índex

Coses de les que vull parlar al treball per introduir el tema:

-Introducció al tema, per què ha estat escollit? Quins objectius? Què busco? Quina és la
intenció? Què pretenc?
-La importància de la genealogia femenina/feminista (lectura) Què és? Per què serveix?
Què genera una recerca genealògica? (MIRAR SI POSO AIXO DE LA GENEALOGIA, LA
TUTORA EM VA DIR QUE CREIA QUE NO ES TRACTAVA DE GENEALOGIA... IDK)
_Capítol 0: Les meves àvies: →Posada en situació de les meves àvies; qui eren, on vivien,
per què utilitzo el seu relat, què em transmeten, per què son importants (relacionar-ho
amb la genealogia)
_Capítol I: Educació
_Capítol II: Vida laboral
_Capítol III: Vida pública
_Capítol IV: Matrimoni i família
 abstract

El treball que es presenta a continuació, es tracta de la memòria final del grau d'Estudis
Socioculturals de Gènere, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La tipologia d'aquest està enfocada des de l'opció investigadora, és una proposta

d'anàlisi que inclou marc teòric juntament amb uns objectius concisos i, a més a més,
una part empírica amb uns resultats a través dels diàlegs. Així doncs, el propòsit d'aquest
assaig és evidenciar la divergència dels perfils de dona duran l'època franquista i els anys
de més repressió, col·locant com a subjectes centrals, els diàlegs amb les meves dues
àvies i el relat dels seus fills/filles; el meu pare, la meva mare i la meva tieta, partint del
fet que una àvia ja no és amb nosaltres. Alhora s'acompanya de la materialització d'un
artefacte cultural, una peça artística, que pretén explorar i innovar en el format narratiu
de la idea principal del treball, és així que aquest va en concordança amb el plantejament
central de la memòria.

El marc teòric està refermat amb un seguit de lectures, que han acompanyat els diàlegs
de les àvies i alhora han ajudat a la comprensió de la situació de les dones en el context
històric de l’etapa franquista i de transició. Entre aquestes referències hi trobem;
Concepció del rol de la dona durant l’època franquista de Sara Fàbrega Rodriguez, TFG
(2019) UVIC, La mística de la feminitat franquista a la narrativa de Maria Aurèlia
Capmany, 1993, La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona república,
la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia de Isabel Segura Soriano, TV3
(2004) Dies de Transició 10 - El despertar de les dones: la lluita feminista, La genealogía
como método de investigación feminista. Ciencia, tecnología y género de Alejandra
Restrepo, entre d’altres.

El desafiament que ha sorgit a l'hora de materialitzar el procés teòric, ha estat el

contingut dels diàlegs amb les àvies i les seves vides, a partir d'aquests s'han extret punts
claus, els quals s'han analitzat amb detalliment tot relacionant-ho amb el context
sociocultural i històric en el qual es trobaven quan eren més joves, entre aquest hi ha el
punt d'inflexió de la dictadura franquista, eix transversal que va marcar les seves vides
en molts aspectes. Tant és així, que les ideologies de les dones estaven molt dividides
entre les que estaven a favor del règim patriarcal i tot el que aquest comportava per
elles, com tenir menys drets i oportunitats respecte a l'home, i per la contra les que no
es conformaven amb aquest règim, encara que hi estiguessin subjectes, estaven en
constant lluita per l'alliberament de la dona fos en la mesura que elles consideraven
oportú.

En definitiva, tal com s’ha dit a l’inici, el que pretén aquest treball és contextualitzar la
vida de les àvies dins del marc històric franquista i post, tot recolzant-se amb un seguit
d’articles i informes que evidencien aquestes experiències. És així, que aquesta recerca
d’investigació aporta a tothom qui ho llegeix, una mirada cap a les nostres àvies i com
aquestes van viure el sistema patriarcal en una etapa de guerra, franquisme i transició.

Paraules clau: àvies, franquisme, ideologies, feminisme.

 introducció Comentado [GFM1]: Contingut de la intro: per què ha
estat escollit? Quins objectius? Què busco? Quina és la
intenció? Què pretenc? Objectius, justificació i metodologia

L’assaig que es presenta a continuació s’ha anat transformant al llarg del temps degut a
diversos obstacles i objectius que finalment han fet elaborar el treball des d’una altra
perspectiva. Aquest s’ha materialitzat a través de l’artefacte cultural, un llibre on es
recull de manera conceptual la vida de les meves àvies i l’opressió rebuda en diferents
àmbits.

