ITINERARIS DE LECTURA

Jaume CELA

Edici: Instituci de les Lletres Catalanes Portal de Santa Madrona, 6-8 08001 Barcelona

Coordinaci: Servei dEnsenyament del Catal Departament dEducaci i Universitats Via Augusta, 202 08021 Barcelona

Autors: Montserrat Cerd i Morera Francesc Gil i Lluch Marta Puig i Sabans M. Josep Sim i Peralta Barcelona, desembre de 1998

Revisi i ampliaci: Merc Abey Lafontana Montserrat Gabarr Parera Barcelona, febrer de 2006

NDEX

1. Qui s?

. . .

. . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

5 8 11 11 13 14 16 18 19 21 23 29

2. Qu escriu i com escriu? . 3. Itineraris de lectura .

Una troballa sorprenent Quin parell! . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . .

La visita de la Dama . Xerraires impenitents El bon somni . Lherncia El centaure 4. Qu ha escrit? 5. Premis literaris . . . .

JAUME CELA
1. QUI S?
En Jaume Cela i Oll va nixer al barri barcelons de Sarri la matinada del 14 dagost de 1949. De ben petit li agradava molt llegir llibres i anar al cinema. Davant de casa seva hi tenia un cinema de barri, el cine Bretn, al qual anava dues o tres tardes a la setmana. Aix va nixer la seva afecci pel set art, especialment pels melodrames i les pellcules de suspens. Mai no es perdia les pellcules den Humphrey Bogart, den James Cagney o de l'Edward G. Robinson. Tamb es va afeccionar a llegir novelles i tot tipus de tebeos, encara que el que ms li agradava era jugar al carrer. Un dels jocs ms estimats era la recreaci de les pellcules que el grup havia vist i la seva representaci amb variacions sobre largument inicial. Va treballar en una casa dassegurances i, als divuit anys, va decidir "penjar els hbits doficinista" i iniciar-se en el mn de lensenyament. Va treballar cinc anys al Camp de la Bota, a les escoles Castell de les Quatre torres i Manuel de Falla, alhora que iniciava els seus estudis de batxillerat. Uns anys ms tard, va comenar a estudiar magisteri. Form part de la segona promoci de mestres de l'Escola de Formaci del Professorat de la Universitat Autnoma de Barcelona i va tenir de professors gent com Llus Lpez del Castillo, ngels Prat, Artur Noguerol, Carme Lpez, Aurora Leal, Miquel Desclot i Dolors Oller, entre daltres, que van marcar la seva formaci. Daquella poca, lautor recorda linici de la seva relaci amb Miquel Desclot: Vaig conixer en Miquel Desclot fa molts anys, en una de les primeres Escoles d'Estiu. Ens va fer treballar un conte de Sebasti Joan Arb, que pertanyia a les seves Narracions del Delta. En Miquel vessava cultura per tots els porus de la pell. El meu company de taula era lescriptor Jaume Cabr, que ja havia iniciat la seva carrera literria i que havia estat mestre meu de literatura quan estudiava sis de batxillerat nocturn. En Miquel era insultantment jove i sendevinava ja el magnfic poeta, i ara prosista, que s. Desprs, en Miquel va donar-me classes de literatura quan estudiava magisteri. Ell em va ajudar a descobrir poetes que mhan acompanyat sempre: Vinyoli, Vicent Andrs, Manent, Mart i Pol, Salvat, Carner, Foix, Riba i una bona colla ms.1 La destinaci segent va sser lescola Babar de Badalona, una petita escola privada on va trobar un ambient acollidor i amable. Acabada la carrera de Magisteri, va demanar de tornar a la Mina, on va romandre quatre cursos. Desprs va treballar a lescola Torrent den Melis, al barri del Guinard de Barcelona. Posteriorment, va deixar la docncia directa durant un temps per entrar a formar part de lequip de Rosa Sensat. El ms remarcable daquest perode per a ell va sser el fet de viure intensament l'inici de la constituci de la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica. Dels primers anys de mestre, lautor rememora la ingenutat eufrica de lofici acabat destrenar i lidealisme daquella poca: Quan vaig comenar a fer de mestre, estava convenut que des de lescola es podia canviar el mn. Mounier era una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen i la nena que tens al davant i canviars el mn. I en aquest canvi tu tamb et transformars. Desprs vaig descobrir que des de lescola poca cosa podem
1

CELA, J.; PALOU, J. Amb veu de mestre: un epistolari sobre lexperincia docent. Barcelona: Edicions 62, 1993; p. 115.

fer, per aquest desengany no ha significat mai que no doni importncia al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves alumnes, com important s tamb el paper que ells tenen en la meva.2 Si el cinema i els jocs de carrer van marcar de ben petit la seva estima per la fabulaci, la seva famlia va ser lestmul per a iniciar-se com a escriptor. Al llarg de la seva producci novellstica, sovintegen les dedicatries a la seva dona (la Nuneta) i als seus fills (la Joana, l'Oriol i la Nria). Quan aquests eren petits, van ser els primers destinataris de les seves narracions. Un any, per Nadal, va preparar un conte per a una festa familiar i en Werner Thni el va illustrar. Posteriorment, el va presentar a les Publicacions de lAbadia de Montserrat i lhi van publicar el 1988 amb el ttol d'Els nassos del rei. Desprs va escriure Una troballa sorprenent i, a partir daqu, les novelles van anar sorgint amb una regularitat increble. Actualment treballa al CEIP Escola Bellaterra, l'Escoleta, on, des del setembre de 1991, compagina les classes amb la tasca de direcci del centre. Li agrada el contacte amb els nois i les noies, i s evident que sho passa dall ms b llegint i discutint histries amb ells. Li agrada la seva feina, fet que es fa pals en la seva manera dactuar i de reflexionar sobre la seva prctica diria: Lescola ha de ser un laboratori on puguem assajar frmules de convivncia socialment necessries per viure i per conviure. El repte s molt important i el fet de crear models de collaboraci on es faci pals que tots som necessaris sense arribar a creure que som imprescindibles, s un bon exercici per anar construint una societat ms lliure i on tots i cadascun dels seus components se spiguen responsables de la prpia vida i de la dels altres.3 A ms a ms, participa molt activament en l'Associaci de Mestres Rosa Sensat i en la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, de la Societat Catalana de Pedagogia i del consell de lectura de Cavall Fort. Collabora habitualment en mitjans de comunicaci i ha publicat articles en diversos diaris (Avui, Diari de Barcelona, El Peridico, La Vanguardia, Punt Diari...) i en revistes relacionades amb el mn educatiu o la literatura (Aula, Barcelona Educaci, CLIJ, Cuadernos de Pedagoga, Escola Catalana, Faristol, Guix, Infncia, Infancia y Aprendizaje, Perspectiva Escolar, Vela Major...). Al butllet Ep, mestra/e!, de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat, publica peridicament la secci Lhas vista, aquesta?. A Senderi, butllet en lnia deducaci en valors, tamb publica la secci Filmografia.4 En aquestes seccions comenta pellcules que ha vist i aporta elements per reflexionar sobre els temes que plantegen. El record feli de la infantesa ha influt positivament en la seva manera de concebre la vida i el model educatiu que defensa. Per exemple, considera fonamental la necessitat de les persones i, per descomptat, dels nens i de les nenes, a tenir el seu propi temps lliure. Com ell mateix reconeix, la societat tendeix a programar el que cal fer en tot moment: A vegades ho visc com a pare: sembla que mespanti veure els fills inactius, i tendeixo a omplir-los el temps. Doncs, no: quan jo era petit em passava la vida al carrer, i els meus pares no incidien en res del que feia: jugava i anava a lescola,
2 3

CELA, J. Amb lletra petita. Barcelona: Edicions 62, 1996; p. 51. ( Llibres a labast; 298) CELA, J. Calaix de mestre. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2001; p.117. 4 [consulta: 1-12-2005]

i a casa hi anava a menjar i a dormir. [] hi ha com una mena de terror a no aprofitar el temps: als tres anys ja han dhaver comenat angls, i han daprendre a nedar de seguida... Per qu? [] A lescola participem daquesta obsessi.5 Conseqentment, ell intenta que el seu treball com a mestre i escriptor li permeti exercir de pare i, alhora, mantenir les seves afeccions per la lectura i el cinema. A ms a ms, li agrada molt passejar pels carrers de Barcelona, perdres pels seus racons ms inslits o b senzillament observar la gent que passa. s daquells que troben a faltar el brogit i, fins i tot, la contaminaci dels carrers de la seva ciutat. Al llarg de la seva trajectria professional, la seva obra ha estat guardonada amb diversos premis: el Ciutat d'Olot (1991) per Un cas com un piano; el de Rosa Sensat de Pedagogia (1992) per Amb veu de mestre, conjuntament amb Juli Palou; el premi Mari Vayreda (1995) per Xerraires impenitents; el premi de novella El Vaixell de Vapor (1997) per Hola, Pep!; el Folch i Torres (1997) per Quin parell!; el Gran Angular (1998) per Els gegants adormits, conjuntament amb Jordi Magalln; el de Narrativa Juvenil Abril (1999) per Silenci al cor; el premi Protagonista Jove a Euskadi (2001) per la versi en basc de Silenci al cor, i el premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor (2005) per Lherncia. Altres obres seves, igualment reconegudes, han estat finalistes de diversos premis; aix, Una troballa sorprenent ho va ser del Folch i Torres (1987); Com una joguina trencada, del Columna jove (1993), i La visita de la Dama, del premi Gran Angular (1994). Parlar den Jaume Cela fa inevitable esmentar la seva amistat amb en Juli Palou. En Juli Palou i Sangr tamb s mestre i ha publicat diverses ponncies, articles, antologies i llibres de text. Actualment s professor del Departament de Didctica de la Llengua de la Universitat de Barcelona. Es van conixer en el grup de treball de Rosa Sensat. Les afeccions que tenen en com i les ganes de passar-ho b els van decidir a escriure junts obres com la srie de Les peripcies de la Xarloca. Tots dos han dirigit les colleccions de narrativa juvenil El Fil dAriadna i El Centaure, de leditorial Barcanova, i han elaborat els apndixs per a moltes novelles que formen part daquestes colleccions. Conjuntament, tamb, han publicat nombrosos articles a diaris i revistes, i dos llibres sobre la seva experincia docent: Amb veu de mestre (1993) i Va de mestres. Carta als mestres que comencen (2004). En aquesta ltima obra sacomiaden dels mestreslectors amb les paraules segents: Un bon mestre ensenya all que s, es a dir una manera de fer front a la vida, i s all que ensenya, perqu pensa lexperincia humana a travs de la plstica, de leducaci fsica, de la llengua o de les matemtiques. [...] Nosaltres som tamb daquesta mena. Lofici va amb la nostra vida des de fa anys i s per aix que hem gosat adrear-te aquestes ratlles.6 En Jaume Cela, tant per la seva feina diria com per la seva producci escrita, s un bon exemple del que ell mateix predica. Amb les seves obres sobre educaci i amb les conferncies i cursos que imparteix, on reflexiona sobre qu significa la feina deducar, esdev un referent per a totes les persones que creuen que educar sempre s una
5

