1

LA BELLESA
La profunditat de la bellesa

Blanca Maria Martnez i Vilanova

Aquest treball est basat en el llibre digo Pirfano Ebrietas: el poder de la belleza. He
dividit el treball en una introducci i en quatre apartats, corresponents a les seccions
principals del llibre.

0. Introducci

La introducci daquesta obra tracta la relaci i la simbiosi entre la filosofia i lart (en
especial la msica). Al cap i a la fi, ambdues matries es supediten en un llenguatge, all
que s capa de crear un pensament hum i ens diferencia de la resta despcies. igo
Pirfano, lautor, argumenta el seu assaig des duna perspectiva tant musical com
filosfica, ja que en la seva formaci ha cultivat els dos camps en profunditat. Dna
explicaci de la manera en qu la filosofia pot ajudar a veure ms enll de les notes, s
a dir, atorgar una dimensi transcendental a lexecuci i apreciaci artstica. Per tant, no
caur en el problema del msic que saventura a parlar de filosofia (que el seu discurs pot
faltar de profunditat especulativa1) ni el problema del filsof que parla de msica (que no
arriba a definir la naturalesa daquesta).
El mtode escollit per donar a conixer el seu missatge consisteix en la inserci de
diverses cites dartistes de gran prestigi, principalment msics, que junt amb aportacions
de Pirfano interpellaran al lector i lajudaran a reflexionar sobre qestions relacionades
amb la bellesa o, ms ben dit, a lestat dembriaguesa intellectual i sensible que
produeix.

1
En aquest context, especulaci significa la filosofia en si mateixa, que no aporta dades cientfiques sin que
especula possibilitats sobre all al que la cincia no arriba.
 2

I. Petjades de labsolut

Lartista, abans que res, ha de ser observador i deixar-se fascinar per la bellesa del que
lenvolta. La bellesa est present no noms en les obres dart ms sublims sin tamb en
la vida quotidiana. Per apreciar-la s necessari fer lexercici dallunyar-se de tot tipus de
preocupacions i bagatelles, sense caure en lerror dadoptar una actitud dindiferncia,
per tal dentusiasmar-se i admirar la realitat de la manera en qu ho faria un infant. En
esta salida de s mismo, el hombre aprender a habitar el mundo de una manera
diferente, luminosa, verdadera2. Lautor tamb cita catstrofes que tenen lloc
diriament i de com aix es pot compaginar amb una actitud de passi per aquesta vida
que demostra ser injusta.
La bellesa lapreciem quan observem en profunditat un concepte o objecte, i fascinats
per la seva essncia, afirmem que no podria haver estat daltra manera; en cas contrari,
seria una mera representaci (Mite de la Caverna, de Plat). Lartista sadona que ha
seguit lnic cam possible per arribar a lobra dart i aquesta, un cop finalitzada,
sindependitza del seu engendrador, el qual s tan sols un transmissor. Gadamer afirma:
una obra de arte es, de hecho, semejante a un organismo vivo: una unidad estructurada
en s misma. cada detalle, cada momento est unido al todo, y no semeja algo pegado
exteriormente ni desentona como un trozo inerte. Por organismo vivo entendemos
tambin algo que est centrado en s mismo, de suerte que todos sus elementos no estn
ordenados segn un fin tercero, sino que sirven a la propia autoconservacin y vida del
organismo vivo3. En aquest fragment tamb veiem com lobra artstica no t una
finalitat externa. Seria com preguntar-se pel sentit de la vida humana.
El gust s la capacitat que permet percebre la bellesa. Per lautor el gust s quelcom
absolut i, per tant, irrefutable. Ning pot qestionar el gust daltri. Lautor titlla el gust
dinnat per segons ell sha deducar i conduir. La manera deducar-lo s precisament a

2
igo Pirfano, Ebrietas. El poder de la belleza, Madrid, Ediciones Encuentro, 2012, p. 18.

3
Hans-Georg Gadamer, La actualidad de lo bello, Barcelona, Paids/ICE-Universidad autnoma de Barcelona,
1991, p.
 3

travs de ladmiraci per all que s terrenal. El problema del gust s quan est enverinat
per la subjectivitat, perqu s arbitrria. Pot passar que alguna cosa dolenta (posa
lexemple de menjar porqueria o linfratelevisi) agradi a molta gent, per mai passar
que alguna cosa bona no agradi a ning. Tamb sha danar amb compte a no qualificar
de bo alguna cosa que est ornamentada per a ser-ho, s a dir, quelcom preparat per
agradar a les masses, on es sobreexageren certs patrons. Aix mateix succeeix amb les
falsificacions. Aristtil, en La Retrica, diu: La belleza es buena y es agradable aunque
no todo lo que agrada es bello.
Pirfano sost la idea que una cultura de masses no s factible, simplement pel fet que
un art que agradi a un conjunt extens de persones trivialitza el concepte dart.

