Contespereducareniperlapau

CONTES PER EDUCAR EN I PER LA PAU
MARIA BASSAS BULLICH

3 edici del Premi Armegol Mir 2010
Maria Bassas Bullich
NDEX
1. 2. EL PERQU DEL TREBALL ...............................................................................................2 EL PODER DELS CONTES: UNA EINA PER A LEDUCACI ..................................................3
2.1. 2.2.
-
El conte s art i imaginaci moral ................................................................ 3 El conte s metamorfosi i catarsi ................................................................. 6

Espai per a la confiana .........................................................................................8 Espai per a la cohesi del grup............................................................................. 10 Espai de distensi ............................................................................................... 12 Espai de comprensi ........................................................................................... 14 Espai dimaginaci i creativitat, esperana i possibilitat ....................................... 17 Espai de diversi ................................................................................................. 19 Espai de creixement moral .................................................................................. 20
2.3.
-
El conte s comunicaci: ........................................................................... 22

Espai per a posar nom a les coses ........................................................................ 23 El conte s narraci ............................................................................................. 24 El conte s codi com .......................................................................................... 26 El conte s escolta activa ..................................................................................... 27 El conte s dileg ................................................................................................ 29
2.4.
El conte s cultura..................................................................................... 31
3. COM HAN DE SER ELS CONTES PER LA PAU?.................................................................... 34
3.1. Sobre el contingut i els valors ....................................................................... 34

Lluny del maniqueisme ....................................................................................... 34 Contes que mostrin el conflicte positivament ...................................................... 37
3.2. Sobre la qesti estructural i formal ............................................................. 45 3.3. Sobre el contacontes .................................................................................... 48
4. 5. RECULL DE CONTES PER A EDUCAR EN I PER LA PAU. ................................................... 52 BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ 90
1. EL PERQU DEL TREBALL