NOGUERO, J. Per a lalumne. Entrevista a Jaume Cela i Juli Palou. Escola Catalana. [Barcelona] (gener de 1998), nm. 346; p. 33. 6 CELA, J.; PALOU, J. Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2004; p. 129.

proposta tica. Sempre s atendre una crida. Sempre s acompanyar lalumne en el desenvolupament del seu coneixement i mirar de posar-lo al servei dels altres.7

2. QU ESCRIU I COM ESCRIU?

En Jaume Cela s autor de gaireb una cinquantena de llibres adreats al pblic infantil i juvenil, i dun bon nombre de llibres i documents diversos al voltant de leducaci. Tamb ha escrit nombrosos contes que t publicats a revistes (Infncia, Cavall Fort, CLIJ i Laberint), a diversos llibres de llengua, a la Superenciclopdia i a altres publicacions. A ms, escriu peridicament articles en diaris i en revistes sobre educaci, literatura infantil i juvenil, i cinema. Lany 1988 va publicar el seu primer conte, Els nassos del rei, que va iniciar una producci de ritme ininterromput amb dos o tres ttols cada any. A la seves obres de ficci, lautor ha volgut crear un mn autnom regit per les seves prpies lleis. El cinema, lentorn de la seva infantesa, els jocs de carrer, la famlia i el reclam dels fills quan eren menuts han estat els elements clau que han condicionat la seva obra. Per a lautor, el ms important de la creaci novellstica s la idea, el motiu que genera la narraci i que ell viu com un estmul que latrapa. s daquells autors que consideren que la primera lnia sorgeix com a fruit de la inspiraci, per que la resta ha de ser el resultat de les hores de treball. Aix, per exemple, explica que un dia, a la cuina de casa seva, va mirar la seva filla i va comenar a pensar com seria la vida duna nena si tingus cara de piano. Va imaginar que es diria Tecla, que seria una nena molt original i, a partir daqu, no va parar de donar-hi voltes fins que la idea inicial va anar agafant forma i va donar lloc a la novella Un cas com un piano. A travs de la creaci daquest mn autnom i imaginatiu, en Jaume Cela transmet uns valors que, tot i que no sn volgudament conscients, caracteritzen la seva obra i la doten dun component humanstic que impregna les situacions descrites i les preses de decisi dels personatges. Les famlies que ens presenta sn exemples de convivncia democrtica, en els ambients creats es respecta la pluralitat de pensaments, els personatges adolescents mostren admiraci i respecte cap a la gent gran... Com a bon coneixedor de les caracterstiques prpies de cada etapa, crea uns protagonistes que reflecteixen amb molta veracitat els maldecaps propis de ledat que representen: les relacions intergeneracionals, les inquietuds i les pors, els problemes afectius i sexuals, la importncia de lamistat, etc. Als llibres adreats al pblic ms petit, shi troben personatges provinents de les fonts de tradici oral: un gegant i un follet sn els protagonistes dEl bon somni; tot un reguitzell de personatges populars (la Caputxeta Vermella, els Tres Porquets, lAl Bab...) sorgeixen a Sort del Nas, i en El gat amb barret de copa fa una recreaci del conte de Charles Perrault El gat amb botes.

CELA, J. Calaix de mestre. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2001; p. 59.

Al llarg de la seva obra ha tractat temtiques ben diverses dins de la lnia del realisme crtic. Per exemple, lhomosexualitat s protagonista de la trama de La crida del mar, llibre on ens explica la histria duna mare que descobreix, de sobte, que el seu fill s homosexual. Lobra reflecteix el llarg dileg entre mare i fill, en el qual es posen en evidncia les diferncies i, per sobre de tot, la gran estima mtua. La mirada de la Lluna parla de la problemtica dels avis i la seva solitud. Ens explica la histria de lamistat entre en Bartomeu, un jubilat que viu sol, i en David, un nen duna famlia conflictiva. Es tracta dun relat commovedor lacci del qual queda enriquida amb els records de lavi dun company desaparegut i de la seva prpia dona, morta tamb feia anys. El problema existencial de la prdua de les facultats quan senvelleix lha fet reflexionar sobre la vida dels avis a la societat actual, com es reflecteix a La visita de la Dama, a Uns dies amb sir William i tamb a El doble secret de lvia. Aquesta darrera planteja la dura problemtica existent al voltant de leutansia. La dona gran que protagonitza la novella emmalalteix i se nha danar a viure amb el seu fill. Decideix que no vol arribar a una situaci vital extrema sense conservar un mnim de facultats. s un relat punyent que comparteix amb els anteriors la preocupaci de l'autor pel fet de fer-se gran, perdre facultats i arribar al lmit del que es pot considerar un mnim de qualitat de vida. En dues de les seves ltimes obres, Coi de Quico i Lherncia, aborda el tema de la mort i el sentiment de prdua. A la primera, el Quico aboca en un dietari les vivncies amb el seu avi que acaba de morir, a la vegada que es planteja on van els morts. A la segona, un gat es troba amb la situaci dhaver dexplicar a dos ratolins que el seu pare s mort i no tornar ms. En totes dues obres tracta aquest tema molt directament, sense metfores, per amb sensibilitat i senzillesa, com un fet que forma part de la vida. Juntament amb en Juli Palou ha escrit la srie Les peripcies de la Xarloca, que consta de tres ttols: Les sargantanes negres, Una mort massa salada i Assassinat fora de temporada. A lestil de les clssiques novelles policaques, ens ofereix uns relats inquietants, protagonitzats per una noia valenta i atrevida, amb la qual els autors enceten el gnere de la novella negra des dun punt de vista singular. Amb Jordi Magalln ha escrit dues novelles, Els gegants adormits i El blanc que macull, en les quals els protagonistes es mouen en el mn de lexcursionisme i tenen com a tret destacat la passi per la muntanya. El llenguatge planer que el caracteritza es veu enriquit amb unes pinzellades dhumor, dacord amb la seva prpia personalitat. Com ell mateix reconeix: El bon humor s una qualitat imprescindible per tirar endavant qualsevol responsabilitat de gesti. Ho dius molt b en la teva carta. Jo hi afegeixo que aquesta actitud ha destar a la base de la feina dels mestres i de les mestres, no faltaria sin. Em coneixes prou b i saps que no vaig curt de bon humor. s una sort saber trobar el costat cmic de les situacions de cada dia.8 En aquest sentit, podem remarcar un grup dobres de to humorstic ms elevat com El lladre dombres, Un trvol de set fulles, On lamor shi posa, Una troballa sorprenent, Hola, Pep! i Hi ha coses que sn de mal perdre.
8

CELA, J.; PALOU, J. Amb veu de mestre: un epistolari sobre lexperincia docent. Barcelona: Edicions 62, 1993; p. 26.

Amb Hola, Pep!, potser el llibre ms transparentment didctic, lautor fa servir la figura den Pep Guardiola com a motiu perqu un noi de nou anys estableixi una correspondncia. Una ancdota li va donar la clau del llibre: lendem duna entrevista emesa per televisi, quan Guardiola era jugador del Bara, en la qual parlava positivament dels Ponts de Madison, tots els alumnes volien veure la pellcula i es recomanaven la lectura de la novella. Aquell havia estat un estmul ms fort per llegir que tot el que els mestres havien fet a les classes. A partir daqu, com s habitual en la seva producci, lestructura i el registre es van posar al servei de la idea inicial. Seguint en la lnia de les novelles realistes, un altre tema que planteja lautor en algunes de les seves ltimes obres per a joves s la Guerra Civil i la dictadura franquista, com a rerefons de les histries viscudes per nois adolescents. A Un nou horitz, Silenci al cor i El centaure, els protagonistes senfronten a records penosos o a la por de la mort, de la violncia i de la repressi. Tots tres maduren amb fets que marcaran les seves vides: lengany de la mare, la mort de la germana o lempresonament del pare. Pel que fa a les seves publicacions en relaci amb lensenyament, cal remarcar la collaboraci amb el grup de treball de Rosa Sensat (Anna Ribas, Mariona Escobar, Juli Palou i Rosa M. Ramrez). Amb aquest grup va elaborar, entre daltres publicacions, el material de Pipirigaa (1988), format pel llibre de text, la guia per al professor i el llibre de treball de lalumne, que va suposar la primera publicaci de llibre de text de llengua castellana tractada com a segona llengua. Va publicar tamb lany 1991 lantologia de literatura catalana Calidoscopi i la de literatura castellana Calidoscopio, que implicaven un plantejament de la literatura per al cicle superior d'EGB a travs dun treball de gneres. En els articles sobre ensenyament, ha anat argumentant el seu punt de vista sobre temes actuals al voltant de lofici de mestre. Per exemple, lany 1993, quan tot just les escoles sadaptaven a les noves dinmiques que generava el funcionament dels consells escolars, ell resumia aix els elements necessaris per a dur a terme una experincia de participaci dels alumnes fonamentada en un bon funcionament dassemblees de classe i de reunions de delegats de classe: Per tirar endavant un procs com aquest no calen recursos. Aix s, cal que un mestre hi dediqui una part del temps de qu disposa, i cal, sobretot, que la resta de la comunitat educativa es prengui seriosament la participaci del sector dalumnes a la vida de lescola.9 Lany 1996 va publicar Amb lletra petita, llibre en el qual lautor presentava un seguit de reflexions sobre educaci. A partir duna breu referncia literria o cinematogrfica, dna la seva opini sobre temes del mn educatiu. Com ell mateix reconeix: Aquest llibre pretn ser una mostra de pedagogia amb lletra petita. Reflexi que sinicia a lescola i que amb ulls descola mira la realitat que lenvolta per tornar a lescola. Lletra petita, la lletra que no acostumem a llegir, per que t la mateixa importncia que aquelles paraules que sescriuen amb majscula, subratllades o marcades amb negreta.10 Per s sobretot en el llibre escrit juntament amb Juli Palou, Amb veu de mestre, on es troba reflectida de manera ms completa la seva posici sobre qu s ensenyar. En aquest epistolari escrit al llarg dun curs escolar es pot veure levoluci de
9

