DILEG ENTRE LESCRIPTOR

I ELS LECTORS JOVES

a

la

Universitat

de

Valncia

24 i 25 de mar de 2015
dialegescriptor.blogspot.com #dileg15

MANUEL BAIXAULI

Espiral

DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA
UNIVERSITAT DE VALNCIA
i la collaboraci de:

CENTRE INTERNACIONAL DE GANDIA

INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES

Centres participants
IES ALBAL (ALBAL)
IES BEATRIU CIVERA (ALDAIA)
IES BERENGUER DALMAU (CATARROJA)
IES CAMPANAR (VALNCIA)
IES CLARA CAMPOAMOR (ALAQUS)
IES ENRIC VALOR (PICANYA)
IES DR. FAUST BARBER (ALAQUS)
IES JAUME II EL JUST (TAVERNES DE LA VALLDIGNA)
IES LAURONA (LLRIA)
COLLEGI PO XII (VALNCIA)
COLLEGI PUREZA DE MARA (VALNCIA)
IES EL QUINT (RIBA-ROJA DE TRIA)
IES REI EN JAUME (ALZIRA)
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMES)
IES SEDAV (SEDAV)

ndex
1.

Del centre a la corba ................................................................................................. 4

a.

Per qu escric? ............................................................................................................................... 4

b.

Vida ...................................................................................................................................................... 5

c.

Obra ..................................................................................................................................................... 6

d. Baixauli a El Pas............................................................................................................................ 7
e.

Baixauli a Cultura viva | Catorze.cat..................................................................................... 9

f.

Baixauli a LAven: la srie de relats Focs perdurables ...................................... 10

2.

Al voltant del punt ...................................................................................................11

a.

Espiral: estudi i anlisi de lobra ......................................................................................... 13

i.

Ttols ............................................................................................................................................ 13

ii. Temtica ..................................................................................................................................... 14

iii. Epleg ........................................................................................................................................... 22
iv. Les tcniques de la brevetat ............................................................................................. 23
v. Temps i espai ........................................................................................................................... 24
vi. Personatges .............................................................................................................................. 25
vii. Finals............................................................................................................................................ 26
viii.Tipologies textuals i gneres discursius ..................................................................... 27
ix. La reescriptura dEspiral .................................................................................................... 28
b.

Entorn dEspiral .......................................................................................................................... 34

i.

Ressenyes i estudis ................................................................................................................... 34

ii. Entrevistes .................................................................................................................................... 50

iii.
c.

Vdeos ......................................................................................................................................... 59
De lespiral a lhlix ................................................................................................................... 60

i.

Blog del Dileg ......................................................................................................................... 60

ii. Tertlia digital de Twitter ................................................................................................. 61

iii. Concurs de relats ................................................................................................................... 61
3.

Com un cam dinfinits revolts: annex i bibliografia ......................................62

1. Del centre a la corba

a. Per qu escric?
Escriure, per a mi, s perdrem al
bosc. Sense plnol, sense brixola, guiat,
noms, per la intuci. Puntualitze aix del
plnol i la brixola: abans de comenar un
llibre, faig un esquema i prenc notes. A les
quatre pgines de text, per, lesquema i les
notes van al fem; han caducat, i he de
continuar a cegues, o, com qui avana de
nit, veient no ms els pocs metres que
illumina la llanterna.
Per qu caduca, lesquema? Perqu el text est viu: es regeix per lleis internes
que desconec i pels seus personatges, que defugen, tant com poden, el meu influx.
Com els trie, els personatges? Entre els individus vius o morts tant fa que he
conegut, faig un csting. El xofer de lautobs que em dugu dadolescent a Itlia
on deu ser, ara?, un amic de casino del meu pare, la fornera del cant...,
esdevenen, sense saber-ho, actors de la meua histria.
Escriure, al principi, ms dolors; s quan tinc una primera versi del text
que comence a trobar-me a gust, i s a partir de la tercera que disfrute.
Quan la reescriptura ja no mengresca, done el llibre per acabat.
No em documente, a penes; confie en la imaginaci i en la memria. Ms fcil,
imaginar. Cada nit improvise als meus fills un con te diferent, sovint amb els
personatges o la posta en escena que ells demanen, com si els contes suraren dins
el fosc dormitori i jo em limitara a verbalitzar-los.
Crec que la ficci s el que ms ens acosta a la veritat. Si nexceptuem la
versemblana, no t lmits. Hi ha qui diu que faig literatura fantstica, per jo
sempre escric sobre la realitat, sobre la vida, que, tal com la veig, s un bosc per on
avancem a cegues, sense plnol ni brixola, guiats, noms, per la intuci.

Extret de Carcters 55, 2003, p. 23

b. Vida
Manuel Baixauli Mateu va nixer lany 1963 a Sueca (la Ribera Baixa). Va estudiar
Pintura a la Facultat de Belles Arts de Valncia i lany 1990, entr de professor a lEscola
dArt Escultor Beltran, de Sueca.
La trajectria literria de Baixauli sinicia amb el recull de contes que treballem
aquest any a ledici del Dileg, Espiral, Premi Ciutat de Badalona 1998, un llibre de
microrrelats que crid latenci duna minscula elit per que pass desapercebut per al
pblic en general. Daquest llibre, encara en far una segona edici lany 2010, revisada i
amb un epleg. Lany 2001, public Verso (Premi Ciutat dAlzira 2001), una novella que
explora, amb estructura i forma atrevides, les falses aparences del nostre entorn i que
barreja el relat en tercera persona, lescriptura dietarstica i les reflexions sobre lart.
s, per, a partir de la publicaci de Lhome manuscrit que Manuel Baixauli adquireix
un nom destacat en lmbit de les llenges catalanes. Lobra, que inicialment va ser
guardonada amb el Premi Mallorca 2006, lany 2008 va rebre els premis QWERTY de
Narrativa en Catal, Crtica de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Salamb
de narrativa catalana, Crtica dels Escriptors Valencians de narrativa i de la Crtica en
narrativa catalana. La novella, que va ser ben rebuda pel pblic lector, explora les
obsessions per lescriptura i la seua capacitat per transformar la vida de les persones.
Lany 2012 va guanyar el Premi Llegir de la Fundaci Bromera amb larticle
Resurrecci, una reflexi sobre el valor de la lectura i la connexi entre lautor i el futur
lector. Larticle, que es va publicar al Quadern de El Pas de 17 de Febrer de 2011, va tornar
a aparixer la primavera del 2013 a la revista de lletres de leditorial Bromera, Lilla 62.
Aquest any 2014, Baixauli ha publicat La cinquena planta, una novella punyent en
qu lautor indaga pels camins de la ment i dels comportaments humans fins a les
construccions mentals que els exploren des dels mbits de la literatura i de la creaci
artstica. Tant s aix que fa dir a un dels seus personatges. Lart no sols ha destar viu.
Lart ha de ser, en si mateix, vida.
Manuel Baixauli s membre de lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana i del
collectiu literari Unai Siset, amb qui ha escrit Subsl (Bromera, 2010), un llibre de relats
conjunt que indaga les passions i les vides internes, les frustracions i les desesperances, els
secrets i els somnis daquelles persones que, grcies al procs de lescriptura, esdevenen
personatges. Unai Siset est format pels escriptors Pasqual Alapont, Manuel Baixauli,
Vicent Borrs, Esperana Camps, lan Greus, Urb Lozano i Vicent Us.

Extret a partir de la informaci de la pgina web de lautor a lAELC:

http://www.escriptors.cat/autors/baixaulim i de la secci Qui s qui de la ILC:
http://lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/baixauli-mateu-manuel.

c. Obra

Espiral (1998)
Verso (2002)
Lhome manuscrit (2007)
Espiral (2010)
(Subsl (2010), com a Unai Siset)
La cinquena planta (2014)

Les dues portades dEspiral: la primera, de lany 1998 amb Columna; i la segona,
del 2010, amb Proa. Ledici del 2014 amb Labutxaca reprodueix aquesta darrera
portada. Totes tres editorials formen part del Grup 62.

d. Baixauli a El Pas
Des de lany 2008, i amb una periodicitat quinzenal, Manuel Baixauli remou i
capgira els mbits ms obscurs de lsser hum a Notes de cambra, la secci
darticles de Quadern, el suplement cultural en llengua catalana que publica ledici
del diari El Pas a Catalunya i al Pas Valenci cada dijous.
Dentre tots aquests textos, volem destacar Resurrecci, que va ser
inicialment publicat en ledici del Quadern del 17 de febrer de 2011 i que,
posteriorment, va guanyar el Premi Llegir 2012 de la Fundaci Bromera.

Resurrecci
Isc, amb el diari, al terrat de casa. Fa un sol magnfic. Ara, a lhivern, assegut en una
hamaca de tec, comprenc la passi pel sol de tants europeus. El sol dhivern, a
banda de ser manta per als pobres, s vitamina contra els nervis i el pessimisme.
Vegem qu diu el diari. Internacional, Opini, Economia, Cultura... Torna lngel
negre de Praga, llig, a sota del retrat dun home que desconec. Lngel negre? Llig
larticle. Lngel negre: Vladimir Holan, poeta txec que pat locupaci nazi i la
dictadura comunista posterior, durant la qual li fou prohibit publicar. S, costa de
creure, per hi ha hagut poques en qu la poesia era considerada un perill. Holan,
des que s prohibit, es tanca dins de sa casa de Kampa, una de les illes del riu
Moldava, i a penes nix durant trenta anys. Trenta anys. De dia dorm, de nit escriu.
Quan lany 1963, arran de lefmera Revoluci de Vellut, cessa la prohibici sobre
la seua obra, quan el busquen els editors estrangers, quan li atorguen premis,
Holan ja no t ganes de romanos, i prefereix continuar gaudint de la llibertat
sense lmits que ofereixen els murs de sa casa. I aix fins que mor, lany 1980, quan
en t setanta-cinc. En larticle del diari es reprodueix un dels seus poemes, titulat
Resurrecci. El llig. Impressionant. Daquells que tallen lal durant una estona.
Entre a casa, busque, en Internet, ms obra seua. El que per a mi ha estat una
revelaci, veig que ja s conegut per no pocs lectors de poesia. Me nimprimisc
alguns poemes i torne al terrat, a lhamaca, al sol. Sn breus, enlluernadors, fcils
de llegir, difcils doblidar. En acabat de llegir-los tanque els ulls i mimagine Holan
dins de sa casa, escrivint de nit mentre Praga, i una bona part del mn, dorm. Hi ha
tant de silenci que sent la fregadissa del seu llapis sobre el paper. Ara Holan
satura, deixa el llapis damunt la taula i es fricciona, amb els dits, els ulls. Sala,
entra a la cuina, saboca aigua en un got i, a petits glops, beu. Ara Holan passeja mut
per aquelles estances que tant coneix, i sacosta a una finestra i lobri. A fora, sobre
el canal que banya la paret de sa casa, neva. Absort en la blancor de la neu, rebent
amb goig laire glid sobre la cara, Holan tanca els ulls i es pregunta: Qu en

quedar, quan jo estiga mort, daquesta vida vessada sobre papers?. I aleshores,
dins la seua ment es produeix una visi. Veu un terrat envat per un sol esplndid.
Un individu hi seu en una hamaca de tec. Holan ignora qui s lindividu, i en quin
lloc del mn i en quina poca es troba. Sap, aix s, que est llegint, car t un diari a
les mans; i sap tamb, per lexpressi que li veu al rostre, que aquesta lectura lha
commogut. Els ulls de Holan sacosten i enfoquen, curiosos, el fragment de diari
que ha llegit lhome de lhamaca. No s cap notcia de successos, ni de poltica, ni
deconomia... s un poema. Un poema breu, titulat amb una sola, una nica paraula:
Resurrecci.

e. Baixauli a
Catorze.cat

Cultura

viva

Lany 2014, Manuel Baixauli encet una nova secci de relats breus a
Catorze.cat, una revista cultural en lnia que va comenar a publicar el passat 1
dabril de 2014 i que corre a crrec de la periodista i escriptora Eva Piquer.
Amb una vocaci literria i creativa ms que no pas periodstica, Catorze.cat
aplega entrevistes, retrats, crniques i reportatges del mn literari i cultural, entre
els quals destaquem Breviculum, de Manuel Baixauli, un espai on lautor descriu les
inquietuds i les divagacions personals dels ssers humans com a motiu de reflexi
de lescriptura.
Els relats van acompanyats duna mostra pictrica del mateix autor. Dentre
tots, hem volgut destacar-ne el segent:

No res

Gite el meu fill menut, dun any dedat, al bressol. Estem sols, a casa. Com que
dorm, aprofitar per llegir, pense. Llig poqussim, des que tenim dues criatures.
Puge a ltic. Si es desperta, el sent de seguida, no s la primera volta que ho faig.
Massec a la butaca, encenc el flexo, agafe el llibre, llig.
Sent passos, a baix. Ature la lectura. Alg puja per lescala metllica que du a
ltic. En efecte: el meu fill menut, de vint anys dedat, apareix davant meu.
Quina cara fas? diu.
No res. Pensava.
Qu pensaves?
Recordava. Recordava un moment antic. Tu eres encara un nad. Jo thavia
gitat al bressol, havia pujat a ltic i mhavia assegut ac, on sc ara mateix, a llegir.

f. Baixauli a LAven: la srie

darticles Focs perdurables
Lany 2009, Manuel Baixauli va ser lescriptor convidat a collaborar amb un
article mensual en la revista LAven. Amb el ttol de Focs perdurables, i amb una
periodicitat mensual, Baixauli inici una srie darticles a lentorn de les obres dart
que lhan marcat i que, dalguna manera, tenen correspondncia directa tamb en
les seues novelles.
Les referncies dels articles sn els segents:
-

Gener: Un final, LAven 342, p. 18-19.

Febrer: Una carta, LAven 343, p. 16-17.
Mar: Torna-la a tocar, Glenn!, LAven 344, p. 14-15
Abril: Tertlia exquisida, LAven 345, p. 18-19.
Maig: Els ulls dun boig, LAven 346, p. 20-21.
Juny: Altres mons, LAven 347, p. 18-19.
Juliol-Agost: Fora del temps, LAven 348, p. 18-19.
Setembre: Linexplicable, LAven 349, p. 14-15.
Octubre: Mirades buides, LAven 350, p. 16-17.
Novembre: Deu segons, LAven 351, p. 14-15.
Desembre: Pinzells fins, LAven 352, p. 18-19.

Podeu consultar els articles complets al segent enlla:

https://drive.google.com/open?id=0B1A3Ssh3wSj_RkhDbUVLRVdNOXM&authuser=0

10

2. Al voltant del punt

a. Baixauli i el conte
Lany 2004, la revista de literatura LAiguadol va publicar en el seu nmero 30
un monogrfic sobre el conte contemporani al Pas Valenci i va demanar a
diferents autors unes reflexions a lentorn de la potica del gnere. Manuel Baixauli
hi va participar amb aquest text titulat Histries:

Baixauli, M. (2004): Histries dins El conte contemporani al Pas Valenci,

LAiguadol 30, p. 15-17.
De tots els contes que has llegit, quin en diries que s el millor?
El millor? Deteste aquestes preguntes. No s qu respondre. A ms, no s amb
exactitud qu s o no s un conte.
Narraci, generalment breu, dun fet o duna srie de fets reals, llegendaris o
ficticis, amb la intenci dentretenir, divertir, moralitzar, etc. Aix en diu el
diccionari.
I un relat? Quina ns la diferncia? Alguna volta mhan preguntat si el que jo feia
eren contes o relats i he hagut de fugir destudi.
Obra narrativa en prosa, dextensi inferior a la novella.
Clarssim Deixem-ho crrer.
Podem consultar-ho en un llibre de teoria literria
No men parles, de teoria. Madorm.
Una cosa queda clara: tant el conte com el relat sn breus.
Curis, aix de classificar la literatura per quilos.
Vaig llegir que un conte no ha de semblar un fragment de novella.
Per qu no?
Un conte ha de ser un tot, no una part.
He llegit histries breus de Txkhov que semblen fragments de novella.
I ho sn?
Es publiquen com a contes.
Tamb he llegit que en un conte a penes ha dhaver descripci.
Txkhov descriu moltssim.
I que un conte s una idea forta, mentre que la novella ns una dbil.
No veig, en molts contes de Txkhov, una idea forta.

