20/12/2010

MÀRIUS
SERRA QUIET

Nieves Tobaruela Mendoza.

Educación Inclusiva.
UIB (seu d’Eivissa).
 ÍNDEX

1. Biografia de l’autor:......................................... Pàg. 3

2. Resum de l’obra:.............................................. Pàg. 4

3. Opinió personal:.............................................. Pàg. 6

4. Bibliografia:...................................................... Pàg. 7

2
 BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Màrius Serra i Roig va néixer a Barcelona l’any 1963,

estudiós i col·leccionista d'enigmes, jocs de paraules i tots els
fenòmens de la ludolingüística, destaca com a escriptor,
periodista, autor de mots encreuats, traductor i enigmista.

L’any 1987 es llicencia en filologia anglesa i publica els seus

primer llibres, però no es va donar a conèixer fins l'any 1994
amb la novel·la Mon oncle. Des de llavors, s’ha dedicat a la
literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat llibres de relats com Quiet que narra la
vida del seu fill Lluís que pateix una paràlisis cerebral, novel·les i traduccions d'autors
anglosaxons. Especialitzat en jocs de paraules, col·labora habitualment en el diari Avui,
La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Entre els seus homenatges, podem destacar el premi
Fundació Enciclopèdia Catalana Narrativa que va rebre l’any 1994 per la novel·la Mon
oncle, el premi Ciutat de Barcelona de Literatura en català 1999 pel llibre de relats La
vida normal, el premi Crítica Serra d’Or i Lletra d’Or 2001 per l’assaig Verbàlia i el
premi Ramon Llull al 2006 per la novel·la Farsa. Actualment és l’encarregat de dur
l'espai Enigmàrius d'El Matí de Catalunya Ràdio, és soci de l’associació d’escriptors en
Llengua Catalana, i viu i escriu al barri d’Horta, Barcelona.

FITXA TÈCNICA DE L’OBRA:

- Títol: Quiet.
- Autor: Màrius Serra i Roig.
- Gènere: Narrativa, relat real.
- Número: 333.
- Editorial: Empúries, Barcelona. www.editorialempuries.cat
- ISBN: 978-84-9787-342-0
- Data de publicació: 1/11/2008
- Primera edició: novembre de 2008
- Segona edició: Març de 2009
- Número de pàgines: 128.

3
 RESUM DE L’OBRA

El llibre Quiet, és un relat que cobreix els primer set anys de la vida del fill
pluridiscapacitat de l’autor, Lluís Serra Pablo, àlies Llullu. En ell, l’autor Màrius Serra
tracta d’explicar, de la manera més normal possible, cóm és el dia a dia d’una família
que té un fill amb aquest tipus de necessitats especials, donant evidències concretes del
seu cas. El Lluís pateix una paràlisis cerebral que fa que no es pugi moure’s, i d’allà el
títol del llibre Quiet.

En quant al tema principal de l’obra podem dir que seria: La presència dels Llullus.
“Llullu”, és un mot que introdueix l’autor al llibre per designar al seu fill i a tots els que,
com ell, presenten algun tipus de necessitat especial. Segons el meu parer, el tema de
l’obra seria aquest, ja que té molt a veure amb la finalitat del llibre i és fer conscient al
lector de la presència d’aquests nens a la nostra societat, de manera que no els podem
ignorar. D’altra banda, en quant a les idees principals que tracta el llibre, podem
destacar les següents:

Una de les idees principals que tracta el llibre, és la invisibilitat dels Llullus. Com ja
sabem, són moltes les persones desconsiderades que anteposen les seves necessitats a
les dels altres. És el cas del senyor que no podia esperar uns segons mentre pujaven al
Lluís i la seva cadira de rodes al microbús adaptat (“un d’ells, i no pas dels més
neguitosos, fa sonar el clàxon mentre estem en ple procés ascendent de la rampa”. Pàg.
75), el senyor que aparcava el cotxe a la zona reservada per als minusvàlids o el que
l’aparcava al damunt de l’acera de manera que no deixava pas a la cadira de rodes per
pujar al microbús ( “[...] decideixen aparcar el cotxe al voral per on circulem el Lluís,
jo i la seva cadira de rodes” Pàg. 76). No obstant això, quan la invisibilitat es
converteix en visibilitat, és perquè volen treure d’aquests nens alguns tipus de profit
econòmic com és el cas del venedor de cadires de rodes (“ha vist en la reforçadíssima
cadira de rodes del Llullu una oportunitat de negoci” Pàg. 103). A més a més, cal
destacar que de vegades aquesta visibilitat frega el rebuig social. És un exemple el cas
de la mestressa del restaurant de peix (“ella, que deu fer estona que lluita contra la seva
repugnància –contra els mocs, les febleses de la carn, els subnormals profunds o les
malalties de qualsevol grau i natura– [...]” Pàg. 99) o del senyor del parc d’atraccions
d’Eurodisney que els mira amb ràbia perquè gràcies a la targeta de minusvàlid no han

4
d’esperar cola (“un pare inquiet fins i tot alça la veu per preguntar-nos on es compra la
targeta vip que ens permet saltar-nos la cua” Pàg. 137). Finalment, per acabar
d’arrodonir aquesta idea, m’agradaria destacar el cas del Màrius quan ell, que viu en
primera persona la difícil situació del seu fill, no és capaç de veure a un altre nen que és
com el seu fill (“si un paio com jo no és capaç de distingir un llullu de dos anys que
viatja en una cadira idèntica a la de mon fill, qui ho farà?” Pàg. 107).

