Berta Corbera Natividad Art i pensament

Tema 1: antiguitat i edat mitjana

-. El concepte de mimesi o imitació de la natura. La invenció de la ficció.
-. Les idees sobre la bellesa en la cultura clàssica i medieval. La bellesa ideal, la natura i
les arts.
Tema 2: renaixement
-. Representar la natura i representar històries.
-. El culte renaixentista a la bellesa i el pensament sobre el bell a les teories clàssiques.
Tema 3: el segle XVII
-. Herència de l’ut pictura poesis: els conceptes clau de a teoria humanística de la
pintura.
-. L’acadèmia: sistemes i principis.
Tema 4: il·lustració i romanticisme
-. Les transformacions de l’art i de la teoria artística en el període il·lustrat. L’origen
d’una nova interpretació de la bellesa i de l’artista: les teories il·lustrades del gust i del
geni.
-. Natura, art i subjecte: breu historia del sublim modern.
-. La filosofia de l’art del romanticisme: veritat artística i imaginació. L’artista romàntic.
Tema 5: el segle XIX
-. Les demandes del present: cap a una definició de l’art i de l’artista moderns.
CLASSE 12/09/23
TEMA 1
1.1 El concepte de mimesi o imitació de la natura. La invenció de la natura.
La invenció de la ficció, no pensem normalment que aquest concepte té un origen en el
seu sentit complert d’avui dia. Tant literària com cinematogràfica.
Les arts visuals també representen ficcions. El teatre grec, la mitologia...
La ficció és la narració que nosaltres té elements de realitat. Veiem que te conceptes
molt complexos.
La idea de la mimesi costa molt de posar-li una data de naixement. La teoria de la
mimesi és comuna a la teoria de les arts plàstiques.
És un tema amb certa complexitat.
La teoria de l’art esta sempre lligada amb la practica artística i amb el context.
Es el terme que fan servir els antics per a descriure la representació o imitació de la
naturalesa.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Aquestes imaginacions que expressa passen a ser obres d’art.

La capacitat humana de crear histories i buscar una simbologia.
Quan estudiem la cultura de l’antiguitat sempre anem amb frggments. Perquè el que ens
ha arribat d’aquest pensament és molt poc amb relació dels grans segles que van
abarcar. És a partir d’aquests texos que hem d’anar construint la teoria.
Context històric: aquest concepte sorgeix a la Grècia antiga. Segle VII abans de Crist és
comença a parlar del concepte de mimesi. Plató i Aristòtil comencen a explicar els seus
raonaments sobre aquests concepte que ja s’havia generalitzat. S’associa el naixement
del teatre amb els rituals pel déu Dionís. El teatre grec era concebut com una ficció,
historia ja presentada. No com una celebració religiosa encara que aquest component
fos present.
Els textos grecs de la literatura ja hi ha una sèrie d’històries que revelen que els grecs
tenien una idea de representar imatges que tinguessin un significat.
Textos teòrics sobre escultura o pintura, no se n’ha conservat ni un. Però sabem que van
escriure textos i manuals gràcies a fonts més posteriors.
El concepte de mimesi servei per a parlar de la teoria de l’art més antiga. Les imatges
artístiques tenen un origen molt més antic. Això serveix per a parlar de les arts que
representen a la naturalesa. És la representació de la naturalesa. Alguns experts diuen
que el terme MIM (representació) que les persones que hi participaven prenien la forma
d’altres coses. A aquests personatges se’ls anomenava MIMS.
Els actors grecs també se’ls deien MIMS és va començar a fer sevir a partir del segle VI
a.C. per a parlar de les arts que representen la natura. No son totes les arts com
l’arquitectura o les formes decoratives que no tenen peu a la representació. Per tant
només eren la poesia i el teatre.
Les arts mimètiques (poesia i teatre) complien una funció molt gran de caràcter social,
política, cultural... la poesia tenien un paper molt important a la societat grega.
Filosofs com Plató o Aristotil creen una filosofia teòrica al voltant del concepte de
MIMESI.
PRINCIPALS FONTS HISTÒRIQUES
Plató i Aristòtil (no són els únics)
-. Plató
Plató és un moralista que té una visió ética de la filosofia una mica diferent a la
resta. Per a ell hi ha una diferencia de grau molt important entre el coneixement que ens
arriben amb els sentits i el coneixement que ens arriba a traves de la raó i l’intel·lecte.
Tot allò que ens arribi a traves dels sentits era poc fiable. una cosa de la que noe
ens podem refiar. Perquè la vista ens enganya. Si hi ha llum veiem les coses d’una
manera, si estem lluny veiem els objectes d’una forma diferent.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Per a ell no dona un coneixement ferm del que ell considerava l’autèntic
coneixement que per a ell era aquell que era etern. I que no ens pot arribar amb els
sentits. Només la raó ens porta al coneixement de les idees i l’ànima que va mes enllà
dels fragments de coneixement que ens aporten els sentits.
Fruit d’aquesta teoria del coneixement hi ha sempre un menyspreu cap a les
imatges. Qualsevol. Teatre, pintura, escultura, mosaic... les arts plàstiques en general.
Ell troba interessants les histories d’Homer però no aporten cap coneixement
essencial de la realitat. No van a cercar l’essència de les coses. Viuen al mon de les
imatges
La lectura que fa del concepte de la mimesi és negativa. Criticava la mimesi dels
poetes i dels pintors. No eren exactament el mateix però tot i així estava en contra. No
tenia simpatia per cap dels dos, però estava mes en contra dels poetes perquè filòsofs i
poetes és comunicaven de la mateixa manera (escriptura). Aquesta lectura negativa te a
veure amb el seu sistema de pensament.
Com ell entenia la veritat i la estructura del que seria la filo platònica. El
principal inconvenient que plató assenyalava la mimesi dels artistes era que per a ell els
artistes creaven imatges i el coneixement que les imatges podien donar era un
coneixement poc fiable. no era autèntic, quedava a l’esfera de l’opinió. El coneixement
autèntic era el de les idees i la raó, no tenia res a veure amb les imatges i tot allò
sensible.
Les idees son conceptes eternes i universal. El poder de les idees per plató eren
les matemàtiques. Son exactes, no estan submeses a la possibilitat de que canviïn de
forma...
El coneixement de les coses tenen un sentit invisible, que no és pot percebre. Tot
el que veiem és un flux continu.
Les imatges aporten un grau molt superficial i no aprofundeixen i que no van
més enllà. Per a conèixer una persona no et val nomes amb el seu físic, has
d’aprofundir.
D’aquesta lectura de separació del mon sensible, per Plató no era fiable. havien
d’anar a la recerca de la unitat o el concepte. La lectura que fa del treball dels escultors,
és molt negativa.
El coneixement més profund va a les idees i no als sentits.
TEXT DE PLATÓ 1(comentari)
Parla de la producció o la creació. Fa un paral·lelisme: la creació que fan els deus i la
creació que fan els humans.
Quan parla dels deus, és refereix a la intel·ligència creadora de la naturalesa.
Déu té la forma de les coses i crea la naturalesa a partir d’aquestes.
Distingeix molt entre les coses i les imatges de les coses.
1 TEXT DE PLATÓ, Annex 1
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Per exemple: un arbre i la idea d’arbre. La idea de l’arbre sempre és la