CELA, J.; MRQUEZ, C.; MIR, L. Conjugar amb lalumnat el verb participar. Guix [Barcelona] (maig de 1993), nm. 187; p. 67-69. 10 CELA, J. Amb lletra petita. Barcelona: Edicions 62, 1996; p. 14. ( Llibres a labast; 298)

10

lensenyament a Catalunya des de lexperincia de dos mestres que han viscut realitats diferents i, a la vegada, complementries. Es tracta de dues veus que saben trobar un to senzill i punyent alhora per manifestar els seus pensaments i que, de ben segur, aconsegueixen expressar el que una bona part del collectiu deducadors i deducadores comparteix. A travs de les seves pgines es tracten temtiques com la formaci dels consells escolars, la incorporaci del Collectiu dEscoles per a lEscola Pblica Catalana (CEPEPC) a la xarxa pblica, l'aplicaci de la Llei Orgnica del Dret a l'Educaci (LODE) i de la Llei d'Ordenaci General del Sistema Educatiu (LOGSE), i les dificultats de tirar endavant la Reforma educativa. En el seu prleg, el mateix autor ens dna el motiu dels seus escrits al voltant de lensenyament: Desprs de llegir-nos i rellegir-nos tenim la sensaci que hem parlat de lescola, de la nostra manera de viure lescola. I no pas per atzar, sin perqu s lnic que sabem i podem fer duna manera honesta. s la nostra experincia de cada dia la que ens incita a la reflexi, al risc dapuntar maneres de fer que poden estimular una actuaci ms intelligent, ms digna. El resultat de tot plegat s aquell recull de banalitats i utopies, les banalitats i les utopies que ens provoca el fet dencetar diriament la feina amb lobjectiu destablir una relaci positiva amb les famlies, amb els alumnes i amb els altres mestres.11 A Calaix de mestre, llibre publicat el 2001, lautor segueix en la mateixa lnia que en els llibres anteriors reflexionant sobre la seva experincia en el mn educatiu. Ell mateix defineix lobra com: Un conjunt de notes, un seguit de pensaments, de reflexions. A vegades s la descripci duns fets, dunes vivncies, dunes sensacions que noms tenen un lmit: el que marca el calendari i la tria de situacions que nhe fet, perqu cal triar ja que un calaix de mestre s inabastable perqu la vida escolar est plena de tantes i tantes coses diferents, de tantes i tantes sorpreses i de valoracions tan diverses...12 Lany 2004 torna a publicar una obra conjuntament amb Juli Palou: Va de mestres. En aquesta ocasi, els dos autors sadrecen als mestres que comencen per mitj duna llarga carta en la qual analitzen diverses qestions que tenen a veure amb la feina de mestre i transmeten amb profunditat la seva manera de veure lacci educativa. Algunes de les obres de literatura infantil i juvenil de Jaume Cela han estat tradudes a laragons, lasturi, el basc, el castell, leslov, el gallec i el portugus. Aix mateix, les seves obres sobre educaci tamb han estat tradudes al castell.

3. ITINERARIS DE LECTURA Una troballa sorprenent

Edat de lectura Els nens i les nenes a partir de vuit anys se sentiran atrets per les aventures que viu lOriol, el protagonista i alhora narrador de la histria. Lestructuraci de la novella en
11
12

CELA, J. Amb lletra petita. Barcelona: Edicions 62, 1996; p. 8. ( Llibres a labast; 298) CELA, J. Calaix de mestre. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2001; p. 9.

11

captols breus i les illustracions de Werner Thni-Hortal que acompanyen el text fan que els lectors primerencs puguin seguir el relat amb facilitat. Argument Tot largument es construeix sobre un fet inslit, sorprenent, fantstic. La histria comena quan lOriol baixa la bossa de les escombraries al carrer i, en obrir la tapa del contenidor, shi troba un cocodril que, amb uns ulls ben oberts, li diu: Vull venir amb tu. A partir daquest moment, i acompanyat de la seva germana gran, la Joana, la seva vida gira al voltant del cocodril, en Dentetes. Amb gran destresa, els dos germans aconsegueixen convncer els pares que la bestiola visqui a casa fins que lhagin de portar al zoolgic. De mica en mica, sense adonar-sen, tota la famlia es troba embolicada en situacions inslites i divertides, de les quals intenten sortir dignament. Un dels moments ms emocionants de la histria s quan lOriol, amb la collaboraci den Dentetes, decideix ajudar els seus cosins, la Diana i en Pau, a espantar el ve que sempre est queixs del soroll que fan quan juguen al jard. Desprs de comprovar que el cocodril, ja massa gran, no podia continuar vivint amb lOriol i la seva famlia, decideixen buscar-li un lloc ms idoni. El final de la novella, per, s tan imprevisible com linici: Vaig anar cap a la cuina i vaig obrir la nevera. La vaig tancar de cop. [] Em vaig quedar de pasta de moniato quan vaig veure el que hi havia dins la nevera. Tema Cela ens presenta una realitat alterada per un element sorprenent i atractiu per al lector: la troballa dun cocodril al contenidor de les escombraries. Amb aquesta tcnica, lautor aconsegueix que el lector desitgi ser lOriol, s a dir, que sidentifiqui amb el protagonista de la novella i lacompanyi en la presa de decisions davant les situacions conflictives que se li presenten. El mn dels adults, sovint hostil i censor, canvia en la mesura que el nois parlen amb els pares i planegen estratgies per aconseguir all que volen (viure amb en Dentetes, rentar-li les dents, fer la funci de Sant Jordi a lescola, ajudar els cosins, anar a Espinelves amb el cocodril). LOriol, acompanyat de la seva germana i dels seus amics, descobreix, de mica en mica, com s el mn dels adults i aprn a viure-hi. Amb aquesta novella, Cela ens demostra que no cal situar els personatges en mons fantstics o allunyats de la civilitzaci perqu el lector se senti immers en una aventura. El paisatge urb s tamb un bon entorn perqu lautor transmeti al lector la seva capacitat de sorprendres. Ms que del tema de la novella es pot parlar de la filosofia de lautor a lhora descriure lobra. Aquesta queda resumida en el fragment segent: La vida t cops amagats. s plena de situacions divertides que, moltes vegades, no acabes de saber mai com han pogut passar. (p. 110) Personatges Jaume Cela construeix un univers de personatges fets a la mida del lector. El narradorprotagonista de la histria s lOriol, un nen com nhi ha molts, que viu a casa amb els seus pares i amb la seva germana gran, la Joana, i la seva germana petita, la Nria.

12

El protagonista, amb lajut de la Joana, resol situacions de conflicte que el portaran a aprendre com funciona el mn dels adults. Conseqentment, la Joana exerceix de germana gran, per al contrari del que passa a vegades amb les germanes grans, sempre lajuda com si fos una amiga. Dins daquest context general, els pares, lvia, els professors i altres personatges configuren el mn dels adults. Cal destacar lactitud comprensiva dels pares i dels professors enfront de la dalguns altres adults, sovint hostils al mn dels infants. Els amics de lescola i els cosins, partcips de tot all que envolta lexistncia den Dentetes, completen el cercle de relacions personals que marcaran lactuaci de lOriol. No hem doblidar la presncia den Dentetes, un cocodril que apareix en un entorn que li s ali, la ciutat. s per aix que lanimal esdev un personatge imprevisible i, per tant, capa de provocar les situacions ms impensables. Cela ens presenta un animal fantstic que pot parlar amb els ulls, ballar o actuar i que, de fet, es converteix en pont entre el mn fantasis del infants i el mn real dels adults. En resum, en Dentetes s el personatge que convida a fer volar la imaginaci dels lectors tot contestant la pregunta: qu passaria si? Suggeriments didctics 1. En lultima part de lobra (Parlem daquest llibre), Jaume Cela parla del procs descriure i del lector com la pea clau daquest procs. En aquest escrit, lautor adrea una carta als lectors en la qual, de manera planera, explica el motiu que lempeny a escriure i a partir de quins elements crea una histria. La lectura daquest text pot obrir les portes a molts camins creatius diferents: el contingut de la carta desvetlla la curiositat del lector per la vida de lautor i, el que s ms important, li forneix les claus per entendren lobra. Lintercanvi dopinions dins laula sobre els diferents personatges, sobre com es resolen les situacions inslites o sobre lactitud dels adults de la novella fa que els nens i les nenes esdevinguin, sense adonar-sen, lectors crtics. 2. El contingut de la carta permet de fer exercicis breus que ajudin a generar idees per a crear histries. Entre tots els alumnes, es fan dues llistes a la pissarra: una amb noms de receptacles (pot, contenidor, sabonera, capsa de msica, calaixera, cofre, estoig, gbia) i laltra, amb noms danimals coneguts (girafa, foca, mosca, mico). Desprs, per parelles, es relaciona un receptacle amb un animal (la foca amb la sabonera; el mico amb la calaixera), de manera que la frmula resultant pugui arribar a provocar una situaci sorprenent, i sescriu el que seria linici duna histria (unes 5 lnies, aproximadament). Per acabar, es poden desar les diferents presentacions en una carpeta i utilitzar-les en el taller descriptura per ajudar els nens i les nenes a produir textos. 3. Els lectors, en grups de sis, poden preparar la lectura expressiva del captol Negociacions difcils. Desprs en poden preparar lenregistrament amb els efectes sonors pertinents per a ser escoltat com si fos un captol duna novella radiofnica. Es pot triar la versi ms ben interpretada i cedir-la a la biblioteca del centre perqu serveixi per animar altres companys i companyes a llegir el llibre.