En el segent treball oferim una anlisi i una reflexi sobre els contes, per donar compte de fins a quin punt poden ser una eina dun gran potencial educador. Avui en dia vivim en una societat de tendncia cada cop ms individualista, violenta i tancada; davant aquesta realitat es fa evident la necessitat deducar a les persones en uns valors que ens guin cap a una cultura de solidaritat i respecte. Cal treballar des de leducaci determinats valors que ajudin a construir una cultura de pau; una cultura on el conflicte deixi de ser vist com quelcom negatiu, sin com a una excellent oportunitat per al canvi; una cultura en la que el respecte, la cooperaci i la no-violncia siguin els eixos vertebradors i transformadors daquesta societat. Davant aquesta necessitat deducar en i per la pau, els contes sens apareixen com a eina molt vlida i potent per aconseguir aquest fi. En el segent treball no pretenc donar compte de la situaci actual de la narraci oral, ni tampoc dels seus orgens, sin oferir una reflexi terica que fonamenta aquest poder que samaga rere les aparences simples dels contes. A travs duna visi general pel mn dels contes vull intentar mostrar perqu tenen la mgia que tenen i per qu poden ser instruments de gran valor per a educar en i per la pau. Per altra banda, si b s cert que tampoc pretenc en aquest treball elaborar una teoria ms sobre lestil i el gnere dels contes, ni tampoc vull analitzar els diferents tipus de subgneres i caracterstiques formals i estructurals dels contes, (doncs per aix es poden llegir obres interessants com les de Propp, Pisanty i altres estudiosos de la matria), s que intentarem analitzar com han de ser aquests contes i quines caracterstiques han de tenir per a qu serveixin a aquest objectiu, (doncs, tal i com veurem, no tots els contes sn vlids). Aquest treball vol servir a tots aquells que duna manera o altra estan involucrats en tasques educatives i que creuen en la necessitat duna educaci en valors. Us animem a utilitzar els contes com un recurs ms per a treballar els valors amb els alumnes, ja sigui a laula, a lhora de tutoria, en grups petits de reflexi, en la catequesis, en moments de lleure, en mediacions escolars... Per aix, el treball conclou amb un recull de contes organitzats per valors que sadeqen a la cultura de pau. Aquest recull s tan sols una pinzellada que vol obrir les portes a les mil possibilitats que ofereix aquest cam. Us mostrem aqu noms la punta dun iceberg gegant que amaga tot el que es pot fer amb els contes per treballar per la pau, aix que deixem el ventall obert perqu cadasc, creativament i des de les seves possibilitats, continu, ampli i utilitzi aquest recull de contes. Hi ha molt per fer, molt per investigar, molt cam per recrrer, molts contes per explicar i molta pau per construir. 2
2. EL PODER DELS CONTES: UNA EINA PER A LEDUCACI
En aquest apartat analitzarem els diferents aspectes del conte, i demostrarem com aquest, lluny de ser un mer entreteniment infantil, t una mgia implcita i un poder que el fa apte per a educar en uns determinats valors. Cal que deixem enrere els tpics, desinfantilitzem el conte, i entenguem que rere les seva estructura lingstica ms aviat simple i poc literria, hi ha grans veritats per descobrir. De fet, el conte ha utilitzat sempre com a eina que permetia fer les coses comprensibles; aix doncs trobem en moltes els primers relats que sn reculls de mitologies, histries narrades oralment que volien donar a conixer i explicar els misteris del mn. O sense anar tan lluny, el mateix Jess de Natzaret utilitzava parboles, petites histries, per evangelitzar i illustrar aquells valors nous que ell volia transmetre per que sovint eren complicats de concretar. El conte ha estat present en totes les cultures i des de sempre en la narraci oral, com a mitj per a educar i ensenyar el que era correcte o no; qu ho fa, doncs, que aix sigui aix? Qu t despecial per ser present en tantes cultures des de temps immemorial? Per qu el conte, per molt que sembli estar sempre en un segon pla, mai ha estat abandonat? Intentarem en les segents lnies, donar resposta a aquestes preguntes.
2.1.
El conte s art i imaginaci moral
Sara Cone Bryant afirma que un cuento es, ante todo y esencialmente, una obra de arte, y su misin principal discurrir por los caminos de lo artstico 1. Aquesta missi dels contes s la de permetre sorgir i potenciar la imaginaci moral, concepte de John Paul Lederach. En el seu llibre Imaginacin moral, el arte y el alma de la construccin de la paz, dedica un captol a explicar la importncia i els beneficis transformadors que t lart actuant sobre lindividu.
He ido constatando bastante sistemticamente que esos cinco minutos artsticos, cuando se les concede espacio y se reconocen como algo que supera el entretenimiento, logran lo que la mayor parte de la poltica ha sido incapaz de lograr: nos ayudan a retornar a nuestra humanidad, a una travesa trascendente que, al igual que la imaginacin moral, puede construir un sentido de que somos, 2 despus de todo, una comunidad humana. El arte y la bsqueda del retorno a nuestra humanidad estn relacionados.
3
1 2
Cone Bryant, Sara, op.cit., 1976, p.20. Lederach, John Paul, op.cit., 2007, p.220. 3 Lederach, John Paul, op.cit.,2007, p.231.
Trobem la mateixa idea de la necessitat de treballar la pau des de la vessant artstica en altres pensadors com Flix Mart:
La cultura de la pau necessita expressi esttica, poetes, msics, arquitectes, 4 novellistes i no noms professors acadmics.
I s que lart s dionisac, t el poder de tocar el ms profund de lessncia humana, sentiments i emocions, que ens allunyen de racionalismes, ideologies i individualismes, i ens retornen la nostra conscincia dssers humans, socials i comunitaris tant sovint oblidada. Lart ens fa ms humans perqu parla en un llenguatge universal, el llenguatge del ser i de les emocions. Aquest poder inherent en lart i que tamb podem trobar en els contes. Qui no sha trobat mai embadalit escoltant un conte? Qui no sha identificat mai amb alguna situaci o personatge de conte? Els contes sn el que ens fan entrar en contacte amb aquesta realitat individual i a la vegada comuna de les persones, s a dir, ens fan comprendre que tots som persones per davant de tot, iguals i lliures, i com a tal cal que ens relacionem. El conte, per tant, ajuda a entendre i a donar competncies per a establir unes relacions ms humanes i igualitries; aix s molt positiu perqu en una possible mediaci ajuda a veure en laltre la persona i no el problema, i permet treballar lempatia i el respecte. Per ms enll daix, lacte creatiu de la narraci s un procs que pot aportar ms beneficis quan estem intentant construir una cultura de pau o en alguna mediaci. Lederach descriu aix el procs creatiu i artstic:
Es un proceso que tiene que insuflar vida, poner alas a la vaina del pimiento y pintar 5 el lienzo de lo que podra ser sin olvidar lo que ha sido.
La fora de la imaginaci moral s aquest moment artstic, (en el nostre cas lhora de la narraci del conte), en el qual es pot donar via lliure a la nostra imaginaci, posar-hi polsims de creativitat per pensar en el que podria ser vist des de lesperana i la illusi de millorar, per sense oblidar el que s i ha estat. En els processos de resoluci de conflictes, tan a nivell micro com al macro, hi ha tendncia a estancar-se en la histria dels fets passats, i a la percepci personal del conflicte veient a laltre ms com a problema que com a persona. Rere laparena innocent dun conte, el que es fa s motivar i incentivar a desfer-nos daquests forts lligams que ens creem amb els fets del passat i ens permeten explorar nous mns possibles. I potser,
Mart i Ambel, Flix, Els corrents de pensament modern i la cultura de la pau, 1984, citat a Patrcia Domingo, Pas docells, pas de pau, p.6. 5 Lederach, John Paul, op.cit.,2007, p.226.
4
amb sort i serendipia 6, algun daquests mns imaginats passar de ser somni a fer-se realitat. Aix s la imaginaci moral, i aix ens lexplica Lederach:
Imaginacin moral. Imaginar respuestas e iniciativas que, estando enraizadas en los retos del mundo real, sean por naturaleza capaces de elevarse por encima de los patrones destructivos y de dar a luz aquello que aun no existe. En relacin con la construccin de la paz, es la capacidad de imaginar y generar respuestas e iniciativas constructivas que, arraigadas en los retos cotidianos de los escenarios violentos, trasciendan y finalmente rompan los grilletes de esos patrones y ciclos 7 destructivos.
Aix doncs, el conte s un art, i com a art ens retorna la humanitat perduda i ens ofereix un espai per a poder ser creatius i cercar la soluci al problema. Aquest s el poder i la mgia que amaguen els contes rere aparences simples i infantils. s una qualitat necessria i suficient que justifica que sn tils per a la nostra tasca de treballar per la pau des de leducaci i la mediaci.
ART/ CONTE
IMAGINACI MORAL
Humanitat
Espai per a la creativitat
Lederach parla de serendipia per referir-se a aquells fets o situacions fortutes que tajuden a trobar la soluci a un problema de manera inesperada. 7 Lederach, John Paul, op.cit.,2007, pp.257-258.
2.2.
El conte s metamorfosi i catarsi
El conte s una eina que ha dajudar a transformar la persona des del seu interior, des del ms profund del seu ser, perqu t una funci similar a la de la tragdia grega: la catarsi. Anthony de Mello diu que si escuchas con atencin un relato, nunca volvers a ser el mismo, porque el relato se introducir en tu corazn y, como si fuera un gusano, acabar royendo todos los obstculos que se oponen a lo divino 8. Lart s especialista en el llenguatge de lnima, i per aix desperta emocions i sentiments que tenen un poder sanador i catrtic. Sara Cone Bryant, molt a prop del que diu Lederach pel que fa als efectes que els contes tenen en loient, explica com funciona aquesta catarsi:
... el objetivo supremo que consiste en desarrollar la vitalidad de su espritu, puesto que ha proporcionado un sano ejercicio a los msculos emotivos de su inteligencia, abierto nuevos horizontes a su imaginacin y ampliado la intensidad del ideal de vida y de arte que permanece siempre en formacin con el espritu del nio [ y no 9 tan nio] .
El conte, rere laparent funci de divertir a travs de la imaginaci - cosa que pot semblar insignificant a ulls de molts -, s un eina molt eficient i efica per a educar; aquesta educaci, per no s instructiva ni acadmica! No entenem doncs els contes com a mtodes que permetin als infants aprendre millor determinades matries; estem parlant duna altra educaci. A travs dun conte, no podrem ensenyar la suma, la resta o les normes ortogrfiques sobre laccentuaci; per s podrem aconseguir canvis en les actituds dels alumnes envers aquestes matries, potser una mica ms oberts i positius si expliquem un conte divertit en el qual els personatges siguin els nmeros o les vocals. Leducaci que ve dels contes sacosta molt ms al que es proposa des de leducaci per la pau: es busca una pedagogia socioafectiva. Els contes tenen un gran potencial per educar en intelligncia emocional, un aspecte massa descuidat avui en dia, i no obstant aix, molt necessari per tal de crixer com a persones enteres i completes. El conte fa crixer la persona en el desenvolupament del seu carcter i del seu esperit. En la mateixa lnia que Sara Cone Bryan, la pedagoga Enriqueta Capdevila afirma:
El conte explicat fa possible desplegar la imaginaci i viure una estona en el mn de la fantasia; ajuda a clarificar emocions i sentiments, a reconixer les dificultats i a
8 9
De Mello, Anthony, La oracin de la rana, vol.1, 1998, p. XVI. Cone Bryant, Sara, op.cit., 1976, p.21.
descobrir les prpies ansietats i aspiracions; mostra sense embuts lexistncia del b 10 i del mal; ofereix a linfant elements didentitat i estmuls per a la superaci.
Davant aquest poder de transformaci que tenen els contes per la seva capacitat deducar emocionalment, promoure canvis de conductes, i donar habilitats personals, considerem vlid ls dels contes en leducaci per tamb com a tcnica per a treballar aquesta transformaci de les parts en el conflicte duna mediaci. Si la mediaci t una vessant pedaggica, educativa i transformadora, s a dir, catrtica, es fa evident que ls del conte en un procs de mediaci pot ser molt til per canviar les dinmiques relacionals i la comunicaci destructives per crear una nova realitat des del nosaltres. Per anant ms enll encara, tot bon aprenentatge i procs educatiu acaba sent a la vegada una mesura de provenci. Daquesta manera, podem afirmar que a travs dels contes explicats a classe, utilitzats en una mediaci o explicats en un moment de distensi, es pot contribuir a prevenir conflictes posteriors si les ensenyances queden interioritzades en el moment del conte, de manera que podran ressorgir fcilment quan una nova situaci conflictiva ho requereixi. Com diu Cone Bryant, no es tiempo perdido el tiempo de contar cuentos, ya que nada que pueda ayudar a la formacin del carcter y la personalidad, es insignificante o despreciable. 11 Resumint, el conte ents com a tcnica per a educar pot contribuir a crear una catarsi interior en les persones, i per tant, una transformaci en actituds i rutines que s necessria per a assolir algun dia una cultura de pau. El conte sens apareix com un instrument molt interessant per a crear espais on la recuperaci de la dignitat de persona es pugui donar. El conte ha de servir per donar un lloc a la memria, per acompanyar, per donar a llum la veritat, en definitiva, per ajudar a la salut psquica, emocional i espiritual. s en aquest sentit, que podem parlar dels contes com a eina sanadora. Quan es dna aquesta catarsi sanadora es produeix una transformaci profunda que serveix alhora com a mesura provencionista de cara al futur, de manera que davant la possibilitat de trobar-se en situacions similars, la persona haur adquirit eines i habilitats per a poder enfrontar-shi.
ART/ CONTE
CATARSI
TRANSFORMACI
PROVENCI
10 11
Capdevila, Enriqueta, Gira la roda, 2007, p.29. Cone Bryant, Sara, op.cit.,1976, p.126.
En el segents apartats mirarem danalitzar ms a fons tot all que ens aporta el conte i que, com a tal, ajuda a produir aquesta catarsi interior, i aquest procs de transformaci.
- Espai per a la confiana s evident, i est recollit en nombrosos estudis sobre educaci per la pau i sobre mediaci o conflictes, que quan es construeix un grup (com pot ser el grup classe), s imprescindible crear un ambient de confiana. Paco Cascn parla duna escala de provenci que ha dajudar a prevenir conflictes, opci sempre preferible abans que esperar a treballar el conflicte un cop ha esclatat. En aquesta escala de provenci, la confiana, junt amb lapreci, el coneixement i la presentaci, sn els elements que constitueixen el primer esgla; noms que falti un daquests elements ser extramadament complicat poder construir la resta desglaons per arribar a una cultura de pau, i per tant laparici de conflictes ser ms plausible.
Resoluci de conflictes
Cooperaci
Comunicaci
Creaci de grup (confiana, coneixement, presentaci)
Cal treballar la confiana a quatre nivells diferents: cal treballar la confiana de la persona amb s mateixa, de la persona amb la resta diguals, de la persona amb les relacions de desigualtat que tamb pot trobar (com ara professor-alumne) i tamb de la persona amb la instituci o context en la qual estigui inscrita. Per sort, una de les altres qualitats que tenen els contes i la narraci oral s la dajudar a crear aquests ambients especialment acollidors i distesos on es pot donar una relaci de confiana. Explicant un conte, promovem aquest clima en el qual els oients es poden sentir cmodes, segurs i distesos entre ells mateixos com a collectiu que comparteix una activitat, per tamb entre els que escolten i el narrador. Cal per explicar, perqu es crea aquesta confiana envers el narrador. 8
El narrador explica el conte des de la seva persona sense impostar personatges ni actituds com succeeix en el teatre. Si b el narrador pot impostar la veu en algun moment per imitar un personatge, sempre ho far com a imitaci, mai volent arribar a fer creure que s una altra persona o sser. En canvi en el teatre, mai sabrem el nom de lactor que est interpretant si no s perqu ho llegim al fullet de m. Cal tenir present i ho tractarem ms endavant, que una persona, (sigui qui sigui, mestre, catequista, monitor, narrador professional,...), quan explica un conte lexplica des de la seva prpia persona, mitjanant el seu llenguatge i la seva manera de comunicar transmetent, podent afegir-hi les seves bromes personals, o els judicis que pugui fer sobre la histria. Per a lalumne, el o la mestra que explica el conte, no deixa de ser la mateixa persona. Aquesta virtut del conte s una estratgia que genera confiana perqu els que escolten tenen la possibilitat de conixer millor aquell que narra la histria, perqu ho fa des del seu ser, des del seu interior, entregant-se a la narraci i regalant-la a qui lescolta. Lacte de narrar un conte s, per fora, un gest geners dalg que t una veritat per dir i lofereix desinteressadament a tot aquell qui la vulgui escoltar. Tot plegat fa que es cre, al llarg de lestona del conte, una relaci especial, de confiana, entre tots els qui assisteixen a la narraci ja sia per narrar-la o per escoltar-la. Lhonestedat del narrador no passa desapercebuda mai als oients, per aix cal creure en el que sest explicant, perqu daltra banda seria impossible transmetre res. Sara Cone Bryant explica una ancdota interessant que reflecteix el que intento expressar aqu referent a la confiana; ella va aconseguir que una nena que no li tenia confiana i la defugia, desprs dhaver-li explicat un conte exclams: - Yo no te conoca cuando viniste ayer, pero ahora ya te conozco para siempre! 12 Com a narradora, he pogut comprovar en nombroses ocasions aquest poder mgic que tenen els contes per desencadenar una relaci ntima i de confiana entre el narrador i la persona que ha escoltat contes; sovint, a lacabar alguna sessi de contes en la qual no conec personalment cap dels nens, aquests sacosten sense vergonyes per abraar-te, despedir-se i fins i tot, fer-te algun pet. En altres ocasions, tamb mha succet que temps desprs dhaver explicat un conte, algun nen se mha acostat encara per fer-me alguna abraada tot recordant els contes que en algun moment els havia explicat, o mhan saludat pel carrer amb un somriure geners a la cara. No s normal tanta familiaritat entre un nen i un adult amb el qual noms fa mitja hora que es coneixen; aquest vincle que sestableix entre el contacontes i el nen noms es pot explicar com a conseqncia de la mgia que desprn el conte quan s explicat.
12
Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, p. 23.
Per altra banda, aquell que escolta i es deixa portar per la narraci, sabandona completament al narrador al llarg del conte; deixar-se endur pel conte implica necessriament confiar en el narrador, que ser el guia daquest viatge imaginari; quan els oients es capbussen en la histria, la mgia de la narraci els activa el pensament, la capacitat imaginativa i sentra en un nou espai temporal; el fet de compartir aquesta vivncia del conte crea inexplicablement un clima de confiana i de complicitat. En paraules dEnriqueta Capdevila:
Lxit es produeix en el moment que, entre qui narra i qui escolta, es genera un clima de confiana, de complicitat. Aleshores, la mgia de la narraci activa el pensament i la capacitat imaginativa, i el narrador i els oients sobliden de si 13 mateixos i es capbussen dins la narraci.
Per la confiana, com b diem no s noms entre les persones que conformen el grup, o entre el grup i el narrador; sin que s un tema per treballar personalment. Lhora del conte apareix com una estona preciosa en la qual cada persona pot treballar el seu interior tot identificant-se i reflexionant sobre el missatge del conte. Daquesta manera els contes ens poden ajudar en gran mesura a educar emocionalment els nostres alumnes donant-los eines per a treballar lassertivitat i la confiana en un mateix; la persona es pot veure reflectida i identificada amb els personatges de contes com Laneguet lleig o Locellet i la guineu; veure com els personatges surten airosos i amb xit de les seves situacions ajuda a veure que s possible superar els problemes i, per conseqncia, ajuda a reafirmar lautoestima i la confiana dun mateix.
La confiana s condici indispensable per a la creaci de grup. Hi ha dhaver confiana: Amb un mateix Amb el grup Amb el narrador/profesor/persona de referencia mediador Amb la instituci/context en el qual ens trobem
- Espai per a la cohesi del grup Per altra banda, un altre aspecte positiu dels contes s que ajuden a recobrar la identitat en el si dun grup, per tamb ajuden a consolidar aquest grup com a tal. Lederach diu que la narraci oral t una especial capacitat de recordar i mantenir viva la identitat de la gent com a poble i de com han arribat a aquesta identitat. En les cultures africanes es fa ms evident que
13
Capdevila, Enriqueta, op.cit.,2007, p.34.
10
no pas en les nostres aquesta voluntat de construcci del grup, de comunitat o de societat a travs del conte perqu entenen el moment de la narraci com un procs inicitic i moral que transforma a lindividu en un sser ms comprs dins duna comunitat: El cuento busca eliminar la alienacin del individuo y reestablecer el rden social 14. Els contes, a travs de les histries que transmeten, poden ajudar a una persona a indentificar-se i situar-se dins dun grup concret, dins duna comunitat, i fins i tot en el si duna cultura o tradici. A ms a ms, per, Sara Cone Bryant parlant de la capacitat del conte com a element cohesionador de grup destaca que es produeix en part perqu el conte s uno de los medios ms sencillos para establecer una corriente de confianza. 15 I la confiana s bsica per a sentir-se unit a laltre. Aquesta capacitat de cohesi s inherent als contes. A lhora descoltar un conte, normalment i per tradici de fa segles, es fa en grup; noms pel fet destar tots escoltant un mateix conte i compartint una mateixa experincia, ja s motiu dun cert acostament i identificaci duns amb altres. Si a ms a ms sexpliquen contes propis de la cultura daquells qui lescolten, el sentiment duni entre el grup pot ser molt positiu. Aix s interessant perqu una de les coses a treballar en leducaci a travs dels contes s lesgla de lescala de provenci que parla de la necessitat de sentir-se part dun grup i tenir una identitat.
Todas las personas tenemos dos necesidades humanas muy bsicas: el sentimiento 16 de pertenencia a un grupo y el de identidad.
Creiem que s important aquesta qualitat dels contes per a utilitzar-ho en les nostres aules, en processos de creaci de grup, i tamb en els processos mediaci, on cal que les persones no siguin dos jo indviduals, antagnics i contraposats, sin que cal transformar perqu passin a ser un nosaltres. El conte com a activitat compartida per les parts, en la qual ambdues estan tractades com a oients per igual, fa que ja tinguin un punt en com. Si a ms a ms, es pot trobar un conte que faci referncia a una tradici comuna, una cultura comuna, es podr provocar la reflexi sobre aquesta necessitat de pensar collectivament des del nosaltres. s importantssim promoure la cohesi per poder avanar cap a una soluci satisfactria per les parts.
El conte s cohesi perqu: mostra al grup els diferents elements que tenen en com: la familia, el grup, la comunitat, la societat, la cultura, o la mateixa humanitat. perqu les diverses parts formen un primer nosaltres com a oients dun conte. Comparteixen una primera vivencia unificadora.
14 15
Jean, George, El poder de los cuentos, 1988, p.134. Cone Bryant, Sara, op.cit.,1976, p.21. 16 Cascn Soriano, Paco, op.cit., p.13.
11
- Espai de distensi Per altra banda, Sara Cone Bryant recalca el poder que tenen els contes per distensionar qualsevol atmosfera, cosa que pot ser dutilitat en una classe, en una mediaci i fins i tot podria ser utilitzar a nivell macro en taules de negociaci. En mediaci s molt important la figura del mediador com a persona multiparcial que genera confiana i que ha de gestionar hbilment un seguit de tensions. A mode dancdota, se sap que sovint, en taules de negociacions de conflictes a nivell macro, el mediador en qesti explica algun acudit o historieta per fer riure a tots els assistents, daquesta manera les reunions discorren en un ambient lleugerament ms dists. s ms, resulta positiu introduir qualsevol element que humanitzi una negociaci o mediaci; daqu la possibilitat dutilitzar algun conte a linici duna reuni que reflecteixi el que es vol aconseguir (cooperaci, respecte, comprensi, esperana, etc.), per tamb que aconsegueixi distensionar lambient i que ajudi a les parts a pensar solucions imaginativa i creativament (desprs dhaver fet gimnstica intellectual i emocional amb el conte com diu Sara Cone Bryant). Ens interessa veure, arribats en aquest punt, com el conte pot ser molt bona eina quan es dna un conflicte en la nostra comunitat educativa. Cal que en leducaci es doni un espai per a poder treballar les emocions i els sentiments, per ms encara quan les parts es troben submergides en un conflicte. Pot ser que ens trobem en un debat a lhora de tutoria que toca sentiments profunds i els alumnes es comencen a esverar; o tamb pot ser que hi hagi hagut un conflicte greu i haguem de fer alguna mediaci entre dos alumnes. En aquests moments de tensi, els sentiments sn confusos i exaltats, cal doncs donar-los un espai per a lexpressi, s a dir, el que coneixem en mediaci com a ventilar sentiments. s normal que en algun moment de la mediaci tingui lloc lexplosi dalgun sentiment que en lexaltaci pot crear atmosferes tenses i cal saber reconduir. David Matz diu al respecte:
Pero un buen mediador puede crear oportunidades para que cada una de las partes exprese su frustacin y enojo sin permitir que la disputa suba de tono y sin que el 17 desahogo mutuo produzca el efecto de intensificar el rencor y la inflexibilidad.
Per tant, el conte s molt apte per a reconduir el sentiment exaltat en una manifestaci ms controlada. El conte, si sescull de manera adequada al moment i al sentiment que ha explosionat, ofereix la possibilitat dassimilar aquella emoci, analitzar-la i viure-la ms tranquillament. El conte obre un nou temps diferenciat del temps de la mediaci que fa que quedi susps momentniament tot el que va amb la mediaci, i amb ella els sentiments i les
17
David Matz, op.cit.,1996, p.58.
12
emocions. En aquest nou espai temporal que acompanya el conte, la persona pot tranquillitzar-se i contrastar la seva vivncia amb el que sexplica al conte:
El poder de los cuentos consiste en gran parte en los desplazamientos a travs de los cuales tenemos la ilusin de vivir durante un breve instante fuera del tiempo y 18 en otro lugar.
El conte, a ms a ms, ofereix diferents maneres de reaccionar davant dun sentiment o emoci que no siguin per via exaltada ni violenta, amb la qual cosa permet a la persona aprendre habilitats per gestionar les emocions. Un cop acabat el conte, es pot fer una reflexi per donar un espai a la persona, ara s, per expressar i ventilar el seu sentiment de manera ms tranquilla, acceptant-lo per sense deixar-se endur. s per tot aix que el conte tamb pot servir com a eina de ventilaci.
TEMPS DE MEDIACI Sentiments intensos i vius. Ventilaci perillosa per lexaltaci
TEMPS DEL CONTE Satura el temps de la mediaci. Pausa per a les emocions. Aprenentatge emocional sobre la gesti de sentiments.
TEMPS DE MEDIACI Refredament de les emocions. Ventilaci positiva: es pot parlar del sentiment i saprn a gestionar-lo.
Per altra banda, el que comentvem abans sobre el conte com a generador de confiana, pot facilitar al mediador a teixir aquestes xarxes de relacions tant necessries entre tots els components. A ms a ms, utilitzar un conte a linici duna mediaci pot ser molt eficient, doncs la figura del narrador com a sser neutral (explica la histria sempre en tercera persona), completament diferenciat dels personatges que mira dexplicar la histria des de lobjectivitat per donant veu quan cal a la subjectivitat dels ssers que protagonitzen la histria, mostrant aix capacitat dempatia i sensibilitat, s un smil perfecte que recalca la neutralitat del mediador. El narrador s un mediador, i el mediador, si vol, pot esdevenir narrador per un moment.
18
Jean, Georges, op.cit.,1988, p.69.
13
MEDIADOR - Neutral (diferenciat dels actors) - Objectiu - Empatia (amb els actors)
NARRADOR - Neutral (diferenciat dels personatges) - Objectiu (3era prs.) - Empatia (amb els personatges)
- Espai de comprensi Trobar-se de cara amb la Veritat mai s fcil, s ms, a vegades pot provocar un cert refs. Anthony de Mello diu:
Resulta bastante misterioso el hecho de que, aun cuando el corazn humano ansa la Verdad, pues slo en ella encuentra liberacin y deleite, la primera reaccin de los seres humanos ante la Verdad sea una reaccin de hostilidad y recelo. Por eso los Maestros espirituales de la humanidad, como Buda y Jess, idearon un recurso para eludir la oposicin de sus oyentes: el relato. Ellos saban que las palabras ms cautivadoras que posee el lenguaje son: Erase una vez...; y saban tambin que es 19 frecuente oponerse a una verdad, pero que es imposible resistirse a un relato.
Daquesta manera, podem veure com el conte t un poder captivador que facilita treballar amb la veritat de manera indirecta. El conte pot ajudar, tot reflectint una situaci similar a les vivncies personals de casdasc segons el context (pors, inseguretats, desenganys, desconfiances, i fins i tot maltractaments...), a comprendre millor la seva situaci. El conte pot ser utilitzat en situacions fins i tot extremes, on conflictes a gran escala provoquen vctimes. Tal com vam estudiar amb Carlos Martn Beristain - psicleg expert en processos de recuperaci que treballa amb les vctimes per a la superaci del trauma viscut- , el conte pot ser una eina que ajudi a treballar aquest procs de recuperaci dun post-conflicte; ajuda a les vctimes a comprendre que sn persones completament normals en situacions anormals. Aix ajuda a donar sentit i, per tant, afavoreix amb escreix el procs de recuperaci de les vctimes perqu s imprescindible per a qualsevol procs de dol saber la veritat, i la veritat no s noms individual sin collectiva. Cal, doncs, que el conte sexpliqui estant les dues parts implicades en el conflicte (vctima-agressor). Cadasc ha de recordar i treballar a travs del conte els fets traumtics, buscar-hi el sentit, identificar els sentiments, anullar les falses culpes que no
19
De Mello, Anthony, op.cit., 1998, p.XVI.
14
deixen avanar i, posteriorment, deixar un espai per a qu les vctimes i agressors del conflicte puguin expressar-se si ho necessiten a travs dalguna activitat relacionada amb el conte.
El conte explicat fa possible desplegar la imaginaci i viure una estona en el mn de la fantasia; ajuda a clarificar emocions i sentiments, a reconixer les dificultats i a descobrir les prpies ansietats i aspiracions; mostra sense embuts lexistncia del b 20 i del mal; ofereix a linfant elements didentitat i estmuls per a la superaci.
A ms a ms, el conte t la virtut de situar-se a una distncia suficient com per no identificar la histria ficcional amb la realitat mateixa, per tamb aconsegueix la proximitat necessria com per a qu hi hagi un mnim didentificaci. Aix permet abordar temes difcils i fins i tot tabs perqu es fa referncia als personatges dels contes i al seu problema, i no pas als dun mateix. El conte t mecanismes interns que suggereixen moltes coses de manera indirecta, com ara ls de metamorfosi inversemblants, ls delements mgics, ls de personificacions animals, en definitiva, ls del llenguatge simblic. s per aquesta aplicaci del conte que es pot donar peu a una mena de terpia indirecta i, salvant les diferncies, t molt en com amb el teatre de loprimit; justament el teatre de loprimit mostra un conflicte de manera genrica a un collectiu que pot estar tocat per ell, la qual cosa permet la identificaci, per al ser altres els personatges els que pateixen, i a ms a ms ficcionals, permet posar una distncia suficient que ajuda a lespectador a poder-ne parlar, suggerir solucions, propostes, etc. Conte i teatre tenen la capacitat dactuar de manera molt semblant, doncs els dos sn tcniques de visualitzaci dels conflictes i poden aportar una reparaci anmica i espiritual, per fins i tot poden ser llocs on trobar solucions grcies a la serendipia. Per altra banda, el conte ofereix a linfant i tamb a ladult, unes actituds determinades en les quals es pot emmirallar:
La identificacin del lector/oyente con el hroe de un cuento es una identificacin 21 clara, activa, cuyas repercusiones en el inconsciente pueden ser muy intensas.
Aquesta identificaci amb els personatges fa sentir-se acompanyat i comprs; si el protagonista ha perdut el pare o la mare i qui escolta tamb, aquest se sentir identificat amb els sentiments del personatge, per se sentir tamb acompanyat en aquest sofriment. Ms enll daix, aquesta observaci de les actituds dels personatges acaben calant, i creen hbits i actituds en loient que seran imitades posteriorment, (aix succeeix molt clarament amb els infants que ho aprenen tot per imitaci). Aquesta identificaci sentimental amb el personatge, a part de ser sanadora, acaba esdevenint un entrenament en la capacitat dempatia de les
20 21
Capdevila, Enriqueta, op.cit.,2007, p.29. Jean, Georges, op.cit., 1988, pp.79-80.
15
persones. s curis veure com els nens, (i no tant nens!), posen cara de pena si el contacontes per explicar com se sent un personatge posa cara de tristor, o al contrari, com els infants miren illusionats i somriuen quan el protagonista troba all que buscava! El conte idoni per treballar amb la recuperaci de les vctimes hauria de seguir els passos dun procs de dol, perqu aix, els que escolten semmirallessin i sidentifiquessin amb els personatges dels contes i poguessin reconixer un possible cam esperanador per superar el trauma. Aquests passos serien els segents: Record i breu explicaci dels fets passats en el conte (similars als succets en el conflicte en qesti i relacionat amb el reestabliment de la veritat). Acceptaci dels fets per part dels personatges. Adaptaci a la nova situaci (encara que siguin mesures fantstiques, creatives, imaginries) Record des de la superaci (malgrat hi ha superaci i canvi no soblida i es fa memria a travs de rituals, cerimnies, festes,... ). Amb aix, penso que el conte s una eina ms que es pot utilitzar en molts moments dun procs de pau, com ara la reconstrucci i en els programes de salut tan fsica com psquica de les vctimes. I aix ens permet recalcar la fora que pot tenir un conte; tanmateix, tot el que hem explicat aqu referint-nos als processos de recuperaci dun conflicte s perfectament adaptable als petits conflictes que podem trobar en el dia a dia en el si de la nostra comunitat educativa. Pot ben ser que tinguem alumnes que visquin realitats complicades dins o fora de la mateixa; en aquests casos, el conte sens apareix com una eina dun gran potencial per treballar sentiments i superaci, perqu aquestes persones tamb necessiten comprendre la veritat de la seva realitat. El conte pot ajudar a visualitzar all que sovint queda amagat; tamb s interessant utilitzar-lo en grup gran quan hi ha casos de bullying o quan cal parlar algun tema que s difcil fins i tot tab.
REALITAT Problema inconscient
CONTE Visualitzaci del conflicte Identificaci Comprensi
REALITAT Problema conscient
16
- Espai dimaginaci i creativitat, esperana i possibilitat
Qui no sha sentit envat a vegades per un sentiment destancament personal o amb la seva tasca educativa? Quantes vegades en un conflicte arribem al que sembla un carrer sense sortida? Quantes vegades en el creixement dels nostres alumnes, ells se senten estancats i encallats sense saber per on tirar? O quantes vegades hem intentat resoldre un conflicte entre companys i no hem sabut trobar la soluci? Potser en aquest moment en el qual el cam sens esborrona, s un bon moment per a un conte. De fet, el conte es presenta molt bona eina per utilitzar fins i tot en una mediaci escolar perqu si b la mediaci s un procs que ha de propiciar aquests espais de creativitat per a qu puguin sorgir les solucions de manera espontnia, el conte pot ser lespurna mgica que inspiri la soluci creativa. David Matz diu: Un nmero sorprendentemente alto de mediaciones generan soluciones imprevistas y creativas que obligan a replantear las cosas. 22 Per, anem a veure ms detingudament com pot el conte ser un espai per a la imaginaci, creativitat, esperana i possibilitat. El conte s idoni per a crear aquests espais de creativitat i imaginaci. La gran mgia del conte s la capacitat de crear mns plens de possibilitats que donen esperances renovades a aquells qui escolten:
... el poder de los cuentos es poder de fascinacin. Precisamente porque lo imposible se vuelve posible, porque en ellos abundan las metamorfosis, porque en la mayora de los casos las peores pruebas son superadas victoriosamente por un 23 hroe con el cual uno se identifica.
La fantasia i la capacitat dimaginar el futur sn bsiques per afrontar aquestes i tantes altres situacions. s ms, a travs dels contes i en especial dels que es coneixen pel nom de contes de fades, s a dir, aquell que inclouen elements meravellosos, fantstics i mgics, es poden provocar canvis en linterior dun mateix i tamb en la vida, tal i com diu Bettelheim:
Slo los cuentos de hadas poseen las virtudes gracias a las cuales un relato puede alcanzar las capas oscuras del inconsciente y contribuir con ello a cambiar la vida. Las historias reales, en cambio, no tendran estos poderes y adems mostraran a 24 los nios, a los adolescentes y a los hom,bres las miserias del mundo tal cual es.
Aquest fragment justifica que utilitzem els contes i no altres tipus de narracions, perqu des del conte pots mostrar la misria del mn, per lelement meravells ajuda a creure, a tenir fe
22 23
David Matz, op.cit., 1996, p.67. Jean, George, op.cit., 1988, p.250. 24 Jean, Georges, op.cit., 1988, p.95.
17
i esperana en el canvi, la transformaci i un mn diferent. El conte s la combinaci perfecte de la trobada entre dos mns: el mn real i el de la imaginaci, la ficci i la mgia.
Entre todos sus poderes, los cuentos tienen a veces el de mostrar una cierta realidad! De ah su posible utilizacin con nios y adolescentes para ilustrar los 25 aspectos sociales y las costumbres de pocas parecidas.
Per insistim que s justament la trobada dels dos mns que fa el conte quelcom dnic, especial i mgic: El sabor ms sutil de los cuentos se debe sin duda a este encuentro entre lo imposible y lo cotidiano. 26 La rondalla s, doncs, la guspira que dna via lliure a la imaginaci. La pedagogia de la imaginaci, de manera similar al que defensa Lederach sobre la imaginaci moral, obre la porta a un univers infinit, sense censura, on es pot imaginar tot, doncs el principi de no contradicci queda susps en favor de la fantasia. Tanmateix, no s un cam que porta cap a la irrealitat, sin una via que du a la realitat a travs de la superaci de la simple percepci i laccs a la representaci, al smbol i a la metfora 27. Insisteixo que aquesta s la principal mgia del conte que en quant obre el tel de la fantasia ha de permetre fer possible imaginar, sense cap tipus de censura, noves opcions de vida, noves actituds que permetin canviar i avanar, possibles solucions a un conflicte,... i daquesta manera, poder imaginar la pau, no com a mera fantasia sin com a possible realitat.
El hi havia una vegada s una mena de descrrer el tel literari duna veritat i riquesa enormes. s linici de la fantasia on les lleis que regulen el mn tenen dret a 28 ser alterades.
Com diu Georges Jean, la grcia del fet meravells en el conte s que fa natural all impossible; en contextos o situacions de conflicte i violncia en qu la pau es veu com a llunyana i inabastable, s una manera de fer-la ms propera, natural i quotidiana. El conte ofereix un moment en qu el temps real queda susps i sentra en una dinmica temporal nova que no acaba fins que una frmula com catacric i catacrac aquest conte ja sha acabat ens retorna a la realitat.
... en el momento que se corre [de nuevo] la cortina sobre el tiempo del encanto, 29 comienza, con la vuelta a lo cotidiano, el deseo de ese otro tiempo.
25 26
Jean, Georges, op.cit., 1988, p.103. Jean, Georges, op.cit., 1988, p.107. 27 Puig, Irene, Contam, narraci oral i educacin reflexiva, 1999, p.17. 28 Puig, Irene, op.cit., 1999, p.11. 29 Jean, George, op.cit.,1988, p.168.
18
El fet dhaver viatjat per uns instants a llocs imaginaris i a milers de mns possibles fa que, a la tornada, comenci un nou procs: el de desitjar all imaginat. Aquest desig s lespurna que ha de fer activar a tothom i comenar a fer visible transformacions i canvis. El desig activa la fe i lesperana.
CONTE Creativitat Mn de possibilitat Imaginaci
REALITAT Esperana Serendipia Inspiraci
- Espai de diversi s important, per, recordar, que a part de tots aquests aspectes que es poden treballar des del conte, (veritat, identitat, reconeixement, etc.), un altre de fonamental no deixa de ser la distracci i la diversi, cosa que no hem de menysprear. Com diu Georges Jean:
El poder de los cuentos consiste en gran parte en los desplazamientos a travs de los cuales tenemos la ilusin de vivir durante un breve instante fuera del tiempo y 30 en otro lugar.
Aquesta fugida i evasi del temps i de lespai reals permet desconnectar per uns moments de la situaci de conflicte, dels problemes, les angoixes i les pors. En moments en qu es treballa intensament, en qu les persones ho estan donant tot de si, o fins i tot quan intentem resoldre un conflicte en el qual surten tantes tensions i emocions, s important donar espais de distensi per a poder imaginar, divertir-se i sobretot riure. El conte, doncs, t la funci de comunicar i encomanar alegria, fe i esperana. De la mateixa que els Pallassos sense Fronteres ajuden a travs de les rialles, i aquestes sn sanadores, els contes tamb ho poden fer. No hi ha res de ms necessari, important i valus que una rialla en moments de desolaci, perqu la rialla retorna la fe i lesperana, allunya les pors i enforteix a la persona anmicament. Podrem entrar aqu en el tema de les capacitats teraputiques del riure; de ben segur seria molt interessant, per ens desviarem massa del nostre objectiu, que no deixa de ser el demostrar el poder dels contes per a utilitzar-los en la nostra tasca educativa.
30
Jean, Georges, op.cit.,1988, p.69.
19
El conte com a diversi: REALITAT Calen moments de distensi Obre un temps nou que permet descansar de: les cabries, preocupacions, possibles conflictes, Anima. s un espai que permet una certa relaxaci. Dna estmuls i reforos positius.
- Espai de creixement moral Seguim en la nostra investigaci per ara aturar-nos en la capacitat dels contes per a esdevenir estimuladors dun creixement moral i personal. Els contes ens ofereixen loportunitat dexperimentar un aprenentatge interior, un creixement moral. La persona es troba davant duna narraci en la qual se li presenten uns fets; si el narrador t lhabilitat de mantenir-se al mxim de neutral possible en lexplicaci sense afegir comentaris o opinions, deixa a loient la tasca danalitzar, reflexionar i valorar els fets que succeeixen en el conte.
La segunda especie [de cuentos] no tiene ninguna moral preconcebida para ofrecer, no hace ningn esfuerzo para influir en el juicio o alcanzar un fin. Ofrece sencillamente una imagen de la vida bajo la forma de una fbula o poesa, y dice al oyente: Estas cosas son as. El oyente, entonces, consciente o inconscientemente, 31 es impulsado a enjuiciar los hechos.
Aquest pargraf resumeix per a mi com han de ser, quant al tema de la transmissi de moral i valors, els contes per a educar en i per la pau. Aquesta s lactitud que el professor/narrador/mediador i els contes han de transmetre, una actitud oberta i sense prejudicis sobre els fets que narra. El conte ha dexplicar com sn les coses, ha de mostrar els fets; noms desprs, i com a treball personal de creixement de cada persona, cadasc extraur un judici de valor sobre els fets i el comportament dels personatges. Aquesta voluntat de transmetre les coses tal qual sn (tot i que s cert que s complicat no transmetre valors a travs dels contes) s un objectiu que ha de perseguir aquell que vol narrar un conte, perqu noms buscant aquesta certa neutralitat en lexplicaci, lliure de comentaris i judicis fets pel contacontes, sajuda a la persona a crixer, i sha de donar un lloc i una oportunitat per fer-ho:
Y nicamente este examen y juicio enriquecern en potencia y originalidad nuestra facultad de percepcin individual. Al hombre le es necesario, para el desarrollo normal de su espritu, la recepcin de una determinada porcin de ideas; por ello,
31
Cone Bryant, Sara, op.cit.,1976, p.29.
20
precisa oportunidades concretas para el ejercicio de su facultad de enjuiciamento y que este no resulte influenciado por motivo alguno. En la poca actual, corremos el riesgo de vernos inundados por una oleada de ideas convencionales y prejuicios. El espritu puede juzgar de una manera independiente, puede mirar los nuevos hechos que se le presentan con sencillez y nimo abierto, y puede sacar conclusiones personales sin estar determinado por prejuicios de raza [haurem de dir cultura] o 32 medio social; este espritu es fuerza moral.
Sara Cone Bryant entn que el conte ofereix un espai necessari on la persona es pugui formar com a tal en lexercici de la seva moral prpia, mai donada exteriorment. Aquest objectiu que trobem en els contes s un dels que cerca tamb la mediaci i leducaci, doncs volem ajudar a qu les persones creixin no tan sols intellectualment sin moralment. s per aix, que podem utilitzar el conte en un procs de resoluci de conflictes, en la mateixa aula o en lhora de tutoria, com a eina per ajudar a la persona a reflexionar sobre si mateixa, i a desenvolupar una capacitat crtica i moral respecte les seves actituds i els seus actes. El conte promou el creixement intrapersonal.
MEDIACI/ AULA Creixement moral
CONTES Fets Personatges
Reflexi i judici de valors
Insistim doncs en qu els contes tenen una moral implcita, uns valors, per que cal que aquests siguin descoberts personalment per loient del conte, i per aix cal que qui lexplica, intenti deslliurar-se de qualsevol prejudici moral que hagi extret prviament del conte. Si donem la feina feta als alumnes, mai els ajudarem a crixer moralment. Cal que ells es trobin directament davant una situaci de la qual nhagin dextreure una opini i un criteri. Posteriorment, a travs del treball, la reflexi i el compartir lexperincia del conte en grup podrem extreure una gran riquesa que els mateixos alumnes hauran aconseguit.
32
Cone Bryant, Sara, op.cit.,1976, p.30.
21
2.3.
El conte s comunicaci:
Entenem que la comunicaci s necessria i imprescindible i que defineix la naturalesa de les nostres relacions, perqu s comunicant-nos que ens relacionem. s impossible no comunicarse: tan si ho fem de manera verbal, com analgica, sempre expressem: Toda conducta es comunicacin y no existe lo contrario de conducta: es imposible no comportarse. 33 Per tant, en lmbit educatiu cal que dediquem esforos a ensenyar als nostres alumnes com es poden comunicar correctament. Una bona comunicaci, amb un codi com de base, s clau per estalviar conflictes i pseudoconflictes. Recordem en aquest punt que un altre dels esglaons de lescala de provenci s la comunicaci. En la dinmica de la comunicaci entre emissors i receptors podem combinar, normalment, dues opcions: acceptar o refusar la relaci (que sestableix entre emissor i receptor a liniciar lacte comunicatiu) o el contingut (el missatge que es transmet). Es pot acceptar la relaci i el contingut, es pot refusar tot, es pot refusar la relaci per acceptar el contingut, i es pot acceptar el contingut refusant la relaci. Ara b, en la dinmica de la comunicaci es pot donar encara una altra variant: la desqualificaci. Refusar la relaci o el contingut vol dir no estar-hi dacord; ara b, desqualificar una relaci significa no voler donar-li entitat a lemissor, o no donar validesa al contingut. Silencis, abandonar lespai, girar la cara, canviar el to o el tema de conversa, sn elements duna mala comunicaci que produeix efectes en la relaci entre les dues parts i pot generar conflictes. Cal treballar la comunicaci, tan del contingut (comunicaci verbal) com de la relaci (comunicaci analgica: gestual, tonal, situacional, etc.). A travs dels contes, ja que els transmetem a travs del llenguatge (verbal i no verbal), podem treballar molt la comunicaci relacional i de contingut, mostrant possibles conductes a ser apreses o b rebutjades segons calgui. Podem educar als alumnes a entendre la realitat del conflicte mostrant quan hi ha realment un conflicte o quan ens trobem davant dun pseudoconflicte, s a dir, un malents fruit duna mala comunicaci i que de fons no hi ha necessitats contraposades. Tamb podem educar, i donar pistes mentre expliquem el conte, sobre com a de ser una correcta comunicaci, on el codi com s essencial i lescolta activa imprescindible. Tenint en compte que el llenguatge i la comunicaci sn elements importantssims a treballar per a educar com a persones als nostres alumnes volem mostrar aqu com el conte t un seguit de qualitats per transformar el llenguatge i les dinmiques relacionals.
33
Delfina Linck, op.cit.,1996, p.142.
22
- Espai per a posar nom a les coses El conte s lart de narrar i de posar noms a les coses. Aquest fet pot semblar banal, per telegs, poetes, antroplegs, filsofs coneixen la seva importncia; donar nom a les coses s donar-los un estatus dexistncia, una identitat, un reconeixement, una dignitat. En els contes mitolgics es fa ben evident el poder de la paraula a travs de la qual, noms sent nombrada, fa que les coses existeixin (vegis el Gnesi de la Bblia i altres mites fundadors daltres cultures en els quals el du en qesti nombra, i en alguns casos tan sols pensa, tot el que ha dexistir en aquest mn, i pel sol fet de dir-ho o pensar-ho passa de potncia a acte). Nombrar les coses pel seu nom s acceptar i reconixer el seu estat dexistncia. El conte, com a gnere que treballa la paraula i posa nom a les coses, ajuda a assentar les bases per a una correcta comunicaci, s a dir, per a un codi com que ens estalvi malentesos absurds. En una mediaci escolar, el conte ajudar a donar entitat al seu problema, a la seva prpia realitat, i a la seva situaci de manera que la puguin acceptar. Un conte que posi nom all a qu la vctima o lagressor s incapa de reconixer (la por, labs, la falta de respecte, la inferioritat o la superioritat, la crueltat, lenveja, legoisme,...) pot ajudar a les parts a reconixer els seus propis sentiments i la seva prpia realitat interior. En aquest sentit el conte s sanador, com diem abans, justament perqu poder nombrar all que quedava amagat i inconscient fa que esdevingui visible; aquest pas s imprescindible per poder acceptar-ho, assimilar-ho i posteriorment, superar-ho. El conte pot ser molt til perqu, barrejant la realitat amb la fantasia, posa noms a les coses i pot ajudar a donar a la llum aquells aspectes ms obscurs del conflicte. La veritat s un altre pilar fonamental per a fer possible la reconstrucci de la pau i la recuperaci psicolgica de les vctimes dun conflicte. Per altra banda, el conte tamb pot ajudar a comprendre la naturalesa del conflicte en si i a identificar a les parts el punt en el qu es troben dins la dinmica del conflicte. Si la histria del conte narra un conflicte similar amb el qual es puguin identificar, la visualitzaci ser molt ms efica. A partir daqu, i podrem dir que noms a partir daqu, s possible lacceptaci de la situaci en qu estan, un pas indispensable per a la correcta resoluci del conflicte. Tanmateix, no cal que estiguem en conflicte per tal dutilitzar el conte. A qualsevol nivell educatiu poder nombrar les coses pel seu nom pot ajudar als nostres alumnes a situar-se i entendre les seves situacions, el seu carcter, la seva persona. Forma part de leducaci emocional dels alumnes ensenyar-los a identificar i posar nom a les coses. Sobretot en
23
ladolescncia, poca de tants canvis i desorientaci, s important fer un acompanyament i ajudar a posar nom a les coses que senten i viuen els adolescents.
Nombrar les coses s acceptar lexistncia daquestes. El conte, com a narraci, nombra les coses. Nombrar les coses ajuda a: Visualitzar i a fer conscient sentiments i problemes. Fer sortir la veritat a la llum. Reconixer la propia situaci.
El conte s narraci
s evident que un conte s una narraci, i com a tal pot ser molt til en mediacions escolars. Un dels grans objectius en un procs de mediaci s treballar les percepcions del conflicte, per tal danar-les unificant; les percepcions es treballen a travs de les narracions que cada una de les parts aporta; cada una de les parts defineix el conflicte des del seu punt de vista i amb una narraci complementria a la que t laltra part. Lobjectiu s, doncs, ajudar a redefinir el problema del conflicte i trobar una narraci comuna. El mediador treballa per anar unificant aquest relat, i ho fa mitjanant diferents tcniques com el parafraseig, o la reformulaci.
Corresponde, pues, al mediador idear una nueva definicin del problema que se ajuste a la realidad que perciben las partes y les permita actuar con flexibilidad en 34 la bsqueda de una solucin.
Tanmateix, creiem que el conte pot ser una tcnica molt til per a realitzar aquest pas en la mediaci per dos motius. El primer s que el conte pot fer visible molt fcilment que tota histria i tota narraci sempre sexplica des dun punt de vista, per que aix fa que ens arribi noms una part de veritat. Explicar un conte des de diferents perspectives educa a les parts a entendre que una histria t una forma polidrica i cal tenir en compte totes les cares. Seria molt til explicar el conte clssic de la Caputxeta vermella, en el qual est clar qui s el personatge vctima i qui lagressor. Tanmateix, qu passaria si seguidament a aquest relat, sexplica la versi ja coneguda de la histria de la Caputxeta vista des de la posici del Llop, en la qual ella passa a ser lagressora i el Llop esdev vctima de les impertinncies, la mala educaci i la falta de
34
David Matz, op.cit., 1996, p.60.
24
respecte de la nena vestida de vermell? El resultat dexplicar la mateixa histria des de dos punts de vista diferents, s que qui escolta pot reconstruir una tercera narraci a partir de les dues anteriors en la qual els fets es poden concebre de manera ms objectiva a la vegada que podem tenir en compte com ha afectat a cada persona aquell conflicte. A travs de la narraci dun conte es pot explicar quin s lobjectiu de la mediaci: poder arribar a que les parts se sentin identificades amb una tercera narraci que contempla els fets i les emocions que el conflicte els provoca a cada una.
El segon motiu pel qual un conte pot ser til per redefinir un problema, s que si el mediador t prou creativitat o prou repertori de contes, podria presentar la narraci comuna en forma de conte. Abans citvem a Anthony de Mello quan deia que sovint volem saber la Veritat, per en canvi quan ens la diuen la refusem. En canvi, ning pot resistir-se a la fora dun conte, i s per aix que moltes de les grans ensenyances shan transms a travs de contes. Aix doncs, el que es busca en una mediaci s que surti a la llum una Veritat que pot ser difcil dacceptar per cada una de les parts; presentada la histria del conflicte en forma de conte, pot facilitar el reconeixement i lacceptaci per ambdues bandes. El conte contribueix a eliminar lestructura maniqueista del conflicte en la qual estan ben definits i contraposats el jo i el tu, i construeix una nova realitat basada en el nosaltres. Els contes clssics que sn clarament maniqueistes, i ens mostren una realitat dividida en dos pols, el del b i el mal, ens poden ser tils per demostrar que all que sempre havem tingut per cert, potser ja no ens s vlid. Utilitzant els clssics potser contribuirem a canviar unes estructures mentals que certament propicien lenfrontament. Tanmateix tamb podem treballar la percepci des de contes que ja no ens presentin aquesta manera maniqueista de concebre el mn. Veiem doncs que el conte s bona eina per a treballar en cas de mediaci escolar; tanmateix s important que eduquem els alumnes i els ajudem a comprendre el mn en el que viuen, un mn que no es divideix en dos bndols, sin que s complex i hi ha tants punts de vista i
25
percepcions com persones hi viuen. Entendre aquesta diversitat fa a les persones ms respectuoses i tolerants amb el seu entorn, dos valors molt importants avui en dia.
Un conte explicat des de les diferents perspectives dels personatges ajuda a entendre que la realitat s ms complexa del que sembla. El conte ajuda a entendre que cada percepci del conflicte s correcte per parcial. Cal obrir la narraci explicada des del jo i el tu, i crear una tercera narraci des del nosaltres.
El conte s codi com
Irene Puig analitza altres conseqncies beneficioses que tenen els contes sobre qui els escolta. La rondalla ajuda a ladquisici de lxic donada la seva estructura repetitiva que permet predir les frases que dir el contacontes. Ressaltem aix perqu la introducci en el lxic duna cultura forma part duna correcta integraci social de les persones que la conformen. Aquest s un punt a tenir en compte, perqu els contes ens poden ser de gran utilitat per anar construint una correcta comunicaci entre les diferents persones integrants de la comunitat educativa, i amb una bona comunicaci treballar per a la provenci de conflictes. Per ms enll daix, el conte, a travs del treball amb el llenguatge, pot ajudar a crear un codi com sobre el qual poder dialogar i discutir. El codi com s imprescindible per crear un dileg i uns acords sobre una estructura forta i estable; hi ha codi com quan el grup comparteix el significat que t una paraula; de no ser aix, ja podem parlar i parlar que no podrem construir cap mena dacord ni arribar a cap entesa. Els analtics dels conflictes han analitzat diferents tipus de conflictes segons siguin estructurals, culturals, violents o pseudoconflictes. El pseudoconflicte, com hem explicat anteriorment, es dna la majoria de vegades per una mala comunicaci i una mala entesa, que fa que les parts estiguin enfrontades, per que realment les necessitats de cada una delles no sn contraposades; sn els malentesos que si no sarreglen aviat poden acabar en un gran conflicte. En el pseudoconflicte, no hi ha conflicte real, sin un desacord en la manera dentendre el conflicte; cal doncs, en leducaci per a la pau, i tamb en la mediaci, treballar per definir tots els elements i assegurar-se que sn enteses per tothom de manera igual. Els contes poden ajudar a donar els criteris i les bases per a la definici de conceptes importants en una mediaci, o 26
poden ser una eina per a mostrar a les parts que el motiu del seu conflicte no s altre que diferents maneres de concebre una paraula, i que per tant no estan parlant un mateix codi com.
Leducaci per a la pau necessita construir un codi com: Per evitar els pseudoconflictes. Per poder resoldre conflictes amb eficacia, posant les bases correctes per a arribar a acords estables. El CONTE s codi com: Dna peu a la reflexi sobre el llenguatge que utilitzem. Dna criteris per a la definici de les paraules. - Dna un nou llenguatge i un nou lxic compartit.
El conte s escolta activa