mateixa, no canvia. En canvi la imatge va creixent, se li cauen les fulles, fins a
la seva mort.
Per a ell sempre hi ha les coses i les imatges de les coses. El que crea coses parteix d’un
model.
Tots els que creen les imatges són aquells que imiten la natura. Els escriptors, poetes...
creen il·lusions, no arriben a crear imatges, creen la imaginació d’altres imatges sense
necessitat de representar-les.
Ell fent una critica negativa de les arts, diu una cosa en la que podem llegir-ho de
manera positiva. Els humans podem crear somnis.
Per a ell, els que produeixen coses estan més a prop de la idea.
Per exemple: un fuster per a fer una taula ha de partir d’un model, un concepte
mental. Una idea.
-. Aristòtil
Fa una lectura positiva. És molt diferent a la de Plató. Esta mes vinculada a la
realitat del teatre grec en la seva època.
El text de poètica d’Aristòtil parla de poesia teatral, tragèdia i comèdia. Ens ha
arribat fragmentat. Parla de la mimesi teatral i l’origen de la poètica i dels efectes de la
tragèdia. És un tractat senzill i ordenat. Però tot i així, el seu contingut serveix per
entendre el concepte de la mimesi de l’antiguitat.
El teatre a les polis gregues jugava un paper molt important a la vida cultural i
social de l’època. Els dilemes, les qüestions de l’existència humana... també és parlava
de la relació amb els dus, el destí.
La comèdia feia burla de moltes coses, els governants...
La lectura d’Aristòtil sobre la poesia teatral és molt enriquidora i ens aporta
coneixements sobre el que era el teatre de l’època.
Els diferents generes de la poesia sempre és feien acompanyades de música, cant
i ball. Això és mimesi.
Diu que els essers humans imitem i representem per naturalesa. Des de la
infantesa que els homes imiten. Creixem imitant (parlar i caminar són dos clars
exemples de la imitació de l’ésser humà). Això ens produeix un plaer que fa augmentar
aquesta imitació i creació (el teatre i la poesia).
Teatre d’Epidaure, s. IV a.C. Policlet el Jove
Tenia una funció molt important a les polis gregues. És lògic que si hi havia grans
escriptors literaris, també hi hagués gent que sobre el teatre i la seva funció a la societat.
Com Plató.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Tablinum de la casa del poeta tràgic, Pompeia. S. II a.C.

Són actors abans d’entrar a l’escena. Reprodueix l’ambient darrere l’escenari, la
vestimenta, les mascares de comèdia i tragèdia. Com és canvien de roba i complements.
Hi ha qui porta pells de cabra, que són sàtirs i acròbates.

Mosaico pavimentale con testa di satiro, Genazzano. 138-192 d.C.

Comença a cridar l’atenció de la gent com a fenomen en el mon antic.

Si no és lliguen les fonts teòriques amb el context artístic no podem desxifrar les obres
d’art.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Els grecs comencen a representar amb figures d’una manera molt diferent al mètode
egipci. La pregunta és; “perquè?”. Gombrich és qui planteja aquesta pregunta. La seva
resposta bé perquè ha llegit Aristòtil. Posteriorment va ser corregida per altres
especialistes en l’art grec.
Three terracota figurines
Aquestes peces micèniques (1400-1200 a.C.). Son tres figures
que tenen unes característiques formals. Tenen trets femenins
com ara els pits i la cintura. No son trets naturalistes però tot i
així funcionen des del punt de vista simbòlic. Aquí nosaltres
apliquem la mimesi perquè en prou feines s’identifica que és
una figura humana. Són gairebé abstractes.
Chariot krater
Es una obra de la primera meitat del segle XIII a.C. Les figures representades de perfil.
És veu que estan conduint carros. Els cavalls també son plans (superposats). En
comparació amb les figures anteriors, estan mes sofisticades. Veiem vestits que poden
ser túniques. El fet de que les figures estiguin representades de perfil, ens corrobora la
teoria de la comunicació que tenia Grècia amb Egipte. Està representant una escena,
això per tant és més modern. Com evolucionen les formes gregues, a formes més
naturaliestes.

Cràtera de terracota atribuïda al taller de hirschfeld

Veiem escenes d’enterrament. I les figures cada vegada tenen més forma i podem
identificar-les amb menys dificultat.