11

Tagrada Txkhov?
Desassossega, fa sentir, fa pensar.
Quins altres autors tagraden?
Borges t coses excellents. Funes el memorioso, per exemple.
El xicot que ho recordava absolutament tot, sense reps
Comena aix: Lo recuerdo (yo no tengo derecho a pronunciar ese verbo sagrado,
slo un hombre en la tierra tuvo derecho y eses hombre ha muerto)
Si tagrada Borges, tinteressar Calvino, supose
Suposes malament.
Qu nhas llegit?
Poc. Em cau de les mans. El bar rampant (crec que li sobren dues terceres parts
del text), Marcovaldo (a penes el vaig comenar) i Sis propostes per al prxim
millenni. Aquest ltim el vaig llegir a gust.
No ns un conte.
Ni un relat. Calvino no em conven, ni en el contingut ni, encara menys, en la
forma.
Qu em dius de Cortzar?
El puc llegir Preferisc, per, Kafka, Hawthorne, Poe, Stevenson, Henry James,
Conrad, Kipling Kipling ha escrit el final de conte que ms mha commogut mai. a
El jardiner. Una joia. Tamb em va commoure Conte de Tquio, de Yasujiro Ozu.
Aix s una pellcula.
Una obra mestra. La deshumanitzaci de lhome mostrada des de la
quotidianitat ms subtil, sense estridncies. Un dels millors fils que he vist. Parlant
de films, ten citar dos ms que no em lleve del cap: La paraula, de C. T. Dreyer, i
Lhora del llop, de Bergman. El primer s un miracle cinematogrfic, el segon, una
baixada lcida a les clavegueres mentals dalg que embogeix. Lendem dhaver-lo
vist, el vaig reveure amb una necessitat quasi fsica. Poques voltes un pot
experimentar sensacions tan intenses davant una obra dart; la palla ens oculta els
tresors.
Qu et sembla Calders?
Matrau el tipus dhistries que escriu, per hi trobe a faltar alguna cosa. Les
comence a gust, les acabe decebut.
Monz?
Acudits, idees enginyoses Lenginy s el que menys minteressa de la literatura.
He llegit pocs contistes de llengua catalana, no en tinc un concepte global. El millor,
per a mi, lnic que afegisc als preferits que he citat abans, s J. Palcios. Alfabet em
produ un goig inoblidable.
Has esmentat lenginy. Qu opines de Joyce?
En acabar lUlisses pens que era un brillant capbuss en la infinitud del temps
present, i que tenia moltes qualitats literries, per s un llibre que no mimant,
no men fu presoner. Tanmateix, hi ha un conte de Joyce que recorde amb gust: Els
morts.
Una histria trista.

12

Duna tristesa que cala. Com la tristesa de Bartelby. No he anomenat encara un

dels que ms minteressa: Melville. Bartelby, lescrivent, Benito Cereno Obres
mestres, sens dubte. Fins i tot Moby Dick s un conte. O no? Continue sense
comprendre les diferncies, els lmits dun conte, un relat, una novella, una
pellcula
Hi ha llibres de teoria que ho expliquen, aix.
Preferisc la indefinici. Diguem-ne histries, i ja ens va b.
Massa vague. La vida tamb s una histria.
En efecte. Una histria contada per un idiota.

b. Espiral: estudi i anlisi de lobra

Carme Gregori Soldevila
Universitat de Valncia
Espiral s un recull de microcontes o contes breus compost per 68 peces ms
un epleg, afegit per lautor en ledici revisada de 2010.

i.

Ttols

Els ttols dels contes consten duna sola paraula, en general un substantiu,
encara que tamb nhi ha adjectius (Inseparables), adverbis (Lluny), preposicions
(Dins) o pronoms (Ning). El ttol s important, perqu dna nom i identifica el
text. En la segona versi dEspiral, lautor canvia el ttol de 19 contes (cf. lapartat
dedicat a la reescriptura); el motiu, segons confessa a lEpleg, s que no vol que el
ttol explique, s a dir, no vol que el ttol funcione com una clau de sentit massa
evident, en detriment duna interpretaci ms oberta i matisada. Amb tot, el ttol
dun text sempre projecta una lnia de significaci inicial, que el text pot corroborar
o, per contra, desmentir-ne les expectatives. En Al, el terme triat com a ttol
representa metonmicament la presncia de la vena morta que persegueix el
narrador i desemboca en la frase final, acompanyat de ladjectiu clid, inesperat
en una persona morta. En Pante, designa sorprenentment el cos hum,
convertit en tomba dels somnis i records, dels jo del passat, del personatge. En

13

Imant, assenyala metafricament la fora misteriosa que impedeix que el

protagonista abandone lilla.

ii.

Temtica

La temtica dominant en el recull s aquella que ens presenta una concepci

de la realitat amb mltiples dimensions i diversitat de perspectives; una realitat,
doncs, que integra harmoniosament, sense sensaci de fractura, experincies
humanes que van ms enll del que certifiquen la ra o els sentits. No es tracta
duna proposta que negue la realitat, substituint-la per versions fantstiques
(entenent per fantstic irreal), sin duna concepci que parteix duna idea ms
mplia i inclusiva de la realitat. Baixauli es refereix a aquesta forma dentendre la
realitat en larticle Altres mons, de la srie Focs perdurables, publicada a LAven.
En aquest sentit, contes com Autpsia o Pante ens mostren que som all
que hem viscut, incloent-hi el que hem imaginat, somniat, etc. En aquesta lnia, en
la novella Lhome manuscrit podem llegir: No sn reals els nostres somnis i
malsons? No esdev real all que som capaos dimaginar? Qu sn la Divina
Comdia, el Gargantua, el Moby Dick, les Mil i una nits, les obres dHomer, Poe,
Stevenson, Kafka o Borges, sin somnis o malsons? Hem de limitar-nos a all
visible, superficial, epidrmic?... (p. 170).
De fet, en algunes ocasions, el somni o el desig es fan realitat, alternativa a una
existncia sense sentit: la dona dEclipsi decideix no tornar dun dels somnis on
es refugia, fugint duna vida insatisfactria; el protagonista de Lluny es troba
amb la materialitzaci del seu desig de canvi, de trencament amb un mn familiar
que se li fa irrespirable.
De vegades, lelement que ens obliga a canviar la visi que tenim de les coses
s un canvi de perspectiva, que ens ofereix una forma diferent de contemplar les
realitats habituals. Aix, aDesert, lexperincia del personatge perdut contrasta
amb aquesta mateixa experincia contemplada des de la perspectiva del narrador
que est a punt dempassar-sel.. O, a Ning, contrasta la superioritat del

14

personatge, la seua egolatria, amb la indiferncia daquells a qui ell menysprea, per
als quals no s ning.
Les diverses dimensions daquesta realitat, ms condicionada per les nostres
pors, els nostres somnis o la nostra imaginaci que per les estrictes lleis de la
Fsica, tamb poden alterar les coordenades del temps i de lespai. A Foto, lhome
que es retroba en lescena fixada en la fotografia de la seua infantesa, t el seu
parallel en el nen de la fotografia que es troba una foto de lhome adult que els
contempla. Innegablement, sn el mateix individu en dos moments diferents: un,
recorda; laltre, percep aquest adult que ser un dia i recordar. Un dels aforismes
de Timoteu, a La cinquena planta, presenta tamb la relaci de lindividu amb el
seu jo de la infantesa: Al retrovisor del cotxe vei linfant que havia sigut, abans
que el temps latropellara (p. 72); un altre posa de manifest de manera encara ms
crua lacci destructora del temps: Cada mat, en alar-nos, abandonem sobre el
llit el cadver del dia anterior (p. 103). A Piscina, lespai acollidor i familiar on
transcorre un moment doci es transforma en un espai hostil i aterrador, on el
protagonista est perdut i sol, cosa que ens porta a pensar que sota laparent
control, hi ha lamenaa que fa perillar un ordre que creiem slid, que som
individus vulnerables, exposats a lhostilitat del mn. Les forces (indefinides,
ocultes) que ens impedeixen fer la nostra voluntat poden funcionar com limant
que porta al fracs tots els intents del protagonista per eixir de lilla, en el conte
que porta per ttol precisament Imant. El temps pot desaparixer, o la memria
daquest temps, que ve a ser la mateixa cosa, com els nou anys perduts pel
personatge dAvs. La representaci de lespai, per la seua banda, pot assolir una
entitat real, com esdev a Cam i Intrs, amb el personatge del pintor, en el
primer, i el de lespectador, en el segon, introduts en els quadres. Lobra dart com
un espai dindagaci o dexploraci, tant per a lartista com per a lespectador; els
dos contes de Baixauli materialitzen la metfora i la doten duna dimensi fsica.
Les mltiples dimensions o percepcions de la realitat tamb poden concretar-se en
la relaci entre la realitat i la seua representaci, com ocorre en Fi, on les accions
sobre la representaci de la Terra tenen un efecte sobre el planeta real, amb un
valor metafric tamb innegable. O en el capgirament entre la causalitat habitual
entre vida i literatura (entesa ac en un sentit ampli, de crnica escrita): a

15

Anunciaci, la vida copia larticle de lenciclopdia, el qual anuncia els

esdeveniments de la biografia abans que es produesquen.
Un cas diferent el tenim en Silenci, on una escena aparentment banal
desemboca en un crim; lancdota ens permet observar com, en ocasions, sota una
imatge de normalitat o dharmonia, hi ha una violncia soterrada que pot esclatar
en el moment ms inesperat.
Si hi ha un tema omnipresent i caracterstic a Espiral s, sens dubte, el de la
mort, la presncia del qual hom pot observar a diversos nivells. En primer lloc, la
mort es fa present com una de les dimensions de la realitat, com una presncia
perceptible en la nostra quotidianitat. En aquest sentit, a La cinquena planta
podem llegir: Ell deia que els carrers no eren mai buits, que, per poc que thi
esforares, shi intuen els vens desapareguts durant els ltims anys (p. 22). Els
nostres morts, les persones estimades o conegudes que hem perdut, sintegren en
la nostra percepci del mn, propers i familiars. Llegiu, en aquesta mateixa lnia,
larticle de Baixauli Fora del temps (Focs perdurables/7, LAven). El record que
en tenim es materialitza convertint-los en figures que poblen el nostre dia a dia,
com a Visita o Parxs. Baixauli ens en dna una imatge positiva, com una part
essencial de la nostra experincia: a Diari apareixen com a ssers savis, models
de vida; poden ser una presncia inesperada que, sobtadament, ens porta el record
dun familiar desaparegut, com a Famlia; poden, tamb, funcionar com a
esperits tutelars que avisen dun perill, en sintonia amb la tradici, encara que
sense el final feli, perqu ara la fatalitat esdev inevitable. Fins i tot quan fugim de
la presncia dels morts, com a Al, ho fem ms pel nostre sentiment de culpa que
perqu ells representen una amenaa (la vena Assumpci somriu afectuosa i t un
gest benvol).
La representaci, els rituals o el sentit de la mort constitueixen un altre dels
desenvolupaments

possibles

del

tema.

La

mort

hi

pot

aparixer

anunciada/representada per una xiqueta fantasmagrica, a Criatura, per uns

voltors minsculs, en la seua qualitat danimals que salimenten de cadvers, a
pat, o per una vella petita i silenciosa, a Fruita. En aquest darrer cas, la mort
de la protagonista s narrada de manera ellptica, mitjanant el correlat objectiu
de la fruita que es podreix i que dna ttol al conte. El carcter indefugible de la

16

mort s subratllat a Criatura, on els intents desesperats del narrador no

aconseguiran evitar la mort del pare, per tamb a Dins, amb el tat com a espai
natural dels humans. La mort sempre s el dest, present fins i tot quan menys hi
pensem: el moment dol dels amants dOce cont la destrucci, en un mn que
es revela hostil, amb uns ssers vulnerables. Per la seua banda, Brindis ens
proposa la familiar escena nadalenca des la inusual perspectiva de la mort com a
desaparici i oblit; constatable en el cas dels familiars morts en el passat, imposa
una dolorosa conscincia del dest a qu el temps ens abocar. A La cinquena
planta, Timoteu expressa aquesta idea amb unes sentncies contundents:
Avancem, distrets, dalt duna cinta mecnica que porta a loblit (p. 122) o Tnel
de loblit, porta sempre oberta (p. 127), entre altres. La mort es revela, una vegada
ms, com el revers de la vida i no tan sols com el seu final. Brindis pot posar-se
en relaci amb un conte que compta entre els preferits de Baixauli: Els morts, de
Joyce (cf. larticle Un final, a LAven), amb el qual comparteix tema, escena
nadalenca, una certa atmosfera, etc. El tractament de la mort a Espiral, a ms
domnipresent, s variat i matisat: a Relleu pren un caire necroflic, en perfecta
sintonia amb una llarga tradici cultural que ha identificat la mort amb la
destrucci del cos i, per tant, amb la derrota de la bellesa i la fora fsica, deduintne una lli contra la vanitat. En el cas de Voluntat, sens presenta un tractament
ldic i fora original del tema de la sepultura, creat a partir dels usos figurats del
llenguatge, un recurs recurrent al llibre: resulta ben adequat per a un amant de la
literatura desitjar per al seu sojorn etern lespai acollidor duna obra mestra.
Podem establir un altre grup de contes, amb la mort com a centre temtic, que
es caracteritzen per desenvolupar alguna de les lnies o motius propis del gnere
negre. En la tradici dun dels subgneres del fantstic clssic, caracteritzat per
lambigitat entre real i irreal, per lespai de dubte sobre la naturalesa del fenomen
esdevingut, tenim Migdiada, amb una indefinici entre el malson i la realitat, que
sembla inclinar-se per levidncia dels fets amb la imatge final, i amb la presncia
dssers monstruosos (les formigues gegants assassines). Aniversari, Deute i
Cancula proposen, renovats, motius propis del gnere de terror. En el primer, la
broma macabra desemboca en la mort del bromista, com a resultat duna fatalitat
que no pot passar per alt una acumulaci de coincidncies inquietants: la data del
sucidi de lamic, la mscara del seu rostre, la representaci de la seua mort. En

17

Deute, ens trobem amb el tpic del fantasma vindicador: el nen humiliat en la
infantesa se li presenta per demanar-li reparaci de la falta; sembla voler passar-hi
comptes a nivell moral, per la imatge de lescena final introdueix un colp defecte
amb lassassinat que shi anuncia. Cancula, per la seua banda, tamb participa de
latmosfera terrorfica del cementeri; a pesar de la calma aparent i del sol radiant
dun escenari on res dextraordinari, en principi, no sembla possible, la histria
segueix la lgica del gnere i del llenguatge: lofici denterrador s enterrar, encara
que la vctima estiga viva i brame dins lossari. El fet de subratllar la cancula
prpia de lestaci on passen els fets, amb una calor elevada, li dna aquell punt
dexasperaci, lleument apuntada, que pot motivar la bogeria. Forat tamb es
basa en el contrast entre la placidesa de lexcursi dalg que no t por i lefecte
final de la trampa mortal, amb lemergncia al primer pla, com a narrador, de
lassass. El conte sens revela aix com un dileg de lassass amb la vctima,
element que li atorga un plus dhorror. Igualment, Cita sinicia en clau
sentimental, amb la illusi, la trobada en un locus amoenus (jard amb ocells) i la
dona atractiva per a girar bruscament a un registre dhorror, amb la dona objecte
de desig convertida en un monstre amb els llavis tacats de sang. Per ltim, podrem
classificar Bar com a mostra de crim gratut: un assassinat sense causa, amb
lestupor de la vctima, el riure inquietant de lassass-amic, en un espai fosc i
solitari on, malgrat tot, el crim pot produir-se just desprs duna escena quotidiana
i familiar, la de la filla de lamo que hi entra a buscar els llapis de colors per
dibuixar.
Novella i Veu sn dues histries de misteri, amb la presncia inquietant
de fenmens extraordianis que posen a prova les certeses de la ra a lhora de
comprendre el mn. En la primera, ens trobem amb una experincia de contacte
amb alg que posseeix el coneixement del futur, per la trobada es produeix en un
espai que sembla pertnyer a una altra dimensi, ja que mai ms ser possible
retrobar-lo. El fet que el document on estan registrats els esdeveniments histrics
del futur siga qualificat com a novella permet plantejar una reflexi sobre la
fiabilitat i coneixement del mn per part de la ficci, oposada a la inversemblana i
lexcs dimaginaci que el personatge atribueix als fets narrats. En Veu el
fenomen sobrenatural s el gos que salva la xiqueta de lassass boig, instaurant-hi
una dimensi mgica i misteriosa en la qual es resol lamenaa. El conte connecta