II. El coneixement per la bellesa

En la obra de arte [...] el artista no expresa un determinado mensaje a travs del

lenguaje del arte; digamos, ms bien, que en su naturaleza ebria lo invoca, lo hace
emerger. Por eso el arte no es un lenguaje; es mucho ms que eso. Es una via de
conocimiento4.
En aquest apartat es defensa que lart s una via de coneixement i no prpiament un
llenguatge, perqu lart no emet un missatge de manera clara i concisa (com en un text
informatiu, per exemple), sin que dna senyals del que vol transmetre. Dit daltra
forma, lart t un component enigmtic, misteris. Aquest misteri perdura al llarg dels
segles i lautor lidentifica amb la veritat. Per tant, al contrari del que podrem pensar,
el misteri no s sinnim dobscuritat, sin de llum. Precisament la veritat s el que fa de
lart quelcom admirable. Aristtil defineix la veritat (altheia) de lobra artstica com a
alumbramiento y desocultacin del ente.
Lsser hum necessita lart per donar sentit a la vida i sentir-se complet. No en pot
prescindir. Sentn fcilment de la segent forma: existeixen diferents tipus de
necessitats; les fisiolgiques (la set, la gana, la son...), les dautoestima, les
dautorealitzaci, les de transcendncia, les de seguretat, les de coneixement, les damor i

4
.Pirfano, op. Cit., p. 53
 4

correspondncia i les necessitats esttiques. Lart forma part daquestes ltimes, aix com
la bellesa de la naturalesa.
Mahler reivindicaba la belleza como garanta de autenticidad de la obra de arte5
. Ens podrem preguntar com distingir lart del no-art. Mahler proposa el segent: la
bellesa s la garantia dautenticitat de lobra dart. Ara b, crec que aquesta bellesa a la
qual ens referim sha dentendre com un concepte que arriba al cor de la gent i no dna
lloc a malinterpretacions. Per tant, una obra dart transmet un missatge universal.
No tot el que s agradable s art (com una papallona o les cascades del Nigara) ni
tot el que s desagradable no s art (Saturn devorant un fill, de Francisco de Goya). s la
forma, s a dir, la disposici dels elements, el que determina la qualitat duna obra.
La bellesa necessita una observaci humana per ser apreciada com a tal. Cuando
Zeus hubo ordenado el mundo, los dioses vieron con mudo asombro su gloria, que se
hizo presente a sus ojos. Finalmente el padre de los dioses les pregunt si notaban la
ausencia de algo. S, respondieron, falta algo: una voz para alabar las grandes obras y
la completa creacin con palabras y msica6.
La idea de que hay que acercar el arte al pueblo es errnea. El arte no est hecho
para el pueblo, sino para la persona7. Partint de la base daquesta afirmaci es podria
dir que la relaci entre lobra i el receptor ha de ser personal. Per aix s equiparable a
lamor. Dit aix, podem afirmar que no s factible una cultura de masses.
Tamb veiem com noms a travs de lamor o lart podem conixer realment una altra
persona, perqu el amor es el nico camino para arribar a lo ms profundo de la
personalidad de un hombre8. El fet de trobar-nos davant duna obra dart ens porta a
qestionar-ne el sentit i ens demana que en trobem una resposta, que lentenguem i li
busquem el missatge que vol transmetre, la seva veritat o ra de ser. La seva veritat
noms s una. No dna lloc a confusi.

5
.Pirfano, op. Cit., p. , p. 56.
6
Walter F. Otto, Las Musas y el origen divino del canto y del habla, Madrid, Siruela, 2005, p.30.
7
.Pirfano, op. Cit., p. 62.
8
Ibd., p. 88.
 5

El acceso a la obra artstitca nos permite conocer el mundo y a nosotros mismos

en lo ms ntimo y real. Y ese conocimiento nos interpela; solicita de nosotros una
respuesta9. Es diu que lart ens millora com a persones, ja que ens exigeix una resposta,
un canvi en la nostra concepci i ens aporta unes perspectives diferents i un nivell
superior de crtica. Lart ens ajuda a crixer com a persones, fa parar-nos a pensar, a
qestionar-nos el que creiem en un primer moment i a veure-hi ms clar. Fa crixer
lnima de les persones a travs de la ment i els sentits. I per aix s necessari per a
lhome, per alimentar lnima com ho sn laire, laigua i el menjar pel nostre cos. Quan
ens acostumem a lart i fem un treball dentendrel ja no ens precipitem amb la primera
cosa que ens ve a la ment. La vista a vegades juga males passades, ens crea illusions
ptiques, o ens fa malinterpretar unes paraules o un gest. Per aix, cal fer-ho tot amb
cura, observar fredament i amb serenitat.

