltic, afir-
men els contradictors de Fuster, la primera
naci dels catalans i lnica fins el mo-
ment ha estat i s lespanyola. Per a arribar
a aquesta conclusi, no calia tanta filigrana
terica. Ara b, ni la naci ni la construcci
de la identitat nacional han esperat el segle
xix i els terics vuitcentistes i noucentis-
tes del nacionalisme per a comenar a fun-
cionar. Com tampoc lEstat, una suposada
creaci igualment de la contemporanetat.
Medievalistes i modernistes han dedicat es-
tudis lluminosos en els ltims vint o trenta
anys a la gnesi de lEstat modern, un llarg
procs que siniciaria a Europa occidental,
formes i una intensitat variables, en el trn-
sit del segle xiii al xiv, encara que la reflexi
sobre lEstat i la naci a lEdat Mitjana s
molt anterior.16 En Frana, diu Guene,
lEstat crea la naci. Abans de lEstat, hi
havia moltes i diferents comunitats tniques
i lingstiques, que Guene no t problema
a anomenar nacions, encara que no en

el sentit modern del terme, per a partir
del segle xiv lEstat francs crea la naci
francesa, que sestn per sobre i acaba subs-
tituint les antigues nacions. Sense un sis-
tema didentificaci i representaci per
damunt la diversitat de llenges, lleis, cos-
tums, cultures que encara subsistien a
Frana a linici dels temps moderns, lEstat
no s ms que una abstracci, incapa de
generar sentiments de pertinena i menys
encara de suscitar adhesions. La idea na-
cional justifica els sacrificis en homes i en
recursos que imposen les guerres, principals
factors de reforament dels Estats... Nascut
en el marc duna competici guerrera acar-
nissada entre els estats europeus, legitimat
alhora per les idees revolucionries i per la
reacci contra Napole, lEstat-naci ha
ocupat tan b el terreny a partir del segle
xix, emmascarant altres realitats poltiques,
que ha esdevingut per a molts sinnim
dEstat modern, quan no s ms que una de
les formes possibles.17 Entre aquests per
a molts, ocupen seient de primera fila els
crtics de Fuster, amb una visi molt reduc-
tiva de la histria, que els deu semblar que
comena el 1800. I tanmateix hi havia vida,
i vida poltica, abans del segle xix. Al con-
trari del que se sol dir, per pura ignorncia
i per emfasitzar ms el canvi revolucionari
que suposa que la naci sidentifique ara
amb el poble, la naci no sidentificava
sempre necessriament amb el monarca,
com deixa ben clar, sense anar ms lluny,
el cas mateix de Catalunya, que al segle xv
i de nou al xvii saixeca contra el rei, el de
posa i ofereix la corona a altres cases reials.
Catalunya s, al segle xv i al segle xvii,
la seua societat poltica, que serigeix en
representant de la terra enfront del sobir.
Tamb a Frana trobem aquesta distinci
importantssima! entre la terra o el vegada que feia la seua entrada en la histria
19
regne i el rei, i, aix mateix, al Pas Va-
lenci. s clar que es tracta duna societat
poltica molt restringida, circumscrita a
la noblesa, lEsglsia i el patriciat urb (els
representants de les ciutats i viles reials),
i que la identificaci o el sentiment
nacional a penes transcendeixen lmbit
estricte daquestes elits poltiques i socials.
Per les guerres la guerra dels Cent Anys
entre Frana i Anglaterra, les guerres dels
husites i els txecs contra lImperi germnic
al segle xv, la guerra civil catalana del segle
xv i la guerra dels Segadors al segle xvii i la
propaganda poltica que les justificava en
forma de canons, poemes, pasquins, pam
flets, crniques..., les victries i les derro
tes, contribuen a estendre i transmetre cap
avall, a popularitzar, aquestes idees i sen-
timents. Per altra part, la naci i la socie
tat poltica del segle xix, fins i tot desprs
dhaver-se imposat la idea de naci, estan
lluny de ser generals i absolutament repre-
sentatives, didentificar-se amb el conjunt
de la poblaci. La democrcia censitria
restringia la poltica als notables i, ms tard,
quan sinstaur el sufragi universal mascul,
les dones continuaren estant excloses de la
vida poltica. No ser fins ben avanat el se-
gle xx i en alguns pasos fins molt ms tard,
o encara no que les dones tindran dret de
vot i seran incorporades a la societat pol
tica. Ni els pagesos, ni els menestrals, ni els
obrers ni les dones de mitjan segle xix for-
maven part de la molt restrictiva societat
poltica que representava i actuava en nom
de la nacin espaola. I no per aix deixava
dexistir, aquesta. Ara b, dir que la primera
naci dels catalans i els valencians va ser
lespanyola, la definida a la Constituci de
Cadis i a les posteriors constitucions espa-
nyoles del Vuitcents, perqu era la primera
20
la idea de naci, s dir molt, i dir-ho amb
una portentosa ignorncia de la histria
anterior. s igual, ja sabem que no s daix
de qu es tracta.
No vull allargar-me ms en la qesti,
ni tampoc en el tema connex de la dis-
tinci entre la naci poltica i la naci tat, de mn. Per altra part, la naci s,
tnica, perqu no s el lloc, encara que
la cosa naturalment sho val. Deixem-ho
de moment en que la referida distinci
no t ms funci que la de legitimar unes
nacions, les establertes, i desautoritzar-ne i
impugnar-ne unes altres. La naci poltica
per excellncia, la naci francesa que exal
Renan a Quest-ce quune nation? (1882),
se sustenta tant sobre la voluntat de viure
junts com sobre el llegat que sha rebut
indivs, sobre un nucli tnic raa, llen-
gua, cultura tan essencialista com el que
satribueix a la concepci alemanya de la
naci. Al capdavall, lexposici de Renan es
produeix en el context de la reacci francesa,
fortament nacionalista, a la derrota de 1870
i lannexi per lImperi alemany dAlscia i
Lorena. El conflicte tamb havia donat lloc
a una altra polmica entre dos historiadors,
el francs Fustel de Coulanges i lalemany
Theodor Mommsen, en qu lardor patritic
del primer superava amb escreix el del segon.
Els historiadors que juguen amb aquests
conceptes, amb aquesta distinci entre naci
poltica i naci tnica, com les eines amb qu
deconstruir crticament Fuster, fent-ne emer-
gir lessencialisme i letnicisme, la seua insis-
tncia en la llengua i la cultura, no haurien
dignorar, precisament, el context histric
en qu es van produir el llarg enfronta-
ment francoalemany de 1870 a 1945, les
condicions ideolgiques en qu es van ela-
borar, els interessos poltics que servien...
Fuster, naturalment, no parla de naci
tnica ni de naci poltica, ni tan sols t una
teoria de la naci. La seua naci s la llengua
com diuen tots els escriptors del mn,
la cultura, la histria... i el futur. No ens
hem denganyar: s catal el qui parla catal,
o, a tot estirar, el qui, sense parlar-lo, creu
que ha canviat de nacionalitat, de socie
tamb, Ausis March, el Tirant, Corella,
Roig, sor Villena, i Bernat i Baldov... Llull,
Turmeda, i la resta, i tots els Aguilons xu-
etes, i mil capellans, i Lloren Vilallonga,
i tothom que ha vingut desprs. Com es
pot ser catal sense ser valenci i sense ser
mallorqu, i viceversa?.18 No li interessen
moltes ms coses; vull dir banderes, himnes
i tot aix. Noms que aquelles coses que,
com a escriptor, com a home de lletres, el
preocupen i necessita una llengua viable,
uns lectors en aquesta llengua, llibertat per a
poder escriure, per a poder dissentir i poder
discutir, no desapareguen. I aix, avui per
avui, noms ho garanteix una normalitat
nacional. Llegint els seus crtics sembla que
lanomalia dels valencians com a poble,
delatada a Nosaltres, els valencians, no sigui
tal, sin noms un recurs literari, un argu-
ment retric, del relat o la narrativa que s
tot el llibre. Il ny a hors du texte. Potser. Per
de la mateixa manera els textos dels seus cr-
tics, que es pretenen denotatius, no deixen
de ser igualment connotatius. Expressen
els punts de vista ideolgics, els partis pris,
dels seus autors, no la realitat objectiva que
pretenen descriure. En tot cas, no tot es re-
dueix a pura anlisi lingstica. Lanomalia
valenciana s ben real, el 1962 i ara, i
tamb la catalana en general. I Fuster, en
denunciar-la, continua sent incmode, ales-
hores i ara. Al capdavall, la funci de lin-
tellectual no s altra que aquesta, la de
generar incomoditat, la de preservar un es-
pai de llibertat i dissidncia, no assimilable

(i s evident que Fuster tardar a ser assimi-
lat). El seu era un pensament insolentment
independent, no sotms a cossets doctri-
naris ni a closes acadmiques. I per aix
mateix tan fresc i actual, com s sempre tot
pensament heterodox i custic, a la contra,
no domesticat.19 r
1. Edward Said, Representaciones del intelectual, Barce-
lona, Paids, 1996, pp. 27-28; Antonio Gramsci,
Gli intellettuali e lorganizzazione della cultura,
Tor, Einaudi, 1949; Julien Benda, La traci dels
intellectuals, Alzira, Bromera, 1995 (1927).
2. Michel Foucault, Dits et crits II, 1976-1988, Pars,
Gallimard, 2001, traducci prpia.
3. Pierre Bourdieu, Contre-Feux 2, Pars, Raisons dagir,
2001, traducci prpia.
4. Said, Representaciones..., pp. 37-40.
5. Joan Fuster, Diccionari per a ociosos, Barcelona, A.C.,
1964.
6. La valoraci interessada duna part de lobra de Fuster
per a desdenyar laltra sestn fins i tot a la llengua:
El millor Fuster s el que escriu en castell...,
Fuster era bo quan escrivia en castell....
7. En un article recent, La campanya anti-Fuster
(Levante-EMV, 2 de mar de 2012), Vicent lvarez
recordava que Lluita era una revista que feien Eliseu
Climent, Ferran Zurriaga i ell mateix. Vegeu tamb
Francesc Prez Moragon, Premsa clandestina al
Pas Valenci (1962-1977), LEspill, 4 (1979), pp.
55-93, on ja es diu que lenviament dun exemplar
de la revista a Diego Sevilla provocaria la reacci
daquest.
8. Diego Sevilla Andrs, Burguesa y separatismo,
Levante, 22 de desembre de 1962.
9. Sembla que la maniobra contra lAplec t el mateix
origen que les anteriors que hem sofert: o que he
(en singular) sofert els mateixos individus que van
muntar lofensiva contra el meu llibre. Aquests bons
senyors, quatre o cinc dies abans de lacte, sen van
assabentar i van llegir la meva crida. Va ser la
crida all que va treurels de polleguera. Presos
duna virtuosa indignaci, digna de millor causa,
van adrear-se al Governador Civil de la Provncia,
a instar-li que prengus les mesures pertinents. El
poncio qued parat i esbalat... Agaf el telfon i
21
reclam el president de Lo Rat Penat. Tericament,
laplec s organitzat per la Joventut del Rat... El Go-
vernador va obsequiar el president del Rat amb un
rapapolvo furiosssim. Que sean valencianistas,
pasa; pero catalanistas, eso s que no! Esos hijos
de puta que quieren separar Valencia de Castilla
para someterla a Catalua. Y ese Fuster...,
Carta de Joan Fuster a Joaquim Maluquer, del 5
de novembre de 1963, Correspondncia de Joan
Fuster, 7, Valncia, Editorial Tres i Quatre, 2004,
carta 125. Segons una revista valenciana de lpo-
ca, publicada a Mxic pels exiliats republicans, el
governador civil, Antonio Rueda y Snchez Malo,
hauria dit al president de Lo Rat Penat, Joan Segura
de Lago: Yo podra autorizarles a ustedes un acto
separatista, pero que ustedes celebren un acto cata-
lanista esto es inconcebible, y mucho ms dirigido
por un mercenario a sueldo del oro cataln, Josep
Castell-Trrega, Pretexto distinto con idntico
objetivo, Senyera, 104 (desembre de 1963).
10. Joan Fuster, Prleg a la segona edici de Nosaltres,
els valencians, Barcelona, Edicions 62, 1964.
11. Gregorio Morn, Afrancesarse es saludable, La
Vanguardia, 24 de mar de 2012.
12. Ivan Mambrillas, La vida s sexe i lluita de classes,
Tribuna.cat, 25 dabril de 2012.
13. Edward Said, Manteniendo a raya a pueblos y tra-
diciones, en Representaciones del intelectual..., pp.
49-50.
14. Amadeu Fabregat, Entrevista: Amb Joan Fuster, a
Sueca, Valencia Semanal, 19 (16/23 dabril de
1978).
15. Antoni Furi, Histria i ideologia. Nosaltres, els
valencians i el debat sobre la industrialitzaci al
Pas Valenci, Afers, 71/72 (2012).
16. Bernard Guene, tat et nation en France au Moyen
ge, Revue historique, 237 (1967), pp. 17-30;
Jean-Pierre Cuvillier, LAllemagne mdivale. Nais-
sance dun tat (viiie-xiiie sicles). Echec dune nation
(1273-1525), Pars, 1984; Hlne Hollande, La
France de la fin du Moyen ge: ltat et la nation
(Bilan de recherches rcentes), Mdivales, 10
(1986), pp. 81-102; Stefan Berger (ed.), The
contested nation: ethnicity, class, religion and gender
in national histories, Basingstoke, 2008; i molt
especialment, Peter C.M. Hoppenbrowers, The
Dynamics of National Identity in the Later Middle
Ages, en Robert Stein i Judith Pollmann (eds.),
Networks, regions and nations: shaping identities
in the Low Countries, 1300-1650, Leiden, 2009,
pp. 19-42.
22
17. Jean-Philippe Gent, La gense de ltat moderne.
Les enjeux dun programme de recherche, Actes
de la recherche en sciences sociales, 118 (1997), pp.
3-18.
18. Joan Fuster, Ara o mai, Valncia, Tres i Quatre, 1981,
pp. 51 i 61.
19. No hauria pogut escriure aquest article sense lest-
mul de la conferncia que, amb el ttol Figures
de lintellectual en Joan Fuster, va donar Jaume
Prez Muntaner en el Simposi Internacional Joan
Fuster: Figura de Temps, celebrat a la Universitat de
Barcelona del 2 al 4 de maig de 2012. Espere que
el manlleu didees no haja anat ms enll del que
seria decent, i ja s molt el que he dagrair-li. Hauria
estat massa acabar, com feia ell, amb aquells versos
de lelegia a Rabelais (de 1953) i que tan b haurien
vingut ac: Per cal que et commemorem /... / Ells
ho faran al seu estil: / amb tnues discursos, / amb
tesis doctorals, / amb cerimnies cartilaginoses o
trossos de pedra. / Hi ha res ms trist que una tesi
doctoral? / Fes el favor de dir-mho! /... / De fet, les
tesis doctorals noms serveixen, / i encara!, / pour
se tourcher le cul, / concretament culs doctorats.

Entre dues crisis
L legint Nosaltres, els valencians, es percep
ac i all, i sobretot als llocs on sexpliciten
o insinuen les intencions ltimes de les-
crit, laguda sensaci durgncia collectiva
que tenia lautor. No cal en realitat fer-hi
una lectura entre lnies, perqu en aquest
aspecte el llibre es bastant directe. El que
shi palesava no era tant una mena de toc
datenci a la vista de la gravetat duna crisi
concreta i determinada com lexpressi dun
malestar punyent per les insuficincies de la
complexi social i la conscincia dels valen-
cians davant les exigncies dun futur que
es pressentia. El rgim franquista no seria
etern i en un moment determinat el poble
valenci hauria de comparixer per reclamar
el seu dest. I es trobava malament equipat.
No havia assolit la clarificaci collectiva
necessria, que shauria tradut en auto-
conscincia i en un tarann afirmatiu, com
a efecte duna trajectria vacillant, dun
seguit de fets histrics que calia resseguir
Gustau Muoz (Valncia, 1951) s assagista, traductor i
editor. Ha publicat Intervencions, entre cultura i po
ltica (Tndem, 1998), A linici del segle. Un dietari de
reflexions (Tres i Quatre, 2002) i Herncia duna poca
(Tndem, 2006). Ha editat aix mateix els volums
collectius Joan Fuster i lanlisi de la realitat social
(puv, 2009) i Els reaccionaris valencians. La tradici
amagada (Afers, 2010).
23
Gustau Muoz
en el temps (traar-ne la genealogia), per
tamb dun conjunt enllaat de factors so-
cials i econmics del present que calia
explicar.
Una crisi histrica
La incertesa o desconcert nacional dels
valencians, lescassa consistncia de lafir-
maci personal i collectiva que exigiria, en
qualsevol cas, el manteniment dels trets b-
sics duna comunitat diferenciada, posa
ven en perill la continutat dels nexes de
solidaritat bsics que ha de preservar una
comunitat viable. El sentiment de margi-
nalitat, la sensaci dambigitat, dna peu
a la passivitat, a la dimissi, a la delegaci
del protagonisme en uns altres. Tot aix,
afirma Fuster, constituir una rmora
greu per al futur del pas, en una etapa
prxima.1
A la primeria de la dcada de 1960 el
rerafons social i econmic que retrata Fus-
ter i que est molt present en Nosaltres, els
valencians no s, encara, identificable ni de
lluny amb una situaci de crisi relacionada
amb un esfondrament econmic, amb els
efectes ben coneguts de misria i de dalta
baix, datur o de necessitat extrema. Tot i
els smptomes no precisament falaguers
que sn puntualment reportats, com ara
24
lemigraci o la condici deprimida de les
comarques de linterior, la inrcia duna
exuberncia agrcola que s el gran xit de
leconomia valenciana condiciona encara
la visi del pas i lautopercepci dels valen cautela).
cians. Hi havia raons perqu fos aix. Lagri-
cultura de regadiu, intensiva, comercial i
exportadora fou al llarg del segle xx i fins
la inflexi que es produeix ja ben entrada la
dcada de 1960 una font decisiva de rique-
sa per als valencians. Venia de lluny, del dar-
rer ter del segle xix, havia marcat el to de
lExposici Regional de 1909, havia ins-
pirat la retrica dels escriptors i poltics de
la Restauraci, dels poetes jocfloralescos
de la Renaixena, dels definidors duna
certa identitat valenciana, amb el reguitzell
consegent de tpics, que tingueren una
prolongada vigncia. Aquesta agricultura
esponerosa, que contrastava fortament amb
la depauperada condici de moltes regions
espanyoles, havia salvat de la fam ms ab-
jecta els valencians, i els milers de refugiats
que acoll el pas, durant la Guerra Civil. I
durant lautarquia fou la font quasi nica
de divises per al govern franquista. Una
veritable mina.
El malestar i el sentit durgncia que
sura en el llibre de Fuster no s resultat
duna angoixa relacionada directament amb
una eventual fallida econmica. s duna
altra mena. Respon ms aviat a la percepci,
a la conscincia, ben lcida en el seu cas,
dun horitz de crisi histrica com a efecte
combinat de les exigncies dun futur que
satansa i de la insuficient maduraci civil
i cultural (nacional) dels valencians que
els impediria, arribat el cas, dencarar-shi
amb garanties. Per aix Fuster vol fer una
aportaci decisiva en el terreny de la cons-
cincia collectiva, que expressa amb tons
una mica proftics: vol exposar fets consta-
tables i fer-los explcits, perqu la veritat,
un cop delatada, esdev conscincia. I la
conscincia revertir en acci (o si ms
no en remordiment, afegeix amb cida
La visi positiva de la trajectria econ
mica valenciana es fa present en diversos
llocs. Aix, a la Introducci mateixa es fa
referncia a la vitalitat econmica que hem
demostrat al llarg dels ltims cent anys.
Lagricultura valenciana presenta un mats
optimista. El camp valenci, en lnies ge-
nerals, ofereix una consistncia de relatiu
esplendor. Potser aquestes i altres afirma-
cions, plenament justificades per lexpe-
rincia histrica, marcaran una determina-
da posteritat deformada. S, s el Fuster que
afirma sense embuts: El camp ho s tot,
al Pas Valenci. I que afegeix: La nostra
s una economia fonamentalment agrria,
i aix determina en bona mesura el carcter
i el comportament genrics de la societat.
Amb un 46% de la poblaci activa situada
en el sector agrari, com la del Marroc ac-
tual si fa no fa, ben b hi havia motius per
afirmar aix.
Tanmateix, a partir dac comenaven
les distincions i les matisacions, les reserves
i la visi crtica. Fuster constatava fets i con-
dicionaments decisius per a entendre com
era i com funcionava la societat i com es
conformaven les mentalitats. El pas havia
quedat al marge de la revoluci industrial,
de fet, i una part de la producci estadsti-
cament considerada com a industrial no
passava de respondre a una prolongaci de
lartesania. Ben mirat, romandre al marge
de la revoluci industrial i amb unes xifres
com les reportades de poblaci activa agr-
ria, determinava a lalada de la dcada de
1960, en plena eufria modernitzadora i
industrialitzadora a Occident, situar-se en

lrea dels pasos subdesenvolupats, tot i
que Fuster no arriba a afirmar aix (hi posa
cometes restrictives).
De manera rutinria i com a efecte da-
firmacions trobades en fonts prestigioses
potser ms matisades per que desprs
shan assumit acrticament, hom repeteix
que Fuster era agrarista. No s aix ni de
bon tros. En realitat Fuster constatava fets
i shavia documentat fins on era possible en
aquell moment. Coneixia b el Pas i a ms
descriptor i literat, tenia formaci acad-
mica i experincia suficients per situar de
manera adient els problemes. La caricatura
arriba de vegades a considerar-lo una mena
de poeta molt allunyat duna realitat que si
de cas noms coneixia de segona m (sense
capacitat per a discriminar la qualitat de
les fonts) i a partir del paisatge agrari, pro-
fundament preindustrial, que lenvoltava a
Sueca, don suposadament no eixia.
Sense deixar les pgines de Nosaltres,
els valencians aquesta interpretaci pot ser
rpidament descartada. Shi reconeix com
pertoca lembranzida industrialitzadora
que havia tingut un vigors desplegament
a la primeria del segle passat per aquest
impuls shauria frustrat parcialment. Perqu
hi havia rees industrialitzades al pas, s
clar, i all on la tossuderia, la perspiccia
i lesperit dempresa shi han posat, els re-
sultats no han estat desdenyables: la pro-
ducci txtil dAlcoi o el complex dElx
en sn la prova. El que no hi havia era
una gran indstria valenciana. Perqu les
energies i els capitals shavien derivat cap a
les transformacions agrries, cap a la com-
pra i adequaci de terres, cap a uns cultius
extraordinriament rendibles. Tot aix
responia a una lgica econmica ms aviat
implacable. Per els beneficis obtinguts
eren desviats daltres aplicacions urgents,
25
com sn les industrials. I a ms amb aquest
afany dadquirir terra es creava un clima
inflacionari (que recorda bastant la bombo-
lla especulativa, en el terreny immobiliari
urb, coneguda dcades desprs). La com-
pra de terres dhorts de tarongers, especial-
ment, o de sec per a la transformaci era
lesport nacional, amb una conseqncia
penosa: Sn diners que escapen a una
ben necessria inversi industrial. Davant
aquest panorama, la industrialitzaci... no
ha avanat com caldria. Hi havia aconse-
guiments parcials, una indstria auxiliar,
de subministraments agrcoles, i una altra
datenci a les necessitats dun mercat creat
al caliu de la prosperitat general del camp
valenci, totes dues sorgides, diu, de capi-
tals agrcoles. Per limpuls previsible, la
industrialitzaci extensiva, no es produa.
Amb les conseqncies socials (i poltiques)
corresponents: la falta duna indstria
expansiva determinava la mediocritat de
la burgesia local, la indefinici del prole-
tariat i totes les repercussions que sobre
les classes mitjanes podia tenir aquesta
circumstncia.
Parlant dels problemes de lagricultura
valenciana, com ara el fraccionament infi-
nit, el minifundisme i la precarietat con
segent de determinats estrats socials al
camp, Fuster apunta com a soluci no tant
la reestructuraci en aquest sector, que no
exclou, sin ms aviat la compensaci in-
dustrial. Hi ha per tant tots els ingredients
per a derivar una lectura oposada a la imat-
ge que se nha volgut donar. A Nosaltres, els
valencians, sntesi histrica complexa de la
trajectria dels valencians, hi trobem un
diagnstic de les febleses nacionals que calia
esmenar a travs dun canvi enrgic dac-
tituds arrelades en la societat valenciana,
algunes de les quals venien de molt lluny. La
26
manca duna afirmaci collectiva suficient,
el desdibuixament de la unitat del pas a
causa del provincialisme, lescassa irradiaci
de Valncia com a capital, la mentalitat de
sucursal, la passivitat i lassumpci dun
dest marginal, la interrupci de la trans-
missi familiar de la llengua, fins i tot, o
lescarransida tradici cultural, incapa de
renovar-se en termes moderns, tot plegat
constitua un repte de conscincia i dac-
ci duna envergadura formidable. Exigia
una mena de revoluci cultural a la qual
eren convocades les generacions en actiu i
especialment els ms joves.
Aquesta crisi histrica presagiada va
coincidir en el temps, a mesura que avan-
ava la dcada de 1960, amb una altra crisi
molt real i tangible de la base econmica.
La insuficincia de lagricultura, per din-
mica, comercial i exportadora que fos, es
va fer del tot palesa. Aquesta dcada (i la
segent) s el temps de la industrialitzaci
de les rees perifriques, aquelles que no
havien estat escenari de la primera o de la
segona revoluci industrial. La modernitat
sidentificava amb la indstria. Les zones
agrcoles estaven condemnades a lendarre
riment, al subdesenvolupament, a la po-
bresa, a lemigraci. La renda agrria ana-
va de baixada, mentre la font de riquesa,
prestigi i reconeixement es desplaava de
manera palesa i indiscutible cap a les rees in-
dustrials. La relaci dintercanvi entre agri-
cultura i indstria (o entre camp i ciutat)
empitjorava sistemticament en detriment
de la primera. El retard relatiu de la in-
dustrialitzaci valenciana don lloc a una
veritable crisi de conscincia al pas, que
es manifest en tot de debats, preses de po-
sici, autoqestionament, articles de diari
i conferncies, que es van succeir durant la
segona meitat dels anys 60. La prdua de
posicions en el rnking de renda per cpita
(elaborat pel Banc de Bilbao) en va ser el
detonant. De sobte, per a tota una gene-
raci, els vells tpics lligats a lexaltaci de
lesplendor agrcola (les fruites daurades,
els paradisos de les Riberes, lhorta i la
barraca com a casal dhumils virtuts, etc.)
esdevingueren irrisoris, van perdre qualse-
vol mena de sentit. Aquesta situaci va fer
sorgir una forta demanda de pensament
crtic. Un pensament crtic que ofers una
visi alternativa del passat i del present i que
a ms fos capa daportar lesbs, si ms no,
dun futur diferent, duna nova plenitud.
Tot plegat va potenciar una lectura mplia i
entusiasta de Nosaltres, els valencians.
Llegir
Nosaltres, els valencians
als anys seixanta
De vegades he pensat que la censura a qu
era norma obligada subjectar-se durant
el rgim franquista no li va fer cap mal al
llibre de Fuster, fins i tot, per paradoxal
que puga semblar, el va beneficiar. Perqu
va haver de valer-se dun tipus descriptura
allusiva, indirecta, amb s abundant de de-
rivacions genriques o de sobreentesos, que
lallunyaven de lesquematisme fcil. Per a
jutjar aquesta qesti ens podria ajudar,
certament, un text venerable i molt inte-
ressant de Leo Strauss com Persecuci i lart
descriure. Entenguem-nos: el pensament
de Fuster s complex i molt allunyat del
pamfletarisme descordat i a ls, tot i que
Nosaltres, els valencians s un pamflet que
sinscriu en la ms noble nissaga, prpia de
la Illustraci radical, daquest gnere. Sense
deixar de ser clar i cristall, com pertocava
en un autor partidari del pensament con-

cret, partidari duna manera dargumentar
clara i distinta, el text admet diverses
lectures o apropiacions, i en aix rau, al
meu entendre, una part important de la
seua fora i capacitat de perduraci.
Perqu enmig de la presa de conscincia
de la crisi de leconomia valenciana a la se-
gona meitat dels seixanta i encara desprs,
derivada de lendarreriment industrial re-
latiu, quan era general el clam sobre el fra-
cs de la revoluci industrial (que tant va
impressionar un jove professor Jordi Nadal
arribat a la nova Facultat dEconmiques
de Valncia), i es discutia sobre els diferents
camins i les millors alternatives de desenvo-
lupament industrial, Nosaltres, els valencians
admetia o ms aviat estimulava una lectura
en aquesta clau i favorable a la modernit-
zaci de la societat valenciana, amb el con-
segent industrialisme i conformaci dunes
estructures socials homologables a les rees
avanades. I feia possible aquesta lectura
en absncia de grans exclamacions o de
propostes programtiques concretes i pre-
fixades. (Fuster mateix ho apunta: aquest
no s un llibre de solucions, ni tan sols de
consells, ni un programa...).
El consens general era llavors que la
industrialitzaci valenciana havia estat un
fracs o era, en tot cas, insuficient.2 Avui
sabem que sota la superfcie, en les textu
res profundes de la societat valenciana, es-
tava gestant-se i desenvolupant-se una ver-
tadera revoluci industrial extensiva que
alteraria lestructura econmica, i que trans-
formaria efectivament el pas. Per llavors
es discutia si la necessria industrialitzaci
havia de venir a partir dels pols industrials
que patrocinava el rgim, de les grans inver-
sions estrangeres que donarien lloc a encla-
vaments industrials potents amb la instal
laci duna gran indstria, per que po- tors de la burgesia patrcia de Valncia, i
27
dien restar isolats, o b a partir de la mo
dernitzaci i transformaci de la base arte
sanal preexistent, all que Ernest Lluch ano-
menaria el fil industrial, de les petites i
mitjanes empreses (de vegades simples ta-
llers o microempreses) presents en els sec
tors tradicionals. La via valenciana que
finalment es va recrrer fou una combinaci
dambdues coses, i alguna ms: la intensi-
ficaci de la transformaci industrial dels
sectors tradicionals (la fusta i el moble, la
cermica, el calcer, les joguines, el txtil,
etc.) i la incorporaci dinamitzadora de
la inversi estrangera (com ara la Ford). I
caldria sumar-hi, encara, la renovaci dan-
tigues empreses importants, que tamb nhi
havia, i laportaci (amb efectes darrosse-
gament i de dinamitzaci) denclavaments
industrials com el del Port de Sagunt. Una
vegada ms, la realitat es mostra fora ms
entremaliada i bigarrada que els esquemes
amb qu pretenem atrapar-la.
Daltra banda, de vegades soblida el cai-
re dinvitaci a la rectificaci del llibre de
Fuster. Sadreava a un ventall ampli de sen-
sibilitats i dopcions, sense reduccionismes
unilaterals. Tant shi podia llegir la neces-
sitat duna alternativa de transformaci
social en profunditat i de canvi dhegemo-
nia, ats el fracs en tots els ordres a qu
havia menat el control de les classes diri
gents tradicionals, com la crida a una re
conversi superadora de la mediocritat
paralitzant duna burgesia que hauria de
mirar-se en lespill daltres burgesies (com
ara la catalana) que havien reeixit en la mo-
dernitzaci de les seues societats i en la-
dopci dactituds menys submises i sucur
salistes envers el poder central, unes acti
tuds molt ms exigents, convenients i fa-
vorables en tots sentits. De fet, alguns sec-
28
alguns empresaris i professionals de capes
mitjanes dispersos arreu del pas, van fer
aquesta lectura i van actuar en conseqn-
cia, inspirant activitats culturals, cviques i
en darrer terme poltiques en sintonia amb
la invitaci a una rectificaci de fons. No cal
dir que arribats a la transici, el panorama
es va enfosquir radicalment quan el sector
dominant de la burgesia valenciana (no pre-
cisament patrcia) es va aliar amb una part
del nou empresariat emergent, que exigia
una patronal dura, i amb el suport decisiu
de laparell franquista arrecerat als ajun-
taments i diputacions, i la inspiraci directa
del poder central i els seus serveis, va mal-
metre el projecte duna transformaci civil
i democrtica de la societat valenciana.
Aquest conglomerat, alarmat per la prdua
del poder en les eleccions, que veia venir i
que de fet sesdevingu, potenci un po-
pulisme primari i antidemocrtic que es
benefici mpliament de la desfeta cultural
del poble valenci, de la seua feblesa nacio
nal, de lafaionament i apropiaci de la
identitat durant llargues dcades de dic-
tadura originriament feixista i totalitria
(posteriorment matisada).
La lectura des davui
A hores dara, mig segle desprs, el Pas
Valenci es troba de nou davant una crisi
histrica, amb un dens contingut social i
econmic, que respon en bona part a deter-
minacions globals i exteriors, de gran abast.
s veritat que cal llegir la realitat segons
escales diferenciades. La crisi que afligeix a
hores dara la societat valenciana t com a
determinants directes, sens dubte, la crisi
financera internacional, la crisi europea i la
crisi espanyola. Els excessos descomunals de
la finanaritzaci de leconomia, la desre-
gulaci i concretament la interrupci dels
fluxos de crdit interbancari arran del curt-
circuit del sistema financer nord-americ en
2008, es troben a lorigen de tot plegat, per
tamb la poltica de crdit barat i derivaci
de capitals cap al sud dEuropa per part de
la banca alemanya, i altres entitats i organis-
mes, per aprofitar-sen dunes oportunitats
dinversi extraordinriament rendibles. La
bombolla immobiliria fou la conseqncia
directa de lleis urbanstiques esbojarrades
promogudes pel pp, que considerava urba-
nitzable la totalitat del territori, del crdit
a un inters irrisori, de la manca de vigiln-
cia del Banc dEspanya i de la miopia dels
dirigents poltics, que no varen calibrar
el greu risc que implicava. La banca i les
caixes destalvi espanyoles caigueren de
quatre grapes, per ambici punible i des-
control imperdonable, en aquest joc, que
compromet lEstat espanyol com a garant
en darrera instncia dels deutes privats, la
qual cosa determina lencariment de len-
deutament exterior i estn la sospita sobre
la credibilitat i la solidesa de les finances
pbliques. Finalment, com a suposada so-
luci de la crisi del deute, i dels altres de-
sequilibris, sha promogut pels dirigents
europeus de facto, i el govern espanyol hi
ha dit amn, uns programes dajustament i
reducci radical i a curt termini dels dficits
pressupostaris que dessagnen literalment
leconomia. Vet ac el drama social, que
sestn davant nostre, com una tempesta, i
que ens trasllada a escenaris dels anys trenta
o de la dura postguerra.
Ara b, hi ha una crisi especficament
valenciana i unes responsabilitats especfica-
ment valencianes, que no podem defugir de
cap manera si no ens volem enganyar dra-
mticament i, sobretot, si assumim algunes

llions decisives del llegat fusteri. No tot s
efecte de lagressi exterior: res ms senzill
ni ms confortable, per a un poble com per
a un individu, que considerar-se vctima
i atribuir lorigen de les seves desgrcies o
dels seus errors a una dolorosa interfern-
cia aliena. s una mostra perdurable de
lucidesa, aquesta, que pot sobtar en un
text que s considerat manifest fundador
dun cert nacionalisme... No sn victimistes,
els nacionalismes? No s aquesta una de
les acusacions primries adreades contra
aquesta lnia de pensament (juntament amb
la dessencialisme, etnicisme, etc.)? Vs per
on, Fuster ja escriu a les primeres planes del
llibre: Seria ridcul de transferir totes les
responsabilitats [de la nostra insuficincia]
a laltre.
No: caldr mirar abans o tamb a linte-
rior de casa nostra. Els efectes devastadors
de la crisi actual, derivats duna poltica de-
terminada i conscient, que comptava amb
moltes complicitats socials, prov en bona
mesura de linterior de casa nostra. El pro-
grama industrialista que havien menat els
socialistes una vegada installats en la Gene
ralitat, b que amb insuficincies i escassa
ambici, fou interromput i revertit a partir
de 1995 per uns governants del pp installats
en la desmesura i el deliri. s ben coneguda
aquesta histria, per conv tenir-la molt
present. Passava tamb en altres llocs, per
al Pas Valenci duna manera especialment
marcada i especialment insensata. Hom va
encoratjar la construcci i el turisme de
masses, amb inversions i legislaci ad hoc,
sense cap mena de restricci ni de previsi.
Hom va endeutar les institucions pbliques
fins a lmits perillosos per a finanar projec-
tes tocats duna megalomania forassenyada,
que es volia alhora compensatria (de les
seculars frustracions en el terreny de la
29
identitat i lautoestima) i ressort mgic,
salvador, datracci de masses turstiques.
Per que era sobretot element clau de la dis-
bauxa especulativa, de la requalificaci de
terrenys, de la revaloritzaci a un ritme
impossible dels actius immobiliaris. I que
alimentava uns nivells de corrupci insu-
portables. Alhora hom deixava de banda la
inversi en investigaci i recerca, en educa-
ci i universitats, en poltica industrial, en
la modernitzaci de lagricultura, en noves
tecnologies, en poltiques de cohesi social,
la qual cosa ha desarmat leconomia valen-
ciana davant la globalitzaci i la crisi. I mai
no es plantejava davant del poder central,
si no era per pur oportunisme conjuntural,
la necessitat dun finanament just o la rei
vindicaci dinversions estratgiques com el
corredor mediterrani.
En poc temps la societat valenciana ha
passar de preindustrial a postindustrial.3
Justament en lpoca en qu ms shauria
dhaver potenciat una indstria autctona
competitiva, basada en el capital hum i el
valor afegit, hom va pensar que era massa
complicat, que no valia la pena, que la in-
dstria ja la farien altres, sense parar esment
al fet que en absncia dndstria no pot
haver-hi una economia avanada. Turisme,
serveis, construcci, real estate: amb aix ja
nhi havia prou (i uns quants es farien molt
rics). Algun dia es far el recompte exacte i
exhaustiu duna poca devastadora que ha
deixat les arques de la Generalitat eixutes
i endeutades, els serveis pblics en venda,
les universitats en fallida, el sistema financer
perdut, la indstria sota mnims, lagricul-
tura desaprofitada, la cultura bandejada, la
televisi destruda, la moral social per terra,
la imatge exterior arrunada...
La societat valenciana assisteix perplexa
a uns canvis accelerats que han transformat
30
les seues estructures profundes i hi han que encara eren majoritriament fa cin-
afegit complexitat, com ara el predomini quanta anys, tot i que el component que
urb, larribada de ms dun mili de nous es reconeix en un sentit fort com a valenci
immigrants, la davallada de lagricultura i s sens dubte majoria. El sistema democr-
del mn agrari en general, la interrupci del tic vigent a Espanya, tot i les considerables
creixement, la reducci de la renda familiar lnies de continutat, t poc a veure amb la
disponible, el descens en la posici relativa dictadura franquista. Hi ha hagut una etapa
quant a renda per cpita, lafebliment dels dmplia autonomia poltica, desprs duns
serveis pblics, lallunyament de la mitja- anys agitats i convulsos, que culminaren en
na europea i espanyola, latur de masses (el la temptativa de cancellar el problema na-
30% de la poblaci activa) i la manca ab- cional, derivat a estances marginals fcils de
soluta de perspectives laborals i vitals de les reconduir en el terreny de la cultura, en el
generacions ms joves (un 50% en atur), marc duna modernitzaci genrica. Daltra
aix com una eventual suspensi de facto de banda, ara coneixem molt millor la textura
la migrada autonomia aconseguida. daquesta societat, a travs de lexperincia,
Lencadenament accelerat de transfor els estudis dopini i el comportament elec-
macions que han culminat en una conjun toral. Avui esdev imperdonable especular
tura especialment adversa, trgica, i de de- o fer cabries en el buit.
senlla del tot incert, alimenta una deso- Hem assistit, sens dubte, a un atac sos-
rientaci o perplexitat social molt estesa. tingut als trets nacionals diferenciats dels
s clar que la remor indignada somou els valencians, sota aparena de tolerncia i de
fonaments de la societat i ha donat lloc a llibertats democrtiques. Els retrocessos per
esclats i revoltes parcials (com els de la pri- tant sn imputats ara no a una opressi des-
mavera valenciana) i a canvis incipients en carnada, sin a dinmiques abstractes, di
el comportament electoral. Daltra banda, fcils de circumscriure. Ara b, la manca de
en el camp moderat, per dir-ho aix, m- campanyes en favor de la normalitzaci de
pliament lliurat fins ara al poder del pp, les ls social i pblic de la llengua, la malagua-
respostes sn tbies, inconsistents, passives, nyada televisi, la dualitzaci del sistema
sense pols, tot i laparici dalgun manifest escolar, el nul suport a la producci cultu-
ms aviat confs i del nerviosisme que sha ral, la permissivitat amb els grups violents
ests entre els empresaris. especialitzats a agredir partits i entitats de
Mig segle desprs encara es fa sentir la caire progressista i nacionalista, la prohi-
passivitat confusa que Fuster volia con bici de tv3, la desconnexi afeblidora
tribuir a superar i de nou som conscients amb els altres territoris catalanoparlants, la
del carcter dramtic de la situaci valen- ficci duna llengua i cultura compartides
ciana. Per una gran part de les dades del per tancades en si mateixes, tot plegat no
problema i el context general han canviat. Ja ha estat una casualitat. Sn tamb dades
hem alludit, a grans trets, a les transforma- del problema. Sha atacat sistemticament
cions estructurals internes. La poblaci va- laprofundiment en la conscincia nacional
lenciana s ms complexa i diversa que mai, i la possibilitat de viure amb normalitat,
fins al punt que els valencians ja no serien com qualsevol altre poble, aquesta condi-
aquella gent enrgicament diferenciada ci nacional, ms enll de les frmules po

ltiques concretes. I sovint, sha justificat
aquesta agressi, duna manera que repugna
la intelligncia, com una defensa enfront
dun espantall catalanista redut a carica-
tura, i sense adonar-sen que el catalanisme
com a projecte poltic s un projecte tan
legtim com qualsevol altre. Per la im-
postura ha tingut efectes imprevistos, en la
mesura que la invenci daquest catalanisme
ho englobava tot: des del simple reconeixe-
ment de la unitat de la llengua o dels trets
culturals comuns a lafirmaci duna altra
mena dunitats, del passat, el present i el
futur. Amb el resultat, bastant lgic, que
avui hi ha ms catalanistes que mai a les
terres valencianes.
La maduraci cultural i civil dels valen-
cians mentrestant, i com a producte de lex-
perincia de diverses generacions, ha avan-
at per altres camins, plens de revolts pe-
r amb un caire de transversalitat i de nor
malitat en el cas del jovent que arriba que
es presenta ben positiu. La idea de pas,
que implica autoconscincia i un tarann
afirmatiu, compta amb una forta incidn-
cia al mn associatiu, de lensenyament,
universitari, sindical, poltic i cultural. Ha
penetrat en una gran varietat dambients
socials. I s numricament consistent, a un
pas gaireb de la necessria massa crtica
capa de transformar de deb la societat
o de condicionar seriosament la poltica.
Lexperincia acumulada pot servir per evitar
errors derivats dun esquematisme excessiu.
En qualsevol cas podem albirar la necessitat
duna nova sntesi, duna nova proposta
integradora, a lalada de la crisi histrica en
qu ens trobem de nou. La lectura de Nosal-
tres, els valencians ens hi pot ajudar. Perqu
cont el nucli dalgunes respostes decisives.
Potser ha envellit en aspectes concrets
i algunes formulacions mereixerien una
31
oportuna correcci. Per aix no s im-
portant. El llibre s el que s, i encara ens
interpella, com altres textos histrics o cls-
sics, ja no vigents en punts concrets, per
que traspuen una fora i una capacitat de
convicci innegables. I en el fons de tot shi
troba la decisi de futur. Ara com abans.
Aix descrivia Fuster la lnia divisria en el
seu temps, que en aix s encara el nostre:
A luna banda, hi ha aquells que afirmen
que ja estem b com estem, que vivim en
el millor dels mns possibles, i que la pro-
vncia claudicada, la dimissi lingstica i
les ficcions fssils sn ideals desitjables; a
laltra banda, els qui ens refusem a la ver-
gonya duna trista alienaci nacional, els
qui creiem que els valencians podem ser
un poble sa i coherent, els qui ansiem per
al nostre pas una plenitud nova.
Ha canviat el mn, han desaparegut im-
peris, ja no hi ha dictadura, tenim autono-
mia, shan ampliat les escales, shan trans-
format les estructures socials, per aquesta
lnia sha mantingut immutable. Alesho-
res i ara. r
1. Totes les citacions corresponen a Joan Fuster, Nosal-
tres, els valencians, Barcelona, Edicions 62, 2a ed.
1964 (1a ed., 1962).
2. Sobre aquesta qesti, vegeu Gustau Muoz, Fuster
i la industrialitzaci valenciana: opinions, miratges
i equvocs, Afers 71/72 (2012).
3. Postindustrial s un terme equvoc. Encara hi ha
un sector industrial consistent al Pas Valenci, tot
i que els serveis hi sn hegemnics, amb un pes
del 71,08% en el pib el 2010, per cal tenir present
que aquests serveis engloben ara, com a efecte de
lexternalitzaci o outsourcing, moltes activitats que
abans es feien dins del sector industrial. Daltra
banda, a escala internacional una part important
de lactivitat manufacturera sha traslladat a zones
emergents, per vist globalment encara som de ple
en una societat industrial.
32
La imprescindible utopia
Q uasi podria dir-se, parodiant el rejove-
nit pamflet daquells xicots antisistema del
1848, que un fantasma ronda encara per
lEix Mediterrani: el fantasma del fusteria-
nisme. Moltes forces sembla que shan aliat
per caar aquest fantasma, i, amb una certa
dosi de mchancet, sens podrien acudir
sigles, noms i cognoms. Per no cal. Basta
r a remarcar que, si a hores dara, lobra de
Fuster encara continua present al debat so-
bre la realitat valenciana la culpa, si s que
sha de parlar de culpa, no shauria datri-
buir solament als devots, als exgetes o
a la vella gurdia fusteriana. Segurament
es produeixen tants o ms papers i de vlua
molt dispar crtics amb les idees de Fuster
que no publicacions que qestionen aques-
tes mateixes revisions i que, en termes ge-
nerals, consideren positiu el llegat cvic de
lassagista. I massa sovint, aquests crtics,
que es presenten de manera victimista com
Pau Viciano (Castell, 1963) s historiador. Recentment
ha publicat De Llorente a Marx. Estudis sobre lobra
cvica de Joan Fuster (puv, 2012). s autor aix mateix
dels llibres Des de temps inmemorial (Tndem, 2003,
Premi Llorer), El regne perdut. Quatre historiadors a la
recerca de la identitat valenciana (Afers, 2005), Regir la
cosa pblica. Prohoms i poder local a la vila de Castell
(seglesxiv-xv) (puv, 2008) i Senyors, camperols i mer-
caders. El mn rural valenci al segle xv (Afers, 2007).
Pau Viciano
a heterodoxos per que poden fer gestos
de complicitat a la veritable ortodxia, la del
regionalisme conservador, no veuen altre
cam que arremetre obsessivament contra
lespantall del fusterianisme que ells ma-
teixos han afaionat. Perqu el terme com
el de nosaltrisme, fonamentalisme o dar-
rerament essencialisme o etnicisme sha
difs sobretot com una impugnaci, com
un eufemisme al capdavall dels dicteris de
major calibre: catalanisme o ai las! pan-
catalanisme. Per podem preguntar-nos si,
ms enll daquesta intencionalitat desqua-
lificadora, el fusterianisme existeix real-
ment. I si existeix en el terreny de les idees,
diguem-ne com a utopia, si aquesta s o
no prescindible i si pot concretar-se en
poltiques possibles que vagen en la direc-
ci transformadora que el mateix assagista
assenyalava: la construcci del Pas Valenci
com a societat cohesionada i moderna,
sense perdre pel cam el llenol de la llen-
gua i de la cultura prpia, les seues arrels
histriques. I tot aix en lhoritz nacional
dels Pasos Catalans, ni que siga entesos en
un terreny preparatori a la poltica.
Ja ho sabem, que Joan Fuster no es con-
siderava fusteri. Ni Marx marxista, ni se-
gurament Darwin darwinista, per adduir
uns precedents sobradament illustres. Per
en una cosa el nostre pensador de Sueca va
tenir ms sort que aquests grans prohoms

del segle xix: les seues idees no van ser defor-
mades per a crear monstres com lanomenat
marxisme-leninisme o el darwinisme social.
I amb tot, alguns admiradors del Fuster es-
criptor, de lassagista didees generals, shan
sentit incmodes amb el fet que lafecci a
la seua prosa literria puga confondres amb
una adhesi als plantejaments poltics del
passem el mot, ja sense cometes fusteria-
nisme. En algun moment es va proposar de
diferenciar entre fusterians i fusteristes:
els primers serien els admiradors de lhome
de lletres i els segons els seguidors i fins i
tot creients duna doctrina poltica. Per
aquesta qesti de noms sha demostrat ar-
tificiosa i no ha quallat. La realitat de les co-
ses imposa que no es puga ser fusteri amb
la mateixa tranquillitat desperit que es
pot ser plani, posem per cas. Avui es pot
llegir Josep Pla oblidant que era una mena
danarquista de dretes o molt de dretes i
fins i tot que va ser un espia de Franco.
Aix ja no t cap vinculaci roent amb la
Catalunya davui i no diguem amb el Pas
Valenci. El que passa amb Fuster s que
no s un clssic, no pot ser-ho encara. I no
per la qualitat literria recordem que amb
una quarantena danys ja era considerat un
clssic de la literatura catalana del segle xx,
sin perqu els problemes que motivaren la
seua reflexi cvica encara estan plenament
vigents. Sota noves formes, per vigents al
capdavall. Malgrat els canvis positius i nega-
tius que ha experimentat en cinquanta anys,
el Pas Valenci continua sent una societat
subalterna en tots els sentits, amatent encara
a ofrenar noves glries a Espanya. Es diu
que un clssic ho s perqu sempre roman
actual, per aquesta actualitat s molt rela-
tiva quan es tracta de pensadors amb una
obra lligada a una realitat social concreta. De
fet, un autor esdev clssic quan ha deixat
33
de ser actual en aquest sentit. Per posar ara
exemples casolans, Blasco Ibez tamb
amb independncia de la seua vlua lite-
rria ara s un clssic reivindicat tant per
la dreta com per lesquerra locals. Per si el
problema religis tingus avui dia la signi-
ficaci poltica que va assolir en lpoca de
don Vicent, aquest no seria vist com un gran
autor de best-sellers, sin com un perills
agitador anticlerical. No seria un clssic i
no tindria a Valncia una avinguda amb el
seu nom, igual que no hi ha una avinguda
de Joan Fuster o una plaa del Pas Valenci.
Tant de bo que la dreta valenciana reco-
negus diguem-ho aix el classicisme de
lassagista, per aix no passa de ser un desig
piets i, pitjor encara, una ingenutat. La
dreta valenciana realment existent, com a
fora social, noms alar lexcomunicaci
de Fuster quan el fusterianisme ja no repre-
sente el ms mnim germen de dissidncia
davant el seu projecte despanyolitzaci
total, per ms que sembolcalle amb la
Reial Senyera i puga enganyar a qui vulga
enganyar-se. O b, si hi imaginem un final
feli, quan la dreta local abandone lantica-
talanisme i es refunde assumint plenament
els valors democrtics a la manera del cen-
tredreta europeu i la legitimitat del debat
sobre els diferents projectes de pas. Com
que lescenari previsible, a mitjan termini,
no ser cap daquests, el conflicte que va es-
clatar amb lanomenada Batalla de Valncia
en realitat una revolta reaccionria contra
un intent de modernitzaci social conti-
nuar latent, i lassagista sense ser un clssic.
No ens hi hem de fer mala sang: en la seua
projecci social, ara com ara, Fuster va unit
al fusterianisme.
Aix no vol dir, bviament, que no sha-
ja dencoratjar qualsevol reconeixement,
vinga don vinga, del Fuster escriptor, de
34
lassagista de temes generals. Lenginy, la
ironia, la lucidesa o lerudici dels seus es-
crits shan de poder admirar o criticar
sense haver de compartir els seus punts de
vista cvics o poltics. Ell mateix no sestava
de recordar que noms un deu o quinze
per cent dels seus papers impresos deixem
la verificaci bibliomtrica als fusterilegs
acadmics tractava sobre la qesti del pas. seu pas. En la qesti nacional, que s la
Per tampoc no es pot obviar que la seua fi-
gura com a intellectual, s a dir, la seua pro-
jecci pblica, malgrat tota mena de distor-
sions, va lligada a la seua catequesi civil.
Un simple columnista de premsa, un assa-
gista literari o un historiador de la cultura
mai no haurien assolit la influncia social
del centaure de Sueca. No debades, els
nics prohoms homenots, si voleu de
la cultura que al Pas Valenci han donat
lloc a un isme han estat Llorente amb
un llorentinisme que va ms enll duna
programa esttic i el mateix Fuster. En un
altre sentit, tamb un energumen com
Blasco Ibez va donar lloc per a b i per
a mal al blasquisme. Per no shan en-
cunyat, posem per cas, termes com llom-
bartisme o guarnerisme, per ms que
tant Constant Llombart com Sanchis
Guarner, en contextos molt diferents, van
tenir un relleu inqestionable. Aix doncs,
en la percepci del fusterianisme pesa ms
el projecte de pas que no lerudici cultural
o lassaig literari. s cert que cal rellegir el
poeta, lescriptor i lhistoriador, per tamb
que el Fuster-Fuster no sentendria sense la
seua voluntat dintervenci civil, nacional.
El que ens hem de plantejar s quina relaci
hi ha entre les idees de lescriptor, del pen-
sador cvic, i lideari poltic que es reclama
de la seua inspiraci.
Tal com sha remarcat justament, el pen-
sament de Fuster no s un bloc monoltic
i establert duna vegada per sempre. Es pot
observar una evoluci de les seues idees,
molt vinculades al context intellectual de
cada poca, per tamb s cert que hi ha un
fons permanent que, ms enll dels matisos
o dels mfasis, romandr al llarg de tota
la seua vida. Sn les escasses per fermes
conviccions dun escptic apassionat pel
que ara ens interessa, la primera daquestes
idees s que la llengua i la cultura que shi
expressa constitueixen lelement determi-
nant de la identitat collectiva. En segon
lloc, que el Pas Valenci, per les circums-
tncies histriques concretes, tot i les seues
arrels catalanes, ha generat una conscincia
prpia. Per Fuster no veu incompatible
aquest particularisme encara que algu-
nes de les seues exageracions lirriten amb
la pertinena als Pasos Catalans, entesos
com a comunitat lingstica i cultural de
carcter nacional. Dir-nos valencians s la
nostra manera de dir-nos catalans, diu en
una sentncia aforstica. Ms encara, pensa
que aquest projecte integrador no sols s
possible sin necessari per evitar lespanyo-
litzaci definitiva del poble valenci. Que
el Pas Valenci pogus erigir-se en una
naci diferent alhora de lespanyola i de la
catalana no entrava en els seus clculs. El
projecte duna naci valenciana, si el ter-
me naci sentenia seriosament, s a dir, en
peu digualtat i front a la naci espanyola,
no era un cam per fer res de consistent,
ni en el passat ni en el futur. Finalment, la
proposta civil de Fuster sempre resulta pro-
gressista, en la mesura que se situava en la
incomoditat o fins i tot la crtica radical de la
societat establerta, i de fet vinculava la cons-
cienciaci nacional a alguna mena de trans-
formaci de la realitat social. Podem dir,
encara que en els primers moments no ho

reconegus, que Fuster sempre es va situar
a lesquerra, amb unes prudents cometes.
Ara b, aix no vol dir que no cregus que
la construcci del pas havia dincloure
tamb els sectors conservadors. De dreta
per civilitzats, s clar. El Pas Valenci
ser desquerra o no ser s una de les afir-
macions fusterianes ms mal enteses o ms
manipulades: no constitua una exclusi de
ning a priori, sin una amarga constataci
davant la deriva anticatalanista de la dreta
postfranquista majoritria.
Les conviccions permanents de Fuster, el
nucli dur de les seues idees, es van expressar,
tanmateix, en moments i amb materials
intellectuals diferents. En els primers escrits,
a linici dels anys cinquanta, potser es feia
sentir encara la tradici dun pensament
nacionalista que bevia de Prat de la Riba,
que era el que es respirava en el cercle de Xa-
vier Casp, molts anys abans que el poeta de
Carlet caigus del cavall i renegs del seu ca-
talanisme. Sha parlat tamb de les influn
cies orteguianes de lutillatge mental del
primer Fuster i fins i tot dels debats sobre
essencialismes nacionals que es remuntaven
a la crisi espanyola de 1898. Tot aix t un
inters histric remarcable per polticament
molt relatiu. Fins i tot suposant que el jove
Fuster shagus mogut en aiges intellectuals
que ara ens semblen poc saludables, no hi
ha dubte que el sentit cvic del seu discurs
anava ms enll daquest pecat original. Pre-
cisament un article primerenc on parlava del
Cos mstic de la Ptria, una expressi que
podria remetre a una nacionalisme conserva-
dor i carlinoide, era, en realitat, una crtica al
catalanisme tradicional que apareixia en una
revista de rojos exiliats a Mxic, on denuncia-
va, precisament, que aquell nacionalisme no
havia aconseguit desempallegar-se dels seus
orgens romntics i historicistes.
35
Per a Fuster, la identitat nacional era un
fet objectiu, social i no merament psicol-
gic, que venia determinat per factors hist-
rics, entre els quals destacava la comunitat
de llengua, que al seu torn no era una dada
arbitrria, sin producte de lligams socials
que havien perdurat en el temps. Evident-
ment, la construcci nacional noms es
realitzava plenament quan aquesta societat
en prenia conscincia i lexpressava com
una aspiraci poltica. De vegades aquestes
idees les manifestava amb una contundncia
que les ha fetes vulnerables a crtiques que
impugnen les concepcions de Fuster com a
dogmtiques, essencialistes i fins i tot anti-
democrtiques. Ara b, independentment
de la pertinncia daquest qestionament,
cal considerar que una cosa s el material
intellectual amb qu est modelada una
idea i una altra el seu sentit poltic o cvic,
si es vol. En les crtiques vulgars al naciona
lisme essencialista o a seques, es parteix
dun prejudici: que les nacions basades en
una definici cultural i objectiva generen
nacionalismes excloents i potencialment
violents o fins i tot genocides, mentre que les
nacions enteses com una comunitat poltica
o cvica produeixen un patriotisme virtus
i de valors universals. Potser s i potser no.
Posem un cas: a Frana, en la islamofbia
o en el rebuig al reconeixement de la seua
prpia diversitat lingstica hi coincideixen
tant el patriotisme republic extremat com
els partidaris duna idea etnicista de la naci
que es remunta a lantiga Gllia.
La qesti, doncs, no s la naturalesa his-
trica o sociolgica que se li atribueix a una
naci, sin com es tradueix, efectivament,
en acci i drets poltics. I ac, per ms que
Fuster pense que la llengua condiciona o
determina la naci, aix fa referncia a un
nivell histric i social, i no individual. En cas
36
contrari ladscripci nacional obligaria a un
examen oficial de coneixement de la llengua,
cosa que, per absurda, un suposat nacio-
nalista essencialista com Fuster mai no va
proposar i que, paradoxalment, s que han
exigit als immigrants alguns estats basats,
segons diuen, en una idea de naci cvica
o republicana. Al capdavall, lartificiositat
de la distinci entre naci tnica o cultural
i naci cvica o poltica, en el nostre con-
text relativament democrtic, no t massa
repercussions prctiques. El mateix Fuster
no deixava de considerar, ja situant-se en el
terreny poltic real, que el projecte nacional
dels Pasos Catalans estava obert a tothom,
incloent-hi els qui, per motius biogrfics
particulars, no eren catalanoparlants. Cosa
que no significava rectificar la idea que la
llengua, en el nostre cas concret, ha estat i
s leix vertebrador de la identitat nacional.
Aix no sho inventa Fuster: s aix, almenys
des de lpoca contempornia, i segurament
t arrels populars molt ms antigues. Fins
i tot les propostes crtiques amb aquesta
concepci, que pretenen fonamentar una
identitat nacional estrictament valenciana
basada en la idea de comunitat poltica, des-
lligada daquest suposat essencialisme lin-
gstic, tampoc no poden defugir la cen-
tralitat identitria de la llengua. Perqu dut
al seu extrem, aquest nacionalisme cvic
podria conduir a un Pas Valenci feliment
sobir, amb seleccions esportives i sense es-
poli fiscal, per castellanitzat en la prctica,
on la llengua prpia del pas noms tingus
un s residual o simblic. Aquesta distpia
t un nom: Irlanda. I aix no ho pot voler
cap valencianista, cvic o dels altres.
Fa la impressi que realment no s lhi-
pottic perill etnicista all que incomoda de
les idees de Fuster. De fet, des de les files del
valencianisme cvic simpulsa i molt b
que fan un retrobament i una reelaboraci
en clau identitria de la cultura tradicional,
cosa que, segons com, podria no ser massa
compatible amb una idea estrictament c-
vica de la naci. O b caldria considerar els
valencians-tnics o valencians-valencians
com un grup ms i potser minoritari
dins del mosaic multicultural duna hi-
pottica naci valenciana cvica... No cal
complicar-ho tant. Tenint en compte que
les idees de Fuster no han generat ni ge-
neraran cap nacionalisme excloent, perqu
estan immerses en una cultura poltica de-
mocrtica, els escarafalls davant lespantall
de lessencialisme lingstic noms tenen
un sentit: el que molesta s que remarcant
la centralitat de la llengua Fuster arriba als
Pasos Catalans. Heus ac el problema in-
soluble: Fuster s un catalanista convenut.
Per alhora profundament valencianista
tot i que ladjectiu no li fes el pes, ja que el
subjecte histric del seu projecte no deixa de
ser el poble valenci: sn els valencians, ms
enll de la definici objectiva de la naci, els
qui han de decidir el seu propi futur. I aix
el colloca necessriament en una posici
crtica, desquerra, en aquest sentit. Perqu
davant daquesta posici noms es poden
donar dues postures: negar la unitat de la
llengua per a trencar la premissa del raona-
ment de Fuster, cosa que fan els blavers. O
negar el vincle entre llengua i naci, tal com
es fa des de lanomenada tercera via, en
reivindicar un projecte nacional circumscrit
a les actuals fronteres autonmiques. En un
principi, aquesta posici podria ser simple-
ment no-catalanista, per en la prctica
la necessitat de diferenciar el seu discurs i
fer-lo tolerable pel poble valenci, s a dir,
pel regionalisme conservador hegemnic
condueix a una desqualificaci de Fuster
que, en moments ms crispats, sacosta

massa a lanticatalanisme de sempre. Aix,
pot arribar-se a la bestiesa de dir que igual
de negatiu per al Pas Valenci s el projec-
te espanyolista com el catalanista, perqu
tots dos neguen la naci valenciana. Un
despropsit que dna per fet, en una recar-
golada imbecillitat, que la idea de Fuster
era subordinar els valencians a Barcelona,
en una imatge similar al que ha fet Madrid
amb els pobles peninsulars. Aix s un cas
extrem, per no deixa de ser un smptoma
de les derives a qu pot dur lantifusteria-
nisme de cert valencianisme que es complau
a presentar-se com a constructiu i dialgic.
Les idees nacionals de Fuster corres-
ponen a un pla que se situa ms enll de
la poltica concreta de partits i programes
electorals. Realment constitueixen un marc
previ de concepcions, una cultura poltica
que pot impregnar un ventall relativament
ampli de partits i formacions. El fuste-
rianisme, ents com un projecte de pas
inspirat en les idees de lassagista, t tamb
un carcter ampli compartit per moviments
i organitzacions tant cviques i culturals com
estrictament poltiques. El pes determi-
nant de la llengua i la cultura en la identitat
nacional, la integraci del Pas Valenci en
un conjunt catal ms ampli cultural en
primer lloc, per potencialment nacio-
nal i el rebuig duna visi conformista i
autosatisfeta de la societat i de la demo-
crcia realment existent, una voluntat de
modernitzaci social sense perdre les arrels,
sn de les poques conviccions permanents
de lassagista que constitueixen alhora els
eixos de la seua proposta cvica o poltica. s,
doncs, un marc ideolgic transversal, tot i
que escorat cap a lesquerra, que fa referncia
als projectes de fons comuns almenys en
els seus mnims a formacions poltiques
dun ampli arc, i que fins i tot ha influt en
37
sectors que van ms enll del nacionalisme.
A linici de la transici, lespectre poltic dels
partits que, amb major o menor intensitat,
podien adscriures a un fusterianisme, ms
o menys consistent, anava des de lextrema
esquerra fins a la democrcia cristiana i
el liberalisme, amb un espai central on se
situaven els socialistes hereus del primer va-
lencianisme desquerres de la clandestinitat i
la democrcia cristiana valencianista. Quasi
podia dir-se que, dels partits provinents
de lantifranquisme, prcticament tothom
es trobava ms o menys influt per Fuster.
O almenys no es considerava de bon to
democrtic oposar-shi frontalment. Per
comenava un llarg itinerari de trenta anys
en qu, defraudades les altes expectatives
inicials, el joc descissions, i reagrupaments,
de reconsideracions i de renncies ideolgi-
ques, acabaria per alterar el panorama de les
forces poltiques inspirades, per simplificar,
en Nosaltres, els valencians.
La mena de fusterianisme degradat, en
el sentit de descolorit, que havia inspirat les
iniciatives ms constructives dels primers
governs socialistes, i que van comptar amb al
controvertit recolzament del mateix assagis-
ta, ja fa temps que sha evaporat. Per aquesta
banda, no es veu cap projecte collectiu que
vaja ms enll del consens autonomista, on
la dreta ha aconseguit dictar les regles del
joc. Lesquerra estatal, a travs de diverses
frmules poltiques dmbit valenci, mant
molts dels referents fusterians, encara que
les seues prioritats no sorienten cap a la
construcci nacional del pas. Sn les orga-
nitzacions independentistes, tant les que se
situen fora del sistema poltic vigent com
les de vocaci parlamentria, les que fan seu
de manera explcita el projecte fusteri dels
Pasos Catalans, per duent-lo directament
al terreny de la poltica, fins i tot mitjanant
38
partits que sarticulen en tot el territori ca-
tal. Al costat daquestes formacions neces-
sriament minoritries, el sector majoritari
del nacionalisme poltic, hereu dels partits
que des de lanomenada transici havien
assumit amb major convicci les propostes
de Fuster, paradoxalment, en els darrers anys
ha tingut una relaci ms complicada amb
la prpia tradici poltica. Aquest corrent
central del valencianisme shavia concretat
en la Unitat del Poble Valenci (upv) al llarg
dels vuitanta i part dels noranta. Aquesta
formaci reconeixia els Pasos Catalans com
la comunitat nacional on sinscrivia el fet
valenci, per ms enll daquesta declaraci mnims, ha fet possible ampliar els suports
de principis, el seu marc dactuaci poltica
era estrictament el Pas Valenci, i el subjecte
collectiu que havia de decidir de manera
sobirana el seu futur no era altre que el po-
ble valenci. Conv remarcar aix perqu,
massa sovint, es fa una caricatura del que
va significar aquesta formaci nacionalista,
degradant la seua rellevant aportaci poltica
a una mena de radicalisme doctrinriament
catalanista i ultraesquerr. En contrast, el gir
cap al centre i cap a les idees de la tercera
via haurien fet de lorganitzaci poltica
successora, el Bloc Nacionalista Valenci
(bnv), un model de valencianisme raonable
i constructiu, de vocaci majoritria. s
cert que a la Unitat li va tocar la desagrada
prova de fer passar la utopia per les dures
baquetes de la realitat, i que, a la fi, simpo-
sava alguna mena dajust realista. Per aix
no vol dir que un canvi de tctica exigs una
refundaci ideolgica que, en definitiva,
suposava allunyar-se de la prpia tradici,
la del fusterianisme. Perqu no es tractava
noms de reafirmar que el projecte poltic
era exclusivament dmbit i diniciativa va-
lencians, sin que es volia tendir ponts amb
el regionalisme blaver per accedir al seu
electorat, aquell jaciment de valenciania
en estat brut que hauria de ser la base dun
valencianisme interclassista i decantat cap al
centre. Per aquest conte de la lletera no va
acabar b. Fins i tot va semblar que, en algun
moment, entestar-se en aquesta direcci
podia convertir el nacionalisme poltic en
un satllit de la dreta que, tot just, acabava
de fagocitar el regionalisme anticatalanista.
Afortunadament, es va imposar el sentit de
la realitat: el viratge cap a lesquerra, de la
m de Comproms, ha perms de superar
els lmits poltics tradicionals del naciona-
lisme i, sense renunciar a un programa de
de manera decisiva en les poblacions urba-
nes i les comarques castellanoparlants, on el
valencianisme tricolor o catalanista, tant
se val no hi havia arribat. Ara b, aquests
avanos electorals sn el premi del distan-
ciament ideolgic respecte al fusterianis-
me? Ms encara: la formaci Comproms,
es pot considerar que s aliena a lunivers
poltic fusteri?
Si escoltvem els promotors de la tercera
via no hi hauria cap dubte: labjuraci del
catalanisme hauria encetat una lnia ascen-
dent que culminaria, de manera natural,
amb lxit electoral de lannus mirabilis de
2011. Aquesta argumentaci, tanmateix,
passaria per alt que, per ell mateix, el na-
cionalisme, per ms estrictament valencia-
nista que fos, mai no va aconseguir entrar
en el parlament, i que noms ho va fer
pactant amb lesquerra estatal i, posterior-
ment, en una coalici, ms travada i cohe-
rent, amb lesquerra alternativa i ecologista.
Ms decisiu que el gir valencianista ha
estat, sens dubte, la represa dun discurs
crtic contra la dreta hegemnica i laband
de lestratgia dequidistncia forada entre
els socialistes i el Partit Popular. Daltra

banda, amb el seu esquerranisme renovador
i ecologista, Comproms recupera, adaptada
al temps actual, una part important de lhe-
rncia ideolgica de lantiga Unitat del Poble
Valenci. Queda, per, la qesti dels Pasos sector influent del valencianisme poltic
Catalans. B, ac caldria insistir, una vegada
ms, en els diferents nivells de concreci
de les idees fusterianes. En el terreny de la
poltica, un Fuster realista reconeixia, des-
prs de les primeres derrotes electorals dels
partits nacionalistes, que els Pasos Catalans,
entesos polticament, eren una pura illusi
de lesperit. Per hi havia un ampli terreny
preparatori en la perifria de la poltica. I
tamb en les poltiques possibles, podem
afegir. Al capdavall, el nucli de la proposta
de Fuster s alliberar el Pas Valenci de la
seua condici de societat subalterna en tots
els sentits. Negar el carcter fusteri, si ms
no en la prctica, duna formaci poltica
que treballa en aquest sentit perqu no
parla de Pasos Catalans seria, aix s, una
mostra de dogmatisme miop, duna banda
i de laltra. Ara b, la confluncia poltica de
diverses sensibilitats valencianistes postfus-
terians, postblavers i encara fusterians no ha
dimplicar una homogenetzaci ideolgica,
ms enll duns consensos i dunes lleialtats
bsics. Que per a uns el Pas Valenci haja
de ser un naci particular i per altres una
nacionalitat histrica dins duna Espanya
plural o una part de la comunitat nacional
catalana, en la prctica poltica ms imme
diata, s ms aviat irrellevant. Amb tot, el
bon sentit unitari en el terreny dall possible
i necessari, no cancella el debat dabast ms
estratgic o ideolgic que inspira i dna un
sentit histric a la poltica de cada dia. Sen-
se aquest referent utpic hi hauria el perill
duna deriva excessivament pragmtica,
que podria atraure una formaci poltica
alternativa cap al forat negre del consens
39
autonmic i social dominant. El que pas-
sa s que, en aquest nivell, hi ha diverses
concepcions ltimes en debat legtim.
Hi ha estudiosos i intellectuals afins a un
que continuen segregant un discurs que vol
desmuntar la proposta intellectual i cvica
de Fuster. No sacontenten a haver guanyat
posicions en lentramat orgnic del partit,
sin que tracten de capgirar la cultura pol-
tica darrel fusteriana que encara comparteix
bona part de la militncia i dels votants. I, de
manera comprensible, des daltres posicions
savaluen crticament aquests impugnacions
i es defensa la vigncia del nucli central del
projecte de Fuster. Es tracta duna confron-
taci didees justificada, per que shauria
de desdramatitzar, tenint en compte la ne-
cessitat de la confluncia poltica. Per en
qualsevol cas, la vitalitat de la crtica anti-
fusteriana no deixa de ser, ni que siga en
negatiu, un reconeixement de la vigncia del
Fuster poltic. Si lassagista de Sueca fos un
gos mort, no sentendria la insistncia pol-
mica dels seus crtics. Certament, la societat
valenciana i catalana ha canviat molt en
cinquanta anys, per les escasses i fermes
conviccions que motivaren Nosaltres, els va-
lencians encara poden contribuir a pensar
una alternativa per aquest pas desfet, encara
poden aportar elements per cimentar un bloc
social progressista capa de fer caure el quasi
rgim imposat per una dreta antivalencia-
na i socialment depredadora. Els desencon-
tres i les friccions entre els sectors fusterians
i no tan fusterians, entre els nacionalistes i
els no tan nacionalistes, segurament no es
podran evitar, per, hauran dimposar-se els
avantatges de la unitat i la pluralitat. I, en
aquest cam, que demana pragmatisme per
tamb uns referents utpics, el fusterianisme
est lluny de ser un fantasma esvat. r
40
Joan Fuster
contra la fantasia armada
s, penso, fcilment apreciable laug-
ment constant, sovint a batzegades, de lin-
ters per lobra de Joan Fuster. I pro-
bablement cap assagista, no s si s la
paraula justa, planteja tantes inquietuds,
connivncies, reticncies i rebuig. No
cal, crec, ser un erudit fusteri, i jo no ho
som, per advertir el plec de conflictivitats
intellectuals que cont el text publicat en
1962 sota el ttol de Nosaltres, els valenci-
ans. Jaume Vicens Vives havia publicat el
1954 Notcia de Catalunya, ttol del qual
se suposa que Fuster calc el seu vuit anys
desprs. Antoni Furi fa notar que, de fet,
adapta a valencians el que inicialment Jau-
me Vicens havia titulat Nosaltres, els cata
lans, per, per evitar problemes amb la cen-
sura a Madrid Josep Pla li sugger que el
canvis per Notcia de Catalunya. I, que, al
final, va ser leditor Max Cahner que lhi
propos a Fuster.1 Beneda sigui en aquest
cas la intimidaci de la censura i la cautela
Miquel Barcel (Felanitx, Mallorca, 1939) s historia-
dor. Durant molts anys ha exercit com a catedrtic
dHistria Medieval a la Universitat Autnoma de
Barcelona. s autor duna obra extensa en la qual
sobresurten ttols com Arqueloga medieval. En las
afueras del medievalismo (Crtica, 1988) o Musulmans i
Catalunya (Empries, 1999). Recentment ha publicar
El sol que sali por Occidente (puv, 2010).
Miquel Barcel
despia den Pla. Nosaltres, els catalans ha-
gus sigut una presentaci modesta i pe-
daggica de les reivindicacions catalanes,
una demanda desmenar els greuges i certes
propostes de com Catalunya podia ajudar a
fer una Espanya millor, tal com s Notcia de
Catalunya, fer saber com eren els catalans.
Just el que mai no va pretendre Fuster en
Nosaltres, els valencians.
Jo em circumscriur en aquest meu es-
crit a un aspecte darrel historiogrfica, pre-
sent ja amb tot vigor en el ttol mateix, tan
concs, de Nosaltres, els valencians, i que no
he vist remarcat i analitzat amb la cura que,
crec, es mereix. Atesos els lligams profusos
i potents que pot arribar a tenir, Nosaltres,
els valencians s un lema afirmatiu duna
identitat de grup. Clarament ofert, en pri-
mer lloc, als membres daquest grup que, al
llarg del llibre, els lectors sabrem que estan
dividits sobre la qesti mateixa de qu
s ser valenci. Tot aix s ben sabut el
conflicte que hi ha, vull dir, tant la divisi
interna com el conflicte sobre la connexi
freda amb el catalanisme poltic. Per,
tanmateix, jo estic convenut que el lema
anava adreat a un altre personatge, Espa-
nya, que, per dir-ho concisament, era sem-
pre present amb laconisme, amb graus de
diferent sensibilitat, en el teatre de lantiga
farsa. Inicialment, el meu plantejament era
aquest: si les dues qestions bsiques que

el lema resumia eren que el Pas Valenci
comenava amb la conquesta catalana del
segle xiii, qu en sabia realment Fuster de
com havia anat all, i, per tant, qu en sa-
bia dels sarrans, dels indgenes. I, el gran
rebot, evitat amb ms o menys cura: aquella
conquesta, sobretot catalana, formava o
no part de la Reconquista, considerada
per gaireb tota la historiografia haguda i
per haver, a Espanya i a Catalunya, com la
illusi dun fet com, harmnic, unitari, realitat, sn. Ramn Menndez Pidal era
el punt de partida actiu de les societats
hispnics finalment restitudes als segles
xi i xii, quan comen, per dir-ho aix,
lEspanya moderna.
En Fuster, ats lestat dels coneixements
de llavors, en sabia poc, anava ben venut,
en les dues qestions bsiques, pensava
jo. Sentengui b, ell sabia el que tota la
professi dhistoriadors ms o manco sabia
de tot aix, en Vicens incls, per aquest
solia tenir idees sobre el que no sabia, i en
Fuster no.
Per, jo creia que, tanmateix, havia iden-
tificat perfectament la procedncia de la fan-
tasia reconqueridora. Mha sorprs que
en un estudi recent Pau Viciano mostri que
linters relatiu per la historiografia medie-
val espanyola, den Fuster, es centrava ms
en el conegut debat entre Amrico Castro
i Claudio Snchez Albornoz sobre quan
comenava Espanya i si hi havia hagut fusi
de cultures, cristiana, jueva, i musulmana,
i altres amenitats.2 Els plantejaments eren
desbaratats per era clar que Snchez Al-
bornoz, el negacionista de la coexistncia
de les anomenades tres cultures, tenia la ra
de la seva part. El que roman un misteri,
fora destudi, s el crdit concedit a la falsa
perspectiva convivencial, al final reduda a
mostrar influncies jueves clandestines en
la literatura castellana, per part dAmrico
41
Castro. Segons Viciano, en Fuster rarament
esmentava Ramn Menndez Pidal, el qua-
lificava en un cas de sever no s ara si
ladjectiu s den Fuster o den Viciano i en
fu una altra allusi advertint que accen-
tuava la nota nacionalista castellanista
de, suposadament, la narraci historiogr-
fica dEspanya. Les dues coses sn certes
per queden molt lluny de ser presentades
prpiament com la veritat rotunda que, en
lautor efectiu de lentramat historiogrfic,
filolgic i narratiu de la societat hispnica,
espanyola diu ell, en la fase formativa irre-
versible, la segona meitat del segle xi.
No s estrany, per, en la meva opini,
que la feina i la figura de Menndez Pidal
fos, tot i que sempre considerada, impr
piament disminuda en aquelles discussions
tan apassionades i festeres sobre el ser dEs-
panya. En Vicens mateix semblava conside-
rar en Menndez com qualc apart de les
xerrameques abstractes, fent un s imprecs
del terme abstracte, dels dos apassionats de-
batidors Castro i Snchez Albornoz. En ge-
neral, Ramn Menndez Pidal va aconse
guir crear una obra potentssima i en certa
mesura reservada, o almenys fora dels cir-
cuits de les grandiloqncies espanyoles.
Semblava com si el que Menndez havia
estat fent amb una obstinaci freda, des
del 1908, data de la seva primera edici del
Cantar del Mio Cid, fos una tasca filolgica
severa i perseverant, sense vincles, almenys
clars, amb tot el projecte nacional espanyol
en curs des de 1939 del qual aquell debat
cridaner entre Castro i Snchez Albornoz
era noms una excrescncia final dexiliats.
Historiadors com Pierre Vilar i el mateix
Fuster sembla que no advertiren amb la
claredat que lafer requeria que lelaboraci
final, el nucli inicial i compacte com una
42
petita esfera, historiogrfic dEspanya, el seu
vertader origen modern, era lobra pacient,
minuciosa i intelligent den Menndez.
Guerra feta, guerra guanyada pels na
cionals, Espanya era una evidncia, una ce-
lebraci diria festiva per a uns, ben visi-
bles als carrers, i martiritzant per altres,
amagats. Lextensi de la llengua espanyola
era feta, a Mallorca, amb una gran fredor,
sense contemplacions. He contat per escrit
qualque vegada que jo sc de la primera ge-
neraci de mallorquins que vrem aprendre
collectivament a pronunciar la j, aquesta
consonant tan difcil de dir i que, com he
sabut desprs, apareix, en lunivers fontic
de les llenges romniques com una inno-
vaci duna gran originalitat, que marca
amb distinci la llengua nova. El cas s que
els meus companys i jo aprengurem a fer
el so, cada dia a lescola de les monges de
la Caritat, al migdia, desprs de resar ln-
gelus fins a hora de sortir per anar a dinar,
passant i repassant amb el dit mestre la
figura de la j, amb el seu punt damunt, feta
de paper esmeril en el centre duna cartolina
quadrada de cartonet. Acompanyant el gest
dels sons velars-guturals que corresponien
al dibuix de la lletra, all hi havia vint-i-cinc
allots repetint el so, descompassadament,
tres quarts hora, fins que sortem, cadasc
a ca seva a lhora de dinar. No s com sho
feien a Sueca i a altres contrades salvatges
per aprendre la jota, a la vila se feia aix.
Tampoc s si hi havia un pla nacional o
provincial per difondre la nova consonant,
tan difcil. Per els estris hi eren, lhorari era
el previst i sor Francisca era la vigilant que
es compls. Anys ms tard vaig aprendre,
llegint els Orgenes del espaol (1926) de
Ramn Menndez Pidal el que tenia de
peculiar i dimportant la consonant aquella
tan esquerpa de dir.
Els castellans eren una gent nova, cria-
da en una societat de guerrers que havien
anat creant les seves llibertats personals,
desvinculades de les aristocrcies lleoneses
ms antigues, justament, enfrontant-se als
moros invasors, devia fer almenys dos-cents
anys, deu o onze generacions en del solar
dEspanya. Daquest esfor de foragitament
sorgien ells amb una llengua nova que ser-
viria per relatar, amb gran exactitud, els fets
del ms significat dentre ells, lanomenat
el Cid, mort precisament a Valncia, el
1099, desprs daturar la primera escome-
sa dels almorvits, provinents dfrica, i
venguts a ajudar els debilitats regnes de
taifes. Mort el Cid, prcticament en acte
de servei, amb la seva guerra salv Espanya,
s a dir, va fer inefectiu lajut als musulmans
que els africans havien vingut a fer.
Heus aqu tots els elements de lantiga
trama. Daquesta casta nova de guerrers lliu-
res, o millor dit, diniciatives lliures, desprs
de la guerra acabada el 1939, els historiadors
espanyols, a remolc quasi sempre dhispa-
nistes, nhan acabat dient sobretot homes
de frontera. Tothom se nha fet un tip de
parlar de la frontera. La colonitzaci i
la postmodernitat, per dir-ho aix, proba-
blement varen fer, en successi, que sans
perdent de vista, o fent molt borroses, dues
qestions crucials entorn de la dita fronte-
ra. Una, qui hi havia realment a una banda
i a laltra, i dues, com era que a partir del
principi del segle xii la part musulmana era
sempre minvant i, si era aix, que ho era,
quin sentit tenia tot all de la frontera i
quins mecanismes feien que, amb dates molt
precises i fases daccions cada cop ms ben
organitzades, la minva de la part dels moros
fos sempre ms gran i irreversible. Aix tan
empricament contrastable es va convertir
en una qesti literalment indicible i al

voltant de la qual creixia una garriga espessa
i montona deufemismes i allusions obs-
cures. All que bviament havia estat una
destrucci, llargament apresa de fer, no era
mai descrit com a tal, forant tenebres lin-
gstiques i uns molt considerables i sovint
ridculs malentesos conceptuals.
s clar que hi havia, i hi ha encara molt
viu, ls entre historiadors i entre el com de
la gent dun mot que fa referncia a la des-
trucci dal-Andalus, de tota aquella altra
part de la frontera. Tothom ho sap: la re-
conquista. I el mot ha sobreviscut a tots
els canvis de perspectives historiogrfiques
i a les anlisis crtiques que, en general, han
posat al descobert la seva buidor explicativa.
I aquest ha estat lerror principal dels qui
nhem fet la crtica: no advertir adequada-
ment que es tractava duna fantasia i que les
fantasies no poden ser descompostes ana-
lticament en parts i subjectes a compro-
vacions parcials, com, per exemple, si els
reconqueridors eren moguts per una idea
nacional o quasi nacional o, per tant, quins
eren els motius de la irregularitat notable
de les fases cronolgiques de tot el procs
de reconquista o lavaluaci correcta la seva acci, salva Espanya, com sha dit
dels motius seculars i religiosos i les seves
proporcions en lempresa, per esmentar
qualcuns dels components clssics destu-
di. La fantasia atorga sentit a tots els seus
possibles components que sn, a partir del
nucli central, molt simples i illimitats, i
tan subalterns que es poden treure i llevar
a convenincia. s, de fet, com un mirall
reflectit en altres de successius. Per aix
mateix s hermtica.
Coneixem amb exactitud quan sor-
geix el mot reconquista per descriure la
destrucci dal-Andalus. Est documentat
primer el 1796 per comenaria a difon-
dres a partir de 1840.3 Per primera vegada,
43
doncs, el que havia estat inicialment una
ficci eclesistica molt lacnicament
enunciada en textos clericals del segle ix
sobre restauracions episcopals es mescla
amb una narraci fundacional de la naci
dEspanya, amb tota mena dimplicacions
tniques o, si voleu, racials i religioses i,
especialment, postulant un passat unitari
de totes les societats implicades en aquella
destrucci. Daix, per exemple, la historio
grafia i la histria de Catalunya no se nha
sabut sortir mai, i de fet no sha advertit
mai com a problema, com a destorb inicial
que no permet un tracte racional del passat.
Ramn Menndez Pidal, el 1929, en el
llibre formidable La Espaa del Cid orga-
nitza fins al mnim detall la fantasia de la
reconquista a partir dun personatge, el
Cid, els fets del qual encarnen, justament
perqu foren objectes duna can dun
cantar de gesta nica, popular, transme-
sa per joglars, en una llengua nova, una
societat inaugural duna naci. Lheroi, el
Cid, injustament tractat per un rei curt de
mires i frvol, que el desterra, fent-lo un
guerrer errant, acaba per ser qui, grcies a
abans, del greu perill dels africans vinguts
el 1086 per ajudar als reis de taifes mu-
sulmans, la debilitat dels quals era crucial
per dur endavant la reconquista, la seva
destrucci. Dic destrucci tot i que el
mot ds com entre historiadors i pblic
general sigui el dexpulsi, que ja expressa
prou b el que fou, sempre que sentengui
en tots els seus significats de desarrelament,
de deportacions massives, de mort, dexter-
mini de llinatge, com ms tard descriuria
Bartolom de Las Casas referint-se a les
prctiques similars dels espanyols a Am-
rica, ben inventariades el 1542, pel grupet
de frares dominics des dalmenys el 1511.
44
Aquest Cantar, objecte dedici i de
recerca apassionada per Menndez Pidal el
1908, podria ser, el gnere vull dir, segons
ell, un descendent de les remotssimes
canons de gesta visigtiques. Daquesta
manera el nou poble conservaria i donaria
fe duns orgens previs que li atorgarien
legitimitat per dur a terme lexpulsi, per
reclamar la terra primignia de la naci. A
aix Menndez Pidal va dedicar-li estudis,
tot sabent, suposo, la improbabilitat de
demostrar una connexi tan fantstica o
tan secreta que noms una incomprovable
intuci podia descobrir.
La trama teatral antiga, els personatges
vius, el guerrer desterrat injustament per
fidel al rei, el rei mateix frvol, mal acon-
sellat, inobservant dels perills reals que
amenacen Espanya, indecs, finalment in-
cestus amb la seva germana Urraca cosa
que, quan escrigu el llibre, Menndez
Pidal encara no sabia, tot el drama orga-
nitzava, sense una adequada jerarquitzaci
de qualitat, totes les qestions principals del
segle xi, que eren moltes i potents: la rege-
neraci eclesistica, el sorgiment parallel
dun medi sectari que acabaria controlant
el papat amb una ideologia de guerra, de
milcia nova, destructiva dinfidels, la difcil
conciliaci del vocabulari eclesistic que
acompanyava la destrucci de sarrans a la
pennsula Ibrica i el de lexpansi del que
ser la primera croada, la difusi monstica
i de Cluny, la formaci dordres militars
i, sobretot, laparici de bandes armades
predatries de guerres al marge dels poders
reials i feudals i la transformaci complexa
de les expedicions de bot contra al-Andalus
en empreses de conquesta i ho poso en-
tre cometes perqu el mot est ben lluny de
ser apropiadament ents irreversibles. Tot
aix eren els fonaments dels grans conflic-
tes entre poders seculars i eclesistics que
dominaran el prxim futur i definiran les
competncies poltiques i pbliques.
Per altra costat, larribada de bandes mi-
litars al llevant dal-Andalus prefigura, se-
gons Menndez Pidal, lordre final hisp-
nic, la unicitat inexorable del procs de la
Reconquista i un passat nacional com-
partit amb dimensions religioses, culturals
i poltiques ben precises. Tot aix, ben mes-
cladet, sense determinar les proporcions dels
ingredients i el rgim de les causalitats, cons-
titua lanell estellar dun nucli simple i po-
tent, hermtic, de veracitat indemostrable:
hi havia un poble prefigurant la formaci
duna naci i una terra sobre la qual hi te-
nia uns drets inalienables atorgats per un
passat remot i formidable. Tot all de la
frontera era un simulacre historiogrfic, els
duna banda hi eren per designi ancestral,
els de laltra per invasi intrusiva. La seva
destrucci era un requisit per a la cons-
trucci nacional del poble elegit, i tots els
qui participen en aquesta recuperaci eren,
per tant, un. Els de laltra banda, tot i els
diferents noms que historiogrficament
els hi donessin sarrans, moros, hispano
musulmans, andalusins, havien de ser ex-
tingits, i ho foren. Tothom ho sap. Final de
la fantasia. Passa, per, que al no admetre
anlisis racionals, la fantasia, que equival a
sostreure un segment precs de la memria
de lespcie a lexigncia de comprensi, en
genera constantment daltres, derivades,
en una expansi illimitada. I aix, el que era
senzillament una destrucci s convertida
en fusi de cultures, en suspectes i esca-
broses fusions biolgiques mai, per, no
predicades explcitament, convivncies
religioses, etc. O tot plegat, en un joc den-
ganys que evita posar el que va ser una ex
perincia dextermini collectiu, constant,