18

amb la tradici miraculosa que protegeix els innocents per intercessi

sobrenatural, amb un animal com a instrument.
Un altre grup de contes actualitza i renova altres motius de la tradici literria.
Tenim, en primer lloc, Tres, un conte que podem situar en la lnia del gnere
meravells: el valor simblic del nmero tres, la llunyania o exotisme de les
coordenades despai i temps, els poders mgics del savi Korfus, etc. A ms de
lexquisida ambientaci i lencert en la creaci dels personatges, aix com
loriginalitat del fenomen que origina la histria (les tres orelles del fill del rei) i
lefecte final (les tres cames de Korfus), podem fer una lectura parablica del conte,
en el sentit doposar dos ordres del mn: el del poder del rei, basat en la fora,
allunyat del poble i incapa de resoldre lobstacle que el posa en qesti; i el de la
saviesa de Korfus, al servei de la millora de les condicions de vida de la gent, capa
dassumir all que per al rei s una catstrofe.
Ajust i Reflex desenvolupen el tema del doble. El primer, molt breu,
explota la tensi entre identitat i diferncia que governa les relacions entre el jo i
laltre (a linterior dun mateix individu, de natura escindida), amb el motiu clssic,
consagrat per la tradici literria, de retrobar laltre en la imatge reflectida a
lespill. El doble sempre resulta pertorbador, ja que ens creiem i volem nics, per
en Reflex podem veure com pot arribar a ser de destructiu, amb lapropiaci de
la vida del jo per part del doble amenaador que lusurpa i el deixa sense famlia,
sense casa, sense feina, El desenvolupament literari habitual del tema indica que
la grata sorpresa de trobar alg que s com nosaltres es torna rpidament en
presncia hostil que obliga a defensar la prpia identitat i que sol acabar amb la
mort. En les histries de dobles, la presncia insuportable de laltre acostuma a
desembocar en lintent dassassinat per part del jo, per la identitat arriba a ser tan
indestriable que la mort de laltre avorrit equival al sucidi del jo. En el conte de
Baixauli, no es produeix la mort fsica sin la derrota civil i moral del jo, substitut i
arraconat pel doble.
Un altre tema provinent de la tradici del fantstic clssic (encara que tamb
t presncia en el gnere meravells, ens interessa el tractament propi del
fantstic) s el de lanimaci de linanimat. Lobjecte que cobra vida, trencant la
barrera entre animat i inanimat, amb un efecte esborronador el trobem a dos

19

contes dEspiral: Marbre i Lot. El primer, amb un dels elements habituals que
encarnen la indefinici entre viu-inert: lescultura que substitueix el model
desaparegut, apareguda de manera sorprenent, amb una ferida sagnant que
imposa el dubte terrorfic sobre la seua naturalesa. En Lot, el tema adopta el
desenvolupament que podem denominar la revolta dels objectes, amb els mobles
assassins que responen amb lagressi criminal lintent de separar un dels seus
duna famlia inseparable.
Gavines narra una histria de metamorfosi. A diferncia de la major part
dels models (des de les metamorfosis dels mites fins a les de la literatura del
meravells popular o del fantstic clssic), la metamorfosi no s un cstig o un
premi, ni tampoc funciona com un instrument per a assolir lautntic objectiu del
relat; latenci ara no se centra en les conseqncies o els motius de la
metamorfosi sin en la descripci estricta del procs, en el moment en qu lsser
hum es converteix en gavina, viscut com un instant dangoixa o incertesa que,
tanmateix, deixa pas tot seguit a una sensaci de llibertat, com si lindividu hagus
conquerit la seua veritable natura. Rodoreda t un conte, El riu i la barca, que
permet ser comparat amb aquest, amb la metamorfosi dhome a peix, en aquest
cas, per amb un semblant desenlla alliberador.
Promesa i Incs reelaboren de manera molt personal tpics de la tradici
popular, subvertint-los i transformant-ne el sentit. Promesa reprn el motiu de
lenamorat lleial que passa la prova imposada per a aconseguir el favor de
lestimada, per, en aquest cas, el desenlla i la lli moral no sn que lesfor i la
voluntat tenen la seua recompensa o que lamor sincer s capa de superar totes
les proves, sin que ser lenamorat qui realitzar un procs de transformaci, a
travs de la lectura, a la fi del qual rebutjar la dona que li havia imposat unes
condicions humiliants, sense respectar els seus sentiments ni la seua dignitat.
Incs parteix del model de les histries dherois que alliberen joves indefenses
captives dun monstre (literal o figurat); la localitzaci de la jove al bosc pot ser
entesa com un indici que remet a contes i llegendes populars. En aquesta ocasi, a
diferncia del que prescriu el desenvolupament tradicional, lhome, desprs dun
primer moment de reacci moral i implicaci en la tragdia de la vctima, opta

20

finalment per aprofitar locasi com un episodi memorable que trenque la

rutina de la seua grisa vida, encara que el comportament siga immoral.
La misria humana que es fa evident en el darrer exemple caracteritza tamb
els contes Inseparables i Botiga. En el primer, una situaci de supervivncia
posa de manifest legoisme insolidari que simposa i destrueix lamistat; un retrat
amarg i verdic de les dificultats per mantenir els valors i conceptes elevats quan
aquests exigeixen sacrifici. Tamb pot ser llegit com un recordatori de linstint
animal que ens governa, aflorat sense control en les situacions extremes, cosa que
aconsella cautela a lhora de proclamar conviccions morals. Per la seua banda,
Botiga presenta el cas duna carrera literria fonamentada sobre un engany
inicial; en farem una interpretaci plana i esbiaixada, per, si ens limitssem a
entendrel com una denncia de les misries que pot amagar la fama. En realitat,
lescriptor ha sigut capa de crear una obra prpia i original a partir del plagi
inicial, encara que no se nha sabut desenganxar psicolgicament; aix fa que hom
puga considerar aquest conte con una interessant reflexi a lentorn dels
mecanismes de la creaci artstica.
Els contes Escala, Llegat, Infncia, Signe i Espiral tenen un marcat
carcter metaforicosimblic. Lescala i lespiral hi apareixen com a representacions
de la vida, duna existncia humana que avana amb dificultat, sense saber on
acabar ni poder tornar enrere i amb latracci de labisme sempre present (en
Escala) o de la vida com el vertigen del recorregut dins la caragola (un trajecte
que fa voltes sobre ell mateix ), des del silenci del desert previ i fins a loce doblit
al qual aboca. Loblit com a dest final s constant en lobra de Baixauli, com ja hem
vist en parlar de la mort; el retrobem tamb, per exemple, en aquestes dues
sentncies de La cinquena planta: Tnel de loblit, porta sempre oberta i
Avancem, distrets, dalt duna cinta mecnica que porta a loblit El smbol de la
caragola s recurrent i significatiu en lobra de lautor. Ja s destacable que
espiral siga el terme triat per a donar ttol al recull de contes, amb una
transferncia de sentit al viatge que el lector es disposa a emprendre, per, a ms,
retrobem la caragola en una de les frases de Timoteu, a La cinquena planta: Dins
la caragola hi ha una mar. Dins la mar, infinites caragoles amb una mar a dins (p.
252), un aforisme que potser ens descriu les vides possibles que hi ha dins cada

21

vida; les que ens permet viure la literatura, per exemple. Signe tria els parntesis
per simbolitzar una vida estreta i limitada, insignificant, el resultat de la covardia,
de no haver tingut el valor dafrontar el repte de superar la barrera que impedia
anar ms enll. A Infncia, el gegant que destrueix el mn de la infantesa no s
altre que el progrs. I, per ltim, Llegat proposa una mirada custica, plena de
sarcasme (un registre estrany a la resta del recull), sobre els llepaculs, amb ls
literal (les llenges fsiques, carnals) de lexpressi figurada (la paraula com a
expressi dadulaci).

iii.

Epleg

LEpleg a ledici revisada dEspiral (2010 i segents) s un text important que

completa la lectura dels contes. T una primera funci informativa, la de donar a
conixer la histria del llibre i els motius i labast de la reescriptura duta a terme,
per tamb presenta al lector algunes reflexions ben interessants sobre
lescriptura, en general, sobre la relaci de lescriptor amb la seua obra i sobre la
potica prpia de la narrativa breu. Dedicarem un apartat a lanlisi de la
reescriptura (vegeu ms avall).
A ms, malgrat que lautoria daquest text lhem datribuir sense dubtes a
lautor real, Manuel Baixauli, i no a cap dels narradors de ficci dels contes, hi ha
un aire de famlia en latmosfera creada i en la percepci del mn que conv
assenyalar perqu permetr obrir un debat sobre els elements autobiogrfics i
com sintegren i elaboren en un text de ficci o, per contra, debatir sobre com
lautor semmascara i crea una imatge semblant a la dels seus personatges de ficci.
s indubtable que la relaci entre el jo de lautor i lell que identifiquem amb aquell
qui era lautor onze anys abans ens s presentada en uns termes molt semblants a
les histries de dobles (un jo idntic per diferent, que permet el desdoblament
sense deixar de ser un mateix sser per marcant-ne alhora la distncia, temporal i
existencial, en aquest cas). Igualment, la percepci del pare mort en la incursi al
passat ens recorda els contes en qu trobvem la integraci dels morts en la
quotidianitat del narrador, com una presncia fsica activada pel poder de la
memria. La casa de la platja on transcorre la trobada que sens relata a lEpleg s

22

tamb important en lunivers de lescriptor: la podem reconixer en alguns contes,

com ara Parxs, i el mateix Baixauli ens en parla a larticle Mirades buides, de
la srie Focs perdurables, a LAven.
Lautor ens ha advertit duna errata al final de lEpleg. On diu :
Ens acomiadem. Ell puja a sopar, jo isc de casa, tanque la porta i rode acuradament,
les claus als dos panys.
Rode acuradament les claus als dos panys.
No hi ha ning, al carrer.

Hauria de dir:
Ens acomiadem. Ell puja a sopar, jo isc de casa, tanque la porta i rode, acuradament, les
claus als dos panys.
No hi ha ning, al carrer.

iv.

Les tcniques de la brevetat

Els microcontes sn una modalitat de narraci breu amb una potica prpia,
ms semblant en alguns aspectes a altres textos breus, com laforisme i el poema,
que a narracions que es desenvolupen en extensi, com la novella. La brevetat no
s un simple parmetre extern, un pur afer dextensi; s el resultat duna forma de
relatar, governada pel principi deconomia, que produeix unes narracions
dominades per la tensi narrativa i fortament estructurades, en les quals tots els
elements han de respondre al principi de necessitat, sense escries ornamentals ni
afegitons sobrers (Cf. J.-P. Aubrit, Le conte et la nouvelle (1997) o D. Lagmanovich,
El microrelato (2006)). Leconomia narrativa prpia del conte breu exigeix que
cada element que hi apareix tinga una funci en el relat. Aix, per exemple, si la
protagonista de Fruita decideix baixar a comprar fruita s perqu, al final, la
fruita que es podreix damunt del marbre de la cuina funciona com a smbol de la
mort. O, a Aniversari, si el narrador precisa els detalls de la preparaci de la

23

broma macabra, entre els quals la mscara de goma amb el retrat del mort, s
perqu aquesta mateixa mscara acabar centrant linquietant efecte final del
conte.
La naturalesa del conte breu s ellptica, s a dir, forma part de la seua manera
caracterstica de contar no dir-ho tot. Aquesta condici apella necessriament a la
imaginaci del lector per completar les llacunes de la histria que el text deixa
voluntriament sense resoldre, de manera que el fora a implicar-se en una lectura
participativa. Espiral exigeix una interpretaci per part del lector que lligue els
elements del sentit i nactualitze el significat latent, sempre amb un punt
dincertesa o dobertura que fora a processar reflexivament la lectura. En veurem
ms exemples clars quan parlem dels finals dels contes, per un cas paradigmtic
de la necessria participaci del lector el tenim a Teofania, un microconte que
consta nicament de la citaci de les paraules dun astrnom al diari sobre el
descobriment dun nou planeta. Cal que el lector relacione laspecte del planeta
amb la referncia a du del ttol per a bastir-ne el significat possible.
El microconte es caracteritza per la concisi, la precisi i la depuraci de lestil.
Aquestes caracterstiques tamb demanen una mena de lectura particular:
pausada, prestant atenci a les opcions lxiques, sintctiques, fniques i
estilstiques i delectant-shi. s recomanable fer-ne lectura en veu alta, amb
claredat, significativa, evitant-ne la lectura maquinal o montona (D. Lagmanovich,
El microrelato (2006)).

v.

Temps i espai

La brevetat imposa que all que es conta no puga desenvolupar-se en extensi

i, per tant, calga tractar-ho amb intensitat. Baixauli, en lEpleg, assenyala que, amb
la reescriptura, ha guanyat tensi, importantssima, en un microconte afegeix. Un
dels elements que resulten ms afectats per la brevetat s el temps. El temps de la
histria acostuma a ser un espai de temps limitat que es desenvolupa en una sola
escena; de vegades noms un instant, com a Autpsia o Tracte. Per el
microconte tamb pot narrar una histria amb una temporalitat danys, encara

24

que, en aquest cas, caldr fer servir, a nivell de discurs, les velocitats narratives
ms econmiques: el sumari, que pot resumir molt de temps en molt poques lnies,
o lellipsi, que elimina el temps irrellevant per a la narraci, com passa a
Celobert, on el personatge assenyala amb Aix em pass fa vint anys el temps
transcorregut i no narrat entre el seu intent de sucidi i el moment present des del
qual parla. En general, les marques temporals sn escasses, noms les
imprescindibles, i normalment apareixen amb formulacions succintes, redudes a
la mnima expressi: en casos com Migdiada, saproximen a la funcionalitat
duna acotaci teatral (Agost. Quatre de la vesprada). Aquest estil minimalista
tamb pot afectar un altre element, lespai, que en el conte breu sestilitza al mxim
i pot arribar a la desaparici absoluta. De fet, en alguns exemples, les primeres
lnies del conte de vegades, una sola frase- apunten les mnimes coordenades de
temps i espai, alhora que inicien lacci i/o presenten el personatge, com podem
comprovar, per exemple, a Parxs (Estiu. Casa dels meus pares, davant la mar.
Isc a la terrassa, amb el telfon) o Novella (Un vespre de tardor, als meus vinti-tres anys, em vaig perdre per les frondoses muntanyes de la Tinena de
Benifass).
Aix, doncs, quan el microconte fa referncia a un espai definit i identificat s
perqu aquesta informaci esdev funcional o resulta essencial (en el sentit de
significativa) per a la narraci. A Incs, el bosc evoca a la perfecci un lloc de
captiveri, remot i ocult, alhora que apella a la tradici dhistries de vctimes
perdudes/segrestades tamb en un bosc. El xalet de muntanya del protagonista de
Piscina correspon a un espai familiar i acollidor, ideal per a contrastar amb
loce on acabar perdut.

vi.

Personatges

La concentraci prpia de les formes breus tamb es deixa notar en el

tractament dels personatges. Resulta lgic pensar que el conte breu no pot
desenvolupar levoluci psicolgica dels protagonistes perqu, com ha quedat dit,
no opera per extensi sin per intensitat. Aix, el ms habitual s que els
personatges no tinguen ni passat ni circumstncies complementries; tamb s

25

normal que no siguen descrits fsicament i, molt sovint, ni tan sols no tenen nom. A
Espiral, sn ben pocs els personatges que en tenen: Korfus, a Tres, un personatge
singular, i Assumpci, la vena morta, a Al, mentre que la immensa majoria sn
identificats per un pronom (ell, ella, jo), per la inicial del nom (Aniversari), o per
una categoria: amic (Cami), pintor (Cam), notari (Deute), fill (Silenci),
cientfic (Fi), etc. El conte breu posa en funcionament un mecanisme de carcter
metonmic mitjanant el qual selecciona una ancdota, una reflexi o un gest que
ha de fer visible una visi del mn o revelar un dest (Cf. J.-P. Aubrit, Le conte et la
nouvelle (1997)). La reflexi del narrador de Brindis, una nit de Nadal, ens
permet conixer-ne la forma de ser, a pesar de la informaci limitada que en tenim;
o, a Cancula, els escassos trets de personalitat revelats pel personatge de
lenterrador, en contrast amb lacte que coneixem a la fi del conte, ens en dibuixen
un retrat exacte.

vii. Finals
La tensi narrativa pot concretar-se en una estructura del relat que aboca a un
final defecte sorprenent, encara que lefecte sorpresa no s en absolut necessari..
Ho podem comprovar, per exemple, a Cancula, amb una intriga perfectament
bastida que condueix a linesperat (per coherent) crim que es revela al final i ens
obliga a reconsiderar el crdit que havem atorgat anteriorment al narrador.
Baixauli va dedicar el primer article de Focs perdurables, Un final, a explicar la
importncia del final en el relat i en va illustrar largumentaci amb alguns
exemples de les obres que, al seu parer, en fan un s ms encertat.
Dacord amb el que prescriu la potica de la brevetat, el que el conte no diu
explcitament perqu ho confia a la interpretaci activa del lector acostuma a
concentrar-se, especialment, en el final. Baixauli, a lEpleg, assenyala que ha
subtilitzat alguns finals, una de les mesures de poda duta a terme amb la
reescriptura, amb el convenciment que pot resultar un text massa nu, per
desprs creix. [] Dins del lector. Tamb en Lhome manuscrit trobem una defensa
dels finals que necessiten la participaci del lector: Magraden els finals oberts,
amb lectors o espectadors abandonats per lautor, depenent de si mateixos. Forats

26

a pensar, com en la vida (qui dubta que estem abandonats?). Els finals tancats sn
efectistes, analgsics, fallaos; nhi ha dexcellents, s clar, per aix no lleva que
facen tuf de resclosit. Res no acaba de colp, en la vida (p. 127). Els millors
exemples de finals ellptics possiblement sn els de Deute, Anunciaci i
Silenci, en tots tres casos amb una mort : la mort anunciada del pintor, ja
narrada a la nota biogrfica de lenciclopdia que es revelar proftica precisament
perqu el personatge no hi creu i shi aboca fatalment. Tornar-la a narrar al final
resultaria redundant i neliminaria el punt de reconeixement gratificant per part
del lector. En Silenci, el carcter ellptic ve marcat amb el final abrupte de la
darrera frase, amb una i que convida a completar lacci. Deute proporciona el
plaer afegit de saber ms que el personatge: assistim amb una tensi complaguda a
lescena en la qual es prepara lassassinat del notari, sense que ell en tinga
constncia; ms encara, quan el personatge creu estar reparant el vell conflicte. En
els tres exemples, all no contat s una mort, possiblement perqu es tracta dun
esdeveniment la descripci del qual sempre t el perill de resultar tpica o
purament externa, mentre que la narraci allusiva s capa de convocar multitud
de matisos i possibilitats, actualitzats per la sensibilitat del lector.

viii. Tipologies textuals i gneres discursius

El microconte s un text narratiu de ficci, s a dir, la seua caracterstica
fonamental s lexistncia duna funci narrativa o duna trama narrativa, encara
que aquesta es trobe molt estilitzada, desproveda gaireb o totalment dancdota.
Encara que hi ha un nombre significatiu de narracions en tercera persona, amb un
narrador heterodiegtic que no participa en la narraci, el tipus de narrador
dominant a Espiral s el narrador protagonista, amb un relat en primera persona,
un jo que, en ocasions, adopta un tu de carcter reflexiu que resulta molt efectiu
com a mecanisme dimplicaci del lector, el qual se sent dalguna manera apellat
amb la segona persona gramatical, com, per exemple, a Lluny, Broma, Dins
o Ning. En algun cas, concretament a Desert, el narrador en primera persona
emergeix en lltim pargraf, en una narraci que semblava a crrec dun narrador
impersonal en tercera persona.