El fonament del treball son els relats de vida de les mes àvies des d’una perspectiva de
gènere. Dues dones que van viure la guerra civil espanyola de ben petites i la dictadura
franquista els anys posteriors, tot això arrossegant el gran pes del sistema patriarcal de
l’època. L’exploració s’ha realitzat a través dels diàlegs amb les persones que fomenten
l’eix central del treball; la Dolores Ferreira Salido (iaia Lola), la tieta Mercè i el Xavi, el
meu pare, que han estat els encarregats en proporcionar-me les memòries i records de
la vida de la Nuria Garcia Ramis, la iaia Nuri, la seva mare.

Explorar i conèixer els comportaments que tenien les dues àvies envers les adversitats
ha estat l’objectiu que ha motoritzat la idea principal del treball. A més d’aquest, he
pogut contextualitzar les seves maneres de fer i situar la seva posició com a dona enfront
l’opressió que rebien. Finalment el que a mi més m’ha fet mantenir l’entusiasme ha estat
la creació del vincle que he tingut amb elles, inclús amb les meves besàvies i els meus
besavis, quan tenien vint, trenta i quaranta anys i amb qui son i han estat actualment.

Aquesta obra es realitza per donar visibilitat al paper de les nostres àvies en una època
en la que passant completament desapercebudes en un país hostil, creaven un llegat
històric captivador per evidenciar la situació en la que es trobaven. Tant és així, que el
procés que es genera al desenvolupar aquestes memòries, fa que es pugui identificar
l’opressió femenina amb perspectiva històrica i així poder estudiar com els anys i, el
context sociocultural i històric modela la vida de les persones, i més concretament, posa
en perill a la de les dones.
 les àvies

El propòsit principal del treball, com ja he comentat, gira entorn la figura de les meves
àvies. Per aquesta raó és imprescindible situar-les en el mapa i desenvolupar qui eren
aquestes dues dones i com han esdevingut a la vida, per després poder cartografiar a
poc a poc i detalladament els seus comportaments.

A les meves àvies, tot i ser, generalment, una família de catalanoparlants, excepte la Lola
que s’expressa millor en castellà, sempre les he anomenat “iaies” i curiosament als avis
sempre m’hi he dirigit amb el mot en català. Així que al llarg del treball veureu que
alternaré les dues mencions. Comentado [GFM2]: Buscar sinònims de mot per si queda
millor
Elles són, en el present i en la memòria dels que les recordem, unes dones amb un cor
gegant, que han viscut la vida com consideraven que s’havia de viure, estimant i
protegint totes les persones que tenien a la vora.

La iaia Nuri, és una dona que neix el 1935 a Tremp i malauradament mor amb 81 anys
el 2016 a Sabadell. Al llarg de la seva infància, per qüestions de feina del seu pare, en
Josep, que era mecànic de màquines de cosir i d’altres, es va anar desplaçant per
diferents pobles. Tanmateix van viure a Elx, ja que el pare era de Crevillent, i la mare
modista, la Maria, era de Peralta de la Salt, un poble a la franja d’Aragó, província d’Osca.
Neix doncs, en una família treballadora, emprenedora i amb ambició, ja que el pare, va
estar apunt de crear una empresa de lleixiu, però al necessitar molts permisos no va
poder arreplegar-los tots i es va quedar a les portes de poder obrir el negoci. Fins més
endavant que, cap als anys 50, quan van venir cap a Sabadell, i amb l’empenta que tenia
el pare, van obrir finalment un bar, juntament amb la mare, que s’anomenà Bar Sports.
Els avis, es van conèixer en el mateix bar de la família, ja que l’avi Tomàs anava allà a
jugar el domino amb els seus amics, i el 1958 es van casar. Més endavant al 1960 van
tenir la seva primera filla, la Mercè, i el meu pare el Francesc Xavier, a l’any 1964.