Àmfora del cementiri d’eleusis

Berta Corbera Natividad Art i pensament

És del segle VII a.C. Al primer registre veien l’escena de l’enterrament de Polifem. És
narra a l’Odissea d’Homer. Aquesta ceràmica és va trobar en un cementiri. El
personatge blanc és Ulisses i està representat així per a poder identificar-lo ja que és el
protagonista. El registre inferior representa un episodi de l’Odissea, les germanes de la
Borbona quan son atacades per Perseu. Tot i així, les figures segueixen estant
representades de manera molt esquemàtica. Podem començar a reconèixer alguna
escena que tenen vincles amb la literatura de llavors.

Ulisses escapant de la cova de polifem

Representa l’escena quan Ulisses s’amaga sota les ovelles per a que Polifem no els
atrapi.

Kouros, apol·lo de piombino i jove de kritios

Es la qüestió que també volem esbrinar, perquè evolucionen les formes des de la manera
mes esquemàtica i inexpressiva a unes formes mes naturalistes (en un període curt). No
és difícil de veure, és difícil de trobar-hi un perquè raonable.

Les noces de tetis i peleu

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Representa el casament dels pares d’Aquil·les.

Veiem una sèrie de deus que representen els invitats
a la cerimònia. També porta inscripcions, cada deu té
el seu nom i això ens ajuda a identificar-los.

Aquil·les i Pentesilea, Exèquies. S. VI a.c.

La ceràmica és el que mes s’acosta a la pintura. És el més proper que
hem conservat en quant a la pintura grega. Presenta
components que demostren que hi ha hagut canvis
importants a l’hora de representar escenes. Apareixen els
noms inscrits. Les formes geomètriques passen a un segon
pla. L’escena que és vol representar ocupa tota la ceràmica i
no és divideix en registres. L’escena principal és la més
gran i el coll i la part inferior de la ceràmica tenen
decoracions florals i geomètriques.
Hi ha una primera perspectiva, comencen a jugar amb les figures i
l’espai. Hi apareix moviment, les figures no son tant
estàtiques.
Des del punt de vista de la imatge, hi ha una sèrie de canvis i de novetats que a l’hora de
representar una escena desplega una sèrie de recursos. Les escenes dels mites grecs és
un tema habitual en la pintura de ceràmica, els relleus dels temples... però no son mai
representades igual. Els artistes de la historia podien fer la seva versió d’un mateix tema
a representar. No hi ha una versió canònica d’un tema i que s’hagués de seguir al peu de
la lletra. Podien fer la seva creació a traves de la seva obra.
Dionís i Enopió

Klix de Dionís
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Aquil·les i Ayax, Exèquies. S. VI a.C.

Jugant als daus. Dos guerrers en comptes de lluitar,
estan concentrats en el joc. Hi ha coses importants.
Aquest episodi en concret, si ho comparem amb la
Ilíada. En cap moment explica que estiguessin
descansant mentre juguen.
Pot passar que si que hi hagués una font literària que
no ens ha arribat i si que narra aquest episodi. O
també pot ser que l’artista hagués creat aquesta obra
fruit de la seva imaginació.
El text i la imatge son fruit de la mateixa font, la imaginació de la oblació. En el cas de
la mitologia, era la cultura i les històries del poble grec.
L’artista tradueix el llenguatge a traves de les imatges, els hi dona una forma.
El suïcidi d’Ayax
Després de la mort d’Aquil·les li ve una desesperació i decideix
suïcidar-se. És just l’escena de la preparació del suïcidi. El pintor tria
aquest moment en concret.
No és una escena qualsevol, difícil de representar, un tema des del punt
de vista existencial molt emocional i complicada. Molt carregada de
significat.
Les àmfores eren ordres decoratives.

Ulisses i Elpenor a l’inframon

Un fantasma representat que se li apareix a Ulisses. Una representació d’un mort. Éssers
que son invisibles però que és tornen visibles a mà de les arts visuals i decoratives.
Estem al mon de les ficcions. Quin aspecte té un fantasma? Algú
després de la mort? Forma part del mon de la narració i de la
ficció.
Es troba a l’inframont i a un fantasma d’un amic seu que va morir
quan estava borratxo, va caure amb les presses fugint de la mà de
Circe i és va trencar el coll. Aquest li demana que l’enterri.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Un altre personatge que no apareix a aquest episodi de la Odisea d’Homer és Mercuri.

Igualment al ser el Déu que comunica el mort dels vius amb el dels morts, és un element
clau per tal de deduir qui és el mort.

Àmfora d’estil fikellura amb corredors

Apareix sovint a la pintura i a l’escultura.

Terracota Kylix.
Un noi que va a l’escola per aprendre poesia

Gerra blanca atribuïda al pintor Brygos

Una filadora. Representa molta elegància
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Tànatos i Hipnos
Déu de la mort i del somni. Representen l’ànima d’un mort a l’inframon. Escena
narrativa del mon religiós traduïda a imatges.