27

La ficci narrativa, per, pot assimilar tota mena de tipologies textuals i

gneres discursius, com podem observar a Espiral: alguns contes poden identificarse amb textos argumentatius, com ara, Dins o Ulls; Diari, com adverteix el
ttol, presenta els trets de lanotaci dietarstica; Teofania es limita a recollir les
declaracions dun cientfic al peridic; Avs usa el registre de lanunci dobjectes
perduts i Voluntat segueix el model de la classe de textos coneguda com a
ltimes voluntats. En aquests dos ltims exemples, cal advertir el sentit ldic i
irnic de la apropiaci del format textual (en terminologia genettiana, parlarem de
pastitx), pel contrast entre el tipus de text i el contingut: en el primer, all que sha
perdut i es busca recuperar no s un objecte o propietat material, sin nou anys o,
potser millor dit, la memria de nou anys de vida, mentre que, en el segon, les
disposicions funerries sn clarament potiques o simbliques.

ix.

La reescriptura dEspiral

LEpleg introdut en ledici dEspiral editada per Proa en 2010 t com a

principal funci informar que el llibre que ara s presenta al pblic correspon a la
reescriptura duna versi anterior, publicada el 1998 per Columna i, alhora,
explicar les causes i els efectes daquesta reelaboraci. La lectura comparada de les
dues versions permet fer una magnfic exercici danlisi de lescriptura literria, en
general, i de la depuraci de lestil de Baixauli, alhora que serveix per a prendre
conscincia de les regles de funcionament de la narrativa breu. Com b remarca
lautor, el signe general de la reescriptura duta a terme s una operaci de poda, de
reducci, de despullament a diversos nivells. En algun cas, tot i que sn lexcepci,
les modificacions introdudes afecten el nivell de la histria, no solament el de
lestil, com ara, a Novella, amb canvis en lespai i en els personatges. En general,
per, el treball de reelaboraci sha centrat a eliminar tot all que sha considerat
prescindible, superflu, en benefici, com declara Baixauli, duna major claredat,
subtilitat i tensi narrativa.
En la segona versi, dnou contes han canviat de ttol, amb la voluntat de ferlos menys evidents, ms allusius o de triar-ne un mot ms adequat:

28

Espiral (1998) Espiral (2010)

Viatge

Lluny

Vag

Tren

Tat

Dins

Sesta

Migdiada

Accident

Inseparables

Platja

Ning

Mscara

Aniversari

Abisme

Escala

Fssils

Pante

Missatge

Infncia

Gos

Veu

Mobles

Lot

Retorn

Cam

Terrat

Celobert

Novenans

Oce

Subordinat

Signe

Dos

Reflex

Cstig

Aire

Budells

Intest

La reescriptura elimina gaireb la totalitat dels nombrosos noms personals

que identifiquen els personatges en la primera versi. Desapareixen fins i tot de la
dedicatria, que pertany a lmbit paratextual, on A Pep Baixauli i Adelina Mateu
sha convertit en Als meus pares. A tall dexemple, sense afany dinventari, podem
assenyalar-ne alguns casos, substituts per un pronom, per una categoria o classe
en la qual sels pot classificar (professional, familiar, etc.) o per una inicial en
ledici de 2010: Joan Cortell (Desert), Arnau Vendrell (Anunciaci), Alcia
(Fruita), Maurici i Artur (Mscara), ngels i Jordi (Silenci), etc.
En alguns casos, com Fruita i Deute, el temps del relat passa del pretrit al
present, amb la qual cosa la narraci guanya en immediatesa i es presenta oberta,

29

en curs, en contraposici al carcter tancat que t sempre la narraci ulterior

(aquella que es fa des de lacabament de la histria narrada, necessriament en
pretrit). Almenys en un altre cas, Tat, el canvi realitzat varia del plural
original al singular de la versi revisada.
Els finals, com remarcava Baixauli, han estat subtilitzats en alguns contes.
Significativament, els nous finals han optat per ellidir el desenlla, fent-lo menys
obvi, com, per exemple :
Espiral (1998)

Espiral (2010)

Incs: Per fi, als cinquanta anys, la Incs: Per fi, als cinquanta anys, un
vida li brindava un episodi memorable. episodi memorable.
Observ el seu rellotge. s prompte,
pens, la famlia no em trobar a faltar
fins ben tard Resolt, sense cap mena
de dubtes, el senyor Vidagany comen
a despullar-se
Marbre:

Del

membre

amputat Marbre: Del dit amputat en rajava,

brollava, lentssima, la sang obscura. lent, un fil de sang.

Lepisodi exigia un replantejament: Joan
Montagut era all; ells no eren qui per a
traslladar-lo. Lesttua fou ubicada amb
cura en lindret dabans, recolzada en el
xiprer, de cara al riu. Un lloc modest
per bell, sens dubte, tocat dinfinitud,
lliure del tic-tac dels rellotges, immune
a la banalitat de la civilitzaci... No en va
lhavia escollit Joan Montagut per
emprendre un viatge en espiral cap a
dins de si mateix.
Deute : Linfant es tranquillitz ; al Deute : Linfant es calma i contempla,
els ulls, parsimonis, per sobre un amb els ulls humits, insistent, per dalt
muscle de Lloren ; inici un tmid del muscle del notari, la resplendor de

30

somrs.

lacer.

Dos dies desprs, fou trobat el cadver

de larquitecte surant per la squia.
Tenia

les

jugulars

destrament

seccionades.

La reescriptura dEspiral s, sobretot, una depuraci destil, de llenguatge: les

frases sn ara ms curtes, amb leliminaci dun gran nombre de subordinades i de
connectors. La sintaxi del text esdev ms fluda i ms clara. A nivell lxic, la
intervenci tamb s important: les opcions sn ara ms coherents i els termes
substituts semblen ms adequats i precisos amb les noves opcions. El conte
sessencialitza, amb una brevetat justa. Els microcontes de Baixauli sn breus en la
mesura en qu sn breus els textos que no poden ser ni parafrasejats ni resumits
perqu ja sn exactes.
La comparaci entre les versions de Fruita, Silenci i Relleu, a tall
dexemple, servir per comprovar els mecanismes i els resultats del treball de
reelaboraci:

Versions originals dels contes Fruita, Silenci i Relleu a BAIXAULI, M. (1998):

Espiral, Barcelona: Columna, p. 23-24, 122 i 129.
IX. Fruita
Quan va obrir lascensor, Alcia trob dins una persona que no li arribava a la
rtula. Sembla una iaia del meu poble, pens, candorosa, vestida de negre. Per
s extraordinriament petita. Lencontre esborr el laberint de pensaments
amargs on Alcia havia estat submergint-se. La salude i no contesta, es va dir,
per qu no parla? Quan va eixir de lascensor, els ulls de la vella eren lnic
paisatge que habitava en el seu cap.
A la vesprada, Alcia decid baixar per fruita i va trobar la vella dins lascensor.
Qu fa ac?, pregunt, qu li passa? No hi hagu resposta. Quan torn de la
botiga i la vei en el mateix lloc digu: Vinga-sen, no es quede aqu. La vella
circul gil davant la porta de lascensor i de lhabitacle que li havien estat oberts.
Passe al sal, ara vinc. Lamfitriona deix les bosses de fruita sobre el banc de la
cuina. Abans dentrar al sal va veure, pel badall de la porta, com la vella escalava
el sof per tal dacomodar-se. Alcia shi assegu al davant, en un balanc. Es

31

miraven. No deien res. Hores. Ms hores. Estic a gust, va dir Alcia, amb tu em
sent reconfortada.
La vella ocupava els dies dAlcia. No calia menjar ni dormir ni eixir als carrers
de la gran ciutat. Tot el que necessite mho dnes tu, deia. La fruita es podria dins
les bosses.
Un mat son el telfon com una alarma. Alcia shi acost somnolenta, sel pos
a lorella. Alcia? S, respongu. Sc Rosa, com ests?, com portes el tema de
Joan? Hauries deixir una mica i animar-te Tot soblida, s cosa del temps
Alcia penj el telfon i torn al balanc. Laparell continu sonant, per havia
esdevingut ali al seu mn, com foren aliens, ms tard, els drings del timbre, els
colps en la fusta i els crits apagats darrere de la porta.
No va existir res fora de la calor que irradiava la vella.

LX. Silenci

Difcil precisar en quin moment ngels, la meua esposa, havia comenat a

riure. Sota una llum lvida dinvem ella, Jordi, el nostre fill, i jo, quan
impremeditadament es produ un silenci llarg, esps, monoltic. ngels deixa la
forqueta sobre la taula i comen a riure, amb els ulls clavats en mi. Jordi segu
lexemple de sa mare. Jo no comprenia res. amb un somrs, vaig demanar que mho
contaren. La rialla dells augment, esdevingu custica, durssima, morda. Vaig
exigir una explicaci: em sentia ridcul. Ells prorromperen en un deliri ensordidor
que mimpell a tapar-me les orelles. No podia suportar aquells crits, volia eixir de
la cambra. En intentar-ho vaig descobrir que les portes i la finestra shavien
convertit en murs. El menjador era un mn minscul, hermtic, on faltava el
silenci. Jo necessitava el silenci. s per aix que vaig empunyar el ganivet i vaig
degollar les persones que ms estimava.

LXIV. Relleu

La meua dona escrivia cada jorn una pgina del seu diari. Sempre es relatava
ella mateixa, el seu cos, les sensacions experimentades, els pensaments. A tal
obsessi per descriures hi afegia una indiferncia absoluta per la vida externa al
seu fsic. Tot el meu mn est en mi, deia. Jo lestimava fora mida, i deixava que
cada nit em llegira el seu ltim text. Redactava sense passi, amb una actitud
analtica, objectivista, distant. Es referia a ella mateixa en tercera persona.
El diari ocupa cent vint-i-tres llibres, que a voltes fullege per imitar-ne lestil, ja
que ara sc jo qui, tan b com puc, continue lobra. No mhi podia negar: fou lnic

32

que em deman abans de morir-se, prostrada en el llit, agafant-me una m, amb

ulls sollcits. Tampoc no em costa gaire. Ja fa set mesos de lbit i cada dia
adquiresc ms prctica en lescriptura. Quant al contingut, s clar que em veig
restringit de narrar noms lexterior de la seua persona, avui exempta dnima.
Per aix no em preocupa: la incessant activitat dels cucs fa que cada dia hi haja
modificacions dignes de ser anotades.

33

c. Entorn dEspiral
i.
Ressenyes i estudis
Matoses, Joan Manuel, Dins el caragol, Carcters 7, abril, 1999, p. 24.

La narrativa breu, brevssima en ocasions, ofereix la possibilitat de recollir una

gran quantitat de temes, i tamb denfocar-los de maneres molt diferents. Espiral
ha triat ser un llibre greu. Durant seixanta-vuit contes, Manuel Baixauli pretn fernos veure que la imaginaci s una cosa seriosa. Tot i que algun dells incloga un
destacat component irnic, cal reconixer que els viaranys que ens menen a la seua
conclusi, rpida, sn indubtablement profunds.
Amb una naturalitat sovint absurda, un munt de personatges experimenten
tota classe de vivncies, possibles (un grup damics t un accident dautombil) i
impossibles (un home puja una escala infinita). Els desenllaos tenen un alt grau
dimpredictibilitat, independentment de la versemblana de la histria.
Espiral s un llibre polifnic. Hi ha relats escrits en primera persona: sn els
que ms ens apropen a la vida interior de lautor i els que ms capacitat emotiva
posseeixen. Les freqents referncies a lentorn familiar obliguen a subratllar una
sorprenent afirmaci: al conte Brindis, el narrador (en primera persona) pensa
que deu estar plovent sobre la tomba dels seus avis, els quals poqussimes voltes
recorda. Curiosament, doncs, en les seixanta-quatre primeres pgines de lobra,
els avis, Adelina i Servando, sn esmentats cinc vegades, que no sn poques en
narracions breus. He de dir, per, que recordar els avis amb afecte s una de les
activitats ms saludables que un escriptor pot realitzar.
Espiral s tamb un llibre hipntic. Els contes redactats en segons persona ens
recorden una daquelles sessions de regressi mental. No en sn els nics, per en
ells s on ms aflora un altre ingredient fonamental de lobra: lonric. Viatge ens
endinsa, ja des del comenament, en el mn dels somnis: Has acabat de sopar, ixes
de casa, inicies el quotidi passeig pel teu poble Amb inicis aix ens hem de
sentir, sense remei, intrigats envers el desenlla, que per normal general arriba
ben prompte.

34

Baixauli escriu amb un llenguatge molt planer, sense complicacions

sintctiques, i, tot i ser un relat banal, sense cap parntesi. Potser per aix cedeix el
coprotagonisme dun conte, Subordinat, a un gran signe de parntesi obert que
un jove troba a la platja. La senzillesa del registre ens condueix a fixar la nostra
mirada en el final de cada narraci, una resoluci, en la major part dels casos,
fascinant.
Espiral s un llibre existencialista. Hi ha tres contes clau, estratgicament
situats, que ens remeten al mateix concepte: el viatge interior. El primer conte,
Autpsia, parla de mltiples vivncies, sortides dun crani. Al conte nmero
29, Marbre, el protagonista emprn un viatge en espiral cap a dins de si
mateix, i al darrer conte, titulat sincrticament Espiral, els lectors sn aspirats
per un immens caragol de mar.
Tots els ttols sn monolxics, i sintetitzen temticament el contingut de cada
conte. Aix, cada un fa de simple pont cap al text: aporta el mnim material
significatiu, per tal que ens fixem de ple en el cos del conte.
A Espiral hi ha contes realment bons. Molts dells obliguen a aturar la lectura i
a reflexionar sobre el que acabem de llegir, la qual cosa s, segurament per a molts,
la ra de ser de la literatura. Hi ha una certa relaci amb el Calders de la veritat
oculta, daquella realitat crptica que imaginadors com Baixauli satreveixen a
extraure. Molts finals dels contes, irreals com ells a soles, reforcen la seriositat de
lassumpte, en un diametral contrast, posem per cas, amb el sarcstic i tamb
narrador breu Josep Vicent Marqus. Caldr, per fi, felicitar Baixauli pel seu
merescut premi Ciutat de Badalona 1998, amb Espiral.

Manel ZABALA, Un escriptor que pinta, La Vanguardia, Culturas, n 412 (12 de

maig 2010), p. 10.