13

Quin parell!
Edat de lectura La senzillesa del llenguatge i lacurada estructura daquesta correspondncia singular en fan un text adequat per a nois i per a noies a partir dels catorze anys. La temtica tractada i el to entranyable que li confereix lautor fan que tamb es pugui considerar un relat fascinant per al pblic adult. Argument La senyora Anna, una dona de setanta-nou anys, se sent molt sola des que la seva filla i el seu nt se nhan anat a viure a Oslo (Noruega) perqu el seu gendre ha canviat de feina. Una tarda, mentre ordena les coses del nt, troba uns exemplars de la revista Cavall Fort. Casualment, llegeix a la secci Connexions la carta dun nen de deu anys, en Pau, que t els mateixos gustos que ella, i decideix escriure-li fent veure que s una nena duna edat similar. Latzar, per, canvia la trajectria de la carta i aquesta arriba a mans dun home gran, el senyor Albert, que tamb viu sol i que, desprs de llegir-ne el contingut, decideix contestar-la, fent-se passar per en Pau. Sinicia aix un intercanvi epistolar que satura quan un dels dos interlocutors sent la curiositat de conixer laltre i la necessitat dexplicar-li tota la seva veritat. Tema El recurs epistolar, que curiosament tamb es troba en altres obres de Jaume Cela igualment premiades com sn Hola Pep! i Amb veu de mestre, permet que els personatges es cren un mn fictici, a la mida dels seus desigs, de les seves enyorances. El motiu que els empeny a falsejar la seva identitat s el sentiment de solitud que els oprimeix. La dinmica de les ciutats, el canvi dels rols familiars i la manca de relaci de la gent gran amb els infants, entre daltres causes, produeixen un efecte disolament de la gent gran difcil de trencar. Contrriament al que es podia pensar, lenvelliment s viscut com un enriquiment personal; es parteix de la necessitat dexplicar les vivncies personals a les generacions ms joves. En lobra els avis encara senten la necessitat domplir el buit que deixen de vegades els pares, malgrat no haver de complir ja les seves obligacions laborals. El valor ms preuat que lautor ens transmet a travs de lactitud de lAnna i lAlbert s lamistat basada en la veritat. Tot i que les cartes continguin histries viscudes barrejades amb veritats a mitges, fruit dun acte de desesperaci per agradar al destinatari, els seus autors tenen la necessitat de desvelar la seva veritable identitat. Personatges Els protagonistes de la histria, la senyora Anna i el senyor Albert, representen part de la situaci en qu es troba la gent gran a les ciutats. Ella s una dona vdua a qui les circumstncies de la vida han allunyat de la seva filla i del seu nt, de qui tenia cura fins feia poc; ell s un home avesat a la solitud, que viu envoltat dels seus peixos i dels seus gats. El punt de connexi entre ambds personatges s la solitud, la necessitat de comunicar-se, la illusi de compartir part del passat, la curiositat de saber qu agrada als joves actualment i la tafaneria de saber com s linterlocutor. s per aix que

14

estableixen un sistema de preguntes al final de cada carta. Alhora, lun i laltre pateixen malsons que simbolitzen les seves angoixes, els seus desigs, i constaten la necessitat de fer surar la veritat entre el mn fantasis que han creat. En resum, linters per trobar punts en com amb altres persones, independentment de ledat, s el que provoca el trencament de la solitud dels protagonistes. Suggeriments didctics 1. La temtica tractada a la novella pot generar un intercanvi dexperincies i dopinions entre els lectors. En petits grups es pot comentar la coneixena de casos similars als dels protagonistes i manifestar el parer sobre la funci de la gent gran a la societat actual. Desprs es pot elaborar una relaci diniciatives o mesures que es podrien posar en prctica individualment i des dels diferents rgans de govern (ajuntaments de barri, associacions de vens, conselleria de Benestar i Famlia) per palliar el seu allament de la resta de la societat. La posada en com de les iniciatives dels diferents grups permetr unificar unes propostes que es poden fer arribar a lopini pblica a travs de la secci de Cartes al director dels diaris o a diferents institucions relacionades amb el tema. 2. Saber qu ha impulsat Jaume Cela a escriure un epistolari entre dos personatges tan singulars o per qu ha escollit la ciutat de Barcelona com a escenari de la seva novella pot ser un dels motius per convidar lautor a visitar el centre. Segurament els joves lectors es preguntaran per qu va escriure la histria en forma depistolari o quina relaci tenen els noms dels seus personatges amb la vida real. Per tal de preparar la vinguda de lautor al centre, i en honor a la veritat, es pot escriure la primera carta real que hauria pogut adrear la senyora Anna a en Pau i la primera carta de resposta del senyor Albert. 3. Lobjectiu principal de la lectura de qualsevol obra literria, en qualsevol context, s gaudir de lacte de llegir. Per tal de mantenir aquesta premissa cal que lalumne tamb aprengui a completar la lectura amb accions que impliquin els altres lectors. A ms a ms de les dues activitats proposades anteriorment, sen pot desenvolupar alguna de les segents: presentar el llibre a la resta de la classe per engrescar els nois i les noies a llegirlo, escriure un article dopini sobre la novella per a la revista del centre o per a exposar al tauler danuncis de la biblioteca de lescola, fer la fitxa bibliogrfica, amb un resum incls, per arxivar a la biblioteca.

La visita de la Dama
Edat de lectura Els lectors i lectores a partir de dotze anys se sentiran atrets per la temtica daquesta novella realista basada en lamistat entre dos joves. El fet que els protagonistes hagin dafrontar situacions complexes fa que la seva lectura sigui un punt de partida per a la reflexi de temes latents en la societat actual.

15

Argument En Mart, un noi que viu amb els seus pares, i en Miquel, un noi que viu al barri dHorta amb el seu avi, es coneixen casualment a lescullera del port de Barcelona. A partir daquest moment, inicien una intensa amistat marcada per la necessitat de trobar alg en qui confiar els seus sentiments ms ntims. El descobriment de les vivncies de lavi den Miquel els marca profundament. Amb la intenci dentendre el mn interior que sha construt lavi per combatre el sentiment de soledat que loprimeix, els dos joves intervenen positivament en la seva vida. La vida de lavi s plena de sorpreses i de misteris. Den de la mort de la seva dona, sha fet crrec del seu nt, en Miquel, els pares del qual havien mort en un accident automobilstic. Es construeix una realitat imaginria que alimenta la seva esperana de futur: escriu, cada dia, breus poemes a la seva enamorada, la Dama del Paraigua del Parc de la Ciutadella. El suport mutu que es donen els dos amics els permet superar les situacions difcils que sels presenten. Per a en Miquel, una de les ms complicades s la provocada per la mort del seu avi. Lamistat entre ambds es consolida, doncs, desprs daquest fet: Un dia ens convidarem al lloc on ens vam conixer i ho celebrarem mirant el mar, el mateix mar que lavi contemplava quan esperava el seu misteris desig mariner. Aquest mar que va ser el primer testimoni de la nostra amistat. (p. 158) Tema Cela tracta amb especial encert el complex entramat de sentiments que configura el tema central de la novella. Lactitud positiva dels diferents personatges davant de les situacions difcils expressa la seva capacitat dafrontar la realitat en moments diversos de la seva vida. El tema recurrent de la novella s el sentiment de solitud dels ssers humans i la seva necessitat de comunicaci. s per aix que Jaume Cela conclou la novella amb les paraules segents: Si aquell vespre en Miquel hagus tornat al zoolgic, hi hauria trobat una dona sense nom que vessava unes llgrimes sense saber com. (p. 159) Tota lobra gira entorn de lamistat incondicional entre els dos adolescents, lligam que senforteix en els moments ms difcils. No cal que dues persones visquin vides paralleles per iniciar una amistat, solament cal descobrir els interessos comuns i donar suport a laltre quan cal. Latzar interv i condiciona la vida dels personatges, com a la vida real: una dona sense nom llegeix fortutament els poemes que lavi adrea a la Dama del Paraigua, els nois es coneixen per atzar, casualment els seus noms tenen les mateixes inicials (MCT) i ambds han destudiar a lestiu. A travs de lactitud dels personatges, lautor ens demostra que encara que sembli que dues persones viuen en mons diferents sempre es pot trobar un punt com entre elles. Un clar exemple s el cas de lavi den Miquel i la desconeguda dona del parc: tots dos se senten sols al final de les seves vides, tots dos desitgen estimar alg. Aquests dos personatges han patit la mort dels ssers ms volguts i, contrriament al que es podria pensar, ambds esperen la mort amb placidesa. Aquesta, per, sempre es presenta inesperadament. Tanmateix, els personatges aprenen que la por a la mort no sarriba a superar mai, sin que simplement saprn a viure amb aquesta angoixa.