Narrar s un art i escoltar, tamb.
35
El conte ensenya a escoltar! Per es tracta dun escoltar que no s un simple sentir, sin que es tracta duna escolta activa, perqu no noms val tenir les orelles atentes a la narraci, sin que tamb cal mirar (sin et perds tots els detalls que arriben per la via del llenguatge analgic, gestual), cal estar receptiu i a la vegada actiu per a respondre quan calgui. Lactivitat descoltar un conte millora la capacitat datenci dels oients i esdev, aix, com una mena dentrenament.
El cuento es tambin asimismo un medio sencillo y eficaz para crear el hbito de 36 concentrar y mantener la atencin.
s molt visible per al contacontes veure qui escolta de manera activa al llarg duna sessi i qui no; lescolta activa demana aquesta atenci exclusiva que veus en la mirada encantada i absorta dun infant resseguint tots els teus moviments, i fins i tot imitant de manera inconscient les cares i els gestos que fas tot explicant el conte. Lescolta activa indica que els oients del conte han entrat dins la narraci i se senten impulsats a descobrir qu hi ha darrere del relat. Per a ms a ms, el conte permet una altra caracterstica de lescolta activa, i s una certa comunicaci bidireccional. Lluny de la distncia que ofereix el teatre que crea una paret
35 36
Capdevila, Enriqueta, op.cit., 2007, p.34. Cone Bryant, Sara, op.cit., 1976, pp.23-24.
27
invisible entre el pblic i els actors, la narraci oral busca tot el contrari, trencar qualsevol barrera per a poder acostar la histria als que lescolten, per sobretot per recollir-ne les impressions, comentaris, sentiments, emocions i suggeriments. El nen, i tamb ladult, agraeix que introdueixis les seves aportacions espontnies quan expliques el conte. Tamb s interessant veure com preguntant al pblic aquest se sent implicat en la narraci i el desenvolupament del conte, de manera que sexercita una mena de responsabilitat collectiva.
NARRACI ORAL
TEATRE
P = Pblic, N = Narrador, A = Actor,
= comunicacin bidireccional,
comunicacin unidireccional
Per ms enll daix, segons Irene Puig, lescolta genera un seguit dactituds que s interessant veure aqu breument: - adhesi: qui escolta es deixa endur totalment per la narraci i per qui lexplica acceptant tot el que shi explica per inversemblant que sembli. Daquesta adhesi sen desprn confiana. - defensa: quan un no li agrada el que shi explica shi oposa interiorment. (Necessitat deducar en la desobedincia!) - previsi: pensem quatre vegades ms de pressa que no parlem; per aix loient pot anar ms enll dels mots, anticipant-se o buscant alternatives 37. - interpretaci: es busca sentit per associaci amb experincies anteriors (ajuda a donar sentit). - avaluaci i actitud crtica: estimula respostes, arguments alternatius.
37
Puig, Irene, op.cit.,1999, p.20.
28
Recordem que lescolta activa s un aspecte molt important dins leducaci per a la pau i en les mediacions, perqu posa les bases per a una correcte comunicaci respectuosa i no destructiva. Cal que eduquem als nostres alumnes i els donem estratgies comunicatives que els facin ms hbils en les seves relacions amb els altres; lescolta activa ns una. Sent conscients daquesta necessitat, entenem que els contes ens poden ajudar a desenvolupar aquesta escolta activa, que aporta responsabilitat, cohesi, capacitat crtica, etc.
CONTE = ESCOLTA ACTIVA: comunicaci respectuosa comunicaci bidireccional promou responsabilitat promou cohesi promou capacitat crtica promou interpretaci promou cohesi i confiana afavoreix la previsi - posicionament assertiu
El conte s dileg
Molt relacionat amb la comunicaci bidireccional que promou el conte, veiem, tamb, com la rondalla educa en lart del dileg, tant imprescindible per a una bona comunicaci en la provenci i resoluci de conflictes.
Els contes tradicionals funcionen com a provocadors de conversa de dileg. La interacci s un element fonamental de laprenentatge i en el cas dels contes, la relaci que sestableix s de les ms fructferes. [...] Els contes, a travs de la seva modalitat interactiva, afavoreixen i propicien ladquisici del llenguatge. De fet 38 aquesta interacci s el precedent del futur dileg.
Carlos Martn Beristain remarca la necessitat de crear espais on poder parlar del successos produts al llarg dun conflicte; moltes vegades, durant (o desprs) dun conflicte s molt difcil parlar, ja sigui perqu no se sap com fer-ho, perqu no es vol recordar el patiment, o per por. Sigui pel motiu que sigui, parlar s difcil, i per aix cal posar-ho fcil. La mediaci en si ja vindria a ser un espai de trobada que vol promoure el dileg, tamb lhora de tutoria, la classe deducaci per a la ciutadania o la catequesi; per com trencar el gel? El que podria ser un innocent inici de sessi amb lexplicaci dun conte i, ms encara si est ben escollit i promou la reflexi posterior, pot posar les bases per al dileg al llarg de tot el procs de reflexi. Amb aquest exercici eduquem i donem habilitats als alumnes per comprendre la fora del dileg
38
Puig, Irene, op.cit., 1999, p.22.
29
com a estratgia vlida per a resoldre i afrontar els conflictes. Comenar amb un conte pot semblar circumstancial, per es pot treballar de manera implcita molts valors presentes en leducaci en i per a la pau: el dileg respectus, respectar els torns de paraula, lescolta activa, ls correcte del llenguatge, el codi com, etc. En una mediaci escolar on les dues parts estan en conflicte, estimular un dileg sobre un conte en el qual encara no hi ha res en joc, i no sha entrat encara en definicions del conflicte, ni en qestions emocionals, pot ser molt bon exercici per establir les normes del dileg posterior. Bruno Bettelheim parla de la facilitat que ofereix el conte de parlar sobre temes tabs:
Los cuentos [...] pueden ser comentados abiertamente, sin que por ello el nio [o el adulto] experimente ningn sentimiento de culpabilidad respecto a ellos. Es como si restituyera a los cuentos y al nivel de la infancia la funcin de catarsi de la 39 tragedia.
Els contes doncs, promouen una comunicaci i un dileg obert, i, a ms a ms, poden ajudar a eliminar tabs que apareixen al llarg dun procs educatiu o una mediaci. Veient els grans efectes que el conte t sobre el llenguatge i el pensament volem proposar el conte com a element per a treballar les estratgies comunicatives en leducaci perqu com diu Rondal: comunicarse es reconocer la existencia del otro. Una correcta comunicaci s imprescindible per a poder-se relacionar correctament amb lentorn reconeixent lexistncia i la dignitat del qui es t al davant; el dileg i la comunicaci posen les bases del segon esgla de la provenci per arribar a una cultura de pau.
EL CONTE: s comunicaci bidireccional. Pot servir com a pretext per a iniciar un dileg en el qual encara no hi hagi coses importants en joc. Educa en lart del dileg Dialogar i comunicar-se s reconixer lexistncia de laltre. - Assenta les bases per a una bona relaci entre el collectiu que actua com a mesura provencionista davant els conflictes. -
39
Bettelheim, Psiconanlisis de los cuentos de hadas, 2002, p.202.
30
2.4. El conte s cultura

Recordem que un dels objectius deducar en i per la pau s promoure la cultura de la pau. Leducaci s la clau per a construir la societat, aix doncs, educar els nostres alumnes en la noviolncia, en la pau, en el respecte, en la comunicaci correcta, ajudar a crear mica en mica una societat capa de comprendre el conflicte com quelcom natural i positiu; ser una societat que tindr competncies i eines per enfrontar-se al conflicte traient-ne el millor resultat possible per a tothom, s a dir, una societat cooperativa; per a ms seran persones que sabran preveure i provenir el conflicte. Aquest s lobjectiu de leducaci en i per la pau, i el conte sens apareix com una eina de gran potencial per construir aquesta cultura de pau, donada lntima correlaci que hi ha entre llenguatge i pensament; nombrosos estudis lingstics i filosfics, (Wittgenstein, Chomski, Vigotski, i altres), han reflexionat sobre aquesta interdependncia. I si b hi ha diferncies de matisos entre uns i altres una cosa s clara:
El que s inqestionable s que el llenguatge s la condici indispensable del 40 pensament abstracte superior de la persona.
Irene Puig afirma el segent:

... entenem que el treball que es pugui fer amb la llengua t una repercussi directa amb la capacitat de conceptualitzaci i de raonar i que la comprensi del mn passa, en lsser hum, per a la competncia lingstica, que s sinnim de 41 competncia mental.
Per tant, treballar el llenguatge s treballar el pensament, la manera de veure el mn, i per aix s tan indispensable si es vol, a la llarga, canviar les estructures, els codis i els tpics. Sabem que treballar per la pau sha de fer tamb des de les estructures, i en aquest aspecte, el conte hi t molt a dir. Treballar des del llenguatge a travs dels contes ens ha de permetre incidir directament en els processos de culturalitzaci dels infants, per tamb dels adults (perqu leducaci s un procs que no acaba mai), i crear progressivament una cultura de pau.
Se sap que escoltar contes explicats per adults millora el nivell lingstic de les criatures participants i contribueix de forma significativa a construir els processos denculturalitzaci adequats a lambient en el que els nens i nenes es 42 desenvolupen.
Puig, Irene, op.cit., 1999, p.7. Puig, Irene, op.cit.,1999, p.4. 42 Puig, Irene, op.cit., 1999, p.7, citant a R. A. Clemente, La adquisicin y los inicios lectores en el hogar, Cultura y educacin, pp.127-142.
41
40
31
La narraci oral, a ms a ms, t avantatges sobre lescrita, i s que evidentment s la que sutilitza de manera ms natural i en edats molt primerenques, des del moment en qu un neix fins a edats avanades, la narraci oral permet treballar per aquesta conformaci de la cultura de la pau. Irene Puig recalca la idea que el conte transms de manera oral t un gran potencial educatiu des de temps histrics. Aquesta interconnexi del llenguatge amb el pensament fa que es desenvolupi la capacitat de reflexi i crtica que tant es reclama des de leducaci per la pau; Irene Puig diu que una de les conseqncies que t el conte sobre lindividu s que el fa reflexionar sobre la seva condici i actituds pensant en la pregunta i si jo fos...?. Aquesta pregunta obliga a pensar i comprendre la situaci actual per desprs transformar-la a travs de la imaginaci i la creativitat; aquest procs s de gran inters per al procs de pau, tan en leducaci, com en els moments de mediaci i reconstrucci. La producci verbal, doncs, dna lloc a la representaci mental que t la persona del mn; es podria afirmar que si es verbalitzen possibilitats de pau, conseqentment sen deriva una representaci mental daquesta pau possible, i daqu a la realitat noms queda un ltim pas perqu passi de la potncia a lacte.
El llenguatge no s noms una eina dexpressi sin que s un element modelador del que per a nosaltres representa el mn. [...] No s pas irrellevant quin llenguatge saprn. I s que aprendre un llenguatge no vol dir noms aprendre uns sons o unes 43 paraules; amb el llenguatge, saprn una manera de viure i veure les coses.
Producci verbal: volem pau
Representaci mental: la pau s possible.