sistematitzat, i ben conceptualitzat, al prin-
cipi de la nova naci, fos quina fos.
Un resultat curis i important daquesta
manipulaci fantasiosa s la manca de di-
mensions de tot el procs. Que jo spiga,
mai no sha fet cap estimaci de labast de
la destrucci dhumans ni del gran negoci
de fer-la. Jo em limitar ara a fer una espe-
culaci a partir de les 300.000 persones, si
fa no fa, que patiren lexpulsi el 1609. Des
del segle xii al 1492, prop dun mili de sar-
rans es veieren afectats mort, deportaci,
exilis, extermini de llinatges per les ope-
racions dels feudals, dels seus peons i dels
seus pagesos, irreversiblement. Desconec
qualsevol exercici administrativament con-
cebut i dut a terme amb tanta exhaustivitat,
persistncia i xit. Les terres buidades eren,
sens dubte, un negoci excellent, tampoc,
per cert, avaluat.
No s que el medievalisme modern, apa-
regut dificultosament desprs de 1939, no
hagi aconseguit fer aportacions interessants,
ni que els hispanistes estrangers no hagin fet
contribucions decisives, sin que el nucli de
la fantasia sempre ha roms intacte. Poden
crixer, fins a un cert punt, coneixements
al seu entorn, com ms allunyats del nucli
fantasis, millor, i com ms a prop, ms tr-
bols curts i deformats resulten. Els casos
destudis de frontera destaquen per la
seva impertinncia i patetisme. De fet, ja no
cal llegir La Espaa del Cid ni, en general,
lobra de Menndez Pidal. s arreu, consti-
tuint la trama que nodreix tant el concepte
de naci poltica espanyola com el teixit
acadmic institucional, sense esmentar-la.
Fantsticament.
s ben segur que Joan Fuster coneixia
certes parts de lobra immensa, com una
murada, de Menndez Pidal. Per s pro-
bable, crec, afirmar que no en coneixia els
45
detalls. Podria ser, com sol passar, que fos en
Jos Ortega y Gasset i la seva inqualificable
Espanya invertebrada o en el ja esmentat
debat entre Snchez Albornoz i Castro, els
errniament tinguts pels caps de fila del
nacionalisme espanyol, en qui Fuster poss
la seva atenci. En qualsevol cas, el 1962, la
fantasia, en un cert sentit, tan discretament
organitzada per Menndez Pidal, ja era, des
del 1939, una fantasia armada. s a dir,
que independentment de les intencions,
almenys inicials, del seu autor, formava
part del nou estat den Franco sorgit de la
guerra del 1936-1939. s clar que hi havia
discrepncies i accents diferents en aquella
historiografia per, als anys cinquanta, el
tronc acadmic fort, intellectualment su-
perior, era el de Menndez Pidal. I la pers-
pectiva i el tronc estaven ben defensades per
les armes de lEstat. Per altra part, la fantasia
mateixa era, recordem-ho, militar, des del
principi. Tractava denunciar una destruc-
ci social i, al mateix temps, datorgar-li una
explicaci irrefutable i un sentit concloent:
la restauraci duna terra per a un poble,
un designi. I qui sho creu, sho creu. La
destrucci no podia, doncs, ser parcial, tots
els compromisos amb els futurs destruts, si
calia fer-los, eren, per fora, efmers. Com
aix ho foren tots.
Sentn, doncs, la fascinaci dels histo
riadors sionistes per la Reconquista.4
Heus-la aqu, una obra perfecta, una recu-
peraci ntegra de la terra, lliure dintrusos.
Tamb fascinats una branca dels catlics
ms conservadors que consideren la Re-
conquista una prova crucial, de laboratori,
del poder de les idees que, mogudes per
grups de militants, tenen capacitat per fer
la histria, en contra del materialisme per
al qual els canvis socials no tenen, de fet,
cap finalitat. Per aix, aquestes fascina-
46
cions, sn relativament recents. I fetes
possibles perqu no hi ha hagut mai, que
jo spiga, cap impugnaci de la fantasia
des de linterior espanyol. B, excepte les
tamb recents, mort en Franco, vull dir,
les diguem-ne llevantines. I molt notables
que han estat. Per aix comen de cop,
quan en Franco era viu encara i la fantasia,
doncs, ms armada que mai. El 1962 un de
Sueca, a prop de la quarantena, va publicar
un llibre que resultava ser una impugnaci
total de la fantasia. s raonable pensar que
de la mateixa manera que en Joan Fuster
no coneixia els detalls de la fantasia, no en
sabia del tot la lletra per s reconeixia la
msica, tampoc no era conscient ep! fins
a cert punt de labast radical de la seva im-
pugnaci. Entre altres motius, crec, perqu
una formulaci tan senzilla com la seva no
fa la impressi de ser prou poderosa per
destruir el que semblava i sembla ser una
construcci intellectual plena derudici,
ben resguardada per una tradici acadmi-
ca, tot i que el seu fonament sigui obscur
i fora de racional comprovaci. Per qu hi
havia dhaver una terra reservada per a un
poble?, per exemple.
El de Sueca diu nosaltres, els valen-
cians que, dit aix, dentrada s noms un mai no s, per, una rplica de les societats
lema de proclamaci duna identitat so-
cial. s, per, tot el que ve a continuaci el
que el fa especial.
Aviat queda clar: els valencians sn
un subjecte histric amb unes credencials
clares, a diferncia, per exemple dEspanya,
que tot i ser present en el segle xi, com
fa pals en Menndez Pidal, ve de molt
lluny, de tan reculat en el temps com sigui
possible. Tenia aix, un comenament ig-
not, tan llegendari, doncs, com es volgus.
Aquells valencians, en canvi, eren ben re
cents en el temps i venien de ben a prop,
de Tortosa cap amunt. I vingueren i ses-
tabliren mitjanant accions depredatries
difcilment convertibles en llegendes de dis-
tinci. Insospitadament, doncs, la con-
questa, la destrucci dal-Andalus, duna
part ben concreta daquella sempre min-
vant societat, apareix tal qual, no hi ha
reconquista. No surt per enlloc, ni en el
narrador esplndid, excepcional de la con-
questa, el rei en Jaume, que hi era, ni en els
altres testimonis ms modestos, en els mi-
lers de documents que organitzen i fixen
lespoliaci. Els sarrans eren aliens, eren
uns altres, amb lestrany dret de ser venuts,
morts, deportats o segregats. Josep Torr
ha escrit el llibre ms fusteri sobre tot
lentremaliat afer.5
Es pot simplificar tot aix, la construc-
ci duna societat colonial nova amb lnic
precedent de Lleida i Tortosa, entorn a la
figura del rei en Jaume i les seves activitats.
En Fuster no ho arrib a fer mai. El que
li importava era fixar un comenament
precs i, per aix mateix, fora de la histria
dEspanya que, ja ho he dit abans, no en
t daix. Milers i milers de documents
notarials i de tota mena deixen veure com
es construeix la nova societat colonial que
de provinena dels colons. Hi ha molts
factors de pertorbaci perqu es produei-
xin rpliques. Nesmentar noms dos de
principals i vinculats lun a laltre: el gran
negoci, ladquisici de terra organitzada
per viure-hi a canvi de lesfor de desallot-
jament de nadius i la seva insuficincia i,
per tant, el manteniment segregat dels que
quedaren i les seves deportacions internes.
El gruix de la historiografia valenciana so-
bre la conquesta s tan excepcional i els co-
neixements tan precisos, aconseguits en
condicions acadmiques no gens propcies,

que ha acabat per produir una paradoxa ple-
na de significat: el medievalisme espanyol,
posterior a Menndez Pidal, els guardians
no s si tots amb el mateix entusiasme
de la fantasia armada, continuen alludint
a la Reconquista i a tots els seus derivats
de fusions culturals o secretament biol-
giques, i fugint del reconeixement directe
de la destrucci dal-Andalus, tot i que el
resultat continua sempre esplndidament
manifest. I aix ho fan, aquests guardians,
sense estudis precisos, sense un cos empric
ordenat. En canvi, a Valncia i a Mallorca,
Menorca i Eivissa, on, com he dit abans,
shan elaborat, a partir dun cos documen-
tal excepcional, estudis ben concrets, no
shi troba reconquista per enlloc. Con-
questa s, molta, i operacions sistemtiques
de substituci poblacional a balquena. Es
tracta dun experiment de canvi social, ja
assajat a la meitat del segle xii a Lleida i a
Tortosa, sense precedents, almenys que jo
en conegui, excepte, tal vegada, a la vall,
avui aragonesa, de lEbre. El rastre de les
conquestes catalanes s tan contundent,
tan inequvoc, que qualsevol apreciaci
intutiva, com la de Joan Fuster, dun nou
comenament i, per tant, duna extinci or-
ganitzada de nadius, traspassava fcilment
totes les boires espesses de la historiografia
de la reconquista.
En Fuster no va viure prou per haver
gaudit de la paradoxa, i duna de les seves
possibles formulacions: com ms coneixe
ment histric hi ha, menys Espanya hi ha.
I s justament aqu que sacostuma a in-
vocar i a fer servir la figura, sens dubte,
majestuosa, del rei en Jaume. Ell, en els lli-
bres de text, forma part del captol de les
monarquies hispniques que duen a terme
la reconquista amb ms o menys suposa-
des coordinacions i poltiques matrimonials
47
de convenincia, forjant aix una unitat
dempresa. El que passava, efectivament,
damunt el terreny, les colonitzacions pr-
piament dites, no surt, daix no sen sol dir
cap paraula. Daquesta manera, reduda la
colonitzaci al rei entre una galeria solemne
de reis hispnics dedicats a la mateixa no-
ble causa la fantasia de la reconquista,
el rei en Jaume esdev un rei espanyol, un
padre de la patria espaola, un Jaume I,
el Constitucional, com ha posat de relleu
amb perfecte sarcasme en Pau Viciano co-
mentant la biografia del monarca escrita per
Jos Luis Villacaas.6 Jaume I, el Constitu-
cional, un dels esperpents que marca fins a
on pot arribar la fantasia, armada.
Abans de passar a comentar les dues dar-
reres qestions voldria deixar ben clar que,
segons el meu parer, en Nosaltres, els valen-
cians, en Fuster identifica prpiament un
subjecte histric mai no identificat, sin
com a subaltern, justament en reconixer el
carcter destructiu de la colonitzaci catala-
na, fora moros. Daquesta manera senzilla
descompta Espanya de la seva perspectiva i
tamb que la destrucci fragmentada dal-
Andalus constitueixi, de fet, una histria
hispnica comuna. Les colonitzacions foren
particulars. I aqu, Fuster es posa sol enfront
de la fantasia armada. I ho fa intutivament,
no hi havia recerca histrica que permets
pensar-ho. Aquell de Sueca, afortunada-
ment, infringeix les regles. Fer fora els mo-
ros, dominar-los, no s reconquerir les ter-
res. Fuster instaura un saber precs on no hi
era. La fantasia deia que no hi podia haver
un sol fragment dEspanya fora daquest
passat unitari, nacional i religis i viceversa,
la reconquista. Doncs ell no en fa cas. La
conquesta catalana s prpia, exclusiva i
fund un subjecte histric particular. T
unes dates precises.
48
Tant el descobriment com la seva for
mulaci perfectament coordinats, cosa
que no sempre passa, tenen un rebot, per
dir-ho aix, inesperat: en Fuster es troba
que a partir daqu no hi ha maneres ni
dreceres, per exquisides ni enginyoses que
siguin, dentrar dins la histria dEspanya
i contar-la duna altra manera. El final
sempre estava cantat, sobretot des del 1939.
Per altra banda, la perspectiva den Fuster
aboleix el silenci o la prudncia expositiva
sobre el carcter destructiu de nadius de la
colonitzaci. Vet-los aqu, doncs, els cata
lans depredadors, els fundadors nostres.
Insensatament, aquesta dimensi era omesa
o prpiament no explicada en el corrents
principals de la historiografia catalana. De
cop, tot era una expansi comercial, de
bons botiguers, despavilats comptables,
dos-cents anys de guerrers mig amagats.
Eren els espanyols, ells, els implacables
conqueridors i, vistos els resultats colnies
perdudes a Amrica i una Andalusia pobra
i latifundista, eren evidents els lmits dels
eixelebrats conqueridors. He intentat, en
un altre moment, descriure aquesta reeixida
i singular operaci denganya-lull.7
La introducci de racionalitat en lanli-
si histrica, el reconeixement impecable de
la fantasia armada, t a ms didentificar
un subjecte histric, el possible Pas Valen-
ci, fins aleshores perdut en lopacitat hisp-
nica, t, dic, una conseqncia ben impre-
vista el 1962. I de difcil resoluci. A banda
de les efusions inicials i sinceres, per part del
catalanisme poltic, davant dun llibre que
formulava la catalanitat del Pas Valenci,
aviat havia de resultar evident que aquesta
nova catalanitat proclamada introdua pro-
blemes enutjosos dins els objectius tradicio
nals del catalanisme poltic tal com havien
estat formulats al final del segle xix. El ms
obvi i, a la vegada, ms difcil dadmetre,
gaireb inconfessable, era que aquell noi de
Sueca descartava en el seu llibre qualsevol
enteniment amb Espanya, contravenint un
dels pilars essencials, almenys fins ara, del
catalanisme com alternativa reformadora
dEspanya. Ben al contrari, Espanya estava
en larrel del conflicte social, intern del
Pas Valenci, on la part assimilacionista a
Espanya, amb laband conseqent de la
llengua catalana, semblava ser majoritria o,
si no sempre, creixent. Era molt complicat,
doncs, conciliar el fervor que shavia de
mostrar per lacceptaci dun congnere,
almenys lingstic, encarnaci encara viva
de glries passades, amb la, per dir-ho dal-
guna manera no gaire inconvenient, nego
ciaci o almenys les ganes permanent i
cantelluda amb Espanya. La guerra del
1936-1939 Fuster nasqu el 1922 i la
victria inequvoca de Franco i els seus na-
cionals havien abolit el joc. Reconeguda la
fantasia armada per en Fuster, no hi havia
pacte possible en el conflicte interior del
Pas Valenci, fugir del context devorador
era lnica sortida possible a la catalanitat.
Al catalanisme poltic noms li faltava
posar sobre la taula, suposada sempre i quan
sescaigus, un factor de la magnitud del
Pas Valenci per a ni comenar la partida.
Suposo que el perill no va ser percebut, ni
de seguida, ni amb tot el seu abast, ni per
tots els sectors del nacionalisme poltic.
Per els importants finalment advertiren
els perills que contenia. Daqu prov el joc
enutjs de la demanda datenci i dimpli-
caci per part dels valencians fusterians i la
fredor i el clcul dels catalans.
Tanmateix, del desafiament que va fer
en Fuster, el solitari de Sueca, a la fantasia
armada nha sortit, al meu parer, guanya-
dor. Nosaltres, els valencians cont veritat,
 49
veritat desarmada. Per aix, un ttol tan
proclamatiu, el 1962 i ara, no t necessitat
de cap subttol explicatiu, tal com assaig,
perspectiva histrica, consideracions
sobre tal o tal altra cosa o el pitjor imagina-
ble Notcia dels valencians, per exemple. No,
Nosaltres els valencians, nu, cru, perfecte. r

1. Vegeu Antoni Furi, La vigencia dun llegat, LEspill,

10 (2002), pp. 6-17.
2. Pau Viciano, De Llorente a Marx. Estudis sobre lobra
cvica de Joan Fuster, Valncia, puv, 2012.
3. Vegeu Martn F. Ros Saloma, La Reconquista. Una
construccin historiogrfica, Madrid, Marcial Pons,
2011.
4. Vegeu Ilan Pappe, The ethnic cleansing of Palestine,
Oxford, Oneworld, 2006, on es mostra la recerca
duna perfecci dobra similar per part de lEstat
israeli.
5. Josep Torr, El naixement duna colnia. Dominaci i
resistncia a la frontera valenciana (1238-1276), 2a
edici, Valncia, puv, 2006.
6. Vegeu Pau Viciano, Jaume I, el Constitucional,
Quadern dEl Pas, 11-XII-2003.
7. Miquel Barcel, Enganya-lull. El guerrer, el comer-
ciant i la noble causa en la histria medieval de
Catalunya, LEspill, 21 (2005), pp. 6-26.
50
Un Fuster (potser) poltic
E ls seus lectors, i el pblic illustrat en
general, han vist sempre Fuster com un
home que, allunyat del mn i tancat en
una casa de poble, a la seua Sueca natal,
viu envoltat de papers i de llibres i escriu
de literatura, dart o de temes erudits, fa
reflexions morals i altres coses per un es-
til, que ben poca relaci tenen amb la po
ltica. Els seus detractors o adversaris el
veuen ms aviat com a productor didees
perilloses, com a autor de pamflets incen-
daris, mereixedor de la reprovaci dels
seus paisans. Daltra banda, lescriptor de
Sueca no va figurar mai en cap llista elec-
toral, no va donar pblicament suport a
cap partit concret, no va tindre mai cap
crrec pblic i no va ser mai militant actiu
de cap organitzaci sindical o poltica. I
no hi ha dubte que la figura pblica i pri-
vada de Joan Fuster s, aparentment, la
Joan F. Mira (Valncia, 1939) s escriptor i traductor.
s autor duna vasta obra que ha rebut importants
reconeixements. Entre altres ha publicat els assaigs
Crtica de la naci pura (1985) i Sobre la naci dels
valencians (1997). Com a novellista la seua darrera
obra s El professor dhistria (2008). Com a traduc-
tor sn recents encara les seues aclamades versions de
la Divina comdia (2000) i de lOdissea (2011). Una
primera versi duna part daquest article va apari-
xer com a Introducci a ledici del volum Un pas
sense poltica (Bromera, 1995).
Joan F. Mira
ms allunyada possible de la imatge dun
poltic. Parlar dun Fuster poltic podria
semblar, per tant, una manera de forar
la realitat de la seua vida, una incorrecci
biogrfica com a mnim. I tanmateix, no s
cert: no hi ha un Fuster poltic en el sentit
convencional del mot, per s en el sen-
tit ms substancial, i ms lligat a les seues
fidelitats profundes.
Fet i fet, Fuster socup de poltica s a
dir, de les relacions de poder, les relacions
entre els pobles, i les ideologies que sen de-
riven i shi apliquen des dels seus primers
escrits en prosa, des dels primers assaigs i
meditacions. Si hom repassa, per exemple,
el Dietari 1952-1960, trobar que quan
encara no tenia trenta anys, el 23 de gener
del 1952, Fuster ja anotava una primera
reflexi sobre un tema estrictament pol-
tic: sobre la llibertat. A la pgina segent
torna a aparixer una altra, i llarga, reflexi
ms poltica encara: sobre la violncia de
lestat (la pena de mort) i les seues bases
efectives: Els codis, i no solament el Pe-
nal, sin tots, tenen un fonament poltic.
Voleu res de ms poltic que un Codi de
Comer o una Llei Hipotecria? Es tracta
de dos temes la llibertat, les bases socials
del poder que apareixeran una vegada i
una altra durant els trenta anys segents
en lobra fusteriana. El tercer tema, que en
certa manera s el primer, apareix tamb

molt aviat en el seu Dietari: una anotaci
del 20 de febrer de 1952 mostra que ja ha-
via vist ben clarament una de les arrels ms
fondes de laltre gran camp de reflexi cr-
tica: la qesti nacional. Fuster recull una
dedicatria dUnamuno, en la qual lau-
tor del Sentimiento trgico firma com un
espaol profesional, i afegeix aquest co-
mentari: Lautodefinici del rector de Sa-
lamanca no pot ser ms justa. Serveix, de
ms a ms, per definir ms gent. Cal re-
cordar-la. No crec que siga fcil trobar al
nostre pas i en la nostra literatura molts
(quants?) escriptors joves, i especialment
poetes, com llavors era encara Fuster,
que el 1952 foren capaos de fer-se i des-
criure reflexions com aquestes: ni que tin-
gueren tan clares unes quantes idees bsi-
ques. Cal recordar una altra vegada que es
tracta de les primeres anotacions del pri-
mer any del Dietari: de les primeres onze
pgines, set sn ocupades per temes que ja
no abandonar mai, que apareixeran una
vegada i una altra al llarg dels seus escrits.
I recordem tamb que a una bona part
de la producci de Joan Fuster, en forma de
llibres o en forma darticles, se li podria
aplicar all que ell mateix diu en el prleg
dUn pas sense poltica: que s una medi-
taci permanent sobre un tema del qual
no sap desfer-sen, perqu s el tema del
meu poble. El tema del seu poble, que s
en primer lloc el tema del poble valenci,
ha representat una preocupaci constant,
una lleialtat immutable, i una ocupaci
intellectual sostinguda. I el tema s po-
dria resumir en dues propostes de reflexi:
la primera s saber qui som i per qu som
com som, s a dir la reflexi sobre la iden-
titat nacional i sobre la histria, que t la
seua expressi ms completa en Nosaltres,
els valencians; la segona, s saber on volem
51
anar i qu hem de fer, s a dir definir po-
sicions poltiques de les quals es deriven
incitacions, proclames, crides, programes
o pamflets. En qualsevol cas, la crtica fus-
teriana, la reflexi davant del poder i dels
seus mecanismes, la dimensi poltica de
la seua obra, t una base radicalment mo-
ral i, per tant, s aplicable a aquest pas i a
qualsevol altre pas. Aquest doble vessant,
el de la reflexi poltica aplicable al seu
pas i el de les posicions ms universals, s
una constant, encara que no sempre visi-
ble, en tota lobra de Fuster.
En un text del 1968, recollit precisa
ment en el volum Un pas sense poltica,
escriu: No ens hem pas denganyar: pol-
tic, autnticament poltic, no s sin aquell
qui pensa i actua en termes de govern. No
basta guanyar eleccions, ni influir sobre
lopini en matries precisament polti-
ques. Aix ser fer poltica, potser... Amb
aquestes paraules marca la diferncia en-
tre aquell qui s autnticament poltic i
el qui, com ell, simplement fa poltica,
s a dir, alg que, tot i que no ha docu-
par-se de guanyar eleccions, s que inten-
ta amb els seus escrits i actituds influir
sobre lopini en matries precisament
poltiques: en matries que tracten sobre
la relaci entre els ciutadans i el poder i,
sobretot, en les que tracten sobre la reali-
tat i el dest del seu pas. En aquest sentit,
Fuster ha fet ms poltica, molta ms, que
la major part dels professionals del ram.
Si hagurem de mesurar la importncia i
limpacte duna acci per les reaccions que
desperta, podrem afirmar que lacci po-
ltica de Fuster, almenys en els temes ms
candents, en el seu temps i en el seu mbit
ms prxim, ha estat difcil de superar en
eficcia. Fins i tot en una obra aparent-
ment inncua, com s un llibre de viatges
52
i paisatges El Pas Valenciano, publicat el
1962, que era un llibre escrit amb ulls
agudament crtics, i farcit de continguts
poltics: com a tal, la seua aparici va
provocar les reaccions ms intolerants i
bsties per part de les forces vives del mo-
ment, representants dun ordre establert
i duna visi immutable del mn en qu
vivien. Tan bsties van ser les reaccions,
que lautor del llibre de viatges va ser p-
blicament escarnit, acusat de totes les tra
cions, i finalment cremat en efgie en una
falla, en un grotesc auto-de-fe. Tamb s
sabut que, anys ms tard, van intentar cre-
mar-lo, no ja en efgie i simblicament,
sin fsicament amb una bomba que es-
clat en la seua casa mateixa. I s que els
enemics de la ra crtica han vist sempre
potser ho veuen tot confs, per aix ho
veien clar que la poltica que feia Fuster
(lagitaci de les idees estancades, lagude-
sa de lanlisi i el rigor de judici), era la
ms perillosa de totes, perqu significava
lintent de destruir les bases duna ideolo-
gia podrida i de construir-ne una altra de
ms saludable i ms slida.
Si aquell intent corresponia o no a una
possibiliat real, era un dubte que no esca
pava a la mirada de Fuster. Perqu el ri-
gor del judici i lagudesa de la crtica i de
lanlisi, sovint serveixen tamb per a ser
conscient de la dificultat de canviar les co-
ses, s a dir porten a lescepticisme, o al
pessimisme, que pot ser un dels seus corol
laris. I Fuster es confessa repetidament es-
cptic, i no noms a la manera contempla-
tiva de Montaigne. Escptic, i pessimista:
un progressista que noms creu, perqu
ho veu, en la realitat del progrs tcnico-
utilitari, per que no observa grans pro-
gressos en altres camps ms profundament
humans. I doncs, quina poltica pot fer
un escptic, que a ms s un escptic se-
dentari, poc amant de lacci? En primer
lloc, promoure justament aquest escepti-
cisme racional, com a base per qualsevol
progrs que no siga nicament una fanta-
sia. No creure que poden ser coses que no
poden ser, predicar la desconfiana en tota
mena dutopies, practicar la ironia: El se-
nyor Marcuse ens anuncia que ara estem
en condicions immillorables per a realitzar
utopies. Potser tinga ra. En tot cas, re-
sem: que Du lescolte... Una utopia, jus-
tament, s all que no es fa realitat enlloc.
I per tant, cal resignar-se a la seua irreali-
tat. I a partir dac actuar en conseqncia,
s a dir viure... i mirar de fer, o ajudar a fer,
all que s que es pot fer.
Aquesta posici allunyada de la utopia,
escptica davant de les fantasies impossi-
bles, es manifesta tamb en el tema de les rei
vindicacions nacionals, matria en la qual
Fuster va mantindre una militncia im-
mutable, i considerada per molts com a ex-
trema i radical. I tanmateix, aquesta mi-
litncia apassionada no li va impedir mai
ser ben conscient dels lmits que la reali-
tat imposa als designis i als projectes. Uns
lmits que, en el cas del Pas Valenci, de-
penen tant de la mateixa collectivitat in-
teressada (ms aviat caldria dir desinte-
ressada) com duna coacci o pressi ex-
terior continuada i antiga. La conscincia
porta a mantenir les posicions ms clares i
definides, que formen part dels principis;
per el sentit de la realitat porta tamb a
acceptar com a positiu i aprofitable qual-
sevol mnim pas en la bona direcci, en-
cara que siga amb una ironia que sacosta
molt conscientment al cinisme: Personal-
ment, mai no he estat un gran entusiasta
de les ficcions jurdiques: autonomia,
autodeterminaci, federalisme, inde-

pendncia. Per passar lestona i quedar-me
tranquil amb la meua conscincia, mafir-
me independentista. Per ser indepen-
dentista, avui, s una utopia. Federalis-
ta? s una altra utopia. No importa que
safirmen federalistes alguns grans partits
espanyols de dretes o sobretot desquer-
res. Ni ho sn ni ho volen ser. Per qu
ens hem denganyar? Lnica possibilitat
mitjanament satisfactria seria la de les
autonomies. Aix ho escrivia el 1978, i mobliguen a ser-ho, lindispensable i
en aquell moment es declara disposat a ac-
ceptar fins i tot alguna frmula preauto-
nmica com a soluci provisional. Des de
lafirmaci duns principis radicals, dif- per evitar senzillament loprobi o la sub-
cilment es pot ser ms realista. El mal s missi. I acaba aquesta consideraci re-
que, tantes vegades, fins i tot les modestes
pretensions del realisme es troben frustra-
des i buidades dels continguts que hom
podia raonablement esperar. Quan els po-
ltics en actiu no realitzen ni les expecta-
tives ms moderades, la moderaci verbal
de Fuster desapareix del tot, i apareix el
pessimisme i la insolncia: Aquest cagall
legislatiu pot ser ms nefast que el Decret
de Nova Planta, escriu el 1981 referint-se
a les concessions fetes a la dreta en la re-
dacci de lEstatut dAutonomia valenci. Gonzlez, passant per tants intellectuals
Aix ja no s ironia, s una fuetada en la
cara mateixa dels poltics.
Si en el tema del poder i de la poltica
la resistncia i la reticncia de Fuster sn
permanents, en el tema del pas la seua mi-
litncia va ser sempre tensa, vigilant, radi-
cal, per crtica i reticent, sense efusions
afectives. Fuster va insistir una vegada i
una altra que en el seu nacionalisme no hi
havia cap entusiasme emocional. Ell hau-
ria preferit no trobar-se obligat a ser mi-
litant de res, i menys de cap nacionalis-
me. Shauria estimat ms, sense dubte, ser
nicament un modest europeu de Sueca
53
que es reparteix el temps entre lerudici,
la literatura, la reflexi moral sobre el mn
que li toc de viure, i la conversa amb els
amics. Quan havia de prendre posicions
poltiques, quan havia de manifestar-se i
parlar com a nacionalista, ho feia sovint
amb una espcie de repugnncia ntima,
sense gust. Ho fa noms perqu cal fer-ho:
Ms dun cop ho he dit i redit: a tot es-
tirar sc nacionalista en la mesura que
prou. Perqu, ben mirat, ning no s na-
cionalista sin enfront dun altre naciona-
lista, en belligerncia sorda o corrosiva,
signada dient, com exasperat o com qui
demana que el deixen tranquil: I quan
ens faran el favor, ells, de no forar-nos a
ser nacionalistes? Perqu en definitiva
sn ells, els nacionalistes espanyols, els
qui ens obliguen a nosaltres a ser tamb
nacionalistes. Ells sn, en magnfica ex-
pressi fusteriana, tots els descendents de
les mamelles ancestrals del conde-duque
de Olivares, s a dir, prcticament tots:
des de Menndez y Pelayo fins a Felipe
i poltics com voldreu.
Ells s molt clar qui sn, doncs. Pe-
r, qui som nosaltres? La resposta a
aquest interrogant no s mai tan clara ni
tan contundent en els papers de Fuster: no
sempre ha estat ni s del tot clar qui som
nosaltres. Els valencians, per exemple.
En un text del 1973, dedicat a un pblic
progressista espanyol, Fuster intenta ex
posar la singularitat amarga del Pas Va-
lenci: Com si aquest tros de mapa que
ocupem no tingus entitat prpia: com
si la gent que lhabita ni catalans ni
castellans, en principi no arribssem
54
sin a una identificaci purament admi-
nistrativa, o geogrfica. Aquest, de fet, s
linterrogant amb qu comena Nosaltres,
els valencians, una pregunta sobre lsser,
sobre la identitat: s molt probable que, si
Fuster hagus sabut qui som, no hauria
escrit aquell llibre, o no de la mateixa ma-
nera. Per, com i quan ens hem definit els
valencians?: poc, i malament, aquesta s la
qesti. I Fuster, dentrada, intenta deli-
mitar com a mnim els termes, les raons
i les condicions daquesta indefinici va-
lenciana. No per pur inters especulatiu,
sin per tal que la conscincia dels dficits
passats i de les indecisions presents siga
una base ferma per una decisi de futur:
li interessa explicar per tal de transformar,
revisar crticament el cam de la nostra his-
tria per tal de retrobar la bona ruta per-
duda. Nosaltres, els valencians, tanmateix,
s un llibre provisional i cohibit. Provisio-
nal, i assumit com a tal, perqu est escrit
en un moment en qu els estudis sobre la
realitat valenciana, histrica o contempo-
rnia, sociolgica o econmica, eren enca-
ra molt pobres i escassos. I va ser un llibre
cohibit, perqu havia de publicar-se en
plena dictadura, tenint presents totes les
coses que no es podien escriure ni expli-
car pblicament. Passats els anys, com ell
mateix afirma en el prleg a Un pas sense
poltica, potser nhauria escrit una versi
nova, per no en tingu temps ni ganes.
En realitat, lhome que va plantar entre
els valencians les bases duna ideologia na-
cional, va dedicar al tema de la naci una
part molt reduda de la seua obra. Si repas-
sem el conjunt dels seus escrits, el nombre
de pgines dedicades a parlar directament
de la matria de la naci, de les nacions
o del nacionalisme s absolutament insig-
nificant. Aquest no era el seu tema. Fuster,
ms duna vegada, exposa el fonament mo-
ral del seu nacionalisme tan poc emo-
cional. s un fonament racional que es
basa, per exemple, en la diferncia entre
normalitat o plenitud, i frustraci. Els al-
tres pobles europeus, entre aquesta cen-
tria i Napole, o b sn pobles excellits
complets o en via dacomplir-se en el seu
dest normal de poble, o b sn pobles
frustrats en un grau gaireb letal.... El na-
cionalisme de Fuster s una reacci contra
aquesta frustraci collectiva: una insistent
aspiraci a la normalitat, la negativa a ac-
ceptar la no realitzaci permanent. Aix,
acomplir-se en el propi dest normal de
poble, ha de tenir el seu reflex en un pro-
jecte dacompliment poltic, perqu tota
definici nacional en suposa un, necess
riament. I arribats ac, el mateix Fuster,
justament perqu posava sempre la ra
per davant, sabia que un determinat pro-
jecte, els Pasos Catalans, entesos polti
cament, era ara mateix, una pura illu
si de lesperit, en lexpressi que tant li
agradava a Josep Pla per marcar la irreali-
tat dun desig o duna visi. Illusi que,
daltra banda, no ha de ser obstacle a pos-
sibilitats i actuacions en un terreny pre-
poltic o extra-poltic, que seria el camp
de lelecci o tria personal, i el camp de la
llengua, la cultura i lacci cvica. I de tota
manera, per a Fuster, si les possibilitats
del projecte poltic sn illusries, aix no
anulla la realitat virtual daquest espai: Si
els Pasos Catalans no troben una encar-
naci poltica urgent, no per aix deixaran
de ser el que sn. I no per aix deixaran de
ser el que haurien de ser. Qu sn o qu
haurien de ser, ja s una altra qesti.
Que potser no t la mateixa resposta des
de la calidesa de la fe i des de la fredor de
la ra. Quan Fuster, a la tardor del 1982,

es torna a plantejar la mateixa pregunta,
les respostes seran tamb les mateixes de
sempre, les de la seua fe i la seua ra, per
amb un interrogant afegit: De Salses a
Guardamar, i de Fraga a Ma, tothom s
catal, i molts no saben que ho sn. La
majoria. I no saber que ho sn, vol dir que
no ho sn? La pregunta s delicada. Tan
delicada, que lnica resposta s continuar
fent-se-la: Som una naci? Parlem-ne. Si
no vaig errat, s lltima paraula de Fuster
sobre el tema. Almenys lltima paraula
escrita i publicada: parlar-ne, sense donar
com a definitva cap resposta dominant o
dogmtica (quina?). No oblidar la pre-
gunta, sobretot. Quant a les respostes ms
o menys invariables o variables, dubtoses o
contundents, metdiques o perplexes, i
que finalment es clouen amb una pregun-
ta, cal tindre present un altre dels seus
principis immutables: Totes les meues
idees sn provisionals, afirma, de la ma-
teixa manera que assegura no tindre por
de les prpies contradiccions. Passats els
anys, tampoc no nhaurien de tindre els
seus lectors.
En altres llibres, articles o interven
cions directes i discursos, la militncia va-
lenciana de Joan Fuster (nacionalment
valenciana: aix s, per a ell, catalana) va
ser manifestada i exercida de manera molt
ms contundent i explcita. Davant dunes
eleccions imminents al parlament espa-
nyol, Fuster comenava un article amb
aquestes paraules: Ara magradaria escriu-
re aquest article sobre poltica... Avisant
que es proposa de dir algunes imperti-
nncies, que procurar que siguen suaus,
per que no puc aguantar-me de dir-les.
Les impertinncies en qesti fan refe-
rncia, no cal dir-ho, als lmits i definici
de la naci, de la nostra. Per, quina s
55
la nostra? A un costat i a laltre del riu de
la Snia, som o no som la mateixa naci?
Per a Fuster, s: per a ell, ser catal s lni-
ca manera de ser nacionalment valenci,
i en tant que valenci es defineix com a
nacionalment catal. Per ell mateix sap
que una cosa sn les definicions amb base
histrica recent o remota, i una altra cosa,
eventualment, la conscincia que sen t o
les condicions del present. I que aquesta
distncia provoca problemes terics i prc-
tics difcils de resoldre. Amb aquesta cons-
tataci, amb la delicadesa duna qesti
mal resolta, podem dir que es tanca un
cicle de reflexions que shavia obert tren-
ta anys abans en el Dietari. Sobre saber
i ser o sobre el ser i la conscincia, po-
dria ser un epgraf que expressaria el fons
daquelles reflexions.
Fora daquesta permanent i obligada
responsabilitat civil amb el pas, fora da
questa idea o militncia nacionalista, Fus-
ter no es va apuntar mai expressament a
cap opci poltica concreta, ni a cap ideo-
logia de partit. Des de quina posici fa
poltica, doncs? Cal tornar a les seues pri-
meres ratlles sobre el tema: fa poltica des
duna resistncia i reticncia sistemtica
davant del poder (quasevol poder s abs
de poder, escriu) i des duna decidida de-
fensa de la llibertat, de totes les llibertats.
Sobre aix, sobre les arrels ms fondes del
poder, s que t una ideologia molt defini-
da: la societat, en ltim terme, s dividida
en dues parts, els qui cobren (o exploten),
i per tant manen, i els qui paguen (els ex-
plotats), i per tant han dobeir. Aix ha
de ser aix, sempre i per fora? Aquesta s,
tamb, tota una altra qesti. I com en al-
tres qestions, Fuster sap que no tot s tan
simple: els dominats, els explotats, la gent,
la multitud, els pobres, no obeeixen ni-
56
cament per la fora. Duna banda, torna a
aparixer el problema de la conscincia:
Les multituds... no raonen. Aquest s el
problema. Cal esperar. I daltra banda hi
ha la fascinaci excercida pel poder ma-
teix, all que ambguament solem anome-
nar alienaci, i sense la qual ni els fei-
xismes haurien pogut existir, ni la dreta
ms dura saguantaria enlloc: Vs a saber
per qu, per els pobres acostumen a votar
les candidatures de dreta.
Vs a saber per qu, en efecte. I dac, tar parlant o escrivint, per exemple in-
daquesta perplexitat davant fets contra-
dictoris, naix una altra vegada un escepti
cisme, digne del pare Montaigne. Un es-
cepticisme matisat, per, que no vol dir in-
hibici, i menys encara dimissi intel
lectual. De la mateixa manera que pes-
simisme no vol dir passivitat. En realitat,
Fuster noms es manifesta pessimista
quan la situaci pareix com a efectivament
pssima, i aix s simple sentit de la rea-
litat. En un sentit equivalent, Fuster es de-
clara escptic davant dall que mereix ben
poca fe: el comportament de tanta gent, la
sacralitzaci de les ideologies, les mitologi-
es i les mistificacions. Per un escptic de
deb, s a dir alg que noms contempla
i mira des de la vora, que no creu en res
i que dubta de tot, no shauria llanat a
opinar, a agitar idees i a donar la cara en
cada ocasi oportuna i inoportuna. Un es-
cptic de veritat no hauria escrit papers i
pronunciat discursos que eren pamflets i
parlaments de mting, o almenys en tenien
les virtuts, i inevitablement tamb els de-
fectes. Un escptic en poltica, no hauria
suscitat tants entusiasmes i atacs tan fero-
os. Ni reservaria les frases ms punyents
precisament contra els qui dubten per
debilitat, contra els qui cedeixen quan no
haurien de cedir. Ni proclamaria posicions
tan difanes en tot all que afecta la vida
pblica del seu entorn. I sobretot, a casa
dels escptics, dels apoltics, ning no es
molesta a posar bombes.
Totes les raons de la seua actitud radi
calment poltica, del seu engatjament i del
seu comproms amb els problemes collec
tius, es podrien resumir en un dels seus
aforismes famosos: Tota poltica que no
fem nosaltres, ser feta contra nosaltres.
Per tant, quedar-se a casa, callar, no inten-
fluir sobre lopini de les persones i sobre
la marxa de la cosa pblica, s resignar-se
al paper passiu de vctima, conformar-se
a no eixir de la trista condici de sbdit.
Perqu la poltica s, justament, el mn
que separa el sbdit del ciutad. I un pas
sense poltica s, necessriament, un pas
on abunda ms la condici de sbdit que
no la de ciutad, ms la ignorncia que la
conscincia, ms la passivitat que la inter-
venci i els projectes actius. Aquella polti-
ca que, al llarg de la nostra histria, els va-
lencians no hem fet, ha estat, efectivament,
feta contra nosaltres. Ac, el pessimisme s
el resultat de constatar que els valencians
tenim lexperincia duna realitat predo-
minantment pssima. Perqu, fet i fet,
si es pot parlar dun pas sense poltica,
aquesta carncia singular no s ms que
la cara ms visible dun dficit histric, i
la constataci i manifestaci dunes altres
carncies. En primer lloc, de la carncia
duna identitat clara i definida, assumi-
da i compartida per la immensa majoria
dels ciutadans, com se suposa que s el cas
en pasos ms normals. Fuster tornar
una vegada i una altra sobre aquest punt,
simplement perqu s el punt crucial: un
pas sense personalitat conscient, com
podria actuar en tant que persona col
 57
lectiva, i en tant que protagonista cons
cient de la prpia histria i del propi dest?
Per hi ha ms encara: si un pas no ha
fet poltica, si no ha produt la part que li
tocava de personatges i de moviments po-
ltics substancials i constructius, vol dir
probablement que tampoc no ha produt
altres coses. Per exemple, que no ha pro-
dut una burgesia industrial i urbana (en
aquesta matria, Fuster no pogu conixer
els estudis histrics posteriors, que ens la
mostren com a burgesia real i potent per,
aix s, ideolgicament poc valenciana),
que lhauria fet entrar amb ms bon peu en
la contemporanetat. No ha produt lurba-
nisme i larquitectura que li corresponia, i
ha destrut una bona part de la que tenia: s
un pas posset per una fria demolidora,
on durant algunes generacions no importa-
va conservar una especificitat el gtic, per
exemple que no era considerada ni prpia
ni valuosa. Si s cert que des de fora ens
han fet com els ha interessat perqu nosal-
tres no ens fiem de cap manera, tamb
s cert que en gran mesura ens hem desfet
nosaltres sols, sense ajuda de ning. Com
que no ens hem definit, ens defineixen uns
altres, i com que no hem estat capaos de
ser el nostre propi centre, ens colloquen
sense cap esfor al marge i en la perifria
de tot: aquesta, potser, s sobretot la nostra
singularitat, aquesta ms que cap altra.
Precisament el text, del 1973, sobre la sin-
gularitat amarga del Pas Valenci, es clou
amb aquestes paraules: Per la ciutadania
en la seua petita obligaci diria, el que
pense i el que faa en la seua condici de
valencians i com lentenguen i la practi-
quen, s lnic que compta: lnica poltica
que serveix o que pot servir. Per a nosal-
tres, almenys... s, en tot cas, un excellent
punt de meditaci: lnica poltica. r
58
Encara hi ha fe a Israel...
H e llegit de nou Nosaltres, els valen
cians. Feia temps que no nhavia tingut ne-
cessitat, de manera que obrir-ne les pgi-
nes, repassar-ne els subratllats, retrobar-me
petits papers que potser em marcaven el
punt de lectura o de consulta i que shi
van quedar emmagatzemats a recer de la
destrucci i de loblit, descobrir en la p-
gina de guarda el segell de lestabliment on
el vaig adquirir Librera Grama, Horno
de los Apstoles, 1 (Plaza de la Virgen),
constatar que es tracta de ledici de mar
de 1964, s a dir, la segona la primera fou
la de maig de 1962, ha estat com con-
templar-me, retratat a trossos, en llbum
de la memria. A la portadella, davall ma-
teix del nom de lautor i del ttol, hi ha tres
citacions del contingut del llibre que hi
vaig escriure amb una calligrafia que s
tamb un tros de mi mateix. En rellegir-
les, mhe detingut a recordar quin lector
era jo en aquells temps i per qu em dei-
Vicent Alonso (Godella, 1948) s escriptor i poeta. Du-
rant molts anys ha estat professor del departament
de Filologia Catalana de la Universitat de Valncia.
A ms de diversos poemaris, s autor de llibres das-
saig com Les paraules i els dies o Trajecte circular. Re-
centment ha publicat una celebrada traducci al ca-
tal dels Assaigs de Montaigne. El seu darrer llibre s
A manera de tasc. Notes sobre literatura (puv, 2012).
Vicent Alonso
xava seduir per les idees dun escriptor
com Joan Fuster. La primera, extreta de
les lnies finals del prleg a aquesta sego-
na edici, diu: Encara queden valencians,
molts valencians, cada dia ms, que no vo-
lem resignar-nos a perdre la nostra entitat
individuada, que no volem deixar dsser
el poble que som, que no volem cedir a la
dissoluci ni a la indiferncia. No calen
esforos per entendre qu contenien aque-
lles paraules per atraure a un estudiant de
sis de Batxillerat que acudia cada dia a
les aules de lInstitut Llus Vives de la ciu-
tat de Valncia des dun poble de lHorta
circumdant. Davant de les veritats que de
sobte sens apareixien i ens unglejaven la
innocncia, eren anys dindecisions, din-
terrogants sense resposta evident, fins i tot
de pors, per tamb de comproms i dil
lusions, i les paraules contundents daquell
home de Sueca encomanaven conviccions
i voluntat de lluita: No tinc altra autori-
tat que aquesta: la dhaver-me apassionat
fins a lobsessi per la vida i el dest del
meu poble com diu el segon fragment
deixat sobre la guarda. Des de lHorta a
la ciutat molts joves daleshores creuvem
diriament el Pont de Fusta per arribar al
carrer de Sant Pau, i en el trajecte ja fiem
bromes sobre el que haurem de suportar
en alguna classe quan el professor ens re-
trauria la nostra condici de valenciano-

parlants, que no podem dissimular a pesar
de linters que demostrvem per parlar el
millor castell possible. La tercera de les ci-
tacions de la guarda, una de les moltes m-
ximes que clapegen el text, esdevinguda
amb el temps un clebre apotegma, mho
ha recordat vivament: Dir-nos valencians
s la nostra manera de dir-nos catalans.
Sens dubte, i com sha repetit fins a la sa-
cietat, Nosaltres, els valencians fou el llibre
inicitic per als joves que en aquells anys
de dictadura hi descobrrem el que amb
tanta cura sens havia amagat i que a par-
tir daquells moments marc el sentit de la
nostra vida.
Des daleshores ja han passat un grapat
danys. Pel maig denguany, en far cin-
quanta de la primera edici. I malgrat el
temps, un t la sensaci que no ha perdut
del tot la seua vigncia. Certament, llibres
aix, tan emblemtics, sempre gaudeixen
duna certa actualitat i, a ms, un corre el
risc de deixar-se enganyar per la nostlgia
barrejada amb el respecte a la figura del
seu creador. Per no crec equivocar-me si
insistisc en una paradoxa que molts ja han
posat de relleu. Aquells anys de la dcada
dels seixanta transcorrien amb illusions
de canvis substancials i projectes de futur;
ara, per contra, tot sembla sota la influn-
cia duna maledicci que ha ests el des
encant i la renncia a qualsevol transfor-
maci. Aleshores, loposici a la dictadura
franquista, que avanava sense fre a pesar
dels obstacles, encomanava lexigncia de
la lluita; ara, vivim immersos en la desola-
ci resignada i paralitzadora. Els fets dar-
rers la runa econmica del nostre Pas; la
desfeta de la banca autonmica (quan es-
cric aquestes ratlles, com a culminaci dun
procs de prdua absoluta duna certa au-
tonomia financera, el Banc de Valncia s
59
a punt de ser subhastat); la corrupci que
cada dia descobrim fins i tot en els mbits
que criem ms immunes a degradacions
semblants; la vergonya dun president de
la Generalitat assegut davant dun tribu-
nal tot escoltant sense immutar-se les se-
ues prpies converses, que el denigren fins
a la ignomnia; estudiants i professors als
carrers de les ciutats demanant calefacci
per a les seues aules o exigint recursos per
a lensenyament pblic; agrupacions ciu-
tadanes intentant impedir amb crit i pan-
cartes el desnonament dels ms humils per
part de la policia, etc. ens fan pensar que
de la nit al mat hem tornat ms de cin-
quanta anys enrere. I una mirada rpida als
guanys especfics que havem aconseguit
com a poble diferenciat de la resta de po-
bles de lestat espanyol ens insinua que
tampoc no passem pels millors moments.
La crisi econmica, tan profunda com a-
gressiva, la commoci que ha patit el mn
de la cultura, no solament com a conse-
qncia immediata de la crisi sin tamb
pels canvis de paradigma que ja sn quasi
una realitat en mbits clau com el de la
premsa escrita o el del mn editorial, tot
plegat ha somogut el contingut i leficcia
duna plataforma reivindicativa que de-
mana amb urgncia un replantejament re-
novador. El valencianisme, sens dubte, no
ha quedat fora de la crisi. Ben al contrari,
nha participat i, com s natural, nha patit
les conseqncies.
Rellegir Fuster en aquestes circumstn-
cies, endinsar-te en pgines que multipli-
quen les propostes de futur i els requeri-
ments de compromisos immediats quan
tot al teu voltant demana resignaci i silen-
ci, constitueix un exercici agradable per a
lesperit que, de nou, es veu condut al ter-
ritori que ms el satisf, s a dir, el del cam
60
que un recorre, ni que siga per retrobar-ne
de ms plcids, a pesar dels entrebancs i
la fatiga. Mho plantejar, tanmateix, ms
concretament: qu s, si deixem de banda
laire de reivindicaci que shi respira i que
empenta a lacci, el que trobe dactual en
les pgines daquest llibre? Encara mhau-
ria de traar uns lmits ms precisos, per-
qu he rellegit Nosaltres, els valencians des
de lptica de lescriptor que he volgut ser,
des del punt de vista dalg que, a les ter-
res valencianes, va decidir dedicar-se a la
literatura dexpressi catalana. No s fcil
obviar, ni per meres exigncies metodol-
giques, el pes indiscutible de Fuster sobre
la meua generaci com sobre les successi-
ves; el llibre que he rellegit s, al capdavall,
una mnima part de la seua immensa obra.
Ms encara, ns un fragment que aprecie
ms en tant que sallunya dexigncies ex-
traliterries i, en conseqncia, ms sem
complica la possibilitat de parlar-ne sense
remarcar la resta del conjunt, un grapat
de llibres en qu ens s fcil reconixer un
dels millors assagistes de la nostra literatu
ra. Pense, tanmateix, que paga la pena per-
qu ja he dit que el moment ho exigeix
i, daltra banda, perqu s bo haver-te de
regirar la conscincia perqu pugues situar
cada cosa al seu lloc. Els de la meua ge-
neraci admirvem Fuster, i seguim admi-
rant-lo, per la llengua que emprava, pre-
cisa, radiant, duna riquesa sense parang
i duna modernitat llampant, ben a prop
dels intellectuals europeus de lpoca que
aleshores, sorpresos pel que ens foraven a
posar en dubte i a replantejar-nos, llegem
de manera entusiasta. I ho fiem tamb
admirats duna manera de concebre las-
saig que, pel que fa a mi mateix, amb el
temps he situat en un lloc que no hauria
de definir-se simplement com a literatura
didees, ja que hi ha una relaci tan n-
tima entre els dos membres del binomi
que noms subratllant-la arribem al moll
mateix del gnere que intentem definir. Si
no ho fiem, lassaig esdevindria solament
una mena de vehicle que posa les idees en
circulaci revestides duna llengua correc-
ta i, amb una mica de sort, amena. Recor-
den vosts la discussi entre historiadors i
amants de la histria a propsit daquest
mateix assumpte? No s si encara s vi-
gent, per fa uns anys la trobvem arreu; a
mi, quan en parlvem, magradava citar el
cas del nostre Ernest Martnez Ferrando.
Arxiver i escriptor alhora, era tan partidari
de lembolcall literari de les idees histri-
ques que, finalment, se nanava una mica
per les branques del lirisme deliqescent
i una mica cndid. Com s ben notori, la
producci assagstica de Fuster, deixant de
banda el fet del seu domini extraordinari
de la llengua i de la seua expressi sempre
lluent i colpidora, no respon per sistema al
mateix patr. Lestil, que sens dubte el re-
trata i el fa nic entre nosaltres, no sempre
s el resultat del lligam indissoluble entre
forma i contingut que sintetitza lessncia
del gnere. Nosaltres, els valencians pertany
potser a aquesta variant de lassaig en qu
les idees semblen perfilades abans de la
seua expressi, en qu la forma s simple-
ment el vehicle que trasllada el contingut
amb nims de convncer, s a dir, carrega-
da de recursos per fer-hi crixer la capaci-
tat de persuasi. Per fou escrit com un as-
saig, com una proposta i no com un recull
doctrinal, s a dir, amb tota la provisio-
nalitat que defineix no solament el gnere
sin tamb una actitud intellectual que
lescriptor de Sueca popularitz entre nos-
altres. I en efecte, a la proposta de Fuster,
en aquells moments decisius de la nostra

histria, li faltaren lectors capaos de for-
mular arguments de pes en contra de les
seues tesis; li faltaren els collaboradors-
contradictors, com ell mateix reconegu.
No conv oblidar com van reaccionar els
sectors dretans ms reaccionaris i no hi ha
dubte que si no hi hagu debat, fou per-
qu alguns imposaren la injria i la vio-
lncia. No sabem, tanmateix, qu hauria
passat en cas que no hagurem entrat en
aquesta dinmica de persecucions i odis. Ja
s que formular aquesta mena de condicio
nals s un recurs purament retric, per
vull posar mfasi en el fet que les idees de
Fuster, a ms duna animadversi virulen-
ta, tamb generaren adhesions incondicio
nals, potser perqu eren massa originals
massa allunyades de lhoritz dexpectati- exemple, tot el que en aquest Pas sha dit
ves del moment, i expressades a ms en un
llenguatge brillant, incisiu, duna qualitat
incontrovertible. La mancana de colla
boradors-contradictors procedia da c i
dall, s a dir, dels qui es negaven a deba-
tre perqu volien imposar per la fora les
seues idees i dels qui estaven massa enllu-
ernats per la figura de lescriptor. Siga com
vulga, s indiscutible lactitud de Fuster
proposant un debat i exigint la confron-
taci darguments, capaos de generar ms
llum. Potser algunes de les discussions con-
tempornies sobre lassumpte criminalit-
zen lescriptor, s a dir, el fan responsable
de tots els mals del valencianisme, per
convindria tamb acceptar amb totes les
conseqncies que el temps ha fet de la
discussi a propsit de les tesis fusterianes
una activitat ms raonable i que, alhora,
molts han hagut dassumir que posar en-
tre interrogants algunes de les afirmacions
de Nosaltres, els valencians no s cap traci
o sacrilegi. Encara patim la somnolncia
digestiva de qu parlava Fuster i que, no
61
sense una certa perspiccia, qualificava de
perptua.
Potser t inters matisar que les formes
de lassaig que he esbossat i que en Fuster
convisqueren ben amistosament formen
part habitual de la nostra producci i, a
ms, conviuen tamb sense estridncies os-
tentoses en molts dels nostres escriptors
contemporanis. Hi ha fins i tot qui, jove
i ms fusteri que ning, peca per excs i
atribueix al mestre admirat la defensa
nica dun cert assaig acadmic, erudit o
doctrinari, que sallunya de la relaci es-
treta dialctica si vosts volen entre el
que es diu i lestil amb qu sexpressa. Cal-
dr insistir de nou en la gran influncia de
Fuster sobre nosaltres? Si ara examine, per
en els darrers anys sobre lassaig, observe
amb estupor com gaireb sempre no sha
fet res ms que repetir-lo obstinadament
i tediosament. Si ho mire des duna altra
perspectiva, ben travada amb la que acabe
desbossar, comprove que, deixant de ban-
da les caricatures que no contribueixen a
interpretar amb mesura el nostre passat re-
cent, no t cap sentit negar una influn
cia que en realitat sobrepassa la mateixa
figura de Fuster perqu, si ac t sentit
concretar-la en la seua persona, s sobretot
com a conseqncia del poder dun mo-
del darrels franceses que ara alguns, des
de la mera constataci o el panegric pre-
cipitat dels e-intellectuals, ja donen per
periclitat. Parle de lactitud que el gnere
sollicita, s a dir, de laversi al dogma i al
parti pris. Em sembla que en aquest punt
la frontera entre maneres diverses de prac-
ticar la literatura didees s ben manifesta.
Sense lacceptaci de la pluralitat no hi
ha literatura didees sin de dogmes, s a
dir, mers catecismes, textos doctrinals. No
62
crec que Nosaltres, els valencians siga un
llibre dogmtic. He parlat fa no-res dels
collaboradors-contradictors que Fuster
reclamava com una exigncia del dileg
que plantejava. I aix ja s prou per situar-
lo en un territori determinat, a pesar que
la seua factura es decanta sovint per ma-
neres prpies dels textos que transmeten
veritats absolutes, irrefutables. Sc un
home escassament dogmtic, diu Fuster
en les primeres pgines del llibre. I no s
lnic lloc de la seua obra, com saben els
seus lectors, que ho posa de relleu. Forma
part de les seues conviccions fonamentals
i, per aix mateix, a mi, com a tants altres,
tamb mentusiasm. Per lactitud que re- sipacions intellectuals solen sser un risc
butja els dogmes, sempre acompanyada de
la voluntat de conixer el punt de vista de
laltre, ha de conviure amb un altre aspecte
que tamb definia el model de qu parle i
que als de la meua generaci tamb ens sa-
tisfeia. Em referisc a lengagement, que per
a una gran part dels intellectuals daquells
anys constitua un pressupsit inexcusa-
ble de la seua activitat. I alhora no oblide
de situar aquest engagement en moments de
la nostra histria sense canals estrictament
poltics que conduren les nostres reivin-
dicacions. No s una convivncia fcil. Al
capdavall, lintellectual, lescriptor, obli-
gat a fer tots els papers de lauca, es traeix
a si mateix, s a dir, difcilment pot man-
tenir laversi a les veritats irrefutables que
li exigeix la seua actitud intellectual. Els
temps actuals sembla que en aix ens han
facilitat les coses. Hi ha esperances ben
fonamentades per creure que el valencia
nisme tindr la presncia institucional
que mereix, s a dir, la societat valenciana
comptar amb les vies poltiques que de-
fensen els seus interessos al parlament va-
lenci i espanyol, i caldr substituir el mo-
del de lengagement, ja sense vigncia. Ac,
doncs, Fuster, el model que representava,
sha fet ms vell del compte. Com tothom
arreu del mn, ara cal trobar el nou pa-
radigma i aclarir si encara t sentit parlar
de comproms i, si en t, quines sn les
seues noves vies.
En les primeres lnies de la Introduc-
ci Fuster esbossa un dels problemes clau
de la seua existncia com a escriptor. On
ncrit pas les livres quon veut. Si ms no, a
mi em passa una mica aix: no escric els
llibres que voldria escriure, i nhe escrit al-
gun ms dun sense gens de ganes ni
massa convicci. Certament, aquestes dis-
intrnsec en qualsevol home de lletres,
i no tinc dret a queixar-men. En la me-
sura en qu mhe fet un ofici de la ploma,
he hagut de resignar-mhi. Un ofici de
la ploma: una de les qestions clau per a
qualsevol escriptor per, sobretot, per als
qui han decidit ser-ho en una llengua que
desconeixen fins i tot una bona part dels
qui haurien de ser els seus parlants natu-
rals. La histria de la professi descriptor
en la literatura catalana hauria de dedicar
un apartat especfic al cas valenci. I Fus-
ter, com en tants altres aspectes, mereixe-
ria un bon grapat de pgines. Confessar
tots els papers que has hagut descriure
pro pane lucrando ja dna per a un grapat
de reflexions, per arribar fins a lextrem
de confessar-te esdevingut a la fora un
oportunssim centaure dhistoriador i de
socileg ocupat a donar compte dels or-
gens, les indecisions i els problemes de la
societat on has nascut remet a mancan-
ces substancials daquesta mateixa socie-
tat que intentes comprendre. En aquesta
parcella la figura de Fuster arriba a di-
mensions que molts pocs li han recone-

gut. O no s cert que sense una generositat
desmesurada, sense un engagement arrelat
en principis intellectuals, per tamb en
actituds poltiques i tiques, no hauria
estat possible que alg com ell sacrificara
leixamplament de lobra prpia per mor
dun servei pblic dxit ms que dubts?
Pense en aquella entrada del diari de Jules
Renard que plantejava la qesti en uns
termes que ajuden a situar-la ms enll de
la superfcie, s a dir, on segurament ha
de formular-se quan parlem del veritable
comproms dun home de lletres: Il y a les
conteurs et les crivains. On conte ce quon
veut; on ncrit pas ce quon veut: on ncrit
que soi-mme.
Qui, daltra banda, ha mantingut una
actitud semblant en anys posteriors? No-
ms un parell descriptors, i potser ni aix,
han aconseguit viure fonamentalment de
la ploma. I no ho dic per engrandir la fi-
gura de Fuster, sin per assenyalar que la-
nomalia no deriva tant dactituds perso-
nals com de problemes socials, culturals i
econmics, que afecten la collectivitat, no
tan sols la predisposici dels individus.
Nosaltres, els valencians ja ens va servir per
oblidar-nos dels mil duros i tartaneta,
expressi que com volia Fuster retrata els
burgesos valencians decimonnics, per
tamb aquells escriptors, comerciants o
poltics, que han dedicat una bona part de
la seua vida a caar subvencions, llorers o
el que siga, sense ni un gram de volun-
tat expansiva ni del seu intellecte ni de
la seua imaginaci. Vista des dara mateix
la professionalitzaci que Fuster exercia i
que tamb reclamava com a smptoma de
normalitat s ms lluny que mai. Els anys
transcorreguts ens han parat ms duna
trampa, i tots ens hi hem enganxat alguna
vegada. Haurem desbrinar seriosament si
63
una concepci de la poltica cultural que
la fa dependre quasi exclusivament dels
eraris pblics ha contribut positivament a
la consolidaci de la nostra literatura. Tot-
hom reconeix que la poltica cultural ha
danar ms enll del suport institucional.
Per quina s exactament? Qui, a hores
dara, est en condicions de dissenyar-la?
I per a quin organisme que estiga deci-
dit a aplicar-la? La crisi que ens aclapara
s tamb una crisi de valors culturals i els
valencians no som els nics a patir-ne les
conseqncies. No oblide, daltra banda,
que la professionalitzaci s alhora un
problema de maneres literries, s a dir, de
propostes que satisfacen les expectatives
del lector. S que en aix la nostra societat,
per raons que em sent incapa dexplicar
amb pls i senyals, s que ha avanat i ho
ha fet, a ms, lluny del model descriptor
que Fuster representa. Al capdavall, hau-
rem de tenir la naturalitat dacceptar que
lescriptor que ms ha contribut a desper-
tar-nos del nostre desgavell identitari, i
un dels grans de la histria de la literatura
catalana, a hores dara, no deu comptar
precisament amb xifres de venda majs-
cules. I tampoc la qesti es pot ventilar
amb referncies als balanos comercials.
O no s cert que els darrers anys, a Va-
lncia i arreu del mn, han configurat un
nou concepte descriptor ben lluny de les
notes que el caracteritzaven temps enrere,
s a dir, del que Fuster t present quan
redacta Nosaltres, els valencians? Lassump-
te mereix ms temps i espai del que ara
dispose, per cal la valentia dabordar-lo
sense prejudicis. Ara subratlle noms el
fet que professionalitzar-se implica sobre-
viure, s a dir, vendre o apanyar-se-les per
accedir a les subvencions dels organismes
pblics o privats. I no cal que mesforce a
64
subratllar que la disjuntiva t un pes defi-
nitiu. Des del 1962 fins ara la societat va-
lenciana ha fet canvis tan drstics que, en
alguns aspectes relacionats amb problemes
de sociologia de la cultura, s de bojos viu-
re de reflexions passades per molt agudes
que foren. Limmobilisme i el renuncia-
ment, satisfets, indueixen a la ms tosca
de les inhibicions, a la parlisi, a lapatia.
s una altra de les mximes del llibre, que
Fuster arrodonia tot seguit: Los valencia-
nos se contentan con slo el nombre de reino
que poseen ens reprotx alg, durant la
crisi del 1640 segons reporta el cronista
Melo i recordava ltimament Mart Do-
mnguez. Avui nhi ha que sacontenten
amb molt menys. Per encara hi ha fe a
Israel....
No sembla, doncs, que ni les indeci
sions ni els problemes inventariats a Nosal-
tres, els valencians siguen aigua passada. Un
altre assumpte s que necessiten les adap-
tacions pertinents a les noves circumstn-
cies. En la mesura que Fuster dibuixava el
futur, el temps, com s natural, ha exercit
de jutge implacable. Els Pasos Catalans
no sn solament un petit tros dhumani-
tat que parla una mateixa llengua, deia
lassagista en algun moment del captol
dedicat a lanlisi de Les indecisions. Els
fets histrics, per b que puguem atribuir
una bona dosi de crrega ideolgica a la
ment dels historiadors, sn incontroverti-
bles, per no hi ha essncies immutables
que es perpetuen inalterables al llarg del
temps. Els pobles es fan i les identitats sn
el resultat daix mateix, no lespill de cap
essncia invariable. Des del comproms
que animava la ploma de Fuster a redactar
durant el 1962 els fets fonamentals de la
nostra histria i a esbossar el futur que ens
esperava fins a la realitat de la primavera
del 2012, han ocorregut altres fets, tam-
b fonamentals per a la nostra histria. Ja
hem de comptar necessriament amb els
anys de democrcia i de vuit legislatures
del nou parlament valenci. I no cal que
em recree amb la relaci dels que, des de
lmbit estricte de la cultura i de la literatu-
ra, constitueixen tamb fites inexcusables.
Els darrers fets, els ms significatius des del
punt de vista poltic i cultural, reclamaven
canvis substancials en les propostes pol-
tiques del valencianisme, que, finalment,
sembla tenir horitzons prometedors. Per
la idea fusteriana de la catalanitat bsica
com a condici sine qua non perqu el Pas
Valenci salvaguarde la seua personalitat
mant des del meu punt de vista tota la
seua vigncia. I no crec equivocar-me si
dic que daix, ara mateix, nhaurem de
fer una bona publicitat al cor mateix de la
Catalunya estricta. Cal recordar que fins
i tot els terics ms actius del catalanis-
me independentista ja consideren el Pas
Valenci com un llast que entrebanca el
cam cap a lobjectiu final? Potser Fuster
no tenia ra quan afirmava que la idea de
Pasos Catalans era una obligaci moral.
No ho s exactament, per s que estic
convenut que no lin faltava quan deia
que era alhora una precauci salvadora.
Renunciar a lespai cultural com, s a dir,
renunciar a esmerar tots els esforos per,
des de la nova situaci, donar-li forma i
concebre les vies concretes del seu desen-
volupament s que ens condemnaria a la
desaparici. Si ms no, des de la llengua
i la literatura em sembla incontroverti-
ble. Tant de bo els qui tant han avanat
en la direcci del particularisme valenci,
acadmics, poltics, editors o escriptors,
siguen tamb partcips daquesta creena.
El particularisme no s necessriament se-

cessionista. Hi ha motius per a una certa
esperana com ara la notcia que la premsa
publica aquests dies sobre els acords entre
lInstitut Ramon Llull i lAcadmia Valen-
ciana de la Llengua per a la traducci des-
criptors valencians a llenges estrangeres. I
no se mescapa tot el que queda per fer en
aquesta direcci.
Siga com vulga, la veritat s que hem
anat fent en contra dels elements, un be-
nefici que hem obtingut grcies a revulsius
com Nosaltres, els valencians. Els ms joves
ja compten amb una tradici que s el re-
sultat de lespai cultural com. No conec
cap jove escriptor valenci que no tinga
Espriu i Fuster, Estells i Vinyoli, Mira i
Cabr, entre les seues referncies, i potser
s tamb el cas duna gran majoria dels es-
tudiants valencians. Tamb aix, insistisc,
li ho devem en una gran part a lempen-
ta fusteriana. I en aix tamb convindria
posar-se al dia per contrarestar els qui no
veuen ni un clap de llum en els cinquanta
darrers anys de la nostra histria. Malgrat
tot, hi ha una tradici comuna que els
ms joves escriptors fan servir en la seua
creaci com a referent immediat. Ja no
cal anar-sen fins als clssics per trobar els
lligams de la comunitat lingstica i lite-
rria. I aix ha passat a pesar, per exem-
ple, duna televisi pblica entossudida a
allunyar-nos en lloc dapropar-nos, i de
tots els atacs que sistemticament i pre-
meditadament lestat ha llanat i llanar
en contra de qualsevol afirmaci seriosa,
polticament viable, de la pluralitat. Nosal-
tres, els valencians s un element clau dun
procs de renaixement proper que ha tin-
gut els seus fruits i que cal reconixer. No
tot sn desastres. En els darrers anys hi ha
hagut actuacions poltiques de conseqn-
cies ben positives, com la introducci del
65
valenci a les escoles. Certament, no hem
anat tan lluny com Nosaltres, els valencians
formulava i desitjava, per quin text de
contingut ms o menys programtic no
ha sha vist en situacions semblants? Cal
recordar-los? Les actituds apocalptiques,
a les quals els escriptors som tan aficio-
nats, no ens ajuden gaire. I, a ms, estenen
lombra pertot quan a ning que no tin-
ga males intencions li costa reconixer els
moments de claror en la nostra histria
recent. No tenim mitjans dexpressi pr-
pia, per tamb en aquest territori hem
avanat o, si voleu, hem anat fent amb els
recursos de qu disposvem. Aix i tot, el
que ara importa s el canvi drstic en
el mn de la comunicaci, i conv defu-
gir qestions vetustes i sense cap mena de
repercussi. Posar-se al dia tamb en aquest
mbit implica abandonar velles reivindi-
cacions i promoure plataformes vincula-
des als nous models de transmissi de la
informaci. Noms una badoqueria irre-
dimible pot tancar-te els ulls per impe-
dir-te veure levoluci meterica de la so-
cietat que ha somogut el mateix concep-
te descriptor i dintellectual que fins fa
no-res circulava, immutable, pels diferents
territoris de la cultura. Noms cal atendre
levoluci recent del paper de les seues
opinions en els mitjans o de la seua funci
dassessorament del poder pblic per en-
tendre que els canvis nafecten lessncia,
no la superfcie.
Amb tot, aquesta vegada s que hem
anat ms enll dun simple moviment lli-
bresc. I farem b de posar-nos a laguait
no siga que, com tot sembla indicar-ho, al-
guns aprofiten la crisi per rebaixar-nos els
guanys. Aquests dies, ja nhem sentit veus
que no amaguen precisament les inten-
cions. Daltra banda, estar lluny del que
66
desitges no tobliga a infravalorar el cam
recorregut, per et posa davant del futur.
Aquell moment de Nosaltres, els valencians
en qu Fuster descriu la foto inefable de
don Teodor Llorente patriarca de las letras Manual de
valencianas, barbut i amb quevedos, pan- supervivncia
xudet i respectable, sofrint la coronaci en el debat
de les mans duna senyoreta relativament transgnic
grassa i disfressada amb el vestit tpic de
llauradora s el millor antdot contra el
pitjor dels perills. La lcida crueltat de la
descripci del patriarca sempre mha sem-
blat al servei de la denncia i duna certa
prudncia, precisament perqu Llorente
constitua la ms alta expressi de la lite-
ratura en valenci, a pesar que estava tot Una visi
cofoi de rebre el barret vegetal i simblic integradora,
del llorer: la carn s flaca, ja se sap i Llo- ms rica i
rente tenia llavors setanta-tres anys, que s plural del
una edat reblanidora. Ens hem llevat de fenomen
damunt aquestes aficions als homenatges evolutiu
com a mximes expressions del que ens cal
esperar, com a escriptors o com a ciuta-
dans, tant se val? De poetes de guant o
despardenya, de poltics conservadors
o progressistes, damics generosos o den-
titats oportunistes, vinguen don vinguen Una
aquestes coronacions retraten a la perfec perspectiva
ci les misries del provincianisme. s biolgica i
cert que, en els darrers anys, hem donat a evolutiva de
vegades la imatge duna cultura dhome- la llibertat
natge i taula redona, per no s just que humana
alguns ens vegen exclusivament aix, com
a hereus o portadors dels gens de lauto-
satisfacci complaent, incapaos en con-
seqncia de superar aquestes mancances
i, sobretot, incompetents a lhora dimagi-
nar noves maneres dencarar-nos amb les
dificultats. Perqu aix, simplement, no
s veritat. Hem aprs tant de Fuster, tant
ladmirem, que hem fet per corregir-lo i
corregir-nos. r

Les armes del jovent que arriba
Ensenyament en valenci, cultures juvenils
i activisme en xarxa al Pas Valenci
E n aquests cinquanta anys de vida de
Nosaltres, els valencians hem vist derrotes
dures i renncies vergonyoses per tamb
victries que poden canviar el rumb de les
coses els propers cinquanta. En aquest sen-
tit, en aquestes pgines posarem sobre la
taula els contextos i les potencialitats que
han adquirit un sector important del jo-
vent valenci de lactualitat i que estan di-
rectament relacionats amb les conseqn-
cies duna de les victries que shan assolit:
la introducci del valenci a lescola i, per
tant, la creaci per primera vegada en la
histria de les primeres fornades de joves
escolaritzades en valenci. Per fi, desprs
de tres segles de tnel, joves que han po-
gut crixer alliberats de prejudicis i auto-
odis des de la infantesa participaran arreu
del territori de tots els mbits de la socie-
tat. Un escenari, a diferncia del Principat,
indit al Pas Valenci i que s producte de
la tenacitat i la constncia daquells valen-
cians que en plena postguerra van ser ca-
paos de trencar amb la narrativa nacional
espanyola i van construir un decidit dis-
curs modernitzador que, no en dubtem,
ens ha fet arribar fins on estem ara.
Xavi Sarri (Barcelona, 1977) s membre fundador del
grup Obrint Pas. Llicenciat en Filologia Catalana, s
autor del volum de narracions Histries del parads
(Bromera, 2008) i ha collaborat en el volum Ara,
Pas Valenci (puv, 2009).
67
Xavi Sarri
Si comparem aquesta realitat amb la de
Catalunya, veiem que en aquest territori
la Renaixena va traar, ja a final del segle
xix, un discurs de regeneraci cultural i po-
ltica que germin en el Modernisme i el
Noucentisme, que assent les bases dun
nou projecte nacional. Uns moviments que
evolucionaren i sampliaren amb altres cor-
rents ideolgics en lpoca de preguerra
en qu el nou sobiranisme de Maci i Com-
panys, aliat amb sectors importants de les-
querra revolucionria catalana, aconsegu
aclaparadores majories absolutes. El que
interessa assenyalar ac s que en aquells
anys convulsos al Principat es va crear una
escola catalana que, amb els parmetres de
la renovaci pedaggica, tenia en lInsti-
tut-Escola el smbol duna transformaci
nacional i social don sorgiren les prime-
res generacions de catalans i catalanes for-
mades des de la infantesa amb valors cr-
tics i catalanistes. Maria Aurlia Capmany
(1997) aix ho corrobora: nosaltres, els
hereus directes de la Repblica i lAuto-
nomia, havem estat educats per al triomf.
Ens havien educat en lordre, la confiana,
la netedat, la gentilesa, el bon gust, lauto-
domini. Un model educatiu que fou con-
siderat com a pea clau del govern de la
Generalitat i que fins i tot va sobreviure en
la clandestinitat de la dictadura franquista
(com fou el cas de lescola Isabel de Ville-
na creada el mateix any 1939 per Carme
68
Serrallonga com a continuadora de lInsti-
tut-Escola). No cal dir que foren aquelles
generacions de catalans i catalanes els qui
en bona part garantiren la continutat de
la resistncia nacional aix com lactivitat
cultural i intellectual, desprs de lexi-
li massiu, a linterior de la Catalunya de
postguerra.
Al Pas Valenci, per contra, ni la Re-
naixena va fructificar amb lxit esperat, ni
el valencianisme poltic de preguerra, en-
cara que nombrs i actiu, va aconseguir
cap resultat electoral hegemnic, ni va
existir un escola valenciana que garantira
un futur ms enll de lestocada final que
havia de representar el franquisme. Tot i
aix, el valencianisme dels anys trenta ja
considerava lobjectiu de la valencianit-
zaci de lescola primria com una pea
clau en la revalencianitzaci del Pas (Pe-
llicer, 2003). Un objectiu perseguit pels
mestres nacionalistes valencians com Car-
les Salvador que, amb el moviment cvic
catal com a referent, crearen lAgrupaci
Protectora de lEnsenyana Valenciana i
que tingueren en les Normes del 1932 i les
nombroses i destacades iniciatives poste-
riors, materialitzades en lassoliment duna
ctedra densenyament de valenci als ins-
tituts de Valncia i Castell lany 1938,
unes fites prvies frustrades per la guerra.
Desprs de la desfeta, per tant, la gran
majoria de valencians, i ms encara els fills
de les classes benestants, foren educats
sense el substrat previ duna escola valen-
ciana modernitzadora i, aix doncs, en el
context de la desmemria i lautoodi cr-
nic impulsat, ara encara ms, pel bndol
vencedor. Polticament i culturalment po-
dem dir que aquelles generacions dels anys
quaranta i cinquanta cresqueren influen-
ciades pels corrents dominants de lpoca.
Uns corrents amerats de la propaganda
del nou rgim aix com del jocfloralisme
perms pel franquisme que exaltava en
valenci, com a fidel exponent del regio-
nalismo bien entendido, les glries de les-
panyolisme ms ranci. Noms cal recordar
que Vicent Andrs Estells no va escriure
ni un vers en catal fins lany 1951 i que
el mateix Fuster es va definir com un jove
que com qualsevol altra criatura provin-
ciana de la postguerra, va crixer intellec-
tualment en la ignorncia total i en la in-
toxicaci doctrinria de la dictadura.
Com apunta Ferran Carb (2009), s en
aquest context de la mamella grotesca i
txica, com va definir-lo el mateix Fus-
ter, don es va alimentar tota una gene-
raci de joves valencians a qui sels havia
negat el coneixement de la seua identitat.
Un context extremadament complicat on,
tot i aix, aquests universitaris aconsegui-
ren connectar amb els cercles del valencia
nisme de preguerra per reprendre la tasca
de reconstruir el pas amb la nova ptica
rupturista i modernitzadora que, com a
joves, creien necessria.
Els anys setanta comportaren grans
canvis socioecnomics que redibuixaren la
realitat del pas. Arribaven uns anys convul-
sos en qu els ambients clandestins bullien
davant la inevitable mort del dictador. En
aquest context, el fusterianisme aconse-
gu prendre forma i fora com a model al-
ternatiu de pas, sobretot en els ambients
intellectuals. Per el discurs fusteri, topa-
va amb una prctica poltica que se sus-
tentava en el racionalisme i el mtode en
detriment dels sentiments collectius i els
emblemes didentitat populars (Mira,
2009). En aquest sentit, destacarem el fe-
nomen popular i massiu que represent la
Can, de la qual parlarem ms endavant,

com una de les vies capaces de connec-
tar-lo a la realitat del carrer.
Vist des daquesta ptica, i des de la
distncia temporal i generacional, resulta
comprensible que aquest discurs fos f-
cilment criminalitzable per les estructu-
res de poder franquistes i els seus vassalls
regionalistes. Aix, en el context de la so-
cietat valenciana que hem descrit, a la dre-
ta i lextrema dreta espanyolista noms li
bast encendre la metxa de lexplosiu cc-
tel dignorncia, fanatisme i exaltaci de
la simbologia regionalista que havia estat
tolerada i patrocinada pel rgim, per fer
esclatar la Batalla de Valncia. Una bata-
lla que fou una guerra bruta en tota regla
i que, a principis dels anys vuitanta, quan
les aspiracions de milers de joves valen-
cians semblaven reeixir de manera inevita-
ble, represent una sobredosi de pessimis-
me i desencant.
El resultat s ben sabut. La derrota dun
model de pas que comport una srie de
renncies i cicatrius que encara avui ens
costen de tancar. Una derrota que, no cal
dir-ho, fou propiciada per aquella man-
cana histrica duna escola valenciana on
sestudiara i es normalitzara la llengua i
cultura dels valencians. Per la guerra no
estava del tot perduda. I lany 1983, per fi,
saconseguiria una victria parcial en a-
quest sentit: la promulgaci de la Llei ds
i Ensenyament del Valenci. Una llei que,
malgrat tots els seus dficits, propici, per
primera vegada en la histria, no noms
la introducci del catal a les escoles sin
la possibilitat destudiar completament en
llengua prpia.
La dcada dels vuitanta sn els anys
destrena de lhegemonia socialista i, per
tant, anys marcats per les poltiques dun
nou govern a qui incomoden les aspira-
69
cions dun nacionalisme social i cultural
que cada vegada ms aconsegueix baixar
de les universitats als carrers i arrelar al ter-
ritori. Aix, malgrat les majories poltiques
a totes les institucions, el nou Consell per-
met que la Can entre en una profunda
crisi mentre sincentiva una desmobilitza-
ci social que adob el terreny a la vict-
ria del Partit Popular. s lpoca, per, de
fets significatius per a la normalitzaci de
la llengua com larribada de les emissions
de tv3, la creaci de rtvv, o la celebraci
de les primeres Trobades dEscoles en Va-
lenci que aviat esdevindrien una demos-
traci de la vitalitat dels milers de xiquets
i xiquetes educats en valenci que ja crei-
xien arreu del pas aliens a les poltiques
obertament hostils que els esperaven.
Efectivament, la dcada dels noranta
comport larribada del pp dEduardo Za-
plana als principals centres de poder va-
lencians. Unes victries a les urnes que ser-
viren per reactivar els diferents sectors del
nacionalisme desquerres que ja acumula-
va dcades de creixement. s aquesta base
sociolgica, sobretot originada del subs-
trat poltic dels anys setanta, la que con-
tribu a bastir arreu del territori un entra-
mat de resposta a les poltiques del Partit
Popular en el context de lesclat, arreu del
mn, de noves formes de lluita contra les
poltiques globals del capitalisme neolibe-
ral. Chiapas, Seattle o Porto Alegre simbo-
litzaren aquest nou escenari de resistncia
global que es caracteritza per lactuaci en
xarxa aix com per la reivindicaci de la
identitat dels pobles sota la premissa pen-
sa globalment, actua localment. Rafael
Xamb (2011), al prleg del llibre Co-
municant la revolta. Moviments socials i
mitjans de comunicaci al Pas Valenci
de Xavier Gins, fa referncia a les parti-
70
cularitats daquest fenomen que als anys
noranta fa repensar els models de creixe-
ment i denuncia les amenaces sobre la super-
vivncia de lespcie que suposen les prc-
tiques desentrrotllistes del capital i els ex-
cessos del consum. Aix els moviments
socials es carreguen de cultura, de conscin-
cia cultural, emergeixen les cultures mi-
noritzades i es practiquen les poltiques de
la identitat. El periodista David Segarra
remarca la filosofia dinclusi que sestava
generant a escala mundial que feia que
moviments cvics, ecologistes i en defensa
de la llengua, el territori i el patrimoni aix
com lescena musical en valenci daquells
anys teixiren una xarxa nascuda del re-
sultat de tota una convergncia de sectors
que tenien en la identitat valenciana un
tret fonamental, per no excloent (Gi-
ns, 2011). Uns moviments, doncs, que
fructificaren en xarxa, amb la defensa de
la cultura prpia com a fet transversal, i
que consolidarien un teixit de resistncia
format per persones annimes darreu del
pas que amb els anys permet no noms
esmorteir lembat de les poltiques del pp,
sin tamb originar tota una escena po-
ltica i cultural alternativa al poder hege-
mnic.
En aquest context hem de situar la ma-
duraci de tots aquells milers i milers de
xiquets i xiquetes fills de la luev del 1983.
Unes generacions que aviat representaran
un autntica alenada daire fresc dins la
societat valenciana per les caracterstiques
regeneradores i normalitzadores que hem
descrit. Aquestes generacions, a ms, no
viuen en una bombolla intellectual, sin
al contrari: naixen i creixen arreu dels po-
bles i barris del pas i senfronten quoti-
dianament, i des de la infantesa, a la rea-
litat sociolingstica valenciana. Aquesta
topada originar necessriament una con-
frontaci entre els binomis normalitat/
prejudicis, estima/autoodi, reivindicaci/
submissi que aquest joves hauran de re-
soldre dins duna societat que els obser-
va amb estranyesa si no amb hostilitat. I
s ac, com en els anys setanta, on entra
en joc un concepte clau per entendre la
construcci de la identitat juvenil a les so-
cietats capitalistes occidentals: les cultures
juvenils.
El fenomen de les cultures juvenils
naix amb la creaci del Welfare State a la
postguerra europea dels pasos capitalistes,
que genera tota una srie de noves polti-
ques que, sumades als canvis que havien
generat els processos industrialitzadors,
consoliden la idea del jove dins la socie-
tat. A lobra de referncia De jvenes, ban-
das y tribus, Carles Feixa (1998) assenyala
els factors de canvi que originaren aquest
fenomen. Per comenar aquest Estat del
Benestar tracta de dotar a les classes po-
pulars de ms recursos, fet que propicia
la prolongaci de lestada obligatria dels
joves en el sistema educatiu. En aquest
context, naix la idea del temps lliure o
doci relacionat tamb amb laparici de la
paga setmanal que fa que els joves passen
de ser treballadors i, per tant, generadors
dingressos a leconomia familiar, a ser-ne
beneficiaris. Aquest fet, relacionat amb
els altres, contribueix a la creaci de tot
un mercat de consum juvenil. El desen-
volupament daquest nou marc fa que els
joves tinguen referents i models a imitar
coetanis fora del context familiar i que
per primera vegada es pose en discussi,
per tant, lautoritat patriarcal. La revolta
contra el pare, a ms comporta una revol-
ta contra totes les formes dautoritarisme
en el context dun relaxament de la moral

puritana que fou substituda pel sistema
per la moral consumista. En aquesta cerca
duna identitat prpia dins el sistema con-
sumista i competitiu, diu Freixa, el joves
generen
tota una xarxa de significats mitjanant la
idea dhomologia, la simbiosi que estableix
cada subcultura entre els artefactes, les-
til i la identitat del grup, i el bricolatge,
la manera com aquesta subcultura elabora
aquesta nova identitat mitjanant smbols i
objectes inconnexos. Les imatges culturals
que hi resulten es tradueixen en llenguat-
ge, esttica, msica, produccions culturals
i activitats focals.
Una construcci que els dota didenti-
tat i que pren forma i fora en contextos
de rebellia juvenil on aquests moviments
culturals passen a ser contraculturals per
oposici als rols de la cultura hegemnica.
A lEstat espanyol, malgrat lallament
del franquisme, aquest fenomen sesten-
gu coincidint amb la caiguda del rgim i
origin un primer esclat de diferent movi-
ments juvenils com els hippies, els mods, els
punks o els rockers. Ja en aquests anys, com
a fet particular, sintrodueix als Pasos Ca-
talans un incipient s del catal en aques-
tes subcultures com a element didenti-
tat. Com apunta Josep Vicent Frechina
(2011) en La can en valenci a finals del
anys seixanta al si de la primera Can es
produeix una important obertura de mires
que, tot escapant de lobedincia francfi-
la inicial, busca referents musicals en els
moviments contraculturals que ja lideren
les escenes britniques i nord-americanes.
El Grup de Folk, fundat lany 1967 ser el
primer exponent daquest fenomen ame-
rat dels nous codis esttics i morals de
71
la subcultura hippy que sescenificaren ja
multitudinriament al maig 1968. De la
mateixa manera, el Pas Valenci tamb
viu aquest esclat del folk ents com a ele-
ment identitari de la subcultura hippy i
aviat sorgiran grups que esdevindran re-
ferents populars com ara Els Pavesos i Al
Tall. Sha de destacar que aquests darrers
assoliren un xit massiu entre el jovent
de lpoca reinterpretant, com ho feia la
riproposta italiana, la cultura popular i
vestint-la de temtiques actuals entorn la
recuperaci de la identitat dels valencians.
Una aposta trencadora que donava veu a
les aspiracions poltiques i culturals dun
jovent que tractava de construir-se una
identitat generacional en el context de la
prpia descoberta nacional.
Als anys vuitanta, com hem dit, el des-
encant poltic i la consegent desmobilit-
zaci, posen en crisi les expressions musi-
cals de les cultures juvenils que empraven
el catal. Podrem dir que el nou poder, que
shavia nodrit de la potent eina dagitaci
popular i difusi poltica que representava
la Can, de seguida entengu que el ca-
rcter contracultural daquesta no lafavo-
ria. Aix, amb lexcusa de la normalitat,
una part dels antics activistes antifranquis-
tes que ara gaudien dmplies majories ab-
solutes, abandonaren i desprestigiaren la
Can que entr en un perode de recessi
sostinguda que saccentu especialment en
la segona meitat de la dcada.
Curiosament, no fou fins larribada al
poder dun Consell ntidament conserva-
dor i espanyolista que aquesta efervescn-
cia contracultural rebrot amb fora al
Pas Valenci. Als anys vuitanta i noranta,
per, les influncies contraculturals ha-
vien canviat de signe. El desencant pol-
tic, latur juvenil i les drogodependncies
72
provocaren un context ben diferent. Sn
els anys de fenmens com el passotisme
juvenil i les tribus urbanes, batejades
aix per la policia i els mitjans de comu-
nicaci (Porzio, 2009), i de lesclat de po-
derosos moviments contraculturals com
lanomenat rock radical basc que de se-
guida esdev influent a casa nostra. Una
escena, tenyida de lesperit de la subcul-
tura punk de lAnglaterra dels anys setan-
ta, que es caracteritz per la mescla de la
visceralitat musical amb la radicalitat del
discurs poltic.
En aquests anys vuitanta i principis
dels noranta, skinheads, mods, punks, ra-
pers, heavys i altres estils juvenils comen-
cen a poblar els carrers dels Pasos Cata-
lans. Unes subcultures atractives per a
molts joves valencians que les veuen com
una cuirassa de rebellia en el context so-
cial que hem descrit. Desprs dadoptar-les
i adaptar-les, el segent pas natural per un
sector dels joves valencians escolaritzats en
catal s sumar a aquestes identitats sub-
culturals all que els identifica com a col
lectiu dins la societat valenciana: la llen-
gua i el discurs crtic. No pot estranyar,
doncs, que molts dels primers grups de
rock que a principis dels anys noranta
triaren el valenci en les seues canons es-
tigueren influenciats per aquestes subcul-
tures. Un fet trgic, per, marc i remarc cultures juvenils vehiculades per la llengua
aquesta efervescncia: lassassinat de Gui-
llem Agull a mans delements dextrema
dreta, un fet que evidenci la vigncia de
la impunitat de la violncia poltica al Pas
Valenci. Guillem Agull, un jove skin-
head, antirracista i independentista que
acabava de complir la majoria dedat, era
un exponent daquesta generaci que vivia
quotidianament la confrontaci descrita
anteriorment. Resulta lgic, doncs, que el
seu assassinat, i totes les mobilitzacions
que el van precedir, serviren despurna en
la creaci duna incipient identitat genera-
cional. El cantautor Feliu Ventura, ho re-
lata aix: Nosaltres rem massa petits per
saber que rem els primers escolaritzats en
catal. [...] Per aix considere que all que
ens fa sentir generaci sn altres fets que
haurem danalitzar. [...] Personalment,
un dels fets que ms mafecta a principi
dels anys noranta, quan estic arribant a la
majoria dedat, s lassassinat de Guillem
Agull quan [...] descobrim que ser con-
segent amb els valors de la democrcia
al Pas Valenci s car (Ventura, 2009).
Aix, en el context marcat per la victria
del pp i de les noves formes de lluita glo-
bal que hem esmentat, molts joves de les
primeres lnies comenaren a aplegar-se en
incipients festes i concerts en unes activi-
tats focals que els visibilitzaven i els rei-
vindicaven com a collectiu. Amb els con-
certs, aquests joves coneixien el pas per
tamb a daltres joves amb qui compartien
inquietuds, subcultures, llengua i aspira-
cions poltiques. El creixement posterior
de lescena musical en valenci s conegut
per tothom. I jo mateix, amb Obrint Pas
he tingut la sort de ser-ne testimoni i par-
tcip del poder datracci, com ho demos-
tr la Can, de la suma de diferents sub-
prpia aix com per un discurs antihege-
mnic i de rebellia.
Hem dassenyalar en aquest punt que
els anys noranta sn els anys en qu Dou-
glas Coupland introdueix el terme Gene-
raci X per a referir-se a la primera gene-
raci que arribar a la majoria dedat en
lera digital i que, per tant, senfrontar a
les incerteses i paradoxes dun capitalisme
cada vegada ms transnacional. Carles Fei-

xa (2000) ha afegit laccs universal a les
noves tecnologies, lerosi dels fronteres
de sexes i gneres i el procs de globalit-
zaci cultural a aquest marc de principis
del 2000 en qu es desenvolupa la que ha
proposat definir com a Generaci @.
Aquest nou context ha generat nous
reptes i amenaces, per tamb noves eines
i habilitats que han perms incrementar
leficincia de lescena contracultural que ltic alternatiu que al Pas Valenci inevi-
hem descrit. En aquest sentit, ls de les
noves tecnologies i de les xarxes socials per
part de les noves generacions, i tornem al
concepte de xarxa, ha sigut fonamental a
lhora de combatre el silenciament medi-
tic i construir nous paradigmes comunica-
tius alternatius.
Amb tot, aquesta escena creada sota el
paraiges de les subcultures juvenils por-
ta ja ms de vint anys competint amb les
potents indstries culturals alienes. I ho
ha aconseguit, amb no poques dificultats,
adaptant-se a aquests nous contextos i in-
corporant els nous influxos contracultu-
rals que aquests han generat. Podria desta-
car, per exemple, el potent i atractiu brico-
latge identitari que ha creat el grup Orxata
Sound System, un dels ms populars i
significatius de la nostra msica, i que es
construeix amb un univers conceptual
propi que barreja elements de la subcul-
tura rave amb daltres postpunks, tradici
valenciana amb postmodernitat, cultura
popular amb cultura digital, samplers de
Fuster amb bases techno. No vull esten-
drem, per, amb aquestes descripcions.
Em limitar a destacar lauge i la consoli-
daci daquest fenomen malgrat el boicot
i la marginaci sistemtica dels poders i els
mitjans pblics valencians.
s en aquesta confrontaci amb la
cultura hegemnica, on aquest fenomen
73
serigeix com una potent eina de descrimi-
nalitzaci, normalitzaci i focus de presti-
gi en el context de cultura minoritzada on
es generen. Al seu torn, actuen com a pol
datracci daquests valors dorgull i auto-
estima entre tots aquells joves que no han
tingut loportunitat daprendre la llengua.
Aquest carcter contracultural tamb les
converteixen en altaveu dun discurs po-
tablement reprn el fusterianisme com un
dels referents pel que fa a aquell model de
pas que va perdre la batalla als anys setanta
i principis dels vuitanta. Noms cal mirar
les banderes, les consignes, les canons o
les samarretes als concerts per adonar-nos
de la fora de Fuster, Estells, Valor i la
seua generaci en limaginari collectiu
daquest jovent. Un discurs crtic, aix s,
adaptat, ampliat i complementat amb al-
tres puntals ideolgics de lesquerra, per
uns joves que, com hem vist, han crescut
amb una mentalitat desacomplexada sobre
la seua prpia identitat i que han crescut
en uns contextos socials, culturals i pol-
tics superficialment diferents. Ara b, es-
tructuralment iguals al de les generacions
predecessores pel que fa als mecanismes de
domini i sotmetiment del poder hegem-
nic. s per aix que Fuster sempre retorna
per la seua visi rupturista i crtica de pas,
per no com a dogma de fe, sin com a
punt de partida ideolgic pel que fa a la
concepci dun pas, i uns pasos, encara
en construcci.
No podem entendre, doncs, les carac-
terstiques de les actuals generacions de jo-
ves compromesos sense el substrat anterior
que ha fet possible la xarxa de resistncia
que hem esmentat abans. Una xarxa que
no noms es nodreix de la vitalitat daquest
jovent sin que ha actuat com a escola de
74
formaci en lactivisme social i cultural.
En el context de crisi del sistema capitalis-
ta actual, aquesta formaci ofereix armes
a aquests joves per lluitar en els esclats
socials que inevitablement sagreujaran al
Pas Valenci com a conseqncia de les
nefastes poltiques dun Partit Popular que
ha exprimit fins a lextrem el seu model
de societat. Aquestes conseqncies sacar-
nissen especialment en el jovent, a qui sel
nega el futur proms. Ensenyament pblic
deficitari, barracons, retallades en material
i professorat, dependncia econmica, des-
ocupaci, precarietat laboral i una cober-
tura familiar cada vegada ms insegura
han sembrat la revolta a les aules de valen-
cianes, especialment en les de secundria.
I s en aquest context en qu qualitativa-
ment pren fora el jovent que hem des-
crit. Perqu, com hem vist, els joves que
participen daquest altre model de pas i
daquest plantejaments contraculturals ar-
riben a aquest moment clau formats en la
xarxa de resistncia i amb potents referents
i influents cultures juvenils prpies que els
permeten assolir un discurs i una praxi al-
ternativa que ha sobreviscut als anys de la
bombolla i lanestsia collectiva en qu ha
viscut la societat valenciana. Un cctel de
formaci, frustraci i rbia que ha esclatat
en lanomenada Primavera Valenciana que,
significativament, ha comenat en un dels
primers instituts on simplant la lnia en
valenci i amb un paper protagonista da-
quests alumnes. Com tamb resulta signi
ficatiu que hagen estat els adolescents els
qui han posat el Pas Valenci en el ma-
pa meditic mundial en protagonitzar una
revolta que tots espervem per que ning
no iniciava.
Amb tot, ens trobem davant de tres
possibles potencialitats que poden fer da-
quests joves una de les claus del canvi al
Pas Valenci: la primera, que han estat es-
colaritzats en valenci, en un s parcial o
complet, amb tota la crrega normalitza-
dora i descriminalitzadora que comporta
haver crescut per primera vegada en la his-
tria amb uns coneixements que perme-
ten configurar una identitat valenciana
bsica des de la infantesa; la segona, que
han estat capaos dincorporar aquest fet
a les poderoses cultures juvenils que han
actuat com generadores didentitat col
lectiva per tamb com altaveu i font de
prestigi daquesta concepci jove i atracti-
va del Pas Valenci; i la tercera, que han
estat formats i foguejats en la cultura de
resistncia que en el nou context global
ha generat un activisme en xarxa, incre-
mentat amb ls de les noves tecnologies,
basat en la militncia i la no dependncia
institucional i que els ha instrut en les
tcniques i les aptituds de la mobilitzaci
permanent.
Dins el sempre complicat panorama
valenci, no podem negar que la suma da-
quests factors ens conviden a loptimisme.
Ms encara si desprs dun reps histric
posem laccent en el fet que en el darrer
mig segle hem passat de leufria demo-
cratitzadora inicial a les dures i irrefuta-
bles derrotes de la Batalla de Valncia
per acabar en un creixement, no massa
espectacular per tot i aix impensable, en
diferents mbits culturals, socials i poltics
assolit malgrat vint anys de govern de la
dreta ms conservadora i espanyolista.
Ara b, no vull semblar ingenu. s evi-
dent que el procs despanyolitzaci del

Pas Valenci tamb ha continuat avan-
ant. Per, no s aix normal en un con-
text on el Partit Popular ha aconseguit una
hegemonia electoral esclafant durant dues
dcades? All que sorprn, doncs, no s
aquesta realitat, sin que malgrat aquesta
llarga poca de poltiques hostils, la cons-
cincia nacional dels valencians no noms
no ha reculat sin que ha aconseguit in-
crementar-se. De manera grfica ho podr-
em descriure com dos cercles, un de gran i
poders i un de xicotet i dbil, que creixen
dins dun quadrat tossudament limitat. La
pregunta s: podr el nostre cercle, dbil
per jove, continuar creixent en lespai
que cedeix laltre cercle, poders per vell?
La meua opini s que aquest creixe-
ment ens pot ser favorable. Ara b, el repte
majscul que sens presenta s continuar
dotant de les eines necessries al nostre
jovent per poder plantar cara en els tres
mbits que hem descrit: defensar lense-
nyament en valenci contra qualsevol atac
governamental; que siguen ells mateixos
els qui continuen amerant de llengua i dis-
curs crtic i propi les cultures juvenils; i
continuar enfortint una xarxa de resistn-
cia que jugue el paper descola formativa i
agitaci social front les estructures de do-
mini cultural i poltic.
La qesti, doncs, continua sent el fu-
tur. Pensar en lavui i en el dem imme-
diat s precipitar-se i ens pot fer caure en
el parany del pessimisme crnic tan pro-
pi dels valencians. Jo, en tot cas, preferisc
apostar per loptimisme de la ra. Perqu
s, s cert que portem encadenant derro-
tes des de fa segles. Per tamb s cert que
en condicions extremadament adverses
els valencians hem aconseguit sobreviure
75
com a poble. Noms cal fixar-nos en la
crua realitat daltres territoris com ara la
Catalunya Nord, on el jovent ha perdut
les tres potencialitats que hem esmentat, o
daltres cultures minoritzades de lEuropa
occidental, per comprovar lxit del treball
i la constncia dels qui com Fuster shan
obstinat a dotar-nos deines per recuperar
la conscincia i lautoestima collectiva.
Cinquanta anys desprs, aquella confian-
a que mostrava Fuster per les classes po-
pulars que serien capaces dalliberar-se dels
prejudicis i lautoodi comena a veure la
llum. Superada la depressi dels anys vui-
tanta, ara recollim els fruits daquella sem-
bra: les primeres generacions escolaritzades
completament o parcial en valenci. Una
generacions que, com hem dit, dibuixen
un panorama indit i esperanador al Pas
Valenci. Per no podem tindre pressa. No
es poden revertir tres segles de prohibi
cions, percussions i minoritzacions en unes
quantes dcades. La victria s continuar
existint malgrat tot. Ara cal continuar tre-
ballant perqu arribe el dia en qu aquest
jovent escolaritzat en valenci des de la in-
fantesa siguen avis i vies, un escenari tam-
b indit, i transmeten als seus nts i ntes
el bagatge vivencial, referencial i emocional
dun projecte de pas, i pasos, que ja ser
centenari. Amb tota la crrega dexperin-
cia, maduraci i legitimitat per al discurs
propi que aquest fet comportar. s ales-
hores, noms aleshores, quan estarem en
disposici de pensar en comenar a gua-
nyar la batalla de la recuperaci de la iden-
titat dels valencians. Amb aquest horitz,
que cadasc continue treballant dia a dia
pels seus objectius nacionals i socials. Nos-
altres continuarem fent-ho pels nostres. r
76
BIBLIOGRAFIA

Carb, F. (2009): Com un vers mai no escrit.