Supe de la obra de Manuel (o Manolo) Baixauli por una pared. Si entran en

Google Maps podrn echarle un vistazo al mural de la c/ Doctor Antoni Cebolla,
esquina Enfront de la Via, de Sueca. Baixauli es el 33,33% de ese Equip Bon dia.
El pintor Baixauli haba escrito una novela importante, pero no se la
publicaban porque no era lo bastante comercial. Entonces la present al premio
Mallorca, el mejor pagado de las letras catalanas, y gan. Isidor Cnsul, su editor, le
felicit por el libro y por el premio. Pero le avis que se vendera poco, no era una
obra comercial.
Lo que son las cosas, Lhome manuscrit ha sido un libro comercial. No un best
seller, pero es un libro que se ve, que se va vendiendo. No creo que haya sido por

35

las crticas he localizado 24 reseas de Lhome manuscrit, todas elogiosas, ni por

los premios; estoy convencido que el xito de Lhome manuscrit se ha debido al
boca a boca tecnolgico. Veamos los blogs: el lamento de Portnoy lo deja bastante
bien, igual que Palimpsests, Filant Prim; eLiteratura habla de una novela
afortunada y atpica que disfrutar de una dilatada vida; a El Llibreter no le gusta
el final, pero algunos comentarios se muestran en desacuerdo
Lhome manuscrit es una obra intrigante. El protagonista va encontrando a lo
largo de su vida unos relatos dirigidos a l: en las pginas de una Bblia infantil, las
paredes de un faro Los personajes de esos relatos son un descriptor de olas, un
beb muerto sabio, su otro yo Quin le habla y por qu? Quin es el narrador?
Hallarn las respuestas al final del libro. Quin es Escriptor? Eso pueden
averiguarlo ustedes, el libro ya dice que es vecino de Sueca, pariente de un
impreso, escribi un libro llamado alfaBet A veces, Lhome manuscrit dialoga con
alfaBet; en ambos libros encontrarn pginas en blanco sobre negro, que son un
marco ideal para tertulias entre difuntos.
Tendremos Baixauli para largo. Mientras esperaba su nueva novela he visto la
reescritura de Espiral, su primer libro. Me he zampado la nueva versin y la he
comparado con la primera. Si el primer Espiral es un libro de relatos que anuncia
Lhome manuscrit, Espiral 2 es un eplogo con eplogo. En el eplogo Baixauli visita
al Baixauli que fue para anunciarle que ha reescrito su Espiral, qno vaya a
tomrselo a mal; que le ha depurado el estilo, ahora usa menos adjetivos, es ms
parco en palabras, usa menos adverbios acabados en mente No es un eplogo, es
el relato n 69. Lo mejor del libro.
En Espiral 1 y 2 encontrarn los mismos 68 relatos de perplejidad, de muerte y
de olvido. Testimoni es un relato que asusta, Cami tambin, y adems gasta un
humor muy negro, Tres, la historia de Korfus el mago y el heredero con tres orejas
puede servirse como un cuento para nios muy inteligentes
Les cuento una cosa? Del relato Tres existe una versin intermedia entre
Espiral 1 y 2. Se trata de un pequeo volumen a modo de recordatorio de una
primera comunin celebrada por una familia suecana con clase. Baixauli firma el
relato y los dibujos. Se tiraron 500 ejempares. No s cuanta gente asisti al convite,
pero qued algn que otro libro para el mercado. Es un librito hermoso. Les
apunto el ISBN: 84-932816-3-8. El que ms corra, premio.

Pags, Vicen, Fantasia existencial, El Peridico, 3-III-2010, p. 65

36

Manuel Baixauli (Sueca, Valncia, 1963) no noms s lautor del llibre en catal
ms premiat dels ltims anys, Lhome manuscrit, sin que ve de rebre els premis
ms prestigiosos atorgats per crtics i escriptors. Ara recupera, desprs de revisarlo a fons, el primer llibre que va publicar, Espiral, que recull una seixantena de
microrelats apareguts el 1998.
La majoria daquests contes exploren els lmits de la realitat: en altres
paraules, sendinsen en lmbit de la literatura fantstica. A partir duna situaci
quotidiana, assistim a la ruptura duna frontera generalment acceptada: la de la
vida s potser la ms recurrent, ja que en el recull es planteja en ms duna ocasi
la convivncia entre ssers vius i daltres que han deixat de ser-ho, per que
mantenen alguna forma dexistncia, si ms no als ulls dun determinat personatge.
En altres textos, Baixauli transgredeix els lmits temporals, o presenta
analogies i metfores amb un rerefons allucinatori, onric o lisrgic. La figura del
doble o de la infantesa perduda, del solitari que dialoga amb ell mateix o amb
antics amics, serveix per indagar sobre lencert de les decisions preses o sobre les
fronteres de la realitat. Daltres contes deriven cap a la literatura paranoica, cap a
laclucada dullet metaliterria o cap a la teologia recreativa, mentre que les
escasses trames on interv lamor sn tractades de manera estrictament
antisentimental.
Molts contes sinicien amb un narrador silencis, calmat, satisfactriament
solitari, i de sobte viren cap a la multitud o la imprecaci. De fet, Baixauli ha optat
per un gnere que admet generosament els girs sobtats, les sorpreses en les
ltimes lnies, la concentraci, el pas del microcosmos al macrocosmos: en aquest
sentit, sadiu amb el llenguatge precs del narrador, que navega amb comoditat
entre el conte fantstic i la interrogaci existencial, entre el somieig fantstic i la
transgressi surrealista.
En lltim text el lector assisteix a un dileg amb fotografia inclosa, a la
manera de Sebald entre lautor novell que escrivia Espiral i lautor multipremiat
que revisa el mateix llibre, que li diu: Tu ets un pintor que escriu. En canvi jo, ara
mateix, sc un escriptor que pinta. El mrit dEspiral s sobtar de manera
convincent.

Sria, E., Arabescos del temps, El Pas. Quadern, 4-II-2010, p. 4.

El desembre de 1998, Manuel Baixauli va publicar el seu primer llibre narratiu,

Espiral, que havia guanyat un premi a Badalona. Ara lha reeditat amb retocs
substantius a Proa. Llavors, Baixauli era un pintor que comenava a escriure, i el
llibre va passar immerescudament desapercebut. Ara s un conegut escriptor que

37

encara pinta, i segurament obtindr uns lectors ms atents. El temps passa i les
coses canvien: els autors, els lectors i els llibres mateixos. Per descomptat, els
canvis no sempre sn extrems. De vegades noms refermen o noms desdibuixen
trajectries que ja shavien tractat. Fa onze anys, jo mateix era un lector
convenudament professional i ara tamb crec ser-ho, potser ms a desgana, o
amb ms resignaci. En canvi, diria que la voluntat de ser escriptor en tota
lextensi de la paraula que Baixauli ja demostrava en el seu primer llibre no ha fet
ms acomplir-se amb minucis rigor. En 1998, la lectura dEspiral sorprenia i de
tant en tant enlluernava. Ara produeix les mateixes sensacions, per amb ms
nitidesa i amb un ress ms vast.
Crec que val la pena esmentar-ho, perqu Espiral, ara, s i no s el mateix llibre
que era fa 11 anys perqu el del temps i els seus efectes s un dels assumptes que
lobsedeixen. Hi ha una peculiar coherncia, molt literria, entre la mena de
suggestions que aquest llibre suscita i el fet que shaja reeditat amb les correccions
que el pas del temps imposava i que lautor subratlla en un delicis epleg, que s,
molt apropiadament, una conversa entre el Baixauli dara i el que fa anys
safanyava a redactar per primera vegada aquests relats, rodejat de roba estesa i
piles de diccionaris. La conversa, en una casa destiu abandonada enmig
durbanitzacions recents i alienes, t molt de dileg despectres, com sempre ho
sn els exercicis de memria. Aquesta reverberaci espectral ara amera tot el llibre
i el tenyeix duna melancolia ominosa molt punyent.
Espiral era, i s, un recull de relats breus, alguns brevssims, plens duna
imaginaci morda, entre luctuosa i enigmtica, de notable ambici. Quan es va
publicar, els microrelats estaven de moda, es parlava molt del dinosaure de
Monterroso i alg crec que Gerard Vergs va recordar que hi havia un relat
encara ms breu, del mestre Borges, que senzillament deia: Los tres lo saban, i
que, en efecte, cont in nuce un drama ms opressiu i intrigant que cap de les
jovials troballes de lautor guatemaltenc. Les narracions de Baixauli no eren tan
concisses; algunes fins i tot es dilataven per ms dun parell de planes. Per les
millors pense en lesplndida Tracte, o Teofania, o Piscina o M s que
tenien aquella mgia onrica i aquell ritme secret dels grans relats breus, que ens
inquieten de sobte i costen doblidar. En un microrelat, com un aforisme, el pes i la
irradiaci de les paraules sn factors decisius, tant o ms que en un poema. Fa 11
anys, Manuel Baixauli ja ho sabia, i ara ms de tres lectors ho podran descobrir.
Els escriptors solen retocar els seus textos quan els reediten i, massa sovint,
amb la major professionalitat que atorguen els anys, noms aconsegueixen una
prdua de frescor i un guany damanerament. No s el cas de Baixauli: la revisi a
qu lautor ha sotms el llibre no ha fet ms que esmolar-lo, generalment per
substracci. Han desaparegut noms propis, referncies geogrfiques o histriques,
precisions i detalls accessoris, i tamb una pila dadjectius duna llussor que, ara
que no hi sn, reconeixem postissa. Cancellant els mfasis i les explicitacions

38

sobreres, no ha difuminat els contorns de la seua matria, sin que els ha agusats.
Els relats, ara, sendinsen molt ms en aquell pertorbador territori que sagita
entre el somni i la vetla i que s lautntica geografia de la literatura de Baixauli.
Les analogies, angoixoses o irniques, ara sens suggereixen, per no sens
imposen, i precisament per aix el seu efecte s molt ms colpidor. Com larabesc
xifrat de les nostres aprensions, tot s ms esmunyeds i ms pregnant. s com si
lautor haguera tret a la llum, per fi, el llibre que fa 11 anys volia escriure aquell
agosarat cadell descriptor que llavors era ell. El que volia i el que de fet va
escriure, per no del tot. Ara shi ha acostat molt ms. En certa manera se lha
restitut a ell, i ens lha regalat de nou, i amb ms amplitud, a nosaltres. Que
precisament aquest llibre es diga Espiral adquireix aix un sentit molt ms ple.

Ricart, J., Microcontes, Levante-EMV, 12-III-2010, p. 5.

Desprs de dotze anys de la seua publicaci enguany es reedita una mica

retocada Espiral de Manuel Baixauli (Sueca, 1963) un llibre amb setanta
microcontes que tracten les dries personals de lautor i de la societat de hui en
dia. Perqu aquestes pgines estan poblades per una galeria de personatges
sempre al lmit i sense nord: neurtics, frustrats, resignats davant el dest de la
vida, com un boxejador que mata a set persones o un colleccionista de llenges
dissecades.
Malgrat que aquestes histries transcorren en ambients realistes i estan
narrades en primera persona per contribuir millor a la versemblana, lescriptor
aprofita la llibertat que li ofereix el relat fantstic (a la manera del geni de Calders)
per defugir el detall i avanar en lnia recta cap a un desenlla de vegades
sorprenent, per quasi sempre inquietant. A ms a ms, fagocita tota una srie de
registres i gneres (que hi poden anar des de llegenda urbana i el conte tradicional,
fins a les histries de fantasmes, passant per ancdotes ms o menys personals)
que ref segons les seues necessitats; i reescriu com en aquesta edici, en la qual
ha redut la llargria dels textos, ha condensat a una paraula els ttols i ha fugit de
lobvietat.
Des dun punt de vista temtic lomnipresncia de la mort s palesa, dintre
duna mplia varietat: sucidis, accidents de trnsit, homicidis, cementiris,
enterradors, etc. Tanmateix el lector lletraferit podr gaudir amb relats
metaliteraris igual que ho va fer amb la seua novella anterior Lhome manuscrit,
que al cap i a la fi, es tractava duna deconstrucci dun dietari.
Aix doncs, destacarem alguns ttols com Botiga, on critica lautor dun sols
llibre com sobreviu en el mn editorial, Novella i Anunciaci, on lescriptura
esdev profecia; o Voluntat, que recull els desitjos dimmortalitat. Tanmateix, no

39

podem oblidar la riquesa temtica daltres com la crisi del matrimoni (Eclipsi), el
qestionament de la normalitat (Ning), la monarquia (Tres), la no assumpci del
fracs (xit), el tema del doble i la suplantaci de la identitat (Reflex) per posar
alguns exemples.
De vegades el Baixauli pintor simposa a lescriptor mitjanant lanalogia ms o
menys lgica, per poder transformar la realitat: una piscina convertida en oce, un
tnel vist com un budell.
Aquesta metamorfosi en moltes ocasions es torna kafkiana amb la inclusi de
formigues gegants, mosques i altres animalots; mentre que en altres sexpressa
amb un desig de dissoldres en lobra fins formar part daquesta, com ocorre a
Marbre, en el qual un home es transforma en escultura o Cam, on el pintor
desapareix en un dels seus quadres.
Per tot aix, aquesta reedici s una excellent oportunitat de redescobrir la
imaginaci i el talent autodidacta de Manuel Baixauli, un autor atpic, que rellisca
davant encotillaments i etiquetes, i que es reescriu a s mateix per tal de no repetirse.

Merino, Olga: Una trobada en la diada de Sant Jordi, El Peridico, 23-IV-2010,

p. 12.

Ignoro qu ser de mi desprs daquesta cita. A travs del correu electrnic,

vam convenir a veurens avui, durant algun moment de la tarda, que ser catica.
Hem intercanviat nmeros dels mbils per concretar el lloc i lhora. Estic una mica
neguitosa; encara no s ni com sona la seva veu.
Fa encara no un parell de setmanes i per un joc de casualitats, vaig descobrir
que tinc un germ a Valncia, a Sueca, entre els arrossars que banya el Xquer. El
meu germ es diu Manuel Baixauli i s escriptor i pintor (o viceversa). En realitat,
mhe arrogat el parentiu sense demanar-li perms i noms perqu tots dos
compartim un ter fosc i vora, una malaltia rar batejada com a sndrome de
Guillain-Barr, daquelles que tant fascinen el doctor House. El meu germ Baixauli
shi refereix com lInfern; aix, en majscules. Ho explica a El llibre de la Marat de
TV-3, dedica aquest any a les patologies minoritries. Aquest avern particular els
inferns adopten formes molt diverses i imprevisibles consisteix a quedar-se, en
poques hores i sense saber per qu [], completament paraltic, amb tot el cos
mort excepte els ulls, les orelles i el cervell, que ho gravaran tot amb una lucidesa
terrible. Al meu germ li va tocar quedar-se 42 dies eterns en aquell insomni
infinit.

40

En moro de ganes de conversar amb ell i, al mateix temps, tinc por. Pot ser
que avui, a la tarda, quan estiguem cara a cara asseguts a la taula dalguna
cafeteria del centre, no tingui pilotes de dir-li una cosa. Per ms que les tensis,
les paraules mai estan a laltura. Potser millor callar. Un silenci eloqent
noms tacat pels llibres, que s el que ha vingut a fer Manuel Baixauli a
Barcelona durant la diada de Sant Jordi, firmar exemplars dEspiral (Proa), una
antologia que aplega 68 relats brevssims. De moment, estic llegint la seua
obra anterior, Lhome manuscrit, que va obtenir els premis Mallorca de
Narrativa (2006), Nacional de la Crtica i Salamb (2007). La vaig comenar
abans-dahir i em t atrapada. Estranyament, la novella arrenca aix: Ignoro
qu ser de mi desprs daquesta cita.