CONSTRUCCI DE LA CULTURA DE LA PAU
Passar de la potncia a lacte: construir la pau.
El llenguatge acaba conformant la personalitat de la persona perqu determina la manera com lindividu percep i es relaciona amb el mn; daqu la gran importncia i la necessitat dutilitzar i difondre a travs dels contes la cultura de la pau. El conte, penso, s una de les eines ms eficaces i verstils per a assolir aquest objectiu, doncs es pot utilitzar arreu del mn donades les seves caracterstiques universals, amb totes les edats i amb un tant per cent molt elevat
43
Puig, Irene, op.cit., 1999, p.7.
32
dxit. Cal abandonar el llenguatge maniqueista (molt present en els contes) que ens fan veure el mn de manera bipolar en pro dun llenguatge ms obert a les diferents percepcions que hi ha al mn i que sajustin ms a la complexitat daquest. La mgia del conte ser la de poder canviar les estructures mentals dels qui escolten per mitj del llenguatge, de manera que sajudi a canviar la manera de veure el mn i de relacionar-se amb ell. El conte s una clau incentivadora per a la transformaci i el canvi de soca-rel.
El conte s llenguatge. El llenguatge transforma lestructura mental i la manera de percebre el mn. Cal treballar el conte en mediaci si volem educar en la cultura de pau i de noviolncia. Si el conte promou la cultura de la pau des de les estructures del pensament ajuda tamb a la provenci de conflictes.
33
3. COM HAN DE SER ELS CONTES PER LA PAU? Intentarem en aquest apartat elaborar un seguit de caracterstiques formals, estructurals i temtiques dels contes per tal que siguin eficaos per educar en i per la pau. Aquesta guia ha de servir per a qui vulgui endinsar-se en el fascinant mn dels contes per a trobar els seus propis contes. Recordem que no volem pas elaborar una compilaci de contes nics i exclusius que serveixin per a educar en la pau. Insisteixo en qu cada ocasi i cada persona necessita el seu conte, i per tant, aqu noms donarem les directrius per a cercar contes adequats. 3.1. Sobre el contingut i els valors bviament els contes han de transmetre uns determinats valors. s inevitable que els contes continguin explcita o implcitament una moral i una tica. s quelcom inherent a la naturalesa humana, doncs no fa falta recordar que lhome, a ms danimal, s un sser social, i per tant, tic i moral. Cal, per, deixar molt clar un aspecte arribats en aquest punt; a travs dels contes que expliquem i que contenen valors, hem dintentar evitar caure en lerror de creure que la nostra perspectiva sobre el conte s lnica i la vertadera, fet que provoca un tancament de lesperit i no afavoreix el creixement moral del que parlvem. Justament, si leducaci per a la pau ens ensenya que el mn s complex i divers, cal que nosaltres mateixos, explicant contes, estiguem oberts a les diferents interpretacions del conte. Al final, per, la veritat amagada rere les formes simples del conte acaba caient pel seu propi pes. Tenint present aquest principi en tot moment, proposem treballar els segents valors a travs dels contes per la pau. - Lluny del maniqueisme No caiguem, doncs, en lerror del maniqueisme en el qual han caigut tants i tants contes i que ha fet que siguin per a nosaltres intils. Ja no ens serveix el conte de la Caputxeta vermella, perqu no per ser Caputxeta ss bo, ni per ser Llop ss dolent. Alguns dels contes tradicionals, en el seu afany per moralitzar i educar als infants en el si dun context social determinat, cauen en lerror didentificar el personatge amb el problema. Perqu no podem fer un conte sobre un Llop bo? O perqu no expliquem el conte de la Caputxeta vermella des del punt de vista del Llop? No seria lgic que el Llop senfads si alg entrs a casa seva, al bosc, arrenqus les seves flors i espants els ocells amb els seus crits de joia? Hem danar amb compte amb els contes tradicionals pel maniqueisme que amaguen al darrere, per poden sernos tamb tils per a mostrar tamb a linfant que no tot el que ve de la tradici s en si mateix bo i vlid; lexercici de desmuntar els contes tradicionals, fer versions daquests des de diferents punts de vista, fent que els personatges arribin al final a un consens, s una manera 34
divertida i curiosa densenyar als nostres menuts i no tan menuts a ser crtics amb el mn que tenen al davant, i amb el mn que els arriba del passat; a ms a ms, he pogut comprovar al llarg de moltes sessions de contacontes que els nens gaudeixen pel fet mateix de la deconstrucci del conte que tant b coneixen; i ms enll de tot aix, els ests oferint i presentant una nova realitat. Linfant per naturalesa saferra al que s seu i tendeix a legoisme, per aix s tant necessari que de ben petits comencin a veure que fins i tot els personatges dels seus contes preferits cedeixen, comparteixen i sn generosos. s important perqu una de les principals maneres daprendre s a travs de la imitaci; els nens moltes vegades juguen a ser el seu personatge preferit, i per aix cal cuidar les actituds daquests personatges, oferint noves alternatives al cstig cruel i a lescarment que sempre reben els dolents. Un breu exemple de la deconstrucci dun conte tradicional tpic: Qu passaria si els tres porquets, un cop havent vist que el Llop t ganes de menjar-sels i els destrueix les cases, entenguessin que li passa alguna cosa i en comptes de tancar-li la porta lobrissin i li preguntessin qu li passa i perqu sels vol menjar? El Llop, a part de quedar-se molt sorprs, segurament respondria que t gana i a travs dun dileg, una dura negociaci i unes actituds cooperatives, potser acabarien tots 4 a taula menjant felios i contents una sopa de verdures.
Un final diferent.
Illustraci: Noe Bofarull
s un final diferent al de sempre, i daix es tracta, dobrir noves possibilitats, nous horitzons per al nen que amb fascinaci recrea els contes al seu mn. Tanmateix no vull que es mal interpreti aquesta proposta de deconstrucci a travs de la incorporaci de nous valors oblidant el fals maniqueisme daquest mn. Si sempre utilitzssim finals aix el resultat seria
35
un seguit de contes edulcorats fins a lexcs de lempatx. La vida no sempre s aix, ni totes les negociacions acaben b, o, senzillament, acaben; aix, tots aquells que treballen per la resoluci de conflictes ho saben prou b; ni el mn s tan senzill com per poder-lo classificar en funci de dos nics prismes, el blanc i el negre, ni els processos de consens i de pau sn fcils amb final feli assegurat. La idea deliminar el cstig i lescarment s correcte quant en els contes tradicionals aquest cstig es fa perqu el Llop s dolent i no pas pel que ha fet. Qu aprn el Llop fero escaldant-se la cua a lolla bullint dels tres porquets? Segurament no aprendr res, fugir per uns dies, per molt probablement tornar. s la mateixa dinmica dels conflictes que noms saborden en el moment de crisi sense atendre a les causes estructurals i a les necessitats. Llavors no sha de posar cstig al Llop? Al contrari! I tant, per ha de ser un cstig constructiu! Desprs de ser convidat a dinar a casa dels tres porquets el Llop shauria de fer-se crrec de les destrosses fetes a casa del porquet petit, la casa de palla, i a casa del porquet mitj, la casa de fusta. Cal educar en la responsabilitat, perqu s lnica manera de fer homes i dones lliures, amb conscincia i actius, capaos de construir una cultura de pau. Tindrem dos tipus de contes segons una classificaci que fa Sara Cone Bryant. Aquests contes maniqueistes sn els que entrarien dins la categoria de contes morals. Ens sn tils aquests contes per a educar en i per la pau? En part s, perqu conserven ensenyances sbies del passat; per a la vegada cal anar amb compte, perqu ens transmeten alguns valors que avui en dia no sadeqen a la nostra societat. Aquest contes moralistes pretenen ser tils als infants transmetent lexperincia passada i les ensenyances apreses al llarg de molts segles; lexperincia s sabia i sovint no hi parem massa atenci. No hem de renegar de tots aquests tipus de contes, per s que hem danar amb compte, i sobretot, quan la moral que sens presenta s la moral del S.XVII i XVIII, com s el cas de tots els contes de Grimm i Perrault. La moral que es transmet pot ser molt vlida per a un moment determinat, per tamb hem dentendre que els temps canvien, les societats i els seus individus tamb, i el mn cada vegada s ms complex, de manera que algunes morals queden inutilitzades en el nostre mn davui. Els contes morals ens poden ser tils, perqu ens transmeten ensenyances ja apreses del passat, sempre i quant tinguin un mnim de correlaci amb el nostre mn i situaci davui en dia. Caldr anar en compte, sobretot, amb les reminiscncies duna societat patriarcal que queden en els contes tradicionals; la figura de la dona, per exemple, ja no sadiu a la realitat del nostre moment, per tant, haurem de fer s de la nostra imaginaci i creativitat per adaptar-los a lactualitat; potser ara seran les princeses les que puguin salvar als prnceps dels dracs ferotges...
36
Per altra banda, per, tenim la segona categoria de contes, com ja hem vist abans parlant del creixement moral:
La segunda especie [de cuentos] no tiene ninguna moral preconcebida para ofrecer, no hace ningn esfuerzo para influir en el juicio o alcanzar un fin. Ofrece sencillamente una imagen de la vida bajo la forma de una fbula o poesa, y dice al oyente: Estas cosas son as. El oyente, entonces, consciente o inconscientemente, 44 es impulsado a enjuiciar los hechos.
Aquest pargraf resumeix per a mi com han de ser, en quant al tema de la transmissi de moral i valors, els contes per a educar en i per la pau. Aquesta s lactitud que el narrador i els contes han de transmetre, una actitud oberta i sense prejudicis sobre els fets que narra. El conte ha dexplicar com sn les coses; noms desprs, i com a treball personal de creixement de cada persona, un far un judici de valor sobre els fets i el comportament dels personatges. Aquesta voluntat de transmetre les coses tal qual sn (tot i que s cert que s complicat no transmetre valors a travs dels contes) s un objectiu que ha de perseguir aquell que vol narrar un conte, perqu noms buscant aquesta neutralitat en lexplicaci, lliure de comentaris i judicis fets pel contacontes, sajuda a la persona a crixer, i sha de donar un lloc i una oportunitat per fer-ho. Sara Cone Bryant entn que el conte ofereix un espai necessari on la persona es pugui formar com a tal en lexercici de la seva moral prpia, mai donada exteriorment. Sabent que proposar una moral absoluta pot ser un error, ens atrevim, tanmateix, a proposar un seguit de valors que podem trobar en els contes que s sn vlids, almenys al meu entendre, i tenint com a punt de partida el que es proposa des de leducaci per la pau. Contes que mostrin el conflicte positivament
Solament volem constatar que la majoria desforos es limiten a dir no a la cultura 45 de la guerra -[...]- i massa pocs en afirmar la cultura de la pau.
Els contes han de ser leina artstica que contribueixi a transmetre una actitud de denncia contra la guerra, per que no es quedi en aix, sin que han de promoure actituds actives que lluitin per afirmar la pau. De la negaci de les coses no en sorgeix absolutament res, noms de la crtica constructiva i lafirmaci les coses poden anar canviant mnimament. s per aix que cal canviar les ulleres que duem posades i amb les que llegim els contes als nostres infants, per tal de fer veure una nova manera dentendre la pau de manera afirmativa.
44 45
Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, p.29. Domingo, Patrcia, Pas docells, pas de pau, p.6.
37
El primer valor que ha de transmetre un conte s el del conflicte vist positivament. Paco Cascn escriu:
Hay una idea muy extendida que es la de ver el conflicto como algo negativo y, por tanto, algo a eludir. [...] Desde las primeras edades los modelos que hemos visto apuntan en esta direccin: series infantiles de televisin, juegos, pelculas, 46 cuentos...
Aix doncs, si els contes fins ara han servit per continuar amb aquesta visi negativa del conflicte, cal des daquests mateixos donar una nova concepci. Hem de transformar el conte perqu aquest incideix enormement en el que s la violncia estructural i cultural dins de la pirmide de Galtun. Des dels contes cal difondre la visi sobre el conflicte com a quelcom connatural a lhome i inevitable en tant que tots som diferents i cadasc t unes necessitats determinades, i s molt fcil que en algun moment puguin contraposar-se. Llavors sorgir el conflicte real. El nucli dels contes, en la seva trama, ja presenten un conflicte a solucionar, cal mostrar com els personatges ho resolen satisfactriament per via no violenta i aix els suposa una millora i un creixement personal. El conflicte s fruit de la diversitat i la diferncia i aquests sn dos valors que tamb, i sobretot en el nostre mn davui dia, cal plasmar a travs dels contes. Els contes tradicionals daltres pasos sn molt tils per veure aquestes diferncies, per parlar de diferents costums, o maneres dentendre la cosmologia. Cito a Paco Cascn en una puntualitzaci que fa sobre aquests dos valors:
Vivimos en un solo mundo, plural y en el que la diversidad desde la cooperacin y la 47 solidaridad, es una fuente de crecimiento y enrequicimiento mtuo.
El conflicte s positiu en tant que noms passant per ell es poden canviar i transformar aquelles estructures injustes i de desigualtat: consideramos el conflicto como la principal palanca de transformacin social 48. Els contes que poden ajudar a veure-ho daquesta manera sn aquells en qu un personatge ha de combatre una situaci injusta (fam, pobresa, despotisme, etc.). Molts contes tradicionals presenten personatges que sencaren al personatge dominador, (rei, malvat, animal poders, diables,etc.); fins aqu els contes serveixen per a no restar conformes amb situacions de desigualtat, veiem que als personatges els mou un afany de justcia. Malgrat aix, els finals ens enganyen, perqu molt sovint lheroi acaba assumint el lloc i el poder de lanterior, sense canviar les estructures i mantenint la
46 47
Cascn Soriano, Paco, Educar en el conflicto, p.6. Cascn Soriano, Paco, Educar en el conflicto, p.7. 48 Cascn Soriano, Paco, Educar en el conflicto, p.7.
38
desigualtat en la detenci de poder i riqueses. O altres vegades el conte acaba amb un cstig sancionador que no contribueix en res al canvi i la transformaci social, per tampoc a la reconciliaci. Per exemple, al conte tradicional dels germans Grimm, Els tres pls dor del dimoni, el jove noi feliot acaba destronant al rei desprs dhaver aconseguit els tres pls i moltes ms riqueses per haver ajudat al llarg del seu cam, per ho fa fent-se rei ell mateix, de manera que mant les estructures de desigualtat. La idea de la recompensa a aquell que fa b les coses s correcta, per cal anar educant en la necessitat de ser desobedient quan cal, i actuar per tal de canviar les estructures en benefici, no noms dun, sin de tothom. Seran positius aquells contes que mostrin un conflicte que es ressol en benefici de tothom degut a una transformaci. (Veure annexos, apartat de canvis estructurals). El conte ha de mostrar maneres denfrontar-se al conflicte de manera no violenta, la lluita i lagressi no sn vlides. Les rondalles piques sobre herois medievals i cavallers acostumen a ser blliques i cal anar amb compte; perqu no posem una mica de mgia al conte com fan les fades de la Bella dorment i convertim les armes i fletxes en flors i altres sistemes de lluita no violenta? En canvi, aquelles actituds en els contes que proposen enfrontar el conflicte amb humor, o b amb astcia, o amb dileg, o amb perd i generositat, sn molt vlids per a explicar a petits i grans. s molt interessant veure com els nens sinteressen per veure com sho far el protagonista per sortir-sen dun mal pas; de fet el que fan s estar atents per buscar els recursos i les tcniques per si de cas mai ells es troben en una situaci similar. Si el seu heroi davant dun problema treu lespasa per defensar-se, linfant quan trobi un problema en el joc respondr amb actituds similars; en canvi, si el seu heroi s humil i enfronta els problemes amb el dileg, segurament linfant imitar aquest recurs. Els contes, doncs, han doferir un enorme ventall de recursos per afrontar els conflictes de manera no violenta! Una altra caracterstica que han de tenir els contes per a educar en i per la pau s que, de la mateixa manera que no hem de confondre la persona i el problema com a una mateixa cosa, en el conte sha de mirar de no confondre el personatge amb el problema. Aquesta mena de prejudicis i categoritzacions de personatges en funci del qu fan, com per exemple la de el Llop s dolent, eduquen al nen a fer el mateix a la vida real. I a la vida real ni les coses sn blanques, ni negres, sin que hi ha un gran nombre de matisos del color gris entre un extrem i altre. Aix doncs, com viem amb el maniqueisme, cal evitar pensar en bons i dolents, i no limitar al personatge a ser bo o dolent en funci del que s sin en funci del qu fa. Podrem acceptar que es digui que un Llop s dolent si es menja la Caputxeta perqu lacte en si no s correcte, per no pel simple fet de ser Llop. Si provssim un conte on el protagonista fos un Llop i a ms a ms les seves accions no fossin menyspreable crearia un gran desconcert entre 39
els ms petits i tamb, segurament entre els ms grans, per, al cap i a la fi, els contes per a la pau busquen precisament aix, trencar amb aquests grans estereotips, prejudicis i categoritzacions insostenibles. Seria interessant treballar aquest aspecte amb contes que parlessin dels estereotips actuals com per exemple immigraci i racisme. Els contes, per altra banda, han de poder representar i mostrar les quatre actituds bsiques davant dun conflicte: competici, evasi, submissi i cooperaci/comproms.
Objectius
+ COMPETICI (Jo guanyo-tu perds) EVASI (Jo perdo-tu perds) SUBMISSI (Jo perdo-tu guanyes) COOPERACI (Jo guanyo-tu guanyes) Negociaci +
Relaci
Shan de mostrar totes per tal que tothom es pugui identificar fcilment amb una delles, veure-shi reflectit. Per tamb s til veure les conseqncies de cada actitud. Per exemple, en el conte de Els tres porquets, el primer porquet evadeix el problema fugint. Com que no lha afrontat es torna a trobar amb el mateix problema poc desprs i involucrant-hi al germ; ambds opten de nou per a levasi. No s fins al final que el tercer porquet decideix afrontar el problema, en el conte tradicional opta per lactitud de competici (jo guanyo, tu perds); en canvi, en la proposta que fiem anteriorment que passava per canviar el final, lactitud dels porquets seria de cooperaci i negociaci. Sha de mostrar a linfant totes aquestes actituds com a normals i corrents cada una delles; s ms, en determinats moments pot ser ms til levasi que la negociaci. Cal per, evidenciar que optar per una o altra actitud davant la vida i els conflictes comporta unes determinades conseqncies. s molt probable que si un personatge t una actitud competitiva acabi escarmentat; hi ha un munt de contes sobre avars i ssers pretensiosos que sn venuts pel ms feble, sense anar ms lluny ho podem veure en la coneguda faula de la llebre i la tortuga. Per s que podem mirar de transmetre que sovint el resultat de la cooperaci s ms beneficis que la resta. Per altra banda, els contes que sn aptes per a treballar en leducaci per la pau sn tots els que transmeten els valors de lescala de provenci: presentaci, confiana, apreci, comunicaci i consens. 40
Pel que fa a presentaci i a la necessitat de ser alg, tenir identitat i formar part dun grup, es poden utilitzar contes que mostrin langoixa davant del desconegut, i que un cop posat nom deixa de fer por. Quan poses nom al ve desconegut deixa de fer-te por. La por s un dels sentiments ms irracionals i sempre apareix quan tenim incerteses i no estem segurs del qu passar. (Veure annexos, apartat Apreci, reconeixement i identitat.) La confiana s un altre valor que es pot treballar a travs dels contes, mostrant els beneficis daquells que confien. Ara b, i com apunta Paco Cascn en el seu llibre ha de ser confiana amb responsabilitat, perqu la confiana ingnua i cega pot dur a enganys i a un resultat final poc desitjat; contes sobre aquest tipus de confiana tamb nhi ha una pila, i formen part de la tradici oral ms antiga perqu s una de les primeres coses que aprn lsser hum: no pots confiar en qualsevol perqu pots sortir-ne malparat (faula del corb, la guilla i el formatge).
(Veure annexos, apartat Confiana).
Tenim desprs el valor de lapreci present en milers de contes: laneguet lleig, la blancaneus, la ventafocs, el patufet, ... s lgic que aquest valor sigui tan present en els contes precisament perqu es pretn donar illusions, forces i esperances als nens a lhora denfrontar-se amb la realitat. Qui esperava que de laneguet lleig en sorgs un bell cigne? I qui esperava veure a la ventafocs bruta i esparracada convertida en una princesa? En aquest sentit, els contes, des de fa molts segles, ja treballen per treure de dins nostre el millor de nosaltres i descobrir les mil una meravells que tots portem a dins. Pot ser molt divertit treballar el valor de la comunicaci perqu es pot fer de manera implcita al conte i a la narraci en si, i explcita pel que fa a la manera dexplicar-lo. La comunicaci es pot transmetre a travs dels contes dabsurd que acostumen a agradar a tots, petits i grans, perqu els personatges dels contes cometen errors que la resta del pblic pot captar i preveure les conseqncies que tindr. Molts daquests contes dabsurd tenen a veure amb els pseudoconflictes que explicvem abans i els malentesos. Si aquests errors estan relacionats amb el tema de la comunicaci sajuda a loient a reflexionar sobre la necessitat duna comunicaci clara, atenta i activa i dels problemes que comporta establir males comunicacions. Tanmateix i com viem anteriorment, el mateix acte descoltar contes ens entrena per a una escolta activa que ha de facilitar les comunicacions posteriors. (Veure annexos,
apartat Codi com.)
El valor del consens ha daparixer en els contes tal i com ja hem subratllat anteriorment al parlar del maniqueisme; s una actitud que hem danar transmeten i valoritzant. Ja no serveixen els cstigs imposats pel rei, ni els finals on noms guanya un, i que precisament s el 41
bo. Els finals dels contes sn aix perqu enfoquen el conflicte des dun sol punt de vista; s evident que en quan sobri la ment i sobservi el conflicte des de tots els punts de vista possibles comenaran a desaparixer els bons i els dolents i haurem doptar per solucions diferents al terrible cstig i lescarment. (Veure annexos, apartat Cooperaci) Per aix, una de les altres caracterstiques que poden tenir els contes de pau s la doferir vries perspectives duna mateixa situaci. Seran molt tils tots aquells contes on hi hagi la repetici duna acci per m de diferents personatges; a partir daix es pot introduir enmig del conte una reflexi sobre la diferent manera de veure les coses que t cada un. Per exemple, en el conte afric de lOmumbo Rombonga (larbre somiat per la tortuga que t milers de fruites diferents) tots els animals, un per un, van a trobar a lvia Kok perqu els digui on el poden trobar; lactitud de cada animal s diferent i la seva manera dentendre larbre tamb! Tamb passa en els tradicionals, els tres porquets, per exemple, cadasc t la seva manera de construir la seva casa i denfrontar-se al llop. Per en aquest cas en qu sens presenten 3 personatges bons i 1 de dolent, caldria introduir tamb en el conte el punt de vista del Llop, com proposvem anteriorment. Un conte molt interessant per treballar les diferents perspectives, s un conte indi sobre els savis i lelefant que queda recollit en lannex, i que mostra clarament com la realitat pot ser vista i compresa de moltes maneres diferents, totes certes per parcials. s imprescindible treballar des dels contes una visi molt mplia de les coses, una visi prismtica, per comenar a entendre que en el mn hi ha tants punts de vista sobre les coses com persones; crec realment, que aquest s un dels principals aspectes que cal canviar dels contes tradicionals que sempre ens han presentat el mn des dun sol punt de vista i que era aquest lnic correcte, per tant, tot el que se sorts daqu es convertia automticament en dolent. Haurem de desestimar els contes morals dels quals parlava Sara Cone Bryant, perqu aquest ens ofereixen noms una manera de veure les coses molt tancada i molt guiada. No crec que serveixi de gaire educar als infants, per tampoc als grans, en una cosmovisi bipartita de les coses per molt simple i senzilla que sigui; i s que s cert, s molt ms senzill classificar les coses en funci de dos colors, del blanc i del negre, que no pas fer-ho en funci de milers de tonalitats de grisos. La segona opci comporta molts ms mal de caps, evidentment, per qui treballa i es mou en les tonalitats de grisos sap que val la pena, al cap i a la fi, obtenim una manera dordenar el mn molt ms precisa, ms justa, molt ms enriquidora i que ens allunya necessriament dels pensament absolutistes, extremistes i autoritaris. I encara hi ha un altre motiu per trencar amb la visi dual dels contes per passar a una visi prismtica, i s que la visi prismtica i mltiple s la que sadequa millor al nostre mn; si una 42
cosa s evident quan mirem al nostre voltant s que el mn no s pas senzill, sin complex i enredat per milers de telaranyes. Recordo aqu la metfora que posa John Paul Lederach en un dels seus llibres sobre la telaranya: s una estructura ptima i molt adient per aplicar-la al mn davui, perqu les coses sn complexes i cal anar teixint a partir de punts ben forts; Lederach tamb deia que el constructor de pau ha de ser telaranya i serendipia, s per aix que si des dels contes volem treballar la pau hem de mostrar les telaranyes del mn, perqu s la nica manera eficient daconseguir resultats.
El mn vist en blanc i negre i el mn vist pel prisma de milers de tons grisos. La riquesa de la complexitat s evident. Illustraci: Noe Bofarull
Si a ms a ms des dels contes treballem el valor de lesperana, la manera de veure les coses canvia substancialment. A all que li falta una espurna se li dna el toc de color i de mgia que li falta.
Lesperana hi dna lespurna que li falta. Illustraci: Noe Bofarull
El valor de lesperana s bsic per a poder seguir creient en la pau en aquest mn tant complex. s ms, a un infant se li ha de mostrar un mn de possibilitats per tal que no caigui en la indiferncia i la passivitat generalitzades. Bettelheim diu: 43
Los cuentos de hadas nos dicen que, a pesar de la adversidad, est a nuestro alcance una vida satisfactoria y llena de consuelo, a condicin de que no eludamos los combates llenos de riesgos sin los cuales nunca encontraramos nuestra 49 verdadera identidad.
Que no siguem nosaltres, els que expliquem contes, els que treguin lesperana als nens, ni la seva illusi, ni la seva fora! Ms aviat al contrari, encomanem-nos de la seva capacitat dimaginar i de la seva credulitat per seguir tenint fe i poder transmetre-la als ms desencantats, els adults. Quins sn els contes que transmeten esperana? De fet ho sn la gran majoria, perqu tots els contes que acaben amb un final feli i exits estan mostrant a linfant que malgrat les mil peripcies que et pots trobar a la vida, amb determinades actituds pots tirar endavant. Tamb serveixen aquells contes que tenen lesperana com a tema central del conte. A travs dels contes hem dajudar a mantenir una qualitat que Sara Cone Bryant descriu sobre els nens que escolten contes:
En l [el nio] todo es nuevo, las gentes y los lmites de su poder; las cosas y sus propiedades, as como todas las leyes de la naturaleza. No existe nada o casi nada que pueda limitar su credulidad de impedir que cualquier cosa parezca posible a su ignorancia. La experiencia del tiempo reduce la fantasa y disminuye las ilusiones porque llegamos a comprender que, casi siempre, las mismas causas producen los mismos efectos. Por el contrario, el nio no tiene ms que un ligero conocimiento 50 de causas y efectos.
Aix doncs, linfant no es troba lligat encara a pensar en funci de causes i conseqncies, la qual cosa el permet ser molt ms creatiu i imaginatiu; que no sem mal interpreti, no pretenc que els infants siguin ingenus, per s que conservin un punt daquesta credulitat, fe, confiana i imaginaci que poden ajudar molt sovint a resoldre creativament un problema o conflicte. Altres valors que crec que cal anar transmeten des dels contes sn els que fan referncia a la necessitat dempoderament i desobedincia. A travs dels contes podem mostrar com de necessari s a vegades dir que no a lordre establert. No s valus que una princesa soposi al seu pare rei quan lobliga a casar-se amb un pretendent determinat? No depn dactituds aix la integritat de la persona? Cal ensenyar als infants a saber defensar els seus criteris i el seu ser quan la situaci ho demani. Per exemple, a travs de la collecci dels drets dels nens seduca als infants a no acceptar situacions com lexplotaci o labandonament. (Veure annexos, apartat de
Desobedincia.)
Les quatre dames de Lederach tamb haurien de reflectir-se en els contes; la pau, la misericrdia, la justcia i la veritat. Sobretot les tres darreres sn actituds que cal buscar en els
49 50
Bettelheim, Psicoanlisis de los cuentos de hadas, p.201. Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, pp.125-126.
44
contes. I certament, qui sap si per influncia del cristianisme, el perd i la justcia svia sn ja presents en molts dels nostres contes tradicionals, (el rei que perdona, el maltractat que t misericrdia de lopressor, cstigs justos i no desproporcionats). Sn actituds que han de ser presents en els contes si el que volem s donar una coherncia entre totes les parts.
No cal que els contes i la histria narrada en s, ni tampoc els personatges siguin vertaders, per si que ho ha de ser lensenyana que hi ha al darrere. Anthony de Mello, recorda la fora que tenen els contes per transmetre aquesta veritat, i per aix que puguin ser de gran utilitat per a educar en i per la pau, per tamb per a utilitzar contes en determinats moment del procs de pau. Tamb hem vist anteriorment com un conte pot ajudar en la resoluci del conflicte a explicar tots els fets i treure a la llum veritats que ning satreveix a dir. Sn molts altres els valors que cal transmetre a travs dels contes, per molts dells queden a merc del sentit com de cadasc perqu sn valors que sempre han estat presents en les nostres rondalles: el compartir, la sinceritat, la pacincia, lestimaci, la generositat, la humilitat, etc. s el narrador qui t la responsabilitat descollir b els seus contes, transmetrels a conscincia i sempre deixar un marge de neutralitat perqu sigui lescoltacontes qui extregui les conclusions i opinions pertinents. 3.2. Sobre la qesti estructural i formal Tots aquests valors shan de veure reflectits en els temes i continguts, per tamb en la qesti formal i estructural dels contes. Per exemple, podrem mirar de buscar contes que sallunyin de lestructura tpica de personatges dividits entre protagonistes i antagonistes, bons i dolents, i en canvi, buscar personatges collectius o individuals per sense connotacions morals predeterminades. (Exemple: Omumbo Rombonga, conte afric on tots els animals tenen la seva identitat i es diferencien els uns dels altres, per sense contraposicions i antagonismes. Tots lluiten pel mateix, aconseguir trobar larbre mgic.) Tamb podem proposar com a qualitat estructural dun conte que educa per la pau que tingui un final obert. El final obert es pot entendre de moltes maneres diferents. Es pot deixar el final del conte noms insinuat, sense que sigui un punt i final irrevocable; gaireb sempre els contes tradicionals comencen amb el hi havia una vegada... que fa aparixer un mn fantstic en la imaginaci de tots que desapareix amb la frmula final de ...aquest conte ja sha fos. Desprs de dir aquestes paraules el mn fantstic queda interromput, com si el temps i les accions en 45
aquest mn ja no avancessin, no sofereix la possibilitat de seguir imaginant el que passa desprs. El temps del conte s cclic, comena, acaba i torna a comenar; la Ventafocs passa de ser una serventa a princesa, i de princesa a serventa altre cop per poder seguir explicant el conte. En canvi, si finalitzem el conte (perqu estructuralment s necessari donar a entendre que sha acabat), per deixem a laire una pregunta sobre com haur estat la vida de la Ventafocs un cop vivint a palau, deixem a la imaginaci i a la creativitat dels nens un espai important; qu passaria si el prncep results ser un home fet a lantiga i la Ventafocs esdevingus altre cop serventa per a palau? Curis, no? La necessitat del final obert est certament lligada amb la concepci sobre els processos de pau que ens va transmetre John Paul Lederach: el procs no acaba amb la firma del tractat de pau, sin que ms aviat comena llavors; aix que podrem dir que el conte no acaba amb el ...i foren felios menjant anissos..., sin que caldria veure com sho fan els personatges per evitar caure en els mateixos errors. No estic dient que ja no puguem explicar els contes tradicionals, ni fer finals tancats, sin que proposo, de tant en tant, jugar amb aquesta possibilitat del final obert. Qu passaria si desprs de dir i vet aqu un gat, i vet aqu un gos, aquest conte encara no sha fos! Perqu resulta que el Patufet estava fart sempre de ser menjat pel bou i de fer patir als pares! Volia crixer...? O qu passaria si desprs dhaver explicat La Caputxeta vermella, els Tres porquets i les 7 cabretes, expliqussim un conte en qu tots els Llops de tots els contes decidissin anar a fer una manifestaci i a reclamar papers de bons en els contes. Aquests sn exemples de finals suggerents, i si ms no, divertits. El final obert pot donar-se tamb deixant al pblic triar el final que ms li agradi; de fet, aquesta idea, i qualsevol idea per desexplicar un conte que proposi aqu no ser nova, perqu Gianni Rodari, un dels grans mestres dels contes, ja va escriure en el seu moment dos llibres interessantssims i molt recomanats per qui es vulgui endinsar en aquest mn. El primer, s Cuentos para jugar,(1974), en qu lautor proposa tres finals per a cada conte completament diferents, daquesta manera linfant treballa la presa de decisions i ha de fer un esfor per pensar qu creu que s el millor; al final del llibre Rodari dna la seva opini al respecte. s cert, per, que rere les opcions es pot entreveure un cam que condueix a prendre una decisi determinada, lopci correcta i que sorprenentment coincideix sempre amb el final que tria Rodari. Si et proposen un final en qu el protagonista s escarmentat, un altre en qu saprofita de la seva sort, i un en qu torna a la normalitat i s feli, s molt fcil que el sentit com et faci triar el tercer. Tanmateix, lencert de Rodari, tot i que insinua el cam, s que no tobliga a triar pas el tercer, i si prefereixes el primer final aix pot ser.
46
Laltre llibre de gran inters s La gramtica de la fantasa, (1973), en qu Rodari utilitza tots els elements dels contes i del llenguatge per crear jocs i milers de possibilitats per als contes. EL ms interessant del llibre s que Rodari convida a crear i a imaginar molts mns possibles; penso que aquest punt s clau quan busquem solucions creatives als conflictes. Un dels captols de Rodari proposa pensar absurds a partir de la pregunta Qu passaria si..., i a partir daqu deixar via lliure a la imaginaci: Qu passaria si en el mn desapareguessin els diners? Qu passaria si en el mn desapareguessin els nens? Qu passaria si en el mn desapareguessin les armes? Altres possibilitats que ofereix Gianni Rodari, i que ms o menys de manera intutiva ja hem esmentat aqu, sn per exemple: lamanida de contes (barrejar personatges de diferents contes), pensar en qu succeeix desprs?, explicar una faula al revs (on la Caputxeta s dolenta i el llop bo), incloure elements de la nostra cultura moderna, (mbils, ordinadors,...) als contes tradicionals,... en fi, tampoc es tracta de fer aqu un resum del que proposa Rodari que per aix ell ho explica i ho exemplifica molt b. Senzillament oferim la possibilitat dutilitzar aquests recursos ms prctics i formals per canviar els contes i oferir noves perspectives i educar, des de la simplicitat del conte, en la complexitat del nostre mn. Els contes davui que eduquen en la pau han de estar adaptats i actualitzats a la realitat del nostre temps, per tamb a la realitat de lauditori que escoltar els contes. Aquest principi es basa sobre un aspecte pedaggic que diu que no s possible aprendre, comprendre o interioritzar res si partim del complet desconeixement. Linfant ha de poder relacionar el que sest explicant amb la seva realitat i per aix cal introduir en el conte elements que li permetin fer aquesta connexi. Sara Cone Bryant ho expressa amb aquestes paraules:
La imaginacin no puede crear un mundo nuevo si no es por materiales del ya 51 conocido.
Una altra virtut del conte, s precisament la gran capacitat dadaptaci que t i que reclamem aqu, tant en els nous temps que corren com en els diferents espais, situacions i cultures del nostre mn. Aix es deu a qu la narraci oral, lluny del que s el teatre en qu les frmules sn fixes, dna un marge ms ampli de llibertat per fer aparixer nous elements propers a les diferents cultures a partir duna estructura fonamental. El que saprn un narrador s lesquelet del conte, la resta sorgeix de manera espontnia i permet que sintrodueixin elements que facin el conte proper a cada auditori:
51
Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, p.37
47
... el fet que sigui transmissi oral pot provocar modificacions quant el detalls, s a dir, no modificacions quant a lestructura bsica, sin als elements que farceixen la rondalla. Aquests elements sn precisament els que ladapten a una collectivitat particular, i sn aquests els que a travs del temps la modifiquen, i que evolucionen 52 o canvien al mateix ritme que ho fa aquella collectivitat.
La versalitat i adaptabilitat del conte el fan completament apte com a eina per a treballar per la pau enmig dun mn complex que demana flexibilitat en les formes. Aix com ens deien que no hi havia frmules mgiques per a leducaci, ni per a la negociaci, ni per a la reconstrucci perqu cada cas era nou i nic, tampoc podem utilitzar els mateixos contes en situacions diferents. Tanmateix, el conte ja t inherent a la seva naturalesa aquesta capacitat prismtica dadaptar-se a cada nova situaci i a cada nou auditori. Aqu deixem a criteri de cadasc la manera daplicar tots els valors i estratgies anteriorment proposats per tal dobtenir al final contes que serveixin per a educar en i per la pau, doncs les possibilitats no sacaben, sn infinites, i cadasc ha de procurar la que ms sadeqi a ell i a la situaci del moment. 3.3. Sobre el contacontes Penso que la qesti del narrador/contacontes s prou important com perqu ens hi detinguem un moment perqu com diu Sara Cone Bryant, lo que se dice no puede separarse de cmo se dice. 53 s qesti de coherncia, de la mateixa manera que els que treballen per la pau, a ms de mirar el qu, han de cuidar moltssim el com, el procs i els mitjans pels quals hi arriben; una mala actitud pot esguerrar un procs de pau, igual que una mala contada pot esguerrar un conte. Si entenem que la narraci oral s lart de la comunicaci a travs dels contes, no podem oblidar que la comunicaci engloba molts aspectes diferents. Explicar un conte no s noms un acte de comunicaci verbal, no s noms narrar uns fets que transmeten valors, sin que tamb sha daconseguir transmetre a travs de tots els altres canals de comunicaci. El narrador ha de ser coherent i honest perqu noms aix aconseguir transmetre la veritat dels seus contes. La manera com sexplica el conte, ms que el conte en s, s el que determinar lxit i assegurar la correcta transmissi del conte al nen o a ladult. Un s capa de transmetre moltes coses: idees, pensaments, valors, per tamb sentiments, illusions i esperances!
52 53
Puig, Irene, Contam, narraci oral i educacin reflexiva, p.9. Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, p.111.
48
El narrador ha de tenir una determinada actitud per transmetre correctament tots els valors que hem analitzat anteriorment; una daquestes actituds s lhumilitat, i ms encara, quan aquest artista no s el creador de lobra que transmet, sin que el que el fa artista s donar veu a un producte de la tradici i la comunitat. Georges Jean analitza aquest aspecte:
Advertimos que, sin desaparecer, el que habla en los cuentos se afirma ms como el que muestra el relato al transmitirlo, como si fuera su portador ms que su inventor 54 De este modo los cuentistas exteriorizan los cuentos sin reivindicarlos del todo.
En lart de la narraci oral no hi ha propietat privada perqu els contes no pertanyen a cap artista, sin que els contes existeixen grcies a la humanitat i sn per a la humanitat. Seria pretensis voler apoderar-se de quelcom que no ts propi. s ms, la humilitat s una qualitat bsica pel narrador que vulgui treballar per la pau, doncs s lnica manera de no caure en imposicions morals de cara a loient; s ben cert que el narrador transmetr una srie de valors a travs dels contes, per ha de procurar fer-ho sempre de manera oberta, deixant que siguin els escoltacontes qui facin els judicis de valors que hagin de fer, perqu daltra banda, ens podrem ben equivocar si volgussim treballar per la pau mitjanant mesures autoritries i oferint un sol cam. Si una cosa hem aprs s que de camins nhi ha molts, i quan sembla que no t sortida, sempre apareix una nova possibilitat per a explorar. s en aquesta lnia que Denise Paulme diu:
Adems, la explicacin psicolgica debe permanecer oculta, el buen cuentista debe 55 dejar que su pblico extraiga del relato una moral que no siempre es evidente.
Aix doncs, el que entra en el mn dels contes ha dentendre que en la prpia dinmica daquests, la generositat, laltruisme i la humilitat sn caracterstiques connaturals. En la narraci oral el narrador s un simple mediador entre conte i oient. Lactitud de generositat es veu en el fet que el contacontes regala un conte a qui el vol escoltar, i amb aquest regal sentrega tot ell. Per per explicar aquests contes shan de tenir i shan de creure! Sara Cone Bryant explica que era incapa de fer riure amb un conte que en principi havia de fer riure a tothom; no nera capa perqu ella no trobava el sentit ni la grcia, fins que un dia, per serendipia va descobrir el joc. Des daquest dia, quan explicava el conte tothom reia. A ms a ms, Sara Cone Bryant fa un smil del conte amb lobra dart i diu encertadament:
54 55
Jean, George, El poder de los cuentos, p.20. Jean, George, El poder de los cuentos, p.152.
49
Nadie puede describir un cuadro que no ha visto o interpretar algo que no ha comprendido. No se puede dar lo que no se tiene. Ante todo es necesario poseer. El narrador debe haber asimilado el relato, para poder contarlo. Sea cual sea la calidad particular de la obra de arte, ya evoque la emocin ms ligera o ms profunda, el narrador debe haber vibrado con ella, haberla sentido ntimamente 56 antes de difundirla.
El conte ha de ser interioritzat, perqu noms daquesta manera es pugui mostrar la seva essncia i la veritat que amaga, i transmetre-la a tothom i per arreu. Cada narrador vibrar amb uns contes determinats, i s per aquest motiu que defugim la possibilitat doferir un compendi complet i tancat de contes que serveixin per a treballar per la pau doncs crec que cadasc trobar aquests contes en funci dell mateix i del context. Cal creure en els contes. Cal creure en el seu potencial educador i en el que transmeten. Aix passa tamb amb els que treballen per la pau, tamb hi han de creure per tal que el seu treball sigui fructfer. El narrador ha de ser honest, perqu lluny del que succeeix en el teatre, no ha de fingir ni representar cap personatge; el contacontes no memoritza i representa un conte, lassimila i el transmet des de la seva realitat com a persona. s ms, aquesta honestedat est molt relacionada amb el fet de creure en el que sexplica:
Interpretar los cuentos slo puede ser intentar comprenderlos a este nivel como un producto directo del corazn, del alma, del ser del hombre percibido en su 57 actualidad.
El narrador com a artista no ha de pretendre mostrar actituds impostades:

Alimentar el artista, sin embargo, no exige que nos convirtamos en quienes somos. Ms bien al contrario. Exige que prestemos atencin a lo que ya est en nuestro 58 interior, dentro de nuestras capacidades.
bviament, per, no amagarem que la capacitat daconseguir hipnotitzar un auditori i abstreurel de manera que soblidin de si mateixos per uns moments es deu a un seguit de tcniques, que no ens detindrem a explicar aqu. Cada art t la seva tcnica, i s bo de conixer-la. Algunes daquestes tcniques sn la senzillesa en lexplicaci, (doncs un llenguatge clar i senzill sn bsics per fer proper el conte), evitar lexcs de dramatitzaci que pot dur a la ridiculitzaci i que no permet donar un espai a la imaginaci dels que escolten, aix com saber dur el ritme en funci de la narraci per crear moments de tensi i distensi. Per una qualitat
56 57
Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, pp.85-86. Jean, George, El poder de los cuentos, p.188. 58 Lederach, John Paul, La imaginacin moral, p.231.
50
especial que volem destacar per la seva obvietat s lentusiasme amb qu sexplica el conte; lentusiasme s contagis!
El entusiasmo es necesario para lograr interesar a los dems, para gozar con el propio relato, y est muy cerca de la claridad de visin. [...] El verdadero entusiasmo puede ser y lo es a menudo, algo sereno, que da al relato un sabor 59 irreemplazable.
Aquesta qualitat que reclamo ara en el narrador crec, per, que cal conservar-la sigui quina sigui la feina que ens ocupi, ja siguem mestres, monitors, catequistes, electricistes, forners o treballadors per a construir la pau. Lentusiasme far que cada cosa que realitzem, per petita que sigui, com ara explicar un conte, esdevingui quelcom especial, nic i meravells. Tot plegat es deu a qu el narrador ha de tenir una veritat per dir. I creure en aquesta veritat que ha trobat dins seu s bsic per a poder transmetre, com si es tracts de cincia infosa, aquelles imatges, aquelles idees, aquells pensaments de manera clara i evident.
Es preciso tener algo que decir, con un urgente deseo de expresarlo, al cual uno se 60 entrega con toda libertad.
La meva veritat s un cant de fe i esperana per la pau; s la convicci que la pau saconsegueix amb esfor, dedicaci i pacincia. s la creena que a travs de leducaci en i per la pau es pot fer molt per construir un nou mn. s la seguretat que els contes, donades totes les caracterstiques que hem explicat aqu, tenen un gran poder per influir i educar en i per la pau.
59 60
Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, pp.101-102. Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, p.113
51
4. RECULL DE CONTES PER A EDUCAR EN I PER LA PAU.

En aquest apartat oferim el que venem anunciant: un recull de contes fruit de la investigaci i la recerca realitzada durant dos anys; els contes sadeqen als criteris abans esmentats i han de servir per a educar en i per la pau. Estan organitzats segons uns valors determinats que entenem que sn claus per construir la cultura de pau; sota cada conte trobareu unes lnies breus que exposen quins valors principals shi troben i alguna reflexi que es pot fer a partir del conte. Aquest recull s personal i vol ser noms el punt de partida, una ajuda inicial per a tots aquells que treballen en el mn de leducaci, i que vulguin endinsar-se en el mn dels contes; molts daquests contes han estat provats i explicats en diverses situacions i contextos, sobretot en situacions on hi ha hagut un conflicte, podent comprovar leficcia que tenen per fer reflexionar a partir del conte. Tan de bo aquest recull serveix perqu us animeu a explicar els contes i aix descobrir-ne la seva mgia i el seu poder.
4.1 CONFLICTE..................................................................................................... 55
4.1.1. AMOR...............................................................................................................55 4.1.2 LA VASIJA AGRIETADA........................................................................................ 55 4.1.3. LOS PROBLEMAS DEL MUNDO ........................................................................... 56 4.1.4. ABIATAR ........................................................................................................... 56 4.1.5. JOHNNY Y BILLY ................................................................................................ 57
4.2 LA TERCERA PERSONA, EL MEDIADOR............................................................ 57

4.2.1. MENJA LA FRUITA TU MATEIX ........................................................................... 57 4.2.2. EL PUENTE ........................................................................................................ 58
4.3. PERCEPCI/PERSPECTIVA ............................................................................. 59

4.3.1. EL PEIX VERMELL (adaptaci dun conte persa) .................................................. 59 4.3.2. ELS CECS I LELEFANT (Faula de lndia)............................................................... 60 4.3.3. LAS REENCARNACIONES .................................................................................... 61 4.3.4. LOS DOS PERRITOS............................................................................................ 62 4.3.5. SUCIEDAD ......................................................................................................... 63
4.4. INTERDEPENDNCIA/CORRESPONSABILITAT ................................................. 63

4.4.1. ANACARDOS ..................................................................................................... 63 4.4.2. DUNA EN UNA ................................................................................................. 64 4.4.3. LA ROSA Y EL SAPO .......................................................................................... 64
4.5. FLEXIBILITAT ................................................................................................. 65

4.5.1. EL ROURE I EL JONC (faula grega)....................................................................... 65 4.5.2. MULLA VA A HACER UNOS ENCARGOS .............................................................. 66
4.6. CONFIANA .................................................................................................. 67

52
4.6.1. LOCELLET I LA HIENA ........................................................................................ 67 4.6.2. EL COCODRIL I EL MICO ..................................................................................... 69
4.7. IDENTITAT/AUTOESTIMA/ASSERTIVITAT/ROLS ............................................. 70

4.7.1. QUIN SOY YO? ............................................................................................... 70 4.7.2. EL LLOP I ELS PASTORS ...................................................................................... 71 4.7.3. SER Y PARECER.................................................................................................. 71 4.7.4. LA NIA SIN NOMBRE ....................................................................................... 72 4.7.5. EL GLOBO ......................................................................................................... 73 4.7.6. LANEGUET LLEIG .............................................................................................. 73
4.8. CODI COM.................................................................................................. 75

4.8.1. EL LENGUAJE DE LA MSICA .............................................................................. 75 4.8.2. LAS UVAS.......................................................................................................... 75
4.9. ESCOLTA ACTIVA .......................................................................................... 76

4.9.1. LA CAJA DE BESOS ............................................................................................. 76
4.10. RESPECTE ................................................................................................... 76

4.10.1. EL PLAT DE FUSTA ........................................................................................... 76
4.11. VERITAT ..................................................................................................... 77

4.11.1. EL ZORRO ROJO............................................................................................... 77
4.12. CREATIVITAT/SERENDIPIA ......................................................................... 78

4.12.1. EL HOMBRE MS ESTPIDO DEL MUNDO ........................................................ 78 4.12.2. EL INFORTUNIO DE LA OSTRA .......................................................................... 79 4.12.3. CREATIVIDAD FRENTE A LOS PROBLEMAS ........................................................ 79
4.13. EMPOWERMENT ........................................................................................ 80

4.13.1. DESEMPODERAMIENTO .................................................................................. 80 4.13.2. LOS NIOS DE LOS CUENTOS ........................................................................... 80
4.14. PERD ........................................................................................................ 82

4.14.1. OLVIDAR O SUPERAR? ................................................................................... 82 4.14.2. UN CLAVO EN LA PUERTA ................................................................................ 82
4.15. COOPERACI .............................................................................................. 83

4.15.1. LA SOPA DE PEDRES ........................................................................................ 83 4.15.2. LA LEYENDA DEL ARCO IRIS ............................................................................. 84 4.15.3. ELS SET VMETS ............................................................................................... 85
4.16. SOLUCIONS ESTRUCTURALS ........................................................................ 86

4.16.1. DIGENES ....................................................................................................... 86 4.17.2. ANTE LO CALIENTE .......................................................................................... 86
4.17. ESPERANA ................................................................................................ 87

4.17.1. LOS DOS RATONES Y EL JARRO DE LECHE ......................................................... 87 53
4.18. CONSTNCIA/COMPROMS ........................................................................ 87

4.18.1 LA TIENDA ....................................................................................................... 87 4.18.2. SILENCI ........................................................................................................... 87
4.19. PACINCIA .................................................................................................. 88

4.19.1. EL PRISIONERO Y EL ESCARABAJO .................................................................... 88
4.20. CULTURA DE PAU ....................................................................................... 89

4.20.1. DESTRUIR O CREAR ......................................................................................... 89
54
4.1 CONFLICTE
4.1.1. AMOR Anthony de Mello, La oracin de la Rana Tras una acalorada discusin con su mujer, el hombre acab diciendo: Por qu no podemos vivir en paz como nuestros dos perros, que nunca se pelean? Claro que no se pelean, reconoci la mujer. Pero talos juntos, y vers lo que ocurre!. La convivncia i la interdependncia generen conflictes. El conflicte s natural a lhome.
4.1.2 LA VASIJA AGRIETADA Rosario Gmez, Cuentos con alma. Un cargador de agua de la India tena dos grandes vasijas, que colgaban a los extremos de un palo y que llevaba encima de los hombros. Una de las vasijas tena varias grietas, mientras que la otra era perfecta y conservaba todo el agua al final del largo camino a pie, desde el arroyo hasta la casa de su patrn; pero cuando llegaba, la vasija rota slo contena la mitad del agua. Durante dos aos completos esto fue as diariamente; desde luego, la vasija perfecta estaba muy orgullosa de sus logros, pues se saba perfecta para los fines para los que fue creada. Pero la pobre vasija agrietada estaba muy avergonzada de su propia imperfeccin, y se senta miserable porque solo poda hacer la mitad de todo lo que se supona que era su obligacin. Despus de dos aos, la tinaja quebrada le habl al aguador, dicindole: -Estoy avergonzada y me quiero disculpar contigo porque, debido a mis grietas, slo puedes entregar la mitad de mi carga, y slo obtienes la mitad del valor que deberas recibir. El aguador, apesadumbrado, le dijo compasivamente: -Cuando regresemos a casa quiero que observes las bellsimas flores que crecen a lo largo del camino. As lo hizo la vasija. Y, en efecto, vio muchsimas flores a lo largo del trayecto; pero de todos modos se sinti apenada porque, al final, slo quedaba dentro de s la mitad del agua que deba llevar. El aguador le dijo entonces: -Te diste cuenta de que las flores slo crecen en tu lado del camino? Siempre he sabido de tus grietas y quise sacar el lado positivo de ello. Sembr semillas de flores a todo lo largo del camino por donde vas y todos los das las has regado, y por dos aos yo he podido recoger estas flores para decorar el altar de mi maestro. Si no fueras exactamente como eres, con tus defectos y todo, no hubiera sido posible crear esta belleza. Moraleja de la autora: Cada uno de nosotros tiene sus propias grietas. Todos somos vasijas agrietadas, pero debemos saber que siempre existe la posibilidad de aprovechar las grietas para obtener buenos resultados. El conflicte s positiu. s possibilitat de canvi i de transformaci. 55
4.1.3. LOS PROBLEMAS DEL MUNDO Rosario Gmez, Cuentos con alma. Un cientfico, que viva preocupado por los problemas del mundo, estaba resuelto a encontrar los medios para subsanarlos. Pasaba das en su laboratorio en busca de respuestas para sus dudas. Cierto da, su hijo de siete aos invadi su santuario decidido a ayudarlo a trabajar. El cientfico, nervioso por la interrupcin, le pidi al nio que fuese a jugar a otro lado. Viendo que era imposible sacarlo, el padre pens en algo que pudiese darle con el objetivo de distraer su atencin. De repente se encontr con una revista, en donde haba un mapa con el mundo en varios pedazos y, junto con un rollo de cinta, se lo entreg a su hijo, diciendo: -Como te gustan los rompecabezas, te voy a dar el mundo todo roto para que lo repares sin ayuda de nadie. Entonces calcul que al pequeo le llevara diez das componer el mapa, pero no fue as. Pasadas algunas horas, escuch la voz del nio, que lo llamaba calmadamente. -Pap, pap, ya lo hice todo; consegu terminarlo. Al principio, el padre no crey al nio. Pens que sera imposible que, a su edad, hubiese conseguido recomponer un mapa que jams haba visto antes. Desconfiado, el cientfico levant la vista de sus anotaciones con la certeza de que vera el trabajo digno de un nio. Para su sorpresa, el mapa estaba completo. Todos los pedazos haban sido colocados en sus lugares correspondientes. Cmo era posible? Cmo el nio haba sido capaz? -Hijito, t no sabas cmo era el mundo, cmo lo lograste? -Pap, yo no saba cmo era el mundo; pero cuando sacaste el mapa de la revista para recortarlo, vi que del otro lado estaba la figura de un hombre. As que di vuelta a los recortes y comenc a recomponer al hombre, que s saba cmo era. Cuando consegu arreglar al hombre, di la vuelta a la hoja y vi que haba arreglado al mundo.
Els conflictes es solucionen transformant les persones que en formen part.
4.1.4. ABIATAR Anthony de Mello, La oracin de la rana. Llegado el momento de poner un nombre a su primognito, un hombre y una mujer empezaron a discutir. Ella quera que se llamase igual que su abuelo materno, y l quera ponerle el nombre del abuelo paterno. Finalmente, acudieron al rabino para que solventara la cuestin. Cul era el nombre de tu padre?, pregunt el rabino al marido. Abiatar. Y cmo se llamaba el tuyo?, pregunt a la mujer. 56
Abiatar. Entonces, cul es el problema?, pregunt perplejo el rabino. Pseudoconflicte: no hi ha conflicte real perqu les necessitats no estan contraposades, sin que hi ha conflicte fruit duna mala comunicaci i duna mala relaci. 4.1.5. JOHNNY Y BILLY Anthony de Mello, La oracin de la rana. Johnny, un fuerte y robusto nio de tres aos, hizo amistad con una enorme cabra llamada Billy que viva en la casa de al lado. Todas las maanas, Johnny recoga hierba y lechugas y se las daba a Billy para desayunar. Su amistad lleg a ser tan profunda que Johnny se pasaba las horas muertas en la agradable compaa de Billy. Un da se le ocurri a Johnny que un cambio de dieta le vendra bien a Billy. De modo que decidi llevarle berros, en lugar de lechuga. Billy mordisque los berros, decidi que no los quera y mostr ostensiblemente su rechazo. Johnny agarr entonces a Billy por uno de los cuernos y trat de obligarle a comer los berros. Billy se defenda embistiendo a Johnny, primero suavemente, y luego, ante la insistencia del nio, con tremenda energa, hasta el punto de que Johnny dio un traspi y cay hacia atrs, golpendose fuertemente en la espalda. Johnny se sinti tan ofendido que tras sacudirse la ropa, lanz una feroz mirada a Billy y se larg, para nunca ms volver. Algunos das ms tarde, cuando su padre le pregunt por qu no pasaba ya a la casa de al lado para estar con Billy, Johnny respondi: Porque me ha rechazado. Conflicte real: quan les necessitats sn contraposades i hi ha desequilibri de poder. No es pot imposar a laltre all que no li s natural.
4.2 LA TERCERA PERSONA, EL MEDIADOR