16

Personatges Les diferents situacions que toca viure als dos nois marquen la seva manera dentendre la realitat. En Mart s un noi que compta amb el suport incondicional dels seus pares, va a lescola i t els problemes normals dels nois de la seva edat: li agrada una xicota que es diu Andrea i ha destudiar a lestiu per poder passar al curs segent. En Miquel fa dos anys que ha perdut els seus pares, viu amb el seu avi i no t gaire temps de fer amics. Malgrat tot, aposta per una nova amistat. En Mart aprn a valorar la seva famlia quan coneix la realitat que li toca viure al seu amic Miquel. s en aquest moment quan en Mart comena a prendre decisions que ajudaran a consolidar lamistat iniciada amb el seu company. Per contraposici, en Miquel aprn, a travs de lamistat, com viure sense els adults. El mn dels adolescents contrasta vivament amb el de lavi que, al final de la seva vida, es construeix un mn a la seva mida basat en lamor, a lespera de la mort. Afronta el passat vivint entre el desig i la realitat. De mica en mica, guia el seu nt cap al futur, li transmet valors com lamistat o la capacitat de prendre decisions i de superar situacions doloroses. Parallelament, la dona sense casa simbolitza lallament de la gent gran a les grans ciutats i la necessitat de mantenir vives les esperances. Suggeriments didctics 1. Lalumnat ha de ser capa dintercanviar les seves experincies lectores amb altres companys i companyes. Amb aquesta finalitat, proposem que, desprs de llegir la novella, el nois i les noies elaborin preguntes sobre la histria i les formulin desprs als altres lectors. Daquesta manera sintercanviaran opinions sobre el llibre. 2. Com en la vida real, la vida dels protagonistes est marcada per latzar. En efecte, si analitzem les nostres experincies reals, comprovarem que es produeixen moltes coincidncies amb els amics o amb altra gent. Lexperincia dels joves lectors pot servir per elaborar relats breus. Sols cal que recordin moments de la seva vida o de la vida dalgun conegut marcats per latzar. Fet aix, ja disposen del motiu per a inventar una histria. 3. Lacte de llegir sinicia quan el lector tria el llibre: per qu aquest i no un altre? Conv que els nois i les noies spiguen explicar en quins elements shan fixat per escollir-lo: Els ha atret el ttol? Nhan llegit la contraportada? Ja coneixien lautor? Han llegit altres llibres daquesta collecci? Els ha atret el tipus de lletra? La brevetat dels captols? Simplement nhan llegit el comenament i els ha agradat?

17

Xerraires impenitents
Edat de lectura Les catorze narracions en forma de monleg que estructuren Xerraires impenitents interessaran els lectors (a partir de setze anys) capaos de comprendre, a travs de diferents registres lingstics, les personalitats que shi presenten. Les caracterstiques de la seva temtica en fan una lectura igualment suggeridora per al lector adult. Argument La suma de cadascuna de les vivncies relatades pels narradors protagonistes configura largument general de la novella. Daltra banda, els indrets on transcorren les situacions viscudes pels personatges determinen el ttol de cadascun dels captols (Al llit, Al pati de lescola, Al cine, A cal metge). Lautor presenta una diversitat de realitats quotidianes que el lector identifica, directament o indirecta, com a prximes a la seva. Els diferents punts de vista sobre el futur duna parella, les vivncies duna dona en una cita amb un gigol, lexperincia dun heroi de guerra o la visita dun matrimoni al Tibidabo el dia que no fan futbol a la televisi sn alguns dels motius que introdueixen un ampli ventall de situacions i reflexions dels personatges sobre temes diversos. Daquesta manera, la narraci sendinsa en la personalitat duna amalgama de personatges que reprodueixen els dilegs mantinguts amb altres persones no presents, per clarament citades. Les histries presentades van des de les vivncies dels infants fins a les dels adults, passant per les del jovent. Tema Durant la lectura, es presenten duna manera heterognia idees que preocupen puntualment els personatges. Alguns daquests temes sn les pors nocturnes o el mn mgic i fantasis de la infncia, la manera dentendre la relaci en parella de les noves generacions enfront de la dels seus pares, els problemes de la vida en parella desprs de molts anys de convivncia, lamor platnic o els desigs duna mare de tenir una filla i no un fill... Tots aquests temes reflecteixen en el fons el tractament sexista a qu es veuen sotmeses les dones en la nostra societat. La presncia de la mort, els referents cinematogrfics i televisius o la por al qu diran els altres sn temes presents en la majoria dels relats. Aquesta visi, aparentment fragmentada, de la realitat produeix un efecte duni entre tots els temes tractats. El lligam que els cohesiona s la necessitat de comunicar-se, de xerrar, dexplicar les vivncies personals. Xerraires impenitents respon a la sensaci de soledat, dinseguretat, que tots hem tingut alguna vegada, sovint provocada per la nostra manera de viure, que produeix lallament de lindividu sigui quina sigui la seva edat. Jaume Cela ens mostra com cadascun de nosaltres pot percebre la realitat duna manera diferent: tot s relatiu, inclosa lacci heroica dun soldat al front. Personatges La novella presenta un mosaic de narradors protagonistes dedats molt variades: la mestressa de casa, la jove que t un amor platnic, el matrimoni aparentment ben avingut, la mare que explica com sn els seus fills, etc. Un dels personatges ms

18

emblemtics s lhome que, tot xerrant amb un altre en el bar, diu que t poders especials i que busca un homnim: Ja veu que els meus poders no sn illimitats, tamb tinc dubtes. Sc hum en aix i en altres coses ms. Riu, bon senyal. Miri, no cal que em respongui en aquest moment. Si vost pertany al meu grup, al grup de privilegiats que som una esperana per a la humanitat, un potencial increble de creativitat, mediti si vol relacionar-se amb mi i veure quines accions podem emprendre plegats. (p. 58) Els personatges empren un registre formal o informal en funci de linterlocutor. Al llarg del relat, el lector ha danar deduint, a partir de les anfores que hi apareixen, amb qui parla cadascun. El fet que linterlocutor sempre sigui silencis corrobora la intenci de lautor de transmetre una realitat mancada de comunicaci. Suggeriments didctics 1. Abans de comenar la lectura dun llibre, el lector fa hiptesis sobre el seu contingut i es crea unes expectatives lectores concretes. Per a realitzar aquestes suposicions, parteix dels referents externs que li aporta el llibre: illustraci de la portada, ttol de la novella, editorial i collecci, coneixement o desconeixement de lautor, ttol i estructura dels captols, informaci de la contraportada i extensi de lobra, entre daltres. Amb ajuda daquests elements, els alumnes poden aventurar-se a pensar quin s largument de la novella. Mentre llegeixen, els nois i les noies han dadequar les seves suposicions a la realitat que lautor els presenta. 2. La novella mostra una percepci de la realitat en funci de cada personatge. Aquesta idea pot ser la base perqu els alumnes produeixin els seus propis relats. Es pot triar un personatge tret de lentorn immediat dels lectors (dependenta dun supermercat, una dona gran que viu sola asseguda en un banc del carrer, un alumne que est fent una prova) i planejar quins pensaments (incloent-hi els sentiments de por i desperana) pot tenir en un moment precs. Desprs de pensar el fil argumental, i tenint cura dels elements lingstics propis dun monleg en estil directe, ja es pot comenar a redactar el text. 3. Xerraires impenitents s un text escrit en estil directe que permet treballar les tcniques teatrals i les tcniques radiofniques del monleg. Els alumnes poden escollir un captol o un fragment de la novella i preparar-ne la lectura expressiva, per desprs llegir-lo a la resta de la classe.

El bon somni
Edat de lectura Aquest conte illustrat s una lectura molt adequada per a nens i nenes de cinc o sis anys. La senzillesa de largument i latracci de les imatges que acompanyen el text el fan especialment motivador per a aquesta edat en qu adquireixen lautonomia lectora. Argument El gegant Gegants ha somiat que shavia convertit en el follet Petit Petitons. El gegant envejava que el follet fos tan menut perqu podia dormir dins la closca duna

19

nou, banyar-se en una gota de rosada, endrapar noms molletes de pa, aixoplugar-se sota un bolet... per el follet Petit Petitons tamb ha somiat que es convertia en el Gegant Gegants i que podia travessar una serralada noms alant una cama o escalfar-se les mans amb els estels o... Tema El tema central de la lectura s lacceptaci i lestimaci de nosaltres mateixos tal com som. Personatges El conte t dos personatges, el gegant Gegants, que ns el protagonista, i el seu oposat, el follet Petit Petitons. Suggeriments didctics 1. Abans de la lectura, amb tot el grup classe, el mestre o la mestra hauria de presentar el llibre i, a partir de la coberta i la portada, descobrir qui ns lautor, qui lha illustrat, com sintitula... i anticipar qu passa en el conte. 2. Desprs de la lectura del conte, comentar-lo amb tot el grup classe i tractar sobre com s el protagonista, per qu desitja ser duna altra manera, etc. Fer una conversa collectiva per parlar de si els nens i les nenes voldrien assemblar-se a alg, a qui els agradaria assemblar-se i per qu... 3. Donar parelles de personatges i, en petits grups, fer veure que lun voldria ser com laltre. Per exemple: gat i gos; bruixa i princesa; ngel i dimoni; sol i lluna; color blanc i color negre; hivern i estiu... Escriure, dibuixar o representar les histries inventades amb aquests personatges. 4. Fer una petita exposici a classe de llibres de contes que tinguin com a protagonistes gegants o follets i llibres de coneixements que parlin daquests personatges. Observar b les imatges i veure com els descriuen les illustracions i els textos. 5. Anar a la biblioteca de lescola, del barri o del poble, per buscar altres contes que tamb parlin de les diferncies entre uns i altres, i de lacceptaci daquestes diferncies com a element cabdal per comprendrens. La persona encarregada de la biblioteca ens pot ajudar en la selecci dels ms adequats.