III. Art i joc

Podem identificar lart com a entreteniment. Si t un objectiu, aquest s la mera

abstracci, la distracci. El arte, el humor y lo ldico estn, como vemos,
constitutivamente unidos10.
El arte verdadero ha de abrirse camino y desembarazarse del mercado del arte
y de sus caprichos. Por eso, resistir al tiempo es, normalmente, signo de autenticidad11
. La conclusi daquesta ltima cita est directament relacionada amb la condici que pot
exercir la societat en la nostra vida artstica influent directament en la nostra obra.
Precisamente la humildad de saberse pequeos ante su creacin es lo que hace tan
grandes a los grandes artistas12. Lhonestedat i la modstia sn dos requisits

9
.Pirfano, op. Cit., p. 65.
10
Ibd., p. 77.
11
Ibd., p. 80.
12
Ibd., p. 81.
 6

indispensables de la saviesa. El fet de ser conscient que desconeixem gran part de la

realitat fa que siguem ms realistes a lhora daprendre i, per tant, a lhora de crear.
Lautor fa una analogia entre lobra dart i lacudit. Les bromes sn constructes13
intellectuals que han de complir unes normes bsiques. Cada obra dart cont una
premissa que sha de complir, s a dir, que hi hagi un enteniment i comprensi per part
del receptor independentment que lobra hagi estat o no estudiada pel receptor. Per
complir-se, lobra ha destar ben construda per respondre a les espectatives i el receptor
ha de tenir la necessria formaci per entendre la part amagada del constructe.

IV. La purificaci com a trnsit

Aquest s un captol que recopila moltes de les idees ja esmentades en les altres seccions.
Aix doncs, per evitar que aquest sigui un treball redundant noms esmentar i comentar
les idees que sn noves.

Slo los hombres tenemos la capacidad de superar ese primer estadio del gusto
para elegir lo que es menos placentero; porque con frecuencia comprobamos que
aquello que no nos atrae tanto, nos llena ms, nos satisface ms14. Cumplir con lo
que uno considera que es su deber es algo bueno, pero tambin es algo bello. Desde esta
perspectiva, se comprueba cmo la tica y la esttica se hallan ntimamente ligadas15.
Aquesta frase fa allusi a la moral natural de lhome. Som lnica espcie capa de
prendre decisions que no sn superficials, s a dir, que tenim la capacitat de raonar les
nostres eleccions.

13
Constructe: quelcom que no s empric, no es pot concretar o tocar per s que reconeixem com a diferent o
especial.
14
.pirfano, op. Cit., p. 97.

15
Ibd., p. 98.
 7

Lo que sucede es que las coordenadas espacio-temporales carecen de

importancia, una vez que nos encontramos en ese estado de inefable gozo.
Aqu veiem com el gaudi duna obra dart canvia la noci temporal i espacial dun
individu, de manera que aquest experimenta el que Jeanne Hearsch anomenaria com a
miniatura deternitat.

V. Conclusi

Lart s un producte de lhome, i aquest el dota de les seves qualitats principals amb la
finalitat de donar-li vida. Lartista dna de manera gratuta, a travs de lamor, la part
ms important de s mateix. Lobra dart, tant en el procs de creaci com en el de
contemplaci, entra en sintonia amb la nostra existncia i ens ajuda a recordar els valors
de la vida. Per tant, podem afirmar que lart s el mxim exponent de lsser hum.

Barcelona, 3 de maig de 2017

.
 8

Bibliografia

1. F. Nietzsche, El nacimiento de la tragedia. O Grecia y el pesimismo, Alianza Editorial,

Madrid
(2012).
2. George Steiner, Presencias reales, Barcelona, Destino, 1998.
3. Hans Urs von Balthasar, Gloria. Una esttica teolgica, vol. 5. Metafsica. Edad moderna,
Madrid, Encuentro, 1988.
4. Hans Urs von Balthasar, Intento de resumir mi pensamiento, Communio IV/1988.
5. Igor Stravinsky, Potica Musical, El Acantilado, Barcelona (2009).
6. igo Pirfano, Ebrietas. El poder de la belleza, Madrid, Ediciones Encuentro, 2012.
7. J. W. von Goethe, Obras completas, vol. 1, Madrid, Aguilar, 1987.
8. Massimo Don, Filosofa de la msica, Barcelona, Global Rhythm Press, 2008.
9. Monique Deschausses, El pianista: tcnica y metafsica, Instituci Valenciana D'Estudis i
Investigaci Alfons el Magnnim, 1987.
10. Pavel Florenski, Cartas de la prisin y de los campos, Eunsa, Barain (2005).
11. Plotino, Eneadas, IV 4,37, 5-10.
12. Rainer Maria Rilke, Nuevos Poemas II (1908).
13. Theodor W.Adorno, Sobre la Msica, Paids, Barcelona (2008).