TEMA 1. UNITAT 2.

LA TEORIA PLATÒNICA

Bernat Basonquet considera que l'estètica antiga hi ha un triple principi que la defineix:
– El principi moralista:
Com es jutja l'art amb els mateixos principis que es jutja la vida---> Tradició Socràtica.
– El principi metafísic:
L'art és una segona naturalesa, en el sentit de què és una mímesi, una reproducció
incompleta de la naturalesa.
– El pricipi estètic:
Tota bellesa és formal, perquè es fonamenta en l'harmonia i el ritme} herència pitagòrica.

PLATÓ

– Què és la poesia?
La poesia és inspiració i mímesi (imitació).
En la República explica que l'art té una relació amb la realitat basada en l'error. Planteja que
els gèneres on hi ha més mímesi són nefastes per a l'èsser humà perquè poden enverinar les
ànimes.
Per exemple: la tragèdia genera desordre en la nostra ànima, en la nostra conducta perquè té
un excés de patetosme. Els herois no es regeixen per la raó i perquè veiem com uns
personatges s'alegren de la desgràcia aliena. També la comèdia perquè és perillós riure
perquè és totalment subversiu i per la satisfacció davant del ridícul, valoració positiva del
ridícul.
– Relacio entre filosofia i poesia:
A Plató no li interesa l'art de la poesia, sinò una visió ètica, política i social; per a ell qui ha
de practicar la poesia és el filòsof, l'educador.
Músics---> (dominats per les muses) “artistes imitadors, artífecs d'il·lusions, hauran d'estar
sotmesos al control dels governants filòsofs coneixedors del bo i del convenient”.
Cal expulsar els poetes perquè creen fantasmes allunyats de la realitat.
La poesia representa sentiments que no són adequats.

– Origen i definició de la poesia

“Ió o de la creació de la poètica”
Ió---> rapsoda especialista en Homer.
L'art procedeix exclusivament de la inspiració---> “fluid celestial” donat per les muses.
Si el poeta diu alguna cosa savia es perquè procedeix de la divinitat no del seu saber. El
poeta representa una inconsciència inspirada.} algú que no té cap coneixement, tot li ho deu
a les muses.
Plató considera que els poetes han d'exiliar-se ja que el ritme i la harmonia són dons divins i
poden penetrar en la intimitat de l'ànima. Els poetes “virtuosos” poden ajudar a través del
ritme i l'harmonia a que els joves puguen adquirir temperança en les seues emocions i en
segon lloc a que retallen les desordenades esteriolitzacions instintives de la seua naturalesa.

TEORIA DE LES IDEES

– BÉ---> fonament propi de l'èsser---> es troba “més enllà” de l'èsser.

– VERITAT---> propietat ontològica de l'èsser principal o de l'èsser al que estan subordinats la
resta d'èssers.
CONTRA:
El relativisme sofista---> perquè considera que hi ha una possibilitat de coneixement que no depén
de factors circumstancials.
Les idees apareixen com la veritat de les coses, són veritats que l'ànima posseix de manera innata.

L'art estarà un escalò per davall del món de les coses.

El món de les idees----- Món sensible--------- Món de l'art
Mímesi---> en 1r grau------------ en 2n grau------------ en 3r grau

Art---> realitat (món sensible)---> tal com és

---> tal com es percebuda pels sentits (aparença)

ESSÈNCIA

MÍMESI ARTÍSTICA

L'art és un retrat dolent de la veritat, del món de les idees. Les idees són substàncies metafísiques,
estan fora del món sensible. Les idees, segons Plató, no poden estar representades per una cosa tan
fràgil com el llenguatgei no poden ser representades per l'escriptura, perquè l'escriptura està
totalment deslligada del logos viu, de la paraula viva. Segons Plató l'escriptura ens portaria a un
silenci enganyós perquè diu que escriure amb tinta és com escriure amb aigua.

Plató està en contra de la retòrica perquè es basa en la persuació perquè no aspira ni al coneixement
ni a la realitat sinó a la crèdula acceptació. Va en contra de la retòrica sofista---> “praxi indecorosa”.
Un element que incorpora en contra de la retòrica és que dona arguments “versemblants”.
Plató accepta que hi ha una part de la retòrica que és vàlida, la part de la dialèctica que té com a
objectiu descobrir la veritat, gràcies a un text de Gòrgies. La retòrica en general tindria com a
finalitat la veritat mitjançant la persuació.
El discurs és com un organisme viu, format per un cap, peus i extremitats que es combinen i formen
un tot. Les parts formen una unitat harmoniosa.

Mímesi icàstica (hiperrealista)---> repetició inútil del món sensible.

Paltó diu que és inútil però que no fa mal---> el món de la natura és més complet.

Mímesi fantasmagòrica---> engany---> simulacre del món sensible. Pretén enganyar. Aquí Plató
sitúa la tragèdia ja que no representa la realitat sinó un simulacre---> engany---> cal desterrar als
poetes ja que enverinen la nostra ànima amb mentides. Sols creen confusió.

En algún moment s'ha considerat que l'art en la part més positiva podria considerar-se com un ens
intermediari entre la possibilitat d'arribar a través d'una intuició a una bellesa casi mística, suprema.

TEORIA DELS GÈNERES

L'únic que l'interessa a Plató de la literatura és el contingut de l'obra (LOGOS)---> moralitzant.

Fa una reflexió de com es representa el logos---> LEXIS (mode de representació).
Sols s'interesa de la literatura /poesia representativa, representació de les accions humanes.
Definició poesia (Plató): “La poesia és una imitació de les accions de la realitat sensible mitjançant
el llenguatge, l'harmonia i el ritme”.
República III (392.d): “la poesia és relat (diégesi) d'esdeveniments passats, presents o futurs”.

Lexis:
– mode musical (una sola veu que relata una història que no dona mai la paraula a altres
personatges)- narratiu---> aquest estava lligat a rites dionisiacs--->ditirambe---> un narrador
que conta la seua pròpia història/---> nom---> contraposiciño d'una sola veu acompanyada
d'una cítara(instrument).
– Mode miètic pur: accions i diàlegs de personatges. No hi ha narrador.
– Mode mixt: narrador+diàlegs+accions relatades (no representades en escena)