Lherncia
Edat de lectura Aquesta narraci s una lectura molt recomanable per a nens i nenes de cicle inicial deducaci primria (set i vuit anys). Escrita amb un llenguatge ric i viu, que en fa fcil la lectura, s especialment motivadora pel ritme, lemoci i el rerefons dapropament al sentit de la mort. Argument En Tolinet i la Tolineta sn dos ratolins bessons molt espavilats que queden orfes. El seu pare, en Tolinoteixerit, decideix que en Bigotis-de-seda, un gat a qui, tot i ser el

20

seu "enemic", admira pel seu bon cor, s qui millor podr fer-sen crrec quan ell falti i li ho fa saber per mitj duna carta que deixa escrita pocs dies abans de morir. La primera intenci den Bigotis-de-seda, quan rep la visita dels dos ratolins, s menjar-sels, per a mesura que passen els dies els agafa afecte i els adopta. El gat comena la seva tasca de pare explicant a en Tolinet i a la Tolineta que el seu pare sha mort, i ho fa amb una gran sensibilitat i amb molta senzillesa. Els explica duna manera entenedora i natural que el seu pare no tornar, per que sempre estar al seu costat. Tema El llibre mostra el sentit de la mort i la presenta com un fet natural amb el qual hem daprendre a conviure, malgrat que sempre s un esdeveniment dolors. Tamb hi sn presents lestimaci, lamistat, el valor de la diferncia, la tolerncia, el respecte als altres Personatges En Bigotis-de-seda s el personatge central junt amb els dos ratolinets. Els altres personatges que apareixen tenen un paper ms secundari, tot i que rellevant en la vertebraci de la histria. La narraci gira bsicament al voltant dels seus protagonistes i de les decisions que ha de prendre el gat en laventura vital de tots. Suggeriments didctics 1. El llibre ens diu que les relacions entre Tolinoteixerit i en Bigotis-de-seda [...] eren unes relacions marcades per lenemistat que tenen els gats amb les rates i els ratolins des de temps immemorial. Hi ha rondalles que expliquen lorigen daquesta enemistat entre gats i rates. Joan Amades en t recollides dues a la seva obra sobre rondallstica:13 El pacte dels gossos i els gats i De qu ve que els gats es mengin les rates. Podeu explicar-les a la classe tot fent veure les diferncies que hi ha entre luna i laltra. 2. En tota la narraci apareixen moltes comparacions. En el captol 1 i 2 en trobem algunes: La ciutat era freda i humida com el musell dun gos Els carrers lluents com la pell dels gats Gotes grosses com monedes de cinquanta cntims Es va aixecar com si ports un coet enganxat al cul Una veueta fina, com de fideu, com de cabell de nina, com de pensament... Es poden comentar aquestes comparacions i fer-ne de noves a partir dels adjectius utilitzats en les anteriors (fred/a; humit/da; lluent; gros/sa; fi/na) o, tamb, buscar altres comparacions en la resta de captols del llibre.

13

AMADES, J. Folklore de Catalunya: rondallstica. Barcelona: Selecta, 1974; p. 870-871 i 874-875. (Biblioteca Perenne; 13)

21

3. A en Bigotis-de-seda lentusiasmen les aventures del gat amb botes, perqu el troba un gat molt intelligent. En Jaume Cela, a qui tamb deu agradar aquest conte, ha escrit el llibre El gat amb barret de copa,14 on el protagonista tamb se sent fascinat pel personatge del conte popular. Es pot explicar El gat amb botes15 i propiciar una conversa sobre els motius pels quals en Bigotis-de-seda deu trobar tan intelligent el gat protagonista daquest conte. 4. Es pot proposar la lectura dEl gat amb barret de copa. Aquest llibre explica la histria den Padroncet, un gat molt eixerit que sap llegir i escriure. Tot imitant el gat amb botes, es colloca un barret de copa i, amb les seves argcies, fa canviar la sort del seu amo, un escriptor a qui ning publicava cap obra. El mestre o la mestra pot fer-ne una lectura en veu alta a classe, per fragments o captols, ja que aquest conte s adequat per a nens i nenes una mica ms grans (de nou a deu anys). 5. La pellcula de dibuixos animats Histria duna gavina (i del gat que li va ensenyar a volar)16 planteja una histria que, com Lherncia, parteix del fet de la prdua dels pares i, a la vegada, tracta sobre la tolerncia, el respecte als altres i lamistat com a valors indispensables per conviure. Desprs de veure la pellcula, es poden establir parallelismes entre les dues histries (Lherncia i Histria duna gavina). En totes dues, els gats i uns altres animals molt diferents (els ratolins o la gavina) superen les diferncies, sentenen i sajuden de tal manera que sestableix entre ells una relaci destimaci. El fet de llegir el conte i de veure una pellcula amb un tema semblant tamb permetr la possibilitat dexplicar als nens i nenes de cicle inicial que les histries es poden narrar amb diferents llenguatges (en aquest cas, literari i cinematogrfic). Si es volen fer ms activitats sobre aquesta pellcula, es pot consultar la guia didctica elaborada per Drac Mgic.17 6. Tamb es pot fer una exposici de llibres que tracten, duna o altra manera i amb diferents protagonistes, el tema de la mort, demanant-los en prstec a la biblioteca i, quan es tinguin a classe, aprofitar per mirar-los, fer-ne la lectura i, plantejar una conversa a partir de cada una de les histries. 7. Lautor ens diu: Mentre deixava que el temps passs lentament, mentre desitjava que aquell instant fos etern, va pensar que com redimonis sho faria perqu la comunitat de gats no lexpulss. Alguna cosa sempescaria. En petits grups, pensar com sho empescar en Bigotis-de-seda per explicar a la seva comunitat de gats que ha adoptat dos ratolins i que, en comptes de considerar-los els seus enemics irreconciliables, sels estima dall ms. Escriure les solucions que han trobat i comentar-les entre tots. Finalment, es pot fer un mural amb totes les propostes pensades.

14 15

CELA, J. El gat amb barret de copa. (Illustr. Maria Espluga.) Barcelona: Edeb, 1994. (Tucan Verd; 39) PERRAULT, C. El gat amb botes. (Explicat per Francesc Boada. Illustr. Francesc Merino.) Barcelona: La Galera, 2002. (Petits Clssics; 11) 16 Histria duna gavina (i del gat que li va ensenyar a volar). Direcci dEnzo dAl. Madrid: Paramount Home Entertainment, 2000. [Vdeo-DVD] 17 Histria duna gavina (i del gat que li va ensenyar a volar). Guia didctica en lnia. http://www.dracmagic.com/pdf_descargas/gavina.pdf [consulta: 30-11-2005]

22

El centaure
Edat de lectura Aquesta novella s adequada per a nois i noies a partir de tretze o catorze anys, tant per la temtica tractada com per les caracterstiques del protagonista. Argument En Gabriel, un noi de tretze anys, senfronta a un fets que marcaran la seva vida: una nit la policia escorcolla casa seva perqu busca el pare per detenir-lo; primer interroga la seva mare i desprs, el noi. La novella narra els fets transcorreguts entre lescorcoll i lempresonament del pare i el canvi profund que va experimentant el protagonista a mesura que descobreix la realitat que lenvolta i s conscient que els herois de veritat no sn els de paper, els dels tebeos, sin les persones que, com el seu pare, se la juguen per ajudar els altres. En Gabriel passa de ser un nen a qui shan amagat les coses que el podien fer patir, a ser un noi en qui la mare pot confiar. Davant de lempresonament del pare, pren partit i va a veure el comissari per dir-li qu en pensa. El centaure, que dna nom a la novella, s el joc al qual en Gabriel, quan era petit, jugava amb el pare. Lautor lutilitza com a metfora per explicar la uni que hi ha entre els dos personatges, a mesura que en Gabriel descobreix les raons que han portat el seu pare a la pres. Tema Els fets que ocorren a la novella se situen en els anys posteriors a la Guerra Civil, en plena dictadura franquista, i evidencien la repressi a la qual estaven sotmeses totes les persones que defensaven unes altres idees i lluitaven per la llibertat. Mitjanant les converses den Gabriel amb la seva mare i amb el comissari, sorgeixen temes com la manca de llibertats, la lluita clandestina, les amenaces i les tortures de la policia, les condicions de la pres... Per tant, els temes que es poden tractar entren dins de lrea de Cincies Socials i tenen relaci amb la histria contempornia del nostre pas. A la vegada, sen poden tractar daltres relacionats amb els drets humans, la llibertat dexpressi, els valors, etc. Personatges En Gabriel s el protagonista principal de lobra, un adolescent que desconeix la vida clandestina del seu pare i els ideals pels quals lluita per que, a travs dels fets viscuts, de la relaci amb la seva mare i de les llions del comissari, va aclarint tots els interrogants que se li plantegen i decideix quin cam seguir. En Ricard, el pare, s electricista de la companyia de tramvies i membre dun sindicat clandest. s present a tota lobra tcitament i, sobretot, en boca dels altres personatges (en els pensaments de la mare, en els records den Gabriel, en les acusacions del comissari...). La carta que adrea a la famlia i la visita que rep a la pres sn els nics moments en qu aquest personatge es fa present de forma explcita.

23

La Cristina, la mare, fa el paper de dona que se sent sola perqu t un marit que comparteix la vida familiar amb la clandestina. Se lestima tal com s, idealista i militant, per hi ha moments en qu li agradaria ms no haver desperar, de plorar i de patir tant. En Carles s el millor amic den Gabriel. La seva amistat s com un vidre transparent acabat de netejar. s un noi que sap escoltar i que sap guardar els secrets que al llarg de la novella li explica en Gabriel. El comissari Eugenio Oliart s el policia de la brigada polticosocial encarregat del cas del pare den Gabriel. Un policia amb mtodes persuasius del qual es coneix la seva manera de pensar per les descripcions que en fa el narrador i pels dilegs que mant amb en Gabriel i la seva mare. Suggeriments didctics 1. Buscar la definici de centaure en diccionaris i enciclopdies, i alguna representaci daquesta figura en obres dart. Contrastar i analitzar amb tot el grup classe per qu lautor ha triat aquest personatge fabuls com a ttol de la novella i quina semblana hi ha entre la figura del centaure i la relaci del Gabriel amb el seu pare al llarg de lobra. Comentar les deduccions fetes. 2. Per fer conixer lpoca en qu se situa la novella, pot ser interessant visitar el Museu dHistria de Catalunya. Una de les seccions de la seva exposici permanent du per ttol Desfeta i represa, i abasta el perode que va des del final de la Guerra Civil fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de lany 1980. A ms, dins de les activitats educatives adreades a lalumnat deducaci secundria que ofereix el Museu, nhi ha dues que proposen analitzar les conseqncies de la victria franquista: Exili i repressi i Catalunya i la dictadura franquista (Programa dactivitats 2005-2006). El web del Museu18 tamb permet visitar lexposici en lnia Les presons de Franco. 3. Fer un treball de memria histrica a partir de les vivncies familiars. Demanar als avis i a les vies o a altres familiars coses que recordin de lpoca en qu se situa la novella, durant la dcada dels seixanta, o del franquisme en general. En petits grups, preparar un qestionari amb els temes sobre els quals volen recollir informaci: com era lescola; la vida de cada dia al poble o a la ciutat; les feines i les condicions laborals; la llengua que es parlava a casa, a lescola o a la feina; els jocs; les lectures i el cinema, etc. Posar en com els resultats i elaborar-ne unes conclusions. Fer un recull de fotografies que completi cada un dels temes. A El Web de les Cincies Socials19 es poden trobar recursos de treball sobre histria oral. 4. Buscar informaci sobre el franquisme en algun document dhistria. Per a fer ms entenedor el context histric de la novella, pot ser til la lectura del llibre dIgnasi Riera Opressi i resistncia. El Franquisme (1939-1975),20 on lautor explica duna manera planera i entenedora per a alumnes de secundria qu va ser el franquisme
18 19