Collecci Assaig
La poesia de Vicent Andrs Estells en els
anys cinquanta, Valncia, Publicacions de 23. La vida, el temps, el mn:
sis dies de conversa amb Joan F. Mira
lAbadia de Montserrat i lInstitut Interu-
Pere Antoni Pons
niversitari de Filologia Valenciana.
Capmany, M. A. (1997): Pedra de toc, 1. A: 24. Els mercats assassins.
Estudis culturals, mitjans
Obres Completes, vol. 6, Barcelona, Ed.
de comunicaci i conformisme
Columna. Greg Philo i David Miller
Feixa, C. (1998): De jvenes, bandas y tribus,
25. De lxit a la crisi.
Barcelona, Ariel.
Pamflet sobre poltica valenciana
(2000): Generacin @. La juventud en la Manuel Alcaraz
era digital, Bogot, Nmadas.
26. Ecologia viscuda
Frechina , J. V. (2011): La can en valenci.
Jaume Terradas
Dels repertoris tradicionals als gneres mo-
derns, Valncia, Acadmia Valenciana de la 27. Lofici de raonar. Societat, economia,
poltica, valencianisme.
Llengua.
Articles de premsa, 1997-2010
Gins, X. (2011): Comunicant la revolta. Mo- Vicent Soler
viments socials i mitjans de comunicaci al
28. Assumptes pendents.
Pas Valenci, Carcaixent, Edicions 96.
Set qestions filosfiques davui
Mira, J. F. (2009): Epleg: quatre reflexions, Antoni Defez
o perspectives, dins A. Furi, G. Muoz
29. Un somni europeu.
i P. Viciano (eds.), Pas Valenci Segle xxi.
Histria intellectual de la Literatura
Vint-i-una reflexions crtiques, Valncia, Comparada
Publicacions de la Universitat de Valncia. Antoni Mart Monterde
Pellicer, J. E. (2003): Lensenyament de la
30. Del nord i del sud. Diari dun professor
llengua catalana al Pas Valenci, Valncia, deconomia
Publicacions de la Universitat de Valncia. Josep M. Jordan
Porzio, L. (2009): Cos, biografia i cultures ju-
31. Valencianisme, laportaci positiva.
venils. Els estudis del cas dels Skinheads i dels Cultura i poltica al Pas Valenci
Latin Kings & Queens a Catalunya, Tesi doc- (1962-2012)
toral indita, Universitat Rovira i Virgili. Francesc Viadel
Ventura, F. (2009): Aix no s paella ni s 32. Incitacions
res, dins J. Muoz (ed.), Ara, Pas Valen- Enric Sria
ci. Reflexions i experincies de la generaci
33. A manera de tasc.
que ve, Valncia, Publicacions de la Uni- Notes sobre literatura
versitat de Valncia. Vicent Alonso
Xamb, R. (2011): Prleg a X. Gins, Comu-
nicant la revolta. Moviments socials i mitjans
de comunicaci al Pas Valenci, Carcaixent,
Edicions 96.

El camp ho va ser tot, al Pas Valenci:
histria i literatura
A lg ha dit, amb una dosi dexcessiu
optimisme, que el Pas Valenci s el pas
del llibre. Aquesta asseveraci gens tindria
a veure amb els ndexs de lectura, que ara
mateix sn terriblement penosos. Ms aviat
suggeriria que els valencians han subminis-
trat ttols duna eficcia formidable, tant
recreativa com cvica, per a gaudi i goig de
compatriotes i forans. I una miqueta de ra
no lin falta. El pas naix embolcallat per un
llibre: els Furs, una constituci exemplar per
als temps que corrien, alhora que de la m
de Catalunya dna al mn, al mn mercan-
til de la Mediterrnia, si ms no, el Llibre del
Consolat de Mar, que ha estat utilitzat fins
al segle xviii en afers de negocis martims;
el Tirant s una referncia inexcusable,
un monument literari, un llibre delicis i
modern segles abans que inventaren aix de
la modernitat; la Inquisici la Inquisici
espanyola, no cal dir-ho ens priv del llibre
dels llibres, s a dir, de la Bblia traduda al
vulgar, en fer-ne cremar tots els exemplars
i ms dun propietari seu tamb de passada.
Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, la Safor, 1957) s catedr-
tic dHistria Medieval a la Universitat de Valncia.
s autor, entre altres, del dietari El vaixell de Genseric
(Proa, 2007), que obtingu el Premi Carles Rahola, i
dels assaigs histrics La vall de les sis mesquites (puv,
2003) i Ausias Marc (puv, 2011).
77
Ferran Garcia-Oliver
Tots elles sn, en efecte, obres que sugge-
reixen una tardor medieval esplendorosa,
malgrat les ombres domstiques de la neteja
tnica i religiosa. Quan tot es va ensorrar
i quan un munt de segles ms tard al pas
i la seua llengua ja li cantaven les absoltes,
aparegu el terme no pot ser ms apropiat,
fou una veritable aparici un altre llibre
prodigis: Nosaltres, els valencians, confec-
cionat per Joan Fuster. Mai unes pgines
impreses no havien tingut un impacte tan
gran sobre el teixit intellectual que recobria
el territori entre Morella i Oriola. Aquest
s el seu valor decisiu.
Cinquanta anys desprs de la publica-
ci, encara persisteixen les seues radiacions,
senyal que la lectura de Nosaltres, els valen-
cians ha impregnat un pblic heterogeni,
per fonamentalment els quadres poltics i
pensants que a partir de 1962, any en qu ix
a la llum, nodriria el pas. Fins els mateixos
detractors, els ms honestos, no han pogut
deixar de reconixer la transcendncia de
les idees que Fuster posava en circulaci.
Bsicament, el propsit passava per res-
catar el Pas Valenci del rac subaltern
a qu lhavien condemnat les elits polti-
ques i culturals que secularment lhavien
governat, en particular des de la derrota
dAlmansa. La conseqncia ms clamorosa
de la claudicaci de la classe dirigent era,
sens dubte, labandonament de la prpia
78
llengua. Els valencians que no naufragaven
en el cofoisme, sofegaven en lautoodi o
en la conformitat provinciana, i tot enmig
duna desdia patolgica i un desistiment
moral descoratjador. Fuster, a mig cam del
socileg i lhistoriador, auscultava el passat,
en feia una diagnosi severa i plantejava els
reptes del futur. La seua era una proposta
rabiosament moderna, basada en un exer-
cici crtic de la ra.
La percia literria, que s un valor afe-
git, i la capacitat de sntesi les pos al servei
de lanlisi de tots els papers possibles que
circulaven sobre el pas. El resultat enlluer
n perqu venia dun no professional de la
histria. La seua tasca sacostava ms al que
sassajava a laltra banda dels Pirineus, que
als asptics i banals papers confegits per
lacadmia universitria. Fuster estava ms
prop de Braudel i Huizinga i de Vicens
que els catedrtics espanyols entotsolats en
el seu nacionalisme identitari i lingstic,
tributaris de Menndez Pelayo i laversi a
tot el que feia tuf deuropeu.
Les refutacions poltiques precediren les
estrictament historiogrfiques. Sn les que
ms han pesat, al capdavall. La connexi
catalana, perqu al parer de Fuster lnica
manera de salvar la llengua consistia a man-
comunar interessos i engegar una enrgica
acci de represa junt amb el Principat, fou
i continua sent el cavall de batalla. La
reacci en nom dun regionalisme innocu,
buit i folklric, emmascara laflicci del na-
cionalista espanyol, actiu o passiu, que sha
dacarar amb una altra realitat, i aquesta
altra realitat resulta massa incmoda i im-
possible dassumir. Les impugnacions con-
cretes eren inevitables a mesura que eco-
nomistes, historiadors i socilegs posaren
fil a lagulla de les seues respectives inves-
tigacions. Aquesta era lesperana de Joan
Fuster. En les cincies socials les tesis tenen
data de caducitat. La vlua de Nosaltres, els
valencians no es mesura per contenir un
catleg de veritats immarcescibles, sin
pels estmuls habilitats per a indagacions
en mltiples i variades direccions.
Un dels temes que ms va coure fou el
de lavaluaci del pes del camp en les es-
tructures econmiques i socials del Pas
Valenci, i de retruc labast de la industria
litzaci i lenvergadura de la burgesia ind-
gena. Ara la discussi ha perdut lexcitaci i
el bri dapassionament amb qu alguns dels
que hi varen participar, all cap als setanta
i vuitanta del segle passat, hi digueren la
seua, per el saldo fou francament positiu.
Historiadors i economistes illuminaven
un mbit de recerca que exigia el treball
ardu darxiu, tediosos processos aritmtics
i un agusat ull clnic. Al darrere de tot,
per, hi havia les instigacions prvies de
Fuster vessades en les pgines de Nosaltres,
els valencians.
En un altre lloc ja vaig recollir els ecos
de la polmica i vaig avalar les raons de Joan
Fuster, una mica a contracorrent del que
lortodxia dels professionals de la historia
i leconomia contempornia sostenen. El
paper, molt breu Les subjugacions fcils,
es deia, publicat el 1998 en un volum que
acarava Josep Pla amb Joan Fuster, tingu
un ress fora restringit. s habitual aix
entre nosaltres, els valencians. Ara no podia
deixar passar loportunitat de la celebraci
dels cinquanta anys dun llibre com aquest,
que ha envellit la mar de b, per repensar
el debat, una vegada ms en termes de di-
vagaci del pensament que en termes es-
trictament acadmics, i tornar, doncs, a ar-
gumentar a favor de lhomenot de Sueca.
Lafirmaci la deixa anar a la pgina
177 de la primera edici: El camp ho s

tot, al Pas Valenci. La rotunditat s so-
nora i convincent, amb aquest ritme que
imposa la coma precisa darrere dels cinc
primers monosllabs. Llevat dalgun rar i
escadusser erudit, cap conterrani de Fuster
hi hauria allegat objeccions en contra, el
1962. Ho avalaven el tpic i la realitat vis-
cuda, limaginari collectiu i, sobretot, un
paisatge de centenries squies, dhortes
fecundes i de bancals de sec que senfilaven
fins al capdamunt de muntanyes i turons.
El paisatge era inapellable, encara. Lagri-
cultura tamb. En poques paraules, Fuster
plantejava que a la primeria dels seixanta
leconomia valenciana, a la vista de les da-
des escasses de qu disposava, continuava
sent essencialment agrria. Ben mirat, sem-
pre havia estat aix des que les tropes de la
Corona dArag, ms els colons que venien
al darrere, installaren ms avall del riu
de la Snia el feudalisme. El pes del sector
primari deixava el Pas Valenci fora de
les modernes societats industrials. Aix
no obstant, lespecialitzaci agrcola, ve-
hiculada des de la fi del Vuit-cents ms
que res a travs de la taronja, matisava els
trets aflictius del subdesenvolupament
econmic valenci. El relatiu esplendor del
camp, grcies a les exportacions de ctrics,
les plantacions hortcoles, els frondosos
rendiments de larrs i la no gens menyspre-
able producci de vi, redua, allega Fuster,
la fora ttrica dun adjectiu tan ombriu matries primeres deixava lloc a una altra
com el de subdesenvolupament i el seu
grau dindicaci depressiva. El matisava,
per no leliminava. El problema greu era
que el predomini agrari serigia sobre una
estructura de la propietat esmicolada fins
a labsurditat i uns hbits mentals de la
pagesia conservadors, per dir-ho duna
manera entenedora gens proclius a les
transformacions indispensables per al gran
79
salt industrial. Aquest fracs, perqu en
termes de fracs shavia dinterpretar la no
industrialitzaci, shavia gestat durant les
primeres dcades del segle xix. Lembran-
zida agrria i fabril dels darrers compassos
de la centria precedent, sostingudes per
lexuberncia de la demografia, giraren les-
quena a iniciatives ambicioses. Els exce-
dents del camp no alimentaven projectes
dobertura de fbriques i, a la fi, no shi an
ms lluny que de la continuaci estricta del
taller artes. I per si no nhi havia prou, la
joia de la corona, la sericultura, sensorr
vctima de la competncia oriental i duna
atziaga epizotia. La conseqncia no podia
ser altra, en lptica fusteriana, que una
raqutica burgesia sense lideratge nacional,
lliurada al caciquisme i subsidiria del po-
der de Madrid.
La tasca dels historiadors ha consistit a
alterar en bona mesura aquesta perspectiva.
Han insistit, primer de tot, en el dinamisme
de lagricultura, grcies a lobertura de nous
mercats, la introducci de conreus indits
i clarament especulatius, la mecanitzaci i
ladmissi de ms adobs que millorarien els
rendiments; i, en segon lloc, han emfasitzat
lestimable grau de desenvolupament in-
dustrial den de la darreria del Set-cents.
Amb la particularitat que la via mancheste-
riana, la dels grans complexos fabrils i estols
de proletaris oprimits, a falta de capitals i
de menys espectacular i igualment efectiva:
la de la petita manufactura desplegada en
mltiples sectors, sovint de carcter familiar
i amb pocs obrers, adherits al taller ms que
a la fbrica. Quan arrancava el segle xx, el
Pas Valenci ocupava una digna tercera
plaa dels territoris ms industrialitzats de
lestat, darrere de Catalunya i el Pas Basc,
si b encara lagricultura ocupava ms de
80
quatre-cents mil treballadors, mentre que
el sector secundari es quedava tan sols amb
poc menys de noranta mil. En qualsevol cas,
shavien posat les bases per a una modernit-
zaci de la manufactura tradicional, la que a
fi de comptes venia sent tributria del medi
des de ledat mitjana fusta, espart, argila,
paper, llana..., i leixamplament, tmid, tot
siga dit, de la de nou encuny fertilitzants,
metallrgia, siderrgia.
Les correccions ofereixen, doncs, un tei-
xit productiu valenci ms complex, lligat a
la milloria del tenor de vida i laugment de
la demanda darticles de consum, per part
sobretot dels sectors urbans. Per, el pas,
en el seu conjunt, havia efectuat la meta-
morfosi duna societat agrria i tradicional
cap a una dindustrial i moderna al mateix
ritme que els accelerats canvis econmics?
Bloch, Febvre, Braudel, Duby i daltres in-
signes instigadors de lescola dels Annales,
ens van vacunar contra els miratges dun sol
i uniforme ritme de la histria: enfront dels
esclats passatgers els de la poltica i les
oscillacions ccliques les de leconomia, desembarassar del tot del gran teatre rural.
romanen profundes permanncies les de
les actituds mentals i les del sistema de
valors i categories de la cultura. Per aix,
encara el 1970, a Fuster no li reca dafirmar:
ni modernistes ni tan sols moderns, representa tots els anys a Alcoi per Nadal,
en el sentit que el sector dirigent del pas
era un conglomerat estrany de botiguers
i de propietaris rurals com feia segles. Si
hem de ser sincers conclou, haurem de
confessar que encara no hem ingressat en els
temps moderns: som una societat arcaica
amb televisors.
La refutaci de largumentari de Fus-
ter, a qui li penjaren a voltes la llufa
dagrarista, sefectu preferentment en amb els mltiples aromes de la saviesa i la
lmbit de la histria industrial. El maneig
de fonts seriades, susceptibles de reduir a
una expressi numrica, permetia millor
allar conjuntures econmiques i, aix,
detectar regularitats, avanos i retrocessos.
El perill, no sempre prou prudentment con-
jurat pels promotors de les recerques, era
confondre les estadstiques administratives
de la creaci dindstries o la fundaci de
societats econmiques i a sobre, elevar-les
a la categoria de paradigma amb la
construcci duna societat nova, diferent
de lanterior, agrria i amb excrescncies
feudals.
No he fet linventari ni una recerca
sistemtica per la literatura valenciana del
xix i la primera meitat del xx. Per em fa
lefecte que el rastre de lobrer, de la fbrica,
dels conflictes i les tensions que gener la
indubtable ampliaci de la xarxa industrial
s a penes perceptible. I la literatura s el
gran espill on es reflecteix la societat del seu
temps. En la novella, en el teatre i, s clar,
en la poesia, els protagonistes principals
sn el camp i el llaurador. I fins quan la
ciutat esdev lescenari principal, no es pot
De vegades pren la forma dun drama, de
vegades la duna comdia de costums i de
vegades la de lelogi desmesurat. Al Bet-
lem de Tirisiti, un teatre de titelles que es
veiem una ciutat en transformaci a cavall
del xix i del xx, per la pinzellada agrria
i tradicional se superposa a lobrerisme que
tingu en aquesta ciutat de linterior una
de les places ms contestatries del pas. El
repertori de la can popular, el llegendari
que Enric Valor enfundar en el brillant
vestit de les rondalles, el calendari festiu i,
no cal dir, la gastronomia estan perfumats
cultura pageses. Entre els quaranta-cinc re-
trats representatius de la societat valenciana

de 1859, vessats en Els valencians pintats per
ells mateix, i que Soler i Godes tradueix del
castell el 1962, noms el velluter podria
afegir-se a la nmina obrera. La resta el fe-
mater, el clavari del gremi, el tramusser, el
palleter, el rager, el corredor de joies, la pes-
catera, la panollera... sn personatges duna
navegaci el deixant de la qual solca per
les aiges socials de tota aquella llarga edat
mitjana que, a casa nostra, inaugura els
temps gtics i fineix amb les convulsions
revolucionries del xix. I a punt de sucum-
bir, segons la pressa que es done a destruir
i inutilitzar aquest segle de vies de ferro i de
cables elctrics, com pronosticava la ploma
annima del prleg.
En el fons ja sha installat una nostl-
gia. La nostlgia del burgs que contempla
la invasi de la ciutat sobre lhorta, el re-
fugi de lnima del poble valenci. Si b el model. Molts dells rendistes i propietaris
ho mirem, sha produt una inversi de la
imatge del llaurador respecte de la litera-
tura homiltica i dentreteniment de segles
precedents, quan apareixia com a vctima
de nombrosos insults que el situaven als
marges de la societat. Les cruels plomes
ciutadanes els descrivien moralment depra-
vats i fsicament repugnants, als quals no
es podia confiar cap responsabilitat cvica.
Francesc Eiximenis els tenia entravessats
com un os a la gola. A Lo ter del cresti
etziba sense contemplacions:
La quinta ral de malcia s grosseria, que
s rusticitat e pagesia e bestialitat, que ret
lhom en qui s aix brutal que no sap fer ne
entendre en neguna cortesia ne en neguna
civilitat ne policia... Aquesta rusticitat los
ensenya de vituperar a tot hom que no els
consenta, e davalotar tot hom qui els faa
o que no els plcia, no perdonant a negun
que els vinga entre mans... E, per tal, aitals
81
hmens aix servils, e pagesvols, e rusticals e
desvergonyats, e desraonats, no deuen sser
posats jams en neguna honor, car tot grau
e dignitat s vituperada dells, e tot hom
a la fi roman de llur manera de vituperi
escandalitzat.
En realitat, eren perillosos. Amb astcia
proverbial, sempescaven martingales per
a deixar de pagar el delme a lEsglsia i les
rendes als propietaris urbans i senyorials; i,
temeraris, promovien protestes i alaments
que qestionaven lordre social, com succe-
a al Principat amb els remences i succeir
ms tard amb els agermanats. El Barroc
els afeg sovint la qualitat de bandolers i
continu arraconant-los cap als marges de
la societat.
Els lletraferits del Nou-cents capgiraren
residents a la ciutat, tocats per la vareta del
romanticisme, buscaven essncies ptries i
cregueren trobar-les en el camp. La rehabi-
litaci prenia la forma de colloquis, ro-
manos, sainets, miracles, contes, poemes
sobretot, per no passava duna idealitzaci
de cart pedra. Fet i fet, era una manera
inncua dexorcitzar els dimonis de la mala
conscincia per la genuflexi davant lestat
i el seu torb centralitzador. Tamb era el
reflex de la dilataci urbana i dels efectes de
la multiplicaci de les activitats industrials.
La ciutat serigia com a cau dels vicis i com
a focus de permanent inestabilitat poltica,
massa vegades resolta per mitj descopeta-
des fulminants i bombes salvatges. En una
inversi dels parmetres gtics, ara els veri-
tables valors, de lhonradesa a la humilitat,
es trobaven en el camp. Teodor Llorente els
dugu fins a la sublimaci en poemes com
Vora el barranc dels Algadins, Vicenteta o Fill
de Viuda. Per s La barraca la can em-
82
blemtica, la que condensa els tres principis
les tres cordes de larpa que comanden
lacci potica: Ptria, Fe i Amor. La barra-
ca, casal dhumils virtuts i honrats amors,
s la santa i noble escola del treball, dun
llaurador sobri, sofrit, lleuger, fort i lleial,
el que en laspre guaret clava la rella i obri a
laigua corrent fonda canal; el que sembra el
bon gra i larbre talla, i en lalmssera extrau
loli ms fi, i ab incansable peu follejant
balla en lo trull ple de vi.
Blasco Ibez, en canvi, es resist a les
seduccions. En un republic com ell queia
dins de la lgica que hi percebs, en lhorta
uberosa, ms les arestes dun conflicte social
que les delcies florals. El cicle de les cinc
novelles valencianes Arroz y tartana, Flor
de Mayo, La Barraca, Caas y barro, Entre
naranjos, s un testimoni contundent de
la realitat del temps de la Restauraci,
per b que Blasco estire ms la m de la
truculncia que la mniga de lafabilitat.
Enric Sebasti en va fer la dissecci en un
altre llibre inslit, Valncia en les novelles
de Blasco Ibez. Proletariat i burgesia, que,
amb excessos verbals inclosos, irrompia en
lexsange i visigtica historiografia valen-
ciana del 1966 com un revulsiu saludable, i
altament corrosiu en lescalaf de la univer-
sitat franquista. Els ttols blasquistes ja ho
diuen tot. El camp, o per ser ms exactes,
lestructura agrria i els grups escindits per
la fortuna i la propietat, conformen els es-
cenaris i els actors recurrents daccions ten-
ses i dramtiques. La capital, la gran ciutat
de Valncia, malgrat lefervescncia obrera
i la profunda transformaci urbanstica,
testimoniada per damunt de tot en len-
derrocament de les muralles, respira el
camp pels quatre costats. Valncia s un
ventre insaciable ho venia sent des dabans
que Jaume I hi poss els peus, i per aix
necessita dominar lhorta immediata per
comenar, i desprs tot el territori possible
per assegurar-se el provement quotidi dels
articles indispensables. Mentre el burgs
descansa en matalassos flonjos i llenols im-
pecables, lHorta, tres i quatre hores abans
que despunte lalba, ja ha comenat a mou-
re els pesants engranatges que asseguraran
als que dormen plcidament la llet encara
tbia de cada dia, les hortalisses tendres,
el peix fresc del Cabanyal i lAlbufera, la
volateria deliciosa, els ous i milanta ms
productes convenientment preparats en les
barraques i les alqueries.
Si quatre segles abans, llauradors i pes-
cadors pagaven cises odioses als portals de
les muralles, ara han dabonar igualment
cnons repugnants en la caseta dels consu-
mers, el fielato, apostades als ponts per on
saccedeix a la ciutat. Hi ha venedores els
marits sn al bancal que sescapoleixen per
eludir la taxa. Per un agutzil, com antany
ho hauria fet el mostassaf o els seus esbirros,
les enxampen amb la mercaderia miserable.
La dona del patrici no pot reprimir el gest
de repulsi davant les rampoines brutes i
aquelles grenyes que emmarquen els rostres
esqulids i macilents. La pobresa s lletja.
Gran Du, quina gent!, renega la donya
Manuela dArrs i tartana. I quan sadona
que li han robat el mocador, exclama: Com
est el mn! No hi havia religi, ordre i auto-
ritat. La pobresa s laltra cara del lladronici.
La blanca, polida, somrient, bledana i
alegre barraqueta valenciana de Llorente
sha convertit en un medi hostil i funest,
resultat de les relacions tibants entre larren-
datari i el propietari urb, exactament com
passava en els sermons de Sant Vicent i en
els aplegs dEiximenis. Ara el personatge
execrable no s el mitger o lemfiteuta.
Ara s lamo. Per a pintar el don Salvador

de La Barraca, Blasco amolla tota la seua
mala bava:
Gaudia en lhorta duna fama detestable,
perqu rara era la partida on no tinguera
terres. Totes les vesprades, embolcallat en
la seua vella capa, fins a la primavera, amb
aspecte srdid de pidolaire i acompanyat de
les malediccions i gestos hostils que deixava
rere seu, anava per les sendes a visitar els
colons. Era la tenacitat de lavar que desitja
estar en contacte tothora amb les seues pro-
pietats, la viscositat de lusurer amb comptes
pendents que arranjar. Els gossos lladraven
en veurel de lluny, com si satansara la mort;
els xiquets el miraven emmurriats; els homes
samagaven per evitar excuses penoses i les
dones eixien a la porta de la barraca capcotes
i amb la mentida preparada per pregar a don
Salvador que tinguera pacincia, i contes-
taven amb llgrimes als bufecs i amenaces.
Cacics i propietaris fan els seus negocis
empesos per la prosperitat del comer de la
taronja, alhora que amb els prstecs usuraris
escanyen el llaurador, en una reedici una
vegada ms de les prctiques tardomedie-
vals: Valncia diu Enric Sebasti, una
eterna tela de Penlope, la sempre inacaba-
da Valncia, i per aix mateix eternament
idntica. I en consonncia amb la tesi
fusteriana, conclou que la burgesia valen-
ciana no havia sabut respondre al repte de
la industrialitzaci i volgu eludir aqueixa
segona etapa del procs econmic general
per passar-ne a la tercera, la de la burgesia
financera, ats que els beneficis de la co-
mercialitzaci de lagricultura engrossiren
lespeculaci, la compra de vots i voluntats
i ladquisici de predis rstics, estroncant
aix les possibilitats duna enrgic procs
industrial. Sebasti va fins i tot ms enll,
83
en afirmar que el poble biografiat per Blasco
es revenja de la ciutat: est ruralitzant-la.
Per no s el to abrupte i turmentat
el que simposa en la literatura valenciana
de la primera meitat del xx. Les obres de
Blasco, com les pintures del seu amic Soro-
lla, serviran en tot cas per a ornar millor el
costumisme i el pinyol folklric. Lesgarrifs
Himno regional consagra el tpic del jard i
de les flors. La poesia preferentment, per
tamb el teatre i lescassa narrativa, acusen
el pairalisme. Renaixentistes, ratpenatistes,
jocfloralistes i dems que anaven per lliure
feien lorni davant les condicions ominoses
de treball, els cnons abusius dels propie-
taris urbans i la proletaritzaci dels jorna-
lers. Nhi ha que intentaren apartar-sen,
per el cnon llorent arrasava qualsevol
intent de renovaci. El mateix don Teodor,
el 1911, lany de la seua mort, escriu tota
una llarga proclama vindicativa dels valors
de la tradici enfront dels joves amb vel
letats modernistes:
Tot diu ac alegrem-nos! La terra llevan-
tina / nos mostra a totes hores el seu preat
tresor; / palmes de Mauritnia, tarongers
de la Xina, / i el ram entre pmpols i les
espigues dor. / Per tot, bosc doliveres en
la serra i en la plana, / en els horts, entre
parres, dEspanya gesmils blancs, / en los
penyascals aspres, al fons destrets barrancs.
I en eixos paradisos airoses valencianes, /
les dels ulls que espurnegen quan sona el
tabalet / i a festa en tots los pobles voltegen
les campanes, / i rimbomba la traca, i el
quadro fa complet.
La literatura, la poesia significativament,
sinventava el quadro perfecte. Un escenari
ideal, sense conflictes, de delectables senyo-
retes sobre bellssimes decoracions vegetals.
84
Al cap i a la fi, don Teodor possea el seu
hort a Museros, on es deix fotografiar
amb el vell llaurador de mocador, jupet
i espardenyes que el treballava, i com ell
molts de la seua classe que el llegien, i en-
cara sabien expressar-se en valenci, dis-
posaven tamb de finques rstiques que
anualment els donaven rendes sucoses. La
terra que veneraven, i que els feia sentir tan
valencians quan shi passejaven, era desprs
de tot el seu patrimoni, i per aix, com
deia Fuster, la veien amb un entendriment
alhora possessori i reverencial. Els patricis
de la ciutat exporten aquesta mirada joiosa
a tots els racons del pas. Literriament Va-
lncia exerceix de capital. Si ngel Snchez
Gozalbo, des de Castell de la Plana, sen-
tencia que per a que una literatura tinga
vigoria ha de traduir traudament lnima
de la terra. Lexponent major de la ptria s
el paisatge, Francesc Miret, des de Benio-
pa, exalta el camp de la Safor en poemes
que beuen directament de Jacint Verdaguer.
Uns poc anys abans, el senyor Max Weber
ja advertia que les creences i la construcci
social anaven de la m. Per a la singladura
dun poble o una ptria, la ptria valen-
ciana en aquest cas una naci seria massa
modern i massa perills en Llorente i els
seus epgons, perqu una naci sol reclamar
un estat, la creena o la imatge que ell
mateix sha fabricat pesa tant com les bases
objectives que el sostenen.
Tot salt pels aires el juliol de 1936. Vist
des del cant agrari, la guerra civil s llti-
ma jacquerie europea: espontnia, radical,
violenta, mal dirigida, pitjor organitzada
i amb aquell llenguatge dodi a lEsglsia
i a lamo de la terra. Larcdia deix de ser
arcdia; ledn es convert en un infern. Les
collectivitzacions i les matances, i imme-
diatament desprs els afusellaments, la fam
i lestraperlo, escanyaven aquell categric i
satisfet alegrem-nos llorent. Molts, mas-
sa llauradors i llauradores, havien abraat
la revoluci; els que no fugiren, ho pagaren
amb la pres o amb una sentncia de mort.
La manufactura literria en vernacle, fora-
da per les circumstncies i perqu shavien
succet moviments que lhavien canviat
pel davant i pel revs, del simbolisme al
surrealisme, es fa ms reflexiva, ms inte-
rioritzada, menys impostada. El jo, una
mica narcs i una mica perplex, guanya la
batalla al pairalisme, per indulta el mn
rural. Els anys dautarquia imposats pel
nou rgim fan la impressi duna revenja
del camp contra la ciutat. Menjar esdev
lobsessi primordial. Lagraritzaci torna
a ser un fet incontrovertible i imperatiu. El
franquisme, diu Antoni Furi en lepleg
de la seua Histria del Pas Valenci, hauria
volgut parar la histria. Gaireb ho aconse-
gueix i, en el cercle estrictament de leco-
nomia, les passes endarrere desballestaren
el creixement sostingut de les tres primeres
dcades del segle xx. La literatura, ara ms
que mai, no pot fabricar un pas dobrers
i dindstries. On lhavien de trobar? En
les pinzellades que Gaiet Huguet fa sobre
el Maestrat no descobrim sin els estretors
dun mn antic. Els valencians de sec, pu-
blicat el 1969, per amb apunts iniciats
abans de la guerra, s un llibre sorpre-
nent, tant pel nervi de la prosa com per
la distncia que pren del pintoresquisme
i dels tpics consagrats. No posseeix lad-
jectivaci portentosa de Pla Huguet s un
patrici que escriu gaireb com un servei al
pas, per s com ell una gran capacitat
dobservaci, vessada en pgines inobli-
dables sobre la vida dels masovers, adusta
com la geografia esquerpa de la muntanya
del nord valenci.

El camp, doncs, continuava tenint un
pes aclaparador en les visions i els motius de
la creaci. El ditirambe ha reculat, refugiat a
tot estirar en el llibret de falla. El preciosis-
me en uns pobles devastats per lodi hauria
resultat grotesc. Vicent Andrs Estells
prompte en far la radiografia precisa. Les
mirades ara sn ms ponderades, per la ce-
lebraci del camp no ha desaparegut. Joan
Fuster, en la introducci a lAntologia de
la poesia valenciana, publicada el 1956,
sis anys abans de Nosaltres, els valencians,
apunta lcidament les raons daquesta
persistncia:
Lhome valenci se sentir sempre inclinat
a una poesia darrels, domstica, per afecci
satisfeta a les glries del paisatge, sobretot
de les contrades centrals del pas. El paisatge
t per a ell un embruix sensorial i un secret
atractiu econmic: cantar la terra implica,
dalguna manera, cantar tamb lesfor
hum que la treballa: s la flor, per tamb
el fruit la collita, all que li entra pels ulls
i el commou. La base eminentment agrcola
de la vida valenciana fa que la societat, al
marge de moltes temptacions, es nodreixi
dels vells valors de la famlia i del petit mbit
tradicional; fins i tot les classes mitjanes de la
ciutat, i les zones artesanes, senten ben viu i
directe el poder incitant de les hortes venes.
Fuster sabia el pa que shi donava. Ell
mateix, mentre reconeixia latractiu irre-
sistible del paisatge verd valenci, escrivia
commovedores estrofes al seu poble, terra
indicible, germinal presncia, obsequiada
de treball i lmits, on creixen arrossos,
el taronger masss, les canyes lliures, blats
i baladres. Aquests versos atenuarien i
potser corregirien lapreciaci de Mart Do-
mnguez, formulada anys a venir, el 2006,
85
sobre un Fuster amb una visi escptica
del paisatge i una actitud antirural declara-
da. Ats el seu magisteri exercit sobre in-
tellectuals i escriptors, aquesta actitud hau-
ria estat negativa per al coneixement i re-
coneixement del paisatge, i per tant per a la
valoraci i protecci del patrimoni, on rau
entre moltes altres coses la nostra riquesa
idiomtica. A mesura que posava anys,
certament, el paisatge lexaltava menys.
Els escriptors valencians lhavien redut
a una postal turstica, a una edulcoraci
sentimental i a smbol dun regionalisme
ben ents. I el propsit intellectual de
Fuster passava per posar fi a aquesta afec-
taci estril. La literatura shavia dedificar
sobre unes altres bases. He tingut sempre
una inclinaci ms aviat mediocre a entre-
tenir-me amb les delcies del paisatge i del
pintoresc, i ni tan sols no he aconseguit
interessar-me massa per les excellncies de
la meua rodalia natal, confessa obertament
en les lnies preliminars de LAlbufera de
Valncia. Aquest escepticisme, que no va
ms enll de la boutade, s el mecanisme
destinat a generar anticossos contra lhe-
gemonia abassegadora del sentimentalisme
en la literatura. Per, per poc que abaixa
la gurdia de les prevencions, Joan Fuster
compon pintures corprenedores:
Vistes de lluny, les barques que hi transiten
amb la vela desplegada, fan lefecte de flo-
tar damunt la terra. Quan ingressen ja en
lestany, laigua continua sent bruta, per
adquireix una altra tonalitat, propensa al
verd, o potser al blau, o potser a un color
que encara no t nom. Les algues i el senill,
les canyes ms diverses, afloren pertot arreu.
De vegades sn blocs compactes, isolats, que
no deixen veure el sl on arrelen. Al nostre
pas, notem un desconcert clandest en el
86
fons de la malesa, i, de tant en tant, ala el
vol una bstia espantada, un ocell de pin-
tura prodigiosa. La calma s total. Si pars
lembarcaci, i nosaltres i el barquer fssem
una pausa en la xerrameca, sentirem els
sorolls secrets de la soledat: el fals silenci
de mil tnues fregadisses, dhlitres, dona
esbossada, descates, que la nostra orella no
acaba de distingir.
Els recels que li suscitaven el paisatge
una pura mscara sovint, i una elecci
que no tenien perqu compartir els altres
membres de la repblica de les lletres, no
serveixen per a imputar-li aquest presumpte
antiruralisme, un home al capdavall que
mai no es va moure de Sueca. Se lestimava,
aquest medi. Era el seu, el del seus pares, on
es va criar i on decid morir-se. El coneixia
millor del que vol que ens creiem. No perd
mai locasi per fer-ne lelogi, per sense
escarafalls, amb una prosa alhora vigorosa
i amable:
El nostre mn rural escriu el 1959 a prop-
sit de la festa major del poble viu encara en
la convicci que els vens de la capital passen
gana, molta gana. De Valncia vnen: ama-
gueu els patos!, s una exclamaci prover-
bial de Sueca. Quan ens cau a sobre una
visita de la gran ciutat, cal amagar lavi-
ram: ells, els famolencs urbans, podrien
emportar-sen alguna pea, tendra, devora-
ble. Nosaltres, a casa, tenim necs, gallines,
titots, pollastres, capons, i de tant en tant
en sacrifiquem un, en grcia a lestmac i al
paladar; els de ciutat, si mengen, menjaran
Du sap qu, per les carns domstiques i
afectuoses, no les coneixen. De ms a ms,
ells, al nostre entendre, sempre sn po-
bres. Van ms mudats, tenen ms modos
que nosaltres, fins i tot parlen en castell,
per no deuen guanyar-se b la vida. Ho cre-
iem aix, amb un orgull equivocat i pueril,
segurament. Amaguem els patos!
La represa literria dels setanta, a crrec
duna generaci que no ha viscut la guer-
ra, o males penes s un garbuix dimatges
dinfantesa, s la que trenca definitivament
amb el pairalisme i el costumisme. Els
motlles narratius sn uns altres i els temes
sn tan plurals com la vida mateixa. La
dcada dels seixanta fa de frontissa, quan
el Pas Valenci es disposa a donar el pas
duna transformaci tan accelerada i radi-
cal com no havia passat mai en set-cents
anys. La immigraci duna massa enorme
de castellans i andalusos, el turisme i lex-
pansi industrial, ara s, fins passar al da-
vant a lagricultura per primera vegada en
llocs de treball, convergeixen en aquest
daltabaix esbalador.
El 1967, Fuster ja observa tot un seguit
de smptomes preocupants. A pesar que el
Pas Valenci conserva una estructura de
base agrria i els pagesos mantenen una pla-
a de protagonistes, la veritat s que avui
no resulta gens fcil ni cmode ser llaurador
i cada dia menys. A tot arreu la situaci del
mn rural, ja molt deteriorada, tendeix al
marasme i a la llgrima. Tres anys abans,
en un dels seus habituals volantins de
clarividncia i perspectiva, detectava una
de les claus del problema. Si fins llavors la
dificultat radicava a trobar la manera com
cobrir la necessitat de m dobra reclamada
per la indstria ciutadana, ara es plante-
java oposadament: com retenir en el camp
la m dobra suficient perqu leconomia
agrria pogus subsistir. Eren, a ms, anys
duna forta transfusi valenciana cap als
grans centres urbans de Frana, Sussa i
Alemanya. El pags fugia, arreu del mn,

a la recerca dun benestar econmic que el
camp no li garantia: lagricultura, en el
moment present, fins i tot all on mostra
xifres florides, constitueix un negoci des-
quifida consistncia. El camp anava con-
vertint-se en una malenconiosa frustra-
ci per al llaurador del Pas Valenci i,
en aquestes condicions, deixava de ser-ho
tot, com ho havia estat fins 1960. I no sols
perqu leconomia avalava lhegemonia
de les empreses i linici de la decadncia de
lagricultura, sin perqu uns altres valors
sentronitzaven, lligats a la cultura urbana,
el consum, la catequesi uniformitzadora
dels mitjans de comunicaci, comandats
per la televisi, la revoluci sexual, la veu
reivindicativa de la dona o la democratit-
zaci de lensenyament. Sanchis Guarner,
en el prleg a Els valencians de sec, havia
fet una afirmaci amb valor premonitori:
Gaiet Huguet hi descriu un mn viscut
personalment, un mn que ara desapareix
vertiginosament, i que, s segur, abans de
cinquanta anys ser per als nostres descen-
dents immediats tan remot, com ho sn
per a nosaltres els visigots.
La literatura acusa el colp. El camp ja
no s el resum duna essncia ptria. Ara
s sobretot un refugi: refugi per a records
dinfantesa i adolescncia. Lescriptor pren
conscincia duna prdua irreversible, so-
vint lancinant. Fa la impressi que assumeix
la tasca de donar-ne testimoni a la tribu,
mentre el formig, els ttrics polgons
industrials, els ruscs horrorosos de pisos
i lasfalt comencen a engolir-se les hortes
centenries i les platges verges. La lectura
dEls cucs de seda de Joan Francesc Mira, de
Matria de Bretanya de Carmelina Snchez
Cutillas i fins tot de la Mari Catfols dIsa
Trlec, ens trasllada al parads perdut, al
lloc mgic, a un mn alhora tan prxim i
87
tan remot. Els poetes joves ja han decidit
que no hi ha ms paisatge que el de lnima
i els seus corollaris, en una pugna sedici
contra lherncia de la poesia anterior. La
queixa de Mart Domnguez s un pl ex-
cessiva, per alerta duna postergaci i fins
dun descrdit:
Cada vegada ms, els nostres escriptors i
ms encara els nostres poetes busquen
levocaci urbana: el seu model literari s
el de la gran urbs cosmopolita. Enyoren les
boires londinenques, els molls parisencs,
la barreja cromtica de Nova York... Sha
produt una prdua dramtica de contacte
dels intellectuals amb el pas, amb la natura,
amb el patrimoni paisatgstic: els escriptors
han menystingut menystenen la prpia
terra, els seus elements geogrfics, els esce-
naris rurals la muntanya que tenen enfront
de casa, que veuen des de la finestra del seu
estudi, impellits per la recerca duna lite-
ratura aparentment ms transcendent, ms
moderna, ms contempornia.
El moviment pendular de la literatura
imperativament sallunyava, a la primeria
dels setanta, del camp. Es tractava del refs
lgic de lherncia artitzada i del resultat
de la pluja de convulsions contempor-
nies: del maig del 68 a la mort de Franco,
passant per la primera visita de lhome a
la Lluna. A ms, no calia ser ja astronauta
per traslladar-se a lespai sideral: unes subs-
tncies qumiques i naturals garantien viat-
ges allucinants i sovint dagrat rendiment
literari. Era comprensible el viratge en a-
quells i aquelles joves de festejos lliber-
taris i revolucionaris. No hi ha dogma
que reste dempeus, no hi ha passat que
no siga impugnat. La llibertat, segrestada
pel franquisme, esclata per donar pas a la
88
transgressi, la contracultura i els jocs dels
sentits. All que atrau sn mons nous i
inimaginables, experincies indites, i ms
que trobar-ho en un escenari urb i, no
cal dir, rural, el poeta, i el novellista que
practica lescriptura automtica, ho troben
dins seu. No s que sallunyen del camp, s
que la distncia esttica, cultural i lingsti-
ca que posen entre ells i la societat, pedestre
i espanyolitzada fins al moll de los, ala
un profund abisme dincomprensi. Enric
Sria ha fet lcides reflexions a propsit de
la colla de poetes que sinsurgiren contra la
poesia realista i resistent.
No s estrany que fins i tot es revolten
contra Vicent Andrs Estells. Ells tan hi-
percultivats i refinats i el de Burjassot tan
prosaic i ordinari! I, si sem permet, tan ru-
ral tamb. La seua obra s un mural immens
del pas. Canta Valncia i tota la teranyina
de ciutats enclavades entre el Snia i el Se-
gura, per canta tamb el camp. No li cal
cap artifici ni cap retrica embastardida. El
camp s com s. De vegades fa lefecte que
lobserva amb ull dantropleg. En qualse-
vol cas, en loperaci potica estellesiana
sura una clara intenci dexaltaci del mn
rural agonitzant, per que encara perdura
en el paisatge harmonis i en personatges
emblemtics com laltssim orb de naixe-
ment, el mut, lhome del sac, la drapaire
amb el seu carro atrotinat i, s clar, el senyor
rector dEl gran foc dels garbons. En versos
dEl coral romput, la bellesa elegaca del
record t el sabor de les penes amargues i
les alegries espurnejants del que fou la vida
i el treball en els nostres pobles:
Parle de Beniferri, no tinc altre remei. / Re-
corde les moreres pel crepuscle, els alfalsos.
/ Les illes de les canyes all, vora la squia.
/ Les alqueries pobres. Lenterrament. Les
sendes. / El sol pegant de ple en la creu.
El tat. / El llat del rector i la remor de
laigua / i la remor que feia la brisa en els
canyars. / I les parres que feia laigua en
entrar als camps, unes parres de trones de
cristall que es vessaven, / que creixien, per
terra, palpitant en besllums. / I el ross,
renillant. I aquella olor del fem: / una olor
que tinc ganes danomenar illustre.../ I mon
pare venia amb un saquet de brossa / que
agafava a grapats dels marges pels conills / i
de vegades duia, sense saber-ho, grills, / els
grills entre la brossa, i a mitjanit, quan rem
/ tots al llit, comenaven a cridar i cridar,
/ a plnyer-sen, potser, a sentir-se petits, /
molt ms petits encara, i abandonats, i sols,
/ lluny dels camps, lluny dels marges, / com
jo lluny del meu poble.
Beniferri ja era el passat. Desprs, el que
sobrev amb la mort de Franco no t nom.
El desballestament definitiu duna forma de
vida, ja no centenria sin millenria, sha
produt amb un ritme tan brutal i agres-
siu que, certament, per a la nova generaci
aix mateix que Estells encabia en els seus
versos resulta tan remot com els visigots.
El resultat s dolorosament a la vista. En els
ltims anys una paraula sinistra sha ests
com una pandmia medieval: pai. En el
nom sacralitzat dels Plans dActuaci In-
tegrada shan colgat superfcies immenses
dhorta i sec productiu, sha desviat una
massa descomunal de capitals de la inversi
en noves tecnologies cap a la rajola i la rapi-
nya especulativa, i shan coms barbaritats
urbanstiques que han merescut la censura
europea i tot. El creixement sha elevat a la
categoria de la pura depredaci i destrucci
del territori. Les lleis els han afavorit, el
sistema de partits se nha beneficiat amb
desviacions calculades i pactades amb els

promotors, els propietaris dels terrenys han
cregut que tenien en les mans la gallina dels
ous dor, i ara mateix ni tenen gallines ni,
per descomptat, ous dor. Sota la pressi del
turisme de masses, la dria per les segones i
terceres residncies i el negoci especulatiu,
la costa ha passat a ser una tanca gegantina
de blocs de pisos, i linterior un camp de
mines durbanitzacions i adossats, centres
comercials, polgons, bordells de pas, tan-
ques que barren el pas a camins rurals dan-
tic s comunitari i redones de trnsit coro-
nades amb bunyols espantosos. El ms do-
lors s que la lletjor i la coentor aclaparen
per la seua immensitat ocenica, tant la del
xalet particular com lobra pagada a preu
de balafiament dels diners pblics. Lhorta
prompte ser un parc temtic, com ho s
el Tribunal de les Aiges, on lalcadessa de
Valncia no t cap escrpol denfundar-se la
brusa per exhibir-se desprs de la devastaci
perfectament programada del terme.
Tot el deliri que ha esclatat com una
bombolla de sab ha dut leconomia del
pas cap al predomini dels serveis escassa-
ment qualificats, a ms de mostrar el ra-
quitisme del teixit industrial tan cantat per
historiadors i economistes. La precarietat
simposa en el treball, de productivitat
migrada. La taronja, dun b de Du sha
convertit en una condemna per al llaurador,
impotent davant els tripijocs dels empresa-
ris de la comercialitzaci i el desinters del
poder amb seu a Valncia i Madrid, afegit
a la pssima direcci i les malversacions de
les cooperatives. La desruralizaci ferot-
ge i violenta, comandada per uns poltics
arrogants, immunes a les responsabilitats, i
una patuleia de nous rics ignorants, ens ha
dut a latzucac. Labandonament dels horts
i els erms certifiquen el declivi dels millors
gestors del territori: els llauradors, quan una
89
nova agricultura, lligada al coneixement i
lexperimentaci, s a dir, a lespecialitzaci
productiva, leliminaci dintermediaris
grcies a les possibilitats dInternet i la
reordenaci parcellria, s possible.
Ara la literatura ja no pot apostar per
larravatament narcisista. El camp ja s
marc per a la novella histrica i, significati-
vament, lloc per a cavillacions de dietaristes
i punt de partida de les memries. Enric
Balaguer es confessa un neorural, que
fuig de la ciutat per installar-se al camp.
Aqu basteix La casa que vull, un aplec
danotacions entre el Nadal de 2002 i el
de 2003, que sn alhora, aixopluc, terpia
i redempci prpies enfront del desficaci
del pas, poltic i mediambiental: Som
fills de la terra. I cada passa s un massatge
als peus, una carcia de la mare terra... les
passes acoblades, s una mena de mantra,
regular, pausat, balsmic. Lescriptor i
bileg Mart Domnguez, per part seua, fa
la tasca que Josep Pla fu el seu dia: digni-
ficar amb una prosa elegant i dadjectivaci
precisa les intimitats recndites del variat
i sorprenent teatre rural. En lobra extensa
de Josep Piera, fins quan sembarca cap a
Jerusalem, transita per les muntanyes afri-
canes de lAtlas o contempla lAcrpolis,
escoltem leco del seu petit parads enclavat
entre Beniopa i la Drova, rivetejat ara com
El temps feli i ads com el temps duna Puta
postguerra. Lescriptor de Beniopa es plany
en aquest ltim llibre:
Vaig nixer en un lloc que ara noms existeix
en la memria duns pocs: un poble que va
ser real i ara s ficci. Els camps dhortalis-
ses, les squies, els camins, les sendes, les
alqueries esparses, les villes enjardinades, els
casups moriscos, les marjals i els marenys, les
fonts, les bardisses oloroses, les dunes vora
90
mar, ara sn blocs de vivendes, magatzems
gegantins, naus industrials, llocs docis i de
negocis, bars i bancs, puticlubs, carreteres
i carrers asfaltats... Del mn llaurador que
he conegut, aquell de dones endolades i
dhomes amb saragells, de carros carregats
dhortalisses, de cases amb balcons de cla-
vellineres en flor i de carabasses amb forma
de viol, de matances del porc, de paelles
al camp, destius inacabables, dimmenses
platges desertes... no en queda res. O noms
els records.
En la poesia el camp s locasi duna
denncia, duna protesta, alhora que es
revisen els diccionaris per traure el mats
despectiu de mots com rstic i pags. Leco-
logia no s aliena a la manufactura literria.
For sale o 50 veus de la terra, comenant
per la mateixa portada, s un crit collectiu
dalerta contra el cataclisme valenci. Els
poetes joves, fent-se ress del reclam de
Mart Domnguez, adrecen les seues mi-
rades cap a les marjals i els riuraus, cap al
Montg, Brnia o Penyagolosa, els dacsars
i el ramet de pastor, tot lunivers encara no
sepultat per obra i grcia dels pai: aquest
llibre collectiu diu Maria Josep Escriv en
el prleg naix de la intenci de reflectir, a
travs dun nombre ampli de poetes valen-
cians, el comproms tic, esttic o vivencial
envers qualsevol espai o motiu del nostre
territori. Descartem rotundament la imatge
del poeta desvinculat el mn que lenvolta,
de la terra que trepitja.
Sn paraules reconfortants, malgrat la
dimensi en alguns casos irreversible dels
danys. Ha transcorregut mig segle des de
la publicaci de Nosaltres, els valencians.
Aquell pas meditat per Joan Fuster a ma-
les penes s recognoscible. Una cultura,
uns valors, una tradici i el gran escenari
del paisatge tenien encara una profunda
sonoritat agrria. Ni les muralles havien
protegit la ciutat de les reverberacions de la
ruralia, en termes sobretot culturals. Serien
ms eficaces la rdio, la televisi i lescola
i, a casa nostra, el turisme i la immigraci
espanyola. Els seixanta marquen linici
de la gran transformaci, els setanta el de
lextensi pertot arreu i la primera dcada
del segle xxi la devastaci del territori. Fins
llavors, el camp ho havia estat tot, al Pas
Valenci. r

Nosaltres?
N o sabem si el 2062 hi haur alg que
faa els honors al centenari de la publicaci
de Nosaltres, els valencians (nv), de manera
que, per si de cas, commemorem-ne el
mig segle. Tornem-hi, fusterianament,
amb una bona dosi dironia, si pot ser. En
realitat, aquesta celebraci intenta retre
homenatge a la conscincia nacional que
lautor intent desvetllar amb aquell llibre.
Homenatge pstum, extremunci o aposta
seriosa de futur? En aquest punt hi ha di-
vergncia dopini entre els experts.
Si el lector daquestes pgines mac-
cepta el repte, li suggeriria de fer el mateix
exercici que em vaig imposar jo abans de
redactar-les: rellegir els tres llibres fusterians
de 1962 per evitar idees preconcebudes
i reflexos pavlovians, per reflexionar des
duna perspectiva actual sense recitar llocs
comuns. Malgrat el perfum una mica vuit-
centista que exhala, una mica Volksgeist, pe-
r que podem passar per alt sense dificultat,
s un bon exercici. Rellegir nv lany 2012
tenint en compte tot el que ha passat a
Guillem Calaforra s funcionari de la Universitat de
Valncia. Ha publicat, entre altres, el llibre Dialctica
de la ironia. La crisi de la modernitat en lassaig de Joan
Fuster (puv, 2010). s doctor en Lingstica per la
Universitat de Cracvia, i fa de traductor i assagista
en el seu temps lliure.
91
Guillem Calaforra
Europa i al mn en els darrers cinc decennis
ens produeix, per, una sensaci una mica
estranya.
Per descomptat que hi ha tamb una
flaire inconfusible de dj vu. La qual, en
gran part, no es deu noms al contingut ma-
teix del llibre, sin sobretot a la sedimen-
taci de capes de lectura que nosaltres, els
comentaristes de Fuster, hem anat dipositant
a sobre seu. Per, per dir-ho a la manera
dun conegut filsof, la nostra alegre colla
dexegetes ha emprat aquest llibre com a
monument o com a document? Un obser-
vador equnime diria que hi ha de tot. Un
observador crtic subratllaria, tanmateix,
la utilitzaci monumental de nv. Diversos
indicis assenyalen en aquesta direcci, des
daquella famosa sentncia segons la qual
nv marca al Pas Valenci el pas de la pre-
histria a la histria, fins a la idea recursiva
de situar-hi el naixement del valencianis-
me contemporani. s cert que nv gener
tamb un devessall destudis que encara t
conseqncies, treballs de confirmaci o
de controvrsia, per no dir res de les vo-
cacions diverses que despert en el mn
de les humanitats, de les cincies socials
i de la poltica. Aquest s instrumental
o documental de nv es pot constatar, i
molts podrem contar-hi encara histries en
primera persona, la majoria a una distncia
de dcades. Per, atesa la velocitat dels
92
canvis histrics, el seu valor documental i
informatiu sesgot relativament aviat, tal
com ho demostra el fet que el mateix Fuster
renuncis a retocar el text quan desaparegu
la prohibici de reeditar-lo. Avui dia nv
s, en bona part, un monument. Si no, no
estarem immersos en aquesta celebraci
ritual. Una celebraci que deixa entreveure
lexistncia dun entusiasme lector, si voleu,
per que de moment no demostra res de
definitiu sobre la vitalitat del llibre.
Segons un tpic convenientment rebre-
gat, certs intellectuals inspiren passions ex-
tremes, desvetllen un entusiasme acrtic o
un odi irreductible. Aix li passa tamb,
a Fuster, des de la publicaci dels famo-
sos llibres de 1962. Aquesta polaritzaci
estpida, que es podia entendre en aquell
context, ha canviat bastant poc en tots
aquests anys, cosa que ens hauria de fer
una certa vergonya. Demostra linfantilisme
amb qu aquestes dues (o tres) generacions
shan enfrontat a un llegat intellectual que,
pel seu propi valor, demana la maduresa
de saber llegir i discutir amb criteri. En
comptes daix, continuem trobant una
muni de detractors irrellevants i de pane-
giristes somnmbuls, i tant els uns com els
altres abominen i menyspreen els lectors
crtics. I no diguem res dalguns pallassos
sense grcia que satorguen el monopoli de
parlar o callar sobre Fuster, i que en virtut
daix ataquen qualsevol comentari sobre
el de Sueca, siga una lloana, una invectiva
o un estudi normal i corrent (dels quals
nhi ha uns quants, malgrat tot!). Potser
caldr esperar encara una altra generaci
perqu aix canvie. Mentre no canviar,
tot comentari sobre Fuster incls aquest,
noms faltaria ser en certa manera con-
traproduent, una aportaci ms de soroll
ambiental. I tanmateix...
Amb nv, Fuster demostra que el valen-
cianisme prehistric, amb les seues
efusions emocionals, amb aquella retrica
ensucrada i txica de patriotisme regiona-
lista, amb una erudici indigesta i indige-
rida, no ens serveix per a intentar explicar
i canviar el pas. Que el que cal s recollir
informacions molt diverses, estudiar aspec-
tes diferents del passat i del present, inte-
grar-los en un discurs coherent i imaginar
un programa atractiu. Desprs de nv, altres
prohoms nostrats han acceptat el repte, per
b que cap dels intents no sembla que haja
tingut tanta fama i influncia com el llibre
de Fuster. Entre els aspirants a successors
de nv hi ha de tot: algun llibre important
i digne datenci, obres irregulars, i tamb
alguns productes inservibles, perfectament
irrellevants. Per els autors havien aprs
la lli, i la majoria daquestes reflexions
postfusterianes sn ja llibres moderns, no
pas bunyols anacrnics com els que hom
solia fer abans de 1962. Amb el seu llibre,
Fuster imposa un canvi en tots aquests pa-
rmetres que he esmentat: el to de lescrip-
tura, lenfocament analtic i integrador,
larticulaci de propostes de futur.
Ms amunt he suggerit que el pas del
temps ha malms lactualitat dalgunes de
les idees de nv. Aix era inevitable, i qui
no siga capa dacceptar-ho viu en un mn
de felicitat i fantasia, per dir-ho suaument.
Rellegir nv tenint al costat les fotografies
del malaurat Ramon Dimas en El Pas Va-
lenciano s ms revelador que totes les
discussions que hi ha hagut sobre si les da-
des que manejava Fuster eren correctes o
no. Per exemple, s clar que la famosa tesi
del ruralisme valenci avui dia s fora de
lloc. Tanmateix, la pervivncia intensificada
dalguns trets collectius preindustrials enca-
ra ben vigents personificats en un fams

expresident de la Generalitat: antiintellec
tualisme furibund, comportaments de nou
ric, mentalitat i esttica dun kitsch extre-
mament casps, sentimentalisme ultraca-
tlic, primitivisme maniqueu i victimista,
etc. insinua que potser la interpretaci
fusteriana de 1962 era ms encertada del
que volien fer creure alguns autors. Tamb
t inters la perspectiva de classe amb qu
Fuster aborda la histria del Pas Valenci.
A alguns, el materialisme histric de nv els
sembla avui dia una curiositat passada de
moda, sabor dpoca; per aquest argumen-
tum ad populum no demostra que lenfo-
cament de Fuster siga erroni discutible s
que s, per descomptat.
Per la intenci de Fuster amb nv no
era doferir un llibre dhistria, ni de socio
logia. Ni tan sols no pretenia que fos un
assaig literari. nv s un pamflet en el sentit
ms clssic i venerable del terme: un escrit
fet amb el propsit de canviar la realitat, i
que intenta canviar-la difonent amb estil
polmic un pensament dissident. Aquest
propsit, expressat amb una circumspecta
autocensura, en mans de Fuster pren un aire
pudors que em sembla una absoluta delcia:
La veritat els fets constatables i explcits,
un cop delatada, esdev conscincia, i una
conscincia desperta sempre revertir en
acci o, si ms no, en remordiment. Per
dir-ho abusant de la terminologia dun il
lustre barbut: explicar ser una invitaci
a transformar. s transformar el que
ens interessa.
nv s clebre perqu lautor hi aspira-
va a exercir del que un estudis potser
Ernest Gellner anomenava despertador
de la conscincia nacional. Lexplicaci
de Fuster sobre la naci dels valencians s
93
difana i ben coneguda, i no caldr que la
resumesca ac.
Fuster constata lorigen histric de la
dualitat valenciana, i presenta la catalani-
tat lingstica dels valencianoparlants duna
manera transparent, sense concessions, cent
per cent moderna. La qesti onomsti-
ca, aix, queda resolta per la via diguem-ne
estndard: lidioma rep el nom de catal,
sense ms romanos. En aix sallunya dels
subterfugis retrics i de la candidesa habi-
tuals abans de 1962, notoris fins i tot en
La llengua dels valencians, de Sanchis Guar-
ner (sobretot en la primera edici). Aquest
atreviment continua sent avantguardista
avui dia, si jutgem pels resultats aconseguits
durant aquest mig segle. La normalitzaci
linguonmica que reclamava Fuster con-
tinua sent exclusiva dun finssim estrat
dintellectuals i dels seus satllits.
Fuster planteja la qesti identitria en
termes dun essencialisme inequvoc, per
molt que alguns sesforcen a negar-ho. La
famosa sentncia segons la qual [d]ir-nos
valencians, en definitiva, s la nostra ma-
nera de dir-nos catalans resumeix el que
nv no para de confirmar, pgina rere pgi-
na. s clar que la frase s ambigua, perqu
el nosaltres implcit en el verb pot entendres
de moltes maneres per ordre descendent:
els valencians en conjunt, els valencians
catalanfons, o els valencians catalanfons
conscients de la seua catalanitat. No in-
tentar posar suspens all on no nhi ha; el
nosaltres que en dir-se valencians es diu
catalans s el dels valencians catalanfons,
que probablement sn catalans encara que
no ho spiguen. Dotze anys abans, Fuster
ho anomenava el Cos mstic de la Ptria;
el 1962 ser una mica ms explcit: Al
capdavall, una unitat lingstica sempre s
correlaci duna altra unitat subjacent, feta
94
de societat viva o dinrcies no derogades,
ens diu amb una prudent perfrasi. Alguns
dels qui vingueren desprs ja sencarregaren
de convertir aquestes cauteles fusterianes
en el simplisme vulgar duna equaci no
precisament subtil, i que encara circula. La
confusi entre els trets culturals definitoris i
lmbit mxim de lleialtat shavia convertit
en una moda.
Amb el seu essencialisme, Fuster inten
tava oferir un terreny planer per a la cons-
cienciaci collectiva en uns anys en qu ca-
lien urgentment plantejaments fcils den-
tendre i de convertir en acci. Per tot ple-
gat es va complicar, i no sols a causa de la
resposta espanyola al perill que contenia la
difusi de les idees de nv. La proposta fus-
teriana, resumida en la metfora muntane-
riana de la mata de jonc, consistia a inserir
de nou el Pas Valenci en la nostra comu-
nitat natural, els Pasos Catalans concepte
del jurista Benvingut Oliver que el de Sueca
revitalitzava a falta de terminologia mi-
llor. Ladhesi a aquest projecte nacional
orienta la resta de largumentaci del llibre:
abandonament dels particularismes nocius,
necessitat de superar el provincianisme i el
provincialisme, inexistncia al Pas Valenci
duna poltica no subordinada a Espanya
(acatament centripetista, sinistre furor
jacob, mimetisme madrilenyista, certes
vagues superestructures estranyes: calia
estar alerta i evitar la censura), etctera.
Es tracta dun imperatiu dautenticitat, un
esdev qui ets fonamental al llarg de tot
el llibre: s lnic cam que ens queda, si
volem subsistir com a poble, [o] aix,
o el buit social ms absolut, el desert, el
no-res (notem-ne el to bblic, proftic,
mosaic), [p]erqu, en ltim terme, el poble
es mant fidel a si mateix: fidel al pas, que
s ell en definitiva.
Mig segle desprs, aquesta fidelitat del
poble al pas no acaba destar gaire clara. I
cadasc es fa el balan a la seua mesura, se-
gons en quin punt es troba entre els extrems
del catastrofisme i loptimisme. Aquesta
mena de judicis, com tota percepci de la
realitat social, depn en bona part del tipus
de gent amb qui ens relacionem, de fins a
quin punt la nostra xarxa social s molt en-
dogmica ideolgicament o poc. La veritat
era verda i se la menj un burro. Siga com
siga, el poder revulsiu dincitaci al qes-
tionament de nv es mant intacte. Noms
els enemics o els irresponsables discutirien
la idea fusteriana del pas com a patrimoni
cvic que paga la pena de preservar. A ms,
continuen vigents la peremptorietat de su-
perar el provincianisme i la mentalitat rural,
la necessitat duna classe dominant capa
de no trair el pas almenys en determinats
aspectes, o la urgncia duna poltica prpia
i en benefici de la comunitat natural. Per
aix, ai!, s noms la part ms abstracta i
esquemtica del llibre. No deia Mies van der
Rohe que el dimoni samaga entre els detalls?
El caf per a tothom dels espanyols,
tot i prohibir explcitament la federaci en-
tre comunitats autnomes, al principi sem-
blava que podria afavorir dalguna manera
la reinserci nacional que propugnava nv.
Fuster mateix sapunt al carro optimista
en arribar Joan Lerma a la Generalitat, amb
aquell fams i lamentable article Llen-
gua i poltica, ms conegut com larticle
del gat pel rabo, i no pocs fusterians shi
van escandalitzar. Amb ra. Per, lluny
daproximar-nos als Pasos Catalans, lin-
qualificable invent administratiu espanyol
ens en va distanciar ms encara, perqu
intensific el fetitxisme de les fronteres. Per
si aix fos poc, lanticatalanisme de la classe
dominant (i no sols della) va actuar i actua,

a Valncia, fins i tot contra els interessos
dels qui lesgrimeixen, tal com assenyal el
mateix Fuster i confirm anys desprs Joan
F. Mira. Avui, a mig segle de distncia, a
Valncia les classes dominants sembla que
podrien comenar a descobrir alguna cosa
important, ni que siga a contrapl, perqu
cabra avesada a saltar fa de mal desavesar:
leix mediterrani, o el corredor mediterrani
quins eufemismes tan ridculs!. Potser
algun dia fins i tot tindran en somnis la
revelaci que lidioma tamb s un capital.
Si se nassabentassen abans que fos massa
tard estaria molt b. Tot podria ser. Per
fins ara ha predominat la idea de compe-
tncia, de rivalitat i sobretot la submissi
a lImperi Parroquial, s clar, tal com ho
mostra lexhibici frentica de genuflexions
que provoc fa poc la inauguraci de lave
Madrid-Valncia.
Qu ha passat amb la naci de Nosaltres,
els valencians? s un histria trista. Molts
dels seguidors de la idea fusteriana la van
prendre com un fet objectiu, un fet que sen-
zillament sestava all, esperant que el con-
vertissen en fet de conscincia i, a partir
daix, en realitat poltica. El plantejament
no va resultar gaire efectiu en termes des-
tratgia, ja que naturalitzava la naci (s a
dir, en negligia el carcter de procs social
emmarcat en determinades coordenades
histriques). Dit ms clarament, aquella
manera de difondre la idea de nv ensopega-
va contra la realitat. La resposta fusteriana,
en plena batalla de Valncia, va ser que
tenim un poble magnfic, per manipu-
lat. Magnfic o no, els nacionalistes es van
quedar sobretot amb la idea de la manipu-
laci. Una manipulaci certa, certssima.
Sha dit moltes vegades que el problema
no era el missatge fusteri, sin la imatge
distorsionada que en difonia el statu quo
95
espanyol(ista). Per repetir-ho, per molt
que siga veritat, no ha ajudat a resoldre el
problema. I, a ms, res no ens garanteix que
aquest argument ho explique tot.
Tal com ho diria un botiguer, els en
carregats de vendre el producte potser no
lencertaren del tot, i com que la compe
tncia tenia gaireb el monopoli de la pu-
blicitat, pocs el van comprar, tot i que, aix
s, sen convertiren en consumidors fidels.
Per aquests consumidors fidels es van anar
dividint en dos grups: el dels addictes i el
dels cremats. Els addictes mai no hem
passat de ser uns pocs. La immensa majo-
ria dels consumidors addictes intenten
relacionar-se noms amb els correligionaris,
amb la qual cosa la seua visi de la realitat s
tan esbiaixada que estan convenuts que les
vendes del producte (la idea) avancen, i
que cada vegada en som ms. Als cremats,
sels ha de reconixer que tenen poderoses
raons per a estar-ho, i que el possibilisme
no s intrnsecament malvat i nociu en
poltica; per el fet que una de les grans fites
del possibilisme siga la collaboraci activa
en la dictadura dialectalista vigent, encar-
nada per la sinistra acadmia de les mangar-
rufes, pel cap baix invita a la desconfiana,
o a la repugnncia. Ara mateix sembla que,
en lmbit poltic i en lactivisme rellevant,
entre els qui defensen la naci de nv nhi
ha ben pocs que no siguen essencialistes
lerror es perpetua, tossut, mentre que el
valencianisme ms ests ha renunciat a la
naci fusteriana, amb recana o sense. Uns
es miren els altres amb displicncia, o di-
rectament amb menyspreu, titllats de fus-
terians ortodoxos (imaginem-los amb bar-
ret dala ampla, vestit negre i tirabuixons)
o de blavers illustrats (passant per alt la
contradicci flagrant). Els uns es veuen ells
mateixos com a possibilistes (o realis-
96
tes), mentre que els altres es consideren
ntegres (o fidels, radicals). Tots ells la matisaci, ni el dubte, ni la dissidncia.
passen per alt les connotacions que afecten
aquestes maneres dentendres: la Realpo
litik, el conformisme impossibilista, linte-
grisme, la fe. Si entre ells no semblen dis-
posats a mantenir un dileg constructiu
sobre els Pasos Catalans uns, abandonant
lpica i lessencialisme; els altres, admetent
les bondats potencials de la utopia fusteria
na, com ens ha de sorprendre que en la
societat valenciana no haja existit un debat
pblic i constructiu sobre tot aix?
Aquest darrer punt sha de remarcar:
no hi ha hagut un dileg racional, obert i
honest, sobre els Pasos Catalans. I potser
ja s massa tard. Hauria adms la societat
valenciana, tan antiintellectual, un exer-
cici de reflexi en aquests termes? Hauria
estat possible plantejar-lo sense les distor-
sions i els falsejaments del centripetisme
dominant? Haurem sabut presentar el
programa que suggeria nv duna manera
convincent? Al marge de la histria ficci,
cal admetre que la descendncia mateixa
de nv, lona de xoc que provoc el llibre,
tampoc no sha caracteritzat per la seua
coherncia. Primer, els convenuts safer-
raren a lessencialisme barroer del fet
objectiu, i els no convenuts es negaren
a considerar cap plantejament que no
perpetus la submissi provinciana. Des-
prs, alguns dels convenuts van decidir
que, posats a triar entre el possibilisme, la
fe evanglica (un dia en serem molts!) i
lheroisme (morirem amb les botes po-
sades), preferien quedar-se amb el pos-
sibilisme. Per aix, els qui pensaven que la
naci de nv era una proposta de construcci
racionalment justificable i al capdavall profi-
tosa sn ara els pries de tothom, triplement
minoritzats. La tribu valenciana s san-
guinria; la dinmica de sectes no perdona
Una naci bastida sobre la llengua? Dues
ancdotes reals i recents, recollides per
transmissi oral, ens ajudaran a entreveure
una mica el que hi ha per darrere daquesta
bigarrada i enlluernadora faana de neons
ideologicopoltics. Primera. Tres persones
catalanoparlants, dues delles de pobles
valencians i una dindgena de la ciutat,
fan temps en una taverna de Valncia fins
a lhora de sopar. Una cambrera va amunt
i avall portant en la safata unes broquetes
o canaps o no se sap qu, i insistint per-
qu la gent nagafe algun. Passa diverses
vegades per on sn els tres personatges,
que en aquest moment no tenen ganes de
fer un pica-pica. Finalment, desprs dun
ltim intercanvi dincitacions i refusos en
modalitat bilingisme passiu, la senyoreta
en qesti fa un enunciat impagable en la
seua candidesa:
Venga, hombre, no pueden ustedes irse de
Valencia sin probar una cosa tpica...
(Una pista: el punt rellevant, per des-
comptat, no s la cosa tpica, sin la cons-
trucci irse de Valencia. De res.)
Segona. Transcorre tamb a Valncia,
durant un dinar amb dos socilegs valen-
cians que han fet una important recerca
emprica. Un dels comensals els pregunta:
Els informants que han respost que la seua
llengua prpia s tant el valenci com el
castell sn fills de parelles mixtes? He
observat que, entre els que responen aix,
cal comptar-hi un percentatge sorprenent
dels qui declaren que la llengua apresa a
casa s el valenci.