Dami Bardera Poch, Nvol: el digital de cultura,

http://www.nuvol.com/noticies/lespiral-de-manuel-baixauli/

24-X-2013,

LEspiral de Manuel Baixauli

Amb el llibre de contes Espiral, Manuel Baixauli va guanyar el Premi Ciutat
de Badalona 1998. Aquell mateix any, Columna en publicava la primera
versi. Dotze anys ms tard, el 2010, desprs de lxit contundent i merescut
de la novella Lhome manuscrit (Proa, Moll, 2007), lautor de Sueca va
reescriure la seva primera obra, conte per conte, i es va convertir en un
autntic reescriptor, una categoria superior a la descriptor, segons podem
llegir en un moment de Lhome manuscrit.
En aquesta segona versi del llibre que s la que tindrem en compte en aquest
article, publicada per Proa, hi ha un epleg en qu el propi Baixauli ens explica
tot aquest periple vital i literari, un dileg amb ell mateix des de la distncia
temporal, tal vegada el conte seixanta-nou de lobra, lltim.
Diguem-ho dentrada: Espiral s un llibre fora de srie, i a diferncia de Lhome
manuscrit, no ha tingut la recepci crtica que es mereix, ni la primera versi ni la
segona. El prejudici tan ests a casa nostra que lescriptura de contes o relats breus
s una propedutica per a la creaci de novelles hi ha tingut fora a veure, un
prejudici que condemna tot un gnere que disposa de les seves prpies
dinmiques i lgiques a un segon pla, aix s, a un pla sempre dinferioritat
respecte a la novella.
Certament, hi ha autors que escriuen relats breus per al dia de dem escriure una
novella, i s una opci molt respectable. Ara b, no s el cas de Baixauli, o si ms

41

no, no s el cas dEspiral en relaci a Lhome manuscrit. Encara que entre tots dos
llibres hi hagi, certament, un aire de famlia, els contes dEspiral gaudeixen duna
plena autonomia. A ms, els processos hermenutics dinterpretaci dun llibre
com Espiral sn fora ms complexos que els de Lhome manuscrit, no noms per la
condici del propi llibre, sin pel fet que el gnere del conte sempre requereix una
participaci ms activa del lector.
Fetes aquestes consideracions, cal advertir tamb que com tota obra de qualitat,
Espiral permet un nombre geners de lectures, i per tant, s impossible exhaurir la
riquesa del llibre en una sola interpretaci. No pretenem dir-hi lltima, ans al
contrari, som plenament conscients que la nostra interpretaci ser tan sols una de
les moltes interpretacions possibles vegis, per exemple, larticle de Llus
Muntada La lnia dombra[1], totes elles necessries per al bon desplegament
de lobra en el temps i dins lentramat cultural del qual ha emergit. Aix doncs,
proposem una lectura dEspiral en clau existencial i filosfica.
Fixem-nos, en primer lloc, en el conte Brindis, el lirisme contingut del qual s
francament colpidor, demolidor. En aquest relat apareix la idea, molt present en tot
el llibre i lobra de Baixauli, del cicle de la vida. s un cicle de la vida, per, que no
comena ni acaba amb un subjecte particular, concret, sin que es remunta en el
temps a travs dels avantpassats fins que sen perd la pista, i alhora, es
projecta cap al futur a travs dels que vindran. En aquest sentit, s un cicle de la
vida que no comena enlloc ni acaba mai, en el qual el subjecte tan sols ns un
moment fuga, una petita pea dins un engranatge fred de segles i ms segles.
Podrem pensar que aquest cicle de la vida t a veure amb la concepci
judeocristiana del temps, aix s, lEscatologia, una lnia ascendent que es desplega
a travs de generacions i generacions amb una finalitat que li s inherent per
inescrutable. No s el cas. El cicle de la vida dels contes de Baixauli s circular tal
vegada un espiral sense cap mena de finalitat ni direcci, dadscripci clarament
pagana. s letern retorn nietzsche, per desvitalitzat, aix s, un etern retorn
mancat de subjectes amb prou voluntat de poder per dir s a la immanncia de la
vida i afirmar el seu propi dest trgic, tant lindividual com el collectiu.
s precisament aquest etern retorn desvitalitzat el que fa que en comptes de
tractar-se dun etern retorn de la Vida, tal com reclamava Nietzsche, es tracti dun
etern retorn de la Mort, o ms concretament, un etern retorn dels morts. Per a
aquest morts, per, no hi haur cap mena de salvaci ni reconciliaci possibles, no
hi haur lapocatstasi paulina, tal com reclamava Unamuno en el seu clebre Del
sentimiento trgico de la vida. Per contra, com les gotes repetides de pluja, les
hores esborraran lempremta dels qui frem (p. 38).
Lomnipresncia de la mort en lobra de Baixauli, barrejada amb la idea de letern
retorn, fan dEspiral un llibre de temtica existencialista, i ms concretament,

42

heideggeriana. Fixem-nos en el conte Dins. El narrador ens adverteix: No ho

oblides: com tothom, ests dins duna caixa. La teva caixa. No la perceps, s clar,
encara s desmesurada. Per cada dia minva, i cada hora, i cada minut, i cada
segon. (p. 34). En llenguatge heideggeri, la caixa seria un existenciari, s a dir,
una categoria prpia de lexistncia humana que, com a tal, ens passa inadvertida.
La caixa representaria la idea heideggeriana de lhome com a sser-per-a-la-mort,
s a dir, un sser finit que des del dia que neix est destinat a morir, per b que en
pot prendre conscincia i fer el primer pas per viure una vida autntica, aix s,
una vida conscient del seu dest, fidel a si mateixa.
Aturem-nos, per, en aquestes ltimes consideracions, perqu la problemtica
existencial de lautenticitat i el dest personals no s sin la clau hermenutica per
a la comprensi dEspiral. La qesti de lautenticitat amb un mateix va prendre
molta rellevncia en el pensament europeu dentreguerres, no noms amb
pensadors fenomenolgicoexistencials com Heidegger o Sartre, sin tamb amb
pensadors de tarann vitalista-historicista com Ortega y Gasset, entre daltres. En
la literatura catalana, la idea de dest heretada de les corrents existencialistes es va
deixar sentir amb fora desprs de la guerra civil, sobretot a la dcada dels
cinquanta, amb llibres com ara Crniques de la veritat oculta (1955), de Pere
Calders, Crdits humans (1957), de Manuel de Pedrolo, Vint-i-dos contes (1958),
de Merc Rodoreda, o en menor mesura, Mites (1954), de Jordi Sarsanedas.
Baixauli sinscriu sens dubte en aquesta lnia, per b que la renova i lactualitza.
Deixem de banda, per ara, la qesti de la renovaci i actualitzaci daquesta
corrent i fixem-nos en all que Espiral hi t en com. El conte Clcul, per
exemple, es pot llegir com una allegoria del fet que els ssers humans estem
abocats al mn de lexistncia duna manera cega, i s precisament aquesta ceguesa
existencial la que ens empeny a lacci, una acci que no t aturador, tal vegada
infinita, malgrat el carcter radicalment finit de lexistncia humana. El conte
Imant parla de la impossibilitat dabandonar els propis orgens, sempre shi
acaba tornant, s el propi dest existencial, ja que els humans som ssers ubicats no
noms espaciotemporalment, sin tamb socioculturalment. El conte Parxs, un
dels ms emotius, tracta del retorn a lorigen de dest, que no s sin la prpia llar,
la llar de la infantesa, encara que en el present els pares siguin morts i la casa
estigui en runes.
En daltres contes, shi reflecteix la inseguretat existencial derivada del fet de dur
una vida inautntica, aix s, del fet de no acceptar el propi dest i caure en all que
Heidegger anomenava lHom, el terreny del tothom i del ning. En tenim un bon
exemple en el conte Oce, una parella que viu i pensa sota els parmetres de
lHom, s a dir, una parella estereotipada, que no viu ni actua autnticament
perqu no sn en absolut conscients de la seva finitud, per aix sels fa impossible
reconixer, sense prismtics, els seus propis caps a gran escala (p. 91). Si en

43

fossin conscients, si haguessin estat capaos de sortir del discurs omniabraador

de lHom, aleshores haurien sentit lal del No-res, talment el protagonista del
conte Piscina, que desprs dhaver sigut fregat pel no-res, sadona que est
completament sol, perdut, enmig de loce, lluny de cap senyal identificable com a
terra ferma (p. 69). No som gaire lluny de la clebre sentncia sartriana que
lhome s un sser condemnat a ser lliure.
Cal no confondre, no obstant, la inseguretat existencial que amara dels contes de
Baixauli amb la noci, tamb fora existencialista, de labsurd. Els contes de
Baixauli no mostren una tendncia cap a labsurd, ja sigui un absurd lgic,
antropolgic, csmic o literari. No, els protagonistes i narradors dels contes
dEsipral no noms pressuposen un sentit o sentits a les coses i a la conducta
dels humans, sin que accepten de bon grat tals sentits. El problema s saber si
aquests sentits sn autntics o si, per contra, no ho sn. Els contes Signe i
Reflex mostren perfectament aquesta problemtica. En el primer, un adolescent
es troba un parntesi gegant a la platja, i desprs de meditar si saltar-lo i viure a
laltre costat del parntesi, sestima ms tornar per on havia vingut (p. 101). Per
a ladolescent, les dues opcions tenen sentit, el problema s que lopci que tria s
lopci de lHom heideggeri, lopci fcil, lopci de la inautenticitat, per aix la
seva vida ser sempre ms una vida insignificant. En el segon conte, Reflex,
apareix la figura del doble, una figura fora recurrent en lobra de Baixauli. Aix, la
figura del doble representar, precisament, lelecci entre lautenticitat i la
inautenticitat, aix com la problemtica de la identitat personal, un tema
eminentment existencial.
I encara podrem afegir-hi un tercer conte, Avs, en qu la desmemria del
protagonista no s sin una conseqncia de la inautenticitat en qu viu. Aquest
conte, tot ell, amara una espcie de somnambulisme existencial molt caracterstic de
la literatura de lautor valenci, que de vegades pren un to ms fantasmal o
espectral, com en el conte Diari, i daltres ms realista i desesperanat, com en el
conte Fruita, en qu la vella s tot un smbol de la desesperaci existencial, o
Escala, en qu el personatge narrador sagafa a la barana i t pensaments
funestos, que grcies al vertigen i a la covardia, no van ms enll (p. 54). Aqu
tampoc no som gaire lluny dun jove Albert Camus quan afirmava, tot just
comenar el seu llibre El mite de Ssif (1942), que lnic problema filosfic
vertaderament seris era el sucidi. Baixauli en pren bona nota, fins al punt que en
un dels contes, Celobert, la desesperaci existencial s el pas previ, el punt de
partida, per a una nova vida, ms autntica, ms profunda, tal com reclamava el
filsof francs en el seu assaig filosfic.
A ms de la problemtica sobre lautenticitat i el propi dest, tamb trobem altres
temes inequvocament existencialistes, com la incomunicaci i la indiferncia
(Inseparables), lallament voluntari (Cancula) o la inconscincia del lloc que

44

socupa en el mn (Intest). Sovint, lautor fa servir la tcnica de la desrealitzaci,

caracterstica de narradors com Kafka, Ionesco o Calders, que consisteix a fer
virar una situaci aparentment normal i quotidiana cap a una situaci inquietant,
estrambtica o illgica, com ara el conte Ning, en qu la normalitat esdev,
precisament, all profundament anormal, estrany. Els insectes i les metamorfosis
hi solen tenir un paper rellevant, en aquesta tasca de desrealitzaci. Aix, en el
conte Famlia, lavi es reencarna en un insecte qualsevol; en el conte Gavines,
el protagonista es converteix en una gavina entre moltes altres gavines; o en el
conte Migdiada, apareixen unes formigues gegants assassines. Certament, el
territori que sagita entre el somni i la vetlla s lautntica geografia de la literatura
de Baixauli, tal com afirma Enric Sria[2].
Laposta existencial de Baixauli tamb es combina, sovint, amb algunes dosis de
surrealisme. El surrealisme de lautor, per, no poua de les idees que vehicula o
expressa, sin que poua de la fora de les imatges. En aquest sentit, no s un
surrealisme literari ni filosfic, sin que podrem qualificar-lo de surrealisme
pictric, plstic, esttic, paradoxal i desconcertant, talment com si es tracts dun
quadre de Ren Magritte (vegis el conte Tracte). El propi autor ha reconegut,
en una entrevista[3], que en la seva literatura les idees van a remolc de les imatges,
una cosa gens estranya si tenim en compte que Baixauli era, abans de publicar
Lhome manuscrit, un pintor que escrivia desprs va passar a ser un escriptor
que pintava, si hem de fer cas del que ens diu Manel Zabala[4].
I no deixem la pintura, perqu en molts dels contes dEspiral, els pintors, els
quadres que pinten aquests pintors i la pintura en general hi tenen un paper prou
destacat. En aquest aspecte, els contes de Baixauli tenen un parallelisme evident
amb els contes de Josep Palau i Fabre, que malauradament encara sn molt
desconeguts tant pel pblic com per la crtica[5]. Per exemple, en el conte Cam,
el pintor s absorbit per la prpia obra, o en el conte Intrs, un personatge
annim entra dins un quadre del Museo del Prado, tal volta Las Meninas, en una
clara referncia metaliterria i/o metapictrica, metacultural si el vol.
Val a dir que en el llibre Espiral, i en lobra de Baixauli en general, hi ha alguns jocs
metaliteraris, no gaires, picades dullet que, a parer nostre, sn fora marginals,
sobretot si es t en compte el global de lobra i la seva intencionalitat. Baixauli ha
afirmat que no li interessen el llibres en qu no batega la vida. Si assagem lectures
diguem-ne metaliterries o massa formalistes de la seva obra, tal com insinua J.
Ricart (tanmateix el lector lletraferit podr gaudir amb relats metaliteraris igual
que ho va fer amb la seva novella anterior Lhome manuscrit, que al cap i a la fi, es
tractava duna deconstrucci dun dietari[6]), aleshores perdem la frescor i la vida
que el mateix autor reclama a la literatura. Del conte Botiga, per exemple, un
dels pocs que es presten fcilment a la incontinncia verbal metaliterria, sen pot

45

fer una lectura gens formalista: sempre calen referents als quals emmirallar-se per
assolir una veu prpia, tant en la vida com en la literatura.
(Aprofito lavinentesa per dir que un dels problemes de la crtica literria actual
nostrada s, precisament, les lectures covardes i formalistes que es fan de les obres
dels autors les quals impedeixen fer cap crtica que no sigui constructivapedaggica aix com lendmica manca de generositat dalguns crtics incapaos
de reconixer mrits, talent i feina ben feta. Val a dir, tamb, que la mania mig
metaliterria, mig teoricoexperimental, ha penetrat amb fora en les generacions
ms joves descriptors, segurament a causa duna manca de discurs literari propi.
Vegis els meus articles publicats a Nvol: Literatura generacional? No, grcies i
Literatura generacional? (2))
Finalment, cal destacar, duna banda, la influncia dels contes populars, les
rondalles, les llegendes urbanes, etc., en molts dels contes de Baixauli. Per exemple,
el conte Tres, que rere una aparena de conte de fades amaga una reflexi sobre
els conceptes de normalitat i anormalitat (o excepcionalitat). O els contes Veu i
Criatura: en el primer, la figura del gos simbolitza el coneixement; en el segon,
apareix una criatura com a personificaci de la mort. Val a dir, per, que tot i el
contingut allegric de molts contes, lautor mai no utilitza les histries com a
mecanismes o tcniques moralitzadors, allionadors, ans al contrari.
I daltra banda, cal no oblidar el to crtic radicalment actual de molts contes
amb la realitat valenciana contempornia. Aix, un relat com Infncia es pot llegir
com una crtica ferotge i alhora desesperanada a la corrupci urbanstica, el
smbol de la qual s un gegant que no mostra cap mena de respecte ni pel medi
ambient ni per la cultura, per aix noms engul vegetaci, dunes, cases de camp,
horta O el conte Llegat, que no s sin una crtica a larribisme consubstancial
al medi social i cultural hum.
En definitiva, dit breument i a tall de conclusi: Espiral s un llibre (de contes) fora
de srie, i tal vegada fra bo que els funcionaris de la literatura en prenguessin
bona nota.

[1] Llus MUNTADA, La lnia dombra, LAven, n 357 (maig 2010), pp. 60-61.
[2] Vegis: Enric SRIA, Arabescos del temps, El Pas, Quadern, n 502 (4 de
febrer 2010), p. 4.
[3] Adolf BELTRAN, Som actors efmers duna pellcula sense fi, El Pas, Quadern,
n 502 (4 de febrero 2010), p. 2.
[4] Vegis: Manel ZABALA, Un escriptor que pinta, La Vanguardia, Culturas, n
412 (12 de maig 2010), p. 10.
[5] Vegis lepleg que va escriure Juli Guillamon al llibre Contes de capalera, que
aplega els quatre primers llibres de contes de Palau i Fabre.

46

[6] J. RICART, Levante. Postdata, n 702 (12 de mar 2010), p. 5.

Isern, Joan Josep, La patina dels anys (a propsit dEspiral, de Manuel Baixauli,
Totxanes,
totxos
i
maons,
5
de
juny
de
2014,
http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=265417
No recordo si ja havia explicat aqu o en alguna altra banda latracci que sento des
que era ben petit pels signes fsics que evidencien el pas del temps. Em vnen ara a
la memria, per exemple, aquells venerables graons daccs a les estacions del
Metro de Barcelona de fa molts anys, fets amb una pedra de color gris fosc amb
fragments incrustats dun material que brillava com petits estels. Uns graons que
es veien clarament desgastats en les zones ms properes a les baranes pel frec
de milions de petjades.
Ms cap aqu recordo tamb la ptina agradable a la vista i al tacte del travert amb
qu estan construts els vells monuments de Roma. O lempremta profunda dels
cinc dits a la columna central del Prtic de la Glria just all on durant deu segles
els pelegrins, confortats per la joia de larribada, han recolzat la m en senyal
dagrament pel trajecte que els ha portat a Compostela.

Hi ha altres exemples de com el temps ens va modelant lentament que tamb

matrauen. s el cas del pianista canadenc Glenn Gould, mort prematurament el
1982 a ledat de cinquanta anys. El 1955, quan tenia vint-i-tres anys, va enregistrar
les Variacions Goldberg, de J. S. Bach, en una versi de 46 minuts i 11 segons.
Un veritable exercici de velocitat i virtuosisme al piano noms a labast dels elegits
pels dus.
Vint-i-sis anys desprs -el 1981, just un any abans de la seva mort- Gould va tornar
a enregistrar les Variacions per en aquesta ocasi amb un tempo molt ms
assossegat, paladejant gaireb cada moviment, fins a lextrem que va necessitar 51
minuts i 15 segons per completar lexecuci de lobra. Un deu per cent ms de
temps.
Entre una versi i laltra hi ha mitja vida i tot el que aix representa de cmul de
vivncies i saviesa per part de lintrpret que, daquell virtuosisme gaireb atltic
dels anys joves, evoluciona fins al punt dinterioritzar completament lesperit
essencial de lobra de Bach. El significat dels seus sons i, sobretot, de les seves
pauses, dels seus silencis
A casa nostra tenim un escriptor que no fa gaire que ens ha ofert un altre exemple
daquests que a mi tant magraden de com el pas dels anys ens va fent ms savis i
ms madurs. s un escriptor que jo mestimo molt, que va nixer a Sueca (la
Ribera Baixa) el mes doctubre de 1963 i que es diu Manuel Baixauli.