Museu dHistria de Catalunya. http://www.es.mhcat.net/. [consulta: 31-10-2005] GUIU i PUYOL, A. El Web de les Cincies Socials. Recursos a Internet per a les Cincies Socials. http://www.xtec.net/~aguiu1/historiaoral/index.htm. [Consulta: 30-11-2005] 20 RIERA, I. Opressi i resistncia. El Franquisme (1939-1975). Barcelona: Barcanova, 1991. (Biblioteca Bsica dHistria de Catalunya. Srie Els Dies i els Fets)

24

a Catalunya. En el captol Les lluites obreres, els nois i les noies trobaran molta informaci relacionada amb el motiu pel qual el pare den Gabriel s empresonat: la illegalitat de les organitzacions sindicals, les mobilitzacions i les vagues, el moviment obrer, etc. 5. Veure alguna pellcula que plantegi una histria que transcorri durant el franquisme, per exemple Silencio roto. Aquesta pellcula se situa als anys quaranta, en un poblet de Navarra, i tracta el tema dels maquis i de la resistncia antifranquista. La pellcula, construda a partir de converses amb persones que van participar a la guerrilla, evidencia la repressi, el silenci i la por que es va viure durant els primers anys de la postguerra. La histria sexplica a travs de la mirada de la Lcia, la protagonista, que senamora den Manuel, un jove ferrer que collabora amb els maquis. A la guia didctica de Silencio roto,21 podeu trobar pautes de treball i activitats per fer abans i desprs dhaver-la vist. 6. La can de Maria del Mar Bonet (msica) i Llus Serrahima (text) Qu volen aquesta gent?,22 basada en un succs real, parla dun fet que t punts de connexi amb la novella: explica la mort dun estudiant en llanar-se per la finestra quan sent que la policia truca a casa seva de matinada. Aquesta can, feta el 1968, va ser censurada i es va prohibir que es cants. Per parlar del paper de la censura durant el franquisme tamb hi ha la can Homenatge23 de La Trinca, amb la qual aquest grup musical va fer una pardia dels problemes que van tenir cantautors com Llus Llach, Raimon i Pi de la Serra per cantar i enregistrar les seves canons.

4. QU HA ESCRIT?
Contes Els nassos del rei. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1988. (Llibres del Sol i de la Lluna; 45) Hi ha coses que sn de mal perdre. Barcelona: La Galera, 1990. (La Gavina; 1) L'estrella que volia tenir cua. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1991. (Llibres del Sol i de la Lluna; 56) El gegant Panxut. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1992. (La Porta; 16) On lamor shi posa. Barcelona: Barcanova, 1993. (El Sac de Gemecs; 5) Un trvol de set fulles. Barcelona: La Magrana, 1995. (Petit Esparver; 58) Va de cucs. Barcelona: Pirene, 1995. (La Pera; 18)
21 22

MARCO ESCODA, E. Guia didctica de la pellcula Silencio roto. Making of nm. 27. (2004) BONET, Maria del Mar. Primeres canons. Palma de Mallorca: Produccions Blau, 1997. [CD] 23 TRINCA, LA. Tots els xits. Madrid: BMG Music Spain, 1999. [CD]

25

 El cel t un problema. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997. (Llibres del Sol i de la Lluna; 78) El bon somni. Barcelona: La Galera, 2004. (Cues de Sirena; 11) Novella infantil Una troballa sorprenent. Barcelona: La Galera, 1988. (Els Grumets de la Galera) Un cas com un piano. Barcelona: Pirene, 1991. (La Pera; 7) Els vents de la fortuna. Barcelona: Pirene, 1992. (La Pera; 10) Una histria cap-i-cua. Barcelona: La Magrana, 1992. (Petit Esparver; 42) El gat amb barret de copa. Barcelona: Edeb, 1994. (Tucan. Verd; 39) Uns dies amb Sir William. Barcelona: La Galera, 1997. (Rems; 7) Hola, Pep! Barcelona: Crulla, 1998. (El Vaixell de Vapor; 88. Srie Taronja) Trufa. Barcelona: Crulla, 2001 (El Vaixell de Vapor; 98. Srie Blava) Sort del nas. Barcelona: La Galera, 2002 (Grumets; 133) Coi de Quico. Barcelona: La Galera, 2003 (Grumets; 156) Lherncia. Barcelona: Crulla, 2005 (El Vaixell de Vapor; 130. Srie Blava) Novella juvenil i d'adults El lladre d'ombres. Barcelona: Crulla, 1989. (El Vaixell de Vapor; 20. Srie Vermella) Les sargantanes negres (les peripcies de la Xarloca). (Amb Juli Palou.) Barcelona: Pirene, 1989. (La Maleda; 14) Una mort massa salada (les peripcies de la Xarloca). (Amb Juli Palou.) Barcelona: Pirene, 1990. (La Maleda; 18) Un amor ben arrelat. Barcelona: Casals, 1991. (Casals Jove; 16) El doble secret de lvia. Barcelona: Empries, 1991. (L'Odissea. Narrativa per a Joves; 63) Els braos de lheura. Barcelona: Manuel Salvat Vil, 1993. (Estai; 3). Barcelona: La Galera, 2000. Com una joguina trencada. Barcelona: Columna, 1993. (Columna jove; 74) La visita de la Dama. Barcelona: Crulla, 1995. (Gran Angular. Alerta Roja; 4) Assassinat fora de temporada (les peripcies de la Xarloca). (Amb Juli Palou.) Barcelona: Pirene, 1995. (La Maleda; 34)

26

 Xerraires impenitents. Barcelona: Empries, 1995. (Llibres Singulars; 12) La mirada de la lluna. Barcelona: La Galera, 1996. (El Corsari; 20) La crida del mar. Barcelona: La Galera, 1996. (Polissons; 2) No mireu sota el llit. Barcelona: Barcanova, 1998. (Antaviana Jove; 16) Quin parell! Barcelona: La Galera, 1998. (Mascar de Proa; 8) Junts veurem el Miljacka. Barcelona: La Galera, 1998. (Rems; 17) Els gegants adormits. (Amb Jordi Magalln.) Barcelona: Crulla, 1999. (Gran angular; 100) Silenci al cor. Barcelona: La Galera, 1999. Mha agafat fort. Barcelona: La Galera, 1999. (El Corsari; 30) Un nou horitz. Barcelona: Crulla, 2001. (Gran angular; 121) Cam de tornada. Barcelona: La Galera, 2001. (El Corsari; 46) El Blanc que macull. (Amb Jordi Magalln.) Barcelona: La Galera, 2003. (El Corsari; 55) El centaure. Barcelona: La Galera, 2004. (El Corsari; 66) Llibres deducaci Suggeriments per a una lectura creadora. (Amb Merc Fluvi.) Barcelona: Aliorna, 1988. (Aliorna Llibres) Amb veu de mestre: un epistolari sobre lexperincia docent. (Amb Juli Palou.) Barcelona: Edicions 62, 1996. (Llibres a l'Abast; 292. Srie Rosa Sensat) [1a. ed. 1993] Amb lletra petita. Barcelona: Edicions 62, 1996. (Llibres a l'Abast; 298. Srie Rosa Sensat) El tractament de la diversitat a les etapes infantil i primria. (Amb Xavier Gual, Conxita Mrquez i Marta Utset.) Barcelona: Rosa Sensat, 1997. (Dossiers de Rosa Sensat; 56) Calaix de mestre. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2001. (Rosa Sensat. Estudis; 40: Testimonis) Va de mestres: carta als mestres que comencen. (Amb Juli Palou.) Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2004. (Testimonis; 3)

27

Llibres de text Calidoscopi. Antologia de literatura. 7, 8 d'EGB. (Amb Anna Ribas, Mariona Escobar, Rosa M. Ramrez i Juli Palou.) Barcelona: Onda, 1985. (La clau de Rosa Sensat) Calidoscopio. Antologia de literatura. 7, 8 de EGB. (Amb Anna Ribas, Mariona Escobar, Rosa M. Ramrez i Juli Palou.) Barcelona: Onda, 1985. (La llave de Rosa Sensat) Pipirigaa 7-8. (Amb Anna Ribas, Mariona Escobar, Rosa M. Ramrez i Juli Palou.) Barcelona: Onda, 1986. (La llave de Rosa Sensat). Pipirigaa 7-8. Llibre de treball. (Amb Anna Ribas, Mariona Escobar, Rosa M. Ramrez i Juli Palou.) Barcelona: Onda, 1986. (La llave de Rosa Sensat). Pipirigaa 7-8. Guia del professor. (Amb Anna Ribas, Mariona Escobar, Rosa M. Ramrez i Juli Palou.) Barcelona: Onda, 1988. (La llave de Rosa Sensat). Adaptacions El flautista d'Hamelin. Barcelona: La Galera, 1997. (La Galera popular; 34) El petit Polzet. Barcelona: La Galera, 1998. (La Galera popular; 39) Sant Pere de Rodes. Figueres: Consell Comarcal de lAlt Empord, 1999. (Les Pedres Parlen; 1) [adaptaci de llegendes per als itineraris didctics de lEmpord a crrec de David Pujol] La Mare de Du del Mont. Figueres: Consell Comarcal de lAlt Empord; Olot: Consell Comarcal de la Garrotxa; Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l'Estany, 1999. (Les Pedres Parlen; 2) [adaptaci de llegendes per als itineraris didctics de lEmpord a crrec de David Pujol] Collaboracions en publicacions de literatura infantil i juvenil Problemes de carcter. Tips de riure. Barcelona: Pirene, 1990; p. 47-53. (La Pera; 1) La semntica a peu descala. Geometria dun conte. (De Jordi Condal.) Barcelona: Barcanova, 1993; p. 135-143. (El Fil dAriadna. Narrativa Juvenil; 23) El dia abans de estrena. Fem teatre: Un barret de palla dItlia. Barcelona: La Galera; Cavall Fort, 1994; p. 22-23. Els llibres de colles. Cavall Fort [Barcelona] (mar de 2004), nm. 1000; p. 18-19. Collaboracions en publicacions deducaci Mho passava b. Quan jo anava a estudi. (A cura de David Pujol.) Siurana dEmpord: Collegi pblic El Serrat, 1996; p. 45-54. Literatura i valors. Antigona. Crniques per a una educaci democrtica (Amb Juli Palou.) Vic: Eumo, 1998; p. 119-138. (Interseccions; 22) Educar a la secundria: 30 punts per treballar en els centres. (Coord. Josep M. Puig.) Vic: Eumo, 2000. (Interseccions; 25)