4.2.1. MENJA LA FRUITA TU MATEIX Anthony de Mello, Loraci de la granota. Una vegada es queixava un deixeble al seu Mestre: - Sempre m'expliques histries, per mai ens reveles el seu significat. El Mestre li va replicar: - T'agradaria que alg t'ofers fruita i la mastegus abans de donar-te-la? Ning pot descobrir el significat en el teu lloc. Ni que sigui el Mestre. El mediador no pot donar les solucions, cadasc ha de trobar les seves prpies estratgies i el seu propi cam. El mediador t autoritat com el Mestre, per no interv.
57
4.2.2. EL PUENTE Rosario Gmez, Cuentos con alma. No hace mucho tiempo, dos hermanos que vivan en granjas adyacentes cayeron en un conflicto. ste fue el primer conflicto serio que tenan en cuarenta aos de cultivar juntos, hombro a hombro, compartiendo maquinaria e intercambiando cosechas y bienes en forma contnua. Esta larga y beneficiosa colaboracin termin repentinamente. Comenz con un pequeo malentendido y fue creciendo hasta llegar a ser una diferencia mayor entre ellos, hasta que explosion en un intercambio de palabras amargas seguido de semanas de silencio. Una maana, alguien llam a la puerta de Lus. Al abrir la puerta, encontr a un hombre con herramientas de carpintero. -Estoy buscando trabajo por unos das-dijo el extrao-. Quizs usted requiera algunas pequeas reparaciones aqu en su granja, y yo pueda ser de ayuda en eso. -S-dijo el mayor de los hermanos-, tengo un trabajo para usted. Mire al otro lado del arroyo, hacia aquella granja: ah vive mi vecino; bueno, de hecho es mi hermano menor. La semana pasada haba una hermosa pradera entre nosotros y l tom su bulldozer y desvi el cauce del arroyo para separar las fincas. Bueno, l pudo haber hecho esto para enfurecerme, pero le voy a hacer una mejor. Ve usted aquella pila de desechos de madera junto al granero? Quiero que construya una cerca; una cerca de dos metros de alta, no quiero verlo nunca ms! El carpintero le dijo: -Creo que comprendo la situacin. Mustreme dnde estn los clavos y la pala para hacer los hoyos de los postes, y le entregar un trabajo que lo dejar satisfecho. El hermano mayor le ayud al carpintero a reunir todos los materiales, y dej la granja por el resto del da para ir por provisiones al pueblo. El carpintero trabaj duro todo el da midiendo, cortando, clavando,... Cerca del ocaso, cuando el granjero regres, el carpintero justo haba terminado su trabajo. El granjero qued con los ojos completamente abiertos; su mandbula cay. No haba ninguna cerca de dos metros. En su lugar, haba un puente que una las dos granjas a travs del arroyo. Era una fina pieza de arte, con pasamanos y todo. En ese momento, su vecino, su hermano menor, vino desde su granja, y abrazando a su hermano, le dijo: -Eres un gran tipo! Mira que construir este hermoso puente despus de lo que he hecho y dicho. Estaban en su reconciliacin los dos hermanos cuando vieron que el carpintero tomaba sus herramientas. -No, espera. Qudate unos cuantos das!, tengo muchos proyectos para ti- le dijo el hermano mayor al carpintero. -Me gustara quedarme- dijo el carpintero-, pero tengo muchos puentes por construir. El mediador construeix ponts de dileg i comunicaci entre les parts enfrontades, per sempre a partir de les possibilitats de cada persona (en el conte utilitza la fusta que li ha donat una de les parts en el conflicte) 58
4.3. PERCEPCI/PERSPECTIVA
4.3.1. EL PEIX VERMELL (adaptaci dun conte persa) Enriqueta Capdevila, Gira la roda. Diuen que hi havia un pare que estava molt preocupat per leducaci del seu fill. El que ms el preocupava era que el vailet era un belluguet, no parava un moment quiet aix feia que no estigus mai atent a res i que sempre sembls atabalat. El pare va saber que hi havia un mestre molt savi que el podria ajudar. Agaf el nen per la m i van anar a visitar el savi. Mentre el mestre escoltava el pare, el nen no va parar quiet ni un moment. Saixec de la cadira per guaitar per la finestra, ensopeg amb la catifa, va voler agafar un llapis i van anar tots per terra... No hi havia manera que el pare i el savi poguessin enraonar tranquillament. Per fi el savi va dir: Aix s el primer que hem de solucionar.
Va agafar el nen per un bra i el va fer entrar en una habitaci gaireb buida. Al mig de lestana hi havia una taula petita i sobre la taula una peixera amb un peix vermell. Et quedars aqu. Daqu a una mitja hora vindr i mexplicars el que hagis vist.
El nen ni tan sols lescolt. Es va mirar la peixera, per sen cans de seguida i es va posar a fer salts i tombarelles. Quan el mestre va tornar li va preguntar qu havia vist. Res. B, un peix en una peixera. Mhe avorrit molt aqu dins! Doncs b, potser tavorrirs una mica ms. No thas fixat en res. Tornar daqu una estona.
El nen comen a malhumorar-se. Va posar la peixera a terra i va fer tot el soroll que va poder picant de mans i peus sobre la tauleta. Quan va entrar el mestre, el nen pregunt rpidament: Ja puc marxar? Depn de la teva resposta. Qu has vist? Un altre cop! Qu vols que hagi vist? Res! Noms un peix dins una peixera! Doncs thaurs de tornar a quedar aqu i aquesta vegada tardar ms a venir.
All era ms del que el nen podia suportar. Sadonava que si no sespavilava a veure alguna cosa no sortiria mai de lhabitaci i va pensar qu podia fer. Va tornar a posar la peixera sobre la tauleta i va comenar a mirar-se el peix per veure si se li acudia una resposta diferent per quan vingus el savi. Va seure davant la peixera i va descobrir que al fons hi havia unes algues petites dun verd precis que es movien suaument quan passava el peix. Tamb hi havia unes pedretes que, totes juntes, per fora tenien forma de turonet i per dintre formaven una petita cova. El peix vermell hi entrava i en tornava a sortir a linstant. Li agradava veurel desaparixer i esperar que sorts. De tant mirar-lo sadon que era un peix molt bonic; semblava tot vermell, per mirant-lo amb atenci es veia que tenia una part taronja i una mica de groc. Nedava sempre en la mateixa direcci i a vegades pujava fins a la superfcie de laigua, on hi havia restes de menjar, obria la boca i... glup, altre cop cap a baix. 59
Desprs de molta estona, es va obrir la porta i va entrar el mestre. I doncs, qu has vist? Xssst! - va fer el nen-. Encara no he acabat.
El mestre savi va sortir de lhabitaci i va dir al pare que estigus tranquil, que tot milloraria. El ritme trepidant de la nostra societat ens impedeix veure tots els detalls de la realitat. Tenim la mirada tancada i ofuscada; cal obrir-la, i crear espais (com el de la mediaci), per poder reconixer tots els aspectes de la realitat que ens envolta.
4.3.2. ELS CECS I LELEFANT (Faula de lndia) Esteve Pujol i Pons, El gran llibre dels Contes amb Valors. Els habitants duna vila anomenada Tegor, a lextrem ms oriental de lndia, mai no havien vist un elefant. Noms havien sentit el seu nom i cadasc se limaginava a la seva manera. Als afores del poble vivien un grup de cecs que, agermanats per la seva falta de visi, sajudaven els uns als altres. Ells tamb havien sentit a parlar de lelefant i en les nits caloroses de lestiu conversaven sobre el misteris animal. Llstima que no hi hagi elefants pels nostres boscos!- es deien- Si nhi hagus encara que noms fos un, afortunadament sortirem de dubtes i sabrem del cert com s aquest prodigis animal.
Per un mat, un elefant que shavia perdut de la seva bandada es va apropar als camps que envolten Tegor. Quan la notcia va arribar als vilatans, aquests es van afanyar a atansar-se al lloc per on corria errant lelefant. Sabedors del desig dels cecs, els caps del poble van tenir la feli idea doferir-los loportunitat de ser els primers a reconixer els paquiderms amb el tacte, ja que no ho podien fer amb la vista. Van escollir els sis ms vells i els ms savis. Amb molta cura van aprofitar uns instants en qu lelefant estava calmat i sempassava matolls dherba fresca ben gruixut que els camperols li proporcionaven, i shi van acostar un rere laltre per palpar-lo, perqu si ho haguessin fet tots alhora haurien espantat lanimal. El primer va allargar el bra i la seva m va tocar la voluminosa panxa de lanimal. Va tornar amb els seus companys i els va dir: Ja s com s aquest animal sorprenent: s com una paret ferma i dura, duna consistncia de roca; s un mur impenetrable i poders. Un exrcit shi estavellaria.
Desprs shi va atansar el segon cec i amb el palmell de la seva m va topar amb la pota de lelefant. Va passar la m de dalt a baix, va palpar-lo b i va exclamar: Ests equivocat, germ. s com un arbre robust, dun tronc ample i descora peluda. Poques vegades he trobat al bosc un arbre com aquest. Ha de ser centenari.
El tercer cec, inquiet per tocar aquell sser meravells, ja era al costat de lanimal. Li va acaronar un ullal i va dir:
60
Per qu dieu, companys? s larma ms terrible que hi hagi hagut mai. Mai mhauria imaginat una llana tan potent i afilada. Noms un gegant la podria agafar, i traspassaria larmadura ms colossal. Ning resistiria aquesta escomesa.
El quart cec, desconcertat per les paraules dels seus amics, va voler sortir de dubtes i va resseguir amb les seves mans lorella de lanimal. De seguida va exclamar: Com s possible tant derror en persones tan svies? s com un ventall majestus amb el qual un raj riqussim es ventaria per treures la calor sufocant. s ferm i s flexible, ondulant i tou.
El cinqu cec, sumit en un mar de dubtes, es va acostar lentament a lanimal i va agafar-li la trompa: Quin horror! va cridar espantat - ; no havia tocat una serp daquesta mida en tota la meva vida. s flexible i gruixuda, enorme. La seva boca esbufega i deixa anar un al ardent i pudent. s com una de les serps ms grans de lndia i potser del mn sencer.
Finalment, el sis cec, ple de confusi, va agafar amb les mans la cua de lelefant i va sentenciar amb aplom: Ho tinc clar, germans, s com una corda per agafar vaixells ms pesats o els cavalls ms salvatges o els bous ms foruts. Ni el sabre de fulla ms trempada la podria tallar. s una corda teixida de molts caps, si tenim en compte el seu extrem desfilat amb qu sacaba.
Si els sis cecs no haguessin estat tan savis potser shaurien barallat per defensar cadasc la seva opini. El sant de la vila de Tegor els va haver dexplicar que cadascun havia copsat una part de realitat. Tots tenien ra i calia que unissin els seus punts de vista per aconseguir entre tots la imatge completa de lelefant. Un conflicte s la suma de les diferents percepcions que es t sobre aquest. Totes les percepcions sn correctes, per parcials. Cal saber que la realitat s ms complexa, i que es pot mirar des de molts punts de vista diferents.
4.3.3. LAS REENCARNACIONES Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. Un santn mstico tena una cita con Dios. Por el camino, se encontr con otro mstico que estaba meditando con la mayor seriedad. El santn, interrumpiendo los mantras del otro, le propuso: Voy a ver a la divinidad, quieres que le hable de ti? Tienes algo que preguntarle? Pregntale cuntas veces tendr que reencarnarme antes de encontrar la liberacin dijo el mstico-. He vivido ya tres vidas.
61
Ms lejos, el santn se cruz con un segundo mstico, un yogui que danzaba en pleno xtasis. Le hizo la misma propuesta. El yogui, totalmente absorbido por su danza, ignor al santn. ste, volviendo a pensar en su anterior encuentro, le sugiri al yogui que le poda preguntar a la divinidad cuntas reencarnaciones le quedaban por vivir. El yogui, ebrio de danzar, gir sobre s mismo sonriendo. A su regreso, algn tiempo ms tarde, el santn se cruz de nuevo con el yogui danzante. Le dijo: La divinidad me ha hablado. Todava te quedan tantas vidas por vivir como hojas hay en el rbol que tienes a tu lado. Qu maravilla! exclam el danzante-. Eso nada ms! Cuando pienso en el nmero de rboles que hay en el bosque vecino y en el nmero de bosques que existen en toda la tierra, ello supone miles de millones de hojas. Qu suerte la ma!
Ms tarde, el santn se volvi a encontrar con el primer mstico. ste, febril, se acerc a l. La divinidad me ha dicho que te quedan tres vidas antes de alcanzar la liberacin.
Al or estas palabras, el mstico cay en el desnimo: Es que no se va a acabar nunca esto? exclam desesperado.
La realitat tindr un color o un altre en funci de com nosaltres vulguem percebre-la. Les nostres percepcions determinen la manera com nosaltres ens relacionem amb el mn. 4.3.4. LOS DOS PERRITOS Rosario Gmez, Cuentos con alma. Se dice que hace tiempo, en un pequeo y lejano pueblo, haba una casa abandonada. Cierto da, un perrito buscando refugio del sol, logr introducirse por un agujero de una de las puertas de dicha casa. El perrito subi lentamente las viejas escaleras de madera. Al terminar de subir las escaleras se top con una puerta semiabierta; lentamente se adentr en el cuarto. Para su sorpresa, se dio cuenta que dentro de ese cuarto haba mil perritos ms observndole tan fijamente como l los observaba a ellos. El perrito comenz a mover la cola y a levantar sus orejas poco a poco. Los mil perritos hicieron lo mismo. Posteriormente, sonri y le ladr alegremente a cada uno de ellos. El perrito se qued sorprendido al ver que los mil perritos tambin le sonrean y ladraban alegremente con l! Cuando el perrito sali del cuarto, se qued pensando para s mismo: Qu lugar tan agradable! Voy a venir ms a menudo a visitarlo! Tiempo despus, otro perrito callejero entr al mismo lugar y se encontr entrando al mismo cuarto. Pero a diferencia del primero, este perrito, al ver a los otros mil perritos del cuarto, se sinti amenazado ya que lo estaban mirando de una manera agresiva. Posteriormente empez a gruir; obviamente vio cmo los mil perritos le gruan a l. Comenz a ladrarles ferozmente y los otros mil perritos le ladraron tambin a l. 62
Cuando este perrito sali del cuarto, pens: Qu lugar tan horrible es ste! Nunca volver a entrar all! En el frente de dicha casa se encontraba un viejo letrero, que deca: LA CASA DE LOS MIL ESPEJOS La realitat s el que s en funci de la nostra mirada. Cal canviar la nostra manera de mirar, per poder canviar la realitat.
4.3.5. SUCIEDAD Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Una mujer se quejaba ante una amiga que haba ido a verla de lo desaliada y poco cuidadosa que era una vecina suya. Tendras que ver cmo lleva de sucios a los nios... y cmo tiene la casa! Es una autntica desgracia tener que vivir con semejante vecindario... Echa una mirada a la ropa que tiene tendida en el patio: fjate en las manchas negras que tienen esas sbanas y esas toallas... La amiga se acerc a la ventana, mir hacia fuera y dijo: A m me parece que esa ropa est perfectamente limpia, querida. Lo que tiene manchas son tus cristales. Sovint el que critiquem en els altres s all que nosaltres tamb tenim com a defecte, per no volem reconixer.
4.4. INTERDEPENDNCIA/CORRESPONSABILITAT
4.4.1. ANACARDOS Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Se acercaba la poca de las lluvias monznicas, y un hombre muy anciano estaba cavando hoyos en su jardn. Qu haces?, le pregunt su vecino. Estoy plantando anacardos, respondi el anciano. Esperas llegar a comer anacardos de esos rboles? No, no pienso vivir tanto. Pero otros lo harn. Se me ocurri el otro da que todo mi vida he disfrutado comiendo anacardos plantados por otras personas, y sta es mi manera de demostrarles mi gratitud. Els actes de cada una de les persones que viuen en el mn tenen efectes i conseqncies ms enll de si mateixes. La corresponsabilitat s ser conscient daix i actuar en conseqncia, procurant el teu propi b sense afectar el b dels altres.
63
4.4.2. DUNA EN UNA Anthony de Mello, La oracin de la rana. En una posta de sol, un amic nostre anava caminant per una deserta platja mexicana. Mentre caminava va comenar a veure que, en la distncia, s'apropava un altre home. A mesura que avanava, va advertir que era un nadiu i que anava inclinant-se per a recollir alguna cosa que desprs llanava a l'aigua. Una vegada i una altra llanava amb fora aquestes coses a l'oce. Al ser ms prop, el nostre amic va observar que l'home estava recollint estrelles de mar que la marea havia deixat en la platja i que, una per una, tornava a llanar-les a l'aigua. Intrigat, el foraster es va aproximar a l'home per a saludar-lo. - Bona tarda, amic. Venia preguntant-me qu s el que fa. - Estic retornant estrelles de mar a l'oce. Ara la marea est baixa i ha deixat sobre la platja totes aquestes estrelles de mar. Si jo no les retorno al mar, es moriran per falta d'oxigen. - Ja entenc - va replicar el meu amic -, per sobre aquesta platja deu haver milers d'estrelles de mar. Sn masses, i el ms probable s que aix estigui succeint en centenars de platges al llarg d'aquesta costa. No s'adona que s impossible que el que vost pot fer sigui de deb important? El nadiu va somriure, es va inclinar a recollir un altra estrella de mar i, mentre tornava a llanar-la al mar, va contestar: - Per cada una d'elles, s que s important! s responsabilitat nostra el que fem, per tamb el que deixem de fer. Cada acci que fem, per petita que sigui, tindr una repercussi major que la indiferncia i la passivitat. 4.4.3. LA ROSA Y EL SAPO Rosario Gmez, Cuentos con alma. Haba una vez una rosa roja muy bella; se senta de maravilla por saber que era la rosa ms bella del jardn. Un da comprendi que la gente slo la miraba de lejos y no se acercaba a ella. Se dio cuenta de que al lado de ella siempre haba un sapo grande y oscuro, y que era por eso que nadie se acercaba a verla de cerca. Indignada ante lo descubierto, le orden al sapo que se fuera de inmediato; el sapo, muy obediente, dijo: -Est bien, si as lo quieres. Poco tiempo despus, el sapo pas por donde estaba la rosa y se sorprendi al verla totalmente marchita, sin hojas y sin ptalos. Le dijo entonces: -Vaya que te ves mal. Qu te pas?
64
-Es que desde que te fuiste las hormigas me han comido da a da, y nunca pude volver a ser igual. El sapo slo contest: -Pues claro, cuando yo estaba aqu me coma a esas hormigas y por eso siempre eras la ms bella del jardn.
Moraleja de la autora: Muchas veces despreciamos a los dems por creer que somos ms bellos que ellos o porque simplemente consideramos que no nos sirven para nada. Dios no hace nadie para que est sobrando en este mundo; todos tenemos algo que aprender de los dems o algo que ensear, y nadie debe despreciar a nadie. No vaya a ser que esa persona nos hace un bien del cual ni siquiera somos conscientes. Cal ser respectuosos amb els altres. Som ms interdependents del que pensem.
4.5. FLEXIBILITAT
4.5.1. EL ROURE I EL JONC (faula grega) Esteve Pujol i Pons, El gran llibre dels Contes amb Valors. En els boscos de Grcia salcen uns roures que semblen tocar el cel amb les branques. Les capades sn tan grans que poden acollir milers docells. Sn robustos com guerrers, capaos de resistir els atacs ms ferotges de lenemic. Sn orgullosos, altius. No temen res. Enamorats de si mateixos, miren amb menyspreu els altres arbres i arbustos que viuen sota la seva ombra. Mira aquests miserables habitants dels canyars- deia un roure al seu ve en un vespre destiu, fent burla de les febles canyes-; tiges ridcules que sustenten unes allargassades fulles tristes. Fan pena! Com estan, de secs! No sn vigorosos com nosaltres. El mateix Hrcules ens t enveja. Tens ra, forut germ- li responia el company-. No hi ha al bosc uns arbres tan valents com nosaltres. No cedirem enfront un assalt. Ens mantindrem ferms com lluitadors invencibles. Les nostres branques sn fermes. A ms, les glans nodreixen molts animals que ronden el nostre entorn.
I tots dos contemplaven amb satisfacci un tronc enorme, el brancatge de ferro, les fulles dures i bellament dissenyades. Mentrestant, al costat del rierol que regava aquell rac de bosc, les canyes tamb sostenien una resignada conversa entre elles. Qui pogus ser com els roures! Nosaltres som febles. Ni tan sols tenim branques perqu els ocells hi puguin fer el niu. Dels nostres troncs buits no sen pot treure fusta. No produm fruits per alimentar cap animal del bosc. Valem molt poc. Qualsevol satreveix a sacsejar-nos com vol.
Per com ns de fcil que la roda de la fortuna canvi el que sembla ms immutable! Uns nuvolots foscos van aparixer per sobre de les muntanyes que tancaven el paisatge pel nord. El cel, blau fins aleshores, es va anar cobrint amb un mantell gris i amenaador. Va comenar a xiular el vent com un presagi de tempesta, com la trompeta que anuncia la 65
proximitat de les tropes que devasten pobles i ciutats. Va brillar un llamp enlluernador i va retrunyir un tro que semblava que trencava les roques de granit. La tempesta es va abatre damunt de les muntanyes i de la vall. Ratxes huracanades van sacsejar els arbres i els matolls. Un cicl aixecava remolins de branques i fullaraca. El bosc sencer ballava una dansa enfollida. El cel i la terra sestremien. Els orgullosos roures resistien i no volien cedir davant de lmpetu terrible de lhurac. Es mantenien drets mentre la borrasca sarremolinava en les seves capades, i trencava i llanava les seves branques i escampava les glans lluny, molt lluny, fins que es perdien de vista. Les canyes tamb eren agitades violentament per la tempestat. Es doblegaven cap endavant i cap endarrere. El vendaval, com una pinta enorme, les allisava i les aixecava en un vaiv quimric com si remens una cabellera de joncs. Les canyes es deixaven sacsejar com si tinguessin una conversa apassionada amb lairot. Tan aviat afirmaven amb vehemncia com negaven amb contundncia. Durant el vespre i tota la nit van estar lluitant el bosc i el vent un combat dur. La treva va arribar a la matinada. Laurora va dur la calma. Quan va sortir el sol per llevant, va contemplar el bosc assossegat a travs de laire transparent que segueix les grans tempestes. Va veure els enormes arrencats de soca-rel, estellats i escampats en trossos desiguals pel terra entollat, com si fossin ciclops derrotats. I al costat dels torrents es va veure les canyes que es mantenien dretes i sassecaven les gotes, que encara brillaven damunt les seves tiges elstiques. Els roures havien trobat la seva desgrcia en la tossudesa dels seus troncs i en la seva sordesa pedant a les veus de la tempesta. Les canyes, malgrat tot, havien sobreviscut grcies a la seva flexibilitat, perqu havien parlat amb el vent. El procs de mediaci ha de ser flexible amb cada cas com els joncs ho sn amb el vent. Les actituds dels implicats en un procs de mediaci tamb han de ser flexibles, tan en la comunicaci, com en les seves postures, necessitats, propostes, etc. Ser flexible s una virtut que facilita sortir airs dels obstacles i dels problemes sobtats. Lexcs de rigidesa s molt perjudicial. Voler enfrontar-se als contratemps mantenint les postures per sobre de tot acaba perjudicant a un mateix. Si sabandonen les postures i saposta per la flexibilitat, s ms fcil arribar a un acord entre les parts. 4.5.2. MULLA VA A HACER UNOS ENCARGOS Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. La mujer de Nasrudin le pidi a su marido que fuera a comprarle una docena de alfileres. Mulla cogi su asno para llevar la carga. Compr la docena de alfileres y los clav en la silla. Al verle venir, su mujer, atnita, le dijo: Por qu te has llevado el asno para traer doce alfileres? Para qu tienes tu chilaba? Habras podido prenderlos en ella! Ve a comprar un poco de lea para hacer fuego!
Al da siguiente, ella le pidi: Mulla parti inmediatamente a buscarla. Al cabo de un rato, regres con los trozos de lea cosidos en su chilaba, hecha unos andrajos. Furiosa, su mujer exclam:
66
Pero qu te ha dado? Mira en qu estado estn tus ropas! Por qu has hecho una cosa as? No me dijiste que mi chilaba serva para llevar la compra? Pues he seguido tu consejo.
Per a cada problema hi ha una soluci. El procs de mediaci ha de ser flexible i oferir a cada cas la soluci adequada.
4.6. CONFIANA
4.6.1. LOCELLET I LA HIENA Conte de Senegal, Un meravells llibre de contes de tot el mn. Locellet no tenia germans. Vivia tot sol al seu niu, amb la seva mare. Ella sempre marxava a buscar alguna cosa per menjar al mat, i tornava al migdia per compartir-ho amb el seu fill. Abans de deixar-lo, sempre li deia el mateix. Sobretot, Ocellet, no et moguis del niu. No surtis a jugar tot sol perqu encara no saps volar prou b i et podries fer mal. I no et refis de ning, que per a molts animals tu series unes postres perfectes!
LOcellet sempre li feia cas i lesperava al niu, jugant amb algun branquill o dormint una mica fins que arribava la seva mare. Aquell dia, per, quan es va despertar la mare encara no havia tornat. LOcellet tenia gana, i va pensar que devia estar a punt darribar. Per va passar una estona i la seva mare no tornava. Va passar encara una altra estona, i seguia sense aparixer. On shavia ficat? Potser no trobava res i per aix shavia entretingut. O potser havia anat molt lluny sense adonar-sen, i per aix ara trigava ms a tornar. Fos el que fos, ja feia massa estona que lesperava. El pobre Ocellet es moria de gana, i aviat la gana es va convertir en fred. Ja era tard, el sol shavia amagat, i necessitava lescalfor de lala de la seva mare per deixar de tremolar. Per on shavia ficat? El pobre Ocellet tenia gana i fred, per sobretot tenia por. Molta por. I si li havia passat alguna cosa a la seva mare? Noms pensar-ho, es va posar a plorar. Mamaaaaa! Mamaaaa! On ets? Toooornaaaa! Vine a buscar-me! LOcellet cridava tant, que va cridar latenci duna hiena que en aquell moment passejava per all. El va cridar des de sota larbre on hi havia lOcellet. Ocellet, qu et passa que plores tant? On s la teva mare? Que tha deixat tot sol? Si vols, si baixes del niu, et puc portar a casa meva. All et tapar i buscar alguna cosa perqu puguis menjar.
El pobre Ocellet es va quedar glaat! No sabia si li feia ms por que la seva mare no torns, o la hiena que hi havia als peus del seu arbre! La mare sempre li havia dit que eren animals perillosos que salimentaven docells, i que sen mantingus sempre a distncia. I ara en tenia una all al costat! Vs-ten hiena, estic b. La meva mare tornar de seguida i es cuidar de mi. No necessito que majudis. Per escolta, Ocellet, que no ho veus que si passes la nit tot sol tindrs molta gana i molt fred? Si vns a casa meva, dem al mat tornarem ben dhora al niu per veure si la teva mare ha tornat. Et prometo que no far res, noms vull ajudar-te.
67
A lOcellet ja li agradava la perspectiva de passar la nit ben calent i ficar-se alguna cosa a lestmac, per no es treia del cap les paraules de la seva mare sobre les hienes, i insistia en fer-la marxar. Molt b- li va dir la hiena finalment-. Et deixar tranquil, per dem vindr a veure com ests.
I aix ho va fer. Ben dhora,va anar a trobar lOcellet, que no havia dormit gens. La seva mare seguia sense aparixer, i shavia passat la nit tremolant i plorant. Mira, Ocellet, the portat menjar. Per qu no baixes a buscar-lo? Ja fa un dia sencer que no menges, i deus estar mort de gana. Quanta ra tenia la hiena! LOcellet estava famlic, noms calia sentir el seu estmac! Hauria donat el que fos per menjar una mica, per amb la hiena a sota larbre no satrevia a baixar. - S, home! Et penses que no s que de seguida que baixi em menjars duna queixalada? Prefereixo morir-me de gana aqu dalt! - Molt b, si s el que penses, et demostrar que lnic que vull s ajudar-te. Et deixo el menjar aqu i men vaig a casa. Tornar a la nit pe veure com ests. Va deixar el menjar al peu de larbre i va marxar per on havia vingut. LOcellet es va quedar mirant com marxava, per convenut que tot i aix no sortiria del seu niu. Segur que quan baixs, la hiena sortiria de darrere un arbre i sel cruspiria! Les hores van anar passant, i la seva mare seguia sense aparixer. Ja no tenia fred, perqu feia molt de sol, per la gana es feia cada vegada ms insuportable. Tant, que al final va decidir sortir del seu niu. Primer va pensar a anar a buscar menjar pel seu compte, aix no hauria de baixar fins a terra, per desprs va recordar que encara no volava prou b per anar tot sol i que es podia fer mal. Realment, la soluci ms senzilla era anar a buscar el que li havia deixat la hiena. Per tant, es va armar de valor i va sortir volant tan rpid com va poder fins a terra. Va agafar el menjar i sen va tornar al niu. Buf! No havia passat res! La hiena no lhavia enganyat, i ara podia gaudir daquell delicis dinar. Va estar content domplir-se la panxa, per quan va acabar, de seguida va tornar a pensar en la seva mare i es va tornar a posar trist. I si avui tampoc tornava? I si li havia passat alguna cosa? A ms, aviat es faria de nit de nou, i tornaria a tenir molt fred... Cap al vespre la hiena va tornar. Vaja, Ocellet, veig que finalment mhas fet cas i thas menjat el que thavia portat. Veus com no et volia fer cap mal? Per qu no vns amb mi a casa meva i aix tampoc passars fred? Et prometo que et cuidar molt. Els meus fills ja sn grans i no viuen amb mi, i em sento una mica sola. Si vns em fars companyia, i et prometo que mai no et faltar de res. No penso baixar, hiena. Una cosa s que em deixis menjar, i laltra que marxi a viure amb tu. A ms potser ho has fet noms perqu pensi que ets bona, per ara quan baixi tem menjars. No penso baixar. -
Aix, va passar una setmana. Cada mat la hiena li deixava menjar a lOcellet, i cada vespre li pregava que marxs a viure amb ella. LOcellet sempre shi negava, per al vespre del vuit dia ja gaireb havia perdut lesperana de tornar a veure la seva mare, i pensava que si es quedava tot sol sacabaria morint de gana. Si li seguia dient a la hiena que no volia marxar amb ella, un dia la hiena deixaria de portar-li menjar, i aleshores qu faria? Com sempre, la hiena li estava insistint perqu ans a viure amb ella. De veritat, Ocellet, no et far mal. Pensa que casa meva s molt calenta... Molt b, hiena, vindr amb tu. Si em quedo aqu a dalt tot sol, macabar morint de tota manera, o sigui que mestimo ms arriscar-me a confiar en tu, encara que el meu final pugui ser el mateix.
68
I lOcellet va baixar de larbre. I sabeu qu va passar? Doncs que la hiena sel va endur a casa i el va cuidar com un fill. La seva confiana va tenir premi! La confiana s molt complicada de guanyar i molt fcil de perdre. El mediador ha de fer com la guineu amb locellet, per tal de guanyar-se la confiana de les parts respecte a ell i respecte el procs. Tamb cal treballar la confiana entre les pars.
4.6.2. EL COCODRIL I EL MICO Conte de Kenya, Un meravells llibre de contes de lfrica. Fa molts, molts, molts anys, en un rac de Kenya a la riba del riu Galana i molt a prop de la costa, hi vivia un mico molt simptic. Vivia entre les branques dun mango. Aquell arbre era casa seva i des de dalt de tot podia veure un bon tros del riu abans que arribs al mar. El mico passava el dia escollint els millors mangos per menjar-sels. Eren la seva fruita preferida. A laltra banda de la riba hi vivia un cocodril solitari. Un dia, mentre el cocodril havia sortit a fer una volta tot nedant lentament, va veure el petit mico atipant-se de mangos. Durant uns quants dies, cada mat el cocodril sacostava fins a larbre on vivia el mico per observar-lo. Els mangos semblava que eren tan bons! Un dia, va nedar fins a tocar de laltra riba i va cridar: Ei! Mico! Pots tirar-me un mango, sisplau? Tinc molta gana! Des de quan els cocodrils mengen mangos? No ho s! Per s que the estat observant moltes vegades i aquests mangos semblen bonssims! Men tires un?
I el mico nhi va tirar un i lhi va tirar directe entre aquelles llargues fileres de dents afilades que tenen els cocodrils. Lendem, el cocodril va tornar fins a larbre dels mangos. I el mico va compartir els fruits amb ell. I lendem, i laltre... I parlaven, parlaven, i es van acabar fent molt amics. I un dia, el cocodril va dir al mico que el volia convidar a casa seva. Per com vols que vingui a casa teva si no s nedar? Puja a sobre meu i jo et transportar!
El mico va saltar al damunt del cocodril i es va agafar b al seu coll. I es van endinsar junts a les aiges del riu Galana. Thaig de dir una cosa que no tinc ganes de dir-te. Qu s? va preguntar el mico. The parat una trampa, the trat. No et vull ensenyar casa meva ni convidar-te a sopar... S que estic a punt de perdre la teva amistat. Per de qu ests parlant? Neda ms a poc a poc que no estic entenent res de res! Els cocodrils del riu mhan demanat que et capturi. Fa temps que els vaig explicar que ens havem fet amics i que compartem els mangos. I qu volen? Mangos? No... El cap dels cocodrils est molt malalt. El consell dels savis va decidir que noms hi ha una cosa que el pot curar, i s menjar un tros de lleialtat. I tothom sap que es troba lleialtat al cor dels micos! Per aix em van demanar que tans a buscar. El meu cor? No mho puc creure!- va exclamar el mico sorprs. Jo no volia fer-ho per mhi van obligar! De veritat que no volia espatllar la nostra amistat! 69
El mico que era molt llest i de reflexions rpides, i desprs destar una estona callat va dir al cocodril: Tranquil, amic, jo tajudar a salvar el cap dels cocodrils! De veritat que ho fars? S, per noms tinc un problema: els micos mai ens emportem el cor gaire lluny de casa. El meu s a dalt del mango, lligat a les branques ms altes. I est ple de lleialtat! S?- va exclamar el cocodril, sorprs. S! O sigui que ja pots fer mitja volta i tornar enrere fins al meu arbre! No podem perdre ni un minut si vols salvar el cap dels cocodrils, sest morint!
El cocodril va tirar enrere, riu avall, tan de pressa com va poder. Va nedar com el vent, portant el mico a lesquena, fins que va acostar-se a la riba on hi havia el mango. Abans que pogus acostar-shi b, el mico va fer un salt i es va enfilar tronc amunt fins que va desaparixer entre les branques i els fruits. Van passar molts minuts i el mico no apareixia. Ei! On ets? Baixa de seguida que no tenim temps!- va cridar el cocodril. Per noms li contestava el silenci. El cocodril esperava i esperava, i es va comenar a posar nervis. Tan amagat tens el cor? Ei, amic! Portam el cor, que el necessito! Em sents? Per qu et passa? Tu, bstia! Tenies la lleialtat a les teves mans i ara lhas perdut tota! Ja pots tornar amb els teus amb les mans buides! Si no hi ha lleialtat al teu cor, no et mereixes la meva! I noms sentia silenci. Per fi, des de dalt de la branca ms alta, el mico li va contestar amb veu forta i clara:
I aquesta s la fi de la fi daquest conte, que ara sen va riu Galana amunt amb el cocodril.
La confiana, lamistat i la lleialtat sn virtuts que es construeixen amb pacincia, esfor i temps. Cal anar amb molt de compte per no fer trontollar la confiana perqu s molt delicada i es pot perdre per sempre.
4.7. IDENTITAT/AUTOESTIMA/ASSERTIVITAT/ROLS
4.7.1. QUIN SOY YO? Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Una mujer estaba agonizando. De pronto, tuvo la sensacin de que era llevada al cielo y presentada ante el Tribunal Quin eres?, dijo una Voz. Soy la mujer del alcalde, respondi ella. Te he preguntado quin eres, no con quin ests casada. Soy la madre de cuatro hijos. 70
Te he preguntado quin eres, no cuntos hijos tienes. Soy una maestra de escuela. Te he preguntado quin eres, no cul es tu profesin. Y as sucesivamente. Respondiera lo que respondiera, no pareca poder dar una respuesta satisfactoria a la pregunta Quin eres? Soy cristiana. Te he preguntado quin eres, no cul es tu religin. Soy una persona que iba todos los das a la iglesia y ayudaba a los pobres y necesitados. Te he preguntado quin eres, no lo que hacas. Evidentemente, no consigui pasar el examen, porque fue enviada de nuevo a la tierra. Cuando se recuper de su enfermedad, tom la determinacin de averiguar quin era. Y todo fue diferente. Anthony de Mello diu: Tu obligacin es ser. No ser un personaje ni ser un don nadie porque ah hay mucho de codicia y ambicin-, ni ser esto o ser de ms all porque eso condiciona mucho-, sino simplemente ser. La nostra identitat transcendeix el nostre nom, les coses que fem, la nostra professi, les nostres relacions, etc. Ser conscient de la nostra identitat ens far ser ms forts i assertius.
4.7.2. EL LLOP I ELS PASTORS Faula dEsop Un llop que passava prop d'un camp clos, va veure all a uns pastors que sopaven carn d'un be. Atansant-se , els va dir: - Quin escndol haureu armat si fora jo qui estigus fent el que feu vosaltres! Tenim molts prejudicis cap els altres i uns rols molt determinats que poden no concordar amb la realitat. Cal distingir el problema de la persona.
4.7.3. SER Y PARECER Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. Un hombre, que pasaba por delante de una tienda, vio que vendan all dos loros, encerrados en la misma jaula. Uno era muy bonito y cantaba estupendamente, mientras que el otro estaba en un estado lastimoso y permaneca mudo. El primero vala cincuenta yens y el segundo tres mil. El hombre, asombrado por la diferencia de precio, le dijo al comerciante: Deme el loro de cincuenta yens!
71
Imposible, seor respondi el vendedor. No puedo vender los dos pjaros por separado. Pero... por qu? Cmo explica usted una semejante diferencia de precio? Pues el ms feo cuesta infinitamente ms que el ms bonito y, adems, no canta. Esto es absurdo. Ah, no se equivoque usted seor! El loro que encuentra usted feo es el compositor!
El que sembla no s el que s. Les primeres impressions ens juguen sovint males passades. 4.7.4. LA NIA SIN NOMBRE Coleccin Los Derechos del nio. Principio 3: El nio tiene derecho desde su nacimiento a un nombre y a una nacionalidad. Haba una vez una nia muy pequea que viajaba por el mar en un tmpano de hielo muy grande. La nia estaba sola. Se haba perdido. Despus de algunos das el tmpano de hielo era ya ms pequeo, se estaba fundiendo. La nia tena hambre, tena fro y estaba muy cansada. Cuando el tmpano de hielo se haba deshecho casi del todo, unos pescadores recogieron a la nia en sus redes. El capitn del barco le pregunt que cmo se llamaba. Pero la nia no entenda el idioma del capitn. Por eso la llevaron al jefe de la polica. Nadie fue capaz de averiguar de qu pas era la nia; no entenda nada y, adems, no tena pasaporte. El jefe de polica llev a la nia ante el rey de aquel pas y le explic que no saban de dnde era ni cmo se llamaba. El rey estuvo pensando un rato y luego dijo: puesto que es una nia, que la traten como a todas las nias. Pero era difcil tratarla como a todas las nias porque en aquel pas todos los nios tenan nombre menos ella Y todos saban cul era su nacionalidad menos ella. Era distinta de los otros nios y no le gustaban las mismas cosas que a ellos. Y, aunque todos la queran mucho y eran muy buenos con ella, nadie consigui que la nia dejara de ser distinta de los otros nios A los pocos das, el hijo del rey se puso muy enfermo. Los mdicos dijeron que haba que encontrar a alguien que tuviera una clase de sangre igual a la suya y hacerle una transfusin. Analizaron la sangre de toda la gente del pas pero ninguna era igual que la del prncipe Lus Alberto. Y el rey estaba tristsimo porque su hijo se pona cada vez peor. A la nia sin nombre nadie la llam, pero, como era muy lista, comprendi enseguida lo que pasaba. Estaba agradecida por lo bien que la haban tratado en aquel pas, as es que ella misma se present para ofrecer su sangre por si serva Y result que la sangre de la nia sin nombre era la nica que serva para curar al prncipe. El rey se puso tan contento que le dijo a la nia: Te daremos un pasaporte de este pas, te casars con mi hijo y desde ahora ya tendrs nombre: te llamars Luisa Alberta.
72
Pero la nia no entenda lo que deca el rey. Y el rey, de pronto, cay en la cuenta de que ella no necesitaba ser de aquel pas ni llamarse Luisa Alberta Lo que necesitaba era volver a su propio pas, ser llamada por su propio nombre, hablar su propio lenguaje y, sobre todo, vivir entre su propia gente. Haba que intentar ayudarla, si era posible. As el rey envi mensajeros para que buscasen por todo el mundo y no parasen hasta encontrar el pas y la gente de la nia sin nombre. Al cabo de bastante tiempo, el mensajero que haba ido al Polo volvi con la familia de la nia sin nombre. Y por fin, la nia pudo reunirse con sus padres y sus hermanos, que estaban muy tristes desde que ella se haba perdido. Todos supieron entonces que se llamaba Monoukaki y que era una princesa polar. Lo que todava no poda saberse es si se casara o no con el prncipe Luis Alberto porque, al fin y al cabo, los dos eran demasiado jvenes para casarse Cadasc t la seva prpia i nica identitat. Cal reconixer les persones pel que sn i no pel que volem que siguin. Donar nom a alg i respectar-lo significa reconixer i apreciar lexistncia de laltra persona.
4.7.5. EL GLOBO Anthony de Mello, La oracin de la rana Un nio negro contemplaba extasiado al vendedor de globos de la feria, el cual era, evidentemente, un excelente vendedor: en un determinado momento, solt un globo rojo, que se elev por los aires, atrayendo a una multitud de posibles jvenes clientes. Luego solt un globo azul, despus una amarillo, a continuacin un globo blanco... Todos ellos remontaron el vuelo hacia el cielo hasta que desaparecieron. El nio negro, sin embargo, no dejaba de mirar un globo negro que el vendedor no soltaba en ningn momento. Finalmente, le pregunt: Seor, si soltara usted el globo negro, subira tan alto como los dems? El vendedor le sonri comprensivamente al nio, solt el cordel con que tena sujeto el globo negro y, mientras ste se elevaba hacia lo alto, dijo: No es el color lo que hace subir, hijo. Es lo que hay dentro. Limportant s el que tenim dins. Per dins tots som iguals. Tots valem per igual. 4.7.6. LANEGUET LLEIG Conte tradicional
Com cada estiu, a la Senyora nega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els ms bonics de tots. Va arribar el dia en qu els aneguets van comenar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop. 73
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora nega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el ms gran de tots set, encara no s'havia obert. Tots van concentrar la seva atenci en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de nixer, esperant veure algun signe de moviment. Al cap de poc temps, l'ou es va comenar a trencar i en va sortir un nec somrient, ms gran que els seus germans, per, sorpresa!, moltssim ms lleig i malgirbat que els altres sis... La Senyora nega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis. L'aneguet es va quedar molt trist perqu se'n va adonar que all no el volien ... Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt rpid, era molt prim i malgirbat, a ms de bastant maldestre. Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre. L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogus trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrs i un mat, molt aviat, abans que es llevs ning del graner, va fugir per un forat de la tanca. Aix arrib a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, per tamb es va equivocar, ja que la vella era malvada i noms volia que el pobre aneguet li servs de primer plat. I se n'an d'all corrent. Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caadors que pretenien disparar-li. Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus ms belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, grcils i es movien amb tanta distinci que es va sentir totalment acomplexat perqu ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se tamb. Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre: Doncs es clar que s, ets un dels nostres! I l'aneguet va respondre No us burleu de mi! Ja s que sc lleig i malgirbat, per us heu de riure de mi per aix Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veurs que no et mentim. L'aneguet es va introduir incrdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne precis!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne ms blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany. Aix fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feli per sempre. Moltes vegades no sabem que dins nostre samaga un bell cigne, i ignorar-ho ens fa mostrar-nos als altres com si fssim aneguets lletjos, s a dir, molt menys del que podem arribar a ser. Creures que un s menys del que s impossibilita crixer i tirar endavant. Moltes vegades es necessita duna tercera persona que ens ajudi veure aquells petits tresors que amaguem Cal saber reconixer el que hi ha de bo dins dun mateix i ser assertiu. No es pot menysprear una persona noms pel seu fsic, perqu podem deixar escapar el gran tresor que duu dins. Laneguet lleig s un conte que mostra molt evidentment conflictes de bullying en qu 74 una persona del grup s marginada fins a lexclusi.
4.8. CODI COM