TEXT GOMBRICH 2(comentari)

La seva primera observació tracta dels canvis que és produeixen en la pintura,
escultura... estan lligats als canvis culturals i socials de la època. En aquell mateix
moment, els artistes creen aquestes obres perquè és quan els filòsofs grecs comencen a
buscar explicacions del mon, l’esser humà, la naturalesa... sense recórrer a l’explicació
religiosa. El mite tot i així, no deixa d’estar al centre de la societat grega. Això obre el
camí a la ciència i a la filosofia. Buscar respostes de manera racional i no teològica. La
societat greca evoluciona, els grecs van ser viatgers pels territoris mediterranis. Hi ha
canvis polítics, però els grecs seguien sent conservadors. Aquests canvis en l’art tenen
paral·lelismes amb la cultura i las societat grega. Això també és causa del naixement del
teatre que és un fenomen mes dels canvis culturals, tot això te lloc en el mateix període.
És clar que els canvis en les arts han d’estar relacionats amb els canvis socials.
Gombrich diu que hi ha una causa molt forta a l’hora d’explicar l’evolució artística
grega. És el desenvolupament de la funció narrativa. Fa que els artistes a l’hora de

2 TEXT DE GOMBICH. Annex 2

Berta Corbera Natividad Art i pensament

representar les histories de millor manera, fan canvis a les imatges. Igual que és fa en el
teatre.
Recrear tot un imaginari amb les imatges. Dona un rostre més lliure que no pas amb les
narracions estrictament religioses.
A partir de les arts plàstiques has de recrear la narració de textos religiosos d’una forma
més lliure. Les formes més antigues son més esquemàtiques, a mida que va passant el
temps van agafar forma.
El concepte realisme pictòric és problemàtic, el podríem substituir per naturalisme ja
que el podem relacionar amb el del XIX. Reconeixem molt bé els personatges però no
tenen un realisme complet.
Començar a narrar ficcions no esta relacionada amb la religió el poeta i l’artista poden
narrar i per tant les imatges comencen a agafar un protagonisme més individual i no pas
seguint estrictament el text.
Aquestes imatges tenien un ús de fer pensar, d’introduir a conversa sobre temes
diversos, per tal de que els observadors entraven e un mon de reflexió i idees. No només
tenien un objectiu decoratiu.
La imatge religiosa cristiana és diferent a la imatge religiosa clàssica. No eren tant
conservadors. Tenien una gran llibertat d’inventar i recrear que a l’època medieval és
perd. Eren molt més estrictes, la imatge de Déu és relíquia i s’ha d’anar amb compte de
tot allò que és crea amb les imatges i les recreacions dels passatges Bíblics.
1.2. Les idees sobre la bellesa en la cultura clàssica i medieval. La bellesa ideal, la
natura i les arts.
El tema de la bellesa a la cultura clàssica entesa com a harmonia (Pitagòrics) o com un
ideal (Plató). Va molt més enllà de les arts, de l’esfera artística. És una teoria més de la
naturalesa i a partir d’aquí va prenent independència com a concepte. Abans de ser una
teoria de l’art és una teoria de la naturalesa. A partir d’aquí arriba als pensaments de les
arts
TEXT OVIDI 3(comentari)
Els grecs pensaven que la naturalesa era l’expressió mes plena de la bellesa i
l’harmonia. Alguns d’aquests pensaments que és formulaven els antics avui dia encara
els tenim i en creiem. No s’entenia l’art sense la bellesa. Estan arrelats en una visió del
món pròpies de la cultura antiga.
Molt abans de pensar la bellesa com un concepte artístic, va ser una teoria de la
naturalesa que pensava l’univers en termes d’harmonia, ordre, bellesa... els antics grecs
quan pensaven en la natura, aquesta era la bellesa. Era un cosmos i un ordre. Quan
pensaven en harmonia, hem de pensar en termes d’harmonia. Té per essència el ser bella
la naturalesa. Aquesta idea de bellesa seria una teoria del mon. Òbviament tenia totes
aquestes qualitats perquè hi havia intel·ligència. Si les coses son com son és perquè
aquesta intel·ligència governa aquest ordre. És divina. L’ordre, l’harmonia i la bellesa
és una expressió d’una intel·ligència suprema.
3 TEXT D’OVIDI, Annex 3
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Aristòtil deia que la filosofia neix de la fascinació i a partir d’aquí neix el desig de voler
entendre.
en aquest primer llibre fa una relació molt bonica d’aquest pas del caos a l’ordre. En el
caos no hi ha vida, res, no es possible la vida de ningú. Mentre que aquest s’ordena i
apareix l’harmonia i la bellesa.
No hi havia figures de res, no de la terra ni de l’aire. El que és més rellevant és entendre
que els grecs, aquesta aparença ordenada era d’una llei intel·ligible que defineix la
forma de totes les coses. Mentre hi hagi forma vol dir que hi ha intel·ligència al darrere.
És la base de la filosofia, la ciència, i de les arts. És un pensament molt important per a
ells.
Pitàgores (570.495 a.C)