28

 La participacin de los alumnos y de las alumnas en primaria en la gestin de la escuela. Disciplina y convivencia en la institucin escolar. Barcelona: Gra, 2000; p. 71-74. (Claves para la Innovacin Educativa; 5) Leducaci primria. (Amb Juli Palou.) Repensar la pedagogia avui. Vic: Eumo, 2001; p. 79-85. Viure la literatura per dialogar amb els nostres morts. La literatura per a joves, de la creaci a la comunicaci. Sabadell: Fundaci Caixa de Sabadell, 2002; p. 41-43. Biblioteques: on viuen les veus. Reflexions sobre la biblioteca escolar. Barcelona: Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya; Rosa Sensat; Diputaci de Barcelona, rea d'Educaci, 2002; p. 15-16. Sobre las emociones en la educacin primria. Emociones y educacin: qu son y cmo intervenir desde la escuela. Barcelona: Gra, 2003; p. 59-62. (Claves para la Innovacin Educativa; 23) El mestre, la mestra de primria. Ponncia a la segona jornada de debats: Lensenyament primari un repte per als nostres pasos de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, 29 de novembre de 2003. Magrada llegir. Com fer els teus fills lectors. (Ed. de Joan Portell). Barcelona: Ara Llibres, 2004. La llengua oral a lescola: 10 experincies didctiques. (Coord. Juli Palou i Carmina Bosch.) Barcelona: Gra, 2005. (Biblioteca de Guix; 143) Articles de revista Jaume Cela. CLIJ. Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil [Barcelona] (gener de 1992), nm. 35; p. 33. Conjugar amb lalumnat el verb participar. (Amb Conxita Mrquez i Lola Mir.) Guix, [Barcelona] (maig de 1993), nm. 187; p. 67-69. Una experiencia de participacin de los alumnos. (Amb Conxita Mrquez i Lola Mir.) Cuadernos de Pedagoga [Barcelona] (setembre de 1993), nm. 21; p. 32-33. La quotidianitat de la gesti. Perspectiva Escolar [Barcelona] (maig de 1994), nm. 185; p. 28-33. Sobre l'escola 3-12. (Amb Juli Palou.) Perspectiva Escolar [Barcelona] (maig de 1995), nm. 195; p. 75-80. Obrim portes. Guix [Barcelona] (juliol-agost de 1995), nm. 213-214; p. 88-89. Un miedo compartido. CLIJ. Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil [Barcelona] (juliol-agost de 1995), nm. 74; p. 23-26. Literatura i escuela. CLIJ. Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil [Barcelona] (setembre de 1995), nm. 75; p. 28-30. El punt just dagressivitat. Guix [Barcelona] (octubre de 1995), nm. 216; p. 47. En Joan i la Conxita. Guix [Barcelona] (novembre de 1995), nm. 217; p. 62-63. Una nova cultura a secundria. Guix [Barcelona] (desembre de 1995), nm. 218; p. 51-52. Interaccin; Lo previsible y lo imprevisible; El espacio; El tiempo. (Amb Juli Palou.) Cuadernos de Pedagogia [Barcelona] (gener de 1997), nm. 254; p. 59-75.

29

 Entrevista a Isabel Muoz, presidenta de la Federaci de MRP de Catalunya. Perspectiva Escolar [Barcelona] (febrer de 1997), nm. 212; p. 70-75. Qui colpeja la reforma del sistema educatiu?. (Amb Juli Palou.) Perspectiva Escolar [Barcelona] (setembre de 1997), nm. 217; p. 75-78. Poesia a lescola des dun bon comenament. Infncia [Barcelona] (novembredesembre de 1997), nm. 99; p. 22-25. Taula rodona sobre el plaer de llegir. (Amb Lola Casas.) Faristol [Barcelona] (desembre de 1997), nm. 29; p. 6-14. Montserrat Company: una mestra per una escola per a tots. Perspectiva Escolar, [Barcelona] (maig de 1998), nm. 225; p. 65-70. Jos Agustn Goytisolo. Perspectiva Escolar [Barcelona] (maig de 1999), nm. 235; p. 78-79. 10 anys de la Convenci sobre els drets dels infants adoptada per les Nacions Unides lany 1989 (20 novembre): conversa amb Jordi Cots. Perspectiva Escolar, [Barcelona] (mar de 2000), nm. 243; p. 66-72. Literatura, cinema i joves. Articles de Didctica de la Llengua i la Literatura, [Barcelona] (abril-maig-juny de 2000), nm. 21; p. 25-32. Sobre alguns drets dels reis i de les reines de la casa. (Amb Juli Palou.) Perspectiva Escolar [Barcelona] (juny de 2000), nm. 246; p. 54-59. Algunes reflexions sobre el Progressa adequadament o el Necessita millorar. Perspectiva Escolar [Barcelona] (octubre de 2000), nm. 248; p. 75-78. Competncies bsiques. Perspectiva Escolar 256; p. 84-85. [Barcelona] (juny de 2001), nm.

Lhimne. (Amb Juli Palou.) Perspectiva Escolar [Barcelona] (octubre de 2001), nm. 258; p. 57-59. Las colonias escolares. (Amb Eullia Vaquero Gmez i Aleix Llobet.) Aula de Innovacin Educativa [Barcelona] (novembre de 2001), nm. 106; p. 69-71. Educar i instruir. (Amb Juli Palou.) Compartir [Barcelona] (gener-febrer-mar de 2002), nm. 45; p. 19-38. Vint-i-cinc anys ms tard: el professorat. Guix [Barcelona] (juliol-agost de 2002), nm. 286-287; p. 16-19. Sobre ls de les metfores. Perspectiva Escolar [Barcelona] (octubre de 2003), nm. 278; p. 53-55. Manuel Vzquez Montalbn. Perspectiva Escolar [Barcelona] (novembre de 2003), nm. 279; p. 79-80. Miquel Mart i Pol. Perspectiva Escolar [Barcelona] (desembre de 2003), nm. 280; p. 69-71. Ana Mara. Maestra Jubilada. Ao 2050. Aula de Innovacin Educativa [Barcelona] (juliol-agost de 2004), nm. 133-134; p. 62-64. Algunes reflexions al voltant de la formaci inicial. Frum [Barcelona] (gener de 2005), nm. 6; p. 12-14. Els mestres: els nous herois?. Perspectiva Escolar [Barcelona] (febrer de 2005), nm. 292; p. 77-78.

30

 Reflexions i propostes. (Amb M. Llusa Abad, Rosa M. Ramrez, Lourdes Vicente, M. Jos Bened i Joan Portell Rif.) Barcelona Educaci. Monogrfic Del llibre i la lectura [Barcelona] (febrer de 2005), nm. 1; p. 37-42. La conversa per construir valors conjuntament. Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura [Barcelona] (juliol-agost-setembre de 2005), nm. 37; p. 93-100. Altres "Lofici deducar". (Amb Juli Palou.) Lli inaugural del curs acadmic 1997-1998, de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), 1997. Altres professionals a leducaci primria. Ponncia. Leducaci primria: jornada de Terrassa, 18 de novembre de 2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell Escolar de Catalunya, 2001. (Documents; 10) Arquitectura escolar a Catalunya. Taula rodona. Jornades dArquitectura Escolar. Barcelona, 24 doctubre de 2002. [apareix amb el nom de Jaume Sala] Les responsabilitats compartides en leducaci. Ponncia. Les responsabilitats compartides en leducaci: jornada de Ripoll, 16 de novembre de 2002. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell Escolar de Catalunya, 2003. (Documents; 12) La literatura a lescola. Ponncia. Expressi, cultura i cohesi social: jornada de Figueres, 23 doctubre de 2004. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell Escolar de Catalunya, 2004. (Documents; 14)

5. PREMIS LITERARIS
Finalista del Premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa, 1987: Una troballa sorprenent. Premi Ciutat dOlot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, 1991: Un cas com un piano. Premi Rosa Sensat de Pedagogia, 1992: Amb veu de mestre: un epistolari sobre lexperincia docent. Finalista del Premi Columna Jove, 1993: Com una joguina trencada. Finalista del Premi Gran Angular de narrativa, 1994: La visita de la dama. Ciutat dOlot - Mari Vayreda de narrativa, 1995: Xerraires impenitents. Premi El Vaixell de Vapor de narrativa, 1997: Hola, Pep! Premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa, 1997: Quin parell! Premi Gran Angular de narrativa, 1998: Els gegants adormits. Premi Abril de narrativa juvenil, 1999: Silenci al cor. Premi Protagonista Jove, 2001: Versi en uscara de Silenci al cor.

Premi El Vaixell de Vapor de narrativa, 2005: Lherncia.

31