Un dels socilegs, amb una punta de
sarcasme en els ulls, respon:
Tu el que vols s saber si la llengua delimita
grups de pertinena. Doncs mira, no. En la
immensa majoria dels casos no. No es pot
parlar amb propietat de grups autodefinits
conscientment mitjanant la noci de llen-
gua prpia, aquesta conscincia sol ser
ambigua o mixta en el cas dels valencia-
noparlants.
De propina, una histria de tots els dies.
Una castellanoparlant reciclada, a la sala
despera de lambulatori dAsp, sasseu al
costat de dues senyores de Novelda que
parlen entre elles en catal. Shi adrea
en aquesta llengua i, als cinc minuts, les
dones es passen al castell. La dAsp, en
adonar-se que el canvi de llengua respon
a les seues insignificants mancances de
competncia lingstica, els demana que li
parlen en valenci, que ella vol practicar-lo.
Cinc minuts ms tard, les dues novelderes
canvien de bell nou al castell, del qual no
sapartaran durant la resta de la conversa.
Com deia fa poc Josep J. Conill, el sub-
jecte de la normalitzaci [lingstica] no
pot ser altre que la comunitat lingstica,
encapalada pels usuaris lleials.
Per als creients compulsius, capaos de
repondre que tot aix noms sn exemples
banals triats malvolament, els socilegs
Ario i Garca Ferrando ens hi afegiran
la cirera del pasts, de manera ben poc
ambigua: Si hem de fer cas a les estads-
tiques, la identitat valenciana ms clara s
lespanyolisme. Algun docte de cuina dir
que no calia furgar en les enquestes del cis
per a adonar-sen. No s cert. Sempre s
millor que ens ho diguen els professionals.
Ara b, com deia un altre socileg, contra
97
el vicio de existir, hay la virtud de no hacer
caso. En fi, sempre tindrem Pars, com Rick
Blaine i Ilsa Lund, i podrem repetir-nos
fins a leternitat el nostre mantra preferit,
siga el de s molt senzill, siga el de la
romanstica internacional, siga el de una
llengua, una cultura, una naci, siga el de
de Salses a Guardamar, o siga qualsevol
altre del repertori. O podem ballar la dansa
de la pluja, tamb.
Haurem de ser conscients daquest fet,
i millor ser que ens nadonem aviat: no
tenim aquest nosaltres. Aquest s el punt
flac de nv. El 1962 tamb tenia aquest
problema, per encara hi havia per da-
vant els anys de la democratitzaci i la
modernitzaci, i encara tenia a favor seu
unes circumstncies demolingstiques
que almenys ex hypothesi haurien pogut
permetre la cohesi del grup catalanfon,
la creaci duna veritable comunitat de
discurs al voltant de la llengua. Les de-
limitacions de grup basades en lidioma
eren molt ms ntides a principis dels anys
seixanta que no pas ara. Pot semblar pa-
radoxal, per avui s ms difcil convertir
els parlants rutinaris i acomodaticis en
parlants lleials i conscients, i aquests en
un subjecte collectiu basat en la llengua i
que, eventualment, es pogus plantejar la
qesti nacional en termes fusterians. En
comptes daix, a base dhistoricisme (la
histria ho demostra), dessencialisme (el
teu sser consisteix en aix encara que no ho
spigues) i del complex de paleocristianis-
me (ara en som pocs, per amb el temps ho
serem tot) hom va voler cremar etapes tan
aviat com fos possible. I som on som, tal
com deia un poeta. Sembla que el nosaltres
a qu apellava Fuster ja no s aquell poble
anmal que llegim en nv, sin el titular
duna identitat en descomposici. Hem
98
arribat en un punt en qu sembla que s
valenci qui viu i treballa a la Comunitat
Valenciana. La gran lli de Nosaltres, els
valencians consisteix precisament a mostrar
que no ens haurem de deixar estafar amb
frases com aquesta.
Fins a quin punt limpacte daquest
llibre, limpacte ms fort que ha tingut
al Pas Valenci un llibre durant el darrer
mig segle, inclou la creaci de les minories
preparades que aspirava a deixar el nostre
assagista, capaces dencarrilar la histria del
Pas Valenci cap a la naci fusteriana? Aix,
ja s ms difcil de saber-ho. Una part essen-
cial del procs de conscienciaci (poltica
lingstica, activisme sociocultural) t tota
la pinta desdevenir o haver esdevingut una
causa expropiada per burcrates diversos,
lloctinents variats i unes poques autoprocla-
mades celebrities ridcules i de vol gallinaci.
Entre els descendents intellectuals i ideo-
lgics de Fuster, els ms mediocres sn els
qui en bona part nhan patrimonialitzat i
confiscat la causa al Pas Valenci. El fet que
precisament ells shagen quedat al marge dels
xits poltics recents del nacionalisme cosa
predictible, daltra banda s la part de sort
que ens ha pertocat dins de la desgrcia.
En un documental sobre Fuster deia
Eliseu Climent: Les bblies i els catecismes
sn molt importants, eh?, per a la Histria.
I els corans [sic] tamb, eh?!. El malnom
la bblia, amb qu hom ha conegut nv
durant molt de temps, resumeix la major
part del que he intentat explicar en aquest
article. Avui dia, continuar anomenant-lo
aix s la puerilitat ms imperdonable que
se li pot infligir a Fuster, s un exemple
pattic de necessitat compulsiva duna fe
religiosa. El que ens cal no s una bblia ni
per All! un cor, grcies; ni capellans
ni imams tampoc. Fins quan sallargar
aix? Nosaltres, els valencians s un llibre
que ha envellit b, dignament, un llibre de
lectura encara molt plaent (en sn magn-
fics els tocs de sarcasme), informatiu i que
incita a pensar. A la seua proposta nacional,
restem-li el raonament historicista i la idea
de les essncies. I el que en queda s mate-
rial de primera categoria, ben aprofitable.
Mirem-ho aix, o farem un mal servei a la
memria de lautor. r

Camp i ciutat al Pas Valenci,
fa mig segle i ara
El camp ho s tot al Pas Valenci. La
nostra s una economia fonamentalment
agrria, i aix determina en una bona me-
sura el carcter i el comportament genrics
de la societat. Joan Fuster comenava amb
aquestes sentncies lapartat Llauradors i
artesans de la secci titulada Els proble-
mes de Nosaltres, els valencians. El camp
valenci ha canviat considerablement en
les cinc dcades que shan escolat den
de la publicaci daquesta obra decisiva de
Fuster, i tanmateix el seu diagnstic sobre
el paper de lagricultura en leconomia
valenciana no solament fou encertat, sin
premonitori: el minifundisme ha resultat
antieconmic i lescassa ambici de la bur-
gesia va impedir la reinversi dels guanys
agrcoles en la indstria o en daltres sectors
amb valor afegit, alhora que ha estat, en
temps ms recents, darrere diniciatives
despeculaci amb el territori i lhorta, en
detriment de sectors com ara la indstria o
dactivitats de recerca i innovaci.
Maria Josep Pic i Garcs (Sagunt, 1973) s periodista,
escriptora i divulgadora cientfica. Ha estat directora
de la revista Nat de divulgaci de natura, medi am-
bient i cincia. Ha rebut el Premi Nacional de Perio-
disme Ambiental (2005). Actualment, treballa en la
Ctedra de Divulgaci de la Cincia de la Universitat
de Valncia. s autora dels llibres El canvi climtic a
casa nostra (2007), El Planeta i tu. Idees prctiques per
a cuidar el medi ambient ( 2008), Inventat en catal
(2008) i Les veus del cads (2009).
99
Maria Josep Pic
Fuster, fa cinquanta anys, considerava
que el camp valenci, en lnies generals, ofe-
ria una consistncia de relatiu esplendor
en relaci, sobretot, a les terres de regadiu de
la franja litoral. Tenia a la m les xifres dhec-
trees en producci i a la vista el paisatge
dels arrossars suecans a ms de les dades
de la poblaci activa valenciana dedicada a
lagricultura, un 46,5% segons afirmava.
Aquest percentatge queda ara ja molt llu-
ny perqu ha caigut fins el 2,9%, com indi-
quen les dades de la Cambra de Comer de
Valncia, tot i que el Llibre Blanc de lAgri-
cultura Valenciana eleva la xifra fins el 4%.
Tot i aix, era conscient que un predomini
agrcola tan marcat implicava una econo-
mia subdesenvolupada perqu revelava
labsncia de la transformaci industrial.
La comparaci de la instantnia fus-
teriana amb els conreus valencians ac-
tuals mostra una clara intensificaci de
lagricultura dexportaci centrada en els
ctrics. Les 46.000 hectrees dhortalisses
han baixat fins les 15.830, mentre que els
ctrics shan ms que duplicat, ja que han
passat de les 70.000 hectrees a les 177.486.
La vinya tamb ha perdut molt de terreny:
les 200.000 hectrees de Fuster han que-
dat en 79.785. Per la seua banda, les 28.000
hectrees darrs que citava lescriptor shan
redut a quasi la meitat, a 15.215 en 2010.
Aquest sector si ms no s un dels que han
experimentat una major professionalit-
100
zaci i increment de la productivitat, al-
hora que ha assumit una certa conscincia
ambientalista, ja que ha assolit una bona
convivncia amb la conservaci del Parc
Natural de lAlbufera.
I en el cmput global actual, lagricul-
tura i la ramaderia aporten 1.873 milions
deuros a leconomia valenciana, seguint les
xifres de 2010 que dna la Uni de Llaura-
dors i Ramaders. En conseqncia, lagri-
cultura representa quasi el 2% del Producte
Interior Brut del Pas Valenci, segons dades
de lInstitut Nacional dEstadstica (ine).
Tot i aquest baix percentatge de produc-
ci, la indstria agroalimentria representa
quasi el 18% de leconomia valenciana.
EN LAVANTSALA
DE LAMBIENTALISME
Curiosament, Fuster fa una detallada lloan-
a del bon quefer dels llauradors valencians
i valora intervencions sobre la natura i el sl
rstic que serien ara del tot inconcebibles,
com s el cas de la dessecaci daiguamolls.
No han regatejat suor ni temps per a ro-
bar-ne a lerm i al llot, o per a inventar-ne
sobre les roques de la muntanya. Han tret
aigua don han pogut, i han substitut les
oliveres i els garrofers, les vinyes, pel taron-
gerar de compradors internacionals, conti-
nuava. Lescriptor feia aquestes reflexions a
principis de la dcada dels seixanta, quan el
moviment ambientalista era encara massa
incipient al nostre pas i, ben al contrari,
en lmbit poltic triomfaven els projectes
desenvolupistes poc respectuosos amb la
biodiversitat i lequilibri de lentorn.
El mateix any de la publicaci de Nos-
altres, els valencians, es projectava una de
les obres amb ms impacte ecolgic a la
costa valenciana al llarg de la histria: la
urbanitzaci del Saler. A lagost de 1962,
la societat tevasa sollicitava lautoritzaci
per a la redacci dun Pla dOrdenaci de
la Muntanya de la Devesa i lAjuntament
de Valncia lhi concedia noms dos mesos
desprs. I a finals dany, el consistori va ce-
dir gratutament terrenys de la Devesa del
Saler al Ministeri dInformaci i Turisme
per a construir el Parador i fer el camp de
golf (encara en funcionament). Entre 1964
i 1965 saprova definitivament el pla i en
1967, bon punt sadjudiquen les obres a
tevasa, la Facultat de Cincies de la Uni-
versitat de Valncia ja fa pblic un informe
en defensa de lAlbufera. Fou a partir de
lany 1970 que sorgeix un moviment de de-
nncia contra aquest projecte. Sota el lema
El Saler per al Poble diverses persones i
collectius es van oposar a la privatitzaci de
lespai pblic i a la destrucci de la natura
que aquest projecte urbanitzador compor-
tava. Fins i tot, loposici va tindre ress
estatal, ja que Flix Rodrguez de la Fuente
el va portar al seu programa de divulgaci
de natura El hombre y la tierra.
La intervenci al Saler que implicaria
un gran projecte de restauraci ambiental
amb fons europeus, a la dcada dels noranta
del passat segle, a fi denderrocar el passeig
martim i recuperar el cord dunar no va
ser lnica amb contestaci social. Tanma-
teix Fuster es va quedar en lavantsala de
lempenta conservacionista. Lany 1961
les Corts franquistes van aprovar la llei
que establiria les directrius per finanar el
Plan Sur, lobra que va traure el curs del
riu Tria del seu llit natural, pel bell mig
de la ciutat, a fi devitar inundacions dra-
mtiques com ara la del 1957. Les obres, a
travs de lhorta i fins la pedania de Pinedo,
comenaren en 1965 i van finalitzar quatre

anys desprs, tot i que laigua del Tria
fou desviada definitivament al voltant
del 1973. El govern de la dictadura volia
aprofitar el traat histric del riu per fer-hi
una autopista (una via rpida, en deien),
per de nou es van alar veus ecologistes i
ciutadanes, que aconseguiren paralitzar el
pla grcies a mobilitzacions que clamaven
El riu s nostre i el volem verd. Altres
accions ambientalistes de la dcada de 1970
van ser la defensa de les Illes Columbretes
de la realitzaci de proves militars i prcti-
ques de tir o les mobilitzacions antinuclears
contra la construcci de la central nuclear
de Cofrents.
El moviment ecologista valenci es con-
solidava una dcada desprs de Nosaltres, els
valencians, tamb alimentat pel Maig del
68, i sarrenglerava amb altres reivindica-
cions com ara la llibertat, la democrcia i
lEstatut dautonomia. El 1974 naixia lAs-
sociaci Espanyola per a lOrdenaci del
Territori i el Medi Ambient amb la publi-
caci del Manifest de Benidorm i el 1977,
dos anys desprs de la mort del dictador, es
creava lAssociaci Valenciana dIniciatives
en Defensa del Territori (aviat), que va
donar a conixer el Manifest Ecologista del
Pas Valenci, adreat Als valencians de
bona voluntat, els principis del qual encara
sn vigents. I en aquell perode van apari-
xer diversos collectius com ara Margarida,
el Grup Ecologista Llibertari (gel), la
Colla Ecologista de Castell, Agr o Acci
Ecologista.
Joan Fuster tamb lloa ls de laigua
que fan els agricultors valencians, sense cap
apunt ambiental. Lescassa pluviositat fa
que laprofitament dels rius hagi dsser me-
ticuls i exhaustiu. Les obres de canalitzaci
(...) mai no han deixat dsser eixamplades i
perfeccionades, indica lautor, qui recorda
101
que la utilitzaci de les aiges subterrnies
ha contribut en gran manera a la prospe-
ritat rural. Hem davanar en el temps tres
dcades per comprovar, per exemple, que
lhabitual reg a manta no s gens eficient,
per la qual cosa es comena a implantar la
irrigaci localitzada o per degoteig. De fet,
lagricultura consumeix el 80% dels recur
sos hdrics. Alhora, la falta de control dex-
traccions daiges subterrnies i ls abusiu
de productes qumics en zones de regadiu
intensiu ha provocat lesgotament daquests
cabals i, alhora, la contaminaci per nitrats
dels aqfers fins a afectar la qualitat del
subministrament urb de nombroses po-
blacions valencianes.
UN MINIFUNDI
ANTIECONMIC
Joan Fuster va apuntar un aspecte clau que
ha estat un llast tant per a lagricultura
valenciana (tot i el seu xit) com per a la
comercialitzaci de la seua producci: la
reduda extensi de les explotacions. Una
peculiaritat heretada de la Conquista, ja que
el repartiment de terres als repobladors va
ser per lots no massa extensos, la qual cosa
cre una capa de petits propietaris rurals
francament slida, en el regadiu, en la seua
opini. Assenyalava en aquesta lnia que en
tota la regi no hi havia cap explotaci agr-
ria que exceds les 250 hectrees. Noms un
20% del regadiu valenci es distribua en ex-
plotacions de ms de 50 ha. Alhora, els pe-
tits propietaris constituen el 99% de les
empreses agrries de regadiu i, al sec, un
90% de les empreses no arribava a les 10 ha.
La parcellaci actual de la terra al Pas
Valenci s fins i tot antieconmica pel seu
excessiu fraccionament, segons Fuster.
102
En conseqncia, noms lalt rendiment
dels conreus principals evita, en el millor
regadiu, que el minifundisme siga una
situaci francament lamentable, apuntava
en Nosaltres, els valencians. En lactualitat,
no sols es mant el minifundi la mitjana
de les explotacions se situa al voltant de les
set hectrees, sin que aquest minifundis-
me ha afavorit lenvelliment de la poblaci
dedicada a lagricultura, alhora que laban-
donament de les terres, agreujat tamb per
altres motius de caire econmic. A banda,
els ms beneficiats per la globalitzaci i les
poltiques europees que tot i potenciar
la sostenibilitat econmica no posen cap
entrebanc a les importacions, no sn preci-
sament els petits propietaris (els llauradors),
sin els grans terratinents. I, a la mateixa
vegada, des de la Uni Europea es va cedint
la sobirania alimentria a pasos tercers.
Entre 1999 i 2009 el nombre dexplo-
tacions al territori valenci es va reduir en
un 47,35% al passar de 227.676 a 119.867,
mentre que la superfcie conreada va des
cendir de les 1.688.910 a les 900.706 hec-
trees, s a dir, una davallada 46,67%. La-
bandonament progressiu de cultius iniciada
en linterior ha arribat al litoral, sobretot
atesa la prdua de rendibilitat dels ctrics.
El ritme de desaparici de camps de ta-
rongers havia estat dun 4% lltim lustre,
per la Uni de Llauradors i Ramaders va
documentar que aquesta xifra es va du-
plicar en 2011, una campanya en la qual
els citricultors van deixar dingressar 460
milions deuros.
La renncia a treballar la terra va acom-
panyada dun envelliment progressiu de les
persones que shi dediquen, molt sovint a
temps parcial. En vint anys, del 1989 al
2009, el nombre dagricultors fins a 34 anys
va passar del 6 al 2% i els de 35 a 54 anys,
del 38 al 28%, mentre que els llauradors
de 65 o ms van passar de representar el
27% al 43%. Parallelament es registra
una disminuci de les persones dedicades
al camp: en aquestes dues dcades es van
reduir en un 3%. De fet, noms un 7%
dels titulars dexplotacions agrries hi te-
nen plena dedicaci.
Joan Fuster assenyalava que el paper de
lagricultura en levoluci de leconomia
valenciana havia estat ben distint del que
havia tingut al Principat, tant pel minifun
disme, que qualifica dabusiu, com per al
tres raons de caire institucional o consuetu-
dinari. La instituci de lhereu a Catalunya
recolzada sobre la unitat del patrimoni fa-
miliar tradicionalment infrangible, va per-
metre unes connexions econmiques que
entre nosaltres eren impossibles, apunta.
Daquesta manera, no solament sevitava la
fragmentaci de les explotacions de grans
dimensions per lherncia del patrimoni
familiar, sin que safavoria que els diners
del camp afluren a ledificaci de les altres
branques de leconomia que el temps im-
posava, com ara la indstria i el comer, i
naixia una ntima solidaritat entre el camp
i la ciutat.
La perspectiva de proletaritzar-se no
sedueix lagricultor valenci, com indica
Fuster, qui considera que aquest no re-
nunciar a conrear mentre tinga un tros de
terra, sigui tan petit com vulgueu, mentre
que si decideix emigrar ho far a altres zones
agrries. Nosaltres, els valencians recull la
idea que el minifundi tampoc no era la mi-
llor palanca per a proporcionar ajuts a la in-
dstria i al comer, al contrari, sovint els
beneficis daquests sectors es reinvertien en
la terra. Una prctica similar a la produda
recentment amb lespeculaci del territori,
quan els guanys en diversos sectors shan

dedicat ntegrament al monocultiu de la
construcci tot deixant de costat la inds-
tria, la tecnologia o la recerca, les quals fan
possible una economia menys depenent
dels daltabaixos dels mercats borsaris. Com
deia Fuster: El camp restava estancat en ell
mateix. I la ciutat, sense rebren la saba, no
shi sentia vinculada.
LESPLENDOR
DE LEXPORTACI
Per a lintellectual suec, labundncia
de minifundis insuficients s un perill que
noms corregeixen els bons preus europeus
de productes exportats. Lexportaci de
ctrics al nord dEuropa va viure el seu
esplendor i fa cinquanta anys, quan Fuster
concebia Nosaltres, els valencians, no salbi-
rava un horitz com lactual. Als anys se-
tanta del passat segle, de fet, la situaci era
ja completament diferent. El professor de
la Universitat de Valncia Emrit Bono, en
la seua tesi llegida el 1974 (i publicada el
2010), advertia que lagricultura dexpor-
taci, tamb anomenada despeculaci,
comporta diversos perills i est sotmesa a
alguns condicionants. Per exemple, en pri
mer lloc, una diferncia mplia entre els
ingressos i els costos perqu es garantisca la
remuneraci de tots els actors que hi inter-
venen i, en segon, el lliure funcionament,
sense lmits, del mercat internacional.
Lexportaci de ctrics des del Pas Va-
lenci va anar en augment des de principi
del segle xx alhora que creixia la superfcie
dels cultius fins la dcada dels anys seixan-
ta, quan es produeix la fallida de leconomia
citrcola, s a dir, el model dexportaci de
taronja es manifesta esgotat. Bono ho ex-
plicava clarament amb dos arguments: per
103
un costat, la poltica proteccionista de la
Comunitat Econmica Europea i, per un
altre, lestancament del preu de compra de
la taronja al productor. En opini de lin
vestigador, noms els comerciants van reac-
cionar a aquesta situaci mitjanant una
major centralitzaci de lexportaci. Els
efectes daquest Comit de Gesti de lEx-
portaci anunciats per Emrit Bono van
ser correctes: una concentraci ms gran
del comer en els exportadors de ms pes
i un control monopolista cada vegada ms
gran de la compra de ctrics a lagricultor.
Efectivament, lanarquia de la producci
de ctrics i de la seua comercialitzaci ab-
sncia de coordinaci i realitzaci de noves
plantacions fins als nostres dies malgrat les-
gotament del negoci, la prdua de quota
de mercat pel creixent de competncia des
daltres pasos amb m dobra ms barata i
laugment dels costos de producci a casa
nostra han portat a lescenari que preveia
Bono. Aix, el collapse va arribar durant la
primera dcada del segle xxi: control ferri
dels exportadors i un baixssim preu de la
taronja, el qual porta al malbaratament de
les collites i a labandonament progressiu
dels camps. Des de la Uni de Llauradors i
Ramaders se subratlla com, des dels anys 60
fins avui, sha perdut el paper de la paraula
com a valor de contracte. I amb la paraula
tamb han desaparegut els preus al camp,
mentre shan degradat els compromisos de
compravenda de la taronja, la qual cosa ha
perjudicat lagricultor.
AL MARGE DE LA REVOLUCI
INDUSTRIAL
A mitjan segle xix el camp valenci desco-
bria la seua gallina dels ous dor: la taronja,
104
afirma Fuster, qui estima que aquest s
un dels esdeveniments econmics ms
revolucionaris de la histria del Pas Va-
lenci. Per els guanys a curt termini afa-
vorits per la rpida obertura dels mercats
europeus a la fruita autctona va frenar que
els rendiments de lagricultura alimentaren
la indstria. Abans que invertir els seus
diners en un negoci que per a ell resultava
remot i problemtic, el propietari rural va
decidir-se, assenyadament, a invertir-los en
ms terra o a augmentar les plantacions de
tarongerar, segons lautor.
Fuster lamenta aquesta tendncia pro
gressiva i, fins i tot, critica que beneficis
de la petita indstria urbana vagin a parar
a aquella poderosa bonificaci de la terra.
I el riu de diners que venia i ve de lestran
ger busca collocar-se en el camp, incessant
ment. Fuster arriba a qualificar de psicosi
el costum de qualsevol kulak o notari,
botiguer o metge, industrial o canonge de
comprar un hort noms ha recollit un gra-
pat considerable de duros, perqu aquests
sn diners que escapen a una ben neces-
sria inversi industrial. I no sols aix,
sin que quan les possibilitats dinversi
al camp del pas han estat poc rendibles,
no solament amb braos, sin tamb amb
diners valencians han estat colonitzades
extenses zones de nous regadius espanyoles:
Guadiana, Guadalquivir, Extremadura,
recull Nosaltres, els valencians.
El Pas Valenci ha quedat al marge
de la revoluci industrial. Joan Fuster
ho assevera contundentment encara que
destaca els casos dAlcoi, Elx, Sagunt o la
mateixa ciutat de Valncia i desaprova la
tasca de la burgesia valenciana. Perqu era
desperar que realitzs una transformaci
de la societat valenciana semblant, salvades
les proporcions, a la que durant aquella
centria experimentava la del Principat.
Tanmateix, segons les paraules de les-
criptor: el resum que podem fer-ne no s
precisament gloris.
MIL DUROS I TARTANETA
Joan Fuster censura la contribuci de la bur-
gesia valenciana la considera mediocre
a leconomia del pas i la seua mancana de
lideratge i voluntat de progrs. Direm que
s com una rplica del minifundisme rural.
Per amb el desavantatge duna absncia de
voluntat expansiva. Lxit agrari beneficia
la indstria, per aquesta no ha avanat
com caldria.
La memria folklrica ha retingut una
frase que, al segle xix, fou la consigna del
comportament dels burgesos de Valncia:
mil duros i tartaneta!. Es tractava duna
ambici ben moderada: de rendista. A
banda de lempenta burgesa, el desenvolu-
pament de la indstria tamb requeria di-
ners i aquest capital havia de ser aportat per
lagricultura o el mateix sector industrial.
Ms que la denominaci dindstria,
Fuster es refereix a aquest sector al Pas Va-
lenci com una prolongaci de lartesania.
Es tracta duna indstria desconcentrada,
dispersa en petites empreses, en tallers
gaireb familiars. Per dir-ho sense embuts:
quan les estadstiques parlen dindstria al
Pas Valenci, hem de pensar que ms aviat
es refereixen a artesania.
Malgrat aquesta perspectiva fusteriana,
analistes com ara Emrit Bono o, poste-
riorment, Juan R. Gallego, ambds de la
Universitat de Valncia, reflexionen sobre
com el desenvolupament agrcola basat en
la taronja i orientat cap a lexportaci havia
generat acumulaci de capital i, per tant,

hauria estat un estmul essencial per a la
indstria valenciana. Aquesta empenta es
podria donar per dues vies: a travs dels
efectes darrossegament de lagricultura i
per laugment de la demanda de productes
industrials grcies a la millora de la renda
dels agricultors.
Lafany dadquirir terres i el carcter
rendista de la burgesia valenciana ha arribat
fins als nostres dies. Bona prova daquesta
herncia sn les exorbitants xifres del sector
de la construcci, juntament amb la fe-
blesa en tecnologies i daltres dalt valor afe-
git (indstria farmacutica, qumica, etc.)
fonamentals per a incrementar la compe-
titivitat de leconomia en un entorn crei-
xentment difcil en el qual es fa notar la
pressi deconomies emergents.
Fuster comentava que lafany de com-
prar terra ja en cultiu havia creat una
excitaci en el mercat de la immobiliria
rstica que t ms dun caire calamits. La
gran demanda de camps un b limitat ha
produt un ala dels preus dels predis, que re-
sulta desproporcionada, ben sovint, als be-
neficis obtinguts de llur explotaci. De
la mateixa manera, el territori valenci ha
experimentat, durant les ltimes dues dca-
des, una enorme pressi urbanstica, la qual
tamb ha provocat, a mitj termini, perju-
dicis tant per al medi ambient com econ-
mics. La construcci representava el 26,4%
del creixement de leconomia valenciana
entre el 2000 i el 2004, enfront dun 16%
de leconomia espanyola en el mateix pero
de. El sector industrial valenci noms va
contribuir en un 1,9% a aquest concepte,
mentre que lagricultura representava
l1,1%.
Leconomia valenciana va experimentar
una polaritzaci cap a la construcci en
detriment de lagricultura i la indstria,
105
especialment intensa durant la primera d-
cada del segle xxi. Aquesta aposta fcil i de
rendiment rpid a causa de lespeculaci del
territori i els diners barats, tenia un preu car:
la seua feblesa. Amb larribada de la crisi, es
produeix una caiguda de la taxa de creixe-
ment i ndexs ms elevats de desocupaci
que a la mitjana estatal. LObservatori de la
Sostenibilitat dEspanya documenta que a
la costa mediterrnia es conforma un model
econmic on la primacia del transport, la
construcci entre 1987 i 2000 la superfcie
artificialitzada al Pas Valenci va augmentar
un 50%, segons dades del corine, el tu-
risme i lassentament residencial comporten
processos dacumulaci dactius immobi-
litzats i ociosos que resten possibilitats de
progrs als sectors de capital productiu,
orientats a lecoeficincia i generadors de
noves oportunitats lligades a la innovaci, la
millora de la qualitat i de la competitivitat.
Durant els anys de bonana econmica,
el sector de la Recerca, Desenvolupament
i Innovaci no va rebre inversions tan po-
tents com la construcci al territori valen
ci, per la qual cosa no s capdavanter, tot
i que t el seu paper. Els barems de la Cam-
bra de Comer de Valncia, amb dades de
line, mostren que el 2009 hi havia al Pas
Valenci 151 empreses del sector manufac-
turer de tecnologia alta, 30 menys que lany
anterior. A ms, el volum de negoci tamb
va caure des dels 788.137 als 448.500
milers deuros. El nombre dempreses de
tecnologia mitjana-alta i el seu negoci va
disminuir: es va passar de 2.012 a 1.961
empreses i dels 14.814.501 als 11.436.520
milers deuros. Per la seua banda, de serveis
dalta tecnologia o punta, en 2008, nhi ha-
via 3.725 empreses al territori valenci, les
quals generaven 1.015.115 milers deuros
de volum de negoci. Quant als recursos
106
humans dedicats a les activitats de r+d, el
Pas Valenci ocupa el 8,9% del personal a
nivell estatal (19.691 professionals) i el 9%
dels investigadors (12.116), mentre que
lautonomia representa el 7,7% de la des-
pesa en aquest sector en el total espanyol.
Les patents sn un altre dels indicadors
importants de la producci tecnolgica.
LObservatori de la Recerca de lInstitut
dEstudis Catalans va analitzar les dades de
lOficina Espanyola de Patents i Marques
durant el perode 2000-2008 i va detectar
un creixement moderat en les patents
sollicitades per Catalunya, el Pas Valenci
i Illes Balears, les quals representen el 36%
de les 20.186 demanades arreu de lEstat es-
panyol. Tanmateix, les patents valencianes
(11,2% del global estatal) sn menys de la
meitat que les catalanes (24%), mentre que
larxiplag balear es quedava en un 0,8%.
Des del territori valenci es van demanar
226 patents el 2000 i 262 en 2008.
Joan Fuster, amb to de retret, critica que
Valncia, tot i posar-se el discret uniforme
cosmopolita que li correspon, encara shi
respira ruralisme. Avui, la situaci resulta
molt remota perqu lhorta ja no assalta
lurbs, com ressaltava lescriptor suec,
sin, ben al contrari, cinc dcades desprs
de Nosaltres, els valencians lexpansi vora
de la ciutat amb un model durbanitzaci
dispers, poc eficient en consum denergia
i recursos naturals, ha ferit de mort el pai-
satge de lhorta. I amb la prdua daquest
paisatge tradicional han marxat no sols va-
rietats locals de conreus, sin tamb senyes
didentitat del territori, patrimoni histric
i possibilitats de sobirania alimentria. r
REFERNCIES
Bono, Emrit (2010): Naranja y desarrollo. La
base agrcola exportaora de la economa del
Pas Valenciano y el modelo de crecimiento ha-
cia afuera, Valncia, Universitat de Valncia.
Canales, Abraham i Salvador Piera Puig
(coords.) (2002): 2002: la situaci al Pas
Valenci. Tendncies i indicadors de desen-
volupament hum i sosatenibilitat mediam
biental, Alzira, Editorial Germania.
Miquel, Carme (coord.) (2006): Llibre verd del
territori valenci, Valncia, Escola Valencia-
na. Federaci dAssociacions per la Llengua.
Diversos autors (2008): Territori valenci i
canvi climtic, Valncia, Edicions 96 i Acci
pel Clima.
La Comunidad Valenciana en cifras. Juny 2011,
Cmara de Comercio, Industria y Nave-
gacin de Valencia <www.camaravalencia.
org>.
Revista Camp Valenci (juliol-agost 2011),
nm. 197, Valncia, La Uni de Llauradors
i Ramaders <www.launio.org>.
Revista Informacions (gener 2012), nm. 248,
Barcelona, Universitat Politcnica de Cata-
lunya <www.upc.edu/revistainformacions>.

Viatge a la identitat:
encara Joan Fuster
Noms hi ha una manera seriosa de llegir, que s rellegir.
A Figures del temps, dietari del 1954,
Joan Fuster apuntava una reflexi, que
sembla tot un programa de futur: Contra
el que poden pensar certs esperits descon-
tentadissos o pessimistes, lespcie humana
abunda en entusiastes. Si convenim que
lentusiasme s una virtut i, tant si ens
agrada com si no, aix se sol reconixer no
hi ha dubte que les reserves que en possem
sn inesgotables i, naturalment, esperana-
dores. En la mateixa nota perfeccionava la
definici i concloa que en realitat, lentu-
siasme no s ms que una fe arravatada.
Li cal, per a prosperar, la creena radical en
all sobre qu es projecta, concebut com a
valor ferm. Ell mateix reconeixia el perill
dels excessos de lentusiasme, contrapuntat
pels escptics: Lescptic ser un irnic; cultural. Per al mateix temps la intel
lindiferent, un aptic; un altre, un poca-
Enric Bou (Barcelona, 1954) s catedrtic de literatura
espanyola i catalana a la Universit Ca Foscari (Ve-
ncia). Ha publicat recentment Panorama crtic de la
literatura catalana. Segle xx (2 vols.), 2010.
107
Enric Bou
Joan Fuster
vergonya. La seva contribuci a la cultura,
de la qual tants hem aprs tant, fou la dun
entusiasta total. Fuster, a qui com als bons
filsofs o els grans polemistes, agradava
compulsar les diverses possibilitats duna
idea, els pros i contres, tamb notava una
varietat de matisos en la definici dentu-
siasta: Ben mirat... en cadasc de nosal-
tres conviuen lentusiasta i els altres: som
una mica tot aix entusiastes, irnics, ap-
tics, poca-vergonyes, segons ledat, el cli-
ma i lhumor de cada hora. La qual cosa,
comptat i debatut, s una sort. Ara que
tantes publicacions i frums ens pregunten
sobre qu queda del llegat de Joan Fuster, la
primera idea que em ve al cap s justament
aquesta: lentusiasme duna actuaci civil,
ligncia, la liberalitat radical i essencial, de
saber-ne les limitacions, dexigir una res-
posta contrria, coherent i raonada. Una
virtut o condici que tant trobem a faltar
en el nostre entorn, ara que tants mas-
sa se nomplen la boca amb mots com
llibertat i liberalisme, ensulsiant-ne un
sentit original.
108
Va ser Joan Fuster un dels primers a
tenir clar i practicar, potser no de manera
conscient, el que Hayden White va formu-
lar en una influent reflexi a propsit de
la metahistria: qualsevol obra dhistria
s una estructura verbal en forma discurs
de prosa narrativa que classifica i processa
estructures del passat per tal dexplicar el
que eren tot representant-les com a models.
Lhistoriador, a partir desdeveniments que
han succet, en construeix un relat. La dis-
tinci en angls entre history i story s
encara ms punyent i expressa molt clara-
ment aquest concepte, s a dir, el carcter
imaginari, ficcional que t qualsevol llibre
dhistria. Nosaltres, els valencians s un
exercici brillant de metahistria, una quasi
novella de la identitat valenciana, en la qual
sobresurten factors com el de construcci
de la trama en (els conceptes de Hayden)
termes de tragicomdia, o una atenci als
mecanismes de lacci, tot cercant les lleis
que governen el funcionament de lactivitat
humana. Fuster es va inspirar en el llibre
dun historiador professional i de pes, la
Notcia de Catalunya (1954) de Jaume Vi-
cens Vives. Ho va fer per encrrec dels im-
pulsors duna nova editorial que aprofitava
les escletxes de permissivitat dun rgim
dictatorial. Aix indag en la identitat
valenciana i bast una srie de duplicitats:
aragonesos/catalans, interior/litoral, esperit
feudal/esperit burgs que deia resumien
el nucli de la societat valenciana. Imitava
el que Vicens Vives exposava sobre Cata-
lunya: definir lessncia de la catalanitat a
travs del dualisme litoral i muntanya, seny
i rauxa. Una de les conclusions a les quals
arribava Fuster era molt contundent: Dir-
nos valencians, en definitiva, s la nostra
manera de dir-nos catalans. Segons ell
ni la intrusi castellanoaragonesa, ni lhi-
bridisme tnic, no havien pogut desfigu-
rar aquesta primera autenticitat. Ignorar
aquest fet, o deformar-lo amb arguments
capciosos, equivaldria a interceptar el cam
duna comprensi sincera del cas valenci.
Per aix, afegia, Un dels ms lgubres er-
rors dels poltics indgenes del xix i del xx
ha estat, justament, dhaver desconegut la
gravetat daquest punt. Aix era tant com
pensar, parlar i actuar desquena als inte-
ressos ms primaris de la mateixa societat.
Una de les grans frustracions que Joan
Fuster va tenir desprs de la publicaci del
llibre fou la mena de reacci que provoc.
El prleg a la segona edici, escrit a cop ca-
lent, al cap de pocs mesos de la sortida del
llibre i amb eco de les polmiques que ge-
ner, s un document dramtic, on sentim
una veu que expressa la frustraci ntima
davant una reacci carpetovetnica a les
seves propostes. Com si parlessin dos idio-
mes (b, en bona part era aix) diferents.
Amb la distncia dels cinquanta anys de la
publicaci sn ms punyents els laments i
denncies de la poca qualitat de la resposta
que va tenir:
El llibre havia sorgit dun esfor sincer per a
comprendre, per a aclarir-me a mi mateix,
en reflexi solitria, les causes i els efectes
del nostre fracs com a poble. Que els
meus resultats eren, sn, discutibles? La
discussi, doncs, hauria estat convenient,
profitosa. Per a mi, ms que per a ning. Sc
un home escassament dogmtic, i magrada
de contrastar amb les daltri les meves idees
i les meves persuasions: des daquest angle,
puc qualificar-me de liberal en laccepci
ms vulgar i ms noble del terme. Per la
discussi hauria tingut tamb uns altres
avantatges, generals i eficaos, de cara a
tothom.

En particular se sent la frustraci davant
la manca de nivell de les respostes, la poca
voluntat de dialogar, dencetar una produc-
tiva discussi. Aquest possible debat va ser
substitut pels atacs ms ferotges i per la
devaluaci de nivell, substituint la conversa
per la xafarderia:
La polmica esclat, naturalment. Noms
que no va sser formalitzada en pblic, ni
amb un mnim de serietat. Ning no em
contest en el terreny i en el to en qu jo
em collocava: argument contra argument,
dada contra dada, constataci contra cons-
tataci. No va passar dun enrenou privat i
difs. Els meus previsibles contradictors es
limitaren a expressar-se amb pures i simples
manifestacions de mal humor, que no eren
una frmula dialctica massa neta.
Sobten aquests qualificatius, com ara en-
renou privat i difs o pures i simples ma-
nifestacions de mal humor. Per, dissorta-
dament, sn una descripci prou exacta de
la poca capacitat per la discussi, el debat
en termes dintelligncia, de contraposici
didees que vivem en els nostres verals. I
que encara no hem millorat.
La publicaci de Nosaltres, els valencians
coincid gaireb amb un altre text polmic
del mateix Fuster, El Pas Valenciano (1962)
de la srie Guas de Espaa de leditorial com el Viaje en autobs (1943) de Josep
Destino. El llibre sapuntava, fins a cert
punt, a una tendncia entre els escriptors
espanyols de lpoca descriure llibres de
viatges a la quotidianitat. Lluny de paisatges
extics, exploraven un territori molt proper
i adoptaven lestructura dun llibre de viat-
ges. Eren llibres que, donades les condicions
del moment, en plena dictadura i allunyats
duna Europa somiada, resultaven dalt
voltatge crtic. Era una manera si no fcil,
109
s possible, dintroduir comentaris sobre la
situaci poltica i social de lEspanya sota
el rgim dictatorial, a partir dobservacions
sobre la realitat dun pas endarrerit i limi-
tat. Ho havia fet Camilo Jos Cela al seu
Viaje a la Alcarria (1946): este libro no es
una novela, sino ms bien una geografa.
En un altre llibre el mateix Cela explicava
que els seus llibres de viatges volien ser
una mena de geografa... esa cosa que el
Estado, en Espaa, histricamente ignora
(Primer viaje andaluz). Juan Goytisolo
viatj als Campos de Njar (1960) i a La
Chanca (1962). Altres llibres coetanis dels
de Fuster sn: Antonio Ferres i Armando
Lpez Salinas Caminando por las Hurdes
(1960), Alfonso Grosso i Armando Lpez
Salinas Por el ro abajo (1960), Alfonso
Grosso i Jos Agustn Goytisolo Hacia
Morella (1961), Alfonso Grosso i Manuel
Barrios A poniente desde el Estrecho (1962).
Aquests escriptors-viatgers, com feia anys
alguns dels romntics o ara en els anys sei-
xanta, corresponien a dues categories que
han estat estudiades per Michael Kowalews-
ki: els autors estan potser lloant all local
i poc conegut; o en una llarga tradici
dexploraci social denunciant i investi-
gant problemes del propi pas que la gran
majoria de la gent preferiria oblidar. Joan
Fuster havia tingut precedents illustres
Pla i el Viatge al Pirineu de Lleida (1957)
de Josep M. Espins. El llibre de Fuster se-
guia vuit recorreguts en els quals no noms
viatjava, sin que tamb opinava: analitzava
i criticava des de lull de lassagista, de ma-
nera que el resultat no fou una simple guia
turstica sin una opini complementria
a Nosaltres, els valencians que suscit una
enorme polmica entre els sectors ms
conservadors del valencianisme.
110
Recentment shan publicat llibres que
reprenen el tarann daquella exploraci,
Valncia per a vens i visitants (1999) de
J. F. Mira, o Les Valncies (2007) de Josep
Sorribes. Aquest darrer,en el prleg recor-
da el que escriv Fuster en el seu El Pas
Valenciano, que volia que el llibre fos una
invitacin al viaje. O mejor an que una in-
vitacin, aperitivo: algo que abra la gana
y la perspectiva de conocer el Pas Valen-
ciano, que induzca a recorrerlo. Sorribes
va efectuar una anlisi del polidedrisme
de la ciutat de Valncia. Seguint lexemple
de Fuster propos que sescrivissin altres
estudis de poliedrisme valenci: com que
sc un ferm defensor de la necessitat de
construir entre tots un Pas de Ciutats, on
siguen aquestes les protagonistes dun canvi
cvic i cultural tan necessari, val la pena fer
ara i ac una crida perqu des de les diferents
longituds i latituds del Pas sorgesquen
anlisis daltres ciutats, de segur sempre
polidriques. Lobra de Fuster, constatem
en aquests exemples, no va deixar mai ning
indiferent. En un sentit positiu. I en laltre.
Si aquests llibres es refereixen a la passi
de Fuster per conixer el pas, daltres coin-
cideixen amb el seu inters fonamental de
reflexionar sobre el pas, en termes diden-
titat i organitzaci, ents com a millora de
la poltica. En els ltims anys tamb ha
generat reaccions alternatives. Entre les que
mhan interessat ms ha estat un pamflet de
ttol en calembur, Nosaltres, exvalencians.
Catalunya vista des de baix (2005). Un pa-
per que no enganyava des del mateix ttol en
la contundncia de la crtica. I, bviament,
en el sentit de lhumor, el sarcasme que,
dissortadament s encara el millor bagatge
i parallamps per moures en els pasos del
sud dEuropa, patrimonis de la homenitat
a la vora de la mar Mediterrnia. El llibre
era escrit des duna perspectiva aliena a la
dels blaveros, catalanistes, fallers i re-
butjava cap altre estereotip daquesta mena.
Els autors neren Toni Moll, Joan Dol,
Rafa Arnal, Emili Piera, Francesc Bayarri,
i Manuel Snchez Jard. Era un crit laic i
descregut contra una concepci identitria
que ens ha fet patir... Un crit contra la sub-
missi a una veritat revelada i hermtica,
acabada i definitiva, que, segons les vestals
de la ptria, defineix la nostra herncia
cultural.
En el llibre, els exvalencians proposaven
de reprendre aquell dileg encetat per Fus-
ter ara fa cinquanta anys, des duna pers-
pectiva no reverencial. Reconeixien la fora
intellectual de Fuster, que s immensa. I rei-
vindicaven el dret a la dissensi, justament
en els termes que jo apuntava a linici, quan
Fuster se sent frustrat per la poca qualitat
de les reaccions al seu llibre: ell mateix va
estar buscant qui el contradiguera i, malau-
radament, noms va trobar qui linsultara,
com ara Ombuena o Consuelo Reyna.
Al llarg dels anys, unes circumstncies
profundament adverses, han coadjuvat que
es produs un fenomen de sacralitzaci (i
odi profund) envers la figura de Fuster. Per
aix els autors del pamflet volien replan-
tejar la lectura de lobra: Nosaltres hem
reivindicat el Fuster heterodox, que s el
que humanitza el personatge. No era un
sant del cel sin un senyor de Sueca que va
viure en una poca determinada, amb uns
interessos i influncies determinats, i que
uns dies estava ms encertat que uns altres.
Una de les crtiques ms fortes que
plantejaren aquests exvalencians fou contra
les relacions atpiques entre vens duna
mateixa cultura. Per aix renegaven de les

actituds del catalanisme dunes minories
valencianes pretesament lcides que ha
generat un negoci basat en la catalanode-
pendncia. Una de les certeses que recollien
era la transformaci radical del pas del
mn en els anys del tombant de segle, en
la reacci brutal de lOccident contra laltre,
en la constituci demogrfica de les nostres
societats, en la profusi i varietat dels nous
mitjans telemtics. Som en un mn en el
qual els antics eslgans ja no tenen sentit
(cansats deslgans i de paraules-malet
buides de significats. O massa plenes de
sistemes semntics absoluts, metafsics).
Contra les actituds meselles, contra una si-
tuaci del Pas Valenci, invisible i parc
temtic alhora, reivindicaven la formalit-
zaci de relacions nacionalitries amb Cata-
lunya, un pas amb el qual el Pas Valenci
est, per histria i llengua, irremeiablement
vinculat. Aix atacaven la comoditat duna
situaci vista des de lEbre enll arrecerada
en largument de la no-intervenci, sense
fer soroll, practica un subtil neocolonialis-
me gens igualitari contra el qual ens decla-
rem en lluita. En la proposta denunciaven
amb lucidesa el blaverisme (al nord i) sud:
Els principals trets daquest moviment
conegut com a blaverisme sn la xenofbia,
lautoodi i lantiintellectualisme populista,
lantiracionalisme i el conservadorisme
social i poltic, el conformisme i lautosa-
tisfacci narcisista. Lanticatalanisme hi s
lelement cohesionador i el catal o el va-
lenci catalanista fan de bocs emissaris, per
definici sumria. Recordant el que va dir
Manuel Castells, la identitat comuna no
es construeix amb propaganda, mitologia
o ideologia, sin a partir de processos ma-
terials de convivncia, proposaven definir
rees de consens i de contacte que supe-
111
ressin els vells enfrontaments i els malen-
tesos heretats. Ms enll de la poltica, ja
prou desprestigiada,es tractava, dendegar
un projecte civil i cultural, al marge de
fronteres interiors i de smbols didentitat
administratius.
Els escrits del llibre constitueixen un
acte desesperat dapostasia, que els duia a
renegar de lampli espectre de tpics com-
presos entre el menenfotime i una jovialitat
meridional mai no demostrada malgrat els
esforos dautors de molta anomenada i
el tortus imaginari del catal exiliat que
sospira pel retorn a la ptria nord enll.
A banda del carcter de crit desesperat amb
punts dhistrionisme, sobresurt la voluntat
de iniciar un dileg entre iguals, que rebenti
els llocs comuns acceptats del miserere
nacionalista:
No ens reconeixem en cap de les caricatures
nacionals que shan imposat com a models
durant els ltims trenta anys. Renunciem,
doncs, a la nostra condici de valencians i
declarem inaugurada la ptria dels exvalen-
cians, oberta de bat a bat a tots aquells que se
senten damnificats pel pens procs poltic,
cultural i social que sesdev des de la publi-
caci del llibre de Fuster. Volem recuperar
larquetip original i comenar de nou. I si no
pot ser, organitzar lxode urgent i necessari
nord enll, s a dir, cap a Sucia.
Toni Moll, un dels autors rebels, ha
proposat en un article recent publicat a
LEspill, Joan Fuster i nosaltres, que cal
iniciar un nou cicle virtus lobjectiu ms
urgent del qual ha de ser, la recapitalitzaci
social i moral del pas, la reelaboraci amb
patrons propis dels fluxos culturals que
marca laire dels temps i, finalment, lela-
112
boraci duna proposta de gesti pblica
daquest rac del mn amb parmetres de
solidaritat social. I tot aix, per descomptat,
no depn de lobra de Joan Fuster. Sin de
nosaltres, els valencians.
Com deia Fuster, en un dels seus aforis-
mes ms clebres, Totes les meues idees sn
provisionals. (Per que conste que no ho dic
amb orgull). O en aquest altre: Reivindi-
queu sempre el dret a canviar dopini: s el
primer que us negaran els vostres enemics.
Aquest s encara el mestratge que li devem
i que molts, massa no han/hem sabut
aprendre: lescepticisme militant, la intel
ligncia dequivocar-se. I dallunyar-se de
les grans conviccions:
Tota convicci convicci seriosa se us
convertir en prejudici per a les conviccions
ulteriors. Penseu-hi. Cada convicci que
adquiriu s un prejudici ms que acumuleu.
I ja sabeu qu vol dir un prejudici: un vici
dorigen. Si sou zelosos de la vostra llibertat
intellectual, si aspireu a conservar la dispo-
nibilitat permanent que ns el pressupsit,
heu desforar-vos per ser homes descasses
conviccions. El fantic s un convenut: un
individu que est convenut de tot, que t
moltes conviccions.
Fuster no pot ser noms un sadhu o un
boc expiatori. s un pensador, assagista
lcid, que dubta i satreveix a confessar-ho.
En el fons del que estem parlant quan el
recordem s el retorn a un grau zero de ls
daquesta franja de la Mediterrnia, un grau
que inclou qestions tan elementals com
un sistema de trens que funcioni. Com tots
sabem, lany 2012 els llampants Euromeds
de Santa Renfe encara saturen per cedir el
pas en el tram de via nica que hi ha al sud
de Tarragona. O b, en nom de la llibertat i
liberalitat s impossible i prohibit de veure
la televisi catalana al Pas Valenci o la
valenciana al Principat. I aix no s noms
culpa dels partidaris dun antic rgim que
fan la viu-viu en la nova democrcia, sin
de poltics amb perspectives poltiques de
vol gallinaci que no van ms enll de fer
bullir el caldu electoral. Al nord (i al sud) de
lEbre. Propostes poltiques que no passen
de neoregionalisme federalista, i acceptar
sense escarafalls la corrupci sense control,
amb propostes de revoluci en lestructura
de la comunicaci que no passen del consol
expiatori dincloure un determinat mapa
del temps als telerosaris.
Fuster confess a Josep Pla que volia
deixar en funcionament i en forma al Pas
Valenci uns quants equips dintellectuals
i de no intellectuals capaos de remoure
aquesta societat en perptua somnolncia
digestiva. Alguns dels llibres que he esmen-
tat, des de la radicalitat de plantejaments,
en la confusi i la provocaci, presenten
opcions de continutat. I, en especial, de
dialogar, malgrat que sigui cinquanta anys
ms tard, amb les idees que havia proposat
Joan Fuster, el falc de Sueca. Per a vos-
altres els valencians proposa encara idees
suggerents per debats. Per a nosaltres els
catalans sn un repte de reflexi a fons,
encara per complir, del que som i del que
volem. Sn un viatge en el temps de la iden-
titat, que hauria de ser, recordant Sanchis
Guarner, policntric per convergent. r

El discurs antifusteri:
una anlisi
E studiar una obra sense canviar les pa-
raules que hi fa servir lautor hauria dsser
un principi daplicaci general, tant per a
lanlisi del pensament de Fuster com de
qualsevol altre escriptor. Tanmateix, s molt
freqent entre els refutadors de Fuster o
entre els qui ho intenten, si ms no cap-
girar o distorsionar el seu pensament fent
servir uns temes i uns conceptes, per a lan-
lisi de la qesti nacional al Pas Valenci,
que Fuster no us ni hagus usat mai. I
ho fan des dunes determinades posicions
ideolgiques de lanomenada tercera via,
volent fer passar com a normal i neutre
les formes de dir prpies daquesta opci,
segons les quals sha devitar usar el mot
catal en res ni per a res on sincloguen els
valencians, exactament al contrari del que
postulava i utilitzava Fuster i exactament
igual que els dictats emanats del poder. En
aquest article veurem diversos exemples
daquestes esbiaixades lectures de Fuster.
Josep Guia i Marn (Valncia, 1947) s doctor en Mate-
mtiques i en Filologia i ha estat durant molts anys
professor a la Universitat de Valncia. s autor, entre
altres, dels llibres s ms senzill: digueu-li Catalunya
(1985), Valncia, 750 anys de naci catalana (1988),
premi dassaig Joan Fuster, aix com De Martorell a
Corella. Descobrint lautor del Tirant lo Blanc (1996)
i Ficci i realitat a lEspill (2010).
113
Josep Guia
Precisions
terminolgiques
En un article recent, un autor que dedica
gran part de la seua activitat acadmica a
contradir Fuster, reiteradament i reiterativa,
trobem el text segent:
Com hem de situar Fuster, per, en un hipo-
ttic mapa intellectual de lEspanya de la
Transici? s impossible menystenir el pa-
per que jugava en el mn de lesquerra i del na-
cionalisme, al Pas Valenci i a Catalunya. (...)
En el marc general de la cultura espanyola,
en canvi, la de Fuster pareix ms aviat una
veu perifrica destacada, prestigiada (ja
que podia ser citat per Dionisio Ridruejo,
Pedro Lan o Pierre Vilar, per exemple) per
que en absolut no ocupava un lloc semblant.
De tota manera, Fuster no aspirava poltica-
ment a res ms. La seua presncia en lesfera
pblica del moment es va basar en la defensa
sistemtica i constant duna doble posici.
Duna banda, pel que fa a lmbit catal
i valenci, va defensar uns plantejaments
ferms i no maximalistes per s de mxims.
De laltra, en el marc espanyol, va assumir la
funci de crtic implacable del nacionalisme
espanyol i de les maniobres que tendien a
limitar una possible soluci de plenitud del
problema nacional catal/valenci.
(F. Archils, 2010: 566-567)
114
Fuster en el mapa intellectual de lEs-
panya de la Transici? Fuster en el marc
general de la cultura espanyola? Alto!
com diria ell. Si vols thi poses tu, en
aquest mapa i en aquest marc espanyols,
per a mi no mhi emboliques. Evident-
ment, aquests plantejaments, formulats en
un determinat llenguatge davui ni general
ni, menys encara, daleshores, distorsionen
dentrada la figura i la significaci de Fuster,
que hom pretn analitzar. En primer lloc,
perqu all de lEspanya de la Transici,
amb les seues connotacions poltiques, s
una expressi posterior als fets que es volen
historiar, i lautor hauria de deixar clar quin
s el seu llenguatge i quin s el que usava
Fuster sobre els mateixos temes. En concret,
sobre ls del mot Espanya, cal arribar
a ben entrada la dcada dels 80 del segle
passat per comenar a trobar que, de la m
sobretot dels idelegs i els publicistes del
psoe, shi esbandia la menci sistemtica
a Estat espanyol (que hom havia adoptat
per distanciar-sen de lEspanya de Franco) i
shi reintrodua el mot Espanya com si fos
la cosa ms natural del mn (amb nosaltres
a dintre). En segon lloc, perqu posar Fus-
ter, de Valncia estant, en el marc general
de la cultura espanyola oscilla entre la
relliscada i latemptat. En qualsevol cas,
s una llicncia inadmissible per inexacta,
farcida aix mateix de connotacions ideo-
lgiques, dabans i dara. I de passada, per
fer ms gros el sac, sembla que Pierre Vilar
tamb cau a dins daquest marc general de
la cultura espanyola.
Ms avant, al text reprodut ads, en des-
criure la doble posici defensada per Fuster
a lpoca, en lesfera pblica del moment,
lautor torna als mbits i els marcs, passats
pel filtre dels seus pressupsits de vocabulari
i ideolgics, conscients o no. Aix, duna
banda, escriu pel que fa a lmbit catal i
valenci i, de laltra, en el marc espanyol
(tornem-hi, per tercera vegada en 16 lnies),
de manera que la primera construcci dis-
torsiona la posici de Fuster, el qual mai no
ho hagus dit aix car ell incloa el valenci
(llengua i poble) dins lmbit catal gene-
ral. Es tracta, doncs, duna terminologia i
duna concepci posterior i correctora del
que Fuster pensava i deia sobre aix. Una
concepci que es completa amb lexpeditiu
en el marc espanyol, on lautor ja no ha
considerat necessari afegir-hi i valenci,
probablement perqu deu pensar que el fet
dincloure el valenci en el marc espanyol
forma part de la naturalitat de les coses.
Hi ha o no hi ha ideologia i parti pris? Si
ms no, hi manca lesttica de la simetria...
A continuaci, ja dins de lmbit ca-
tal i valenci, lautor diu que Fuster va
defensar uns plantejaments nacionalistes
ferms i no maximalistes per s de mxims,
tot descuidant-shi daclarir ms enll del
joc de paraules sobre els maximalismes i
els mxims, de difcil comprensi quins
sn aquests plantejaments nacionalistes
ferms, la qual cosa fa lefecte dsser un
nou exemple de les mil maneres deufemis-
mes i sobreentesos a qu els refutadors de
Fuster ens tenen acostumats per evitar el
mot catal i dissimular, aix, lexacta com-
prensi del discurs fusteri. Finalment, ja
en el marc espanyol, lautor reporta ben
correctament que Fuster va assumir la
funci de crtic implacable del nacionalisme
espanyol (encara que, al meu entendre,
la va desenvolupar, sobretot, en el marc
catal, adreant-la ms a nosaltres que no
pas a ells) i hi afegeix i [crtic tamb] de
les maniobres que tendien a limitar una
possible soluci de plenitud del problema
nacional catal/valenci. Ms enll de lex-

pressi una possible soluci de plenitud,
duna redacci ambigua i agafada pel pls,
el que interessa destacar s la significaci
equvoca de la construcci problema na-
cional catal/valenci (deixant de costat
el vell tema, molt debatut fa anys, que fra
millor parlar en termes de qesti nacio-
nal que no pas de problema nacional).
s possible que lautor no s haja adonat
que aquesta construcci absolutament
posterior i estranya a Fuster, no cal dir-ho
pot entendres ms aviat com a referent al
conflicte intern valenci/catal que no pas
al conflicte extern del nacionalisme catal
(valenci incls) versus el nacionalisme es-
panyol? Fuster i, amb ell, els qui entraven
al tema, en aquells temps, des de posicions
democrtiques i desquerres hauria escrit
senzillament nacional catal tout court o
nacional dels Pasos Catalans.
Aquesta anlisi lingstica i per tant con-
ceptual: les paraules no sn neutres permet
posar de manifest, al text reportat, lexis-
tncia dexpressions que illustren una de-
terminada manera de presentar i represen-
tar Fuster i el temps anomenat de la Tran
sici, amb paraules i conceptes dalguna
escola davui, que no sn fidels a lobjecte
destudi i que, en canviar el vocabulari,
poden certament distorsionar la informaci
i lanlisi que arriben al lector. s clar que
un autor s lliure demprar la terminologia
que vulga quan parla ell per no quan
est explicant qu diu un altre, induint el
lector a no entendre b qu i com ho deia
aquest altre.
Altres exemples daquesta manipulaci
terminolgica es troben al llarg del mateix
article. Aix, quan llegim les premisses
analtiques fusterianes a propsit dels fo
naments histrics de la identitat valencia
na... (p. 568), Archils comet un abs
115
terminolgic i ahistric, perqu Fuster, ni
gaireb ning, no usava aleshores aquest
sintagma identitat valenciana en refe-
rncia a la qesti nacional al Pas Valenci.
Aix s prou posterior i t, en general, unes
connotacions ideolgiques poc fusterianes.
En uns altres moments, Archils escriu:
Fuster mostraria el seu convenciment que
la soluci a la qesti nacional valenciana
i catalana seria... (p. 569) i per a Fuster,
ja des de linici del 1976, el pessimisme
simposava (...) tot el procs deixida de la
dictadura (i la resoluci de les qestions
nacionals, catalana i valenciana) en quedava
contaminat (p. 572). Qualificar la qesti
nacional com a valenciana i catalana, en
referncia a Fuster i a lany 1976, com si
aquest ho hagus dit i teoritzat aix, s una
altra llicncia terminolgica no exempta
dideologia, que es permet lautor a ex-
penses de Fuster i amb manca manifesta
de rigor acadmic.
Una llicncia del mateix estil es troba
quan diu que Fuster, a lpoca de la Tran
sici, era la figura esdevinguda mtica del
nacionalisme valenci i de bona part del
catalanisme (p. 568) i no s ben b que
Fuster es deixs arrossegar (com li va passar
a bona part del nacionalisme valenci del
moment) per la sensaci... (p. 577). En
aquells moments, all del nacionalisme
valenci era inexistent en la literalitat del
sintagma: ning no lusava i ning no sen
reclamava. Ara, si lautor lagafa com a cate-
goria encunyada a posteriori per a descriure
fets anteriors, s la seua responsabilitat. En
qualsevol cas, el nacionalisme (valenci)
existent aleshores era el catalanisme, que
lautor cita com si fos una cosa diferent,
amb notable manca de precisi. Tret del na-
cionalisme catalanista, als anys 70 del segle
passat, no hi havia cap ms nacionalisme
116
al Pas Valenci que lespanyol, a no ser
que lautor vulgui elevar a la categoria de
nacionalisme el regionalisme valenci de
naci espanyola.
De quines nacions
parlem?
Amb un entusiasme semblant al dels alqui-
mistes que defensaven haver trobat la pedra
filosofal, els refutadors de Fuster solen
assumir com a prpies les teories sobre la
qesti nacional que faciliten el reconeixe-
ment de les nacions opressores (la majoria
dels estats-naci amb minories nacionals al
seu si) i dificulten el reconeixement de les
nacions oprimides (tamb dites minories
nacionals i nacions sense estat). Segons aques-
tes teories (ben antigues, encara que hi haja
autors ms moderns que les hagen represes),
les nacions i les identitats nacionals (...)
han estat bastides pel nacionalisme, ents
aquest com un fenomen poltic, ideolgic i
social emergent a Europa occidental a partir
dels segles xviii i xix (Baydal 2008: 183).
En conseqncia, qualsevol referncia que
hom puga fer a una naci, amb anterio-
ritat al segle xix, s estigmatitzada com a
essencialista.
La veritat s que aix de posar el nacio-
nalisme abans de la naci sembla un atemp-
tat a la lgica. s com si hom digus que el
cristianisme s anterior a Crist, que Marx va
estar bastit pel marxisme, que el socialisme
precedeix la classe social (obrera) que li
dna sentit o que les excursions han estat
inventades pels excursionistes. Es tracta, en
definitiva, duna ms de les construccions
teriques elaborades per autors reticents als
reconeixements nacionals. En concret, als re-
coneixements nacionals de les minories na-
cionals, ja que per a les nacions amb un estat
al darrere no tenen cap problema. Ja vaig
escriure sobre aix fa anys (Guia 1982) i
potser cal tornar a insistir-hi. Al capdavall,
sobre la teoria de les nacionalitats tots partei-
xen tots partim duna posici ideolgica,
ms o menys derivada de lopci nacional i
de classe de cadasc. Desprs, hom cons-
trueix o adopta la teoria i sho fa venir b.
La diferncia, a la fi, s que unes teories
afalaguen els poders constituts i altres els
qestionen. Jo, per un elemental imperatiu
diguem-ne tic, dentrada estic a favor de
les segones, s a dir, de les teories que reco-
neixen les nacions febles, dels pobles que es
reclamen com a nacions i no tenen un estat
al darrere, per s un estat, o ms dun, al
damunt, que els nega la condici de naci
(i el dret dautodeterminaci subsegent).
Anatemitzar Fuster
Aix doncs, s des de la base terica segons la
qual els nacionalismes sn anteriors a les na-
cions, s a dir, que s incorrecte (anacrnic,
essencialista, etc.) parlar de nacions abans
de les definides i creades pel constituciona-
lisme burgs, des de la qu hom anatemitza
Fuster. Es podria pensar que estic exagerant,
per no s aix. Noms cal observar com
F. Archils (2011) titlla Fuster, una i altra
vegada, dessencialista, anacrnic i entestat
en les seues opinions:
Estem davant duna pregunta introspectiva
sobre la identitat que, en Fuster, es desple-
gava sobre la base duna reflexi essencia-
lista com a fonament de la definici de la
identitat valenciana, que feia de la llengua el
marcador decisiu de la identitat collectiva
nacional (p. 18).

Fuster qued aix atrapat en un laberint
dessencialismes... (p. 18).
Segons aquest autor [Etienne Balibar], els
discursos sobre la naci construeixen una
illusi retrospectiva que consisteix a creure
que les generacions que se succeeixen al
llarg dels segles en un territori ms o menys
estable, amb una denominaci ms o menys
unvoca, es transmeten una substncia inva-
riable. Aquest s, tamb el supsit implcit
en Joan Fuster a lhora dabordar la seua
concepci de la identitat valenciana (p. 21).
Cal concloure, en definitiva, que en afirmar
la possibilitat de definir el grup tnic (...),
Fuster li estava atribuint a aquesta definici
un element de cohesi interna o, millor dit,
dessncia... (p. 25).
El relat fusteri sobre la identitat valenci-
ana, per tant, es construir en els termes
de la continutat dun subjecte: el poble
valenci a travs del temps. (...) La definici
del poble es far, a ms, a partir duna
fonamentaci necessriament essencial: la
llengua, que defineix els lmits precisos de
la comunitat (p. 26).
En realitat, Fuster abordava el relat histric
a partir de la premissa de lessencialisme
lingstic (p. 29).
Collocar el punt darribada: la unitat en el
present de les terres de parla catalana, tot
projectant-lo cap a endarrere planteja, com
queda dit, el perill de lanacronisme (p. 34).
A ms de lelement essencialista, per defini-
ci previ i extern, Fuster interpretava com
un tot estable la identitat valenciana pel que
feia al seu marc jurdic (p. 35).
Cal assenyalar que aquest concepte [? La
redacci confusa no permet esbrinar a quin
concepte fa referncia] estava carregat de
ressonncies en lobra de Fuster daquells
anys, oscillant entre una noci interclassista
i lessencialisme lingstic (p. 38).
117
...un seguit de queixes [del dietarista del
xvii Pere Joan Porcar], que potser Fuster
no va saber valorar com calia, respecte de
recaptacions i fiscalitats (p. 38).
...la premissa essencialista fusteriana a lhora
de definir la identitat valenciana (p. 41).
...atribuir-li un sentit identitari nic i esta-
ble [a la llengua], com va fer Fuster, noms
s possible si es fa des dun plantejament de
la identitat essencialista (p. 43).
...llegir aquesta mena de plantejaments [dels
cronistes valencians de lpoca moderna,
sobre la llengua] com un reconeixement
a un temps de la unitat perduda i de la
fragmentaci per afebliment (...), com faria
Fuster, (...) s un anacronisme (p. 45).
...el liberalisme espanyol en absolut feble,
com Fuster sentestava a argumentar... (p. 50).
Pel que feia a Fuster, per, davant daquest
fracs [de la construcci de la naci espa-
nyola], nodrint-se dell i podrem dir que
per sota, parlava del manteniment de la
identitat valenciana, basada en la concepci
essencialista centrada en la llengua (p. 53).
En la nostra opini aquesta manera de
semblar que sest ms enll de la hist-
ria s lefecte de lessencialisme fusteri
que, en realitat, no s ahistric ja que est
precisament datat en el seu naixement i
evoluci per s que s immanent (p. 58).
Desprs daquest patracol de citacions,
hom pot ben constatar que lautor s mar-
cadament repetitiu. Quina obsessi a qua-
lificar Fuster com a essencialista, anacrnic
i immanent! I tothom sense adonar-se que
lescptic Fuster era un essencialista! La
veritat s que no en tenia laspecte, ni els
seus escrits tampoc, farcits de punts sus-
pensius, interrogants i propostes diverses
i suggerents, destinades ms aviat a fer
pensar el lector que no pas a adoctrinar-lo.
118
Al capdavall, lexistncia continuada, al
llarg duns quants segles dhistria, en un
territori determinat, dun contingent hum
catalanoparlant, que es va dotar dunes
normes de dret prpies i unitries, ms que
una creena essencial s una constataci
material. I que aquest contingent hum,
que viu i treballa en el vessant oriental de
la Pennsula ibrica, es reivindica com a
naci, amb major o menor mfasi, s una
altra constataci real. Aix dit amb inde
pendncia de quin ser, finalment, labast
territorial i hum de lxit poltic daquesta
reivindicaci nacional. Titllar dessencialistes
els qui defensem aix ja sn ganes dinsul-
tar. Com ho va fer la caverna meditica
espanyola, en reaccionar contra les declara-
cions del president del Consell dEstat espa-
nyol, Francisco Rubio Llorente, el qual, com
a persona senzillament culta i sense preju-
dicis, va dir, al Frum Europa, el 8 de mar
del 2005, que La comunidad nacional
vasca se extiende, como se explica bien en el
clebre plan Ibarretxe, en muchos territorios
distintos de dos Estados diferentes. La co-
munidad nacional catalana abarca al menos
tres Comunidades Autnomas. Comptat i
debatut, dir que el Pas Valenci (en la seua
majoria, si ms no) forma part de la co-
munitat nacional catalana no respon a cap
essencialisme sin que s cultura general.
Nacions i regions
Els valencians excatalanistes o anticatala-
nistes que critiquen Fuster ho fan no tant
perqu parla de naci catalana abans del
segle xix sin perqu la fa extensiva a terres
i gent ms enll de la Catalunya estricta.
Aix s el que els dol. La teoria dels qui es
diuen contemporaneistes sobre la qesti
nacional pot arribar a admetre que algunes
identitats regionals, existents a linterior dels
estats-naci reeixits amb el constitucionalis-
me liberal, poden segregar un nacionalisme
que les eleva i promociona de regi a naci
(com el cas catal a dintre de lestat-naci
espanyol). Tanmateix, aquesta excepci a
la regla noms ladmeten dins dun ordre,
sense depassar els lmits: res dentrar en un
altre estat-naci (adu, doncs, la Catalunya
del nord) i res dentrar en una altra regi (ni
parlar-ne, doncs, de catalans, a lArag, al
Pas Valenci i a les Illes). I si, posem per
cas, la identitat regional que vol esdevenir
nacional reivindica una naci ms mplia
que la seua regi estricta, qu fem? Doncs,
que no. Prohibit! Impossible. Aix no s
previst a la teoria. Per, i si a ms de ser
reivindicada aquesta naci supraregional
per la regi motriu i matriu de la maniobra,
tamb nhi ha, a les regions de la vora, qui
vol apuntar-shi? Que no i que no. Que no
pot ser. Perqu leventual promoci nacional
per a les regions s noms duna en una, per
separat, i prou. Per, encara, i si nhi ha
molts ms valencians que, com Fuster, es
reclamen de naci catalana que no pas els
qui es diuen de naci valenciana? Res a fer,
els valencians no poden ser ni poden voler
ser de naci catalana, perqu aix ho diu la
teoria: nicament poden ser o pretendre ser
regi (i naci) espanyola o naci valenciana.
En fi, no vull pensar qu passaria si alg
hagus de dur a la prctica aquesta teoria
segons la qual nosaltres, els valencians de
naci catalana, no podem existir.
Dileg, amb qui?
La tercera via es presenta ella mateixa com
un valencianisme dialgic, de dileg o de

conciliaci. Per no ens fem illusions els
valencians de naci catalana: el dileg que
preconitzen s cap a la dreta, no pas amb
nosaltres, els fusterians. Potser no debades
sn dinspiraci cristiana, en concret, pau-
lina. Sal de Tars, desprs conegut com
Sant Pau, aquell a qui fa referncia Salom
(jueu), aparegut en somnis al protagonista
de lEspill (cristi): lo Sau ans nostre, / ara
gran vostre / apstol Pau, va ser el gran
apstol dels gentils. Desprs de caure
del cavall, quan perseguia cristians, cam
de Damasc, va preconitzar una mena de
cristianisme dialgic, orientat cap als gentils,
entre els quals i de manera preferent, els
romans i, amb ells, tot limperi. I ausades
que aquesta girada cap al poder els va do-
nar bon resultat: al cap del temps, shi van
installar a Roma, van aconseguir fer del
cristianisme la religi oficial de limperi i
els papes van esdevenir els nous emperadors
romans, construint palaus i arcs triomfals.
Tanmateix, als valencianistes dialgics no
els augure tant dxit amb la dreta (valencia
na i espanyola) en el poder. Per lanalogia
encara presenta un altre aspecte: aix com
sant Pau, exjueu, no volia saber-ne res dels
seus antics correligionaris jueus, per dir-
ho de forma suau, aix els seus emuladors,
excatalanistes, no volen saber-ne res de
nosaltres, els fusterians. Ho portarem amb
santa pacincia.
August Monzon (2008), en fer una pre-
sentaci apologtica daquest corrent, des-
crit com una lectura complexa i integra-
dora de la personalitat valenciana, diu que
ells volen evitar els riscs de sectarisme,
dogmatisme i manca de sentit crtic (tamb
autocrtic), en referncia evident a nos-
altres, els catalanistes. Desprs, shi deixa
portar per la passi, amb aquesta perla de
la crtica histrica i literria: Crec que De
119
impura natione, dins el pensament nacio-
nalista valenci, constitueix un punt din-
flexi, una fita comparable a Nosaltres els
valencians, de Joan Fuster (1962). Noms
tenint en compte lndex dimpacte duna i
altra obra, la comparana esdev ridcula.
Per la cosa no queda en empat. Per aquest
autor s molt millor De impura natione, ja
que fa veure amb ra com es dna en les-
criptor de Sueca que, cal recordar-ho, no
era prpiament historiador, filleg, filsof
ni economista una estranya mixtura, una
combinaci incoherent de nacionalisme
essencialista darrel romntica i factura
germnica, de racionalisme (i jacobinisme)
francs, i de marxisme gramci. Ben carre-
gat va el cabs. Lintent de desqualificaci
de Fuster, ja shi veu, s integral, gaireb
csmic i cmic, per Monzon no nest a
lalada intellectual de la seua pretensi. El
seu curt article no passa de ser una enume-
raci de llagoteries envers els amics de colla,
exposades de forma entusiasta, volent elevar
a categories acadmiques escrits que no re-
sistirien cap dictamen davaluaci externa.
Aix, per exemple, quan diu: Tamb en esta
dcada es va encetar la revisi crtica del lle-
gat fusteri, la qual ha produt nombrosos
estudis realment rigorosos i slids. Cal citar
ac el nmero 171 de la revista Quaderns de
Vida Cristiana (Publicacions de lAbadia de
Montserrat), titulat LEsglsia en la cultura
valenciana (1994), coordinat per Antoni
Lpez i Quiles, que va ser pioner en aquesta
direcci. Acabrem.
Finalment, aquest autor encara inclou
una andanada contra la generaci anterior
(no s si la meua o la de Fuster): nosaltres
no entenem, i sobretot no sentem, les ac-
tituds de rebuig i de despreci, dafany de
revenja i trencament, de prepotncia intel-
lectual, que eren caracterstiques de la gene-
120
raci immediatament precedent a la nostra
respecte de la tradici anterior. Quina era
la tradici anterior?
Acabar amb una confessi. Sempre he
considerat positivament Teodor Llorente i
Carles Salvador, posem per cas, i sempre he
mantingut, des dels meus escrits o des de
les meues responsabilitats universitries i
poltiques, una actitud de dileg i dentesa
amb el conjunt del valencianisme, perqu
he considerat que tota pedra fa paret, en
una perspectiva dalliberament nacional.
Tanmateix, a la vista de les distorsions i els
emmascaraments del missatge de Fuster,
de les desqualificacions i de la radical op-
ci terica, per ara de negaci del dret a
lexistncia de valencians de naci catalana,
potser mho repensar. Al capdavall, ser
fidel al fet de pertnyer al nucli ms estricte
del nosaltres fusteri: Que Guia, o jo, o
mil ms, estem equivocats? Potser s. En
poltica, qui de moment perd sequivoca,
aix mateix de moment (J. Fuster, 1983).
Postilla sobre
identitat valenciana
Alg hauria destudiar la cronologia i els sig-
nificats precisos amb qu, al nostre pas,
sha introdut el sintagma identitat valen-
ciana, tant en lmbit acadmic com en el
poltic. Mentrestant, avanar algunes ob-
servacions sobre aix, que em semblen
pertinents al tema que ens ocupa. Den-
trada, cal consignar que identitat x no
s altra cosa que un genric, una expressi
contenidor de fet, en lingstica, una
collocaci, amb un terme base i mlti-
ples aplicacions, segons com smpliga la
casella buida. Aix, hom troba identitat
personal, identitat sexual, identitat de
gnere, identitat cultural, identitat ra-
cial, identitat ciutadana, identitat falle-
ra, identitat professional, identitat re-
gional, identitat nacional, etc. Sembla
que el terme bsic, identitat, s propi
o, si ms no, habitual de lantropologia
i la sociologia, i que el seu s ha penetrat
en altres disciplines, arrossegant una certa
polismia en la seua aplicaci a collectius
humans. De fet, identitat valenciana tant
pot fer referncia a la qesti nacional al
Pas Valenci com a les traques, les paelles
o les taronges, oscillant entre lambigitat
i la banalitzaci.
Potser, qui va iniciar-ne ls acadmic en-
tre nosaltres va ser A. Piqueras, amb la seua
tesi doctoral La identitad valenciana. La
dificil construccin de una identidad colecti-
va (1995), a la qual seguiren altres treballs
que incorporaren el sintagma al ttol, amb
significats i intencions ben diversos: La
identidad valenciana en el Estatuto dA.
Palomares, J. L. Manglano, F. Crespo i
V. Garcs (2001), Ethnicity, region and
nation: Valencian identity and the Spanish
nation-state de F. Archils (2001), Quatre
historiadors a la recerca de la identitat va-
lenciana de Pau Viciano (2005), Acords i
desacords. Valencianisme poltic i identitat
valenciana contempornia de F. Archils
(2006), El exilio republicano en Mxico y
la reconstruccin de la identidad valenciana
a travs de las revistas Levante, Mediterrani
y Senyera de J. C. Prez Guerrero (2006),
El discurs histric en la construcci de la
identitat valenciana contempornia: Xtiva
com a mite de J. R. Segarra (2006), Entre
la regi i la naci. Naci i narraci en la
identitat valenciana contempornia de F.
Archils (2007), Derecho foral e identidad
valenciana. Comentarios al Ttulo I del
Estatuto de Autonomia de V. Garcia Edo

(2007), La instrumentalitzaci meditica
de la identitat valenciana. El discurs anti-
catalanista de Las Provincias (1978-1999)
i Noves glries a Espanya. Anticatalanisme
i identitat valenciana de V. Flor (2010,
2011), Vicent Andrs Estells: la cons-
trucci potica de la identitat valenciana
de P. Mascarell (2011), etc.
s obvi que, en molts casos, hom re
corre a parlar didentitat valenciana per
evitar o diluir la qesti nacional, com si
Identitat valenciana fos una expressi ms
amable i menys compromesa. Tanmateix,
des del punt de vista de les significacions
poltiques, sembla que no s gens amable ni
neutral. En la relaci de ms amunt, hi ha
dos articles (lun signat per poltics i laltre
per un professional del dret) que fan refe-
rncia a lEstatut dAutonomia, i hom pot
observar que, tamb en aquest camp, shi
ha produt una utilitzaci progressiva del
sintagma per al tema de fons, s impres-
cindible la lectura del treball La polmica
identidad de los valencianos: a propsito de las
reformas de los Estatutos de Autonoma de J.
Martn Cubas (2007). Aix, mentre que,
a lEstatut de 1982, noms apareixia una
vegada el mot identitat, a larticle primer:
El poble valenci (...) com a expressi de
la seua identitat histrica..., a lEstatut re
format del 2006 ja figura quatre vegades,
amb unes connotacions ben significatives;
al prembul: un desarrollo institucional
que ha permitido el autogobierno y la afir-
macin de su identidad, la Generalitat
velar por la defensa de la identidad y los
valores del Pueblo Valenciano; a larticle
primer: El pueblo valenciano (...) como
expresin de su identidad diferenciada...;
a larticle dotz: La Generalitat velar por
la proteccin y defensa de la identidad y los
valores e intereses del Pueblo Valenciano;
121
i a larticle 18: Desde el reconocimiento
social y cultural del sector agrario valencia-
no y de su importante labor en la actividad
productiva, en el mantenimiento del paisa-
je, del territorio, del medio ambiente, de la
cultura, de las tradiciones y costumbres ms
definitorias de la identidad valenciana, La
Generalitat adoptar las medidas polticas,
fiscales, jurdicas y legislativas que garan-
ticen los derechos de este sector..., on ja
apareix el sintagma complet lligat a una
ideologia de signe agropecuari. En resum,
doncs, que el nou estatut del pp, amb el
concurs subsidiari del psoe, ha avanat en
lafirmaci i la defensa de la identitat dife-
renciada del poble valenci. Simptomtic.
Per aix i en concordana amb aix,
seguint en ls poltic del sintagma, trobem
informacions de premsa com les segents:
Les Corts debatirn la defensa de la identidad
valenciana
El Partido Popular presentar en el Debate
de Poltica General de Les Corts Valencia
nes, que se celebrar el 27 y 28 de septiem-
bre, una iniciativa en defensa de los smbo-
los y la identidad valencianos. (La Razn,
10-09-2010)
Serra advertix que Soler intenta dinamitar la
identitat valenciana a travs duna campanya
encoberta
El vicesecretari dOrganitzaci del Partit
Popular de la Comunitat Valenciana, David
Serra, ha advertit hui que lalcalde dElx
i nmero dos del pspv, Alejandro Soler,
intente dinamitar la identitat valenciana a
travs duna campanya encoberta finanada
pel tripartit catal. (ppcv.com, 20-11-2010)
Juan Cotino: Catalua intenta apropiarse
nuestros parques naturales
Juan Cotino ha remitido una carta de pro-
122
testa al conseller cataln de Cultura, Ferrn
Mascarell: (...) No permitiremos que nadie
se apropie de nuestro patrimonio natural, ni
de nuestro territorio, ni de nuestra cultura,
ni de nuestra identidad valenciana, ha
concluido Juan Cotino. (Minutoidigital.
com, 11-02-2011)
Novo: Los manifestantes lucieron smbolos
contrarios a la identidad valenciana
El portavoz de campaa del Partido Popular
en Valencia, Alfonso Novo, ha calificado
de espectculo bochornoso y ofensivo la
manifestacin de ayer en defensa de las emi-
siones de tv3, la lengua y la transparencia,
y ha lamentado que se exhibiesen smbolos
contrarios a la identidad valenciana. (Efe,
17-04-2011)
Unes informacions que mostren com,
a nivell poltic, el pp est erigint-se, de ms
en ms, com el gran valedor, afirmador i
defensor de la identitat valenciana, la qual
cosa fa que, cada vegada ms, la significaci
del sintagma es desplace cap a la dreta i el
regionalisme espanyolista. De fet, a nivell
poltic internacional, el terme identitat s
generalment usat per organitzacions de
dreta i dextrema dreta: lany 2007, es va
constituir al Parlament Europeu un grup de
20 diputats dextrema dreta (entre els quals
Jean-Marie Le Pen i Alessandra Mussolini)
amb el nom Identitat, tradici, sobirania.
Aix mateix, el terme identitarisme s el
que susa per designar els partits daquesta
mena, com ara els Veritables Finlandesos
(Perussuomalaiset), els Demcrates Suecs
(Sverigedemokraterna) el Partit Popular
Dans (Dansk Folkeparti), el Moviment
per a una Hongria Millor (Jobbik Magya-
rorszgrt Mozgalom), el Partit de la Lliber-
tat dustria (Freiheitliche Partei sterreich),
el Partit de la Llibertat dHolanda (Partij
voor de Vrijheid), etc.
Caldr anar amb compte, doncs, amb els
identitaris i amb la identitat valenciana.
En qualsevol cas, Fuster i els catalanistes del
segle xx no usaren aquesta terminologia per
referir-se a la qesti nacional. r
Referncies
Archils, F. Linevitable desencs. Joan Fuster
i la Transici democrtica al Pas Valenci,
Afers, 67 (2010), pp. 565-593.
Sobre la naci dels valencians i els seus re-
lats, F. Archils (ed.), La regi de lExposici.
La societat valenciana de 1909, puv, 2011,
pp. 15-58.
Baydal, V. Qu som i per qu som com som.
Un nou model interpretatiu per a levoluci
histrica de la identitat collectiva valenci-
ana, dins AADD, Vida amunt i nacions
amunt. Pensar el Pas Valenci en temps de
globalitzaci, Universitat de Valncia, 2010
(1a. edici 2008), pp. 179-213.
Fuster, J. No podia ser duna altra manera,
Qu y donde, 278 (11/17 de juliol de 1983).
Guia, J. Sobre el reconeixement de les na-
cions oprimides, LEspill, 13-14 (1982),
pp. 87-94.
La catalanitat dels valencians en lobra de
Joan Fuster, dins AADD, Fuster entre nosal-
tres, Conselleria de Cultura de la Generalitat
Valenciana, 1993, pp. 263-270.
Martin Cubas, J. La polmica identidad de los
valencianos: a propsito de las reformas de los
Estatutos de Autonoma, Barcelona, Institut
de Cincies Poltiques i Socials, 2007.
Monzn, A. Valencianisme dialgic i canvi
generacional, dins AADD, Vida amunt i
nacions amunt. Pensar el Pas Valenci en
temps de globalitzaci, Universitat de Valn-
cia, 2010 (1a. edici 2008), pp. 429-433.