47

Baixauli va ser un dels autors que vaig destacar fa un parell de mesos en el meu
apunt de recomanacions de Sant Jordi per les seves dues darreres novelles. s
un escriptor dotat amb una cosmogonia prpia summament interessant. Tant, que
he decidit -privilegis de jubilat lletraferit- que em calia rellegir-lo de cap i de nou
des del seu primer llibre. Una plaent operaci en la qual ara mateix estic
embarcat
Lany 1998 Manuel Baixauli era un pintor que escrivia amb una certa traa i que
va aconseguir aplegar 68 microrelats de mitja dotzena de lnies els ms curts fins
a tres pgines en el cas dels ms llargs. El conjunt el va titular Espiral i el va
presentar al Premi Ciutat de Badalona daquell mateix any que va guanyar ex
aequo amb Toni Cucarella, un altre valenci.
Espiral va ser publicada el desembre de 1998 per Editorial Columna amb una
trajectria fora discreta, tant a nivell dacceptaci del pblic (lautor encara avui el
deifneix com un llibre fantasma) com de reaccions per part de la crtica
(badavem). Una veritable pena perqu els relats dEspiral configuren un
esplndid retaule sobre la mort, loblit, el somni (i els malsons), la por, la solitud i
la pervivncia del passat. Tot aix situat en uns ambients obsessius presidits per
arquitectures hermtiques, paisatges inhabitats i escenes surreals que els
lectors dels llibres posteriors de Manuel Baixauli reconeixeran plenament.
Literatura fantstica? A primer cop dull es podria dir que s, per hi ha alguna
cosa ms. El mateix Baixauli ho va expressar en unes declaracions que tinc
retallades: ms que
surrealisme o fantasia, el que sexplica en els
relats dEspiral forma part del que podrem definir com la lucidesa del
moribund. Linstant fuga de suprema claredat previ a lingrs en la fosca eterna.
Lany 2007 el nostre home va passar de ser un pintor que escrivia a un
escriptor dxit que pinta grcies a lextraordinari reconeixement -ara s: de pblic
i de crtica- de Lhome manuscrit (Proa i Moll, 2007), una de les sis o
set millors novelles que ha generat la literatura en llengua catalana en el que
portem del nou segle.
Cinc anys abans -el febrer de 2002- havia publicat Verso (Bromera), el seu
debut en el gnere de la novella i dos anys abans de Lhome manuscrit -s a dir,
loctubre de 2005- Baixauli va patir una estranya i dolorosa malaltia que el va
tenir fora de combat durant una temporada. Una malaltia que (ara ho hem sabut) li
va servir per disparar lescriptura de La cinquena planta, publicada lany passat.
Conta la llegenda que un bon dia de 2009 alg que se lestimava va aconsellar a
Manuel Baixauli que fes una ullada a Espiral per si tenia alguna cosa a dir-hi
onze anys desprs de la seva publicaci. I pel que sembla en va tenir unes quantes,
de coses a dir, ja que pocs mesos desprs -el gener de 2010- apareixia una nova
versi editada per Proa amb els mateixos textos per, en la majoria dels casos,
encara ms reduts, ms essencials. En paraules de lautor li havia sortit una
Espiral encara ms Espiral que la primera. I amb un epleg que dna sentit a
lexperiment i relliga passat i present com noms ho podia escriure un home tocat
pel do de la narrativitat com s Manuel Baixauli.

48

Als quaranta-sis anys Manuel Baixauli va reescriure el llibre que havia escrit als
trenta-cinc tot esporgant barroquismes, obvietats, noms de personatges,
prembuls innecessaris, adjectius sobrers i finals massa explcits. Aix darrer
sobretot perqu (torno a citar lautor) Narrar s seduir i per seduir el lector no
li pots satisfer tota la curiositat. Shan de deixar zones de penombra.
El resultat final de tot plegat s un exercici narratiu duna intensitat extrema que
parteix dun material de partida de gran nivell i que la reconstrucci posterior
ennobleix com un vell (i bell) travert rom.
Tot aix, a ms a ms, ho podreu gaudir a fons si us decidiu a posar en prctica el
mateix que he fet jo aquests darrers dies: una lectura en parallel, conte a conte, de
cada una de les dues versions dEspiral. Un experiment que recomano de
manera molt especial a aquells lectors que se senten atrets per all que se
sol denominar la cuina de lescriptura.
La maduresa de Glenn Gould es va demostrar posant els silencis que va considerar
que Bach necessitava. La maduresa de Manuel Baixauli lha portat a
condensar fins a lextrem els seus textos danys enrere. Lun allarga, laltre escura
per tant en un cas com en laltre el que es demostra s que el temps mai passa en
va quan sabem treure tot el profit de les llions que ens va donant.
I ara us deixo, que he de comenar la relectura de Verso, llibre amb el
qual Baixauli va guanyar el Premi de Novella Ciutat dAlzira de 2001.
Fixeu-vos com comena i ja mho sabreu dir: Mentre tots els coneguts el feien a
Roma, Arnau Mic seia en una hamaca mirant les ones, absort, des de la
penltima planta dun edifici deshabitat, lluny de Roma, relativament prop
de casa, als afores dun poble destiueig

49

ii.

Entrevistes

Capilla, J., Manuel Baixauli, dileg amb els clssics, Serra dOr, 587, novembre de
2008, p. 49-52
Manuel Baixauli (Sueca, Ribera Baixa, 1963) s pintor i escriptor. Professionalment
es dedica a lensenyament del dibuix i de la pintura. Com a escriptor, s autor del
recull de narracions Espiral (premi Ciutat de Badalona, Solstici dEstiu, 1998) i de
la novella Verso (premi Ciutat dAlzira de novella 2001). Lany 2006 va guanyar el
premi Mallorca de narrativa, un dels ms ben dotats i prestigiosos de les lletres
catalanes. Desprs daquest primer reconeixement, Lhome manuscrit no va deixar
dacumular guardons: el premi Salamb de narrativa catalana 2007, i, ja lany 2008,
el premi nacional de la Crtica catalana, el de la Crtica dels Escriptors valencians, el
de la Crtica de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Qwerty del
programa homnim de BTV.
Els crtics han estat unnimes a lhora dassenyalar les excellncies de la novella
de Baixauli. Tot i aquest xit aclaparador, abans de proclamar-se guanyadora del
premi Mallorca la novella va haver desperar uns quants anys. De fet, es va
presentar a uns quants premis, i no va guanyar; i fins i tot va haver dencaixar la
negativa de publicar-la per part dalguna editorial. Paradoxalment, per, sha
convertit en una de les novelles ms llegides i ms ben valorades pels especialistes
dels darrers anys. Encara ms, sobta la bona acollida que ha tingut Lhome
manuscrit, perqu no s una novella fcil, sin que ms aviat sadiu a un tipus de
lector minoritari, donat a les cabries de caire filosfic o psicolgic.
Lhome manuscrit s una novella polidrica, plena de matisos, en qu el lector t a
labast un vast terreny de possibilitats estratificades que pot anar destriant i
interpretant en virtut dels seus interessos i capacitats. La identitat s un dels temes
centrals de la novella. es tracta duna identitat mltiple, diversificada, fins i tot
contradictria. Una identitat amb voluntat de transcendncia el tema de la mort
ocupa, tamb, un espai considerable de la histria. I hi ha, tamb, lobsessi del
protagonista per lescriptura i el mn de lart. No debades, el ttol alludeix la
inclinaci que t el personatge principal per la grafomania. La literatura, doncs, hi
apareix com una obsessi, com si es tractara duna veritable religi per a un sser
desvalgut, orfe, abandonat dels seus i de si mateix: una vlvula descapament
enmig de la mediocritat de lexistncia i, alhora, una via de fugida davant la mort
un intent, ni que siga illusori, de superaci de loblit desprs del decs. Lhome
manuscrit s una novella que entronca amb la millor tradici dels clssics
contemporanis, i un homenatge a la literatura.

50

P.: No us aclapara tant de premi? Us ho esperveu? La crtica ha estat

unnime a lhora de judicar lobra.
R.: Jo tenia una fe cega en el llibre, lhavia escrit amb total llibertat, sense especular
si agradaria o no a la crtica o als possibles lectors. Cada volta que el rellegia o el
reescrivia mho passava millor, i mai no men cansava. Tanmateix, el vaig presentar
diversos anys, sense xit, als ajuts de la Instituci de les Lletres Catalanes, i,
posteriorment, a distintes editorials. El premi Mallorca marrib quan ja tenia la
confiana afeblida i quan ja em plantejava guardar-lo al calaix.
P.: I, paradoxalment, no s una obra fcil, ni t, a priori, un ventall de
lectors ampli. Com expliqueu lxit, literari i comercial, de Lhome manuscrit?
R.: Lxit s un misteri. Davant de Lhome manuscrit, els primers lectors qualificats i
els crtics coincidien: s un llibre difcil, gens comercial. En tot cas, s un llibre
que, abans de ser un xit de vendes, ha estat un xit de crtica. Sn els lectors
especialitzats, els malalts de literatura, els qui han engegat, als diaris i a Internet, el
boca a orella. La meua hiptesi sobre lxit comercial s que, contrriament al que
semblava, s un llibre que permet distints nivells de lectura, i per tant pot
interessar un ventall ampli de lectors. De fet, tracta dassumptes essencials, que
ens afecten a tots.
P.: Lobra no es basa en una acci trepidant, sin ms aviat en una trama
psicolgica, de recerca personal. La identitat s una constant en els clssics
contemporanis. s el tema principal de la vostra obra?
R.: La identitat, la rectificaci de la prpia identitat, el dest, la lluita obsessiva i
alhora intil contra el dest. Els humans som insignificants, per, a diferncia de les
formigues o els estruos, lluitem cada dia per deixar de ser-ho.
P.: La identitat del protagonista s diversa, mltiple, plena de possibilitats,
grcies a, o per causa dels altres jo (Ell i lAlbat) que suplanten o
diversifiquen les seues potencialitats. Us s una obsessi aquesta qesti de
la identitat?
R.: Cadasc de nosaltres som moltes persones alhora. Som un bosc de
contradiccions i de possibilitats insospitades. Els qui escrivim projectem variants
del nostre jo en els nostres personatges. Aix s enriquidor i fins i tot teraputic,
psicolgicament parlant. Escriure una novella ens pot salvar de caure en
lesquizofrnia, en la delinqncia o en la poltica. Si Hitler o Stalin shagueren
dedicat a escriure novelles, pot ser no haurien fet una obra mestra, per ens
haurien estalviat molts disgustos.
P.: s inevitable veure-hi la influncia o, si ms no, una lnia literria de
treball entorn de la identitat explorada pels autors europeus contemporanis:

51

Kafka, Ionesco, Beckett, Pessoa Lhome manuscrit s tamb un homenatge

als clssics?
R.: No hi ha cap homenatge deliberat. Per com que som no sols el que mengem,
sin tamb el que llegim o veiem o escoltem, potser es nota que sc, sobretot, un
consumidor de clssics. I no sols literaris. Potser Bach o Bergman mhan influt tant
com els que esmenteu.
P.: Lamor jo diria obsessiu per la literatura, per llegir i, sobretot, per
lescriptura hi s tamb omnipresent. El protagonista de Lhome manuscrit
consagra la vida a elaborar un Dietari immens (que al final es quedar en
dues-centes pgines); les seues llibres, els seus escrits a les parets
R.: No magraden les coses a mitges. O tot o res. en lart, cal ser radical. Ben vinguts
siguen les obsessions, les dries, els excessos.
P.: Llegint Lhome manuscrit s difcil no identificar el narrador amb Manuel
Baixauli. De fet, hi ha molts elements que inciten a identificar-vos amb el
protagonista. Fins a quin punt el narrador de la novella difereix de lautor
real o shi assembla?
R.: Tota obra dart, si s sincera, esdev un autoretrat. Per moltes invencions que
continga. O, millor: a causa de les invencions que cont. En la ficci, un pot ser ms
sincer que quan parla de fets reals. I a Lhome manuscrit hi ha molta ficci.
P.: Situeu la histria en el vostre entorn ms prxim: Sueca, Valncia,
lAlbufera (un altre element que fa pensar en la proximitat entre narrador i
autor real). La literatura depn ms de la imaginaci que no de les peripcies
personals de cadascun
R.: La literatura, i lart en general, depn del carcter, de la personalitat, de la veu
de lautor. I aix s una fatalitat. Un autor sedueix o no sedueix. I punt. Si el que
conta s real o fictici importa poc.
P.: Hi ha tamb una presncia explcita: la de lescriptor Josep Palcios, que
no sesmenta pel nom en cap moment, per s la seua obra ms coneguda,
Alfabet. Us considereu un deixeble de Palcios
R.: Deixeble No. El que he rebut dell no s una ensenyana, sin, en tot cas, una
influncia. Per tamb lhe rebuda de Borges o de Melville, i ning no men diria
deixeble. De Palcios em considere amic i admirador. Som molts els qui admirem
Palcios. Pocs ho manifesten en pblic.
P.: Tot i que no hi apareix, Fuster tamb us deu ser una referncia literria i
personal ineludible.

52

R.: I tant. Cap escriptor valenci actual no seria exactament el que s sense
lexistncia prvia de Fuster. Ens ha marcat a tots.
P.: s veritat que Fuster va escriure una novella?
R.: Ho diu ell, en una carta. Sembla, per, que la seua autoexigncia era massa alta i
la fu desaparixer abans que la llegira ning.
P.: Una de les coses que sorprenen de la vostra obra s la inserci de
fotografies, cosa que no s gens habitual en la literatura contempornia.
Creieu que era necessari, aix? No limita una mica la imaginaci del lector?
R.: Deteste el superflu. No vull donar-me-les dexperimental ni pretenc sorprendre
per sorprendre. Si vaig incloure-hi fotos s perqu potenciaven la histria i
naugmentaven la versemblana.
P.: Tamb inclou jocs narratolgics, com ara la inclusi dhistries (Origen,
Saviesa, Passi) dins de la histria principal, i tipogrfics (lletres
blanques sobre pgines negres).
R.: Aix dincloure unes histries dins daltres ja ho feien Ramon Llull, Cervantes,
Rabelais I els jocs tipogrfics ja els feia Sterne. No invente res, simplement he
combinat distintes estratgies narratives per construir un llibre seductor. La forma
duna obra dart ha destar, pense, al servei de la seducci.
P.: El protagonista de Lhome manuscrit s un sser ms aviat auster, solitari,
ermit, un boig ali a les temptacions mundanes i materials. En la vostra
condici dartista doble, com a escriptor i pintor, valoreu el mn de lart per
damunt de totes les coses?
R.: No. El ms important, per a mi, s la vida, i els seus minsculs plaers quotidians.
S que s cert, per, que per als qui en som addictes, lart ho impregna tot. s la
nostra religi.
P.: Hi ha tamb una crtica del diner fcil, contra lespeculaci urbanstica.
R.: Lobsessi per acumular diners, la incultura i la insensibilitat sn, per a mi, les
pitjors malalties de la nostra societat.
P.: Un altre tema important s el de la transcendncia ms enll de la mort.
Shi percep una confiana bastant ferma en la literatura com a possibilitat de
superar la mort o anar-hi ms enll
R.: La literatura ens pot dur una mica ms enll de la mort, per no gaire. El nostre
dest indefugible s loblit. I aix cal assumir-ho amb filosofia, sense fer-ne un
drama.

53

P.: Tamb hi ha un gust per lescatologia morturia, per la necrologia, com es

constata en una de les histries, Saviesa.
R.: Mirar frontalment a la mort obri els ulls. Els cementeris sn una font de
lucidesa.
P.: Jo us imagine, desprs de mort (espere que, com ms tard, millor), dins
dun nnxol, amb una espelma, un llibre i unes quantes llibretes escrivint in
saecula saeculorum
R.: Millor imagineu-me amb els ulls tancats, escoltant eternament la mar o, ja
posats, les Variacions Goldberg.
P.: Abans daix, per, per a quan una altra obra de Manuel Baixauli?
R.: Aquesta s, sens dubte, la pregunta ms difcil. Noms puc contestar: no ho s.