4.8.1. EL LENGUAJE DE LA MSICA Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Durante un ensayo con la orquesta, el director le dijo al trompetista: Pienso que este pasaje requiere... cmo se lo dira yo?... un enfoque ms wagneriano...; no s si me explico... Quiero decir: algo ms enrgico, por as decirlo; algo ms acentuado, con ms cuerpo, ms profundo, ms... El trompetista le interrumpi:Quiere que toque ms fuerte, seor? S, eso es lo que quiero decir!, fue todo cuanto pudo decir el pobre director. Tenim diferents maneres de referir-nos a una mateixa cosa. Cal posar-ho en com perqu ens puguem entendre.
4.8.2. LAS UVAS Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. Un persa, un rabe, un turco y un griego, hambrientos, andan errantes por el desierto. Soador, el persa evoca el sabor de los angrs y le entran ganas de comer en ese mismo momento unos cuantos. El rabe observa que seran mucho ms agradable comer inabs. El turco le replica afirmando que unos uzums seran ms indicados en su situacin. El griego promete un placer an mayor ponderando las virtudes de los iztafils. Queriendo tener todos la ltima palabra, los cuatro hombres ponen a pelearse. Cuando estn a punto de llegar a las manos, un sabio, acertando a pasar por su camino, comprende la razn de su disputa y les calma enseguida dicindoles: Dejad ya de pelearos! Pues hablis de lo mismo. Lo que todos vosotros queris no es sino comer uva. sta se llama angr en persa, inab en rabe, uzum en turco y iztafil en griego. Moltes discussions soriginen perqu utilitzem diferents paraules per referir-nos al mateix. Ens trobem davant de pseudoconflictes, malentesos, que si no es solucionen, poden degenerar en un conflicte real. s important parlar dins un mateix codi per evitar aquests malentesos.
75
4.9. ESCOLTA ACTIVA