Pel que fa a la iaia Lola, la Dolores, va néixer el 1932 a Córdoba. Quan era molt petita el
seu pare va morir i es va quedar amb la seva mare. Ella era la petita de X germans. Amb Comentado [GFM3]: RESOLDRE DUBTES
catorze anys juntament amb la seva mare van venir cap a Barcelona i es va posar a
treballar. A l’hora de dinar, la mare de la iaia, portava el menjar al mecànic on treballava
el seu altre fill, en FJKNSAD , i es reunien tots junts per menjar. Allà és doncs, on va Comentado [GFM4]: Posar nom del germà
conèixer l’avi Martí que treballava al mateix taller. Al cap d’un temps a l’avi li va sorgir
una feina a Sabadell i va anar a viure allà, a una habitació llogada, mentre que els caps
de setmana pujava a Barcelona a veure la iaia.
 educació

En els anys 40 i dècades posteriors, l’educació era una via d’adoctrinament total, l’ideari
franquista es beneficiava de l’ensenyança per manipular el pensament idegològic dels
infants que serien el futur del país. D’aquesta manera, el model d’ensenyança va suposar
tal retrocés que es va veuré reflectit en la Ley de enseñanza primaria del 1945, en el que
els principals principis eren el religiós, el nacional-patriòtic, la educació moral, entre
d’altres. Tots aquests valors passaven per la segregació entre sexes, i per tant
s’extrapolava a les assignatures que impartien per ambdós. 1

En el cas de les meves àvies, durant la seva infantesa l’educació que rebien a l’escola era
molt bàsica i primària, segons m’han anat comentant. La segregació per sexes a l’aula la
van viure les dues, de la mateixa manera em confirmaven que tenien diferents
programes educatius. La Lola, quan va anar a Torre Molinos, a Màlaga, va entrar a
l’escola de la Renfe, ja que el seu pare treballava allà i els hi oferien aquesta opció pels
fills. Explicava que alguna de les lliçons que impartien era la de XXXXXX . La missió que Comentado [GFM5]: ASSIGNATURES FEMENINES Q
IMPARTIEN, preguntar iaia
emprava l’educació en aquell moment era la d’inculcar a les nenes un rol de submissió i
únicament bons modals, com saber cosir, cuinar i sargir. Tal com es cita a continuació:
“No hay que ser nunca una niña empachada de libros, que no sabe hablar de otra cosa…;
no hay que ser una intel·lectual” (Rodríguez, 2015, citat a Sección Femenina, 1940,
p.140) , l’objectiu no era que la nena una vegada finalitzes l’escola estigués formada pel
món laboral, sinó que es concebia l’educació d’aquesta per formar-se/com a formació Comentado [GFM6]: retocar
entorn la cura de la llar, el marit i els fills, és a dir, limitar-se a ser en l’espai privat,
anul·lant completament el seu talent fora d’aquest àmbit.

L’educació no només la rebien a l’escola sinó que també existia una educació informal
donada des de casa, per tant els valors que adquirien estaven dotats de comportaments
ideològics i estils de fer de la família. De manera que les filles estarien rebent estímuls
del rol de la mare i com havien de comportar-se en aquest cas, mentre que els fills eren
educats amb l’objectiu de ser el subjecte principal de la família i el qui la sustentaria per
sobre de tot, per tant desenvolupant-se en l’esfera pública.

Parlant amb la tieta Mercè, el Josep, el pare de la iaia Nuri, resulta que volia que seguís
estudiant i en concret música, ja que com a curiositat a València la música sempre ha
estat molt present en les famílies, per aquest motiu el Josep volia transmetre això a les
seves filles, tot i que insistia en que aprenguessin en aquest àmbit, la Nuri no va voler,
ja que no hi tenia tant interès. Comentado [GFM7]: Parlar de per q acabaven tant dora
l'escola i no seguien els estudis? Realment com sabien que
Ella, els agradava i que no, no tenien tant poder de decisió per
escollir una feina que els agradés... Estaven més reprimides,
per aquest motiu no els creaven aquesta ambició en algo...