Beltran, Adolf, Som actors efmers duna pellcula sense fi, Entrevista a Manuel
Baixauli, El Pas, 4-II-2010

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) s un escriptor capa de prendre's la molstia

d'agrair a un lector una crtica negativa, perqu el fa pensar i l'ajuda a millorar la
seua obra. Potser aix passa perqu han estat pocs i matisats, enmig d'una mar
d'elogis, els retrets que ha rebut la seua novel.la fascinant L'home manuscrit
(2007), llibre multipremiat, llegit i comentat amb admiraci en un mbit, el de la
literatura en llengua catalana, on no sovinteja aquestes efusions. O potser s
conseqncia d'una predisposici perfeccionista davant d'un ofici que viu
apassionadament. Siga com vulga, Baixauli, que tamb s pintor, trau ara a les
llibreries Espiral (Proa), una col.lecci de relats breus que havia publicat l'any
1998 i que ha reescrit per fer encara ms colpidores les imaginacions que s'hi
despleguen.
"No sc un intellectual, sin un imaginaire. 'Espiral' s un inventari
d'imaginacions"
Pregunta. Reescriure Espiral s una manera d'alleugerir la pressi per l'xit
de L'home manuscrit i donar-se temps per a la prxima novella?
Resposta. No, no n's aquest, el plantejament. He reescrit Espiral , bsicament,
perqu em feia illusi. Molts lectors de L'home manuscrit el buscaven a les
llibreries i no el trobaven, estava exhaurit. Me'l vaig mirar i, a banda de trobar-hi
defectes formals, propis d'una opera prima, l'essncia dels contes em sembl viva.

54

Rellegint-los i reescrivint-los, al cap de dotze anys, m'he tornat a emocionar i a

divertir.
P . Estaria d'acord a reconixer que Espiral s un recull de relats plens de
fantasmes?
R. Fantasma sona a literatura gtica, i Espiral no va per aquest cam. Els contes
parlen d'una cosa tan real com s que els nostres avantpassats, i la seua empremta,
sn presents en la nostra vida quotidiana: en els nostres pensaments, en els
objectes, els edificis i els carrers que ens envolten... Nosaltres, com ells, som actors
efmers d'una pellcula sense fi. La meua visi de la mort no s gtica, sin en la
lnia melanclica, lluminosa, del Rquiem de Faur.
P. S'identifica amb la idea que a vost li interessa la metaliteratura?
R. Tinc allrgia a aquestes paraules, a aquestes etiquetes. Com que me la penjaven
damunt i no sabia exactament qu volia dir, la vaig buscar en el diccionari. I...,
sorpresa!: no apareix en cap diccionari, s una paraula fantasma. M'interessen,
m'obsessionen, la literatura i l'art en general, amb el "meta" davant o no.
P. La vida i els llibres sn la mateixa cosa?
R. La vida sn moltes ms coses, a banda dels llibres, per no em fa grcia imaginar
una vida sense llibres. Tampoc no m'interessen els llibres en qu no batega la vida.
P. La seua escriptura es fa ms complexa o ms depurada? Quina pensa que
s l'evoluci del seu estil?
R. Crec que evolucione vers una forma ms depurada i, alhora, vers un contingut
ms subtil, menys obvi. La prosa que somie t el nervi, l'harmonia i el misteri d'un
foc. Voldria assolir, mentre escric, la seducci hipntica del foc.
P. Hi ha un aspecte visual molt evident, en la seua literatura, a l'hora de
construir els escenaris. Influncia de la seua faceta de pintor?
R. s possible. Jo no sc un intellectual, sin un imaginaire. Espiral , per exemple,
s un inventari d'imaginacions. Mai no he partit d'una idea, en els contes, sin
d'una imatge. Les idees van a remolc de les imatges.
P. En quin llibre est immers en aquest moment? Qu llig i qu escriu ara?
R. Acabe de llegir dues novelles situades en manicomis: Els espectres, d'un rus
anomenat Andriev, i Sophia , d'un cert Thubron, angls. Ara mateix estic immers
en el primer manuscrit d'una novel.la. N'havia fet un esquema, per orientar-me,
per les paraules han pres un cam molt diferent i ara avance a les palpentes.
Ignore qu escriur dem. En tot cas, ser un llibre manicomial.
P. Una vegada Jos Saramago li va donar un consell: "No tingues pressa. No
perdes el temps". L'ha seguida, aquesta recomanaci?

55

R. I tant! La pressa, d'una banda, i la peresa, de l'altra, sn dos enemics mortals de

l'art.

Vilaweb, Manuel Baixauli: Sc partidari de refer el propi passat, 15-I-2010.

Entrevista amb Manuel Baixauli, autor de 'L'home manuscrit', que ara

presenta 'Espiral' (Proa), el seu primer i darrer llibre, tot alhora.
Aquesta nova edici de 'Espiral' (Proa) inclou un epleg en qu Baixauli parla amb
si mateix, per onze anys ms jove, quan escrivia 'Espiral', i li explica per qu s'ha
decidit a rescriure els relats del llibre.
'No tingues pressa, no perdes el temps'
Explica Baixauli a l'epleg que l'any 1993 va participar en un aplec de joves
escriptors espanyols i llatinoamericans, amb figures com Saramago, Benedetti, Roa
Bastos, Arreola, Matute, Jorge Amado, Juan Goytisolo, Wole Soyinka... Escriu: 'De
tots els assistents, jo era, sens dubte, qui menys escriptor se sentia. Entre poetes,
narradors i assagistes apassionats, alguns amb obra slida al darrere, shavia
infiltrat un pintor. Potser per aquest complex dinferioritat, o per linters propi de
qui comena, jo era un dels ms atents als actes: conferncies, tertlies, lectures
pbliques, etc. Seia, sempre, a primera lnia, prenia molts apunts i solia fer
preguntes, ara ho s, ben ingnues. En recorde una que vaig fer durant una tertlia
amb Goytisolo, Saramago i alguna patum ms. Lacte era a punt dacabar i ning no
hi intervenia; vaig alar el bra. 'Quin consell doneu, vaig dir, a alg que tot just
comena?' Vaig sentir rialles dalguns collegues, darrere meu. 'El meu consell, fu
Goytisolo, s que no hi ha cap consell til.' Saramago, en canvi, s que shi aventur:
'No tingues pressa, va dir. No perdes el temps'.'
Tamb confessa Baixauli: 'Ignore per qu comenc a escriure. Quan m'ho demanen
no s qu dir. (...) Hi havia el tracte recent amb J. Palcios, l'obra del qual em sedu
per l'enorme autoexigncia.'
'No escric igual que tu, he canviat prou', diu el Baixauli d'ara al Baixauli ms jove.
'De fet, continue escrivint contes curts, com els teus, per mixen diferents. El que
vull dir s que encara midentifique amb 'Espiral', malgrat el temps. Lestil, per,
calia depurar-lo.'
Qu has canviat, de 'Espiral'?
Coses. s el nostre primer llibre, encara ets verd. No sc molt ms expert que tu,
per ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en 'ment', evite la
grandiloqncia, el barroquisme Busque claredat.

56

()
He subtilitzat alguns finals. He canviat, tamb, alguns ttols.
()
Qu creus que has guanyat, amb aix?
Tensi. Importantssima, en un microconte. Alguna histria, com ara 'Novella',
lhe escrita de nou; de 'Mscara', que ara es titula 'Aniversari', n'he extirpat dos
teros del text Mhe pres totes les llicncies. Per lessncia del llibre s mant. O
millor: 'Espiral' s, en aquesta nova edici, ms 'Espiral' encara.
No esdevindr castraci, tanta poda?
No. Pot semblar un text massa nu, per desprs creix.
Creix, on?
Dins del lector.
Podeu seguir lentrevista completa en lenlla segent:
http://www.vilaweb.tv/manuel-baixauli-soc-partidari-de-refer-el-propi-passat

Abella, Anna, Manuel Baixauli: Quiero tener la lucidez del moribundo sin serlo,
El Peridico, 18-I-2010.

El autor del multipremiado 'L'home manuscrit' se reinventa

reescribiendo los inquietantes relatos de su primer libro, 'Espiral'
(Proa).
Lejos de su apacible Sueca natal, Manuel Baixauli pasea los miedos cotidianos que
pueblan sus brevsimos cuentos por la Rambla del Raval de Barcelona. Lo suyo era
la pintura pero decidi emular a sus amigos escritores y en 1998 present su pera
prima, Espiral, al Ciutat de Badalona y lo gan. Ahora reedita este inventario de
imaginaciones, de ficcin concentrada, dos aos despus del xito de su novela
Lhome manuscrit.
En el eplogo de Espiral dice que cuando lo public hace 12 aos, usted era
un pintor que escribe y que ahora es un escritor que pinta.

57

En Sueca la gente me conoce como pintor, aunque ahora pinto poco porque
escritura y familia me ocupan mucho tiempo. Pintar y escribir me hacen sentir
realizado. Escribir es bueno, nos hace reflexionar. Yo vengo del mundo del arte y
para m la literatura es un arte. En la pintura me gusta combinar textos e imgenes
y en lo que escribo hay mucha imagen, como en Espiral.
Por qu reescribirlo?
Porque fue un libro fantasma, gan un premio y se public pero no tuvo difusin,
aunque entusiasm a la poquita gente que lo ley. Un amigo me sugiri que lo
reeditara. Haca 11 aos que no lo miraba y al hacerlo an me emocion. Lo he
reescrito por respeto a los lectores, porque vi que no estaba al nivel de Lhome
manuscrit. Tena las tpicas imperfecciones del principiante: ser demasiado obvio y
explicar demasiado. As que quit adjetivos y pod mucho para ser ms sutil. Los
cuentos ahora son ms claros y fciles de leer y menos obvios. Narrar es seducir y
para seducir al lector no le puedes satisfacer toda su curiosidad no? Hay que dejar
zonas de penumbra.
Es un reescritor que habla con el Baixauli de hace 12 aos.
Necesitaba explicar la historia del libro y convert el eplogo en un cuento donde
hablo con el primer autor de Espiral. Cuando yo tena 20 aos qu quera ser, a
qu aspiraba? Dialogar con esa persona que eras para ver lo que has llegado a ser,
dnde quedan las expectativas... Me gusta mirar atrs y ver qu ha aguantado el
paso del tiempo y qu no. Soy partidario de rehacerlo todo, de reinventarme.
Reescribiendo Espiral he saneado un poco mi pasado.
Cul es su fuerte?
La imaginacin es lo nico que me ha regalado la gentica. Soy un ignorante en
casi todo pero tengo facilidad para inventar. Cada noche me invento un cuento y lo
cuento a mis hijos. Improviso. Tengo mil ideas pero escribiendo soy lento. Ando en
la oscuridad, en el vaco. No s qu voy a hacer en la prxima pgina, en la prxima
pincelada, pero las que se salvan te llevan a lugares insospechados. Me interesa lo
imprevisible. Partir de lo conocido y lo cotidiano hacia lo desconocido, el misterio.
Suicidios, atropellos, homicidios... la muerte es omnipresente.
La conciencia de la desaparicin, la muerte, el olvido, que ya apareca en Lhome
manuscrit, cohesiona los 68 relatos. Me gustara poder mirar las cosas con la
lucidez del moribundo, del que sabe que se va, pero sin serlo. Eso me obsesiona
desde nio.
Y estn plagados de fantasmas.
Yo vengo de la tradicin clsica del cuento, la de la Biblia, Las mil y una noches,
Poe, Borges... Hay otra moderna, la de Chjov, Hemingway, Pmies o Monz. Como
lector me gustan las dos, como escritor, la clsica. Vengo del cuento oral, del de

58

fantasmas y terror, pero no hago fantasa, ya que siempre hablo de lo cotidiano

aunque mezcle sueo y realidad.
Los personajes son solitarios.
Es que siempre estamos solos. Cuando te pasa algo grave te das cuenta de lo solo
que ests. Yo lo viv: tuve una enfermedad muy rara que me dej 42 das
paralizado, igual que una piedra pero consciente. En el libro de la maratn de TV-3
lo explico. Era un sndrome que no se sabe por qu se produce ni cmo se cura. No
poda expresarme, comer, respirar. Tena la sensacin de estar en un pozo oscuro
viendo arriba un agujero por donde se asomaban mis familiares pero no poda
decirles nada. Estaba solo! Era insoportable. Mi nueva novela parte de esa
experiencia.
Aquello le cambi?
La visin de la vida no. Hay que valorar el presente porque es irrepetible y se
acaba. Pero ahora soy ms radical y tengo poca paciencia, no me gusta esperar. La
vida es demasiado corta.

iii.

Vdeos

Manuel Baixauli llegeix Espiral: http://www.vilaweb.tv/escriptors-tvmanuel-baixauli

Entrevista a Manuel Baixauli a TV3, 10-IV-2008:

http://www.tv3.cat/videos/367959

59

d. De lespiral a lhlix
i.

Blog del Dileg

El blog del Dileg (http://dialegescriptor.blogspot.com) vol ser un espai de

trobada entre els diferents participants en lactivitat abans i desprs de la trobada
amb lescriptor. Des que es va posar en marxa lany 2008, ha crescut i ha
evolucionat grcies a les diferents iniciatives dalumnes i de professors i, en
participar, a partir del moment en qu es va convertir en la plataforma per al
premi literari del Dileg.
Qualsevol persona pot llegir el blog, per no hi pot publicar tothom. Noms les
professores i els professors que participen al Dileg poden tindre-hi compte
dusuari, de manera que poden publicar-hi totes les entrades que consideren. Els
alumnes, en canvi, no tindran cap dret daccs ni modificaci al blog, llevat de la
participaci (que pot ser dall ms intensa) en els comentaris que acompanyen les
entrades. Una altra cosa, naturalment, s que cada docent permeta als alumnes
elaborar els textos que ella o ell publicar com, de fet, passa amb el concurs.
La major part de les professores i professors que participen al Dileg ja shan
registrat com a usuaris del blog. Els que no ho hagen fet encara poden posar-se en
contacte amb Gonal Lpez-Pampl (goncal.lopez-pamplo@uv.es) perqu els done
les instruccions pertinents.
Al blog, es podr fer el seguiment del Dileg dengany al voltant de lobra
Espiral de Manuel Baixauli. A banda de recordar les dates de lactivitat, shi
publicaran diferents recursos, des denllaos a pgines web sobre lautor fins a les
bases i els textos del concurs, passant per aquest mateix dossier. Desprs de la
trobada amb lautor, el blog ser un lloc idoni per a penjar fotografies o crniques
de lacte. Cal recordar, finalment, que el blog s un arxiu de les activitats dutes a
terme en anys anteriors, cosa que no noms serveix per a fer memria, sin per a
trobar inspiracions i models per al Dileg denguany.

60

ii.

Tertlia digital de Twitter

Al costat del blog, ls de les noves tecnologies es fa present en el Dileg per

mitj de Twitter. Per tercer any consecutiu, i seguint la iniciativa de lIES el Quint
de Riba-roja del 2012, es promour una tertlia digital sobre Espiral. Dins del
termini temporal dunes setmanes concretes fixades prviament, i segons uns
criteris anunciats abans de comenar, els alumnes dels collegis i instituts
collaboradors participaran en una tertlia a lentorn de la novella, en la qual
tamb podran intervindre altres usuaris de Twitter.
La iniciativa daquesta edici, seguint el funcionament de lany passat, abastar
la comunicaci entre els alumnes dels diferents centres educatius, possible grcies
a la creaci de letiqueta (hashtag) #dileg15. El perode de tertlia oficial establit
en la reuni de treball es decidir en la sessi de treball.
A ttol informatiu, us comuniquem que lusuari de Twitter de lautor s
@homemanuscrit.

iii.

Concurs de relats

Des de fa sis anys, una de les activitats del Dileg consisteix en un premi
literari, per al qual els alumnes han de crear unes composicions breus a lestil de
lobra que es treballa. Seguint amb la dinmica dedicions anteriors, el blog es
converteix en la plataforma des don els alumnes podran fer arribar els seus escrits
i participar en el certamen.
Com lany passat, hi haur premi i el nom dels guanyadors es comunicar
durant els dos dies de trobada amb Manuel Baixauli. A banda de lobsequi, es
donar a cada premiat un diploma signat per lautor.
Per a participar en el concurs, cal tindre en compte les quatre normes
segents. Fora daix, la imaginaci i el trellat guiaran les diferents propostes:
1. Noms hi poden participar textos que responguen a la temtica establerta
en la sessi de treball del dia 9 de desembre de 2014.
2. Tots els textos han dajustar-se a la data lmit de publicaci al blog, la qual
tamb es decidir en la sessi de treball.
3. Els textos hauran de tindre al voltant de 200 paraules com a mxim.
4. Noms es valoraran els textos publicats al blog.

61

3. Com un cam dinfinits revolts:

bibliografia
AUBRIT, J.-P. (1997): Le conte et la nouvelle, Paris: Armand Colin.
BAIXAULI, M. (1998): Espiral, Barcelona: Columna.
(1999): Focs perdurables, 1-11, LAven, 342-352.
(2010): Espiral, Barcelona: Proa.
(2014): La cinquena planta, Barcelona: Proa.
LAGMANOVICH, D. (2006): El microrrelato: teora e historia, Palencia:
Menoscuarto.

62