Va ser un filòsof. Va néixer a una illa de Grècia. És a través dels seus deixebles, tenim
les seves teories. Aristòtil i Plató van ser grans admiradors de Pitàgores. ´
Els pitagòrics era una escola filosòfica que desenvolupaven teories però també podem
dir que era un tipus de secta. Molt religiosa. Creien en que l’ànima després de l’anima
s’anava reencarnant en altres essers. Eren seguidors d’Orfeu. Va ser un heroi mitològic
que exercia amb la seva música una màgia cap als animals.
A la pissarreta es veu el dibuix del numero 10 segons els pitagòrics que creien que tenia
propietats màgiques.
Van ser els que li van donar una forma filosòfica a les teories de la bellesa i l’harmonia.
Van desenvolupar una sèrie de teories sobre l’harmonia de la naturalesa que podia ser
desxifrada a traves de les mates i al mateix temps també l’entenien amb termes
músicals. Creien que era un tipus de música celestial expressada de forma natural. Fins
que no arriba la il·lustració, tenen un paper important a l’art.
El pensament sobre la bellesa en el mon antic, molt abans de ser una teoria sobre l’art i
la bellesa artística, va ser una filosofia de la naturalesa. Hi ha alguns historiadors que
diuen que aquesta filosofia era una intuïció
La bellesa ideal, la natura i les arts estan relacionades.
Els primers que van donar una forma filosòfica al concepte de bellesa van ser els
pitagòrics.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Apol·lo i Zeus son la representació de l’ordre. El primer déu en posar l’ordre és més
com una intel·ligència superior amb connotacions filosòfiques.
Allà on hi ha ordre, forma i figura, hi ha intel·ligència. És la qüestió clau. Serveix per
explicar la ciència, les mates, part de la filosofia i les arts. Qualsevol forma que tingui
un caràcter harmònic, una definició, bellesa... hi ha intel·ligència. A la naturalesa,
perquè hi hagi existència hi ha d’haver intel·ligència o raó. És el que dona sentit a tot,
sense això tornaríem a la foscor i al caos.
TEXT FILOLAU 4(comentari)
El focus principal era la naturalesa i a partir d’aquí van reflexionant d’altres formes
d’harmonia que s’expressen a altres nivells.
TEXT TEÓ DE ESMIRNA 5(comentari)
Parla de déu, però com si fos una intel·ligència suprema. La medicina antiga era allò
que es buscava com a equilibri del cos amb l’ànima.
Sempre hi ha la idea de la multiplicitat, res de monogàmia.
Serveix perquè mes endavant defineixen l’harmonia amb diferents significats.
En el mon antic es tenia una teoria de la consistència que envolta el TOT.
TEXT ARISTOTIL 6(comentari)
Les matemàtiques eren els números i també amb la geometria. Les matemàtiques és un
llenguatge que ens permet desxifrar les formes de les coses, de lleis amb la geometria.
Qualsevol que es dediqui a les mates sap que es basen en el fonament dels moviments
que podem estudiar de la natura.
És com una clau que els permetia desxifrar els secrets de l’escriptura de la naturalesa.
DEU ESCRIU AMB TERMES MATEMÀTICS
Són exactes, eternes, permeten entrar a una dimensió del pensament molt profunda.
Els moviments dels astres, la disposició al cel... creien que es podia estudiar amb les
matemàtiques.
Aquesta teoria de les matemàtiques i la base numèrica i geomètrica que hi ha a la natura
esta molt relacionada amb la música. La interpretació de l’harmonia de la naturalesa
està reflectida a la música
Aristotil, de Caelo
La teoria de les esferes i l’explicació que li dona Aristòtil a aquesta teoria.
Els grecs antics quan pensaven en l’univers partien d’allò que podien veure. Els planetes
(5) són els que es podien veure a simple vista.

4 TEXT FILOLAU. Annex 4

5 TEXT TEÓ DE ESMIRNA, Annex 5
6 TEXT ARISTÓTIL, Annex 6
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Aquestes teories antigues de l’univers, creien que estava tancat. En una esfera, cada
planeta tenia una on donaven voltes i els tancaven en conjunt amb l’esfera exterior de
les estrelles fixes. La forma amb la que s’imaginaven l’univers era l’esfera perquè era la
forma més perfecta. Segona les matemàtiques.
L’univers estava format per un conjunt d’esferes, en total 9. I a cadascuna havia de tenir
10. Perquè era el nombre que segons ells era perfecte. Que tenia unes qualitats
màgiques.
Ells creien que els planetes quan es movien al voltant del foc central produïen una
música celestial. I que aquesta música també creien que era la mes perfecta que l’esser
humà podria arribar a imaginar o a sentir. La música perfecta. La traducció sensible de
la perfecció de la bellesa que contemplaven al cel. Es tracta d’una música somiada, no
sentida amb l’oïda física sinó intuïda com un model de música. Però es comprensible
que aquesta idea fascines a molts escriptors, compositors, musics... perquè per a ells era
una música que no es podia sentir però es produïa com a part de la naturalesa.
Diagrama del sistema solar de Claudi Ptolemeu

El descobriment que se li atribueix a Pitàgores és l’escala musical i la seva equivalència

matemàtica. Se li atribueix les harmonies de l’escala musical i la invenció amb els
instruments. Els que han escoltat mes això a fons han demostrat que es una llegenda. En
realitat deuria ser un fenomen cultural. De manera que atribuir això a una sola persona
(invenció de tots els instruments) no està bé. No te un fonament base.
Però independentment que sigui una llegenda, com a forma de pensament sobre la
música té molta importància.
Theoria musice, Milà, Franchino Gaffurio (1492)
Berta Corbera Natividad Art i pensament

TEXT BOECIO 7(comentari)

Els sons que ens resulten harmònics i els que ens resulten desagradables i molestos. Al
medieval els denominaran diàbolos música. Deia que no estava en proporció numèrica
amb els altres i per tant no eren harmònics.
Era la historia narrada per autors on mencionen el descobriment de sons harmònics
segons el pes dels martells. Podien calcular la nota segons el pes del martell.
Flores músicae omnis cantus Gregoriani, Hugo Spechshart von Reutlingen (1285-
1360)

Diuen que la teoria dels martells assolida a Pitàgores no es correcte. Pot ser que aquest
fes experiments amb una corda amb diferents mides. Això si que tindria mes
coherència. En els escrits que recullen teories de Pitàgores fan referencia als estudis dels
instruments de cordes.
Els sons produïts per instruments que sonen be per l’oïda humana tenen una base
matemàtica proporcional. Va ser un descobriment extraordinari. A partir de les
matemàtiques podien crear sons harmònics. La base harmònica de la naturalesa i la
música.