1
Rodríguez, Desiré: La Sección Femenina de Falange como guia adoctrinadora de la mujer durante el
Franquismo. (p.136) RETOCAR
Matrimoni i relació filial capt.III

Si la dona s’havia vist encasellada en l’arquetip de la feminitat durant l’educació, quan

, aquesta es veurà exposada
s’introdueix al matrimoni s’exposarà de manera directe a aquests rols de gènere pels directa
quals se l’havia instruït a l’escola. Perpetuant així un cànon femení, relegant-se a un lloc
el qual la limitava a ser i estar conforme s’havia dictat.
La Dictadura Franquista impondrá una verdadera política de género, regulada por una
legislación que negaba a la mujer como individuo independiente, las convertía en el eje
educador de la sociedad, pero sin decisión propia, un vehículo moralizante, que junto a
la Iglesia, trataban de mostrar al mundo una sociedad paternalista, educada en unos
valores sociales tradicionales. Las mujeres quedaron así relegadas a un papel de
subordinación que las recluía en el ámbito doméstico y por supuesto, carecían de
dimensión política y social. (Rodríguez, 2017, p. 135) 2

En el cas de la meva àvia Lola, veiem fortament aquest vincle de subordinació amb el
marit i la llar, fet que s’origina en la confiança plena de les decisions de l’home sobre ella
i sobre com era la millor manera de reproduir el seu paper com a “mujer-esposa-madre”.
El patró que abordava, i com la majoria de dones, era el de subjecte passiu, dona que
esdevenia l’alteritat de l’home i el complement d’aquest, creant en si mateixa una
dependència a ell. Com bé diu Maria Aurèlia Capmany (1966): “La dona pren consciència
de la seva condició de dona amb una definició que li és aliena. L’home defineix, i la dona
emprèn l’exercici de la seva existència ordenant les seves activitats al compliment de la
definició imposada” (p.21).

Amb disset anys, la Lola va conèixer l’avi Martí, i fins els vint-i-nou no es van casar. Just
al casar-se, la iaia va renunciar a la seva feina per tal d’entregar-se a la casa i al marit.
Aquesta era una situació innata que es produïa en la majoria de dones de l’època, degut
al missatge que transmetia l’Espanya franquista i la Sección Femenina; el motiu pel qual
havia nascut la dona era per dedicar-se a la llar i a la cura maternal, ja que era crucial
per mantenir la societat estable i ordenada.3 Doncs les dones, una vegada acabada la
guerra tenien una missió que l’Estat les havia confiat; l’educació i la cura dels fills, perquè
aquests es desenvolupessin en valors nacional-catòlics i creixessin sans i forts, per tal
d’honrar la pàtria, de la mateixa manera que les cases les tindrien més cuidades i netes.

2
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, D. (2017). La Sección Femenina de Falange como guía adoctrinadora de la mujer
durante el Franquismo / The female section of the fascist-inclined Phalange like an indoctrination guide
of women during Francoism. Asparkía. Investigació Feminista, (30), 133-147. Recuperat a partir de
http://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/article/view/1863
3
DOMESTICIDAD Y FAMILIA: AMBIGÜEDAD Y CONTRADICCIÓN EN LOS MODELOS DE FEMINIDAD EN EL
FRANQUISMO1 Eider de Dios Fernández 2014
La relació que tenien la iaia i l’avi estava ben marcada amb els rols establerts d’home i
dona. Ell, el Martí, era un home divertit, enginyós, però tenia el seu caràcter rondinaire
i estricte. Tot i així, l’amor que tenia cap a la iaia era innombrable, no s’apreciava amb
les paraules, perquè amb això fallava, sinó en actes més quotidians, com el simple fet
de rentar-li el cabell, tallar-li les ungles, i en d’altres. La iaia tot i que ha tingut moments
de discussions amb l’avi, per lo general sempre ha tendit a tenir una actitud passiva i
submisa, això s’ha pogut veure a través de les converses que hem mantingut, però
també ho he viscut personalment quan l’avi era amb nosaltres. En un moment de diàleg,
quan li pregunto a l’àvia si ella creia que feia tot el que li deia l’avi ella em respon que sí,
sempre, i posteriorment m’ho justifica perquè aquella era la seva manera de ser. Tal i
com vaig interpretar aquestes paraules, notava en ella una inconsciència total del paper
que rebia com a dona, i que havia rebut com a esposa. A part d’existir per treballar,
casar-se i tenir filles, segons les sensacions que m’ha transmès, la iaia s’adaptava a la
situació per tal d’evitar i sobrepassar les discussions i els malestars matrimonials, i fer
així la vida del marit i les filles més fàcils. Tan és així que estant jo present m’adonava
de l’actitud que tenia l’avi amb ella, la manava i li deia comentaris com: “Mari-pepa deja
eso, que eres tonta!”, quan s’enfadava per qualsevol cosa. La iaia feia com si no hagués
passat res o mirava cap a un altre costat. Assumia que tot allò que feia havia de passar
pel vistiplau de l’avi, i ella ho recolza. En un moment, li pregunto que si ella tenia ganes
de fer alguna cosa i l’avi no, si la feia igualment sola, la seva resposta és la següent: “No
porque yo hacia caso a lo que decía tu abuelo, vas por aquí pues por aquí, vas por allà
pues por allà. Hacia todo lo que me mandaba el abuelo”. De seguit jo salto a dir-li què li
semblava aquesta situació, i ella diu: “Si te quieres llevar bien con una persona, no tienes
que llevarla la contraria nunca”. Clarament, amb aquestes paraules evidencia la realitat
que vivia, per molt que no en fos conscient, o no pogués trencar amb aquest paradigma.
Com diu Capmany:
Si la dona es decidia a ser conscient, valenta, justa, lleial, activa, en fi, no feia altra cosa
que masculinitzar-se. Si la dona, en canvi, volia assumir el paper de dona havia
d’atendre’s al programa que el baró li havia organitzat en l’ordre del món. Oposar-s’hi
era destruir aquest ordre. (p.24)