Intoxicats amb la illusi
Lheroisme sol ser un mal assumpte, i lpica, una droga letal.
Todo esto es mentira
Fa poc vam fer un excursi familiar a
Poblet i sortint al sobreclaustre, el guia va
cridar latenci sobre les quatre torres que
saixequen damunt les teulades: la solidesa
del campanar romnic, les puntes del g-
tic, brodades en pedra, lharmonia de la
torre renaixentista i lesvalotament de les
corbes del barroc. All davant sestn no
noms la presncia tangible de la vida i la
creativitat en aquest lloc concret, sin di-
rectament la histria de lEuropa moderna.
Les torres que sobresurten sn una mena
dicebergs, puntes visibles de la realitat que
els va fer possibles. Els quatre estils arqui-
tectnics representen els moviments didees
que es van estendre pel tot el continent.
Simona krabec (Ljubljana, 1968) s assagista, filloga,
crtica literria i traductora. Ha publicat nombroses
articles sobre teoria i crtica literria aix com traduc-
cions de leslov al catal i del catal a leslov. s
autora dels llibres Lestirp de la solitud (iec, 2002) i
Latzar de la lluita (Afers, 2005).
123
Simona krabec
Joan Fuster, 12 dagost de 1962
Aix, la cpula barroca agermana aquesta
vall de pollancres amb Valncia i Girona,
per tamb amb Npols o Cracvia. En
totes aquestes ciutats, hi trobarem esglsies
que ocupen un lloc entre les cases senzilles
i les tavernes enmig de la misria, com si
es tracts dun vaixell que ha encallat a la
riba del riu, desprs de navegar per un mar
lluny i ample.1
Lornamentaci excessiva del Barroc
parla dunes esperances que floreixen no
noms en els centres de decisi, sin tam-
b als marges, potser sobretot als marges.
Quina energia no es va gastar per fer els
seus altars impactants. Els edificis, retallats
contra el cel, es podrien anar desgranant
aix, associaci per associaci, lnia per
lnia, per les visites aqu sn rpides i pro-
fessionals, estudiades per evitar que el grup
heterogeni dexcursionistes de diumenge
no simpacienti.
Ja sortint, mentre baixem per les esca-
les, sentim la conversa duna parella jove
que comenten les explicacions del guia. El
noi li diu a la seva companya: Todo esto
es mentira. Qu s mentida? Es referia
124
als reis amb les seves espases i els lleons
adormits als peus? El passat de Catalunya
sest convertint en una mentida, en una
mera illusi ptica? I no sn els sarcfags Lespectador en lestadi de futbol s, sens
amb els reis que testimonien la presncia
dels seus regnes antics, noms, el que est
en joc. Perqu el passat no s una histria
inamovible que ha estat escrita una vegada
per totes. La tradici noms ens pertany si la
podem mantenir viva. Si sabem anomenar
les armes dels cavallers, si hi ha alg capa
de vestir totes les peces dun arns blanc
complit llavors s que tenim una tradici
que pot influir en la manera de veure el
present, llavors s que possem el propi pas-
sat.2 El llegat cultural no shereta com un
bagul tancat que est all, segur per sempre,
com un tresor de monedes dor. La tradici
sassumeix i per aix, cal invertir-hi porcions
reals duna vida per saber qu, de fet, era el
passat i quina s la histria que diem tenir.
Al prquing, fent una ltima ullada al
monestir, madono que el conjunt emmu-
rallat t a dins del recinte un suplement
recent. El 2010 sha inaugurat una hostat-
geria per als visitants. La societat ha canviat
massa com per cabre entre les estrictes
parets de la regla de sant Benet. I aquesta,
s la cinquena torre. No ens nadonem,
encara, que vivim en una poca que acabar
tenint el seus icebergs com ho sn la torre
romnica, gtica, renaixentista i barroca.
Una fita en el cam. Qu el caracteritza,
doncs, aquest temps del present? Com s
possible que uns arquitectes maldestres,
potser s, poc prudents, segurament pro-
jectessin i realitzessin un mirador damunt el
conjunt monumental de Poblet? El cinqu
edifici t les parets llises perqu els seus
murs pretenen ser invisibles i uns enormes
finestrals, situats ben amunt, per permetre
la perspectiva docell.
S, vivim en una poca que observa.
Som voyeurs. Volem ser exclosos del joc,
volem mirar des duna posici segura.
dubte, una icona del nostre temps. O b
la illusi de la realitat que ens abraa en la
sala fosca del cinema. Com puntualitzava
Walter Benjamin, en una pellcula la cme-
ra adopta el punt de vista de lull hum, el
seu horitz s mbil i per aix ens sentim
capturats per una ficci del tot real. Per
all realment important no s la capacitat
de crear la illusi grcies a la velocitat ver-
tiginosa dels fotogrames. El que importa
s que sabem que no som dins de la pell
cula sin a fora, segurs. El perill s potser
precisament aquest excs de confiana en
la prpia invulnerabilitat. Com si el mn
que ens envolta tamb fos noms una sala
de cinema de la qual sempre es pot sortir.
Joan Fuster va demostrar que lassaig s
el gnere capa de sospesar aquesta fascina-
ci contempornia amb les illusions i els
miratges. En la seva obra no noms se sent
all que diu, sin que tamb queda clar el
seu posicionament envers el seu propi mn.
Com a pensador va prendre partit, sempre.
No desapareixia rere un joc de miralls, sin
que es postulava, sinscrivia, inscrivia la seva
presncia. I amb aix captava la necessitat
potser ms ntima de la Modernitat. Sentim
que per viure en aquest frenes de comuni-
caci hem de ser capaos danlisi, de des-
glossament delements, dobservaci crtica,
dautoreflexi. Per aix lassaig no s noms
un comod on hi cap qualsevol ocurrncia,
sin la forma que millor sadapta al profund
desencs amb tots els discursos pics.
En certa manera, Joan Fuster tamb
ens diu que tot aix al voltant nostre s
mentida, per lcid de la seva ploma pren
molta cura per no descompondre la realitat

com a tal. El pensador rebutja frontalment
tota mena de negacionisme com podria
ser el menyspreu del jove visitant de Poblet
davant uns reis que ell no estava disposat
a reconixer, i amb aix la seva mirada
polvoritza tot aquell marbre i lharmonia
indescriptible de la nau gtica. Fuster
desemmascara els relats dominants que
provoquen aquesta mena de ceguesa i pro-
porcionen les eines per negar les evidncies.
Desintegra els discursos, evita els inevita-
bles camins del pensament, planta cara
als arguments ms assentats. Per posar-se
a pensar, el nostre autor demana higiene
lexicogrfica (Breviari, 26)3 i la capacitat
de qestionar els enemics automtics i
fixos (Breviari, 53). Mig segle ms tard, la
seva lluita contra les inrcies del llenguatge
encara continua sent un far.
Qesti
de jurisdiccions
Lany 1973, Joan Fuster recull de la premsa
la convicci dels lders de la Repblica
Democrtica Alemanya que amb unes
fronteres un mur, els alemanys de la
seva jurisdicci arribaran a sentir-se na-
cionalment diferents dels alemanys de
Willy Brandt. El ciment de la naci s la
diferenciaci envers tots aquells que no hi
pertanyen. I s precisament grcies a aques-
ta diferenciaci fascinant, que el projecte
nacional aconsegueix un crdit fervo-
rs, sense recels, visceral (Breviari, 25).
Lexemple de lAlemanya de lEst mostra
una ceguesa caracterstica. Podria ser que
un pas rere les muralles de la Guerra Freda
acabs desenvolupant la seva singularitat,
evidentment. Amb molt de temps, com
puntualitza Fuster.
125
Aquest exemple, feliment superat,
serveix per illustrar la cara ms fosca de la
construcci didentitats. La rda apostava
nicament a la carta de la categoria dels no-
nosaltres per aconseguir la imprescindible
cohesi interna. El foment dels sentiments
vagues, inarticulats, sobre lamenaa de
lOccident va ser una perversa continuaci
de la mecnica dexclusi, s, perfeccionada
durant el nazisme. Aquest joc es juga amb
unes diferncies gaireb invisibles, per
convertides amb ls continu dun fetitxe:
no importa com sn els altres, no cal pensar
ni com parlen ni si compartim res, el germ
de laltra banda del mur ha de quedar excls
del nostre grup perqu ens amenaa. La
naci fascina, s cert, i la fascinaci rau en
el fet que promet all que no pot donar: la
seguretat absoluta que el grup s i ser tan-
cat i que per a tots els membres est previst
un tracte digual a igual, sense distincions,
sense tradors, sense diferncies dopini.
El concepte de naci com dun poble
de maqueta, igualitari i igualat t a dins
el germen de les pitjors discriminacions.
La recerca duna obstinada unitat interna
obliga a passar el ribot cada cop ms arran,
fins que les diferncies es desdibuixen tant
que la cohesi ja noms descansa sobre la
fe en la prpia unitat. s a dir, que el club
s reservat noms a aquells que tenen la
fe, que estan disposats a afirmar cegament
lhomogenetat interna. Aix implica tamb
la voluntat de sotmetres a tots els codis de
conducta i alhora, professar les diferncies
insalvables amb tots aquells que no tenen
aquesta fe. El racisme primer s el fetitxe
dun color de pell com a signe visible, ms
o menys inequvoc, per aviat la comunitat
que cultiva aquesta exclusi, exclou tamb
tots aquells membres seus que no estan
dacord amb la discriminaci basada en el
126
color de pell.4 Els rgims comunistes de m
dura bandejaven els anticomunistes, per
aviat la mateixa m dura anava destinada
tamb a aquells de les seves files que no
creien en la poltica de purgues ideolgi-
ques. Es toleraven tics burgesos, per de
cap manera les tendncies democrtiques:
lactual Xina amb el seu capitalisme salvatge
i el control ferri de tota oposici excelleix
com a exemple.5 La Srbia de Miloevi
es va rebellar amb fria contra els vens,
usurpadors del seu benestar, per va acabar
expulsant els membres ms nobles de la
seva prpia estirp moltes persones amb
currculum tnic impecable van haver
dexiliar-se, pensem noms en Bogdan
Bogdanovi.6 Aquests exemples mostren
com el punt duni pot ser tant un argu-
ment racista com una convicci ideolgica,
es pot apellar a la puresa nacional o recelar
si pensem en els moviments actuals dis-
lamisme radical de la puresa de la doctrina
religiosa. Per formar una bola de neu no im-
porta si es tracta dun factor o dun altre o
duna combinaci de diversos arguments
sin que importa el mecanisme, lobsessi
dexcloure tots aquells que no tenen les
caracterstiques del grup.
El procs contrari daquesta solidificaci
en una identitat rgida i dominant s la
fragmentaci, ben coneguda precisament
en les terres catalanes. Joan Fuster a linici
dels anys seixanta va descodificar la tctica
divide et impera que feia impossible pensar
Catalunya nacionalment. Entre els catalans,
limpuls de pertinena i les capacitats de
collaboraci es diluen en sentiments tebis
dels nacionistes, mentre la realitat conti-
nuava dividint-se en entitats cada cop ms
petites. I aquestes subdivisions saturaven
i saturen tot just en el patriotisme ms
local, en els amors de campanar. Al costat
daquesta fragmentaci de la catalanitat,
encara avui es continua besllumant la sli-
da mola de la naci espanyola, indivisible
i ferma.
Els catalans estan marcats, porten el
signe dun poble frustrat i inacomplert,
que tanmateix no sap callar, que gosa quei-
xar-se. s a dir que abans de poder ser ac-
ceptat en el gran mn, un catal ha de de
mostrar que ha deixat enrere la pura tos-
suderia agresta, rural, obcecada (Breviari,
36). La tara dels catalans, continua Fuster
en el mateix comentari del Diccionari per
a ociosos, s el fet que siguin vistos com uns
bandolers dentrada, sense haver fet res de
res. La metfora no podria ser ms precisa
i, de fet, ens ha de recordar immediatament
El comte Arnau de Joan Maragall. El prota-
gonista de Maragall al contrari del Faust
del gran Johann Wolfgang Goethe s con-
demnat a viure en lincmode regne entre
els morts i els vius.7 Tots els seus esforos
li serveixen noms per anar enfonsant-se
ms i ms en el fang de la indefinici. El
comte s el representant duna cultura que
mai no podr justificar els seus actes amb
uns objectius prou nobles.
El comte Arnau va ser acabat el 1911. En
aquests cent anys de commemoracions
culturals i aniversaris rodons que ens fan
sortir peridicament a lescenari per re-
petir les consignes de la lluita cultural, ha
canviat res? Fuster als Diaris dels anys
cinquanta fa una anlisi dels arguments
antinacionalistes que mentrestant no han
canviat gens ni mica: com ms creixen
les veus discordants en una regi rebel,
ms energies ha dinvertir la metrpoli per
desautoritzar ladversari. Noms que en
comptes dels arguments francs i directes
de lera de les conquestes ultramarines,
ara cal assegurar-se la supremacia amb una
 127
retrica ms matisada, amb lenumeraci com una contra-fora que cal combatre. No
freda dels factors econmics, o b amb les sn pas poques les nacions petites dEuropa
proves irrefutables duna excellncia cul- i penso aqu en els girs obsessius que els
tural que noms es troba entre quatre o ltims anys experimenten Polnia, Tx-
cinc pasos europeus. Tots els altres pobles, quia, Eslovnia, Hongria, Crocia o Eslov-
al mxim que podem aspirar s a vegetar quia que han caigut en la mateixa trampa
en la modstia del folklore (Breviari, 36). i han oblidat que la seva fora no s copiar
Un canvi substancial que s hem dob- els models forans dimposici duna nica
servar des dels anys seixanta s la innegable veu, sin la vida menuda, la proximitat, la
globalitzaci. Resulta cada cop ms difcil convivncia sense altaveus. El mn dahir
de reduir el concepte mn noms a Eu- (1942) de Stefan Zweig s la crnica del fi-
ropa i els seus satllits tradicionals. Amb nal de lImperi que han compartit els pasos
aix, la lgica de les quatre o cinc cultures esmentats. El 1918 sacaba el domini dels
europees que civilitzen el mn i el Habsburg, i tamb lera otomana, i amb
dominen amb la duresa de limperialisme aix lespai danubi es converteix en una
cultural8 shauria de veure qestionada, muni dEstats suposadament indefensos i
per no s pas aix. La disfressa nacional, immadurs. s difcil no estar dacord amb
com b demostra Benedict Anderson, no la diagnosi de lautor viens que cadascun
noms ha tingut xit a Europa. Els argu- daquests planons pretenia reconstruir
ments de lexclusi i de la preservaci de lhegemonia sense esquerdes noms per al
lhegemonia a tot preu han caigut en sl seu propi poble. I s ben cert que molts
frtil i han entroncat amb altres tradicions. dels greus conflictes que han patit lEuropa
La Xina simposa avui com un drac immens Central i la pennsula balcnica tenen el seu
perqu el seu ancestral sistema de castes i origen en aquesta recerca intil de gran-
la unificaci secular de limperi a travs desa. Segons Zweig, el nacionalisme com
de la xarxa de funcionaris ha tingut en el ell anomena les tendncies dautoafirma-
segle xx linestimable ajut de les ideologies ci dels pobles febles va enverinar el flori
comunistes. La pressi assimiladora deu ment de la cultura europea i va provocar
ser-hi tan brutal que rieu-vos dels jacobins. que Viena esdevingus una ciutat provin-
La coacci assimiladora dels exemples ciana. Per aquesta s noms la meitat de
comentats per Joan Fuster s veu tamb en la histria. Laltra meitat dels arguments
el cas de la incontrolable potncia del mn de Zweig necessita una anlisi ms atenta i
rab. La capacitat dindignaci daquest potser ens pot aclarir, de passada, per qu
Orient tan prxim, ara com ara ning la pot aquest autor de lustria daurada s tan
mesurar. Sobretot perqu el terme rab estimat a Catalunya. Si oblidem latractiu
difcilment pot ser defensat com una naci de les seves novelles sensibles i lestil em-
que correspongui al concepte europeu duna bruixador amb qu ens fa resseguir les vi-
societat assentada sobre tradicions compar- des de les personalitats histriques, hi ha al
tides, com un producte histric lentament guna altra ra per les desenes de traduccions
elaborat (Breviari, 28). Els rabs sn un fetes en els ltims anys?9
producte daquella fosca energia que neix de El 1962, Fuster reflexiona sobre la
lexclusi perqu gaireb sempre sn entesos creixent mobilitat de la poblaci entre els
128
pasos europeus i arriba a la conclusi que
lnica soluci justa de les immigracions
massives s lassimilaci. La pretensi dels
nouvinguts de perdurar com a grup al
logen dins de la nova societat significaria
un entrebanc insidis (Breviari, 45). El
seu exemple dels treballadors alemanys a
Frana s ms aviat teric, per tanmateix
cal prendre el posicionament contra les
dispores amb molta seriositat.
Conv llegir el rebuig fusteri duna col
lectivitat segregada amb la histria recent
dEuropa davant els ulls. La burgesia jueva
benestant i extremadament cultivada de
Viena o de Berln que representa Zweig
shavia assimilat en la societat alemanya
fins a dissoldres en la poblaci nadiua
(Breviari, 45), sense residu. Per tots sa-
bem que aquesta voluntat dintegraci ha
desencadenat lefecte contrari. Com ms in-
visibles es feien els jueus, ms por de con-
tagi provocaven. No nhi havia prou amb
la seva voluntat dassimilar-se perqu la
naci alemanya no els volia pas acceptar.
Quina s, doncs, la ra perqu Stefan
Zweig sigui tan llegit a Catalunya?10 s
perqu avisa del perill dels nacionalismes
perifrics i defensa a ultrana la corona i la
necessitat de preservar la unitat de lImperi?
Dentrada segurament que s. Molts lectors
veuen en aquest autor la legitimaci de la
por que Barcelona es pogus convertir en
una ciutat provinciana de carrers enfangats
si segus limpuls duna major definici de
la identitat catalana. s a dir, la idea que la
ciutat noms pot conservar el seu cosmopo-
litisme si s part dun enorme rerepas que
lalimenta amb el flux constant de cercadors
doportunitats. La Viena del 1900 i la Bar-
celona del 2000 estan agermanades en el fet
que proclamen la preeminncia de la vida
urbana i perqu han convertit el desarrela-
ment en un requisit de la seva identitat ms
atractiva. En aquest entorn, lassimilaci s
un terme clau. Lexemple de Zweig contri-
bueix a legitimar una suposada necessitat
desdevenir directament ciutadans del mn
i oblidar on vivim? Compartim, doncs, la
seva illusi que ustria era exclusivament
una terra de msics i de poetes? s ms en-
cara, comparem lencant daquest antic l-
bum de fotos amb el marc espanyol? De
les plomes dels autors jueus com Zweig a
Viena o Werfel a Praga, constata Claudio
Magris, brollaven les ms commovedores
i afectuoses evocacions de lImperi: la idea
supranacional i limperatiu de no actuar
a ms de lhedonisme.11 A Catalunya, les
traduccions de Zweig encara avui ajuden a
cultivar lequvoca submissi al mite de la
reialesa espanyola? (Breviari, 32).
Podria ser que amb Zweig passi exac-
tament el contrari i que rere la faana de
la seva exquisida educaci i del seu discurs
moderat intum la desesperaci dalg que
ha estat terriblement i definitivament des
encisat. Ell va creure en el miratge duna
Viena tolerant i duna Europa digualtat
doportunitats hi va creure i va ser de-
fraudat amb la mxima brutalitat. Tant a
Alemanya com a lImperi dels Habsburg,
la proximitat dels jueus i tots els seus esfor-
os, tota la seva docilitat, van acabar en
una derrota implacable. Els alemanys, per
haver pogut acceptar el venatge dels jueus,
primer havien dhaver canviat la seva prpia
autorepresentaci. No neren capaos. I no
noms a Alemanya. Tamb a Viena, com
mostra Thomas Bernhard en el seu ltim
drama, els carrers es van omplir de gom a
gom el mar de 1938 per celebrar larribada
del seu cabdill.
Si resseguim amb atenci el fil de lar-
gumentaci de Zweig no ens descobrir

pas les convenincies de lassimilaci, sin reflexions sobre la identitat: la cultura i el
que ens obliga a plantejar per qu la llarga i
sovint ben plcida convivncia entre jueus
i alemanys shavia fet impossible. La res-
ponsabilitat no s al bndol dels nouvinguts
sin al contrari, s a la comunitat domi-
nant i arrelada que shavia negat a accep-
tar-los, i que a partir dun veritable punt de
no retorn els expulsava amb mesures dun
embogiment collectiu.
Els textos breus de Fuster, reunits en un
volum com Breviari cvic, difcilment per-
meten arribar a cap conclusi ferma sobre
quina era realment la seva opini pel que fa
a la possibilitat dintegraci de la poblaci
forana, una qesti tan punyent i tan neces-
sria per a totes les societats europees avui,
tamb per a la catalana. Seria massa fcil
apuntar el seu pensament que els nuclis
forasters seran un entrebanc insidis en la
salut [sic!] duna ciutat o duna comarca, i
dir voil amb els anys Fuster sens ha fet una
mica intil perqu amb aquests parmetres
no ens podem pas explicar les contradicci-
ons del nostre mn.
El dietari de Zweig pot ajudar a enten-
dre aquests breus apunts de juny de 1962
dExamen de conscincia una mica ms a
fons: Fuster defensa la integraci, defensa
aquell pas que els alemanys no van saber fer
als anys trenta del segle xx. I aquest s que
s un pensament veritablement imprescin-
dible per construir un concepte integrador
de la naci. Com en tants altres pobles
frustrats i inacomplerts (Breviari, 32) la
por davant el contagi i la preocupaci per
la salut del pas pot acabar en la temptaci minvar la capacitat de presa de decisions au-
de simplement barrar el pas als forasters.
I daix Fuster no en parla pas, sin que
proposa dissoldre els nuclis forasters i
aquesta idea ens obliga, inevitablement, a
repensar tamb la font principal de les seves
129
pensament poltic francs.
La tcnica de la Frana jacobina que el
pensador tantes vegades denuncia efecti-
vament anivella tots els ciutadans i esborra
qualsevol signe de pertinences anteriors,
no hi ha llenges ni cultures que puguin
continuar fent-la viu-viu sota la pressi
duna cultura vigorosa i dominant com la
francesa. El lent procs de substituci duna
identitat per una altra ha fet empobrir les
ms vitals regions europees, convertint
llenges i tradicions en un mer magatzem
de rampoines intils. s cert.
Fins i tot en aquesta batalla per una
supraestructura daparena liberal sha
esmunyit, doncs, el lligam entre lEstat i la
naci que tendeix cap a una igualtat orgni-
ca. El model cvic a hores dara ja queda ben
lluny de poder-ho imaginar com un marc
que alberga els ciutadans lliures i permet la
integraci delements heterogenis. Per per
feble que sigui aquest somni duna convi-
vncia respectuosa i malgrat tots els abusos
que hagin patit els propsits nobles un cop
realitzats, aquest ideal ciutad s una hern-
cia europea que cal preservar, reescriure,
matisar, per no pas abandonar. Perqu si
no creiem que amb lobertura de la ment i
amb disposicions pragmtiques els forasters
poden esdevenir part integrant de lespai on
viuen, ens podem tornar a trobar davant
la paradoxa duna assimilaci impossible.
El model colonial significava engolir
provncies, sotmetre-se-les, imposar totes
les lleis i tots els entrebancs formals per
tnomes. I alhora prohibia que els venuts
tinguessin en cap circumstncia el mateix
estatus que les velles soques de la naci.
Aquesta discriminaci tant podia ser vlida
en les llunyanes colnies com als mateixos
130
carrers de les metrpolis. Lexclusi s una
cadena metafrica, assenyala Coetzee a
partir del dur exemple del seu pas, Sud-
frica, i els arguments de la diferenciaci
es poden anar reproduint en els contextos
ms imprevisibles.12
On havia vist aix abans? Primer a
Itlia, i llavors a Alemanya!, aix descriu
Zweig la seva consternaci davant dun grup
de nois que fan cua al port de Vigo men-
tre el seu vaixell shi atura per unes hores en
la travessa cap a Amrica la tardor de 1936:
I de nou em vaig preguntar qui els propor-
cionava els uniformes, qui els pagava, qui
organitzava aquests joves sense voluntat,
qui els utilitzava contra el poder actual,
contra el parlament electe, contra els seus
propis representants legals? La marxa sobre
Roma i els sabotatges constants contra la
Repblica de Weimar tenen punts en com
amb la desconfiana envers la jove Rep-
blica espanyola contra la qual es va revoltar
no noms Francisco Franco, sin ben b la
meitat del pas. Una constataci semblant
la podem trobar en una carta de Hermann
Hesse sobre els fets del 30 de gener de 1933
que van comportar la crema de llibres arreu
dAlemanya:
Fins al final de la Primera Guerra, dins de
les famlies com la meva el reconeixement
de lautoritat pblica (lEstat, el kiser, el
canceller, els funcionaris) era indiscutible.
Per lautoritat va fracassar, fins i tot el kiser
va fugir i la gent va haver de presenciar una
revoluci burgesa, de manera que de sobte
no tenem cap Reich ni cap monarquia, sin
noms la repblica... La repblica va ser per
a la meitat de la poblaci insuportable, i li
eren contraris sobretot els antics protectors
del tron i de laltar, entre els quals tenen un
lloc especial els professors de les universitats.
[...] En lloc dhaver-se preocupat pel jove
Estat, el van sabotejar i van posar totes les
esperances en els homes forts com Hin-
denburg i altres, i llavors Hitler ja no era
gaire lluny.13
La guerra ha de ser la teva ptria (Bre-
viari, 50) diu la carta dun home que es
preparava per anar a defensar la bandera
a Flandes el 1627, citada per Joan Fuster
en un article de La Vanguardia. O b els
diners, diu el nostre pensador. S, la uni
dinteressos s un concepte ben important.
Si encara puc rescatar per un moment les
memries de Zweig, destacaria entre les
seves conclusions la perspiccia amb qu
Hitler va lligar uns interessos molt dispars:
prometia, per no complia res. El seu poder
es basava en una grandesa futura, en un
somni, en una possible realitzaci que no
era mai posada en dubte perqu el somni
mai arribava al punt dassoliment, era tan,
tan gran que no es podia acomplir mai.
La indstria pesant creia que els nazis els
protegirien del bolxevisme, la petita burge
sia els somreia per la promesa dabaixar els
impostos i assegurar el progrs, els botiguers
de tota la vida confiaven que frenarien els
grans magatzems, els militars necessitaven
els nazis amb una urgncia extrema per-
qu la Gran Guerra de 1914 havia creat
massa pacifistes empedrets, els jueus con-
fiaven cegament en lEstat de dret i els so
cialdemcrates feien la petita trampa de
no impedir el seu ascens, pensant que els
nazis de passada aplanarien el cam tamb
al seu partit, eliminant els comunistes, els
contrincants ms directes. Aix resumeix
Zweig la partida descacs de la seva vida i
tamb la de tot el continent: Zweig va veure
com els joves desvagats i sense futur, primer
a Itlia, llavors a Alemanya, i finalment la

tardor de 1936 tamb a Espanya, vestien
uns uniformes de blanc lluent, amb armes
i baionetes.
El parallelisme entre lEspanya dels
anys trenta i la feble Repblica de Weimar
s la falta de confiana en lestructura po-
ltica, en la capacitat dorganitzar un pas
polticament amb grups dinteressos que
interactuen i es respecten. Per als alemanys
la seva fe en la cultura era ms aviat un
entrebanc, demostra Wolf Lepenies: Ms
que el seu programa poltic, era la visi del
mn dels nazis el que havia sedut els seus
votants. Ltica de la violncia trobava els
seus fonaments en els procediments esttics
fins arribar a desencadenar una veneraci
apotesica de la prpia identitat amb el
propsit de transformar el mn en una
pera de Wagner.14 No estem parlant pas,
sentn, de mirades autoreflexives, sin de
lpica ms gloriosa, de la necessitat dafir-
maci a travs de clixs de grandesa. A
Alemanya hi va haver Wagner i la mitologia
medieval, a Espanya, les castes dels intoca-
bles: res de tot aix no pot ser mai analitzat
ni pot ser realment qestionat, la impunitat
s immensa, limmobilisme desesperant.
El smbol del feix relligat amb una
corda s ms que una insgnia casual que
ha adquirit el seu funest significat a causa
daquells que lhan utilitzat. s tanmateix
tamb un trop que parla per si sol, una
imatge: relligar un feix significa unir tot all
que s dispers i no t cap punt de connexi.
Crear una corda significa crear un lligam
virtual, un lligam que literalment no exis-
teix. Res no unia, diu Zweig la indstria
pesant, els petits botiguers i els militars en
lAlemanya del seu temps i tanmateix tots
apostaven pel mateix lideratge indiscutible.
La corda conceptual que relligava aquest
feix, era la fe en la grandesa.
131
Sense pica?
En la darrera pellcula de Kiarostami,
Juliette Binoche es deixava conduir pels
paratges de la Toscana en companyia dun
home completament desconegut. La pell
cula provoca una estranya inquietud perqu
mostra que all que ja havies viscut, es
podria repetir, com una cpia exacta. En
Copia certificada una parella improvisada
passa un dia al camp per imitar el seu pro-
pi passat i reviure noms els moments dol-
os, un repte evidentment impossible.
Per no deixa de ser veritat que el desig de
poder reviure el que ja havia estat aqu, s
molt seductor. Sota la mirada nostlgica,
el passat esdev un indret plcid i s ben
significatiu lesfor que han dinvertir els
dos protagonistes per conservar la calma
durant el seu dia perfecte, somriure mentre
dura lexcursi i no tornar a caure en els
mateixos neguits que ja havien arrunat les
seves vides en una versi anterior.
Espanya s un concepte, una identitat
imaginada. Imaginada, bsicament, per
albergar la grandesa i construda per per
metre la identificaci amb la victria. Pro-
porciona seguretat i confort i permet obli
dar tota la misria. s, doncs, un ideal di-
fcil de superar. Espanya s un escut que
garanteix la llibertat dactuaci. Si la causa
s prou gran, i aquesta ho s, els petits
pecats no tenen importncia. Els mitjans
per mantenir la corda daquest arc sempre
ben tibant, no poden ser qestionats. La
tcnica de simulacre afecta a hores dara
qestions ben substancials. Estem sotmesos
a una poltica de globus sonda, de constants
alarmes, de confrontaci diria i de titulars
que ja no poden ocupar ms espai a les
portades del que ocupen. Per la incapaci-
tat de parlar en termes clars confiant que
132
les paraules sn de fet inncues amenaa
el crdit. Si ens hem de precipitar cap a la
incertesa, ser sobretot perqu ens fallar
la confiana en el prxim pas. De tant dei-
xar que tot sigui vlid, de no valorar el
context de les declaracions, de suspendre
el valor de paraula en els termes de la pos-
sibilitat dun impacte real acabarem con-
fonent la realitat i la ficci.
I aix s que el que fa tanta por en
lEspanya actual perqu els seus seguidors
porten les banderes a totes les parts del
cos expressi de la meva filla de dotze
anys desprs dun encontre esportiu a nivell
de la Pennsula. El lla daquesta uni no
s analitzable ja que no correspon a cap
inters concret.15 Avui ja les evidncies ms
quotidianes parlen en contra del miratge
del benestar la meitat de poblaci jove a
latur, etc., etc., etc. i tanmateix el Relat
persisteix, indestructible, a prova de tot.
s a dir que Espanya, un pas sencer, no
es vol veure en el mirall, refusa el reflex i
el substitueix tossudament per una ficci.
Viure en una utopia s cmode, simple-
ment cal anar xutant la pilota ms i ms
endavant. Acceptar alguna veritat, admetre
les situacions irresolubles, s frustrant. No
voler viure dins la realitat lletja s tamb la
fugida davant de tota responsabilitat. Alg
ja decidir per a nosaltres...
Per dels anys vint i trenta del segle xx,
que van gestar els moviments feixistes dEu-
ropa, tanmateix ens separa avui una dife-
rncia abismal. Llavors la violncia es va
esmunyir per damunt de totes les barreres
de contenci i va impactar com una allau en
una poca que Zweig descriu irnicament
com a poca de les asseguradores. Els ho-
mes previsors procuraven deixar escrites les
disposicions testamentries fins la generaci
dels besnts. En el confort de les seves cases,
gaudint de la velocitat dels seus cotxes nous,
els alemanys es repetien: Aix no pot pas
durar. Aix es va perdre la vella Europa: a
causa de la incredulitat, la incapacitat de
reacci davant duna fora massa bruta i
tamb perqu en un context de crisi, aquell
qui prometia lordre era escoltat. I aix,
lordre va esdevenir ms important que la
llibertat i la justcia i aquesta concessi va
portar cap a silencis cada cop ms profunds,
i en aquesta passivitat aviat es va fer lloc
aquella complicitat tan increblement cega.
La tcnica cnica i genial de Hitler con-
sistia en petites incursions violentes duna
brutalitat mai vista, seguides de llargues
pauses que deixaven que tot es calms i es
mig oblids. Amb tants incidents allats
costava veure que tots els actes formaven
part dun mateix tramat.
s relativament fcil atrevir-se a pronos-
ticar la fi dun mn podrit, abjecte, i propo-
sar reformes urgents.16 Per la ideologia no
t la forma dun manifest que simplement
es pot firmar o rebutjar. No nhi ha prou
de llegir la proclama dun nou ordre davant
duna cmera de televisi de qualsevol ca-
dena internacional, ni lautonomia de cap
pas es pot aconseguir trobant la Declaraci
dIndependncia a la americana en un buc
vell.17 Mesgarrifo pensant que alg pugui
trobar lexplicaci del terrorisme en un joc
dinfants dolguts per la poca atenci que ha-
vien rebut dels seus pares de petits i un cop
crescuts juguen a atreure latenci dels mit
jans de comunicaci amb les seves accions.
Tot s molt relatiu, respon en una novella
catalana de 2006 un activista quan li pre-
gunten si ha mort mai alg. Lobra noms
pretn recollir latmosfera desenfadada i h-
brida del Berln actual,18 per s, tot s molt
relatiu. Tan relatiu que Europa senfonsa.
El nazisme s potser mig oblidat, per la

memria s tan curta que no recordem tam-
poc el cul-de-sac en el qual shavia atrapat el
moviment de la raf i la seva lluita contra el
sistema. Tampoc recordem la Itlia dAldo
Moro ni res que pogus tenir a veure amb
el radicalisme extrem desquerres. El llibre
Indigneu-vos de Stphane Hessel (2011) s
fcil de llegir i fcil dassumir, per no s
pas fcil recordar que la indignaci es pot
transformar en un remol de rbia incon-
trolable.
A Europa tenim un slid mercat com
on circulen Ilades, Divines Comdies,
Bachs i Pieros della Francesca, sense pagar
duanes (Breviari, 28), per lautor ms
tradut segons lIndex Translationum de la
unesco s Walt Disney. La dada que es pot
extreure daquest immens catleg s absur-
da perqu no es tracta dun autor, sin del
nom duna corporaci omnipresent. Per
aquesta informaci tanmateix confirma
que el subjecte ha esdevingut un mer ob-
jecte en una colossal maquinria. La vida
ha quedat reduda a all que es pot tocar:
visible, crua, pudenta com els mitjons duns
joves britnics que shan descalat al tren
de Barcelona a Valncia.19
La literatura catalana actual no s gaire
grandiosa. Els protagonistes es precipiten
del tren a loficina, de loficina al bar, al res-
taurant, al concert i lendem tornen a co-
menar les feines rutinries: ...o sigui que
ja torna a ser dimarts... i... no mho podia
creure, no em podia creure que ja hagus
passat una altra setmana. s com all del
dia de la marmota, s dimarts i ja torna a ser
dimarts i ja torna a ser dimarts...20 Arreu
altres persones, arreu la xarxa de relacions
de la qual no es pot escapar. On s el recer?
On aquell lloc, com diria Ausis March,
on ma pensa repose? La figura del poeta
encara t lloc en aquesta societat?
133
S, els poetes encara circulen pel pas.
Qui vulgui fer el paper dun gran poeta
shan de deixar caure en algun dels tuguris
del Raval farcit de poetes que lafalaguen
i poetesses segregant lubricant vaginal,
personal que sel mira com si fra un du a
la terra quan ix a lescenari i recita els seus
poemes de sexe i amor viciats.21 s aquesta
la realitat de la nostra literatura?
De lpica dels antics ens ha quedat
noms un record vague que els poetes tenen
dret a pedestals i que una declaraci feta en
clau literria mai no la pot discutir ning
perqu ja se sap que la poesia s el vol de la
llibertat ms absoluta. Per tal com ja havia
demostrat Heinrich von Kleist en el seu
assaig sobre el teatre de putxinellis, qui vul-
gui aconseguir glria copiant el gest duna
esttua antiga, cau en el ridcul ms es-
pants. Lart no aguanta la impostura, exi-
geix lautenticitat dels sentiments, el com-
proms ferm amb els punts de vista expo-
sats, indagacions doloroses sobre els propis
prejudicis i les mancances. La bellesa, com
b deia Kleist, no t cap recepta que pugui
ser copiada i reproduda mecnicament.
Aix que tots aquests premis i homenatges,
totes aquestes corones de llorer, no ens po-
den pas assegurar cap excellncia.
s massa fcil veure en qualsevol ma-
nifestaci artstica, per petita que fos, lni-
ca font deternitat de qu disposem.22 On
s la recepta per produir una obra dart in-
temporal que asseguri a lautor la presncia
eterna en el llegat i una memria inesbor-
rable? A LOmbra de leunuc (1996), Jaume
Cabr ironitzava amb un protagonista
autobiogrfic sobre la inutilitat de les lec-
tures i lacumulaci del saber. El seu eunuc,
aquesta figura erma, incapa de procrear, de
creure en res amb fermesa ni dinscriures
amb cap obra en la histria, s un signe
134
dimpotncia? Potser tots els esforos seran
en va? Potser ens hem equivocat deixant de
creure en els grans ideals? Potser mai hau-
rem hagut dabandonar el culte a les perso-
nalitats genials i demonaques que ens han
donat peres de Wagner, el Faust, que ens
han perms entrar al cor de les tenebres i
matar els metafrics Moby Dicks?23
En aquest entorn, tamb la poltica sem-
bla no ser altra cosa que la cursa per assolir
privilegis materials i la impunitat moral.
Entre les relativament escasses obres cata
lanes amb protagonistes que ostenten un alt
crrec, hi podem trobar tanmateix un
conseller que viu llargs mesos dagonia i sa-
comiada de la vida amb un full escrit a
mquina en qu la llengua es descompon
en un codi indesxifrable de tecles tocades
per atzar. Aix vol dir que la seva vida no
ha tingut cap sentit? O potser lobjectiu de
la seva existncia el reflecteix lltima frase
que encara es pot llegir sencera: Follar
duna puta vegada. Fo-llar, fo-llar, fo-llar.
Quina merda tot! 24
La cultura a Catalunya ha coms un
error de clcul perqu al final es dna el
mxim suport a una mediocritat que no
arrisca, a les frmules comprovades. Les li-
teratures petites deia en el seu xocant estudi
Les literatures dexigitat Franois Par25 de mirades, democi viscuda. Sense rebre
tendeixen a consagrar els seus autors amb
rituals dautoafirmaci. Els premis i els re-
coneixements abunden. La crtica literria,
en canvi, s escassa, molesta i vista com una
agressi des de fora que amenaa la pervi-
vncia del grup. Tot estudis s, doncs, un
simple parsit ja que aquells que llegeixen les
obres dels altres noms poden ser escriptors
frustrats que amaguen la seva prpia inca-
pacitat sota lerudici. Els suplements dels
diaris sn un espai de revenja, diu Par, i
loportunitat on les capelletes mesuren les
seves forces i consoliden el cercle dinflu-
ncia. Cal establir les jerarquies com si aix
descriure fos una estranya carrera de fons
on alg pot quedar primer, un altre segon,
fins que lltim poeta passi per la meta.26
La lluita per la influncia pblica gira,
doncs, al voltant dels esforos dusurpar la
posici dun artista intocable. I aqu ens
tornem a trobar amb la qesti del crdit,
que s la gran pregunta del moment actual.
En qui creure? Qui dna laval? Dins de
lmbit artstic, el mecanisme de recepci
sha capgirat completament. Abans de fer
cap judici, el pblic vol una avaluaci ex-
terna, una mena de certificat ems per les
ms altes instncies que lalliberi dhaver de
sospesar una obra. Com els colleccionistes
de pintura, que confien cegament en una
casa de subhastes perqu fixi el preu i faci
la tria, el comprador noms es preocupa
de pagar i exigeix invertir en valors segurs.
Per aix, s possible? Donem per suposat
qu s profits i qu no, qu entret i qu
no. Els motlles sn reutilitzats i explotats
fins a lextrem. Atrapats en aquest miratge,
encara podem pensar? Trencar el sostre de
les inrcies s molt ms difcil que abans.
All que ha fet duna obra una obra
dart s la lenta sedimentaci de lectures,
o esperar res a canvi. No s una transacci,
no s un pacte, et dono aix per all altre.
A les comdies televisives, els dilegs dels
actors incorporen tamb la gravaci del riu-
re dun pblic invisible. Mirant la televisi
no et pots equivocar, ning no sadonar
si no has ents un acudit, la falta datenci
quedar tapada per un torrent de riure que
es desencadena en el moment ms oport.
La literatura actual sovint sembla pensada,
com una sit com, per alliberar-nos de la
necessitat de pensar.

Empar Moliner fotografia aquesta situ-
aci de simulacre general en la seva ltima
novella La collaboradora (2012).27 Igual
com s normal que alg et passegi el gos,
et faci el caf, el dinar, la bugada, ara ja s
habitual esperar que alg tescrigui la teva
biografia si ets una personalitat prou impor-
tant. Us imagineu que a les biografies de les
celebritats que va escriure Stefan Zweig no
hi figurs el nom de lautor? Que donssim
la seva m, la seva intervenci en la manera
de relatar una vida per prescindible?28 Avui,
per, fer dimpostor ha deixat de ser una
tara moral, la necessitat dimposar-se a qual-
sevol preu s generalment acceptada. Per
dins daquesta comdia ens hem oblidat de
la qesti bsica, terriblement important:
qui s lautor? La indstria editorial usurpa
sistemticament el crdit que la literatura
havia adquirit. Tota desviaci de camins
assentats provoca suspiccia, res de desco
negut pot entrar a les llibreries fins que
no hagi estat assajat amb xit. Simposa la-
posta programtica a perpetuar els clixs.
I en alguns casos, el clix es converteix
en una xenofbia gens dissimulada, visceral,
com la que podem trobar en els primers
pargrafs de la novella negra universitria,
proposada per Pau Vidal:
Dit aix, ms aviat semblava que em pengs la
llufa de pastor sard, que diuen que a fora de
passar dies i dies perduts per la muntanya aca-
ben copulant amb tot el remat. (Nota mental:
copulant? s apropiat parlar de cpula en
cas de zooflia? No seria millor fornicant?
El pastor fornicava amb les ovelles? No,
fornicar tampoc. Doncs com sen diu? Fer
un coit encara pitjor. Penetrant? Violant?) 29
En la mateixa novella ens trobem amb els
belgues que tenen morts enterrats pels jar-
135
dins i amb un camioner suat que fa qua-
tre dies que no es dutxa i de cop et trobes
revivint aquella visita a la medina de Marr-
queix.30 Els pobles sn aqu tenyits amb
unes caracterstiques nacionals ben llardo
ses. Suposo que no cal entretenir-se a pensar
gaire on ens porten aquestes categoritza-
cions. Per la llufa del pastor sard va encara
una mica ms enll. Abans de buscar el mot
apropiat per descriure la infmia, el prota-
gonista que en aquesta ficci s traductor
de professi, shauria hagut de preguntar
si la llegenda negra dels sards s certa? En
qu es distingeixen els paisatges esquerps da-
questa illa de la solitud de la transhumn-
cia als Pirineus, de les pastures sota els am-
ples horitzons de Castella, de tot el Pelopo
ns, del nord dfrica i del sud dItlia on
pasturen les ovelles? En no-res, excepte que
els sards shan guanyat la seva llufa per no
sotmetres del tot a la unificaci italiana?
Fuster ens diu que les traduccions sn
una contnua i sinistra calamitat (Brevia
ri, 57) i s cert que la traducci, com b
demostra aquest exemple, es pot convertir
en un mecanisme de transmissi de preju-
dicis. Tot traduint, tot volent anostrar el
mot sense valorar el context, el mitjancer
fcilment queda atrapat en les xarxes ide-
olgiques de lidioma original. A travs
de les traduccions, de tots aquests llibres
amb gran atractiu momentani, sescola el
pensament unificador, que exclou els febles
i glorifica els forts. La influncia de les su-
perpotncies es perpetua a travs del mercat
del llibre en la imposici duns autors, de les
grans llenges (per no dir directament de
langls), de la temtica que abraa sempre
noms els conflictes dactualitat vistos des
de la metrpoli, del clar predomini de la
novella com aquell gnere que ja va ser
concebut per coagular la societat.31
136
Per al mateix temps, cap llengua so-
breviuria en un hivernacle. I precisament
les traduccions sn el punt de contacte
amb lalteritat. La seva vivacitat mostra que
la cultura s encara capa de ser al mn,
capa de comunicaci, de mantenir el pas.
La llengua es va nodrint amb els estmuls
de fora i construeix una tradici literria
integrada en la literatura universal. Sense
aquesta cadena de transmissions, la llengua
indgena esdevindria un objecte folklric.
Per tanmateix el lector davui salimenta
bsicament de traduccions (Breviari, 55)
i aix b s un problema perqu les traduc-
cions no deixen de ser un miratge perqu
reflecteixen unes condicions que no podem
reproduir i ens bressolen agradablement
en aquella fe que tot s possible. Sobretot
aquells llibres que representen el gruix de
les lectures, s clar, perqu la literatura ms
exigent arriba cada cop menys sovint al
mercat del llibre internacional.
No deixa de ser imprescindible poder
disposar de veus literries directes, doncs,
per afrontar les qestions del moment. Sota
el ttol Talla dhomes Fuster apuntava
loctubre de 1962 a Examen de conscincia
un comentari sobre la xamba csmica
(Breviari, 101) que havia obsequiat el poble
catal amb la figura solitria de mossn
Cinto i com el seu impuls va donar pas a
la presncia providencial daltres prota-
gonistes de la construcci nacional, Fabra,
Carner, afegim-hi Espriu i, evidentment
la lluita del mateix Fuster... No van sorgir
pas per atzar, sin perqu una gran neces-
sitat social els reclamava. No cal dir que
aquesta efervescncia sha acabat. El que
est passant ara s: que hem deixat de ser
un poble renaixent, diu Fuster el 1962,
i aix ens va la cosa (Breviari, 102). La
Poesia ha renunciat, en gran part, a lluitar
per superar la indiferncia collectiva. I el
poble ha oblidat una mica que necessita la
literatura per definir i fonamentar la seva
voluntat de ser (Breviari, 99).
A les lletres catalanes sha esmunyit so-
bretot el malestar. Hi ha el desencs, la
lletjor, lolor de la derrota. Jordi Coca, per
exemple, acaba de construir una figura con-
vincent del perdedor amb En caure la tarda
(2012). Lautor deixa el seu protagonista
susps en un no-res, amb les misries i les
xacres de la vellesa. El drama es precipita
perqu sha acabat creure en el progrs, les
dcades de prosperitat es revelen un simple
miratge.
Per el desencs encara s ms profund si
mirem les obres dels autors ms joves. Igual
com lintrs sud-americ de Pau Vidal, que
acaba brutalment assassinat, el pulcre,
intelligentssim, vists i superb Antoni, el
catedrtic ms jove de la facultat, eminncia
reconeguda, vedet de tots els congressos
lingstics del domini32 tamb acaba ben
malament... Don aquesta rbia? No hi ha
cap cam obert, els llocs de treball es repar-
teixen en concursos trucats amb els resultats
coneguts per endavant, com si visqussim
en un pas de fireta. La rbia ho contamina
tot, fins la capacitat dun raciocini ser.
I en aquest terreny esmunyeds s en
cara molt ms important saber dir no,
saber refusar la identificaci amb els argu-
ments dexclusi, vinguin don vinguin, i
especialment si neixen dins de la prpia
comunitat.33 La llengua ser all que el
poble nhaur fet, escrivia el gener de 1962
Joan Fuster (Breviari, 59). La missi de la
literatura no pot ser altra que anar obrint
lescletxa en la conscincia per desintegrar
els prejudicis i voler insuflar (Breviari, 59)

a la prpia cultura les ambicions dels antics,
i de les altres cultures venes, de transpor-
tar-hi, doncs, el desig dun mn millor. Les
contradiccions del mn postmodern ens
obliguen a repensar sempre de nou el perill
de lobsessi amb la puresa. El fenomen de
la naci es pot atacar des de molts angles
conceptuals, per el pensament en clau
nacional ha de tenir sempre present que
la diferenciaci envers els altres pobles es
converteix en una tria de bons i dolents
dins la prpia naci. El mecanisme s el
mateix, i els efectes, per descomptat, igual
de fascinants.34
La diferncia abismal entre aquells anys
tumultuosos en qu vivia Stefan Zweig i el
nostre avui s que nosaltres vivim envoltats
duna violncia virtual el simulacre de
lluita, de presa de decisions, de revolucions,
de carrers plens dobjectors, de barricades i
de protestes que noms perduren fins que
lstatus quo no sigui amenaat. Com si els
crits portessin integrada una molla oculta,
que ho torna tot al seu lloc desprs dha-
ver-se esgargamellat una bona estona. Per
qu les revoltes no provoquen cap canvi? El
ms frustrant en aquesta Europa nostra s
que sembla submergida sota laigua i que
cap veu pot emergir a la superfcie perqu
laire sha fet esps com el mar.
La capoeira es repeteix a Davos any rere
any, per totes aquestes cimeres i els grans
esdeveniments sn noms imatges gravades
que arriben per la pantalla. Conv recordar
que Wikileaks va descobrir ben pocs secrets
que realment impactessin lopini global.
Ni tan sols va assolir aquest objectiu la fil-
traci duna gravaci que va ser el nucli
dun documental televisiu prou difs dun
helicpter militar americ a Irak. La tripu
laci confonia les persones i cotxes als car-
137
rers amb les fites dun videojoc. Des de
lhelicpter, la sang no es veu, a la cabina
no hi arriba cap remor, aix que no passa res.
La realitat no s un joc. La vella mxima
de Goebbels que una mentida repetida
mil vegades es torna veritat ha patit una
substancial transformaci. No s que ens
creiem les mentides, amb un entrenament
de gaireb un segle dhaver estat exposats
als mitjans de comunicaci de masses,
laudincia t capacitat de reacci davant
les proclames falses. Per hi ha laltre perill,
immens, de no acceptar les veritats.
El perill al qual estem exposats, deia ja
el 1978 Jean Baudrillard, que viurem en
un mn on el mapa precedeixi el territori.
Es tracta duna directa suplantaci de la
realitat. La realitat mai ms no es podr pro-
duir, vaticinava el filsof, perqu ser
substituda per la hiperrealitat. Disneyln-
dia s el model dun microcosmos que
proporciona el plaer espiritual de poder
formar part duna Amrica en miniatura i
retrobar-hi tot el que puguis desitjar, fins
i tot totes les contradiccions quotidianes.
Per els models idealitzats en miniatura
poden ser reproduts tamb a escala natural.
Pensem noms en tots aquests aeroports i
trens dalta velocitat, i les promocions im-
mobiliries de milers dhabitatges enmig
del no-res, que shan construt en la darrera
dcada arreu dEspanya: tot sovint buits,
abandonats sense ms, testimonien la fora
de la hiperrealitat, de construir el territori a
partir dun mapa. Primer va ser el concepte
i desprs la realitzaci. El simulacre inevi-
tablement produeix la imatge congelada,
esterilitzada, fossilitzada dall que haurem
volgut ser. S, ens trobem enmig duna
lgica de simulaci que no t res a veure
amb la lgica dels fets. Lanticipaci ha creat
138
un curtcircuit perqu els fets i el model
es confonen i esdevenen tan indestriables
que all que vols ser pesa ms que all que
ets. La torsi subtil, malfica, inacabable
del sentit ha transformat la poltica en un
espai imantat, circular, reversible de dreta
a lesquerra. Com el mirall cncau duna
fira datraccions, les distncies ja no sn
mesurables i es confonen.35
Alg recorda encara els grossos fils de
chapapote que mostrava la cmera al re-
refons de les notcies a la televisi mentre
el ministre lvarez Cascos assegurava que
shavien segellat amb xit totes les esquerdes
del petrolier enfonsat? Era el novembre de
2002 i la marea negra del Prestige va arribar
a les costes gallegues; Atocha va patir un
atemptat; els responsables de la campanya
de Zapatero van inventar leslgan simple
i efectiu No a la guerra i amb el soroll de
les repicades dolles duna poblaci ja ales-
hores indignada el cicle va canviar. Per no
per gaire temps ni el canvi va ser realment
cap canvi.
I aix, la realitat immediata encara s
titllada de ficci, mentre continua escam-
pant-se la fe cega en el Relat. Cap conflicte
pot ser realment ents, tot tendeix a figures
arquetpiques i explicacions dantagonismes
eterns. Tant se val, no importa, tot s vlid.
El traductor automtic que es va fer servir
per canviar els noms catalans de tots els
carrers i pobles en Google Maps, a qu
ens acosta?
Catalunya est en aquests moments en
un punt decisiu, sembla que finalment sa-
treveix a allunyar-se de les premonicions i
sentiments difusos i constants dels na-
cionistes. I en un moment com aquest cal
tenir present que els somnis tamb comp-
ten, perqu tenen la curiosa caracterstica
que sovint es realitzen. Si somiem, somiem
amb atenci, amb totes les precaucions ne-
cessries perqu sigui un somni en el qual
puguem viure: un projecte que engresca i
suma i que s, alhora capa duna autore-
flexi com la que podem aprendre dels vells
mestres dart.
All ms important que ens lleguen
els tresors amuntegats als museus i les
biblioteques no s pas la grandesa de sa-
ber-se millors que tots els altres pobles dels
voltants: Les discussions sobre si, com a
poble, som ms guapos o ms llestos que el
nostre ve, ja fa molt de temps que deixaren
dinteressar-me (Breviari, 97), apuntava
Fuster a linici dels anys seixanta, per la
seva veu encara no ha penetrat gaire en la
conscincia dels gestors culturals. Hem
aconseguit forjar-nos una ptria que no
necessita banderes? (94). Lepopeia nacio-
nal, aquest instrument prodigis, en el cas de
Catalunya ha produt efectivament el mi-
ratge que encara ara margina bona part de
la prpia tradici cultural. Grcies a aquell
Pirineu aglutinador de Maragall, el pas va
perdre el seu sud i tamb la voluntat, o la
necessitat, dencarar-se als problemes reals.
Les mltiples edicions de mossn Cin-
to i els immensos paquets de literatura
sobre lEmpord (134-135) han adaptat
lautoretrat a una imatge fora idealitzada,
dacord amb lesperit dels romntics ale-
manys que en el lluny segle xix buscaven
a les muntanyes i en la naturalesa un cam
per recobrar lautenticitat perduda. Als ale-
manys, aquest cam sels va trcer. Per ms
enll de les mplies implicacions del mite
muntanyenc a tot Europa, a causa daquest
somni de paratges verds, Catalunya va per-
dre la necessitat dobservar la seva prpia
realitat. No s estrany que avui els autors

ms interessants del moment dediquen
una energia considerable a reconstruir els
llaos, a dibuixar primer la realitat tal com
s, abans que definir el concepte de com
hauria de ser el pas.36
Crec que ja he comentat alguna vegada
que em vaig fer humorista per causa de la
meva poca fe en lexperincia humana, va
apuntar Gabriel Galms labril de 1999 en
la seva tribuna de 7Semanari, tan semblant
a la capacitat de Fuster de fer-se sentir tot i
la manca dinfraestructura. Els seus articles,
recollits per David Castillo el 2011, podrien
ser considerats una digna continuaci del
treball danlisi menat per Fuster. Aquest
llibre s un dels escassos documents anal-
tics que penetra en la disbauxa dels anys del
mxim encegament amb lpica del progrs
i diner fcil a Mallorca.
La temptaci de construir la base duna
naci cohesionada a partir de la grandesa s
ridcula i temible a la vegada, deia Fuster
i estaria b que no ho oblidssim mai (92).
Lart desenvolupa la capacitat de pensar
les prpies condicions des duna distncia
avaluadora. I s aix el que necessitem tenir
present, la histria s irreversible (89), de
manera que no guanyem res si utilitzem les
lletres i la cultura per construir la nostra
prpia fauna gloriosa (90). Si la paraula
perd el seu suport en la realitat, tot, real-
ment tot ser perdut. Com, si no s amb
lhumanisme, ens podem protegir davant
lestupidesa i la confortable facilitat de
moviments que proporcionen la ignorncia
i la desmemria?37 r
139
1. Drago Janar, descripci de lesglsia de Sant Llus a
Maribor, en la novella Aurora boreal (1984).
2. Mart de Riquer, Larns del cavaller, Barcelona, La
Magrana, 2011.
3. He pres com a punt de partida daquest article els
textos de Fuster reunits en el volum Breviari cvic
(1996) a cura de Josep Iborra, publicat dins la col
lecci Les Millors Obres de la Literatura Catalana
dEdicions 62.
4. J. M. Coetzee, El pensamiento del apartheid,
dins Contra la censura. Ensayos sobre la pasin por
silenciar, traducci de Ricard Martnez i Muntada,
Barcelona, Debate, 2007, pp. 198-221.
5. Manel Oll, La Xina que arriba: perspectives del segle
xxi, Vic, Eumo, 2009.
6. Bogdan Bogdanovi, Les memries enfrontades,
LEspill 37 (primavera 2011), pp. 46-52.
7. El parallelisme amb el breu conte Caador Grachus
de Franz Kafka s molt eloqent i confirma que la
figura dun home que no pot ni morir ni viure s
una imatge que descriu langoixa duna comunitat
amenaada i en perill constant dassimilaci. He
desenvolupat aquesta tesi en lassaig sobre Joan
Maragall, Lescut brillant de lpica: Faust de
Goethe i El comte Arnau de Maragall, Barcelona,
ilc (en premsa).
8. Immanuel Wallerstein, Luniversalisme europeu. La
retrica del poder, traducci de Maite Insa, Valncia,
puv, 2008.
9. Stefan Zweig s tradut per primera vegada al catal el
1927 amb el volum que inclou les novelles breus
Amok i Vint-i-quatre hores de la vida duna dona, en
una onada de traduccions de la literatura alemanya
ms actual daleshores que incloa tamb obres de
Schnitzler o b el gran xit de vendes Res de nou
a loest de Remarque, tradut per Joan Alavedra el
1931. Desprs duna eloqent pausa de seixanta
anys (en qu sen tradueixen al castell alguns ttols
per leditorial Juventud de Barcelona, als anys 50 i
60), el 1987 es retradueix Amok a Llar del Llibre i
el mateix any apareix tamb Novella descacs, la pri-
mera de la llarga srie de traduccions de Zweig a la
casa editorial El Alcantilado /Quaderns Crema. Al
catal shan tradut en aquestes dues dcades, vuit
novelles i cinc biografies de personatges histrics,
a ms del diari El mn dahir, de manera que Zweig
s un dels autors ms traduts de lalemany. Aix
contrasta amb el fet que Zweig en alemany s un
autor prcticament oblidat.
10. Grcies a la invitaci de lEspai Betlia de Badalona
he pogut preparar la conferncia Stefan Zweig:
140
una llarga partida descacs (mar de 2012) que s
la base daquesta reflexi sobre lautor austrac.
11. Claudio Magris, El mito habsbrgico en la literatura
austriaca moderna (1963), traducci de Guillermo
Fernndez, Mxic, Universidad Nacional Autno-
ma de Mxico, 1998, pp. 420-430.
12. J. M. Coetzee, El pensamiento del apartheid,
dins Contra la censura, p. 221. La seva anlisi de la
gestaci de la segregaci racial fa visible la necessitat
duna atenci constant a les idees que floten a
laire per poder anar comprenent el racisme i el
seu funcionament. s impossible eradicar-lo, diu,
perqu el racisme no t cap arrel ltima, sin que les
metfores de lexclusi sescolen en altres metfores,
i es tornen a transformar contnuament, de manera
que no s possible arribar a cap mena dorigen pri-
mer. Amb un sentit com admirable, Coetzee avisa
que no hi ha cap soluci definitiva, sin que noms
es poden evitar les poltiques de discriminaci si
som atents a la seva aparici i reaccionem al mo-
ment quan els prejudicis comencen a prendre i a
construir cadenes de significats enllaats.
13. Carta de Hermann Hesse del 24 de gener de 1951,
citada per Kantorowicz, Alfred, Politik und Lite-
ratur im Exil, Munic, dtv, 1983, p. 264.
14. Wolf Lepenies, La seducin de la cultura en la historia
alemana, traducci de Jaime Blasco, Madrid, Akal,
2008, p. 49.
15. En aquest sentit fa estremir larticle de Jordi Muoz
Com hem arribat fins ac? Les bases de lhege-
monia electoral de la dreta valenciana a LEspill
39 (hivern 2011), pp. 37-49. La seva anlisi dels
votants de Partit Popular a Valncia demostra
que el PP obt una part molt important del seu
vot la part que li dna el predomini electoral que
ostenta de sectors que no hi estan identificats, ni
per ideologia, ni per partidisme (p. 41).
16. La majoria dels comentaris sobre la literatura catalana
en aquest text parteixen de les ressenyes que he
anat fent des de 2007 en diferents mitjans (en el
suplement literari dels diaris El Pas i Ara, i en les
revistes LAven i Carcters, entre daltres). De tota
manera, els exemples sn escollits per illustrar les
tesis daquest article i no tenen cap intenci de
dibuixar una panormica sistemtica perqu he
deixat de banda molts llibres representatius.
17. Jordi Cabr, Virus de la tristesa, Barcelona, Proa,
2006.
18. ngel Burgas, La fi dEuropa, Barcelona, La Magrana,
2006.
19. Xavier Aliaga, Vides desafinades, Barcelona, Edicions
62, 2011, p. 16.
20. Imma Mons, La dona velo, Barcelona, Planeta,
2012, p. 101.
21. Aliaga, p. 29.
22. Mons, p. 349.
23. Tal com deia Vctor Martnez-Gil en una ressenya
de Senyoria de Jaume Cabr el 1992: Malgrat
la rebuda entusistica duna crtica sotmesa a les
necessitats culturals-propagandstiques del pas, els
estudiosos haurien de comenar a fer el seu paper
tamb davant daquest enorme corpus de llibres
que es publiquen en catal actualment i dir si nhi
ha cap que realment valgui la pena. Els Marges 45
(gener 1992), pp. 121-122.
24. Joan Gar, La balena blanca, Barcelona, Edicions 62,
2007.
25. Franois Par, Exiguity: Reflections on the Margins of
Literature, Waterloo (Canad), Wilfrid Laurier up,
1997.
26. Ingeborg Bachmann, Llions de Frankfurt. Problemes
de literatura contempornia, traducci dAnna
Soler-Horta, Palma, Lleonard Muntaner, 2010.
Bachmann anomena la literatura irnicament els
lingots dor de lesperit hum i afegeix que no s
possible enterrar les obres literries en cap pante
i fer-les aix inofensives perqu la literatura
existeix en la intenci ferma de produir un efecte en
cada present, en aquest o en el que vingui desprs.
(p. 80)
27. Empar Moliner, La collaboradora, Barcelona, Co-
lumna, 2012.
28. Ingeborg Bachmann en la seva lli sobre El jo de
lescriptor explica lancdota dun nen que no vol
reconixer que havia fet una malifeta. Digues:
he estat jo!, li insisteix la mare, fins que el nen
literalment explota repetint He estat jo, jo, jooo!
Aquest plaer insensat, al caire de la bogeria dha-
ver dassumir la responsabilitat pels propis actes i
poder sentir el batec del jo ens s sistemticament
estafat en la cultura del simulacre. Bachmann,
p. 44.
29. Pau Vidal, Fronts oberts, Barcelona, Empries, 2012,
p. 9.
30. Pau Vidal, pp. 8 i 27.
31. Sobre aquesta relaci entre la novella i la construcci
nacional han escrit amb gran perspiccia Benedict
Anderson i Franco Moretti: Anderson, Benedict.
Comunitats imaginades. Reflexi sobre lorigen i la
propagaci del nacionalisme, traducci de Maria
ngels Gimnez, Valncia, Afers-puv, 2005. Fran-
co Moretti, Modern Epic. The World System from

Goethe to Garca Mrquez, Londres, Verso, 1996;
Atlas of the European Novel 1800-1900, Londres,
Verso, 1999; The Way of the World. The Bildungs-
roman in European Culture, Londres, Verso, 2000.
32. Aliaga, p. 236.
33. Apunto, en una simple nota a peu de pgina, el
volum imprescindible per a comprendre labast
daquesta qesti i la penetraci de pensament
excloent i dogmtic a les lletres catalanes: Arnau
Pons (coord.), Escriure desprs. Formes de racisme
refinat, banalitzaci erudita dAuschwitz, Palma,
Lleonard Muntaner, 2012.
34. Foucault escriu: Com ms nombroses seran les
morts entre nosaltres, ms pura ser la raa a la qual
pertanyem. Hay que defender la sociedad, Madrid,
Akal, 2003, pp. 218-219.
35. Jean Baudrillard, Cultura y simulacro, Barcelona,
Kairs, 1978, p. 40.
141
36. Algunes obres a part de les esmentades en aquest
article per a comprendre com la literatura efecti-
vament dibuixa una cartografia del pas i ajuda a
construir aquella comunitat imaginada de la que
parlava Benedict Anderson podrien ser: Toni Sala,
Pere Martn (1998); Jordi Punt, Animals tristos
(2002); Toni Sala, Rodalies (2004); Llus-Anton
Baulenas, rea de servei (2007); Francesc Sers,
La matria primera (2007); Vicen Pags Jord, Els
jugadors de whist (2009); David Castillo, La mar
de la tranquillitat (2010); Ramon Erra, Escolta,
Voldia! (2010); Pon Puigdevall, Un dia tranquil
(2010); Jordi Punt, Maletes perdudes (2010); Toni
Sala, Marina (2010); Juli Guillamon, La Morvia
(2011); Jordi Punt, Els castellans (2011) o Francesc
Sers, Mossegar la poma (2012).
37. Gabriel Galms, Vull una esttua eqestre. Crniques
de 1990-2001, Barcelona, Quaderns Crema, 2011.
142
Joan Fuster: camp literari catal
i camp intellectual europeu
U n dels Judicis finals ms divertits i
controvertits de Joan Fuster s aquell en
qu realitza un clcul estadstic, bastant
perfecte de la tmtica de la literatura ca-
talana den la Renaixena; el resultat era:
a) el 60 per 100 s una glossa ms o menys
acadmica daquells versos de Verdaguer
que diuen:
Tot sia per vs,
Jesuset dolcssim;
tot sia per vs,
Jess Amors.
b) un 30 per 100 tracta de lEmpord; i
c) el 10 per cent restant socupa dels temes
habituals en qualsevol literatura civilit-
zada.1
Redactat en la dcada dels cinquanta,
veritablement aquest aforisme t molt de
provocaci que ni el ms obsessiu tema-
Antoni Mart Monterde (Tors, Ribera Alta, 1968) s
professor de Teoria de la Literatura i Literatura Com-
parada a la Universitat de Barcelona. s autor dobres
com ara J. V. Foix o la solitud de lescriptura (Edicions
62, 1998), Lerosi (Edicions 62, 2001) i Potica del
Caf. Un espacio de la modernidad literaria europea
(Anagrama, 2007), a ms destudis sobre X. de Mais
tre, R. Gmez de la Serna, E. dOrs, W. Benjamin,
V. Klemperer, J. Fuster o C. Magris. Recentment ha
publicat Un somni europeu. Histria intellectual de la
Literatura Comparada (puv, 2011).
Antoni Mart Monterde
tleg intentaria contrastar fefaentment. I,
tanmateix, t lencert, en la seva proverbial
insolncia, daconsellar un debat on no nhi
havia, o hi havia un debat noms parcial.
Alguns anys ms tard en data emble
mtica: 1962 apareixia un comentari a
aquest aforisme fusteri en uns termes ben
curiosos:
Aquesta nota, que s fascinadora per la
quantitat de bon sentit que cont, podria
potser arribar a lexactitud posant-la dacord
amb les ltimes notcies. El 60 per 100 de
lapartat a) sha de posar a 65; el 30 per cent
del b) sha de posar a 20; el 10 del c) sha
de posar a 15.2
Lautor de tal esmena s Josep Pla, en lHo-
menot que va dedicar a Fuster un retrat la
histria del qual cont unes quantes pgines
que caldria recuperar i estudiar amb dete-
niment. Deixant de banda la malcia del
primer apartat, en qu Pla fins i tot supera
Fuster, cal subratllar com lempordans es
rebaixa la quota que li pertocaria a ell mateix
sota la mscara de la geografia a compte,
a parts iguals, de la superaci en sornegueria
de la glossa verdagueriana, i a lincrement
del darrer apartat, s a dir, dels temes ha-
bituals en qualsevol literatura civilitzada.
No resulta cap despropsit pensar que
aquest increment s la manera com Pla

registra, amb la frmula ltimes notcies,
la irrupci del mateix Fuster en la literatura
catalana durant la dcada precedent ver-
sos a part que lHomenot ressegueix des
de El descrdit de la realitat, amb lajut del
mateix Fuster, s cert, per tamb amb la
lectura directa, especialment dels textos ms
afins, com ara el reescrit: els estudis dhis-
tria cultural, la crtica literria i lassaig
dietarstic i aforstic; i fins i tot daltres apa-
rentment ms distants un dels ms elogiats
per Pla s el prleg de Fuster a lAntologia
potica dAusis Marc, commemorativa del
cinqu centenari del poeta. A ms a ms,
Pla fa allusi als llibres que aleshores es
trobaven en premsa: El Pas Valenciano, Poe
tes, moriscos i capellans, el llibre sobre Joan
Serrallonga (treball en collaboraci amb
Joan Regla i punt de partida del volum El
bandolerisme catal), el prleg a la poesia
completa de Joan Salvat Papasseit, la tra-
ducci de La pesta dAlbert Camus i en
trmit de censura Nosaltres, els valencians.
Un cop apareguts, aquests ttols mereixeran
una nota al peu de pgina afegida a darrera
hora: En el moment de laparici daquest
llibre, Fuster ha publicat alguns del llibres
esmentats en aquest pargraf llibres duna
importncia excepcional, decisiva.3 Potser
es podria pensar en la necessitat de refer
laforisme fusteri amb una nova distribuci
geoliterria, que rests part a lEmpord en
benefici de Valncia, per no calia. En tot
cas, la possible modificaci hauria compor-
tat un increment a favor de lapartat c); fins
i tot si es pensa en Nosaltres, els valencians
la qual cosa potser a alg no li semblar
bvia. Mostrar, subratllar aquesta obvietat
s un dels objectius daquest escrit.
Dentrada, cal assenyalar que lobra de
Josep Pla, fins i tot quan parla de lEmpor-
d, pot ser perfectament assimilada a aquest
143
darrer apartat: la distinci que realitza Fus-
ter t ms dadmirativa que de descriptiva,
i no s possible dubtar de la consideraci
fusteriana envers el conjunt de lobra de
Pla, que aquest mateix va saber caracteritzar
com una adhesi incompleta, reprenent
una frmula orsiana de la qual havia
extirpat prviament el terme intellectual,
que Fuster recuperar. Aquest triangulaci
assagstica en afortunada sntesi dAmadeu
Viana represa per Xavier Pla4 forma un
pont entre el noucentisme i tamb el que
Fuster considera contra el noucentisme: per-
duraci de certs aspectes del modernisme,
avantguardes, Pla, Gaziel, Sagarra, Puig i
Ferrater... dabans de la guerra, que no de-
sapareix amb aquesta ni amb lexili, i l-
poca de la literatura catalana que Fuster
representa, els autors que comencen a pu-
blicar als anys quaranta i cinquanta. Quan
apareix El quadern gris, amb prleg de
Fuster, aquest pont queda definitivament
consolidat, sense obviar daltres carreus.
Perqu la idea de continutat entre un
temps i laltre continutat que no obvia les
interrupcions de la dictadura, sin que shi
enfronta crticament resulta determinant
en Fuster, i s leix al voltant del qual sarti-
culen la major part de les seves meditacions
sobre la relaci entre literatura i societat.
Aquesta continutat noms s possible si
sestableix cap endins i cap enfora: cap a la
reflexi sobre el camp literari catal i cap
a la seva dimensi internacional o la seva
incardinaci en el camp literari europeu.
La preocupaci fusteriana per la relaci en-
tre literatura i societat comena a argumen-
tar-se fora aviat; generalment sexplica en
relaci a Karl Marx, Antonio Gramsci, i de
144
manera crtica Georg Lukcs, fonaments
inicials per a ordenar les seves idees en soci-
ologia de la cultura, als quals caldria afegir
un autor no gaire recordat, Robert Escarpit.
Daltra banda, es pot apreciar ntidament un
fons dintucions crtiques particulars, que
van madurant en el tracte amb els autors
esmentats, tant en articles publicats en les
revistes de lexili, especialment Pont Blau,
com en anotacions del Diari i assaigs espar-
sos posteriors que, grcies a lesfor dAntoni
Furi i Josep Palcios, amb la nova edici
dObra Completa de Joan Fuster tornen a
estar a labast. Aquesta preocupaci ser
permanent, inesgotable en la seva obra: vol
respondre a la pregunta sobre si la societat
t conscincia de la seva literatura, pregunta
que, al seu entendre, passava necessriament
per lexercici de la crtica literria com a
mxima expressi daquesta conscincia. La
crtica (...) dna a una societat conscincia
de la seva literatura, en revelar-li que, sota la
funci hedonstica del poema, de la novella,
del drama, hi ha un fort entrellat dimplica-
cions morals, i la figura exacta dun poble
que tamb aix fa la seva histria,5 anotava
ja Fuster al seu diari el 10 gener de 1956.
En aquesta anotaci fundacional, per, els
referents principals sn Charles-Augustin
Sainte-Beuve, Francesco De Sanctis, Albert
Thibaudet i Charles Du Bos la qual cosa
implica tota la Nouvelle Revue Franaise,
Paul Valry, T. S. Eliot, Carles Riba, Thomas
Mann i Aldous Huxley. s a dir, que encara
no planteja la qesti com una anlisi en
debat amb daltres posicions, sin com un
efecte de les seves lectures sobre el seu assaig.
Tot i que aquesta preocupaci sestendr
fins els seus darrers papers, podria traar-se
un punt dinflexi, o una mena de final de
cicle, al voltant dun article de relectura ms
que necesria: Literatura catalana?, publi-
cat a Serra dOr el mes de mar de 1978.
Es tracta dun escrit interessantssim, en
un moment de balan tant de les seves re-
flexions com de tots els aspectes de la vida
pblica, segons el qual, en 1978, no t clar
que aquesta conscincia hagi estat assolida:
Crec que i parlo seriosament haurem
de preguntar-nos si avui existeix, de ve-
res, una literatura catalana. Seria una
pregunta durgncia i suspica. Perqu em
fa lefecte que tothom, i ms que tothom
els directament interessats en la cosa, que
som els literats, coincidim a esquivar el
problema tal com caldria plantejar-lo. Qu
s una literatura al capdavall? Al capdavall
o per comenar: qu s una literatura?
En el nostre cas, en el cas de la literatu-
ra catalana, prcticament noms s un
acumulaci descrits i impresos en una
determinada llengua. Alguns de genials, la
majoria mediocres, i tant se val, pero sense
cap o poqussimes interrelacions vives. Parlo
de la literatura catalana actual. Abans del
36 era una tota una altra cosa.6
No es tracta pas duna malenconia recons-
tructiva, sin de la recuperaci dun marc
de referncia en qu s que es donava aquell
tipus de context, i en qu la idea dhome
de lletres, en el sentit que des de Voltaire es
dna a aquest terme, no tenia una existncia
excepcional i, menys encara, semiclan-
destina o exclosa de la vida pblica plena.
Fuster mira de recordar exemples propis,
per proposar seguir-los, en recordar-los.
Per, passat el 36, el dubte de Fuster resulta
molt clar: per ms que hi hagi escriptors en
catal, al marge de la seva quantitat o qua-
litat, fins i tot algun esfor gloris Riba,
Foix, Brossa per fatalment minoritari
si no hi ha unes interrelacions vives entre

ells, no hi ha una literatura en el sentit
del fet complex social i cultural que, des del
segle xviii, entenem com a tal. Des dales-
hores, des del gir cap a lespai pblic de
lescriptura que significa la Illustraci, les
relacions entre literatura i institucions so-
cials resulten recprocament constitutives,
i Fuster ho subratlla seriosament perqu
podria fer lefecte que, en un moment de
represa, amb fites brillants assolides malgrat
les circumstncies poltiques, volgus negar
alguna evidncia. No s aix; per recomana
no aturar-shi. Hi faltava alguna cosa:
Tenim poetes innumerables, o innom-
brables, i quantitat de novellistes, i gent
que escriu sucant la ploma en la bilis o en
el semen... I uns altres que fan teatre, o
cinema, o pedagogia. I fins i tot cincia.
Tot aix convergeix en una noci clara,
nacionalment determinant, i dialcticament
contradictria, que sen pugui dir litera-
tura catalana? La literatura francesa, la
literatura italiana, la literatura anglesa,
la literatura catalana, totes les altres, les
panyola i tot (no gaire), funcionen aix: sn
un permanent debat sobre la creaci. La
literatura cent per cent sn els versos, les
novelles, el teatre: la resta sol ser literatura
sobre la literatura. La dificultat dexercir
aquesta altra literatura que en definitiva
s conscincia de literatura s la meva
preocupaci. Sense aquests parsits no hi
ha literatura.7
El que Fuster entn per interrelacions vi-
ves s el que, des del pensament de Pierre
Bourdieu, anomenarem el Camp: els ms
interessants pel que fa a la nostra conside-
raci serien el camp literari, el camp
intellectual, el camp acadmic i el camp
poltic, sempre tenint present que tots es
145
definirien, en els termes determinats per
la seva especificitat, com a camp de forces
que actua sobre tots aquells qui hi entren,
de manera diferencial segons la posici que
hi ocupen (...) alhora que camp de lluites
de competncia que tendeixen a conservar
o transformar aquest camp de forces. (...) El
camp de forces s tamb un camp de lluites
per transformar les relacions de forces.8 s
en aquest sentit que una nmina descrip-
tors no formen una literatura, un camp
literari, sin que all que els fa perceptibles
com a conjunt s la relaci constitutiva, les
seves posicions, les sacsejades daquestes
posicions en relaci amb tots els altres ele-
ments, factors i dinmiques, que inclouen
les tensions entre els diversos camps.
La dificultat darticular un camp literari
catal durant el franquisme resulta evident,
i tot i aix no es pot dir que no exists. A
partir dels anys seixanta i, sobretot els se-
tanta, les dificultats sn duna altra mena.
Quan Fuster es lamenta, interrogativament,
sobre per qu sm tan avars els les nostres
mtues relacions literries, i afegeix I per
qu no parlem ms els uns dels altres, i els
uns contra els altres, si cal? I cal! Els uns
contra els altres seria convocar-nos a la dis-
cussi permanent: a parlar, a manifestar-nos
en una decisi de viure, no est fent una
altra cosa que subratllar la insuficincia de
tensi crtica en el camp literari, periodstic,
acadmic, intellectual catal, que podria
ben b convertir-se en un esttic museu,
brillant per immbil:
La literatura catalana habitual no s pre-
cisament una literatura normal. Ho s s
normal a travs duns poemes dEspriu,
dOliver, de Brossa, o dunes novelles de
la Rodoreda, de Pedrolo, de Moix, de Mes-
quida, dun teatre poc representat, i de ms
146
elaboracions. Per no s una literatura com
les altres. Queda frenada per les circumstn-
cies poltiques, encara. I, sobretot, perqu
els literats encara no saben que escriure
en catal s una opci complicada, en
la qual tots som solidaris. El fet que no
parlem els uns dels altres potser obeeix a
minscules ancdotes denveja o de benefici
editorial. Fa riure i fa pena. La fauna dels
intellectuals s hrrida i a lestil de fills
de puta. Es neguen el pa i laigua els uns
als altres. I per aix no hi ha una literatura
catalana com Du mana. Som una gent que
escriu en catal, i prou. Solitaris, amb els
que ens sn prxims, i amb els antics. Quins
clssics ens sn clssics?9
Sense posar per escrit les relacions en tant
que relacions crtiques, lestructura del camp
sorganitza noms amb la part merament
personal de les tensions, dels conflictes, de
les ancdotes, que acaba abocant silenci
sobre el camp literari. El camp ha de fer
visibles les seves tensions, disputes, dis-
crepncies, jerarquies, centres, perifries,
ortodxies, heretgies, tot plegat com una
relaci crtica legible, que incorpori po-
sicionaments respecte al camp de la pro-
ducci cultural actual i respecte al camp
en tant que tradici literria intelligible
en el present, en tant que reconixement
duns clssics la formaci dun cnon, sen
diria ms recentment la percepci dels
quals com a tal tamb ha de ser una de les
tensions principals. Si emprem els termes
amb qu Pierre Bourdieu va acarar aquestes
qestions s perqu, amb un rerefons ideo-
lgic semblant per situacions respectives
absolutament diferents, en molts sentits
Fuster prefigura intuitivament algunes de
les concepcions fora posteriors de lautor
de Les Rgles de lart, que resulten franca-
ment interessants per pensar la situaci
de les literatures als Pasos Catalans, com
de qualsevol altra literatura europea, tant
aleshores com avui; i ho fa des del primer
moment en qu va plantejar aquesta cons-
cincia de literatura, quan la solitud en la
literatura catalana era una alternativa a la
solidaritat, per no precisament volguda.
En aquella anotaci del Diari datada
a Barcelona el 10 de desembre de 1956
ja es plantejava la qesti en termes de
Hbits, mercat, inters, la delicada trama
deconomia i desperit que constitueix la
relaci entre lectors i escriptors,10 que es
trobava absolutament trasbalsada en aquells
anys, doblement en el cas catal, per les cir-
cumstncies poltiques. Aix no impedeix
Fuster ms aviat al contrari, lhi empeny,
considerar la qesti des de la doble ptica
de lescriptor i del lector, en relaci al camp
editorial i amb una constant per tcita al
lusi al camp poltic en la qual no podia ser,
en aquells anys, gaire explcit. Es tractava,
doncs, sobretot de considerar la professio-
nalitzaci de lescriptor i el problema del
bilingisme literari a qu condueix,11 el
comproms amb la llengua que se li exigeix
a la figura de lescriptor, en qu Fuster
implica impreca al lector; la necessitat,
sobretot, dun pblic lector slid, lexign-
cia de superaci de la Renaixena perptua,
la importncia de les traduccions i la com-
paraci amb situacions anlogues en altres
pasos de demografia semblant, per amb
una organitzaci civil correcta. Qestions
a les quals cal afegir, encara, la perspectiva
de (i sobre) lexili, ats que, si b ell no va
ser un exiliat en el sentit que el 1939 dna a
aquest mot en la nostra cultura, alguns dels
seus primers papers importants sn, edito-
rialment, assaigs exiliats, que no shaurien
pugut publicar al nostre pas. I tot plegat

amb uns entrebancs que cap altra literatu-
ra europea de la dimensi de la literatura
catalana tenia: com recorda en lIntent de
collaci afegit en 1968 a aquella mateixa
anotaci del Diari, aquella reflexi partia
dun moment en qu no hi havia cap
publicaci peridica en catal, i els nics
llibres dedici tolerada si nexceptuem
algun clssic de la Bernat Metge eren els
de procedncia estrictament autctona. Les
coses no han canviat. No estic massa segur
que hagi canviat el fons del problema.12
Certament, en plena dictadura, moltes
coses no havien canviat, especialment quant
a lorganitzaci civil; per daltres s. Tamb igualada en 1966 (548), per ponderada
pel que fa a les condicions mateixes de la
seva reflexi: si al principi per exemple
a Les originalitats, el Jean-Paul Sartre de
Situations II, altrament dit Quest-ce que la
littrature?, s el que li serveix de punt de
partida, especialment pel que fa a la consi-
deraci que un llibre que no s llegit s un
llibre que no existeix, en canvi a comena-
ments dels setanta, en el marc de reflexi
ja incorpora la Sociologia de la literatura de
Robert Escarpit, especialment pel que fa a
la constituci del pblic lector, la manera
danar al seu encontre per part dels escrip-
tors, i la importncia duna comunitat
devidncies, s a dir, un cert nombre
didees, de creences, de judicis de valor o de
realitat, que sn acceptats com a evidents
i no precisen demostraci ni justificaci
apologtica.13 Poc abans, laparici de La
Rvolution du livre,14 del mateix Escarpit,
lhavia perms aprofundir en la reflexi
sobre el paper dels editors, especialment
pel que fa a la cultura popular i les relacions
entre lectura, edici i medi social, sobretot
vinculades al llibre de butxaca i la cultura
de masses. Per aix, registrant el treball
dEscarpit, reprendr la qesti en una
147
breu per illuminadora nota publicada
a Cuadernos para el dilogo en 1969, La
literatura catalana de la postguerra,15 que
assenyala clarament el doble cam interior
i exterior que en realitat s mltiple: en
perspectives, en dificultats, en reptes per a
la literatura catalana.
Perqu el primer que Fuster hi fa s
dubtar que encara shagi de parlar, de post-
guerra encara que s de resistncia, trenta
anys desprs de 1939. En aquest canvi d-
poca Fuster assenyala, tot recolzant-se en
Joan Coromines, que en 1933 es publica-
ren 740 llibres en catal, xifra encara no
pels tiratges, i que sassembla ms a les es-
tadstiques de 1926 (500), encara que sigui
espectacular el pas dels 183 ttols de 1960
a les possibilitats de futur de finals de la
dcada. Loperaci perspectivista de Fuster
resulta ntida: sense deixar de remarcar les
condicions poltiques objectives daquest
sous dveloppement fors, assenyala que
una comunitat devidncies s impossible
sense una llibertat efectiva en el pla poltic,
cultural, lingstic. Si desenvolupem el
concepte dEscarpit, podem concloure que
per Fuster el franquisme, o tota dictadura,
pot entendres com una combinaci de
violncia i suplantaci devidncies, que
en el nostre cas partia de lesborrament
de lestructura cultural i intellectual cata-
lana. Per tamb entn que perpetuar-se
dins el quadre histrico-conceptual de la
postguerra feia perdre matisos en tot el
que havia passat en aquelles tres dcades:
Entre la dcada dels 40 i la dels 60 hi ha
molta cosa en com, evidentment; s molt
probable, per, que hi hagi encara molta
ms divergncia,16 escriu. Fuster mateix
constitueix tota una divergncia heterod-
xia, rebellia, originalitat, i segurament ho
148
s perqu sassembla ms, en alguns detalls
a la literatura catalana dabans de la guerra,
al seu camp literari i a la seva relaci amb la
literatura europea; fonamentalment Ors i
Pla, que, a ms a ms, continuen escrivint
papers igualment interessants per Fuster
desprs de 1939, i en el cas de lempor-
dans, fins i tot per sobre de 1936. Pla que,
recordem-ho, morir noms una dcada
abans que Fuster, com Merc Rodoreda i J.
V. Foix. La continutat suggerida per Fuster
no resulta, doncs, cap tort als calendaris,
especialment als calendaris sense dates que
solen ordenar les tradicions literries.
Cal remarcar que totes les fonts danlisi
sociolgiques que Fuster incorpora no ha-
vien de comptar s a dir, patir en el seu
mbit dorigen amb situacions com la que
es donava en el cas catal, pel que fa a la
presncia pblica de la llengua i la literatura
catalana sense entrebancs, la qual cosa, en
plena dictadura franquista, no passava de
mera hiptesi: lancdota de la Considera-
cin de Catalua de Julin Maras, amb la
denegaci de rplica a Fuster en el mitj en
qu aquell perorava, tamb s una qesti s una part important de la constituci
de llibertat del pblic lector, al qual no no-
ms li era retallada la lectura en la seva pr-
pia llengua reduda a usos domstics per
Maras en la seva teoria de la casa catalana
amb dues plantes, ignorant de realitats tan
elementals com que la majoria de la gent
viu en blocs de pisos, entre daltres sin
en la seva prpia perspectiva com a element
amb el qual debatre en pla digualtat.17 I, en
canvi, Fuster no cedeix a aquesta asimetria,
no shi resigna a aquesta subordinaci, sin
que lanalitza. El coneixement de la prpia
tradici en el conjunt de la tradici europea
li permet desemmascarar aquests debats
falsos. Un cosa s que, aleshores, Fuster
parls de la situaci de subalternitat de la
cultura catalana; una altra s que aquesta
es defineixi de manera plana i ineludible.
Ms enll de linternacionalisme des-
querres, o de lau-dessus de la mle, o de le-
cumenisme de lanomenat nou humanisme,
Joan Fuster, parteix dels ideals illustrats
matisats per lescepticisme, i adverteix cla-
rament la dimensi nacional de la literatura
europea, el paper que hi juga la literatura pr-
pia, i el que aquesta sigui la que sigui shi
juga, en aquesta dimensi. Per aix, gaireb
com en la seva crtica a la teoria marxista
del realisme, Fuster realitza una refracci
del que incorpora, no noms a traves de la
seva subjectivitat descriptor cosa evident
sin a travs del context en qu incorpora
les seves referncies. Fuster realitza un acte
de conscincia crtica de les relacions intel
lectuals i literries molt semblant al que
propugnar Pierre Bourdieu en Les condi-
tions sociales de la circulation international
des ides: els camps literaris sn sempre
nacionals; i la internacionalitat fins i tot els
debats interns sobre cosmopolitisme i uni-
versalisme, tamb (o sobretot) a Frana
nacional dels camps, no la seva superaci:
Sovint es pensa que la vida intellectual s
espontniament internacional. No hi ha res
ms fals. La vida intellectual s el lloc, com
tots els altres espais socials, de nacionalis-
mes, i dimperialismes, i els intellectuals
vehiculen, gaireb tant com la resta, els
prejudicis, els estereotips, les idees rebudes,
les representacions ms sumries, ms ele-
mentals, que es nodreixen dels accidents de
la vida quotidiana, de les incomprensions,
dels malentesos, de les ferides (per exemple
 149
les que inflingeix en el narcisisme el fet de sentit una projecci general. Per tant, quan
ser un desconegut a lestranger). Aix s el incorpora les seves lectures europees, i es-
que em fa pensar que la instauraci dun pcialment les relatives a noves propostes
veritable internacionalisme cientfic, que al historiogrfiques, sociolgiques, crtiques,
meu entendre s el comenament de linter- ho fa sempre adaptant al seu context de
nacionalisme en general, no pot fer-se tota pensament individual i de camp nacional
sola. Ni en temes culturals ni en els altres, all que incorpora: no pot fer-se duna altra
no crec pas en el laissez faire.18 manera. La qesti veritablement interes-
sant s qu en fa, de la literatura europea,
Per les reflexions de Bourdieu, que sn del pensament europeu, de les figures de
de lany 2002, ja no registren en present, lintellectual a Europa, per tal de superar
sin afortunadament en passat, el pes dels el tancament de la literatura catalana en
totalitarisme a dins dEuropa, i graviten uns debats obligats per la situaci de manca
sobretot al voltant de les tensions parado- de llibertat de relaci entre literatures. En
xals en la referncia recproca a la cultura aix, Fuster es diferencia radicalment de
alemanya i francesa, s a dir, dos grans estat- la bsqueda de seguretats metodolgiques
naci sense els quals no senten la mateixa acadmiques, per tamb de lactitud re-
idea de conflicte europeu, la idea dEuropa sistencialista o de lexili, interior o exterior.
com a conflicte. Tanmateix, la reflexi del No es tracta, com podria pensar-se respecte
francs resulta sumament interessant per a una situaci de claustrofbia totalitria
entendre qu fa Fuster en aquells anys. Els que busca tant daltres lectures com daltres
textos no arrosseguen el seu context amb ells aires, dun desplaament puntual. Fuster
lgicament, i, com assenyala Bourdieu, pensa la literatura catalana com una litera-
aquest fet s lorigen de fora malentesos tura entre literatures, com sempre ho havia
i paradoxes, algunes de les quals veritable- estat, i actua en conseqncia. Per aix, les
ment sosprenents, en els transferts entre la tensions de relaci que analitza Bourdieu
producci intellectual i literria alemanya sassemblen tant a les tensions entre litera-
i francesa; per aquest fet tamb s lorigen tura espanyola i literatura catalana: el camp
devolucions especficament afavorides per intellectual internacional, en aquestes situa
la distncia, per aquest nou context en qu cions lmit, esdev un camp de paradoxes,
ja es desenvolupen els textos, les idees, sense de malentesos, dencreuaments estranys de
els lligams, fidelitats, servituds i obligacions perspectives contradictries que acaben per
de les premisses originals. definir posicions de vegades inslites, per
Fuster no pot ni imaginar-se la possibili- mai incomprensibles. Dit duna altra ma-
tat dun lliurecanvisme intellectual, literari, nera: Nosaltres, els valencians podria haver-se
sense la mediaci de la cultura francesa, intitulat perfectament Valncia invertebrada;
per tampoc al marge de la tensi amb la si no fos perqu reescriure Ortega y Gasset
cultura espanyola dabans de la guerra i la contra Ortega y Gasset, una de les constants
seva posici de domini sota el franquisme. en lobra fusteriana, s un gest tan afuat que
Les reflexions del captol primer de Les ori- tal ttol resulta del tot impossible.
ginalitats al respecte, referides a la filosofia
de la literatura individual, tenen en aquest
150
En aquest punt, Fuster actuava en aquells
anys amb una lgica absoluta: davant la
poltica de fets consumats en qu no resul-
tava possible consumar uns altres, ateses les
posicions desiguals, la insistncia de Fuster
en eludir el marc imposat per la dictadura
s directament lligada a la bsqueda de
continutat amb el perode anterior, pel
que fa a la definici de literatura catalana.
Es tracta daconseguir, malgrat tots els en-
trebancs, que la circulaci internacional de
les idees simposi des de la lectura indivi-
dual a les condicions socials de circulaci
nacional-estatal de les idees. Fuster t molt
clar que el camp literari catal plenament
europeista pel que fa a la creaci literria
no coincideix del tot amb el camp intel
lectual tamb clarament europeista, per
obligat a debatres continuament amb el
camp intellectual espanyol. El captol de
Les originalitats dedicat Maragall i Unamu-
no, cara a cara, que ja havia vist la llum
anteriorment,19 continua sent una de les
millors aproximacions a aquesta qesti;
per tamb, o sobretot, una brillant mostra
que cal considerar inaugural, a nivell eu-
ropeu, del que ara entenem com a histria
comparada dels intellectuals en la lnia
dels treballs actuals de Christophe Charle,
Joseph Jurt, Wolf Lepenies, Michel Tre-
bitsch, Marie Christine Granjon, Michel
Espagne y Michel Werner. Fuster, seguint
aquell model seu de 1956, shi llana com a
proposta intrnsecament necessria, i alguns
anys ms tard afirma que
Ja macontentaria si la indagaci dons
bon rendiment en el camp peninsular:
Unamuno i Catalunya, Ortega i Cata-
lunya, Vctor Pradera o Royo Vilanova i
Catalunya, Azaa i Catalunya, Baroja,
Lerroux, Quevedo, Primo de Rivera, Gra-
cin, Negrn... i Catalunya. Sn moltes
monografies que esperen autor. En sn
tantes que demanen massa temps i massa
pacincia.20
Per s necessari tenir present que aquesta
proposta es realitza en un article titulat La
visi dels altres, publicat a Serra dOr en
gener de 1973. La reflexi parteix, un cop
ms, de la voluntat de continutat amb el
camp intellectual i literari catal del primer
ter del segle, concretament al voltant de les
visites de Hermann Keyserling propiciades
per Joan Estelrich als anys trenta, i el seu
llibre Sur lart de la vie, que Fuster comenta
en relaci a unes velles revistes on nhavia
trobat una ressenya. Aquesta doble troballa
significativa pel llibre i per la seva presn-
cia a la premsa li permet donar una doble
temporalitat a la seva reflexi, i mostrar
com, malgrat les aristocrtiques ingenuitats
del comte viatger, la incorporaci del nostre
pas a la trama geogrfica intellectual dun
estol dautors parlava duna conscincia
europea recproca, la reflexi sobre la qual
era necessari reprendre:
com s que encara no disposem dun
llibre que parli dels llibres que parlen de
Catalunya o dels catalans? Cada dia hi ha
ms gent que redacten tesis doctorals, i ben
sovint, per manca dimaginaci dels dmi-
nes que els aconsellen, acaben centrades en
mincies municipals o subalternes. Ja fra
oport que sorts alg, amb pretensions
escrupuloses i mtode vlid, capa de reunir
i explicar el material dorigen local: no sola-
ment els textos clssics del catalanisme, sin
tamb els anti, i els intermedis, no sempre
exactament poltics. (...) Per, de ms a ms,
hi ha la visi dels altres: la del foraster. Sigui
un passavolant o un especialista, favorable

o enemic, circumspecte o frvol, tant se val,
conv colleccionar-lo, sospesar-ne el criteri,
situar-lo en la lnia duna frvida discussi
no cancellada. En alguna poca, funcion
una etiqueta suggestiva: internacionalitzar
el problema. Pagaria la pena esbrinar qu
shi va fer, i qu shi fa.21
Certament, daix en diren Imagologia, en
el comparatisme francs dels anys cinquan-
ta; per cal remarcar la doble dimensi de
la proposta fusteriana, que t sempre en el
centre la dimensi intellectual, no lantro
polgica; i, a diferncia de les propostes de
Jean Marie Carr o Marius-Franois Guyard,
no intenta reforar lautoimatge nacional
per ella mateixa, sin en relaci a la trama
europea, tant intellectual com literria.
Daltra banda, Fuster se situa absoluta-
ment en contra dels estudis de recepci i
efecte del vell comparatisme filolgic, du-
rament criticats en termes rabelesians. I,
tot plegat, en el marc dun enfrontament
amb els estudis de Filologia catalana que
shavia desfermat arran de la publicaci de
la seva Literatura catalana contempornia,
polmica que el portar a afegir que Desde
que tengo uso de razn literaria, recuer-
do unos cuantos mtodos aplicados a la
literatura con ms o menos fortuna, y con
una mayor o menor duracin. (...) Los pro-
fesores dan clases, y los chicos toman
apuntes... (...) Entre los muchos mtodos
posibles, el de la literatura comparada no
est nada mal. Quiz es el mtodo ms
higinico. El virus de la almogavera, o el
del cantonalismo, es pernicioso.22 Fuster,
que tan durament shavia pronunciat com
abans Eugeni dOrs contra el corsecament
del comparatisme francs, sap detectar els
problemes literaris i crtics tamb socials,
poltics duna resistncia al comparatis-
151
me que negligia aspectes fonamentals de
la definici destudis literaris i allava la
literatura catalana del marc en qu resulta
intelligible.
Aix no treu que lobligaci de tenir
present el marc del debat intellectual amb
els representants de la literatura espanyola i
amb el camp intellectual i poltic espanyol
shavia convertit en una impossibilitat dau-
tonomia en el sentit que empra el terme
Pierre Bourdieu de lescriptor catal, i no
noms en termes de professionalitzaci o
de llibertat. Resultava necessari en aquells
anys, si n un engagement, s una conscin-
cia clara de les circumstncies, per tal de no
oblidar que lescriptor catal sempre tenia
dos plans diferents en qu desplegar les
seves reflexions. Aix queda molt clar quan,
en 1950, a propsit de la crtica literria de
Carles Riba, assenyala que al seu entendre:
No atorga als factors de classe i denquadra-
ment econmic la importncia que tenen i
una revisi histrica de la literatura catalana
moderna amb aquest pressupost resta per fer
i seria ben illuminadora: ell es mant en
un terreny purament literari, de pressumpta
autonomia. Aix no obstant, les referncies a
la circumstncia cvica, nacional, que envolta
les obres dels nostres escriptors ms grans
tenen, en la ploma de Riba, un sentit explica-
tiu i militant ben decidit. La literatura, per a
ell, la literatura catalana, est profundament
lligada al designi collectiu de recobrament
que prospera den del comen del xix entre
el nostre poble. Si la crtica, en general, pot
definir-se tamb com a conscincia de la
literatura, per a nosaltres s encara cons-
cincia de tenir una literatura, amb tot el
que aix significa, per consegent, de cons-
cincia cultural diferenciada i dincitaci a
la normalitat i a la plenitud.23
152
Per, al cap i a la fi tret de la qesti de les
prohibicions aquesta situaci no resulta
gaire diferent a com sestructura el camp en
qualsevol altra literatura. La pressumpta
autonomia de Fuster no s gaire diferent
de lautonomia relativa de Bourdieu. Re-
fermar aquesta autonomia, ms enll de la
temptaci de limitar-la a la pura literatura,
i definir el principi dindependncia del
camp literari i intellectual catal respec-
te a lespanyol, sense renunciar a aquest
principi dautonomia, esdevenen els plans
fonamentals en qu planteja la seva reflexi
sobre literatura en termes intellectuals.
On necrit pas les livres quon veut, no
s pas gratutament la primera frase de
Nosaltres, els valencians, que segurament va
prendre dAlbert Thibaudet, qui al seu torn
la recollia de Flaubert i dels Goncourt...
Es tracta, doncs, de pensar i fer possi-
ble la independncia del camp, per no al
preu de sotmetrel a una prdua dauto-
nomia respecte als poders poltics, morals
i religiosos; en general, es pot diferenciar,
com fa Paul Aron,24 entre camp indepen-
dent el camp de la perifria respecte del
centre, en el seu exemple, i autonomia/
heteronomia del camp; en el cas belga o
quebequs, es donaria una interpenetraci
constant dels mitjans poltics i dels culturals
que precisament en permetrien assolir la
independncia alhora que farien minvar
lautonomia, en un extrem molt superior al
que sha donat mai en la literatura catalana.
En una situaci de resistencialisme respecte
a un nacionalisme totalitari com lespanyol
dels anys en qu Fuster comena a escriure,
resulta indefugible aquesta qesti, per no
menys imprescindible mirar de superar-la:
Fuster busca una alternativa, que passa per
transformar, a cop de llibre, la idea mateixa
de cultura catalana, i, des de la conscincia
de la situaci, impedir que loposici cen-
tre/perifria es consolidi al voltant dun
centre que, per molt que exerceixi com a
tal en termes estatals, no ho fa en molts
daltres aspectes, com el cultural. O, si ms
no, Fuster es proposa evitar que una cosa
porti indefectiblement a laltra.
De vegades sha dit que la literatura ca-
talana constitueix una mena destat que
Catalunya no t: la sincdoque o la me-
tonmia s interessant, per no rescabala
de res, perqu de fet fa retrocedir la literatu-
ra catalana a posicions de manca dautono-
mia que no es corresponen amb la realitat.
Aix li pot convenir molt als professionals
o funcionaris de les institucions pbliques
autonmiques, per resulta altament nega
tiu pel camp literari i intellectual, de la ma-
teixa manera que el cosmopolitisme de
disseny dun altre sector daquests profes-
sionals pblics, el municipal barcelon, ha
confs ben sovint, en una actitud entre
ignorant i malintencionada, la literatura ca-
talana amb el nacionalisme catal. Tampoc
no semblaven ajudar-hi gaire, ms aviat al
contrari, encontres com lorganitzat per la
Generalitat a Sitges, en desembre de 1981;
i lalternativa de pensar que la literatura
catalana est sola a Catalunya tampoc no
resulta satisfactria. Un camp sestn fins
all on arriben els seus efectes. Fuster s ben
conscient daix tamb: per aquest fet no
lobliga a renunciar a res.
En Fuster, a ms a ms, trobem una reflexi
sobre la realitat de ser una cultura petita,
com nhi ha daltres a Europa, i subalterna,
com tamb nhi ha moltes a Europa. Partint
de la idea de normalitat amb aspectes de
singularitat amarga, la clau consisteix a no