Una altra idea que va molt lligada a aquesta, és la de l’acceptació d’aquest nens per part
de les pròpies famílies. Com podem veure al llarg del relat, el Màrius sent un gran
orgull pel seu fill. De fet, veu la marca de bava del seu fill a la camisa com un emblema
de totes les persones que com ell cuiden d’algun llullu (“la nostra legió d’honor en
forma de medalla ensalivada. Aquestes taques que enfosqueixen camises i bruses són
galons” Pàg. 40). No obstant, això s’oposa al cas de la nena que li demana al pare noel
de paga que li donin una germaneta perquè el fill que han tingut els seus pares no li ha
agradat (Pàg. 141). L’autor es demana si aquest germà serà un llullu.

L’adaptació és una de les idees també presents a l’obra. Tal i com podem veure al
capítol Dada (Pàg. 68), l’autor ens explica un conte titulat “adaptació”. Aquest tracta
sobre un pare que adapta tot l’entorn del seu fill discapacitat (principi de sectorització) a
les seves necessitats, però quan acaba aquest mor i el pare té un accident de manera que
és ell qui acaba fent –lo servir. En el cas del Lluís, els seus pares el duen per tot arreu,
viatgen pel món, van al zoo, als parcs d’atracció, i fan vida normal, dins les seves
possibilitats, perquè creuen que no s’han d’avergonyir. Ans al contrari, es senten molt
orgullosos del seu fill.

Per últim, cal destacar que la finalitat que pretén transmetre l’autor al seu llibre és donar
a conèixer el seu fill, per tal d’entrar en el cor del lector i reivindicar d’alguna manera la
presència d’aquests nens amb discapacitats, que sovint passen desapercebuts, però que
són persones amb sentiments com a qualsevol altre. D’aquesta manera, vol deixar viva
la memòria del seu fill perquè tothom el recordi i no caigui en l’oblit, ja que com diu al
darrer capítol Córrer (Pàg. 149), “ell no podia recordar res però tampoc oblidar-ho”.

5
 OPINIÓ PERSONAL

Segons la meva opinió, la lectura del llibre Quiet de l’autor Màrius Serra ha estat tot un
encert, ja que gràcies a aquesta m’he pogut aproximar una mica més a la dura situació
que viuen moltes famílies que tenen fills amb algun tipus de discapacitat.

Segons el meu parer, aquest llibre intenta entrar en el cor del lector per donar un
testimoni fiable del patiment que sofreixen aquestes famílies, però des d’una visió gens
dramàtica, sinó simplement natural, tal com és. L’autor es despulla totalment i narra
diverses situacions diàries sobre el que suposa tenir un fill amb necessitats especials ja
siguin bones (l’estima, el recolzament) o dolentes (els hospitals, exclusió social).

En quant a les noves vivències i coneixements que m’ha generat l’obra, puc dir que ara
sóc una mica més conscient i sensible a les dificultats per les que entravessen aquestes
famílies, de manera que nosaltres com a mestres d’aquests nens hem de treballar de
manera conjunta per aconseguir una escola amb una filosofia totalment inclusiva per
aconseguir fer sentir aquests nens que és com qualsevol altre de la seva edat. D’aquesta
manera, puc dir que estic d’acord amb les idees que exposa l’autor al seu llibre perquè
totes elles aposten per una societat més justa e igualitària sense restriccions per
qüestions de discapacitat física o mental, ja que TOTS som iguals.

Per tant, la meva valoració final de l’obra és molt positiva, ja m’ha emocionat molt per
la calidesa humana que s’entreveu en ella. A més a més, considero que aquesta lectura
ha estat de gran interès i ha estat molt útil, perquè a mi personalment m’ha ajudat a ser-
ne més conscient de l’existència d’aquests nens que moltes vegades passen
desapercebuts, i de la importància de nosaltres, com a futures mestres, garantir-los-hi
una educació comprensiva i de qualitat adaptada a les seves necessitats.

Finalment, m’agradaria destacar que, segons el meu parer, aquesta lectura m’ha resultat
fins i tot més útil que altres que hagi pogut llegir relacionades amb el tema, ja que
aquesta narra la situació personal d’una família que viu el problema des de dintre. La
qual cosa m’ha fet posar-me en la seva pell, fent-me fins i tot plorar...

6
 BIBLIOGRAFIA

Algunes de les pàgines web emprades per a la realització del treball han estat les
següents:

- http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/quiet_10477.html
- http://www.mariusserra.info/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Serra_i_Roig
- Llibre de lectura Quiet editorial Empúries. Narrativa, 333.

La font de la imatge de la portada i de l’apartat biogràfic són les següents:

- http://blogsomosespeciales.files.wordpress.com/2010/03/quiet.jpg
- http://www.edicionespeninsula.com/docroot/grup62/includes/autors/fitxers/344/mari
usserra350.jpg

Pàgines visitades per interès personal relacionades amb el tema:

- http://www.3cat24.cat/noticia/397187/societat/Mor-Llullu-el-fill-de-Marius-Serra-
protagonista-del-llibre-Quiet
- http://www.3cat24.cat/noticia/332471/ociicultura/Marius-Serra-es-despulla-a-Quiet-
un-retrat-del-seu-fill-discapacitat
- http://www.guimbarda.com/escola.html
- http://www.nexefundació.org/