Una altre anècdota que em va explicar la iaia i que m’ha marcat és la següent: quan ella
tenia aproximadament uns vint anys tenia una melena llarga i molt bonica, va preguntar-
li a l’avi que tal si es tallava el cabell, i ell va respondre-li “pues cortatelo”. Ella pensant-
se que ell estava d’acord, ho va fer. Acte seguit, l’avi quan va veure la iaia amb el cabell
tallat, es va enfadar moltíssim i la va castigar. La manera en ser castigada va ser deixant-
la de parlar durant aproximadament un any sencer. Ell anava els caps de setmana a
visitar-la a casa seva, parlava amb la sogra i els germans, però en cap moment dirigia la
paraula a la iaia. En aquests actes, veiem com l’home tenia i actualment segueix tenint
el control sobre les dones i el seu físic, privant-les de vestir, fer i ser el que elles vulguin.
Exerceixen el seu poder de dominar tot allò que no els sembla correcte i corregir-ho
segons el que és “vàlid” i el que no. Aquests paràmetres doncs, han negat a les dones
fer moltes coses i lamentar-se d’haver-les fet per culpa d’aquestes actituds, fent així que
s’autoculpin més i ho normalitzin al seu dia a dia.

Durant el període que els avis festejaven i es desenvolupaven com a parella només
sortien a passejar quan la mare anava amb ells. El mateix passava amb l’àvia Nuri, en el
seu cas si la mare en aquell moment no li venia de gust sortir no es podien veure o havien
de trobar-se al bar familiar. Aquesta condició alhora de relacionar-se, si l’analitzo
actualment la percebo com una manera de manifestar la propietat i possessió dels fills.
Encara que si posem el focus de gènere, veurem clarament que la dona patia de manera
accentuada aquesta opressió per part dels pares, ja que per la societat era i és
considerada una persona fràgil, ingènua i dèbil que ha d’estar sota control a tot moment.

Tanmateix, aquesta vigilància parental estava influenciada pel catolicisme i la postulació