renunciar a lhoritz europeu sigui quina
sigui la perspectiva. Aix, cap daquests dos
conceptes petitesa, subalternitat es veu
abocat a ser articulat merament respecte a la
literatura espanyola. Pel que fa a la qesti
de la petitesa, condici compartida amb un
gran nombre per no dir la major part de les
literatures europees, linconvenient prin-
cipal que hi troba s que qualsevol fet o
incident, proporcionalment, t uns efectes
devastadors en aquestes literatures, la qual
cosa les aboca a un punt de dramatisme,
que no es dna en les anomenades grans
literatures perqu queda dilut en la dimen-
si i es fa foneds en lextensi de la xarxa:
Com ms reduda s lrea social on sor-
geix lincident, ms acritud tenen les seves
repercussions. Tanta acritud, que no s
gens inslit el cas que es converteixin en
peripcies sense parallel. Hem pogut assistir
assistim encara a polmiques, a exercicis
de displicncia o dagressi, a maniobres de
desmantellament material, duna ferocitat
grotesca. Difcilment trobarem equivaln-
cies a les literatures grans. Fins i tot quan
creiem endevinar-hi situacions semblants,
laparena ens enganya: en elles, les disputes
absurdes, les preteses sotragades insolents
i els collapses deditores mai no arriben a
influir de deb en la circulaci de les idees
i dels papers, mentre ac tot aix pren un
perfil sinistre, de baralla entre vdues hist-
riques. (...) I sospito que la desgrcia deriva
de la nostra petitesa. Certament, el mn
intellectual sempre s petit, siga petita o no
la cultura que concentra: el constitueixen
unes quantes dotzenes de persones que es
coneixen, es respecten, sadmiren, es me-
nyspreen o sodien. Proporcions servades,
tan petit s el mn intellectual ianqui
o el francs com el catal. Per la qualitat
153
real de les respctives eficcies s diferent.
Un simple article bstia en una publicaci
catalana resulta prou ms catastrfic que
una tona de paper idiota projectada sobre el
mercat nord-americ; un fracs bibliomanu-
facturer nostre, un sol fracs, pesa ms que
deu similars a Frana. Suposo que aquestes
indicacions simboliques sn suficients per
a fer-me comprendre.25
Efectivament, la distncia impediria que el
camp, en tant que espai de tensions, tingus
prou zones laxes que no buides, inters-
ticis, racons perifries del sistema com
per evitar els efectes de contacte entre el
que Fuster anomena un teixit lamenta-
ble dignorncies, de ressentiments i de fri-
volitats espantosos; per, ms enll de les
mesquineses personalistes i les crispa-
cions municipals, el que veritablement li
preocupa s lefecte que aquest teixit pot
tenir en el desenvolupament del conjunt de
lactivitat litetria, tant per part dels lectors
com dels autors i editors. I ho diu alg, com
Fuster, que s partidari de les trifulgues
literries, i de la discussi descarada, i de
tirar al dret, sense exceptuar-ne les ramifi-
cacions industrials i mercantils.26 Per tant,
la literatura petita ho seria noms en termes
demogrfics, quantitatius, no qualitatius, i
referir-se a aquesta dimensi per explicar
o justificar certs problemes seria tant com
convertir-la en excusa, i per tant en un sos-
tre autoimposat des del conformisme, que
se situaria a un pas de la regionalisation
promoguda a Frana per diversos autors.
La subalternitat, al seu torn, no impli-
caria una dependncia, o una situaci de
manca de prioritat consubstancial i amb
conseqncies insalvables en la produc-
ci cultural: es tractaria senzillament de
reconixer que una naci com la catalana
154
podia ser una potncia quan tamb ho eren
Gnova o Vencia; per que aquell temps
ja ha passat, per a tots. I que en un mn on
Fuster ho assenyala en 1965 ni Angla-
terra i ni tan sols Frana poden aguantar
ms que com a potncies de segona fila, val
ms acostumar-se al fet que el capital sim-
blic duna cultura no coincideixi amb el
poder efectiu, material de la seva naci. El
fet que ja no admetr rectificacions, per,
s la nostra classificaci entre els pobles sub-
alterns. Ens estan vedades les novelleries po-
ltiques, qua avui sn exclusiva dun parell
de pasos mastodntics i per molts anys!
Estic segur que aix s un b: una sort. Ara:
seria erroni que alg en dedus un motiu
per agafar complexos.27 Lluny de ser origen
de frustracions diverses potser ms legti-
mament sentides als pasos esmentats, o a
Alemanya o a Espanya Fuster ho troba una
circumstncia saludable, i llana una hi-
ptesi prou optimista: un poble subaltern
no s objectiu de disputes ni damenaces de
destrucci per part de les grans potncies
de la guerra freda. Nosaltres, els pobles de
cinquena o sisena categoria, serem recom-
pensats aix de la nostra degradaci.28 Fus-
ter no vol ni heroismes ni englantinismes;
per aix afirma que els veritables pares de
la ptria no sn tant els Jaumes i els Peres
com els senyors Esteves urbans i els seus
homlegs rurals. Per Fuster, aquest s un
punt de partida modern, un comen radi-
cal. I, des daquestes referncies, es limita
a constatar una realitat:
Res de complexos, doncs. Un poble sub-
altern no s un poble inferior ni un poble
liquidat: s, exactament, un poble que sha
quedat en les seves dimensions precises de
poble, i de poble a la mida de lhome. Els
enormes estats que fan de grans potncies
avui, no sn ja pobles en el ms amable
i vell sentit de la paraula. No sn pobles,
sin amuntegaments demogrfics duna al-
tra ndole. (...) Als pobles als pobles-po-
bles, no els queda altra oportunitat que la
de seguir vivint. Veurem si ens ho deixen
fer. Mentrestant, no tinguem vergonya de
declarar-ho: seguir vivint s una bella cosa,
la ms bella de totes. Viure cultivant el propi
hortet, que deia el clssic. Que aix s una
idea mediocre? Probablement, s. Per si la
vida no s mediocritat, no s qu s.29
Aquesta situaci de sort paradoxal, de man-
ca de prioritat, esdev, doncs una posici
intersiticial en les relacions poltiques. s
possible pensar la literatura en termes sem-
blants. Per aix no deixa de ser menys l-
cid quan recorda, diverses vegades a partir
daquella anotaci inicial de 1956, tamb
amb dades, que la literatura catalana no s
gaire diferent de les escandinaves, ni en
termes demogrfics, ni en termes de pro-
ducci, i que les diferncies comencen
simplement en el terreny de la possibilitat
lliure de comptar amb un pblic lector que
pugui desenvolupar-se sense restriccions
internes ni externes.
Jo no s si un escriptor holands o suec un
bon escriptor, sentn: un escriptor normal
pot viure i passar casa amb els sols recursos
que li produeix la prpia labor literria. Pro-
bablement, no. En prou pasos de cultura
estabilitzada, sabem del cert que lescriptor
no hi est millor retribut que ho est entre
nosaltres el nostre. Lescriptor espanyol, com
lescriptor bolivi o leslov, posem per cas,
no viuen de la seva obra. Ara b: tot i que
les seves literatures respectives no sn un
model envejable de normalitat, hem de tenir
present que ells disposen dalguns expe-

dients favorables premsa, rdio, professo-
rat, etc. per a subsistir econmicament,
sense eixir-sen, o sense eixir-sen massa, de
la seva esfera peculiar literria, sense eixir del
seu idioma. Ni res daix, ni les subvencions
o els foments que els Estats concedeixen, no
tenim nosaltres.30
s a dir: considera que totes les literatures
compten amb unes estructures que, de
fet, neguen lautonomia efectiva del camp
literari, per el rescabalen amb unes insti-
tucions que les impulsen, les recolzen, i les
fan visibles, nacionalment i internacional-
ment. I aquesta s lnica diferncia entre
la literatura noruega, sueca, danesa, holan-
desa, finlandesa (entre daltres que podrien
adduir-se) i la catalana, per limitar-se a les
literatures parangonables en termes de di-
mensi i subalternitat: la situaci durant
la dictadura i la realitat de lexili, tant lex-
terior com linterior, hi afegeixen terribles
matisos, per largumentaci servia abans
del franquisme i no sesgota desprs. Totes
aquestes literatures que Fuster qualifica de
petites tenen problemes especfics derivats
daquesta dimensi, per la major part dels
problemes del camp literari es donen a tot
arreu problemes que quan es donen en la
literatura francesa, o en la literatura en
llengua anglesa, proporcionalment, resul-
ten imperceptibles, irrellevants, per en
cap cas sestableixen lmits perqu el talent
literari pugui desenvolupar-se en tots els
plans tret del cas de les situacions de
totalitarisme.
En aquest sentit, lnic que fa Fuster
s una operaci crtica de transposici dels
termes individuals als collectius: el que ne-
cessita com a escriptor s el mateix que
necessita com a lector. Per aix subratlla,
en molts escrits seus al llarg de la seva tra-
155
jectria, la importncia de la traducci de
la intraducci i de lextraducci31 per a la
literatura catalana. En els anys cinquanta
no podia confiar, per raons evidents, en el
fet que s es donava en altres pasos, on les
traduccions i la inrcia preservaven la per-
duraci de la vida literria32 i permetien
entomar millor les irregularitats de la seva
evoluci; el tancament de fronteres era gai-
reb infranquejable. La situaci s havia can-
viat, per, en la qesti de la relaci amb les
altres literatures en la prpia llengua per part
del pblic lector, del mercat i, evidentment,
tamb de lescriptor. Quan assenyala aquelles
xifres abans esmentades, Fuster no sest de
posar en qesti que reflecteixin un boom
de la literatura catalana, tot seguit matisa:
De la literatura catalana? No tant de la
literatura en si, per descomptat, com de la
lectura a seques. De les 548 obres publi-
cades en catal durant lany 1966, 207 van
ser traduccions. La qual cosa, segons com es
miri, pot ser un senyal positiu o negatiu. Jo
crec que, en ltima instncia, positiu. Per-
qu el llibre va ms enll de la literatura,
i perqu una literatura viva no es limita al
consum autcton i proteccionista. En el nos-
tre cam cap a la normalitzaci cultural, ne-
cessitem tenir en catal tot all que sigui
imprescindible. Peter Weiss i Shakespeare,
Sartre i Einstein, Russell i Marcuse, Marx
i Milton, Schumpeter i el Catecisme Ho-
lands, Lukcs i Pavlov, Brecht i Camus,
la Bblia i Marcial... Ja em faig entendre.
Dins daquest marc, la producci nadiua
adquireix sentit i vigor; sense aquest marc,
seria tant com ressignanr-se al folklore
regional. Afortunadament, doncs s la me-
va opini, aquest elevat percentatge de
traduccions reflecteix una ambici collec-
tiva indiscutiblement sensata. Amb el
156
temps, se nadvertiran les conseqncies. I
que consti que aquest comentari no s gens
eufric. Per tal de comprendre b el que
passa, o ens passa, conv recordar i subratllar
una cosa que salta a la vista: que la lectura
dels catalanoparlants, fins i tot la dels ms
monolnges, no pot ser monolnge.33
Ja en articles seus publicats a lexili, als anys
cinquanta, hi havia incidit, i en 1961 publi-
ca a Pont Blau Literatura entre literatures,
que encara avui s una lectura francament
recomanable i que encara podria orientar
perfectament els treballs de lInstitut Ra-
mon Llull, la tasca del qual prediu gaireb
fins planificar-la, i en el mateix any 1962
la seva reflexi al respecte est prctivament
elaborada, amb un article publicat a El Cor-
reo Cataln, Mercat per a les traduccions,
en qu insisteix en qu
Les llenges continuen sent i aix ho seran
mentre existeixi la seva pluralitat barreres
culturals ineludibles: potser ho sn avui ms
que mai, perqu lhome del nostre temps
sol ser orgullosament conscient de la seva
peculiaritat idiomtica i en t cura amb la
millor de les intercessions. Per el comer
intellectual seris, i fins el simple mercanti-
lisme editorial, no toleren ja un allament ni
tan sols mitj. Les autarquies culturals sn
sucides, tant des del punt de vista profes-
sional com des del punt de vista econmic.
La gent ha de llegir llibres en el seu propi
idioma, per ha de llegir tamb potser
sobretot llibres estrangers.34
Perqu sense la perspectiva europea, Fuster
t molt clar que la literatura catalana no
sen sortir. En un moment en qu la part
de lautor tenia tants dentrebancs, la cura
de la situaci i figura del lector resulta fo-
namental. Si la literatura catalana continua
tenint lectors europeus, la seva existncia
estar garantida. Allada de la resta de les
literatures amb qu forma un sol camp in-
ternacional intelligible, la seva desaparici
passaria inadvertida. Ell mateix, la seva
prpia trajectria literria i intellectual ns
la prova ms clarament adduble.
Tot aix s el que permet comprendre
com s que, arribats als anys vuitanta, s a
dir, en una nova poca, Fuster va saludar
amb entusiasme cnic en el sentit expressat
al Diccionari per a ociosos o en el seu Diari
un article de Flix de Aza, Barcelona s el
Titnic35 sobre lhipottic enfonsament
de la vitalitat cultural a la capital catalana:
Vaig llegir larticle en qesti, i si b no em
va semblar just, tampoc no em va semblar
injustificat. La Barcelona cultural davui re-
sulta ms aviat trista. Ja no s tan clar, per,
que la de la pre-democrcia fos tan dis-
tinta, i la comparaci amb el Titnic fams,
brillant i alegre, que loce es va engolir en
un obrir i tancar dulls, no passa de ser una
serpentina nostlgica. Ni Titnic ni res. (...)
Darrere de tot all hi havia, emulsionada,
una bona dosi de provincianisme. I no de
Pars, ai! De Madrid. Contra les presumptes
vistositats del panorama, hi advertia una
constant preocupaci per Madrid: preo-
cupaci municipal, mesquineta i devota
alhora. Tot lesfor que per desprovincia-
nitzar-se culturalment shavia fet abans de
la Guerra dEspanya des dels temps del
Modernisme, si voleu venia minat per una
subtil infiltraci madrilenyoide bastant
dissimulada, per que feia pudor.
La reflexi de Fuster, que abasta ms en-
ll de larticle esmentat, s clara: un dels
resultats de la dictadura havia estat, al seu

parer, que shavia consolidat un prestigi al
voltant duna mena de dependncia, per anys cinquanta, i no estaria de ms reconi-
ms que es vulgui cosmopolita. La con-
clusi fusteriana s que ha comenat una
nova poca, efectivament, i que si aquella
polmica havia de suscitar una meditaci
sobre la prpia situaci, calia acarar-la sense
obviar absolutament res. Per aix, segura-
ment per sorpresa duns i altres mirant-se
de rell, conclou i recordem que fa vint
anys daquests mots, tan actuals:
No existia el Titnic de Barcelona. A tot
estirar era un miratge. La Barcelona-Titnic
era mitja dotzena deditorials, que no han
deixat de fer el que feien, i algunes tertlies
somrients, i un anecdotari facecis. Les
exposicions, els concerts, els teatres? No hi
tinc accs per raons geogrfiques, i callo. Les
conferncies? El mn idiota de les confern-
cies i de les trobades com la de Sitges s traci de fins quin punt el franquisme havia
ben revelador: prolonga la lnia provinciana,
la quimera madrilenyoide, dun sector
de la societat barcelonina... Quan la mtica
Isabel Llorach presidia el Conferentia-Club,
els invitats eren de la talla dEinstein, de
Paul Valry, de lhomric Keyserling... Una
cosa tan minscula i cmica com Julin
Maras ha tingut una determinada audi-
ncia, sollicitada, en papers i tribunes de
Barcelona, quan el Titnic navegava. No
volia citar noms, se me nha escapat un.
Ho lamento. Per aquell provincianisme
i el davui ha estat ignominiosament
fomentat, i fomentat per una mentalitat
generalitzada per una burgesia curta de
gambals i dimitida... I deixem crrer ms
factors. Com el futbolero, posem per cas.
Mentre a Barcelona hi hagi alg que pensi
qu pensar Madrid de Barcelona, en cultu-
ra o en poltica, Barcelona noms ser una
provncia. Com en el Titnic. Com ara.36
157
Aix s el que volia evitar Fuster, des dels
xer que ho va aconseguir, si ms no en part.
Pensar el camp intellectual catal en la seva
relaci amb el camp intellectual espanyol
mai no havia significat la seva confusi; tam-
poc pensar la literatura catalana i el paper
del bilingsme en la literatura a Catalu-
nya, bilingisme professional que ell ma-
teix, com Pla, exercia, sense deixar de ser
els autors que ms pgines han escrit mai
en catal, no significava la seva incorpora
ci ni de Pla, ni de Fuster, ni de tants al-
tres a la literatura espanyola. Fuster s, sen-
zillament, un escriptor europeu perqu es
pensa a si mateix com a tal, i no accepta que
aquesta condici sigui retallada ni indivi-
dualment ni pel que fa a la literatura cata-
lana. La situaci descrita per Aza, i redes
crita per Fuster, no era ms que la demos-
entrat a Barcelona per la part alta de la
Diagonal, creant una nova posici que no s
la de cultura petita, ni la situaci subalterna,
sin una nova redempci de les provncies
a travs de la sucursalitzaci.
La reacci davant daquesta situaci
noms podia comenar en lescriptura i en
termes europeus. Per aix, defugint el tpic
comproms sartri, quan medita sobre la
figura de lintellectual en el seu Diari ho
fa a partir de la figura dErasme, i en la pri-
mera frase sinterroga sobre qu en perdura,
avui. I conclou que noms si t garantida
la seva llibertat interior i exterior lhome
de lletres es creu en possibilitat de continuar
sent home de lletres. (...) La llibertat, de qu
tan gels est, li s radicalment necessria:
sense llibertat no hi ha per a ell possibilitat
de responsabilitzar-se davant els problemes,
ni hi ha possibilitat de literatura.37 Ara b:
en 1927 Josep Pla deixava caure, al mig de
158
lentrevista fictcia Mitja hora amb Josep
Pla, una altra afirmaci ben interessant, si
tenim present que es realitzava sota una altra
dictadura: Tot intellectual (...) s sempre,
per definici, un creador de llibertat. I b,
la llibertat es crea essent lliure, de la matei-
xa manera que el moviment es demostra
caminant.38 Aix doncs, als principis dau-
tonomia i dindependncia del camp literari,
podrem afegir el principi de llibertat com
a condici de possibilitat dels altres dos.
Erasme no era un heroi, de fet, lheroisme
s un talent totalment estrany a la famlia
literria. Entre els homes de lletres no tro-
barem mai un heroi.39 Joan Fuster tampoc
era un heroi si ho va semblar en algun
moment, segurament va ser sense ganes, i
cap literatura ha de pensar que larticulaci
del seu camp literari pot ser una qesti
dheroisme. Els avatars de la censura daque-
lla anotaci del Diari, que va haver de con-
vertir-se en entrada del Diccionari, sn tan
explcits que no cal afegir cap comentari.40
La construcci daquesta llibertat no
passava, doncs, merament pel resistencia-
lisme, la revolta, el comproms, sin per la
plena conscincia dintervenci al marge
dels impediments poltics dun moment, no
resignant-se a perdre de vista la dimensi
europea de la prpia reflexi, i la certesa
de ser llegits, algun dia, quan el moment
concret en qu senceta la reflexi ser ja
passat nostre. Des daquest punt de vista,
es pot afirmar que Fuster va donar-nos
aleshores unes quantes pgines que ens
permeten mirar el present de la literatura
catalana amb ms lucidesa, i no oblidar que
s una literatura entre literatures. Aix s
exactament el que feia Fuster tots aquells
anys, la qual cosa permet considerar-lo un
dels fonaments ms conscients de lespai
intellectual europeu. r
1. Joan Fuster, Judicis finals (1960), en Obra Completa,
vol. primer. Poesia, Aforismes, Diari, Vinyetes i
Dibuixos, ed. dAntoni Furi i Josep Palcios,
Barcelona, Edicions 62-Universitat de Valncia,
2002, p. 257.
2. Josep Pla, Homenots. (Novena srie), Barcelona,
Selecta, 1962, p. 67. Pla esmenta tamb, per la
seva argumentaci, un altre aforisme de Fuster, de
carcter semblant: Per regla general, la literatura
catalana moderna s una literatura feta per marits
satisfets, sedentaris i no enganyats i per capellans.
Daqu que resulti absolutament fada i, sobretot
reiterativa, Judicis finals, ed. cit., p. 252.
3. Ibidem, p. 64.
4. Amadeu Viana, La batalla dels llibres de Josep Pla,
Serra dOr, any xxxviii, nm. 436, abril 1996,
pp. 78-82; Xavier Pla, La triangulaci assagstica
contempornia: Ors, Pla i Fuster, en Vicent Sim-
bor (ed.), Joan Fuster: relacions personals, relacions
literries, Valncia, puv, 2006, pp. 113-126.
5. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
p. 472.
6. Joan Fuster, Literatura catalana?, Serra dOr, xx,
222, mar de 1978, en Obra Completa, vol. tercer,
Assaig, II, p. 340.
7. Ibidem, p. 341
8. Pierre Bourdieu, Le Champ littraire, Actes de la
Recherche en Sciences Sociales, nm. 89, 1991, pp.
4-5 i 19.
9. Joan Fuster, Literatura catalana?, en Obra Completa,
vol. tercer, Assaig, II, p. 342.
10. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
p. 508.
11. Tornar a aquesta qesti en mtiples ocasions, que
mereixerien un comentari ms extens. En relaci
al que ara comentem, vegeu fonamentalment La
qesti del bilingisme, article publicat a Serra
dOr en abril de 1970, ara en Obra Completa, vol.
tercer, Assaig, II, pp. 208-210.
12. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
p. 516.
13. Robert Escarpit, Sociologia de la literatura (1971),
trad. cast. de Francesc Garriga, Barcelona, Oikos-
Tau, 1971, p. 99.
14. Robert Escarpit, La revolucin del libro, (1965) trad.
cast. sense firmar, Madrid, Alianza-unesco, 1968.
15. Joan Fuster, La literatura catalana de la postguerra,
Cuadernos para el Dilogo, xiv, maig de 1969;
trad. cat. en Obres Completes, 5, Literatura i Lle-
genda, Barcelona, Edicions 62, 1977, pp. 435-446.

Aquest i els altres escrits esmentats es reprenen, de
manera ms documentada i esplaiada, en Laventura
del llibre catal un text de gran inters per la hist-
ria del llibre i la lectura, independentment del seu
cas destudi del qual constitueixen un esborrany
de retrica bastant eufemstica, ats el context de
larticle del 1969.
16. Ibidem, p. 435.
17. Els articles de Julin Maras shavien anat publicant en
El Noticiero Universal, i desprs van ser recollits en
Consideracin de Catalua, Barcelona, Aym, 1966.
Va aparixer una resposta en forma de llibre, a
crrec de Maurici Serrahima: Realidad de Catalua,
Barcelona, Aym, 1967. Per, sistemticament es
va impedir la seva resposta a les pgines del diari
barcelon, la qual cosa va portar a Fuster a buscar un
mitj alternatiu: Carta al Director de El Noticie-
ro Universal. Contra Maras, Madrid, Triunfo,
ao ii, n. 186, 25 de desembre de 1965.
18. Pierre Bourdieu, Les conditions sociales de la cir-
culation international des ides, Pars, Actes de la
Recherche en Sciences Sociales 145 (2002), 3-4.
19. Joan Fuster, Maragall, con Unamuno al lado, Verbo.
Cuadernos Literarios, nm 26 (juliol de 1952); Ma-
ragall i Unamuno, cara a cara, Pont Blau, nm. 8
(abril de 1953) i nm. 9 (maig-juny de 1953); rec.
en Les originalitats, Barcelona, Barcino, 1956.
20. Joan Fuster, La visi dels altres, Serra dOr, xv,
160, gener de 1973), en Obra Completa, vol. tercer,
Assaig, II, p. 311.
21. Ibidem.
22. Joan Fuster, Sobre los juicios de valor, Barcelona, La
Vanguardia, 6 dabril de 1975; rec. dins AA.DD.:
Fuster entre nosaltres, Valncia, Conselleria de
Cultura, 1993, p. 324.
23. Joan Fuster, Carles Riba, crtic, Germinbit, nm.
65, agost-setembre de 1965; Obra Completa, vol.
tercer, Assaig, II, p. 23.
24. Paul Aron, Sur le concept dautonomie, Discours
social/Social Discourse 7, 3-4 (1995), pp. 63-72.
25. Joan Fuster, El defecte de ser petits, Serra dOr,
nm. 128, maig 1970, Obra Completa, vol. tercer,
Assaig, II, pp. 211-212.
26. Ibidem.
27. Joan Fuster, La sort dels subalterns, El llibre de tot-
hom, Barcelona, Alcides, 1965, en Obra Completa,
vol. segon, Assaig, I, p. 695.
28. Ibidem. p. 694.
29. Ibidem, p. 696.
30. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
p. 514.
159
31. Emprem els termes de Valrie Ganne i Marc Minon,
Gographies de la traduction, en Franoise
Barret-Ducrocq, Traduire lEurope, Pars, Payot,
1992.
32. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
p. 511.
33. Joan Fuster, La literatura catalana de la postguerra,
ed. cit., pp. 442-443.
34. Joan Fuster, Mercat per a les traduccions (El Correo
Cataln, 21 de juliol de 1962) recollit a Examen de
conscincia (1968), en Obra Completa, vol. tercer,
Assaig, II, pp. 489-490.
35. El Pas, 14 de maig de 1982.
36. Joan Fuster, Barcelona i el Titnic, Serra dOr,
xxiv, 272, juny de 1982, en Obra Completa, vol.
tercer, Assaig, II, pp. 482-484.
37. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
pp. 480-481.
38. Josep Pla (1927) [signat X.Y.Z. (autoentrevista)]:
Mitja hora amb Josep Pla, Barcelona, Revista de
Catalunya, nm. 36, juny de 1927, p. 582.
39. Joan Fuster, Diari, en Obra Completa, vol. primer,
pp. 480-481.
40. O potser s: quan un llibre publicat a Barcelona sobre
la figura de lintellectual no incorpora una medi-
taci sobre aquest escrit de Fuster sobre Erasme
i la figura de lintellectual com quan un llibre
publicat a Barcelona sobre lexili literari obvia les
Elegies de Bierville de Carles Riba o el Nab de Jo-
sep Carner, no est fent un lleig a la literatura
catalana en nom dun fals cosmopolitisme: el que
est fent s un acte de negligncia intellectual
europea.
160
Fuster: el somni dun sol estndard
lingstic?
E n la trajectria intellectual i civil de
Joan Fuster, la preocupaci per la situaci
social de la llengua catalana va ocupar un
lloc que fra difcil exagerar. Com a persona,
que lhavia rebuda com a llengua familiar, en
tant que ciutad del Pas Valenci i en tant
que escriptor. Des de tots aquests punts de
vista, es va beneficiar de la situaci creada
a partir de lacord de 1932, conegut com
a Normes de Castell, pel qual un ventall
ampli i ben significatiu de personalitats i
dinstitucions proclamaven ladopci per
al valenci del sistema ortogrfic creat per
Pompeu Fabra i lInstitut dEstudis Catalans
per al conjunt de la llengua. Aquella decla-
raci, tanmateix, era noms la primera passa
dun procs que va quedar molt condicio-
nat pel fracs de les iniciatives estatutries
Francesc Prez Moragn (Algemes, la Ribera Alta, 1948)
s periodista i escriptor. A hores dara exerceix com
a editor de lInstitut Interuniversitari de Filologia
Valenciana. Fou secretari de redacci de LEspill, en la
primera poca de la revista, i director del setmanari El
temps. s autor de nombrosos articles i duna ampls-
sima obra dispersa, aix com, entre altres, dels llibres
Joan Fuster, el contemporani capital (1994) i Himnes i
paraules. Misries de la transici valenciana (2010). Ha
estat comissari de les exposicions Joan Fuster: vida i
treballs (1983), Els arxius de Joan Fuster (2006) i
Nosaltres els valencians, 1962-2012 (2012) i asses-
sor del documental Ser Joan Fuster (2008).
Francesc Prez Moragn
durant el perode republic i, ms encara,
per la victria franquista el 1939. Com s
ben sabut, malgrat les dificultats creades
per aquelles circumstncies, al Pas Valenci
fou possible una certa continutat en ls
escrit de la llengua, si b amb mil limita
cions de tota mena i noms en determinats
contextos i sobre certs temes. I des del
1932, Carles Salvador havia prosseguit amb
algunes publicacions la tasca iniciada amb
lacord ortogrfic, que shavia destendre al
conjunt de la normativa gramatical, i ho
faria sobretot amb els cursos de llengua que
va crear el 1951 a Lo Rat Penat.
Aquesta s, per fer-ho curt, la situaci
de fet que es va trobar Fuster en prendre
la decisi descriure en la seua llengua: en
lestndard lingstic, una relativa frag-
mentaci que anava rebaixant-se, dins
duna tendncia cap a la unificaci all
que desprs Sanchis Guarner anomenaria
un procs de policentrisme convergent;
i, pel que fa a la denominaci, una clara
fragmentaci onomstica, que no impedia
el reconeixement de la unitat lingstica,
que a banda altres precedents, havien ma-
nifestat Carles Salvador, Emili Gmez
Nadal, Miquel Duran i Tortajada i tants
altres escriptors de les generacions actives
en el primera ter del segle xx. En les
dues qestions, per tant, ja shavia avanat
molt en poc temps. A partir daix, Fuster

podia, doncs, enllaar les seues opcions i
iniciatives, per aquest cant, amb el consens
ja adquirit per personalitats que creaven
autoritat en el mn literari valenci. Hi
enlla, sens dubte, b que amb unes posi-
cions prpies i de vegades detonants, per la
manera dexpressar-les i per la decisi amb
qu les encarava.
Una abundant bibliografia, que inclou
estudis dAntoni Ferrando, Jlia Todol,
Anna M. Pellicer, Jordi Colomina, Vicent
Salvador, Llus Gimeno, Josep Murgades,
Guillem Calaforra, Abelard Saragoss,
Joan Sol, Jordi Ginebra i daltres, shavia
encarat ja amb la relaci continuada que
Fuster va mantenir amb el problema que
representava la manca dun sol estndard
lingstic reconegut i vigent arreu dels
Pasos Catalans. Antoni Moll i Marisa
Bolta publicaren fa anys un recull dEscrits
sobre la llengua fusterians (Valncia, 1994,
Tndem). I no fa gaire, Vicent Simbor ha
donat a conixer en Joan Fuster: el projecte de
normalitzaci del circuit literari (Valncia,
2012, Publicacions de la Universitat de
Valncia) un captol ben articulat que es
titula Les dificultats de la llengua literria,
dun notable inters per al debat, en qu
traa el recorregut de les posicions adop-
tades per Fuster en tres etapes successives:
la unitarista (1944-1949), la del policen-
trisme (1949-1959) i la que denomina de
leclecticisme geogrfic (1959-1992), de morir. O, el que s el mateix, des de
pel fet que lescriptor adoptava unes o altres
formes segons el lloc on havia daparixer
cadascun dels seus textos.
Es pot afirmar, per tant, que es tracta
duna qesti mpliament i profundament
analitzada per especialistes, en molts aspec-
tes i des de perspectives no sempre coinci-
dents. Crec, tanmateix, que paga la pena
dinsistir-hi amb algun comentari, perqu
161
les posicions que adopt Fuster en diversos
moments de la seua vida sobre lestndard
a emprar des del Pas Valenci poden ser
un excellent punt de partida per a llanar
una invitaci a reflexionar sobre com shan
produt determinats canvis operats entre
nosaltres els darrers anys entorn de la norma
i, sobretot, sobre el futur del valenci. I en
aquesta simple invitaci saturen el meus
propsits, ara com ara.
Hi ha dos moments que es poden con-
siderar claus, en qu Fuster va respondre
pblicament a la preocupaci que sempre
degu sentir per la qesti de com escriu-
re en catal. Entre les respostes que es don
a aquest interrogant en la seua joventut i les
que es donaria en la seua darrera etapa, hi
ha canvis. En un pol daquesta modificaci
es pot situar larticle que public a lAlma-
naque de Las Provincias el 1944, Vint-i-
cinc anys de poesia valenciana, escrit amb
les formes prpies de la normativa fabriana
ms estricta; en un altre, un text redactat
amb les formes valencianes: A tall de pr-
leg: una qesti durgncies, introductori
del volum collectiu La llengua als mitjans
de comunicaci (Valncia, 1990, Institut de
Filologia Valenciana, a cura dA. Ferrando).
Entremig, shavien escolat totes les ex-
perincies de lescriptor, des de la seua jo-
ventut, quan encara era estudiant a la Uni
versitat de Valncia, fins a pocs anys abans
la fnebre postguerra franquista, quan la
Segona Guerra Mundial no havia acabat,
i lescenari poltic de lestat espanyol regit
per la Constituci de 1978 i el Pas Valenci
administrat per una Generalitat de signe
socialdemcrata. I, val a dir-ho, en aquest
procs, a ms de les experincies indivi-
duals i les collectives, compartides tam-
b shavien escolat algunes desillusions.
162
No tot era tan fcil de construir, desprs de
la fi de la dictadura, com es podia imaginar
abans que el franquisme desparegus, si ms
no de manera oficial.
En les diferncies de perspectiva degue-
ren influir, a ms, dos fets capitals. Duna
banda, el pensament i els coneixements de
Fuster entorn de la relaci entre llengua i
societat senriquiren de manera amplssima
amb el transcurs dels anys, per laugment
de lectures i observacions no cal dir-ho,
per sobretot perqu a partir dun moment
determinat, va aparixer amb fora entre
nosaltres una branca de la lingstica aplica-
da, la sociolingstica, que va proporcionar
de seguida treballs notables, grcies inicial-
ment a Llus V. Aracil i Rafael L. Ninyoles,
i en laparici de la qual al nostre mbit
geogrfic no eren alienes les reflexions i in-
tucions del mateix Fuster. Laltre fet a tenir
en compte en el canvi de perspectiva s la
brutal campanya secessionista iniciada a
Valncia el 1974 i que tant ha influt en
levoluci de la poltica lingstica local i els efectes, en la mesura que li fos perms,
de la poltica, simplement des de llavors.
Per a avaluar la importncia que el des-
envolupament del secessionisme degu
tenir perqu Fuster reconsiders algunes
de les seues posicions, cal pensar sobretot
en la sorpresa que li produ. Aix, encara
el 1971, podia escriure que, a partir de la
publicaci de les gramtiques de Manuel
Sanchis Guarner (1950) i de Carles Sal
vador (1951), shavia produt la liquidaci
per runa dels reductes insidiosos.
Entre les victries de Pompeu Fabra, la ms
clara, la ms complexa i la ms inconfessada
s aquesta. I dic de Pompeu Fabra per xi-
frar-ho en un nom emblemtic. A partir de
llavors, la llengua literria al Pas Valenci
quedava definida. La teua i la meua, com
cante i diga, i les altres mincies, adquirien
un altre sentit, en el nou context: vam pro-
curar que aquestes mnimes dissidncies
tinguessin una justificaci en els clssics, i
que, en comptes de ser un tret de separaci,
fossin una referncia histricament unit-
ria. I ac sacaba lepisodi.
Per lepisodi no shavia acabat. A penes
tres anys desprs daquest judici fusteri,
el secessionisme agafava una volada que
mai no havia tingut. Per causes poltiques,
certament, per que sadreaven de forma
directa contra la normativa consolidada.
No s casual, per tant, que comencs per
ac latac, amb el llibre de Miquel Adlert
En defensa de la llengua valenciana (1977)
i que a continuaci vinguessen les gram-
tiques i els diccionaris secessionistes. Fins
ara mateix, quan el problema es presenta
sota una altra perspectiva, per no per aix
menys perillosa.
Des del moment que Fuster va decidir
que la seua llengua habitual seria tamb
per a ell una eina de comunicaci a tots
hagu de comprendre que la decisi no
sols comportava enfrontar-se a un ambient
dhostilitat, dinferioritat respecte a les pau-
tes de conducta de la societat en qu vivia,
sin que el situava inevitablement davant
dun altre obstacle, igualment complex:
com havia descriure la llengua que parlava?
s clar que primer nhavia daprendre, ja
que aquest exercici no havia format part de
les seues obligacions escolars. Noms lle-
gint pel seu compte podia fer aquest apre-
nentatge, per, sens dubte, tamb les pri
meres lectures en catal li degueren pro-
duir un seguit dinterrogants a qu calia
respondre, dopcions que calia adoptar.
Ac i all, ell mateix va donar alguna dada
sobre quins foren els primers papers en ca-
tal a qu tingu accs; daltres, cal imagi-

nar-los. Posem-hi, tot sumat, algunes col
laboracions en publicacions locals suecanes
o en peridics de Valncia, ja abans de la
guerra, algun ttol dels Quaderns dOrien
taci Valencianista, que Adolf Pizcueta ha-
via impulsat i dirigit a primeries de la
dcada de 1930 i que desprs del conflicte
es trobaven encara per inadvertncia de
lautoritat repressora en algun quiosc de
Valncia; un recull del Glossari dEugeni
dOrs localitzat a la biblioteca heterclita
i desordenada de Lo Rat Penat, o b altres
textos dautors de tot lmbit lingstic, de
distintes poques i trobats a latzar...
De fet, la cosa era encara ms compli-
cada, perqu Fuster, amb la voluntat ms o
menys definida desdevenir home de lletres,
es veia abocat, per les mateixes circumstn-
cies, a fer dues operacions paralleles. Duna
banda, es tractava daprendre a escriure en
catal, dacord amb una normativa genera-
litzada i acceptada per un nombre suficient
i accessible de lectors i tot construint-se
unes frmules expressives prpies, un estil.
Duna altra, havia de desenvolupar com a
escriptor el castell que obligatriament
havia aprs, per que, oralment, no formava
part del seu ambient ms immediat s
intil recordar la qualitat del castell que
es parlava llavors a Valncia, per exemple,
fins i tot entre els ms entusiastes seguidors
daquella llengua i, tamb per aquest
cant, de buscar-se un estil. I, no cal dir-
ho, dassegurar-se una quota mnima de
lectors. Sobretot, quan va decidir profes-
sionalitzar-se com a escriptor, malgrat que
aquesta decisi el for, sobretot, a escriure
en espanyol.
Anys a venir, el 1967, ja convertit en
un escriptor professional i plenament re
conegut pels seus mrits literaris, Fuster va
mirar dexplicar qu havia estat per a Azorn
163
o per a Josep Pla aquella adaptaci lings
tica, com a escriptors. Alhora, va deixar
una confessi plena dinters sobre la pr-
pia experincia:
Jo, quan em veig en el cas descriure en
castell algun paper amb un mnim de pre-
tensions literries, utilitzo ara i ads el [dic-
cionari] Casares. s una manera efectiva
de suplir deficincies idiomtiques ben
comprensibles. Per modest que un sigui en
les seves intencions, aquesta mena de defi-
cincies sn sempre un obstacle enervant.
Escriure b, qu vol dir? Probablement,
escriure a cada moment la paraula justa:
justa i insubstituble. Quan escrivim en una
llengua que no s la nostra, el problema sol
fer-se, de vegades, angunis. Per fins i tot
en la llengua prpia es planteja, i ms encara
en situacions com la del catal actual, en qu
la manca duna base escolar i la promiscutat
lingstica quotidiana en conversa i lectura
ens deixa desarmats, literalment i literria-
ment desarmats.
Ms avall, en el mateix escrit, declarava:
La diferncia gran, per qu amagar-ho?
que existeixi entre el meu dialecte familiar
i el catal literari s noms una diferncia
de grau: quan escric en catal, ms b o ms
malament, no surto de lrea duns meca-
nismes idiomtics instintius. En castell,
en canvi com s lgic, he de salvar un
buit absolut, que ni la formaci escolar ni
la inrcia professional he escrit en castell
sempre no arriben a obviar.
En aquella aventura juvenil de destriar
unes pautes lingstiques que li servissen,
Fuster havia descobert la codificaci esta-
blerta per Pompeu Fabra en les seues obres
164
gramaticals i en el seu Diccionari general
de la llengua catalana, de 1932. No fou, ja
ho he dit, un descobriment directe, sin
que es produ a travs de les conseqncies
que lobra fabriana havia tingut sobre la
literatura catalana del seu temps i dels anys
posteriors, incloent-hi la del Pas Valenci
abans i desprs de 1932. El que va trobar,
en definitiva, va ser un sistema descriptura,
ms o menys coherent, que shavia fet visi-
ble en llibres i revistes, en autors i gneres
diversos. Un mitj de treball literari, per
tant, al qual podia sumar-se amb la segu-
retat de trobar-hi solucions per a una bona
part dels problemes que, com a aspirant
a literat, se li podien anar plantejant. En
castell ja li lhavien ensenyat, des de les-
cola. En catal, Fuster buscava una norma
tan efica com aquella, tan adaptable a les
seues necessitats, que eren des del principi
molt mplies, com a poeta, assagista i col
laborador en la premsa com a articulista i
com a crtic.
Sn ben eloqents, pel que fa a aquelles
primeres decisions que hagu dadoptar,
les declaracions personals incloses en ter-
cera persona, en la Nota del traductor
que redact com a encapalament de la
seua versi catalana de La pesta, dAlbert
Camus. Era el 1962 i conv tenir en compte
la data, perqu es tractava dun moment en
qu Fuster sestava embarcant en laventu-
ra decidida de crear-se un pblic lector am-
pli i mantingut a Barcelona o, si es vol, en
tot lmbit lingstic per a partir de les
plataformes barcelonines. Deia Fuster:
El traductor sexcusa dhaver dallegar, en
primer lloc, la seva procedncia valenciana.
Els automatismes propis de la seva llengua
colloquial, no sempre coincidents amb
els hbits consagrats de la llengua literria,
potser donen a la seva prosa un mats una
mica estrany al gust idiomtic del pblic de
les altres terres catalanes. Confia, per, que
ning no lin far retret. Al cap i a la fi, si
lanomenada llengua literria no s una
terra de tots, on tots ens podem trobar,
de qu ens serviria?
En aquell moment, com gaireb sempre
en la histria de la llengua catalana, hi ha-
via en marxa una determinada polmica
sobre el model lingstic. Era, apuntava
Fuster, una polmica que, sorda o desca-
rada, debaten duns quants anys en uns
quants intellectuals catalans, en la qual
home tmid, cautels o simplement es
cptic per naturalesa, sestimaria ms de no
entrar-hi mai.
Ara b, aix era una declaraci mera-
ment retrica. Com podia no entrar-hi, si
lafectava de ple, si lhavia preocupat des
del principi? Els escriptors de diumenge a
la tarda, per utilitzar la frmula de Pla, que
Fuster adopt, b podien desdenyar lestudi
de la qesti. Per a Fuster, decidit a pro-
fessionalitzar-se com a escriptor, es tractava
duna opci vital. A la vista daix, doncs,
anunciava, parlant en tercera persona que:
es decantaria per una soluci de terme
mitj, que dun cant evits una mica len-
carament del purisme ultrancer, i de laltre
eluds qualsevol risc danarquia. Per aix, en
aquesta versi de La pesta, ha prescindit dels
llurs, dels dhucs, dels quelcoms, i dalguns
altres vocables igualment fora ds ds
general, si ms no i ha preferit ser a sser
com a infinitiu. s ben sabut que aquesta
tria no contradiu els principis de la ms
restringida ortodxia fabrista. Per, tamb
per la mateixa ra ltima, el traductor sha
esforat per no excedir-se a introduir en el

seu lxic mots que no vinguin autoritzats
en les pgines normatives del Diccionari
de Fabra. No li agrada gens lexpedient de
substituir un arcaisme per un barbarisme
[...], davant la majoria dels trencacolls
lingstics que presenta ls literari actual
del catal, entre larcaisme i el barbarisme
hi ha sempre una tercera via: lenginy de
lescriptor. Un simple gir de la frase pot
salvar perfectament la disjuntiva, i el text, no
apartant-se de la llengua viva, es mantindr
dins la ms absoluta correcci: ni el domine
purista, ni el lector desansiat no hi tindrien
res a dir. Les circumstncies extraliterries
que travessem aconsellen aquesta discre-
ci, almenys provisionalment.
s clar que aquesta opci no podia ser
predicada per a tothom, per sens dubte era
una soluci ben efica i aix ho demostr
la quantitat i la diversitat de lectors que
Fuster es va guanyar mantenint-la. En un
altre lloc, i parlant sempre de la seua opci
personal, Fuster en parlava tamb, en posar
unes paraules inicials al primer volum de
les seues Obres Completes (1968), fa uns
pocs anys represes per Edicions 62, a cura
dAntoni Furi i Josep Palcios. La seua
declaraci anava ja ms enll de lesfera
individual i, a partir della, proposava les
formes adoptades per ell com a model per a
daltres que es trobassen en la seua mateixa
situaci, de valenci que volia escriure la
seua llengua:
Sempre he estat partidari dun s gramatical
nic i exclusiu. El del senyor Fabra, que al cel
sia. Fabra ens va dotar, a tots els catalanopar-
lants, dun mdul lingstic admirablement dexpressi escrita.
amans. Els meus primers impresos, que sn
del 1945 o del 1946, ja donen fe daquesta
convicci. Per les determinants socials en
165
qu he hagut de mourem, molt complexes,
mhan decantat, i continuen decantant-me
en ocasions, a militar tmidament en el par-
ticularisme lingstic valenci. Cada vegada
menys, per cert. I arribat a preparar aquestes
Obres Completes, he decidit deixar-lo de
banda [...] Corro el risc, ja ho s, que alguns
dels meus paisans mho reprotxin, com mho
han reprotxat ms dun cop. Macusaran
de velletats barcelonines. Ho lamento.
Mhe negat sempre a discutir legitimismes
gramaticals: que sigui ms pur un vocable,
un gir o una conjugaci del Maestrat, de la
Cerdanya o de Menorca, que no pas una al-
tra de Tortosa, de la Marina o don es vulgui
Barcelona i Valncia incloses. Aquest esport
no matreu. [...] La llengua literria, la fan
els escriptors, i el catal modern, lhan fet els
escriptors barcelonins. Podrem dir, fins i
tot, que lhan fet els barcelonins amb una
notria indiferncia respecte a la possibilitat
de tenir lectors a Elx, a Ma o a la mateixa
Tortosa. Per aix s un altre assumpte, que
no hem de debatre ac. De tota manera,
Pompeu Fabra havia traat les lnies mestres
duna soluci universalment acatable en tota
lrea idiomtica. A partir della, tornava
a ser factible descriure en catal des de
Sueca. Fabra en m, he volgut escriure com
un valenci del segle xx hauria descriure.
Aquesta darrera frase comporta un clar
consell, un model per a daltres valencians
que volguessen escriure. Precisament en
una etapa, a finals de la dcada de 1960,
en qu noves promocions sestaven intro
duint en les tasques literries o, simple-
ment, en ls del catal com a llengua
Tanmateix, Fuster deixava sense de-
batre ac, en aquell moment, les conse-
qncies que podia tenir el fet que els
166
barcelonins es mantinguessen ms o
menys indiferents a la possibilitat de tenir
lectors en la totalitat de lmbit lingstic.
I, certament, mentre duraren les pe-
nries imposades pel franquisme, amb les
molt estrictes limitacions en ls pblic del
catal, aquesta indiferncia podia no tenir
conseqncies massa greus. Ara b, la nova
situaci poltica, a partir de laprovaci de
la Constituci espanyola i dels estatuts
dautonomia de Catalunya, el Pas Valenci
i les Illes, amb la legislaci dictada en cadas-
cun dels tres territoris de llengua catalana,
la creaci de mitjans de comunicaci que
lempraven, lentrada quasi universal si
ms no, aquesta era la intenci del catal a
les escoles de tots els territoris, foren factors
que collocaren la qesti de lestndard
morfolgic i de les formes lxiques no ge-
nerals, o no generalitzades, en primer pla
de rellevncia. Es podria pensar jo ho
pense que la nova situaci, les noves ne-
cessitats, no podien tenir una resposta im-
mediata adequada per part de lInstitut
dEstudis Catalans, organisme reconegut
per la legislaci espanyola durant la mateixa
Transici com a autoritat normativa per a
tota lrea lingstica. Ni tenia mitjans ni hi
havia entre els seus membres una quantitat
suficient de representants del Pas Valenci
o de les Illes, posem per cas. I era impos-
sible que els tingus perqu el nombre de
lingistes preparats, procedents daquests
territoris, era el que era, entre altres raons
perqu hi mancaven els estudis universitaris
que podien formar-los.
Tanmateix, es tract de suplir aquestes
deficincies obrint la instituci a nous espe-
cialistes en la mesura que anaven apareixent
i introduint canvis en els textos normatius
de referncia, com ara el Diccionari. Tot
aix no es podia fer de la nit al mat i, efec-
tivament, mentrestant el secessionisme va-
lenci adquir un pes ms gran, fins al punt
de condicionar les decisions poltiques que
haurien pogut aturar-lo. En alguns casos,
de particular repercussi pblica, com ara
els mitjans de comunicaci, que no exigien
processos per a ladopci o laprovaci de
pautes lingstiques tan exigents com els
duna instituci acadmica, shauria pogut
actuar des del principi amb una flexibilitat,
fins i tot en la fontica, que sens dubte hau-
ria contribut a incrementar entre el pblic
el reconeixement de la unitat lingstic, a
partir de la diferncia de varietats. En aix
i s un exemple duna eloqncia ben b-
via, a la Televisi de Catalunya no sactu
amb lambici exigible. Lactitud lings-
tica seguida a la Televisi Valenciana s una
altra mostra de miopia, fins i tot si es pensa
en uns criteris restrictius dorigen poltic.
I era precisament a aquestes matries
que es referia el text de Fuster que tanca
larc de les seues manifestacions sobre les-
tndard, el que encapala el volum collec
tiu La llengua als mitjans de comunicaci.
Amb la seua perspiccia habitual, el prolo-
guista ja havia comprovat de sobres que les
possibilitats daccelerar la convergncia des
del policentrisme, per tornar a la formula-
ci de Sanchis Guarner, shavien allunyat, si
no esvat. Del que es tractava era dimpulsar
solucions que assegurassen la viabilitat de
la llengua, en una societat, en un mn fins
i tot, que previsiblement en faria difcil la
supervivncia. Literalment, segons Fuster,
malgrat que calia actuar en la lnia de mo-
dstia a qu estem abocats, la duna ltima
potser trinxera de resistncia, hi havia dues
solucions inesquivables. La primera era la
unitat de la llengua. Perdre-la de vista seria
condemnar definitivament el valenci a
lextinci rpida i absoluta.

Els textos estatutaris valencians, en qu
se silencia la identitat de la llengua han
estat la font dun grapat de conseqncies
gravssimes, que, si no han afectat de ma-
nera greu la normativa, han consagrat ls
duna denominaci, llengua valenciana,
alternativa de la de llengua catalana, que
ara mateix qualsevol usuari pot trobar en
una gran quantitat de gestions rutinries
de la seua vida.
Si b s cert que, en aquest procs re-
cent, sha preservat una unitat general en
les formes regulades per la normativa, el
167
risc de perdre de vista la unitat de la llen-
gua sha accentuat fins a lmits perillosos.
Contra aquest perill advertia Fuster. I no
ha destranyar-nos que, els qui han perdut
de vista la unitat de lidioma, no ja en la
seua realitat histrica innegable, sin
en la seua projecci de futur, insistesquen
tossudament, cegament, canviant les eines
de la construcci de lestndard per les de la
recerca dialectolgica, a subratllar les grcies
de tal o tal vocable dabast restringidament
local. I, com ms restringidament local,
millor. r
168
Joan Fuster i Montserrat Roig
cara a cara
La relaci epistolar i periodstica
Entre el reconeixement
i el repte
La relaci entre Joan Fuster i Montserrat
Roig ofereix lallicient de la trobada entre
dues personalitats poderoses, centrals en la
cultura catalana i duna enorme projecci
pblica. Va ser atiada per la jove escrip-
tora a partir de 1970, des del moment
que Roig vol dibuixar i dibuixar-se les
dimensions del pas escriu a Retrats
parallels desprovedes de cofoismes,
de triomfalismes o de falsos i matussers
complexos dinferioritat (Roig, 1975:
11). I ho fa a travs dun dileg obert amb
les personalitats ms destacades, del mn
literari i cultural, histric, i tamb filosfic
i cientfic. En aquest context, Joan Fuster
s la pea clau per conixer el Pas Valenci;
Llusa Juli (Barcelona, 1958) s doctora en Filologia
Catalana per la Universitat de Barcelona amb una
tesi sobre Joaquim Ruyra, autor al qual ha dedicat
diversos estudis. A hores dara s professora de Llengua
Catalana i Literatura a lioc. Ha estat secretria de
laelc, i coordina ledici electrnica del Qui s qui a
les lletres catalanes. s autora, entre altres, de Joaquim
Ruyra (Parsifal, 1999), Lectures de Maria Antnia Salv
(pam, 1996), Vosaltres paraules: vint-i-cinc anys de
poesia al Pas Valenci (amb Teresa Pascual; Bromera,
2003), Tradici i orfenesa (Lleonard Muntaner, 2007)
i Ruyra: lhome i la seva imatge (ccg, 2010).
Llusa Juli
una part important de la primera aproxima-
ci que en fa es deu a la voluntat de donar
explicaci al fenomen Fuster. Escriu el
1972 a Destino:
Si em pregunto com va comenar el fe-
nomen Fuster s perqu resulta estrany el
seu cas, ateses les circumstncies especials
del Pas Valenci. s tanta la desolaci, la
pobresa cultural en qu es troben aquelles
terres [...] que s lcit preguntar-se com va
sorgir un fenomen de lenvergadura intel
lectual de Joan Fuster. Va nixer del no-res?1
Per a ms a ms de lhome didees i
dacci o de construcci sobre la realitat
valenciana i dels Pasos Catalans, Mont-
serrat Roig veu en Fuster el periodista,
lescriptor darticle de diari que busca la
professionalitzaci i, alhora, el polemista
agut i rigors, incisiu i punyent. s a dir
un intellectual desquerres en la lnia que
ella mateixa pretenia. Fuster s un referent
important en la trajectria periodstica de
la jove Roig, per aix busca la seva com-
plicitat; com busca la de Maria Aurlia
Capmany en la imatge pblica i feminista,
o la de Josep Pla i Merc Rodoreda, tot i
les dificultats dentesa amb aquests ltims.
Roig entrevista tots els citats entre 1971 i
1973, en els anys que es dna a conixer, i
desprs en far noves aproximacions. La

correspondncia, la conservada si ms no,
entre Roig i Fuster sinscriu majoritria-
ment en la dcada dels setanta, i s una
bona mostra, encara que necessriament
parcial, de les inquietuds i projectes dels
anys de formaci de lescriptora.2
Daltra banda, Joan Fuster accedeix
al dileg amb la jove Roig; la relaci amb
les generacions joves, els deixebles, era
una pedagogia constant i necessria en la
construcci identitria nacional dels Pasos
Catalans. Fuster hi trobar una interlo-
cutora intelligent, capa de mantenir les
seves posicions i de defensar-les davant el
to, a vegades condescendent o directament
provocador. A ms a ms, Montserrat
Roig s un dels pocs noms de dona que
consten en lextensa correspondncia de
lescriptor de Sueca. Des de lentrevista de
1972 per a Destino, Roig va ser una gran
divulgadora de Joan Fuster i collabor a
qu altres escriptors o cantants com Este-
lls o Ovidi, fossin coneguts a Catalunya.
La figura de Fuster es popularitza, esdev
coneguda dun pblic molt ms ampli i no
estrictament literari o polititzat, sobretot
a travs de les entrevistes televisives, que
Roig li va fer per als programes Tot Art del
1976 i, sobretot, Personatges que dirigia i
presentava ella mateixa, del desembre de
1977.3 Lentrevista de 1977 es realitza en
un moment especialment dol de la seva
relaci, Roig hi desenvolupa els elements
de lhome intellectual o de lintellectual als partits, al psuc al qual pertanyia Mont-
lcid que ha preferit bastir totes les parcel
les abandonades de la societat valenciana,
definits el 1972 i 1976 (Roig, 1978: 153);
Fuster li correspon compartint projectes i
escrivint el text per a la reedici de Molta
roba i poc sab...
Efectivament, sembla que Fuster es deixi
arrossegar pels projectes de Roig, com la
169
renovaci dentitats associatives i culturals
(pen o Ateneu Barcelons). Fuster, per, hi
correspon des de la distncia sorneguera i
decebuda: Tot aix est molt b, i no vol-
dria desanimar-te en la teva bona voluntat.
Per vols dir que no quedar en una mena
de club de leones pobre i tronadet? I
encara: Aquest pens cotolengo que s la
cultura catalana del 1973 no donar ms de
si. Creu-me. Ara: jo mhi apunto [al pen].
I tant. Dels primers! Tabraa (Sueca,
12.I.1973).4 El 1975, Roig torna a engres-
car-se a participar en lAteneu Barcelons
per renovar-lo: De moment hi veig un
lloc excellent per a portar a la prctica la
vella idea del pen, que segons sembla es va
morir dinanici i de fstic. (26.VI.1975)
i hi vol fer present la cultura valenciana:
un recital dEstells, la presncia dOvi-
di... Em sembla b si s que tho sembla
a tu respon Fuster aquell 8 de juliol. Ms
endavant, encara es troben a la Junta de
lAssociaci dEscriptors (aelc) que Joan
Fuster va presidir entre 1987 i 1990, tamb
des duna certa distncia.
La realitat poltica no es reflecteix de
forma directa en la correspondncia tot i
que el redreament collectiu s el tema
de fons. Tot i aix, Roig sexclama sobre la
durada de la dictadura: Per s que sn
34 anys!!!!!, escriu el 1973 i alludeix a la
situaci que es viu als Pasos Catalans amb
el terme la dissortada. No es fa referncia
serrat Roig. Laspecte ideolgic, en canvi,
s tractat en les dues entrevistes televisives.
El 1976, Roig hi alludia a travs duna
conversa amb Ernest Lluch: Conv que
en Fuster estigui au-dessus de la mele pol-
tica. Ens conv a tots. I insistia que havia
indagat les preferncies poltiques den
Fuster sense treuren gran cosa; sols que li
170
semblaven una mica massa radicals, per
necessaris els del psan (Roig, 1978: 153).
En lentrevista del 1977, Fuster es reafir-
mava en lopci de no militar polticament,
potser encara ara no cal militar, o no en
val la pena (Fuster, 2003: 202). Val a dir
que la militncia de Roig va ser la causa
que es tanqus el programa Personatges que
liderava; un episodi que, tot i lenrenou que
va aixecar, tampoc comenten en la corres-
pondncia. Pel que fa a Fuster, les seves
cartes mantenen la lnia descepticisme
creixent que practicava ja aquells anys, parla
duna certa retracci pblica, de tctica
calculada per treballar encara un parell de
llibres una mica tils, abans de morir-me
(8.VII.1975).
Lgicament, la relaci FusterRoig s
asimtrica. Lescriptora reconeix el pes
central de Fuster en el desvetllament de la
identitat valenciana i participa de ple en
la seva visi dels Pasos Catalans. Alhora
en destaca el cosmopolitisme o, el que s
el mateix, la consistncia dun discurs en-
mig de lerm valenci dels anys quaranta i
cinquanta.
Fuster tamb esdev un dels miralls de
la trajectria periodstica de Roig, per al
capdavall, el material analitzat correspon-
dncia i entrevistes descriu el pas de lan-
lisi del fenomen Fuster al naixement del
fenomen Montserrat Roig en un temps
gaireb rcord, en set anys. A principis de
1978 ho certificava el mateix Fuster i per
via doble en el prleg a la reedici de
Molta roba i poc sab. Lassagista hi desta-
cava la figura dintellectual compromesa
i de dona-escriptora. Aix, desprs de
referir-se a lmplia activitat periodstica
i a lactitud davant lescriptura, a la seva
insaciable curiositat pels comportaments i
per les idees, a la voluntat de comprendre-
les a travs dun judici raonable, en
resumeix la personalitat literria:
Feminista? Posem-hi: dona. Catalanista?
Diguem-ne: catalana. Marxista? Com la
majoria dels marxistes del pas: aproxima-
tivament. I sumant-ho tot, el fenomen
Montserrat Roig, arrelat en una vocaci
i en una decisi admirables, t un perfil
inslit. O no tan inslit, i s igual. Ella fa
la seva feina, escriu, i nosaltres la llegim
(Fuster, 1978: 17).
I s que desprs del recull de contes de
1971, Roig havia publicat Ramona, adu
(1972), El temps de les cireres (1976), Els
catalans als camps nazis (1977) i havia fet
un desplegament periodstic impressionant.
En el breu escrit dagrament, Roig hi escri-
via: Grcies maco!, pel prleg! Nestic tota
emocionada. Vols dir que men sortir, com
escriptora? Petons, petonets i petonassos.
I encara hi afegia: En la qesti dsser
dona has posat, crec, el dit a la plaga: no
escriur mai com un home. I nestic con-
tenta. (4.II.1978). I s que Fuster apuntava
tamb la genealogia literria femenina en
qu sinscrivia Montserrat Roig i nanotava
alguns noms principals com Vctor Catal,
Clementina Arderiu, Merc Rodoreda,
Maria Aurlia Capmany o Teresa Pmies.
Em sembla que el text de Fuster i lacti-
tud de lescriptora posen en relleu el final
duna etapa, la que Roig havia considerat
daprenentatge i a la qual va contribuir la
relaci amb lescriptor de Sueca.
Pla, Fuster i Destino
A finals dagost de 1970 Montserrat Roig
envia una primera carta, daspecte des-

cuidat, escrita en un rampell, al carrer
Sant Josep 10 de Sueca, la casa den Joan
Fuster. El motiu, afirmar el seu acord to-
tal amb larticle que Fuster, cofundador i
collaborador habitual de Serra dOr, havia
signat aquell 15 dagost en la secci Res-
triccions mentals. Efectivament, a Un
excs imperdonable Fuster hi defensava
lescriptura com una activitat laboral
regular, constant i lligada a la necessitat
de guanyar-se la vida, s a dir, retribuda.
En largumentaci que tamb s una de-
fensa de la seva obra arrenglera escriptors
dpoques i consideracions ben diverses;
des de Ramon Llull a Josep Pla (amic de
Fuster i llavors discutit), dEiximenis a
mossn Cinto, passant per Sagarra, Pedrolo
o Porcel. En definitiva, defensa lescriptor
prolfic, el grafman, davant els partidaris
duna escriptura parca, controlada, sota
largumentaci que la perfecci s rara i,
doncs, escassa; una actitud prou estesa en
els nuclis literaris barcelonins. Amb la sorna
i el llenguatge acolorit acostumat, Fuster
qualificava els seus oponents de limitats
o de patir de restrenyiment intellectual.5
Roig li escrivia:
Perdona la lletra i el paper per no puc es-
tar-me de dir-te de seguida com mha agra-
dat i no tinc res ms a m. The de confessar
que, sense adonar-men, feia molt de temps
que estava farta del menyspreu olmpic que
es fabricava en aquest pas contra els escrip-
tors prolfics. En realitat aquest menyspreu
potser amaga daltres subtils mesquineses...,
vs a saber. (20-VIII-1970)
La nota s interessant, documenta lac-
titud literria de Roig, llavors escriptora
gaireb indita; i es produeix en el mateix
moment que inicia els reportatges i entre-
171
vistes a Serra dOr (1970), Destino (1972),
Triumfo (1972), i els articles sobre lactua-
litat literria catalana a Tele/eXprs (1971).6
De fet, durant el perode 1970-1972, la
relaci Roig Fuster se centra en lestada de
quatre o cinc dies que Montserrat Roig fa a
Valncia i Sueca a principis de juny de 1972.
A ms a ms dentrevistar-lo acompanyada
dEstells, Roig fa un acostament real a la
realitat valenciana gaireb desconeguda
(tamb per a ella, en parla com de lAnda
luca catalana), i conversa llargament amb
altres figures destacades i tamb joves.7 Se-
gons revela la correspondncia, el contacte
sestableix a travs de Max Cahner, amb qui
la Montserrat ja havia estat a Sueca amb
anterioritat, i dErnest Lluch, professor a la
Universitat de Valncia en aquells anys, que
va fer damfitri. Roig comptava, doncs,
amb avaladors de pes perqu Fuster acceds
a lentrevista; tamb, naturalment, hi devia
comptar el paper cultural de Destino. En
diverses ocasions Fuster havia demanat al
seu amic Josep Pla articles per difondre
la seva obra, i a ms a ms havia arribat a
imaginar-ne una de similar a Valncia per
ajudar a articular la transici. El 7 de febrer
de 1963 escrivia a Josep Pla:
no podrem fer res de bo, ac, sense un mitj
de difusi propi. No penso en la fundaci
dun diari, naturalment. Per s en la duna
revista setmanal, tipus Destino (grfica,
temes variats, orientaci regional), que po-
dria ser un negoci i ens serviria de tribuna.
(Fuster, 1997: 129-130)
Daltra banda, la preparaci del viatge a
Valncia, Sueca i alguna altra poblaci del
Pas Valenci sinscriu en les collaboracions
que Roig va fer per a Destino al llarg de lany
1972, les ms destacades de les quals sn
172
lentrevista a Josep Pla en ocasi de celebrar
75 anys i les dedicades a Fuster i el Pas
Valenci;8 tamb escriu altres articles rela-
cionats amb el teatre, la dona immigrant
aix com les entrevistes a Perich i Josep
Ferrater i Mora per encrrec de Baltasar
Porcel, si ms no la darrera.9
Roig inicia lentrevista a Fuster esta-
blint un lligam fort entre Pla i lescriptor
de Sueca, no per lamistat que unia els dos
escriptors, sin per haver combatut les
xacres del provincianisme, la ignorncia,
la incuriositat i la indiferncia, afirmaci
contundent que reblava amb el comen-
tari: Ara com ara s ms fcil passar per que reapareixen en les distintes entrevistes
cosmopolita i denigrar els localistes (llegiu
Pla i Fuster). s ms fcil i ms rendible lhospitalitat i generositat, la intelligncia
mostrar-nos ignorants amb all nostre i
savis amb la cultura del altres (Fuster,
2002: 155). Roig sinscrivia aix en laposta
de Destino per donar relleu als dos prosis-
tes. Un mes abans que aparegus la seva
entrevista a Fuster, era Baltasar Porcel qui
publicava el resum duna extensa enquesta
titulada Josep Pla, a debate adreada a
assagistes, prosistes, poetes i personalitats
de professions liberals perqu opinessin
sobre la figura literria que representava
Josep Pla. El resultat va ser desigual, encara
que alg demanava el Nobel per a Pla.10 En
aquest sentit de premis, cal dir que el 1975
quan Joan Fuster obt el Premi dHonor de
les Lletres Catalanes, Roig esmenta el cas
Pla pel que fa a aquest premi. Escriu: Et
mereixes tots els honors i aix tho demos-
traren al Palau... Per, i en Josep Pla? De
tota manera, cal dir que tu has apaivagat
els nims de tots els bndols. Nestic molt
contenta, del premi, de deb (La Floresta,
17.V.1975).
El retrat que Roig fa de Joan Fuster
segueix el format que havia marcat Josep
Pla en les mateixes pgines de Destino i que
tenia Baltasar Porcel com a seguidor. (Porcel
havia entrevistat Joan Fuster el 1965, aix
com Caterina Albert o Rodoreda entre
altres.) Aix, la descripci del paisatge sen-
sorial i en relaci a la personalitat de len-
trevistat, els detalls de la casa i lambient en
qu viu lescriptor, els hbits de treball, els
seus costums personals, sobre lescriptura,
o alimentaris, recorden lescriptor de Pa-
lafrugell; i aquest aspecte, abreujat amb el
pas del temps, esdev marca dels retrats
que Roig popularitza amb el nom de Retrats
parallels durant aquells anys. Dels trets
realitzades a Fuster, en destaquen tres:
i el treball continuat i la soledat del perso-
natge, encara que aquesta ltima condici
sigui desmentida en part pel mateix Fuster.
Del viatge al Pas Valncia daquell
1972, Montserrat Roig en va treure altres
retrats. Els de Vicent Ventura, Vicent An-
drs Estells i Andreu Alfaro, tots ells rela-
cionats amb Fuster, fent xarxa que en di-
rem ara.11 En la conversa amb Vicent
Ventura, per exemple, Roig escriu: Segons
lescultor Alfaro, en Ventura s el 50% del
Pas Valenci. Laltre 50% s en Joan Fuster
(Roig, 1976: 32).
Entorn Literatura
catalana contempornia
El retrat publicat a Destino el 1972 va
comportar un cert malestar en Montserrat
Roig que veia com Josep Iborra, un dels
valencians entrevistats i amic de Fuster,
enviava una Carta al director per rectificar
lafirmaci que Roig li atribua: que Fuster
sen reia dels escriptors i afirmava que

escriure no servia per a res, cosa que Iborra
volia aclarir: Fuster es burlava de qui es
prenia seriosament com a escriptor, s a
dir: atacava lengolament i sen distanciava
irnicament (Destino, 12.VIII.1972: 47).
De manera que Montserrat Roig escriu
a Fuster no sols per defensar la seva versi
de la frase que fins i tot veia com una broma
fusteriana, sin per mostrar el seu disgust
davant el silenci de Fuster:
Mha sabut greu que lnica notcia que
tingui de dos reportatges que em donaren
molta feina sigui aquesta carta de lIborra
al Destino. Val la pena prendres les coses
amb tanta gravetat, encara que es tracti del
Pas Valenci? (28.VIII.1972).
Abans dacabar la carta encara insistia
que no tenia cap nim de picabaralla i
anotava el que ser objecte de discussi lite-
rria immediata: lestudi Literatura catalana
contempornia (Curial 1971) i el tractament
que Fuster dedica a Caterina Albert. En la
carta, la disconformitat es redua a una breu
nota final en qu Roig apuntava el disgust
que havia tingut el seu pare, Toms Roig
i Llop, quan va saber que no sortia al teu
panorama de la literatura catalana.
La resposta de Joan Fuster s una carta
llarga tot demanant excuses per la seva
ingratitud i per tranquillitzar-la: esti-
gues tranquilla: els teus escrits han estat
satisfactriament rebuts per la clientela.
Per la clientela fusteriana, que s la que
jo conec, s clar (2.IX.1972). Tamb in-
sisteix que les queixes dels lectors indiquen
que duna manera o altra has posat el dit
a la plaga, potser a una plaga que ni tan
sols timaginaves i tot i exposa el gran
volum de material que havia de treballar i
el seu allament a Sueca com a causes prin-
173
cipals dels errors i mancances del llibre.
Escriu:
Entre els molts defectes que lobra deu tenir,
aquest [el de les omissions] s evident, i
que no s fins a quin punt ms imputable:
el de la manca de precedents. I no vull al
legar lexcusa dhaver treballat a Sueca en
condicions dabsoluta precarietat, cosa que
els graciosos cagallons de la crtica (oral)
barcelonina sn incapaos dimaginar. (Ja
s que no s una excusa vlida davant el
lector, que no t cap culpa que jo visqui a
Sueca...). En tot cas, les omissions han
estat involuntries, i si hi hagus la sort
duna reedici les esmenar (2.IX.1972).
Finalment conclou, per, que en aquest
mapa de la literatura catalana lobsessi
per registrar els accidents del terreny,
lobsessi per les muntanyes i els rius im-
portants mha fet incrrer en ms dun
descuit als nivells diguem-ne secundaris...
Perdona la llauna, nena.
Montserrat Roig li respon amb larticle
El panorama de un ao publicat a Tele/
eXprs en qu, desprs de lloar el rigor in-
tellectual de Fuster i la necessitat del seu
panorama de la literatura catalana, uti-
litza el mateix argument exposat per Fuster
(Supongo que la redaccin del libro se
realiz en Sueca, de ah que sean admisibles
algunas omisiones, errores bibliogrficos y
hasta biogrficos) per passar a discutir-li
el tracte que en lobra reben Vctor Catal i
Manuel de Pedrolo, quan, en principi, el lli-
bre volia ser descriptiu i enumeratiu.12
Y ello me inclina a pensar conclou que
quiz hubiera sido mejor titularlo Les
meves lectures o Notes de lectura en
lugar de Literatura Catalana Contempo-
rnia.13
174
Val a dir que Fuster va respondre en el
mateix rotatiu en una de les Notas para
pasar el rato en qu citava expressament
Roig i insistia en qu calia un reajuste de
jerarquas en la apreciacin de autores y
obras. I considerava que Caterina Albert
potser havia gaudit de respetos ms bien
desaforados potser pel fet de ser una dona
que escriba truculencias?.14
Roig responia immediatament amb una
Nota a Joan Fuster en qu tot i defensar
Pedrolo, deia, ara sense embuts, que con-
siderava Solitud:
que a mi no me pareci nada truculenta, una
de las novelas ms densas, ms complejas,
ms sutiles, en una palabra ms grandes de
entre nuestras novelas catalanas que se han
escrito en este siglo. Por otra parte, Vctor
Catal qued marginado, como Bertrana
y Oller, durante el mandato esttico de los
noucentistes y su obra se resinti de ello de
manera palpable.15
Per la relaci entre Roig i Fuster no es
va ressentir de la controvrsia pblica. Roig
li escrivia tot seguit esperant que no sha-
gus enfadat, de deb que em sabria molt
de greu, pel comentari de Tele/eXprs, i dobligada consulta, com en considerar
insistia que el seu llibre era de primerssim
ordre per a la consulta, tot i que discrepava
en algunes consideracions (26.X.1972).
Fuster li respon amb una altra carta en qu
indirectament la situa com a deixeble den
Molas de la tribu dels moletes inicials, profunda interpretaci, amb una comple-
escriu a Molta roba i poc sab i seguidora
duna equiparaci autor per autor entre la
literatura catalana i leuropea. El tema, per
se centra en Caterina Albert:
Et recomano Un film. I et recomano de
rellegir Solitud (a condici que, abans, et
treguis la barretina mental que et colloc el
Mestre Molas): calma, calma... Trobo molt
natural que hgim de ser almogvers, perqu
les circumstncies ens hi obliguen (noms
per aix) (9.XI.1972).16
La manca de criteri propi va encendre
Montserrat Roig que li escrivia una carta
a mquina que comenava amb un con-
tundent:
Estimat amic, La veritat, no acabo denten-
dre per on van els trets. Qu vol dir aix de
la barretina mental que em colloc el Mes-
tre Molas? El fet que jo hagi passat per
uns cursos universitaris catalans de liec
amb en Joaquim Molas no vol dir pas que
totes les meves opinions provinguin necessri-
ament dell. Amb en Molas vaig aprendre
un mtode per a llegir i comentar litera-
tura catalana. I no dic criticar perqu jo,
personalment, mai no mhe considerat cap
crtica. Desprs, me les vaig campar pel meu
cant i, si mequivoco, sc jo qui la pfio.
(16.XI.1972)17
Roig tornava a insistir tant en el fet que
el Panorama de la literatura de Fuster era
Solitud una novella amb una autntica
tensi narrativa, on el personatge s destrut
sense cap pietat, amb una simbologia erti-
ca suposo que a causa de les obsessions
personals de la senyoreta que demana una
xitat i riquesa de matisos que ja voldrem
molts dels jovenets i no tan joves que
escrivim novelles.18
Montserrat Roig no comenta la lectura
que Gabriel Ferrater havia fet de Solitud el
1967 i que nobria una orientaci psicoa-
nalitica i simbolista nova, tot i que segu-

rament la coneixia. De fet, Ferrater s citat
en ms duna ocasi en els escrits comentats
al llarg daquestes pgines; Montserrat el
compara amb Vicent Andrs Estells, a
qui considera un dels grans que encara
viuen (26.X.1972). La discrepncia en la
valoraci literria de Caterina Albert posava
en relleu els punts de partida distints; la lite-
ratura didees que considerava Fuster i que
posava lassaig en primer terme; de Pedro-
lo destaca la versatilitat destils i tcniques,
la capacitat de fabular: limpuls tumultus
dinvenci, a la manera de Balzac, una com-
paraci, entre molts altres noms, que li
retreu Roig.19 En canvi, Montserrat Roig se
situa en un punt intermedi, entre la reflexi
de la realitat i la ficci. El 1977, li demana
per carta el prleg:
Estimat Joan, tescric aquesta nota durgn-
cia desprs de la nota daquest mat i s per
demanar-te un favor enorme, de tan enorme
que em fa vergonya i tot de dir-tho...
Es tracta de demanar-te un prleg. Ara em
reediten, amb les pgines que la censura
mescap, la Molta roba i poc sab. s una
cosa urgent. (8.XI.1977)
Finalment Joan Fuster acceptava len-
crrec, el prleg no parla gaire de lobra, fins
i tot es refereix a la literatura, s a dir la
ficci, com una cosa interferida, a la qual
sacudeix pel prestigi dels gneres codifi-
cats; en canvi sestn en elogis generals com
a intellectual. A ms a ms, el text defineix
la relaci viscuda durant aquests anys:
Montserrat Roig ha certificat el pronstic:
el seu s, avui, un nom dampla vigncia
dins el petit mn de les lletres catalanes. Ha
publicat ms obres de narraci, per tamb,
o sobretot, una pila immensa de papers
175
duna altra mena, entrevistes, el meritori
article de diari, limpressionant volum sobre
la nostra gent als camps nazis. Lofici de
lintellectual combina tantes temptacions!
Ella no ha renunciat a cap o a quasi cap.
Ni tan sols els treballs als mitjans que en
diuen audiovisuals. I al capdavall, tot ve
a ser una sola i idntica cosa, en el fons la
seva actitud: una insaciable curiositat pels
comportaments i per les idees i, alhora, la
voluntat de comprendrels a travs dun
judici raonable. (Fuster, 1978: 15-16)
Les dues ltimes notes conservades que
Roig envia a Fuster sn: un telegrama (del
3 doctubre de 1981) arran de latemptat
sofert per Fuster (S que la intelligncia s
poca cosa contra les bombes per s lnic
que tenim stop pet ben fort. Montserrat
Roig) i una postal des de Bristol on fa de
lectora. Hi diu:
Des de les boires del nord, un pet ben fort.
Saps, de tant en tant conv separar-te de la
dissortada... Aleshores thi reconcilies.
Com et van les coses? S que no mescriu-
rs, hels!, per de totes maneres tenvio
un record enyorads i nostlgic. (Glasgow,
15.III.1983) r
BIBLIOGRAFIA
Benet i Jornet, Josep M. (2010): Material
denderroc, Barcelona, Edicions 62.
Fuster, Joan (1971): Literatura catalana con-
tempornia, Barcelona, Curial, 1982.
(1978): Prleg a Montserrat Roig, Molta
roba i poc sab..., Barcelona, Edicions 62,
1992, pp. 15-19.
Fuster, Joan (1997): Correspondncia, 1 (Car-
ner, Manent, Riba, Pla, Espriu, Vilallonga).
176
Edici dirigida per Antoni Furi, volum a
cura de Francesc Prez Moragn, Valncia,
Tres i Quatre.
(2003): De viva veu. Entrevistes (1952-
1992). Edici i introducci dIsidre Crespo,
prleg dEnric Sria, Catarroja-Barcelona-
Palma, Afers, pp. 197-214.
(2011): Obra completa de Joan Fuster, vo-
lum tercer, Assaig, II. Edici, preliminars
i apndixs dAntoni Furi i Josep Palcios,
Barcelona-Valncia, Edicions 62, Diputaci
de Barcelona i Universitat de Valncia.
Gimferrer, Pere (1973): Literatura catalana
contempornia de Joan Fuster, Destino, 4
dagost, pp. 32-33.
Guillamet, Jaume i Marcel Mauri (coords.)
(2009): <http://www.upf.edu/depeca/GRP/
Roig/index-html>, Universitat Pompeu
Fabra, Barcelona.
Massot i Muntaner, Josep (2008): Joan
Fuster i Serra dOr, Anuari Verdaguer, nm.
16, dossier iec, Barcelona, pp. 319-342.
Roig, Montserrat (1975): Retrats parallels/1,
Barcelona, pam.
(1975): Los hechiceros de la palabra. Prleg
de Josep M. Castellet, Barcelona, Ed. Mar-
tnez Roca.
(1976): Retrats parallels/2, Barcelona, pam.
(1977): Montserrat Roig entrevista Joan
Fuster, Personatges, tve-Catalunya (21-
XII-1977). (Editrama i aelc, 2002).
(1978): Retrats parallels/3, Barcelona, pam.
(2002): Joan Fuster: un Diderot de poble?,
LEspill, nm. 10, pp. 155-164. Traducci
dIsidre Martnez Marzo. (Versi original:
Destino juliol, 1972).
1. Joan Fuster: un Diderot de poble?, LEspill, nm. 10
(primavera 2002), pp. 155-164. Traducci dIsidre
Martnez Marzo, p. 160. Primera edici, Montser-
rat Roig, Joan Fuster: un Diderot de pueblo? 1.
La medida del hombre, Destino, nm. 1815 (15.
VII.1972), pp. 22-23; i 2. El hombre intelectual,
medida de todas las cosas, Destino, nm. 1816 (22.
VII.1972), pp. 22-23. Desprs recollit a Montserrat
Roig, Los hechiceros de la palabra (1975), Barcelona,
Ed. Martnez Roca, pp. 203-221.
2. Es tracta de 18 documents, 16 cartes i dos telegrames,
que Montserrat Roig envia a Fuster i de 10 cartes,
ms breus i sempre en resposta a Roig, que Joan
Fuster tramet a Montserrat Roig. Es conserven,
respectivament, a lArxiu Joan Fuster, Sueca, i en el
Dossier Joan Fuster del Fons Montserrat Roig,
fons nm. 389 de lArxiu Nacional de Catalunya.
Els he pogut consultar grcies a Antoni Furi i
Roger Sempere Roig.
3. Lentrevista per al programa televisiu Tot Art tve-
Catalunya (realitzada lagost de 1976) va ser
publicada amb el ttol Una visita a Joan Fuster
en forma de reportatge, a Roig (1978), Retrats
parallels/3, pam, pp. 147-155; i Montserrat Roig
entrevista Joan Fuster, Personatges, tve-Catalunya
(21-XII-1977), enregistrada en vdeo per Editrama
i aelc el 2002, i publicada a Joan Fuster (2003),
De viva veu. Entrevistes (1952-1992), Catarroja-
Barcelona-Palma, Afers, pp. 197-214.
4. Roig li contestava: La cultura catalana s un pens
cotolengo, per, i la castellana? Daltra banda,
quedar-nos a casa, tancar-nos (en tinc cada vegada
ms ganes, de deb) i no intentar que el Pen repre-
senti alguna cosa daquest cotolengo s signar-nos
la darrera sentncia. I afegeix: He notat que tu
ests molt pessimista darrerament i s possible que
tinguis tota la ra del mn. (26.II.1973).
5. Fuster, Joan (2011), Un excs imperdonable, dins
Obra completa de Joan Fuster, volum tercer. Assaig,
II, Barcelona-Valncia, Ed. 62, Diputaci de Bar-
celona i Universitat de Valncia, pp. 219-221.
6. Es pot consultar el catleg periodstic dalgunes de
les revistes i diaris en qu collabor com Serra
dOr, Triunfo o Tele/eXprs, a <http://www.upf.edu/
depeca/GRP/Roig/index-html>, 2009, Universitat
Pompeu Fabra, Barcelona. Per a la relaci de Joan
Fuster amb Serra dOr, vegeu Josep Massot i Mun-
taner, Joan Fuster i Serra dOr, Anuari Verdaguer,
nm. 16 (2008), dossier iec, pp. 319-342.