4.9.1. LA CAJA DE BESOS Rosario Gmez, Cuentos con alma. Hace ya un tiempo, un hombre castig a su pequea nia, de tres aos, por desperdiciar un rollo de papel de envoltura dorada. El dinero era escaso en esos das, por lo que explot en furia cuando vio a la nia tratando de envolver una caja para ponerla debajo de un rbol de Navidad. Sin embargo, la nia le llev el regalo a su padre, a la siguiente maana, y dijo: -Esto es para ti, papito. l se sinti avergonzado de su reaccin de furia, pero ste volvi a explotar cuando vio que la caja estaba vaca. Le volvi a gritar, diciendo: -No sabes que cuando das un regalo a alguien se supone que debe haber algo dentro? La pequeita mir hacia arriba, con lgrimas en los ojos, y dijo: -Oh, papito, no est vaca; yo sopl besos dentro de la caja; todos para ti, pap. El padre se sinti morir; pos sus brazos alrededor de su nia y le suplic que le perdonara. Se ha dicho que el hombre guard esa caja dorada cerca de su cama por aos, y siempre que se senta derrumbado, tomaba de la caja un beso imaginario y recordaba el amor que su nia haba puesto ah. Moltes vegades no escoltem els missatges que els altres ens dnen. Si escoltssim activament i parssim ms atenci a les persones del voltant ens estalviarem discussions absurdes. Cal escoltar els motius i les raons de laltre abans dexplotar, caure en recriminacions o prendre decisions.
4.10. RESPECTE
4.10.1. EL PLAT DE FUSTA (Conte popular espanyol) Pujol i Pons, Esteve, El gran llibre dels Contes amb Valors. Hi havia una vegada una famlia formada pel matrimoni, el fill de nou anys i lavi. Entre ells hi havia una bona harmonia. El pare i la mare treballaven per fer tirar endavant la casa i tots dos socupaven de les tasques de la llar. El noi anava a escola, i era un bon estudiant i molt enginys. Quan no era a estudi, es divertia jugant amb els seus amics com feien tots els nois daquest mn. Lavi ja era molt gran, i shavia passat tota la vida treballant amb les seves mans de sol a sol. Malgrat aix, la fatiga mai lhavia venut per tal de proveir de menjar i benestar a la seva famlia. Per tants afanys i tan prolongats li havien cobrat un tribut dolors: les mans li tremolaven com les fulles dun arbre sota el ven de la tardor. Tot i que sesforava molt, sovint li queien de les mans els objectes, i de vegades es trencaven i sesmicolaven quan espetegaven contra terra. Durant els pats, no lencertava en dur la cullera a la boca, i vessava el contingut damunt de les tovalles. Per mirar devitar-ho, procurava acostar-se al plat, per sovint acabava per terra 76
trencat al damunt de les rajoles del menjador. I aix un dia i un altre. Li sabia molt de greu i es disculpava cada vegada que li passaven aquests contratemps. Hauria volgut conservar el vigor que tenia quan era jove. La mare, que era la seva filla, dissimulava tant com li era possible per tal de no avergonyir-lo. No et preocupis, avi. Aix li pot passar a qualsevol li deia mentre lacariciava suaument amb les mans.
Desprs recollia els trossos del terra tan discretament com podia. Per el pare, el seu gendre, no tenia els mateixos sentiments. Estava molt molest amb les tremolors de lavi. Al final va prendre una decisi que va sorprendre i contrariar la resta de la famlia: des daquell dia, lavi menjaria a banda de la taula familiar i faria servir un plat de fusta. Daquesta manera no embrutaria les estovalles ni trencaria la vaixella. Des daleshores lavi dinava i sopava en un rac del menjador amb el seu plat de fusta. Bellugava el cap a poc a poc amb resignaci, i de tant en tant seixugava unes llgrimes que li queien per les galtes. Era molt dur acceptar aquella humiliaci. Durant els pats hi havia un silenci fred, incmode; havien desaparegut les converses tranquilles i els somriures. I aix van passar unes quantes setmanes. Una tarda, quan el gendre va tornar a casa, va trobar el seu fill embrancat en una tasca misteriosa: el noi treballava afanyadament un tros de fusta amb un ganivet de cuina. Treia encenalls amb molta cura, com si fos un hbil mestre artes. El pare el va observar i, ple de curiositat, li va dir: Qu ests fent, fill, tan concentrat? s un treball manual que than manat fer a lescola? No, papa va respondre el noi. Potser fas un regal per a la mama? va insistir el pare. Tampoc s un regal va contestar el noi sense alar la vista. Aleshores, qu s? No mho pots explicar? I s clar que s, papa. Estic fent un plat de fusta per al dia que tu siguis vell i et tremolin les mans.
I aix va ser com lhome va aprendre la lli, i des daleshores lavi va tornar a seure a la taula amb tota la famlia.
Respectar s tractar a laltre com si fossis tu mateix.
4.11. VERITAT
4.11.1. EL ZORRO ROJO Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. Habindose colado en el interior del taller de un tintorero, un zorro cay dentro de una tina que contena una disolucin de color rojo. Consigui salir de la tina y escapar al bosque, pero se llev consigo el rastro de su visita: su pelaje haba adquirido una coloracin de un rojo vivo. Su nueva apariencia inquiet e intrig a los dems zorros del bosque. Valindose de esta particularidad, se hizo fcilmente con el poder. Impresionados todos, los otros zorros aceptaron servirle y venerarle como a un rey. Los das transcurrieron tranquilos y prsperos en su nueva comunidad, pero, con la llegada del invierno, se multiplicaron las lluvias y poco a 77
poco se fue diluyendo el tinte. Los otros zorros terminaron por darse cuenta de que haban sido vctimas de un embaucamiento y lo expulsaron.
La veritat s imprescindible per a resoldre qualsevol conflicte. Les mentides sempre acaben sent descobertes. El poder sustentat en mentides, no s realment poder.
4.12. CREATIVITAT/SERENDIPIA
4.12.1. EL HOMBRE MS ESTPIDO DEL MUNDO Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos Erase una vez dos hermanos. Uno de ellos tena siempre la suerte contraria al otro. El que no tena ninguna, muy miserable, fue un da a hacerle una visita al otro que resida en un palacio. En la puerta, vio a un gnomo azul. Le pregunt: Quin eres? Soy la suerte de tu hermano- respondi el pequeo ser. Quieres entrar a mi servicio?- implor el desventurado. Eso es imposible- replic el gnomo azul-. Pues soy la suerte de tu hermano y en ningn caso puedo ser la tuya. Y dnde se encuentra la ma?- pregunt el joven. Es un pequeo gnomo verde que vive en la cima de esa montaa. Ve a buscarle! Duerme. Puedes despertarle, si quieres. Me voy para all corriendo!-replic el desventurado, muy excitado ante la idea de tener por fin suerte.
Entonces empez a trepar por la montaa, pero, al doblar una enorme roca, se top de manos a boca con un len amenazante. El desventurado le dijo al animal con voz suplicante: Pequeo len, no me hagas dao ahora! Pues voy a despertar a mi suerte. Hazme la pregunta que quieras que ella te responder, pues est llena de sabidura. Bien, te dejo pasar-replic el len-. De todas formas, ests obligado a volver por aqu. Mi pregunta es la siguiente. Pregntale a tu suerte por qu tengo hambre todo el tiempo y cundo ser sta saciada.
Nuestro buen hombre reanud su camino y encontr en la cima de la montaa a un gnomo verde dormido. Tras despertarle, le dijo: Espera! Antes de que me digas nada, es preciso que vuelva a hablar con el len. Respndeme! Cundo dejar de tener hambre? Dejar de tener hambre cuando se coma el cerebro del hombre ms estpido del mundo-respondi el gnomo. Ya tengo la respuesta! exclam-. Cuando te comas el cerebro del hombre ms estpido del mundo entonces te sentirs, por fin, saciado. Muy bien! Voy a devorarte, ya que se no es otro que t! dijo el len arrojndose sobre l y zampndoselo de dos bocados.
El joven, dejando all a su suerte, volvi a bajar para ver al felino. -
Sha destar alerta per aprofitar els cops de sort quan els tens davant. 78
4.12.2. EL INFORTUNIO DE LA OSTRA Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Una ostra divis una perla suelta que haba cado en una grieta de la roca en el fondo del ocano. Tras grandes esfuerzos, consigui recobrar la perla y depositarla sobre una hoja que estaba justamente a su lado. Saba que los humanos buscaban perlas y pens: "sta perla les tentar, la tomarn y me dejarn a m en paz". Sin embargo, lleg por all un pescador de perlas cuyos ojos estaban acostumbrados a buscar ostras, no perlas cuidadosamente depositadas sobre un hoja. De modo que se apoder de la ostra -la cual no contena perla, por cierto- y dej que la perla rodara hacia abajo y cayera de nuevo en la grieta de la roca. Quedose as nuestro buscador de perlas con ostra y sin perla, y la ostra contrariada por la ceguera del pobre pescador. Sovint tenim la soluci ms a prop del que ens pensem. Cal que reeduquem la nostra mirada perqu pugui trobar all que no est acostumat a trobar: la soluci.
4.12.3. CREATIVIDAD FRENTE A LOS PROBLEMAS Rosario Gmez, Cuentos con alma. Cuenta una antigua leyenda que en la Edad Media un hombre muy virtuoso fue injustamente acusado de haber asesinado a una mujer. En realidad, el verdadero autor era una persona muy influyente del reino y por eso, desde el primer momento se procur un expiatorio para encubrir al culpable. El hombre fue llevado a juicio ya conociendo que tendra escasas o nulas oportunidades de escapar del terrible veredicto la horca! El juez, tambin confundido, cuid no obstante de dar todo el aspecto de un juicio justo; por ello, dijo al acusado: -Conociendo tu fama de hombre justo y devoto del Seor, vamos a dejar en manos de l tu destino. Vamos a escribir, en dos papeles separado, las palabras culpable e inocente. T escogers y ser la mano de Dios la que decida tu destino. Por supuesto, el corrupto funcionario haba preparado dos papeles con la misma leyenda: CULPABLE, y la pobre vctima, an sin conocer los detalles, se daba cuenta que el sistema propuesto era una trampa. No haba escapatoria. El juez conmin al hombre a tomar uno de los papeles doblados. ste respir profundamente, qued en silencio unos cuantos segundos con los ojos cerrados y cuando la sala comenzaba ya a impacientarse abri los ojos, y con una extraa sonrisa tom uno de los papeles y, llevndolo a su boca, lo engull rpidamente. Sorprendidos e indignados los presentes, le reprocharon airadamente: -Pero qu hizo? Y ahora? Cmo vamos a saber el veredicto?
79
-Es muy sencillo- respondi el hombre-. Es cuestin de leer el papel que queda, y sabremos lo que deca el que me tragu. Con rezongos y enojo mal disimulados debieron liberar al acusado y jams volvieron a molestarlo. Ser creatiu i utilizar la imaginaci pot ser molt til encara quan tot sembla perdut. Albert Einstein va dir: En els moments de crisi, noms la imaginaci s ms important que el coneixement.
4.13. EMPOWERMENT
4.13.1. DESEMPODERAMIENTO Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Un hombre le ofreci a su hija de doces aos una propina si cortaba el csped del jardn. La muchacha puso manos a la obra con todo entusiasmo, y al anochecer haba quedado perfectamente cortado todo el csped... a excepcin de una de las esquinas del mismo. Cuando el padre le dijo que no poda darle la propina convenida, porque no haba cortado todo el csped, ella le replic que no le importaba, pero que no cortara aquel trozo de csped. Intrigado por conocer el motivo, el padre se acerc a examinar el lugar en cuestin y vio que, justamente en el centro de la zona que haba quedado sin cortar, haba un enorme sapo. La muchacha haba sentido demasiada compasin como para atropellarlo con el cortacsped. Cal educar en la desobedincia, per crear persones tiques i morals. Hi ha relacions dautoritat i subordinaci que poden dur-nos a fer coses amb les que no combreguem. Cal empoderar al dbil perqu pugui enfrontar-se a lautoritat.
4.13.2. LOS NIOS DE LOS CUENTOS Coleccin Los Derechos del nio. Principio 1: El nio disfrutar de todos los derechos enunciados en esta Declaracin. Estos derechos sern reconocidos a todos los nios sin excepcin alguna ni distincin por motivos de raza, color, sexo origen social, posicin econmica, nacimiento Un da los nios que vivan dentro de los cuentos se empezaron a enfadar: Cenicienta, Almendrita, Blancanieves, Pulgarcito, Mowgli, Caperucita, Hnsel y Gretel el nio molinero de El Gato con Botas, Peter Pan y sus amigos, el Sastrecillo Valiente, Alicia y todos los dems nios que viven en los cuentos. As es que decidieron marcharse de los libros. Desde aquel momento hasta las abuelitas se olvidaron de lo que era contar un cuento. Y los nios empezaron a aburrirse. 80
Todos los nios del mundo se aburran. As es que los padres del mundo se reunieron y exigieron a los personajes de los cuentos que volvieran inmediatamente. Los personajes dijeron que no pensaban volver; y les explicaron sus quejas Hnsel y Gretel queran ir a u colegio y no estar siempre encerrados comiendo chocolate en la casa de la bruja. Mowgli estaba harto de vivir en la selva; quera vivir en una ciudad donde hubiera ms nios y menos animales. A Caperucita le molestaba pasarse el da asustada por el lobo. Blancanieves no poda soportar a su madrasta. Siempre mirndose al espejo mgico! Pulgarcito y sus hermanos queran tener comida en casa. No queran ser abandonados en el bosque por sus padres ni correr el riesgo de caer en manos del ogro. Almendrita quera tener un tamao normal. Cenicienta estaba cansadsima de tanto trabajar y trabajar. Cuando los nios de los cuentos acabaron de contar sus quejas, los padres se quedaron muy sorprendidos. Pero se sorprendieron ms todava cuando sus propios hijos dijeron que muchos de ellos tenan los mismos problemas: unos pasaban hambre, otros no tenan colegios, algunos estaban desatendidos por las personas mayores, bastantes sufran miedo y malos tratos Y, encima, se haban quedado sin cuentos! Al or aquello, los nios de los cuentos se quedaron preocupadsimos. Hablaron mucho entre ellos y, por fin, dijeron a los padres: Hemos pensado que, como nuestras aventuras siempre terminan bien, y, adems, ya nos hemos acostumbrado a ellas, no nos importa tanto volver a los cuentos Pero slo lo haremos si vosotros cumpls estas diez condiciones con vuestros nios. Y les dieron un papel con los diez derechos universales del nio. Los padres prometieron que intentaran cumplir las diez condiciones. Y des de entonces cada da hay ms padres que lo intentan. No siempre lo consiguen, pero, al menos, los personajes de los cuentos han vuelto a los libros y los nios del mundo pasan muy buenos ratos con ellos.
A vegades cal ser actiu i actuar contra aquelles estructures i aquell ordre establert que provoca injustcies. Noms aix s possible transformar les coses.
81
4.14. PERD
4.14.1. OLVIDAR O SUPERAR? Anthony de Mello, La oracin de la rana Un ex-convicto de un campo de concentracin nazi fue a visitar a un amigo que haba compartido con l tan penosa experiencia. Has olvidado ya a los nazis?, le pregunt a su amigo. S. Pues yo no. An sigo odindolos con toda mi alma. Entonces, le dijo apaciblemente su amigo, an siguen tenindote prisionero. Per superar un conflicte i passar pgina cal perdonar a les persones implicades pels fets ocurreguts. Ara b, perdonar no significa oblidar.
4.14.2. UN CLAVO EN LA PUERTA Rosario Gmez, Cuentos con alma. Tena muy mal carcter. Su padre le dio una bolsa de clavos y le dijo que cada vez que perdiera la paciencia, debera clavar un clavo detrs de la puerta. El primer da, el muchacho clav treinta y siete clavos detrs de la puerta. Las semanas que siguieron, a medida que l iba aprendiendo a controlar su genio, clavaba cada vez menos clavos detrs de la puerta. Descubri que era ms fcil controlar su genio que clavar clavos detrs de la puerta. Lleg el da en que pudo controlar su genio durante todo el da. Despus de informar a su padre, ste le sugiri que retirara un clavo cada da que lograra controlar su carcter. Los das pasaban y el joven pudo al final anunciar a su padre que no quedaban ms clavos para retirar de la puerta. Su padre le tom de la mano y lo llev hasta la puerta. Le dijo: -Has trabajado duro, hijo mo; pero mira todos esos agujeros en la puerta. Nunca ms ser la misma. Cada vez que t pierdes la paciencia, dejas cicatrices exactamente como las que aqu ves. T puedes insultar a alguien y retirar lo dicho, pero del modo como se lo digas le devastar, y la cicatriz perdurar para siempre. Una ofensa verbal es tan daina como una ofensa fsica.
Hem de ser conscients, que cada conflicte en el que ens trobem, cada violncia que practiquem, es pot solucionar, es pot reparar, per sempre queda una marca que no permet oblidar.
82
4.15. COOPERACI
4.15.1. LA SOPA DE PEDRES (Conte tradicional, explicat per Xesco Boix) En un pas en guerra, un soldat ferit anava buscant un indret on poder recuperar-se. Va arribar a un poblet; aquest semblava desert, i totes les cases s'alaven al voltant d'una plaa rodona. Vet aqu que el soldat truc a la porta de la casa que semblava ms nova. Al cap d'una estona, li mig obr una dona que duia un nen en braos. - Podreu atendre un pobre soldat, ferit de guerra? - Aneu-vos-en d'aqu! - fu la dona -. Que no sabeu que en aquest poble passem fam i mil i una necessitats? El poc que tenim cal que ho donem als nostres fills! El pobre soldat ho an intentant de casa en casa. Per la resposta sempre era la mateixa: NO! Ja desanimat, i a punt de marxar del poble, va sentir les veus d'unes noies joves. Les veus provenien del riu. El soldat tingu una bona idea. - Hola noies! Qu feu? - Rentem la roba de les nostres famlies. Ho fem amb sorra i aigua perqu no tenim detergents. Tenim una gana ... - Ep, doncs jo us puc fer una sopa bonssima. S, una sopa de pedres! - Una sopa de pedres? (les noies es van posar a riure. Es pensaven que el soldat estava boig) I com la fars aquesta sopa? - Que ho voleu veure? Doncs veniu a la plaa, que us ensenyar a fer-la. Les noies seguien el soldat disposades a prendre-li el pl una estona. Quan arribaren a la plaa... - Primer necessito una olla gran i vella! - A casa en tinc una! - digu la noia ms riallera -. El soldat ompl l'olla amb aigua i comen de posar-hi pedres, moltes i variades. Quan feia una estona que remenava el soldat tast l'aigua calenta i digu: - Bona, molt bona! Per potser hi falta un punt de sal ... - Jo te'n portar - fu una de les noies. Al cap d'una estona: - Ara li falta ... una mica de tomquet. I aix els anava demanant: - Una mica de ceba ... una mica de patata ... un pollastre ... una mica de pastanaga ... una mica de ... L'estona passava. I l'olor que sortia de la gran i vella olla arribava a cadascuna de les cases del poble. La gent, morta de gana, sortia de llurs cases i es dirigia cap al centre de la plaa. Tothom duia un plat buit i ressec. El bon soldat es compad d'aquella gent i comen de posar brou i ms brou en els plats buits que portaven. Tothom en menj tant com volgu. A la fi, totes les famlies del poble havien aprs que compartint el poc que tenien podien tirar endavant. - Queda't amb nosaltres, si us plau! - suplicava la gent del poble unnimement al soldat -. Et guarirem i et mantindrem tant de temps com vulguis! 83
- Grcies de tot cor, per he d'anar a d'altres pobles a fer el mateix. Suposo que hi ha molta gent que encara no ha aprs a compartir. Tant de bo el bon soldat arribi a tots els racons de la terra. La suma desforos sempre beneficia a la comunitat. Tothom t sempre alguna pedra per afegir a la sopa per petita que sigui.
4.15.2. LA LEYENDA DEL ARCO IRIS (http://blogs.diariovasco.com/index.php/cuentameuncuento?cat=1028) Cuentan que hace mucho tiempo los colores empezaron a pelearse. Cada uno proclamaba que l era el ms importante, el ms til, el favorito. El verde dijo: Sin duda, yo soy el ms importante. Soy el signo de la vida y la esperanza. Me han escogido para la hierba, los rboles, las hojas. Sin m todos los animales moriran. Mirad alrededor y veris que estoy en la mayora de las cosas. El azul interrumpi: T slo piensas en la tierra, pero considera el cielo y el mar. El agua es la base de la Vida y son las nubes las que la absorben del mar azul. El cielo da espacio, y paz y serenidad. Sin mi paz no serais ms que aficionados. El amarillo solt una risita: Vosotros sois tan serios! Yo traigo al mundo risas, alegra y calor. El sol es amarillo, la luna es amarilla, las estrellas son amarillas. Cada vez que miris a un girasol, el mundo entero comienza a sonrer. Sin m no habra alegra. A continuacin torn la palabra el naranja: Yo soy el color de la salud y de la fuerza. Puedo ser poco frecuente pero soy precioso para las necesidades internas de la vida humana. Yo transporto las vitaminas ms importantes. Pensad en las zanahorias, las calabazas, las naranjas, los mangos y papayas. No estoy, todo el tiempo dando vueltas, pero cuando coloreo el cielo en el amanecer o en el crepsculo mi belleza es tan impresionante que nadie piensa en vosotros. El rojo no poda contenerse por ms tiempo y salt: yo soy el color del valor y del peligro. Estoy dispuesto a luchar por una causa. Traigo fuego a la sangre. Sin m la tierra estara vaca como la luna. Soy el color de la pasin y del amor; de la rosa roja, la flor de pascua y la amapola. El prpura enrojeci con toda su fuerza. Era muy alto y habl con gran pompa: Soy el color de la realiza y del poder. Reyes, jefes de Estado, obispos, me han escogido siempre, porque el signo de la autoridad y de la sabidura. La gente no me cuestiona; me escucha y me obedece. El ail habl mucho ms tranquilamente que los otros, pero con igual determinacin: Pensad en m. Soy el color del silencio. Raramente repararis en m, pero sin m todos serais superficiales. Represento el pensamiento y la reflexin, el crepsculo y las aguas profundas. Me necesitis para el equilibrio y el contraste, la oracin y la paz interior. As fue cmo los colores estuvieron presumiendo, cada uno convencido de que l era el mejor. Su querella se hizo ms y ms ruidosa. De repente, apareci un resplandor de luz blanca y brillante. Haba relmpagos que retumbaban con estrpito. La lluvia empez a caer a cntaros, implacablemente. Los colores comenzaron a acurrucarse con miedo, acercndose unos a otros buscando proteccin. 84
La lluvia habl: Estis locos, colores, luchando contra vosotros mismos, intentando cada uno dominar al resto. No sabis que Dios os ha hecho a todos? Cada uno para un objetivo especial, nico, diferente. l os am a todos. Juntad vuestras manos y venid conmigo. Dios quiere extenderos a travs del mundo en un gran arco de color, como recuerdo de que os ama a todos, de que podis vivir juntos en paz, como promesa de que est con vosotros, como seal de esperanza para el maana. Y as fue como Dios us la lluvia para lavar el mundo. Y puso el arco iris en el cielo para que, cuando lo veis, os acordis de que tenis que teneros en cuenta unos a otros. Posar el jo per davant de tot sempre genera conflicte. Cada un dels colors s bonic i t la seva ra de ser, per es necessiten els uns als altres, sn interdependents. Quan collaboren el resulta ts nic, perqu cap color sol podria obtenir un arc de Sant Mart.
4.15.3. ELS SET VMETS Enriqueta Capdevila, Gira la roda (Adaptaci de la parbola de los siete mimbres, Trinidad Coelho.) Hi havia una vegada un home que tenia set fills. El ms gran tenia vint-i-quatre anys, era molt fort i deien que era el ms valent del poble. El germ petit tenia quatre anys. El pare va agafar una malaltia greu i, pensant en la mort, crid els fills i els va dir: Fills meus, s que no viur gaire ms, per, abans de morir, us demano que cadascun de vosaltres vagi a buscar un vmet sec i el porti. Jo tamb? va preguntar el fill ms petit. Tu tamb respongu el pare.
Els set fills sortiren a complir el desig del pare. Ara lun, ara laltre, tots van tornar amb un vmet sec. Quan hi van ser tots, el pare agaf el vmet que havia portat el fill gran i el va donar al ms petit. Parteix-lo! digu el pare. I linfant el va partir amb molta facilitat. El pare va fer que tots els germans anessin donant, un a un, el vmet que havien portat al germ petit i aquest els an partint, dun a un, sens cap esfor. Desprs el pare va dir: Aneu un altre cop a buscar un vmet cada un i porteu-lo. Els fills no entenien qu volia fer el pare, per van sortir per complir el seu desig. Quan van tornar a estar tots junts, el pare agaf tots els vmets, en va fer un feix i el va lligar ben fort amb un jonc. Don el feix al fill gran i li va dir: Parteix-lo! No pots? pregunt el pare. No, pare, no puc va respondre el fill gran. Alg de vosaltres pot partir-lo? Proveu-ho! digu el pare. 85 El fill gran ho va intentar, per no va poder.
Els fills ho van intentar, per no ho aconseguiren. Aleshores el pare els va dir: Fills meus, el ms petit de vosaltres ha partit tots els vmets un a un i ni el ms gran ni cap de vosaltres no els pot partir tots junts. Doncs b, recordeu aix i el que ara us dir: mentre estigueu units, com a germans que sou, ning no es burlar de vosaltres, ni us far mal, ni us guanyar. Per si us separeu, si no esteu units, us guanyaran amb facilitat.
El pare va morir i els fills visqueren felios perqu van cultivar la germanor ajudant-se els uns als altres, sense que cap fora aconsegus separar-los. La uni fa la fora. Encara que individualment siguem dbils, cooperant ens fem forts.
4.16. SOLUCIONS ESTRUCTURALS

4.16.1. DIGENES Anthony de Mello, La Oracin de la rana. Estaba un da Digenes plantado en la esquina de una calle y riendo como un loco. De qu te res?, le pregunt un transente. Ves esa piedra que hay en medio de la calle? Desde que llegu aqu esta maana, diez personas han tropezado en ella y la han maldecido, pero ninguna de ellas se ha tomado la molestia de retirarla para que no tropezaran otros. Mentre el canvi no sigui estructural tothom seguir topant amb la mateixa pedra.
4.17.2. ANTE LO CALIENTE Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. Mulla haba puesto a calentar miel en el fuego, cuando se present un amigo de improvisto. Una vez que la miel empez a hervir, Mulla le ofreci un poco de ella al visitante. Le sirvi en un tazn muy caliente con el que el otro se quem. Mulla cogi entonces un abanico y lo agit encima del pote, que segua en el fuego para enfriar la miel.
De qu serveix ventar el cass perqu es refredi si no es treu del foc? De qu serveixen les solucions si sn noms un peda que no canvien lerror estructural?
86
4.17. ESPERANA
4.17.1. LOS DOS RATONES Y EL JARRO DE LECHE (conegut tamb com el Conte de les dos Granotes divulgat per Jorge Bucay) Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos Dos ratoncitos cayeron dentro de un jarro de leche. Al ser el borde del jarro demasiado alto, quedaron atrapados en el recipiente y se pusieron a nadar frenticamente so pena de hundirse. Llevaban agitndose as desde haca un buen rato cuando uno de los dos perdi toda la esperanza y abandon la lucha. Dej de nadar y se ahog. El otro, extenuado, decidi seguir luchando hasta el lmite extremo de sus fuerzas. Nad y nad sin descanso. De repente, la leche se convirti en mantequilla y, apoyndose sobre esta nueva materia, el ratoncillo salt por encima del borde y escap.
Lesperana s clau perqu dna les forces que ajuden a seguir lluitant per assolir lobjectiu i canviar les coses.
4.18. CONSTNCIA/COMPROMS
4.18.1 LA TIENDA Anthony de Mello, La oracin de la Rana. Una mujer so que entraba en una tienda recin inaugurada en la plaza del mercado y, para su sorpresa, descubri que Dios se encontraba tras el mostrador. Qu vendes aqu?, le pregunt. Todo lo que tu corazn desee, respondi Dios. Sin atreverse casi a creer lo que estaba oyendo, la mujer se decidi a pedir lo mejor que un ser humano podra desear: Deseo paz de espritu, amor, felicidad, sabidura y ausencia de todo temor, dijo. Y luego, tras un instante de vacilacin, aadi: No slo para m, sino para todo el mundo. Dios se sonri y dijo: Creo que no me has comprendido, querida. Aqu no vendemos frutos. nicamente vendemos semillas. Els fruits no es compren, sin que est en les nostres mans saber plantar les llavors i amb constncia i comproms fer-les crixer.
4.18.2. SILENCI Anthony de Mello, La oracin de la Rana. Cuatro monjes decidieron caminar juntos en silencio durante un mes. El primer da, todo fue estupendamente, pasado el primer da, uno de los monjes dijo: Estoy dudando de si he cerrado la puerta de mi celda antes de salir del monasterio. Y dijo otro de ellos: Estpido! Habamos decidido guardar silencio durante un mes, y vienes t a romperlo con esa tontera! 87
Entonces dijo el tercero: Y t, qu? Tambin t acabas de romperlo! Y el cuarto monje dijo: A Dios gracias, yo soy el nico que an no ha hablado! Cal ser constants en les nostres decisions, sin difcilment assolirem els nostres objectius.
4.19. PACINCIA
4.19.1. EL PRISIONERO Y EL ESCARABAJO Alejandro Jodorowsky, La sabidura de los cuentos. Un hombre estaba encarcelado de por vida en lo alto de una torre. Como no aceptaba esta separacin, su mujer tom la decisin de ayudarle a escapar. Cogi un escarabajo y tras haber atado con delicadeza un hilo de seda extremadamente delgado al insecto, unt sus antenas con una gota de miel. Lo deposit al pie de la torre, con las antenas dirigidas hacia lo alto. El insecto, en su afn de alcanzar la miel, trep tanto que lleg a la ventana del prisionero. ste, tras haber dejado libre al escarabajo, tir del hilo de seda. En su extremo haba un hilo bramante, al bramante una cuerdecilla y finalmente a la cuerdecilla una slida cuerda que el hombre utiliz para descender de la torre y huir con su mujer.
Jodorowsky diu respecte aquest conte: A veces, es preciso comprometerse en una accin o en un trabajo paso a paso, con paciencia y sin afligirse por la falta de resultados inmediatos. Paciencia! Una paciencia infinita ante tus amigos, ante la realidad...
Els resultats mai sn immediats. Cal treballar a poc a poc i amb pacincia. Les presses poden fer que no veiem que a laltra banda del fil de seda hi hagi la soluci per poder sortir de la torre.
88
4.20. CULTURA DE PAU

4.20.1. DESTRUIR O CREAR Anthony de Mello, La oracin de la rana
En cierta ocasin, Buda se vio amenazado de muerte por un bandido llamado Angulimal. S bueno, le dijo Buda, y aydame a cumplir mi ltimo deseo. Corta una rama de ese rbol. Con un golpe de su espada, el bandido hizo lo que le peda Buda. Y ahora qu?, le pregunt a continuacin. Ponla de nuevo en su sitio, dijo Buda. El bandido solt una carcajada: Debes de estar loco si piensas que alguien puede hacer semejante cosa! Al contrario, le dijo Buda, eres t el loco al pensar que eres poderoso porque puedes herir y destruir. Eso es cosa de nios. El poderoso es el que sabe crear y curar. La destrucci i la violncia sn les dues vies rpides per a resoldre els conflictes. Ms poders, per, s qui sap crear i construir que no destruir.
89
5.
BIBLIOGRAFIA
Bettelheim, Bruno, Psicoanlisis de los cuentos de hadas, Crtica, Barcelona, 2002. Boqu, MCarme, Cod, Mireia i Escoll, Margarita, El benestar a laula, Eines per a lacci tutorial (1) i (2), Prevenci Risc Escolar, Barcelona 2008. Boqu, MCarme, Cultura de mediacin y cambio social, Gedisa, Barcelona, 2003. Bullich, Eullia i Maure, Merc, Manual del rondallaire, Edicions de la Magrana, Barcelona, 2004. Capdevila, Enriqueta, Gira la roda, Ediciones Saragossa, Barcelona, 2007. Cascn Soriano, Paco, Educar en y para el conflicto, Ctedra Unesco UAB. Cone Bryant, Sara, El arte de contar cuentos, Nova Terra, Barcelona, 1976. Cornelius, Helena i Faire, Shoshana, T ganas, yo gano, Gaia, Madrid, 1998. Davis, Flora, La comunicacin no verbal, Alianza editorial, Madrid, 2008. De Mello, Anthony, La oracin de la rana, vol.1 i 2, Sal Terrae, Santander, 1998. Domingo, Patrcia, Pas docells, pas de pau, Centre destudis Riudomencs Arnau de Palomar, Reus. Fisas, Vicen, Procesos de paz y negociacin en conflictos armados, Paids, Barcelona, 2004. Garca, Jos i Mar, Rosa, Pedagoga social y mediacin educativa, Apescam, Toledo, 2002. Gmez, Rosario, Cuentos con alma, GAIA Ediciones, Madrid, 2006. Gottheil, Julio i Schiffrin, Adriana, Mediacin: una transformacin en la cultura, Paids, Barcelona, 1996. Guitart, Anna, Un meravells llibre de contes de lfrica per a nens i nenes, Columna, Barcelona, 2005. Guitart, Anna, Un meravells llibre de contes de tot el mn per a nens i nenes, Columna, Barcelona, 2004. Hernndez Ripoll, J.m. i Sinz de la Maza, Aro, Tot un mn de contes, Recopilaci de relats tradicionals de tots els racons del mn, RBA Libros, Barcelona, 2008. Jean, George, El poder de los cuentos, Pirene, Barcelona, 1988. Jodorowsky, Alejandro, La sabidura de los cuentos, Ediciones Obelisco, Barcelona, 2005.
90
Lederach, J.P., La imaginacin moral, El arte y el alma de la construccin de paz, BakeazGernika-Lumo, Bilbao, 2007. Lderach, John Paul, Construyendo la paz, Gernika Gogoratuz, Bilbao, 1998. Collecci Rosa Sensat: Contes denginys i altres trampes,Espasa Calpe, Madrid, 2000. P.Folger, Joseph i S.Jones, Tricia, Nuevas direcciones en mediacin, Paids, Barcelona, 1997. Pease, Allan, El llenguatge del cos, Paids i Edicions 62, Barcelona, 1998. Pisanty, Valentina, Cmo se lee un cuento popular, Ediciones Paids, Barcelona, 1995. Puig, Irene, Contam, narraci oral i educacin reflexiva, Grup iref/Comissi Europea, Barcelona, 1999. Pujol, Esteve i Pons, Adri, El gran llibre dels Contes amb Valors, Parramn, Barcelona, 2009. Rodari, Gianni, Cuentos para jugar, Alfaguara, Barcelona, 1987. Rodari, Gianni, Gramtica de la fantasa, Editorial Avance, Barcelona, 1976. Six, Jean-Franois, Dinmica de la mediacin, Paids, Barcelona, 1997. Pgines web: http://cuentosparadormir.com/valores
91

Contespereducareniperlapau

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Contespereducareniperlapau

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CONTES PER EDUCAR EN I PER LA PAU

MARIA BASSAS BULLICH