en vers la virginitat de la dona, perquè pel que fa a les relacions sexuals també estaven
limitades al casar-se, ja que segons la moralitat sexual amb el catolicisme com a bandera,
l’amor entre home i dona és un acte de l’activitat humana que els eleva i els obre les
portes a nova vida, per aquest motiu l’Església considera pecat les relacions
extramatrimonials. És així, que degut al franquisme i els seus mandat envers la
divulgació del sentiment catòlic-nacional, es condicionava el comportament sexual
femení jugant amb aquesta doble moral desigual entre ambdós sexes.4 Doncs, la
societat es cenyia a la ideologia popular, elevant així la puresa de la dona verge que tenia
la facultat de procrear vida. Per aquest motiu i com bé esmenta Capmany (1966), com
la virginitat ofereix a l’home la garantia de la paternitat exclusiva de la dona que
fecunda, es manté un control sobre el seu cos per tal d’afermar aquest fet. De manera
que “la virginitat de la dona, és un valor moral que afecta en primer lloc l’honor masculí.
Mentre que sigui soltera, pares i germans seran responsables de la integritat de la futura
esposa” (p.30). A conseqüència, una vegada s’hagi celebrat l’enllaç matrimonial serà el Comentado [GFM8]: Com citar? Poso aqui l'autora i la
pagina o poso un numeret petit i de peu de pagina cito????
marit el que vetllarà per la seva descendència, i consegüentment la norma de vigilància
serà el reclutament de la dona.

Pel que fa a la Nuri, la seva relació amb en Tomàs, va començar vora l’any 1956, quan
ella tenia vint anys i l’avi trenta. Aquesta diferència d’edat no generava cap tipus de
problemàtica en aquells anys, sinó el contrari. Era ben vist que el marit tingués ja una
edat adulta en la que mostrés certa estabilitat econòmica i a banda protecció, en la que
els sogres podien tenir la fiabilitat que ell com a home la protegiria de qualsevol mal.
Fent la vista enrere i analitzant des de l’actualitat, es pot veure com aquest fet ara seria
mirat en lupa en diferents relacions, ja que es podria originar un rol de poder dins del
vincle, pel fet que l’home, considerat un subjecte amb elevades connotacions superiors
-adquirides pel constructe social al llarg dels segles-, podria generar una mala praxis en
el procés de coneixença i al llarg del temps es desenvoluparia un ...ACABAR

4
NORMA SEXUAL Y COMPORTAMIENTOS COTIDIANOS EN LOS DIEZ PRIMEROS AÑOS DEL
FRANQUISMO: NOVIAZGO Y SEXUALIDAD de 2004 (p.1030-1031)
D’altra banda, la mateixa Nuri i tal com m’ha explicat la Mercè (2022), al casar-se no va Comentado [GFM9]: ??nose si es cita aixi en aquest cas
sentir-se pressionada a fer-ho, al contrari. Ella vivia amb els seus pares, i el Josep a banda
de l’estima que tenia cap a les seves filles, tenia un actitud autoritària que es reproduïa
amb el tracte. La contundència que exercia la basava en els modals i patrons que eren
correctes alhora de comportar-se, per aquest motiu era taxatiu amb les filles. Tot el que
deia el pare era l’apropiat i la mare no tenia la mateixa validesa que ell, tot ho reafirmava
el cap de família. D’aquesta manera, com deia al principi, la iaia Nuri va sentir-se
alliberada al contraure matrimoni, ja que passaria de dependre del seu pare a viure
lliurement amb la decisió que havia pres sobre si mateixa.

Moltes dones es casaven feliçment, com podria ser el cas de la Nuri, però després al
dedicar-se únicament a l’espai domèstic i per tant, privat, sentien un malestar que no
associaven a la seva condició de dona ni al reclutament que les feia estar a casa.
Normalitzaven el fet d’existir només per brindar els èxits del marit i ajudar-los amb
aquests, ocupant-se de les tasques reproductives, les menys valorades. Així mateix amb
els fills, en el cas de la Nuri i també el de la Lola, eren les que s’encarregaven d’educar-
los, de renyar-los, de vestir-los i de donar-los de menjar, aquest paper era “valorat” per
l’Espanya franquista perquè les dones se sentissin útils estant reclutades a l’àmbit
domèstic. L’ajuda al marit era el motiu de la seva existència, però mai podien arribar al
seu nivell, tal com deia Pilar Primo de Rivera (citat per Mª Fernanda del Rincón, 2010) ,
si aquestes tenien accés a la cultura era únicament per ajudar al marit a les seves tasques
i poder entendre millor per tal de fer-li la vida dins de casa més atractiva i interessant:
Además, si la mujer es culta, puede también intervenir directamente en la formación
cultural de los hijos, ayudándoles en los estudios que deben realizar. Ahora, si la cultura
se lleva hasta el punto de que la mujer queda en un ávido producto intelectual, sin una
sola de las condiciones humanas que debe tener para alcanzar sus fines naturales,
entonces la cultura es totalmente negativa, pero gracias a Dios en España no suele darse
ese tipo de mujer puramente intelectual. (p.38) 5