7. El mateix Pla, que ja havia realitzat lhomenot de
Fuster el 1962, havia deixat constncia a Destino
dalguna de les seves visites a Fuster a Sueca. Josep
Pla Con Joan Fuster en Sueca y las naranjas
(Destino, 13.XI.1971: 12-13). Fuster tamb escriu
en el mateix nmero sobre el tema (pp. 26-27).
8. Lentrevista a Josep Pla, extensa i fora polmica,
aparegu a Destino, el 4 de mar de 1972 (pp.
25-28) amb fotografies de Carlos Prez de Rozas;
anava acompanyada dun altre article de Josep M.
Castellet. Roig la va recollir el 1975 a Los hechiceros
de la palabra, op. cit., pp. 157-170; i tamb, el
mateix any i traduda, a Retrats parallels/1, op. cit.,
pp. 27-40. El reportatge sobre el Pas Valenci: Del
Pas Valenciano (1) (Destino, 19.VIII.1972, p. 7);
Del Pas Valenciano (2) (Destino, 18.XI.1972,
pp. 8-9); Del Pas Valenciano (y 3) (Destino,
2.XII.1972, pp. 22-23).
9. Perich o el triste mundo de su vida, un mapa de
Espaa que est llorando (Destino, 22.IV.1972,
pp. 16-17) i Josep Ferrater Mora: ms all de la
frontera (Destino, 10.VI.1972, pp. 10-11), publi-
cats respectivament en catal a Retrats parallels/1 i
3, op. cit., pp. 135-143 i 101-112, el primer amb
el ttol En Perich, un petit burgs fill del Purgar-
cito. Lentrevista a Ferrater Mora es va realitzar
passejant pel mercat de Sarri i a casa den Porcel
a Vallvidrera.
10. Josep Pla, a debate (Destino, 17.VI.1972, pp. 14-22)
Les opinions es divideixen entre els qui el conside-
ren un gran escriptor i els que no. Montserrat Roig
no hi participa.
11. Es tracta de: Andreu Alfaro, antiromntic, Retrats
parallels/1, op. cit., pp. 79-89; Vicent Ventura,
vitalista i pragmtic, Retrats parallels/2, ibid., pp.
24-34 i Vicent Andrs Estells, entre el sexe i la
mort, a Retrats parallels/3, ibid., pp. 156-163.
12. Montserrat Roig, El panorama de un ao, Tele/
eXprs, 11.X.1972: 15.
13. Ibid.: 15.
14. Joan Fuster, Notas para pasar el rato, Tele/eXprs,
23 doctubre de 1972: 5.
15. Montserrat Roig, Nota a Joan Fuster, Tele/eXprs,
25 doctubre de 1972, p. 15.
16. Fuster considerava Un film un desencert total a
Literatura catalana contempornia (1971), p. 82.
Daltra banda, estava disgustat amb el tracte que
havia rebut la seva obra per part del mn acad-
177
mic. Molas mateix no lhavia incls en els llibres
de referncia a lAutnoma i el silenci va ser la
resposta per part de la crtica. Vegeu Notes a
lassaig, dins Obra completa de Joan Fuster, volum
tercer, Assaig, II (2011), p. 1021. Pere Gimferrer
escrivia Literatura catalana contempornia de
Joan Fuster (Destino, 4.VIII.1973, pp. 32-33), en
qu, entre altres coses anotava el no disimulado
escepticismo del treball de Castellet i Molas sobre
Foix, segons Gimferrer, lautor ms mal presentat.
Acabava, per, afirmant les funcions supletries,
de manual, tot i no pretendre-ho, del llibre de
Fuster. Daltra banda, en un principi el llibre ha-
via de formar part de la collecci Las literaturas
hispnicas, obra dirigida per Guillem Daz-Plaja
que no arrib a publicar-se; vegeu Josep Massot i
Muntaner (2008), p. 322.
17. Tot i aquestes declaracions, s evident que Montser-
rat Roig formava part dels primers deixebles de
Joaquim Molas i havia expressat la seva admiraci
per ell. Tamb cal considerar, per, segons exposa
Josep M. Benet i Jornet, que Joaquim Molas li
recomanava no publicar Ramona, adu, cosa que
no va acceptar Roig. (Benet i Jornet, 2010, p. 145).
18. Roig insistia que Solitud necessitava ms duna lec-
tura (ella lhavia llegit 3 vegades ja) i considerava
que calia revisar Un film; tamb sestn en altres
consideracions sobre Puig i Ferreter, a qui valora
molt, Apelles Mestres i Rusiol. Ibid.
19. Joan Fuster, Literatura catalana contempornia, op.
cit., p. 392. Escrivia Roig: posats en aquest joc,
tamb jo podria dir que tu consideres en Pedrolo
un Balzac catal i suposo que no s aix, oi? Carta
de Montserrat Roig a Joan Fuster, ja citada, del
16.XI.1972.
178
Lart de la citaci en lobra
de Joan Fuster
Formes i estil de la citaci1
a Nosaltres, els valencians
Joan Fuster enceta Nosaltres, els valencians
amb una citaci: On ncrit pas les livres
quon veut. Les cometes, la cursiva i lhe-
terogenetat lingstica indiquen ben a
les clares que es tracta dun text ali, per
lescriptor no ens en dna cap notcia sobre
lorigen o la filiaci. Aquesta mena din-
formacions no acostumen a formar part
dels interessos de lescriptura assagstica
fusteriana, ni tampoc de les caracterstiques
discursives del gnere. Per tant, shi solen
deixar de banda o shi introdueixen noms
parcialment per a evitar interferncies eru-
dites que podrien distorsionar o emmas-
carar els seus objectius preferents. La frase
que encapala Nosaltres, els valencians s
dAndr Gide: apareix en lEpleg de Le
Promthe mal enchan i torna a repetir-la
en un dels seus Bitllets Angle; encara
Carme Gregori Soldevila (Almoines, la Safor, 1961) s
professora del Departament de Filologia Catalana de
la Universitat de Valncia, on dirigeix el Mster en
Assessorament Lingstic i Cultura Literria. Ha pu-
blicat una quarantena darticles i de captols en volums
collectius. s autora de Pere Calders: tpics i subversions
de la tradici fantstica (pam, 2006), Contes del segle xx
(Brosquil, 2003) i lAntologia potica de Miquel Duran
de Valncia (Consell Valenci de Cultura, 1994).
Carme Gregori
que Gide la hi presenta com una citaci
dels Goncourt, tot sembla indicar que es
tracta duna pseudocitaci.2 En general,
la paternitat i el significat original de la
frase noms afecten relativament molt
relativament, en alguns casos lestatus i el
sentit que la citaci assoleix en el text que la
incorpora. En un dels seus aforismes Fuster
reflexiona sobre la doble enunciaci prpia
dels textos que integren una citaci i sobre
les repercussions que la duplicitat t en
ladscripci de lautoria i en la constituci
del sentit del text: s sorprenent, quantes
ximpleries podem dir pel nostre compte i
el que em sembla pitjor: amb la conscincia
tranquilla, emparant-nos en la cita dun
autor illustre.3 La responsabilitat del text
resultant, ens ve a dir Fuster, s de lautor
del text segon, el qual resitua lintertext en
un nou context textual, el manipula segons
els seus interessos i el supedita als seus
objectius dexpressi i de comunicaci. La
reflexi fusteriana tamb es pot entendre
com una denncia del recurs dutilitzar les
citacions com a referncies dautoritat sota
les quals aixoplugar el propi discurs, com
a blindatge de seguretat i com a argument
dialctic. La frase de Gide s un exemple
idoni per a comprovar la naturalitzaci de
la cita aliena, adaptada a les necessitats del
propi discurs. En origen, lescriptor francs
feia referncia a la idea de linconscient del

llibre, s a dir, al fet que el llibre sempre
diu ms del que el seu autor t intenci
de dir o s conscient de dir,4 mentre que
lassagista valenci usa la cita de Gide per
explicar les obligacions imposades per la
professi intellectual:
no escric els llibres que voldria escriure, i
nhe escrit algun ms dun sense gens
de ganes ni massa convicci. Certament,
aquestes dissipacions intellectuals solen
sser un risc intrnsec en qualsevol home
de lletres, i no tinc dret a queixar-men.
En la mesura en qu mhe fet un ofici de la
ploma, he hagut de resignar-mhi.5
En general, a Nosaltres, els valencians,
Fuster far servir les fonts documentals i els
materials bibliogrfics amb la llibertat pr-
pia del gnere assagstic. Una llibertat que
t a veure amb la voluntat destalviar len-
farfegament erudit, amb la intenci de sub-
ratlllar la visibilitat de la prpia argumen-
taci, per que de cap manera afecta la
fiabilitat de les dades. Els condicionaments
imposats pels formats de lescriptura profes-
sional i literria lobliguen a manufacturar
en gran part de la seua obra una mena de
treball incompatible amb el llument docte,
la qual cosa, per, no significa manca de
documentaci per part de lautor ni, per
descomptat, resta validesa als judicis i a les
interpretacions que shi fan.
La llibertat formal en la gesti i repro
ducci de les citacions pot emparar-se de
frmules impersonals: Hi ha hagut histo-
riadors que han volgut veure... (p. 113) o
Ha estat dit que la ciutat va crear el regne
(p. 51), o fer s dexpressions indetermi-
nades: dir un dels aristcrates locals (p.
68) o com diu un document de lpoca
(p. 74). Igualment, pot traslladar al lector
179
els dubtes sobre lorigen de la informaci:
Uns diuen que Unamuno, daltres que
Ortega y Gasset, i potser foren tots dos els
qui van afirmar... (p. 197). El tractament
de les fonts est en sintonia amb la forma
habitual de procedir de lautor en el con-
junt de la seua obra assagstica i respon a la
manera dentendre lexercici del gnere i a
la funci que hi fan els materials llibrescos.
Molt sovint, Fuster cita un text o un autor
que li vnen al cap al fil de lexposici,
per la prioritat, en el procs descriptura,
s construir largumentaci del propi dis-
curs, a linterior del qual, la citaci aliena
acostuma a tenir, habitualment, una funci
auxiliar i subalterna, de pretext, dexemple
o de corroboraci de les idees exposades
per lassagista; ben poques vegades hi
actua com a referent dautoritat o com a
testimoni derudici. No hi ha frivolitat en
el procediment. En el Diari, per exemple,
podem observar en multitud docasions que
les referncies que ha estalviat en algunes
de les entrades han estat ms endavant
convenientment precisades.6 All que im-
porta, ms que lexactitud de la citaci, s
la fidelitat al sentit, com apunta el mateix
Fuster en relaci amb unes paraules repor-
tades per Josep Pla que ell cita tal com les
recorda: No garanteixo que la frase sigui
ben b aquesta. La idea, s.7 Ladvertn-
cia, en idntics termes o en paraules molt
semblants, la podem trobar escampada ac
i all per tota lobra assagstica fusteriana.
Ho torna a avisar, per exemple, en relaci
a una frase de Cesare Pavese: Potser la
paraula drama no li pertany: el cito de
memria i no en garanteixo la literalitat.
Per la idea s aquesta.8
La vaguetat en latribuci de lautoria de
les citacions que incorpora o la reproducci
parcial o incompleta de les referncies lli-
180
bresques responen a una opci destil i a un
format de gnere. Ho podrem comprovar si
comparem ls que fa Fuster duns mateixos
materials en Nosaltres, els valencians i en
una altra obra seua, denfocament diferent:
Poetes, moriscos i capellans,9 ambdues publi-
cades el 1962. Una, a pesar del contingut
historicosociolgic, respon clarament a la
modalitat assagstica, amb un pes decisiu de
lopini i de la interpretaci de lassagista,
amb una oberta voluntat de persuasi i
una implicaci personal militant; laltra,
pertany a lapartat dels estudis dhistria
cultural que, sense abandonar lactitud
intellectual prpia de lassaig, com b sen-
carregava de precisar lautor, tenen una
ambici erudita i sajusten a les exigncies
preceptives en aquest mbit. En la primera,
per exemple, en relaci a la revolta de les
Germanies, Fuster incorpora diverses cita-
cions del notari Miquel Garcia, testimoni
dels fets (pp. 67 i 69), sense donar cap ms
notcia de lobra ni de ledici consultada; a
Poetes, moriscos i capellans, per contra, lapa-
rell crtic li permet especificar-ne en nota
a peu de pgina la referncia bibliogrfica
completa. En algunes ocasions, Nosaltres, els
valencians indica la procedncia dels textos
reproduts, per sempre sense entrar a deta-
llar les dades concretes de localitzaci de la
cita; s el cas, per exemple de les Dcadas de
la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad
y Reino de Valencia de Gaspar Escolano, una
obra citada de manera recurrent en tots dos
llibres de Fuster, que, en Nosaltres, els valen-
cians, s identificada amb el nom de lautor,
el ttol i lany de publicaci en una sola de
les ocasions en qu hi apareix,10 mentre que,
a Poetes, moriscos i capellans, cada vegada
que sen reprodueix un fragment, lanotaci
pertinent deixa constncia de ledici con-
sultada i de la pgina o pgines concretes on
es troba la citaci. Ms significatiu encara
s lexemple del Dietari de Mossn Porcar:
en Nosaltres, els valencians, el vicari s un
obscur dietarista de lpoca (p. 18), sense
que mai sens hi donen majors clarcies com
a acompanyament dels extrets que Fuster
incorpora al seu llibre; a Poetes, moriscos i
capellans, en canvi, una de les tres parts de
lobra, titulada La Valncia del segle xvii
a travs dun dietarista eclesistic, se cen-
tra precisament en lanlisi del Dietari de
Porcar, ara curosament descrit i referenciat,
amb una detallada profusi de dades i de
notes a peu de pgina.
La vaguetat de la citaci tamb pot afec-
tar la certesa sobre la integritat o la litera-
litat de la citaci invocada. En trobem un
cas significatiu a Nosaltres, els valencians.
Malgrat declarar que copia una precisa
formulaci de Sanchis Guarner, la manca
de marques textuals de citaci, com ara,
cometes, cursiva, separaci tipogrfica, etc.,
ens impedeix assegurar labast i lexactitud
del text reportat, a ms de desconixer-ne
lobra de procedncia:
Ara safirmar copio una precisa formula-
ci de Sanchis Guarner que, en comptes
dsser el valenci una variant regional del
catal, eren el valenci i el catal variants
germanes duna antiga llengua mare, la que
anomenaven llemosina (p. 130).
Les marques tipogrfiques especfiques
de la citaci sn senyals que indiquen cla-
rament que la paraula s cedida, que les-
criptor transfereix lenunciaci en profit
dun altre; a diferncia daquest s cannic,
lexemple suara esmentat integra el text
confessadament ali dins el propi discurs,
sense cessi denunciaci i sense garantia,
doncs, de reproducci literal. La manera de

procedir, quant al tractament de les fonts,
torna a sser del tot diferent a Poetes, moris-
cos i capellans. En relaci al mateix tema de
la introducci de la denominaci llemos de las alabanzas de las lenguas, de Mart de
i el sentit i lespai que ocupa en la nomen-
clatura de la llengua, Fuster resumeix de
forma extrema lexplicaci que Sanchis
Guarner exposa a La llengua dels valencians,
per, tanmateix, remet escrupolosament,
en nota, a les pgines de lestudi de Sanchis
en qu es basa la informaci.11
En consonncia amb els amplis marges
de llibertat que li sn caracterstics, lassaig
tolera b les citacions indirectes, s a dir,
fetes a partir, no de la consulta directa, si-
n dun intermediari. En el conjunt de la
seua obra, Fuster manifesta obertament en
incomptables ocasions laccs a travs duna
font interposada dels materials que esmenta
o reprodueix. Com ell mateix sencarrega
daclarir, lautenticitat de latribuci o la
literalitat de la citaci tenen una impor-
tncia relativa, tant pel que fa a les regles
de lassaig com per a la comprensi del seu
propi text: Trobo aquesta frase atribuda a
Renan. Ignoro si ser exacta. Per si no s
dell, ben b pot ser de qualsevol altre....12
Per aquest motiu, els dubtes sobre lorigen
o lexactitud dun prstec literari poden
acabar amb la constataci final de la super-
flutat de plantejar-ho com a problema en
un gnere les normes del qual prescriuen
una llibertat gaireb illimitada en el trac-
tament dels materials. Aix, per exemple, la
inseguretat confessada en relaci a lautoria
duna referncia, sumada a la manca de cer-
tesa sobre la identitat del cas que evoca, pot
desembocar en una constataci tan inequ-
voca com aquesta: Per, tot ben garbellat,
el meu error, si s error, no t importncia.
La transposici de noms no altera largu-
ment.13 Aix, ben poc ens ha destranyar
181
que, a Nosaltres, els valencians, Fuster segu-
rament incorpore alguna citaci de segona
m, extreta dalguna font indirecta. El Libro
Viciana, citat amb el nom de lautor, el t-
tol i lany de publicaci (p. 139), sense cap
altra referncia a ledici consultada, com
s habitual al llarg de tot el llibre, ns
molt probablement un exemple, si tenim
en compte, una vegada ms, la informaci
fornida per Poetes, moriscos i capellans. En
aquesta obra, publicada, recordem-ho, el
mateix any que Nosaltres, els valencians,
el llibre de Mart de Viciana apareix citat
en dues ocasions i, en ambdues, la font
de la informaci anotada minuciosament
a peu de pgina per Fuster s indirecta:
en un cas, lintermediari s Jordi Rubi,
concretament, la seua Literatura catalana
(p. 388, n. 27) i, en laltre, s un article de
Sanchis Guarner publicat al diari Levante
(p. 412, n. 54).
Ladministraci dels materials docu-
mentals i de les referncies bibliogrfiques
a Poetes, moriscos i capellans demostra sense
ombra de dubte que Fuster en t un co-
neixement detallat. Les fonts hi apareixen
curosament anotades i les citacions hi sn
escrupolosament transcrites i identificades.
Si aquestes mateixes informacions sn re-
portades amb majors llicncies a Nosaltres,
els valencians no s, doncs, a causa del
desconeixement; en aquest sentit, la proxi-
mitat temporal entre les dates de redacci
i publicaci dels llibres ens ho indica ben
a les clares.
La manera dutilitzar les fonts afecta
lestatus i la funci que les obres incorpo
rades tenen en el discurs assagstic de lau-
tor, sense que, en cap cas, represente un
s arbitrari o enganys dels textos per part
de lescriptor. En ms duna ocasi, Fuster
182
indaga laboriosament a la recerca de la re-
ferncia concreta duna citaci o interromp
la redacci perqu no t a m lobra que
vol citar.14
Daltra banda, sn ben conegudes les
protestes de lescriptor per a evitar qualse-
vol confusi que pogus assimilar-lo a la
nmina de crtics i historiadors: No sc
all que sen diu un erudit, i ben mirat, ni
tan sols sc un crtic: en tot cas, ni tan sols
sc un crtic com Du mana.15 Ms enll paper crucial que estan destinades a jugar
de levident excusatio, la declaraci equival a
un aclariment de jurisdicci. Fuster reclama
el dret a opinar com a lector, a presentar
davant el pblic els seus apunts de consu-
midor, sense ms restriccions metodol-
giques que les prpies dobservador curis
i de participant apassionat16 i nassumeix
els lmits i el risc.
Lactitud intellectual prpia de lassagis-
ta tamb linclina a posicionar-se en el can-
t de lexperincia subalterna i de lhorror
a lmfasi, allunyat de qualsevol temptaci
dostentaci pedant. s per aquesta ra que
Fuster contnuament demana disculpes
quan illustra alguna informaci o apuntala
el seu punt de vista amb alguna referncia
erudita, com ara: Ja em ser perdonat,
doncs, que caigui en la trampa amb un pa-
rell de curiositats pseudoerudites. Serviran,
almenys, per passar lestona.17
Formes i funcions
de la citaci
en lassaig fusteri
Per a Fuster, lescriptura s una continua-
ci natural de la lectura o, dit duna altra
manera, les lectures sn la matria principal
de qu salimenta lescriptura fusteriana.
Llegir, va afirmar en la seua definici de
Lectura, s seguir vivint, i cadasc ho fa
a la seva manera.18 En definitiva, lassagista
de Sueca s, com ell mateix es va definir, un
personatge tremendament interferit per les
lectures.19 Aix ens permet entendre que
Fuster legitime tot sovint el seu discurs des-
criptor en la condici de lector i que, per
exemple, presente els seus escrits sobre li-
teratura com a simples notes de lectura,20
alhora que ens indica simptomticament el
les citacions en la literatura fusteriana.
A linici del present treball hem recor-
dat que Nosaltres, els valencians comenava
amb una citaci de Gide, sense identificar,
desplaada de les situaci comunicativa i
discursiva del seu context de procedncia.
Fuster va deixar anotat en ms duna oca-
si lefecte inesperat que podia assolir una
frase allada del seu marc original, el valor
afegit que, en termes de significaci, podia
desencadenar-se pel sol fet de descontextua
litzar-la i resituar-la en una nova situaci
comunicativa, imprevista de bon principi.
Aix, per exemple, comentava una frase
que li havia fet grcia, trobada en el curs
duna lectura:
La frase citada era, al seu torn, una cita,
i el paper don la copio no la comenta ni
lexplicita. s possible que per aix mateix
sigui ms suggestiva. Sovint, una frmula
com ara aquesta, augmenta en seducci si
ens ve oferta fora del seu context originari,
allada.21
Sn diversos els testimonis escampats
pels seus papers que ens demostren que las-
sagista suec va ser particularment receptiu
a la suggesti de la citaci descontextua-
litzada. Lescriptor, per exemple, va saber
explotar el potencial expressiu daquestes

citacions allades en la construcci dels
seus aforismes. En alguns casos, en qu la-
forisme fusteri es limita a transcriure la
citaci,22 el fragment, reprodut literalment
per retallat de lobra que lemparava, s
ofert al lector com a text independent i, en
un cert sentit, nou. Laforista ns lautor
perqu s el responsable dhaver-lo percebut
a linterior duna obra i de lextracci subse-
gent. La reutilitzaci aforstica de la citaci
representa collocar, sota un focus que el
destaca, un text que en lobra dorigen pot-
ser no tenia un relleu especial; a ms, com a
aforisme de lautor que la fixa com a tal, la
citaci adquireix una significaci diferent,
resultat de la integraci en un context nou.
Els usos i les modalitats de la citaci en
els aforismes de Joan Fuster abasten una
mplia gamma de possibilitats discursives.23
En la major part dels casos, la responsabili-
tat de lautor en la construcci de laforisme
va ms enll de lestricta selecci, isolament
i canvi de context duna frase singular. La
juxtaposici de dues o ms citacions, per
exemple, extreu un rendiment significatiu
de les relacions inesperades entre textos pr-
viament autnoms; laforista s qui percep
o crea una lnia de sentit entre fragments de
text independents i, en principi, allunyats i
s tamb qui els posa en situaci de dialo-
gar, com ara, per exemple: Quis custodiet
ipsos custodes? That is the question! Et tout
le reste est littrature....24 Idntic mecanis-
me funciona en altres formats assagstics de
lautor; a tall de mostra, pot servir la relaci
establerta entre el precepte del Catecisme:
Sufrir con paciencia las flaquezas de nues-
tro prjimo, en el castell en qu el va
aprendre i el cita Fuster, i la recomanaci
de Voltaire: Pardonnons-nous rciproque-
ment nos sottises; cest la premire loi de la
nature, confrontades en larticle Bestiesa
183
del Diccionari per a ociosos com a punt de
partida de la reflexi de lescriptor.
Les anotacions del Diari posen de ma-
nifest contnuament la seua condici de
notes de lectura; les reflexions de lassagista
hi prenen com a pretext un llibre o un arti-
cle, en el seu conjunt o, ben sovint, limitat
a una citaci que ha despertat linters de
lescriptor, a partir dels quals senfila el
comentari o es construeix largumentaci.
En el sistema de treball de Joan Fuster, les
notes de lectura sn una eina bsica per a
facilitar la consulta o refrescar la memria
en el moment escaient. En ocasions, el
fragment transcrit com a nota de lectura
pot convertir-se, anys desprs, quan ja es
troba desvinculat duna obra de la qual
hom conserva escassa memria, en lestmul
inicial dun escrit, com confessava lautor
en un dels seus articles:
En un apunt de lectura trobo una cita que
em fa una certa grcia de recordar. Deu
fer molts anys que la tinc anotada. No
s quants. [...] La science et lhypothse es
titulava lobra en qesti. En conservo una
idea vagussima.25
Si, com ha estat dit, tota relaci intertex-
tual s una manera dimposar la biblioteca
de forma horitzontal, a diferncia de la
relaci hipertextual, en qu la biblioteca
simposa de manera vertical,26 en els assaigs
formats a partir duna citaci seguida del
corresponent comentari, la doble dimensi
de lectura i escriptura s molt ms patent:
el text deixa veure els materials de construc-
ci, el treball preparatori, les fitxes de lec-
tura que ha fet servir en la seua elaboraci.
Daltra banda, la incorporaci de citacions
representa la introducci duna matria i
dun estil allgens, que imposa una pre-
184
sncia altra entre el lector i lassagista, una
relaci triangular que el lector es veu obligat
a valorar i interpretar com a part del procs
de descodificaci literria. Lesquema que
combina el text citat amb el comentari de
lassagista t un elevat rendiment, com ja
hem advertit, en el Diari; podem apuntar,
a tall dexemple, les entrades corresponents
al 20 de gener de 1952, al 7 dagost de
1955 i al 18 dagost de 1960, encapalades,
respectivament, per citacions del marqus
de Sade, dAndr Gide i de Stendhal. En
algun cas, lanotaci es limita a registrar, a
travs dun comentari mnim, la seducci
de la frase aliena sobre lassagista:
providencialismes profans
Una estupenda frase de Quevedo, en el
Discurso de todos los diablos:
Para ver cun poco caso hacen los dioses
de las monarquas de la tierra, basta ver a
quin se las dan....
No tot en els clssics s arqueologia!27
Els comentaris fusterians abasten una
gamma molt mplia dactituds, amb re-
laci als textos que cita com a pretext o
punt de partida del comentari, des de la
identificaci fins a la refutaci, passant per
la distncia irnica, la interrogaci o la
puntualitzaci. Sn escassos, en canvi, els
exemples en els quals la citaci funciona
com a font dautoritat destinada a corro-
borar lopini sostinguda per lescriptor.
De vegades, el comentari respon, en
el sentit literal del terme, la frase citada:
Estimeu-vos els uns als altres.... S, per la llibertat dacci del gnere assagstic en
sense excedir-vos. La gent sensata sempre
ho ha vist aix.28 Daltres, una marcada dis-
plicncia assenyala les reserves de lescriptor
envers una idea que el comentari matisa sig-
nificativament o que, directament, rebutja,
com podem apreciar en larticle Home,
del Diccionari per a ociosos:
La vida de lhome ha dit alg no s sin
una passi intil. La frase fa bonic, cal
reconixer-ho: dringa amb una certa ele-
gncia romntica, i la podem repetir entre
les nostres amistats si volem passar-hi per
esperits noblement decebuts. Per jo no me
lacabo de creure. En tot cas, minclino a
suposar que la vida deixa de ser una passi
intil quan deixem de pensar que s una
passi intil.
La frmula impersonal de latribuci de
la citaci: ha dit alg, per a identificar una
ben coneguda afirmaci de Sartre, lhem
dentendre, com ja havem assenyalat en els
exemples referits a Nosaltres, els valencians,
com una fugida del perill dincrrer en os-
tentaci pedant, en sintonia amb lactitud
intellectual caracterstica de lassaig. Fuster
pot arribar a instaurar el dubte sobre lauto-
ria duna citaci que, daltra banda, tant ell
com el lector coneixen perfectament, amb
lobjectiu de rebaixar la importncia que
aquesta informaci t per als interessos de
lassagista: Quan Protgoras o qui fos va
formular la rotunda afirmaci que lhome
s la mesura de totes les coses...29 s com
una mena dalerta contra un llument deru-
dici que, en aquest context, esdevindria
autoritari i contraproduent. La identificaci
indirecta o elusiva de la filiaci del text citat
es pot convertir en una mena de joc intel
lectual adreat al lector, alhora que afirma
aquest camp, com ara quan evita anomenar
Miret i Sans pel seu nom: S: sempre han
tingut bec les oques, com argia, amb aire
de proverbi, aquell oblidat erudit nostre de
la Renaixena.30

En altres casos, Fuster respecta la literali-
tat de la citaci adduda per a no alterar-ne
ni la lletra ni lestil, encara que aix repre-
sente haver dexcusar-se per la idonetat de
la font consultada:
Nietzsche afirmava que, desprs de cada
audici [de la Carmen, de Bizet], je me
suis senti devenir plus philosophe, meilleur
philosophe que je ne le crois ltre dhabi-
tude: si indulgent, si heureux, si hindou,
si rassis.... Cito el text en francs, perqu
no s alemany, i perqu no tinc altre llibre
a labast.31
La reproducci del text en lidioma
original tamb pot anar acompanyada dun
comentari sobre lexpressivitat de la frase,
com, per exemple: Ara penso en una
consigna de Bernat i Baldov, preciosament
dita en castell: Sea nuestra divisa/ rescatar
si podemos la camisa....32
En aquesta mena dassaigs, conformats
per citaci ms comentari, s on millor es
pot apreciar que lescriptura fusteriana es de-
senvolupa a partir de lassimilaci personal
de les lectures, de molta literatura digerida
com a procediment dautoformaci.
Lassagista pensa el mn a partir de lex-
perincia lectora. La vocaci duniversalitat
del seu pensament es fonamenta en lam-
plitud i diversitat duns interessos intel
lectuals que troben satisfacci, de Sueca
estant, en la lletra impresa. La profusi de
citacions en lassaig fusteri no s, doncs,
ni ornamental ni anecdtica, sin el reflex
textual dun dels trets distintius del gnere,
tal com lentn i el practica lautor. r
185
1. En el present treball entenem el concepte de citaci
a la manera genettiana: la prctica intertextual, s
a dir, la relaci de co-presncia entre dos textos o
presncia efectiva dun text en un altre text, que
es caracteritza per ser explcita, amb marques
tipogrfiques especfiques, i literal: G. Genette,
Palimpsestes. La littrature au second degr, Seuil,
Pars, 1982. Entre els manlleus explcits, tindrem
tamb en compte els que no sn literals, denomi-
nats referncia per A. Bouillaguet, Proust lecteur
de Balzac et de Flaubert. Limitation crypte, Pars,
Champion, 2000. Deixem de banda, per, altres
modalitats dintertextualitat, no explcites o no
literals, com el plagi o lallusi, que excedeixen
els objectius daquest estudi.
2. Les referncies exactes de les citacions sn: El prometeu
mal encadenat, Barcelona, Quaderns Crema, 1982,
p. 105 i Essais critiques, Pars, Gallimard, 1999,
p. 288. Pierre Masson, editor dels volum dels Essais
critiques, assenyala en nota el carcter inventat de
la citaci.
3. J. Fuster, Obra Completa, I. Poesia, Aforismes, Diari,
Vinyetes i Dibuixos, Barcelona, Edicions 62-Dipu-
taci de Barcelona-Universitat de Valncia, p. 253.
4. Aix ho explica Diane Setterfield, La part de lincons-
cient, la part de Dieu et la part du lecteur, dins
Naomi Segal (ed.), Le Dsir loeuvre. Andr Gide
Cambridge 1918, 1998, Amsterdam, ditions
Rodopi, 2000, pp. 95-110.
5. J. Fuster, Nosaltres, els valencians, Barcelona, Edicions
62, 1977, p. 13. Aquesta s ledici que farem servir
al llarg de larticle. A partir dara, ens limitarem a
posar les pgines entre parntesis a continuaci de
les cites.
6. Per exemple, el 27 de gener de 1960 diu: Alg, em
sembla que Alain, ha advertit que..., amb una
imprecisi que queda corregida en lentrada del
dia segent, desprs de comprovar lexactitud de
latribuci: Obres Completes/2. Diari 1952-1960,
Barcelona, Edicions 62, 1969, pp. 417-419.
7. J. Fuster, Obres Completes/6. Assaigs, 2, Edicions 62,
Barcelona, 1991, p. 329.
8. J. Fuster, Nota sobre la mentida, Serra dOr, XIII,
144, setembre 1971, p. 41. Recollit dins J. Fuster,
Obres Completes/IV. Assaigs, 1, Edicions 62, Barce-
lona, 1975, pp. 378-381.
9. Ledici per la qual citem s: Poetes, moriscos i capellans,
dins Obres Completes/1. Llengua, Literatura, Hist-
ria, Barcelona, Edicions 62, 1968. Dara endavant
noms nindicarem les pgines entre parntesis.
186
10. J. Fuster, Nosaltres, els valencians, p. 119. 28. J. Fuster, Un consell evanglic, El Mn, 38 (3
11. J. Fuster, Poetes, moriscos i capellans, p. 383. setembre 1982), p. 1. Reprodut a Obra Completa
12. J. Fuster, Obres Completes/2. Diari 1952-1960, III. Assaig, II, Edicions 62-Universitat de Valncia,
p. 381. Barcelona, 2011, p. 872.
13. Op. cit., p. 299. 29. J. Fuster, Obres Completes/VI. Assaigs, 2, p. 192.
14. Per exemple, a lentrada del Diari de 7 de desembre de 30. J. Fuster, Obres Completes/VI. Assaigs, 2, p. 341.
1957, amb una frase final inacabada que lescriptor 31. J. Fuster, Nietzsche, Qu y dnde, 236, 20/26 de
explica i completa en una addenda posterior: Obres setembre de 1982, p. 5. Reprodut a Obra Completa
Completes/2. Diari 1952-1960, p. 313. III. Assaig, II, p. 751.
15. J. Fuster, Obres Completes/1. Llengua, Literatura, 32. J. Fuster, Punt de meditaci, El Temps, 2, 4-10 juny
Histria, p. 285. 1984, p. 5. Reprodut a Obra Completa III. Assaig,
16. J. Fuster, Literatura catalana contempornia, Barcelo- II, p. 931. Daltra banda, la colonitzaci lingstica
na, Curial, 1972, p. 6. de la cultura popular prpia per part de la castellana
17. J. Fuster, Obres Completes/6. Assaigs, 2, p. 288. la resumia perfectament Fuster en un altre lloc: Hi
18. J. Fuster, Diccionari per a ociosos, Barcelona, Edicions ha coses que noms poden dir-se amb modismes
62, 1978, p. 100. castellans!: Duna Agenda pblica, Revista de
19. J. Fuster, De viva veu, Catarroja, Afers, 2003, p. 271. Catalunya, 106, 1967, p. 47. Recollit a Papers
20. J. Fuster, Obres Completes/1. Llengua, Literatura, dexili 1950-1967, Barcelona, Curial, 1995, pp.
Histria, p. 285. 25-36.
21. J. Fuster, Mquines per pensar, Serra dOr, febrer
1969, p. 34. Recollit dins J. Fuster, Obres Com-
pletes/IV. Assaigs, 1, Barcelona, Edicions 62, 1975,
pp. 356-359. En un article posterior, tamb a
Serra dOr, tornava a insistir en la mateixa reflexi:
Per la frase, allada, com totes les frases, sense
ms context que la prpia aventura enunciadora,
no deixa de ser suggestiva. Potser ho s ms i tot
que no sho proposava lautor (La geometria, per
exemple, Serra dOr, juliol 1973, p. 34. Recollit
dins J. Fuster, Obres Completes/IV. Assaigs, 1, pp.
412-415. Reprodut tamb a J. Fuster, Sagitari,
Valncia, Diputaci de Valncia, 1985, pp. 93-97.
22. Potser lexemple ms representatiu s:
Clov. Tu crois la vie future?
Hamm. La mienne la toujours t.
(S. Beckett, Fin de partie)
J. Fuster, Obra Completa, I. Poesia, Aforismes, Diari,
Vinyetes i Dibuixos, p. 248.
23. El lector interessat pot consultar el meu estudi:
Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster,
Valncia, Ctedra Joan Fuster, puv, 2011.
24. J. Fuster, Obra Completa, I. Poesia, Aforismes, Diari,
Vinyetes i Dibuixos, p. 259.
25. J. Fuster, Obres Completes/IV. Assaigs, 1, p. 412.
26. T. Samoyault, Lintertextualit. Mmoire de la littra-
ture, Pars, Nathan, 2001.
27. J. Fuster, Causar-se desperar. El mn de cada dia,
Barcelona, Edicions 62/Orbis, 1984, p. 43.

A lorigen de lassagisme fusteri
Les originalitats: orgens duna coherncia intellectual
J oan Fuster no va deixar mai de reflexi-
onar sobre la prpia activitat creadora. La
qesti per qu escriure? apareix contnua-
ment en els seus escrits i la resposta que hi
dna s sempre doble: lescriptura com a
necessitat subjectiva i alhora com a com-
proms collectiu. Duna banda, escriure
constitua la seva manera de seguir al peu de
la lletra el vell aforisme grec coneix-te a tu
mateix; de laltra, significava una necessitat
cvica que no podia ni volia defugir pel
temps i el lloc en qu li havia tocat viure.
Aix doncs, el comproms vers un mateix
havia de comportar, de retop, una funci
tica vers els altres i aquesta doble ndole de
lescriptura anava en Fuster lligada necess-
riament a un gnere literari, el de lassaig.
Lnic gnere que li permetia la llibertat de
poder examinar conscincies:
Neus Penalba Surez (Tarragona, 1982) s llicenciada en
Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la
ub i en Periodisme per la uab. Ha estat professora
associada al departament de Filologia Catalana de la
urv durant dos anys. Actualment s professora de
catal a les universitats franceses de Lyon 2 i de Sant
tienne. A partir del setembre de 2012 ser lectora al
departament despanyol de Reed College (Portland,
Oregon). Recentment ha publicat El treball de
lescriptura en les novelles de Josep A. Baixeras a
Mag Sunyer (coord.), Josep Anton Baixeras, literatura
i acci cvica, Onada, Benicarl, 2011. Ha participat
al Simposi Internacional Joan Fuster: Figura de Temps
(ub, 2-4 de maig 2012).
187
Neus Penalba
la meva, en primer lloc, i la dels qui arribes-
sin a llegir-me, tot seguit. Per a mi, escriure
constitueix, generalment, una operaci
dautoexamen: de revisar-me les idees,
els entusiasmes, els recels, els interessos,
les accions, les malcies. Cada vegada que
em poso davant un full en blanc, amb la
necessitat domplir-lo dall que en diuen
literatura, no faig sin aix: examinar-me
la conscincia.
s una afirmaci que data del 1968 i
que trobem al prleg dExamen de cons-
cincia, per que duna manera o altra es
repeteix en la resta dels prlegs que escrigu
Fuster i que sn sempre imprescindibles per
entendre el seu pensament. Ara b, si hi ha
un text on Fuster aprofundeix a bastament
qu s per a ell lescriptura aquest s, sens
dubte, Les originalitats: ttol que aplega
un primer assaig homnim, i un de segon
que el complementa i lexemplifica amb un
cas concret, Maragall i Unamuno, cara a
cara. LEditorial Barcino els va publicar el
1956, tot i que Fuster els havia redactat
el 1952. Sn, doncs, contemporanis de les
primeres entrades al Diari i dels aforismes
Judicis finals publicats entre 1951 i 1952
en revistes literries de lexili catal a Mxic.
Les originalitats es continua fora dels
seus marges en aquestes altres anotacions
diarstiques o aforstiques, per tamb es
188
vincula amb El descrdit de la realitat, la
particular histria de lart fusteriana escrita
en 1954 i publicada, per raons editorials, un
any abans, el 1955. Ambds textos tracten
qestions esttiques des duna ptica hu-
manista, i hi destaca lanlisi del fenomen
de les avantguardes.
Sn anys duna importncia cabdal en
lobra de Joan Fuster, ja que el 1952, amb
trenta anys, evidencia una actitud de com-
proms amb lescriptura, amb ell mateix, i
amb la seva llengua i cultura, i alhora saco-
miada definitivament de la poesia. Tanma-
teix, malgrat la densitat terica daquest text
i el fet desdevenir inaugural en lassagisme
fusteri, Les originalitats ha roms sovint a
la penombra, oblidat en detriment daltres
llibres com, per exemple, Causar-se desperar
o Diccionari per a ociosos. La modestssima
difusi editorial que tingu en aparixer
i el fet que no torns a reeditar-se fins el
1975, en ser incls dins el quart volum de
les Obres Completes, el van convertir durant
molts anys en un text marginal o, si ms
no, poc accessible.
s per aix que vull aqu reivindicar-lo
i fer-ne una anlisi1 que posi de manifest
la importncia que ocupa dins lobra fuste-
riana pel seu caire programtic. En efecte,
a Les originalitats i em referir a partir
dara nicament al primer assaig dels dos
que es van publicar conjuntament sota
aquest mateix ttol hi trobem lexposici
dunes reflexions que Fuster reformular
una i altra vegada en la seva obra posterior.
Des de la perspectiva de qu gaudim avui
del conjunt de la producci fusteriana i,
en tornar la vista enrere vers aquest text
fundacional, hi trobem tota la coherncia
dun pensament i duna trajectria, malgrat
la ingent producci descrits i la varietat de
temes tractats per lautor.
LASSAIG
COM A FORMA CRTICA
La riquesa de Les originalitats s colpi-
dora. Tants sn els temes que shi esbossen
que el podem considerar alhora com: una
potica i una teoria esttica fusterianes; un
breu resum de la histria de lart des del
Romanticisme; una teoria de lavantguarda;
una defensa de lassaig; un retrat tant de
lartista contemporani com de la mediocri-
tat de lhome-massa; un escrit de literatura
comparada; una bona explicaci de qu sn
la intertextualitat i el concepte destil; i,
per ltim, una reflexi sobre el llenguatge
potic i el seu recurs a la metfora.
Per anem a pams. Duna banda aquest
text compta amb un inters intrnsec pel
gran ventall i el pes de les qestions est
tiques que tracta; de laltra t un paper pri-
vilegiat en lobra de Joan Fuster, ja que nes-
dev la pedra angular. s lescrit inaugural
de la seva tasca com a assagista i intellectual
comproms amb el seu temps i la seva so-
cietat. Les originalitats constitueix, doncs,
els orgens del Joan Fuster escriptor que
coneixem.
Ara b, no es tracta tan sols dun llibre
de reflexions esttiques. Tot i que hi figurin
en primer terme, aquestes es troben estre-
tament vinculades a nocions socials i na-
cionals, com esdev sempre en lescriptura
fusteriana i, per tant, no podem comparti-
mentar-les si volem comprendre labast real
del seu pensament. Tampoc hem doblidar
que aquests principis fusterians exposats a
Les originalitats es troben totalment de-
terminats per la forma mateixa en qu sn
exposats: la de lassaig. Es tracta, doncs,
sempre de provatures, dintents mai closos
ni definitius, sin sempre oberts al qestio-
nament, a la discussi, a la segona reflexi.

Daqu que Fuster tanqui el prleg del llibre
amb una defensa i una definici del gnere
ms fragmentari i parcial. Aquesta parcia
litat diu constitueix el seu avantatge,
perqu lassaig no s mai sobre, sin cap a
un tema. En efecte, s justament perqu
lassaig s una experincia intellectual ober-
ta, no concloent i aportica que s rigors,
ja que parteix de la possibilitat derrar, s
conscient de la prpia insuficincia. O
per dir-ho amb les paraules del filsof ale-
many Theodor W. Adorno, gran defensor
daquest gnere: lassaig pensa discontnu-
ament, perqu la realitat es discontinua, i
troba la seva unitat a travs de les ruptures,
i no provant de tapar-les.2
Sentn, doncs, que un escriptor com
Fuster, amb una aversi al mtode prover-
bial, tris lassaig com a mirada al mn, per
tamb com a mirada vers el seu interior. Lin-
teressava lobertura daquest gnere cap a
un tema que es va arrodonint i completant
a poc a poc, amb cada nou assaig ja sigui
sota forma daforisme, danotaci al diari o
darticle i que, malgrat laparent dispersi,
es va integrant orgnicament per donar
forma a la coherncia del pensament propi:
Lassaig s aix, una provatura [...] En rea-
litat, un captol del tractat que lautor duu,
en un projecte implcit, dins de si. Amb el
temps lanir acabant. Cada lnia que escri-
gui ser una nova pea que vindr a ajus-
tar-se a les anteriors. Una forta coherncia
ntima ho ordenar tot. Lobra tota lobra,
la sola obra ser la ms exacta constncia
dell mateix. Amb aquesta confiana vaig
comenar a escriure un dia.
I, alhora, va dir adu definitivament a
la poesia lrica, que no li permetia la dis-
tncia crtica de lassaig. Aix, als anys 50,
189
i desprs dhaver publicat sis llibres de
versos, Fuster assumeix un nou paper, un
nou ofici que defineix aforsticament: Hi
ha qui s advocat, o mestre, o poltic, o
bisbe, o poeta, o pags. La meva professi,
en canvi, s de ser Joan Fuster. O una altra
variaci de la mateixa idea: Ja coneixeu el
clebre aforisme grec: Joan Fuster s la
mesura de totes les coses. Uns aforismes
que no els haurem dinterpretar tant com
dun cas de megalomania malaltissa, com de
lafirmaci del propi subjecte en lescriptura
que Fuster necessita per poder afirmar-se
com a creador.
En definitiva, lassaig li permet recons-
truir la unitat oblidada entre escriptura
de creaci i escriptura crtica3 i dur a ter-
me la seva missi cvica dinfluir intel
lectualment, desperonar altres conscin-
cies i de moure-les a la reflexi. I aix tan
sols pot aconseguir-ho mitjanant la for-
ma de lassaig de creaci, que li dna una
llibertat que cap altre gnere pot oferir-li
i que a diferncia de lassaig acadmic o
especialista no lobliga a cap encotillament
formal o conceptual. Amb lassaig de cre-
aci podr, doncs, projectar el seu jo en
lescriptura i realitzar lideal de comproms
collectiu, alhora que anir dotant la seva
obra de coherncia malgrat la discontinu-
tat aparent. Aix ho expressa en el prleg a
Les originalitats:
Un home, en tota la seva vida literria, no
escriu sin una sola obra, la seva obra. A
desgrat dels canvis, de les contradiccions,
de la varietat, de levoluci que, pel temps,
shi pugui rastrejar, aquesta obra junta
o dispersa s sempre una... i nica. [...]
La unitat, en la present ocasi, sc jo; jo
sc tota la justificaci que necessita i que
admet aquest llibre.
190
La parfrasi a Montaigne s evident. El
jo mateix sc la matria del meu llibre
amb qu encapal ledici dels seus Essais
de 1589 ressona irremeiablement en les
paraules de Fuster i s en aquesta vindicaci
de la primera persona que hem dentendre
i contextualitzar el present escrit. Perqu
en tractar les nombroses implicacions del
concepte doriginalitat, tant si es refereix a
la dria per singularitzar-se de lhome mitj,
engolit per la mediocritat de la massa, com
si tracta les accepcions daquest concepte en
el camp artstic, ambds casos responen a
la fonda necessitat de Fuster dentendres
a si mateix i dafirmar-se en el projecte
intellectual que est encetant llavors amb
trenta anys.
O dit altrament: tant quan retrata lin
dividu normal i corrent com lartista con-
temporani, Fuster shi emmiralla, prova de
veure quin retrat li escau millor i, evident-
ment, opta pel segon: el repte desdevenir
un esperit-antena de la societat per em-
prar els seus termes, de sumar-se als altres
escriptors i artistes que amb llur obra oferei-
xen als individus un bri de lucidesa, quan
puntualment, aquests decideixen deixar de
bressar-se en la somnolncia de la massa
endormiscada.
UNA TEORIA DEL JO
El text comena amb la constataci que un
dels mals de lpoca contempornia que
afligeixen en ms o menys mesura tots els
ciutadans s lobsessi per loriginalitat com
a defensa a lanonimat i lanivellament pro-
pis de la societat moderna. Vet aqu, doncs,
el retrat de lhome contemporani de qu
parlvem, encantat pels estupefaents diaris
de la societat neocapitalista, estandarditzat i
uniformat fins al moll de los, lhome-massa
producte de lindustrialisme:
Tot all que ens s usual, els vestits, la gas
tronomia, els espectacles, la msica i les
lectures corrents, les organitzacions, els
mobles, les coneixences, tot, s idntic per
a tots, en totes les latituds, en totes les situa
cions. I com no hauria derigir-se, enfront
de lexasperaci uniformista, lexasperaci
singularitzadora? [...] Ser jo, jo per da-
munt de tot, jo dall ms jo, rabiosament
jo, procurar ser-ho, representa lnica eixida
que ens queda, el sol espai no mediatitzat,
reducte de confiana i de respir.
En efecte, solament es podr fugir da
quest embadaliment narcotitzant duna ma-
nera: potenciant la soledat i convertint-la en
quelcom de positiu, en singularitat:
la nostra solitud noms ens resulta supor-
table si la potenciem o lexcusem, com una
singularitat: enmig o enfront de la presump-
ta compacitat dels altres, noms lorgull ens
consolar.
Fuster, ja se sap, s un humanista, li
preocupa lhome en minscula i en plural:
tots els homes, totes les singularitats o,
millor, totes les originalitats, com ens diu
el ttol. Es tracta duna preocupaci que es
troba evidentment influenciada pel context
histric que li va tocar viure com a europeu
i com a ciutad espanyol i valenci. poca
en qu la individualitat conquerida feia
relativament poc amb el Romanticisme es
veia greument amenaada amb esdeveni-
ments tan traumtics com les dues guerres
mundials, els totalitarismes, lholocaust
jueu i tocant-lo de ms a prop la Guerra
Civil, patida dadolescent, i ledat adulta

sota el rgim franquista, que, a ms dimpo-
sar una postguerra de mancances materials
i llibertats civils en tot lestat, sacarnissava
als territoris de parla catalana escanyant la
llengua i cultura prpies.
No s gens estrany, doncs, que Fuster
es pregunti pel jo, per aquell reducte ge-
nu de cada individu, ni que es lamenti del
dest de lhome-massa produt tant pel neo-
capitalisme com pels feixismes, entre ells la
dictadura franquista, que per raons evidents
de censura no pot mencionar. Ara b, Fus-
ter no es queda mai en la lamentaci estril
de lestat de coses social, sin que parla
de lorgull de ser jo, rabiosament jo i
dafirmar la prpia singularitat enfront els
altres. Aix, la maniobra de citar Montaigne
no s pas gratuta, sin que respon a una
necessitat indefugible: calia actualitzar, com
a intellectual i artista, el mateix gest de
lescriptor de Bordeus en unes coordenades
histriques que amenaaven terriblement
lindividu. I en aquest sentit Fuster tamb
es fa ress, com no podia ser duna altra ma-
nera, del clima moral de lintellectualisme
europeu dels anys 50 amb Sartre i Camus.
EL COMPROMS
DE LINTELLECTUAL
Fuster comparteix la crida a lengagement de
lintellectual, a no donar lesquena a les in-
justcies socials tal i com Jean Paul Sartre ho
promulgava lany 1948 en el segon volum
de les seves Situations. Per el suec no hi
combrega completament. En cap cas pensa
i aix el distancia de Sartre que el com-
proms de lescriptor amb la prpia poca
sigui incompatible amb la seva realitzaci
individual i la seva aportaci al fons intem-
poral de la histria.4 De fet, quan Fuster
191
encapala els seus escrits amb ancdotes del
seu temps, ho fa com a punt de partida per
a una reflexi que perdura encara als nostres
dies i que fa que el llegim, no pas amb un
inters arqueolgic, sin perqu els interro-
gants que analitza encara ens interpellen, a
pesar que les coordenades histriques siguin
unes altres. I s que, com afirma al prleg ja
citat dExamen de conscincia, en lentranya
de qualsevol contingncia noms hi ha la
ficci duna contingncia, i el dia de cada
dia sempre s histria, procs profund i
complex, dialctica incessant.
Per Fuster, el comproms tampoc no s
militncia de signe poltic, sin la llibertat
per trobar el comproms individual amb la
prpia obra. De fet, lengatjament ha de ser
primer de tot amb lobra que, en tant que
fet social, donar testimoni dialcticament
de la societat.
Pel que fa a la relaci amb Albert Ca-
mus, el va llegir i traduir i shi va sentir ms
prxim que no pas a Sartre, per tampoc
shi va identificar plenament. Aix ho de-
mostren els prlegs que escrigu als llibres
de lautor francs. Duna banda va lloar en
Camus la concepci de lhome rigoro-
sament in-transcendent, el fet que en la
seva obra lhome s lnic valor absolut
per a lhome;5 de laltra, per, va discrepar
del seu flirteig amb labsurd i de la seva
elevaci lrica del sucidi a El mite de Ssif.
El suec, doncs, tot i haver-se format intel
lectualment en una Europa dominada per
lexistencialisme, sempre es resist al seu
desnim i pessimismes caracterstics. Cal
recordar que Fuster era un racionalista de
cap a peus, un racionalista esperanat que
no estava disposat a admetre la desolaci de
labsurd com a nica certesa per a lhome
contemporani. Creia profundament en el
valor duna plenitud individual que en cap
192
cas podia ser intil,6 com tampoc ho podia
ser la plenitud o originalitat collectiva i his-
trica que s una naci, un poble. En aquest
sentit, nacionalisme i humanisme sn dicar noms de la nissaga dels sartres i els
en el pensament fusteri indissociables.7
Aqu rau la diferncia essencial entre els
humanismes dits engags i el del Fuster:
segons ell, aquests es troben intoxicats per
una ontologia que tamb critica per peri-
llosa, perqu acaba pensant els homes en
abstracte.8
Fuster, en canvi, vol escriure adoptant
la perspectiva de les minories, de qualse-
vol minoria. I creu que ha dhaver-hi una
solidaritat mtua, ja que un cop que una
s atacada tamb sn potencialment o
virtualment amenaades totes les altres.
Evidentment la seva minoria s la de ser
un escriptor valenci que escriu en catal
sota el rgim franquista. Tanmateix ell diu
que adopta la perspectiva del jueu, i jueu
vol dir aqu individu que forma part de
qualsevol minoria oprimida. Vet aqu tres
aforismes que sintetitzen el comproms
fusteri:
Jo em sembla sc jueu. Tu no?
A expenses de qui? Fes-te la pregunta, de
tant en tant.
Guerres, fam, opressions... Els crims quoti-
dians de la nostra societat sn tan monstru-
osos com insistits. El major de tots, per,
s dhaver-nos-hi acostumat fins al punt de
fer-nos-en cmplices per indiferncia.
Per dir-ho clar i catal o el que s el ma-
teix, per dir-ho fusterianament lescriptor
adopta lptica de la gallina de sota que s
cagada per la de sobre i a la que, de ms, la
critiquen pel seu ressentiment. El ressenti-
ment de la vctima, de la minoria sotmesa,
no noms s legtim, sin que s motor de
lluita, de plantar cara, de dir ben alt les in-
justcies i demanar-ne comptes als opressors.
Per, com a intellectual no es reivin-
camus per semblar-li aquesta insuficient.
Tamb voldr reconixer per a si lascendn-
cia dErasme, de Voltaire i de Rabelais.9 Una
ascendncia llunyana que es justifica pel
fet que lescriptor occidental, a partir de
lHumanisme, s una mena de conscincia
de la seva societat i Fuster vol recuperar
aquests orgens humanstics i actualitzar-los
en lEspanya i lEuropa del moment.
Tornem ara a Les originalitats i a la-
menaa duniformitat que provoca lobses-
si per singularitzar-se. En el pla individual
aquesta singularitat no sha de provocar, no
sha de cercar sota les pedres, ni tampoc
tintant-se els cabells de verd o passejant
tortugues com faria un Dal qualsevol
convertint la seva suposada vida privada en
vida pblica. No, Fuster ens diu que es trac-
ta simplement dsser un mateix i destar
orgulls daquesta modstia. Arribem aix
a una primera aparent obvietat de Les ori-
ginalitats que tanmateix podem considerar
com la definici de lhumanisme de Fuster:
Lhome s irrepetible: cada un de nosaltres s
un exemplar nic [...] el paroxisme a qu ha
arribat, avui dia, aquesta convicci, reposa
sobre els imperatius de la circumstncia
histrica. La conscincia de ser nics, per,
sens apareix com consubstancial amb lho-
me, gaireb com una condici dhumanitat
com la pura i estricta condici humana [...]
Uniquisme que transcendeix als dominis
de lesperit objectivat: a lart, a les lletres, al
pensament. Tothom tothom qui ns cons-
cient t alguna cosa a dir: alguna cosa que
no podr dir mai altri per ell. I, precisament,
es tracta de dir-nos.

Laparena dobvietat sesvaeix si llegim
aquestes paraules des de la perspectiva his-
trica de la segona meitat del segle xx, amb
uns fets que amenaaven de convertir lideal
humanista i illustrat de subjecte adult i
emancipat en pseudosubjecte. Amenaa
que persisteix avui amb les tendncies uni-
formadores de la societat capitalista i global,
i que fan possible que aquest assaig conti-
nu interpellant-nos ms de cinquanta anys
desprs de ser escrit.
La justificada histria per ser diferent,
ens diu Fuster, est condemnada a que-
dar-se en empresa estril, histrinica i
superficial. Si ja som originals, no haurem
de preocupar-nos per ser-ho, sin per evi-
denciar-ho. I per aix, nhi ha prou amb
practicar una lleialtat expressiva. Tornem,
doncs, a lorgull del que parlvem abans:
lorgull de ser un mateix, honestament,
sense impostures. I en Fuster aquest orgull
s sinnim de ser de poble, de ser de Sueca,
de ser un escriptor valenci que escriu en ca-
tal en el panorama polticament i lings
ticament desolador de la postguerra. En
definitiva, lorgull de Fuster, que s tamb
el nostre, s el de ser un intellectual bri-
llant, europeu i inslit en la dcada dels 50,
en un pas culturalment desarticulat. Un
escriptor normal dins la anormalitat del
mapa literari de la postguerra en catal que
amb prou feines comptava amb un pblic
capa de llegir en la prpia llengua.
Aix, seguint la cita anterior, lart s per
a Fuster un exemple de plenitud individual
expressada, per que en tant que uniquis-
me s consubstancial a tot individu. Pot-
ser per aix, i encara que insisteixi en el com-
proms social de lintellectual, no el conce
br mai com a heroi. Tant lintellectual o
lartista com lhome normal es veuen afec-
tats pel mateix problema: el dafirmar la
193
prpia singularitat en una societat que la
qestiona i lobstaculitza. La diferncia rau
en qu el pensador registra aquesta bipola-
ritat duna manera ms sensible i, per tant,
t una urgncia per autoafirmar-se molt
ms gran, que no comparteix amb lhome
mitj sin en moments excepcionals:
Lhome mitj viu presa de la necessitat, i per
a ell, ms que per a ning, luniformisme
de lestndard t uns avantatges adormidors.
Quan el sobta la intuci del seu desarrela-
ment hum, no pot evitar un calfred des-
pant [...] es sumeix en la vaga massa, [...]
perqu la perspectiva de ser permanentment
lcid li produeix un vertigen insofrible.
Lartista i lintellectual en canvi poten
cien llur soledat i allament de la massa mit-
janant la reflexi, que inevitablement a-
lla.10 Un isolament, per, que en cap cas ha
de confondres amb tancar-se en una torre
divori, sin que t a veure amb aquella lli-
bertat abans esmentada del comproms vers
la prpia obra. Per tal de dur a terme la seva
missi cvica, el pensador ha de distanciar-
se de la societat a fi de poder-la pensar.
Per la seva part, el lector tamb ha de
comprometres, rebutjant la lectura devasi
per tal de reflexionar amb lobra. Noms
aix, dialcticament, sacomplir el carcter
social de lescriptura. La lectura atenta que
mereix trencar el malefici del seu aparent
allament. Aix ho afirma Fuster a Lectu-
ra, dins Diccionari per a ociosos:
Llegir no s fugir. Encara que hi hagi molts
que no cerquin en la lectura sin el succedani
honorable dun estupefaent, llegir s tot el con-
trari dembriagar-se o densopir-se. Es llegeix
per comprendres un mateix, per comprendre
els altres, per comprendre el nostre temps.
194
Una idea semblant ja figura a Les ori-
ginalitats, convertint Fuster en un teric
de la literatura avant la lettre:
El fet decisiu radica en la recreaci que de
lobra fa, en assimilar-se-la, lhome que la
percep. No s la seva una actitud passiva:
ell aplica la seva humanitat a la humani-
tat objectivada en lobra, shi solidaritza.
[...] Lartista es diu en lobra: lespectador
sapropia aquesta dicci, la repeteix i shi
eixampla veu el mn de nou, el desvela,
des de la construcci esttica on lartista
fix les seves vivncies personals. All que
lartista comunica en lobra ell mateix s,
ben mirat, una intuci metafsica ltima.
Lespectador en participar, desprs, recons-
truint-la, experimentant-la.
En definitiva, la lectura s tamb una ac-
tivitat creadora i individual, que permet al
subjecte que llegeix de dir-se: Diu realment
el poeta all que jo entenc en llegir-lo? Tant
se val. Fa que jo entengui alguna cosa. Que
si no s el que ell diu, s el que jo estava a
punt de dir-me.
UNA POTICA
A Les originalitats, ja ho hem dit, hi tro-
bem dues dimensions: una mena de teoria
del jo i una teoria esttica. Entre les nom-
broses definicions de categories esttiques
que hi apareixen, destaca la definici que
Fuster en fa de lobra dart, accentuant-ne
el paper clau del receptor.
Arribem, doncs, al que, des de la teoria
de la literatura, pot semblar-nos una altra
obvietat, per cal recordar que no ho era
el 1952, abans de les teories de lesttica de
la recepci de Hans Robert Jauss (1967).
Fuster escriu:
lart s dicci. [...] Lartista es comunica
amb lobra amb, ms que no pas a travs,
i s en lobra tamb en i no a travs que
lespectador capta la seva comunicaci.
Lobra t una entitat autnoma, per alhora
mant arrels en lhome de qu procedeix i en
lhome que, en assumir-la, torna a donar-li
vida actual.
Evidentment Fuster devia haver llegit
ja aleshores Qu s la literatura? (1948),
on Sartre parla del lector com a revelador
i creador:
Loperaci descriure implica la de llegir com
a correlatiu dialctic seu, i aquests dos actes
connexos necessiten dos agents distints. s
lesfor conjugat de lautor i del lector el que
far sorgir aquest objecte concret i imaginari
que s el producte de lesperit. Noms hi ha
art per a i per altri. [...] Tota obra literria s
una crida. Escriure s apella al lector perqu
faci passar a lexistncia objectiva la revelaci
que jo he emprs per mitj del llenguatge.
Ara b, Fuster no noms reivindica, com
lintellectual francs, el paper actiu i neces-
sari del lector, sin que sembla avanar-se
als postulats de lesttica de la recepci en
depassar tant la visi parcial del formalis-
me que veu en la literatura una entitat
absoluta i escindida de la societat com en
veure ms enll de lptica miop del mar-
xisme i reconixer en lobra dart un nucli
autnom, i no tan sols un reflex simple i
automtic de la realitat social.
A ms, Fuster parla ja de la necessitat
dentendre histricament b una obra. s a
dir, de no limitar-se a situar-la en el context
histric en qu fou creada, sin tamb a fer

la histria del dileg que aquella mateixa
obra ha mantingut al llarg dels segles amb
generacions successives de lectors.11 I s
justament en aquest sentit que Jauss parlar
de la histria com a provocaci al fals histo-
ricisme de la filologia histric-positivista.12
Per la lucidesa intellectual del jove
Fuster no es queda aqu. La seva capacitat
per reflexionar sobre nocions esttiques es fa
igualment palesa en Les originalitats amb
la seva defensa del plagi, que ha esdevingut
pecat intolerable i nou horror al buit amb
lobcecaci moderna de ser originals. Una
dria que ha convertit aquesta prctica
acceptada i comuna entre els clssics en
una mena de pesta que cal evitar com sigui.
Tanmateix, per Fuster loriginalitat incor-
ruptible de cadasc s la que determina i
dna un mats diferent al que pugui haver
de repetici en la prpia obra:
En dir coses, diem el que s nostre poc o
molt nostre i el que els altres ja han dit.
All que tornem a dir, tanmateix, no s
mera ganga, inevitable, una massa neutra
on encastar-hi l original. El que els altres
han dit, quan jo ho torno a dir amb sin-
ceritat que s: per necessitat, perqu no
puc deixar de dir-ho, ho faig meu. Hi ha,
doncs, el fet didentificar-mho i el fet que
mho identifico dacord amb el meu reducte
original. El personalssim es converteix en el
nucli entorn del qual sarticula i es disposa
orgnicament la part adquirida o compar-
tida. [...] Incls quan sembla que repetim,
all que repetim posseeix ja un sentit divers
del seu sentit originari, perqu ara s dit des
duns orgens diferents. [...] Cada autor rep i
assumeix les influncies alienes que conve-
nen a la perspectiva oberta per la seva prpia
singularitat: aquestes influncies i no daltres.
s loriginalitat all que les predestina.
195
Aquesta mateixa cita matisa ja que, quan
Fuster parla de plagi, no lentn com la sim-
ple activitat passiva i parasitria de copiar
i enganxar els mots dels altres, sin que la
concep ms aviat com la noci de intertex
tualitat, que es refereix a aquell text que
en cita daltres, que shi relaciona dalguna
manera, que hi fa referncia ja sigui home-
natjant-los o parodiant-los.
No compto amb prou espai per resse
nyar aqu totes les qestions esttiques que
Fuster tracta a Les originalitats. La seva
particular potica continua amb altres de
finicions com la destil, la de llenguatge i
la reflexi sobre les avantguardes. Per min-
teressa demanar-me per qu hi trobem tan-
tes definicions, per qu aquest inters a
resseguir i condensar problemes esttics di-
versos en un assaig breu. La resposta ens
remet novament als orgens del Fuster as-
sagista: perqu ho necessita en el moment
biogrfic i artstic en qu es troba als anys
50. Sn plantejaments sobre els que aquest
jove Fuster de trenta anys necessita reflexi-
onar per poder crear, per poder projectar
la coherncia duna obra que realitzar
amb cada nou assaig, malgrat la varietat i
fragmentaci dels escrits.
Perqu, per a Joan Fuster, realitzar i ex-
pressar la prpia plenitud s sinnim de
realitzar alhora el suprem principi tic i el
suprem principi esttic. Les originalitats
acaba amb una crida desperana, la de ser
lliures en la nostra virtut com a individus
i com a collectiu. Una llibertat que fou
sistemticament amenaada en el temps que
escrigu aquest magnfic assaig i que, tanma-
teix o justament per aix, calia revifar com
a intenci sana i dignificant. Ens toca ara
a nosaltres dagafar-ne el relleu, dacceptar
el nostre comproms de lectors amb lobra
de Fuster per interrogar el nostre temps. r
196
1. Evidentment no sc la primera en fer-ho. Vegeu el Collecci
magnfic prleg dAntoni Mart a ledici de Les
originalitats de Bromera, Alzira, 1999. Tamb Jo-
sep Iborra en fa una bona lectura a Fuster porttil,
Valncia, Eliseu Climent editor, 1982.
2. Theodor W. Adorno, Lassaig com a forma dins
Lorigen de la vida
Notes de Literatura, edici i traducci a cura de
Aleksandr I. Oparin / John B. S. Haldane
Robert Caner, Barcelona, Columna, 2001. Traducci de Natlia Inness i Juli Peret
3. Vegeu Antoni Mart, op. cit. Introducci de Juli Peret
4. Ibdem.
5. Vegeu Albert Camus, La pesta, traducci i prleg de LEstat dels jueus
Joan Fuster, Barcelona, Vergara, 1964. Theodor Herzl
6. I s en aquest sentit que cal llegir la seva citaci del Traducci i introducci de Gustau Muoz
vers de Carles Riba al final de lassaig: No hi ha
intil/ cap esperit, si creix lliure en la seva virtut. Sobre la traducci
7. Vegeu Josep Iborra, op. cit.
Paul Ricoeur
Traducci i introducci de Guillem Calaforra
8. A larticle Els altres filsofs de Contra Unamuno i
tots els altres, Fuster encara arriba ms lluny en la Lassassinat ents com una de les belles arts
seva crtica a lontologia: El doctor Adorno reprot- Thomas De Quincey
xava al doctor Heidegger que, quan aquest escrivia Traducci i introducci dAlbert Mestres
sser volia dir Fhrer, o siga, anecdticament
Hitler. Per ac va la cosa. No em veig amb cor de Micromgas. Una histria filosfica
rellegir el Sein und Zeit de Gaos per comprovar-ho. Voltaire
Em fie dAdorno. Segons el meu parer, i en la Traducci i introducci de Mart Domnguez
ms estricta intimitat, jo, personalment, ja havia
arribat a una conclusi bastant ms general: no hi
Brevssima relaci de la destrucci de les ndies
Bartolom de Las Casas
ha Ontologia que no siga feixista [...] Lsser i
Traducci de Pau Viciano
la Porra o la Foguera sn inseparables. Estudi preliminar de Meritxell Bru
9. Sobre Erasme vegeu Intellectual a Diccionari per a Prleg de Miquel Barcel
ociosos. Sobre Voltaire remeteu-vos, entre daltres,
al prleg de Joan Fuster a Tractat sobre la tolerncia Contra els galileus
i altres escrits, Barcelona, Edicions 62, 1988. Sobre Juli Emperador, dit lApstata
Rabelais, llegiu lOda a Rabelais al Diari de 1952 Traducci i introducci de Joan F. Mira
a 1960.
10. Pensa sobre tu mateix, sobre el mn, sobre qualsevol Assaigs
cosa, i et sentirs distint dels altres: la reflexi alla
Victor Klemperer
Traducci de Marc Jimnez
11. En aquest sentit, Fuster afirma: que lobra s hist-
Introducci dAntoni Mart Monterde
rica val a dir, feta de temps i en el temps, s una
idea que va implcita en el fet, avui ms clar que Lisboa. Llibre de navegaci
mai, de ser lhome un ens histric. Tanmateix, aix Jos Cardoso Pires
no significa que lobra hagi desgotar-se, ni que Traducci i introducci de Vicent Berenguer
sesgoti amb les circumstncies, amb la conjuntura
temporal en qu es produeix. La lluita per la vida
12. Vegeu La historia de la literatura com a provocaci Charles R. Darwin / Alfred R. Wallace
a la teoria literria dins revista Els Marges 7 (juny Traducci de Juli Peret
de 1976), Barcelona, pp. 13-34, traducci de Josep
Introducci de Manuel Costa i Juli Peret
Murgades Barcel.
 197

afers
fulls de recerca i pensament

Revista fundada per Sebasti Garcia Martnez

Director: Manuel ardit Lucas
Cap de redacci: Vicent S. OLMOs i taMarit
Consell de redacci: Ferran archiLs i cardOna, Joan Bada i
eLias, Evarist caseLLes i MOnjO, Agust cOLOMines i cOMpanys,
Josep Ferrer i Ferrer, Pere FuLLana i puiGserver, Joan iBOrra
i GastaLdO, scar jan i checa, Joan peytav i deixOna,
Antoni Quintana i tOrres, Queralt sOL i Barjau, Josep M.
tOrras i riB, Josep tOrr i aBad, Pau vicianO i navarrO

XXVII:71/72 (2012) Nosaltres, els valencians, 50 anys desprs (1962-2012)

Vicent S. OLMOs i taMarit: Nosaltres, els valencians, 50 anys desprs (1962-2012) / Antoni
Furi: Histria i ideologia. Nosaltres, els valencians i el debat sobre la industrialitzaci al Pas
Valenci / Ferran archiLs: Els problemes. Historiografies de lpoca contempornia a Nosaltres,
els valencians / Gustau MuOz: Joan Fuster i la industrialitzaci valenciana: opinions, miratges
i equvocs / Manuel ardit: Joan Fuster i la histria moderna del Pas Valenci / Pau vicianO:
Entre el llinatge i el regne. La histria medieval en Nosaltres, els valencians / Vicent FLOr:
Nosaltres, els antivalencians. Les primeres reaccions antifusterianes i els precedents directes
de lanticatalanisme blaver (1962-1974) / Maria Josep Badenas i Francesc prez i MOraGn:
Nosaltres, els valencians i la censura franquista / Antoni ricO i Garcia: Nosaltres, els valencians
i la seua recepci en lideari dels partits poltics / Vicent saLvadOr: Joan Fuster, lassagista i el
divulgador / Isidre crespO: Nosaltres, els valencians vist per Joan Fuster
Miscellnia: Ricard Camil tOrres FaBra: La repressi franquista al Pas Valenci. Un estat de la
qesti per al primer franquisme / Josep Llus Martn i BerBOis: La utopia dorganitzar la Lliga
Catalana durant els primers anys del franquisme (1939-1948) / Josep puiGsech i Farrs: Una
comparativa republicanosovitiva. La premsa governamental davant la imatge del consolat de
lURSS a Barcelona durant la Guerra Civil / Elisabet GOuLa sard: Alg que no va oblidar.
Elements per a una lectura poltica de les Elegies to the Spanish Republic de Robert Motherwell /
Josep MOnserrat MOLas: Joaquim Xirau i la Uni Socialista de Catalunya / Slvia aMOr Lpez: La
correspondncia a Catalunya (segles XVI-XIX). Una aproximaci a lestat de la qesti / Joaquim
Mart Mestre: El catal de mitjan segle XVII a travs del testament i de linventari de bns del
sotssagrist Pere Joan Toms / Vicent BaydaL i Vicent J. escart: El record personal i familiar.
La memria (1604-1627) de Pere Escriv i Sabata / Bartomeu vaLLOri MrQuez i Miguel ngel
cau OntiverOs: Pollentia, 1593-1923. La recerca duna ciutat de les fonts clssiques a Mallorca
Postscriptum: Pere Maria Orts i BOsch: Margarida o Isabel. Dos noms per a una mateixa filla
illegtima de lemperador Carles dustria
Recensions: Andreu navarra OrdOO, Antonio caLzadO aLdaria, Xavier dez, Antonio
cOrtijO Ocaa, Vicent Josep escart

a
Resums Publicacions rebudes

editorial afers
Informaci i subscripcions: Editorial Afers, s.l. / Apartat de correus 267
46470 Catarroja (Pas Valenci) / tel. 961 26 93 94
e-mail: afers@editorialafers.cat / http://www.editorialafers.cat
198
Democrcia liberal
i pluralisme nacional
El cas de Catalunya: del federalisme a la independncia
Democrcies liberals
i pluralisme nacional
En lmbit poltic de les darreres dcades
sha anat fent cada vegada ms pals que
les democrcies liberals no tenen avui ri-
vals dins dels sistemes poltics comparats.
Tanmateix, aquest tipus de democrcies
sn entitats poltiques que shan construt
bsicament a partir de les realitats estatals
desenvolupades en els dos darrers segles.
I aquesta no s una qesti que resulti
neutra en relaci als lmits i possibilitats
daquestes democrcies quan presenten
caracterstiques de pluralisme nacional
intern (democrcies plurinacionals). Aix
mateix, les teories de la democrcia han estat,
tradicionalment, teories de lestat democrtic.
Una qesti que tampoc resulta neutra en
lmbit de la teoria poltica normativa, es-
pecialment quan sanalitzen qestions com
Ferran Requejo (Barcelona, 1951) s catedrtic de Cincia
Poltica a la Universitat Pompeu Fabra. Investiga
principalment en temes com teoria de la democrcia,
federalisme i democrcies plurinacionals i liberalisme
poltic i socialdemocrcia. Ha publicat recentment
Political Liberalism and Multinational Democracies
(Routledge, 2010, amb Miquel Caminal), Federalism
beyond Federations (Ashgate, 2010, amb Klaus Jrgen
Nagel) i Camins de democrcia. De lautonomia a la
independncia (LAven, 2010).
Ferran Requejo
els drets individuals i els drets collectius,
les institucions representatives, els processos
de decisi, la distribuci de poders o les
relacions internacionals.
La construcci dunes democrcies cada
cop ms refinades en termes nacionals i
culturals constitueix un dels reptes ms
destacats de la revisi normativa i institu-
cional de les democrcies liberals actuals.
En lagenda poltica i analtica recents
shan consolidat algunes qestions: qu
implica en el mn de les institucions, de la
simbologia o de lautogovern, regular cons-
titucionalment democrcies plurinacionals?
Quines diferncies normatives i instituci-
onals requereixen aquestes democrcies en
relaci a les de carcter uninacional? Com
shan dentendre i concretar conceptes tan
clssics com la representaci, la participa-
ci, la ciutadania o la sobirania popular en
contextos plurinacionals i multiculturals?
El debat actual sobre les relacions entre el
liberalisme democrtic i el pluralisme naci-
onal est contribuint, si ms no, a clarificar
el debat democrtic en tres aspectes: 1) en-
tendre el pluralisme nacional no com un
mer fet empric que cal regular de la manera
ms prctica possible, sin com un valor
que cal protegir des de les institucions
liberals i democrtiques; 2) assenyalar el
lmits culturals que envolten la teoria i les
prctiques constitucionals tradicionals de

les democrcies; 3) realitzar millor els va-
lors pretesament universals en qu es
basen bona part de les concepcions liberal-
democrtiques clssiques.
Una manera de presentar la histria del
liberalisme democrtic s entendre-la com
la histria del progressiu reconeixement de
determinades demandes dimparcialitat per
part de diferents sectors socials i culturals.
Sabem que el llenguatge abstracte i univer-
salista subjacent als valors liberals de lliber-
tat, igualtat i pluralisme, en la prctica ha
contrastat amb lexclusi de determinades
veus en la regulaci de les llibertats, igual-
tats i pluralismes concrets de les societats
contempornies. Histricament, aquest va
ser el cas, per exemple, dels no propietaris,
de les dones, dels indgenes, de les mino-
ries tniques, lingstiques, nacionals, etc.
De fet, la major part dels primers liberals
fins a final del segle xix eren contraris a
la regulaci de drets democrtics com ara
el sufragi universal o el dret dassociaci.
Aquests drets, que avui ens semblen gai-
reb evidents, van haver de ser arrancats
al constitucionalisme liberal en la primera
meitat del segle xx, desprs de dcades den-
frontaments per part, sobretot, de les or-
ganitzacions poltiques i sindicals de les clas-
ses treballadores. Posteriorment arribaria la
generalitzaci dels drets de carcter social
que sn a la base dels Estats de benestar
occidentals de la segona postguerra.
En els darrers anys han anat emergint
noves veus poltiques que han fet pals la
seva manca de reconeixement i dacomo
daci en termes digualtat, llibertat i plu-
ralisme en les democrcies liberals. Entre
elles cal destacar la de les minories o grups
nacionals i culturals minoritaris, s a dir,
aquells grups les identitats nacionals o
culturals dels quals no coincideix amb les
199
identitats del grups majoritaris o hegem-
nics dels estats democrtics.
Aquestes han estat qestions molt des-
considerades fins fa pocs anys, tant en el li-
beralisme democrtic com en altres corrents,
com ara, les diferents variants del socialisme,
del republicanisme o del conservadorisme.
El pluralisme nacional s un tipus concret
de pluralisme davant del qual les ideologies
poltiques clssiques sovint shan mostrat,
i en alguns casos encara es mostren, o b
refractries o b perplexes i desorientades. I,
de fet, tots els estats, inclosos els democr-
tics, han sigut i continuen essent agncies
nacionalistes i nacionalitzadores.
Dissortadament, amb massa freqncia
les respostes oficials han tractat les dife-
rncies nacionals i culturals internes a les
democrcies en termes de desviacions
particularistes. Tanmateix, en clar contrast
amb les versions que defensen un prets
laissez faire en matria cultural i nacional,
o una pretesa superioritat o modernitat dels
valors de les majories, lexperincia indica
que lestat no ha sigut, ni s, ni pot ser neutre
en matria nacional i cultural. Massa vega-
des el desenvolupament prctic de bona
part de les democrcies liberals ha estat pro-
moure lassimilaci de les minories en nom
de la seva integraci poltica, tot emprant un
llenguatge esbiaixadament universalista. s
a dir, la conseqncia prctica ha estat la
laminaci i marginaci de les minories na-
cionals i culturals internes de lestat en nom
de versions universalistes de la igualtat de
ciutadania, de la sobirania popular, o de la
no discriminaci. Unes versions que en la
prctica han actuat duna manera molt desi-
gualitria, discriminadora i parcial en favor
de les caracterstiques particulars dels grups
culturalment hegemnics o majoritaris de
les democrcies (que no sempre coincidei-
200
xen amb els grups o sectors hegemnics en
lmbit socioeconmic).
Avui podem dir que ens trobem amb un
nou vessant de carcter nacional i cultural
de lequitat poltica. Un aspecte que resulta
imprescindible en el moment davanar
cap a unes democrcies amb ms qualitat
tica. En altres paraules, en lactualitat es
va obrint cam la idea que luniformisme
s enemic de la igualtat, i que el cosmopo-
litisme passa per establir un explcit i ampli
reconeixement i acomodaci del pluralisme
nacional i cultural de les democrcies (el de
les majories i el de les minories).
Entre els elements que marquen les
debilitats o els biaixos nacionals i culturals
de la tradici liberal-democrtica (i daltres
corrents poltics que aqu no considerarem),
els quals condicionen tant la concreci dels
valors i principis organitzatius de les demo-
crcies liberals com les seves regulacions ins-
titucionals, podem destacar els segents:
1) Labsncia duna teoria del demos en
les teories tradicionals de la democrcia,
siguin de carcter ms liberal o de carcter
ms republic. Aquestes teories tampoc
han desenvolupat concepcions sobre les
demarcacions legtimes (fronteres i drets
de secessi).
2) La consideraci de la justcia des de resulta improcedent barrejar totes aquestes
la perspectiva terica, quasi exclusiva, del pa-
radigma de la igualtat en termes socioecon-
mics, amb menysteniment del paradigma de
la diferncia en termes nacionals i culturals.
Es tracta del contrast entre el que a vegades
sanomena el paradigma de la redistribuci
i el paradigma del reconeixement. (Un con-
trast que en el si de les teories actuals de la
democrcia es manifesta en els enfocaments
anomenats Liberalisme 1 i Liberalisme 2).
3) Laplicaci dun llenguatge universa-
lista a un grup estatal particular presentat
internament com una realitat nacional
homognia. Presncia dun estatalisme uni-
formitzador en termes nacionals i culturals
com un element ocult del liberalisme
democrtic tradicional en la regulaci dels
drets i deures de la ciutadania i de la so-
birania popular. Tot en clar contrast amb
els inevitables processos de nation-building
estatals presents en totes les democrcies.
4) Els lmits del llenguatge i de la inter
pretaci dels valors i de les institucions de
mocrtiques per part de les teories liberal-
democrtiques ms elaborades (Rawls, Ha-
bermas) quan senfronten a les demandes de
reconeixement i dacomodaci normativa i
institucional de les nacions minoritries.
Semblaria que per tal de solucionar un
problema, la primera condici s definir-lo
b. I definir b un problema requereix fer,
com a mnim, tres coses. En primer lloc,
saber triar quina s la qesti bsica, qui-
na s la qesti decisiva a considerar. b-
viament, a ms daquesta qesti hi hau-
ran probablement tot un seguit daltres
qestions que sinterrelacionaran amb la
primera: el desenvolupament econmic, les
desigualtats de renda, la integraci en insti-
tucions supraestatals com la Uni Europea
o la nafta, la multiculturalitat, etc. Per
qestions dentrada. En segon lloc, definir
un problema tamb implica saber caracte-
ritzar-lo amb la mxima precisi possible.
Aix implica procedir tant a un acurat
tractament conceptual i de caire histric,
com incloure totes les dades empriques
que sn normativament rellevants. I en
tercer lloc, definir un problema s saber on
cal anar per buscar les possibles solucions,
tant en lmbit de la teoria, com en lmbit
de la poltica comparada. Isaiah Berlin ja
deia que les preguntes que ens formulem

en filosofia, en histria o en cincies socials,
noms sn intelligibles si sabem on hem
danar a buscar les respostes.
En el nostre context, la qesti poltica
bsica s la de com sarticula duna manera
justa una democrcia liberal en una realitat
plurinacional. I les respostes institucionals
clssiques a aquesta qesti les podem
resumir en les tres segents:
1) el federalisme (en sentit ampli, inclo-
ent-hi les federacions, els estats associats, les
federacies i les confederacions);
2) les institucions i els processos de
carcter consociacional (democrcies de
consens) entre les majories i les minories.
Aqu les institucions de lestat i els proces-
sos de decisi estan estructurats des de la
premissa que la ciutadania est composta de
grups nacionals majoritaris i minoritaris
diferenciats, i del que es tracta s dobtenir
decisions poltiques de consens. Sen troben
exemples en els sistemes de Sussa i Blgica,
en aquests casos en conjunci amb soluci-
ons federals;
3) la secessi.
Quina sigui la soluci ms adequada de-
pendr del context de cada cas concret
(histria, situaci internacional, tipus dac-
tors i de cultura o cultures poltiques, etc).
Tanmateix, la pregunta clau duna demo-
crcia liberal plurinacional s establir, no
com el demos arriba al cratos aix seria
la visi tradicional de la democrcia, sin
com fer que els diversos demoi nacionals
que conviuen en una mateixa democrcia
estiguin polticament i constitucionalment
reconeguts i acomodats en termes digualtat
(entre les majories i les minories). Aix
implica tant aspectes democrtics (parti-
cipaci entre majories i minories en els go-
verns compartits de la democrcia), com,
sobretot, aspectes liberals (protecci i
201
desenvolupament de les minories en lmbit
de la democrcia i en lmbit internacional,
enfront de la tirania de la majoria; aix
com la possible regulaci dun dret de seces-
si constitucional de les minories nacionals).1
En les realitats plurinacionals sempre
existiran elements nacionalment compe-
titius. s contraproduent, a ms dintil,
tractar de reconduir la qesti a travs
de postnacionalismes o altres conceptes
similars que tracten devitar-la o pretesa-
ment de superar-la2. Es tracta dintents
conceptuals que es revelen molt mal armats
en el terreny empric i, que en la prctica,
es converteixen en legitimadors de lstatus
quo favorable a les majories nacionals he-
gemniques de lestat.
Les societats actuals shan tornat massa
complexes per a ser explicades amb unes con-
cepcions poltiques que estaven pensades per
a un nivell de complexitat social, nacional
i cultural molt menor que lactual. Avui cal
establir una interpretaci molt ms refinada
de la que ofereix el constitucionalisme tra-
dicional dels valors ms bsics de la tradici
liberal i democrtica: la llibertat, la igualtat,
el pluralisme, la dignitat i la justcia. La
complexitat exigeix teories ms sensibles a
les variacions de la realitat emprica en el
moment destablir la concreci dels seus va-
lors legitimadors bsics. I exigeix, sobretot,
solucions prctiques, institucionals i proce-
dimentals molt ms adients al pluralisme
de les societats actuals. La teoria poltica i
la poltica comparada sn mbits que han
de ser posats en interrelaci per tal de fer
millor teoria i millor poltica comparada.
A principis del segle xxi, el reconeixement
i lacomodaci poltica de les democrcies
plurinacionals segueixen essent qestions
no resoltes dins de lagenda democrtica i
del constitucionalisme darrel liberal.
202
Lindependentisme
i la fi de lesperana
federalista a Catalunya
La Constituci espanyola de 1978 va ser el
producte jurdic de la transici dels anys 70.
Una transici que es va fer, recordem, en un
context presidit per amenaces de cops des-
tat per part dun exrcit en aquells moments
molt reaccionari, aix com per una clara
debilitat i poca preparaci tcnica de
les organitzacions poltiques que sortien
de la clandestinitat, bsicament els partits
desquerra i els partits de les nacionalitats
histriques. La vocaci darribar a un con-
sens que en molts casos es va aconseguir
al preu duna ambigitat que desprs no-
ms ha afavorit el poder central va ocul-
tar fins i tot quina era la qesti histrica
clau a resoldre. En termes prctics, es van
confondre dues qestions que mereixen
plantejaments, llenguatges i, sobretot, so-
lucions diferents: la descentralitzaci de
lestat i lacomodaci poltica de la diversi-
tat nacional. Per descentralitzar un estat no
cal per a res que aquest sigui plurinacional.
I la poltica comparada mostra tant estats
uninacionals com plurinacionals bastant
ms descentralitzats que el cas espanyol.
Desprs de la sentncia de lEstatut de
Catalunya per part dun Tribunal Constitu-
cional (tc) espanyol molt deslegitimat, les
reivindicacions independentistes compten
avui amb un renovat arsenal darguments.
Es tracta darguments basats en valors i
objectius liberal-democrtics en un context
de pluralisme nacional.
La decisi del tc (2010) sobre lEstatut
de Catalunya aprovat per referndum dels
ciutadans al 2006 representa un retrocs
per al desenvolupament de lautogovern i
el reconeixement nacional de Catalunya.
A ms, els fonaments de la sentncia ju-
dicial sn dun caire molt ms retric en
comparaci amb altres sentncies da-
quest Tribunal. Es tracta dun discurs amb
un clar contingut nacionalista espanyol.
De fet, hi ha un veritable desig de limitar
el reconeixement i lautogovern de Catalu-
nya, en alguns aspectes fins i tot ms enll
del que disposava lEstatut anterior (1979).
En general, la sentncia emmarca un
punt dinflexi poltica en les relacions
entre Catalunya i Espanya.
En retrospectiva aquesta decisi impo-
sada no noms millora la posici i el creixe-
ment independentistes a Catalunya, sin que
tamb enforteix les posicions ms intransi
gents del psoe i del pp. El comproms in-
termedi federal desapareix amb la sentncia
del Tribunal Constitucional. Tot apunta que
ja han passat els temps en qu es creia possi-
ble arribar a acords de carcter federal o con-
sociacional capaos de reconixer formal-
ment i dacomodar constitucionalment als
diversos collectius nacionals que conviuen a
lestat. Al final, lestat autonmic ha consti-
tut un flagrant fracs en termes de pluralisme.
Davant daquest panorama, a Catalunya
(i al Pas Basc) la independncia esdev un
objectiu cada vegada ms plausible i ms
legitimat. Es tracta dun dels temes ms
importants i decisius que una collectivitat
poltica pot plantejar-se. Un moviment a
favor de la independncia constitueix un
tema de gran calat poltic que requereix
compromisos slids en lobjectiu i en les-
tratgia a seguir. Tamb implica teixir ali-
ances internes i internacionals i, sobretot,
un treball que asseguri una majoria social
favorable al projecte. Tot aix s possible,
per requereix professionalitat, optimisme,
raonabilitat argumentativa i racionalitat
estratgica. En cas contrari, el procs

probablement abocaria a una frustraci
collectiva durant dcades. Cal deixar de
banda tant les anlisis superficials i mera-
ment emotives com la improvisaci o la
frivolitat prctiques.
Actualment, s la mateixa lgica del mo-
del autonmic la que incentiva posicions
independentistes a les nacions minoritries
de lestat. De fet, podem distingir dos tipus
dindependentisme, que podem anomenar
independentisme substantiu i indepen-
dentisme estratgic o instrumental. Tots
dos es donen a Catalunya. El primer s el
que planteja la independncia de Catalunya
en el si de la ue com un objectiu legtim,
desitjable i possible. Lindependentisme
estratgic, en canvi, defensa que, donats
els lmits estructurals del model auton-
mic per establir un reconeixement i una
acomodaci poltica efectiva del pluralisme
nacional, lnica via per arribar a models
ms amables amb les realitats nacionals
catalana i basca s reforar lindependentis-
me, el qual expressa una idea senzilla per
clara, i que tothom entn. Dacord amb
aquest segon tipus dindependentisme es
podria arribar a acords que potser no por-
tessin a una independncia completa, per
s a esquemes de partenariat, confederals,
consociacionals o asimtrics que perme-
tessin parlar amb propietat dautogoverns
nacionals diferenciats tant en el pla intern
com en el pla de la poltica internacional.
Fa uns anys vaig assenyalar que el que
caracteritzava Catalunya no era lautode-
terminaci, sin la auto-indeterminaci. nu despertant recels ideolgics i cert es-
Doncs b, sembla que ara les posicions in-
dependentistes volen trencar amb aquesta
indeterminaci. I la classe poltica catalana
haur de posicionar-se en aquest nou con-
text. El primer pas a donar per lindepen-
dentisme s el de la mobilitzaci i organit-
203
zaci de la societat civil. Per al segon pas, si
com s previsible el poder central no canvia
les seves posicions, sapunten diverses lnies
dactuaci: la internacionalitzaci del con-
flicte; prctiques de desobedincia civil;
poltiques des de la Generalitat que des-
bordin les interpretacions legislatives i de
govern centralistes, etc. Es tracta destablir
posicionaments pacfics, per contundents
de ruptura amb un marc constitucional que
ha passat de lambigitat a lhostilitat amb
Catalunya. Arribat el moment, les institu-
cions del pas hauran de prendre posicions
clares, i ja no les merament retriques del
passat. Si la legalitat segueix mostrant-se
hostil, les institucions catalanes hauran de
prendre decisions poltiques que trenquin
amb el marc constitucional actual.
A continuaci sindica un decleg de
factors que crec que un moviment inde
pendentista hauria de procurar establir
o que hauria de tractar devitar.
Factors a establir:
1) Una majoria social a Catalunya a fa-
vor de la independncia. Aquest s el factor
clau. Aix implica establir i difondre una
argumentaci en favor de la independncia,
a ms duna organitzaci i una estratgia per
part de les forces poltiques i de la societat
civil catalanes. Shauran de reunir sota
una mateix objectiu els independentistes
substantius i els independentistes estrat
gics o instrumentals. La composici de la
poblaci de Catalunya s culturalment com-
plexa. I s lgic que la independncia conti-
cepticisme prctic en determinats sectors
socials. Shaur darribar a tots ells amb la
mxima transparncia i sense partir duna
suposada superioritat moral.
2) Un projecte transversal basat en va-
lors, dades empriques i projecci de futur.
204
Raons de pes a favor de la independncia
no es que en faltin, ms aviat en sobren.
Nhi ha de carcter econmic (dficit din-
fraestructures; dficit fiscal catal al voltant
del 8-10% del pib un autntic espoli en
termes comparats que rebaixa la competiti-
vitat de Catalunya en el mn global); raons
de carcter social els ndexs de benestar
duna Catalunya independent podrien ser
semblants als de Sucia o Canad; raons
de carcter poltic augment de poder en
lescena internacional; raons de carcter
simblic, lingstic, cultural, esportiu, etc.
3) Un pacte entre les forces poltiques
catalanes i de la societat civil favorables a
la independncia que reculli, no noms
lobjectiu final, sin les principals estacions
intermdies del recorregut. Un pacte obert
a altres forces i sectors socials. (En els temps
de la revoluci americana es deia United we
stand, divided we fall).
4) Un lideratge clar del procs que sigui
identificable des de Nova York o Pekn
en termes slids i crebles, tant pels actors
poltics nacionals com internacionals. Les-
tabliment daliances internacionals, dins i
fora de la Uni Europea s un factor im-
portant de legitimaci.
5) Referndum. El referndum final
sobre la independncia s un instrument,
no un fi en si mateix. Previsiblement la
seva organitzaci ser cosa exclusiva del
Parlament i del Govern de la Generalitat.
Com la legalitat espanyola no ho permetr
mai, arribat el moment no sha de fer a
travs daquesta ltima, sin malgrat ella,
comptant amb complicitats i observadors
internacionals. Sha dorganitzar des del
consens de la majoria de forces poltiques
catalanes i en el moment que existeixin
clares possibilitats dun resultat favorable
a la independncia.
Factors a evitar:
6) Lindependentisme emotiu de reac-
ci. Aquell que noms respon a una agres-
si concreta per exemple, la sentncia del
tc o el previsible fracs dun pacte fiscal ti-
pus concert econmic, per que es dilueix
al cap de pocs dies com escuma de cervesa.
7) Lindependentisme adolescent.
Aquell que vol tenir-ho tot ja en el primer
moment, per que es mostra incapa de
calcular els costos de les iniciatives, i des-
tablir prioritats, aliances i estratgies a mitj
termini.
8) El minifundisme organitzatiu. Cal
establir organitzacions mplies i el ms in-
clusives possible, tant a escala de la societat
civil, com a escala institucional (municipis,
Generalitat).
9) Lindependentisme amb adjectius.
La vinculaci de la independncia a qu
aquesta vagi acompanyada dadjectius,
com desquerres, ecolgic, de mer-
cat, etc. Aix confon lobjectiu principal,
la independncia que necessriament s
nacional, s a dir, transversal.
10) Que es plantegin referndums im-
mediats que no compten amb la necessria
complicitat dels partits catalanistes, de la im-
mensa majoria dorganitzacions de la socie
tat civil ni, per tant, amb garanties dxit
electoral.
Fa anys que analitzo els sistemes federals
del mn. El federalisme modern s una
tradici amb ms de 200 anys dhistria.
Existeixen molts models diferents, alguns
dels quals ofereixen instruments per regular
la diversitat nacional. Defenso prctiques
federals en molts contextos del mn. Certs
models federals (no tots, noms alguns)
sn un cam per acomodar la diversitat
cultural, lingstica i nacional interna que
presenten algunes democrcies. No obstant

aix, lexperincia mha convenut que el
federalisme s una idea massa sofisticada per
a la cultura poltica espanyola, molt simple
i amb dos partits majoritaris (pp i psoe)
que sn diferents, per que tamb tots dos
sn retrgrads en matria de pluralisme.
A Espanya, a ms, prcticament no hi ha
federalistes, gaireb tots sn a Catalunya.
Lindependentisme, en contrast amb el ca-
talanisme dels segles xix i xx, i malgrat les
seves incgnites, marca el cam a explorar
anunci espill:Layout 1 29/5/12 13:21
en el moment actual. r
205
1. He tractat la qesti a Ferran Requejo, Multinational
Federalism and Value Pluralism, Londres-Nova
York, Routledge, 2005 (traducci castellana Fede-
ralismo Plurinacional y Pluralismo de Valores, Ma-
drid, cepc, 2007; traducci francesa Fdralisme
multinationaux et pluralisme de valeurs, Brusselles,
Peter Lang, 2009). Vegeu tamb, M. Burgess-A.
Gagnon (eds.), Federal Democracies, Londres-Nova
York, Routledge, 2010.
2. Vegeu Ferran Requejo, Multinational, not postna-
tional federalism a R. Maiz i F. Requejo (eds.),
Democracy, Nationalism and Multiculturalism,
Pgina 1
Londres-Nova York, Routledge, 2005.