7 TEXT BOECI, Annex 7

Berta Corbera Natividad Art i pensament

La idea bàsica de les cultures antigues són semblants a la grega. La cultura xinesa és un
exemple.
Carrilló de la tomba del marquès Yi de Zeng, Shizhou, Hubei, Xina (433 a.C)

Està clar que com estan col·locades les campanes és que s’han calculat molt bé la massa
d’aquestes per produir també sons harmònics. Per fer-les servir com un instrument
músical sofisticat.
Es dona paral·lelament i en èpoques semblants. Segles VI i V a.C.
La música també tenia per a ells una connexió amb l’anima humana i per a avocar i
sanar. D’una forma molt profunda pot incitar al·lusions i sentiments de tota mena. Tenia
una influencia molt profunda al llenguatge humà. curar, incitar la gent a anat a la guerra.
Eren doctrines molt antigues que encara apliquem avui dia.
TEXT SHAKESPEARE 8(comentari)
Veiem clares les referencies als pitagòrics. Quan descriu el cel i també quan fa
referencia a la música interior. L’harmonia interior de l’ésser humà.
L’ànima perceb l’harmonia que contempla al cel però no acaba d’arribar a l’excel·lència
espiritual.
Parla de l’efecte benèfic, sanador, salvador... de la música. El que no és harmònic per
dins, no era capaç de trobar les consonàncies dins l’ànima.
En el camp de les arts, d’una manera no directa, veiem la proporció, la simetria, el
cànon, la unitat... És una manera d’entendre la bellesa del món clàssic. Del pensament
grec que tenien tant centrat.
El concepte de cànon venia de l’observació de la naturalesa i de l’estructura. De les lleis
matemàtiques i geomètriques. Creien que tenien aquesta base a la pròpia naturalesa.
S’aplicava a totes les arts.
Temple de la Concòrdia, Agrigento (430-425 a.C)

8 TEXT SHAKESPEARE, Annex 8

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Tot estava calculat amb un sistema numèric. El cànon dels grecs respecte els altres, és
que no era estricte al 100%. Podia variar en funció el judici de l’ull. Podia variar perquè
l’edifici encara que pugui mantenir un sistema matemàtic molt rigorós, sovint per la
vista no era agradable. Per tant el canviaven. El terme grec per a aquesta definició era
l’eurítmia. Vitruvi en parla d’això.
Un altre concepte molt mirat a les proporcions i l’harmonia era el RITME. Entre els
elements. Creen harmonies visuals rítmiques que fan la musica de l’arquitectura,
d’alguna manera.
Teatre de Dionís, Acròpoli (s. VI, V, IV a.C.)

Tot responia a un sistema de càlculs geomètrics per fer un edifici tant perfecte.
Juntament amb el sistema acústic. Estava pensat per a que poguessin escoltar bé.
No nomes amb les arts plàstiques sinó que també amb la ceràmica, les formes de les
àmfores i els dibuixos també reprodueixen patrons rítmics.
Andokides, Psiax (530-500 a.C)
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Estatueta votiva d’un cavall (s. VIII)

La representació d’un cavall amb l’harmonia geomètrica.

Policlet creia que el cos es podia dividir en 4 parts. El cànon amb el temps anava
variant, juntament amb les proporcions. Depenent de les mides i la distancia on anaven
les escultures, l’autor podia modificar el cànon.
PLATÓ, en els seus diàlegs, parla de la bellesa amb un sentit filosòfic. El seu
pensament es pròpiament filosòfic. Parla d’aquest tema molt sovint als seus escrits.
Plató és molt fidel de la teoria pitagòrica ja que va conèixer al propi pensador i als seus
deixebles.
a tots els diàlegs que parlen de la bellesa, n’hi ha dos on esta el tema molt concentrat. El
banquet i el fedre.
Plató va escriure al llarg de molts anys. Aquests dos textos es consideren la consolidació
del pensament platònic.
Pren un protagonisme molt important dins d’aquests diàlegs, la bellesa. Un aspecte
fonamental de la doctrina de la bellesa de plató es que la idea per a ell te una gran
importància ja que ell identifica la bellesa amb la veritat i el bé. Es una idea de tres
cares:
Berta Corbera Natividad Art i pensament

-. Bé
-. Veritat
-. Bellesa
La recerca de la bellesa és juntament la recerca del be i la veritat.
Aquesta idea de bellesa es pot relacionar amb la idea de Déu. Amb caràcter metafísic.
Aquesta recerca es converteix amb una de caràcter metafísica i espiritual. De caràcter
religiós
Hi ha una realitat espiritual i material. La bellesa és molt material i el mon de les idees
es l’anima del mon. Pot ser una teoria metafísica sense entrar a la religió cristiana.
TEXT PLATÓ9, El Banquet (comentari)
El protagonista és Sòcrates. El tema d’aquest diàleg és l’amor. Tots els personatges,
abans de la intervenció de Sòcrates, els comensals parlen del què és per a ells l’amor.
Tots tenen una cosa en comú. L’amor entre persones. Sòcrates però quan intervé, parla
d’un amor molt més filosòfic. Un desig molt carregat que porta a l’ésser humà a cercar
un fonament de la veritat.
Aquell que cerca el coneixement, més enllà de totes les coses que passen, és una
persona que cerca la bellesa i el bé. Busca un fonament, busca la veritat. Un ésser més
profund.
Veiem que estem parlant de filosofia i també a un mon molt més religiós amb molt
contingut espiritual.
L’amor és el desig de l’ésser humà de buscar la bellesa i la veritat. L’amor, entès com a
sentiment i com a un impuls que per a ell portava a l’ésser humà voler entendre les
coses. A seva veritat.
Si sortim del context del diàleg, i analitzem com nosaltres volem entendre una cosa. Es
evident que allò que ens interessa, és algo que ens apassiona. Per tant aquesta associació
entre desig, amor i coneixement estan molt relacionades. Si no sents aquesta necessitat
interior, és molt mes difícil trobar la veritat i l’amor.
Aquest diàleg, quan Sòcrates pren paraula, diu que tot allò que recitarà ho ha après de
Guiotima de Mantinea. Aquesta va ser una sacerdotessa grega. Per tant era una dona
sabia. És interessant pel fet de que sigui una dona qui li expliqui aquestes teories.
Comença la recerca del bell amb la naturalesa, i dins d’aquesta posa el focus amb el que
per als grecs seria la forma perfecte. El cos humà. totes les formes de la naturalesa, la
més bella, perfecta era el cos humà.
Necessitat interior d’arribar a un mon ascendent. La idea no es genera ni es destrueix.
L’amor no és bell i a vegades no. Utilitza la negació. És una cosa tant indefinible, tant
extrema que per intentar descriure-la ha de dir el que no és.