La iaia Nuri, com bé he dit, es dedicava a la cura de la llar degut a una empremta que
venia de l’educació que elles havien rebut, els rols de gènere estaven marcats i
condicionaven les seves vides. Però, tot i estar educada en una perspectiva patriarcal,
sempre cercava l’equitat amb l’avi Tomàs, ella no permetia en el seu matrimoni una
relació desigual pel que fa a la imposició autoritària de l’avi. Tanmateix, sempre ha estat
una dona que ha volgut valdre’s per si mateixa sense dependre de cap home, per això
volia tenir independència econòmica per poder tenir els seus propis capricis, i així va ser.
Era una dona independent, i com l’avi Tomàs tenia un caràcter adaptable i poc autoritari,
va poder empoderar-se més i fer tot allò que li agradava, sempre dins els límits de la
dona de l’època, tot i així inconscientment, per ella mateixa, trencava aquestes barreres.

5
LECTURA: Mujeres azules de la sección femenina: formación, libros y bibliotecas para el adoctrinamiento
político en España (1939-1945). De Mª Fernanda del Rincón CITAR
Com diu la seva filla Mercè: “Ella va fer tot allò que no va poder fer de jove amb el seu
pare. Aleshores va fer allò que desitjava fer”. Tot i que el discurs que les dones tenien
estava subordinat al de l’home, algunes d’elles agafaven aquesta situació per obtenir
certa capacitat per “manar”. En el cas de la Nuri, i segons els relats de la tieta, i com ja
he explicat, tenia una relació força horitzontal amb l’avi, excepte quotidianitats innates
que ja he comentat, i tenien el mateix poder de veu que ACABAR

La vida de la iaia es va truncar quan el seu marit, el meu avi Tomàs, va morir l’any 1979
de manera sobtada. En aquella situació i amb quaranta-tres anys va haver de gestionar
el dolor de la pèrdua i responsabilitzar-se del camí de la família. En aquesta etapa es
reflectirà en essència com de valenta era com a dona i com es va desviure per buscar-se
la vida i la dels seus fills. Quan aquest fet va succeir, el meu pare tenia catorze anys i
estudiava un curs d’electrònica, fins llavors ajudava el pare amb el camió a carregar i
descarregar màquines de les fàbriques tèxtils, però aleshores la iaia va agafar i va
encarregar-se de buscar-li una feina perquè s’encaminés i pogués guanyar-se la vida,
igual que aportar diners a casa. La Nuri, amb el seu caràcter valent i empoderat va
disposar a trucar el Lluís Llongueras, un estilista de perruqueria que ha tingut un gran
renom en el món de la moda a nivell internacional. Finalment el meu pare, en Xavi, va
entrar a l’acadèmia de Pau Casals i ha pogut desenvolupar-se, i segueix, com a perruquer
treballant als salons de Llongueras. La Mercè, en aquell moment estava finalitzant la
carrera de magisteri i va dir-li a la iaia que deixava d’estudiar per ajudar-la a la
perruqueria i a casa, però tot i així la iaia es va negar i va voler que acabés la carrera.
Veiem com va estar una dona valenta i amb predisposició per sortir endavant d’aquell
daltabaix tant gros, igual que encarregar-se que els seus fills estiguessin ben formats per
un futur. Segons diu la seva filla Mercè: “La iaia tenia molts valors, era emprenedora,
valenta, mare coratge, sabia fer moltes coses i si ho aprenia, ho intentava, es buscava la
vida!”, aquesta autonomia i valentia que definia la iaia Nuri va fer possible que tot tirés
endavant. Ella tenia molt amor pels seus fills i els estimava molt, però tenia la visió de
fer-los forts i valents, i considerava que les manyagues no serien del tot adequades per
educar-los amb audàcia. Aquesta va ser una manca que van notar els seus fills respecte
l’afecte de l’àvia, però trencava una mica amb el perfil de dona de l’època, feia el que
fos falta per la família i per ella mateixa, però plànyer-se no era una opció per ella.