CARCTERS 59
PRIMAVERA 2012
PGINES CENTRALS DEDICADES A EDUARD MRQUEZ

Entrevista a Carles Alberola, per Juanma Jtiva.

Articles de Salvador Ortells Miralles, Oscar Jan,
Xavier Aliaga, Anna Esteve, Manel Mar, Francesc
Bayarri, Merc Ibarz, Francesc Viadel...
Pere Antoni Pons: Les voltes que fa la vida (sobre
Primavera, estiu, etctera, de Marta Rojals).
Salvador Company: Qui bon somni somnia (so-
bre Un somni europeu. Histria intellectual de la
Literatura Comparada, dAntoni Mart Monterde).
Antoni Gmez: Un crit des de les catacumbes
(sobre Llibre de les enrnies, de Vicent Penya).
Sandra Obiol: Fuster polidric, pensador cvic i
comproms (sobre De Llorente a Marx. Estudis so-
bre lobra cvica de Joan Fuster, de Pau Viciano).
Ada Castells: A la recerca de lessncia.
Antoni Claps: En laspre vent del nou mn (sobre
En laspre vent dun nou mn, de Vicent Alonso).
Francesc Calafat: Les expansions de la brevetat.

INFORMACI I SUBSCRIPCIONS PUV C/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia

Tel.: 96 386 41 15 - Fax: 96 386 40 67 E-mail: caracters@uv.es
206
La dimensi nacional al segle xxi
L a generaci de ms edat encara sen
recordar. Eren els temps, fa ja mig segle, en
qu era inherent als intellectuals progres-
sistes dubtar, amb una certa arrogncia,
del sentit del nacionalisme i considerar la
naci com una construcci artificial. Mit-
janant les manifestacions antinacionals
un podia presentar-se, segons les posicions
poltiques que tingus, b com a membre
independent de lelit intellectual, b com
a defensor abrandat de linternacionalisme
proletari. Per una i altra eren ms aviat
postures provocatives i marginals enfront
de la tendncia central i dominant.
Avui, en lpoca de la globalitzaci di-
gitalitzada, la situaci s tota una altra. A
hores dara s inherent a la tendncia cen-
tral almenys aix ho sembla en lmbit
pblic dubtar de la naci, rebutjar com
a cosa de somiatruites ingenus o com una
manipulaci subtil el simple esment dels
Miroslav Hroch (Praga, 1932) s catedrtic emrit dHis-
tria de la Universitat de Praga, i un dels terics ms
reconeguts de la naci i el nacionalisme en el panorama
internacional. s autor, entre altres, de Social Precon-
ditions of National Revival in Europe (1985; 1a ed., en
alemany, 1968) i Das Europa der Nationen. Die moder-
ne Nationalbildung im europischen Vergleich (2005).
En catal sha publicat el volum La naturalesa de la
naci (Afers-puv, 2001). Article original per a LEspill.
Miroslav Hroch
valors nacionals, definir-se com a individus
lliures i sense lligams, oberts al mn, etc.
Qui no circula per aquesta drecera ser, en
el millor dels casos, objecte dironies com
a nacionalista carrincl o tronat i, en el
pitjor, acusat de populista assedegat de
poder i, tal vegada, hom el situar en les
coordenades de lextrema dreta. Dalguna
manera, lamor a la ptria ja no forma part
de les virtuts cviques.
Potser podem entendre i disculpar
aquesta simplificaci en el cas de gent que
encara est marcada ni que fos indirec-
tament pels horrors de la darrera guerra
mundial. Pel que fa a les generacions ms
joves, aquesta interpretaci s insuficient
i cal cercar-hi arrels ms pregones. Per
avanar en lanlisi caldr desconstruir
largumentaci del paradigma antinacional
i preguntar-nos qu vol dir aquest terme
de la naci (i consegentment tamb el
de nacionalisme) que sempra amb tanta
desimboltura.
Per abans hem de recordar una altra ex-
perincia quotidiana. En el llenguatge de la
poltica de molts estats europeus el mot na-
ci i els adjectius que sen deriven tenen en-
cara un s positiu. Els poltics parlen din-
teressos nacionals, de la nostra competitivi-
tat (nacional, sentn), de la unitat nacional
o b de la solidaritat de la naci. Encara ms
fort i clar apareix ls de la terminologia

nacional en la vida quotidiana, sobretot en
lesport, naturalment, per tamb en el
tracte amb estrangers, en els mites dabast
nacional, que ni de bon tros pertanyen
noms al passat. El nacionalisme banal
o, millor dit, la identitat nacional, shi fa
present amb una connotaci ms o menys
positiva. I aix, paradoxalment, tant en les
capes populars com en les elits.
Tot plegat dna a entendre que potser
les veus antinacionalistes ads esmentades
no han estat tan eficaces i no han reeixit
socialment en la mesura que es pensaven.
Se suposa que sn mainstream, per en
realitat la cosa no afecta el conjunt social,
sin a tot estirar segments molt concrets
de la societat, com ara periodistes, soci-
legs o escriptors. Shi tracta, per ventura,
dun altre smptoma (no en seria lnic) aquesta realitat. I hi ha una altra mancan-
dallunyament dels intellectual respecte de
la societat? Per tot plegat es basa en una
observaci de carcter ms aviat superfi-
cial que no ens permet generalitzar. Cal
anar a pams.
Hi ha, de tota manera, un problema
heurstic que s previ. Com podem pensar
el futur de la dimensi nacional al segle
xxi quan trobem visions tan contradict-
ries sobre la naci, sobre la seua situaci
actual, amb valoracions i percepcions tan
allunyades? I, daltra banda, com podrem
mesurar avui la presncia o labsncia, la
fora o la feblesa, de la identitat nacional?
Seria del tot imperdonable si acceptvem
desdevenir presoners de les paraules. De
cap manera hem de pensar que els termes
naci o nacionalisme responen, en diferents
situacions i pasos, a conceptes coherents
i mancats dambigitat i que hi regna un
consens general quant als seus continguts.
Per aix haurem desclarir aquestes con-
ceptes en dos nivells o aspectes.
207
En primer lloc, conv saber qu significa
realment la realitat social, poltica i cultural
designada amb aquests conceptes, s a dir,
com es caracteritzen, com sentenen i sin-
terpreten avui aquestes entitats definides
com a nacionals.
En segon lloc, t inters desbrinar fins
a quin punt la visi o la interpretaci actual
de la identitat nacional, del nacionalisme,
s diferent dall que en el passat hom de-
signava amb aquestes mateixes paraules, en
aquell passat en qu es formaven tant el ter-
me naci com la comunitat que designava.
Perqu una de les mancances ms peri-
lloses del nostre present antihistric s que
hom no sap (i creu que no cal saber-ho) en
quines condicions va sorgir la nostra rea-
litat i tamb els termes que caracteritzen
a, estretament lligada amb aquesta, que
s la incapacitat o lescassa voluntat de
distingir matisos. Aix, hom designa amb
la mateixa paraula un ventall molt ampli
de fenmens fora diferents en ra de la
seua histria, de la memria collectiva, de
la composici social, etc. Tot all que dal-
guna manera evoca la naci, s nacionalis-
me. Molt simple i molt fcil! Saplica ac
en el camp de la vida real i del pensament
un tipus de simplificaci que potser seria
admissible o fins i tot recomanable en una
can pop o en el manual dinstruccions
dun ordinador, per que t conseqncies
perilloses en el camp de la poltica.
Tenim a lEuropa actual, en primer lloc,
un seguit destats antics que sn gaireb
unitnics, que posseeixen una vella cultura
en llengua prpia des de ledat mitjana i
que caracteritzen aquesta llengua i aquesta
cultura com a nacionals. Els seus mem-
bres es consideren amb naturalitat absoluta
francesos, anglesos, suecs o holandesos, i
208
sn reconeguts tamb com a tals des de fora.
Tot i que histricament han exaltat amb or-
gull el seu idioma (i en part encara ho fan),
ning no els retreu cap etnonacionalisme,
sin que sn considerats com a exemples
dignes i vlids dun civic nationalism de
carcter progressista.
Hom reconeix tamb com a nacions, en
segon lloc, les que fa 200 anys encara no
ho eren per que es van constituir, grcies
a un moviment de caire nacional conscient
i decidit, com a comunitats amb llengua
prpia, elits prpies i estat propi.
En tercer lloc, hi ha les nacions que asso-
liren lestatalitat nacional desprs de la des-
composici del bloc sovitic i que havien
esdevingut comunitats definides per una
llengua i un passat comuns. Aquestes dues
categories les anomene petites nacions,
on la paraula petita no t cap connotaci
quantitativa, sin de caire qualitatiu i re-
ferent a lorigen. s ben simptomtic que,
una i altra vegada, aquestes petites nacions
siguen considerades com el producte tpic
de lethnic nationalism, s a dir, pobles els
dficits dels quals en el terreny dels drets
civils tenen a veure amb el seu naciona-
lisme (i no amb el context o amb causes
de carcter social o estructural). De tota
manera, lexistncia de les petites nacions
o dels petits estats nacionals no s consi-
derada de cap manera evident o fins i tot
conforme a llei tampoc a ulls dels seus
propis membres.
En quart lloc, tamb determinades co-
munitats (o les seues elits) que no han asso-
lit un estat propi aspiren a un status de
naci (o a aquesta denominaci): sn les
nacions sense estat. Es mouen tot sovint al
marge del reconeixement com a nacions i
sn caracteritzades des de fora com a comu-
nitats tniques o moviments regionalistes.
En angls la paraula naci est lligada a la
idea duna existncia estatal antiga i per aix
no es pot atribuir en aquest sentit status de
naci a aquesta mena de comunitats (els
flamencs, els gallesos, els catalans, etc.).
En alemany o en txec, en canvi, no tinc
cap problema per atribuir-los el carcter
de nacions o de moviments nacionals.
Haurem de tenir present aquesta diferncia
semntica tamb en altres contextos.
Aquesta diferenciaci que pot semblar
ms aviat trivial ens obliga a establir una
exigncia de caire metodolgic: quan es
parla avui de naci i nacionalisme cal pre-
guntar tot seguit a quina mena de nacions,
a quina categoria de naci, es fa referncia.
I naturalment tamb a la inversa: s impor-
tant saber lorigen, larrel, duna determina-
da actitud envers la problemtica nacional.
Com a membre duna petita naci puc
entendrem millor sobre assumptes relaci-
onats amb la dimensi nacional amb col
legues que tamb formen part de petites
nacions que no amb la majoria de membres
destats naci antics. I per la seua banda,
els membres daquests estats naci troben
ben sovint un llenguatge com en els co-
mentaris irnics sobre les petites nacions.
Fins ara hem fet referncia al caire di-
versificat de les comunitats definides com
a nacions i dels sentiments coneguts com a
nacionalisme. Per caldria tamb analitzar
quines esferes de la vida es tenen presents
quan es considera i semeten valoracions
sobre les nacions. Es parla de nacionalis
me en el context poltic, on la qesti del
poder t una importncia central? Les
grans paraules dels poltics com ara sobi-
rania, secessionisme o autodeterminaci hi
pertanyen, per aquests no sn quasi mai
denunciats com a nacionalistes. Qu els
importa als poltics, el seu poder o la naci?

I de manera semblant ens preguntem a qu
treu cap quan hom destaca, en el discurs
nacional, els interessos nacionals en el ter-
reny econmic, combinats amb frases sobre
la competitivitat, laugment del producte
nacional o el creixement.
Tot i que en aquests dos casos ladjectiu
nacional hi sovinteja i s emprat com la
cosa ms natural del mn, cal preguntar-se
amb una certa dosi descepticisme si per
ventura no shi tractar ms aviat dafers
estatals (deixant de banda la lluita pel poder
poltic) i dinteressos de grups econmics.
Qu t a veure amb la categoria naci cultural nacional i de laptitud per competir
la lluita per ms beneficis? No es tracta en
ambds casos ms aviat de simples pretextos
per a defensar interessos parcials?
A un poltic dun estat naci establert
ning no li retraur res si parla dinteressos
econmics nacionals, fins i tot en el marc
de les emftiques declaracions de solidaritat
de la Uni Europea. En aquest terreny de
la retrica econmica i poltica del poder la
dimensi nacional sembla legitimada. Ara
b, si de cas les mateixes paraules surten
de la boca dun poltic duna petita naci,
no hi ha dubte que ser rebutjat tot seguit
com un nacionalista encegat i retardatari.
La distncia entre la retrica i el mn dels
interessos reals que samaguen rere aquesta
retrica, podria donar lloc a un projecte de
recerca altament productiu. Daltra banda,
no s cap novetat: aquesta distncia existia
tamb als segles xix i xx.
Qui sha dedicat des de fa molts anys
al complex procs de formaci nacional
a Europa, no pot deixar de pensar que la
preeminncia atorgada a hores dara a la
poltica i leconomia com a elements mo-
tors o precursors dall nacional s del tot
exagerada. Com si es pogus reduir la naci
a la lluita poltica o a la competitivitat eco-
209
nmica! I a ms aquestes esferes la poltica
i leconomia poden igualment promoure
processos nacionalment integradors o
desintegradors. O s que nha restat res
de lesperit de solidaritat i de la cultura de
lpoca clssica de les nacions? Les arrels
histriques i el llegat histric de les nacions
europees una peculiaritat europea es ba-
sen en la singularitat cultural, que era con-
siderada un valor, i en la solidaritat entre
els membres de la naci que semancipaven
alhora com a ciutadans iguals en drets.
Els poltics parlen rarament del patrimoni
en aquest terreny de la cultura. I ja es pot
entendre, perqu lintercanvi tant intern
com internacional, per exemple en mbits
materials com el vestit o lalimentaci, t
tot sovint com a objecte els bns de consum
de carcters supranacional. El rendiment
que pot donar en aquest camp la cultura
estrictament nacional s ms limitat.
Fins ac hem parlat de paraules, de ter-
mes, i el seu context, a manera dintroduc-
ci potser una mica llarga, per tanmateix
necessria a la reflexi sobre la dimensi
nacional al segle xxi.
Abordarem ara, per tant, el problema de
fons: quines perspectives t la naci a hores
dara? Mirarem de respondre-hi en tres ni-
vells diferents i a partir de tres coordenades
dimportncia cabdal.
Relaci amb la dimensi
supranacional
Aquesta dimensi la representa avui so-
bretot el mn globalitzat, per fa almenys
un segle que shavia pogut observar ja.
Deixant de banda els cosmopolites a t-
tol individual que ja des de lpoca de la
210
Illustraci shan definit en oposici a la
naci, la negaci ms important dall na-
cional t origen en el moviment socialista,
comenant amb el Manifest comunista i
fins arribar a la superaci de la naci que
proclamava la doctrina sovitica. La posici
internacionalista partia de laxioma segons
el qual el nacionalisme burgs s egoista
i linternacionalisme proletari, en canvi,
s solidari. El proletariat mundial, que
no tenia ptria, havia denfrontar-se a la
burgesia mundial. Al segle xxi aquesta me-
na dinternacionalisme, naturalment, est
superat, per es pot extreure alguna lli
del seu esfondrament. En la nostra poca
de globalitzaci, la visi marxiana sha fet
tanmateix realitat, si ms no en part: ja
no existeix gaireb un proletariat, per ha
aparegut una burgesia global represen-
tada pel fams 1% dels mega-rics que
dominen el mn a travs dels bancs, les
borses, etc. Aquesta nova classe dominant
s supranacional, no t realment ptria, o
millor dit la seua ptria ve determinada per
leslgan illustrat ubi bene, ibi Patria (de
preferncia, als paradisos fiscals).
La globalitzaci, evidentment, limita ca-
da vegada ms la sobirania poltica i econ-
mica de les nacions. Per aix no significa
de cap manera que la identitat nacional
estiga condemnada automticament a la
desaparici. El panorama s fora ms
complicat i pot expressar-se a travs duna
frmula simplificada que confirma lexpe-
rincia dels darrers anys. La identitat na-
cional safebleix si la globalitzaci s per-
cebuda com un factor de prosperitat, per
senforteix (i pot donar lloc, arribat el cas, a
un nacionalisme) si la globalitzaci s per-
cebuda com un factor de crisi. Naturalment
cal preguntar-se qui ha de ser el portador
o el suport daquesta identitat. Lopini
majoritria dels socilegs s que ho s la
classe mitjana amenaada dempobriment.
s molt significatiu el fet que en la majoria
de reflexions sobre el tema de la naci versus
la globalitzaci sargumenta en les coorde-
nades del poder poltic i la distribuci de
bns de consum.
En aquest context es plantegen sovint
qestions al voltant del paper de la Uni
Europea com a amenaa a lautodeter-
minaci nacional o fins i tot a la naci en
general. No hi ha dubte que en el terreny
poltic i econmic la ue imposa determi-
nades limitacions. Aix afecta sobretot les
elits estatals poderoses (en termes poltics i
econmics) per no implica cap amenaa
substancial a lexistncia de la naci, al-
menys mentre no estiguen amenaats els al-
tres dos components de la seua existncia.
Quina mena de suport dna la ue o els
seus rgans rectors a les cultures nacionals?
Em sembla i potser s noms el cas dels
nous estats membres de la ue que es pot
obtenir sense gaire dificultats subvencions
per a qualsevol activitat relacionada amb
Internet, per no per a un teatre local o
per a ledici dels clssics de la literatura
nacional.
Qu nha restat, doncs, de la cultura
nacional i de la solidaritat nacional? De
deb podem parlar encara avui de la cul-
tura nacional com un factor dintegraci
nacional? No s difcil subscriure un pro-
nstic pessimista. La integraci nacional a
travs de la cultura (que no era noms, ni
de bon tros, lalta cultura) sesdevenia en
lpoca clssica de les nacions en termes
de comunicaci social que funcionava a
partir de codis i canons mpliament difo-
sos: determinades obres o esdeveniments
eren coneguts per tothom, determinats es-
tereotips eren acceptats per tothom i deter-

minats mapes mentals eren compartits
per tothom. La separaci total entre lalta
cultura i grans capes socials i la fragmenta-
ci interna daquestes fa que en resten cada
vegada menys codis compartits. Lamerica-
nitzaci de la cultura de masses fa que les
cultures nacionals sassemblen cada vegada
ms. Arribar el dia que noms hi restaran
diferncies lingstiques.
Relaci
amb el regionalisme
Tot i que no hi ha cap definici consen-
sual de la regi, saccepta en general que
la regionalitzaci (avui promoguda tamb
oficialment) tendeix a lafebliment de les
identitats nacionals. Aix no havia estat
sempre el cas en el passat: al contrari, hom
suposava que la identitat nacional senfor-
tiria a partir dunes identitats regionals i
locals que es complementaven. La poltica
regional actual, tanmateix, cont alguns ele-
ments de confusi. Una identitat regional,
el regionalisme, b pot no proposar-se el
desplaament de la identitat nacional dins
dun estat nacional, per pot actuar com
a barrera contra un nacionalisme agressiu.
Ara, aix s el cas noms quan shi tracta de da la regla, justificable histricament amb
regions duna mateixa naci. La relaci amb
lestat es configura de tota una altra manera
quan aquest s multitnic, per la qual cosa
el moviment regionalista poc esdevenir,
en determinades condicions, moviment
nacionalista, com s el cas a Espanya i Gran
Bretanya. On se situen, doncs, els lmits
entre un regionalisme innocu nacionalment
i un regionalisme separatista? Dir-ne, de
les nacions sense estat, que sn un simple
regionalisme ha estat, de sempre, una tc-
tica dels governs dels estats multinacionals.
211
En aquest context caldr tenir molt pre-
sents dos aspectes i els enfocaments meto-
dolgics consegents. De primer el fet que
precisament aquestes nacions sense estat
es defineixen sobretot pels trets culturals
compartits, que sn menystinguts pels es-
tats nacionals. En la mesura que no passen
de la cultura (i de la solidaritat interna), les
elits daquestes nacions plantegen migrades
ambicions poltiques, i sn acceptables, fins
a cert punt, als ulls de les elits estatals i de
govern. Ara b, quan reclamen igualtat de
drets en termes poltics, sobre un conflicte,
perqu demanen als governants centrals
que renuncien a una part del seu poder. En
segon lloc, shi tracta duna lluita diden-
titats, per aquestes identitats podrien no
ser excloents. Hom pot lligar una identitat
regional morava amb una identitat nacio-
nal txeca, una identitat regional dlmata
amb una identitat nacional croata, hom
pot combinar una identitat tnica katsuba
amb una identitat estatal polonesa, aix
com una identitat nacional gallesa amb
una destatal britnica i una identitat na-
cional catalana amb una destatal espa-
nyola. Naturalment, aquest dualisme pot
esberlar-se i transformar-se en secessi. s
una qesti oberta. Potser s encara vli
dades empriques, segons la qual les regions
nacionalment definides viuen en pau dins
dun estat multinacional mentre les elits
regionals-nacionals comproven (o sen fan
la illusi) que el poder central els hi pot
oferir determinats avantatges. La indepen-
dncia no seria llavors un afer lligat a la
cultura nacional, i tampoc una conseqn-
cia necessria de lexistncia nacional, sin
resultat de les ambicions poltiques i de
poder dels que manen.
212
La solidaritat interna
de les nacions
Aquesta qesti t a veure amb les rela
cions en lmbit de la vida individual, sens
dubte el ms important per a la formaci
i manteniment de la naci. Perqu una
naci noms existeix si els seus membres
shi identifiquen. En la situaci actual no
existeix el perill que aquesta identificaci
desaparega totalment, per s ben palesa la
tendncia, ja esmentada, dafebliment dels
sentiments nacionals, que es manifesta en la
manca de solidaritat interna, etc. En sentit
contrari hom podria evocar la gran onada
dentusiasme nacional i solidaritat de la
poblaci alemanya arran de la reunificaci
del territori nacional desprs del 1989.
Tanmateix, de deb hi tingu primacia la
dimensi nacional? O ms aviat aquesta
guany fora noms en combinaci amb
leufria derivada de la caiguda del sistema
sovitic?
Coneixem diverses investigacions sobre
les opinions sobre la prpia naci, sobre els
estereotips que fan referncia als altres,
per tot aix es basa noms en manifesta
cions verbals. Com es pot saber quanta
gent estaria avui disposada a sacrificar-se per
la prpia naci sense esperar res a canvi? Hi
ha diferncies entre nacions, en aquest
punt? Quanta gent descarta un treball ms
ben pagat i marxar a un altre pas o a laltra
banda de loce, expatriar-se, perqu ses-
timen ms ser tils a la ptria, a la naci? I
encara si resulta que sn cada vegada ms els
que marxen, seria una prova de la retracci
o dun esvament de la identitat nacional?
En aquest terreny la poltica de la Uni
Europea sembla clarament orientada a fo-
mentar el brain-draining de les nacions ms
petites i pobres. Massa preguntes, massa
inseguretats, per a fixar un pronunciament
clar sobre el futur de la naci.
Cal treballar, doncs, amb indicis indi
rectes, que ens permetrien en principi par-
lar dun afebliment de la nationness (R.
Brubaker). Nesmentarem alguns, per a
concloure. El primer s lindividualisme,
promogut a cor qu vols pel neoliberalisme:
no existeix la naci, tan sols una societat
dindividus que opten i decideixen lliu-
rement cada vegada. La rational choice hi
t un paper cabdal. El segon s la manca
desdeveniments viscuts conjuntament de
manera directa, que eren tan importants en
lpoca clssica: el contacte, les relacions,
tenen lloc a hores dara per mitj dInternet
i sabem que alguns moviments de protesta
han pogut sorgit per aquest cam (per amb
objectius, com es veu, de carcter negatiu).
Podria funcionar Internet tamb en un
sentit dintegraci nacional? Com podria
transformar-se la percepci duna realitat
virtual en decisions i accions orientades
nacionalment?
I en tercer lloc, es pot observar una
desproporci molt gran entre leufria de
masses nacional i el sacrifici o la dedicaci
individual en benefici de la naci. Proliferen
les grans celebracions dels xits esportius
nacionals, per quants palaus desports
shan construt mitjanant donacions i col
lectes de carcter nacional? Era aix com en
el passat satenia al finanament descoles
o teatres nacionals, i tamb la construcci
dels monuments nacionals.
I en aquest context cal assenyalar que
la identitat nacional recolza cada vegada
menys sobre la vivncia de la comunitat
de cultura. Sn molts els factors que hi in-
flueixen: absncia de materials nacionals
en la cultura, fragmentaci de la cultura,
substituci de les vivncies personals en el

terreny cultural per un mitj tan impersonal
com Internet, lallunyament duna alta cul-
tura exclusivista dels gustos de les masses,
que esdevenen cada vegada ms anacionals
a travs de lamericanitzaci.
A tall de conclusi:
les tesis ac defensades
1. Qualsevol manifestaci a propsit de la
naci al segle xxi ha de tenir ben present
les tres situacions nacionals diferenciades,
concretament: els vells estats nacionals, les
petites nacions i les nacions sense estat.
2. No es pot confondre el fenomen
europeu de la naci amb les nacions i els
nacionalismes extraeuropeus.
3. La naci europea i el nacionalisme
(o millor dit: la identitat nacional) que hi
va aparellat t diverses facetes i mbits de
projecci, essent-ne els ms importants el
poltic, leconmic, el cultural i el comuni-
tari-solidari. Cal tenir molt presents aques-
tes diferenciacions en les reflexions lligades
a la valoraci tica del nacionalisme. costat, tenim tamb en potncia la cara
4. Mentre que els primers dos mbits de
projecci el de la poltica i el de lecono- nacionals mobilitzadors all on les elits
mia han estat en el passat, i encara avui,
malmesos i emprats com a pretext per a
lluites de poder i les nsies possessives, els
altres dos constitueixen el llegat humanis-
ta de la formaci clssica de les nacions a
Europa.
5. Ni el nacionalisme poltic ni lecon-
mic es troben amenaats per les tendncies
que marquen el segle xxi. Ben al contrari,
les previsibles crisis socials i econmiques
en determinaran la intensificaci. Com ms
inseguretat hi ha en la societat, ms fora
datracci prenen les proclames en nom
de la naci.
213
6. En canvi, s precisament el llegat
humanista de la naci el que es troba,
malauradament, condemnat a desaparixer
si saprofundeix encara ms en el neolibera-
lisme triomfant i la mercantilitzaci de la
cultura que comporta. Aquesta tendncia s
especialment marcada all on les nacions es-
tablertes den de molt de temps ja no ne-
cessiten la seua cultura per autoafirmar-se.
En conseqncia, la cultura nacional perd
no tan sols el suport poltic, sin tamb el
suport material, dels poderosos.
En sntesi, tamb al segle xxi el nacio
nalisme ser com el du Janus, de doble
cara. Quina de les dues sobreviur? Del
que hem exposat ac sen deriva que les
condicions relativament ms favorables per
a la supervivncia o el manteniment dels
valors nacionals positius (entesos com a
cultura i solidaritat) es donen en els grups i
moviments de caire nacional que sorienten
als valors culturals i solidaris de la dimensi
nacional: les nacions sense estat i, potser,
algunes de les petites nacions. Per un altre
fosca: podem observar daltres components
poltiques pels motius que siga es con-
sideren amenaades o desplaades en les
seues apetncies i pretensions de poder, i
en conseqncia piquen el timbal nacio-
nal. En aquest cas, per, els valors positius
de la dimensi nacional es trobarien ms
amenaats que mai. r
Traducci de Gustau Muoz
214
Fer-se crrec de la modernitat
L any 2005 aparegu una novella de
lescriptor Daniel Kehlmann amb un ttol
poc explicatiu: El mesurament del mn.1
En poc temps el llibre shavia enfilat a tot
arreu a les llistes de best sellers. El seu xit
espectacular meravell el gremi literari.
No menys bocabadat en va restar lautor
mateix. No podia explicar-se a qu es de-
via aquesta extraordinria ressonncia. Al
capdavall, segons va declarar, noms havia
volgut ironitzar, a partir de les biografies
del naturalista Alexander von Humboldt
i del matemtic i astrnom Carl Friedrich
Gauss, sobre un hbit que considerava molt
alemany. Shavia proposat de fer una mena
de caricatura de la curiositat investigadora
i de lnsia insadollable de precisi. Lautor
afeg desprs que el llibre tractava tamb,
en realitat, dels mals de ledat, una idea que
li obsessionava.
Dan Diner (Munic, 1946) s professor dhistria con-
tempornia europea a la Universitat Hebrea de
Jerusalem i professor dhistria jueva a la Universitat
de Leipzig. s director de lInstitut Simon Dubnow
dhistria i cultura jueves. s autor, entre altres, de
Das Jahrhundert verstehen (2000) i de Versiegelte Zeit.
ber Stillstand in der islamischen Welt (2005). En ca-
tal apareixer prximament el seu llibre Memries en-
frontades (puv). Aquest article correspon a un captol
del seu darrer llibre Zeitenschwelle: Gegenwartsfragen
an die Geschichte, Munic, Pantheon, 2010.
Dan Diner
Lautor no tenia gaire certesa quant al
tema de la novella. I per qu hauria de
tenir-ne? Escrivia, com qualsevol escriptor
que dna via lliure als mns imaginaris dels
seus lectors, all que li agradava escriure, i
prou. La interpretaci de lescrit no era el
seu ofici. Era el pblic qui havia dinterpre-
tar i jutjar. Al text, un hi llegeix all que
li commou.
Lenorme xit de pblic dEl mesurament
del mn, una obra que no s precisament
excelsa des dun punt de vista literari, sem-
bla que vindria del fet que toca un nervi
molt sensible de lesperit de lpoca. I no no-
ms als pasos de llengua alemanya, sin
a tot arreu. Potser ac ha funcionat una
mena de truc, que vindria a ser el truc de
reviure a travs dalguns protagonistes de
la modernitat, dibuixats amb tra gruixut,
la conscincia del que fou la Illustraci
prctica, que evidentment els coetanis te-
nien molt present. Perqu, ben mirat, lnic
tema daquesta novella s una histria ben
explicada del que va aportar a la nostra
comprensi del mn all que la historio
grafia coneix com la Sattelzeit, 2 lpoca
de transici a la modernitat. s bastant
plausible la hiptesi que en temps de pr-
dua de tradici i doblit dels cnons, amb
conseqncies dramtiques per a la forma-
ci de la capacitat de judici, el tema duna
Illustraci esdevinguda prctica troba un

espai de ressonncia gaireb universal,
derivat de les mancances intellectuals. Els
trets ms sobresortints de la Illustraci es
reflecteixen de manera molt clara sobretot
en la figura del naturalista Alexander von
Humboldt. Aquest, a diferncia del ma-
temtic Gauss, que era ms introspectiu,
sabocava a indagar el mn exterior fsi-
cament, gaireb cos a cos. A partir de les
virtuts associades al compliment del deure
i de lacci incansable que desplega, es con-
figura el motlle de la disciplina induda per
la cincia, que culmina en les giragonses del
coneixement. Les normes de la ra prctica
que sen deriven han contribut al desencan-
tament del mn. La crtica anglosaxona ha
situat amb encert la novella de Kehlmann
sota el signe duna passion for precision: de
la passi per lexactitud.
La precisi s una virtut del coneixe-
ment, i la ironia no pot treure-li aquest ho-
nor. Tampoc quan Kehlmann passa revista
als esforos i patiments de Humboldt per
aconseguir saber. Aix per exemple quan
estudiava a lEscola de Mines de Freiburg
i sobligava, per tal de dominar la claustro-
fbia, a moures per pous i galeries molt
estrets. O quan se sotmetia a experiments
fisiolgics per tal de determinar la conduc-
tivitat elctrica dels msculs. O quan per
tal de dur a terme els seus mesuraments
no dubtava a suportar el fred extrem de les
altes serralades o els eixams de mosquits
de lOrinoco enmig duna calor abrusado-
ra o es feia lligar a la proa dun vaixell a
tan sols cinc metres de laigua, amb el visor
del sextant davant seu, per tal de mesurar
lalria de les ones.
Lefecte del llibre de Kehlmann s para-
doxal. Si lautor sesplaia de manera am-
bigua, mitjanant ls de la ironia, sobre
les obsessions de la ra prctica, lxit que
215
ha assolit apunta en una direcci gens
ambigua. Aquesta obra b podria ser con-
siderada un signe inconfusible dun canvi
molt perceptible de tendncia, un canvi
consistent a deixar de llanar el descrdit
sobre la Illustraci, a deixar de malparlar
de la modernitat.
* * *
La modernitat no ha tingut gaire bona
reputaci. Hom lha fet responsable dels
grans crims dOccident contra la civilit-
zaci, dels segles dexpansi cap enfora, ul-
tramarina, dEuropa i el seu rastre de sang.
Hom lha fet responsable de les prctiques
draconianes dimposici, cap endins, de la
disciplina social en la modernitat primeren-
ca, val a dir, lensinistrament i ladaptaci
per part de lEstat de les persones als reque-
riments del nou ordre, encara incipient,
dun mn de mquines. Aquestes pgines
dombra, de tota manera, sn acuradament
eliminades quan es tracta de la modernitat
com a Illustraci prctica. La modernitat, si
de cas, s admesa en plural, com a expressi
de la diversitat cultural. Ara b, lexploraci
crtica de la tesi duna pluralitzaci de la
modernitat esdev tanmateix sospitosa. La
sospita naix del reflex consistent a confon-
dre les diferncies de lesdevenir amb una
diferncia de naturalesa. Perqu el plan-
tejament de qestions exigents sobre la
gnesi de la modernitat no insinua de cap
manera una ordenaci jerrquica de les
cultures en termes ontolgics. Es tracta
ms aviat de constatar les condicions fora
diferents de la seua formaci o b dana-
litzar el grau darrelament que ha assolit, i
aix sobretot all on s menys autctona,
per dir-ho aix, on hagu de ser introduda
des de fora en condicions dubtoses. Aix t
un inters particular en relaci als entorns
216
socials en els quals les tecnologies o altres
benediccions prctiques dorigen occiden-
tal sn rebudes amb agrada acceptaci,
per no pas les filosofies que nhan estat
la premissa. Daquesta manera, samaga a
lobservador que emet judicis emocionals
la ntima connexi que existeix entre secu-
laritzaci, forma de pensament, tecnologia
i producci de la riquesa social.
Tot seguit abordarem dues qesti-
ons. En primer terme, lanomenada ra
ajornada, per reprendre una frmula de
Hans Blumenberg. El retard respecte de
la modernitat esdev estancament social
en les cultures impregnades de sacralitat,
com s el cas de la cultura islmica. Conv
comparar aquestes cultures amb les variants
de la Illustraci que presenten un caire
marcadament impacient, com lescocesa.
En segon terme considerarem la qesti
de la diversitat cultural al si de la tradici
de la modernitat illustrada occidental,
tot establint sobretot un contrast entre la
variant anglosaxona i la continental. En
aquest aspecte ens interessar especialment
la qesti del treball, el seu desplegament
i mesurament. Si la pregunta kantiana era
Qu s Illustraci?, ac es planteja ms ms, el tiratge dobres literries oscilla entre
aviat: Com s la Illustraci?. mil i dos mil exemplars. Els intellectuals i
* * *
Considerem dentrada les diferncies molt
cridaneres en el procs dintroducci de
la impremta entre Orient i Occident. A
Occident la introducci de la impremta
de tipus mbils que sesdevingu cap a
mitjan segle xv al mateix temps que la cai-
guda de Constantinoble comportaria la
producci, al llarg de vora cinquanta anys,
duns vuit milions de llibres. s a dir, molt
i molt ms dall que tots els copistes de
tot Europa havien pogut retre, a costa dun
pens treball manual, durant el millenni
llarg que shavia escolat entre la fundaci de
la ciutat del Bsfor lany 330 de la nostra
era i lembranzida de la mecanitzaci de
lart de fer llibres. En canvi, la introducci
de la impremta a limperi otom i al mn
islmic en general encara trigaria ms de
tres cents anys.
Aquest endarreriment determin que
la tradici establerta duna oralitat de caire
quasi litrgic per basada en lescrit es man-
tingus molt de temps. Lentrebanc con-
segent a la generalitzaci de la capacitat
lectora en signes arbics perjudicaria mas-
sivament la difusi del coneixement fins als
nostres dies. Segons investigacions recents,
lany 1996 noms shi van imprimir, en el
conjunt dels pasos rabs, una mica ms
de 1.900 ttols. Aix representa el 0,8%
de la producci mundial, sent aix que els
pasos rabs constitueixen al voltant del
9% de la poblaci mundial. Tamb sn
molt escasses les traduccions de literatura
en altres idiomes a lrab. Fins al punt que
no passarien duna petita part del que es
tradueix a la llengua del pas en un estat
de dimensions redudes com ara Grcia. A
altres persones de formaci secular han de
recrrer encara ara, com a nica opci, als
llibres en llenges estrangeres. El gust per
la lectura en rab, en qualsevol cas, troba
entrebancs.
En contrast amb aix, lalfabetitzaci i
la capacitat lectora a les dures Terres Altes
dEsccia era, ja a comenament del segle
xviii, absolutament espectacular (Arthur
Herman). La poblaci, coneguda per la
seua orientaci calvinista, sabia llegir i no
noms la Bblia quasi en la seua totalitat.
Lnsia de llegir es projectava tamb a obres

impreses de carcter prof, incloent-hi les
de contingut cientfic. Persones de mo-
desta condici podien posseir colleccions
considerables de llibres. A tot arreu hi
havia biblioteques de prstec a labast de
la poblaci local. De les llistes de lectors
daquestes biblioteques podem deduir que
els qui sen servien no eren de cap manera
persones amb una motivaci professional,
sin en gran part individus que exercien
oficis manuals, artesans de tota mena: for-
ners, ferrers, picapedrers, fusters i ebenistes,
per tamb pagesos, servents i domstics en
general. Segons un cens que es va fer cap
a final del segle xviii, a Esccia, en una
poblaci dun mili i mig dnimes hi havia
unes 20.000 persones que podien viure
descriure i publicar i 10.500 exercien pro-
fessions relacionades amb lensenyament
i la cultura. Lexpansi de les universitats
escoceses fins a esdevenir centres de forma-
ci popular hi va contribuir. A diferncia
dOxford i de Cambridge, que en aquell
temps noms volien admetre de preferncia
alumnes de confessi anglicana, Glasgow i
Edimburg estaven obertes a estudiants de
totes les confessions. A ms, lensenyament
en aquests establiments dalt nivell era bas-
tant accessible, la qual cosa feia possible que
estudiants amb mitjans econmics escassos
poguessen assolir tamb educaci superior
i ttols professionals. Daquesta manera
Esccia esdevingu la naci ms avantatjada
quant a la cincia i el saber de tot Occident
i per tant del mn.
Aturar la impremta, la impressi de lli-
bres, vol dir tamb aturar el coneixement i
per tant la Illustraci. I significa aix mateix
aturar quelcom dessencial i inherent a la
modernitat: lacceleraci social. Certament,
lacceleraci i la preservaci de la tradici
sn poc compatibles. La primera vctima de
217
lacceleraci es la presncia intramundana
de la transcendncia. Daquesta manera el
temps mecnicament impulsat en forma
de premsa dimpressi arrabass finalment
a les obres escrites laura de sacralitat que
arrossegaven fins aleshores. La repetici me-
cnica i prcticament sense fi, la reiteraci
permanent del sempre igual en un movi-
ment ascendent fou percebut com un atac
frontal a la disposici divina sobre el temps i
el consegent estancament ritual. Una reac-
ci semblant de refs caus entre els fidels
ms pietosos de lislam ladveniment del vai-
xell de vapor i del ferrocarril. Aquests
monstres de lacceleraci foren percebuts
com a sacrlegs i en conseqncia bandejats.
El fet que la Illustraci i la modernitat
tenen en la impremta la seua premissa
material fou ignorat, duna manera una
mica lleugera, en un debat recent sobre una
presumpta Illustraci islmica que hauria
tingut lloc al segle xviii. La disputa acad-
mica es va concentrar en qestions relacio-
nades amb processos dordre intellectual i
espiritual. I hom va subratllat fenmens que
recorden les cultures illustrades europees,
com ara la difusi de moviments heterodo-
xos com el sufisme, interpretats en analogia
amb el pietisme centreeuropeu. El fet que
aquestes tendncies no encetaren a la fi la
dinmica necessria per a configurar una
mena dIllustraci islmica s atribuda per
una certa tendncia acadmica sobretot a
la intrusi i els abusos de la modernitat oc-
cidental, que ja eren perceptibles aleshores.
Aquesta idea segons la qual la ingern-
cia de poders exteriors perjudic o fins i
tot imped la formaci i el desplegament
duna Illustraci islmica autctona troba
ress tamb al mn musulm, un ress,
val a dir-ho, extravagant de deb. Es tracta
de la noci que es remunta al segle xix
218
per que reprenen tothora els cercles tradi-
cionals segons la qual els musulmans hau-
rien estat dipositaris dun saber superior
que els hauria estat prcticament arrabassat
pels europeus. Aquesta idea del robatori
del saber musulm es relaciona sobretot
amb el fet histric de lexpedici de Na-
pole a Egipte. Lemperador Bonaparte
hauria incls al seu seguici un conjunt
dinvestigadors principalment arquelegs
i orientalistes que shaurien emparat dels
tresors de saviesa del pas amb la finalitat
dendur-sels cap a Europa. Aix sels va
arrabassar violentament als musulmans la
premissa de la seua incorporaci a un nou
temps. Precisament les condicions a les
quals devien la seua superioritat Europa i
Occident. I tanmateix, la primera imprem-
ta que es va obrir a Egipte fou establerta
per la potncia ocupant, Frana. Els fullets
que produa aquesta impremta havien de
familiaritzar la poblaci amb les idees de
la Illustraci i dels drets humans. Per tot
plegat sacab desprs que una multitud
excitada destrus les installacions i les
planxes dimpressi. Hagu de passar temps
fins que desprs de la marxa dels francesos i
sent governador Mehmet Al sobrs de nou,
ja en 1822, una impremta sota supervisi
estatal a Bulaq, un suburbi dEl Caire. Les
obres que shi imprimien fins lany 1843
unes dues-centes cinquanta tenien com
a finalitat dajudar a la modernitzaci del
pas, inspirada pels saint-simonians. Per
aquesta mena de modernitzaci menada
despticament i sense Illustraci tenia
inevitablement limitacions.
Que una Illustraci islmica autctona
fou ofegada des de fora quan tot just naixia
abans que els seus tendres brots pogueren
reeixir s una tesi altament problemtica.
Deixa de banda sobretot les premisses que,
en el terreny de la vivncia social, feren
possible a Occident el pensament illustrat
i la seua difusi de cara a la modernitat,
s a dir, la formaci duna esfera pblica,
la difusi de la comunicaci erudita, la
correspondncia entre savis i la irradiaci
de les societats de lectura, sense oblidar el
predomini clarament creixent del pensa-
ment histric. s al pensament histric
a qui hom transfereix el paper rector en
la interpretaci duna realitat accelerada
per la m humana. I com a conseqncia,
trontolla el govern sobir de Du.
* * *
Illustraci i modernitat es varen desenvolu-
par en osmosi permanent. No t gaire inte-
rs dadduir un grapat de dates significati-
ves, per si sha de triar un moment histric
especialment rellevant o marcat, haurem
de parlar del 1776, un any realment clau.
Un gran nombre desdeveniments conflu-
ren en aquell annus mirabilis. En febrer
es va publicar La decadncia i caiguda de
lImperi Rom de lhistoriador Edward
Gibbon. En mar aparegu lobra funda-
cional de la moderna economia poltica,
La riquesa de les nacions, del filsof moral
escocs Adam Smith. En juliol comen la
Revoluci Americana. En agost va fallir el
gran filsof de la Illustraci i precursor de
Kant, David Hume. I cal no oblidar, enca-
ra, que aquell mateix any es va patentar el
primer fusell de crrega posterior produt
en srie, un invent del capit dinfanteria
britnic Patrick Ferguson, el pare del qual,
un clergue escocs, mantenia estret con-
tacte amb Hume. Aquest fusell de crrega
posterior determin una revoluci en lart
de la guerra no noms perqu permetia una
concentraci i successi fins llavors inima-
ginable de trets, sin perqu feia possible

la recrrega quan el soldat estava ajupit o
fins i tot ajagut. La tcnica que incorporava
simbolitza laltra cara de la Illustraci: la
mecanitzaci creixent de la mort. El mateix
Ferguson caigu en el decurs de la guerra
dindependncia americana.
* * *
La Illustraci escocesa presenta una con-
sistncia especial. Es basa en un common
sense que pressuposa la capacitat de judici
moral. Aquest sentit com contribueix a
un comproms entre legoisme individual i
laltruisme darrel religiosa i afavoridor del
sentiment comunitari. En el fons, es tracta
dun utilitarisme moderat pels valors lligats
a la religi.
Esperonat per la trinitat anglesa de la
primera Illustraci Francis Bacon, John
Locke, Isaac Newton al segle xviii pren
embranzida aquest corrent de la Illustraci
escocesa, a lepicentre de la qual hi trobem
filsofs morals com Francis Hutcheson,
Adam Smith, Adam Ferguson, Thomas
Reid i Dugald Stewart. Tots ells tenien
en com la cerca duna cincia social de
lhome, de base antropolgica, un human
knowledge, una mena de filosofia de les
virtuts humanes que explorava temes com
pity, compassion, benevolence i sympathy:
exactament els atributs morals dun com-
mon o moral sense inspirador de lacci
humana. Al seu llibre a hores dara escassa-
ment tingut en compte Sobre la revoluci,
Hannah Arendt es mostra identificada amb
aquesta tradici illustrada anglosaxona,
per dencuny escocs, quan assenyala la
passion for compassion com a premissa de la
solidaritat comunitria i de lacci poltica
compartida.
Tot i el materialisme i lutilitarisme
que se li atribueix, la Illustraci escocesa
219
no va perdre mai una resta de lligam amb
all religis. Al capdavall, tant la ra com
la religi contribuen igualment a distingir
el correcte de lerroni. Fe i ra no eren ene-
migues, en aquesta tradici, sin ms aviat
afins. I apareixien fins i tot com a aliades
(Gertrude Himmelfarb). La cosa era molt
diferent en la Illustraci francesa dels phi-
losophes. La tradici radicalitzada amb Rous-
seau i Voltaire establia una oposici prcti-
cament inconciliable entre la ra i la religi.
crasez linfme!, era la consigna. Aquesta
confrontaci provea la filosofia illustrada
francesa duna energia que recordava la fe
en la transcendncia. Entre revelaci i ra
sobria un abisme.
La fonamentaci escocesa de la capacitat
de judici, que pouava en lobservaci dels
processos naturals i socials (dont think ob-
serve!, deien), permetia establir una con-
nexi peculiar entre els fenmens lligats a
un mn de vida material que es desenvo
lupava a tota velocitat i les normes de com-
portament moral dels individus. Daquesta
manera, la Illustraci escocesa i la seua ori-
entaci prctica i utilitarista ateny una im-
portncia excepcional en la conformaci i
la projecci, ms enll del seu origen, duna
modernitat que shavia de generalitzar.
Lobra dAdam Smith s simptomtica
en aquest sentit. Amb la Teoria dels senti
ments morals, apareguda en 1759, havia ob-
tingut un gran reconeixement. Dos grans
caps pensants del continent, Voltaire i Kant,
lhomenatjaven. Amb la seua posterior i
gran obra La riquesa de les nacions esdev
un dels fundadors reconeguts de leconomia
poltica. Tot i que aparentment la filosofia
moral i leconomia exploren mbits dife-
rents de lexistncia humana, Smith con-
sidera que serven una coherncia de fons.
Si la primera vol fonamentar una teoria de
220
lequilibri dels sentiments morals, la segona
es proposa transformar-la en una teoria de
la utilitat material. I en aquest punt esdev
central la categoria treball com a font de la
riquesa social. La divisi creixent del treball
s condici duna productivitat que aug-
menta sense treva, potenciada pels mitjans
auxiliars que aporta la tcnica, i alhora, en
conseqncia, de laugment constant de
la riquesa social. Daquesta manera, saber
i benestar serven una relaci molt estreta.
No s improbable que ladhesi prvia,
de carcter tradicional, a les normes de la
devoci religiosa exercs la seua part din
fluncia en el lloc teric privilegiat que
Adam Smith atorga al treball com a font
de la riquesa social. La percepci del feno-
men de la divisi del treball era efecte de
lobservaci directa, en particular del des-
envolupament industrial accelerat que
tenia lloc a Glasgow en lpoca de Smith i
de la diferenciaci en statu nascendi de les
capacitats productives i la realitzaci de
productes acabats, especialment pel que
feia al seu trasllat al mn de la innovaci
tecnolgica i la incorporaci al sistema fa-
bril en procs de formaci. Aquest principi
de la divisi i la subdivisi prcticament
sense fi dels processos de treball en accions
cada vegada ms senzilles accelerades amb
lajut denginys mecnics fou, daltra ban-
da, revolucionat arran de la invenci de la
mquina de vapor, que permetia la posada
en servei de la fora natural sotmesa a con-
trol. El fet que laplicaci tcnica daquesta
innovaci consistent en la producci mani-
pulada denergia tingus lloc precisament
a Esccia, el pas de la Illustraci prctica,
era gaireb obligat. Al cap i a la fi, la teoria
i la prctica es conreaven en una relaci
molt ms estreta a les universitats i altres
institucions de recerca i experimentaci
escoceses que en cap altre lloc dOccident.
A tot Europa gaudia dun enorme respecte
el triangle de la intelligncia prctica es-
cocesa, format per les cincies naturals, les
matemtiques i la medicina. En un entorn
cientfic i tcnic on sestablia una densa
xarxa de relacions com el dEsccia no pot
sorprendre que James Watt, linventor de
la mquina de vapor o si ms no aquell en
qui recau el mrit dhaver fet til al sistema
fabril, mitjanant el moviment de rotaci
transms a travs de bieles, linvent que
potser alg altre havia fet abans, tingus
amistat amb Adam Smith. En una realitat
amerada de categories com ara treball,
divisi del treball, producci de la riquesa
social, comer i canvi tecnolgic, i de la
reflexi sobre tot plegat, les figures de lem-
prenedor i de lenginyer mantenen una co-
herncia gaireb obligada.
Cau pel seu propi pes que els nous fe-
nmens afavoriren tamb una determinada
curiositat epistemolgica. Era intrigant,
per exemple, la presncia cada vegada ms
gran de les abstraccions en lentrellat de la
vida social. La metfora de la m invisible
encunyada per Adam Smith s eloqent en
aquest sentit. I el gran economista no era
lnic que inventava paraules o expressions
per a designar fenmens fora esmunyedis-
sos des dun punt de vista empric. Aix, un
temps desprs Hegel parlaria de lastcia
de la ra mentre que per a Marx, i no no-
ms per a ell, els condicionants i les rela
cions solien actuar a esquenes dels pro-
tagonistes de lacci. Aquestes i altres fr
mules semblants tenien com a objecte, al
capdavall, copsar i determinar epistemol
gicament fenmens produts pels homes
per que tanmateix escapaven al seu conei-
xement. Una vegada que shavien conven-
ut acceleradament, grcies al pensament

histric llavors predominant, que no era
un sser transcendent qui determinava
el seu dest, sin ells mateixos, maldaven
per una explicaci de labstracci social
generada per la seua prpia acci. El dit
de Du que fins aleshores havia marcat el
dest dels humans, shavia transformat en
la m invisible.
* * *
Aquesta expressi, la m invisible, ha tin-
gut un xit que no deixa de ser paradoxal.
Dentrada perqu en lobra dAdam Smith
ocupa un lloc absolutament marginal. No-
ms apareix tres vegades en el cos sencer de
lobra simithiana, formada per tres llibres, i
en cadascun daquests noms hi apareix un
cop. I tanmateix sembla com si tota lobra
del filsof moral escocs hagus destar
dominada per aquesta metfora. Com s
possible aix? Tot fa pensar que en aquesta
imatge de la m invisible, farcida de resso-
nncies teolgiques, es concreta, per dir-ho
aix, un element nuclear de la modernitat.
La metfora de la m invisible ha estat
interpretada tamb duna altra manera:
com a expressi del sentit de la ironia de
Smith (Emma Rothschild). Res no hauria
estat ms lluny de lillustrat escocs, filsof
moral i fundador de leconomia poltica que
voler lligar a la metafsica el coneixement
del mn. La m invisible, en qualsevol
cas, prov de larsenal dimatges i metfores
literries, com el Macbeth de Shakes-
peare o lOedipe de Voltaire. Realment
no es pot descartar la dimensi irnica de
ls daquesta metfora per Adam Smith,
sobretot quan comprovem que sen riu i
la relaciona amb les prctiques de pobles
primitius presoners de creences mgiques.
Tanmateix, sembla que la m invisible
seria tamb una expressi xifrada que de-
221
signaria Du, un smbol de la predestinaci,
reblert de tot all que cau fora de les pos-
sibilitats humanes. Al capdavall, la reacci
dels individus davant les crisis que els resul-
ten incomprensibles en la vida econmica,
evoca tot un mn dimatges estretament
relacionades amb la fe i les creences. s
irnic i amarg alhora que lhome puga
contribuir amb el seu esfor productiu,
disciplina i frugalitat a la sobreproducci
i que la crisi puga destruir all que havia
creat prviament grcies a les seues virtuts
industrials. s paradoxal que sel prive dels
fruits del seu treball com a conseqncia,
precisament, duna conducta que hauria de
complaure Du, com ara quan es guarda
del malbaratament o duna despesa peca-
minosa. La pregunta immediata, per qu
els passen coses dolentes als bons, apunta
directament a la teodicea.
En la modernitat, en el mn orfe de
Du, funciona una dimensi abstracta que
no sentn fcilment. Llavors sobre un camp
molt vast per a les metfores relacionades
amb la conspiraci. Fenmens daquesta
mena tingueren gran importncia a Occi-
dent, i concretament a lEuropa del segle xix.
Avui sovintegen all on hi ha entorns vitals
impregnats de sacralitat que entren en estat
de xoc i resten paralitzats com a conseqn-
cia del foc devorador de la hipermodernitat
que sels ve damunt. Sense la formaci dun
potencial illustrat propi assumit com a tal,
sense profanar la prpia tradici per mitj
de la reflexi que aporta la cincia social s
a dir, sense aplicar el que va aportar la Il
lustraci escocesa com a human knowledge
en parallel a la modernitzaci material de la
vida social que ja estava en procs; s a dir, un
diagnstic antropolgicament informat del
complex teixit social de les interaccions hu-
manes, bo i acceptant tamb, precisament,
222
el progrs tecnolgic el que succeeix s que
es desencadenen processos que menen al
fonamentalisme. Aix, en lmbit de lislam
les sobreinterpretacions literals de textos
sacralitzats engeguen una radicalitat poltica
que va molt ms enll de la tradici. Aquest
fonamentalisme s el producte paradoxal
duna modernitat que noms ha aconse-
guit dimposar-se parcialment, per tal com
les aptituds o competncies i els productes
fruit de la tecnologia shi combinen amb
regressions hermenutiques amerades de
literalisme.
* * *
Al costat de les grans diferncies entre les
cultures illustrades dinspiraci occidental
i les que han encetat tot just, i amb gran
retard, el procs dolors de la secularitzaci
i la profanaci, hom pot constatar tamb
a Occident diferncies molt importants
quant a la formaci dels entorns moderns
de vida social, especialment en el terreny
de les cultures de la producci. Aquestes
diferncies, condicionades per la tradici i
que condicionaran al seu torn el futur, te-
nen a veure tamb, sens dubte, amb la desa-
parici de les antigues formacions polti-
ques a lEst dEuropa. Shi tracta, en aquest
aspecte, bsicament de qestions relatives al
treball, a all que envolta la disponibilitat
de treball, lexercici mateix del treball i la
seua medici.
Lanlisi de les peculiaritats culturals en
lmbit de la producci, lligades a les di-
ferents variants de la modernitat, t relle-
vncia de cara al futur en la mesura que
aquestes peculiaritats, en combinaci amb
innovacions tecnolgiques de carcter re-
volucionari, determinen del tot la idea del
temps de treball i del valor del treball. Aix,
la idea dun treball abstracte que shauria
de quantificar (una idea que pren forma
en el trnsit del sistema de manufactura al
sistema fabril) podria experimentar trans-
formacions substancials, sobretot perqu en
els sectors ms productius el valor del treball
ja no depn del temps de treball que shi
hauria emprat, sin que sacredita a partir
del comportament del producte acabat al
mercat. Per a un canvi daquesta magnitud,
de la quantificaci a la qualificaci del tre-
ball, les diferents cultures productives es
troben desigualment equipades. La con-
figuraci histrica respectiva hi influeix
fortament, com una mena davantatge
comparatiu lligat a la localitzaci. Per els
seus efectes no sn sempre els mateixos. La
configuraci tecnolgica dels mitjans de
producci emprats i les formes de treball
que shi adeqen hi tenen molta importn
cia. Per exemple, hi ha una clara correspon
dncia entre el vell sistema fabril destruc-
tura jerrquica i les cultures del treball de
caire ms aviat collectiu. En canvi, les
tecnologies que corresponen a les configu-
racions postmodernes necessiten entorns
de treball generador de valor de caire ms
individual, basats en lautonomia i la flexi-
bilitat. Aquestes diferncies, que marquen
el present, tenen arrels en la histria del tre-
ball que remet culturalment al passat.
Quines peculiaritats caracteritzaven,
per exemple, la cultura de la producci bri-
tnica en el trnsit a la modernitat, i en qu
es distingia de lalemanya i daltres variants
continentals? La recerca histrica (Richard
Biernacky) apunta, per tal de respondre-
hi, sobretot a una diferncia substancial.
Conv saber, en aquest sentit, qu sentenia
en cada cas per treball o, ms exactament,
quins neren els mecanismes dapropiaci o
de realitzaci del seu valor. Aix, es reconeix
que en el context britnic la coherncia de

les relacions socials premodernes basades
en la disposici directa sobre la persona es
va poder dissoldre relativament dhora a
travs de la mercantilitzaci. Aix vol dir
que lintercanvi, el comer i unes relacions
de mercat que esdevenien ubiqes varen
afectar de ple, ja cap a final del segle xvii,
les relacions de treball, a diferncia del que
passava al continent, i particularment a
lEuropa central. La situaci canvi arran
de la Revoluci francesa, de les conquistes
napoleniques i tamb de les reformes in-
ternes que hom va dur a terme com a con-
seqncia de tot plegat. Decretades des de
dalt, sajustaven per aquesta mateixa ra, i
duradorament, a les exigncies jerrquiques
de la cultura industrial naixent. Daquesta
manera el sistema fabril de tradici ale-
manya o, millor dit, prussiana, marcat
per les recialles premodernes, era molt
ms coherent amb els preceptes verticals
de lindustrialisme que no la cultura de la
producci britnica, estretament lligada a
tradicions comercials i dintercanvi de tipus
mpliament horitzontal. Avui podria ser a
linrevs. La disposici comercial i en molts
aspectes individualista b podria ajustar-se
ms al tipus de producci actual, basada
en una aplicaci qualitativa de treball, que
no la forma industrialista basada en lorga-
nitzaci collectiva i la mesura quantitativa
del treball.
La idea segons la qual el valor del tre-
ball es reconeix immediatament en la font
mateixa de la seua aplicaci i no, com a
Anglaterra, a partir del producte acabat en
lesfera de lintercanvi, s a dir, en el mer-
cat, prov de la prctica agrria llavors
comuna i arrelada a Alemanya, per tamb
a Frana, de la jova o corve. Ben mirat,
tradicionalment al continent el treball no
era en veritat lliure, s a dir, no havia es-
223
devingut una mercaderia que es pogus
canviar lliurement, la qual cosa incloa
avantatges com la protecci social de qu
gaudia el productor. A ms shi afegia la
circumstncia que a Alemanya persistien re-
sidus de lordre corporatiu sobretot en lm-
bit de lartesanat que continuaven impreg-
nant el sistema industrial. Fins avui ma-
teix la formaci professional compta a Ale-
manya amb avantatges molt considerables
derivats precisament daquest motiu, uns
avantatges dels quals no gaudeixen altres
cultures industrials. Aix es fa pals sobretot
en el lligam molt estret que existeix entre
projecci i producci, un avantatge de
localitzaci tradicional i difcil dimitar de
la cultura productiva alemanya.
Els gremis i les obligacions tradicionals
no encaixen amb el tipus de comportament
basat en lintercanvi lliure entre propietaris
independents de mercaderies. En la tradi-
ci britnica, en canvi, hi predominava el
mercat o en tot cas la idea duna omnipre-
sncia de les relacions comercials. Adam
Smith arrib tan lluny en la seua concepci
basada de la llibertat de comer que hi
veia en tot aquell que concorria al mercat
i doncs tamb qui noms hi podia oferir
el seu treball, un comerciant. Aix don
peu a teories fora singulars. Per exemple,
segons John Stuart Mill, que parteix del
supsit segons el qual la relaci entre em-
presari i productor recolza en la voluntat
absolutament lliure dels qui acudeixen en
peu digualtat al mercat a fer-hi intercanvis,
el salari pagat a comenament del mes s
com un prstec. Aquest prstec situa el
productor en disposici de fabricar el seu
producte. Noms ms endavant, desprs de
culminada lelaboraci, realitza el producte
el seu valor al mercat i es revela tamb el
valor del treball que shi ha posat. En la
224
tradici alemanya, en canvi, el treball es fa
present com a fora de treball quantificada
en termes de temps en lesfera de la pro-
ducci, s a dir, sengloba en lmbit de la
fbrica. El fet que encara a mitjan segle xix
les relacions tradicionals basades en les an-
tigues obligacions gremials planaren sobre
la definici de les relacions laborals sha de
tenir ben present si volem entendre labast
de la cultura del treball a Alemanya. Ara
b, aix no vol dir que aquesta configuraci
cultural fos negativa per a la productivitat
del sistema fabril en formaci. Ms aviat al
contrari, fou un element que contribu al
desenvolupament duna cultura industrial
altament productiva.
La trajectria histrica diferenciada o
divergent de les idees al voltant del tre-
ball pren una nova significaci en el mn
postindustrial. En general les tradicions
anglosaxones, que es basen en la idea duna
remuneraci per la tasca feta, pel producte
acabat, per una pea o per un servei, encai-
xen fora ms amb les innovacions tecno-
lgiques basades en laplicaci individual
de la intelligncia i la creativitat que no
les tradicions continentals, que es basen en
la idea dun temps de treball quantificat i
altament regulat.
Tot i que els corrents intellectuals iden-
tificats amb la Illustraci sn diversos, b
es pot dir que la modernitat t un carcter
unitari. Perqu a diferncia de la Illustraci
i les seues mltiples concrecions confessio-
nals, lingstiques, culturals i regionals, la
modernitat respon a una primacia material
molt definida. El seu nucli s el canvi que
desencadena el desenvolupament tecno-
lgic. I lacceleraci s el tret que defineix
aquest canvi. Per tal dentendre el canvi en
el mn de vida derivat dels impulsos de
lacceleraci i regular aquests impulsos en
un sentit dequilibri social i benestar, el pen-
sament antropocntric illustrat ha assumit
la ntima connexi, la coherncia interna,
entre secularitzaci, un ordre poltic mode-
rat, una tecnologia complexa i la producci
prcticament illimitada de riquesa social.
La modernitat s una experincia que
no t punt de retorn. Tots els intents de
deslligar-la de la conscincia illustrada
i de desqualificar-la, tot i lambivalncia
inherent a la modernitat, sn al capdavall
deutors de la Contra-Illustraci. Fins i tot
la crtica tan persistent a la Illustraci lliga-
da al concepte i a la imatge duna dialctica
de la Illustraci noms es pot dur a terme
a travs de la Illustraci. r
Traducci de Gustau Muoz
1. Trad. catalana: Angle editorial, 2007.
2. Terme encunyar per Reinhart Koselleck (en analogia
amb Bergsattel, que vol dir port o pas de munta-
nya) per a designar el perode de transici o canvi
dpoca entre 1750 i 1850 en el qual, en connexi
amb les grans transformacions socials i poltiques,
sesdevingu una mutaci pregona en els conceptes
clau del pensament poltic. (N. del t.)
 225

Publicacions de i sobre Joan Fuster, 2002-2012:

una guia bibliogrfica

R ecollim ac una relaci bastant exhaustiva tot i que incompleta, per en qualsevol cas
significativa, de les edicions dobres de Joan Fuster durant el perode 2002-2012, aix com de
les publicacions dedicades a lestudi de lobra i la trajectria de Fuster, aparegudes tamb en
aquest perode. Sens dubte, la iniciativa de ms abast s la nova edici de lObra completa que
duen a terme Edicions 62 i la Universitat de Valncia, i que mira de fixar el corpus de lobra
fusteriana, en una edici acurada i de mxima exigncia. Aquesta edici comptar amb set
volums, dels quals nhan aparegut tres fins ara. Tamb ha tingut gran importncia la publicaci
de la Correspondncia de Fuster amb una variada gamma de corresponsals, que aporta molta
informaci tant sobre Fuster com, de manera especial, sobre el context histric i cultural en qu
elabor la seua obra. Ledici de volums independents ha sovintejat, i s un bon senyal de la
vigncia i inters de les diverses aportacions. En aquest sentit mereix un esment la Biblioteca J.
F. de leditorial Bromera, que posa a labast dun pblic general (i de les noves generacions, dels
estudiants...) un seguit de ttols ben caracteritzats de Fuster, en edicions a cura despecialistes,
aix com recuperacions dobra dispersa, o fins i tot indita, en nous reculls. Per la seua banda,
els estudis i les interpretacions sobre lobra de Fuster se succeeixen a bon ritme. La tasca que du
a terme en aquest aspecte la Ctedra Fuster de la Universitat de Valncia, amb les Jornades
que organitza anualment dedicades al debat sobre aspectes de lobra fusteriana, ha de ser
destacada de manera especial perqu ha retut fruits molt valuosos. Des dmbits diversos, des
de les editorials, la Universitat de Valncia o determinades institucions, latenci vers lobra
de Fuster no decau. Aix es pot veure parcialment en la relaci adjunta, que tanmateix no
inclou un bon nombre articles de revista o ponncies acadmiques. s molt el que encara resta
per fer: culminar els projectes en marxa, estimular la lectura contempornia duna obra sens
dubte cabdal, incorporar-hi les noves generacions de lectors, i promouren la projecci que fra
escaient enll del nostre mbit lingstic. Lobra de Fuster, el gran referent intellectual del
nostre Pas, b sho mereix.
226
Obres de Joan Fuster

Obra completa de Joan Fuster (Clssics Catalans Edicions 62/Universitat de Valncia, edici
dirigida per Antoni Furi i Josep Palcios)

Vol. 1: Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos, Barcelona, Edicions 62/Universitat de Valncia,
2002, 1018 pp.
Vol. 2: Assaig, I. Edici, preliminars i apndixs dAntoni Furi i de Josep Palcios, Barcelona,
Edicions 62/Universitat de Valncia, 2011, 807 pp.
Vol. 3: Assaig, II. Edici, preliminars i apndixs dAntoni Furi i de Josep Palcios, Barcelona,
Edicions 62/Universitat de Valncia, 2011, 1127 pp.

Joan Fuster, Correspondncia (Editorial Tres i Quatre/Universitat de Valncia), edici dirigida per
Antoni Furi

[Prviament havien aparegut: vol. 1 (Carner, Manent, Pla, Espriu, Villalonga, ed. a cura de Francesc
Prez Moragn, 1997, 396 pp.)), vol. 2 (Agust Bartra i altres noms de lexili americ, ed. a cura
de Santi Corts, 1998, 439 pp.), vol. 3 (Ernest Martnez Ferrando, ed. a cura de Vicent Alonso,
1999, 492 pp.), vol. 4 (Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germ Colon, ed. a cura dAntoni
Ferrando, 2000, 563 pp.)]

Vol. 5: Francesc de B. Moll i Aina Moll, Joan Coromines, Josep Maria Llompart. Edici a cura de Josep
Ferrer, Joan Pujadas i Joan Ferrer, Valncia, Editorial Tres i Quatre/Universitat de Valncia,
2002, 465 pp.
Vol. 6: Vicent Ventura, Josep Garcia Richart. Edici a cura dAdolf Beltran, Valncia, Editorial Tres
i Quatre/Universitat de Valncia, 2003, 387 pp.
Vol. 7: Joaquim Maluquer (1a part). Edici a cura de Xavier Ferr i Trill, Valncia, Editorial Tres i
Quatre/Universitat de Valncia, 2004, 522 p.
Vol. 8: Joaquim Maluquer (2a part). Edici a cura de Xavier Ferr i Trill, Valncia, Editorial Tres i
Quatre/Universitat de Valncia, 2005, 598 pp.
Vol. 9: Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal (1a part). Edici a cura de Josep Ballester,
Valncia, Editorial Tres i Quatre/Universitat de Valncia, 2005, 374 pp.
Vol. 10: Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal (2a part). Edici a cura de Josep Ballester,
Valncia, Editorial Tres i Quatre/Universitat de Valncia, 2006, 403 pp.
Vol. 11: Rafael Tasis, Joan Triad, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas (1a part). Edici
a cura de Josep-Vicent Garcia i Raffi, Valncia, Editorial Tres i Quatre/Universitat de Valncia,
2009, 385 pp.
Vol. 12: Rafael Tasis, Joan Triad, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas (2a part). Edici
a cura de Josep-Vicent Garcia i Raffi, Valncia, Editorial Tres i Quatre/Universitat de Valncia,
2010, 614 pp.
Vol. 13: Max Cahner. Edici a cura de Josep Ferrer i Costa, Valncia, Editorial Tres i Quatre/
Universitat de Valncia, 1912, 608 pp.
 227
Volums diversos

Les Constitucions del Convent de Sant Josep de Valncia (segle xvi), Valncia, Publicacions de la
Universitat de Valncia, 2002.
Judicis finals, edici a cura i prleg de Josep Palcios, Valncia, Universitat de Valncia (Ctedra
Joan Fuster), 2003, 124 pp.
De viva veu. Entrevistes 1952-1992, edici i introducci dIsidre Crespo, prleg dEnric Sria,
Catarroja, Afers, 2003, 456 pp.
Nuevos ensayos civiles, tria, edici i traducci de Justo Serna i Encarna Garcia Monerris, Madrid,
Espasa Calpe, 2004, 318 pp.
Viure per viure. Els articles dEl Pas (1979-1986), prleg dAntoni Furi, trad. dA.F. i
J.P., Valncia, puv, 2005 (Assaig, 13), 114 pp.
Bestiari, edici a cura de Francesc Prez Moragn i Josep Palcios, prleg de Francesc Prez Moragn,
Valncia Universitat de Valncia (Ctedra Joan Fuster), 2005, 109 pp.
Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs dhistria cultural, epleg de Manuel Ardit, Catarroja, Afers,
2008, 225 pp.
Significaci espiritual de la Muntanyeta dels Sants [1944], prleg de Josep Franco, Sueca, A la Ribera
del Xquer, 2011, 30 pp.

Biblioteca Joan Fuster dEdicions Bromera

[Prviament havien aparegut els volums: Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians (1991),
Combustible per a falles (1992), LAlbufera de Valncia (1993), Sagitari (1993), Un pas sense
poltica (1995), Misgins i enamorats (1995), Babels i Babilnies (1997), Les originalitats (1999),
Aforismes (2000).]

Dos quaderns indits, introducci i notes de Francesc Prez Moragn, Alzira, Bromera, 2004, 280 pp.
El descrdit de la realitat, introducci de Rom de la Calle, Alzira, Bromera, 2005, 254 pp.
Contra Unamuno i tots els altres, introducci i traducci de Ferran Garcia-Oliver, Alzira, Bromera,
2007, 260 pp.
Discordances [Articles de la revista Jano], introducci, selecci i traducci dEnric Sria, Alzira,
Bromera, 2010, 324 pp.
Ms discordances [Articles de la revista Jano], selecci i traducci dEnric Sria, prleg de Josep A.
Fluix, Alzira, Bromera, 2011, 204 pp.
228
Sobre lobra de Joan Fuster

LEspill 10 (2002): Joan Fuster (1922-2002), amb articles dAntoni Furi, Josep Maria Terricabaras,
Jacobo Muoz, Antoni Seva, Eva Serra, Josep Palcios, Antoni Mart, Enric Sria, Adolf Beltran,
Sam Abrams, Dominic Keown, Xavier Antich, Vicent J. Escart, Miquel Nicols (a ms dun
text de Montserrat Roig, correspondncia indita, i ressenyes de Santi Corts, Biel Mesquida,
Josep Iborra, Vicent Raga i Joaquim Espins).
Afers 42/43 (2002): Joan Fuster, amb articles de Vicent Olmos, Francesc Prez Moragn, Faust
Ripoll, Enric Pujol, Josep Maria Buades, Antoni Furi, Ferran Archils, Xavier Ferr i Trill,
Ferran Garcia-Oliver, Pau Viciano, Vicent Pitarch, Vicent Raga i Xavier Sierra Labrado.
Josep Ballester/Antoni Furi, Joan Fuster (1922-2002): 10 anys desprs, Barcelona, Instituci de
les Lletres Catalanes.
Isidre Crespo, De Fuster a Pla, amb cam de tornada, Gandia, ceic Alfons el Vell, 2002.
Jlia Blasco, Joan Fuster: converses filosfiques, Valncia, Tres i Quatre, 2002.
Joan Borja, La utopia de la cincia. Joan Fuster i la mesura de les coses, Alzira, Bromera, 2003.
Revista del Centre de Lectura de Reus 6 (2003), dossier A Joan Fuster (I).
Revista del Centre de Lectura de Reus 7 (2003), dossier A Joan Fuster (II).
Serra dOr 523-524 (2003), dossier Joan Fuster, 10 anys desprs.
Alan Yates, Eullia Duran, Ramon Lapiedra, Toni Moll, Encarna Garcia Monerris, Justo Serna,
A propsit de Joan Fuster, Valncia, Quaderns dOrientaci Valencianista, Universitat de Va-
lncia, 2004.
Ferran Carb (ed.), Joan Fuster, vicis de la lectura, Valncia, puv, 2005 (Ctedra Joan Fuster, 1),
amb aportacions dAntoni Mart Monterde, Guillem Calaforra, Montserrat Prudon, Giuseppe
Tavani i Juan M. Ribera.
Rom de la Calle, Francesc Prez Moragn, Doro Balaguer, Marc Borrs, El descrdit de la realitat.
Fuster 1955 (Quaderns del MuVIM, 1), Valncia, MuVIM-Diputaci de Valncia, 2005.
Francesc Prez Moragn (ed.), Els arxius de Joan Fuster (Catleg de lexposici Els arxius de
Joan Fuster organitzada per la Universitat de Valncia i comissariada per Francesc Prez
Moragn),Valncia, Universitat de Valncia, 2006.
Guillem Calaforra, Dialctica de la ironia. La crisi de la modernitat en lassaig de Joan Fuster, Valncia,
puv, 2006 (Ctedra Joan Fuster, 2).
Vicent Simbor (ed.), Joan Fuster: relacions personals, relacions literries, Valncia, puv, 2006 (Ctedra
Joan Fuster, 3), amb aportacions dAlbert Manent, Rosa Maria Delor, Santi Corts, Xavier
Pla i Josep Iborra.
Enric Balaguer, Els colors i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura, Valncia, puv, 2007
(Ctedra Joan Fuster, 4).
Antoni Furi (ed.), Joan Fuster i els historiadors, Valncia, puv, 2007 (Ctedra Joan Fuster, 5),
amb aportacions de Josep Fontana, Rosa Congost, Pau Viciano, Xavier Torres Sans i Ferran
Garcia-Oliver.
Manel Prez Saldanya (ed.), Joan Fuster: llengua i estil, Valncia, puv, 2008 (Ctedra Joan Fuster,
7), amb aportacions de Vicent Salvador, Jordi Ginebra, Enric Sria, Amadeu Viana i Donatella
Siviero.
 229
N. Pellisser, A. Montn, F. Prez i Moragn (eds.), Ser Joan Fuster. 33 visions sobre lescriptor (Inclou
documental en dvd), Valncia, puv, 2008 (Ctedra Joan Fuster, 8).
Gustau Muoz (ed.), Joan Fuster i lanlisi de la realitat social, Valncia, puv, 2009 (Ctedra Joan
Fuster, 9), amb aportacions dErnest Garcia, Vicen M. Rossell i Verger, Ernest Reig, Adolf
Beltran i Josep Ramoneda.
Neus Campillo (ed.), Pensar la nostra actualitat. Joan Fuster i la filosofia, Valncia, puv, 2010
(Ctedra Joan Fuster,10), amb aportacions de Josep-Maria Terricabras, Tobies Grimaltos,
Margarita Boladeras, Merc Rius i Antoni Riera.
Rom de la Calle, Francesc Prez Moragn (eds.), Sobre el descrdit de la modernitat, Valncia,
puv/MuVIM, 2010, amb aportacions de Josep Iborra, Rom de la Calle, Joan ngel Blasco
Carrascosa, Xavier Antich, Joan Borja, Isidre Crespo, Aina Moll i Doro Balaguer (Actes de les
Jornades al voltant dEl descrdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys desprs. Art, modernitat i
descrdit [2005]).
Carme Gregori Soldevila, Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster, Valncia, puv, 2011
(Ctedra Joan Fuster, 11).
Josep Iborra, Joan B. Llinares, Xevi Planas, Vicent Torrent, Rafael Xamb, Joan Fuster i la msica,
Valncia, puv, 2012 (Ctedra Joan Fuster, 12).
Vicent Simbor, Joan Fuster: el projecte de normalitzaci del circuit literari, Valncia, puv, 2012
(Ctedra Joan Fuster, 14)
Pau Viciano, De Llorente a Marx. Estudis sobre lobra cvica de Joan Fuster, Valncia, puv, 2012
(Ctedra Joan Fuster, 13).
AADD, 1962-2012. Joan Fuster: Nosaltres, els valencians (Catleg de lexposici Joan Fuster.
Nosaltres, els valencians. 1962-2012 organitzada per la Universitat de Valncia i comissariada
per Ferran Carb, Francesc Prez Moragn i Brgida Alapont), Valncia, Universitat de Valncia,
2012.
Serra dOr 626 (febrer 2012), Nosaltres, els valencians, cinquanta anys desprs, amb articles de
Carme Gregori Soldevila, Francesc Prez Moragn, Antoni Furi i Miquel Nicols.
Sa 370 (abril 2012), Nosaltres, els valencians: 50 anys, amb articles de Pau Viciano, Vicent
Pitarch, Adolf Beltran, Ferran Carb, Carme Gregori Soldevila, Gustau Muoz i Francesc
Prez Moragn.
Eines 17 (2012), especial Joan Fuster amb articles de Jordi Muoz, Antoni Rubio, Sebasti Alza-
mora, Francesc Viadel, Dominic Keown, Antoni Furi/Agust Cerd, Vicent Terol, Joan Vea,
Antoni Rico, Joan Elies Adell/Gavino Balata i Toni Moll, a ms de 16 testimoniatges personals.
Afers 71/72 (2012), Nosaltres, els valencians, 50 anys desprs (1962-2012), amb articles de Vicent
Olmos, Antoni Furi, Ferran Archils, Gustau Muoz, Manuel Ardit, Pau Viciano, Vicent Flor,
Maria Josep Badenas/Francesc Prez Moragn, Antoni Rico, Vicent Salvador i Isidre Crespo.
LEspill 40 (2012), Nosaltres, els valencians, mig segle desprs, amb articles dAntoni Furi, Gustau
Muoz, Pau Viciano, Miquel Barcel, Joan F. Mira, Vicent Alonso, Xavi Sarri, Ferran Garcia-
Oliver, Guillem Calaforra, Maria Josep Pic, Enric Bou, Josep Guia, Simona krabec, Antoni
Mart Monterde, Francesc Prez Moragn, Llusa Juli, Carme Gregori, Neus Penalba, Ferran
Requejo, Miroslav Hroch i Dan Diner.
230
revista fundada per joan fuster
segona poca
Sumaris dels nmeros 34 al 39
LEspill 34 Primavera 2010
Editorial: Signes inquietants
Seyla Benhabib, s la democrcia un dels drets humans?
Salvador Giner, Francesc Eiximenis i els orgens del re-
publicanisme
Stefan Collini, Una vida poltica. Cinquanta anys de la
New Left Review
Manuel Alcaraz, El bloqueig valenci
Dossier
LITERATURA PERSEGUIDA
John Ralston Saul, Expressions concretes
Carme Arenas, Lescriptor, un perill?
Raffaella Salierno, Escriptors perseguits
Salem Zenia, Refugiats o emigrants? El significat de les
paraules
Chenjerai Hove, Edat, vida i vida de nou
Easterine Kire Irala, Una terrible bellesa: veus postcolonials
dndia i frica
Maria Barbal, Escriptura velada i escriptors supervivents
Manal Alsheikh, Hem descriure, malgrat tot!
El-Kaissa Ould Braham, Lamor i la revolta en la poesia de
les dones insurrectes
|| Documents
Declaraci dIndependncia dels Estats Units ||
Eva Cserhati, Histria personal del cnon literari hongars
Toni Moll, Visi de Nova York
Antoni Rico, El debat inacabat entre Jaume Vicens Vives
i Joan Fuster
Emlia Bea, Sobre Adri Chavarria
Llibres
Andreu Gins, Samaranch era franquista (Francesc Vilano-
va, Una burgesia sense nima)
Ferran Garcia-Oliver, Enlluernat per Pla (Enric Vila, El
nostre heroi Josep Pla)
Jacobo Muoz, Filosofia catalana (Xavier Serra, Histria
social de la filosofia catalana)
LEspill 35 Tardor 2010
Editorial: El dest dEuropa
Antoni Defez, De la prpia veu a la veu prpia
Eloi Grasset, Sobre la veritat i lestil
Giuseppe Burgio, Desordres simblics de la masculinitat
Fredric Jameson, La literatura del Tercer Mn
Dossier
TURISME DE MASSES: LES CONSEQNCIES
Manuel Delgado, El cercador de signes
Jaume Terradas, Turisme i ecologia
Aurora Pedro, El turisme de masses: limitacions, reptes,
oportunitats
Joan Amer, Turisme de masses i societat
Joan Buades, Geopoltica del turisme
|| Documents
Buffon, Discurs sobre lestil
Teodor Llorente, Sentit de la Renaixena ||
Toms Escuder, Un viatge pel Mediterrani. Notes antro-
polgiques
Antoni Mora, En el nom de linconfessable
Joana Mas, Maurice Blanchot i els doblecs de la imatge
Pilar Alfonso, Fam i publicitat
Llibres
Maria Josep Pic, Memries de sostenibilitat intellectual
(Jaume Terradas, Ecologia viscuda)
Francesc Prez Moragn, Testimoni dun desastre (Nicolau
Primitiu, Dietaris 1936)
LEspill 36 Hivern 2010
Editorial: Itlia i nosaltres
Mark Lilla, Leo Strauss a Pekn. Lestrany gust xins pel que
fa a filsofs occidentals
Manuel Alcaraz, Les cares de la corrupci
Ignacio Snchez-Cuenca, Dues legislatures: dos Zapateros?
Dan Diner, Les duplicitats de la histria
Christiane Stallaert, 1492/1942, paisatges de memria en
lEuropa transmoderna
Dossier
MSICA I PENSAMENT
Jacques Rancire, Autonomia i historicisme: la falsa alter-
nativa. Sobre els rgims dhistoricitat de lart
Franois Nicolas, Com desenvolupar (i no desconstruir)
lautonomia tan contestada de la msica?
Peter Szendy, This is it (The King of pop)
Vladimir Safatle, Morton Feldman com a crtic de la ideo-
logia. Una lectura poltica de Rothko Chapel
Felip Mart-Jufresa, Disquisicions musicals a lpoca de la
teo-eco-logia naixent
|| Documents
E. R. Curtius, El sindicalisme dels treballadors intellectuals
a Frana (1921) ||
Guillermo Quints, El boulevard dels illetrats?
Josep Manuel Alcaiz, El futur no est escrit. Per uns nous
mitjans de comunicaci al Pas Valenci
Santi Corts, Bajo la responsabilidad del editor. La cen-
sura franquista sobre leditorial 3i4

Llibres
Josep Fontana, El franquisme amb noms i cognoms (Andreu
Gins, La instauraci del franquisme al Pas Valenci)
Adolf Beltran, Recialles de la reacci (Gustau Muoz, ed.,
Els reaccionaris valencians)
Jacobo Muoz, Metfora de la cultura (Merc Rius, El
Pont de la Girada)
Josep Conill, El lector de msica (Guillem Calaforra, So
i silenci)
LEspill 37 Primavera 2011
Editorial: El valor de la democrcia
Josep M. Muoz, Lendem del tripartit
Joan Olmos, Espanya invertebrada a gran velocitat
Gregori Elliott, El darrer Hobsbawm
Michael Krtke, Europa en la crisi
Dossier
els nts de iugoslvia
Bogdan Bogdanovi, Les memries enfrontades
Teofil Pani, La riba darena
Vesna Mojsova, Un nom s un nom. Sobre els tomquets-
de Macednia o el subjecte frgil
Muharem Bazdulj, Logre balcnic i lesperit dcil dEuro-
pa Central: un parallel
Tanja Petrovi, Pensar Europa sense pensar: els discursos
sobre els Balcans occidentals
Carles Torner, Decleg per a laband de Bsnia
Senadin Musabegovi, El cercle i el present
Mitja ander, Un bosc gtic
|| Documents
Robespierre, Discursos ||
Francesc Sers, Les rates que menjaven cultura
Ferran Requejo, Els fronts dbils del pluralisme poltic.
Europa i les minories nacionals i culturals
Miroslav Hroch, Per a qu necessitem la naci, encara,
a Europa?
Alcia Villar, Transformacions en la universitat
Notes
Francesc Prez Moragn, Josep Iborra in memoriam
Llibres
Andreu Gins, Tan lluny, tan a prop
Juli Capilla, El llegat del valencianisme de postguerra
Enric Balaguer, Entre la passi i lofici
Jordi Sales, Ms enll dels tpics
Francesc Prez Moragn, Origen i forma de laforisme
fusteri
LEspill 38 Tardor 2011
Editorial: Una crisi global i sistmica
Miquel de Moragas, Futbol i identitat
Miriam Hoyo, Fukushima s a tot arreu
Jordi Marrugat, Crtica i cultura en el sistema literari ca-
tal actual
Dossier
Xenofbia, populisme i extrema dreta a
Europa
231
Xavier Casals, Presentaci: La dreta populista i els camins
que duen a Utoya
Enzo Traverso, La fbrica de lodi. Xenofbia i racisme
a Europa
Ren Cuperus, La revolta populista contra la globalitzaci
Xavier Casals, La nova dreta populista i lenigma espa-
nyol
Jean-Yves Camus, El Front National: entre la nornalitza-
ci democrtica i la fora antisistema
Simona krabec, Eslovnia: cap a una societat apoltica?
|| Documents
Victor Serge, Antisemitisme ||
Hugh Pennington, Xinxes
Ferran Archils, De gent que anomenen classes subalter-
nes. La influncia de Gramsci en Joan Fuster
Santi Corts, El llibre, un perills enemic
Notes
Antoni Mart Monterde, La destrucci de la recerca en
Humanitats a Catalunya
Llibres
Simona krabec, Els artistes que es juguen el seu pblic
Gil-Manuel Hernndez, Segrest de la democrcia?
Carles Cabrera, Trencant tpics
Francesc Prez Moragn, Enric Valor i la llengua
LEspill 39 Hivern 2011
Editorial: Por a Europa?
Josep Iborra, Lestupor
Per Wirtn, On eres quan va caure Europa?
Mart Domnguez i Anna Mateu , Periodisme desestabi-
litzador
Dossier
Cap a on va la societat valenciana?
Jordi Muoz, Com hem arribat fins ac? Les bases de lhe-
gemonia electoral de la dreta valenciana
Ernest Reig, La crisi internacional i leconomia valenciana
Rafael Castell, Tendncies socials al Pas Valenci
Adolf Beltran, Anatomia de la corrupci
Violeta Tena, Visions del Pas
Francesc Viadel, Lapropiaci de la identitat
Toni Moll, Joan Fuster i nosaltres
|| Document
George Orwell, Per qu escric ||
William Viestenz, Dit dalguna manera. La filosofia de la
llengua de Josep Pla
Tom Van Imschoot, Sobre lautoinvenci de la literatura
flamenca
Merc Altimir, Longus, Mishima i el relat diniciaci
Xavier Ferr, De linters econmic al plantejament poltic
Notes
Franois Rastier, Neologismes i neonazisme
Llibres
Francisco Fuster, La Transici i els seus descontents
Guillem Llop, La utilitat de la crtica contra el dogma-
tisme
Simona krabec, Saps el pas dels tarongers en flor?
Pau Viciano, Una ideologia xenfoba i antidemocrtica
232

BUTLLETA DE SUBSCRIPCI

Nom i cognoms

Adrea Poblaci Codi postal

Telfon c/e
Em subscric a la revista LEspill per 3 nmeros (1 any) a partir del nmero ,
ra per la qual:
Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de
Valncia. Revista LEspill.
Us envie fotocpia de lingrs de 24 euros*, a nom de la revista LEspill,
en el compte corrent de la Universitat de Valncia (Bancaixa, Urbana
Sorolla de Valncia: 2077-0735-89-3100159143).
Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripci anual al
meu compte corrent
(20 dgits) del Banc o Caixa
(En aquest cas la renovaci, si no sindica el contrari, ser automtica.)
* Preu a Europa: 27 euros. Resta del mn: 30 euros.

Data

Signatura

LEspill. Publicacions de la Universitat de Valncia

c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia
lespill@uv.es