9 TEXT PLATÓ, EL BANQUET, Annex 9

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Aquesta idea sobre l’amor fa que tot es miri al voltant de la bellesa. Per plató tot
participaria, parlaria d’aquesta bellesa de caràcter espiritual. Intel·ligible, la
manifestació d’una cosa amb caràcter intel·ligent.
Ens fa veure les coses il·luminades, ens fa entendre que tot allò que veiem es bell.
Contemplar la bellesa, és veure com casi bé toca el límit d’allò que podem veure. Frega
el límit del que es humà. més enllà del món de l’esser humà, estan els Déus. És com si
freguéssim la part d’on hi residien.
Per a ell, la recerca de la vivència i contemplació de la idea és el motor i el sentit de la
vida. Si ho traslladem a altres religions antigues, tenen molts punts en comú. Per
exemple, el Nirvana a la tradició Budista.
El que planteja a aquest diàleg es un tipus de plantejament és allò que ell creia. La
intel·ligència suprema que d’alguna manera es com si l’esser humà estigues arribant a
aquest territori.
Com ell entén la recerca d’allò bell. La combinació del mon de les idees que depèn de
moltes coses. Com planteja el recorregut a partir de a contemplació d’un cos bell i la
naturalesa fins la recerca de la bellesa ideal.
TEXT PLATÓ10 EL FEDRE (comentari)
Perquè els essers humans cerquen les idees. D’on prové el desig d’aquesta recerca. Per
quin motiu, què ens mou, quin es el nostre interès per aquesta recerca. Què és el que té
la bellesa que ens desperta aquest interès?
Aquest diàleg tracta sobretot de com es l’anima humana. La seva naturalesa.
Desenvolupa la seva doctrina de l’anima, unes peculiaritats que la fan especial: per
Plató l’anima humana era immortal, el cos però no. Vol dir que te una existència
anterior en el temps i que continuarà vivint després de la mort dels essers humans.
Ens explica perquè l’esser humà sempre desitja coses estranyes, la immortalitat.
Aquesta recerca. Això ve de la creença de que els esses humans tenien aquets
naturalesa. De quan en el mon natural la connecta amb allò immortal, l’esser humà
reacciona.
Les seves doctrines són:
-. A la primera part explica la seva teoria de l’anima amb una sèrie de metàfores
de passatges mitològics. ELS CARROS ALATS. Des del punt de vista de la construcció
literària té una forta extraordinària. Per descriure l’anima dels essers humans, explica
que abans de ser el que son, han tingut una vivència dins del mon de les idees. Una
esfera divina on convivien les animes dels humans i dels deus. En aquesta existència
prèvia, els éssers humans han estat en contacte amb les idees. A partir de que neix la
persona, s’oblida d’allò que va contemplar en l’existència anterior. Aquí comença la
teoria de l’entusiasme.
El LOGOS és la raó universal també té un caràcter polític.

10 TEXT PLATÓ, EL FEDRE, Annex 10

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Els poetes i artistes també poden cercar la idea, no nomes els filòsofs. Per plató tot el
contrari, només podien els filòsofs. Aquests eren els únics que podien arribar a aquest
nivell de coneixement.
TEMA 2
2.1. Representar la natura i representar històries.
Leonardo pensava que l’artista creava una segona naturalesa i té la imaginació creadora,
parla de la Teoria de la Imaginació.
L’obra del Sant Sopar és una de les mes culminants de la seva producció artística. Allà
hi veiem la practica de la perspectiva i la representació de la geometria en l’espai.
Veiem també l’estudi de la naturalesa humana. L’espai té una perspectiva amb un punt
de fuga central, ja que el protagonista de la composició està al mig. L’ambient que crea
és propi d’ell. Volia fer una escenografia de finals del segle XIX o principis del XX.
Veiem al fons un paisatge. L’interessava la perspectiva perquè li permetia crear escenes
així i perquè tenia un fonament matemàtic, això vol dir que té una base de ciència. Això
per tant aporta coneixements de com veiem les coses en la naturalesa.

Si entenem quina idea tenia de a naturalesa, entendrem què és el que buscava i els
objectius. Estudia diversos aspectes relacionats amb el mon de la natura.
Estrella de Betlem, 1505-1510
Berta Corbera Natividad Art i pensament

La manera que tenia de pensar Leonardo sobre la naturalesa era com un gran organisme
viu (anima, òrgans...) això és heretat de la cultura antiga. Aquesta idea que en la ciència
renaixentista tindrà molta importància. El microcosmos (humà) i el macrocosmos (la
Terra). Tot això que té l’home és equivalent amb el cos de la terra.
Les característiques que diu Leonardo a l’hora d’estudiar la naturalesa eren:
-. Comprendre l’ordre i la estructura del mon natural i del cos humà. L’herència de
l’antiguitat constituïa la intel·ligència i estava basada en uns principis de caràcter
matemàtic i harmònic.
Studies of node or draped men, 1481-1483

-. Comprendre el dinamisme i tot allò que fa referencia a les modificacions i moviment

presenta la natura. L’ésser humà està en constant transformació des de que és engendrat.
Els cicles de la natura.
Tempesta sobre una vall alpina, 1500

A deluge, 1517-1518
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Diluvi sobre una ciutat, 1517-1518

Un diluvi, 1517-1518

A collapsing mountain, 1510-1515

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Home Vitruvià, 1490

A seated old man, and studies and notes on the moviment of wàter, 1510

Estudi del cap de Leda, 1507-1508

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Cats, lions and a dragon, 1513-1518

Cap d’home amb proporcions 1490.

És una de les recerques que feia Leonardo sobre les proporcions e l’ésser humà.

Estudi d’un crani, 1489.

Berta Corbera Natividad Art i pensament

La forma i proporcions del crani humà. la forma que defineix el crani és un cercle, una
de les figures geomètriques més perfectes. Leonardo busca el centre d’aquest cercle ja
que allà hi residia l’ànima de l’home.

The skull sectioned. Verso: the cranium, 1489

Abans d’aquesta època no hi havia dibuixos anatòmics. Leonardo feia disseccions de

diferents parts del cos humà. Va arribar a poder consultar certs llibres de medicina, per
tant una certa base de medicina en tenia. És un dibuix científic i no pas artístic. Esta fet
per a l’estudi anatòmic i no pas per a ser presentat en galeries o temes de l’estil. Va
escriure el Tractat sobre el cos humà l’any 1489, però va ser un projecte inacabat. Dins
d’aquest tractat hi havia il·lustracions de parts del cos humà per tal d’ampliar els
coneixements mèdics.
The foetus in the womb. Notes on reproduction, with sketches of a foetus in utero.
1511
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Va fer projectes de plànols arquitectònics. A l’hora de dissenyar aquests temples és

basava en el sistema de proporcions de la naturalesa. També responia al mateix principi
harmònic que és feia servir amb la representació de les proporcions del cos humà.
Fol 21 verso : Plan circulaire et élévation d'une église avec huit chapelles. Fourneau.
Fol 22 recto : Plan et élévation d'église en croix grecque. Jointure mécanique.
Levier ?, Paris, bibliothèque de l'Institut de France (1485-1488)

Estudi d’església amb planta central, 1488

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Luca Pacioli era un estudiós dels sòlids platònics. Eren les bases per a les formes
desenvolupades de la naturalesa.
Jacopo de’Barbari, retrat de Luca Pacioli (1495-1500)

Va escriure un llibre al 1498 on estudiava la proporció divina (De Divina proportione,

1498) És creu que alguns dels dibuixos que il·lustren el llibre, son de Leonardo.

En aquest llibre, Pacioli dibuixa els 5 sòlids platònics.

Berta Corbera Natividad Art i pensament

Per a estudiar els rius de la Terra, els relaciona amb els sistema vascular del cos humà.
Mapa de l’Arno i Mugnone als voltants de Florència, 1504

Estudi del curs de l’Arno a Mugnone amb notes matemàtiques i llista de despeses,
1504

Una segona teoria és que l’Univers és una màquina, que l’hem de fer servir per al nostre
benefici.
Còdex sobre el vol dels ocells, 1490-1505
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Estudi per una màquina de volar, 1488

La visió és molt important per al pintor. Leonardo va estudiar molt però va pintar poc.
La Verge Maria amb Santa Anna, el nen i Sant Joan Baptista

Els estudiosos diuen que Leonardo va perdre l’interès per la perspectiva matemàtica o
geomètrica. La natural la mantenia. El va portar a fer modificacions a la seva manera de
Berta Corbera Natividad Art i pensament

pintar. La perspectiva esta relacionada amb els estudis que va fer sobre la visió. Com
veu l’ull humà.
L’ull, 1508-1509

Còdex Leicester: studi sul lume cincereo della luna

Una altra teoria important de Leonardo és la de la imaginació. A l’hora de comprendre

la naturalesa i com crear una segona natura. A partir del que ha estudiat, imagina el que
vol crear i inventa allò que ha entès. És un dels artistes que li dona molta importància.
El sentit comú: Leonardo estudia la naturalesa humana. És va interessar pel cervell i la
intel·ligència humana. Partia del que era la medicina antiga que te la seva continuïtat a
l’edat medieval. Cada ventricle del cervell tenia unes funcions determinades. Per a
Leonardo estava convençut que tot coneixement començava per l’experiència, la
percepció dels sentits. A partir d’aquí és van fent les connexions mentals. Tot comença
amb la experiència. El que evoca mes informació, el que és la clau de la resta del
coneixement és la vista. És el sentit de la visió és el mes important.
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Leonardo fa una distribució del cervell que és diferent a la que venia de l’època
medieval i antiga.
-. Primer ventricle: imprensiva. On arriben les dates dels sentits. El receptor de les
impressions. Tota aquesta informació passa al segon ventricle.
-. Segon ventricle: s’ubica al mig del cervell. On és troben les principals funcions del
cervell humà. És el sensus comunis (el que anomenem el sentit comú. El 6è sentit humà.
, la fantasia, l’intel·lecte i el judici.
-. Tercer ventricle: La memòria. És el magatzem on hi queden les imatges, impressions,
pensaments... tot el que rep el primer ventricle, queda en el tercer.
Dibuix diagramàtic il·lustrant el funcionament de la visió, 1489-1492

Model de visió d’Alhazen, Llibre de l’òptica (s.XII).

1040. Pàgina de l’edició de 1572.
Leonardo da Vinci molt segurament consultés aquest
llibre per augmentar els seus coneixements sobre el
funcionament de l’ull humà i, en general, el cos humà.
aquesta pàgina en concret explica, segons els estudiosos
del segle XII, l’ull humà. les seves parts i com és per
dins. Allò que no podem veure si no obrim el cos.

Roger Bacon (1220-1292), estudis òptics. Perspectiva i

De speculum comburentibus, 1266-1267)
Berta Corbera Natividad Art i pensament

Un dels primers en interessar-se per l’estudi de la perspectiva molt abans dels

renaixentistes i humanistes del segle XV. Aquest estudiós és del segle XI i ja va fer un
estudi sobre el funcionament de l’ull humà per tal d’entendre la perspectiva.